1

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

CONDICIONS DE VIDA

2

ÍNDEX

1. DINÀMICA DEMOGRÀFICA ..................................................................................... 4

1.1. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL ............................................................................................................................................. 4

1.2. EL MOVIMENT NATURAL, L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I DE LES LLARS ...................... 6

1.3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS ............................................................................................... 13

2. SALUT .................................................................................................................... 17

2.1. LA SALUT DE LA POBLACIÓ CATALANA ................................................................................... 17

2.1.1. ESPERANÇA DE VIDA I MORTALITAT ..................................................................................... 17

2.1.2. MORBIDITAT ............................................................................................................................. 18

2.1.3. MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA ......................................................................... 19

2.1.4. HÀBITS I ESTILS DE VIDA ........................................................................................................ 22

2.2. L'ACTIVITAT DEL SISTEMA SANITARI ...................................................................................... 25

2.3. ELS RECURSOS DEL SISTEMA SANITARI ............................................................................... 30

2.4. EL FINANÇAMENT DE LA SALUT .............................................................................................. 33

3. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL ................................. 39

3.1. LA POBLACIÓ CATALANA EN ACTIVITATS FORMATIVES ........................................................ 39

3.2. EL FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL ............ 42

3.3. ELS RESULTATS DEL SISTEMA D’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL ..................................................................................................................................... 47

3

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

4. HABITATGE ........................................................................................................... 52

4.1. LA DEMANDA D'HABITATGE PRINCIPAL ................................................................................. 52

4.2. EL MERCAT DE COMPRA DE L’HABITATGE LLIURE .............................................................. 57

4.2.1. EL MERCAT D'HABITATGE USAT LLIURE ............................................................................... 60

4.2.2. EL MERCAT DE COMPRA D'HABITATGE NOU LLIURE .......................................................... 63

4.3. EL MERCAT DE LLOGUER ........................................................................................................ 64

4.4. L'ACTIVITAT DE LA CONSTRUCCIÓ RESIDENCIAL .................................................................. 66

4.5. LA POLÍTICA D'HABITATGE ....................................................................................................... 70

4.5.1. EL PROGRAMA D’HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL (ACCÉS A L'HABITATGE) .......................................................................................................................................... 72

4.5.2. EL PROGRAMA SOCIAL D’HABITATGES ................................................................................ 76

4.5.3. EL PROGRAMA DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ ............................................................ 78

5. INCLUSIÓ I PROTECCIÓ SOCIAL .......................................................................... 81

5.1. INCLUSIÓ SOCIAL ...................................................................................................................... 81

5.1.1. DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA ................................................................................................... 81

5.1.2. RISC DE POBRESA O EXCLUSIÓ SOCIAL ............................................................................... 83

5.2. EL SISTEMA DE PROTECCIÓ SOCIAL : PRESTACIONS ECONÒMIQUES I DE SERVEIS .................................................................................................................................................. 91

5.2.1. PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE LA SEGURETAT SOCIAL ............................................... 92

5.2.2. RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ .................................................................................................. 96

5.2.3. SERVEIS SOCIALS I ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA .............................................................. 98

5.3. FINANÇAMENT DE LA PROTECCIÓ SOCIAL .......................................................................... 105

CONDICIONS DE VIDA

4

1. DINÀMICA DEMOGRÀFICA

1.1. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

Catalunya augmenta de nou la població empadronada, després de tres anys consecutius de descens.

Segons les dades provisionals a 1 de gener de 2016, la població empadronada a Catalunya és de 7.516.254 habitants.

La variació interanual evidencia un creixement de 8.148 persones (el 0,1%) respecte de l’1 de gener de 2015. Atenent la nacionalitat de les persones empadronades, s’observa que la població amb nacionali-tat espanyola creix en 15.586 persones (0,2%), mentre que la població amb nacionalitat estrangera disminueix en 7.438 persones (−0,7%) i se situa en 1.020.631 habitants.1

La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya representa el 13,6% de la població total (13,7% el 2015). Aquest és el sisè any consecutiu en què el pes relatiu de la població de nacionalitat estrangera es redueix.2

GRÀFIC IV.1.G1 Evolució de la població resident a Catalunya. Catalunya 2002-2016*

Unitats: nombres absoluts. (1) Les dades del Padró continu d’habitants de l’1 de gener del 2016 són provisionals. (2) Les dades es refereixen a l’1 de gener de cadascun dels anys. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat, Padró continu d’habitants.

