lustraríó R E V I S T A S E T M A N A L I L U S T R A D A

ANY xrri B A R C E L O N A 17 O C T U B R E 1 9 1 5

LA MANIFESTACIO DEL PASSAT DIUMENQE P E R LES ZONES NEUTRALS

LA BANDERA DE LA CIUTAT DE B\KCELONA PRESIDINT LA MANIFESTACIO A LA SORTIDA DE LA PLAt^A DE CATALUNVA

(Ballell, f.)

L'IDEAL CÁTALA

CATALUNYA va parlar serena-ment lo passat diumenge; tal

com déu parlar un poblé que té con­ciencia de sos drets, que sent la ne-cessitat del viure. La manifestació que va teñir lloch a Barcelona, de qual magnitut donen una idea les notes gráfiques qu'acompanyen aquest número d'lLUSTRACió CATA­LANA, va respondre al sentir de tot Catalunya, ja qu'ella fou integrada per totes les classes socials sense ex-clusivismes de partits polítichs, ni d'escoles ni tendencies de cap mena. Allá no hi bategava mes que la pro­

testa per la passivitat del govern de en Dato davant deis entrebanchs que presenta diariament a la vida espanyola la guerra europea, y'l de-sig colectiu d'empényer l'actuació governamental, y, sobre tot, de fer veure a tota Espanya la falsetat de les informacions que s'escampen desde'l Madrid politich, mestre en la tasca de dividir ais filis del poblé y de fer náxer recéis qu'enconin les relacions deis uns y deis altres.

Pero per nosaltres, pels catalans, tenia la manifestació del passat diu­menge una valor diferenta y mes en-

layrada. Per nosaltres era la confir­mado práctica d'un marcat aven^ en la educació cívica de la nostra colectivitat, una palesa demostrado del perfeccionament progressiu de la nostra cultura social cada dia mes desenrotllada, cada dia mes viva y forta, cada dia mes intensa, encara que no tot lo conscient y perfecta que correspon a la tradició del poblé cátala, capacitat com qui mes pugui per Texercici de la sobiranía, deis drets y deis deures ciutadans.

Y encara'ns va dir mes la manifes­tació catalana del dia cinch del cor-

EN MARXA I rent. Nos va dir ab veu potenta y serena que'l nostre poblé té dret a gaudir d'una serie de drets que teñen vida efectiva y's desenrotllen espo-nerosament en altres pobles, com son la representado proporcional, lo dret d'iniciativa de proposició d'una lley per un número determinat de vo-tants y'l de despullar de l'acta, abans d'acabarse'l temps per que fou ele-git, al regidor ó diputat que pert la confianza del poblé. Catalunya cada dia va fentse mes merexedora d'a-quests drets, deis que sois disfruten los pobles Iliures. Catalunya assolirá

definitivament aquests drets quan sápiga despendres de la política de personalitats, y entregarse serena y conscientment a la de les grans con-centracions formades per tots los que coincidexin en un punt concret del seu respectiu programa, punt precís, rutilant, dar, que, com ara'l de la Zona Neutral, ha acoblat a monárquichs, a republicans y a car-lins; a fabricants, obrers y comer-ciants, y ais habitants de les ciutats y ais deis pobles.

La política d'ideals concrets que ab tant acert s'aplica en altres ier­

res, y que no mimva per res ni'ls sentiments ni'ls afectes del ciutadá, sembla que l'han capida'ls directors del nostre poblé, y que's tira a des-enrotllarla cada dia mes. Lo dia que aquesta política prengui carta de na-turalesa entre nosaltres, Espanya es­tará salvada, Y axó no pot conse-guirho mes que Catalunya, qual es-perit d'independencia está rublert de renunciaments voluntarisa favor de l'ideal colectiu.

L'ideal cátala está en marxa,

JosEPH ALEMANY Y BORRAS.

ESPLÉNDIT CONJUNT D 'ALTA CIVILITAT gu'oFERÍA LA PLA^A. DE SANT JAUME MENTRES EREN LLEGIDES DESDE LA B4LCONA DE CASA LA CIUTAT LES , C O N C L U S I O N S A '

ENTITATS ADMINISTRATIVES. POLÍTIQUES, INDUSTRIALS, OBRERES, I C U r T „ » . , e „ ' ' ' ' ° ^ ^ ° ^ ' ' "" ' ' L ASSAMBLEA MAGNA Q U ' A C A B A V E N DE CELEBRAR A L ' H I S T Ó B I C A SA ENTITATS ADMINISTRATIVES, POLÍTIQUES, INDUSTRIALS, OBRERES, ¡I "^ULTURALS Y COOPHRATIVES D E CATALUNYA. — (Ballell, f.)

