Treball de Recerca

Idees de Rudolf Steiner. La Medicina Antroposòfica Júlia Bauer de la Gandara Tutora: Montse Claveras Institut Montserrat 2n Batxillerat 2.2 6-11-2013

2

ÍNDEX

1. Introducció

1.1 Per què aquest treball?...............................................................pàg. 4

1.2 Objectius.....................................................................................pàg. 5

1.3 Metodologia.................................................................................pàg. 6

1.4 Agraïments..................................................................................pàg. 6

2. Rudolf Steiner

2.1 Vida i influències.........................................................................pàg. 7

2.2 Personalitat, experiències i assoliment.....................................pàg. 18

2.3 Llegat.........................................................................................pàg. 22

3. Idees de Rudolf Steiner

3.1 L’agricultura Biodinàmica..........................................................pàg. 25

3.2 La pedagogia Waldorf...............................................................pàg. 28

4. Medicina Antroposòfica

4.1 Introducció a l’Antroposofia.......................................................pàg. 30

4.2 La medicina Antroposòfica........................................................pàg. 31

4.3 L’Eurítmia..................................................................................pàg. 36

4.4 El tractament del Vesc..............................................................pàg. 37

4.5 L’arquitectura ............................................................................pàg. 40

3

5. La meva pràctica

5.1 Visita a una escola Waldorf.......................................................pàg. 44

5.2 Visita a una clínica antroposòfica..............................................pàg. 49

5.3 Enquesta...................................................................................pàg. 65

6. Conclusions.....................................................................................pàg. 74

7. Bibliografia

7.1. Bibliografia................................................................................pàg. 78

7.2. Webgrafia.................................................................................pàg. 78

7.3. Videografia...............................................................................pàg. 79

8. Annexes

8.1 Diccionari de conceptes i autors...............................................pàg. 80

8.2 Annexes....................................................................................pàg. 84

4

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Per què aquest treball?

La decisió no va ser gens fàcil a l'hora d'escollir un tema pel treball. El meu

ventall d'idees i propostes era cada dia més ampli, des de temes científics a

altres temes com el disseny i la història, tots son temes que m’interessen i que

desperten la meva curiositat. Al final vaig decidir escollir un tema de ciències ja

que és el més acord amb els meus estudis.

Sempre m'ha interessat molt l'esser humà i des de que he començat el

batxillerat científic la biologia s'ha convertit en una de les meves matèries

preferides. Pel meu cap ronda la idea d'estudiar alguna cosa relacionada amb

la salut, la psicologia i la investigació. Arran d'aquí vaig voler buscar un tema

sobre medicina, sobre el cervell humà. Volia aprofundir i cercar informació de

què en sabem de l'home, de què és el que entenem o creiem entendre del

nostre funcionament i de la vida.

Per com he estat educada conec el món de les medicines alternatives, aquelles

medicines que busquen les solucions més enllà de l'experiment científic i de les

que t'ofereix la medicina convencional. Des de ben petita he visitat a un metge

especialitzat en homeopatia i conec molts aspectes de la medicina. No vaig

voler triar aquest tema perquè crec que és un tema molt estudiat i discutit ja,

volia alguna cosa diferent i de la que poder cercar informació de veritat. Per un

tema personal sabia què era la medicina antroposòfica, una medicina casi

inexistent al nostre país i què poques persones l'han sentit anomenar abans.

De fet jo no en sabia gaire cosa, només que un familiar havia estat tractat amb

aquest tipus de medicina i els resultats que li va proporcionar van ser realment

positius.

Així que dintre l’àmbit científic, i sobretot en l’àmbit de l’ésser humà i la seva

psicologia, vaig escollir aquest tema per cercar amb una motivació personal.

5

1.2 Objectius

Els objectius que em proposo investigar són els següents:

- Les principals característiques de la medecina antroposòfica: els

aspectes teòrics de la medicina ideats per Rudolf Steiner.

- La pràctica de la medicina a l’actualitat, com treballen els qui ho fan en

aquest àmbit, perquè han escollit aquest camí professionalment parlant.

- Si la medecina antroposòfica té resultats positius i científicament

constatables, diferencies amb la medecina convencional.

- Quina va ser la trajectòria de la vida de Rudolf Steiner que el va portar a

treure aquestes conclusions i a ser un model a seguir per moltes

persones en diferents àmbits: metges, filòsofs, educadors... Què és el

que li va passar al llarg de la vida, quins fets i quines persones van influir

en el seu caràcter, etc.

- Per què a Espanya/Catalunya hi ha tant poca cultura d’aquesta

medicina?

- El treball conjunt que pot fer amb la medicina convencional ja que no la

nega del tot.

- Les circumstàncies de Rudolf Steiner que el van portar a pensar diferent

a la resta

- Quin coneixement té la gent d’aquesta medicina?

- Si la part espiritual i de benestar que planteja la medicina correspon amb

ciència constatable.

6

1.3 Metodologia

En primer lloc, per documentar-me bé sobre el tema, faré la part més teòrica

del treball. Llegiré i m’informaré sobre el tema mitjançant pàgines web

d’internet, llibres i vídeos també trobats a internet. Després faré una part més

pràctica per a estudiar en temps real com es duen a terme les idees de Rudolf

Steiner i quin coneixement hi ha en la població general. Per fer-ho m’haurà

calgut fer la part teòrica, ja què quan faci les suposades visites o entrevistes

haig de saber formular preguntes interessant i útils. Específicament consistirà:

en la visita a la clínica de Medicina Antroposòfica d’ Öschelborn, Alemanya, la

visita a l’escola Waldorf del poble alemany Bammental, i una enquesta amb el

principal objectiu de saber quin és el coneixement de la població actualment

sobre aquest tema.

He elaborat un diccionari de conceptes i autors per facilitar la lectura del treball.

1.4 Agraïments

Cal agrair a moltes persones la seva ajuda en el meu treball.

En primer lloc a la Clínica Alemanya d’Öschelborn, i especialment a Meike

Jocher, qui em va guiar al llarg de tota la clínica i em va mostrar tots els espais,

a més em va explicar per a què s’utilitzaven quines teràpies duien a terme. Es a

dir, gràcies a aquesta visita vaig poder veure com era l’activitat en un hospital

antroposòfic a l’actualitat. També haig d’agrair a la l’escola Waldorfkindergarten

Bammental. Gràcies a aquesta visita vaig veure com era una escola que

segueix tal pedagogia a l’actualitat i quines eren les activitats que duien a terme

dia a dia.

Haig d’agrair també a la meva tutora del Treball de Recerca, Montse Claveras,

què m’ha ajudat amb l’estructura, la correcció i el desenvolupament del treball.

També haig d’agrair a la família per donar-me la possibilitat de visitar l’escola i

la clínica a Alemanya, ja què allà aquest moviment està molt més present, i als

coneguts què han respòs l’enquesta amb total sinceritat.

7

2. RUDOLF STEINER

2.1 Vida i influències

INFÀNCIA

El món on va néixer Steiner l’anomenaríem una societat multicultural, on

diferents països de diferents races ètniques convivien en tranquil·litat, fins que

el nacionalisme i la urgència per a l’autodeterminació dels serbis va acabar

desembocant en la Primera Guerra Mundial.

Els pares de Rudolf Steiner procedien de la Baixa Àustria, és a dir que des de

sempre parlaven alemany a casa. Es van conèixer al servei del Compte Hoyos.

El seu pare, Johann, treballava com a guardaboscos i la seva mare, Franziska

Blie, formava part del servei domèstic. Tots dos van deixar la feina ja que el

Compte no va donar el seu consentiment

perquè la parella pogués contraure

matrimoni. Johann va trobar una feina de

telegrafista de la companyia de

ferrocarrils d’Àustria. En els primers anys

treballant a l’empresa el van traslladar

dues vegades, al Sud d’Estiria i a

Kraljevec.

Johann Steiner Franziska Blie

A Kraljevec és on va néixer Rudolf Steiner,

el dia 27 de febrer de l’any 1861. Un any

després la família es va traslladar a Mölding.

Casa on va néixer Rudolf Steiner, Kraljevec Kraljevec, Nord de Croàcia

8

Sis mesos després es van traslladar altre cop, aquesta vegada a Pottschach,

un petit poble situat a la Baixa Àustria, allí Johann era el cap de l’estació. Els

primers vuit anys de vida els va passar allà, envoltat de plena naturalesa on el

fascinaven les muntanyes altes dels Alps. El primer contacte amb la ciència i el

món de la tecnologia el va tenir mitjançant la feina del seu pare, i més quan el

seu pare va decidir donar-li ell mateix l’educació a casa. Se l’emportava a la

feina i li impartia la matèria corresponent, però com quasi tots els genis de la

història Rudolf mostrava total desinterès cap allò que no despertés la seva

curiositat i a la vegada sentia passió pel que si ho feia. Dedicava tota la seva

atenció en coses com examinar la resistència de les plomes que utilitzava per

escriure. Ell imitava tot el que feina el seu pare, fins que va aconseguir un

complert coneixement de l’estació.

Rudolf a la dreta amb la seva germana Pottschach

L’any 1869 van tornar a mudar-se i ho van fer a Neudörfl, aquesta vegada, un

poblet dintre Hongria. De camí a casa quan tornava de l’escola Steiner

recol·lectava mores i maduixes per menjar-les a l’hora de dinar amb la família,

ja què aquest àpat acostumava a ser un sol tros de pa amb formatge.

Aquí es on el seu pare va decidir deixar l’educació a casa. El va enviar a la

petita escola del poble on nens i nenes de diferents edats aprenien tots junts en

una única classe. En aquesta època Rudolf ja llegia prou bé, però no va ser fins

els deu anys d’edat que va dominar bé la gramàtica i l’escriptura. Hauríem de

preguntar-nos quant va influir aquesta experiència en primera persona en la

9

pedagogia que desprès va desenvolupar, ja què en les escoles Waldorf no es

fins els set anys quan els nens i nenes

comencen amb el procés de l’escriptura i la

lectura. El matrimoni va tenir dos fills més

apart de Rudolf, una noia i un noi, però no se’n

sap gaire d’ells.

Neudörf, 1870

Al deu anys d’edat la ciència acaparava tota la seva passió. Un dia un sacerdot

que va venir a l’escola de Rudolf va fer un grup amb els més “madurs” i Rudolf

estava entre ells. El sacerdot els donava lliçons sobre astronomia, aquell dia

del sistema solar copernicà i una altre, sobre els eclipses. Steiner va passar

varis dies fent dibuixos basats en aquelles noves lliçons. Durant aquella època,

també amb l’Església va sentir una gran connexió: tot i que el seu pare no

simpatitzava amb l’església. Una altre influència molt important que Steiner va

rebre va ser la de la literatura.

Degut a aquesta barreja d’influències (ciència, literatura i religió), el més

adequat hagués estat cursar els estudis al Gymnasium, on es prioritzaven les

humanitats, però el seu pare va decidir que havia d’estudiar a la Realschule,

una espècie d’institut tècnic on estudiaria un carrera d’enginyeria, que li

asseguraria un lloc a la companyia de ferrocarrils i per tant un futur.

REALSCHULE

Rudolf va cursar els estudis a la Technische Realschule, institut de tecnologia,

a Winer-Neudstadt, tot i què ara vivia a Hongria. Havia de fer un llarg camí amb

tren als matins i a peu de tornada a casa cada dia. Allí estudià matemàtiques,

física i filosofia. Les seves notes no eren gens espectaculars, ja què els plans

que el seu pare tenia per a ell estaven lluny del seu interès. No va ser fins a

finals del segon any a l’escola quan va mostrar uns resultats realment bons. De

nou, com en el cas de molts genis, no li interessaven les lliçons que se li

imposaven, tot i així s’esforçà en aprendre-les únicament pel sentit de

responsabilitat.

10

L’entorn de l’escola, el de una ciutat, tant diferent a la naturalesa a la que

estava acostumat, era un món realment estrany per a ell. Els únics lloc amb els

que va sentir afinitat van ser les llibreries, a vegades es parava davant els seus

aparadors i observava el gran nombre de volums novel·lescos exposats.

Durant aquesta època va tenir la necessitat de trobar un model a seguir, un

adult a qui admirar. Qui va adquirir aquest paper va ser el director de l’Institut a

partir de que aquest escrivís un llibre relacionat amb el Sistema Solar, fet que

va recordar a les ensenyances de Neudörfl. Tot i què el llenguatge era massa

complicat per a la seva edat i Rudolf era incapaç d’entendre algunes teories i

explicacions del llibre, va estalviar per comprar un exemplar. Des d’aquest

moment, el jove Rudolf, va adquirir l’hàbit de no limitar-se a descartar una idea

o filosofia amb la que no estigués d’acord, estava disposat a allunyar-se del seu

punt de vist per comprendre’l. A més del director hi va haver altres professors

que influenciaren molt sobre ell, com el professor de dibuix tècnic que en el

tercer curs a la Realschule va fer que Steiner escollís dibuixar amb compàs i

regla com al seu passatemps preferit.

Realschule, Winer-Neustadt

Amb quinze anys i tot i el poc temps que li deixava l’escola entre els viatges i

els deures, Rudolf va tornar a comprar un llibre que el fascinà, aquesta vegada

d’Immanuel Kant. Les classes d’història en concret, li eren molt avorrides i

després d’haver llegit tot temari en pocs dies, es passava les hores de classe

llegint el llibre de Kant. Degut a la complexitat d’aquets llibre, Rudolf arribava a

llegir fins a 20 vegades la mateixa pàgina fins entendre el seu significat.

11

Durant l’adolescència Steiner va augmentar les seves habilitats tècniques

aprenent taquígrafa, a enquadernar llibres, va cuidar amb la ajuda dels seus

germans al arbres fruitals que hi havia a prop de l’estació on treballava el seu

pare. També un doctor dels voltants va influir en el jove Steiner, visitava la

família molt sovint i va introduir-lo al món de la poesia. Tot i així no va deixar de

banda el món de les ciències en el que s’estava formant tant a l’escola com

auto didàcticament: a través de llibres va adquirir coneixements sobre

geometria analítica i trigonometria, temari que formava part de cursos superiors

al seu.