Amb tot, en l’anàlisi en funció de la nacionalitat de les persones empadronades cal tenir present el pro-cés de naturalització de la població estrangera. La comparativa entre la població estrangera segons el lloc de naixement i la nacionalitat reflecteix l’efecte que les nacionalitzacions poden tenir. Així, la pro-porció de població nascuda a l’estranger es manté relativament constant els darrers set anys, al voltant del 17% (17,2% el 2016), però el pes de les persones de nacionalitat estrangera es va reduint de forma gradual, fins al 13,6% com a conseqüència dels processos de naturalització.

1 Les dades provisionals en l’àmbit de l’Estat espanyol mostren una reducció de la població de 99.439 persones. Segons la nacionalitat, el nombre d’espanyols i espanyoles augmenta en 28.933, mentre el de persones estrangeres disminueix en 128.372 (111.526 persones de l’UE-28 i 16.846 de tercers països). 2 El punt més àlgid va ser el 2010, quan la proporció de població estrangera concentrava el 16,0% de la població total.

6.49

5.62

3

6.48

0.03

7

6.42

9.68

9

6.39

5.17

8

6.38

4.12

9

6.35

3.76

6

6.31

3.84

3

6.28

6.14

1

6.26

0.28

8

6.22

0.94

0

6.17

0.47

3

6.12

4.42

0

6.08

0.40

9

1.020.6311.028.0691.089.2141.158.4721.186.7791.185.8521.198.5381.189.2791.103.790913.757642.846

382.020181.590

7.516.2547.508.1067.518.9037.553.6507.570.9087.539.6187.512.3817.475.4207.364.0787.134.697

6.813.3196.506.440

6.261.999

2016 1201520142013201220112010200920082006200420022000

Espanyola Estrangera Total

5

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.1.G2 Comparativa de l’evolució de la població resident segons lloc de naixement i nacionalitat. Cata-lunya 2000-20161

Població nascuda a Espanya i població de nacionalitat espanyola

Unitats: nombres absoluts. (1) Les dades del padró continu d’habitants de l’1 de gener del 2016 són provisionals. Font: elaboració pròpia a partir de les dades Idescat, Padró continu d’habitants.

Població nascuda a l’estranger i població de nacionalitat estrangera

Unitats: nombres absoluts. (1) Les dades del Padró continu d’habitants de l’1 de gener del 2016 són provisionals. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat, Padró continu d’habitants.

Les dades de la nova estadística publicada per l’INE sobre les adquisicions de nacionalitat espanyola mostren que l’any 2014 Catalunya -amb 58.419 casos- i la Comunitat de Madrid -51.421- concentraren més de la meitat de les adquisicions. Altres característiques que cal destacar d’aquests processos fina-litzats al llarg del 2014 són que:

§ El 84,4% de les persones sol·licitants havien nascut al mateix país de la nacionalitat d’origen, i el 14,8% havien nascut a Espanya (8.663).

§ Sis nacionalitats prèvies concentren el 69,9% de les adquisicions: Marroc (12.123), Equador (8.876), Bolívia (6.050), Colòmbia (5.268), Perú (4.983) i República Dominicana (3.454).

§ El motiu del 82,1% de les adquisicions és la residència a Catalunya (47.963).

A més, les adquisicions registrades l’any 2013 van ser 49.344, fet que comparativament denota un augment del 18,4% el 2014. Tot i així, les dades provisionals del primer semestre de 2015, que se si-tuen en 18.191 adquisicions, fan preveure un canvi de tendència cap al descens. També és possible

6.225.1076.227.9876.198.0146.159.367

6.008.949

6.495.6236.395.178

6.313.8436.260.288

6.080.409

2016(1)201520142013201220112010200920082006200420022000

Nascuda a Espanya De nacionalitat espanyola

1.291.1471.325.6631.314.3671.204.711

253.050

1.020.6311.158.472

1.198.5381.103.790

181.590

2016(1)201520142013201220112010200920082006200420022000

Nascuda a l'estranger De nacionalitat estrangera

CONDICIONS DE VIDA

6

que influeixi que el 2015 s’ha aprovat el Reglament pel qual es regula el procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència que estableix nous requisits.3

