IES BIEL MARTÍ filepec de l'ies biel martí. ferreries Índex 1. introducciÓ 2. organitzaciÓ...

PEC de l'IES Biel Martí. Ferreries

IES BIEL MARTÍ FERRERIES

PEC Projecte Educatiu del Centre

Pàgina 1


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. ORGANITZACIÓ GENERAL

2.1. ANÀLISI DEL CONTEXT

2.2. TRETS D'IDENTITAT DE L'IES

2.3. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA AL CENTRE

3. PROJECTE LINGÜÍSTIC

3.1. INTRODUCCIÓ

3.2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA DELS ALUMNES EN ARRIBAR A L'IES

3.3. ENQUESTA ALS ALUMNES I ALS PARES SOBRE EL GRAU DE CONEIXEMENT DE

CATALÀ I CASTELLÀ I ELS SEUS HÀBITS LINGÜÍSTICS

3.3.1. ANÀLISI DE LES DADES

3.3.2. CONCLUSIONS

3.4. ANÀLISI DE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'IES, DEL PROFESSORAT I DEL

PERSONAL NO DOCENT, I DELS MATERIALS DISPONIBLES

3.5. PROJECTE PER AL TRACTAMENT DE LLENGÜES AL CENTRE

3.5.1. INTRODUCCIÓ

3.5.2. OBJECTIUS GENERALS DE LES TRES LLENGÜES

3.5.3. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS COMUNS I ESPECÍFICS

3.5.4. CONCLUSIONS

3.6. ESTRATÈGIES PER A LA INTEGRACIÓ DELS ALUMNES CASTELLANOPARLANTS I

ESTRANGERS AL CATALÀ

3.6.1. INTRODUCCIÓ

3.6.2. ENFOCAMENT DEL PROJECTE

3.6.3. FASE DE DIAGNOSI

3.6.4. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

3.6.5. PROPOSTES D'INTERVENCIÓ

3.6.6. NECESSITATS

3.6.7. BIBLIOGRAFIA

3.7. OBJECTIUS PRIORITARIS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC PER AL PROPER CURS

4. REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

4.1. INTRODUCCIÓ

4.2. NATURALESA I FINALITAT DE L'IES

4.2.1. TRETS D'IDENTITAT

4.2.2. ORGANIGRAMA DEL CENTRE

Pàgina 2


4.3. ÒRGANS DE GOVERN I GESTIÓ DE L'IES

4.3.1. ÒRGANS DE GOVERN COLLEGIATS

4.3.1.1. CONSELL ESCOLAR

4.3.1.2. CLAUSTRE DE PROFESSORS

4.3.2. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS

4.3.2.1. EQUIP DIRECTIU

4.3.2.1.1. DIRECTOR

4.3.2.1.2. CAP D'ESTUDIS

4.3.2.1.3. SECRETARI

4.3.3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

4.3.3.1. DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

4.3.3.2. DEPARTAMENT D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I

EXTRAESCOLARS

4.3.3.3. DEPARTAMENTS DIDÀCTICS

4.3.3.4. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

4.3.3.5. TUTORS

4.3.3.6. EQUIPS DOCENTS

4.3.4. AUTONOMIA PEDAGÒGICA DELS IES

4.3.5. AVALUACIÓ INTERNA DE L'IES

4.4. NORMES DE CONVIVÈNCIA

4.4.1. DELS PARES I LES MARES

4.4.2. DELS ALUMNES

4.4.3. DEL PROFESSORAT

4.4.4. DEL PERSONAL NO DOCENT

4.4.5. ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT

4.4.6. DESPERFECTES

4.4.7. SANCIONS I PROCEDIMENTS

4.5. ORGANITZACIÓ I REPARTIMENT DE RESPONSABILITATS NO CONTEMPLADES EN

LA NORMATIVA VIGENT

4.5.1. RESPONSABLE DE MITJANS AUDIOVISUALS

4.5.2. RESPONSABLE D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

4.5.3. SERVEIS COMPLEMENTARIS. BIBLIOTECA. PISTES POLIESPORTIVES

4.5.4. SERVEI DE CAFETERIA-BAR

4.5.5. NORMES DEL SERVEI DE COPISTERIA

4.5.6. TARGETA D'IDENTITAT ESCOLAR

4.5.7. DADES FISCALS I NORMES PER A LA COMPRA DE MATERIAL

4.5.8. PLA D'AUTOPROTECCIÓ: SIMULACRE D'EVACUACIÓ D'EMERGÈNCIA

4.5.9. ALUMNES TRANSPORTATS: HORES LLIURES D'ESPERA

4.5.10. RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA

4.5.11. COORDINADOR DEL PRIMER CICLE D'ESO

4.6. RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS

Pàgina 3


4.6.1. COORDINACIÓ AMB ELS SECTORS SOCIALS I EDUCATIUS DE L'ENTORN

4.6.2. ÚS DE LES INSTALLACIONS DE L'IES PER ALTRES ENTITATS

4.7. DISPOSICIONS ADDICIONALS I FINALS

4.8. ANNEXOS

4.8.1. COMISSIONS DELEGADES DEL CONSELL ESCOLAR

4.8.2. NORMES SOBRE LES GUÀRDIES

4.8.3. VIATGE D'ESTUDIS: CONDICIONS MARC DEL CENTRE

4.8.4. CIRCULAR DE LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ PER A SORTIDES

ESCOLARS

4.8.5. CONVENI CONSORCI MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA

4.8.6. CONVENI AMB EL FONS MENORQUÍ DE COOPERACIÓ

4.8.7 NORMES BÀSIQUES PER A REGULAR JORNADES DE PROTESTA

DE L'ALUMNAT

4.8.8 PLÀNOL DEL CENTRE

Pàgina 4


1. INTRODUCCIÓ

La LODE, la LOGSE i la LOPEG disposen que els centres tindran autonomia per definir el seu model de gestió organitzativa i pedagògica, que es concretarà en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, curriculars i també en normes de funcionament.

El PEC (Projecte Educatiu de Centre) és el document que recull el conjunt de decisions, assumides per tota la comunitat educativa, respecte a les opcions educatives bàsiques i l'organització general de l'institut.

El nostre projecte educatiu és el resultat de la sistematització de les propostes i suggerències provinents de tots els sectors de la nostra comunitat educativa.

El nostre PEC és el resultat de tot un procés que ha durat uns quants anys, durant els quals hem reflexionat sobre l'estructuració de les línies generals que provenen de les lleis citades al principi, tot intentant adequar-lo a la realitat del nostre centre i del seu entorn.

Hem procurat que el conjunt de decisions que la comunitat escolar ha pres es presentin estructurades i de forma sistematitzada i que incloguessin tots els aspectes referents a l'organització social i administrativa del nostre institut.

Es tracta d'un document viu, en permanent revisió, ja que la renovació constant del centre fa que les seves estructures internes i els criteris que regulen el seu funcionament ordinari s'hagin d'actualitzar periòdicament.

Es també un document útil per a les persones que d'any en any s'incorporen com a professionals o com alumnes al nostre centre escolar i en definitiva un referent ineludible per a posteriors planificacions.

Pàgina 5


2. ORGANITZACIÓ GENERAL

Aprovat per Claustre de 27 de gener de 1998 i Consell Escolar de 27 de gener de 1998

2.1. ANÀLISI DEL CONTEXT

a) Context extern: Situació socioeconòmica i cultural de la zona

Gran part de famílies del nostre centre viuen a Ferreries, però hi ha un nombre important d'alumnes procedents d'altres nuclis urbans: Es Mercadal, Fornells, del camp i d'urbanitzacions; la qual cosa implica una dispersió arreu del municipi amb més concentració al poble de Ferreries. Els alumnes que no viuen a Ferreries utilitzen el transport escolar de manera habitual.

El poble de Ferreries reuneix una sèrie de serveis socials i d'equipaments com ara:- Junta Rectora de la Biblioteca municipal- Revista de Ferreries- Creu Roja- Fraternitat de malalts- Consell parroquial- Club de jubilats- Club de fotografia- Club colombòfil- Societat Musical de Ferreries- Agrupació de la Banda de Música- Associació de veïns s'Enclusa- Club deportivo Ferrerias - Club d'Atletisme- Club de tennis- Club de karate- Penya ciclista de Ferreries- Club hípic- Agrupament Escolta Sant Bartomeu- Societat de caçadors- Grup folklòric Es Penell- Agrupació folklòrica Aires d'es Barranc d'Algendar

Malgrat la manca de cinema i teatre, el poble disposa d'una oferta cultural prou variada:- exposicions de pintura, de fotografia, de treballs manuals, d'objectes antics...- cursets varis : balls de saló, pintura...- excursions de medi ambient i arqueològiques- concerts : clàssics, de rock... - demostracions de balls populars- conferències

No obstant aquesta diversitat, la resposta dels joves cap a les esmentades activitats- exceptuant els concerts de rock - no és participativa. El jovent està més acostumat a un altre tipus d'entreteniment : la televisió, els bars... De fet, la TV juga un paper molt important en la vida familiar. Pel que fa a la lectura, no existeix hàbit per part de gran part dels pares i això, combinat amb l'anterior, incideix de forma negativa en els alumnes, dificultant la motivació per la cultura en general.

La majoria de famílies tenen vivenda pròpia i una part important, fins i tot una segona vivenda d'estiu. La gran majoria disposen de cotxe i telèfon, la qual cosa els permet comunicar-se ràpidament amb la resta de l'illa. De les famílies que normalment viatgen, hi ha una part que no són naturals de l'illa, i ho fan per visitar els seus familiars. Els naturals de l'illa viatgen relativament poc, encara que des de fa un temps surten més, ja que s'organitzen viatges col·lectius i el nivell econòmic ha prosperat. S'observa que l'augment del nivell econòmic no és proporcional a l'augment cultural.

La major part dels pares són de parla catalana. Tothom sap llegir en castellà i menys d'una quarta part dels pares ho fa en català. Tothom sap escriure en castellà, i en català un percentatge

Pàgina 6


molt baix i més les mares que els pares. Hi ha molt poca gent que té estudis superiors.

Les feines dels pares i mares s'encaminen cada vegada més cap el sector serveis. El sector de construcció també és important, a l'igual que la resta d'activitats industrials. El sector primari és prou significatiu, per mor del gran nombre de llocs que tenen els dos termes municipals: Ferreries i Mercadal. Hi ha un percentatge important, sobre tot de mares, que treballen en l'economia submergida.

Al poble de Ferreries les principals indústries són les de fusteria (mobles), construcció, calçat i bijuteria.

b) Context intern

L'IES de Ferreries va començar a funcionar el curs 95-96..Actualment hi ha :

3 grups de 1r d'ESO3 grups de 2n d'ESO3 grups de 3r d'ESO2 grups de 4t d'ESO2 grups de diversificació curricular2 grups de Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats

El centre té el programa d'integració i de noves tecnologies (Xarxipèlag). No hi ha una metodologia definida, cada professor treballa a la seva manera, de forma

individual. Predomina el treball basat en gran part en el llibre de text.Alguns professors intercanvien informació sobre els procediments i formes de treballar i a

través de la CCP, que es va posar en marxa els curs passat, s'està tractant el tema per tal que en alguns aspectes, sobre tot d'habilitats bàsiques, es pugui realitzar una acció conjunta.

Pel que fa a la situació de la plantilla del professorat, hi ha un 50% de professors en plaça en propietat , i la resta són professorat en situació de comissió de serveis, interí o funcionaris sense destí definitiu.

L'avaluació dels alumnes es realitza en funció de 5 objectius marcats pel centre com a finals d'etapa, que son els resultats d'una priorització respecte els 12 que marca el ministeri. Es realitza un informe trimestral (Butlletí) que inclou una nota global corresponent a les tres de: conceptes, procediments i actituds, per a cada àrea, així com una valoració negativa o positiva dels 5 objectius de centre.

Actualment l'AMPA està constituïda i collabora amb el Centre en l'organització de les seves activitats.

2.2. TRETS D'IDENTITAT DE L'IES

Aprovat per Claustre de dia 24/03/98 i Consell Escolar de dia 31/03/98

L'IES BIEL MARTÍ de FERRERIES és un Centre d'Ensenyança Secundària creat pel RD 595/1996 de 28 de març (BOE de 30/03/96), que imparteix les etapes d'ESO i Batxillerat (Resolució de 10 de maig de 1999 de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, publicada en el BOCAIB núm 64 del 20/05/99).

El nostre Centre es defineix d'acord amb els següents principis:

1. Co-responsabilitat de tota la Comunitat Educativa (alumnes, pares, mares i professorat) en el procés educatiu, a través d'una participació activa i constructiva en els diferents òrgans de gestió del Centre: Consell Escolar, Claustre de Professorat, Associació de Mares i Pares d'Alumnes, etc.

2. Implicació i presència activa habitual de la tasca docent en la vida social i cultural de Ferreries, així com de les poblacions de Es Mercadal i Fornells, tot fomentant la participació en els concursos literaris i artístics convocats pels respectius Ajuntaments.

Pàgina 7


3. Ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a llengua d'expressió primordial en tots els àmbits de la vida del Centre. S'hauran d'aplicar estratègies d'integració lingüística.

4. Educació per la conservació del medi ambient, en consonància amb la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera1.

5. Integració dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials en la vida escolar i social del Centre, comptant amb l'assessorament del Departament d'Orientació2.

6. Introducció i incorporació de les Noves Tecnologies com a mitjans eficaços d'aprenentatge3.

7. Formació dels alumnes en un clima de tolerància, solidaritat i integració social i cultural, obert a la realitat problemàtica d'avui, de forma que siguin capaços de donar-hi respostes creatives i responsables.

8. Coeducació: Educació per a la igualtat i actuacions encaminades a combatre la discriminació sexual

9. Línia pedagògica:- Pluralitat ideològica- Aconfessionalitat- Atenció a la diversitat.- Integració de les deficiències físiques, psíquiques i sensorials- Fixació i desenvolupament de temes transversals

10. Línia metodològica:- Experimentació- Participació activa dels alumnes- Implicació dels pares en el procés educatiu- Interdisciplinarietat- Integració-relació amb el medi proper.

2.3. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA AL CENTRE

Aprovat per Claustre de dia 24/03/98 i Consell Escolar de dia 31/03/98

L'adequació dels Objectius Generals d'Etapa proposa la confìguració de la identitat del nostre Centre i dotar-lo d'una personalitat pròpia d'acord amb les intencions educatives del Claustre i Consell Escolar.

L'adequació ha de permetre integrar aquests diversos aspectes per tal de tenir-los en compte:- La infraestructura del centre: instal·lacions, dependències, etc, ús, funcions i possibilitats, rendibilitat.- La dotació inventariable: aparells, instruments, eines.- la dotació humana i les seves possibilitats.

- Personal no-docent: administratius i personal laboral.- Professors/res - qualificació i càrrecs.- Alumnes.

11.El Centre està adherit al Consorci AMenorca, Reserva de la Biosfera@ (conveni de 19/09/96)

22.L'IES de Ferreries és Centre d'Integració (Comunicat de la Direcció Prov. de dia 21/03/96)

33.El Centre participa del Programa Atenea del MEC (Resolució de 8/03/96, BOE 21/03/96)

Pàgina 8


- Pares i Mares: Associació de Pares i Mares d'alumnes.- Les relacions del Centre amb l'exterior.

La FINALITAT d'aquesta adequació dels Objectius Generals d'Etapa (OGE) és la de fixar uns objectius concrets i propis que el nostre Centre es plantegi i dotar-nos dels mitjans per tal d'assolir-los.

Objectius generals de l'ensenyament secundari i la seva adequació al nostre context

a) Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en castellà, en el seu cas, en la Llengua pròpia de la seva Comunìtat Autònoma, i al menys en una Llengua estrangera, utilitzant-les per a comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre e!s processos implicats en I'ús del Llenguatge.

La Llengua vehicular de I'ensenyament del centre és la catalana, Llengua oficiali pròpia de la nostra cultura. Donat el procés obert de normalització lingüística, el centre es proposa d'intervenir activament, dins les possibilitats i dins el marc legal, perquè la llengua catalana sigui plenament normal en I'àmbit acadèmic.

Per aquest motiu, el centre disposarà d'un Projecte Lingüístic de Centre en el qual quedin reglades les opcions lingüístiques i la pedagogia que el Claustre i el Consell Escolar trobin més adient, atenent la Llei de Nomalització Lingüística del Parlament Balear.

La Ilengua castellana, com a Ilengua també oficial, serà objecte d'especial atenció per tal que els alumnes siguin completament competents en qualsevol situaciócomunicativa.

L'aprenentatge de les altres Ilengües (anglès, alemany, etc) s'entén com a competència instrumental de comunicació.

Donada la cooficialitat del català i castellà en la nostra comunitat, es vetllarà perquè aquest contacte sigui entès com a enriquiment mutu de dues cultures i s'evitarà I'enfrontament, la discriminació i els prejudicis que emanin per I'ús de les Llengües. El centre, en aquest sentit, promourà la comprensió, I'acceptació i ia riquesa que suposa la diversitat lingüística espanyola i europea, com a patrimoni cultural que cal preservar. Es fomentarà per tant les actituds obertes i I'interès cap a d'altres Llengües i culturescom a base de la comprensió, la pau i la solidaritat.

b) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artistics, científics i tècnics, amb la finalitat d'enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

L'institut posarà els mitjans que tingui al seu abast perquè els Llenguatges artístics siguin presents de forma constant en la vida escolar i no siguin vistos com a fenòmens excepcionals de la vida.

Per aquesta raó, caldrà que totes les manifestacions artístiques que es presentin a Menorca siguin aprofitades a les aules com a material viu, proper i accessible als alumnes, ja sigui promovent les visites, ja sigui incorporant aquest productes al centre: exposicions, representacions teatrals, festivals de dansa, concerts, concursos literaris, etc.

Es creu també de capital importància que els alumnes puguin mostrar i exposar les seves activitats, especialment les relacionades amb I'expressió artística, com ara pintura, murals, modelats, ceràmica, fotografia, literatura,.. En aquest sentit és convenient que l'institut adeqüi un espai, amb uns plafons, il·luminació i sistemes d'exposició, per a aquesta finalitat.

Seria convenient que el centre estàs en contacte amb el professorat de I'Escola Municipal de Dibuix per poder facilitar una coordinació o intercanvi d'experiències o activitats.

c) Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts en les que habitualment es troba disponible, tractar-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establerta i transmetre-la als altres d'una manera organitzada i intel·ligible.

La premsa i altres mitjans de comunicació social han de tenir una presència habitual a I'institut. Es creu necessari que la programació i el desenvolupament curricular de les diverses àrees es basin quan sigui possible en els mitjans de comunicació social per tractar temes d'interès per a I'aprenentatge dels alumnes.

L'institut té subscripcions a diversos diaris per a I'ús de professors i alumnes. En aquest cas,

Pàgina 9


també seria necessari que la biblioteca del centre es dotés d'aquelles publicacions periòdiques adreçades especialment als joves: diaris, revistes, còmics, etc.

La consulta de diverses fonts d'informació s'ha de promoure d'una manera activa tot proposant als alumnes treballs de camps que els comprometi a tractar ia informació de diversos tipus: bibliogràfica, oral, visual; a través de la lectura, de I'entrevista, etc. Cal que els arxius i les biblioteques de què disposi Menorca siguin visitades i conegut el seu contingut i funcionament.

Convé que els alumnes entrin en relació amb la comunicació social de Menorca per mitjà de la participació directa. Per exemple en I'ús de les cartes al director, o en la col·laboració de pàgines del diari o espais radiofònics on els protagonistes siguin els mateixos escolars. Convé que aquestes activitats de col·laboració estiguin programades o bé en el disseny curricular o bé en les activitats extraescolars organitzades per I'AMPA.

d) Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes en els diferents camps de coneixement i experiència, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament Lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés que s'ha seguit.

Aprendre a pensar i a resoldre problemes són dos processos d'aprenentatge que formen part d'una instrucció explícita que s'han de realitzar dins les diferents àrees.

Durant I'etapa d'ESO els adolescents adquireixen un nou i superior nivell de pensament, les operacions formals que es caracteritzen per:

- procediments intuïtius.- l'abstracció.- la resolució de problemes complexos.- I'elaboració de teories.- major autonomia i rigor en el raonament.

Aquest nou nivell de pensament només arriba a desenvolupar-se mitjançant la intervenció educativa que ha de considerar els diferents ritmes maduratius de cada individu.

L'últim objectiu és "aprendre a aprendre"; I'alumne ha de saber per què i com aprèn.

e) Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seves característiques i possibilitats i desenvolupar activitats de manera autònoma i equilibrada, valorant I'esforç i la superació de les dificultats.

La identitat personal es construeix sempre dins un grup social. El grup-classe és, pel jove, el grup de referència més proper. Això vol dir que I'alumne "espera" de la classe dues funcions:

- una funció normativa: I'alumne coneixerà les normes i les actituds del grup que orientaran la seva pròpia conducta. L'equip docent intervendrà procurant una assumpció positiva d'aquestes normes per part del grup.

- una funció comparativa: I'alumne observa al grup com a criteri respecte del qual s'autoavalua (a nivell intel.lectual, atractiu físic, posició social...) L'equip docent parteix d'un respecte a la individualitat, evitant la comparació discriminatòna i ajudant I'alumne a valorar les seves pròpies qualitats.

El centre ha de fomentar que I'alumne sigui participant actiu de les activitats del centre per aconseguir així una adaptació activa a les necessitats i aspiracions de I'alumnat.