Durant aquesta època va tenir el seu primer treball i va emprendre el camí cap

a educador fent classes particulars als companys de la seva escola. Steiner

afirmava que els coneixements que oferien les matèries que li donaven a

l’escola li “traspassaven com les imatges d’un somni”, sentint-se com un

estrany en aquell lloc. Les classes particulars l’ajudaven a obtenir aquests

coneixements quan els impartia.

INSTITUT TECNOLÒGIC, VIENA

L’any 1879 va obtenir el títol de graduat a la

Realschule amb matrícula d’Honor. Van traslladar

al pare de Steiner a una ciutat del sud de Viena

perquè ell pogués seguir els estudis a l’Institut

Tecnològic. La vida a la capital va resultar un

repte encara més gran per Steiner, tot i que altre

vegada a les llibreries va trobar el seu consol. La

primera visita a Viena va consistir en la comprar

llibres, ara sobre J. G. Fichte.

Rudolf Steiner, 1878

Al nou institut Steiner rebia classe de matemàtiques, història natural i química,

però l’assignatura que el va influir verdaderament fou la filosofia. Va aprendre el

12

que era assistint a les conferències que donaven a la Universitat de Viena,

entre elles la del filòsof Franz Brentano.

Quant tenia uns 20 anys Steiner treballava de moltes coses i estava ocupat

començant el que fou el seu primer llibre. Va treballar en un diari en el que va

durar poc temps, ell mateix afirmà que no estava preparat per aquets feina però

que en ella va aprendre la redacció i elaboració d’articles i columnes sobre

temes polítics i socials. També, l’any 1882, Karl Julius Schröer, un dels mestres

de Steiner, suggerí el nombre de Steiner al Professor Joseph Küschner, editor

d’una de les noves obres de Goethe, i aquest el convertí en editor científic de

l’edició.

La situació econòmica de Steiner no era gaire bona fins que va començar a

treballar de tutor a la casa dels Specht. Vivia allà i va passar a ser un membre

més del família. La seva feina consistia a fer classes particulars al fill dels

Specht, l’Otto. Durant aquesta època acostumava a passar molt de temps al

Café de la Griensteidl, conegut com el Café de la Megalomania. En ell hi

assistien molts artistes, gent famosa i pensadors que es reunien i debatien.

Steiner s’estava fent un lloc en la societat, coneixent a gent i amb les seves

feines. Una vegada va conèixer a un jove anomenat Friedreich Eckstein, i ell

fou qui el va introduir al món de la Teosofia.

Café Griensteidl, 1897

13

Als 21 anys, quan estava en un tren que el duia des del poble on vivia

aleshores fins Viena, va conèixer a un senzill herborista anomenat Felix

Kogutski, qui fou la primera persona que li va parlà del món espiritual, com una

persona que havia tingut les seves pròpies experiències d’ell. Aquest

recol·lector d’herbes li presentà a Steiner una persona a la que ell només en

parlà com a “mestre”. Aquest “mestre” es qui va tenir una gran influència sobre

Steiner, concretament quan es decidí a estudiar la filosofia de Fichte.

L’any 1886 va publicar el seu primer llibre: Teoria del coneixement implícita en

la concepció Goetheana del Món.

Rudolf Steiner, 1887 Rudolf Steiner, 1889

Durant la seva estància a Viena Steiner va dedicar molt temps en estudiar les

obres de Friedrich Nietzsche, un filòsof que durant la seva època fou molt

criticat, però que desprès quan ja estava morint se’l va idolatrar. Steiner va

voler commemorar la seva obra i l’any 1885 va publicar un llibre que portava

temps elaborant anomenat Friedrich Nietzsche, un lluitador contra la seva

època. En ell però va mostrar també les diferències entre els seus pensaments,

ja què ell ja havia començat a idear la seva filosofia pròpia.

14

ARXIUS DE GOETHE, WEIMAR

Al 1888, desprès de treball per a l’edició Kurschner de les obres de Goethe,

Steiner va ser convidat a treballar com a editor en els arxius de Goethe-Schiller

a Weimar, Alemanya, això fou fins l’any 1896.

Principalment va escriure les introduccions i els comentaris a quatre volums

d’escrits científics de Goethe. Va començar a escriure el llibre, que també

parlava de Goethe i que es va publicar l’any 1897, Goethe i la seva visió del

món. Durant aquest temps també va col·laborar en edicions completes de

l’obra d’Arthur Schopenhauer i la de l’escriptor Jean Paul. Va escriure articles

per diverses revistes, i al 1894 va escriure la que considerarà la seva obra

filosòfica més important: Die Philosophie der Freiheit, traduït: la filosofia de la

llibertat.

L’any 1891 Steiner va obtenir un doctorat en filosofia a la Universitat de

Rocstock, Alemanya, amb una tesis basada en el concepte del ego de Fichte.

Li va costar adaptar-se a la nova ciutat, com en els altres casos, i es va sentir

molt sol. Mitjançant un amic va aconseguir una feina com a tutor, tal i com va

fer a Viena. Vivia a casa la família aquesta vegada d’una dona vídua

recentment, Anna Eunicke. L’any 1899 Steiner i aquesta dona, l’Anna Eunicke

es casaren, però segons la seva biografia i els seus escrits se sap que no

mantenien una relació amorosa.

Anna Eunicke Rudolf Steiner, 1891

15

BERLÍN

Steiner, amb 25 anys, va deixar els arxius de Weimar i es va mudar a Berlín

amb la seva esposa Anna. Es va convertir en propietari, editor cap i contribuent

actiu de la revista literària Magazin für Literatur, on esperava trobar lectors que

simpatitzessin amb la seva filosofia. La seva feina en la revista no va ser ben

rebuda pels lectors, per lo qual molts dels subscriptors es va donar de baixa. La

Magazin für Literatur va perdre més subscriptors després de revelar-se l’amistat

de Steiner amb escriptors anarquistes. Tots aquests esdeveniments van

conduir a la sortida de Steiner de la revista.

Al 1899, va publicar un article titulat La revelació secreta de Goethe en la seva

Magazin für Literatur. Aquest article va motivar una invitació per part del

Compte i la Comptesa Brockdorff, per parlar en una reunió de Teòsofs sobre

Nietzsche. Rudolf va continuar parlant regularment amb els membres de la

Societat Teosòfica, fins convertint-se en Secretari General de la seva recent

formada secció alemanya al 1902, tot i que mai es va unir a la societat

formalment.

Rudolf Steiner, 1891 Berlin, 1899

Durant aquesta època va entrar en contacte amb el teatre ja que es va convertir

en crític teatral i tingué contacte amb dramaturgs i poetes. Amb la desaparició

de la revista, a Steiner li van oferir impartir un cicle de conferències a

l’Arbeiterbildungsschule (Escola de formació d’obres). A partir d’això el seu

discurs i les seves idees van adquirir categoria i li proporcionaren èxit.

16

El 22 de Setembre de 1900, a la Biblioteca Filosòfica de la ciutat, Rudolf va

oferir una conferència on per primera vegada va parlar de la seva experiència

espiritual.

Rudolf Steiner, 1901 Rudolf Steiner, 1905

L’any 1904, va ser nombrat per Annie Besant dirigent de la Societat Esotérica a

Alemanya i Àustria, i va impartir nombroses conferències sobre ciència

espiritual arreu d’Europa. Durant aquest període, Steiner afirma que només va

parlar d’allò que ell mateix havia pogut investigar, passant des de un inici en el

que utilitzava només termes teosòfics a substituir-los per termes capaços de

definir per si mateixos els continguts que ell volia transmetre. El seu enfoc

sempre va ser original i basat en la investigació pròpia guardant una estreta

relació amb la tradició esotèrica i la filosofia occidental.

L’any 1911 Anna i Rudolf es separaren i poc desprès ella

va morir. L’any 1914 va tornar-se a casar amb una dona

que va conèixer a la Societat Teosòfica, Marie Von

Sievers. Rudolf sempre ha afirmat que aquets dona va

tenir una gran influencia en el seu treball. Junts va

desenvolupar l’Eurítmia, una espècie de llenguatge en

moviment, corporal.

Marie Von Sievers

17

SOCIETAT ANTROPOSÒFICA I ÚLTIMS ANYS

La seva independència i les diferències amb la Teosofia que començava a

experimentar van provocar que Steiner i la majoria dels membres de la secció

alemanya de la Societat Teosòfica es separessin del grup per a formar

l’anomenada Societat Antroposòfica.

La Societat Antroposòfica va créixer ràpidament i des de l’inici ja era necessària

la construcció d’una seu pròpia. Així es va construir el Goetheanum a Dornach

(Suïssa), on es representaven obres escrites per Édouard Schuré i pel mateix

Steiner. Una part de l’edifici, dissenyada per Steiner, va ser construïda per

voluntaris. Durant la construcció, la Primera Guerra Mundial esclatada l’any

1914 era present en els voluntaris però tot i així la construcció de l’edifici va

seguir pacíficament endavant. L’any 1919 es va estrenar la producció

complerta de Faust de Goethe, al Goetheanum. Aquest any també es va fundar

la primera escola Waldorf a la ciutat de Stuttgart, Alemanya.

Rudolf Steiner, 1919 Escena de Faust, Goetheanum 1938

La pèrdua del Goetheanum va afectar seriosament la salut de Steiner. A partir

de 1923, va tornar d’unes conferències fetes a Anglaterra i van aparèixer

signes de fragilitat i malaltia. Va continuar conferenciant molt i fins i tot viatjant,

especialment al final d'aquest període, freqüentment donava dos, tres o fins i

tot quatre lliçons diàries de cursos que tenien lloc simultàniament. D'una banda,

molts d'ells eren per a àrees pràctiques de la vida: educació, eurítmia curativa,

art de la paraula i drama. A partir d’aquets any també, va fer un gir pel que fa la

seva responsabilitat i presencia a la Societat Antroposòfica, va assumir-ne la

presidència i va formar la Universitat al Goetheanum. La universitat oferia

18

diverses seccions: antroposofia general, pedagogia, arts musicals i de la palau

a(Eurítmia), arts plàstiques, medicina, ciències naturals (investigació biològica i

agrícola), matemàtic-astronòmica, ciències socials, investigació espiritual de la

joventut i lletres.

D'altra banda, Steiner va començar una nova sèrie extensa de conferències,

presentant la seva investigació sobre les vides successives de diversos

individus, i en general sobre la tècnica de la investigació del Karma. Però a la

tardor de 1924, estava massa feble per continuar. La seva última conferència

va tenir lloc al setembre d'aquest any. Va morir el 30 de març de 1925.

Rudolf Steiner, 1923

2.2 Personalitat, experiències i assoliments

ELEMENTS DE LA SEVA PERSONALITAT

Molts escriptors, filòsofs i pensadors afirmen que Rudolf Steiner és una de les

personalitats més complexes i difícils d’entendre de tota la història. Les

característiques que el marcaren des de ben petit mostren que tenia problemes

de relació amb la societat en general com molts dels genis de la història. Era un

nen seriós i ell mateix afirma que no va aprendre a jugar fins complerts els vint-

i-cinc anys, quan va treballar com a tutor de nens. Els experiments i les probes

que feia quan era petit per tal d’entendre el món el va situar entre dos temes

19

que desprès l’acompanyaren la resta de la seva vida: la connexió entre totes

les coses, la relació entre tot en general, i com determinar els límits del

coneixement, traspassant el món físic.

La relació que mantenia amb les dones sempre era platònica, es parla del fet

que potser mai arribés a mantenir relacions sexuals amb cap dona.

EXPERIÈNCIA EN EL MÓN ESPIRITUAL

Quan Steiner era un nen, d’entre els 5 i 7 anys, va tenir una experiència amb el

mon espiritual. A la seva autobiografia no fa menció de tal esdeveniment, però

en una de les conferencies que va fer quan era adult, l’any 1913, va explicar

quina va ser la seva primera connexió amb aquest món. Estava assegut a la

sala d’espera de l’estació de tren quan va veure a una dona desconeguda, però

en la que va reconèixer trets familiars. La dona es va dirigí a ell i li digué: “des

d’aquest moment, i al llarg de la teva vida, procura ajudar-me tant com puguis”,

i desprès d’una estona va caminar cap a una estufa situada a l’altra banda de la

sala i va desaparèixer.

Steiner no volia fer pública aquesta experiència per por a que se’l taxés de

fantasiós, però va quedar profundament impressionat. Mes tard es va saber

que el mateix dia d’aquest succés, una familiar propera s’havia suïcidat. Ell no

la va conèixer mai ni tampoc en va sentir a parlar molt d’ella, però a la

conferència, després dels anys, va afirmar que l’esperit d’aquella dona li va

demanar que no deixés d’ajudar-la durant el temps que seguiria a la seva mort.

Hi ha moltes critiques i preguntes sobre aquesta experiència, però

lamentablement no se sap gaire cosa sobre aquesta dona i les preguntes

queden sense resposta, l’únic que sabem es que després d’això Rudolf Steiner

va acceptar l’existència d’un món espiritual tant inqüestionablement com la del

físic.

Durant l’època en la que vivia a Viena i rondava els 20 i pico anys, Rudolf va

conèixer una família un tant peculiar. Es va fer amic dels dos fills nois i de la

filla de la família. Va saber que el pare estava a una habitació tancat i mai sortia

20

d’ella. Steiner no va arribar mai a conèixer-lo en persona però quan anava a

casa d’ells llegia tots els llibres de la llibreria del pare i gracies a les

explicacions i descripcions que li feien els seus amics quan parlaven del seu

pare era com si el conegués. El pare va emmalaltir i al cap de poc temps va

morir. La família era conscient de l’apreci que Steiner li tenia a aquell home i

durant la cerimònia de l’enterrament la família va voler que Steiner que fos qui

fes un discurs honorífic a la seva persona. Era la seva capacitat per parlar i fer

discursos intensament emocionals que va provocar llàgrimes a tots les

presents. Steiner va afirmar anys després que tot i no haver conegut mai a

aquell home, després de la seva mort va acompanyar-lo en el seu camí

espiritual i que en aquell moment és quan el va conèixer.

Una altre experiència molt similar la tingué quan vivia a Weimer. A causa dels

seus problemes econòmics va haver de treballar de tutor per segona vegada i

on va instal·lar-se va ser a casa d’una dona recentment vídua amb la què

després va casar-se. Afirmà que amb l’espòs recent mort de la seva futura

esposa, va tenir una altre experiència espiritual acompanyant a l’esperit

d’aquest cap al final.