LA DE CENT LES REPRESENTACIONS DE TOTES LES

: í ív '3 '^ •:,

1 " : —= i'i'^Sfi'W 5»r',^#> -

m m a ,1 ^

^JLJ^"--jjj fcK i^^'"^ i

S i n ' " . ^ ' l ^ • ^^

fe • • i i "

1- j, í

Hp9^ ^

4-

• Jk V

M I 1

iSflHIlH LO PAS DE LA MANIFESTACIÓ PER LA RAMBLA DE CANALETES AB LA HRESPECTlVA UE LA RAMBLA DE CATALUNYA — (Bal le l l , f.)

RETORN D'ESTIUEIQ

La ciutat torna a animarse. Les gents que la dexen a l'estiu en busca d'una major comoditat y una mes fresca tem­peratura, tornen a ella. Hi tornen ab ale­gría, ab confianza y ab entusiasme. L'cs-tiueig es com un compás d'espera ó de repós anyal en la vida del ciutada. Des-prés, se torna a rependre'l ireball ab mes fé, ab mes optimisme: sembla que's re-comenci la vida treballosa.

Ja a fins de Setembre's nota'l mohi-meni deis qui tornen de fóra. Los trens venen plens de gent, de cara mes colra-da, de mes sanitós semblan!, que's van escampant en tramvíes y cotxes per tots els cantons de la ciutat portanihi un re-gust de natura, de vents rebuts a pié camp y d'oreigs copsais vora la mar blava y tranquila.

L'estiuejador recorda ab fruició y ab recansa albora, la temporada passada en-tre'ls pins saniíosos que llengaven les Ilurs can9ons al vent, en els camps ver­dosos exhuberants de fruyts sucosos y a la vora de la platja, hont les onades s'a-bandonaven laces y manyagues. Recor­da ab agredolija anyoranga les dates ó festes mes rellevants. Aquella excursió al cim alteros ó a la ermita amagada, ab companyía graiissima; aquella festa ma­jor, qu'ha dexat en les seves orelles com una extranya barreja de cants, músiques, paraules y rialles; aquellas vetllades y balls del «Casino» ab petites xafarderies

y flirteigs agradabilissims; aquelies pa­raules cambiades en un capvespre som-niós ab una persona fins fa poch gayrebé desconeguda y qu'ara omple una bona part de la pensa...

Pero després de la passatgera impressió d'asiorament que'l cambi sobtat li oca­siona — de la solitut a l'animació extra­ordinaria, del silenci al bullici, de la pe-nombra a la iluminació espléndida,— l'esiiuejador, qu'al fi y al cap es ciutadá, dexa de banda'ls recorts estivals, y's de-cideix a rependre la seva acostumada vida.

Y a primers d'Octubre, los nens y ne­nes, ab la cara mes morena, portant din-tre seu un bon contingut d'ayre pur, ab los mohiments mes gracils y ab els uUs brillants de les bailes coses vistes, se re­troben al colegí a comentar de nou l'any escolar, a adquirir a poch a poch lo que'ls hi fa falta per devenir uns essers de profit a la Patria que'ls ha infantat y a la So-cietat tota.

Les senyores tornen a obrir los salons a Uurs conexences y les damiseles a pas-sejar la gracia y la bellesa llur per los nostres carrers que 's reanimen y re-prenen el carácter de components d'una gran urb europea. S'anuncien los pri­mers concerts, s'inauguren les primeres exposicíons d'arl y'ls teatres obren les portes ab noves companyies esperant trobar — ¡al fi! — la manera d'atraure al públich que, caminant per rutes esguer-radores del bon gust, prefereix omplir los espectacles lleugers com cines y variétées. En los camps de sport se reprenen los

partiis y concursos que la calor inier-rompé, y'ls passeigs díumenjals se tor­nen a veure concorreguts en vianants y carruatges luxosos.

