Immanuel KANT - Nodo50 · Filosofia crítica i filosofia transcendental Examen al qual cal sotmetre...
Transcript of Immanuel KANT - Nodo50 · Filosofia crítica i filosofia transcendental Examen al qual cal sotmetre...
Immanuel KANTImmanuel KANT
El problemaEl problema
de lade la
metafísicametafísica
(1724-1804) Professora: Àngels Varó PeralProfessora: Àngels Varó Peral
22
IntroduccióIntroducció
Abasta des del 1747 fins el 1760Predominen els temes científics.
Pretén fer una síntesi de:La física de NewtonLa metafísica de Leibniz.
Període precríticPeríode precrític
PeríodesPeríodes
Etapa científica:Etapa científica:
33
IntroduccióIntroducció
Abasta des del 1760 fins el 1770Predomina el seu interès per la metafísica.Rebutja la metafísica tradicional perquè:
La filosofia, més que coneixement,és crítica del coneixement.
Període precríticPeríode precrític
PeríodesPeríodes
Etapa metafísica:Etapa metafísica:
44
IntroduccióIntroducció
Problemàtica filosòfica:El camp de la filosofia ... pot reduirsea les preguntes següents:1) Què puc saber? → Respon la Metafísica.2) Què he de fer? → Respon la Moral.3) Què m'està permès esperar? → Respon la Religió.4) Què és l'home? → Respon l'Antropologia.
Període críticPeríode crític
PeríodesPeríodes
55
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Racionalisme i Empirisme.La Filosofia Natural de Newton.La Il·lustració:
La RaóLa NaturalesaEl progrés
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
66
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
La Raó és l'única facultatque ens pot conduiral coneixement de la veritat.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
RacionalismeRacionalisme
77
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
El poder de la Raórau en la capacitat de traure de si mateixales veritats primeres i fonamentals (idees innates).
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
RacionalismeRacionalisme
88
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
La confiança en la Raó és talque s'accepta el seu valor sense prèvia crítica;és una Raó dogmàtica.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
RacionalismeRacionalisme
99
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Tesis fonamentals:L'origen del coneixement és l'experiència.El coneixement humà no és il·limitat:l'experiència és el seu límitTot coneixement és coneixement d'idees.Nou concepte de Raó:
Raó dependent i limitada a l'experiència.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
EmpirismeEmpirisme
1010
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
La qüestió epistemològicasobre l'origen i validesa del coneixementsorgeix en la polèmica sobrel'existència de les idees innates:
El problema de l'origen del coneixement.El problema de la validesa del coneixement.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innates
1111
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Les idees innates existeixenSón l'origen del coneixement.La Raó les descobreix.
Les idees innates són evidents.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesRacionalismeRacionalisme
1212
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
La metafísica havia de justificar racionalment
l'existència de les idees innatesles quals fonamentarien els valors moralsque havien de regir la vida humana.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesRacionalismeRacionalisme
1313
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Origen del coneixement: l'experiència.
Nega l'existència d'idees innates nega tota realitat a la metafísica nega tota possibilitat d'establir
un coneixement universal i necessari.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesEmpirismeEmpirisme
1414
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Racionalisme: la intuïció de l'evidència racional de les idees innates.
Empirisme:la informació oferida pels sentits.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Problema de la validesa del coneixementProblema de la validesa del coneixementCriteri de veritatCriteri de veritat
1515
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Identifiquen el fonament del coneixement(la garantia de la seua validesa)amb l'origen del mateix(la seua procedència).
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
Problema de la validesa del coneixementProblema de la validesa del coneixementErrada epistemològicaErrada epistemològica
1616
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
No pogueren resoldre les qüestions epistemològiquesperquè conduïen:
Al dogmatisme:El racionalisme cregué quenomés amb la Raó es podia arribara conèixer la realitat o veritat del món.
A l'escepticisme:L'empirisme negava la possibilitatd'un coneixement universal i necessari.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
1717
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Kant volgué superar aquestes dues posturesen enfocar el problema d'una altra manera:
No es tracta d'establirquin és l'origen del coneixement.Es tracta d'establir les condicionsque ha de posseir qualsevol coneixementque aspire a la veritat.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
1818
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Per tant, cal esbrinar:Com s'organitzen aquestes informacions exteriors?On i com es produeix la seua intel·ligibilitat?Com explicar i justificarel procés que acabaen la formació de lleis i coneixementsuniversals i necessarisa partir del conjunt limitatde les impressions rebudes?
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
1919
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Per Kant,el problema del fonament del coneixementno resideix a esbrinar quin és el seu origen(tal com fera el racionalisme i l'empirisme),sinó quin és el conjuntde condicions materials i formals (lògiques)que fan possible la seua existència.
Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme
2020
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Per Kant,el problema del fonament del coneixementno resideix a esbrinar quin és el seu origen(tal com fera el racionalisme i l'empirisme),sinó quin és el conjuntde condicions materials i formals (lògiques)que fan possible la seua existència.
La Filosofia Natural de NewtonLa Filosofia Natural de Newton
2121
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
La ciència havia aconseguitrespectabilitat i credibilitatKant
Compara el progrés de la ciènciaamb el de la metafísica.Cerca les raons per les qualsla ciència posseeixles condicions epistemològiquesque li permeten avançar amb seguretat.
La Filosofia Natural de NewtonLa Filosofia Natural de Newton
2222
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Plena confiança en la Raó, la ciència i l'educació,per millorar la vida humana.
Il·lustracióIl·lustració
CaracterístiquesCaracterístiques
2323
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Difusió de postures de:tolerància ètica i religiosa idefensa de la llibertat de l'home idels seus drets en tant que ciutadà.
Il·lustracióIl·lustració
CaracterístiquesCaracterístiques
2424
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
ObjectiuObjectiu
L'alliberament de l'homede la seua culpable incapacitat.
Incapacitat significaimpossibilitat de servir-sede la pròpia intel·ligènciasense la guia d'un altre.
2525
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
ObjectiuObjectiu
L'alliberament de l'homede la seua culpable incapacitat.
La incapacitat és culpable perquèla seua causa no resideixen la falta d'intel·ligència sinóde decisió i de valorper a servir-se'n per si mateix d'ellasense la tutela d'un altre.
2626
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
ObjectiuObjectiu
L'alliberament de l'homede la seua culpable incapacitat.
Sapere aude!Sapere aude!
2727
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
De què cal alliberar-seDe què cal alliberar-se
De l'Antic Règim
de la monarquia absolutade l'estructura social feudaldel despotisme il·lustrat(tot pel poble, però sense el poble)de la intolerància religiosade les “autoritats”, tradicions i imposicionsen el pensament.
2828
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Com alliberar-se?Com alliberar-se?
