I LOVE BARCELONA extret de Núria Miret i Antolí

Passejant per rutes originals que et pots fer a la teva mida d’acord amb les teves preferències. Potser veient el llibre voldràs veure una porta antiga, un carreró del barri gòtic, una petita botiga de fa dos segles a punt de desaparèixer o una façana, un jardí o una escultura poc coneguts. SECRETS DEL MONESTIR DE PEDRALBES

Es va aixecar en 13 mesos (temps rècord per a l’època). Gòtic, el podem admirar gairebé intacte, ocupat fins al 1983 per monges clarisses que ara viuen en un edifici annex i modern. Allotja el claustre gòtic més gran del món perfumat de tarongers, roses, gessamins, xiprers... i un jardí de plantes remeieres. També es pot visitar la farmaciola, la cuina, la sala capitular, la font, les cel·les, humils i precioses. A les portes del monestir hi ha una pedra grossa: és un menhir, un dels vestigis més antics de Barcelona (set mil anys, diuen), del qual només sobresurt la part de dalt. Té una funció: portaven el reu allà i li feien posar el cap damunt la pedra dient-li que sentiria cantar els àngels. Quan el malaurat posava el cap a la pedra, l’hi esclafaven. Això diuen.

1

BIKINI

Des del 1953 que funciona aquest local de concerts, copes, ball, festes... és un dels històrics de Barcelona. Ells es van inventar els bikinis que tant ens agraden (sí, els entrepans calents de pa de motlle, pernil dolç i formatge). I continuen imbatibles a la Diagonal, 547. S’hi ha d’anar per força. http://bikinibcn.com/bikini/

2

EL 22@ LA CANTINA DE PALO ALTO

La història de Palo Alto comença el 1987 quan un promotor d’espectacles, Pierre Roca, compra la vella fàbrica Gal i Puigsec, hi instal·la les seves oficines i lloga la resta. Gairebé alhora es traslladà la famosa sala Zeleste a l’edifici Huracan Motors; començava la recuperació de les velles fàbriques del barri. D’entre els primers en traslladar el seu taller a Palo Alto –Palo Alto és la xemeneia que domina el conjunt- hi hagué Javier Mariscal, dissenyador i il·lustrador. Palo Alto esdevingué un centre de creació inspirat en la Factory novaiorquesa d’Andy Warhol i va ser la punta de llança per al trasllat de tallers artístics al Poblenou i de la posterior creació del 22@ a partir de l’any 2000. El 22@ és tot un districte destinat a la innovació. La cantina és el restaurant que hi ha a dins el complex de Palo Alto. Fan un menú al migdia (olé els arrossos del dijous) i esmorzars servits en un interior agradable o en un pati autèntic i deliciós, perfecte per anar-hi amb família. Al carrer dels Pellaires, 30-38.

3

CAN CORTADA

Sobre una antiga vil·la romana del segle I es va edificar fa mil anys una masia fortificada. A poc a poc va esdevenir residencial, amb una activitat agrícola important. I al segle XVIII la compra en Joan Baptista Cortada, que li dóna nom. La masia que avui podem veure és resultat de les diverses transformacions fetes, sobretot al XIX, i allotja un restaurant d’anomenada, amb un jardí molt agradable per fer-hi un sopar romàntic, a l’interior del qual hi ha l’antiquíssima torre de defensa. A l’avinguda de l’Estatut, s/n. http://www.gruptravi.com/ca/can-cortada/

4

REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

Un entramat de túnels on es podien refugiar unes dues-centes persones corre dotze metres sota la Plaça del Diamant. Va ser construït pels veïns durant la Guerra Civil i és un dels refugis més grans de Barcelona. Les seves parets i sostres tapats de maons van tornar a veure la llum l’any 1992. Es pot visitar i fa feredat. http://guia.bcn.cat/visites-guiades-al-refugi-antiaeri-de-la-placa-del-diamant_99400176077.html

5

TAVERNA EL GLOP

Un restaurant que havia estat entre els més modernets a la Barcelona dels 80. Decoració tradicional i tovalles de quadres... Al Glop dominen la brasa i el menjar tradicional (cargols, calçots, torrades, botifarres... bones postres). Al carrer de Sant Lluís, 24. Per cert, diuen que hi va el Bruce quan és aquí.