Les academies, les escoles superiors y la Universitat, reprenen les seves tas­ques. Y al demati, ab un feix de Ilibres soia'l bra?, los estudiants, contents d'es-tar enire l'estímadíssim element que du-rant tres mesos han anyorat desde la so­litut del poblet nadiu, se dirigexen serio-sament cap a la primera Ilifó.,. ó ab gran alegría vers la primera y solemnial par­tida de caramboles.

JoRDi CÁTALA.

SEMPBR SEMPERQUB

No altra ¡lengua parlém que la deis avis desde'l bregol a l'hora de la morí, tendres afectes expressant del cor o a Deu pregant, posémla en nostres llavis;

defensant dreis o vindicant agravis, davant del rey, en guaní se'ns fací un tbrt, que ¡a parli'l qui es amo d'un íresor tani com lo poblé y'ls micers y'ls sabis;

en els nostres afers, en tota empresa, en les fires y aplechs la gent pagesa y en son palau lo noble de ciutat;

y íois, si dies venen may de prova, al caure com va caure en Casanova. La ¡lengua es la matexa ¡liberiat.

, . . . . RAMÓN E. BASSEGODA.

PONT EN CONSTRUCCIO SOBRE L'EBRE A MORA D'EBRE

I-ES BARCACESI QUE

FACILITEN LO TRAS-

PASÍ DEL BIU A C -

T Q A L M E N T

SEMBLA im-possible que

nos trobem en pié sigle XX y encara s u b s i s t e x i n los transports en la forma rudimenta­ria que'ns mostra la fotografía ad­junta. Y es a IVlora d'Ebre hont s'han de passar los cot-xes y les persones en barcaces per anar d'un costat del riu a l'allre.

Afortunadament

lo despertar de la nostra térra va re-moguent los obsta-cles burocrátichs del món oficial, y gracies a l'actuació integral del poblé cátala podem veu-re com va aven-gant la construcció del pont de tres-cents metres que ajuntark aviat les d u e s ri be res de l'Ebre alia mateix liont encara actual-ment s'hi passen cavalleríesy passat-gers, casi com en temps de l'avi Noé.

Con g r a t u l é m -noi, sia com sia, de la millora que

• ' LA MONTURA l>EL PONT UE FERRO A LA RIBERA • • • ••

DESDE HONT SE FABÁ CORRER SOBBE LES PILASTRES AXECADES AL MITG DEL BIU — (Bal le l l , f.)

ALGUNES DE LES PILASTRES

DEL NOU PONT JA LLESTES

representa la construcció d'aquest pont y fem vots per que promptament des-aparexin de la nostra térra los arcaismes que vindran a substituhir los pontsmo-derns, a fer desaparéxer aquexes barcaces que si be marquen tola una época y son curioses en lo sentit de l'arqueologia y la histo­ria, son en cambi unaver-gonya per un poblé que vol pas ar per adelantat y's gasta niilions per coses ba­ñáis y festes quan té tantas coses útiis a fer, quan son encara tan nombroses les goteres de la seva teulada nacional.

A.

r

L'AVENCH

DE "SON P O N "

Be n'es de cert lo nos-tre aforisme de que «les persones se troben, que les montanyes nó».

Afers me portaren a Mallorca y sansa cercar­lo, per casualilat, vaig trobar mon homa.

Los «Exploradors Ma-llorquins» feyen festa y a l'estatge ilur del ba-luart de Siíjar lo tot Pal­ma s'hi aplega. Lo bur-git, l'anar y venir de la gent, la onada de carn, me decantaren cap a un deis recons a dalt de la muralla, desd'honl po­día contemplar a mon plaher una mar daura-da, intensa, plana, illu-minada per un sol po-neni del mes de Juny, a l'ensemps que la ciutat bella.

Y abstret del soroll y de la festa, eslava con-

templant aquella mara-vella de color, quan vingué a mon costal un sanyor ab lo qui després d'enrahonar de la festa qu'allí'ns havía portal, volk la conversa cap al camp de l'Art.

Lo qui'm parlava era un artista, un pintor.