Pel que fa a la distribució de la població en el territori, les dades indiquen que dista molt de ser homo-gènia (vegeu el gràfic IV.1.A.G1 de l’annex), tal com es demostra en:

§ La comparació intercomarcal, on es fa palès que les comarques més properes al litoral estan força més poblades que les d’interior, especialment en les que integren l’àrea metropolitana. La comarca més poblada i amb més densitat demogràfica és, amb diferència, el Barcelonès, que concentra el 29,3% de la població catalana (2.225.144 persones residents) i que té una densi-tat de 15.266,9 hab./km². Amb tot, cal tenir present que només el municipi de Barcelona reu-neix 1.604.555 persones (el 21,4% del total català). 4

§ La distribució segons la dimensió del municipi, on es constata que la meitat de la població habi-ta en municipis de més de 50.000 habitants (el 53,8%) i un quart més en aquells que tenen en-tre 10.001 i 50.000 habitants (27,8%). Aquestes dues tipologies absorbeixen el 81,5% del to-tal. La població resident en municipis de menys de 500 habitants concentra l’1,1% del total po-blacional. A més, les xifres mostren que només 10 de les 42 comarques actuals tenen munici-pis de més de 50.000 habitants, fet que encara hi fa recaure més el pes poblacional.5

1.2. EL MOVIMENT NATURAL, L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I DE LES LLARS

El moviment natural

El moviment natural s’expressa a partir de variables com la natalitat, la mortalitat i la nupcialitat (inclo-ent-hi les ruptures matrimonials) i n’és un reflex clar dels canvis que es produeixen en la nostra socie-tat. Val a dir que si el focus se situa en un any concret, és possible que les xifres no mostrin variacions significatives respecte a l’any precedent. Tot i així, sí que permeten obtenir una fotografia de la situació i, per aquest motiu, seguidament s’analitzaran les variables del moviment natural segons les darreres publicades, corresponents a l’any 2014.

La natalitat s’estanca i la mortalitat repunta lleugerament.

Pel que fa a les xifres relatives a la natalitat cal destacar que:

§ S’han registrat 71.589 naixements, xifra molt similar a la de l’any precedent, de tal forma que es trenca la tendència descendent iniciada el 2008. Ara bé, en interpretar aquest punt d’estabilitat de les dades no es pot obviar que la disminució del nombre de dones en edat fèrtil i la baixa fecunditat registrada els darrers anys han provocat que les xifres de natalitat continuïn sent baixes.

§ L’edat mitjana a la maternitat augmenta fins els 31,72 anys (31,57 anys el 2013). L’edat mitjana al primer fill queda fixada en 30,4 anys. Val a dir que aquest retard en la natalitat trasllada la materni-

3 Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula el procediment per a l’adquisició de la nacio-nalitat espanyola per residència. BOE núm. 267, de 07.11.2015. Aquesta norma implanta un procediment de caràcter exclusivament adminis-tratiu i per via electrònica per a la tramitació d’aquestes sol·licituds, s’imposa una nova taxa per abonar de 100€ (abans era gratuït) i les per-sones interessades hauran de superar els exàmens per a l’obtenció del diploma d’espanyol com llengua estrangera (DELE), com la prova que acrediti el coneixement dels valors històrics, constitucionals i socioculturals d’Espanya (CCSE). Aquests exàmens els realitza l’Institut Cervan-tes. 4 En l’àmbit comarcal convé fer referència a la creació d’una nova comarca, el Moianès, que es va crear l'1 de maig de 2015 mitjançant la Llei 4/2015, de 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès, a partir de l'agregació de cinc municipis de la comarca del Bages, un de la com-arca d'Osona i quatre de la comarca del Vallès Oriental. DOGC núm. 6862, de 30.04.2015. 5 Aquestes comarques són: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental, Tarragonès, Segrià, Baix Camp, Gironès, Bages i Garraf.

7

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

tat a moments de baixa fertilitat o d’infertilitat sobrevinguda amb l’edat —que augmenta especial-ment a partir dels 35 anys—, actuant aleshores com un aspecte que condiciona la fecunditat.6

§ El nombre mitjà de fills per dona s’incrementa lleugerament i se situa en 1,38 fills (1,33 el 2013). En les dones de nacionalitat estrangera n’és superior, 1,83 fills per dona, enfront de la xifra d’1,27 fills per dona de les de nacionalitat espanyola. El nombre de nadons per cada 1.000 dones d’entre 15 i 49 anys, és a dir, la taxa general de fecunditat, és de 41,5‰, xifra allunyada dels 48,5‰ del 2008 (vegeu la taula IV.1.A.T1 de l’annex).

§ Els canvis en les estructures familiars que, de forma progressiva, desplacen la nupcialitat en favor de la cohabitació7 tenen el seu reflex en el nombre de fills/es nascuts de mare no casada que any rere any augmenten el seu pes relatiu. Així, el nombre de nadons nascuts de mares casades és del 53,0%, de forma que es manté la tendència decreixent dels darrers anys (54,1% el 2013 i 55,7% el 2012). Amb tot, el 51,4% de les mares no casades declaren tenir una unió de convivència estable (2.686) i el 16,7%, no estable. Aquestes xifres encara podrien ser superiors, ja que en el 31,9% dels casos no hi consta situació de convivència. Pel que fa a les mares casades, el 79,4% estan ca-sades en primeres núpcies i el 3,2% restant més d’una vegada (vegeu la taula IV.1.A.T2 de l’annex).

§ El 74,2% dels nascuts vius tenen una mare de nacionalitat espanyola (53.132) i en el 67,2% dels casos el pare també és de la mateixa nacionalitat (48.103). Entre els 18.457 nadons de mare de nacionalitat estrangera (el 25,8%),8 12.972 tenen també un pare de nacionalitat estrangera i 4.892 un pare de nacionalitat espanyola (vegeu la taula IV.1.A.T3 de l’annex).

§ Les nacionalitats estrangeres de les mares més nombroses són: Marroc (5.785 nadons), Romania (1.462), Xina (944), Pakistan (733) i Bolívia (718). Aquestes cinc nacionalitats concentren el 52,2% (vegeu el gràfic IV.1.A.G2 i la taula IV.1.A.T4 de l’annex).

Al marge del moviment natural es troben les adopcions internacionals però, en tant que constitueixen una altra via d’increment dels efectius poblacionals en les franges d’edat inferiors de la piràmide, és in-teressant fer una breu referència. Les dades publicades d’adopcions internacionals realitzades el 2015 mostren un descens respecte als anys anteriors. Així, s’han formalitzat 159 adopcions, xifra força allu-nyada de les 614 adopcions del 2011.9 Val a dir que, des d’aleshores, el nombre va iniciar una tendèn-cia decreixent, i ja el 2014 només es van formalitzar 180 adopcions. Prop del 70% de les adopcions es concentren en 6 països: Rússia (30 adopcions), Etiòpia (29), Vietnam (15), Xina (12), Colòmbia (11) i Bulgària (10) (vegeu la taula IV.1.A.T5 de l’annex).

En l’anàlisi de les dades sobre la mortalitat s’observa un augment moderat el 2014. A més, destaca que:

§ S’han registrat 61.319 defuncions, el 0,8% més (512 defuncions), de les quals 520 defuncions són de persones de nacionalitat estrangera. El nombre de defuncions dels homes és superior, 30.866

6 Tal com assenyalen Esteve, Devolver i Domingo “tot apunta a què els nivells de infecunditat actuals estan associats amb el retard de l’edat a la primera maternitat i a les condicions materials i conjugals que envolten la decisió de tenir fills entre els 25 i els 40 anys” (La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!. Perspectives demogràfiques, núm. 1 (gener 2016), p. 3. Bellaterra: UAB, Centre d’Estudis Demogràfics). 7 En aquest marc cal esmentar que enguany s’ha creat el Registre de Parelles Estables mitjançant el Decret llei 3/2005, de 6 d’octubre, de modificació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relativa a la creació del Registre de Parelles Esta-bles. DOGC núm. 6972, de 08.10.2015. 8 Aquesta proporció mostra clarament un descens respecte als quatre anys anteriors, quan assolia valors del 29% dels nascuts vius (2010), si bé des d’aleshores manté una tendència decreixent. També destaca que, tot i el lleuger repunt registrat el 2014, els darrers anys la reducció en la natalitat de mare estrangera en termes relatius és més acusada que la de les mares de nacionalitat espanyola, situació sens dubte que ha estat influïda per la disminució de població d’altres nacionalitats al territori català. 9 En relació als acolliments familiars i adopcions d’infants de Catalunya, cal esmentar el fet que el 2015 han tingut lloc 1.420 acolliments fa-miliars (403 preadoptius i 1.017 simples en família aliena) i 82 adopcions. Des de l’ICAA ens han informat que el perfil de les famílies sol·licitants d’acolliment familiar disponible és el següent: 77% parelles heterosexuals, 17% dones soles, 3% homoparentals dones, 2% homo-parentals homes i 1% homes sols.