Amb la "raó autònoma"
Es tracta d'il·luminar a la societat,de traure-la de les tenebres, de la ignorància.La llum serà la ciència, el coneixement.I el coneixement és un producte de la Raó.
2929
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
El dipòsit conceptual sobre el qual es fonamentala manera moderna de pensar.
Les idees il·lustrades constitueixen:Les idees il·lustrades constitueixen:
3030
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Les bases del patriarcat modern.Les dones quedaren relegades a l'esfera privadaLi les negaren els drets de ciutadaniaLes prohibiren l'accés a l'educació universitària...
Les idees il·lustrades constitueixen:Les idees il·lustrades constitueixen:
3131
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
És una:Raó empírica i analíticaRaó críticaRaó autònoma
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
3232
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Raó empírica i analítica
Raó empírica:Parteix de l'experiència.La sensació és l'origen de tot coneixement.
Raó analítica:Observa en un ordre successiules qualitats d'un objecte,a fi de donar-lien l'ànima l'ordre simultani en què existeix.
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
3333
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
La racionalitat del segle XVIIIés més modesta que la del segle anterior.
La Raó no posseeix la veritat,fa una recerca inacabada.
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
Raó empírica i analítica
3434
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
És aquella que no es fonamentani en la revelació ni en les idees innatessinó en l'experiència i els resultats de les ciències.És pensar amb llibertat.L'anàlisi és l'instrument de la crítica.
IdealsIdeals
Raó crítica
Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
3535
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Crítica de la pròpia Raó:Pretén fixar els límits del coneixement.
La sensació és el límit del coneixement La metafísica deixa de tenir sentit.
Crítica de la tradició fent un estudi històricdels orígens de les idees rebudes.Crítica de les institucions:religió, església, societat, Estat, educació, dret...
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
Raó crítica
3636
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Raó Autònoma
La Raó, alliberada de tota tutela exterior(especialment de la religió)i coneixedora dels seus propis límits,és l'única guia de l'home.
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
3737
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Raó Autònoma
“Sapere aude!Sapere aude!” (atreveix-te a saber)Expressa la tasca que cada homeha d'emprendre i dur a terme per pròpia iniciativa,una vegada arribada, per història i per cultura,la majoria d'edat de l'home.
IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada
3838
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Com pot ser la Raó l'única guia de l'home,si es troba buida de tot contingut?
Autonomia de la Raó significarebuig de tota “tutela”,però necessita un punt de referència:la Naturalesa.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
3939
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
La ciència del segle XVIII demostràque es podia prescindir de déuper a explicar el món.
El materialismeEl naturalisme.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4040
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Materialisme
Només hi ha àtoms i buit La naturalesa i els canvis que en ella ocorrenpoden explicar-se pels xocs que es produeixenatzarosament entre les unitats mínimesde matèria indivisible dotades de moviment etern. Es nega:
la immortalitat i espiritualitat de l'ànimai l'existència de déu.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4141
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Materialisme
Proporciona una visió laica de la Naturalesa.Té una intenció ètica i social:la Naturalesa ha de ser l'única guia de l'home.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4242
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Naturalisme
Afirma que no hi ha més que Naturalesa.Les coses s'expliquenper causes i principis naturalsi res no està per damunt de la Naturalesa.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4343
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Naturalisme
Accepta l'existència de forces “vives” en la matèriaDóna una visió de la naturalesa dinàmica,evolucionista.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4444
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
Naturalisme
Considera la Naturalesa com un gran animal,compost per animals,els quals també estan composts perpartícules vives.
La gran cadena de l'ésser.
IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa
4545
Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques
Il·lustracióIl·lustració
La filosofia il·lustrada:Sosté que les lleis de la història són,alhora, les lleis del progrés.Suposa que el progrés de les ciències i de la tècnicaimplica:
El desenvolupament social.El benestar.El triomf de la tolerància.
IdealsIdeals Confiança en el progrésConfiança en el progrés
4646
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Examen al qual cal sotmetre la Raóper indagar les condicions que fan possibleel coneixement a priori.
Kant tracta d'elaborar una teoria del coneixementque li permeta justificarla validesa del coneixement científic.
4747
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Examen al qual cal sotmetre la Raóper indagar les condicions que fan possibleel coneixement a priori.
Aquesta teoria tractarà de respondre:com són possibles els judicis sintètics a priori?com és possible l'experiència?com és possible la naturalesa?
4848
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Examen al qual cal sotmetre la Raóper indagar les condicions que fan possibleel coneixement a priori.
La filosofia transcendental investigacom és l'estructura de la mentestructura de la ment.
4949
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Perquè Hume:
Sostingué que en el coneixement de les cosesno és possible anar més enllàdel que coneixem pels sentits.
Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó
5050
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó
Centra la seua crítica a la Metafísicaen el “principi de causalitat”(podem pensar alguna relació necessària i universalentre els successos de la Naturalesa?)
No podem fonamentar-loni en la Raó ni en l'experiència,perquè ni la necessitat ni la universalitatno les trobem en l'experiència.
Perquè Hume:
5151
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó
Centra la seua crítica a la Metafísicaen el “principi de causalitat”(podem pensar alguna relació necessària i universalentre els successos de la Naturalesa?)
Es deu a una espècie de fe irracionalbasada en el costum.
La metafísica no és possible.
Perquè Hume:
5252
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Per Kant:
Aquesta manera d'argumentardesproveeix de tot fonament,no sols la Física de Newton,sinó qualsevol coneixement de l'experiència.
Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó
5353
El pensament de KantEl pensament de Kant
Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental
Per Kant:
No podrà haver-hi cap ciència de la Naturalesasi no és possible fundar-laen un coneixement causal.
Si no venen de l'experiència, iSi són condicions necessàries d'un vertader coneixement,
Universalitat i necessitatUniversalitat i necessitathan de ser elements han de ser elements a prioria priori del coneixement del coneixement.
Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó
5454
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Pel racionalisme i l'empirisme
L'única causa del coneixement ésl'existència de fets o successos,a partir dels qualsobtenim conclusions i justificacions.
5555
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Pel racionalisme i l'empirisme
Entenien el coneixement coml'adaptació de la ment a l'objecte.
Acceptaven una correspondènciamés o menys fidelentre el món exterior i els continguts de la ment.
5656
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Kant
Proposa un nou procedimentper tractar les qüestions epistemològiques.Girament copernicà en epistemologia
5757
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Kant
Per entendre l'experiència (a posteriori),és necessari tenir coneixementsque no provinguen de l'experiència (a priori).
Així el coneixement empíricpot complir les condicions exigidespel vertader coneixement(universalitat i necessitat).
5858
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Kant
Per entendre l'experiència (a posteriori),és necessari tenir coneixementsque no provinguen de l'experiència (a priori).