6

EL VELÓDROMO

El Velódromo va dir que tancava i vam tenir un disgust. Era un clàssic! Però va tornar a obrir sense perdre gens, mantenint-se fidel al seu aire original. Els canvis han estat encarats a l’oferta, perquè ara la cuina obre des de primeres hores del matí fins ben entrada la nit. Un lloc per quedar. A Muntaner, 213, al costat del Passatge Pellicer. http://moritz.com/ca/seccio/el-veldromo-0

7

LA MANÇANA DE LA DISCÒRDIA

Hi ha un tram del passeig de Gràcia entre Aragó i Consell de Cent conegut com la Mançana de la Discòrdia que afecta 3 edificis emblemàtics del modernisme: la Casa Batlló, la Casa Ametller i la Casa Lleó-Morera. Aquest apel·latiu popular fa referència a la rivalitat professional entre 3 arquitectes: Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènec i Montaner, i més especialment a les façanes dels tres edificis. Una mena de cursa d’aviam qui la feia més grossa. De fet, Gaudí va acabar la Casa Batlló quan ja sabia què havien fet els altres dos amb les seves. En cent metres hi ha tres obres cabdals de tres mestres, totes tres expressió del fenomen promogut per les famílies benestants que, en instal·lar-se a l’Eixample, pugnaven per tenir la casa més opulenta i espectacular. Totes tres ho van aconseguir.

8

EL PATI DEL SERVEI ESTACIÓ

Aquesta botiga del carrer Aragó, 270-272, a l’alçada del passeig de Gràcia que data del 1924 és una de les més conegudes de Barcelona i de les més visitades perquè de coses de bricolatge i per la casa tenen de tot: 55.000 referències de productes. Després de badar per la botiga, pugem a la segona planta i sortim al pati. Oh, senyor!: si són els darreres de la Casa Ametller, de la Casa Batlló i, allà, una mica més lluny la Casa Lleó-Morera! Quin luxe!

9

LLIBRERIA ALTAÏR

Altaïr, a la Gran Via, 616, prop del passeig de Gràcia, hi ha aquesta llibreria especialitzada en viatges, antropologia i natura més agradable i acollidora que un es pugui imaginar. Dos nivells amb informació sobre tots els racons del món, sobre tots els viatges, tots els mapes, totes les rutes, tots els transports, totes les cuines, els objectes ... Tot el que un viatger necessita en un espai molt amable –butaques i tauletes per seure i llegir, bona música ambiental, bona il·luminació- i amb gent experta darrere el taulell. Al fons de la botiga, l’agència de viatges, Orixà, que segueix la mateixa línia. Un goig des del 1977 (i el parquet cruix!). La Gran Via de les Corts Catalanes recorda les antigues Corts convocades per primer cop el 1098; la data en què per primera vegada hi va participar el braç popular és el 1192. http://www.altair.es/

10

LA UNIVERSITAT TÉ JARDINS, EH?

El vell edifici de la Universitat, el de la plaça Universitat, està gairebé envoltat de verd. Arbres centenaris capitanejant les vuitanta espècies que omplen el jardí fan que la llum ens arribi tamisada. Gerros amb fulles de saló davant les escales que custodien dos pitòspors alts. Una bassa rectangular amb plantes aquàtiques i uns quants peixos i granotes i falgueres, heures, flors. Bancs de ferro forjat a l’ombra dels arbres per seure i reposar, llegir o pensar. I els patis: el de Ciències (xiprers, magnòlies, ficus) i el de Lletres (tarongers, xiprers, un ficus de Bengala), connectats per un passadís, tan tranquils que semblen claustres, amb bancs de pedra i heura per tot. Al bon temps, s’hi fan concerts. S’hi entra pel carrer Diputació, 230, dissabtes i diumenges i els dies feiners per la plaça de la Universitat. I si ha arribat la tardor, gira cap a Aribau i compra una paperina de castanyes o un moniato a la castanyera de la cantonada, abans dels cines. És una de les poques que encara queden.

