Aquesta activitat consisteix en llegir la lectura i explicar les idees principals d’aquesta tot reflexionant sobre el que explica l’autor. Així doncs, en aquest escrit aniré exposant les idees principals d’aquesta i alhora reflexionant.

“Sociedad de la información, tecnologías digitales y

educación (Manuel Area Moreira)”.

Aquesta lectura, fa un anàlisi dels problemes i reptes educatius en relació amb la societat de la informació. Per això, explica les diferents perspectives ideològiques que defineixen la societat informacional. Tot seguit, reflexiona sobre els efectes socioculturals positius i negatius més destacables de les tecnologies digitals. Finalment, exposen els principals problemes eductius provocats per la ubiqüitat d’aquestes tecnologies en la nostra societat i proposa una sèrie de reptes per a l’educació en la societat informacional.

Societat de la informació i els seus discursos...

L’autor ens introdueix a la societat de la informació i reflexiona sobre el pas cap aquesta. Ens fa incís en què Societat i Tecnologia, són termes íntimament lligats que mantenen una relació simbiòtica, és a dir, es beneficien recíprocament. Personalment, estic d’acord en què la societat modela i crea el desenvolupament tecnològic però alhora, les tecnologies existents estructuren, redefineixen i configuren les relacions socials, econòmiques i culturals. Un clar exemple d’això, seria la invenció i creació del telèfon mòbil i els consegüents canvis en les relacions socials.

Area, també destaca i reflexiona sobre la globalització un terme destacat en l’actualitat i polèmic per la càrrega ideològica i política a la que està vinculada. La globalització està lligada amb els poders econòmics i governamentals dels països rics i es recolza en la liberalització del mercat en l’àmbit mundial. Afirma que les tecnologies digitals no són les causant directes de la globalització amb la qual cosa estic d’acord. Sens dubte, les noves tecnologies han accelerat el procés, però la

societat en si, amb la cultura del consum, la política i economia capitalista que la caracteritzen, tenen un paper decisiu. La societat i la seva política, cultura i economia, crea eines tecnològiques i les fa servir en funció dels seus interessos.

Tot seguit, ens presenta diferents discursos sobre el paper que juguen les tecnologies en la

de societat de la informació:

Discurs mercantilista: divulgat pel conjunt de sectors industrials vinculats amb el

sector de la nova economia que veuen la societat de la informació com un enorme

mercat comercial en el que es participa a través de les xarxes de comunicació

digitals. Per tant, consideren les tecnologies exclusivament des del punt de vista

comercial. Des d’aquesta visió la societat de la informació suposarà un major

benestar material i més felicitat pels individus.

Discurs crític-polític: defensa que les tecnologies digitals han d’estar al servei del desenvolupament social i humà. Per tant, no han d’estar controlats pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista.

Discurs tecno-centrista: manté que les tecnologies digitals són l’eix d’un procés de revolució tecnològica i humana. D’aquesta manera, són el centre del canvi social i cultural i ens portaran cap a una societat més avançada que l'actual.

Discurs apocalíptic: sosté que les TIC representen la fi dels ideals i valors de la societat.

Personalment, crec que les tecnologies juguen diversos papers en la societat, és a dir, no

són únicament una eina comercial (mercantilista), ni l’eix on gira la humanitat (crític-

polític), ni estan únicament al servei del desenvolupament social i humà ( crític-polític)

sinó un eina al servei de la societat i que tothom empra en funció dels seus interessos. Crec

però que tots hauríem de saber utilitzar-los de manera crítica , ètica i moral fet pel qual

cal, avui per avui, una educació per a un correcte ús d’aquestes.

Avantatges i inconvenients de la societat tecnològica...

En aquest punt, Àrea exposa els efectes positius i negatius de la societat tecnològica:

Permeten i faciliten una major comunicació oral, escrita o audiovisual entre les

persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal.

Permeten l'accés de forma permanent a gran quantitat d’informació.

Milloren l'eficàcia i qualitat dels serveis.

Possibiliten noves formes d'activitat productiva i laboral.

Propicien la superació d'una visió estreta i localista de la realitat. La globalització

augmenta el coneixement i el contacte entre cultures i grups socials del planeta.

Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic i menys agressiu

amb la diversitat cultural i mediambiental.

Creen una societat tecnològicament depenent.

Provoquen l’uniformisme cultural o homogeneïtzació (cultura del consum).

Augmenten les desigualtats culturals i econòmiques entre països (encletxa digital).

Pèrdua de privacitat i augment del control informatiu sobre els individus.