No és l'Entenimentel que es deixa governar pels objectes,sinó que són aquests els que es sotmetena les lleis de la racionalitat humana.
5959
El pensament de KantEl pensament de Kant
Girament copernicàGirament copernicà
Kant
D'aquesta manera s'explica millorque arribem a conèixer els objectesd'una manera necessària i universal.
6060
El pensament de KantEl pensament de Kant
Condicions del coneixement (matèria i forma)Condicions del coneixement (matèria i forma)
Construcció del coneixement:
concorren dos tipus de condicions:Condicions materials
Elements que procedeixen de l'experiència.
Condicions formalsElements que no procedeixen de l'experiència(el component a priori).Permeten efectuar el pasde la contingència del que és sensible i experimentala la universalitat i necessitat del coneixement.
6161
El pensament de KantEl pensament de Kant
Condicions del coneixement (matèria i forma)Condicions del coneixement (matèria i forma)
Objectiu general de Kant
Esbrinar què hi ha d'a priori en el coneixement.
6262
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
Kant pren la física de Newton com model de ciència
Aquesta ciència està formada per judicis.
Un judici és un acte mental pel qual l'Entenimentafirma que el subjecte pertany o no al predicaten una frase que pot ser vertadera o falsa.
Tot judici consta de dos termes:El subjecte lògic (del qual es diu alguna cosa)El predicat (la cosa que es diu del subjecte).
6363
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
Kant pren la física de Newton com model de ciència
Aquesta ciència està formada per judicis.
Classificació dels judicis:Judicis analítics.Judicis sintètics.
6464
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
Judicis en els qualsel predicat està contingut en el subjecte.
Exemples:El triangle té tres angles.Tots els cossos són extensos.
Judicis analíticsJudicis analítics DefinicióDefinició
6565
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
El principi d'identitat.
El judicis analítics són tautologies.
Judicis analíticsJudicis analítics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat
I, per tant, són:
VertadersVertaders, perquè no diuen més en el predicatdel que ja està contingut en el subjecte.UniversalsUniversals, perquè expliciten en el predicatel que està implícit en el subjecte.NecessarisNecessaris (no poden ser d'una altra manera).
6666
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
El principi d'identitat.
El judicis analítics són tautologies.
Judicis analíticsJudicis analítics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat
No tenen el seu origen en l'experiència,sinó en l'anàlisi mental del subjecte. Són judicis a priori (independents de l'experiència).
6767
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
Són aquells en els qualsel concepte del predicat no està continguten el concepte del subjecte.
Exemple:"La calor dilata els cossos".
Judicis sintèticsJudicis sintètics DefinicióDefinició
6868
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
S'anomenen sintètics perquèuneixen sintèticament elements heterogenisen el subjecte i en el predicat.Diuen més del que ja estava contingut en el subjecte
Són judicis extensius, amplien el nostre coneixement
Judicis sintèticsJudicis sintètics DefinicióDefinició
6969
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
L'experiència, la percepció sensible.
Judicis sintèticsJudicis sintètics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat
Els judicis sintètics són vertadersen tant que l'experiència els avale.
I com l'experiència és la percepció sensible,i la percepció sensible només es verificaen un "aquí" (espai) i un "ara" (temps),aleshores els judicis sintètics són vertadersmentre la percepció sensible els està verificant.
7070
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
No és possible que el coneixement científicestiga format per judicis analítics
Aquests són tautologies.
Tampoc per judicis sintètics:La ciència enuncia sobre els seus objectesjudicis vertaders universalment i necessàriament;no judicis particulars o contingents.
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
7171
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
El coneixement científic ha d'estar constituïtper un tipus de judicis mixts,entre analítics i sintètics:
Judicis que, com els sintètics,augmenten el nostre coneixement.Judicis que, com els analítics,siguen universals i necessaris,independents de l'experiència.
És a dir, judicis sintètics judicis sintètics a prioria priori.
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
7272
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
El problema ara és mostrarla possibilitat d'aquest tipus de judicis.
El que fa Kant és mostrar que efectivamentles ciències estan constituïdes perjudicis sintètics a priori
Les matemàtiques.La física.La metafísica.
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
7373
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Exemple: "la línia recta és la més curta entre dos punts".
MatemàtiquesMatemàtiques
És un judici analític? NoAnalitzem el subjecte.
Hi trobem alguna cosa que s'assemble a "curta"?"Línia recta" significa una línia els punts de la qualestan tots en la mateixa direcció.
"la línia recta és una línia els punts de la qualestan en la mateixa direcció" és un judici analític.
7474
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Exemple: "la línia recta és la més curta entre dos punts".
MatemàtiquesMatemàtiques
És un judici sintètic? SíAmb el predicat li afegimel concepte "curta" al subjecte.
És judici sintèticsintètic.I, també, a prioria priori perquè és evident,i no cal mesurar-ho amb un metre,que la línia recta és la més curta entre dos punts.
7575
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Exemple: "en tot moviment que es transmetd'un cos a un altre, l'acció és igual a la reacció".
FísicaFísica
És sintètic i a priori,perquè a ningú no se li ocorredemostrar-lo experimentalment.
7676
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria prioriFísicaFísica
La llei de la inèrcia, i les altres lleis del moviment,com les concebé Galileu?
"ment concipio".Concebé mentalment un espai iun mòbil en aquest espai.Després hi tragué, per pura intuïció directa,les lleis del moviment.
Exemple: "en tot moviment que es transmetd'un cos a un altre, l'acció és igual a la reacció".
7777
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
En la metafísica els judicis són:
MetafísicaMetafísica
A priori: Exemple: els judicis que demostren l'existència de déu.
atès que ni Descartes,ni els qui han demostrat l'existència de déu,no han tingut mai cap experiència de déu.
7878
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
En la metafísica els judicis són:
MetafísicaMetafísica
Sintètics:Perquè en les nocions
“tot fenomen ha de tenir una causa” i“és necessari detenir-seen aquesta sèrie de causes en arribar a déu”,
el predicat no està contingut en el subjecte.
7979
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Tot el coneixement humàestà constituïtper judicis sintètics a priori.
ConclusióConclusió
8080
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
Es tracta d'esbrinarquines són les condicionsque fan possibles aquest tipus de judicisque, alhora,augmenten el nostre coneixement isón independents de l'experiència.
8181
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
Ens trobem davant el problema dela fonamentació de la inducció.
8282
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
El problema per Kant es redueix a preguntarcom és possibleel coneixement sintètic a priori
8383
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
Kant divideix aquest problema en tres parts
Quines condicions a priori suposael coneixement sensible? o
Com són possibles els judicis sintètics a priorien la matemàtica?
8484
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
Kant divideix aquest problema en tres parts
Quines condicions a priorisuposa el coneixement intel·lectual? o
Com són possibles els judicis sintètics a priorien la física?