11

MERCAT DE LA CONCEPCIÓ I PASSATGES. EL NAVARRO

Té entrada pel carrer Aragó, 313, i pel de València, 320, i no fa gaire que va ser remodelada i restaurada (1998). A la banda esquerra entrant per Aragó ens sorprèn trobar-hi encara els passatges que l’envolten, endreçats i tranquils. A l’entrada de València, flors i verd omplen el carrer gràcies al Navarro, obert de dia i de nit, sempre, que singularitzen la Concepció i ara dues travessies més, que s’han escampat València enllà i sorprenen els vianants omplint-los de colors i de perfums. Una tarda de diumenge d’aquestes tristoies s’anima amb una visita al Navarro.

12

LA TORRE DE LES AIGÜES

Aquesta torre va ser aixecada el 1870 per subministrar aigua a les primeres cases que es van fer a l’Eixample per mitjà d’un sistema d’aprofitament d’aigües del subsòl. És una construcció alta de maó vist amb un dipòsit circular al capdamunt. Allà s’estava, dins d’un interior d’illa, quan l’any 1987 es va recuperar com a jardí públic i s’hi va fer una piscina de poca fondària envoltant la torre. Amb sorral, dutxes, vestuaris, vigilants. A Roger de Llúria, 56, a l’alçada de Consell de Cent. Una troballa.

13

LAIE

No és només una llibreria, la Laie és una icona de la cultura de la ciutat i la primera de les que queden que va decidir tenir un restaurant a dins (en un pati interior deliciós, deliciós) i han anat més enllà perquè tenen menú, bufet i menjar per endur. Perfecte per passar la tarda badant entre els llibres, prenent alguna cosa en alguns dels seus espais (que lloguen), amplis, on es fan xerrades, presentacions i conferències enmig d’un fons editorial extens i caminat damunt el preciós terra hidràulic. A Pau Claris, 85, amb Casp. Pau Claris va ser president de la Generalitat entre 1638 i 1641.

14

RIBES & CASALS

Teles i robes de tota mena i de tot tipus en aquesta botiga clàssica del carrer Roger de Llúria, 7, sota de la Gran Via, fundada el 1933 i on t’atenen dependents experts que t’aconsellen amb paciència. Venen al detall i al major i han sabut adaptar-se als consumidors de totes les èpoques. L’espai és gran i no ha canviat gaire, i ho agraeixes. Un altre clàssic.

15

UN QUADRAT MÀGIC A LA SAGRADA FAMÍLIA

Un seguit de nombres enters situats en una taula quadrada disposats de manera que la suma de les xifres, per columnes, files i diagonals, sigui la mateixa (constant màgica): això és un quadrat màgic. Fa tres mil anys que els quadrats màgics estan entre nosaltres, i el de la Sagrada Família –situat al primer pis de la Façana de la Passió, al costat de l’escultura que representa el bes de Judes –és obra de Josep Maria Subirachs. Aquest en concret té la constat del 33, l’edat en què va morir Crist (i número d’ordres de la maçoneria), resultat de més de 500 combinacions. Diuen que amaga aquest criptograma: sumant els dos 14 i els dos 10 dóna 48, el valor numèric de la paraula INRI (Iesus natzarenus rex iudeorum).

16

LA CASA PLANELLS

No és gaire coneguda aquesta casa modernista però molt a prop de l’expressionisme alemany que data del 1924. Responsabilitat de Josep M. Jujol, el que primer crida l’atenció és el petit solar on s’aixeca, inconvenient que va salvar l’arquitecte amb una corba que fa guanyar espai a l’interior. Admirem-la a la Diagonal amb Sicília.

17

LA MUNTANYA DE MONTJUÏC

Montjuïc és el Mont dels jueus o el Mont de Júpiter? Cert que aquí hi havia el vell cementiri jueu fins que a partir dels fets del Progrom de Barcelona va restar abandonat. I cert és, també, que el romà Pomponi Mela en deia Mont Júpiter. Tant se val, és la nostra muntanya. D’altitud modesta (177,72 metres) sense Montjuïc no hi hauria hagut Barcelona, com així ho demostren les restes arqueològiques trobades. Des del primer moment, va ser la pedrera de la ciutat, cosa que l’ha transformada intensament. Gairebé tot l’Eixample és de pedra de Montjuïc, i també Santa Maria del Mar.

18

JO SÓC XAVA El Poble Sec va ser el primer eixample de Barcelona, abans del de Cerdà. Perquè des que es van enderrocar les muralles, es va aprovar el pla Cerdà i es va començar a construir van passar uns quants anys. I com que els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de Montjuïc no estaven inclosos en el pla de l’Eixample, tampoc no tenien limitacions urbanístiques. I els propietaris els van parcel·lar i van aixecar cases per als obrers. El xava és el dialecte barceloní que va néixer al Poble Sec. LES TRES XEMENEIES

Són una mostra de l’arquitectura industrial de finals del XIX i començaments del XX. Eren part de la central elèctrica coneguda com la Canadenca i de nom formal Barcelona Traction, Light and Power Company, una de les pioneres a l’Estat en la producció d’electricitat. Al voltant ara hi ha un jardí on podem veure altres elements de l’època de la fàbrica i arbres, bancs, taules de ping-pong, pistes de monopatins, àrea per als grafiters i, també, molt de formigó. LES PORXADES DEL PARAL·LEL

Passejant-hi heu de saber que són fruit de la imaginació. Veureu: el pla Cerdà preveia que el Paral·lel tingués 50 metres d’amplària. I això no va agradar als propietaris dels terrenys perquè perdien la

19

possibilitat de construir al seu antuvi. Anys s’hi van estar debatent propietaris i Ajuntament, i al final va arribar la solució: les porxades. Així els propietaris tenien els edificis com volien i alhora es mantenia l’espai de vorera que garantia l’amplària de l’avinguda.

20

LA CASA DEL PARAIGÜES

Un drac xinès que aguanta un fanal i un paraigües ens vigila des d’una cantonada de la rambla de Sant Josep amb el pla de la Boqueria. Tothom coneix la casa Bruno Cuadros com la casa del Paraigües. El 1833 l’arquitecte Josep Vilaseca va ser responsable de les reformes de l’edifici de la casa Bruno Cuadros i de la botiga de paraigües que hi havia als baixos. El modernisme començava a fer-se evident i, amb ell, el gust per la decoració oriental. Els balcons i la galeria de l’últim pis són plens de referències egípcies. Els esgrafiats i els vitralls de la façana recorden ombrel·les i vanos; a la botiga, la fusteria i les vidrieres estan decorades amb personatges japonesos. Llàstima que ja no venen ni paraigües ni ombrel·les ni vanos.

21

EL PORTAL DE L’ÀNGEL

Aquest carrer ample i amb tantes botigues té una història. Antigament era fora muralla i per aquí hi baixava una riera que passava per la plaça del Pi i la Rambla i desembocava al Cagalell o Merdançar (ja us podeu imaginar perquè se li deia així), i també hi passava un camí que sortia de la ciutat pel Portal del Bisbe. Quan es van començar a formar els ravals fora muralla, el voltant d’aquest camí es va anar edificant, i en aixecar la muralla del segle XIII s’hi va obrir un portal dit dels Orbs, perquè s’hi reunien tota mena d’esguerrats que vivien a les barraques del raval. I així es va dir fins al segle XV. A sant Vicenç Ferrer se li va aparèixer un àngel dient-li que era allí per vetllar per la ciutat. I d’aquí ve el nom actual. Dalt de la muralla s’hi va obrir una capella amb una escultura de l’àngel i allí s’hi va quedar fins que es van enderrocar les muralles i la imatge va anar a parar a Hostafrancs. L’àngel que veiem avui és nou, de la segona meitat del XX.

22

LA FONT DE SANTA ANNA

És la font més antiga de Barcelona. Allà on es troba Cucurulla amb el portal de l’Àngel. És del segle XIV i té origen en un abeurador per als cavalls dels qui s’hostatjaven a l’Hostal del Vallès i els de les diligències que sortien de la ciutat . On ara hi ha les jardineres era part de l’abeurador. Dels vuit costats que tenia ara en té cinc, perquè no és del tot com era; el seu aspecte actual, amb plafons de ceràmica, és de 1919. Els gerros que hi ha a dalt són còpia dels originals, que es van fer malbé.

23

ELS CARGOLS DE LA CATEDRAL

Hi ha molts cargols, a la catedral, oi? Brodats, de pedra, de fusta, pintats... Els més grossos són a l’exterior i són de pedra i ens vigilen des de dalt de les torres. Diuen que són aquí perquè l’escultor va descobrir que la dona li era infidel i que per avergonyir-la va esculpir aquests animalons banyuts. També diuen que commemoren una plaga de cargols que la ciutat va patir a l’edat mitjana. Però sembla que la veritat és una altra: indiquen l’indret on hi ha una escala de cargol i és una manera d’orientar el qui camina pel terrat de l’edifici.