CONDICIONS DE VIDA

8

defuncions. D’elles, el 33,7% són causades per tumors, principal causa de mortalitat en els homes. En les dones el 29,9% de les 30.453 defuncions registrades es deuen a malalties de l’aparell circu-latori10 (vegeu el gràfic IV.1.A.G3 i taules IV.1.A.T6 i IV.1.A.T7 de l’annex).

§ Que la taxa bruta de mortalitat és de 8,3 defuncions per cada 1.000 habitants en el cas dels adults i de 2,7 defuncions en el cas dels infants.11 Concretament, s’han registrat 196 defuncions de me-nors d’un any (vegeu la taula IV.1.A.T8 de l’annex). La taxa de defuncions és més baixa en les do-nes -8,1‰, mentre que els homes la xifra augmenta fins a 8,5 ‰ defuncions-. Aquesta situació es visualitza de forma clara en la ràtio de masculinitat de la mortalitat que se situa en 101 defuncions d’homes per cada 100 de dones (si bé eren 103 el 2013).

§ L’esperança de vida de les persones en néixer se situa en 83,2 anys, 80,4 anys en el cas dels ho-mes i 85,9 anys per a les dones, que assoleixen una longevitat més gran. Aquesta diferència entre els dos sexes és lleugerament menor en l’estimació de l’esperança de vida a 65 anys (19,2 anys per als homes i 23,1 anys per a les dones) (vegeu la taula IV.1.A.T9 de l’annex).

GRÀFIC IV.1.G3 Evolució d’alguns indicadors del moviment natural de la població. Catalunya 2004-2014

Unitats: nombres absoluts. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat i INE, Moviment natural de la població.

Pel que fa a la nupcialitat a Catalunya, cal esmentar que:

§ S’han registrat 26.823 matrimonis de persones residents al territori català. Aquesta xifra suposa un augment del 3% respecte a l’any anterior (779 matrimonis més) i situa la taxa de nupcialitat en 3,62 matrimonis per cada 1.000 habitants (3,5‰ el 2013).

§ L’edat mitjana al matrimoni s’estableix en 36,1 anys i l’edat mitjana al primer matrimoni és inferior, situant-se en 33,5 anys.

§ El tipus de celebració escollida en la majoria dels casos és l’exclusivament civil, que concentra el 83,1% dels matrimonis (22.282), mentre que les celebracions pel ritu catòlic —tot i que han aug-mentat lleugerament fins als 4.343 matrimonis— segueixen la tendència a la baixa (16,2% del total,

10 Per a més informació vegeu l’apartat “Salut” d’aquest mateix capítol IV. 11 Val a dir que les taxes estandaritzades de mortalitat sobre la base de població de Catalunya de l’any 1991 segueixen una tendència de-creixent des de almenys l’any 1983.

71.58971.59177.438

81.24784.36885.204

89.24984.03782.300

79.76676.968

61.31960.80762.97759.58659.06959.64459.48559.35257.256

61.12957.096

26.82326.04427.35825.83227.17827.50430.40029.99330.81931.14132.035

19.59118.58419.89919.79920.85419.51621.943

25.76627.49326.31225.839

20142.013201220112010200920082007200620052004

Naixements Defuncions Matrimonis Nul·litats, separacions i divorcis

9

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

16,4% el 2013). Les celebracions que segueixen els preceptes d’altres religions han estat 198 (0,7%) (vegeu la taula IV.1.A.T10 de l’annex).

§ El pes relatiu dels matrimonis en segones núpcies o posteriors per a un o per als dos cònjuges manté valors similars als del 2013 (28,6% del total).