EXPERIÈNCIA EN EL MÓN FÍSIC

Quan tenia 8 anys, Rudolf anava a l’escola i allí va conèixer a un professor

ajudant del que es va encarinyar molt. Aquest professor li va deixar un llibre de

geometria i l’entusiasme de Rudolf per aquest llibre era inesgotable. Els

triangles, els polígons, les línies paral·leles, els teoremes,... van captar la seva

atenció com res ho havia fet abans. Aquestes ganes de conèixer i entendre el

món físic corroboren que Steiner era científic. Steiner afirmà que: “a través de

la geometria vaig experimentar la felicitat per primera vagada”, i que El resoldre

alguns problemes ho classificava com a “satisfacció profunda”.

21

EXPERIÈNCIA RELIGIOSA

Quan vivia a Neudorfl, durant la seva infància, Steiner topava amb un grup de

monjos de camí a l’escola. Sempre esperava que aquests li diguessin alguna

cosa, que li poguessin resoldre les preguntes que tenia sobre el món i la vida,

que eren tantes. Mai no ho van fer, però la seva presencia va produir en ell una

noció de solemnitat i la sensació de que la seva feina estava relacionat amb

alguna cosa molt important. Totes aquestes influències es manifestaren

posteriorment amb la seva entrada a la Societat Antroposòfica i en les bases de

l’educació que desenvolupà on es troba la religió.

ASSOLIMENT

Durant la seva joventut va exercir de tutor dues vegades. La primera vegada

fou a la família Specht, qui tenien un fill que es deia Otto i havia patit

hidrocefalia. Rudolf li havia de fer classes particulars ja que mai havia pogut

rebre lliçons en una escola o amb un tutor. Amb la instal·lació de Rudolf a casa

seva es va convertir en un membre més de la família. Amb el pare va tenir una

bona relació, qui tenia una bona posició social li presentà a gent important que

ell no havia conegut mai, com Joseph Breuer, un amic de Sigmund Freud. Amb

la mare de la família, que rondava els quaranta anys, va desenvolupar una

relació platònica i molt forta.

Otto tenia deu anys i encara no llegia, no havia sentit a parlar d’aritmètica, etc.

No tenia els coneixements que la resta de nois de la seva edat. Rudolf va haver

de treballar durament des dels inicis i va fer quelcom que va despertar l’empatia

del nen. Rudolf estava segur que el problema del nen regia en el seu cos físic i

què l’ànima de l’Otto tenia una gran capacitat. Les classes eren denses i el

nivell d’esgotament del nen era molt elevat, amb uns 15 minuts l’Otto acabava

esgotat. Poc a poc va anar creixent la capacitat de concentració i Steiner es

dedicà a ocupar dues hores en una cosa concreta, sempre amb un tema fixa

fins que l’ alumne el comprengués completament. Otto va aprovar l’examen

d’ingrés al Gymnasium i la malaltia va redimir. Steiner va recomanar que

22

s’integrés en una escola de classes amb altres nens normals i així es va fer. Els

bons resultats tant en la salut com en la vida acadèmica de l’Otto foren

immillorables.

Aquest va ser el primer cas catalogat amb èxit de Rudolf, on va

impartir els sues propis criteris i el seu mètode educatiu. Va tenir

gran repercussió i un exemple és l’escola estatunidense Otto

Specht’s School. Aquesta escola es basa en la pedagogia

Waldorf i a més es una escola que accepta i tracta a nens amb

discapacitats oferint necessitats especials.

2.3 Llegats de Rudolf Steiner

Com a llegat intel·lectual, a més de les 6.000 conferències aproximadament

que va oferir en diversos països, Rudolf Steiner deixà un seguit de llibres,

articles i assajos que ronden els 70. Els més importants són:

Assajos filosòfics Assajos espirituals

Teoria del coneixement implícita

en la concepció Goetheana del

Món

Com s’aconsegueix el coneixement

dels móns superiors?

Veritat i ciència Teosofia

Els enigmes de la filosofia Directrius antroposòfiques.

Nietzsche, un lluitador contra la

seva època

La ciència oculta

La filosofia de la llibertat.

23

D’altra banda Rudolf Steiner també va deixar un seguit de característiques

artístiques.

Poesia: El calendari

de l’ànima

Conjunt de 53 poesies que relacionen l’estat

espiritual de la persona amb les setmanes de

l’any.

Drama-Misteri Obres de teatre d’argument espiritual en que els

personatges es veuen sotmesos a diverses proves

relacionades amb el camí de la Iniciació.

Arquitectura:

Goethenum I i II

Es tracta de dos edificis que es van erigir

consecutivament a la localitat de Dornach, actual seu

de la Societat Antroposòfica.

Pintura Té el seu segell particular afí en molts casos a altres

moviments pictòrics. En general el tema es espiritual i

la tècnica parteix del color per arribar a la forma.

Estructura:

Representant de la

humanitat

Una escultura esculpida en fusta de grans

dimensions, en ella plasma la seva visió del bé i del

mal en l’home.

Al llarg de la seva vida, Rudolf Steiner va desenvolupar un pensament i una

visió del món propis. Com a llegat disciplinar trobem aquelles disciplines

derivades de les seves idees i del seu pensament, aquestes son: l’agricultura

Biodinàmica, la Pedagogia Waldorf i la Medicina Antroposòfica i l’Eurítmia.

Agricultura Biodinàmica: Encara que el nombre de granges biodinàmiques al

món és relativament petit, en 2006, al voltant d'un quart de les granges de

l'Índia han adoptat pràctiques biodinàmiques.

24

Pedagogia Waldorf: Actualment hi ha 1026 escoles Waldorf, 2000 jardins

d’infància i 646 centres d’educació especial en 60 països d’arreu del món. A

més, al seu nom i en la seva commemoració, existeixen un seguit d’escoles

que porten el seu nom.

Escola Rudolf Steiner, New York Escola Rudolf Steiner, França

Medicina Antroposòfica: Hi ha al voltant de 28 hospitals antroposòfics a

Alemanya, Suïssa, Suècia, Països Baixos, Gran Bretanya, Itàlia, EEUU i Brasil,

i més de 140 policlíniques per tot el món. Quatre dels hospitals antroposòfics

que es troben a Alemanya i Suïssa estan patrocinats per l’Estat, tres son

hospitals universitaris d’ensenyament. Les universitats europees de Berna,

Hamburg i Witten/Herdecke tenen càtedres en la medicina antroposòfica i altres

universitats ofereixen cursos d’aquest camp.

25

3. IDEES DE RUDOLF STEINER

3.1 Agricultura Biodinàmica

L’agricultura Biodinàmica és un mètode d’agricultura ecològica. Treballa amb

les forces vitals. Té presents els principis bàsics amb els que actua la

naturalesa per aportar equilibri.

En 1924, un grup d'agricultors preocupats pel futur de l'agricultura van demanar

l'ajuda de Steiner, Steiner va respondre amb una sèrie de lliçons d'agricultura .

Aquest va ser l'origen de l'Agricultura Biodinàmica, que ara es practica a gran

part d'Europa , Amèrica del Nord, Austràlia i Àsia. Steiner estava convençut que

la qualitat del menjar en la seva època s'havia degradat, i creia que la font del

problema era, per part de l'agricultura química, l’ús de fertilitzants artificials i

pesticides, però no creia que això es degués només a les propietats químiques

o biològiques relacionades amb les substàncies implicades, sinó també a causa

de mancances espirituals en tot l'enfocament químic de l'agricultura .

La paraula Biodinàmica procedeix de dues paraules gregues: “bio”, que

significa vida, i “dynamis” que significa força.

Conreus Biodinàmics

26

Per comprendre la vida vegetal hem d’expandir la nostra visió fins avarcar el

univers complet. Els vegetals són essers vius formats per les influències de les

la terra fins les influències de l’aire, la llum, la lluna... presents aquesta

agricultura avarca l’aspecte ecològic, l’econòmic i el social de l’agricultura.

Un aspecte central de la biodinàmica és que la granja en conjunt és vista com

un organisme i per tant hauria de ser un sistema tancat que s'auto-alimenta

amb les preparacions. Les malalties dels organismes no han de tractar-se

aïlladament, sinó com un símptoma de problemes en tot el conjunt .

Granja Biodinàmica

Altres aspectes de l'Agricultura Biodinàmica serien: aplicar «preparats» (que

consisteixen en materials naturals processats de manera específica) a terra, a

piles de compost i a plantes, amb la intenció d'implicar éssers no físics i forces

elementals. Steiner, en les seves lliçons, va animar els seus oients a verificar

els seus suggeriments científicament , doncs ell no ho havia fet encara. Les

primeres dècades de l'agricultura del segle vint van començar usant fertilitzants

inorgànics, com nitrogen “condensat” de l'aire i posteriorment aplicat en els

camps. Steiner creia que la introducció d'aquesta agricultura química era molt

nociva.

27

Tenint en compte l’organització i la producció les principals diferències amb

l’agricultura convencional són:

Agricultura Biodinàmica Agricultura convencional

Orientació ecològica Orientació econòmica

Us eficaç de la mà d’obra Minimitzar la mà d’obra

Diversificació, desenvolupament

equilibrat de diferents activitats

Especialització, desenvolupament

únic de determinades activitats

Estabilitat dictada per la diversitat Programa marcat segons la demanda

del mercat

Predomini de materials d’adob Predomini de fertilitzants

Si es necessari s’utilitzen minerals

amb lenta incorporació

Aplicació de fertilitzants solubles i

calci

Control de plagues per rotació de

cultius, calor, substancies

inofensives, homeòstasis*...

Control de plagues o adventícies per

herbicides

La producció esta integrada en el

medi ambient, construint paisatges

sans i amb atenció als ritmes.

Emancipació de les activitats del seu

medi ambient per manipulació

química i tècniques.

Estimulació i regulació de

processos vitals amb l’ajuda de

preparats biodinàmics

Estimulació i regulació de processos

vitals amb hormones, antibiòtics, etc.

No contaminació Contaminació considerable

Enfoc holísitic Imatge reduccionista de la naturalesa

*Homeòstasis: forma d’equilibri dinàmic possible gràcies a una xarxa de

sistemes de control que constitueixen els mecanismes d’autoregulació dels

éssers vius.

28

3.2 Pedagogia Waldorf

La Pedagogia Waldorf és una pedagogia elaborada per Rudolf Steiner. Aquesta

pedagogia té l’origen en l’any 1919 quan Steiner va visitar la fàbrica de

cigarrets Waldorf Astoria, a Stuttgart, i va parlar als treballadors sobre la

necessitat d'una renovació social, una nova forma d'organitzar la societat, la

seva vida política, cultural i econòmica. Era la seva proposta de l'anomenada

Triformació Social. L'amo de la fàbrica, Emil Molt, li va demanar a Steiner si es

podria encarregar d'establir i dirigir una escola per educar els fills dels empleats

de la seva empresa en aquest nou sentit social, preservant la cultura educativa

dins de l'esfera de la llibertat, sense interferència de la política ni de l'economia.

Primera escola Waldorf, Stuttgart (Alemanya) Cerimònia d'obertura de la primera Escola Waldorf, 1919

Rudolf Steiner va formar als professors i va dirigir l’escola durant cinc anys.

L'educació que van rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada

que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a Alemanya. Després el

moviment es va estendre per la resta d'Europa i del món.

D'acord amb la filosofia de Steiner, l'ésser humà és una individualitat d'esperit,

ànima i cos. La seva pedagogia estableix que les capacitats es despleguen en

tres etapes de desenvolupament de set anys cadascuna, anomenades

septennis. La primera va dels 0 a els 7 anys, la segona, dels 7 als 14, i la

tercera, dels 14 als 21. Acabats els tres septennis s’aconsegueix la maduresa i

es passa a ser adult. El primer septenni està basat en la imitació natural com a

29

mitjà d'aprenentatge, el segon, en la imaginació i l'art, i el tercer, en la recerca

de la veritat i la realitat.

La seva metodologia facilita el desplegament de les capacitats i habilitats

pròpies de l’infant i del jove. Aquesta pedagogia dóna la mateixa importància

als continguts com als processos per arribar-hi. Així ho reflecteix Rudolf:

“En la vida, més valuós que el saber és el camí que es fa per adquirir-lo.”

Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van tornar a obrir-

se després de la Segona Guerra Mundial.

Actualment l'educació Waldorf ha estat recolzada oficialment pels governs

d'Irlanda, Austràlia, Alemanya i Israel. L'Organització Cultural Científica i

Educativa de la Nacions Unides va afirmar que "els ideals i principis ètics del

moviment de les escoles Waldorf corresponen amb els de la UNESCO" i ha

escollit un nombre d'escoles Waldorf a Alemanya, Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica

per fer un "projecte d'escoles associades".

Activitats escolars d’escoles que formen part del moviment educatiu Waldorf

30

4. MEDICINA ANTROPOSÒFICA

4.1 Introducció a l’Antroposofia

LA MEDICINA CONVENCIONAL

La medicina convencional es basa en el mètode científic experimental.

Mitjançant tècniques desenvolupades com la radiació, els medicaments o la

cirurgia tracta els símptomes i les malalties. És la medicina convencional,

basada en l’evidencia mitjançant l’experimentació, la que s’imparteix en les

Universitats de tot el món i què s’atorga com a legal en la titulació de Doctorat.

La medicina convencional es limita a explicar els estats patològics des de les

lleis físiques i químiques.

L’ANTROPOSOFIA

L’antroposofia és una manera d’entendre la vida. L’antroposofia o visió de

l’esser humà considera que cada persona consta: d’una constitució física, d’un

òrgan de la vida (cos etéric), d’una organització psicològica (cos astral o aura), i

d’un ego lliure, l’esperit (font d’autoreflexió). Els metges antroposòfics creuen

que tots els nivells influencien en la salut d’un pacient, que tots els nivells

s’influeixen recíprocament.

A les funcions vitals de creixement, nutrició i reproducció, agrega les

sensacions, els sentiments, els desitjos i els impulsos, el què seria l’activitat de

l’aura, i l’activitat espiritual del pensar. La vida, l’aura i l’esperit son realitats no

visibles als sentits comuns, però sí comprensibles pels seus efectes a través

del pensament.