8585
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:
ConclusióConclusió
Kant divideix aquest problema en tres parts
Hi ha elements a priori de la Raó pura?
Són possibles els judicis sintètics a priorien la metafísica?
8686
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Kant respon aquestes qüestions enCrítica de la Raó Pura.
ConclusióConclusió
Primer demostrarà que hi ha elements a priori(exposició metafísica)
8787
El pensament de KantEl pensament de Kant
La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència
La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori
Kant respon aquestes qüestions enCrítica de la Raó Pura.
ConclusióConclusió
Després,que tals elementssón condicions de possibilitatde tot judici sintètic a priori(exposició transcendental).
8888
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
Per determinarl'abast i possibilitat de la Metafísica,Kant investigael que hi ha de pur en totes les ciències,després de discriminarels elements procedents de l'experiència iels elements procedents de la Raó pura(Sensibilitat, Enteniment i raó)que hi ha en les ciències.
Tema: Què puc saber?Tema: Què puc saber?
8989
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
La Metafísica està desacreditada,perquè,a diferència de la Física,no ha trobat cap mètode científic segurl'aplicació del qual li permetaresoldre els seus problemes.
És possible la Metafísica?És possible la Metafísica?
PròlegPròleg
9090
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
Trets que han contribuït a produir indiferència:El caràcter inacabat de la Metafísica.La seua incapacitat per trobar un mètodeque porte a conclusions certes.La seua tendència a desfer tots els seus passos itornar a començar des del principi.
PròlegPròleg
És possible la Metafísica?És possible la Metafísica?
9191
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
Cal emprendreuna investigació crítica de la Metafísica.
PròlegPròleg
És possible la Metafísica?És possible la Metafísica?
9292
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
Per Kant hi ha conceptes i principisque la Raó elabora amb ocasió de l'experiència.
Exemple:No naixem amb la idea de causalitat.Però amb ocasió de l'experiència,la Raó la construeix.
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
PròlegPròleg
9393
Hi ha conceptes i principis a priorifundats en la pròpia estructura de la ment.
Aquests conceptes són “purs”en el sentit que estan buitsde tot contingut empíric.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9494
Ara bé:la Metafísica ha suposat quela Raó els hi pot aplicarper comprendreles realitats suprasensibles i les coses en si.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9595
Però aquest supòsit fou precipitat:no podem considerar queels conceptes i principis a priori de la Raópuguen ser utilitzatsper transcendir l'experiència,és a dir,per conèixer realitats no donades en l'experiència.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9696
La crítica a la Metafísica ésuna investigació crítica de la Raó,respecte de si pot aconseguirels coneixements als que aspira,independentment de tota experiència.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9797
Suposem amb Kant quela Metafísica especulativaés una ciència no empíricala pretensió de la qual éstranscendir l'experiènciai arribar a conèixerrealitats purament intel·ligiblesmitjançant conceptes i principis a priori.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9898
La validesa d'aquesta concepció de la Metafísicadependrà dels resultats de la crítica a la Raó.és a dir, de la resposta a la qüestiósobre què i quant pot conèixer la menten prescindir de l'experiència.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
9999
Kant es proposa trobar les condicions purespresents en la Raómitjançant les quals pot conèixer els objectes.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
100100
I si les condicions trobadesno li permeten, a la Raó, conèixer les realitatsque transcendeixen l'experiència sensible,s'haurà mostrat queles pretensions de la Metafísica especulativasón buides i vanes.És a dir, que la Metafísica no es possiblela Metafísica no es possible.
PròlegPròleg
Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
101101
Estudiales condicions a priori del coneixement sensible.
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
102102
Espai i tempssón les condicions necessàries sota les qualsels objectes se'ns donen als nostres sentits.
Tot coneixement comença amb l'experiència
La sensibilitat és la primera capacitat de conèixer.
TesiTesiEstètica TranscendentalEstètica Transcendental
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
103103
És la capacitat de rebre representacions(receptivitat) per la manera en què ens afecten els objectes.
SensibilitatSensibilitatEstètica TranscendentalEstètica Transcendental
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
104104
S'especifica en dues maneres:Sensibilitat externa (vista, oïda...):
Ens representem en l'espai els objectescom exteriors al nostre jo.
Sensibilitat interna:Tenim consciència dels nostres estats psíquicsen el temps.
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
105105
El resultat del coneixementa través de la sensibilitatés la intuïció sensibleintuïció sensible.
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
106106
Depèn de:Condicions empíriques
Per exemple: Per veure calllum iun organisme preparat ambl'òrgan de la visió
Condicions necessàries i universalsla percepció ocorre enun espai i un temps determinats
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
107107
El coneixement comença amb la sensació,però no tot el que coneixemprové de la sensació.
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
108108
En allò conegut per la sensació, el fenomenfenomen,Kant diferència entre matèria i forma.
A la matèria correspon el que és empíric.La forma és la manera de conèixer allò empíric.
La forma no és sensació, sinóuna condició transcendental de la sensació;per això és a priori.
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
109109
La Matemàtica és la ciència que estudial'espai i el temps,
El que fa que la Matemàtica siga una ciència(açò és, que faça judicis sintètics a prioria partir dels conceptes “espai” i “temps”)és el mateix queel que fa possible el nostre coneixement sensible.
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
110110
La nostra sensibilitat és espai-temporal,com ho és també, per Kant, la Matemàtica.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
111111
Ara bé, espaiespai i tempstempsno són realitats metafísiques ni físiquessón formes de la nostra capacitat de percebre;són formes de la intuïciósón formes de la intuïció.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
112112
Atès que la Matemàticaestà fundada en les formes de la intuïció,tota intuïció estarà subjectaa l'espai i el temps.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
113113
a) 'espai' i 'temps' no provenen de l'experiènciasinó que són el seu supòsit(subjauen a l'experiència).
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
1. Espai i temps són a priori
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
114114
Que 'espai' és a priori el mostra el fet queno podem tenir experiència de res,sinó és en l'espai.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
1. Espai i temps són a priori
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
115115
Que el temps és a priori s'adverteixen reflexionar quequalsevol percepció sensible és una vivènciai tota vivència és un succeir.I el succeir implica temps
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
1. Espai i temps són a priori
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
116116
b) Podem pensar espaiespai sense coses,però no podem pensar les coses sense espai.
Podem pensar tempstemps sense esdeveniments,però no podem concebre un esdevenimentsense estructura temporal.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
1. Espai i temps són a priori
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
117117
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
2. Espai i temps són intuïcions, no conceptes
Una intuïció ens dóna coneixementd'un objecte singular, únic.
Espai no és un concepteperquè no n'hi ha molts espais; l'espai és únic.Per això el coneixem per intuïció.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
118118
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
2. Espai i temps són intuïcions, no conceptes
Una intuïció ens dóna coneixementd'un objecte singular, únic.
