II Etapa núm 19 Juny 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_19.pdfCasa Canadell, de Barcelona,...

II Et

apa

núm

19Ju

ny20

03

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

3 Editorial

4 Los héroes de Cadaqués. (Antoni Rodríguez i Fernández) Relato del primer salvamento de náufragos por el bote de auxilio de Cadaqués.

9 Caminos de la mar. (Artur Maria i Garriga) Mavegando por el mar Egeo.

14 Ermitas e iglesias marineras (Josep Palome i Alsina) História de la ermita del santo Cristo del Monte Calvario de Arenys de Mar.

17 La voz del Museo

18 Noticiario

21 Visita al buque escuela de la marina mercante bulgara Kaliakra

Resumen Resum

3 Editorial.

4 Els herois de Cadaqués. (Antoni Ridríguez i Fernandez) Relat del primer salvament de náufrags realitzat per el bot de Cadaqués.

9 Camins de mar (Artur Maria i Garriga) Navegant per el mar Egeu.

14 Ermites i esglésies marineres (Josep Palome i Alsina) Història de l’ermita del sant Crist del Mont Calvari d’Arenys de Mar

17 La veu del Museu

18 Noticiari

21 Visita al vaixell escola de la marina mercant bulgar Kaliakra

Foto portada. Espill de popa de la maqueta del vaixell suec Vasa realitzada per senyor Amadeu Bosch iNogueras.

E D I T O R I A L

El proppassat dia 30 d’abril, es va fer la presentació de l’acabament de les obres del Museu Marítim de Barcelona d’aquestúltim període, amb la nova adequació dels espais que han comportatles esmentades obres. L’interior del Museu no sembla el mateix.Tots els espais hi han sortit guanyant, però, el que crida més l’atencióés la zona de la façana que dóna al passeig de Josep Carner.

Es pot dir, d’aquesta part del Museu, que d’un sol tret s’hanmort dos pardals. Primer, s’ha aconseguít treure el perill querepresentava per als vianants que havien de transitar per sotad’aquells arcs mil·lenaris, i el llastimós espectacle que presentavaaquell lloc, ja que s’havia transformat en dormitori de tota mena depersones que buscaven un sostre on acollir-se, amb la corresponentbrutícia que això comportava. Segon, és el caire de la nova pers-pectiva que ha adquirit l’interior del Museu amb aquest nou espai.Es pot dir que té molta més alegria, la qual ve donada per lalluminositat que li transmeten les grans vidrieres que tanquen elsarcs abans esmentats. Fins i tot les pedres, amb tota l’antigor delsseus arcs, llueixen com el primer dia, i a la vegada són un aparadordel Museu de cara al públic, que serveix per admirar amb molta llumde dia la bellesa de la galera la Real, i d’altres peces exposades

La sala coneguda com la de Pere III de Catalunya o IVd’Aragó, com es vulgui dir, s’ha transformat en l’espai més adequatper encabir-hi la biblioteca i el Centre de Recerca. Aquest lloc honorael gran Museu que tots tant desitgem i que tant estimem.

Aquest editorial ha estat extret de les opinions generalitzadesdels molts assistents a l’acte d’inauguració, entre els quals cal des-tacar la de l’alcalde de la ciutat, senyor Joan Clos , del president dela Diputació, senyor Manel Royes, i d’altres autoritats portuàries idel museu.

Els Amics del Museu Marítim de Barcelona ens congratulemd’aquesta millora i felicitem la Direcció d’aquest museu, per aquestaremodelació.

Pau Ribé i Quimasó

Consell de redacció:Pau Ribé i QuimasòWashington Garcia

Disseny i maquetisme:Equip revista SIRGA

Edita:AAMMB, Museu Marítim deBarcelonaAv. de les Drassanes, s/n08001 Barcelonae.mail: [email protected]

Impressió: Mabel Copyc/ Parlament, 51

Depósit legal: B 43.531-03

La revista SIRGA no es faresponsable de las opinions iarticles signats a les sevespagines.


3


ELS HEROIS DE CADAQUÉS

Antoni Rodríguez Fernandez

4

A tothom que va arriscar la vida per salvarla dels seus familiars, amics, coneguts osenzillament persones.

L’any 1884 es constituí a Cadaqués unajunta local de salvament de nàufrags, ques’integrà al conjunt de juntes de salvamentde la Sociedad Española de Salvamentode Náufragos, institució benèficaconstituïda l’any 1880 per salvar la vidade les persones que naufraguessin a lescostes i rius navegables d’Espanya i lesseves possessions marítimes.

El primer i més notable dels actes realitzatsamb la llanxa d’auxili batejada amb el nomde Miguel de Aguirre, fou el salvament de128 tripulants passatgers del vapor italiàArchimedes, dut a terme el dia 15 dedesembre de 1888. Durant aquest serveide salvament la llanxa portà a cap vuitviatges rodons (anà i tornà), amb margrossa i fort vent.

En la Ilustración Española y Americana deldia 30 de novembre de 1902 el Sr. Pedrode Novo y Colson, secretari general de laSocietat des de l’any de la seva fundació,publicà un article de l’heroic salvamentrealitzat per la gent de Cadaqués dels 128tripulants i passatgers del vapor esmentat.També el mateix article es publicà al butlletíde la Societat el mes de gener de l’any1913, i de nou, en un extraordinari de l’any 1930, que, presentem amb aquestnúmero de la nostra revista SIRGA ambtranscripció literal de l’article d’aquestagran proesa, que destacà la heroïcitat dela gent de Cadaqués:

En la amanecida del 15 de Diciembre de1888 despertaron los habitantes deCadaqués aterrados por un fuertísimo tem-poral del Este Sudeste: el viento ensorde-

cía, y las olas encrespadas y montañosasllegaban con ímpetu á estrellarse sobre laspeñas, inundando el caserío.No se recordaba en aquel litoral espectá-culo tan grandioso é imponente.Los marinos y pescadores contemplabanel mar con admiración, y sentían inquie-tud por los navegantes a quienes hubierasorprendido aquella espantosa borrasca.De pronto, un hombre con vista de lince,exclamó:- Mira Sr... allá en el horizonte, al Sudes-te... ¡ un buque!Efectivamente; a través de la espesa llu-via y de la mucha cerrazón, distinguíaseun vapor de tres palos que se acercaba atierra, y no por la voluntad de sus tripulan-tes. El vapor, atravesado á las olas, erajuguete del viento, y los golpes de mar lebarrían la cubierta.En lo alto del trinquete tenía izada tresbolas, indicando hallarse sin gobierno porhaber perdido el timón. En su popaflameaba una bandera cuya nacionalidadno podía conocerse.Nadie dudaba que aquel buque iba á es-trellarse sobre la costa en muy breve pla-zo, y que toda su tripulación perecería sidesde tierra no se le prestaba auxilio.Hallábase ya el vapor a menos de unamilla de la boca del puerto, cuando, inten-tando un último recurso para salvarse, lar-gó sus anclas en cuarenta brazas de fon-do. Por fortuna inesperada, las anclasagarraron; así el buque demoraba su pér-dida.Entretanto, la población de Cadaqués ha-bía acudido á la playa y rodeaba la casetade la Estación de Salvamento de Náufra-gos. En ella estaba ya el Ayudante deMarina SR. Quirico Riberas, valentísimo yexperto que aquel día iba á cubrirse degloria.Como la premura del auxilio no consentía