§ El 97,4% dels matrimonis corresponen a parelles de diferent sexe (26.114) i el 2,6% a parelles del mateix sexe (356 de parelles d’homes i 353 de parelles de dones). Barcelona és la demarcació amb una proporció més elevada de matrimonis de persones del mateix sexe (el 3% del seu total), mentre que Lleida n’és la que menys (1,2%).

§ Entre els matrimonis constituïts per persones de diferent sexe, predominen els de nacionalitat es-panyola (77,4% del total, 20.772 matrimonis). El seu pes relatiu és lleugerament superior respecte al del 2013 (74,8%) (vegeu la taula IV.1.A.T11 de l’annex). Els matrimonis de cònjuges de nacionali-tats diferents -ambdues estrangeres o mixtes- augmenten cada any fins al 2014, moment en el qual es trenca la tendència creixent.

El lleuger repunt viscut per la nupcialitat no afecta el nombre de nul·litats, separacions i divorcis que es mantenen estables, ja que la xifra de dissolucions matrimonials se situa en 19.591 (10 més que l’any precedent). Amb tot, no es pot obviar que existeix un cert paral·lelisme entre les xifres de nupcialitat i les de dissolucions matrimonials, com es pot observar en el gràfic anterior (vegeu el gràfic IV.1.A.G4 de l’annex). A Catalunya es produeixen aproximadament 2,6 sentències de nul·litats, separacions i divorcis per cada mil habitants. Val a dir que la major part de les dissolucions matrimonials són divorcis. Així, el 2014 es registren 18.740 divorcis (el 95,7% del total), 818 separacions i 33 nul·litats.

En una anàlisi més detallada sobre els divorcis s’aprecia que12:

§ En els darrers sis anys no hi ha grans fluctuacions, sent les dades del 2014 molt similars a les re-gistrades el 2009 (vegeu el gràfic IV.1.A.G5 de l’annex).

§ En la seva major part són de mutu acord (15.474), proporció que reflecteix un comportament simi-lar al produït en els anys 2003-2014 (vegeu la taula IV.1.A.T12 de l’annex).

§ Segons la durada mitjana del matrimoni fins a la data de la sentència, la major part dels divorcis tenen lloc entre les parelles de 20 anys o més de matrimoni (29,5% del total), però òbviament aquesta forquilla estadística és força àmplia, fet que pot distorsionar les conclusions. Tanmateix, el nombre de divorcis també és alt entre els matrimonis que tenen una durada d’entre 6 i 10 anys, ja que concentren un de cada quatre (24,5% del total, 4.589 divorcis). Entre els 11 i els 15 anys de matrimoni, el nombre de ruptures matrimonials absorbeix un altre 17,6% (3.291).

§ El 44,8% de les ruptures matrimonials s’han produït en matrimonis sense fills/es dependents (8.394), si bé en el 47,6% dels casos els divorcis tenen lloc en parelles amb fills/es menors (8.913). Aquesta darrera xifra presenta un cert creixement respecte a l’any precedent, quan la pro-porció de les parelles divorciades amb fills/es menors n’era del 46,9%.

§ Entre els divorcis de matrimonis de diferent sexe (17.815), majoritàriament són els dos membres qui interposen la demanda (57,7% del total) i en el 26,6% són les dones qui les interposen.

§ En el 52,4% dels divorcis de diferent sexe cal determinar la custòdia dels fills/es (9.709). En aques-tes ocasions la custòdia s’atorga a les mares en el 57,5% dels casos. Amb tot, continua el creixe-

12 A partir de 2013 s'inclouen les ruptures matrimonials entre cònjuges del mateix sexe.

CONDICIONS DE VIDA

10

ment progressiu de les custòdies compartides, que assoleixen el 35,1%, que quasi tripliquen el pes relatiu que tenien el 2008 (13,1%). El pare és qui té obligació de pagar la pensió alimentària en el 37,4% dels divorcis, però en el 44,2% dels divorcis no procedeix el pagament.

L’estructura de la població

El creixement poblacional de la darrera dècada i el retrocés més recent tenen clars efectes sobre l’estructura de la població.

L’estructura de la població ofereix una imatge de com es distribueix la població segons els trams d’edat, el gènere i la nacionalitat. El creixement produït en la darrera dècada ha estat marcat per un període d’augment en la natalitat, un manteniment de les taxes de mortalitat i per l’aportació de la im-migració, que se situava en xifres superiors a l’emigració.