El concepte d'autoidentitat duu a la consolidació de I'autonomia. Per tant, el centre ha de permetre una progressiva permissivitat i flexibilitat, atorgant major autonomia d'acció i de decisió als al.lots.

f) Relacìonar-se amb les altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, superant inhibicions i prejudicis, reconeixent i valorant críticament les diferències de tipus social i rebutjant qualsevol discriminació basada en diferències de raça, sexe, classe social, creences i altres característiques individuals i socials.

La contextualització d'aquest objectiu general a la nostra realitat s'ha de referir necessàriament a la problemàtica social que presenta la societat menorquina. És a dir, el desenvolupament d'actituds de solidaritat i tolerància s'ha d'aconseguir a base de posar en relació els

Pàgina 10


alumnes amb els problemes concrets que puguin sorgir com ara els d'immigració de famílies, la integració de persones amb deficiències, casos de marginació, etc.

Cal contemplar la possibilitat que els alumnes i el centre s'interessin sobre la problemàtica social a través dels serveis socials de I'Ajuntament. Cal convidar les associacions i els serveis socials de l'illa perquè donin a conèixer els programes. Per exemple, seria positiu que el Servei de Drogodependències del C.I.M. donés alguna explicació informativa i formativa sobre aquestes qüestions.

Igualment cal fomentar els treballs en equip dins els grups d'aula per tal d'acostumar als alumnes a la cooperació.

L'experiència directa de persones que són o treballen en diversos àmbits de la societat, o bé el contacte amb persones de cultures diverses, per tal de fomentar el coneixement de la diversitat social i cultural ha de permetre crear atmosferes de respecte a la diversitat i rebuig a les discriminacions i prejudicis: missioners, metges sense fronteres, Creu Roja, voluntaris socials,...

El nostre institut ha de tenir en compte la diversitat de I'alumnat que ens arriba. En aquest sentit, hem de tractar als alumnes amb activitats diferenciades personalitzades, adequades a les seves possibilitats. De la mateixa manera, els curriculums de les diverses àrees atendran les orientacions específiques per a la diversitat dels alumnes.

g) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a ells.

Cal posar en contacte I'alumnat amb totes les institucions públiques que regeixen el funcionament de la societat. Establir relacions habituals amb I'Ajuntament i C.I.M. en totes les activitats en què es faci partícip als joves escolars. Des d'aquest punt de vista cal fomentar la participació i la interrelació dels alumnes amb les programacions oficials de les entitats públiques com ara conferències, exposicions, debats, etc.

Cal fomentar igualment el coneixement d'entitats civils, com associacions culturals o socials, per tal de collabora en el seu funcionament. Consideram molt important I'existència d'una articulació de la societat civil a través de la participació activa i crítica en associacions ciutadanes.

L'institut s'ha de preocupar d'informar sobre les activitats d'aquestes associacions als alumnes: ASSOCIACIONS DE VEÏNS, GOB, ESCOLTlSME, GRUPS PARROQUIALS, ASSOCIACIONS ESPORTIVES...

L'institut convidarà totes aquelles associacions que lluiten pels drets humans a que divulguin la seva tasca dins I'institut.

h) Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi fisic, valorar-ne les repercusions que les activitats humanes hi provoquen, i contribuir activament a la defensa, conservació i millora seva com a element determinant de la qualitat de vida.

Saber identificar quins són els elements que determinen la qualitat de vida i relacionar-los amb el medi on es viu, de manera que es pugui actuar en conseqüència, s'ha de contemplar com un dels objectius globals al qual s'ha d'encaminar I'educació.

Menorca ofereix un camp d'aprenentatge idoni per a estudiar i comprendre la relació medi ambient-home. Les característiques socio econòmiques menorquines, les activitats econòmiques, el desenvolupament industrial, la implantació d'una activitat ramadera, etc. possibiliten que les relacions entre Menorca com a espai físic molt determinat i les activitats humanes siguin fàcilment detectables. La fragilitat ecològica de I'illa, la sobre explotació dels recursos naturals, I'ús extensiu del sòl, la terciarització de I'economia, etc. han fet palesa la interdependència de la societat i la natura.

L'accés fàcil per arribar als ecosistemes de I'illa ha de permetre que els alumnes puguin estudiar ln situ el seu funcionament, avaluar-ne I'estat de conservació i valorar-ne la importància de la conservació com a patrimoni natural. Cal considerar igualment la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera dins del programa MaB de la UNESCO, programa que intenta conciliar el progrés social i el creixement econòmic amb la protecció del medi natural perquè siguin compatibles.

Cal fomentar I'actitud de considerar I'espai natural com a patrimoni social: a més cal també conscienciar els alumnes que són part dels ecosistemes i per tant malgastar els recursos és també maltractar I'home. En aquest sentit, I'instifut ha de donar exemple de respecte envers el medi i afavorir normes que regulin el reciclatge dels materials emprats a i'institut (sobretot el paper).

Seria convenient també que I'lnstitut es posés en contacte i col·laborés amb entitats proteccionistes per tal de desenvolupar activitats i programes de caràcter didàctic.

Pàgina 11


i) Conèixer i valorar el patrimoni cultural i contribuir activament a la seva conservació i millora, entendre la diversitat linguística i cultural, com un dret dels pobles i dels individus i desenvolupar una actitud d'interès i respecte cap a I'exercici d'aquest dret.

Cal que els alumnes, a través del coneixement immediat del medi, el reconegui com a patrimoni cultural que cal preservar com a part indestriable de la personalitat col·lectiva. Igualment cal aprofitar la gran riquesa arqueològica de Menorca en aquest mateix sentit.

Cal desenvolupar actituds positives envers el reconeixement de la identitat cultural catalana de Menorca i paral·lelament actituds obertes envers el coneixement i comprensió de les altres cultures i Ilengües espanyoles i europees per tal de participar d'una manera creativa i respectuosa en el concert cultural del veïnatge universal que han propiciat els mitjans de comunicació moderns.

La indústria turística desenvolupada a Menorca afavoreix el contacte dels nostres escolars amb les Ilengües i les cultures europees, la qual cosa cal aprofitar-la en benefici dels currículums de les àrees de Ilengua.

La preservació de la identitat cultural s'ha de veure com una contribució a la riquesa i no com un estancament. Així cal desenvolupar comportaments encaminats en aquest sentit com és per exemple el procés de normalització lingüística del català a I'àmbit escolar.

j) Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a la salut individual i col·lectiva dels actes i les decisions personals, i valorar els beneficis que suposa I'hàbit de I'exercici físic, de la higiene i d'una alimentació equilibrada, així com portar una vida sana.

L'institut procurarà que temes transversals com I'educació sexual, I'educació al consum, la sanitat, etc. estiguin efectivament inclosos dins els currículums de les diverses àrees. Així mateix cal aprofitar I'experiència de persones i serveis com ara I'Oficina d'informació al Consumidor, per tal de conèixer els aspectes i la problemàtica que planteja I'alimentació i els drets que se'n puguin derivar.

Respecte a I'educació sanitària caldria impulsar i en tot cas estalonar programes i activitats relacionats amb la problemàtica de la SIDA i de les drogodependències.

A més dels currículums acadèmics específics de I'àrea d'Educació Física, el professorat juntament amb I'AMPA organitzaran activitats extraescolars relacionades amb I'esport. Seria atractiu que I'institut, aprofitant les instal·lacions, organitzés Lligues esportives entre els alumnes. Igualment es fa necessària una certa relació amb els clubs esportius del poble.

Pàgina 12


3. PROJECTE LINGÜÍSTIC

3.1. INTRODUCCIÓ

Per què un Projecte lingüístic?

L'institut de Ferreries ha elaborat al llarg dels dos darrers anys una sèrie de documents corresponents al Projecte educactiu de centre (PEC) i al Projecte curricular d'etapa (PCE).

Així, el Projecte lingüístic (PL) és un dels apartats que encara no s'ha discutit ni s'ha desenvolupat la seva aplicació a partir dels Trets d'identitat i dels Objectius del centre.

Per un altre costat, és necessari adaptar-nos a la normativa que ha dictat el Govern Balear coincidint amb el traspàs de les competències educatives.

És important recordar que l'IES de Ferreries reb alumnat de 3 centre distints: CP Fornells, CP Mare de Déu del Toro des Mercadal, i CP Castell de Santa Àgueda de Ferreries; per tant, és indispensable una coherència amb els respectius projectes lingüístics ja redactats.

Per acabar, creim que es fa cada vegada més necessari en un centre nou com és el nostre, una coordinació dels distints departaments per al tractament de les llengües i al mateix temps preveure estratègies per atendre els alumnes castellanoparlants o estrangers que ens arriben.

Què pretenem?

El Projecte lingúístic és un pla específic de normalització lingüística, és l'instrument que, en el marc del PEC, determina les estretègies que ha de seguir la comunitat educativa de l'institut, en funció de les seves característiques, per arribar a assolir la plena normalització.

Pretenem que tots els alumnes han d'acabar els estudis obligatoris amb la capacitat d'utilitzar correctament, en tots els sentits, la llengua catalana i castellana. I que siguin competents també en les altres dues llengües que s'ensenyen a l'institut: Anglès i alemany.

Pretenem que el català ha d'esdevenir la llengua que ha de vehicular tota l'activitat educativa, tant en les activitats d'aprenentatge com en les relacions entre els diversos elements de la comunitat educativa i amb les institucions.

3.2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA DELS ALUMNES EN ARRIBAR A L'INSTITUT

Els alumnes provenen de centres de tres poblacions diferents: Es Mercadal, Fornells i Ferreries. Aquests centres educatius tenen elaborats i vigents els seus respectius projectes lingüístics; tot seguit n'oferirem una visió compendiada.

La llengua vehicular de tots tres centres és el català. L'ensenyament és majoritàriament en català; el professorat d'aquests centres ocupa places catalogades com a bilingües i, conseqüentment els alumnes reben classes en català tret de l'àrea de Llengua castellana. El Col·legi Públic Castell de Santa Àgueda (Ferreries), a més, imparteix en castellà l'Educació Física i les Matemàtiques del 3r cicle de Primària.

Els alumnes fills d'immigrants castellanoparlants reben una atenció particularitzada fruit de la necessitat d'integrar-los en la dinàmica lingüística del centre. La integració en català es fa progressivament fins que l'alumne arriba a una adaptació adient.

La documentació dels centres dirigida als pares és habitualment en català. Només el Colegi de Fornells emet les qualificacions en castellà prèvia sol·licitud dels pares.

Pàgina 13


C.P.Mare de Déu del Toro (Es Mercadal)

C.P. Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

C.P. Fornells

PLC (any d'aprovació)

1988/89 1991/92 1986/87

PROFESSORAT Bilíngüe Bilíngüe Bilíngüe

CICLES

INFANTIL Català, amb immersió progressiva dels alumnes castellanoparlants

Català. Català, tret de llengua castellana

1r CICLE DE PRIMÀRIA

Català, tret de llengua castellana i amb immersió progressiva dels alumnes castellanoparlants

Català, tret de llengua castellana


2n CICLE DE PRIMÀRIA




3r CICLE DE PRIMÀRIA


Català, tret de castellà, matemàtiques i educació física


DOCUMENTACIÓ Totalment en català Documentació interna en català. Fulls informatius a pares bilíngües.

Documentació interna en català. Les qualificacions s'expedeixen en castellà prèvia demanda paterna.

OBJECTIUS Normalització del català com a llengua vehicular. Necessitat d'integrar els alumnes castellanoparlants

Normalització del català com a llengua vehicular. Necessitat d'integrar els alumnes castellanoparlants

Normalització del català com a llengua vehicular. Necessitat d'integrar els alumnes castellanoparlants

Pàgina 14


3.3. ENQUESTA ALS ALUMNES I ALS PARES SOBRE EL GRAU DE CONEIXEMENT DE CATALÀ I CASTELLÀ I ELS SEUS HÀBITS LINGÜÍSTICS

La proposta de treball consistia en preparar una senzilla enquesta per analitzar els hàbits d'ús i el grau de coneixement de la llengua catalana dels alumnes i pares de l'institut tant al centre com a casa seva, i posteriorment, elaborar un informe amb les conclusions més destacades.

L'enquesta passada recull dades no sols del coneixement escrit, llegit i parlat de la llengua catalana, sinó també de la castellana i d'altres possibles, a tres nivells: Bo, Regular i Fluix, diferenciant pares, mares i alumnes.

Pel que fa al nivell d'ús, s'ha diferenciat la llengua que es xerra a casa amb els diferents membres, a la feina o institut i amb els amics o al carrer.

3.3.1. ANÀLISI DE LES DADES

Fiabilitat de les dades

L'abast de les dades recollides és de 244 enquestes d'alumnes sobre les 271 possibles, el que suposa el 90 %, i ho considerem prou significatiu.

Respecte a les enquestes passades a les famílies, la fiabilitat no és tan significativa, perquè de les 242 famílies possibles, només han respost 140 i això suposa només el 57 % del total.

Per tant, queda clar que tots els apartats analitzats es basen en aquesta realitat i que les conclusions s'han de considerar amb la reserva lògica de la quantitat de mostres estudiades

Nivell de coneixements

a) AlumnesObservació prèvia: a mesura que tabulàvem les dades ens hem adonat que les respostes dels

alumnes referides als seus nivells de coneixements eren bastant subjectives, basades més en la seva apreciació personal que en la realitat. A pesar d'això, s'han de tenir en compte i valorar-les.

Les dades més objectives són les referides als seus hàbits lingüístics: quina llengua empren en diferents situacions.

CATALÀ CASTELLÀ ANGLÈS

Bo Reg Fluix Bo Reg Fluix Bo Reg Fluix

Escrit 46% 41% 13% 55% 41% 4% 16% 60% 24%

Llegit 63% 29% 8% 69% 26% 5% 19% 59% 22%

Parlat 76% 16% 8% 78% 20% 2% 14% 52% 34%

Pel que fa al català llegit i parlat dels alumnes, més d'un 60% té un nivell considerat com bo, però no arriben a la meitat els que consideren que el seu nivell escrit és bo. A més n'hi ha un 13 % que valora com fluix el nivell de català escrit.

Respecte al castellà, en els tres paràmetres mesurats: escrit, llegit i parlat, es supera el 55% amb un nivell considerat bo, essent més alta la competència en el castellà parlat (78%) i llegit (69%).

De la competència en anglès és significatiu que no arriba al 20% el nivell bo en cap paràmetre i un 34% consideren que tenen un nivell fluix quan és parlat.

Si comparam català i castellà els resultats són millors en el coneixements del castellà que de català.

Pàgina 15


b) Pares

MARES PARES

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ

Bo Reg Fluix Bo Reg Fluix Bo Reg Fluix Bo Reg Fluix

Escrit 43% 33% 24% 81% 17% 2% 15% 25% 60% 67% 28% 5%

Llegit 64% 18% 18% 71% 27% 2% 13% 28% 59% 74% 22% 4%

Parlat 67% 11% 22% 73% 26% 1% 37% 40% 23% 80% 18% 2%

Català

El 67% de les mares valoren que el seu nivell parlat és bo i el 64 % que ho és el llegit, però és significatiu que només el 43% ho consideri així a nivell escrit. Al voltant d'una quarta part de mares (24%) valora que el seu nivell és fluix en català escrit i parlat (22%)

Els pares tenen uns nivells molt més baixos de coneixements en els tres paràmetres: tan sols el 37% considera que té un nivell bo parlat i es valoren com a fluix els nivells escrit (60%) i llegit (59%).

És evident que les mares tenen més coneixements de català que els pares.

Castellà

Les mares amb un nivell considerat bo superen el 71% en els tres paràmetres, essent més alt el percentatge en l'escrit (81%) i el percentatge més baix en castellà llegit (71%).

El 80% dels pares parlen el castellà amb un nivell bo, el 74% el llegeixen i el 67% l'escriuen.Xerren millor el castellà els pares, però l'escriuen i el llegeixen millor les mares.

c) Comparació alumnes/pares

Pares i mares tenen nivells bons més alts que els alumnes en castellà, i , a més, l'escriuen millor.

Els alumnes i les mares són més competents en català que els pares.Respecte als pares, el fet que siguin més competents en castellà que en català es pot explicar

pel fet que no han rebut ensenyament en català, sobretot escrit, a més de que els mitjans de comunicació són majoritàriament en castellà.

Hàbits lingüístics

a) Alumnat

Analitzades les gràfiques, constatam que un 32 % de l'alumnat ralla, en públic, habitualment en castellà, un 63 % ho fa en català i l'1 % diu que ho fa indiferentment en català o castellà.

D'una manera global, podem dir que 2/3 dels alumnes xerren en català i que 1/3 ho fa en castellà.

Els comportaments de l'alumnat es modifiquen dins l'institut en la seva relació amb el professorat: Un 19 % es comunica en castellà, un 38 % ho fa en català i 42 % ho fa indiferentment en català o castellà.

A casa, es decideixen per una de les dues llengües d'ús, en canvi, al carrer i a l'escola, utilitzen indiferentment les dues.

b) Llengües minoritàries

A l'Institut hi ha alumnes fills de persones amb llengües minoritàries, per exemple magrebins, alemanys, anglesos, francesos, etc., que suposen aproximadament l'1% de tot l'alumnat.

Pares

Pàgina 16


Els hàbits lingüístics dels pares queden reflexats en aquesta taula:

ÚS DELS IDIOMES (%)

LlocPares Mares

Cat. Cast. Cat/Cast Altres Cat. Cast. Cat/Cast Altres

A casa 56,4 32,8 2,9 2,9 58,5 32,8 2,9 2,9

Feina 49,3 30,7 4,3 0 50,0 28,5 10,7 2,1

Carrer 54,3 28,5 12,1 0 54,3 29,3 12,8 1,4

A casa, pares i mares empren més el català que el castellà; a la feina, els pares una mica més el castellà que el català. Al carrer, també s'empra més el català.

Les diferències percentuals a l'hora d'afinar quina llengua empran els pares i mares en cada rol social són molt semblants

Comparant pares/alumnes, al carrer, els alumnes superen amb bastant diferència als pares en l'ús indistint de les dues llengües, segons amb que rallen.

3.3.2. CONCLUSIONS

- Comparant castellà-català, els resultats globals obtinguts, quan a coneixements, són millors en castellà que en català

- S'haurien de millorar els coneixements de català en els tres aspectes, principalment en l'escrit. També s'haurien de millorar els coneixements de castellà escrit si volem que els alumnes siguin competents en les dues llengües.

- Lingüísticament xerrant, podem afirmar que els vinguts de fora amb més avantatges són els castellans, perquè la població autòctona entén aquest idioma i s'hi pot comunicar sense complicacions.

- Més problemes troben els forasters amb altres llengües, ja que en general ningú els entén. En aquests casos la llengua d'origen queda només per a l'ús domèstic.

- El centre ha de tenir previst quines mesures es duran a terme quan arribin cada any alumnes amb aquestes circumnstàncies.

3.4. ANÀLISI DE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'INSTITUT, DEL PROFESSORAT I DEL PERSONAL NO DOCENT, I DELS MATERIALS DISPONIBLES

Anàlisi de l'administració general de l'Institut

En gairebé tots els àmbits de l'administració general del Centre s'utilitza el català com a única llengua d'expressió i comunicació. Es tracta d'una situació de normalitat lingüística assumida per tota la comunitat educativa. El millor símptoma de normalitat és que l'ús generalitzat de la llengua catalana no representa cap tipus de polèmica, a la vegada que es respecta l'ús de la llengua castellana per part dels membres que la tenen com a llengua pròpia.

Això no obstant, a nivell oral existeix una forta tendència a canviar al castellà quan es parla amb una persona castellano-parlant, fins i tot quan aquesta persona entén i/o està capacitada per a parlar el català. És una situació que s'hauria de corregir si es vol atènyer una total normalitat.

L'ús escrit i oral de la llengua catalana afecta, com ja hem dit, tots els àmbits de l'administració general del Centre:

- Retolació de les dependències- Segells i tampons- Documentació administrativa: comunicats, circulars, avisos, convocatòries, actes...- Butlletins de notes dels alumnes- Reunions dels diferents òrgans de govern i de coordinació docent del Centre

Pàgina 17


- Reunions i assemblees de mares i pares d'alumnes- Redacció del projecte educatiu i curricular

Gairebé les úniques excepcions, poc freqüents, són les actes i reunions dels departaments didàctics, en què el cap del departament és castellano-parlant.

L'ús general de la llengua catalana per part de les persones que coordinen o presideixen els diferents òrgans de govern i de coordinació docent no és incompatible amb l'ús de la llengua castellana per part dels membres que la tenen com a pròpia, situació que és sempre respectada, encara que s'ha de vetlar perquè aquestes intervencions no facin canviar el registre lingüístic de les persones que habitualment empram la llengua catalana.

Competència i ús del català pel professorat

Observació prèvia: La que es descriu a continuació és la situació actual (desembre de 1998). Cal tenir en compte que una part important del professorat és interí o està en situació de provisionalitat i, per tant, la situació pot canviar bastant d'un any a l'altre. És important sol.licitar de la Conselleria que les places es cobreixin amb personal competent en Llengua Catalana.

Competència del professorat en llengua catalana

Llicenciatura en Llengua Catalana

Reciclatge de Català complet

Certificat d'aptitud docent en Català

En procés de

formació

Formaciópendent

Professors/es amb desti-nació definitiva al Centre

1 4 2 - 1

Professors amb situació d'interinitat o provisionalitat

2 4 9 6 -

Totals 3 8 11 6 1

Ús de la llengua catalana en la docència de les diferents àrees

Socials Tots els cursos en català

Naturals Tots en català, excepte la FQ de 3r i 4t d'ESO

Matemàtiques Tots els cursos en català

Plàstica Tots els cursos en castellà

Música 1r ESO en Català, la resta en castellà

Educació Física Tots els cursos en català

Català Tots els cursos en català

Castellà Tots els cursos en castellà

Religió / SCR Tots els cursos en català, excepte SCR de 1r, 3r i 4t

Tecnologia Tots els cursos en català, excepte 3r

Anglès Tots els cursos en castellà

Ètica Tots els cursos en català

Pàgina 18


Informàtica 4t en català i 3r en castellà

Competència i ús del català pel personal no docent

El personal no docent del Centre està compost per 6 membres: 2 administratius, 2 conserges i 2 persones de neteja.