5


6

aguardar a que acudiera toda la dotacióndel bote insumergible, resolvió la Juntadirectiva de la Estación admitir marinerosvoluntarios, y tripulado rápidamente con16 hombres, fue aquél botado al agua.Salió el bote en demanda del vapor, yviósele alejar por entre las olas arboladasy avanzar penosamente contra el vientohuracanado.Los espectadores juzgaban temeraria laempresa y nadie creía posible que consi-guiesen llegar al costado del vapor.Transcurrió una hora, y luego otra, sin queel bote cejase; sus 16 hombres bogabanazotados y heridos por los golpes de marque anegaban aquél y no lo hundían, mer-ced á sus achicadores automáticos.Transcurrió una hora más de titánica lu-cha; los remeros tenían sus fuerzas casiagotadas; pero Riberas, que mandaba elsalvavidas, y elP a t r ó nMestres, quemanejaba el ti-món, habían ju-rado no retro-ceder.Por fin, des-pués de cuatrohoras justas dehaber salidodel muelle,consiguió elbote llegar cer-ca del costadodel vapor, queera un hermoso trasatlántico italiano.Pero no había posibilidad de atracarse aél para recoger sus pasajeros, porque elvapor cabeceaba hasta hundir toda la proaen el agua ó daba bandazos que la em-barcaban por los imbornales.Si el vapor hubiese encallado en un arre-cife (que es lo que ocurre generalmente),perdiendo toda movilidad, la faena del botesalvavidas se habría reducido a aproximar-se al costado del vapor por sotavento,donde las olas rompen siempre con me-nos furia; pero hallándose el buque fon-deado aproado al vendaval y sometido a

un balanceo tan duro, no ofrecía ningúnsocaire al bote, ni éste podía ponerse alalcance de los movimientos del vapor,porque el más pequeño choque le hubieredestrozado.A pesar de tan gran peligro, Riberas seacercó al buque y gritó:- ¡ Echadme á los pasajeros amarradosuno a uno! ¡Yo los recogeré !Y como la fuerza del viento apagaba suvoz, repitió muchas veces por señas estomismo. Pero desde la cubierta deltrasatlántico, llena de gente aterrorizada,nadie se disponía á intentar aquel recursopara salvarse. Todos pedían socorro y nin-guno aceptaba el único posible.Riberas insistió largo tiempo vanamente,y convencido al fin de lo infructuoso desus esfuerzos, resolvió volver á tierra yesperar un recalmón. Antes de

desatracarse learrojaron desdea bordo una bo-tella cerrada.El bote efectuósu regreso conmayor facilidady fue aclamadoen tierra por lamultitud ávidade noticias.- Ese buque –les dijo Riberas– es el vaporArchimedes, dePalermo, y se

halla en situación desesperada: ¡urge quesalvemos a los pasajeros, aunque tenga-mos que arriesgar la vida cien veces !Entonces todos los marinos del pueblo seprestaron a la empresa con entusiasmo.Dentro de la botella se encontró un pa-pel firmado por el Capitán y dirigido a laCasa Canadell, de Barcelona, solicitan-do el auxilio de un vapor que remolcaseal Archimedes, pues tenía la máquinainutilizada. En seguida fue entregadoeste documento al Agente consular deItalia, Sr. Rahola.A la una y media, la tripulación del bote,


7

que se había mudado de ropa y tomadoalgún alimento, volvió a embarcarse, yaquél efectuó su segunda salida.El viento había amainado algo, y aunqueno la mar, llegaron en dos horas al costa-do del vapor.Riberas, con gran pericia, se aguantó so-bre los remos en la aleta de estribor; hizoque el Capitán arrojara al agua por aquelsitio estopas empapadas en aceite, lo quecalmó mucho el oleaje, y en seguida pidióque le arriaran uno a uno los pasajeros.En eso se convino al fin, visto lo inminen-te del riesgo mayor. Una mujer fueembasada, elevada a gran altura y luegoarriada suavemente sobre las cretas delas olas, siendo recogida en el acto por elbote y acondicionada en él.En hora y media de esta faenapeligrosísima, y a costa de alguna averíaen el bote, se trasladaron a su bordo docehombres y cinco mujeres, máxima sobre-carga para lo alborotado delmar; pero como todos los pa-sajeros, llenos de pánico; que-rían embarcarse también y aunarrojarse al agua a pesar de losesfuerzos del capitán, Riberasdesatracó y les dijo:- ¡ Tranquilizaos, que volveréen seguida y seréis llevados atierra, aunque necesitemoshaber veinte viajes !Cuando el bote llegó a la playa de la Esta-ción eran las cuatro.Todas las autoridades y el pueblo en masarecibieron a los náufragos, y a porfía lesfacilitaron ropas y alimentos.Mientras, y sin perder instante, efectuó elbote su tercer salida con nueva tripulación.Llegó al trasatlántico, recibió a su bordootros 17 pasajeros y los trajo a tierra sinnovedad Sr.Al anochecer emprendió el cuarto viaje,también con la dotación de refresco. Ha-bía ya embarcado á 12 pasajeros, cuan-do tocó su vez al médico del vapor, quetambién fue embasado; pero al arriarle enel bote, un golpe de mar arrojó a éste so-bre el costado del Archimedes y el médi-

co sufrió la fractura de ambos brazos.Ya cerrada la noche, hizo el bote su des-embarque, y entonces le practicaron alherido la primera cura en la Estación deSalvamento cuatro facultativos de la po-blación.Amaneció el día 16 lluvioso, con mar muygruesa y viento durísimo del primer cua-drante. Por quinta vez salió el bote, y des-pués de dos horas de lucha, transportó atierra 17 pasajeros más, entre ellos cua-tro niños y una mujer.A las nueve efectuó otro viaje y transportó18.A las doce volvió a salir y regresó con 20náufragos.A las tres de la tarde condujo a tierra alresto de los tripulantes, incluyendo al Ca-pitán, oficialidad y Maquinistas delArchimedes.Este vapor quedó completamente aban-donado.