Segons Steiner, qui creà la societat antroposòfica l’any 1913, l’origen primari de

tot ser és espiritual, atorgant a lo material un paper secundari.

31

És el fruit de la barreja d’idees de diferents persones, persones que van

interessar-se amb la obra de Rudolf Steiner. Es pot dir què l’Antroposofia és la

barreja d’aquesta gent i del lloc i la època en la que es va crear, si hagués estat

un altre lloc tindria característiques diferents.

RELACIÓ AMB LES CIÈNCIES ORIENTALS

Steiner creu què molts dels més antics sistemes de curació, com la medicina

tradicional xina, la medicina ayurvédica i la medicina tibetana, es basen en una

percepció espiritual del món que la ciència moderna ha perdut. Tots el

medicaments antroposòfics que es van desenvolupar pretenien estar en

contacte amb l’espiritualitat i al mateix temps mantenir i fer servir els beneficis

de la ciència i de la tecnologia.

4.2 La medicina antroposòfica

La medicina antroposòfica es basa en l’antroposofia. Es una barreja de dues

fonts: la medicina convencional i els seus descobriments, i els coneixements

cientificoespirituals. La medicina antroposòfica es preocupa del cos, la vida,

l’aura (psique) i l’esperit. Es parla de les malalties com elements biogràfics

relacionats amb el total de la persona.

No és una medicina alternativa, no pretén suplementar la medicina moderna,

és complementaria, és a dir, que a més d’integrar la medicina convencional en

la curació agrega altres coneixements sobre l’humà espiritual, i per arribar a ell

desenvolupa mètodes propis. El que es pretén és utilitzar les bases d’aquesta

però anant un pas més endavant.

La medicina antroposòfica s’enfoca de manera integral, estudiant les forces

auto curatives de l’esser humà, tots aquells factors que recolzen i ajuden a la

salut humana, en comptes de centrar-se amb la causa de la malaltia. També es

centra en la lliure determinació, l’autonomia i la dignitat de cada pacient.

32

També utilitza altres medicaments i altres teràpies per a la curació. Aquests

medicaments són derivats dels tres grans regnes de la naturalesa: l’animal, el

vegetal i el mineral. Sobretot, es fan medicaments procedent del regne vegetal i

del mineral, i s’obtenen mitjançant processos propis de la seva farmacopea o

bé pel mètode de dinamització homeopàtic. Aquests medicaments actuen com

estímul despertant les pròpies forces de curació de l’organisme. Curar-se és a

la vegada aprendre a com fer-ho. Les teràpies són moltes, com per exemple: la

eurítmia, el massatge rítmic, la musico teràpia, la teràpia de la parla...

Segons els principis antroposòfics és impossible tractar als pacients amb un

protocol o amb receptes prefixades, el tractament ha de ser diferent en cada

individu encara que es tracti de la mateixa malaltia. Això implica què el metge

ha d’actuar de manera diferent amb cada persona i ho ha de fer de manera

creativa, que el remei no ha de ser una simple recomanació, i que com a remei

aquest tractament o medicament dóna el seu efecte però sempre recolzat per

la relació del metge amb el pacient. Així que la medicina antroposòfica no és un

protocol fixa de tractaments, al contrari, evita el que és rutinari. Tot i què la

malaltia sigui la mateixa, es comporta de manera diferent amb cada pacient,

per aquesta raó, l’antroposofia es preocupa tant de lo físic com de lo psíquic i

les circumstancies que l’acompanyen personalment, i què han estat i qui ha

donat pas a la malaltia.

S’inclou la cirurgia, la tecnologia medica, els anàlisis de laboratori i la medicina

de cures intensives com a tractaments mèdics convencionals i el què això

comporta com per exemple el camp de l’anestesia. Però sempre s’intenta

minimitzar la prescripció excessiva d’antibiòtics, drogues i vacunes. La

subministració de drogues i antibiòtics està totalment fomentada i recolzada per

la industria farmacèutica, fet què ha estat molt criticat per alguns metges.

Generalment, els metges antroposòfics tenen un tracte especial amb les

vacunes, molts nens tractats per aquest metges estan tant sols vacunats contra

el tètanus i la poliomielitis.

La salut i la malaltia es consideren profundament relacionades amb la biografia

d’un pacient. Aquesta medicina planteja el fet de que l’aparició d’una malaltia

33

pot ser conseqüència del què ha succeït o esta succeint en la vida del pacient.

El objectiu mèdic en tot cas no serà necessàriament restaurar la condició prèvia

en la que es trobava el pacient sa que el va conduir a la malaltia, sinó adquirir

un nou i més saludable estat.

L’objectiu principal de l’antroposofia és elaborar una comprensió global de

l’home i del món. L’Antroposofia descriu el què Rudolf Steiner anomena els

mons espirituals, basant-se amb una metodologia pròpia

Els metges que practiquen la medicina antroposòfica han de tenir el doctorat en

medicina convencional i després formar-se antroposòficament. Els

professionals d’aquest medicina creuen que passar temps amb un pacient es

important. Els pacients solen anar amb pressa i córrer per curar-se a través

d’un tractament mèdic, per culpa d’això es passen per alt factors molt

importants pel pacient cosa que no ajuda al benestar dels pacients. Estudis

demostren que l’estrès afecta al sistema immunològic.

Hi ha lleis antroposòfiques que permeten veure aquest total: el llenguatge

corporal, la fluïdesa dels moviments, la pressió de la mà al saludar, el

comportament del son en una persona, la sensibilitat al calor i al fred, la

respiració i els ritmes corporals. Es a dir, per diagnosticar o prendre decisions,

te en compte el què és particular d’aquella persona conjugant-ho amb el marc

general de la malaltia.

Les forces vitals es manifesten en el creixement, la regeneració, la

microcirculació i el ritme dia-nit. Lo anímic es manifesta mitjançant la tensió

muscular, la mímica i la gesticulació. Lo espiritual es manifesta en la distribució

tèrmica, la postura corporal, la verticalitat, la marxa, la capacitat d’orientació i

parla. Tots aquests indicadors, serveixen per obtenir una conclusió terapèutica

i un diagnòstic.

34

ELS QUATRE ELEMENTS DE L’ÉSSER

Segons Steiner els elements de la naturalesa pertanyen a quatre nivells

diferents. Aquests nivells estan representats i formen una part de l’ésser humà.

El nivell 1 és el més senzill i a mesura que es va pujant s’assoleixen noves

propietats sense perdre les ja adquirides, és una forma d’escala.

Element En la natura Forma física Nivell d’ésser

Terra Mineral Sòlid Cos físic

Aigua Planta Líquid Cos de la vida

Aire Animal Gasos Cos de l’ànima

Foc Home Termoadhesiva Jo

La terra – el mineral

Aquest element pertany a la terra i es troba en estat

sòlid. Manté una forma definida i no es mou, està

completament sotmès a les lleis de la gravetat. En l’home

representa el cos físic.

L’ aigua – la planta

Té un cos físic que pertany a la terra. La planta

supera la gravetat parcialment ja que creix cap munt i

puja a través d les tiges els líquids fins a les fulles.

Té capacitat de regeneració i de creixement. No té

una figura estàtica fixa, es mou però no totalment. En

l’home és el cos viu: els líquids i el cos interior.

35

L’aire - l’animal

És un element de la terra però no té una forma

fixa i no esta sotmès a la gravetat. Posseeix les

capacitats de regeneració i creixement, com

l’aigua, però a més l’animal pot relacionar-se

amb aquests gasos, pot absorbir-los. El més

important és l’aparició del món emocional, una

pròpia vida d’ànima: les sensacions, els desitjos,

les alegries, el dolor, etc. En l’home representa

l’ànima.

El foc – l’home

Amb la calor, l’element del foc ja no està

sotmès a la gravetat, es pot moure lliurement

en l’espai. La llum i la calor són els

transmissors entre l’emocional i l’espiritual.

La calor traspassa tots els altres elements.

L’home té un cos físic; un cos viu del que

consta la regeneració, el creixement i la

reproducció; té la capacitat de respirar,

inspirar aire i expiar-lo, el corresponent món

de les emocions; i a més l’home té la

capacitat de pensar i una autoconsciència. El reconeixement del món real i la

reflexió, la interiorització, formen la consciència, el jo. Aquest jo està per

damunt de tots els element i influeix en ells.

36

MEDICAMENTS ANTROPOSÒFICS

La medicina antroposòfica planteja la reducció de consum d’antibiòtics i

medicaments en les malalties, però elabora de manera natural uns propis.

Els medicaments que utilitza l’antroposofia estan elaborats a partir de

substàncies naturals: plantes medicinals, majoritàriament cultivades de forma

biodinàmica, minerals i metalls i algunes substàncies d’origen animal, què es

tracten mitjançant processos farmacèutics. Alguns d’aquests processos estan

extrets de l’homeopatia clàssica com per exemple la dinamització. La resta son

propis de l’Antroposofia i es divideixen en cinc grups: els que utilitzen calor, les

dinamitzacions, els metalls vegetabilitats, miralls metàl·lics o compostos en els

que es segueix en model d’una planta.

Weleda Espanya, una farmacèutica amb prestigi, comercialitza

aproximadament 200 medicaments antroposòfics en diferents formes

farmacèutiques: grànuls, injectables, pomades, gels, gotes i triturats. Per a tot

tipus de dolors o malalties, ja siguin els necessaris per a la medicina familiar

com d’altres utilitzats en pediatria, traumatologia o neurologia.

4.3 L’Eurítmia

Etimològicament significa: eu-, harmoniós, maco; i –ritmia, moviment, ritme.

L’Eurítmia es coneix com a l’acció de moure’s de manera harmoniosa. Serveix

per expressar els estats d’ànim i per això es transforma en un mitjà de

comunicació.

Rudolf Steiner va remuntar el concepte d’Eurítmia definint-lo com una art dintre

l’Antroposofia. Segons ell és l’art del moviment que es fa visible a l’espai i

mitjançant el moviment corporal tot allò que succeeix a l’interior de l’humà. A

més de desenvolupar-se com a art pels escenaris, l’Eurítmia també s’exerceix

com a teràpia artística ja pot exercir efectes terapèutics sobre un pacient o

grup.

37

Sent una art de moviment, l’Eurítmia fa visible la música i la poesia a través de

tots els possibles moviments corporals.

Des de la fundació de la primera escola Waldorf l’any 1919, aquesta tècnica

forma part del currículum escolar.

Practica de l’Eurítmia

4.4 El tractament del Vesc

EL CÀNCER

El nostre cos està format per molts tipus de cèl·lules, aquestes creixen i es

divideixen d’una forma controlada per produir noves cèl·lules. Quan creixen,

envelleixen o es danyen, moren i són reemplaçades per noves cèl·lules. Però

aquest procés pot descontrolar-se: l’ADN d’una cèl·lula sana pot danyar-se o

alterar-se produint un canvi o una mutació d’aquest. Aquestes cèl·lules són

incapaces de realitzar les funcions que els hi corresponen, no segueixen el

cicle corresponent, no moren quan haurien de fer-ho i les noves cèl·lules es

formen i amb més rapidesa tot i no ser necessàries pel cos humà. Aquestes

cèl·lules s’amuntonen i formen una massa de teixit a la que anomenem tumor.

Poden ser benignes, no canceroses, és a dir, què es poden extirpar i en la

majoria dels casos no tornen a aparèixer, o poden ser canceroses, cèl·lules

capaces d’envair altres teixits propers i a altres parts del cos.

38

TRACTAMENT DEL VESC

El vesc és un arbust semiparasitari d’arbres com l'alzina, la perera i el til·ler. El

vesc pot arribar a mesurar fins a un metre, produeix flors petites i del mateix

color. Les parts del vesc que s'utilitzen per a tractaments són les fulles i les

branques. Aquestes parts es posen a assecar en un corrent d'aire, penjades en

ramells, o s’assequen a no més de 40 graus perquè conservin el seu color.

Sempre que sigui possible cal usar la planta fresca.

Planta del vesc

El vesc presenta propietats medicinals contra les inflamacions, l'epilèpsia i el

reumatisme. Ajuda a millorar la circulació sanguínia, disminueix la pressió

arterial, hemorràgies del nas, dels pulmons, dolors de cap i marejos, és efectiu

per prevenir i tractar l'Arteriosclerosi, Litiasi renal i urinària, l’Artrosi, l’Urea,

malalties cròniques dels ronyons i el tractament pre i post-operatoris de tumors

malignes.

Rudolf Steiner va iniciar la investigació sobre el vesc per curar el càncer.

Actualment és el tractament més conegut de la medicina antroposòfica. Per lo

general, els extractes ja no s’utilitzen per reduir o inhibir el creixement tumoral,

sinó que per millorar la qualitat de vida del pacient i per reduir els efectes

secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia. La funció principal és que

estimula i potencia els limfòcits que són els màxims responsables de defensar

el nostre organisme de malalties, atacant i destruint les cèl·lules tumorals, per

això és imprescindible que es trobin en estat òptim per combatre la malaltia.

39

Històricament el vesc és una planta plena de simbolismes. Es diu què aquesta

planta ja era utilitzada per la cultura Celta, qui la considerava una planta

màgica. Les llegendes diuen què és una planta què no ve ni de la terra ni del

cel, ja que les seves arrels no toquen el terra però tampoc es manté per si sola

a l’aire. Els celtes l’utilitzaven per moltes diversitats entre les quals trobem:

protegir-se dels rajos del sol, per curar ferides o per ajudar en la concepció de

les dones. El consideraven un amulet protector i un símbol de pau. Des

aleshores moltes cultures han adoptat creences similars i han considerat al

vesc com una defensa i un protector. Una de les tradicions què s’ha mantingut

fins l’actualitat és la de besar-se sota una rama de vesc a l’època del Nadal.