- Els 6 membres parlen i entenen la llengua catalana- El 50% escriuen en català-La titulació o estudis que estan cursant són els següents: tres el nivell A, un el B, un el C i

un no té cap titulació (els nivells es refereixen als de la Junta Avaluadora de català del Govern Balear)

Anàlisi del materials (pel que fa a la llengua de comunicació)

a) Enquesta passada als Departaments: ASi fa docència en català, disposa de materials didàctics suficients en aquesta llengua?@

Suf Reg Poc Materials utilitzats Observacions/Propostes

Socials x En català Augmentar dotació material en català

Naturals x En català, excepte FQ i Astronomia de 3r ESO

-

Matemàt. x En català Material en català per al taller de matemàtiques i quaderns d'exercicis

Plàstica x Indistintament

Música x Indistintament

Ed. Física x Indistintament Es fan traduccions

Català x En català -

Castellà - -

Religió / SCR x En català

Tecnologia x Indistintament Falten manuals en català

Anglès - No hi ha material en català

Ètica x Indistintament No hi ha prou material en català

Informàtica x En castellà Falten manuals en català

Orientació x Indistintament Es fan traduccionsNo hi ha materials en català per a diversificació

b) Materials de la Biblioteca i recursos generals del Centre

Enciclopèdies iDiccionaris

N'hi ha en català i en castellà, amb un cert predomini del catalàEn català: - Gran enciclopèdia catalana (alfabètica)

Pàgina 19


- Enciclopèdia Vox (Temàtica) - Enciclopèdia catalana (temàtica) - Història de les civilitzacions - Enciclopèdia de Menorca - Diccionari Alcover - Altres diccionaris en catalàEn Castellà: - Gran enciclopedia Larousse (alfabètica) - Alfa Nauta (temàtica) - Forjadores del mundo contemporáneo - Diccionaris en castellà

Literatura Hi ha col.leccions en els dos idiomes, més o menys al 50%

Materials de consulta

En els dos idiomes, però més en català

Videos / audiovisuals

En els dos idiomes, però més en català

Material informàtic

Quasi tot en castellà

Revistes i publicacions

En els dos idiomes.

Diaris El Centre està subscrit als diaris Menorca (Castellà i català) i Avui (en català)

Anàlisi global: Actualment hi ha un cert equilibri de publicacions en les dues llengües, si bé constatam que la tendència és d'augment de les obres en llengua catalana. Haurien de ser els diferents Departaments didàctics els qui fessin una anàlisi de necessitats, que hauria de ser estudiada per la Comissió Pedagògica per prioritzar les demandes.

3.5. PROJECTE PER AL TRACTAMENT DE LLENGÜES AL CENTRE

3.5.1. INTRODUCCIÓ

Objectius del treball

La intenció del nostre treball és oferir una proposta per aconseguir una coordinació en la distribució dels continguts i estructures lingüístiques comuns i específics dels idiomes per evitar repeticions innecessàries, ja que tots aquells continguts comuns s'explicaran en la llengua vehicular del centre.

Continguts i metodologia

En primer lloc, hem realitzat un plantejament dels objectius generals de les àrees d'idiomes per poder relacionar-los, al final del treball, amb els criteris d'avaluació.

A continuació, hem fet una distribució dels continguts (conceptes, procediments i actituds) seguint el criteri que distingueix els continguts comuns dels específics dels idiomes; distribució que constitueix l'eix central d'aquest treball.

Finalment hem establert una relació entre els objectius generals dels idiomes, els continguts i criteris d'avaluació de les àrees de llengua.

Observacions

Un dels problemes que se'ns ha presentat amb més freqüència ha estat el de distingir fins a quin punt eren comuns i específics certs continguts ja que, moltes vegades, el que diferencia allò que és específic en un contingut no és més que un petit detall o un simple matís, sent la resta del contingut comú. Per exemple a l'hora de tactar el tema de la sintaxi, ens trobam que gaire bé tot és conceptualment comú, perà quan ho apliquem a la pràctica alguns trets són específics (si parlam de

Pàgina 20


conjuncions, el concepte és comú pels idiomes, però després haurem de distingir quines són les conjuncions del castellà i quines les del català i anglès).

3.5.2. OBJECTIUS GENERALS DE LES TRES LLENGÜES

Les llengües permeten desenvolupar una sèrie de capacitats recollides en els següents deu objectius generals:

1. Comprendre discursos orals i escrits, tot reconeixent les diferents finalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d'acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil espressiu propi.

3. Conèixer i valorar la realitat lingüística de Menorca, de la societat i les variants de cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantejen les llengües en contacte.4. Utilitzar recursos expressius, lingüístics i no lingüístics en els intercanvis comunicatius propis de la relació directa amb altres persones.

5. Reconèixer i analitzar els elements i característiques dels mitjans de comunicació, per tal d'ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant els seus missatges, valorant la importància de les seves manifestacions en la cultura contemporània.

6. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l'escriptura com a formes de la comunicació i fonts d'enrequiment cultural i de plaer personal.

7. Interpretar i produir textos literaris d'intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural.

8. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus plans fonològic, morfosintàctic, lèxic-semàntic i textual i sobre les condicions de producció i recepció dels missatges en contextos socials de comunicació per tal de desenvolupar la capacitat per regular les pròpies produccions lingüístiques.

9. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes ...) mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge.

10. Utilitzar la llengua com un instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l'anàlisi de la realitat, la fixació i el desenvolupament del pensament i la regulació de la pròpia activitat.

3.5.3. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS COMUNS I ESPECÍFICS DE LLENGUA CASTELLANA I CATALANA

a) Conceptes

COMUNS ESPECÍFICS DE CATALÀ

ESPECÍFICS DE CASTELLÀ

ESPECÍFICS D'ANGLÈS

LLENGUA ORAL Llengua i comunicació oral. Elements.

Classes de missatges orals. Les seves principals

Pàgina 21


característiques i finalitats.

Llengua estàndard i registres. Les varietats dialectals.

Dialectes del català.

Dialectes del castellà.

Diferències lingüístiques entre UK i EEUU.

Mitjans de comunicació àudio-visual.

LLENGUA ESCRITA

La comunicació escrita no literària: elements.

Les convencions de la Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l'espai. Lletra manuscrita i calligrafia. Altres aspectes tipogràfics dels textos escrits

Ortografia, puntuació i sintaxi pròpies del català.

Ortografia, puntuació i sintaxi pròpies del castellà.

Ortografia, puntuació i sintaxi pròpies de l'anglès.

Normativa de la llengua escrita. Institucions que vetllen per la normativa.

Institut d'estudis catalans.

Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.

Mitjans de comunicació escrita.

LÈXIC Reculls lèxics del català.

Reculls lèxics del castellà.

Reculls lèxics de l'anglès.

Relacions entre paraules per la forma i pel significat.

Interferències lèxiques al català.

Interferències lèxiques al castellà.

Interferències lèxiques al menorquí

LITERATURA El registre literari.

Els gèneres en què s'agrupen les obres literàries: característiques bàsiques.

Els recursos expressius de la literatura.

Pàgina 22


Context històrico-cultural de la llengua catalana.

Context històrico-cultural de la llengua castellana.

Context històrico-cultural de la llengua anglesa.

GRAMÀTICA Correspondència so-grafia.

Sistema consonàntic i vocàlic del català. Grafies.

Sistema consonàntic i vocàlic del castellà. Grafies.

Sistema consonàntic i vocàlic de l'anglès. Grafies.

Unitats bàsiques de la morfologia. Morfologia del nom, de l'adjectiu, dels determinants i del verb.

Trets característics del català en la formació de plurals, femenins, morfologia verbal, etc.

Trets característics del castellà en la formació de plurals, femenins, morfologia verbal, etc.

Trets característics de l'anglès en la formació de plurals, femenins, morfologia verbal, etc.

Categories gramaticals.

Sintagmes: classes. Nucli i complements. Relacionants.

Trets característics del català.

Trets característics del castellà.

Trets característics de l'anglès.

L'oració simple: funcions.

L'oració composta: tipus principals.

Conjuncions del català.

Conjuncions del castellà.

Conjuncions de l'anglès.

Introducció a l'estudi del discurs.

LLENGUA I SOCIETAT

La comunicació humana. Elements i procés.

Les funcions del llenguatge i el seu paper en la societat.

Diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques.

Procés de formació, transformació, desplegament o substitució d'una

Pàgina 23


llengua.

Llengües d'Espanya i normes que s'hi refereixen.

Normalització lingüística del català.

Varietats socials i geogràfiques del català, castellà i de l'anglès.

Varietats geogràfiques del català.

Varietats geogràfiques del castellà.

Varietats geogràfiques de l'anglès.

b) Procediments

COMUNS ESPECÍFICS DEL CATALÀ

ESPECÍFICS DEL CASTELLÀ

ESPECÍFICS DE L'ANGLÈS

LLENGUA ORAL Comprensió i classificació dels missatges orals següents: singulars (exposició, conferència i discurs) i plurals (diàleg, conversació, entrevista, debat, colloqui i taula rodona).

Producció de missatges orals del tipus següents: descripció, narració, instrucció, explicació i exposició.

Memorització de textos breus de prosa i recitació de poemes.

Dramatització.

Resum de missatges orals.

LLENGUA ESCRITA

Lectura expressiva de textos en prosa i en vers.

Comprensió lectora.

Resum de textos escrits.

Pàgina 24


Elaboració d'esquemes.

Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural, anunci o revista.

Anàlisi i comentari de textos no literaris.

Producció de textos escrits, amb estructura interna diferenciada de tipologia diversa: descripció, narració, exposició, explicació, conversació, predicció i instrucció.

Tècniques de rescriptura i manipulació de textos escrits.

Correcció de textos escrits.

LÈXIC Ús del diccionari.

Recerca d significat.

Definició de paraules.

Comentari lèxic i semàntic d'un text.

LITERATURA El comentari de text literari: poesia i prosa.

La recensió de la lectura.

Tècniques de creació literària: imitació, planificació i producció (espontània i preparada) de textos amb intenció literària.

Pàgina 25


GRAMÀTICA Anàlisi gramatical: anàlisi, representació esquemàtica i manipulació d'unitats.

Introducció de regles morfològiques i sintàctiques.

Relació entre puntuació i sintaxi en un text.

LLENGUA I SOCIETAT

Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb la llengua.

Ús dels mitjans de comunicació social per treballar aspectes relacionats amb aquest tema.

c) Actituds

COMUNS ESPECÍFICS DEL CATALÀ

ESPECÍFICS DEL CASTELLÀ

ESPECÍFICS DE L'ANGLÈS

VALORACIÓ DE LA COMUNICACIÓ

Participació i iniciativa en activitats orals.

Atenció a la genuïnitat de l'expressió oral.

Hàbit de lectura de la premsa escrita.

OBERTURA I CURIOSITAT INTELLECTUALS

Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intellectual.

Sensibilització per la literatura.

Pàgina 26


Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.

Actitud crítica raonada.

RESPECTE PER LA PLURITAT CULTURAL I VALORACIÓ DE LA PRÒPIA INDENTITAT

Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística i respecte pels usuaris dels diversos parlars.

Atenció a la situació socio-lingüística de les Illes Balears.

Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los.

VALORACIÓ DE L'APRENENTATGE I DELS ELEMENTS DIVERSOS QUE HI INCIDEIXEN

Interès per la lectura i per l'expressió escrita personal.

Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita.

Adequació del registre lèxic al context.

3.5.4. CONCLUSIONS

L'eficàcia de la nostra proposta depèn de dos aspectes que fins ara han rebut poca atenció, però que són de primordial importància per aconseguir una eficient acció interdepartamental que ens permeti arribar al grau de coordinació requerit pel nostre treball.

El primer aspecte és el d'establir una clara distribució dels continguts comuns i específics de cadascuna de les llengües (català, castellà i anglès). Un cop aconseguida aquesta distribució, els continguts comuns s'explicaran en la llengua vehicular del centre i els específics es treballaran des de les altres àrees lingüístiques en la llengua corresponent. D'aquesta manera s'evitaran repeticions innecessàries i s'aconseguirà unitat terminològica.

El segon aspecte, però no menys important, és la coordinació entre departaments. Una

Pàgina 27


proposta com la nostra requereix, com dèiem abans, una acció interdepartamental per assolir tots els objectius. Per a la qual, proposem una revisió de l'horari dels professors de llengües per tal de reservar una hora setmanal que els permeti reunir-se amb la resta de professors de les àrees lingüístiques. Només així obtindrem el nivell de unitat i collaboració entre departaments lingüístics que necessita el nostre projecte. Per això, oferim dues opcions:

a) Reunió setmanal únicament dels caps de departament.b) Reunió setmanal de tots els professors de llengües.

El claustre de professors serà qui decideixi entre una opció o l'altra. No obstant, nosaltres ens decantem per la segona opció ja que sols així s'aconseguirà una millor participació dels professors implicats.

3.6. ESTRATÈGIES PER A LA INTEGRACIÓ DELS/LES ALUMNES CASTELLANOPARLANTS I ESTRANGERS/ES AL CATALÀ

3.6.1. INTRODUCCIÓ

L'arribada d'un alumne estranger a l'institut suposa un repte més dels molts que té plantejats l'educació pública avui en dia.

Suposa posar en pràctica totes aquestes teories que tant utilitzam com són la integració, la diversitat dins l'aula, l'atenció individualitzada dels alumnes...

Moltes vegades ho hem de fer amb desconeixement total dels seus trets culturals bàsics, dels seus costums i formes de vida i de la seva realitat social al nostre país.

La majoria de vegades no tenim els recursos suficients per atendre'ls correctament o ho feim amb la sensació que ens trobam sols per resoldre una situació nova i especial.

Per això pensam que s'ha de fer feina en dos sentits al mateix temps; per una banda afrontant aquest nou repte i atenent el millor possible a aquests alumnes i per una altra banda recollint, estructurant i clarificant quines són les necessitats específiques que es plantegen a l'institut. La problemàtica que s'observa en les escoles és la següent:

En relació als/les alumnes

- Desconeixement de les llengües d'aprenentatge.- Interferències lingüístiques derivades de la peculiar situació- Desfase entre el domini de la llengua comunicativa i la llengua d'aprenentatge.- Dificultat en la relació família-escola.- Famílies amb nivells econòmics i condicions de vida en el marc de lamarginació. A vegades no molt diferent del nivell social de la resta de les famílies de l'escola, però quasi sempre un cert grau per davall pel fet de ser immigrants.- El xoc cultural- Dificultat per tramitar la documentació acadèmica per la mateixa dificultatd'obtenir-la del

país d'origen.

En relació a les escoles

- Acceptació/rebuig d'aquests/es alumnes a l'escola i de la diversitat en general.- Dificultat per a fer efectiva l'atenció individualitzada que requereixen al mancoen els primers cursos: per no comptar amb prou recursos humans, per no comptar amb recursos de tipus organitzatius que requereixen un plantejament general de l'escola davant aquests temes.- Necessitat d'establir coordinació escola-assistència social-família que vagi més enllà del que pugui ser una qüestió purament econòmica.- Necessitat de formació i assessorament pel tractament de la diversitat, tant en temes metodològics com en els d'informació cultural.

En relació a les famílies

- Desconeixement per part dels pares del funcionament de l'escola i de tot el Sistema Educatiu.- Incomunicació per qüestió del desconeixement de la llengua.- Desconeixement dels drets i deures que tenen com a pares, en relació a l'escola.- En molts de casos hi ha desconeixement dels costums del país: higiene, salut, alimentació...

Pàgina 28


La diversitat cultural a l'escola

El xoc cultural és el que experimenta una persona quan passa a viure, no de forma passatgera, dins un ambient humà, cultural, diferent. Aquest és el cas dels alumnes immigrants a l'escola, ja que no viuen d'esquenes a la societat que els acull, es veuen obligats a conviure i a relacionar-se amb la cultura i els naturals del país, i per tant, a adaptar-s'hi.

L'adaptació l'entenem com l'esforç que ha de fer tot/a al·lot/a d'una altra cultura per poder entendre l'organització escolar, les exigències i els factors relacionals (llengua vehicular de l'escola, llenguatge no verbal)... i que li permetrà, a partir d'un temps més o manco llarg, el qual dependrà de cada al·lot/a, moure's i funcionar de manera segura i autònoma dins el context escolar.

En qualsevol situació de trobada entre dues cultures hi intervenen dos actors. No podem caure en l'error de creure que l'únic que s'ha d'esforçar en adaptar-se és l'estranger, el nouvingut. En aquesta trobada i adaptació hi estan totalment implicats l'institut com institució, els/les professors/es i els/les altres alumnes.

Des del moment que el/la nou alumne/a arriba a l'escola entra automàticament en un procés d'aculturació. Aquest procés és molt fàcil quan la seva cultura és la minoritària. Patirà moltes més pressions que no les que la seva cultura pugui fer a la cultura que l'acull. Això vol dir també que a partir d'aquest moment conviurà amb dos codis o referents culturals diferents.

L'experiència ens demostra que una bona acollida, el respecte i la tolerància afavoreixen que aquest procés d'aculturació i la creació del seu nou model cultural, mescla dels dos, sigui viscut positivament i adopti una actitud d'obertura cap a la nova cultura. Si es fa en males condicions pot conduir a contradiccions personals, dels altres, a relacions socials mal plantejades, a desvaloritzar el nou model cultural,...

El primer obstacle amb el qual ens trobarem quan aquest/a alumne/a arribi a l'escola serà la llengua. Els nostres diferents codis lingüístics no ens permetran comunicar-nos. Aleshores, és important tenir previst com i quan li ensenyarem la llengua vehicular de l'escola així com els recursos organitzatius que utilitzarem.

La cosa no és tan fàcil. Molta gent encara pensa que el desconeixement mutu de les respectives llengües és l'únic obstacle per a la comunicació. Això no és veritat, la situació és molt més complexa, ja que es pot parlar la metixa llengua i no entendre's; la causa és la manca de referències culturals comunes en l'acte de comunicació.

El contacte entre membres de diferents cultures comporta una relació basada en esquemes referencials personals diferents. Moltes vegades el nostre esquema referencial genera abstraccions i distorsions que provoquen malentesos, incomprensions que duen a falsos judicis de valor formant-nos una imatge irreal i devaluant de l'altre. Això a l'institut pot ser una font de conflictes tant en la relació professor/a-alumne/a com alumne/a-alumne/a.

Aquests referencials venen determinats tant per la cultura, a partir del propi procés de socialització personal com pel medi social d'ambdues persones. La relació també està interferida per les diferències de status definides pels contexts socials, polítics,... que determinen una relació jeràrquica entre els actors de la interacció. Sempre hi haurà una cultura més valorada que l'altra, un dominant i un dominat, un blanc i un negre,... El problema és que es generaran relacions asimètriques tal com la de superior i inferior, la de dominant i dominat, la de valuós i indesitjat, etc.

El respecte a la diversitat cultural no és tolerar-ho tot ni tampoc perdre la nostra identitat. És ser el que un és i el que vol ser quan hom decideix assumir referents culturals diferents. És no imposar a l'altre els nostres propis valors. I és també empatitzar amb l'altre, ser capaç de posar-se a la pell de l'altre i desxifrar els conflictes a partir dels sentiments i la manera de pensar d'ambdues parts. Ambdós actors lliures per decidir i triar què i quan volen incorporar de l'altre en el seu bagatge personal.

L'educació intercultural també és un aprenentatge. L'institut n'ha de ser conscient i ha de posar tots els esforços per tal d'utilitzar aquests esquemes referencials i aquestes diferències personals com a eina per potenciar la tolerància i respecte envers les diferències lingüístiques, culturals i individuals així com debatre de quina manera ho durà a la pràctica, quin espai donarà a les diferents cultures i com aprofitar aquesta diversitat cultural per l'enriquiment tant dels/les alumnes com de pares i professors/es.

3.6.2. ENFOCAMENT DEL PROJECTE

L'objectiu de l'ensenyament en centres és el de socialitzar i integrar als/les alumnes. Pel que

Pàgina 29


fa a alumnes d'altres orígens culturals l'objectiu abans esmentat de socialitzar i integrar-los en la cultura pròpia del seu nou entorn necessàriament s'ha de fer des d'un punt de vista intercultural en un marc d'igualtat on la diversitat s'entén com un element positiu per a tothom. És a dir se'ls ha d'ensenyar la cultura del seu nou entorn, però sempre respectant la seva pròpia.Objectius del projecte

Els motius per proposar un enfocament intercultural són els següents:

1. Tota la classe podrà tenir l'oportunitat d'aprendre de companys/es de cultures diferents.2. Acollida d'alumnes de diferents cultures com una riquesa pel centre i no com a un problema.3. Possibilitat de canviar els valors dels/les alumnes respectant i valorant les diferències culturals i lingüístiques.4. Es poden mantenir els referents afectius, culturals i lingüístics dels/les alumnes de les altres cultures.5. Els objectius d'aquest projecte estan lligats als Objectius Generals de l'etapa, sobre tot pel que fa referència al respecte i solidaritat, i al rebuig a qualsevol discriminació basada en diferències de raça, sexe, classe social, creences i altres característiques individuals i socials.6. També pretenem l'apropament de tot el grup a "les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural" com forma d'integració en aquesta societat i desenvolupament integral com persones.7. Promoure mesures d'acollida i inserció de minories ètniques o culturals i de sectors socials en desavantatge.8. Proporcionar uns continguts molt bàsics que serveixin per a la vida diària i al mateix temps, animar i orientar a l'alumnat que pugui i vulgui integrar-se en el sistema escolar.9. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionamiento de les societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans i adoptar judicis i actituds personals de respecte cap a ells.10. Fomentar l'assistència continuada i evitar l'abandonament escolar de l'alumnat.11. Impulsar la coordinació amb Serveis Socials i entitats que recolzin la inserció de l'alumnat, amb temes com l'absentisme escolar, la coordinació amb les famílies, els problemes econòmics, etc...