Todo su pasaje fue alojado enlas casas particulares deCadaqués.La Estación de esta Junta lo-cal, por medio de su bote insu-mergible, había salvado la vidaa 128 personas, después detreinta horas de lucha con unamar arbolada y efectuandoocho viajes redondos.Este notable salvamento reper-

cutió en toda Europa.La Compañía de Navegación general Ita-liana envió al Presidente de la Junta localde Cadaqués mil liras para el fomento desu Estación.La oficialidad y pasajeros del Archimedesremitieron a la Junta un pendón o estan-darte de seda y oro y un honroso perga-mino.El Gobierno italiano premió con la Cruzde la Corona de Italia a SR. Quirico Ribe-ras; con la Medalla de Oro al valor en laMarina, a Salvador Mestres, Patrón delbote, y con Medallas de Plata y Bronce acuantos intervinieron en aquel servicioheroico.La Sociedad Española de Salvamento


8

concedió Medallas de Oro a Riberas y aMestres, numerosas de Plata y Bronce aotros valientes marinos, y 2.300 pesetasa los que fueron también tripulantes delbote.La Junta local de Cadaqués, en el acto dela adjudicación de los premios concedidos,tomó un acuerdo de conmovedora delica-deza: el de ofrecer el jirón que había que-dado de la bandera del bote salvavidas,al fundador de la Sociedad: al insigneMartín Ferreiro, como testimonio de grati-tud y cariño.Este precioso jirón le fue enviado en unestuche, que hoy conservan los hijos deaquel ilustre filántropo.El heroico Salvador Mestres disfrutó pocotiempo de las Medallas de Oro conquista-das, pues dos meses más tarde naufragócon dos hermanos suyos en una lanchade su propiedad y pereció ahogado.El valiente Piloto Quirico Riberas continuóprestando en Cadaqués sus servicios deAyudante de Marina hasta hace poco másde un año , en que, por una disposiciónde carácter general referente a los Pilo-tos, se le dejó sin destino y sin recursos.¡Menguado premio el que la suerte y loshombres dieron en definitiva a estos dosbienhechores de la humanidad !.También comandaron el bote en sus nu-merosos viajes: SR. JulioBosch, Piloto; SR. Eduar-do Costa, SR. JuanRahola, Piloto; don PioRibeas, Piloto, y SR. JuanRiberas, Piloto. Casi to-dos eran miembros de laJunta local de Salvamen-to.Los obsequios recibidos por la Junta fue-ron: un rico estuche de ébano, contenien-do un pendón de riquísima seda, con lostres colores de la bandera italiana, perfila-

da con flecos de oro fino y su parte poste-rior forrada de seda blanca. En la parteanterior y en letras bordadas en oro llevala siguiente inscripción: Alla Societá disalvatoggio di Cadaqués l’equipaggio delpiroscafo italiano “Archimedes”,“Riconoscente offre”, y un pergamino de0,49 metros por 0,34 con la siguiente de-dicatoria: “A los intrépidos hijos de la So-ciedad de Salvamento de Cadaqués, quecon heroico valor menospreciaron sus vi-das para volar en socorro de los náufra-gos del vapor “Archimedes” en los días 15y 16 de Diciembre de 1888; la salvada tri-pulación abajo suscripta les ofrece en sig-no de vivísima gratitud y perenne memo-ria, el adjunto pendón”.Fue relevado en el año 1900Des d’aquest espai i amb aquestreportatge volem expressar la nostraadmiració aquells herois de Cadaqués.

DOMINE SALVA NOS PERIMUS

Aquest article ha estat extret del treballinèdit d’Antoni Rodríguez i Fernández,titulat: Cadaqués, el record d’un serveigloriós. Una de les últimes noticies versla llanxa d’auxili Miguel de Aguirre, datade l’any 1953, quan la Comissió Executivade la Societat acordà que es restaurés per

conservar-la com ahomenatge al seu brillanthistorial.

Referent a les juntesde salvament denàufrags a Catalunya,València i Arxipèlag Ba-lear podeu entrar en la

pàgina WEB:ttp//www.sapiens.ya.com/heroisdelamar/ARF.htm

Fotografies: pag 6 La tripulació i la llanxa. pag 7 Medalla d’Or al valor en la Marina Italiana.

pag 8 Maqueta de la llanxa.Miguel de Aguirre


CAMINS DE MAR

Navegant pel mar Egeu

Artur Maria i Garriga

Ja fa molts dies que vàrem arribar a Grècia,i en fa menys que estem caminant per talde conèixer la ciutat d’Atenes. El primerque hem visitat, com a obra mésemblemàtica de l’antiga civilitzacióhel·lènica, ha estat el Partenó, templesituat al cim de l‘Acròpolis. També vàremretre visita a les ruïnes de l’Àgora, lloc dereunió dels antics ciutadans grecs, el pòrticd’Atal, el temple Dóric del segle II aC, elTeseón, el teatre Dionis del segle IV aC il’Odeón d’Herodes Àtic, la talaia dels Ventsdel segle I aC, el temple corinti de ZeusOlímpic. En fi, que hem quedat saturatsde pedres antigues i de creences mito-lògiques, hem ampliat els nostres co-neixements visitant els museus de l’Àgora,el Bizantí i el de l’Acròpolis, i ja ni ha prouperquè estem materialment esgotats.

Decidim que fins eldia que agafareml’avió per retornara la nostra llar (enfalten quatre) dei-xarem el conceptehistòric, i ence-taren el turístic.Avui per comen-çar anirem a so-par al barri dePlaka, però comque encara ésmolt aviat, faremamb el transportpúblic els vuit qui-lometres que se-paren el Pireu delcentre d’ Atenes,i així visitarem el seu port

Arribats a la zona portuària, i en el port

esportiu d’aquesta, saltà la primera sor-presa en veure que en un dels obencsd’un vaixell ancorat en aquesta zona hionejava la senyera catalana. Encuriositsens hi atansarem i aquí saltà la segonasorpresa, feinejant per la coberta del’esmentat vaixell hi havia una parellad’amics nostres.

En saludarem amb l’alegria que es potsuposar i invitats a pujar a bord, ens pre-senten una altre parella que viatgen ambells, i ens expliquen el com i el perquè dela seva estada en aquest port.

Ambdues parelles, un bon dia, i atès quela seva feina els ho permetia, (sóntraductors al servei d’una prestigiosa edi-torial), decidiren canviar la vida sedentàriade viure en un pis i es traslladaren amb

els seus fòtils i es-tris a viure en unvaixell i fer vida denavegants .Des-prés d’uns diespreparant el viatge ide proveir-se dequeviures i útils derecanvi, sortiren fauns quaranta i tansdies del port d’Ai-guadolç, rumb aMenorca.Remuntant el capde Cavalleria posa-ren tot seguit la proarumb a Sardenya laqual van vorejar finsal cap d’Spartive-

nto, i d’aquí rumb a Sicília, que deixant-laper estribord es dirigiren a Palerm passantper l’estret de Messina, i costejant la

9


Reggio-Calàbria, passaren de la marJònica fins al Peloponès, establint unasingladura que passava pel sud de l’illade Kithira, i entrant en el mar Egeu deixantles illes Cíclades a babord, vàren tocar lesilles de Milos, Thira i Anafi rumb a Rodes,on no fou possible arribar-hi a causa deun temporal molt fort.

En arribar en aquest punt de la sevaexplicació, comenten les moltes escalesque van fer als diferents ports on van atra-car i les particularitats de cadascun, peròen el que més van esplaiar-se va ser enels detalls de la tempesta que els obligà atornar enrera.