—Y vosté — me digué — ¿quines son les saves aficions? —

— Natura m'encanta, y davant de les belleses qu'enclou me quedo es-tatich, esmapard u t. L'ex-cursionisme'm propor­ciona moments da goig com res. Sobre tot m'in-teressa grantmant una especialisació de l'excur-sionisme, la espeología, la exploració d'avenchs y coves, l'esludi da tan-tes maravellas sublerra-nies desconegudes; les investigacions cientifi-ques da llurs fauna y flo­ra; lo traura a la claror materials procedents de unes passades rudimen-

DIVERSOS ASPECTES DEL^GRANDlÓS AVENCH DE "SON P O N " DE MALLORCA

•^r^adP»'

'''h^m.^^

• • • « ^ • : f x ^

QUE DONEN SUFICIENT IDEA DE L AMPLITUT Y BELLESES QUE GUARDA

624 ILUSTRACIO CATALANA ANY Xl l l

taries civilisacions. Los estudis sobre Prehistoria'm capiiven. L'Arqueología té també per mi un gran interés.

Y sobre aquest tema parlarem ilarga-ment, y'l meu company me replica que també li interessava moit tot lo que a mi. Congeniarem. Nostres esperits s'iiavíen fos. Pensavem, abdós, de la matexa ma­nera, teniem les matexes idees, los mate-xos gustos.

Heusaqui com vaig conéxer a n'en Vi-cens Furió, pintor, arqueólech, enamo-rat de les belleses naturals. Dexarem de ser dos coneguts per devenir prompta-ment dos bons amichs.

Y desd'aquell dia, junts continuarem seguint per valls y montanyes de la illa de la calma.

— ¿Coneix l'avench de «Son Pon».^ — me digué un dia en Furió — ... ¿Nó.''... donchs lenim d'anarhi. —

Y al sendema, a les dues, ficats en un típich cotxe palmesa, caminavem carre­tera enlla, cami cap a Santa María, hont s'agafa francament cap a la esquerra, d¡ -recció a l'Est. Atravessa'l camí extensos oliverars y conreus fins arribar a la se-nyorial casa nomenada «Son Torrella» desd'hont la carretera puja mes, passant a la vorad'una petita rierola, qu'enguany portava forsa aygua. Uns camps ben cuy-dat«,.fértils, humits per estar en una do­tada,'ns indiquen la proximitat d'altra marxa. Al girar, lo cami carreter que se-guim nos mostra «Son Olivé».

Anem remuntant una valí fonda, ad­mirable de verdor. A cada pks se presen­ten nous punts de vista, si bonich un, l'altre magnífich; al fons, blaves, verme-lles, de tons vius, s'axequen altes serres, lo maieix qu'a nostres costats.

Fa vora dues hores que caminem y en­cara no som a «Son Pon» bont debía es­perarnos esgarriguer (guarda jurat) per acompanyarnos fins a l'avench cap dalt a la montanya. Per fi'l casal de «Son Pon» s'axeca en una rcconada y es garriguer ve a nostre enfront.

Son vora les cinch de la tarda y a la butxaca porto passatge peí rápit «Jaime I» que puntualment lleva ancles de Palma a les déu.

— Escohéu, guarda, ¿quín temps s'hi passa d'aqui a l'avench.?

— Una horeta. — Be; donchs hi tenim d'anar ab

menys temps. A les nou tinch d'esser a Palma. Ja podeu apretar. —

Y comenfarem a pujar cap a la dreta, per un camí bastant bo primer, després de durs repits sembrats de rochs. Amunt sempre, depressa, casi corrent, lo que fa qu'en Furió, encara qu'avesat a caminar, poch entrenat a la cursa, se queda enre-ra. Son ñ\\, axerit atlot, acostumat a les marxes fetes ab los «Exploradors iVIallor-quins», no pert pas ni un pás.

A la mitja hora de pujar me sembla que l'avench no pot esser Uuny, car se pot dir qu'hem assolit la serra. Ais qua-ranta minuts estavem ajeguts a térra, al

davant de la rexa que tanca la entrada a l'avench, procurant axugar la suor que empapava nostres cóssos.

Lo pany grunyeix y la rexa s'obre. Un llarch y fosch corredor ab una cor­

rent d'ayre fret que de debó'ns molesta; una mina recta y bastant ampia, oberta al cor de la montanya'ns porta al pía interior de l'avench. La foscor d'uns mi­nuts ha preparat nostres ulls per fruhir millor de la maravella que de sobte se'ns presenta.