Cerimònia de celtes de recol·lecció de vesc Tradició nadalenca

El National Càncer Institute d’Estats Units afirma que els extractes del vesc son

eficaços per a destruir cèl·lules canceroses en el laboratori i per estimular el

sistema immune. Aquesta és la raó per la qual el vesc ha estat classificat com

un tipus de modificador de la resposta biològica, és a dir, què és una

substància que estimula la resposta del cos a la infecció o malaltia També

s’han demostrat eficaços en el laboratori per prevenir el creixement de nous

vasos sanguinis que permetin l’aparició de nous tumors. Tot i així no

recomanen al vesc com a tractament contra el càncer, degut a que no hi ha

suficient evidència. Els extractes derivats del vesc s’han demostrat efectius per

destruir les cèl·lules cancerígenes in vitro.

40

4.5 L’arquitectura

Steiner va dissenyar fins a 17 edificis al llarg de la seva vida. D’aquests tres

van ser escollits a formar part dels edificis més representatius del segle XX dos

Goetheanum, situats a Dornach, Suïssa,

GOETHEANUM I

És la seu de la Societat Antroposòfica i també la seu de l’Escola Lliure Superior

per a la Ciència Espiritual. En un inici es volia construir a Munich però degut a

la oposició d’algunes autoritats religioses no es va poder, així que un membre

de la Societat Antroposòfica va donar uns terrenys a Suïssa.

Es van construir dos Goetheanums al llarg de la historia. El primer es va

construir a la colina de Dornach, que forma part del massís de Jura i es troba a

10 km al sud de la ciutat de Basilea.

Rudolf Steiner amb la maqueta Construcción del primer Goetheanum del primer Goetheanum

Aquest edifici el van començar a construir l’any 1913 varis membres de la

societat procedents de diferents països. Es va inaugurar poc després del final

de la Primera Guerra Mundial, l’any 1920. Però la seva existència va ser molt

curta ja que l’any 1922 la nit de cap d’any es va incendiar. Algunes fonts

afirmen que un grup de nazis van tenir alguna cosa a veure.

Era una construcció de fusta amb dues cúpules i tots els elements que

trobàvem al Goetheanum tenien un principi orgànic. Va ser una obra que va

aconseguir materialitzar els anhels de construir un gran centre pel

41

coneixement, una espècie de temple modern. Gràcies a les conferències que

feia arreu d’Europa, Steiner va interessar a moltes persones. La societat

Antroposòfica va decidir realitzar festivals dramàtics i Rudolf va escriure quatre

obres drama-misteri, que es representaren primer a Munich i desprès al

Goetheanum.

Exterior del primer Goetheanum

Interior del primer Goetheanum

Imatge del primer Goetheanum cremant-se, 1922

42

GOETHEANUM II

L’any 1924 Rudolf va crear la maqueta pel segon Goetheanum que és l’actual.

Aquesta vegada es va construir amb formigó, l’element inevitable de l’edat

contemporània segons Rudolf, entre els anys 1925 i 1928. Aquest va ser el

primer edifici monumental en la historia de l’arquitectura que utilitzava aquest

material per fer formes plàstiques. Steiner no va veure acabar aquesta

construcció ja que morí l’any 1925. De fet no es va acabar de construir, però el

1928 el van inaugurar com a edifici en brut i en els consegüents 70 anys es va

anar acabant per parts.

Segon Goetheanum

Grosser Saal (la sala principal) és el cor de l’edifici, amb un escenari de 23m

d’amplada, 20m de profunditat i 23m d’altura. Te capacitat per a 1000

espectadors. Quan s’entra a la sala es veu l’evolució representada en les

parets de formigó. Aquestes estan esculpides i en les dos línies de set capitells

mostren l’evolució còsmica i terrenal des de la creació del món fins el futur. Hi

ha dotze motius en les pintures del sostre.

Avui dia, sobretot durant els mesos d’estiu, la visita de persones d’arreu del

món per gaudir d’espectacles culturals i artístics, és enorme. Com a escola

dóna la possibilitat de formar-se mitjançant els 700 actes que arriben a produir-

se en un any, ja siguin discursos, exposicions, representacions teatrals o

d’Eurítmia, congressos internacionals...

43

Exterior del segon Goetheanum

Interior del segon Goetheanum

44

5. LA MEVA PRÀCTICA

5.1 Visita a una escola Waldorf

A continuació trobem la visita al Kindergartenbammental situada a la petita

ciutat de Bammental, Alemanya, i l’explicació de les característiques més

principals i del dia a dia en aquest tipus d’escola, d’una professora:

L’escola es va formar per iniciativa del pares, un grup de pares i mares de la

zona van reunir-se i organitzar-se per fundar-la. Aquesta escola acull a nens

d’entre 0 i 7 anys. Els nens d’entre 0 i 2 anys venen un dia a la setmana

aproximadament i acompanyats del seus pares. Quan ja han fet els dos anys

trobem el procés d’adaptació en el que els pares venen i es queden l’estona

que desitgen, cada vegada una mica més, fins que el nen és qui li diu als pares

que poden marxar. Això es fa perquè els nens s’acostumin al fet de que els

pares marxen potser per molta estona, però que sempre tornen.

Una jornada sencera va des de les 7:30h del matí a les 14:00h. Tant l’horari

d’arribada com el de sortida de l’escola és força flexible: els nens i nenes poden

anar arribant entre les 7:30h i les 9:00h, i poden marxar entre la 13:00h i les

14:00h. En aquest interval d’hora d’arribada els nens comencen l’estona de joc

lliure, des de que arriben sigui l’hora que sigui fins les 10:30 del matí els nens

utilitzen el material que tenen a la classe i juguen, pinten, etc. També és fa

l’activitat de cuina a dintre la classe, un espai gros i obert on hi tenim una cuina

que utilitzen els nens amb la professora per a fer diferents menjars. La resta de

jocs estan distribuïts amb espais.

A les 10:30, quan finalitza aquesta primera etapa de joc lliure de la jornada,

sona una campana, la campana indica que és hora de recollir. Des de la seva

arribada a l’escola a cada nen se li atorga un padrí, un dels nens més grans

que el cuidarà i l’ajudarà a adaptar-se i a fer les feines. Per exemple a l’hora de

recollir el gran, el guia, ensenya al petit on va cada cosa. I es què cada cosa té

el seu lloc específic, amb això som força estrictes. Al principi d’aquest

45

aprenentatge ho fan a poc a poc, però quan han aprés que han de recollir quan

toca i on va cada cosa, ho fan molt ràpid. Després d’això seiem tots junts i es

canta, en rotllana. També llegim poemes i fem activitats totalment relacionades

amb la natura i les estacions. A cada època de l’any entren amb contacte amb

la natura característica d’aquell moment.

Abans d’esmorzar, a les 11:00, van al lavabo tots junts. Es clar que quan un

nen necessita anar al lavabo enmig de l’hora de joc per exemple i pot anar,

però abans de dinar hi van tots. Només tenim tres lavabos pels 22 nens així

que fent cua per anar al lavabo aprenen a esperar. Normalment fem un

embarbussament, una endevinalla, així cada nen es concentra en el que vol dir

i l’estona esperant pel lavabo passa més de pressa. També per nens que tenen

algun problema lingüístic com balbucejar això els serveix molt per a practicar i

superar-lo fins hi tot. Que estiguin concentrats en això també evita discussions

entre ells.

D’11 a 11:30 és l’hora d’esmorzar. Seuen a taula de forma lliure, ningú té un

seient assignat, només els més petits i que acaben d’arribar a l’escola

s’asseuen al costat de la mestra que hi hagi. Els plats que s’utilitzen per a

menjar són específics, els van encarregar a un ceramista que els va fer rodons

i còmodes perquè s’adaptessin a les mans dels petits. A continuació és surt al

pati i la resta del dia es fan activitats conjuntes com per exemple cuinar.

Entrada de l’escola Kindergartenbammental

46

Fotografies de l’escola Kindergartenbammental

47

Fotografies de l’escola Kindergartenbammental

48

Fotografies de l’escola Kindergartenbammental

49

5.2 Visita a una clínica antroposòfica

Una de les pràctiques d’aquest treball ha sigut fer una visita a un hospital

antroposòfic, concretament la Clínica Antroposòfica d’Öschelborn, una petita

ciutat a Alemanya Va consistir en una visita guiada. Durant la qual, Meike

Jocher, treballadora administrativa de la clínica, hem va ensenyar totes les

habitacions i els indrets de l’edifici mentre m’explicava les teràpies i els

tractaments que duen a terme. La seva explicació està ajudada de fotografies

fetes en el mateix moment i hi ha participació meva en forma de pregunta.

La clínica: edicifi central d’arquitectura convencional i petita construcció lateral antroposòfica

Bé, farem una visita per la clínica, tinc pensat mostrar-vos totes les sales i

racons de l’edifici. Aniré explicat que fem a cada espai i per a que serveix cada

cosa.

Aquests espais que estan totalment buit son sales en les que fem, per exemple,

un tipus de teràpia anomenada Eurítmia. Son simplement habitacions buides

on es treballa de peu o assegut. Ha de ser un espai clar i lluminós, en el que

s’està o bé amb mitjons o bé amb sabates de ballet. Això és perquè en aquesta

teràpia es buscar el sentir bé el trepitjar, sentir el contacte amb el terra perquè

és una cosa important. Aquesta teràpia és una forma artística d’expressió que

pot ser una cosa semblant al ballet, per dir i expressar els sentiments en

50

moviments. Com a molt l’element que podem trobar és un piano, com en

aquesta habitació.

Sala on es practica l’Eurítmia Passadís amb habitacions dels pacients

Es a dir, això és una clínica, més petita que un hospital, però també hi ha gent

què està ingressada, que viu aquí mentre dura el seu tractament?

Sí, casi tots els pacients que tenim estan ingressats a la clínica, podríem dir

que tant sols el 5% venen només durant el dia, la resta viuen aquí.

Bé això d’aquí es la recepció, igual que les que trobem a tot hospital o clínica.

Arriben tots els pacients i son atesos aquí en un inici. Comptem amb els

aparells de primers auxilis com hi ha en les clíniques convencionals:

l’electrocardiograma.

Has sentit a parlar de la manera en la que considerem a l’home? El humà té: el

cos físic que es pot palpar, el cos etèric que són els líquids que es mouen

dintre el cos, una aura, i un jo, que està per sobre del cos. Quan considerem a

una persona, a un malalt, ho fem de cara als quatre cossos, ja que no només

emmalalteix el cos físic sinó que també té una conseqüència en el fluix dels

líquids, a l’aura i al jo. Un exemple simple seria el fet de curar un peu, no s’ha

de curar tant sols físicament sinó que també s’han de tractar els altres aspectes

del ésser, conjuntament. Sobretot en una malaltia com el càncer, com un clar

exemple, en el camp de l’oncologia fem servir aquesta visió.

51

Tenim una espècie de gimnàs que representa el lloc central d’entrenament,

quan parlem del cos físic. Per l’entrenament del músculs o de la circulació per

exemple. Hi ha estudis de que la posició del cos que demostren que la postura

influeix molt a l’aura de la persona.

Sala d’exercici físic Llitera de massatges

Aquí es treballen aspectes com la postura per exemple: depenent de la postura

podem reconèixer a una persona més depressiva, que te una posició tancada o

corba, o a una més alegre que adopta una postura més oberta. Es forma de

teràpia anar aixecant, obrint-se el cos. El moviment és una cosa molt important.

Això és una caixa de sorra, s’utilitza per treballar extremitats que ja no se

senten. És sorra completament normal i aquest exercici, que es pot fer descalç

o amb sabates, la fan alguns pacients que han perdut la sensibilitat a les

puntes dels dits, per exemple, a causa de la malaltia o del tractament que

reben. Simplement toquen i remenen la sorra fins començar a notar sensibilitat.

El vuit, és un altre exercici terapèutic. Existeix també en el budisme, i la seva

caracterització és que no te ni principi ni final. Ita Wagner va desarrollar un

tipus de massatge que es basa en el fet de que cada cèl·lula te el seu ritme. Hi

ha el ritme de respiració, un de dia i nit,... Amb la malaltia es perd el ritme

natural, el trenca, i amb el massatge, fent la forma del vuit, proposat per Ita, es

torna a buscar i trobar.

52

Fem també banys d’olis aromàtics, té a veure amb la aromo-teràpia i

l’homeopatia. Per introduir l’oli a l’aigua, ja que normalment flota, s’introdueix

l’oli amb un dispensador especial que el dispersa fent boletes petites repartides

a l’aigua. S’escull un oli o un altre depenent de si es tracta de reforçar el cos,

de calmar-lo, o quan s’és al·lèrgic. És a dir, que l’especialista no nomes escull

el tipus d’oli segons aspectes corporals sinó que també segons aspectes de

l’aura i de l’estat anímic del pacient.

Vuit (exercici terapèutic) Banyera (tractament olis teapèutics) Caixa de sorra

Tenim caixes on hi ha cera d’abelles per a fer les escaioles necessàries, ja què

estan fetes de cera d’abella. També utilitzem el verí de les abelles i l’injectem a

pacients quan necessiten aquesta teràpia, el verí de les abelles té moltes

propietats curatives.

Els pacients què ingressen aquí, ho fan després de sortir d’una operació?

Si, a veure, hi ha de tot. Hi ha gent què ve amb una malaltia o un problema i

necessita un tractament, però també hi ha pacients que primer estan en un

altre hospital, on son operats, nosaltres aquí no operem, i venen després de

l’operació per a tractar-se.

Com per exemple, si els han operat de càncer, venen i fa tractaments com el

del vesc? I si han de fer quimioteràpia o radioteràpia van a altres hospitals?

Si i no, es a dir, aquí fan tractaments com el del vesc, com tu dius, però també

tenim l’equipament necessari per fer radio i quimioteràpia. I es que no és que

53

no fem la medecina convencional, sinó si que la practiquem, però a demès hi

afegim totes les teràpies de la medicina antroposòfica.

Molts pacients venen quan ja és massa tard per ells, quan han provat de curar-

se amb els tractaments convencionals i cap ha donat resultat, aleshores proven

la nostra medicina. I és una pena, perquè per part nostra si haguessin vingut

abans, quan el mal no era tan gros, segurament s’haurien curat. Hi ha gent, a

tots el països suposo, que encara que provin medicines alternatives et

somriuen i dubten davant una cosa com la eurítmia, al principi no creuen que

aquestes coses les puguin ajudar i menys aportar-les-hi salut.