L'objectiu d'aquesta part és donar algunes pautes per a l'observació i detecció de problemes concrets en alumnes amb desconeixement de les llengües d'aprenentatge tant per haver estat incorporats tardanament a l'escola com per provenir d'altres llocs de llengua no catalana o de països estrangers.

Conté tres blocs:

3.1. Recollida de dades i observació pel que fa al seu procés de socialització i desenvolupament personal.

3.2. Guió progressiu d'aprenentatges de les àrees de llenguatge i matemàtiques. Pot ser útil per detectar el nivell de competències, com d'ajut per una adequació curricular i per avaluar aquestes àrees.

3.3. Quadres i esquemes per planificar i avaluar els aprenentatges de l'alumne i l'organització de la seva atenció a l'escola.

En el segon punt es tractarà més profundament la competència lingüística dels alumnes. Una diagnosi de la competència curricular en Llengua serà el primer pas per dissenyar un projecte per als/les alumnes que puguin tenir deficiències en l'àrea lingüística. Aquest treball va dirigit a conèixer quines són les dificultats específiques d'aquest grup d'alumnes en les quatre capacitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure.

Recollida de dades i observació

L'observació inicial s'ha de fer a diferents nivells:

Pàgina 30


a) Actitud general

1. Expresió: tímid, asustat, receptiu, somrient, passiu, alegre, si plora,etc...

2. Comunicació Intenta comunicar-se amb gesticulacions. Intenta comunicar-se parlant la seva llengua.- Se comunica de forma agresiva. Vol ser el centre d'atenció.- Expresa les seves necessitats.- Primeres paraules que diu.

b) Actitud davant les activitats

1.Cap a activitats com la música, plàstica, educació plàstica

- Participa.- Segueix l'activitat per imitació.- Té por.

2.Cap als aprenentatges.

- Escolta- Sembla que enten el que s'està parlant pel context.- Vol fer el que fan els altres.

3. Quines activitats l'hi agraden més

4. Quines activitats realitza millor

5.Cap a la feina que fa diferent dels seus companys.

- L'accepta.- El rebutja.

6. Capacitat d'atenció

- Es troba distret o absent Manten l'atenció durant molt de temps- No sap estar quiet

c) Hàbits

1. Personals:

- Higiene personal.- Ordre- Puntualitat.- Neteja en la feina.

d) Relació amb els companys

1. Actitud

- Distant.- Sovint està totsol.- Angoixat per entrar en el grup.- Només té un amic.- Es deixa portar fàcilment.- Mai es baralla.

Pàgina 31


- Adopta actituds violentes si el provoquen.

2. En el joc

- Juga totsol.- Amb els seus germans.- Amb fillets més petits.

3. Actituds dels altres cap a ell

- L'aïllen. Se n'enriuen d'ell.- L'ignoren.- El protegeixen- L'ajuden.- Té gelosies- El consideren petit, dèbil,...

e) Relació amb el professor

1. Actitud:

- Tímid.- Redueix al màxim el tracte amb ell.- L'evita però parla amb els fillets.- Molt amistós

2. Cerca l'atenció: - Absorbent - Cerca protecció - A la defensiva. - Demana ajuda - Encara que necessiti ajuda no la demana

3. Comportament:

- Massa tímid per tenir mala conducta- Esvalotat- Abusa de la confiança- Difícil conectar amb ell- Davant una sanció o censura es posa agresiu, es mostra indiferent, l'afecta molt.

Per tal de començar el procés de socialització i desenvolupament de l'alumne, com per a tenir constància de les dades personals i escolars es proposen unes fitxes per a la recollida de dades. (Annexs I, II, III).

Pàgina 32


ANNEX I

Dades personals de l'alumne

- Nom- Llinatges- Adreça- Nom del pare- Ocupació- Nom de la mare- Ocupació- Germans (nom, edat, escola o treball)- País d'origen. Lloc de procedència- Data d'arribada al nostre país- Altres dades significatives

Pàgina 33


ANNEX IIDades escolars de l'alumne

- Data d'ingrés al centre- Nivell on se'l va matricular- Criteris d'adscripció al curs- Llengua/llengües que parla, entén i/o escriu- Escolaritat al país d'origen (anys i cursos)- Documentació escolar que aporta del seu país- Observacions. Altres factors significatius

Pàgina 34


ANNEX III

Procés de socialització i desenvolupament

a) Adaptació

- A l'ambient escolar .............................................................................................- Al professor ........................................................................................................- Als companys .....................................................................................................- Al ritme i característiques del treball .................................................................- En el joc i activitats lliures ...................................................................................- Hora d'entrada. Absències .................................................................................

b) Actitus socials

- Vers el grup ........................................................................................................- Vers el professor ................................................................................................- Vers el treball escolar..........................................................................................- En activitats lliures i joc ......................................................................................

c)Adquisició d'hàbits

- Personals

- D'higiene .................................................................................................- Responsabilitat en el treball .....................................................................- Ordre. Organització. Puntualitat ...............................................................

- Socials

- Responsabilitats concretes ......................................................................- Respecte als companys ...........................................................................- Participació treballs collectius .................................................................

d) Afectivitat

- Vers el professor ................................................................................................- Vers els seus companys .....................................................................................

e) Variacions emocionals

- Es mostra sensible .............................................................................................- Es mostra inestable ............................................................................................- És tranquil ..........................................................................................................- És agressiu ........................................................................................................- És inquiet ...........................................................................................................- Es mostra apàtic, sense interès ........................................................................... Es controla quan se li crida l'atenció ...................................................................

Pàgina 35


Guió progressiu d'aprenentatge de l'àrea de llenguatge

Com s'ha indicat anteriorment és molt important, per a disenyar un projecte per alumunes que puguin tenir dificultats en el camp lingüístic, fer una observació profunda i veure si tenen assolits uns requisits bàsics per a fer un bon aprenetatge.

Aquests requisits no s'aprenen tan sols a l'escola si no que són el resultat d'una bona maduració que ve donada per la seva evolució a la vida quotidiana.

Si els alumnes provenen d'un altre país, haurem d'observar si han fet l'aprenentatge de la lectoescriptura en un altre idioma, sigui d'un alfabet totalment diferent al nostre, o bé d'un alfabet occidental. En el primer cas, s'haurà de treballar el canvi de grafisme, la direccionalitat,Y En el segon cas, tendrem en compte els fonemes diferents i les variants que hi puguin haver.

a) Aprenentatges prèvis implicats directament en la lectura i escriptura

Lectura

- Direccionalitat esquerra-dreta.- Seqüenciació d'historietes.- Discriminació visual

- Diferenciació d'elements d'un dibuix.- Trobar parts absents d'un tot.- Discriminació de formes d'un fons.

- Identificar diferents classes de signes gràfics, formes i lletres- Discriminació auditiva de sons fonètics.- Coneixements dels conceptes bàsics:

- Abans-després.- Primer-darrer.- Esquerra-dreta.

- Articulació correcta dels sons fonètics.

Escriptura

- Domini i control del llapis.- Posició correcte del cos per a l'escriptura.- Utilizació adient dels conceptes d'orientació espaials d'esquerra a dreta.

Totes aquestes pautes es poden treballar parallelament a l'aprenentatge de la lectoescriptura cercant exercicis adients a l'edat, a la maduració i als interessos de l'alumne.


Triar texts dels diferents àmbits d'ús del currículum de Llengua

- La llengua en les relacions interpersonals: triar algun petit diàleg (oral, escrit).- La llengua en l'aprenentatge: p.ex. un petit vídeo sobre la vida dels animals.- La llengua en les relaciones institucionals: p.ex. una carta a l'ajuntament.- La llengua en els medis de comunicació social: p.ex. una petita notícia que tingui a veure amb els seus interessos.- La llengua en la Literatura: p.ex. un petit relat.- Relacions entre les llengües/ els parlants i les llengües: són continguts més actitudinals que es poden treballar d'una manera globalitzada a classe.

Recollir les dades més significatives: gravació de les produccions orals i recollida de les produccions escrites:

- La recollida de dades sobre comprensió tant de texts orals com escrits és molt important per a poder detectar posibles problemes en aquest camp.

- Instrument: qüestionaris de comprensió per a cadasqun dels texts: preguntes obertes, elecció múltiple.- Tipus de problemes que es poden detectar:

Pàgina 36


- Conceptualització errònia.- No entenen la idea global del text.

- No distingeixen la idea principal de les secundàries.- No entenen la finalitat del text.- No és capaç de saber quin tipus de text és per la forma externa, etcY

- La recollida de dades en producció oral:- Instrument: gravació d'algunes produccions orals. Utilitzant un quadre per avaluar-les.- Tipus de problemes que es poden detectar: - No parla d'una manera clara.- Les seves produccions no tenen un ordre lògic.- No és capaç de produir missatges orals de forma espontània: intervencions en el

grup classe, en petit grup, respostes a preguntes del professor-a.

- La recollida de dades en producció escrita:- Instrument: produccions dels alumnes. Fitxa d'observació i quadre per a avaluar-les.- Tipus de problemes que es poden detectar:

- La lletra no es pot llegir.- No utilitza d'una manera correcta els signes bàsics de puntuació.- No construeix oracions correctes sintàcticament.- No utilitza els conectors més usuals o ho fa d'una manera incorrecta.- No manten la persona enunciativa al llarg de tot el text.- No hi ha una ordenació lògica en el text.

Moltes d'aquetes dades ja les haurà recollides l'equip de professors al llarg del curs; però en alguns casos estarà bé fer una diagnosi més detallada a travès de les proves que s'han citat.

Recollida de dades del treball d'aquests alumnses durant el curs en l'àrea de Llengua.- Mètode que s'ha utilitzat en classe.- Mesures de l'esforç i la seva avaluació.

Quadres i esquemes per a planificar i avaluar els aprenentatges

S'haurien de fer per el seguiment de l'aprenentatge de forma clara i fàcilment utilitzable, amb els continguts necessaris.

3.6.4. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL EN EL PROJECTE EDUCATIU I EN EL PROJECTE CURRICULAR.

a) El paper dels claustres

La responsabilitat i presa de decisions respecte a aquestes alumnes nouvinguts ha d'estar en mans del tutor, del professor de reforç, del professor d'Educació Especial, del cicle, del claustre, de l'equip directiu i fins i tot del Consell escolar, d'aquesta manera queden implicats en l'anàlisi de la nova situació i la recerca de les solucions més adients. Moltes d'elles afectaran a la pròpia organització escolar. Totes les decisions que es prenguin al respecte convé que quedin reflexades al Projecte Educatiu i Curricular del Centre.

Educar pel pluralisme social i cultural no és tant un problema de recursos , com un problema de conviccions socials, culturals i pedagògiques de professors, alumnes, pares i mares. Aquesta actitud a nivell d'escola, actualment pressuposa posar en pràctica línies pedagògiques i metodològiques ja existents i experimentades, les quals afavoreixen una millor atenció a la diversitat.

b) Projecte Educatiu del Centre (PEC)

Un centre on hi ha un cert nombre d'alumnes procedents de minories ètniques o culturals, o que vol elaborar un projecte intercultural, pot acordar el següent:

1. El centre prestarà atenció especial a la diversitat dels seus alumnes en tot allò que fa

Pàgina 37


referència a les seves capacitats físiques i intellectuals, com a les seves diferències ètniques o culturals (Anna Amorós i altres, 1993).

2. Potenciarà l'educació intercultural entesa com a proposta que ha d'afavorir des del respecte i la solidaritat, les relacions entre els diferents pobles i fer efectiu el dret a la diferència com a valor personal i social (Gairín, 1991).

Tenint en compte aquests principis l'escola pot prendre les mesures següents:

1. Promoure accions que donin suport als alumnes més desfavorits. Aquestes accions s´han de contextualitzar sota l'acceptació de la diversitat en general. Hauríem de tenir en compte que:

a) Una escola que aposta per l'atenció de la diversitat social i cultural, hauria de basar les seves reflexions i actuacions en el concepte d'una escola per a tothom.

Això ens obligarà:- Introduir canvis en l'organització escolar.- Introduir canvis en l'organització de la classe.- Canviar metodologies.- Replantejar-nos quins continguts donam i com els donam.- Replantejar-nos a qui i sota quin criteri donam les titulacions (Certificat d'Escolaritat, Graduat Escolar).

b) Ha de promoure la igualtat entre els iguals. A vegades els haurem de donar un tracte especial (discriminació positiva) en situacions com aquestes:

- Suport intensiu de Llengua als alumnes provinents d'altres cultures o ètnies i que no tenen competència lingüística sobre la llengua vehicular de l'escola.- Ajuts econòmics.- Relacions amb els pares.

2. Analitzar situacions de discriminació que s'hi puguin produir i mantenir una actitud crítica i de rebuig a tota discriminació sigui del caire que sigui. Aquesta anàlisi hauria de ser constant i centrat:

- En l'organització escolar (organització del personal, actitud envers els nouvinguts,...).- En la tasca concreta i quotidiana a dins les classes (metodologies, organització de la classe,...)- En el contingut ideològic dels coneixements que impartim.- En les relacions que s'estableixen entre els professors i els alumnes.- En les relacions que s'estableixen entre els alumnes.

3. Prioritzar el procés de socialització dels alumnes sobre altres criteris.

4. Tenir com a objectiu la formació integral dels nostres alumnes com a persones.

Les persones no maduren ni es configuren única i exclusivament a partir dels coneixements disciplinaris, aquests només configuren una part de nosaltres i en la mesura que ens anam enriquint ens ajuden a entendre i percebre el món i les coses des d'altres perspectives més àmplies o més obertes.

Les persones, com a éssers socials que som, guiam les nostres vides a partir dels nostres valors, dels nostres trets culturals, de les nostres pautes de relació, d'estereotips, de les percepcions personals, dels nostres gustos i afinitats...

L'escola és el lloc on, de manera forçada, es viuen més intensament les relacions multiculturals. Educar en els valors i desenvolupar un sentit crític envers situacions discriminatòries, canviar estereotips i actituds racistes a partir de la interacció diària entre els alumnes de cultures diferents hauria de ser un dels seus objectius.

Això repercutirà en la utilització de metodologies que potenciïn:- Les relacions personals entre els membres del grup classe.- El treball en els valors.- L' aprenentatge en grup, etc.

5. Tenir com objectiu una escola activa i participativa. - Activa, perquè els interessos dels alumnes siguin recollits i sobre ells es centrin les unitats

Pàgina 38


d'aprenentatge.

- Participativa, perquè tota la comunitat escolar (inclosos els pares) hi puguin dir la seva i aquestes demandes siguin recollides i elaborades pel Claustre de Professors.

6. Veure el tutor com el primer responsable de l'adquisició d'aprenentatges i la socialització dels seus alumnes.

Aquest aspecte afectiu de les relacions tutor-alumne encara l'hem de potenciar més en les accions envers tots els alumnes desfavorits per qüestions socials, culturals o ètniques.

7. Incorporar al currículum el coneixement d'altres realitats socials i culturals diferents.Això repercutirà en :

- Adaptar unitats didàctiques.- La biblioteca de classe i la biblioteca escolar.- La utilització de recursos didàctics.

8. Incloure dins el nostre currículum, aquells eixos transversals que ens duran a treballar valors i actituds enfocats cap a aconseguir una societat més democràtica , més responsable, més tolerant i més respectuosa tant cap al medi ambient que l'envolta com cap als altres éssers humans i les altres cultures.

9. Crear una consciència crítica respecte a una realitat multicultural, que implica:- Una anàlisi dels continguts que s'ensenyen i dels valors que comporten.- Evitar confondre el respecte i la tolerància amb el conformisme i l'acceptació.- Adequar la pràctica escolar amb els valors que s'intenten transmetre.

c) Exemples de possibles objectius curriculars

A l'hora de plantejar-nos o redactar els objectius curriculars que volem treballar referents a l'educació intercultural seria bo que tinguéssim presents aquests aspectes:

1) Els objectius curriculars haurien d'anar encaminats a :- Potenciar la sensibilització de la comunitat escolar envers la temàtica intercultural i la immigració.- Incloure com a continguts o dins dels mateixos continguts temes sobre discriminació, cultura , immigració, etc. - Vivenciar i afrontar tant els conflictes com les situacions concretes que sorgeixen a partir del propi context multicultural de l'escola.

2) Tenir present que tant l'educació com la comunicació intercultural és un aprenentatge que hem de fer tant els professors, com els alumnes i pares de l'escola.Els objectius curriculars quedarien emmarcats sota dos de concrets que la pròpia Generalitat defineix com a capacitats a assolir en finalitzar l'etapa:

Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, superant inhibicions i prejudicis, reconeixent i valorant críticament les diferències, i rebutjant qualsevol discriminació basada en diferències de raça, sexe, classe social, creences i altres característiques individuals i socials (GENERALITAT DE CATALUNYA: Currículum. Ed. Secundaria.)

Conèixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a la seva conservació i millora, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus, i desenvolupar una actitud de interès i de respecte cap a l'exercici d'aquest dret. ( GENERALITAT DE CATALUNYA: Currículum. Ed. Secundaria.)

D'aquests objectius es podrien desprendre els següents , per a possibilitar una educació intercultural:

- Sensibilitzar a la Comunitat Educativa sobre la realitat multicultural i sobre la necessitat d'educar per a aconseguir-la.- Contribuir a establir una relació més estreta entre el Centre Educatiu, les famílies i l'entorn.

Pàgina 39


- Educar en els valors de la tolerància , la solidaritat i la cooperació:- Permetre les relacions no curriculars entre els nostres alumnes amb la finalitat que puguin expressar, experimentar i vivenciar les seves diferències individuals i culturals. D'aquesta manera els ajudarem a aprendre actituds com les de la tolerància, la cooperació, el respecte envers els altres i les altres cultures, etc., no només en l'àmbit exclusivament acadèmic sinó també personal. En definitiva, els ensenyarem a conviure amb persones d'altres cultures.

- Desenvolupar una sensibilitat i actitud crítica davant situacions discriminatòries, dels estereotips i dels prejudicis de tot tipus.

- Acceptar l'estructura socioafectiva existent en el nostre grup classe, ajudar a analitzar-la i a transformar-la amb la finalitat que no hi hagi lloc per les discriminacions.- Utilitzar el debat i el diàleg com a eina de discussió davant de situacions fictícies o reals de discriminació, d'actituds negatives generades per prejudicis o estereotips, tec.- Tractar de manera no discriminatòria, tant en el llenguatge com en el comportament quotidià, els subjectes d'ètnia, cultura o nacionalitat diferent.

ORGANITZACIÓ A NIVELL DE CENTRE ESCOLAR

a) Matriculació

Per tal de preveure les condicions que poden afavorir la integració d'aquests alumnes convé facilitar determinades situacions i també evitar-ne d'altres. Per a una educació intercultural hem d'assegurar plaça escolar, dret fonamental a l'educació, i l'acceptació d'aquests alumnes com uns alumnes més de l'escola. Per això, en el moment de la matriculació en els Centres Escolars caldrà tenir present els següents punts:

- Vetllar perquè tot els germans estiguin al mateix centre.- Assegurar la proximitat a l'escola i la residència actual de la família.- Intentar evitar la concentració d'aquests alumnes en unes escoles determinades.- La documentació no és requisit imprescindible per obtenir la plaça.- Adjudicar la plaça des de les comissions de matriculació, valorant les recomanacions; amb la possibilitat d'establir una comissió permanent, ja que solen arribar al llarg del curs.- Recursos: coneixement de les vacants a la zona, i de les zones amb immigrants. - Els contactes amb els Serveis Socials com a intermediaris en casos de desescolarització.

b) Adscripció al curs

Adscriure els alumnes estrangers al curs que pertoca per la seva edat cronològica no pel seu nivell de coneixements (que no cal confondre mai amb el seu nivell de coneixement de la llengua d'aquí). L'alumne es socialitza millor en un grup d'edat homogènia.

Des del Programa d'Educació Compensatòria es recomana que no hi hagi més d'un curs de desnivell en relació als seus companys.

Tenir en compte l'índex de tolerància. L'experiència demostra que la massificació d'alumnes estrangers en una mateixa classe dificulta la seva bona integració (moltes vegades fan un subgrup a part). Cal tenir el compte:

- Repartir-los (si és possible) entre els cursos del mateix nivell.- No caure sistemàticament en un paternalisme .- Valorar la bona predisposició del professor-tutor.- Analitzar la problemàtica global del curs: repetidors, conflictivitat del grup, etc.- Informacions prèvies: data de naixement, escolaritat anterior, documentació escolar del país d'origen, etc...

c) L'acollida

En primer lloc, hem de tenir en compte que aquest alumne necessitarà un procés d'adaptació a la nova realitat escolar que li toca viure. L'objectiu és normalitzar al màxim la relació família-escola a partir d'una acollida inicial.

Pel que fa a l'educació intercultural tendrem en compte que iniciam un coneixement mutu.

Pàgina 40


Hem de conèixer les expectatives que tenen respecte a l'escola, i fer un acostament a la seva manera d'educar els fills.

Depèn del país on vengui és possible que ens trobem amb un alumne que no ha estat mai o molts d'anys escolaritzat o que no hagi estat en un sistema educatiu molt o totalment diferent al nostre.

Aquest procés d'adaptació és llarg (moltes vegades dura tot un curs) i depèn de cada persona.

L'escola hauria de tenir previst:- Donar totes les informacions i pautes tenint present que: coneixen poc la llengua i desconeixen el funcionament de les nostres escoles.- Pauta de recollida d'informació: convé tenir totes les dades més significatives de l'alumne i de la seva família i així disposar d'eines objectives per poder valorar posteriorment quina és la millor atenció que li podem oferir ( Veure apartat Fase de Diagnosi). I s'hauria d'utilitzar un model de fitxa per a recollir la informació.- Presentació dels membres del Claustre més significatius per a l'alumne: director, tutor, etc.-Fer-li entendre que davant de qualsevol problema s'ha de dirigir al seu tutor. Tot alumne que arriba a un lloc necessita tenir un referent clar.- Informació per part dels tutors de totes les classes de l'arribada d'alumnes estrangers a l'escola i reflexió sobre el que aquest fet representarà sobre la dinàmica general de l'escola.- Ensenyar-li la classe i presentar-li els companys.

d) El suport oral

La llengua és fonamental per la seva funció comunicativa i perquè és la base dels aprenentatges. El tutor i els companys són el principal referent lingüístic. L'alumne comprèn i parla en la mesura que participa dels intercanvis dels altres. És important treballar la llengua oral en tots els cicles i totes les àrees.Parlant d'una educació intercultural la llengua ha de ser una necessitat per a la comunicació i no una imposició, i no hem de desvaloritzar les altres llengües.Hem de prendre mesures compensadores, adequar el currículum a la diversitat, i tenir una organització d'escola més flexible i unes metodologies més obertes a la diversitat.

- El suport ha de ser compensador però no desintegrador, permetent la màxima participació en les activitats de la classe.- El tutor en té la responsabilitat i el paper fonamental. S'ha d'assegurar la coordinació tutor-suport- Cal ser creatiu en la recerca de solucions: reforç dins de l'aula, tallers, racons, grups flexibles. - El suport ha de tenir uns objectius molt clars i ser avaluable.

Concreció:- Elaboració d'uns criteris d'escola pel que fa al suport d'aquests alumnes.- Valorar les possibilitats de canvis metodològics que ens permetin millorar l'atenció a tots els alumnes.- Concretar el tipus d'ajut que necessita.- Analitzar els recursos humans i materials amb que comptem per concretar. Horari, persona, espai, metodologia.

A l'hora d'organitzar el suport hem de tenir en compte:

1. Tipus de suport.

a) Inicial (estructures de conversa)

Tot alumne estranger que arribi a l'escola sense conèixer cap de les llengües vehiculars que s'hi utilitzen li costarà adaptar-se per no poder-se comunicar mínimament amb els seus companys i professors. Cal dotar-lo d'unes estructures de conversa mínimes que li possibilitin aquesta comunicació.

b) Quan ja té un mínim de vocabulari per comunicar-se

Pàgina 41


Posteriorment, quan han adquirit unes mínimes estructures de conversa per poder-se comunicar cal anar-los dotant del vocabulari mínim necessari per poder seguir les diferents àrees curriculars.

2. Qui farà el suport?.- L'escola s'ha de plantejar qui el pot fer: el propi professor tutor, el professor de suport, l'auxiliar de conversa, altres professors que lliurin hores.- Ha de tenir en compte que el professor ha d'oferir un bon model lingüístic.

3. On fer-lo?: dins o fora del l'aula.- Suport inicial: millor fer-lo fora de l'aula.- Posteriorment seria millor fer-lo dins de l'aula.

4.Temporalització i periodicitat.- Inicial: diari i curt (15 a 20 minuts com a màxim)- Posteriorment les sessions poden ser més llargues però molt més espaiades. De totes maneres, en cas de treure'ls de la classe, hem de tenir en compte que no és bo que surtin massa hores (màxim 3 hores setmanals).

També cal pensar quines són les millors hores per fer aquest suport fora de l'aula. Consideram que no és bo treure'ls de la classe durant aquelles hores que poden fer algunes activitats juntament amb la resta dels companys (matemàtiques, llengua estrangera, socials, ciències naturals, educació física, plàstica...). Per tant és bo només treure'ls durant les hores de Llengua.

5. Amb quins alumnes es farà el suport?.És important que els facin juntament amb altres alumnes de la seva classe:

- No hem de confondre el suport oral amb suport d'aprenentatges. Cal agrupar-los amb aquells alumnes que els hi puguin oferir models lingüístics bons.- Si es fa només agrupant alumnes de la mateixa cultura hi ha el perill que no s'esforcin massa a l'hora de comunicar-se.

e) La programació

S'han de prioritzar els continguts referents a la comprensió i expressió de la llengua i als hàbits escolars, sense oblidar que el context de l'alumne és la classe, per tant no es pot desvincular la seva programació de la collectiva, més bé al contrari. Però respectant el seu ritme d'aprenentatge, amb una metodología centrada en l'alumne.

Dins la programació habitual s'han de definir els objectius pel que fa a la llengua, la lectoescriptura i les matemàtiques, partint de models per a l'elaboració d'una programació individuali de la pròpia programació del curs.

f) L'avaluació

Valorarem el procés de l'alumne en relació a ell mateix, fent arribar aquesta valoració als pares i al propi alumne de forma entenedora.L'avaluació s'ha d'utilitzar com a eina de valoració i estímul i no com a mecanisme de selecció.

Concreció:- Establir en claustre els criteris d'avaluació d'aquests alumnes.- Revisar el sistema d'avaluació del centre i el d'informació als pares.- Decidir els criteris que utilitzarem per mantenir o retirar el suport específic.

g) Documentació i convalidacions acadèmiques

Es necessita partida de naixement de l'alumne o fotocòpia del llibre de família amb la traducció oficial.En el moment de la matriculació és important demanar a la família sobre l'escolaritat anterior

de l'alumne al seu país. Convé demanar el llibre d'escolaritat, notes, certificats,...ja que els cursos fets allà es poden convalidar i la informació ens serveix per conèixer els anys d'escolaritat i el nivell d'aprenentatge de l'alumne.

Pàgina 42


A partir de l'Ensenyament Secundari:- Cal justificar tres cursos per aconseguir el Graduat Escolar o Certificat d'Escolarització.- Si l'alumne aporta documentació del país d'origen, es pot convalidar si hi ha conveni bilateral amb l'Estat de procedència (amb el Marroc hi ha conveni).- Per aconseguir la convalidació cal adreçar-se a la Delegació del MEC.- Si l'alumne no aporta documentació del país d'origen, o no existeix conveni bilateral, s'han de justificar tres cursos a Catalunya.- Es pot esgotar l'edat límit d'escolarització (setze anys), tot anotant al llibre d'escolaritat, el curs que convingui, independent del que cursi realment. (Els documents acadèmics estan en funció de l'alumne i no a la inversa).- Cal comentar el tema amb la inspecció per trobar alguna altra solució que permeti a l'alumne aconseguir una titulació.

h) Relació amb la família

Davant la matriculació d'alumnes d'altres cultures a l'escola cal tenir definides estratègies que afavoreixin aquesta relació. Per una banda perquè els pares puguin valorar d'una altra manera l'escola, i perquè com a professionals de l'ensenyament siguem capaços a partir d'aquests contactes de recollir informació que ens faciliti comprendre millor als nostres alumnes.

Els pares de la nostra mateixa cultura saben, més o menys, el que es fa a l'escola. També la valoren respecte a les expectatives de futur que tenen pels seus fills. Exceptuant casos extrems, generalment, podem comptar amb el seu suport i la seva collaboració. Això és diferent o a vegades no passa amb els pares d'alumnes d'altres cultures o ètnies (gitanos, magrebins, gambians,...). Aquests pares, per la seva cultura i a vegades per la situació social a la que es veuen obligats a viure, tenen un altre concepte d'escola i del què s'hi ha de fer a l'escola, així com de l'autoritat dels professors. També són diferents les expectatives de futur que tenen pels seus fills i del valor que pot tenir l'escola per aconseguir-les.

Cal acollir a les famílies estrangeres com una família més de l'escola, però cal tenir en compte la seva situació peculiar:

- Els pares tenen poc coneixement del castellà i del català.- Desconeixen el funcionament de les escoles i la relació pares-escola.- En el cas de les famílies africanes, generalment qui porta i recull els nens, és la mare, que encara presenta més dificultats de llengua i es mostra més reservada. El pare és qui assumeix la responsabilitat. Moltes vegades és qui assisteix a les entrevistes i té molt clar el seu paper d'autoritat familiar.

Pot sorgir incomunicació quan donam notes per entrevistes, reunions, sortides, colònies, etc. Això es pot agreujar si la família té problemes econòmics o familiars, ja que els temes escolars queden en segon terme. En general, no donen explicacions de la seva situació ni demanen beques o ajuts.

Una entrevista inicial d'acostament als pares pot obrir camí a la collaboració. Potser durant els primers mesos són més convenients aquestes entrevistes personals que no la participació en assemblees o reunions d'aula més generals. Cal convocar-los com a tots els altres pares, però no ens hem d'estranyar si no hi assisteixen.

No costa gaire donar el comunicats als pares en castellà. Hem de tenir present que els primers interessats en que l'alumne se'n surti, són els pares. No hem de descartar l'ajuda que ells poden donar al seu fill i seria erroni menysprear la possibilitat de collaboració, que l'escola haurà d'estudiar en cada cas.

Algunes estratègies podrien ser:

1) Programació d'accions especials de relació pares/escola a partir de les entrevistes amb els tutors. Segons els casos, aquestes entrevistes tendran uns objectius o un tractament diferent:

- Donar a conèixer el que es fa a la classe i a l'escola.- Fer entendre la importància de les activitats extraescolars .- Fer entendre que l'escola és un dret que tenen els seus fills i filles i com a tal no l'han de restringir.

2) Adequació tant en el llenguatge com en els temes a tractar i en el com tractar-los tant a les reunions de pares establertes oficialment, com a les entrevistes individuals amb el mestre tutor.

Pàgina 43


3) Estratègies de participació i collaboració dels pares amb l'escola, a part de les establertes oficialment:

- Collaboració en l'organització de les festes escolars.- Participació com a ponents en determinats temes que en un moment determinat poden tenir lloc a la classe (professions, cultures,..)

4) Si ens trobam amb molts de problemes de comunicació, és bo al principi, demanar ajuda a altres pares o alumnes que duen més temps en el nostre país. Aquests poden fer d'interpretes.

i) Relacions amb assistència social

Possiblement molts dels alumnes estrangers de les nostres escoles per a la seva condició d'immigrants viuran en una situació de precarietat econòmica.

L'escola ha d'intentar evitar tota situació de discriminació, per tant caldrà canalitzar els ajuts econòmics necessaris (llibres, sortides, etc.) Que possibilitin a aquests alumnes fer les mateixes activitats escolars que els seus companys.

Les actuacions dels Assistents Socials no s'han de centrar únicament a nivell econòmic. Aquesta situació de precarietat econòmica sovint ve acompanyada de desajustaments familiars, marginació social i cultural.

Actualment les escoles responen davant aquests problemes amb actuacions individuals dels professors que fan el que millor creuen (ho resolen ells, ho diuen al director, avisen als pares, ho passen per alt, etc.). Aquestes actuacions perden eficàcia, són disperses i molt sovint es contradiuen.

L'escola no pot atendre tots els problemes socials que els alumnes pateixen, i sovint ens trobem collapsats o desanimats per la magnitud del problema o per la quantitat de conflictes. Per això convé delimitar quins són els casos que nosaltres podrem atendre i com hem de canalitzar les demandes que detectam envers qui les ha d'assumir.

Aquests ajuts, sempre que sigui possible, s'han de canalitzar amb la coordinació dels Serveis Socials de l'Ajuntament i /o amb els Assistents Socials del Departament d'Ensenyament ( EAPS; Programa d'Educació Compensatòria)

j) Formes metodològiques que faciliten el tractament de la diversitat

1. Metodologies.

Hi ha unes metodologies facilitadores (treball per racons, treball per tallers, projectes de treball, etc.) D'una escola intercultural perquè permeten:

- Respectar els ritmes individuals de treball- Afavorir la comunicació entre els alumnes.- Afavorir l'ajuda i l'aprenentatge entre iguals.

2. Organització d'aula.- Diferents organitzacions de grup per treballar continguts.- Tècniques de comunicació.- Tècniques de dinàmica de grup.

k) El tractament de la diversitat cultural a l'escola

L'objectiu és preparar tots els alumnes per entendre i valorar una societat multicultural, i desenvolupar una conciència crítica que permeti l'anàlisi de les causes de la discriminació i la injusticia. Hem de tenir en compte que ignorar la realitat no significa optar per la neutralitat, sino que ajuda a reproduir prejudicis.

No hem de fixar en el nostre alumne una representació estereotipada que ell tracta la major part del temps de fer oblidar, sobretot després d'experiències de rebuig.És bàsica la comunicació entre l'escola i la família i l'entorn social dels alumnes immigrants i autòctons.

Hi ha d'haver un reconeixement recíproc de les cultures i les seves interaccions, i l'escola ha de ser un lloc de vida, de solidaritat i d'acceptació. I així contribuir a que els alumnes es sentin orgullosos de la seva identitat cultural, i s'acceptin a ells mateixos i als altres.

Pàgina 44


Concreció:- Incloure en el Projecte Educatiu la voluntat d'educar per una societat plural.- Assumir que l'alumnat és divers i la tasca pedagògica s'hi ha d'adaptar.- Estudiar canvis en el currículum.- Cercar les possibilitats que té cada àrea de ser explorada de manera intercultural.- Revisió dels textos escolars.- Posar tota l'organització i vida escolar des d'una perspectiva intercultural.- Revisar els criteris d'avaluació i les normes.- Acordar els criteris d'actuació dels professors davant necessitats o manifestacions culturals del nen.

Algunes possibles activitats per afavorir podrien ser:- Organitzar la biblioteca de la classe i la del centre de tal manera que hi tenguin cabuda llibres en els quals els protagonistes siguin alumnes d'altres cultures, i llibres destinats al coneixement de diferents cultures, dels conflictes existents en els països subdesenvolupats, etc. (Veure annex V)- Setmanes interculturals en les quals hi participa tota la comunitat escolar.- Modificar alguns temes curriculars tenint en compte el seu contingut ideològic, els models socials que transmet, etc.- Activitats de dinàmica de grups i jocs cooperatius per tal d'afavorir el coneixement d'aquestes diferències.- Aprofitar les aportacions i conflictes espontanis (henna, baralles,etc.)

3.6.5. PROPOSTES D'INTERVENCIÓ

ORGANITZACIÓ A NIVELL D'AULA

a) Acollida

Una bona acollida facilitarà una millor actitud posterior envers l'escola. Cal tenir previst com la farem i com ho explicarem als companys.

Una bona preparació de l'arribada d'aquests alumnes a l'aula, feta pel mestre i pels alumnes pot estalviar-nos problemes que més endavant podrien sortir, si abans no s'han pres una sèrie de decisions conjuntament amb el grup classe.

Es bo que durant els primers dies (10, 15 dies, depèn de cada alumne) aquest alumne estigui a la seva aula, sense rebre atenció fora de la classe, per conèixer bé els seus companys, el seu mestre, el que es fa dins l'aula...

Què poden fer els companys durant aquests primers dies?

Cal que entre tots es prenguin uns acords, la proposta podria ser la que tot seguit presentam o qualsevol altra de semblant:

Com ho podem fer perquè aquests alumnes nouvinguts, que no coneixen la nostra llengua, que alguns mai han anat a escola, que no tenen encara amics, ...se sentin bé a la nostra classe?.

Seria bo prendre aquests acords abans de l'arribada de l'alumne nou . Aviat els nostres alumnes aportaran idees fàcils de fer a >aula i que no suposen gran enrenou. Algunes que han anat bé a les escoles són:

- Situar en un mapa del món on vivim ( després es pot passar a un mapa de Balears i a un de comarcal), donant-li la possibilitat de fer-lo ell mateix.- Decidir que entre tots li ensenyarem el poble o el nostre barri i l'acompanyarem a veure coses en sortir de l'escola.- Decidir que entre tots els alumnes l'ajudaran a treballar, essent cada dia un de diferent l'encarregat de posar-li feina durant algunes estones, o de parlar amb ell a nivell oral.- Organitzar la manera d'ensenyar-li les diferents dependències escolars.- Pensar com li ensenyarem a diferenciar les diferents matèries escolars.

Què pot fer el professor tutor?

Pàgina 45


Cal que el professor tutor tengui present algunes consideracions:- Convé que l'alumne no s'assegui sol. Cal que s'assegui amb un company o grup perquè el puguin ajudar i accelerar la seva integració en el grup classe.- És bo crear dins la classe un Agrup tutor@, encarregat d'acompanyar-lo a l'hora de l'esplai, ajudar-lo a diferenciar canvis d'horari, etc.- Tenir cura en potenciar davant els altres les possibles habilitats que aquests alumnes puguin tenir i que pot ser permetran ajudar als seus companys.- Comprovar si ha estat escolaritzat i quins tipus d'escolaritat ha tingut. Si ha estat escolaritzat es fixarà en si reconeix algunes de les lletres del nostre sistema alfabètic (en el cas d'alumnes amb codis d'escriptura diferent al nostre), i quin nivell tenen de matemàtiques. En cas de no haver estat mai escolaritzat, o bé no conèixer el nostre sistema alfabètic, començarem per ensenyar-li els hàbits i les rutines de la classe.- Comprovar si ens entén quan parlam i si parla alguna de les llengües del nostre país. El més probable és que no en parli cap, aleshores cal potenciar l'aprenentatge oral de la llengua vehicular de l'escola que el permeti comunicar-se mínimament amb la resta de companys, si cal complementant-ho amb un suport lingüístic.- No angoixar-se i marcar-se uns objectius realistes. Una llengua no s'apren en dos dies i cada alumne necessita un període d'adaptació diferent. Durant aquests primers dies és molt important que l'alumne aprengui a adaptar-se a la classe, als seus companys i que s'hi senti bé.- Des dels primers dies deixar ben clares les pautes de convivència i les normes de comportament. No tenir actituds de disculpa que a la llarga poden ser injustes pels altres i perjudicials per a ell (per exemple hem de tenir en compte que l'escola àrab és molt més estricta que la nostra i utilitza sovint el càstig corporal).

b) Organitzar el seu propi horari de classe.

Cal planificar el seu horari de classe igual que ho feim amb la resta d'alumnat amb la finalitat que no sempre estigui fent treball individualitzat. Si sempre fan coses diferents als altres companys perden la motivació per l'escola i es troben estranys.

Hem d'organitzar la classe de manera que permeti múltiples maneres de treballar (treball en petit grup, racons, tallers, propostes obertes,...)

És important que tinguin el seu propi horari individual, on hi hagi assenyalats els espais de treball individualitzat i les estones que pot fer ell mateix que fan els seus companys .Això també els ajudarà a aprendre a funcionar autònomament dins la classe.

c) Quan ja té un mínim de vocabulari per comunicar-se

Quan l'alumne ja no necessita un suport lingüístic específic, perquè ens entén i es fa entendre, no cal que surti de l'aula per fer suport de llengua, però encara no segueix el ritme dels seus companys de classe. En aquest moment, el professor s'ha de plantejar com ajudar-lo i què treballar amb ell. Podríem distingir dos tipus de tasques:

1. Treball individual: en qualsevol matèria sovint els alumnes treballen individualment i és només en aquests moments quan caldrà que els alumnes nouvinguts facin treball individual. Ben segur que a la classe hi ha alumnes que es troben en diferent grau de coneixement, per tant a l'hora de presentar les activitats al grup cal que siguin flexibles i adaptables a tots. Hi ha activitats però, que no resulten tan fàcils d'adaptar (com per exemple la lectura) i és aleshores quan aquests alumnes es poden dedicar a fer treballs individuals a partir de materials convencionals que es troben al mercat (quaderns d'escriptura, d'ortografia).

És important que cada alumne treballi segons les seves possibilitats i necessitats. La preocupació del professor no ha de ser que l'alumne estigui al mateix nivell que els altres, sinó que superi el nivell en que es troba i que treballi amb unes dificultats que pugui superar.

Per això es proposa:

a) Proposar activitats obertes: les activitats obertes són les que admeten diferents nivells de resposta i tots els alumnes poden contestar en alguna mesura. Quan en un llibre troben exercicis que només admeten una sola resposta, com per exemple: com respiren els peixos? Els podem redactar d'una forma més oberta: Aescriu el que recordes de com respiren els peixos i fes un dibuix@. Cada alumne/a pot respondre segons les seves possibilitats, des del

Pàgina 46


que només podrà fer un dibuix fins al que podrà fer un esquema explicatiu. Hem de procurar que els enunciats dels exercicis permetin una expressió lliure: explica el que saps..., dibuixa el que has vist..., parla de..., etc.

En les àrees de coneixement del medi natural i social, ètica, llengua... són fàcilment adaptables a aquest tipus d'exercici.

b) Fer versions a diferent nivell dels mateixos exercicis. El principal objectiu de qualsevol exercici és que els alumnes treballin consolidant algun aprenentatge, és a dir, l'aprenentatge és implícit a la realització de l'exercici. Hem de procurar que els alumnes que no saben fer un exercici facin l'aprenentatge corresponent segons el seu nivell de coneixements, redactant l'exercici d'una manera molt més senzilla, però sobre el mateix objectiu. Tots treballen el mateix objectiu segons les seves possibilitats.

c) Davant d'un enunciat, proposar quatre o cinc activitats diverses i poder-ne triar les que saben fer.