Figuréuvos... ¡Que dich figuréuvos, si may ho podré explicar! |Es tan gran, tan maravellós, tan rich de color l'avench de de Son Pou! Féuvos una creació mental del mes gran y mes esplendenty miste­rios palau de fades, que vostra imagina-ció puga bastir. Imaginéuvosel obert a les entranyes de la térra, rebent una llum suau, mágica que s'abat damunt unes parets recobertes de preuats tapiaos, pro-vinents d'Orient, texits ab sedes virolades deis mes variats tons. Aquí vermells y piirpures, aci ocres en totes liursgammes, allá blaus y verts y morats y laronjes. Per art desconeguda deis bornes, les fa­des del palau de tant en tant fan cambiar la coloració deis tapiaos y lo qu'abans era groch ara es daurat ab sorprenenls reflexes, aquells verts pastosos s'han tor-nat transparents, semblaní gegantineses-meragdes; aquells pans de morats son ara un jaciment de brillants ameiistes; aquells vermells s'han amimat y semblen aza riquíssims cortinatges del millor ve-llut. Alió es follia. Arreu, pels sostres, parets y recons, la mk savia del Temps ha taliat sorprenents brodats; lo cisell y la estisora han executat ireballs soperbs, sois comparables a les filigranes mores-ques. Sarrells fanlastichs penjen de les voltes amplíssimes. Car l'avench de «Son Pou» es grandissim, immens. Es tan gran que si's desmontes la Catedral de Palma, podría de nou axecarse, y en­cara quedaría lloch, dins la cambra prin­cipal de l'avench. Prenem mides: Fon-daria de la boca a térra, 45 metres; am­piada, 70 metres; llargada, i5o metres. (Mides de la Catedral: 4374; 53'30 y iog'40).

Aquesta gran sala reb la llum del bell mig de la volta per un forat circular de uns sis metres de dikmetre. Cap a la es­querra del lloch d'entrada, les terebres profondes, pastoses, denoten que cap allí continúa l'avench, car la llum suau que per la volta devalla no es pas prou po-tenta per aclarirles, les tenebres. Una ba-xada del pis un xich rápida, ens porta cap al í. Uns blochs grandíssims de pe-dra, desprenguts de la volta, jauen sense ordre. Comparáis ab les proporcions ge­neráis de l'avench semblen petits, pero al trobarshi al costal, se veu tota la llur pe-santor. Un d'aquests blochs, al separarse de la massa y estimbarse ab un soroll es-garrifós, ab cap de la térra comparable, obri'l trau de la volta, per hont entra ac-tualment la llum, moiiu de tanies belle­

ses. Seguim avant. Sentim una frisan9a extranya al trobar a pochs pams damunt nostres testes la volta immensa, fexuga, ciclópea. Caminem encara déu ó dotze passos. Ab el cap toquem ja la roca. Aco-temse y avencem. Tenim de caminar en-congits, de cara a les tenebres. Traves-sem la impalpable cortina negrlssima. Formem part integrant d'ella; som en lo sí de la foscor absoluta. Qui no les hagi palpades les tenebres espesses de l'inte-rior d'un avench ó una gran cova, no sab pas encara lo qu'es foscor. De sobte nos-tra esquena pot redregarse; axequem el bra? y no topem la penya. ¡Fiat lux! Apretem lo botó mkgich de la llanterna eléctrica y'l quadre que contempiem ens dexa esmaperduts, estatichs. Altracaprit-xosa creació de les fades. Si la que habita a la cambra primera es meridional, ena­morada del color, del xoch y del contrasl; la d'aquesta cambra, no hi ha dubte, déu ésser vinguda de les fredes y tristes ter-res nordenques. Sois una simfonía de blanchs y tons clars. ¡Pero quines mara-velles hi ha dins aquest palau de la fada vinguda deis//ors, de la ierra grisa, de la llum esblaymadal Espléndida catifa, d'un to d'evori vell, s'exlen peí sol, for-mant plechs de tant en tant, de tal manera dispostos, que formen innombra­bles talls d'aygues extremadament cres-tallines, qu'emmirallen en son si purís-sim, los richs domados crema que tapi­cen los murs, colocáis per mans d'exqui-sit artista, axis com los penjams de riques borles y dentellades blondes maravello-sament dispostes. Míriades de petits punís lluminosos, d'aranyes de talláis crestalls, de candeleros caprilxosos, arreu se troben espargiis, irisantse de colors magnífichs, tornasols, al rebre'l raig sor-til de nostre petit reflector.