El temps no és un concepteperquè no hi ha molts temps, sinó un sol temps.Per això el coneixem per intuïció.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
119119
Espai i tempssón intuïcions puresintuïcions puresde la Sensibilitat
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
120120
Demostrarà que espai i tempssón les condicions de cognoscibilitatcondicions de cognoscibilitatde les coses.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
121121
En geometria teòrica, quan definim una figura,el que fem és construir-laper exemple, del cercle diem que és la corbaconstruïda per una rectaque gira al voltant d'un dels seus extrems
Espai és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
122122
Si de la geometria pura passem a l'aplicada,ens trobem queallò que hem tret de la pura ment,per pures intuïcions internes,concorda perfectament amb la realitat.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Espai és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
123123
Geometria i realitat coincideixenperquè la Sensibilitat és la que imprimeixla forma 'espai' a les sensacions.Qualsevol intuïció sensiblehaurà de tenir la forma de l'espai
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.
Espai
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
124124
Els judicis en l'aritmètica són sintètics i a priori,és a dir, són judicis que fem amb intuïció.
Temps és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en aritmètica.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
125125
Hem d'intuir el temps persumar, restar, multiplicar o dividir.La condició indispensable per fer-hoés que suposem,la successió dels moments en el temps.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Temps és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en aritmètica.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
126126
I perquè 'temps' és una forma de la Sensibilitat,l'aritmètica,construïda sobre aquesta forma de tota vivència,té després una aplicació perfecta en la realitat.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Temps és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en aritmètica.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
127127
Conclusió:
espai i temps són les formes de la sensibilitatformes de la sensibilitat.
Estètica TranscendentalEstètica Transcendental
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?
Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
128128
Teoria que afirma:que tots els objectes dels sentitssón fenòmens, oque el que coneixem són fenòmens.
Idealisme TranscendentalIdealisme Transcendental
Pretén descobrirles condicions de cognoscibilitat de l'objecte.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
129129
Idealisme TranscendentalIdealisme Transcendental
El que és l'objecte, no ho és en si i per si,sinó que ho és en tant que objecte de coneixementd'un subjecte.
El que és el subjecte,no ho és com un ser absolut, en si i per si,ho és en tant que subjecte destinat a conèixerun objecte.
En aquesta indissoluble correlaciódel subjecte i l'objecteestà el secret de l'Idealisme Transcendental.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
130130
El primer contacte entre el subjecte i l'objecteconsisteix en què el subjecteimprimeix les formes d'espai i tempsen l'objecte.
Per açò no podem percebreles coses tal com són,sinó tal comens les representem en l'espai i el temps.
Idealisme TranscendentalIdealisme TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
131131
Espai i temps són formes de la Sensibilitati no trets objectius de les coses.
Kant els atribueix:Realitat empírica
són reals perquè formen partde la nostra experiència.
Idealitat transcendentalmanquen d'existènciafòra de la nostra experiència.
Idealisme TranscendentalIdealisme TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
132132
Kant ha proclamat la incognoscibilitatde les coses en si (noümen).
Sobre les coses en sino podem tenir coneixement.Només podem conèixercoses extenses en l'espai isuccessives en el temps, els fenòmens.I com espai i temps no sónpropietats de les coses,deixa de tenir sentit parlar deconèixer les coses "en si mateixes".
Idealisme TranscendentalIdealisme TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
133133
Investiga la manera en quèl'Enteniment comprènel que la Sensibilitat ha percebutsota les formes d'espai i temps.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
“A través de la primera facultat se'ns dóna l'objecte,a través de la segona, el pensem”.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
134134
L'Enteniment organitza i classificales intuïcions amb conceptes,els quals li permeten comprendre,la percepció sensible.
Analítica TranscendentalAnalítica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
135135
L'Analítica Transcendental tractade les condicions a priorique fan possible pensar un objecte.
de les condicions necessàriesque s'afegixen a les de la Sensibilitatper constituir l'experiència;
Analítica TranscendentalAnalítica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
136136
Els principis a priori que fan possiblepensar l'experiència,fan també possibleel coneixement científic de la naturalesa(la Física).
Analítica TranscendentalAnalítica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
137137
L'Analítica Transcendental pretén mostrarQuines condicions a priorisuposa el coneixement intel·lectual?Com són possiblesels judicis sintètics a priori en la Física?
Analítica TranscendentalAnalítica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
138138
L'Enteniment pensa ambjudicis formats per conceptes
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
139139
Un concepte és la síntesid'una multiplicitat i varietat:
la multiplicitat i la varietatque la sensació unificaés portada per la Imaginaciócap a una síntesi superior,amb els conceptes de l'Enteniment.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
140140
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Pensem amb conceptes enllaçats en judicis,els quals contenen conceptes empírics,aquests són possiblespels conceptes purs de l'Enteniment,les categoriescategories.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
141141
Un concepte empíric, per exemple, “arbre”,És un forma d'organitzar i ordenarla varietat i multiplicitatde les impressions sensibles,i alhorauna “regla” per aplicar tal conceptea altres varietats i multiplicitats semblants.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
142142
Un concepte pur (categoria) ésel que no prové de l'experiència:
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
El de “substància”, per exemple,ens permet dir “açò és un arbre”,segons una regla de l'Enteniment.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
143143
Amb les categories jutgem, pensemels objectes sensibles intuïts:no podem anomenar “arbre” a cap cosasi prèviament no tenim el concepte “substància”.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
144144
És l'explicació de:què són les categories iquantes són.
Ha d'haver-hi tantes regles de pensar, o de categories,com maneres bàsiques de fer judicis,o de pensar les coses.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
145145
Segons la quantitat del subjecte:Individuals: "aquest A és B"
afirmen alguna cosa d'una cosa singular
Particulars: "alguns A són B"afirmen de diverses coses alguna cosa.
Universals: "tot A és B"el subjecte és tota l'extensió del concepte
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Els judicisEls judicisi la seuai la seuaclassificacióclassificació
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
146146
Segons la qualitat:Afirmatius: “Kant és filòsof”
diuen el predicat del subjecte.Negatius: “l'àtom no és simple”
no diuen el predicat del subjecte.Infinits: “els ocells són no mamífers”
diuen la negació del predicat.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
Els judicisEls judicisi la seuai la seuaclassificacióclassificació
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
147147
Segons la relació:Categòrics:”l'aire és pesat”
afirmen sense cap condició el predicat.Hipotètics: "si Joana és italiana, és europea"
afirmen el predicat sota una condició.Disjuntius: "Joana és argentina o italiana"
afirmen alternativa i exclusivament diversos predicats.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
Els judicisEls judicisi la seuai la seuaclassificacióclassificació
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
148148
Segons la modalitat:Problemàtics: "A pot ser B”
afirmen el predicat com possible.Assertoris: "la calor dilata els cossos"
el predicat s'afirma amb veritat.Apodíctics: "la suma dels anglesd'un triangle ha de ser dos rectes"
el predicat s'afirma com necessari.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
Els judicisEls judicisi la seuai la seuaclassificacióclassificació
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
149149
Si l'acte de jutjar és alhoral'acte de posar la realitat, les diferents maneresen que pot presentar-se la realitatestaran contingudesen les distintes formes de judici.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
150150
Des del punt de vista de la quantitat,els judicis donen lloc a les categories:
Unitat (judicis individuals).Pluralitat (judicis particulars).Totalitat (judicis universals).