2. Treball en grup: el treball global amb la resta de companys el poden fer dins d'una organització de la classe que permeti noves estratègies d'aprenentatge (treball per racons, en petit grup, tallers, etc.)

d) Cercar formes organitzatives i metodològiques

Totes aquelles que siguin útils per atendre la diversitat i que provoquen la interacció entre companys són bones per anar cap a una escola intercultural.

Aquests tipus de metodologies ens permetran que a part de coneixements, els alumnes aprenguin a conviure, compartir, cooperar...

Totes elles permeten: - Al professor atendre a tots aquells que ho necessiten de forma individual o en petit grup. - Recuperar els coneixements en els alumnes amb més dificultats.- Respectar el ritme de treball i la manera d'aprendre de cada alumne. - Aprendre dels altres.- Aprendre procediments de recerca d'informació.- Participar, collaborar i compartir amb els altres.

e) Dissenyar activitats que treballin les relacions interpersonals, els valors, les diferències, etc.

Educar per les relacions interculturals positives i en la perspectiva creativa del conflicte requereix un aprenentatge per part dels alumnes. Aquest aprenentatge no l'hem d'entendre només a nivell d'adquisicions intellectuals sinó que la pròpia experiència vivencial de la classe serà el marc idoni on fer-ho.

Aquestes activitats ens permeten crear un espai socialitzador dins l'institut en el qual no es tenen en compte les produccions en si, sinó les relacions interpersonals entre els alumnes de la classe, el com individualment, en petit grup o tot en grup ha desenvolupat l'activitat:

- Quines actituds hi ha hagut: rebuig, acceptació,...- Si hi ha hagut cooperació- Com s'han sentit- Si s'han creat conflictes a causa de prejudicis o estereotips

Algunes de les tècniques de comunicació utilitzades en aquestes activitats són: - Debats- Jocs de simulació- Jocs cooperatius- Activitats compartides- Dilemes- Resolució de conflictes

3.6.6. NECESSITATS

a) Equip Directiu

Per part de l'equip directiu hi hauria d'haver una voluntat important de dur endavant el projecte

Pàgina 47


i sobretot reclamar davant la Conselleria de Cultura, Educació i Esports dos/dues professors/es de suport per a l'àrea de llengües.

b) Professorat

Es imprescindible una implicació del professorat i de la Junta Directiva per a dur a terme el projecte.

Disposar de dos/dues professors/es de suport:- Professor/a de suport de llengua catalana: pels alumnes castellanoparlants (6 hores de classe setmanals), pels alumnes estrangers (6 hores de classe setmanals).- Professor/a de suport de llengua castellana: pels alumnes estrangers (6 hores de classe setmanals).

Realitzar un seminari de formació en l'interculturalisme de tot el claustre o en el seu defecte d'aquells professors/es que facin classe als/les alumnes estrangers/es.

c) Materials i recursos didàctics adients

Els materials a emprar seran els adients a l'Institut. En el cas de la Biblioteca serà interessant utilitzar texts narratius que motivin la lectura com a la curiositat i el respecte a la propia cultura i per d'altres, per el que s'haurà de disposar de texts, cançons, videos, poemes...relacionats amb les seves respectives cultures (Veure annex IV). A l'annex V es pot trobar més material didàctic i cultural.

3.6.7. BIBLIOGRAFIA

AMOROS PUENTE, Anna; PÉREZ ESTEVE, Pilar. Per una educació intercultural.Edita MEC,1993.

GENERALITAT DE CATALUNYA: Currículum. Educació Secundaria Obligatoria.

GUITART, Rosa M.: Els continguts actitudinals en els projectes de centre. Revista AULA, N. 16-17, Juliol-Agost, 1993. Barcelona.

SARRAMONA, Jaume; JORDÁN, Josep Antoni: L'educació intercultural. Revista A Reforma en marxa@.

JORDÁN. Josep Antoni: L'educació multicultural. CEAC. Barcelona, 1992.

GARCÍA SEVILLA, Lluís: El xoc cultural dels immigrants dins de Les migracions. Quaderns A cultura fi de segle@. Edita Ajuntament d Palma. Palma de Mallorca, 1989.

MAUVIEL, Maurice: La communication interculturelle. Revista A Intercultures@ n1 7, setembre 1989. SIETAR, París.

TREPPTE, Carme: La communicació intercultural. Dossier entregat a la iii Escola d'Estiu sobre interculturalisme a Girona. Setembre del 1992.

L'escolarització dels nens àrabs. Dossier del Programa d'Educació Compensatòria.

Proyecto Ermua. Colegio Ongarai, Ermua 1997.

SBERT, Miquel .El projecte lingüístic de centre des dels plantejaments institucionals. Revista PIZARRA N1 78, OCTUBRE-NOVEMBRE 95

CASTELLVÍ, Adolf, CORTÉS, Joaquim. Normalización lingüística y diversidad cultural. CUADERNOS DE PEDAGOGÍA n1205.

3.7. OBJECTIUS PRIORITARIS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC PER AL PROPER CURS

Pàgina 48


a) Sol.licitar un professor de suport per atendre les necessitats d'integració lingüística dels alumnes estrangers i castellanoparlants.

Aquest professor realitzaria les funcions de tutoria compartida amb el tutor del grup de referència dels alumnes, i seria el coordinador de les adaptacions curriculars juntament amb el departament d'orientació.

En cas de no disposar dels recursos humans suficients, s'inclourien les hores d'atenció als esmentats alumnes dins l'horari personal dels professors especialistes en llengües destinats al centre.

b) L'adscripció dels alumnes estrangers i castellanoparlants es farà al curs que pertoc per edat, i no per nivell de coneixements (en tot cas, que només hi hagi un curs de diferència).

Els primers quinze-vint dies s'integrarien totalment en el grup-classe de referència sense sortir-ne. Després, rebrien un suport diari de mitja hora i fora de la classe. Posteriorment, rebrien 12 hores setmanals de suport (6 de llengua catalana i 6 de castellana).

És molt important que es faci un seguiment puntual d'aquests alumnes en les reunions de RED.

c) Avançar progressivament, a partir del proper curs, cap a una programació conjunta dels departaments de llengua, partint del següent criteri:

- Els continguts comuns s'impartirien des de la llengua vehicular, el català.- Els continguts específics s'impartirien des de la respectiva llengua en qüestió.

d) Incloure en els horaris del proper curs el criteri de coincidència horària de tots els professors de llengües durant l'hora setmanal del departament didàctic. Si açò no fos possible, s'inclouria una condició de coincidència d'una hora setmanal no lectiva per als caps de departament de castellà, català, anglès i alemany.

e) Adquirir o elaborar el següent material de suport:- Diccionaris de llengua catalana, traductors, i de sinònims per a la biblioteca i departaments.- Material d'autoaprenentatge preparat de català i castellà.

f) Crear, en la mesura de les possibilitats del centre, la figura de l'assessor lingüístic, i facilitar, per mitjà del departament de llengua catalana, el suport lingüístic necessari als professors i professores que així ho demanin.

g) Donada la gran mobilitat de professorat que té el centre, cada any s'haurà de revisar el projecte lingüístic per poder aconseguir els objectius marcats.

Pàgina 49


4. REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

4.1. INTRODUCCIÓ

El sentit i caràcter d'aquest Reglament de Règim Intern (RRI) de l'IES Biel Martí de Ferreries és el desenvolupament d'una organització i unes regles de funcionament basades en la llibertat i corresponsabilitat de les accions, dintre del marc i instruccions de les disposicions legals vigents, que facin possible una tasca més eficaç en la funció docent i educativa pròpia d'un Centre Públic d'Educació.

La finalitat primera per la qual es fa el Reglament de Règim Intern és la de posar en contacte tota la Comunitat Educativa escolar i aconseguir facilitar la relació entre tots els òrgans que participen en l'educació dels alumnes.

Si coneixem els mitjans amb què comptam al centre, el drets i deures de tots els que estem implicats i el funcionament de tots els òrgans didàctics serà molt més fàcil l'enteniment i la coordinació amb el màxim consens possible.

Tot allò que es disposa en el present Reglament de Règim Intern està supeditat a l'articulat de les següents Lleis, Decrets, Ordres i demés normativa legal:

- LODE - LLEI ORGÀNICA 8/85 de 3 DE JULIOL - Regula el Dret a l'Educació- LOGSE - LLEI ORGÀNICA 1/90 DEL 3/10/90 - Regula l'Ordenació General del Sistema Educatiu- LOPEG - LLEI ORGÀNICA 9/95 DE 20/11/95 - Regula la participació, avaluació i Govern dels Centres Docents- RD 83/1996 Reglament Orgànic dels IES- RD 732/1995 Drets i deures dels alumnes- OM 29 de juny 1994 Instruccions que regulen l'organització i funcionament dels IES

4.2. NATURALESA I FINALITAT DE L'INSTITUT

4.2.1. TRETS D'IDENTITAT

L'IES BIEL MARTÍ de FERRERIES és un Centre d'Ensenyança Secundària creat pel RD 595/1996 de 28 de març (BOE de 30/03/96), que imparteix les etapes d'ESO i Batxillerat (Resolució de 10 de maig de 1999 de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, publicada en el BOCAIB núm 64 del 20/05/99).

El nostre Centre es defineix d'acord amb els següents principis:

1. Co-responsabilitat de tota la Comunitat Educativa (alumnes, pares, mares i professorat) en el procés educatiu, a través d'una participació activa i constructiva en els diferents òrgans de gestió del Centre: Consell Escolar, Claustre de Professorat, Associació de Mares i Pares d'Alumnes, Junta de Delegats, etc.

2. Implicació i presència activa habitual de la tasca docent en la vida social i cultural de Ferreries, així com de les poblacions de Es Mercadal i Fornells, tot fomentant la participació en els concursos literaris i artístics convocats pels respectius Ajuntaments.

3. Ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a llengua d'expressió primordial en tots els àmbits de la vida del Centre. S'hauran d'aplicar estratègies d'integració lingüística.

4. Educació per la conservació del medi ambient, en consonància amb la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera4.

5. Integració dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials en la vida escolar i social del Centre, comptant amb l'assessorament del Departament d'Orientació5.

44. El Centre està adherit al Consorci AMenorca, Reserva de la Biosfera@ (conveni de 19/09/96)

55. L'IES Biel Martí de Ferreries és Centre d'Integració (Comunicat de la Direcció Prov. de dia 21/03/96)

Pàgina 50


6. Introducció i incorporació de les Noves Tecnologies com a mitjans eficaços d'aprenentatge6.

7. Formació dels alumnes en un clima de tolerància, solidaritat i integració social i cultural, obert a la realitat problemàtica d'avui, de forma que siguin capaços de donar-hi respostes creatives i responsables7.

8. Coeducació: Educació per a la igualtat i actuacions encaminades a combatre la discriminació sexual.

9. Línia pedagògica:- Pluralitat ideològica- Aconfessionalitat- Atenció a la diversitat.- Integració de les deficiències físiques, psíquiques i sensorials- Fixació i desenvolupament de temes transversals

10. Línia metodològica:- Experimentació- Participació activa dels alumnes- Implicació dels pares en el procés educatiu- Interdisciplinarietat- Integració-relació amb el medi proper.

4.2.2. ORGANIGRAMA DEL CENTRE

Les funcions de cada òrgan així com les normes d'elecció i participació, vénen determinades en el BOE, RD 83/96 del 21 de febrer

4.3. ÒRGANS DE GOVERN I GESTIÓ DE L'IES

Extracte del RD 83/1996 de 26 de gener (BOE de 21/02/96) pel que s'aprova el REGLAMENT ORGÀNIC dels IES.

Nota: amb l'aprovació del ROC dels Centres de Secundària de les Illes Balears (BOIB nombre 120, de dia 5/10/2002, el contingut que figurava en el PEC queda obsolet i s'ha de substituir pels corresponents articles del nou ROC, a què es fa referència a continuació.

4.3.1. ÒRGANS DE GOVERN COL·LEGIATS

4.3.1.1. Consell EscolarArticles 9 a 22 del ROC

4.3.1.2. Claustre de professorsArticles 23 a 26 del ROC

4.3.2. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS

4.3.2.1. L'equip directiuArticle 27 i 39 a 41 del ROC

4.3.2.1.1. El DirectorArticles 28 a 36 del ROC

4.3.2.1.2. El cap d'estudis

66. El Centre participa del Programa Xarxipèlag de la Conselleria d'Educació

77. El Centre va signar un conveni de colΑlaboració amb el Fons Menorquí de Cooperació el 12/2/99.

Pàgina 51


Articles 37 del ROC

4.3.2.1.3. El SecretariArticle 38 del ROC

4.3.3. ÓRGANOS DE COORDINACIÓN DOCENTE

Article 42 del ROC

4.3.3.1. Departaments didàctics i de família professionalArticles 43 a 48 del ROC

4.3.3.2. Departament d'orientacióArticles 49 a 52 del ROC

4.3.3.3. Equips docents de grupArticles 53 i 54 del ROC

4.3.3.4. TutoriesArticles 55 i 56 del ROC

4.3.3.5. Comissió de coordinació pedagògicaArticles 57 i 58 del ROC

4.3.3.6. Comissió de normalització lingüísticaArticles 59 a 62 del ROC

4.3.3.7. Departament d'activitats complementàries i extraescolars.Articles 63 a 66 del ROC

4.3.4. AUTONOMIA PEDAGÒGICA DELS IES

Articles 67 a 75 del ROC

4.3.5. AUTONOMIA DE GESTIÓ DELS IES

Articles 76 del ROC

4.3.6. QUALITAT I AVALUACIÓ DELS IES

Articles 77 a 79 del ROC

4.3.7. ORGANITZACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES I DELS PARES I MARES

Articles 80 i 814.4. NORMES DE CONVIVÈNCIA

4.4.1. DELS PARES I DE LES MARES

Els pares i mares dels alumnes constitueixen un sector bàsic del sistema educatiu. El centre facilitarà les vies de participació dels pares/mares segons el que disposen les normes vigents.

Al mateix temps els pares/mares s'organitzen de forma autònoma segons el que disposen els estatuts de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) constituïda el dia 22 de novembre de 1995.

a) En relació amb el centre

- Conèixer les presents Normes de Convivència i complir els seus preceptes.

Pàgina 52


- Atendre les citacions del Centre. Se certificaran les visites que coincideixin amb l'horari laboral.

- Abstenir-se de visitar els/les seus/seves fills/es durant els períodes lectius i els esplais, sense causa justificada.

- Signar els documents, justificants i autoritzacions en els terminis establerts.

- Abonar les taxes establertes pels serveis i activitats aprovats pel Consell Escolar.

- Mostrar respecte cap a tots els membres de la Comunitat Educativa.

b) En relació amb el/les seus/seves fill/es

- Collaborar en la tasca educativa dels/de les seus/seves fills/es.

- Facilitar el compliment de les obligacions dels/de les seus/seves fills/es respecte al Centre: assitència i puntualitat, ordre, netedat i higiene, compliment de les tasques encomanades, etc.

- Orientar la distribució i ús del temps lliure i d'oci dels/de les seus/seves fills/es, especialment pel que fa a lectures, jocs, televisió, cap de setmana i vacances.

- Justificar responsablement les faltes d'assistència i retards dels/de les seus/seves fills/filles en el termini de cinc dies lectius després de la reincorporació a classe i utilitzant els impresos establerts.

- Autoritzar prèviament per escrit les absències del Centre durant l'horari escolar, inclosos els esplais.

- Signar els butlletins d'avaluació en el termini de cinc dies lectius a partir del seu lliurament.

- Estimular en els/les seus/seves fills/es el respecte a les presents Normes de Convivència com un element que contribueix a la seva formació.

- Facilitar als/a les seus/seves fills/es els mitjans necessaris per dur a terme les activitats i tasques que fixin els/les professors/es.

c) En relació amb el professorat

- Facilitar tot tipus d'informació i dades valoratives dels/de les seus/seves fills/filles als/a les Tutors/es, dels diferents aspectes de la seva personalitat i d'aquelles malalties o situacions que puguin incidir en el seu rendiment o en la vida escolar.

- Facilitar als/a les seus/seves fills/es els mitjans necessaris per dur a terme les activitats i tasques que fixin els/les profes-sors/es.

- Per a qualsevol problema relacionat amb els/les seus/seves fills/es, visitar en primer lloc al/a la Tutor/a, durant les hores de visita establertes, que decidirà si cal parlar-ne amb el/la Cap d'Estudis, amb el/la Director/a, o amb el/la Cap del Departament d'Orientació.

- Participar, a través de l'A.M.P.A. o a títol individual i voluntàriament, amb el professorat en la programació d'activitats en les quals es demani el seu ajut.

4.4.2. DELS/DE LES ALUMNES

El Centre facilitarà la participació dels alumnes, els quals podran constituir-se en associació d'alumnes, segons el que es disposa en la normativa vigent.

a) En relació amb el Centre

Pàgina 53



- Fer un bon ús i tenir cura de l'edifici, les instal·lacions, el mobiliari i el material escolar.

- Mantenir les aules, passadissos, wàters, patis i altres dependències del Centre nets i ordenats, utilitzant les corresponents papereres i recipients de reciclatge.

- Abstenir-se de menjar pipes, cacauets i gelats dins l'edifici escolar, així com de berenar, beure refrescos o sucs. Abstenir-se també de xuclar caramels o rosegar xiclets dins les aules.

- La legislació vigent impedeix consumir begudes alcohòliques dins el recinte escolar, així com fumar els menors de 18 anys.

- El lloc habilitat com a "zona de fumadors/es" serà proposat pel Consell Escolar al/a la Director/a, que és qui ho ha de decidir.

- Posar en coneixement del/de la professor/a de guàrdia l'autorització per absentar-se del Centre, prèvia signatura del Cap d'Estudis.

- Utilitzar els llocs establerts per aparcar les motos i bicicletes.

- Participar a través dels/de les representants dels/de les alumnes en el Consell Escolar, dels/de les Delegats/des del grup, o personalment en l'organització del Centre.

b) En relació amb la seva família

- Posar en coneixement de la seva família tota la informació, comunicats i encàrrecs que rebin del Centre.

- Donar al/a la pare/mare els butlletins d'avaluació i tot document que calgui signar en el menor termini possible.

- Retornar els butlletins d'avaluació signats pel pare o per la mare en el menor termini possible.

c) En relació amb els/les companys/es

- Tenir un tracte respectuós amb els/les seus/seves companys/es, evitant tota agressió, insult i humiliació als/a les seus/seves companys/es.

- Respectar totes les pertinences dels/de les altres.

- Evitar els jocs violents.

- Comportar-se dins classe sense pertorbar la marxa de les explicacions.

- Col·laborar amb els altres alumnes en les activitats escolars i extraescolars.

d) En relació amb el professorat i personal no docent

- Tenir un tracte respectuós amb el professorat i el personal no docent del Centre.

- Prestar-se al diàleg per aclarir les qüestions que es plantegin en la vida del Centre.

- Realitzar les tasques i activitats que se'ls assigni.

- Aportar, a través dels/de les Delegats/des, suggeriments per a millorar la tasca didàctica emprada pels/per les diferents professors/es.

Pàgina 54


- Plantejar les reclamacions primer al/a la professor/a afectat/da, després al/a la Tutor/a i només finalment al/a la Cap d'Estudis i/o al/a la Director/a.

e) En relació amb si mateix/a

- Assistir puntualment a les activitats lectives i extraescolars aportant tot el material escolar que sigui necessari i, cas que no s'hagi dut, justificar-ho.

- Entrar i sortir del Centre i caminar pels passadissos i classes amb ordre i compostura i sense aixecar la veu.

- Mantenir una correcta higiene personal i acudir als wàters -entre classes- només en els casos de vertadera necessitat.

- Responsabilitzar-se dels encàrrecs que se'ls facin.

- Presentar al seu/seva tutor/a els justificants de les faltes d'assistència i retards en el termini de cinc dies lectius després d'incorporar-se a classe.

- Retornar els butlletins d'avaluació signats pel pare o per la mare en el menor termini possible.

f) Funcions del/de la Delegat/da

- Els/les Delegats/des i els/les subdelegats/des seran els representants dels alumnes del seu grup. La seva elecció serà democràtica, havent d'aconseguir majoria simple en la votació d'elecció de Delegat/da. La durada del seu càrrec és d'un curs. Es podrà proposar la dimissió del/de la delegat/da a petició de la majoria absoluta dels alumnes del grup. El/la delegat/da tindrà el dret de dimitir al final d'una avaluació argumentant els motius que el/la duen a prendre aquesta decisió. Cas que no es presenti ningú a les eleccions per Delegat/da, tothom serà elegible.

- L'última setmana del primer mes del curs escolar, els/les alumnes de cada grup elegiran per sufragi directe i secret el/la Delegat/da i subdelegat/da del seu grup.

- Els/les Delegats/des tenen l'obligació d'expressar les opinions de la majoria dels/de les alumnes del seu curs i d'informar adequadament els seus representats. Els/les Delegats/des tenen l'obligació de respectar les decisions de la majoria del seu grup davant les reunions de delegats de curs i de Centre. Si es produeix nova informació l'han de comunicar als/a les seus/seves companys/es abans de prendre qualsevol decisió.

- Els/les Delegats/des, o els/les Subdelegats/des en absència d'aquests, vetllaran per la conservació del full de faltes.

- El/la Delegat/da participarà a les reunions d'avaluació en el moment en què es tractin qüestions generals del seu grup.

- El/la Delegat/da representarà els companys en les sessions d'avaluació i farà arribar al professorat les opinions i suggeriments del grup.