Som a mes de 35 kilómeires de Palma y'l rellolge sembla qu'hagi perdul son ritme uderticol. Lo temps s'esmuny si­lencios, rapidíssim. Malgrai nostre encís leniín d'abandonar aquells llochs magní­fichs. Y com per volemos treure de nos-tres cóssos la sensació de quielut, d i m -movililat, de pesantor, que per unes hores hem viscui, caminem, millor, ens de^penjem roslos avall, corrent, en car­rera folla, fins a «Son Olivé», hont tot badallanl y estirantse mandrosament, es carriler arria'ls cavalls ab un ¡are! dit en forma tal, que pensó be al creure qu'en lloch d'animara les besiies, les déu co­municar l'ensopiment de qu'esia pos-sehit

Es un quart de déu y'ls cavalls troten encara per la carretera.

A les déu, després d'apretar bon nom­bre de mans, qu'afecluosamenl cap a mi se dirigexen amicals, pujo a bordo. Pochs minuts després les llums del «Jaime I» jugaven a fet y amagar per damunt l'ay-gua sobtadament revolta per les hélix del magnífich barco.

JosEPH Có DE TRIÓLA.

PROJBCTE DE MONUMENT A CERVANTES

P

Ab molt goig reproduhim aquesls dos aspecles del projecte de Monument a Cervantes qu'han enviat al concurs que's celebra a Madrid los senyors don Pere Domenech, don Joan Borrell y Nicolau y don Francisco Labarla, aulors respectivament de les seccions d'arguilectura, d'esculptura y de decorado de que's composa'l projecie.

La base la forma un sbcol dedical al realisme Sancho panxesch representat en relleu, sobre del que s'alga un cbs d'arquitectura hont s'hi destaca un gran relaule de bromee daurat representan! la figura del Quixot. La Dulcinea, de marbre blanch, coronará aquesta soperba concepció, tancant axi'l triduu del pensament cervanti, que domina en la seva obra meslra.

Hi van, ademes, estatúes represenlant la novela y la ironía, y'l busto en relleu de Cervantes, de bronce, com s'hi projecten també'ls tro-feus representant les a/mes y les lletres colocáis a un costal y altre de la figura de la Dulcinea. A la part posterior a mes d'un relleu de bronce representant la batalla de Lepant, hi haurá figures representatives de les Novelas ejemplares y diverses inscripcions. — (Mas, f.)

JORNADA DE MARf

Es un dia foll de vent, dia de plany y revolta; cada feble cosa volta dins la follia del vent.

D'aquest ¡bch inconscient l'harmonia's desconhorta: tota bellesa s'emporta

el vent.

Mes, un dolg penediment al temps sobrevé. Llavores,

ohl dia de vent, plores.

PER LA RAMBLA PASSA UNA DONA

AB UN BRAfAT DE FLORS

Dins la remor d'aquesta via ve una aleñada de perfum: passa una dona que tenia damunt del brag un feix de llum; passa una dbna iluminada pelfoch deis ulls y'l de l'espay y per la toya deslligada

que se li lomba de desmay ran de la corva de la sina com si la flor se li rendís y ab una gracia femenina tota d'amor se li tianguis. Dins la remor d'aquesta via el gran perfum se va extenent. Aquella dbna, que tenia la flor de llum, se va perdent. Y'l vianant que l'ha seguida clou la parpella transportat d'aquella aroma indefinida que per la Rambla s'ha escampat.

AL RAS DE NOSTRAMO

Senyor! haveu passat avuy per l'ampla via y ungíeu el silenci d'un nou reculliment. Senyor/ s'haveu endut aquesta ánima mia ab "Vos que sou la font de tot consolament.

Del lluny una petita lamentado venia de campanelln trisla plorant dintre la nit, y'l seu plorar humil intimament feria la meva inquietut profonda d'esperit.

Car en la solitul de ma cambra daurada passava vostreplany com un requeriment;

mon ánima, per ell, era en elfons torbada; s'agemolía tot l'indbmit pensament.

Y's feya dintre meu una claror novella com en els temps d'infant qu'havía enterbolil: les gotes de consol d'aquella campanella havien degotat damunt mon esperit.

PLANY

Per ma dissort ha prés enamorat aquella dolga dbna que tenia un ayre tan humil y aciengat y i{n esguart tan obert a germania.

Per ma dissort no'm será prodigat aquell somriure pur que m'oferia y romandré de nou desconhortat al fons de ma profonda dolaría.