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
151151
Des del punt de vista de la qualitat:Realitat, essència (judicis afirmatius).Negació (judicis negatius).Limitació (judicis infinits).
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
152152
Dels judicis segons la relació:Substància i accident (jud. categòrics).Causa i efecte (judicis hipotètics).Reciprocitat (judicis disjuntius).
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
153153
Dels judicis de modalitat:Possibilitat/impossibilitat
(judicis problemàtics).
Existència/inexistència(judicis assertoris).
Necessitat/contingència(judicis apodíctics).
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
154154
Són conceptes buits de l'Enteniment,
Són les eines amb les quals l'Entenimentordena el coneixement sensible,
Són la condició universal i necessàriaque possibilitala comprensió dels fenòmens.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories
LesLescategoriescategories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
155155
Mostra que les categories sóncondicions necessàriesper la comprensió intel·lectualdels fenòmens, o de l'experiència.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
156156
Les categories sónles condicions de possibilitatdels judicis sintètics a priori en la Física.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
157157
Al temps exposael fons mateix del seu pensament filosòfic:
Les condicions del coneixement són alhorales condicions de l'objectivitat.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
158158
Quines condicions s'han de donarper obtenir coneixement científic?
Ha d'haver-hi objectes.Els objectes han de tenir un ser (essència).Els objectes han d'estar relacionats entre siper causa i efecte.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
159159
I, com tenim les categories?Podria dir-se que ens vénen de les coses:
Però no és així.Si les condicions del coneixementens les proporcionaren les impressions sensibles,Hume tindria raó.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
160160
Aleshores, som nosaltresqui posem les categories a les coses
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
161161
Aquest és l'origen de:L'objectivitat:
tot el que és objecte de coneixement ho ésperquè pot ser pensat amb les categories.
La intersubjectivitat i La possibilitat de la ciència.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
162162
l'Enteniment passa a serlegislador de la Naturalesa:
perquè imposa les regles o lleis (a priori)que regeixen l'experiència.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
163163
La deducció transcendental de les categoriesdelimita l'àmbit on poden ser utilitzades.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
164164
El coneixement es compon de dos elements:el concepte amb què es pensa un objecte ila intuïció per la qual rebem l'objecte.
Si falta un dels dos elements, ens trobemo davant una intuïció cegao davant un concepte buit
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
165165
Per això,el coneixement que proporcionen les categoriesconstitueix l'experiència,però no pot aplicar-se més enllà de l'experiència.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
166166
S'ocupa de com s'apliquenles categories als fenòmens
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
167167
El bon judici ens permet aplicar a una diversitat d'objectes,per exemple, “mobles que són seients amb respatler”,el concepte “cadira”,amb el que se sintetitzala seua pluralitat d'exemples.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
168168
La ment recorrea la plasticitat de la Imaginacióper concebre un esquemaesquema de 'cadira'-intermedi entre el sensible i el conceptual-el qual l'orientarà per aplicarel concepte 'cadira' a un determinat objecte.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
169169
Els esquemesno sols permeten l'aplicacióde les categories als fenòmens,fent-los objectius,sinó que, a més,limiten l'ús de les categories als fenòmens.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
170170
Sobre els esquemes es construeixel sistema de tots els principisprincipis de l'Enteniment
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
els principis generals quel'Enteniment aplica a la Naturalesaper fer-la comprensiblea través de la necessitat i la universalitat
171171
Els principis de lescategories matemàtiques(quantitat i qualitat) són:
axiomes de la intuïcióaxiomes de la intuïcióanticipacions de la percepcióanticipacions de la percepció
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Kant aplicaa cada grupde categoriesun principidistint
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
172172
Els principis de lescategories dinàmiques(relació i modalitat) són:
analogies de l'experiènciaanalogies de l'experiènciapostulats del pensament empíricpostulats del pensament empíric
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Kant aplicaa cada grupde categoriesun principidistint
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
173173
Són principis constitutius del'experiència.
Són judicis sintètics a priorique ens subministrenel primer que podem sabersobre qualsevol objecte de l'experiència.
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Principis deles categoriesmatemàtiques
axiomes dela intuïcióanticipacions dela percepció
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
174174
Fan referènciaa la interrelació dels fenòmens.
Són principis regulatius dels fenòmens
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
analogies del'experiènciapostulats delpensamentempíric
Principis deles categoriesdinàmiques
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
175175
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Principis deles categoriesdinàmiques
L'immediatament successiu quepodem saber sobre la Naturalesa ésque tot el que succeeix en ellaha de ser:
un fenomen que es relaciona ambla permanència en el temps,una successió segons una reglauna simultaneïtat o acció recíproca.
analogies del'experiència
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
176176
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Principis deles categoriesdinàmiques
Per açò,sols es refereixen als fenòmensa priori;
Tot el que esdevé ha de conformar-sea alguna de les analogies,però el coneixement concretd'una successió de fenòmensés empíric, a posteriori.
analogies del'experiència
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
177177
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Principis deles categoriesdinàmiques
Gens empíric és conegut a priori compossible,real (existents) onecessari,
postulats delpensamentempíric
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
178178
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
però ésun principi regulatiu dels fenòmensque aquests siguen conegut per l'Enteniment,segons una de les tres modalitats:
possible,real (existent), onecessari.
postulats delpensamentempíric
Principis deles categoriesdinàmiques
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
179179
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
El sistema dels principis de l'Entenimentés tambéel sistema de la unitat de la Naturalesa ide la unitat que representa el coneixement.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
180180
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
L'Enteniment construeix un món, o una Naturalesa,perquè la seua labor consisteix a aconseguirla síntesi de la diversitat,la unitat de la multiplicitat.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
181181
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
Ara bé, encara que“els principis de l'Enteniment purno són una altra cosa que principis a prioride la possibilitat de l'experiència i quea l'experiència es refereixentotes les proposicions sintètiques a priori”,
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
182182
Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental
Analítica dels principisAnalítica dels principis
Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?
la ment humanatendeix a aplicar-los més enllà de l'experiència,en tractar la cosa en si (noümen) com si fosla cosa percebuda per la intuïció, (fenomen),portada pel mateix impuls que l'obligaa plantejar-se preguntes que no pot rebutjar,però que tampoc no pot contestar.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
183183
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Tracta sobre sisón possibles els judicis sintètics a priorien Metafísica, ode si és possible la Metafísica com ciència.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
184184
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
La solució de Kantal problema de la possibilitat de la Metafísicaés negativa.