Tenim molts pacients que a l’inici es mostren negatius i pensen “ara m’haig de

moure, haig de fer això...” i s’ho prenen com si fessin quelcom molt estrany.

Però després de fer-ho unes tres vegades senten que és bo per ells mateixos, i

què els ajuda. I és molt emocionant veure com ho valoren aleshores.

Sala de teràpia artística

Comparat amb la resta de la clínica el sostre d’aquesta sala, sobretot, sembla

molt adient i correcte quan parlem de l’arquitectura antroposòfica, oi?

Sí, aquí es on fem teràpia pintant, i si també, la sala respecte les

característiques de l’arquitectura de Rudolf Steiner, on no hi ha cap angle recte,

de noranta graus. Malauradament això no ho tenim a tot l’hospital. Aquest

edifici ja estava construït i no el van construir antroposòficament, així que la

resta de la clínica, exceptuant aquesta sala i unes altres que han estat

54

construïdes com un afegit al costat de l’edifici, conté angles de noranta graus

com tots els edificis normals.

Però del que cal preocupar-se, a més d’això, es de que les sales tinguin formes

rodones i sobretot especialitzar els colors. No hi ha el típic blanc estèril de la

resta d’hospitals, sinó que hem utilitzat colors pastel com heu pogut veure.

També és important la presencia de plantes i de natura dintre de les

habitacions, i també de dibuixos i pintures.

Sala de teràpia artística

Aquestes feines que veieu aquí son pintures dels pacients. Alguns treballen

pintant un quadre i altres dibuixen quelcom especial i propi. A vegades també

tant sols es tracta de sentir els colors, “què passa amb mi quan dibuixo una

fulla complement blava? O complement vermella? Què és el que sento,

m’omple aquest color, o em relaxa, ?” a vegades també podem veure l’estat

d’ànim. Bàsicament es poden diferenciar i treballar totes les fases de la malaltia

a través dels dibuixos, es mostra la malaltia com un procediment. L’hora

d’assumir-la, potser ràbia davant del fet de que té la malaltia, també podem

veure l’estat d’acceptació i posteriorment el d’esperança. Les imatges parlen un

idioma increïble, hi ha imatges on es pot veure l’èxit de la teràpia, la superació

d’una malaltia, dibuixos de gent que dos dies abans de morir dibuixen un túnel

fosc amb al final una llum,...

55

Sala de teràpia artística

És el metge qui considera quina teràpia ha de fer el pacient, si li convé anar a

pintar amb aquarel·les, fer treballs manuals, treballar amb fang... i tot això

depèn de quina malaltia pateixin. Per exemple, persones que tenen problemes

a les articulacions que les tenen contractures o pateixen esclerosis, son qui

pinten amb aquarel·les i molta aigua, les seves pintures mostren molta fluïdesa.

I a la inversa, quan algú té massa aigua a alguna part del cos, a la panxa o les

cames, i el cos mateix no pot assimilar aquesta quantitat, aleshores no

dibuixaria amb aquarel·les, ho faria amb carbonet per exemple, quelcom que

sigui dur i sec. Pots treballar i modificar l’etapa de la malaltia tal i com pots

modificar i fer un dibuix.

Aquí sempre tenim xerrades i teràpia en grup amb els pacients i un oncòleg.

Tot pacient que ve ha de tenir una teràpia de moviment (eurítmia), de dibuixar

(de manualitats) i una de parlar en grup, ja sigui amb el nostre psicòleg o amb

el psico-oncòleg, que profunditza amb el tema del càncer.

Sala de teràpia en grup

56

Alguns dels temes que es parlen a la teràpia de grup són: Que fa la vida

agradable, que dona ganes de viure fins al moment, que pot ser el punt

detonant de la malaltia, o reforçar una debilitat. Com puc treballar i preparar-me

per viure amb la malaltia o preparar-me per la mort? Depenen de la situació i

del pacient, hi ha xerrades generals o individuals amb el psicòleg, per exemple

una persona que esta en els seus últims dies, tindrà teràpia i xerrades

personals i no seurà aquí a la teràpia amb el grup, la resta, la majoria, és

important que no es sentin sols, que sàpiguen que no viuen sols l’experiència i

que comparteixen pors i les mateixes preguntes.

Poden tenir recomanacions entre ells o impulsos dels oncòleg, per avançar

amb l’aclariment i l’assimilació de la malaltia. Moltes vegades les pors son els

desencadenants de la malaltia. Quan aprenen el que ha generat la por, el

causant, potser poden equilibrar el problema, sent-ne conscients i enfrontant-se

a ell.

Teniu pacients amb malalties com l’Alzeheimer, malalties que no tenen cura?

Bé, la veritat és que pocs. Nosaltres estem especialitzats en la malaltia del

càncer. L’Alzheimer és una disfuncionalitat del jo: ja no sap que s’ha de netejar,

menjar, dormir,... és una malaltia de demència. Per exemple, la gent ja molt

afectada que no poden ni parlar, al Nadal quan cantem una cançó, això

estimula a la persona i es posa a cantar-la amb tots de cop i volta. Quan la part

cognitiva, la del pensament i del raonament està afectada, com en el cas

d’aquesta malaltia, mitjançant les teràpies que treballen a nivell emotiu podem

saber quins son els seus sentiments, saber si estar feliç, com es troben

d’ànim,... Es pot frenar, la malaltia, evitar que marxin i desconnectin més, però

no se’ls pot retornar a la vida altre cop. Es una procés d’allunyament de la vida i

això ajuda a rellentir-lo.

57

I per exemple de nens petits en teniu a la clínica? O persones o nens especials,

com per exemple amb síndromes com l’Autisme?

Els pocs casos que tenim de pacients amb malalties cròniques son de malalties

com l’esclerosi múltiple. De nens petits tampoc en tenim, i d’adolescents amb

problemes psicosomàtics. Venen gent que tenen dolors o gent que en una altra

clínica no es senten ben atinguts. Els pacients els traspassen a clíniques

especialitzades en psicosomàtiques.

La seguretat social o les mútues paguen el material i els recursos necessaris

que utilitzeu pels tractaments o teràpies?

Sí, rebem una quota. Ens donen diners per dies de tractament, es a dir, que si,

no és privat del tot. Depenen de si fan més tractaments específics, a vegades

s’ha pensat en una teràpia per un temps determinat i després això s’allarga o

s’han de fer altres teràpies aleshores les assegurances només cobreixen el pla

que s’havia dit abans i no cobrem la resta de tractament que ha fet el pacient.

La sala on som ara és la sala de defunció. Els cossos

estan aquí una setmana perquè és el temps que

necessita l’esperit per alliberar-se del cos. Aquest tema

és més cultural i de tradició ja que en països com

Espanya només s’espera uns 3 dies perquè el clima és

més calorós i els cossos es desfarien. És una sala

rodona, sense angles rectes com podeu veure.

Sala de defunció

La Mediensaal (la sala dels medis) és la sala central de la clínica. El primer en

el que ens fixem a l’entrar és en l’arquitectura que és espacialment

antroposòfica, per exemple les parets que mostren relleus i pintures

específiques. El disseny té moltes similituds amb el Goetheanum.

58

Mediensaal

Aquesta sala s’utilitza per a tot: aquí es fan festes, conferencies, reunions dels

treballadors, un grup de nens asmàtics l’utilitzen un dia a la setmana per

practicar esports també. Té una acústica meravellosa i això fa que sigui la sala

idònia per a la representació de teatres, actuacions musicals o concerts,

coreografies d’eurítmia, etc. Té una orgue espectacular i realment especial. No

és un orgue corrent ja que té migs tons hi ha poques persones que la saben

tocar.

Orgue

Una altre sala on es fan teràpies, aquesta vegada tenen a veure amb la

música. La teràpia es fa en grup o individualment depenen del pacient.

Treballem amb la música on no es tracta de tocar be una peça o un instrument

sinó de sentir la musica i cada nota que es toca. En una situació en la que la

persona està be en general i es troba creativa, ella mateixa actua i deixa anar

la seva imaginació en forma de notes. En altres casos la teràpia va enfocada al

59

fet de que la persona noti la música, de que la deixi entrar i fluir en el propi cos.

En aquests casos és així perquè el pacient no té força suficient, aleshores algú

altre li fa música per a ell. Quan es practica en grup estant seguts en rotllana i a

cadascú se li dona un to musical, cada persona participa tocant el seu to i junts

fan una melodia.

Sala de teràpia musical

El Laier és una antiga guitarra, té una

forma molt similar però sense braç.

Aquest instrument es pot tocar de

manera suau i dolça o de manera forta i

brusca gràcies a les cordes musicals.

Cada persona té una necessitat

específica i segons aquesta es toca

d’una manera o un altra.

Laier i Bombos

Una de les coses en les què m’he fixat al llarg de la visita son els quadres que

hi ha penjats a totes les parets de l’hospital, son fets per professionals o pels

pacients?

De tot, alguns estan fets per pacients, d’altres per treballadors de la clínica,

altres són quadres fets per a exposicions, etc. Una mica de tot.

60

Això és un llibre de Mandalas. Aquests dibuixos son les representacions

d’onades a l’aigua causades per vibracions musicals. Depenen del to que

s’està produint amb un instrument surt

d’una manera o una altra. Es posa olis

de colors a sobre l’aigua que està en un

recipient rodó. Per les vibracions de la

música els olis fan formes a l’aigua. La

música fa aquest afecta sobre l’aigua

sigui on sigui, es a dir que en l’aigua que

tenim al nostre cos fa el mateix efecte.

Llibre de Mandales

Hi ha metges que tenen aquí el seu despatx, visiten a gent no ingressada a la

clínica en el moment, però que normalment han estat abans i/o després

ingressats aquí. Treballen de manera antroposòfica i son especialistes en un

tema determinat,. Moltes vegades els doctors de la clínica demanen consell

sobre la seva especialitat, es a dir que treballem una mica conjuntament. Per

exemple en el cas de que tinguin un pacient al que li fa faltar ser ingressat li

recomanen la clínica.

Per formar-te com a metge antroposòfic, cal estudiar medicina abans i després

cal fer algun curs per formar-te segons les bases antroposòfiques?

Exacte, el normal és estudiar medicina i després fer cursos. No hi ha una

carrera estatal reconeguda de medicina Antroposòfica. L’ideal és tenir aquesta

base sobre l’ésser físic que dona la medicina convencional i després obtenir

una formació sobre l’anàlisi del ésser segons l’Antroposofia, els quatre cossos,

les plantes medicinals, els medicaments, les formes de teràpia, la musico-

teràpia per exemple. Totes les formacions que es poden obtenir d’aquest àmbit

son privades, normalment te les has de pagar tu mateix però també potser que

ho pagui la clínica on treballes si ja tens una feina en el camp.

61

I aquí feu formació?

Si, oferim cursos de formació en diferents teràpies, també de les tècniques

antroposòfiques que portem a terme a l’hospital. A l’hora en que el metge visita

al pacient, la visita rutinària podríem dir, aquest està acompanyat per

estudiants.

També treballem conjuntament amb altres les clíniques i hospitals que també

fan formació, com per exemple l’hospital de Stuttgart i el de Herdege que son

els més grans i famosos.

Passadisos i interior de l’hospital

Les habitacions dels pacients són completament

normals. L’arquitectura és la d’un edifici antic i

convencional així que mitjançant els color hem intentat

mostrar les característiques i les bases de l’arquitectura

antroposòfica. Les parets no son mai blanques estèrils

com en el cas de tots els hospitals, busquem donar una

sensació de calidesa i comoditat.

Porta d’una habitació

No tenim radio ni ordinador ni mòbils. Durant l’estància aquí es tracta de que

els pacients es centrin en ells mateixos, deixant de banda totes les influencies

externes i els factors que els repercuteixen. Si algú porta un aparell de música i

l’escolta mitjançant auriculars per a ell mateix no li prohibim, però sempre

62

aconsellem que no es faci, que no es porti cap element extern que els

impedeixi centrar totes les seves forces en ells mateixos.

Hi ha un horari establert pel dia a dia? Com funcioneu per a organitzar les

teràpies?

Pel mati tots els pacients tenen moltes de les teràpies, així que els matins són

complerts i enfeinats. Per aquesta raó no poden venir visites externes,

familiars, pot ser que si arribessin pel mati haguessin d’esperar, ja què els

ingressats poden estar fent una actuació, una teràpia, rebent un massatge, etc.

Tenim una pausa des de les 13:00h fins les 14:00h. A aquesta hora no hi

poden haver visites tampoc, els mòbils han d’estar apagats i no es poden

utilitzar, és l’espai per a fer el tractament específic del bandatge (wikel) de cada

pacient depenent de la malaltia que pateixen, més endavant ho explicaré

detingudament. Desprès d’aquesta hora la vista dels amics i familiars seria

llibre, però sempre depenent de l’estat de la persona, no pot resultar esgotador

o cansat pel pacient. En la situació en les que algú està molt malament s’han

de limitar/adaptar les visites i acostuma a tenir habitació tot sol.

Ara que parles de les famílies i els amics, en el cuidat intervenen i ajuden

normalment?

Moltes vegades la família fa feines del cuidat ja que quan estan aquí

prefereixen ajudar, però no se li demana a la família cap ajuda, el normal és

que ho facin els encarregats de la clínica. Els encanta que un familiar els hi

doni el menjar, moltes vegades és el moment més complicat i sempre resulta

més fàcil que ho faci algú de la família.

Abans t’he parlat d’unes venes, un tractament especial que fem a absolutament

tots els pacients. Les venen produeixen la sensació d’acolliment, la sensació

que es té quan som petits persona i la mare ens cuida i ens protegeix amb els

seus cuidats.

63

Venes (Wikels)

Els pacients de càncer normalment tenen problemes amb la temperatura

perquè perden sensibilitat, per exemple moltes vagades s’abriguen poc. Les

benes sempre es preparen i s’utilitzen en calent, intenten donar calor ja que

aquesta és la seva principal funció. Hi ha diferents tipus de preparats que van a

dintre la bena: s’administra el la “bena d’oli” quan algú està molt dèbil, l’oli dona

molta calor i sobretot la manté, això és perquè no s’evapora, un altre exemple

és la “bena de te” que utilitzem per a gent més forta i sana, la infusió al principi

dona calor i però després es refreda i estimula que el cos es posi actiu i faci ell

la calor. En principi sempre és millor utilitzar la infusió però en el cas de que el

pacient estigui molt dèbil se li dona el d’oli. També hi ha diferents olis i tes

indicats segons les malalties i els òrgans que aquesta ha afectat que

s’administra un o altre. Per exemple la planta milfulles va molt be pel fetge, i

d’ella se’n fan benes de té i d’oli. També és fan cremes de metalls, cada metall

va be per una cosa concreta o òrgan concret, el coure per exemple és molt bo

pel ronyons.