Per ma dissort ja no será mes ella; de son amor esdevindrá poruga yfins deis ulls s'haurá tornat avara.

Y jo seré un extrany a sa parpella, sense que may, ni per consol, m'enduga un sol reflex de sa mirada clara.

JOAQUIM FOLGUERA.

PAKTIT DE FOOT-BALL. — CASTELLA CONTRA CATALUNYA

JUGADORS S E L E C C I O N Á I S QUE JUGAREN DIT PARTIT EL DIUMENGE PASSAT

D E T A L L DEL PARTIT (Clarct, f.) UN MOMENT INTERESSANT DEL PARTIT

REVISTA Teatre Cátala

La Escola Catala­na d'Art Dramátich ha inaugurat el curs d'aquest any ab una major so 1 e m n i t a t que'ls anteriors, ce-lebrant l'acte a la sala de conferencies del Foment ab una rabonada memoria del secretari senyor Tarrago, un discurs de fons del director senyor Gual y un de clausura del diputaf senyor Bastardas, en nom del Patronal que regeix la insti-tució. Un ambient d'optimisme surava de tots els parla-ments y acaba per encarnarse al pú-blich de devots del

LA PEREGRINACIÓ VALENCIANA Q U ' H A PASSAT PER AQUESTA CII ITAT DE TAS CAP A SARAGO5A

VISITANT EL T E M P L E DE SANT JOSEPH DE LA MONTANVA. ( S a g a r r a

'teatre cátala que constituhía l ' audi -tori.

iWentrestant, a l -guns elements sor-tits de la matexa es­cola han emprés, en el que fou local d'a-questa, un cicle de tres representacions al cap de les quals figura'l nom de la senyora Nicoiau, no-vella actriu excelent-ment dotada a la qual convindría en­cara un cert temps de disciplina abans de Henearse resolta-ment a la exhibició pública com artista feta. Y dihem axo, corrent el perill de despláureli, nó per altra cosa sino per la confianza que te -nim en el seu avenir dintre del teatre. Per que la senyora Nico.

lau es tota una artista feta de pasta de gran actriu y'ls qu'estimem el teatre cá­tala y'l sabem, malgrat tot, en canií de regenerarse ab Tactual repos, tenim a la senyora Nicolau per una de les seves glories futures.

Al Principal sembla qu'en Jaume Bor­ras prepara per aquest hivern tempora­da catalana. Li desitgem bona sort en l'intent, tot remarcant el perill que re­presenten aquexes temporades que po­driera dirne inorgániques per no obehir sino a l'entusiasme de una part deis ele-ments que constituhexen un teatre na­cional.

En Giménez, per la seva banda, actúa al teatre del Bosch y també dedica una atenció preferent a les obres catalanes 6 en cátala, havent estrenat seguraraent a la hora que surtin aqüestes ratlles una nova producció d'en Juli Vallmitjana de la qual ens reservem el judici per la set-raana entrant per no serhi a temps a la hora.en qu'escrivim.

Altres espectacles La companyía Plana-Llano, excelent

conjunt d'aquells que'ns recorden els bons temps d'en Larra y en Balaguer, sense que hi hagi, no obstant, un Bala­guer ni un Larra, ens ha ofert la estrena de «Charito la Samaritana», original de dos periodistes madrilenys. L'ambient que s'hi respira es una mica térbol y axó'n constituheix per una part del pú-blich lo major interés. Se tracta del preces psicologich d ' una bona noya qu'acaba per perdres, passant de coti-llayre a coblejadbra, protegida per un banquer ab totes les seves conseqüen-cies. Diuen els que conexen el món de les varietats, que hi há tipus molt ben írets. Pctser sí. Pero a nosaltres axo'ns interessa d'una manera molt relativa, L'elemént de la representació que ma-jorment apreciarem fou el de la inter-pretació, sempre ajustada, ab tot y ha-verhi conjunts complicadíssims. Real-ment el senyor Llano es, apart d'un bon actor, un director notabilíssim.

La companyía castellana de TEnrich Borras no'ns ha donat cap estrena, r e -duh in t sea fe r obres del repertori y ab preferencia les del seu director artístich senyor Martínez Sierra.

Publicacions rebudes ALMANAQUE ILUSTRADO HISPANO AMERICA­

NO PARA 1916. Casa Maucci. Barcelona.