Positiu

s

Neg

atiu

s

Rellegint-los m’adono que un efecte positiu ens porta a un efecte negatiu. El progrés

tecnològic, “és un exemple més que tot el que toca l’home és una barreja de bé i de mal.

Probablement no hi haurà una terra promesa. Els homes sempre s’inventaran problemes

nous contra els quals lluitar” (Gaarder, J. 1995).

Tal com ja he escrit anteriorment, el més essencial és que l’ús d’aquestes sigui crític, ètic i

moral. Per això, cal una multialfabetització en les TIC entesa com: saber accedir a la

informació; utilitzar-la ètica i democràticament; analitzar-la i transformar-la en

coneixement; saber expressar-se de forma textual, audiovisual, multimèdia i hipertextual, i

comunicar-se i col·laborar amb els altres. Per tant, cal educar en les TIC de manera que és

fa necessària una reestructuració del sistema educatiu l’educació.

I en aquest sentit, es fa important que una educació en les TIC i una millora de la legislació

que regula les tecnologies digitals, la protecció de dades, protecció a menors,...

Els problemes educatius generats per l'omnipresència

tecnològica...

Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica que anomena Àrea són:

Encletxa digital: un gran percentatge de la població adulta no entén els codis de

comunicació o no saben utilitzar la tecnologia, de manera que si no inicien

processos formatius en els nous codis, formes i eines digitals, queden al marge de

les noves opcions d'oci, informació, formació i ocupació.

La quantitat d’informació que rebem a través dels variats mitjans de comunicació

no suposa necessàriament un tractament competent d'aquesta.

La forma en què les noves tecnologies comuniquen constitueix una nova forma de

entendre, de participar i d'aprendre ja que les noves tecnologies rompen amb el

model seqüencial i lineal de la cultura impresa. Presenten la informació exposant el

bàsic i establint relacions amb altres

informacions que puntualitzin o

clarifiquin les temàtiques segons els

interessos del públic.

Les institucions educatives introdueixen

lentament els canvis en les seves

estructures. Per això, es produeix un

desfasament en els sistemes educatius.

Reptes de l'educació davant les noves tecnologies digitals...

Els reptes que Área anomena són:

Integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar i redefinir els

continguts curriculars. Evidentment, això implicarà modificar el model

d'ensenyament en la seva globalitat, realitzar importants inversions econòmiques,

desenvolupar estratègies de formació del professorat i d'assessorament als centres

escolars en relació a l’ús de les TIC amb fins educatius,...

Reestructurar els mètodes d'ensenyament. Atorgar nous rols per a docents i

alumnes. L'alumne ha d’aprendre a aprendre, ha de saber buscar, seleccionar i

analitzar la informació en les diferents fonts de consulta (de tipus imprès,

audiovisual, informàtic).

El docent ha de planificar un procés educatiu obert i flexible, ha d’utilitzar una

metodologia interactiva i cooperativa de treball, ha de guiar el procés

d’aprenentatge de l’alumne; ha de col·laborar amb la comunitat educativa; ha de

saber analitzar i perfeccionar la seva pràctica educativa (formació permanent)...

Estendre la formació a través de xarxes d'ordinadors (teleformació): crear noves

xarxes que permetin accedir a l’ensenyament, desenvolupar plans i programes de

teleformació assegurant-se que tinguin la qualitat pedagògica necessària.

Revisar i replantejar la formació ocupacional per tal que aquesta incorpori i integri

la realitat tecnològica.

Desenvolupar accions d'educació no formal: l'alfabetització tecnològica per al

desenvolupament social i comunitari.

Per acabar, l’autor concloeix dient que les tecnologies amb finalitats educatives obren

noves dimensions i possibilitats en els processos d’ensenyament-aprenentatge amb la qual

cosa hi estic totalment d’acord.

Ens diu que el discurs mercantilista de l'economia neoliberal domina l'actual panorama de

l'avanç tecnològic i dels plans i projectes governamentals que defineixen el

desenvolupament de la societat de la informació a mitjà termini. Ara bé, els agents

educatius i culturals no podem obviar aquests fenòmens, però tampoc podem assumir-los

i aplicar-los submisament sobre la nostra activitat pedagògica.

Acaba amb una interessant frase que parla per si sola: “L'educació és i seguirà sent

fonamentalment una activitat d'interacció humana intencional, i en conseqüència, és

política i està regulada per valors, idees i sentiments encara que ara, puguem

intervenir en l’educació amb una infinitat d'artefactes tecnològics”.

Maria Truyol Janer

4 de GEDI

Mitjans i Recursos Tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge