1

Parlament lliurament dels Premis de narrativa periodística i

celebració del número 25 del suplement Diàlegs d’Educació.

24/05/2012

Primer de tot agrair-vos molt sincerament que ens hàgiu volgut acompanyar en aquest

acte. Agrair també la presència del Sr. Albert Bayot (Director dels Serveis

Territorials a Girona), el Sr. Carles Ayats (Director editorial Setmanari Empordà) i el

Sr. Toni Soler (Escriptor i Periodista).

Probablement avui és un dia especial, però també una setmana especial, i fins i tot un

mes especial. Especial per la confluència de tots els projectes que presentem. Però,

també especial per la seva normalitat, perquè els dies a les aules, a l’ensenyament, és

un no parar constant.

Especial perquè ens hem reunit famílies, alumnat, professorat, i professionals de

diferents administracions i entitats per parlar i gaudir de l’Educació, per visualitzar

una manera de fer i de sentir la nostra feina.

El motiu? Molt senzill, veure la culminació dels projectes que l’alumnat de les

escoles i instituts de la nostra comarca ha anat realitzant al llarg de tot el curs.

Aquesta manera de fer té un nom: TREBALL EN XARXA. Expressió que els

professors no ens cansem de repetir a les aules, però que tant costa d’articular al món

adult. El nostre Servei educatiu s’esforça, des de fa temps, en construir aquesta xarxa

1. Conferència d’inici del curs

escolar (IV)

7. Jugamat i proves Cangur (II)

2. Jornada de la filosofia (III) 8. Fòrum de treballs de recerca (IV)

3. TramunTEC (IV) 9. Arrela’t

4. Cantània (IV) 10. Una comarca de museu. Museus en xarxa

5. English Day (IV) 11. Suplement “Diàlegs d’Educació”

6. Rodajoc (X edicions) 5 Seus I el darrer de tots,

12. Premi de narrativa periodística

Si ens hi fixem una mica, tots aquests projectes han estat desenvolupats per diferents

àrees i professionals i repartits entre les diferents localitats de la comarca, amb la

clara intenció de donar suport, més enllà de l’aula, al professorat implicat i als

municipis acollidors.

Aquesta manera de treballar i entendre l’educació ens ha dut fins aquí.

Uns 4000 alumnes, més de 300 professors i la quasi totalitat dels centres educatius de

la comarca participen CADA ANY en aquests projectes.

Per situar aquestes dades, només recordar que, a part dels múltiples atractius que té la

nostra comarca, també gaudim de més de 85 escoles. Grans, mitjanes i petites.

2

Aquest treball en xarxa de què parlem no hagués estat possible sense la implicació de

molts professionals anònims, amb una il·lusió desbordant.

També dir-vos que per consolidar aquesta línia de treball, ens faltava un pas més. Un

pas que obrís la porta a la visibilitat de la feina feta pels professionals de l’educació

més enllà de les aules. Així sorgeix la idea d’impulsar un Suplement educatiu que

apropés la feina feta dels centres a la resta de la ciutadania.

Si volem ser fidels a la realitat, hem de dir que aquesta porta ens feia una mica de

por. Estic segur que en Toni Soler trobarà les paraules perfectes per descriure aquesta

sensació dins l’entorn actual; pressió, ètica, valors, esperit de crítica constructiva, etc.

Totes elles paraules que ens van volar pel cap a l’hora d’arriscar-nos a fer aquest pas.

Realitzada la primera reunió i vist el resultat dels primers números, la sorpresa va ser

molt gratificant, doncs la sintonia, l’enfocament, la manera de donar i respectar la

informació va ser plena. En aquest punt volem destacar el paper de l’equip del

Setmanari Empordà, especialment, al Sr. Carles Ayats i la Sra. Mairena Rivas per la

paciència pedagògica que han tingut amb nosaltres.

Doncs bé, aquí en teniu el resultat, 12 projectes, de moment, 25 números del

suplement, de moment, i una il·lusió intacta.

Res més. Passo la paraula al Sr. Albert Bayot. Director dels Serveis Territorials de

Girona.