24

INSCRIPCIONS JUEVES

Als murs d’alguns edificis del Gòtic hi veurem inscripcions hebraiques, com per exemple a les façanes del Palau del Lloctinent que donen a la plaça de Sant Iu i a la plaça del Rei: són carreus que venen de Montjuïc, cementiri jueu des del segle IX fins al XIV, quan va ser abandonat en ser destruïda la comunitat jueva de Barcelona. El rei va autoritzar que les pedres fossin emprades per a la construcció.

25

ELS FANALS DE LA PLAÇA REIAL

Antoni Gaudí és l’autor d’aquests dos fanals de tres braços de la plaça Reial, enfilats damunt una base de pedra. Fets de bronze i de ferro forjat estan coronats per un casc d’Hermes i les dues serps enroscades al braç central.

26

MERCAT DE SANTA CATERINA

Era un mercat humil. Un dels més antics de la ciutat on la gent anava a comprar perquè era molt barat. Molt malmès el van restaurar: una estructura de fusta, ferro i formigó aguanta una coberta multicolor de ceràmica. Del vel edifici queden la façana porxada original i les parets laterals. A dins, un espai ampli i lluminós allotja parades de productes de tota mena i alguns llocs per menjar. D’aquests n’hi ha un que val molt la pena, el bar Joan. Us hi heu de quedar a dinar un dia perquè fan uns plats boníssims...

27

EL XAMPANYET

Al carrer de Montcada, 22, hi ha un històric que gairebé té un segle de vida: anxoves, formatge, seitons amb vinagre, pa amb tomàquet, banderilles, olives...i xampanyet, una beguda singular mig xampany mig no sé què que a tots ens agrada. Decorat com sempre, atapeït i caòtic. És el bar més famós del Born. Pleníssim.

28

LA VIA LAIETANA

Us hi heu fixat que els edificis de la Via Laietana són, en general, tots del mateix estil? Això és perquè la van fer tota alhora. Per obrir-la, a començament del segle XX, es van enderrocar 2.200 cases i molts palaus medievals, i en van resultar afectades unes 10.000 persones. Ja no hi va haver ni el palau del marquès de Monistrol, ni el del marquès de Sentmenat, ni els convents de Sant Sebastià i de Sant Joan de Jerusalem. Es van salvar la Casa Padellas que es va traslladar a la plaça del Rei i la façana barroca de l’església de Santa Marta que Domènec i Montaner va desmuntar i reubicar en un dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau que estava construint. L’obertura de la Via Laietana va fer visible les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la catedral. La fesomia del nou carrer es va inspirar en l’estil de l’escola de Chicago, especialment en els edificis d’oficines destinats als negocis. El nom de Via Laietana recorda els ibers que habitaven el pla de Barcelona.

29

EL PASSATGE DE SERT

Ple de plantes i de llum aquest passatge que era propietat de la família Sert on hi ha l’edifici que allotjava des del 1867 la seva fàbrica de tapissos. Avui és un bloc de pisets tipus loft i als baixos hi ha botigues i oficines. El passatge comunica Sant Pere més Alt amb Trafalgar.

30

L’OVELLA NEGRA

Taverna mítica dels que ahir eren joves. Taules de fusta, parets de pedra. Oberta el 1965 no ha canviat gens. S’ubica en un edifici del segle XVII que havia estat convent de monges, magatzem de blat i safareig públic, el qual dóna nom al carrer: de les Sitges.

31

EL MÚRRIA

A Roger de Llúria, 85, amb València hi ha un establiment modernista del 1898 regentat per gent que en sap i que ens ofereix productes d’alta qualitat: olis, caves, vins, xocolates, pernils, formatges, foie... productes exclusius i excepcionals. Juntament amb la decoració esplèndida deixen bocabadat el client. Els plafons modernistes de la botiga incommensurables (admireu el preciós anunci d’Anís del Mono del 1897). Els aparadors, perfectes. I la botiga, preciosa. Tant que el conjunt va rebre la medalla d’Or de Barcelona. Poca broma.

32