La Metafísica és impossible,perquè no respectales condicions de tot coneixement possible ialhora de tota objectivitat possibleestablertes en l'Estètica y l'Analítica Transcendentals.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
185185
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
En tot coneixement de fenòmenstrobem dos tipus d'elements:
Els elements formals:l'espai-temps i les categories;
les condicions ontològiques que s'apliquen,s'imprimeixensobre el material donat per la percepció sensible.
Els elements materialsels donats per la percepció sensible
que, emmotllant-se i subjectant-sea les formes d'espai-temps i a les categories,constitueix l'objectivitat,la realitat de l'objecte a conèixer.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
186186
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Ara bé,la Metafísica atorga a la Raó humanala possibilitat d'aprehendre,no només els fenòmens,sinó també les coses en si, els noúmens.Kant pretén descobriron està i en què consisteixaquesta il·lusió que la Metafísica es fa,d'arribar a les coses en si mateixesmitjançant idees racionals.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
187187
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Els objectes, les coses en si(ànima, univers, déu)a les que s'encamina la Metafísica,no ens en són donats en l'experiència sensible.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
188188
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Aleshores, com arriba la Raóa formar-se aquests objectes?
La Raó hi arriba perquè ésel poder de sintetitzar impressions.
La facultat de fer unionsés legítima quan recau sobre el materialdonat per l'experiència.Però, la Raó fa funcionar la seua capacitat de síntesifora dels límits de l'experiènciafins a arribar a unitats que comprenguenla totalitat del sintetitzable, de l'unible.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
189189
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Aleshores, com arriba la Raóa formar-se aquests objectes?
Les síntesis totals són els objectes de la Metafísica,les ideesidees, segons Kant:
'Ànima' és la síntesi de totes les nostres vivències.'Univers' és la síntesi total de tot el que existeix.'Déu' és la síntesi suprema,la síntesi on estan contingudesno sols de les coses que existeixensinó també de les vivències i de l'ànima mateixa.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
190190
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Aquestes síntesis totalitàries es fonamenten en la categoria 'causa-efecte'.
L'afany de conèixer va successivament passantd'un efecte a la seua causa i no s'extingeix mai,perquè la Raó aspira a arribar a l'incondicionat.
Llavors, en compte d'anarde condició en condició en un procés infinit,salta sobre la sèrie, pren la totalitat de la sèrie,la sintetitza en una idea iestatueix l'ànima, l'univers i déu,com unitats incondicionades.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
191191
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
ÀnimaÀnima
En l'experiència, en el temps,que és on es donen els fenòmens anímics,l'única cosa que obtenimquan ens mirem el nostre interiorés una sèrie constant de vivències.
De l'ànima no podem predicar absolutament res;perquè no és un fenomen.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
192192
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
ÀnimaÀnima
Hauríem d'extraure, de traure del temps,que és el marc general de les nostres vivències,això que anomenem 'ànima'.
De l'ànima no podem predicar absolutament res;perquè no és un fenomen.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
193193
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
ÀnimaÀnima
Però no podem eixir-nos del temps,ja que el temps és, junt amb l'espai,la primera de les condicionsde tot coneixement possible.
De l'ànima no podem predicar absolutament res;perquè no és un fenomen.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
194194
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
TesiTesi l'univers té un principi en el temps i límits en l'espai
L'univers ha de tenir un principi en el temps,perquè si no, mancaria de sentit el succeir.
Demostració:
El succeir és, que tot el que existeixcomença a existir en un moment icessa d'existir en un altre moment.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
195195
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
TesiTesi l'univers té un principi en el temps i límits en l'espai
L'univers ha de tenir un principi en el temps,perquè si no, mancaria de sentit el succeir.
Demostració:
Si l'univers és una cosa que existeix,ha d'haver:
començat a existir en un moment del temps icessar d'existir en un altre moment del temps.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
196196
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
TesiTesi l'univers té un principi en el temps i límits en l'espai
L'univers no pot ser infinit en l'espai,sinó que ha de tenir un límit.
Demostració:
Tot el que existeix,existeix perquè representa una realitatque no és l'espai, sinó una cosa en l'espai
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
197197
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
TesiTesi l'univers té un principi en el temps i límits en l'espai
L'univers no pot ser infinit en l'espai,sinó que ha de tenir un límit.
Demostració:
Però si alguna cosa hi ha a l'espai, aquesta cosaha de deixar de ser a l'espaiquan ha complit la seua realitat, i tenir un límit(sota pena de confondre's amb l'espai mateix).
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
198198
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
AntítesiAntítesi l'univers és infinit en el temps i en l'espai
Si suposem que l'universva tenir un principi en el temps,què hi havia abans que l'univers existira?
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
199199
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
AntítesiAntítesi l'univers és infinit en el temps i en l'espai
Manca de sentit suposar queabans que l'univers, res no existia,perquè del no-res, res no ix.
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
200200
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
AntítesiAntítesi l'univers és infinit en el temps i en l'espai
Perquè l'univers existisca,abans hi havia d'haver existit alguna cosa i,si aquesta cosa existia “abans”,és que existia en el temps.
Demostració:
201201
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Primera antinòmiaPrimera antinòmia
AntítesiAntítesi l'univers és infinit en el temps i en l'espai
Si va existir quelcom abans de l'univers en el tempsés perquè la paraula 'univers'no l'hem utilitzada en tota la seua extensió,puix d'haver-ho fet,hauríem inclòs “quelcom” dins el concepte 'univers'.
Demostració:
202202
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Segona antinòmiaSegona antinòmia
TesiTesi tot quant existeix a l'universestà compost d'elements simples, indivisibles
Si suposem que alguna cosa existeix, aquesta cosaes dissol en el no-res oha de compondre's d'elements atòmics,d'elements indivisibles;
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
203203
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Segona antinòmiaSegona antinòmia
TesiTesi tot quant existeix a l'universestà compost d'elements simples, indivisibles
per consegüent l'existència de quelcomimplica necessàriament queaquesta cosa, que existeix a l'espai,estiga composta d'elements mínims, indivisibles;que són simples.