Durant els mesos d’estiu, en el mar Egeués molt corrent trobar-te cada dos per tresamb tamborinades acompanyades devents molt forts. El Meltemi, és un vent decomponent nord, que pot bufar fins aintensitats de força 6 ó 7 i a vegades mési tot. Aquests companys nostres van tenirl’infortuni de trobar-se amb un Meltemifuriós, que els va fer desistir d’anar aRodes

Ni el temps, ni la tripulació eren prouadients per dur a terme la singladura pre-vista inicialment.Tornarán a pro-var-ho, diuen, unaltre any per latardor o a la pri-mavera. Expli-quen que varenretornar, nave-gant a sobre-vent,rumb pel sud deles illes Amargos,Naxos, Pàros iSerifos, fins arri-bar al port delPireu, buscantmés o menys la protecció que sobre totNaxos, els oferia contra el Meltemi. Ara,però, hi ha més tranquil·litzats i sobretotdescansats, tornen a veure el món pel

costat més bonic.

Diuen que el dia següent de la nostratrobada, pensen sortir a l’encontre de lesilles d’Egina (Aytina), Poros i Idira, perdesprés navegar rumb nord i passar propdel cap de Sounión, per veure des del marles ruïnes del temple de Posidó, tornanttot seguit a Paraiers (el Pireu).

Després del relat de totes les aventures iles engoixes dels últims dies d’aquestviatge, ens conviden perquè els acom-panyem en el projecte d’aquesta últimasingladura. Sense pensar-hi gaire hoacceptarem.

Teníem quatre dies abans de caducar elbitllet de l’avió, i segons les cartes denavegació es podia fer tranquil·lament ambdos o tres dies segons el vent. Decidimque sí, que al dia següent de deu a onzedel matí salparem rumb a Egina Tot seguitvàrem posar mans a la feina percomprovar l’aparell el velam els queviuresi altres detalls que creguérem oportú perdeixar llest el vaixell per iniciar aquestviatge.

El vaixell és un Keche de 40 peus equipatmés que de so-bres per a unas i n g l a d u r ad’aquest tipus, latripulació de 6persones és unamica curta, en elcas d’agafarvent una micaesvalotat, peròcom que sempren a v e g a r e mdintre del golf deSarònica, ésplausible que no

tinguem cap problema.

En arribar al capvespre després de sopartots junts, repartim les feines que

10


correspondran a cadascú, torns de vetlla ialtres afers propis de la navegació.Nosaltres tornem a Atenes per dormir irecollir els nostres patracols de navegar.Hem passat la nit dormint a estones id’altres pensant en aquella travessiatotalment fora de programa, però, que ensva com l’anell al dit.

A les 10 hores en punt, tal com havíemquedat, requeríem permís per pujar a bord.Amollem amarres i sortim del port rumb al’illa d’Egina. Poc després de la sortidad’aquest i per la banda d’estribord deixeml’illa de Salamina, aigües aquestes, on vatenir lloc 200 aC la famosa batalla delmateix nom, on els grecs foren la causade la desfeta de la flota del rei Jerjes dePèrsia, amb el seu intent d’envair el paíshel-lènic. Seguim el nostre rumb fins arri-bar a Egina, on fem un mos i un got de viamb gust de resina propi del país. Aquestaés una illa petita i abrupta plena d’es-padats, els nadius viuen principalment dela pesca i una mica de conreu de cereals ivinya aprofitan dASSOCIACIÓ D’AMICS DELMUSEU MARÍTIM DE BARCELONAsento com s’esmuny el tempscon-templant la llunaque des d’aquest marEgeu sembla mésgran i més blanca quedes de qualsevol altreindret.

Per un momentacluco els ulls commig endormiscat, entornar-los a obrir emsembla veure astoratuna noia molt bellacompletament nua,regalimant d’ aigua,de sina alterosa, pellbruna i cabellera moltllarga lleugeramentondulada del color de l’aram brunyit, asseguda ala borda fent servir d’arrambador el curvató de latapa de regala, amb els peus a la banyera, i unsomriure encantador. A fe de Déu no sé què dir-li,la sorpresa em té corprès. No més puc mormolejar:Hola !... és estrany que no l’hagi vist abans...Somrient, ensenyant unes dents boniques com

perles, em contesta: que no és estrany que nol’hagi vist. Tot just fa un instant que he pujat abord.

M’explica que viu allà al fons de la mar al palaudel seu pare, juntament amb les seves quaranta-nou germanes i que alguna vegada puja a lasuperfície per jugar amb l’escuma de les ones iels dofins, diu que és una Nereida (nimfa marina),conta que, a vegades, quan veu passar algun velerli agrada pujar-hi i parlar amb els mariners. I aixòés el que avui ha fet.

Em diu que una de les seves germanes, Amfitrite,és l’esposa de Posidó, que és un déu olimpic,germà de Zeus, que és el més poderós de tots eldeus marins, i que tant el seu pare Nereu comProteu i també tots el altres déus del mar, li deuenretre homenatge. Jo, una mica més tranquil, sentola necessitat de contar-li el nostre viatge, que araanem al cap Sounión, i després tot vorejant,navegarem fins a el Pireu. Ens recomana visitar eltemple de Zeus perquè com ens ha dit, aquest déués el déu de tots els déus i mereix el respecte detots els humans. Al dir-li que ja ho hem fet, semblaque això la fa molt contenta.

També ens recomana que saludem a Afrodita, queés la deessa de l’amor i la més bella de tot l’Olimp.De cop i volta d’un salt volà cap a l’aigua mentreem deia que demanarà a Êol que ens envií elsvents més bons, perquè puguem arribar a cap

Sounión a l’hora mésadient ,desapareixent dinsde les fosquesaigües del golf deSarònica.

Ara penso, si tenia elcos mullat que sireflectia la lluna acada una de lesgotes d’aigua, compodia ser que tinguesla cabellera eixutavoleiant al vent.

Deuen ésser cosesdels déus que estanmés enllà de la meva

comprensió

Quan em giro, em trobo amb el company que téel torn de vetlla en aquell moment , li faig avinentel que em sembla que he vist, em mira d’una ma-nera estranya com si estigués tocat de l’ala i emrecomana que me’n vagi a dormir, que esticsomniant. Jo penso que és ell el que s’ha dormit.

Per si de cas, no faré cap comentari amb ningú, niun sol mot d’aquesta experiència, era massa bonicper ser una realitat però 12 també em sembla

11

,


sento com s’ esmuny el temps con-templant la lluna que des d’aquest marEgeu sembla més gran i més blanca quedes de qualsevol altre indret.