Sr. Josep Maria Mora

Director del Centre de Recursos Pedagògics (CRP)

Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Acte: Premis Diàlegs d’Educació Data: 24 de maig de 2012Lloc: Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Il·lustríssim alcalde, director dels Serveis territorials d’Ensenyament, integrants del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, patrocinadors i col·laboradors, familiars i professorat, alumnat participant. Benvolgudes i benvolguts totsL’Ensenyament i els mitjans de comunicació mantenim una singular relació. Sembla que si en el col·lectiu de l’educació no passa res dolent, no són noticia als mitjans. Només hem de repassar la premsa dels darrers dies per veure com l’Ensenyament ha estat ‘de moda’ -per dir-ho d’una manera entenedora- per uns motius que poc o res tenen a veure amb allò que passa a l’interior de les aules de les nostres escoles.El naixement de Diàlegs d’Educació, ara fa vint-i-cinc edicions, va ser precisament per això, per mostrar als nostres lectors què feien l’alumnat, el professorat i, en general, tota la comunitat educativa de l’Alt Empordà. Estàvem segurs que més enllà de problemes amb les inscripcions, amb el nombre d’alumnes per aula o amb les aules prefabricades -o barracons com s’han anomenat segons l’època política de torn- hi havia més vida.Vint-i-cinc edicions després puc assegurar-vos que ens hem sorprès amb les persones, les experiències i l’esperit educatiu que han anat desfilant per aquestes pàgines mensuals. Crec sincerament que, en moments complexes com l’actual, és encoratjador comprovar que existeix un col·lectiu compromès amb el futur dels més joves. El futur en definitiva, de la nostra comarca. Però de la mateixa manera que l’Ensenyament funciona a l’Alt Empordà gràcies al treball conjunt de tota la comunitat educativa, crec que és just reconèixer també aquelles persones que han fet possible aquestes vint-i-cinc edicions dels Diàlegs d’Educació. La Mairena Ribas, des de l’Empordà, i en Josep Maria Mora, des del Servei educatiu de l’Alt Empordà, han estat els directors d’aquesta orquestra en què també hi toquen la Montserrat Noguer, en Josep Maria Godoy, la Montse Barnadas, en Fede Luque, la Pili Arnaiz, l’Àngel Agustí i tots els professionals del CRP, l’EAP i l’LIC (ELIC). I aquest concert educatiu tampoc no hagués estat possible sense la intervenció de l’alumnat i el professorat dels centres docents de la comarca.L’èxit de participació del Primer Premi de Narrativa Educativa Diàlegs d’Educació ha estat, per a tots nosaltres, com una empenta per a continuar treballant plegats per a seguir obrint, de bat a bat, les aules de la comarca a través de les pàgines del Setmanari de l’Alt Empordà.

I abans de donar pas al nostre convidat i conferenciant d’avui, en Toni Soler, permeteu-me acabar tot donant les gràcies a tots els joves ‘periodistes’ que han participat en aquest premi. Penseu, que més enllà de si guanyeu o no, la lectura i l’escriptura seran dues eines bàsiques en el vostre futur personal. Gaudiu llegint i tant de bo, algun dia un de vosaltres ens permeti a la resta gaudir dels vostres textos com a escriptor. ----I arribat aquest punt, a qui li toca parlar és a Toni Soler, que serà l’encarregar de pronunciar la conferència ‘El periodisme i el seu valor educatiu’.

Poca cosa puc dir del nostre convidat que tots vosaltres no sapigueu. Primer de tot, li donem les gràcies per haver acceptat aquesta invitació.En Toni Soler va néixer a Figueres ara farà prop de 47 anys. Fill de l'escriptora Carme Guasch, que va ser una col·laboradora activa de l’EMPORDÀ, i d’Antoni Soler es va criar a Badalona i va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb els seus estudis d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona.Malgrat que tots nosaltres el coneixem més pel seu humor àcid, no podem oblidar que la seva trajectòria periodística va començar en un camp més seriós, o possiblement ara podríem pensar que no tant, com la política catalana com a redactor dels diaris Avui i El Observador.Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l'equip del programa El Terrat, de Ràdio Barcelona, com a guionista. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3 ("Sense Títol", "Bonic Vespre"), primer com a guionista, després com a director del seu propi programa ("Malalts de Tele", 1997-2000), un espai de paròdia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 al programa més innovador.El 2000 va començar a l'emissora RAC 1 el programa "Minoria Absoluta", que el 2002 esdevindria diari, i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de ràdio d'Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En televisió, després de diverses temptatives de traslladar l'humor polític de "Minoria Absoluta", Toni Soler dirigeix i presenta l'exitós Polònia. Aquest programa ha estat guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d'una televisió local.És director de la productora Minoria Absoluta, responsable dels programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d'altres productes audiovisuals.Al llarg d’aquesta anys no ha abandonat la seva relació amb els mitjans impresos, com La Vanguardia, i des de 2010, és un dels impulsors del diari