Un altre exemple és la cua de cavall, una altra planta i que a més a més tenim

molta gent al hort comú, és una planta molt antiga, que creix en lloc secs, té

molta capacitat de pujar des de molt profund aigua fins a les fulles pot fer-se

molt alta, fins a un metre i mig. Per exemple si la gent retent molta aigua a les

cames, la planta ajuda a pujar l’aigua i ha tornar al cicle normal. Els

medicaments contenen, extractes de plantes però també metalls i productes

64

derivats del animals, com per exemple el verí de les abelles. També utilitzem

verins de serps, i de aranyes que s’utilitzen per les afeccions nervioses .

Milfulles Cua de cavall

I on es posen aquesta bandatges?

Depèn de tot, es pot posar la cap, a sobre el fetges, etc, l’òrgan que estigui

danyat: a les cames, als peus, als lloc on hi ha dolor, per exemple a l’esquena...

I les dietes son específiques?

Si, depèn de les malalties és específic, uns han de vigilar els sucres, o altre que

no poden menjar sal, o sense grasses. En general l’alimentació antroposòfica

és de poca carn. Per exemple la carn vermella, la de vedella sonretot, quan un

malalt té càncer se li diu que no és bo per a ell però aquesta carn vermella ja

no la mengen gaire quan estan malalt perquè noten que no els afaboreix.

Només tenim dos dies a la setmana carn perquè la nostre societat és una

societat de menjar molta carn i no es podria deixar de fer-ho de cop i volta. Els

altres dies de la setmana el menjar és vegetarià, i si es vol també es pot menjar

tots els dies vegetarià.

En aquesta habitació tenim dos llits, un de tractament amb calor i l’altre amb

tractament amb fred. Per exemple la de calor serveix per pujar la temperatura

del pacient per fer el mateix que fa la febre, augmentar la temperatura del cos,

ja que mata les cèl·lules cancerígenes abans. S’intenta estimular el cos perquè

estigui amb lluita amb les cèl·lules cancerígenes, que el cos sàpiga que ha

65

d’activar les seves defenses. Per exemple el tractament del vesc també

provoca una reacció de febre en altes dosis.

Camilles (tractament de fred i calor)

5.3 Enquesta

Enquesta a 95 persones per a estudiar el coneixement general que hi ha de

Rudolf Steiner i l’Antroposofia. L’enquesta l’he feta a gent major de 15 anys, ja

que m’interessava saber el coneixement de la gent jove però que ja té una

certa maduresa:

Sexe

Femení 62 65%

Masculí 33 35%

66

Et preocupes per la teva salut?

Sí, per això m'agrada conèixer i provar noves medicines i teràpies 37 39%

Sí, però no massa 56 59%

No, m'és totalment indiferent 2 2%

Creus què els nostres pensaments i el nostre estat d'ànim influeix en la nostra salut

física?

Sí 92 99%

No 1 1%

Creus què són importants els factors externs a l'hora de curar-se?

Sí, són realment condicionants 46 48%

67

Són condicionants però nomès avegades i segons les condicions 44 46%

No influeixen en cap cas 5 5%

Ets partidari/a d'aquesta visió de l'home? "Definició Holisme: Visió de l'home com un tot,

compost de facetes físiques, psíquiques i espirituals."

Sí 61 65%

Desprès de llegir la definció crec que l'holisme és un concepte erroni 8 9%

No ho entenc 25 27%

Has practicat alguna vegada alguna d'aquestes teràpies?

Eurítmia 2 2%

Musicoteràpia 7 7%

Pintura i dibuix terapèutic 6 6%

Tractament del vesc (muérdago) 1 1%

Cap 80 83%

Creus en els resultats de les medicines alternatives i complementàries? (exemples:

homeopatia, acupuntura)

1 4 4%

68

2 14 15%

3 44 46%

4 20 21%

5 13 14%

Saps què és una medicina complementària?

Sí, se perfectament què és 27 28%

Sí, és el mateix què una medicina alternativa 12 13%

No, però coneixo el terme medicina alternativa 36 38%

No, no en tinc ni idea 20 21%

Has rebut tractament d'una medecina alternativa o complementaria alguna vegada?

Sí, tota la vida 5 5%

Alguna vegada 46 48%

No, mai 44 46%

69

Saps qui fou Rudolf Steiner?

Sí, se qui és perfectament 6 8%

He sentit el seu nom abans 16 21%

No, no tinc ni idea de qui es tracta 54 71%

Coneixes alguna de les idees de Rudolf Steiner?

Medicina Antroposòfica 19 18%

Educació Waldorf 14 13%

Agricultura Biodinàmica 7 7%

No en conec cap 66 62%

Què en penses dels medicaments i dels antibiòtics?

1 3 3%

2 8 9%

3 31 33%

4 41 44%

5 11 12%

70

Què penses de la gent que creu en medecines alternatives o què està en contra dels

antibòtics?

La meva opinió és la mateixa 2

3

24

%

Respecto les medecines alternatives però crec què els medicaments i els

antibiòtics són molt positius

6

7

71

%

Crec què són uns sonats, només la medecina tradicional és la correcta

ANÀLISI I CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA

Referent a la primera pregunta, he volgut saber el sexe dels enquestats per fer

una mostra mitjanament igualada. En aquest cas el nombre de dones

enquestades és quasi el doble que el d’homes però com que la mostra és

suficientment gran no crec que això hagi canviat els resultats.

Veient els resultats a la pregunta: et preocupes per la teva salut?, ja es pot

veure que tot i que el 37% si ho faci i es preocupi força, el 60% bàsicament no

se’n preocupa gaire. Això ens dona a entendre que vivim en una societat en la

què la salut esta per baix de molts altres conceptes, com son el plaer, els

desitjos, etc.

Una de les bases de la medicina antroposòfica és la visió holística de l’home, la

visió de l’ésser humà al què li afecten els seus pensaments i sentiments

provocant reaccions físiques. Quasi el 100% dels enquestats està convençut

d’això però en canvi quan se’ls pregunta pel concepte d’holisme, el 25% no

l’entén, i el 9% el creu erroni. Aquest 9% crec que està compost per el grup de

gent què al veure la paraula espiritual a dins del concepte ja no l’ha cregut

71

vàlid. Tot i així aquest tant per cent és reduït i més de la meitat dels enquestats

està d’acord amb el significat d’holisme.

Un altre dels elements que té en compte l’Antroposofia són els factors externs,

el què ens envolta i les emocions que provoquen les situacions que vivim dia a

dia. El tant per cent més elevat correspon als que està convençuts de que

aquests factors són realment condicionants, però el 46% pensa què només

influeixen a vegades i el 5% que no influeixen en cap dels casos. Això mostra

que més del 50% dels enquestats no estan convençuts del tot o que ni tant sols

ho plategen com a un factor determinant en una malaltia.

Respecte a les teràpies m’he sorprès en alguns casos. Tot i que la gran

majoria, el 83%, no n’ha practicat cap mai a la vida, la resta si ho ha fet. El 7%

ha fet musicoteràpia alguna vegada i el 6%, pintura i dibuix terapèutic.

Aquestes dues teràpies són teràpies alternatives que s’utilitzen més

comunament, en canvi l’Eurítmia i el tractament del vesc són exclusivament

antroposòfics. Encara que només sigui el 3%, part dels enquestats han

practicat teràpies antroposòfiques, això vol dir què si hi ha d’haver un mínim de

coneixement sobre la medicina de Rudolf Steiner.

Aquest tant per cent tant baix que formen qui si què ha practicat alguna de les

teràpies de la medicina Antroposòfica, es comprova en una altre pregunta en la

què es vol saber si els enquestats han practicat alguna teràpia alternativa

durant la seva vida. Nomes el 5% ho ha fet durant tota la vida i el 48% ho ha

practicat alguna vegada. La resta, quasi el 50% no n’ha practicat mai. Això

demostra que aquests tant per cent elevat de qui si ha practicat una teràpia

alterativa però que no és cap de les abans esmentades, ho ha fet dintre el

camp de medicines més famoses i més extenses en el nostre país com és

l’Homeopatia.

En les següents preguntes he volgut saber si creien en els resultats de les

medicines que no son la convencional, i a més ho volgut accentuar el terme

medicina complementària. La resposta a si creien amb els resultats està

donada en graus, es a dir, que es podia utilitzar 5 graus diferents per a

contestar: 1 significava que no hi creies gens, i el 5, que hi creies totalment. En

72

el grup de que no hi creu gens o ben poc només el formen un 19%, seria el

corresponent al grau 1 i 2. El grau 3, el del mig, és on trobem que es

posicionen la majoria dels enquestats. El grau 4 i 5 el formen el 35% dels

enquestats. Això ens mostra que més de la meitat si què creu en els resultats

de les medicines alteratives o complementaries. Els resultats no sorprenen tant

ja què la pregunta fa referència a les medicines alteratives i complementaries

ne general, i cadascun dels enquestats pot creure una factible, una diferent.

Per a diferenciar el què és una medicina alterativa d’una complementaria hi ha

hagut més problemes: només el 28% tenia clar quina n’era la diferencia, el 13%

creia erròniament què eren el mateix i el 38% coneix el terme alterativa però no

el complementària. La resta, un 21% no té ni idea de què significa aquest

terme.

A continuació he aprofundit en el tema de l’Antroposofia i en la persona de

Rudolf Steiner. La gran majoria no n’ha sentit a parlar mai, d’aquest home, i

només el 16% ha sentit abans el seu nom, i el 8% sap perfectament qui és. El

poc coneixement sobre aquest camp es demostra en la següent pregunta, en la

què els enquestats han de respondre si coneixen alguna de les seves idees. La

gran majoria, el 62% no en coneix cap, el 18% coneix la medicina

Antroposòfica, a la cua l’educació Waldorf, amb un 13%, i per últim l’agricultura

Biodinàmica amb un 7%. Per la meva sorpresa el tant per cent de persones

que coneixen la medicina Antroposòfica és superior al nombre que coneix la

pedagogia Waldorf, tot i que en el nostre país la pedagogia Waldorf compta

amb més establiments i professionals en l’àmbit.

Una altre pregunta que he fet en forma de grau, 5 com abans, és la que es

refereix als medicaments i antibiòtics. Els enquestats que han respòs 1 creuen

què el seu efecte és totalment negatiu, i els què han respòs 5, totalment positiu.

La gran majoria, el 44%, ha utilitzat el grau 4, el corresponent a què en general

són positius i el tant per cent contigu, el 33%, ha utilitzat el grau 3. El grau 5,

corresponent a què són totalment positius, compta amb un tant per cent més

baix, un 12%. Només el 12% creu què tenen un efecte realment negatiu,

sumant el grau 1 i 2. Aquests resultats ens mostren què corresponant en la

73

societat en la que vivim, la gran majoria creu el s antibiòtics i medicaments

indispensables per a la curació.

A la última pregunta de l’enquesta he volgut esbrinar quina era l’opinió dels

enquestats referent a la medicina alternativa, la diferent a la convencional amb

la que estem educats i la relació d’aquesta amb els antibiòtics. En gernal, com

era d’esperar, la medicina convencional és la què ells practiquen i estan a favor

dels antibiòtics. El 71% respecta les medicines alteratives però no creu en elles

i el 4% les creu totalment errònies. El restant 24% practiquen medicines

alternatives i veuen els medicaments amb respecte, creuen en la regulació què

s’ha de tenir sobre ells.

En general l’enquesta m’ha aportat coneixements què ja imaginava, és a dir,

què ha comprovat el pensament que tenia respecta el coneixement i la opinió

de la gent.

74

6. CONCLUSIONS

Referent al treball en general he pogut assolir gran part dels meus objectius i

he ampliat la visió en la que volia centrar el treball. En principi volia centrar-me

nomes en el què significava la medicina Antroposòfica i quines característiques

té. Fent el treball i sobretot estudiant Rudolf Steiner he pogut comprovar què el

seu pensament és realment complexa i què la visió què tenia ell era de la vida

en general. La medicina Antroposòfica està estretament lligada amb la resta de

llegats què Rudolf Steiner va iniciar.

De cara als meus objectius he assolit la gran majoria, com he dit abans. M’he

documentat sobre l’Antroposofia en general i he estudiat a fons la vida i les

influencies de Rudolf Steiner. He pogut veure qui el va influir i quines

circumstàncies el van portar a ser qui fou. També mitjançant la part pràctica he

pogut veure com es du a terme, actualment, aquesta medicina i les teràpies

que es practiquen en un hospital. A més a més he pogut veure quines son les

característiques d’una escola Waldorf i com és el dia a dia en una escola així.

Un dels aspectes que volia treballar era el de la persona de Rudolf Steiner i ho

he pogut fer mitjançant el llibre de Gary Lachman, una biografia sobre Steiner

que tot i ser complicada de llegir m’ha ajudat a documentar-me pel què fa a la

seva vida. Fent aquesta lectura he descobert aspectes de la personalitat

realment interessants. Una de les caracteritzacions de la seva família és què és

humil, Rudolf aprèn a treballar i a buscar-se la vida des de ben petit. La

naturalesa per exemple, té una grandíssima influencia sobre la seva persona,

des de ben petit creix envoltat de muntanyes i de boscos, els Alps

concretament. Això el fa connectar amb ella, provoca una visió especial del

que significa la natura per ell i fa què més endavant desenvolupi el seu

pensament : utilitzà la natura nodrir-se d’ella i no fer-la malbé.