Presentat ab molt gust, acaba de pu­blicar aquella coneguda casa editora de Barcelona, aquest curios Almanach per Tany vinent que's distingeix per la pro-fusió de gravats y per lo abundant y es-cullit del text.

Entre les seccions mes interessants sobressurten una crónica ilustrada de la guerra europea y'l centenar! de Cervan­tes que tindrá Uoch l'any 1916, interca-lades entre una munió de cuentos, xis-tos gráfichs, cantars, anécdotes y detalls deis fets mes remarcables de l'any, la majoría ab ilustracions, qual conjunt constituheix una petita y amena enci­clopedia. ir Firmes reputades hispano-americanes avaloren' aquest Uibre que per la seva presentació v lo interessant contingut

FESTA DE SARRIA. - ACTES CULTURALS

, . , . . \ '> ^

•'•• ' \ '•'.''^ ü l

f *

:»MmL^' M

•P^-í """" " ^

• • L V J L ^ ^ ^ V ^

••¿ih. ;

| . : , ,1

C ^ ''JWlk "^ V. -

s®k k. / ' ^^^^

* i r •. "' . W •

\¿.y: -'^m ^ K . '

. -

A-fi"- ^g^ •

"-' [^H " "' ^ 1

INAUGURACIÓ DE LA M U T U A L I T A T ESCOLAR EN EL SALÓ IIE SESSIONS DE L ' A J U N T A N E N T .

REPARTIMENT DE PREMIS A LES ESCOLES NACIONALS.

R E P A R T I M E N T DE PBEMIS EN EL PATBONAT SOCIAL D ' O B R E R E S . — ( S a g a r r a f.)

t\ . Ehrm•a^^i^

LO MILLOR PEL CABELL-

4^ETROLEOJQ£L

está cridat a obtenir un éxit franch.

Forma un volum de 336 planes ab coberta en tricromía de Calvet y'l seu preu una pesseta a tot arreu del món.

POEMES DE NEGUIT, p e r

Joaquim Folguera. Un volum de 80 planes. Estampa de «1 es Arts Gráfiques». 3 pessetes.

En un Ilibre de poques planes ab vintissís com-posicions s'ha dat a co-néxer del púbüch un poeta nou que's guanya desseguida la simpatía del lector: en Joaquim Folguera. Es natural que en lo primer Ilibre d'un jove s'hi trobin influen­cies de les seves lectures preferides, y no costaría gayre de senyalarles en aqüestes poesíes; pero may en Folguera arriba a la imitació servil, ni may dexa de ser ell fins quan se sembla a aigú altre. Sempra demostra una finor de percepció, una esquisitesa de sen-tit, una visió personal, que'l distingexen entre los escriptors de la no-vella generado. Si se-gueix fent decididament lo seu camí, rebutjant modes passatgeres y rae-triques entrebancadores, no trigará a donarnos en un nou recull la mani­festado íntegra de la se-va personalitat literaria que desd'ara endevinem en ses primeres poesíes. Per justificar aquest ju-dici nostre y per dar ais nostres lectors un tastet del Ilibre,'n copiem al­gunas composicions que trobarán en altre lloch d'aquest número.

PIANOS de cua y recles a cordes crcuades, MASOM i »4 .X , ^ , i ^ & HAlHLIN, Boston y New-York.

AUTOPIANISTES ¡^''^!^F^ ^Ih'n?ioV,l. Registre de melodía. — Guía roUs-automátich. ARMONIUMS CHRISTOPHE ET ETIENNE. — PARÍS. ROLLS tipo PIANOLA. Immens assortit de les principáis marques. — Representado y dipósit de la notable marca ROLT^A-ARTIS. PIANOS DE I.I.OGUER — Vendes al comptai v a plíic"'

Pabricants y magatzemistes de Pianos.-Casa fundada en 1864 Fábrica: Valencia, 70 - Teléfon, 6407. — Fxposició y Dipósit:

Passeig de üracia, 38 - Teléfon, 2363. Barcelona

Chassaigne Fréres

MOSA1CHS«MMSCOFEM (pauíménte « UniTas #

c£ ILUSTR4CI0 CATALANA - PEMINAL - Hallorca, 287. Barcelona • Suscripció: Ua aay 30 pessetes - Extranirer 35 trancha

Ñetervat$ tott ios élrtU de propietai artiutce Y iiieraría Paper de FUlt d'A.Fibregat EtiakUwMM gré/ith Thowuít-liaretiona