Ara. I a més de fer tot això, encara li ha quedat temps per escriure algun llibre.Veureu que amb aquesta intensa trajectòria i la seva relació familiar amb l’ensenyament, qui millor que en Toni Soler per parlar d’‘El periodisme i el seu valor educatiu’.Quan vulguis

Carles Ayats

Director Editorial Setmanari Empordà

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Avinguda Maria Àngels Anglada, 13 17600 – Figueres Tel. 972 50 91 50 Fax. 972 67 01 47 se-altemporda@xtec.cat http://www.sealtemporda.cat

1

Primer Premi

Títol: Aniversari Autora: Carme Nolla Ollé Escola: Maria Àngels Anglada (Figueres)

Tot just vaig acabar de llegir aquell correu, vaig saber que hi havia d'anar. El text em demanava que anés a l'Oficina de Correus i recollís un paquet a nom meu. També deia que quan tingués el paquet a les mans el portés a casa i l'obrís amb la meva mare. Estava nerviós, no sabia qui era aquella persona misteriosa que m'havia enviat aquell correu electrònic. I si era un assassí? O un traficant? També podia ser que fos un amic de la mare... Picat per la curiositat, em vaig posar l'abric i li vaig deixar una nota a la mare dient-li que arribaria una mica més tard i que no patís. Vaig arribar a l'Oficina de Correus i vaig seguir les instruccions fil per randa tal com em demanaven. Tan bon punt vaig tenir el paquet a les mans, el vaig portar a casa. Per sort, la mare ja havia arribat i, després d'explicar-li el que m'havia passat, vam decidir obrir el paquet plegats. Vaig destapar la prima tapa i... en va sortir un gosset! Era un gosset pelut i de cara carinyosa i tenia uns ullets brillants i foscos com el carbó. Era molt suau, d'un tacte tan agradable que semblava un peluix. En el paquet, també vam trobar una carta destinada a la mare. Era de l'oncle! Ens havia volgut fer una sorpresa, ja que demà serà el meu aniversari!

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Avinguda Maria Àngels Anglada, 13 17600 – Figueres Tel. 972 50 91 50 Fax. 972 67 01 47 se-altemporda@xtec.cat http://www.sealtemporda.cat

2

Segon Premi Títol: La pèrdua a l'espai Autora: Amal Abdeslami Escola: Els Grecs (Roses)

Era un dia de pluja i jo estava estirada al llit llegint un missatge que m'havien enviat. El missatge deia així: Hola Pepa! Soc el Tric-Trac, l'alcalde de Mobilàndia, i et convidem a passar una setmana al nostre planeta per fer propaganda al vostre planeta del nostre. Per això t'enviem el nostre ciutadà, el Monstre de les Comunicacions, que et guiarà i t'ajudarà a arribar-hi. Bona sort. Em vaig quedar de pedra, enviarien un monstre a casa per dur-me a un planeta desconegut. De sobte, una cosa peluda va aparèixer a la meva habitació i em va dir que fes les maletes, que marxàvem cap a Mobilàndia. Vaig sortir al jardí on m'esperava el monstre amb la seva nau i hi vam pujar. Ens vam alçar i en un, dos, tres segons ens vam aturar. Què havia passat? Resulta que el meu amic Monstre s'havia equivocat teclejant la paraula Mobilàndia al GPS i vam anar a parar a un altre planeta. Ara teníem tres problemes: estàvem perduts, no teníem combustible i la nau estava espatllada, destrossada. Ja no podíem tornar a la Terra i ens vam quedar allà per sempre, i tot per culpa del monstre. Però a mesura que anava passant el temps, em vaig adonar que aquell planeta estava buit, i que el monstre i jo érem els únics habitants que hi havia, així que vam construir cases i em vaig fer alcaldessa d'aquell planeta. I van començar a arribar gent i extraterrestres per viure-hi. Ara tenia un planeta per a mi sola i era el planeta més poderós de tot l'Univers, i tot gràcies al Monstre de les Comunicacions.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Avinguda Maria Àngels Anglada, 13 17600 – Figueres Tel. 972 50 91 50 Fax. 972 67 01 47 se-altemporda@xtec.cat http://www.sealtemporda.cat