- Els/les Delegats/des seran, si és necessari per escrit, els interlocutors vàlids entre l'alumnat i tots els estaments del Centre. Els/les Delegats/des tenen l'obligació de collocar en el tauler d'anuncis de la seva aula tota la informació decidida dins el propi centre.

- Els/les Delegats/des podran organitzar juntament amb el/la Tutor/a les activitats extraescolars del seu grup.

- Els delegats dels diferents grups formen part de la Junta de Delegats, que es reunirà almenys una vegada cada trimestre, sota la supervisió del cap d'estudis. Aquesta Junta té com a finalitat expressar i transmetre les opinions dels alumnes de cada grup, així com formular propostes per a la millora del funcionament general del Centre.

Pàgina 55


4.4.3. DEL PROFESSORAT



- Acatar les decisions del Consell Escolar, Claustre, Equip Directiu i autoritats educatives.

- Cooperar en el manteniment i bon ús del material i instal·lacions del Centre.

- Col·laborar en el manteniment de l'ordre i la disciplina dins tot el recinte escolar i en les sortides extraescolars.

- Realitzar les tasques burocràtiques que pertoquin:

a) Tot el professorat

- Posar les faltes d'assistència i retards.- Posar les notes a les actes amb dos dies d'antelació a la sessió d'avaluació.- Rebre la visita dels/de les pares/mares, quan ho sollicitin d'acord amb els horaris i normes establertes. L'Equip Directiu facilitarà, en la mesura de les possibilitats, aquest horari amb una hora complementària setmanal.

b) Tutors/es

- Omplir tota la documentació corresponent al seu grup- Controlar el nombre de faltes d'assistència i retards.- Comunicar l'acumulació de faltes a les famílies i al/a la Cap d'Estudis.- Signar i lliurar els butlletins.- Estar a disposició dels/de les pares/mares en les hores que tingui assignades per a l'atenció d'aquests.- Coordinar les sessions d'avaluació i seguiment del seu grup.

c) Caps de Departaments Didàctics

- Coordinar l'elaboració de la programació del departament i de la memòria corresponent en els terminis fitxats.- Aixecar acta de cada reunió de seminari.

- Assistir a les reunions que es convoquin de la Comissió de Coordinació Pedagògica i informar els membres del seu Departament del que allí es tracti.

d) Equip Directiu

- Responsabilitzar-se de l'elaboració de la programació general anual i de la memòria final en els terminis fixats.- Omplir les estadístiques requerides per les autoritats educatives.- Convocar les reunions de pares i mares amb la periodicitat establerta.

e) Professorat de Guàrdia

- L'equip directiu procurarà que hi hagi un mínim de dos professors/es de guàrdia a cada hora.- L'espai on romandrà el professorat de guàrdia serà la Sala de Professors/es.- Dins dels primers cinc minuts de l'hora de guàrdia el/la professor/a vetllarà que tothom sigui a classe i comprovarà que no falti cap professor.- Cas que falti un/una professor/a el/la professor/a de guàrdia vetllarà per que aquells

Pàgina 56


alumnes que es trobin desatesos no obstaculitzin la feina dels grups que fan classe.- El grup sense professor/a romandrà a l'aula amb el/la professor/a de guàrdia fent feines preparades pel/per la professor/a absent o, cas que l'absència sigui imprevista, de qualsevol àrea.- Quan un alumne arribi tard i no pugui entrar a classe, o sigui expulsat, es presentarà al professor/a de guàrdia, que prendrà nota del seu nom i curs al full d'incidències del dia. Nota: Veure l'apartat a del punt 4.8.2.

f) Professorat de Guàrdia de pati

- L'Equip Directiu procurarà que hi hagi tres professors/es de guàrdia a cada pati.- Un procurarà que no quedi gent als passadissos, comprovarà que les aules hagin quedat tancades i que no hi hagi cap alumne/a dins, obrirà l'aula als alumnes que ho demanin amb un motiu justificat i procurarà que els/les alumnes no berenin dins del centre.- Un cuidarà del bon comportament dels alumnes al pati.- Un vigilarà que els alumnes no surtin del centre sense permís.Nota: Veure l'apartat b del punt 4.8.2.

b) En relació amb els/les alumnes

- Respectar la personalitat de cada alumne/a.

- Evitar qualsevol discriminació entre els/les alumnes.

- Preocupar-se per les condicions socio-ambientals dels/de les seus/seves alumnes i les repercussions que aquestes poden tenir en el seu aprenentatge.

- Individualitzar l'ensenyament, acomodant-se als coneixe-ments i característiques de cada alumne.

- Escoltar els/les alumnes, contestar les seves preguntes, atendre les seves reclamacions i suggeriments didàctics i ajudar-los en el seu aprenentatge.

- Controlar el comportament dels/de les alumnes tant dins l'aula com a qualsevol dependència del Centre i durant les sortides extraescolars.

c) En relació amb si mateix/a

- Actualitzar-se i perfeccionar-se dins la seva professió.

- Investigar els recursos didàctics més adients per al treball escolar de cada dia.

- Assistir amb puntualitat a les classes i reunions a que fóra convocat.

- Participar en les activitats organitzades pel Centre i realitzar suggeriments per a millorar l'organització del Centre.

4.4.4. DEL PERSONAL NO DOCENT



- Realitzar les tasques encomanades pel/per la Secretari/a i corresponents a la seva funció amb la màxima diligència.

- Collaborar amb la Direcció i el professorat en el manteniment del Centre, la seva netedat, estalvi de consum energètic, ordre i disciplina.

Pàgina 57


b) En relació amb les famílies

- Informar-los dels horaris de visita i ubicació dels serveis que vulguin visitar.

- Controlar els accessos.

c) En relació amb els/les alumnes

- Respectar tots/es els/les alumnes per igual.

- Facilitar-los els serveis del Centre amb diligència.

- Informar-los correctament per estalviar pèrdues de temps o repetició de tasques burocràtiques.

d) En relació amb el professorat

- Atendre amb diligència les tasques encomanades.

- Facilitar-los l'ús del Centre i dels seus serveis.

NORMES DE PROCEDIMENT PER A L'APLICACIÓ DEL RD 732/1995 DE DRETS I DEURES DE L'ALUMNAT

4.4.5. ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT

- Els/les alumnes seran puntuals en l'assistència a classe.

- Es considera falta d'assistència l'absència (total o parcial) d'un dels períodes lectius o quan l'alumne/a arribi més de 10 minuts tard a classe. Es considera retard quan l'alumne/a arribi entre 5 i 10 minuts tard a classe.

- El/la professor/a controlarà l'absència dels alumnes i ho consignarà al full de faltes.

- En cap cas, ni l'alumnat ni el professorat no podran abandonar l'aula abans que soni el timbre, que dóna per finalitzada la classe (ni tan sols en el cas que hagin acabat un examen o prova avaluadora).

- Els alumnes no podran sortir del Centre durant tot l'horari lectiu, i es considerarà com a acte d'indisciplina l'incompliment d'aquesta norma, que es determinarà com a falta injustificada i es comunicarà el fet als pares.

- En cas de necessitat que es pugui preveure, a la Consergeria del Centre es troben els impresos per sol·licitar permís al/la Cap d'Estudis per absentar-se del Centre. L'imprès l'haurà de signar el pare, la mare o el tutor, en el cas dels/de les alumnes menors d'edat. En el cas excepcional que un/una alumne/a necessiti sortir de l'Institut durant l'horari lectiu i no tingui el corresponent permís, podrà sol·licitar autorització al/la Cap d'Estudis i, en cas que aquest no hi sigui present, ho sol·licitarà al/la professor/a de Guàrdia.

- La consideració del tipus de falta es farà a partir dels següents criteris:

- Es considerarà falta lleu l'acumulació de 5 a 10 faltes d'assistència injustificades.- Tindrà la consideració de falta greu l'acumulació de 20 faltes d'assistència sense justificar.- Es computaran dos retards com una falta sense possible justificació.

- En qualsevol cas, els pares rebran informació de les faltes (siguin aquestes de caràcter lleu, greu o molt greu) comeses per l'alumne/a.

- El Consell Escolar determinarà si la inassistència a classe dels alumnes per raons generals i

Pàgina 58


comunicades 1 dia abans per la Junta de Delegats/des (vagues, protestes formals, etc.) ha de ser o no objecte de correcció i sanció. Cas que s'hagin d'adoptar aquestes correccions i sancions , el/la tutor/a i el Cap d'Estudis informaran, amb urgència, tots els pares i mares del grup per tal d'informar-los dels fets i de les mesures que s'hauran de prendre, prèvia informació del/la tutor/a al/a la delegat/da del curs.

- A la programació dels diferents departaments constarà un apartat que estableixi com s'avaluarà aquells alumnes que faltin més d'un 25% de les hores d'una àrea al llarg d'una avaluació.

- Si un alumne/a acumula moltes faltes injustificades, o justificades, que puguin suposar a criteri del tutor i de l'equip directiu, una situació d'absentisme escolar, el tutor i el cap d'estudis elaboraran un informe que el director posarà en coneixement de les autoritats locals i del SITE perquè prenguin les mesures pertinents (Veure instruccions de la Direcció General d'Ordenació i Innovació educativa quant absentisme escolar - dossier d'instruccions de la Conselleria Curs 2001-2002 )

4.4.6. DESPERFECTES

- El deteriorament causat intencionadament del material o de les dependències del centre, així com de les pertinences de qualque membre de la Comunitat Educativa serà considerat com a falta. La seva greugesa vindrà determinada per la quantia material dels danys causats.

- L'autor/a o autors/es d'un desperfecte hauran de fer-se càrrec de la reparació dels danys causats i de les despeses que aquests desperfectes ocasionin. La realització de les tasques de reparació es durà a terme fora de I'horari lectiu.

- Els/les alumnes sancionats podran defensar la seva versió dels fets davant el Consell Escolar, si consideren que els estaments anteriors no els han atès degudament.

4.4.7. SANCIONS I PROCEDIMENTS

- Hi haurà un registre d'amonestacions al despatx del Cap d'Estudis, on s'anotaran les faltes de tots els tipus comeses pels alumnes.

- A més de les faltes tipificades al R.D. 732/1995, de 5 de maig, es considerarà una expulsió de classe com a falta Ileu y tres expulsions com a falta greu.

- El/la Director/a podrà decidir la supressió del dret d'assistència al Centre per un termini de 1 a 3 dies si la greugesa de la falta comesa per un/una alumne/a així ho aconsellés.

- Quan un/a alumne/a sigui expulsat de classe, haurà de seguir el següent procediment (veure l'apartat d del punt 4.8.2.)

- Presentar-se al/la professor/a de guàrdia, que anotarà la incidència al "full d'incidències del dia" que hi haurà a la sala de professors/es.

- L'alumne/a expulsat/da quedarà a càrrec del/la professor/a de guàrdia a la taula de fora de la Sala de Professors/es.

- El/la Cap d'Estudis durà els comptes de les expulsions i de les faltes d'assistència.

- Queda a criteri del/de la tutoria i de l'Equip de Professors/es acceptar o no cert tipus de justificacions, que a la llarga reverteixin negativament en el procés d'aprenentatge de I'alumne/a.

- Les sancions aplicables per la comissió d'una falta Ileu i greu apareixen al R.D. 732/1995, de 5 de maig, pel qual s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de convivència als centres.

Pàgina 59


4.5. ORGANITZACIÓ I REPARTIMENT DE RESPONSABILITATS NO CONTEMPLADES EN LA NORMATIVA VIGENT

4.5.1. RESPONSABLE DE MITJANS AUDIOVISUALS

- La figura de AResponsable de mitjans audiovisuals@ té la funció d'organitzar i coordinar l'ús dels mitjans audiovisuals del Centre:

- Quatre videos amb aparell de TV- Un aparell reproductor de DVD- Un aparell de CDi- Tres retroprojectors - Tres projectors de diapostives- Un projector d'opacs- Pantalles de projecció- Dos casettes reproductors amb auriculars- Radio-cassettes

- Si es produeixen avaries, deterioraments, pèrdues, etc, avisarà al Secretari d'aquestes incidències.

- Posarà especialment esment en procurar que els professors que utilitzen els mitjans audiovisulas els tornin al lloc habitual de dipòsit.

- Facilitarà les instruccions d'ús dels diferents mitjans.

- La reserva de l´ús dels mitjans audiovisuals es realitzarà anotant-la en els fulls corresponents que estaran a la Sala de Professors.

4.5.2. RESPONSABLE D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

a) Finalitat de les activitats complementàries i extraescolars

Les Activitats complementàries i extraescolars tenen la finalitat d'assegurar que els alumnes puguin créixer i madurar en tots els aspectes de la seva personalitat d'acord amb els objectius d'una educació integral.

La programació del conjunt d'aquestes activitats educatives forma part de la PGA. D'una manera excepcional es duran a terme activitats que no hi estiguin reflectides en la PGA i que es cregui convenient, per la seva temàtica, dur-les a terme.

Les activitats complementàries són les programades i organitzades pels Departaments didàctics i pel Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars. Tenen com a funció complementar les activitats d l'aula i es realitzen dins l'horari lectiu. Per aquest motiu tindran caràcter obligatori per als alumnes i per als professors.

Cada Departament Didàctic inclourà dins la seva programació les activitats complementàries que consideri oportú desenvolupar durant el curs.

Les activitats extraescolars són les que es realitzen durant l'horari no lectiu i tindran caràcter voluntari per als alumnes i per als professors.

Serà treball del Cap de Departament d'ACE coordinar aquest tipus d'activitats, collaborant sempre que sigui necessari amb altres Departaments.

Qualsevol grup d'alumnes, a través del seu delegat i el seu tutor, poden proposar aquestes activitats especificant esl objectius, les dates i els cursos que hi participen. El cap esmentat, juntament amb el cap d'estudis, proposaran els professors, o altres persones, acompanyants. Un cop realitzada l'activitat, el professor responsable comunicarà al cap del departament d'activitats les incidències que s'hagin pogut produir.

Qualsevol activitat complementària que impliqui que els alumnes abandonin el centre haurà de ser programada amb una antelació mínima d'una setmana, haurà de comptar amb els vist i plau de l'equip directiu, a més del corresponent permís dels pares. Per a activitats que impliquin que l'alumne romangui fora durant la nit, s'acolliran a la normativa vigent (Instruccions de la Conselleria d'Educació curs 2001-2002).

Pàgina 60


b) Responsable d'ACE

La figura de Responsable d'activitats complementàries i extraescolars té la funció d'organitzar i coordinar les activitats complementàries i extraescolars del Centre, sota la supervisió del Cap d'Estudis. Entre d'altres, tindrà al seu càrrec l'organització i/o coordinació dels següents tipus d'activitats:

- Viatge fi d'estudis: reunions amb els alumnes i pares d'alumnes, contactes amb agències de viatges, finançament del viatge (sortejos ...) (Veure l'apartat 4.8.3.)

- Jornades culturals: adscripció dels alumnes als diferents cursos o tallers, contactes amb les persones que realitzaran els tallers, etc

- Excursions: planificar les sortides per nivells, notificar amb antelació suficient a la resta dels professors, de les excursions que es realitzin (tant si consten a la PGA, com si es tracta d'altres sortides puntuals no previstes a la PGA), encomanar els autocars, recollir les autoritzacions de sortida prèviament entregades als tutors, etc. Quan els alumnes hagin de pagar l'import (o part) de l'excursió, aquest serà recollit pels tutors, els quals l'entregaran al responsable d'activitats extraescolars.

- Festes escolars (jornades de final de trimestre, DENIP, etc): Planificar amb els tutors les diferents activitats que s'han de dur a terme.

- Col·laboració en la realització d'intercanvis escolars

- Oferta i organització d'activitats en horari extra-escolar.

4.5.3. SERVEIS COMPLEMENTARIS. BIBLIOTECA. PISTES POLIESPORTIVES. TELÈFON

a) Servei de biblioteca

Per utilitzar-lo serà suficient lliurar la targeta d'identitat escolar a la persona responsable del servei i respectar les normes bàsiques fixades.

1. La Biblioteca és un lloc d'estudi i de lectura.

2. Qualsevol activitat diferent de la finalitat expressada en el punt anterior no hi estarà permesa.

3. No es permet menjar i prendre begudes a la biblioteca.

4. Es guardarà el silenci pertinent, per possibilitar la tasca dels altres.

5. La biblioteca disposa dels següents serveis:

- Préstec de llibres- Publicacions diverses- Préstec de vídeos

6. Les normes que regiran aquests serveis, així com els horaris d'ús, es fixaran a l'inici de cada curs acadèmic.

b) Ús de les pistes poliesportives

Estarà reservat a grups d'alumnes organitzats que prèviament ho demanin al Cap de Departament d'Activitats Extraescolars. Abans d'utilitzar les pistes, el responsable del grup lliurarà la targeta d'identitat escolar a la conserge de torn.

Un i altre servei funcionaran tots els dies de la setmana (de dilluns a divendres) des de les quatre a les vuit del capvespre, exceptuant les hores i dies en què, degut a la cessió de les instal.lacions a altres entitats no sigui possible oferir el servei als alumnes Aquests dies es notificaran

Pàgina 61


amb l'antelació oportuna per mitjà d'avisos exposats en els taulells d'anuncis del Centre.Esperam la vostra collaboració i responsabilitat perquè aquests serveis puguin funcionar

amb normalitat.Fitxa de control de les activitats que es duran a terme cada setmana

Setmana del .................. al .....................

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

4 - 5

5 - 6

6 - 7

7 - 8

c) Telèfon

El Centre disposa de telèfon d'ús públic amb monedes, per a cridades particulars d'alumnes i professors.

4.5.4. SERVEI DE CAFETERIA BAR

La cafeteria-bar és un servei del Centre: això vol dir que va dirigit a les persones del Centre (alumnes, professors, personal no docent). No es pot obrir al públic en general a qualsevol hora.

L'horari de la cafeteria-bar, així com els llistats de preus i qualitat del servei, estarà sota la supervisió de l'equip directiu i el Consell Escolar.

Els impostos, arbitris, taxes i permisos que siguin necessaris per al bon funcionament del local, seran a càrrec del contractista.

La neteja de totes les installacions i dependències de la cafeteria-bar aniran a càrrec del contractista, qui a més haurà de vetllar per la cura de les instal·lacions i mobiliari.

Les instal·lacions de la cafeteria-bar restaran en qualsevol moment a disposició de l'administració.

No es podran instal·lar cap tipus de màquines d'atzar, recreatives o anàlogues.

A la cafeteria-bar es mantindrà el mateix respecte pel material i neteja que a la resta dels espais de l'Institut, procurant evitar el renou excessiu.

Cal recordar que l'Ordre Ministerial de 7 de novembre del 1989 prohibeix la venda de begudes alcohòliques i tabac.

El contracte de l'explotació tindrà una durada de sis anys, prorrogables.

4.5.5. NORMES DEL SERVEI DE COPISTERIA

1. Les encarregades de realitzar les còpies de material imprès i d'anotar-les en el corresponent registre són les conserges del Centre.

2. Per facilitar el control de les còpies que es realitzen, el professor que les encomani haurà d'especificar clarament el nombre de còpies que necessita de cada original (indicant si les vol a una o a doble cara), el nom del professor que fa l'encàrrec i el destinatari de les fotocòpies (grup, àrea, departament, etc). Per a aquest efecte us poden ser útils els paperets adhesius tipus post-it.

3. Per tal que les conserges puguin planificar-se i racionalitzar els esforços, sempre que sigui possible les comandes es faran amb una antelació mínima de 24 hores, especialment si la quantitat de còpies és considerable. No es pot garantitzar que les còpies estiguin enllestides si no s'encomanen en el termini establert.

4. El sistema de copisteria estarà en funció del nombre de còpies de cada original: quan són

Pàgina 62


menys de 25 s'utilitzarà la fotocopiadora i, a partir d'aquesta quantitat, la multicopista.

5. Les fotocòpies particulars, tant si són per professors/es com per alumnes, es cobraran a 10 ptes cada una. Tenen la consideració de particulars aquelles còpies que no van destinades als alumnes, ni als Departaments Didàctics, ni a altres propòsits de caràcter general relacionats amb el Centre, exceptuant les que es derivin d'actes administratius relacionats amb la docència (per exemple, participació en concursos de trasllats, etc). També es consideren particulars les fotocòpies dels alumnes per realitzar treballs escolars etc, sempre que no es realitzin per encàrrec exprés del professor/a. L'import de les fotocòpies es realitzarà en el moment de retirar-les. Si es produeix una demanda elevada i, amb poca o nulla relació amb aspectes educatius, es podrà denegar la realització de les fotocòpies particulars.

6. Els alumnes que perdin fotocòpies, hauran d'encomanar-les altre cop pel seu compte i pagar-les com a particulars, en moments que no estiguin a classe si és possible.

Hem observat que alguns professors/es encomanen la còpia completa d'alguns llibres. Es recorda que la normativa vigent prohibeix la realització d'aquestes còpies. Sols en cas que el llibre estigui exhaurit es podria permetre la seva còpia. Per tant, us demanam que quan es necessitin còpies de llibres complets, contacteu amb les llibreries o editorials per mirar d'aconseguir-los (A més, un llibre sempre es conserva millor que no pas les fotocòpies). Si el problema fos que heu esgotat el pressupost del Departament, comuniqueu-ho a Secretaria.

4.5.6. TARGETA D'IDENTITAT ESCOLAR

a) Què és?

La TARGETA D'IDENTITAT ESCOLAR és el document d'identificació personal de l'alumne/a que l'acredita com a estudiant matriculat en aquest Centre.

b) Per a què serveix?