Per un moment acluco els ulls com migendormiscat, en tornar-los a obrir emsembla veure astorat una noia molt bellacompletament nua, regalimant d’ aigua, desina alterosa, pell bruna i cabellera moltllarga lleugerament ondulada del color del’aram brunyit, asseguda a la borda fentservir d’arrambador el curvató de la tapade regala, amb els peus a la banyera, i unsomriure encantador. A fe de Déu no séquè dir-li, la sorpresa em té corprès. Només puc mormolejar: Hola !... és estranyque no l’hagi vist abans... Somrient,ensenyant unes dents boniques comperles, em contesta: que no és estrany queno l’hagi vist. Tot justfa un instant que hepujat a bord.

M’explica que viu allàal fons de la mar alpalau del seu pare,juntament amb lesseves quaranta-nougermanes i que algu-na vegada puja a lasuperfície per jugaramb l’escuma de lesones i els dofins, diuque és una Nereida(nimfa marina), contaque, a vegades, quanveu passar algun velerli agrada pujar-hi i par-lar amb els mariners.I això és el que avui hafet.

Em diu que una de les seves germanes,Amfitrite, és l’esposa de Posidó, que ésun déu olimpic, germà de Zeus, que és elmés poderós de tots el deus marins, i quetant el seu pare Nereu com Proteu i tambétots el altres déus del mar, li deuen retre

homenatge. Jo, una mica més tranquil,sento la necessitat de contar-li el nostreviatge, que ara anem al cap Sounión, idesprés tot vorejant, navegarem fins a elPireu. Ens recomana visitar el temple deZeus perquè com ens ha dit, aquest déués el déu de tots els déus i mereix el res-pecte de tots els humans. Al dir-li que jaho hem fet, sembla que això la fa moltcontenta.

També ens recomana que saludem aAfrodita, que és la deessa de l’amor i lamés bella de tot l’Olimp. De cop i voltad’un salt volà cap a l’aigua mentre em deiaque demanarà a Êol que ens envií elsvents més bons, perquè puguem arribar acap Sounión a l’hora més adient ,desapareixent dins de les fosques aigüesdel golf de Sarònica.

Ara penso, si tenia elcos mullat que sireflectia la lluna a cadauna de les gotesd’aigua, com podia serque tingues la cabelle-ra eixuta voleiant alvent.

Deuen ésser cosesdels déus que estanmés enllà de la mevacomprensió

Quan em giro, emtrobo amb el companyque té el torn de vetllaen aquell moment , lifaig avinent el que emsembla que he vist, em

mira d’una manera estranya com siestigués tocat de l’ala i em recomana queme’n vagi a dormir, que estic somniant. Jopenso que és ell el que s’ha dormit.

Per si de cas, no faré cap comentari ambningú, ni un sol mot d’aquesta experiència,era massa bonic per ser una realitat però

12

també em sembla que no era un somni.

No sé si la recomanació de la Nereida aldéu Èol ha estat un miratge, però el ventens porta cada vegada més bé.

Tenim a la vista el cap Sounión i el pocque queda del temple, les antiguescolumnes d’aquest, retallades pel solnaixent contra el fons encara enfosquit del’albada amb quatre núvols, que semblentficats expressament, el sol vermell i la marencara negre. L’espectacle és francamentimpressionant. Passarà molt de tempsabans no s’ens oblidi.

La tornada al Pireu, amb la costa a la ban-da d’estribord, la navegació continua sentmolt plaent. Continuo creient en larecomanació de la Nereida. Aprofitem el

temps que ens queda per arribar a portper parlar de fets viscuts i de plans per unfutur més o menys proper. De momentels nostres companys i el seu vaixell esqueden un dies més al Pireo.

Nosaltres anirem a sopar a Plaka. Seràl’últim sopar al país que va tenir la prime-ra democràcia al món. Escoltarem el sirtakii menjaren una bona amanida d’olives iformatge ben amanida amb abundant olid’oliva i finalment una mussaca(albergínies farcides de carn picada igratinada al forn) tot regat amb un bon vide resina, fresc i aromàtic.

Demà, a mig matí, agafarem l’avió rumb aBarcelona, i, adéu somni dels déus

Fotografies:pagina 9 Partenó.pagina 10 Temple de Posidó.pagina 11 Far de Poros.pagina 12 Afroditapagina 13 Port del Pireu

13


Des d’ara, i en les properes edicions, laredacció de la revista SIRGA procuràsempre que sigui possible explicà, lahistòria d’ermites o esglésies marineres delnostre litoral. Comencem amb la d’avuiparlant de l’ermita o capella dedicada alSant Crist del Mont Calvari, d’Arenys deMar, textualment, segons mossèn JosepPalome i Alsina.

A l’entrada de la primitiva capella de MontCalvari, (que jo encara he vist en peu alcim de la roca, abans de fer-se lesmodificacions que l’han desfiguratcompletament) hi havia una inscripció quedeia així:H i p ò l i tD o y ,mar iner,natural d’Arenys deMar, ha-vent visi-tat algunsL l o c sSants deJerusalemi en espe-cial elM o n tOlivet i elM o n tCalvari, de tornada d’aquests Llocs Sants,visità també alguns Llocs Sants de la ciutatSanta de Roma, i en arribar a aquesta vilad’Arenys de Mar, mogut d’una grandevoció al Sant Mont Calvari, edificàaquest ermita de sos propis cabals, sotala invocació de Mont Calvari, l’any 1584,instituint i quedant-se el dit Hipòlit Doyermità, d’aquesta dita ermita, col·locadasobre el lloc anomenat Caldeta dins de elmar, i desprès de son òbit quedà disposatper el dit Hipòlit Doy, que foren posseïdors

ERMITES I ESGLÉSIES MARINERES

d’aquesta dita ermita i de tots sos bénsels seus descendents.

La història del mariner Hipòlit Doy, haesdevingut una mena de llegenda.Llegenda o història, a través de lesgeneracions, ha arribat fins a nosaltres,com una nota tradicional i simpàtica, ambtots els perfums de les llegendes vetustes.Vaig a contar-la: Hipòlit Doy, havia natl’any 1558, en el Veïnat de mar, i haviaestat de jove, mariner expert, com ho haviaestat el seu pare. Tenia només una vintenad’anys, quan es maridà amb la noiaAntònia Sofia, la qual (parla la llegenda)

era bella iagraciada.S ’ h a v i acomençat,aleshores,l’oberturadel primerc a r r e rarenyenc,al cim d’unpetit colletq u edominavael mar, elq u a lc a r r e r ,sojorn de

pescadors, s’apel·là dels Mariners. En unacaseta senzilla d’aquell carrer (anys méstard s’anomenà carrer d’en Cantalagrella)s’instal·là el jove matrimoni; i, en aquellacaseta, actualment assenyalada amb elnúmero 9, es descabdellà el drama quefou origen de la fundació de Mont Calvari.

Sembla que algú, mirava massa l’esposade Hipòlit Doy, baldament aquella fos re-catada i virtuosa a tot ésser-ho; i semblaque també algú, força mal intencionat, i,

14

Josep Palome i Alsina

segurament, despreciat per la honestaarenyenca, va anar a contar al marit confiathistòries fantàstiques que comprometienseriosament l’honra de la seva esposa.Quines foren? No se sap. La cosa certafou que el marit, engelosit, i atiat per quivolia mal a la noia, un dia la va occirviolentament, a la mateixa llinda d’aquellacaseta senzilla. El P. Manuel Martí, en unamonografia que va publicar referent al’ermita del Calvari, explicà que, HipòlitDoy, per a desfer-se d’ella, pretextó darleuna merienda en el campo, en el lugar lla-mado Ajup d’en Jalpi (fuente que hay a lamitat del camino de Arenys de Munt). Du-rante la merienda, Doy quiso propinar asu esposa una bebidaempozoñada, que ellarehusó tomar recelandode su marido, yfustrando por de pron-to el proyecto de Doy;pero vueltos a su casa,durante la cena, estepropinó la pócima a suconsorte, que no tardóen fallecer. Diferent decom ho han explicatd’altres, el resultat fouel mateix: la mort vio-lenta d’aquella muller.

Horroritzat pel crim,Hipòlit Doy, va fugird’Arenys, i no es trobàrastre d’ell, tot i cercar-lo pels contorns. Era l’any 1582. Què haviasucceït després de l’as-sassinat? Haviasucceït (i segueix parlant la història ollegenda, però, sobretot, la tradició) queel criminal es penedí, i el remordiments eltorturaren intensament. No podent viuretranquil, va acordar peregrinar a Roma illançar-se al peus de Pontífex perquèl’absolgués, i li imposés una saludablepenitència. Així ho executà. Postrat davantGregori XIII, li feu confessió de la culpa, iel Pontífex li ordenà , per assolir el perdó,

que, en retornar a la seva llar en unaembarcació, allà on aquesta es deturés,hi alcés una capella en honor del SantCrist. Per tal objecte, li donà una imatgecrucifixa.

El vaixell, es deturà davant d’una rocaconeguda per La Caldeta, en arribar elpenedit Hipòlit a la seva platja. I, complintla penitència pontifícia, allà hi feu edificarla capella que tots hem aconseguit, i ques’anomenà Capella del Sant Crist delCalvari. La imatge que li lliurà Gregori XIIIes venerà sempre en una mena de camarí,i fou objecte de gran devoció, la qual cosaacreditaven les innombrables presentalles.

Fins aquí, la història ollegenda.

Pot donar-s’hi veritablefe? La cosa quenosaltres (i abans, elsnostres antecessors)hem vist i palpat, ésl’existència de laCapella; la làpida on esconta que la va bastiramb sos cabals, HipòlitDoy; i la imatge d’aquellCrist, que encaraactualment es venera.Hipòlit Doy, segonsconsta en la inscripció,es va constituir ermità, ien el càrrec va morir, alcap d’una vintenad’anys. Pocs diesabans de morir el

penedit ermità, el pontífex Pau V, amb datad’abril de l’any 1608, va concedir ( a precsdels aranyencs, instats per Hipòlit Doy)Indulgència Plenària als qui, confessats,visitessin la Capella o Ermita, els divendresde Quaresma. I d’aquella concessiópontifícia, es pot dir que en naixeren lesespesses visites quaresmals que, a tra-vés dels anys, hi feien els aranyencs,celebrant solemnes proces-sons, ipracticant la devoció del Via-Cru


15


cis. Al cap de sis anys d’ésser expedit elrescripte pontifici, va morir Hipòlit Doy, al’edat de 50 anys.

El Mont-Calvari actual, ni de lluny nos’assembla al que coneguérem unacinquantena d’anys enrera, i menys al queconstruí el mariner penitent. A darrers delsegle passat (XIX), va passar a mans d’unparticular, el senyor Narcís Serra, qui,sense mutilar la Capella, va construir a sonentorn un elegant xalet. A primeries del’actual (XX), un nou propietari, Don EnricNel·lo, eixamplà aquell xalet, convertint-loen hotel; empetití la Capella, reduint-la ala meitat de la seva capacitat primitiva; iva conservar-la, forçosament, peròtotalment abandonada. Un tercer propietariDon Joan Artigues i Alart, va emprendrenoves obres, llevant totalment al lloc lafesomia primitiva; però, això sí, retornà ala Capella bona part del vell esplendor, ies complaïa quan s’hi cele-braven actesdel culte. En la revolta del 1936, es va clau-surar completament, i la imatge d’aquellCrist d’Hipòlit Doy, es va salvar d’una ma-nera prodigiosa. Finida la revolta, fou por-tada a la Parròquia, on és venerat pelsaranyencs.

Els qui no han conegut el Mont-Calvariantic, no es poden fer càrrec de com eraaquella venerada ermita; ni es poden ima-ginar com s’esqueien de populars els acteslitúrgics que s’hi celebraven; ni l’animacióque hi havia en aquell indret, quan

esdevenia la varada d’algun vaixellconstruït a les drassanes arenyenques.L’esmentat P. Manuel Martí, explica també,en aquella monografia, el ceremonial deles varades: No se ponía a flote una solade las grandes quillas, sin antes implorarla protección de nuestro Santo Cristo conla celebración de una misa, en que, consus dependientes y hombres de mar asis-tían los constructores navales; y aquellosrobustos marineros, esperando en la su-perior protección, que sólo en el Señorsabe inspirarse, sabian de su presenciapara emprender animosos la arriesgadaoperación de botar al mar aquellas gran-des moles, que a miles medían sus tone-ladas, mientras se batía de continuo lapequeña campana de nuestro Calvario,cuyos repetidos ecos subían al cielo ensúplica de un feliz éxito; y la concurren-cia, que era siempre numerosa, con elcorazón oprimido por el temor, prorrum-pía en gritos de :¡buen viaje! al ver queun carpintero de ribera, con afilada segurcortaba el cable relacionado con las ama-rras, que, para evitar un súbito desprendi-miento del buque, estaban fijados en elsuelo; y navíos del mayor calado, se des-lizaban paulatinamente por el plano incli-nado entrando en las límpidas aguas, don-de, qual ligera y jugetona gaviota, semecian luciendo las bellas formas que lesdiera la hábil mano del constructor, y, to-dos a la vez, bendecian la segura protec-ción del Santo Cristo de nuestro Calvario.

16

Notes: pag 14 Reproducció del quadre de pintor Joan Baixas i Carreter 1891. Repre-senta la platja del Portinyol mirant a ponent, presidida per la ermita de Mont Calvarii.

pag 15 Crist de la ermita de Mont Calvari.


17

LA VEU DEL MUSEU

L’edifici de les Drassanes és la peça més important del nostre museu. Un edificiemblemàtic de la nostra ciutat i d’importància europea.

Des de la seva creació, el Consorci de les Drassanes de Barcelona havia establert comuna prioritat la recuperació de l’edifici per retornar-li la bellesa i l’esplendor que haviaperdut al llarg dels segles i també per adaptar-lo millor a les noves necessitats de lamuseística dels nous temps.

Ara, ens trobem en un moment important per haver aconseguit tancar una part de lareforma del conjunt de les Drassanes i el Museu pot respondre millor a les exigències delsnostres visitants i usuaris i també unes millors condicions per als treballadors de la casa.

El visitant ha notat un gran canvi. La nova entrada al Museu, molt més espaiosa i que potacollir millor els visitants i atendre paral·lelament i sense interferències els grups escolars.Un dels canvis més importants en la visita és la nova sala d’exposicions temporals.Aquesta és una de les grans apostes del museu. La sala, situada a les naus de laGeneralitat, compta amb una superfície de 800 m2 i acollirà exposicions de gran format illarga durada. Des del proppassat 5 de juny i fins al gener de 2004 hi podreu gaudir del’exposició Llamp de rellamp sobre la figura de còmic Tintín i la seva relació amb el món dela mar. Una exposició amb una museologia moderna i atrevida que aposta fort per lesnoves tecnologies. Després d’aquesta aposta en vindran d’altres i ja hi ha definida unapolítica expositiva a quatre anys vista. El Museu també ha reformat la façana de mar i araés una gran vidriera transparent que estableix un primer diàleg amb els transeünts. Abansel museu estava d’esquena al carrer, al port, a la ciutat; ara, amb aquesta oberturas’estableixen noves mirades dels vianants cap al Museu.

Tots aquests canvis han anat acompanyats de la recuperació d’aquestes parts de l’edificii també de la millora de les infrastructures tècniques necessàries.

Els usuaris compten amb una nova biblioteca amb millors prestacions i serveis i tambéamb una major comoditat. Al costat de la biblioteca, hi ha situat el Centre de DocumentacióMarítima (CDM) i els investigadors tenen una major proximitat entre les consultesllibresques i les que poden fer al personal del CDM.

Pel que fa a l’ús intern també s’ha fet la reforma de les oficines on el personal de la casapot dur a terme les seves tasques amb més facilitat.

Ara hem realitzat les dues primeres fases de la reforma. Esperem que en els propers anyses pugui concloure la reforma de tot l’edifici que permeti unes millors condicions per a lescol·leccions i també per a les persones: els visitants, els usuaris i els treballadors.


Maqueta realitzada en la Associació

18

El proppassat mes de febrer es va dur a termeel lliurament, a la direcció del Museu Marítimde Barcelona, d’una maqueta esquemàtica aescala 1/100 de les Reials Drassanes de Bar-celona, que escenifica la construcció de duesgaleres, construïda al taller que la nostraAssociació té, obert al públic, al primer pis del’espai del Maremàgnum, i per encàrrec delMuseu Marítim de Barcelona, per ser exposadaal Saló del Patrimoni Marítim, a la petita ciutatfrancesa de Vilefranche Sûr Mer. Aprofitantl’acte del lliurament, el Museu i l’Associació delsAmics del Museu, subscriviren un protocol decol·laboració mútua, en el qual entre altrescompromisos, el Museu ens cedia un espai perals afers d’aquesta associació.

Actualment aquesta maqueta estàexposada als espais remodelats del Museu.

Noticiari

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

El proppassat 23 de gener a les 19 hores,es va fer a la sala d’actes del MuseuMarítim de Barcelona una conferènciasobre La defensa de la costa de Barcelo-na, a càrrec del senyor Albert Campanera,l’esmentada conferència va ésser presen-tada durant el IV Congrés de la UniversitatPolitècnica de Cartagena, i és una miradaretrospectiva de les esmentades defenses

que anaven des del riu Llobregat als turonsde Montgat, i que servien per protegiraquest sector de la costa catalana contrala pirateria i d’altres agressions exteriors.De totes aquestes defenses, avui dia solsqueda dempeus, el castell de Montjuïc.La xerrada s’acabà a les 20.10 horesdesprés d’un col·loqui molt interessant. Hivan assistir unes 35 persones.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

El passat dia 27 de març, a les 17 hores,es va fer a la sala d’Actes del MuseuMarítim de Barcelona, l’Assemblea Gene-ral Ordinària d’aquesta associació s’hi vanpresentar l’estat de comptes, i les diversesactivitats dutes a terme durant l’any 2002,la renovació de la Junta Directiva i tambéels projectes per a un pròxim futur. El

president va informar a l’Assemblea de ladonació del soci i expresident del’Associació, el senyor Isidre Oliveras, dela col·lecció de plànols que ell mateix haaixecat i dibuixats.L’Assemblea finalitzà a les 19 hores,després d’un torn obert de paraules moltinteressant.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<


19

Als tallers que l’Associació té a l’àrea d’ociMaremàgnum, tots el dimarts i els dijousno festius un grup de socis estan construintdos tipus de vaixell a escala :l’arrossegador de pesca, navegable: Capde Pera i la maqueta de la corbeta:Sebastiana, amb molt d’èxit d’assistents.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

El passat dia 13 de febrer, es va fer a lasala d’actes del Museu Marítim de Barce-lona, a les 19 hores, la conferència ambel tema: Francesc Macià i la Lleid’esquadra de 1908, a càrrec del senyorRicard Bartlett. Tal com ens té acostumats,l’esmentat conferenciant desenvolupàamb molta mesura i detall el tema tan par-tidista d’aquesta llei, que afectà lareconstrucció de la marina de guerra

espanyola, en no acceptar el consell deministres la manera de dur a termeaquesta reconstrucció, exposada pelllavors diputat de Solidaritat Catalana, elsenyor Francesc Macià, i que anys méstard va ésser el primer president de laGeneralitat de Catalunya.Una conferència molt aplaudida pelsassistents a l’acte, que acabà a les 20,30hores.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

La conferència que s’havia de fer elproppassat dia 20 de març , a càrrec delsenyor Francesc Roig, a la Sala d’Actesdel Museu Marítim amb el tema: Museu

de Curiositats Marineres de Vilanova i laGeltrú i de la carpa Juanita, es va ajornara causa de l’amenaça de vaga general quehi havia per a aquell dia.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

EL DOGC núm. 3792 amb data 2.1.2003,i a petició de l’Associació Amics del MuseuMarítim de Barcelona, per mitjà del Cen-tre Català d’Artesania, publica la

incorporació en el Repertori d’OficisArtesans, el de modelista naval, que finsaquesta data estava considerat com amaquetista.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

El dia 22 del mes de maig d’enguany a les19 hores tingué lloc a la Sala d’Actes delmateix Museu, la xerrada vers el tema Unavisita al panteó de marins il·lustres, pro-nunciada per l’assidu conferenciant elsenyor Albert Campanera.