3

Tercer Premi Títol: Tot el que pot fer un ordinador... Autora: Èlia Adroher Llorens Escola: Amistat (Figueres)

Aquell dia, vaig obrir l'ordinador per buscar informació a Internet. En obrir-lo, vaig fer un bot sobre la cadira. Hi havia fotos meves penjades a la xarxa! Qui ho podia haver fet allò? Era indignant! També hi havia descripcions esbojarrades sobre mi, i vídeos meus amb moltes visualitzacions! Per començar, vaig anar a veure el meu millor amic, que era molt bo amb l'ordinador i em coneixia molt bé. Ell va reconèixer haver penjat un vídeo, però se li havia anat de les mans: s'havia bloquejat Internet i només hi sortien coses meves (fotografies, vídeos i descripcions!). Un cop a casa, vaig mirar el correu electrònic. Tenia milers i milers de missatges de gent que no coneixia. La cosa bona era que entre tots aquells correus electrònics n'hi havia un que era de la noia que m'agradava, la Laia. Deia que era molt guapo i simpàtic! Jo estava encantat! Després d'aquell dia, tot havia canviat. Sortia als mitjans de comunicació (ràdios, revistes, Internet, televisió...). Era un dels homes més famosos de l'any i la Laia estava enamorada de mi! Tot era perfecte! I, de sobte, va sonar el despertador...

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Avinguda Maria Àngels Anglada, 13 17600 – Figueres Tel. 972 50 91 50 Fax. 972 67 01 47 se-altemporda@xtec.cat http://www.sealtemporda.cat

4

Primer Accèssit Títol: El misteriós correu electrònic Autora: Núria Ginesta Sánchez Escola: La Salle (Figueres)

En obrir el correu electrònic, vaig veure que en tenia un de nou. Aquest correu-e era tot ell misteriós. No se sabia qui l'havia enviat ni de què anava l'assumpte, però no vaig perdre el temps i el vaig obrir. El missatge deia: “Hola amic meu, t'he estat observant i he descobert que tens un amagatall secret. Quan hi tornis a anar, prepara't que vindré i et robaré tot el que hi tens. Si no vols que et passi res, no hi vagis!” En veure aquell missatge, em vaig quedar sense paraules perquè no tenia cap amagatall secret. Vaig estar dies i dies sense sortir de casa. Mirava i mirava per la finestra, però no veia res. Al cap d'uns dies, vaig sortir de casa, vaig agafar el cotxe i quan era a dins vaig trobar una nota. Aquella nota era molt curta, però molt misteriosa i em tornava a dir que “em vigilaven”. Vaig anar a la Policia i els vaig explicar tots els fets. A la Policia, però, em van dir que no tenien prou informació com per investigar el cas. Decebut, vaig tornar cap a casa i, mentre aparcava el cotxe, vaig veure un home que em mirava. Em va semblar que era el meu cosí de Barcelona, però no n'estava segur. Me'l vaig tornar a mirar i sí que era ell. Vaig anar a saludar-lo i li vaig dir el que em passava. Ell va fer una cara com de voler dir: “He estat jo!”. Li ho vaig preguntar i em va dir que sí, que havia estat ell. Quan li vaig preguntar que per què m'ho havia fet, ell em va respondre: “Perquè tenia ganes de veure't i encara que som cosins no ens veiem gaire i tenia ganes de veure't.” Jo em vaig enfadar molt i li vaig dir que no ho tornés a fer. Des d'aquell dia ens veiem cada setmana i des d'aquell ensurt no he tornat a obrir el correu electrònic.