Serveix per identificar-se com a membre de la Comunidad Escolar de l'IES Biel Martí de Ferreries amb tots els drets que això comporta, especialment per poder utilitzar els serveis complementaris del Centre (Biblioteca escolar, pistes poliesportives, etc) en la forma que es determini i també per obtenir els avantatges i descomptes que se solen fer als estudiants en els actes i visites culturals.

4.5.7. DADES FISCALS I NORMES PER A LA COMPRA DE MATERIAL

Quan algun Departament o Professor hagi de comprar material necessari per a la seva activitat docent, seguirà les següents normes:

1. Haurà de comunicar-ho prèviament al Secretari i/o al Director

2. Si avança l'import de la compra, haurà de reclamar factura oficial amb tots els detalls que requereix:

- Dades fiscals del venedor: Nom o raó social, domicili, NIF- Dades fiscals del comprador o sigui el Centre (veure a baix)- Descripció detallada de la compra amb indicació dels imports i IVA- Signatura del venedor amb l'expressió APagat@

3. Si la compra queda pendent de pago s'haurà d'entregar el més aviat possible l'albarà corresponent (amb els mateixos detalls de la factura però sense la signatura d'haver pagat) perquè es pugui procedir al seu abonament.

DADES FISCALS DEL CENTRE

Pàgina 63


IES Biel Martí. FerreriesAv. Son Morera s/n07750 - FerreriesNIF: S0718081 C

4.5.8. PLA D'AUTOPROTECCIÓ: SIMULACRE D'EVACUACIÓ D'EMERGÈNCIA

El Centre disposa d'un Simulacre d'evacuació d'emergència.

4.5.9. ALUMNES TRANSPORTATS: HORES LLIURES D'ESPERA

Donat que el nostre Centre rep alumnat que empra el transport escolar, provinent de les poblacions des Mercadal i Fornells, així com de Cala Galdana i altres punts rurals dels termes municipals de Ferreries i Es Mercadal, i donat també que l'horari de les diferents etapes educatives no és totalment coincident, es dóna la situació de que alguns dies i en l'hora final de la jornada, hi ha alumnes que havent acabat la seva jornada lectiva, han d'esperar l'acabament de les classes de la resta d'alumnes que empren el servei de transport.

Per això cal regular el temps lliure d'espera d'aquests alumnes. L'equip directiu nomenarà un professor de guàrdia destinat exclusivament a seva la vigilància.

Els alumnes que es troben en aquesta situació podran:

- Anar-se'n al seu domicili sempre i quan els seus pares, tutors, o persones majors d'edat delegades, els vinguin a recollir i sempre deixant-ne constància escrita a la consergeria. A tal efecte hi haurà uns justificants aposta.

- La resta dels alumnes estaran sota la supervisió del professor de guàrdia específic. Aquests alumnes podran:

- Utilitzar el servei de cafeteria-bar- Realitzar tasques d'estudi a les zones habilitades a l'efecte (biblioteca o racó d'estudi i treball de la primera planta).- Emprar les pistes poliesportives, sempre que no es molesti el desenvolupa-ment normal de les classes.

4.5.10. RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA

Les funcions del professor responsable d'organitzar i coordinar la Biblioteca seran:

1. Organitzar l'arxiu bibliogràfic dels llibres que componen la biblioteca del centre, principalment donant d'alta les noves adquisicions.

2. Coordinar amb els departaments les necessitats d'adquisició de llibres de lectura o col·leccions diverses per mantenir un increment constant dels fons disponible a la biblioteca.

3. Facilitar l'horari d'hores disponibles de la biblioteca per poder ser utilitzada per a qualsevol grup que en vulgui fer ús.

4. Organitzar un servei de préstec pera alumnes i professors.

5. Vetllar perquè el servei d'obertura en horari de capvespre funcioni correctament.

4.5.11. COORDINADOR DEL PRIMER CICLE D'ESO

Aquest professor realitzarà les següents funcions:

1. Coordinar les reunions de l'equip educatiu de primer Cicle d'ESO d'acord amb les directrius aprovades en la PGA.

2. Col·laborar amb el departament d'activitats complementàries i extraescolars en tot allò que es refereix al primer cicle d'ESO

Pàgina 64


3. Mantenir reunions periòdiques amb els delegats i delegades de primer cicle per recollir les seves propostes o suggeriments sobre el funcionament d l'institut i la seva dinàmica educativa.

4. Mantenir reunions periòdiques amb l'equip directiu amb la finalitat de coordinar les accions dirigides al primer cicle d'ESO

4.6. RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS

4.6.1. COORDINACIÓ AMB ELS SECTORS SOCIALS I EDUCATIUS DE L'ENTORN

a) El nostre Centre està integrat en un entorn social que enriqueix la seva funció educativa. Per tant, és necessari i convenient que el Centre estableixi acords de collaboració amb els centres de Primària de Ferreries, Mercadal i Fornells, del que és receptor d'alumnes. Així mateix, conjuntament els mestres dels Centres adscrits, s'establiran els mínims de les àrees de Matemàtiques i Llengües, a partir dels quals és convenient de començar l'etapa de secundària obligatòria.

b) Relacions amb els altres Centres de Secundària de l'illa. És convenient mantenir contactes amb tots el centres de secundària de tota l'illa per mitjà de la comissió permanent de Directors d'IES de la què forma part el nostre centre.

c) Relacions, amb altres entitats culturals, ONG, ecologistes, etc...El Centre per tal de desenvolupar els temes transversals que apareixen en el PCC així com totes les inquietuds culturals dels nostres alumnes, establirà contactes amb les entitats que calgui. En el moment de redactar aquest RRI, el Centre té establerts conveni amb:

- Consorci Menorca, reserva de la Biosfera (veure l'apartat 4.8.5.).- Fons Menorquí de Cooperació (veure l'apartat 4.8.6.).

d) Relació amb els Ajuntaments de les poblacions de la zona d'influència. Es mantindran relacions amb tots i cada un del Consistoris i es collaborarà amb ells en les activitats culturals i recreatives que siguin d'interès pels alumnes del Centre.

e) Relació amb l' AMPA: El Director, o altres membres de l'equip directiu i cap de departament d'ACE, assistiran i assessoraran, si així es demana, a les reunions de la Junta Directiva de l'AMPA. El Centre collaborarà amb les activitats programadas per l'associació de mares i pares.

4.6.2. ÚS DE LES INSTALACIONS DE L'IES PER ALTRES ENTITATS

- Respectar i cuidar les instal.lacions i el mobiliari- Deixar el mobiliari en la mateixa col.locació en què es troba- Responsabilitzar-se dels possibles desperfectes- Pagar les quotes de manteniment acordades (si és el cas)- No utilitzar altres espais ni hores, fora de les acordades- Tornar les claus quan cessa el període d'activitat- Si s'utilitzen les instal.lacions fora de l'horari general del Centre, responsabilitzar-se de la porteria o deixar tancat el Centre mentre dura l'activitat- Per tenir un control de les entitats que utilitzen les installacions del Centre, se'ls farà emplenar aquesta fitxa de control:

ús de les Instal.lacions

ACTIVITAT: ........................................................................................................ENTITAT O ASSOCIACIÓ: ...................................................................................

Pàgina 65


PERSONA RESPONSABLE: ................................................................................TELÈFONS DE CONTACTE: ...............................................................................

ESPAI QUE S'UTILITZARÀ: .................................................................................HORES I DIES: .....................................................................................................CLAUS: ................................................................................................................ALARMA: ..............................................................................................................

ALTRES OBSERVACIONS: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

4.7. DISPOSICIONS ADDICIONALS I FINALS

1. El present reglament de Règim Intern entrarà en vigor quan el Consell Escolar l'hagi aprovat definitivament.

2. Podran sol·licitar la revisió i ampliació d'aquest Reglament qualsevol dels estaments representats en el Consell Escolar, sempre que ho demani, al menys, una tercera part dels membres del Consell escolar.

3. Per a l'aprovació d'esmenes al present Reglament, serà necessari l'acord favorable de la majoria absoluta del Consell Escolar.

4. En tot cas es revisarà, al menys una vegada a l'any, quan es faci la memòria de la Programació General Anual (PGA),en finalitzar el curs. El Consell Escolar decidirà les modificacions adients o la continuïtat del RRI.

5. L'equip Directiu del Centre és directament responsable de l'aplicació d'aquest Reglament i de complementar-ne en aquells assumptes que requereixen una regulació més detallada.

4.8. ANNEXOS

4.8.1. COMISSIONS DELEGADES DEL CONSELL ESCOLAR

En el nostre Centre en el si del Consell Escolar es constituiran les següents comissions delegades, amb les funcions i composició que s'especifiquen a continuació:

COMISSIONS FUNCIONS COMPONENTS

De convivència (1) Resoldre i intervenir en els conflictes plantejats. Canalitzar iniciatives, per a millorar la convivència, el respecte i la tolerància.

Director/a, professor/a, pares/mares, alumne/a

Econòmica Informar sobre assumptes econòmics, realització d'obres i subministres necessaris

Director/a, Secretari/a, Professor/a, Pare/mare, representant de l'ajuntament, alumne/a

D'admissió d'alumnes Comprovar i supervisar la documentació. Facilitar el barem d'admissió.

Director/a, Secretari/a, pare/mare, alumne/a, representant municipal

D'organització i avaluacions

Seguiment del compliment del PEC i proposta de revisió del RRI

Cap d'estudis, pare/mare/alumne/a

Pàgina 66


De relacions socio-culturals

Elaborar directrius del Centre Director/a, professor/a, pare/mare, alumne/a, representant municipal

De supervisió d'equipament i installacions

Estudiar les necessitats del Centre Secretar/a, Professor/a, Pare/mare, Alumne/a, Representant municipal i PAS

Aquestes comissions són delegades; per tant, no són decisòries i realitzaran aquelles funcions que els demani el Consell Escolar. La seva utilitat principal resideix en la resolució de temes que si s'haguessin de veure en el Consell requeririen major temps i esforç. Les reunions dels Consells han de ser àgils i durar poc temps.

(1) La comissió de convivència ve regulada en la composició i les funcions pel Reial Decret 732/1995, de 5 de maig pel qual s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de convivència en els Centres.

4.8.2. NORMES SOBRE LES GUÀRDIES

Els professors de guàrdia tenen la funció de cobrir les contingències o situacions imprevistes que es presentin durant el desenvolupament de les activitats lectives de la resta de professors. És un bon símptoma de normalitat que el professor de guàrdia es limiti a supervisar que tot transcorre sense cap incidència. Es demana al professorat que no abusi (usi malament) de la figura del professor de guàrdia, evitant expulsions innecessàries i absències injustificades.

La normativa escrita, aprovada pel Consell Escolar de 30/06/97 i Claustre de Professors de 27/06/97 (Normes de Convivència), és la següent:

a) Professorat de Guàrdia

- L'equip directiu procurarà que hi hagi un mínim de dos professors/es de guàrdia a cada hora.

- L'espai on romandrà el professorat de guàrdia serà la Sala de Professors/es.

- Dins dels primers cinc minuts de l'hora de guàrdia el/la professor/a vetllarà que tothom sigui a classe i comprovarà que no falti cap professor.

- Cas que falti un/una professor/a el/la professor/a de guàrdia vetllarà per que aquells alumnes que es trobin desatesos no obstaculitzin la feina dels grups que fan classe.

- El grup sense professor/a romandrà a l'aula amb el/la professor/a de guàrdia fent feines preparades pel/per la professor/a absent o, cas que l'absència sigui imprevista, de qualsevol àrea.

- Quan un alumne arribi tard i no pugui entrar a classe, o sigui expulsat, es presentarà al professor/a de guàrdia, que prendrà nota del seu nom i curs al full d'incidències del dia.

b) Professorat de Guàrdia de pati

- L'Equip Directiu procurarà que hi hagi tres professors/es de guàrdia a cada pati.- Un procurarà que no quedi gent als passadissos, comprovarà que les aules hagin quedat tancades (collaborant amb el delegat de curs) i que no hi hagi cap alumne/a dins, obrirà l'aula als alumnes que ho demanin amb un motiu justificat i procurarà que els/les alumnes no berenin dins del centre.

- Un cuidarà del bon comportament dels alumnes al pati.

- Un vigilarà que els alumnes no surtin del centre sense permís ni berenin dins el recinte

Pàgina 67


escolar.

c) Observacions addicionals de l'Equip Directiu per al curs 1998/99

- Per aconseguir una millor netedat i higiene del Centre, es creu necessari que els alumnes no berenin, ni mengin llaminadures, gelats, etc, dins del Centre (tampoc a l'espai gran que hi ha a l'entrada). També s'ha d'evitar que es tirin deixalles a terra.

- Els grups d'alumnes que estiguin amb el professor de guàrdia, per absència del professor titular, han de realitzar les tasques encomanades per aquest i en cas que l'absència sigui imprevista i no s'hagin deixat feines encomanades, realitzaran activitats d'estudi o treball de qualsevol altra àrea, però en cap cas no es podrà emprar l'hora per activitats lúdiques (sortir a jugar al pati, anar a jugar amb els ordinadors, etc).

d) Sobre les expulsions de classe

- L'expulsió d'un alumne/a s'ha de considerar una mesura de caràcter excepcional. S'ha d'evitar caure en la rutina fàcil d'expulsar els alumnes que destorben.

- Quan es produeixi una expulsió, l'alumne/a es presentarà al professor de guàrdia qui ho anotarà al full d'incidències i demanarà a l'alumne que ompli el corresponent part d'expulsió.

- Sempre que s'expulsi un alumne/a, se li encomanarà la realització de les activitats educatives o complementàries corresponents, que seran realitzades sota la supervisió del professor de guàrdia i lliurades després al professor que l'ha expulsat. Si l'alumne/a es nega a realitzar les tasques encomanades, el professor de guàrdia ho notificarà al professor que l'ha expulsat, qui adoptarà les mesures oportunes, avisant al tutor perquè ho notifiqui als seus pares.

- Si el professor que expulsa un alumne/a no li és possible encomanar-li un pla de treball en aquell moment, per tractar-se d'una situació violenta, serà el professor de guàrdia qui li encomanarà les feines que cregui oportunes (lectura, anàlisi d'una notícia de premsa, estudi, etc). En cap cas deixarà que l'alumne romangui en situació d'oci o fent el que l'alumne vulgui.- L'espai on els alumnes expulsats realitzaran habitualment les tasques encomanades, i sempre vigilats pel professor de guàrdia, serà el recinte que es troba devora la sala de professors, on hi haurà les taules i cadires necessàries.

- Cada vegada que s'expulsi un alumne/a, es comunicarà per telèfon o per escrit als pares de l'alumne, en la forma més ràpida i immediata possible.

- El professor que expulsi a un alumne ho ha de comunicar el mateix al professor tutor, amb la finalitat de solucionar el problema sorgit.

e) Sortides de classe

- Es recorda a tot el professorat l'obligació de no deixar sortir els alumnes de l'aula fins que el senyal acústic de final de classe. Així evitarem les aglomeracions d'alumnes als passadissos que destorben el normal desenvolupament de les classes. També es recorda que els alumnes han de romandre dins les classes en els canvis d'hora, així com, que no poden sortir de les classes per anar al lavabo, si no és per necessitat urgent i manifesta (que s'acostumin a anar-hi al pati).

4.8.3. VIATGE D'ESTUDIS : CONDICIONS MARC DEL CENTRE

Les condicions marc que s'hauran de respectar en l'organització de viatges d'estudis d'alumnes de l'IES Biel Martí de Ferreries seran les següents:

1. Aspecte econòmic

Pàgina 68


Cap alumne/a serà discriminat per raons econòmiques. Això implica que el viatge ha de ser econòmicament assequible i ningú no en quedarà exclòs per motius econòmics. Per tant, caldrà organitzar-se per realitzar activitats que ajudin a sufragar part dels costos i, eventualment, s'hauran de sollicitar ajuts (econòmics o no) a altres institucions relacionades amb el Centre (AMPA, Ajuntament, etc).

2. Contingut

El viatge d'estudis haurà de tenir un contingut formatiu / cultural de fons, encara que, evidentment, s'organitzaran també activitats d'oci. Per tant, s'haurà de presentar un programa detallat d'activitats que serà aprovat pel Consell Escolar.

3. Participació

Encara que no tindrà caràcter obligatori, es procurarà motivar els alumnes i les seves famílies, intentant que hi participin la major part dels alumnes. Els que no hi vulguin participar, hauran d'assistir a classe i realitzar les activitats que hauran planificat els professors. Es considera que amb menys del 50% de participació, no s'hauria de terme el viatge d'estudis.4. Data

Sempre que sigui possible, es fixarà la data a principi de curs i s'inclourà en la programació general anual. S'aconsella que es realitzi durant la setmana que segueix a les vacances de Pasqua.

5. Durada

La durada màxima serà d'una setmana lectiva. Si els alumnes, d'acord amb els professors, volguessin donar-li una durada superior, s'haurien d'emprar alguns dies corresponents a períodes no lectius.

6. Acompanyants

El nombre d'adults acompanyants dependrà del nombre d'alumnes, procurant que la relació no sigui superior a uns 10 alumnes per cada acompanyant. Aquests seran preferentment professors/es del Centre, però si no n'hi hagués prou que hi volguessin participar, també podran venir com acompanyants pares i mares d'alumnes o altres persones adultes vinculades al Centre. És molt aconsellable que els professors acompanyants siguin tutors del grup o professors que imparteixen classes al grup enter. En canvi, s'aconsella que els pares/mares, no ho siguin dels alumnes que van de viatge

7. Assegurança de responsabilitat civil

En cada viatge, segons les característiques del mateix, s'estudiarà la conveniència o no de contractar una assegurança de responsabilitat civil per cobrir possibles contingències.

8. Compromís de bon comportament

Els alumnes hauran d'adquirir un compromís de bon comportament, que serà reflectit i signat per escrit, i acceptat també pels pares i mares.

9. Despeses dels professors/es acompanyants

Si l'agència de viatges no garanteix la gratuïtat de tots els professors/es o acompanyants, el Centre subvencionarà la resta, d'acord amb les despeses de desplaçament, manutenció i allotjament que origini el viatge.

4.8.4. CIRCULAR DE LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ PER A SORTIDES ESCOLARS

NOTA: Veure la pàgina 19 de les Instruccions de la Direcció General de Planificació i Centres per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'Educació Secundària per al curs 2001-02.

Pàgina 69


4.8.5. CONVENI CONSORCI MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA

4.8.6. CONVENI AMB EL FONS MENORQUÍ DE COOPERACIÓ

NOTA: El contingut d'aquests dos convenis els trobareu a l'arxiu de Direcció.

4.8.7. NORMES BÀSIQUES PER A REGULAR JORNADES DE PROTESTA DE L'ALUMNAT

1. Consideracions prèvies:

Aquestes normes es consideren una eina pedagògica per educar en l'exercici responsable del drets democràtics.

Tenint present que :a/ La legislació vigent considera al director o directora del centre responsable civil de les

activitats de l'alumnat en el transcurs de la jornada escolar.b/ És possible que siguin convocades jornades de protesta per part de l'alumnat en ocasions

concretes de la vida del centre.c/ Tot i no estar reconegut legalment l'exercici del dret a la vaga per als estudiants es pot

considerar un dret legítim. Per aquest motiu es creu necessari regular l'exercici d'aquest dret dins el marc de la comunitat escolar del nostre centre.

L'expressió que s'empra en aquest document per a referir-nos a jornades de vaga de l'alumnat és el de jornades de protesta, per evitar malentesos, sobretot de tipus legal.

2. Procediment a seguir en les convocatòries de jornades de protesta de l'alumnat:

El director o directora del centre podrà autoritzar les activitats previstes durant les jornades de protesta convocades per algun grup d'alumnes o per les diferents associacions d'estudiants si es donen els requisits següents:

a/ Prèviament a l'autorització de les activitats previstes durant la jornada de protesta per part del director o directora del centre s'hauran de dur a terme assemblees informatives per grups-classe amb informació suficient i detallada dels motius de la protesta, de les activitats a dur a terme i de la duració de la jornada, En aquestes assemblees convé que l'alumnat es pronunciï sobre la conveniència o no de realitzar la mateixa.

b/ Un cop realitzades aquestes assemblees s'haurà de reunir necessàriament la junta de delegats i delegades per tal de decidir dur a terme o no la jornada de protesta i concretar tots els aspectes relacionats amb la convocatòria.

c/ Demanar per escrit l'autorització del director/a per realitzar les activitats previstes durant la o les jornades de protesta amb una antelació mínima de 24h. En la demanda d'autorització haurà de constar el següent:

- Duració concreta de la jornada o jornades de protesta, amb indicació de l'hora d'inici i acabament de la mateixa.

- Programa detallat d'activitats a dur a terme durant la jornada.

- Taula reivindicativa que es defensa i, a ser possible, adaptada a la realitat més propera de l'alumnat.

d/ Un cop autoritzades aquestes activitats la direcció del centre només autoritzarà la sortida del recinte escolar als alumnes menors de 18 anys si tenen autorització per escrit del seu pare, mare o tutor/a legal. Per tant, el dia abans d'iniciar la jornada. L'autorització de sortida del centre duu implícita l'exempció de responsabilitat del director/a durant la jornada o jornades de protesta.

e/ Finalitzades les activitats s'haurà de convocar la junta de delegats i delegades per tal d'analitzar i valorar la jornada o jornades.

Pàgina 70


4.8.8. PLÀNOL DEL CENTRE

Pàgina 71

IES BIEL MARTÍ filepec de l'ies biel martí. ferreries Índex 1. introducciÓ 2. organitzaciÓ...

Documents

Transcript of IES BIEL MARTÍ filepec de l'ies biel martí. ferreries Índex 1. introducciÓ 2. organitzaciÓ...