Demostració:
204204
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Segona antinòmiaSegona antinòmia
AntesiAntesi el que existeix a l'universno es composa d'elements simples,sinó d'elements infinitament divisibles
Si suposem l'existència de quelcom a l'espaii aquesta cosa és real,aleshores ocupa un lloc de l'espai;
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
205205
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Segona antinòmiaSegona antinòmia
AntesiAntesi el que existeix a l'universno es composa d'elements simples,sinó d'elements infinitament divisibles
i si ocupa un lloc de l'espai,l'univers posseeix extensió;
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
206206
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Segona antinòmiaSegona antinòmia
AntesiAntesi el que existeix a l'universno es composa d'elements simples,sinó d'elements infinitament divisibles
i si posseeix extensió és divisible.Doncs, el punt indivisible manca d'extensió;el punt no és una realitat,és una hipòtesi Matemàtica.
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
207207
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Tercera antinòmiaTercera antinòmia
TesiTesi l'univers ha de tenir una causa,que ella no haja estat, al seu torn, causada
per la categoria 'causalitat',no podem suposar alguna cosa realque no siga l'efecte d'una causa;per tant, no podem de cap maneradetenir-nos en la investigació de les causes.
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
208208
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Tercera antinòmiaTercera antinòmia
AntítesiAntítesi l'univers no pot tenir una causa,que ella al seu torn no haja estat causada.
si ens detenim en la investigació de les causes,tot el nostre coneixement de les coses realsroman penjat d'una incògnita,d'una contingència absoluta.
Demostració:
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
209209
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Quarta antinòmiaQuarta antinòmia
TesiTesi ni a l'univers ni fora d'ellno hi pot haver un ser necessari
AntítesiAntítesi a l'univers o fora d'ellha d'haver-hi un ser necessari
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
210210
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Com vegem, podem emetretesis contradictòries sobre l'univers,igualment plausiblesals ulls de la Raó pura .
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
211211
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
En les antinòmies matemàtiques (les dues primeres),l'errada consisteix enprendre 'espai' i 'temps' com noúmens,en compte de prendre'ls com formesque la nostra facultat de conèixerimprimeix als fenòmens.la solució consisteix a dir queles tesis i les antítesis són falses,perquè es parteix d'un supòsit contraria les lleis i condicions del coneixement.
Segons Kant l'errada consisteix en
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
212212
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
En les dues últimes antinòmies Les tesis i les antítesis poden ser ambdues vertaderes.
Perquè les tesis s'ajusten a les lleis del coneixement,com quan es pensa quede tot ser hi ha una causa que el determina,i aquesta té al seu torn una causa,i així successivament.Però les antítesis boten per sobre deles condicions de tot coneixement possiblei es refereixen a coses en si mateixes.
Segons Kant l'errada consisteix en
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
213213
Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
UniversUnivers
Ara bé, suposem que existiscaal camp de la consciència humanauna activitat que no siga la de conèixer,però que puga conduir-nosa l'aprehensió de les coses metafísiques.
Segons Kant l'errada consisteix en
Aleshores les tesis i les antítesis seran compatibles,perquè:
les tesis són vàlides en el món dels fenòmens, iles antítesis són vàlides en el món dels noúmens.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
214214
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Kant troba en les proves de l'existència de déuuna errada de raonament.
La Raó eludeixles condicions de tot coneixement possible,de tota objectivitat possible.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
215215
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Jo tinc la idea d'un ser perfecte;aquest ens perfecte ha d'existir,perquè si no existirali faltaria la perfecció de l'existènciai no seria perfecte.
Argument ontològicArgument ontològic
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
216216
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Kant mostra que 'existència'té un sentit molt clar i molt complet.
Existir, 'existència', és una categoria formal, quenomés podem aplicar legítimamenta les percepcions sensibles.I aplicar a les percepcions sensiblesla categoria 'existència', 'substància', 'causa',és l'acte pel qual establim els objectes a conèixer,els fenòmens.Aquest és el sentit de 'existència'.
Argument ontològicArgument ontològic
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
217217
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
De manera que per afirmar que quelcom existeix,no n'hi ha prou amb tenir la idea d'aquest quelcom,sinó que a més cal tenirla percepció sensible corresponent.Com de déu no tenim, no podem tenir,la percepció sensible corresponent,tampoc no podem afirmar la seua existència.
Argument ontològicArgument ontològic
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
218218
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
O dit d'una altra manera:podem dir que tenim la idea d'un ens perfecte; que tenim la idea que aquest ens perfecte existeix,perquè en la idea d'un ens perfecteestà continguda la idea de l'existència.
Però de les idees no podem eixir.
Argument ontològicArgument ontològic
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
219219
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Consisteix a enumerar sèrie de causesfins a tenir que detenir-se en una causa incausada, que és déu.
L'errada del raonament està en el fet quede sobtes'acaba d'aplicar la categoria 'causalitat'sense cap motiu.
Argument cosmològicArgument cosmològic
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
220220
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Consisteix a descriure i descobrir en la Naturalesaunes formes reals de coses(per exemple, l'estructura de l'ull humà),els encastos i les conjuntures diverses de les qualsno les podem explicarsi no suposeml'existència d'una intel·ligència creadoraque els haja imprès aquestes formes tan perfectes.
Argument físico-teològic,Argument físico-teològic,el de la finalitatel de la finalitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
221221
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
Kant mostra que:el concepte de fi és un dels conceptes metòdicsque fem per descriure la realitat,però del qual no podem traure cap altra conseqüència,sinó que tal o qual forma és adequada a un fi.
Argument físico-teològic,Argument físico-teològic,el de la finalitatel de la finalitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
222222
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
DéuDéu
No podem,sense eixir-nos dels límits de l'experiència,traure d'aquesta adequació a un ficonclusions referents al creador d'aquestes formes.
Argument físico-teològic,Argument físico-teològic,el de la finalitatel de la finalitat
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
223223
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Kant ha mostrat quel'errada de les argumentacions de la Metafísicaes troba en que:
eludeix els límits de l'experiència;aplica les categories o no les aplica a capritx;pren per objecte a conèixerel que no és un objecte de coneixement,sinó una cosa en si.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
224224
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
La Metafísica comet l'errada devoler conèixer l'incognoscible.
És una disciplina impossibleÉs una disciplina impossible.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
225225
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Però la Metafísica és impossibleen tant que coneixement científic.
si hi hagués un altre camí,diferent al del coneixement científic,que ens conduïra a les coses en si,la Dialèctica Transcendental demostra quela Raó humana no pot refutarla Metafísica feta per altres vies
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
226226
Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental
Però la Metafísica és impossibleen tant que coneixement científic.
si hi hagués un altre camí,diferent al del coneixement científic,que ens conduïra a les coses en si,la Dialèctica Transcendental demostra quela Raó humana no pot refutarla Metafísica feta per altres vies.
Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura
Immanuel KANTImmanuel KANT
La metafísicaLa metafísica
és impossibleés impossible
i...i...s'ha acabats'ha acabat(1724-1804)