Un dels aspectes curiosos de la seva personalitat és la relació que té amb els

seus germans. Se sap què tenia una germana i un germà per explicacions que

feia a les seves conferències, però en la autobiografia que fa als últims anys

75

no hi apareixen. Això ens fa pensar que no tenia una relació forta amb ells i què

nomes en manté contacte a la infància. La relació què té amb les dones també

és curiosa. Moltes persones que el van conèixer i escriptors què han escrit

llibres i articles sobre aquesta relació parlen de la visió que tenia d’elles. Diuen

que és possible que mai arribés a perdre la virginitat, què la relació què tenia

amb les dones era exclusivament platònica. Concretament les seves dues

mullers, que eren d’edats més avançades a la seva. En general la relació social

que tenia era curiosa. Alguns escriptors pensen que patia un grau d’autisme

per exemple. Des del meu punt de vista això podria ser totalment cert, les

caracteritzacions de la seva persona son complexes i a vegades recorden al

trastorn d’autisme. Com molts “genis” de la historia, Rudolf Steiner desenvolupa

quelcom, en el seu cas un pensament i visió del món, al que la gent no està

acostumada, i com tots aquests genis pertanyents a doctrines com medicina,

arquitectura, filosofia, etc., es parla sobre la seva estranya i peculiar

personalitat.

Un dels aspectes que no m’esperava trobar és la seva connexió amb la religió.

Des de ben petit ja afirma que el món religiós el fascina i li troba quelcom

realment interessant. El seu convenciment del món espiritual l’apropa més a la

religió, la catòlica concretament.

He pogut comprovar que la medicina Antroposòfica està realment relacionada

amb les medicines orientals, com son la Tibetata i la Ayureta, i les concepcions

orientals també com el Budisme i el Karma. Totes elles tenen una concepció

holística de l’ésser humà i de tot el que l’envolta. L’existència i l’acceptació

d’aquest món espiritual les caracteritza i Rudolf Steiner va quedar realment

lligat a questa manera de veure el món.

La medicina Antroposòfica en general i aquesta visió del món és realment

complexa i difícil d’entendre de manera resumida. Crec què la informació què

he obtingut engloba molts aspectes i un camp complicat. La visió antroposòfica

es basa en moltes coses en el què la majoria de la gent diria fe. Segons

aquesta manera de veure el món no és necessària la comprovació física de les

coses, tal i com diu la medicina convencional. Molts dels aspectes

76

antroposòfics fan referència a l’esperit, quelcom que no es tangible als nostres

sentits però que segons la medicina Antroposòfica sí per al nostre cos. Crec

què l’ésser humà ha d’ampliar aquesta visió tant reduïda sobre el que es

tangible pels nostres sentits, cal començar a veure’ns com a un conjunt i ser

conscients què les emocions i els sentiments que té la nostra persona ens

afecten a la salut. Hauríem de creure en què el nostre pensament té una gran

influencia sobre nosaltres mateixos i que ens cal cuidar la nostra salut tant

física com psíquica i emocional.

La part pràctica crec que és la què és la part més important del treball. La visita

a la clínica antroposòfica m’ha permés veure en directe com es porta a la

pràctica tota la teoria que he aprés amb la recerca del tema. Mitjançant la visita

he conegut teràpies i aspectes que no havia trobat abans i he pogut comprovar

què en gran majoria les idees de Rudolf Steiner es segueixen encara ara al peu

de la lletra. Gràcies a la visita he comprovat també, què la medicina

Antroposòfica esta estretament relacionada amb costums antics, que moltes de

les pràctiques que s’utilitzaven abans i que ara s’han perdut degut al excés que

fa la societat de la automedicació, la medicina Antroposòfica les reafirma. Un

exemple n’és el de la febre: la febre és un sistema de defensa del propi cos i

des dels inicis de la civilització ha estat una manera de curar, com més es

suava i es provocava pujar la temperatura del cos abans es combatia la

malaltia. En l’actualitat quan una persona té febre el primer què es fa és baixar-

li urgentment provocant que la naturalesa del cos en combatre la malaltia

s’alteri. D’aquesta manera estem provocant la inactivitat de les nostres pròpies

defenses i del nostres sistema.

Pel què fa a la pedagogia, tot i que no he aprofundit en aquest àmbit, com més

l’estudiava més interessant em semblava. L’educació d’aquestes escoles està

basada en desenvolupar la creativitat de l’infant i la seva autonomia, busca que

els nens petits aprenguin a experimentar per ells sols i sempre dintre l’àmbit de

la natura. Els horaris d’adaptació son possiblement una gran diferencia amb les

altres escoles, la possibilitat d’adaptar-se als canvis amb tranquil·litat i amb el

ritme necessari de cada infant caracteritzen la pedagogia Waldorf. Tot i la

flexibilitat a l’hora d’experimentar, aquesta pedagogia estableix ordre i

77

organització, pretén educar amb total llibertat però de manera responsable.

Aquestes escoles estan estretament lligades amb la religió Catòlica també.

Depenent de l’escola aquesta religió es practica més o menys, i també ha estat

el detonant de què s’hagin creat altres escoles amb una pedagogia semblant

però de caire no religiós. Noves escoles que neixen amb projectes de

creativitat, relacionats amb les arts i la natura, tenen bases semblants a les de

l’educació de Rudolf Steiner.

En general aquets visió de la vida dóna un gran valor al respecte: el respecte a

l’ésser humà, tant en el seu cos físic com en el psíquic i l’espiritual, el respecte

a les emocions i a la sensibilitat causades per les experiències de la vida, a la

natura, la terra i l’univers com un tot conjunt.

78

7. BIBLIOGRAFIA

7.1 Bibliografia

- Rudolf Stenier, de Gary Lachman. Editorial: Atalanta

- Rudolf Steiner y antroposofía para principiantes, de Lía Tummer. Buenos

Aires: Era Naciente, cop. 1999

- El legado de Rudolf Steiner, Rodolfo Román (artícle)

7.2 Webgrafia

http://www.casasteiner.com.ar/cancer.htm

http://www.paudedamasc.com/?cuaderno=la-euritmia-como-canto-visible

http://www.buenastareas.com/ensayos/Medicina-Convencional/61850.html

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudolf_Steiner

http://www.rudolf-steiner-handbuch.de/

http://www.sociedadantroposofica.com/

http://www.anthroposophie.net/steiner/bib_steiner_zeittafel.htm

http://www.colegioswaldorf.org/pedagogia.html

http://www.centrowaldorf.com/sitios.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Medicina_antropos%C3%B3fica

http://nuevaama.blogspot.com.es/2009/05/la-medicina-antroposofica.html

http://www.weleda.es/component/content/article/11-

medicamentos/medicamentos/90-medicamentos-antroposoficos.html

http://www.educacionviva.com/curseducacioviva.htm

http://www.cancer.gov/espanol/cancer/que-es

http://www.medicinabuenosaires.com/revistas/vol67-07/tapa_s2.html

79

http://suite101.net/article/muerdago-a5474

http://holossalud.blogspot.com.es/p/agricultura-biodinamica.html

http://sobresuiza.com/2009/10/08/el-goetheanum-sede-de-la-antroposofia/

http://www.escolawaldorf.org/nweb/introduccio_pedagogia_waldorf

http://www.goetheanum.org/After-Rudolf-Steiner-s-death-br-1925-

1945.127.0.html?&L=1

http://www.lamariposanocturna.com/antroposofia.html#arte

http://aquarianagegm.blogspot.com.es/2011/11/goetheanum.html

http://www.mysteriendramen.org/mysteriendramen-druckversion.html

http://www.threefold.org/education/otto_specht_school/index.aspx

7.3 Videografia

http://www.youtube.com/watch?v=5mNBaLC_37U (Euritmia' movimientos y

gestos del cuerpo con capacidad sanadora – Univision Noticias)

http://www.youtube.com/watch?v=wM5hGJMQ8oA (The Alchemy of the Everyday" a

Vitra Design Museum exhibition)

http://www.youtube.com/watch?v=Psnt3VTBzIU (Medicina Antroposófica – Antrosana)

80

8. Annexes

8.1 Diccionari de conceptes i autors

Brentano, Franz Clemens Honoratus Hermann (1838-1917) fou un influent

filòsof i psicòleg alemany, a més a més fou sacerdot catòlic. Doctorat el 1862,

es va ordenar sacerdot. La seva obra més rellevant fou: Psicologia des del punt

de vista empíric. Els seus estudis en el camp de la psicologia van introduir el

concepte de «intencionalitat» segons el qual els fenòmens de la consciència es

distingeixen per tenir un contingut, és a dir, per «referir» a algun objecte. Va

definir al seu torn la «existència intencional», que correspon, per exemple, als

colors o els sons. Brentano partia d'uns principis aristotèlics desenvolupats

durant l'edat mitjana.

Celtes és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per descriure, en un

sentit ampli, al poble o conjunt de pobles de l'Edat de Ferro que parlaven

llengües celtes, una de les branques de les llengües indoeuropeas.

Fichte, Johann Gottlieb (1762-1814) va ser un filòsof alemany defensor de

l'educació nacionalista. Estudià críticament l'obra de Kant, a partir de la qual

intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb

l'activitat moral, social i religiosa. Fichte tractarà de trobar un primer principi que

pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i

malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo

Absolut il·limitat.

Goethe, Johann Wolfgang von (1749-1832) va ser un pensador i literat

alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta

des de la poesia, la novel·la, el teatre fins l'assaig i és l'iniciador del corrent

literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor

del romanticisme alemany. Va estudiar Dret i es va interessar per altres

branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina que el

van portar al descobriment de l'os intermaxil·lar. També es va interessar per la

botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes, en ell

81

intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals reconeixent

l'analogia de la forma dels cotiledons, de les flors o les fulles. En el camp de la

música són innombrables els poemes de Goethe convertits en lieder per

compositors de totes les èpoques.

El karma és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la

causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del

funcionament del samsara (o "cicle de les reencarnacions"), un dels fonaments

del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes -

positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva

consciència, condicionant les seves futures encarnacions. La llei del karma és

el centre de les religions originades a l'Índia: hinduisme, sikhisme, budisme i

jainisme.

La Mandala és un terme utilitzat tant en el budisme com en l’hinduisme. Són

diagrames o representacions esquemàtiques i simbòliques del macro i el

microcosmos. La majoria de les cultures posseeix configuracions mandáliques,

freqüentment amb intenció espiritual.

La medicina Ayurvèdica es basa en la teoria dels cinc elements del

funcionament de l'univers: aire, foc, aigua, terra i èter (espai). Aquests es

manifesten en el cos com tres principis bàsics, els quals prenen el nom de

doshas i són: Pitta, Kapha i Vata. Els doshas indiquen les característiques

físiques i psíquiques dels éssers humans. A més, depenen de l'harmonia que hi

hagi amb el medi ambient intern i extern, els quals van a determinar la salut i

malaltia. Aquesta medicina es basa en l'existència d'una equivalència entre

l'univers i la persona, com també la interrelació molt estreta entre la ment i el

cos, considerant que qualsevol experiència positiva o negativa, en una d'elles,

afecta l'altra. El camp ayurveda no veu malalts sinó persones sanes que han

perdut la seva harmonia o equilibri. Tota malaltia porta una contrapart

emocional i la medicina ayurvèdica tracta les dues.

La medicina Tibetana és un sistema mèdic complet i natural, que percep

l'home d'una manera holística: cos, ment, ànima, energia i entorn. La sanació

es promou a equilibrar els 3 principis bàsics: Lung o moviment, Tripa o calor i

82

Baken o fred, ja que la malaltia resulta de la seva desequilibri. Per al tractament

de les malalties s'empren principalment píndoles, massatges, acupuntura,

canvis d'estil de vida i alimentació. El Sowa Rigpa busca reequilibrar-basat en

el camí mig budista-desequilibris extrems en les tres energies principals i dels

cinc elements, excessos o errors en la dieta i mals hàbits de vida.

El mètode de dinamització homeopàtic consisteix en la preparació dels

remeis homeopàtics: una sèrie de dilucions seguides d'agitacions, deu fortes

sacsejades després del procés de dilució. Es creu que la vigorosa agitació que

segueix a cada dilució transmet part de l'essència espiritual de la substància a

l'aigua.

Nietzsche, Friedrich Wilhelm (1844-1900) fou un filòsof alemany considerat

actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va fer

una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant

la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les

actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Va meditar sobre les

conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració, reflexió que

expressà d'una manera concisa en la seva observació que «Déu ha mort». És

considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió

de Paul Ricoeur), juntament amb Karl Marx i Sigmund Freud.

Richter, Johann Paul Friedrich (1763-1825) va ésser un escriptor i pedagog

alemany. A partir de l'any 1793 va publicar la seva obra sota el nom de Jean

Paul. Influït per Goethe i Rousseau, promogué una educació que respectés la

personalitat de l'infant. Atorgava gran importància a l'educació musical, el cant i

la dansa i era partidari d'una formació intel·lectual que enfortís la intel·ligència

sense haver d'impartir massa coneixements.

Schopenhauer, Arthur (1788-1860) fou un filòsof alemany. La seva obra més

famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del

pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué

amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el

sistema Schopenhauer".

83

La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina

esotèrica nascuda a l'Antiguitat. La moderna teosofia recupera el principi

teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de

l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un «cos

de veritat» comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen,

és una recreació moderna del Sanatana Dharma, «la Veritat Eterna», com a

religió en si mateixa.

La Triformació Social és un nou model de societat que proposa l'Antroposofia.

D'aquesta iniciativa va néixer la necessitat d'humanitzar el món econòmic i

financer. Consisteix en tres màximes directrius de les diferents funcions socials:

la llibertat, l’igualtat i la fraternitat. Rudolf Steiner va concebre la llibertat com a

principi bàsic que ha de regir la vida cultural - espiritual, la igualtat com a pilar

fonamental de l'àmbit jurídic -legal, i la fraternitat com a suport imprescindible

per a l'activitat econòmica. En educació això significa desenvolupar en el nen

les bases per a un pensament clar i precís que tendeixi a la llibertat, sentiments

autèntics que respectin als altres en un marc d'igualtat de drets i obligacions i

una voluntat vigorosa.

84

8.2 Annexes

Article de la revista Integral: El legado de Rudolf Steiner, de Rodolfo Román:

85

86

87

88

89

90

Programa de l’escola alemanya Kindergartenbammental:

91

92

93

Programa de propaganda de l’escola Rosa d’Abril, partidaria de l’educació

Waldorf i situada al barri d’Horta, Barcelona:

94