Després de fer un resum de la història delscementiris construïts arreu del món enmemòria dels soldats morts durant laSegona Guerra Mundial, passà a fer-hodel Panteó de Marins Il·lustres que hi ha al’Escola de sotsoficials de la Marina a


20

Cadis, que va ordenar construir el reid’Espanya Carles III anomenat per algunsel paleta, inaugurat després de moltsavatars l’any 1870, però, sense sostre.No és fins l’any 1958 quan s’acaba

definitivament tal com està avui dia. Unanota curiosa és que l’entrada principal estàdintre el recinte de l’acadèmia, i una demés senzilla a l’exterior. Acabà la xerrada,després d’un col·loqui, a les 20 h.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

Amb motiu de la remodelació del MuseuMarítim de Barcelona, aquest, ha cedit iadequat l’espai de l’antiga Consergeria, al’Associació Amics del Museu Marítim deBarcelona per instal·lar-hi el seu taller, perfer-hi els treballs i cursets a la vista del

públic. L’actual seu queda al mateix lloc,però, com a sala de reunions i despatx,de moment però al tallers instal·lats al cen-tre d’oci del Maremàgnum, continuaranfuncionant tots el dimarts i els dijous nofestius de 16 a 17 hores.

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

Donacions als Amics del Museu Marítim de Barcelona

El dia 3 de febrer d’enguany la senyora Jesusa Rodríguez i González va fer la donació de150 postals de la costa catalana, a la nostra Associació.El dia 13 de febre el senyor Josep Rodríguez i López, va lliurar a la nostra Associació dosdiaris de navegació, un de l’any 1952 del vaixell Maneu, i un altre de 1954, del vaixellCosta de oro.El proppassat 6 de maig, el senyor Salvador Doy i Pica va regalar-nos un CD que contéfotografies de pobles i petites drassanes del litoral català, juntament amb el projecte de1954, per a la construcció del port de refugi d’Arenys de Mar.A tots ells el nostre agraïment pel seu interès vers la nostra Associació.Totes aquestes donacions, l’Associació Amics del Museu Marítim de Barcelona les hacedit a la Direcció del Museu Marítim de Barcelona per a l’engrandiment del seu arxiumuseístic

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

El dia 5 d’aquest mes de juny, pergentilesa del Museu Marítim de Barcelo-na, els Amics d’aquest Museu fóreminvitats d’una manera oficiosa a l’estrenade l’exposició Tintin i el mar de llegenda,una mostra que ens tornà a molts denosaltres a la nostra joventut. Però el mésimportant van ésser les explicacions delcomissari de l’exposició el senyor JoanManel Soldevilla que, amb un diàleg clar ientenedor ens mostrà durant el recorregutdels cinc àmbits que conformen aquesttema, l’inici i l’evolució de l’esmentada re-vista juvenil i el perquè del seu èxit,


Visita

El proppassat 11 de juny a les 9hores, el Amics del Museu Marítim de Bar-celona van fer una visita al vaixell escolade la marina búlgara, Kaliakra. Aquest ésun dels pocs vaixells escola dedicats a lacreació d’oficials de marina mercant quehi ha avui dia. És un bergantí de tres palsamb 52 metres d’eslora i una superfícievèlica bastant considerable. Té un motorde 310 HP., que aconsegueix una velocitatde 7 nusos sense l’ajuda de les veles, siles utilitza pot aconseguir una mitjana de14 nusos. Fou construït a les drassanesde Gdansk, a Polònia, l’any 1984.

Comandat pel capità StoyanAngelov, i amb conjunt un de trenta per-sones entre tripulants i alumnes,actualment esta fent un periple de duesetapes, la primera té una ruta que vacomençar el dia 5 de maig d’aquest any a

Varna (Bulgària), amb destinació a Barce-lona, passant per Istanbul, el Pireu iNàpols. Aquesta etapa està dedicada a laformació dels alumnes. La segonacommemora el centenari del naixementd’un dels pares de la informàtica, JohnAtanasoff, aquest segon periple va deBarcelona a Lisboa, pujaran el litoral occi-dental francès fins al port de El Havre,retornarà fins a Ceuta i de novament aVarna.

Kaliakra és el nom, segons diuen,d’una heroïna búlgara, que durantl’ocupació turca va preferir suïcidar-seabans d’ésser violada pels turcs .

La trentena de socis que assistirena la visita acompanyats per un dia radiantd’estiu, després d’una hora llarga visitanttot el vaixell, quedaren molt satisfets.

El vaixell Kaliakra navegant pel mar Mediterràni

21

El proppassat dia 24 de gener, es produí la defunció del nostre soci i gran modelista de la marina de guerramoderna, en Josep Morejón i Jordà, des d’aquesta revista volem expressar el nostra més sentit condol, ala seva esposa i d’altres familiars. En pau descansi.

El dia 12 de maig d’enguany es produí l’òbit del nostre soci Enric Agustí i Sabate, volem expressar el nostremés sentit condol als seus familiars. En pau descansi.

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONAÒBITS

>>>>>>>>>>>> 0 <<<<<<<<<<<<

CALENDARI DE TROBADES DE VELLA LLATINA 200328-29 juny Calella de Palafrugell [email protected]

amics de la vela llatina de Calella de Palafrugell 972 230 106

28-29 juny Cambrils [email protected] associació de vela llatina de Cambrils 667 611 669

28-29 juny Maó [email protected] de la vela de port Maó 609 901 225

3-4-5-6 juliol Illa de Arousa [email protected]ón galega pola cultura marítima 986 521 115

5-6 juliol Fornells [email protected] de la mar de Menorca 971 385 197

20 juliol Cadaqués (El Carme) [email protected] de la vela llatina de Cadaqués 972 258 976

23 agost Llançà [email protected] nàutic Llançà 972 380 710

30 agost El Port de la Selva [email protected] de la vela llatina del Port de la Selva 972 387 000

6 setembre Cadaqués [email protected] de la vela llatina de Cadaqués 972 258 976

11 setembre L’Escala [email protected] llatina l’Escala 972 213 677

21 setembre Barcelona (festes de la Mercé) [email protected] far – Barcelona, fes-te a la mar 932 217 457

6-7-8 desembre Xàbia – IV trobada barques tradicionals [email protected]·lectiu d’estudis marítims de la marina alta 608 071 122

22

Embarca’t a l’associació d’amics del museumarítim de barcelona

Qui som?«Amants del mon de la mar, la seva cultura i el seu patrimoni»

«Gent que estimem el Museu Marítim de Barcelona»«Persones que volem participar amb les activitats del Museu»

«Amics que organitzem les nostres própies activitats al Museu»

Gaudim d’avantatges«Entrada gratuita al Museu»

«Seo a les propies instal-lacions del Museu»«L’associació organitza visites, excursións i actes diversos»

«Descomptes especials a la botiga-llibreria i activitats del MuseuMarítim de Barcelona»

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓNom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .adressa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C.P . . . . . . . . . . .ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . teléfon . . . . . . . . . . . .e - mail . . . . . . . . . . . . . . . . móbil . . . . . . . . . . . . .El senyor / ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Autoritza carreguin al seu compte, nº (20 digits). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . el rebut anual

signatura

Quota d’inscripció30,00 €

METOPA ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

II Etapa núm 19 Juny 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_19.pdfCasa Canadell, de Barcelona,...

Documents

Transcript of II Etapa núm 19 Juny 2003 revistas sirga argo/Sirgas/Sirga_19.pdfCasa Canadell, de Barcelona,...