En la piràmide poblacional es pot observar com en el període del 2004 fins al 2008 la natalitat aug-menta, fent que la seva representació en l’histograma corresponent a la franja d’edat entre 5 i 9 anys sigui més expansiva, mentre que després hi ha una retracció, especialment en la natalitat de mare au-tòctona que retorna a valors anteriors al 2004. El volum més gran de persones d’altres nacionalitats s’integra en les cohorts d’edats de menys de 50 anys, sent especialment notori entre els 25 i els 44 anys. La combinació de l’augment de la natalitat fins al 2008 amb l’arribada de persones estrangeres en edats més joves ha suposat un cert procés de rejoveniment de la població, fet que alenteix l’augment en la mitjana d’edat de la població (vegeu el gràfic IV.1.A.G6 i el gràfic IV.1.A.G7 de l’annex).

TAULA IV.1.T1 Estructura de la població segons nacionalitat i edat. Catalunya 2015

Total Espanyola Resta UE Resta d’Europa Àfrica

Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Total 7.508.106 6.480.037 280.266 62.781 290.844 67.872 185.468 140.838

De 0-14 anys 1.182.716 1.013.539 34.965 8.715 70.871 8.507 19.200 26.919

De 15-29 anys 1.131.064 893.754 58.492 13.995 61.793 20.874 46.749 35.407

De 30-44 anys 1.857.610 1.457.400 109.149 22.125 110.101 26.089 79.414 53.332

De 45-64 anys 1.975.099 1.788.757 60.084 15.066 43.405 10.387 34.207 23.193

De 65 anys i més 1.361.617 1.326.587 17.576 2.880 4.674 2.015 5.898 1.987 Unitats: nombres absoluts i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat, explotació del Padró continu d’habitants.

L’índex d’envelliment continua ascendint...

La taula anterior mostra l’estructura de la població resident per grups d’edat i nacionalitat. En ella des-taca que la població menor de 15 anys constitueix el 15,8% del total, mentre que el grup de població de 15 a 64 anys és de 4.963.773 habitants (el 66,1% del total). La població de més de 65 anys suma 1.361.617 habitants, el 18,1%, dels quals 2.116 són població centenària (379 homes i 1.737 dones). L’alt pes relatiu de les persones més grans de 65 anys de nacionalitat espanyola encara es fa més visi-ble si es desagreguen les xifres en funció de la nacionalitat. Entre les persones de nacionalitat espanyo-la les més grans de 65 anys concentren el 20,5%, mentre que absorbeix l’1,4% de les nacionalitats asiàtiques o l’1,6% de les africanes (vegeu la taula IV.1.A.T13 de l’annex). Amb tot, en conjunt el 2015 el nombre de persones estrangeres de 55 anys i més augmenta, mentre que la resta dels grups d’edat disminueixen.

11

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

En l’evolució dels principals indicadors demogràfics dels darrers deu anys, que recull la taula següent, s’observa que l’índex d’envelliment consolida la tendència creixent iniciada a partir del 2009 i que el de sobreenvelliment augmenta desprès d’haver estat tres anys estable.

TAULA IV.1.T2 Evolució dels principals indicadors demogràfics. Catalunya 2003-2014

2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 Índex d'envelliment 1 115 113 110 108 108 107 108 110 112 115 116 121

Índex de sobreenvelliment 2 16 15 15 15 14 14 13 13 12 11 11 11

índex de dependència juvenil 3 24 24 24 23 23 23 22 22 21 21 21 20

índex de dependència de la gent gran 4 28 27 26 25 25 24 24 24 24 24 24 25

Unitats: percentatges. (1) Índex d’envelliment: Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. (2) Índex de sobreenvelliment: Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més. (3) Índex de dependència juvenil: Quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. (4) Índex de dependència de la gent gran: Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de persones de 15 a 64 anys. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

En la composició de la població segons el sexe s’evidencia una major presència de dones en els grups d’edat superiors, amb diferències especialment acusades a partir dels 70 anys. La proporció d’homes és més elevada en les cohorts d’edats primerenques i entre el col·lectiu de 30 a 44 anys, com a conse-qüència de la incorporació de persones immigrades homes en aquest grup. En aquest punt, cal asse-nyalar que les nacionalitats asiàtiques i africanes mostren un grau més alt de masculinització. Per con-tra, destaca la proporció més gran de dones en els col·lectius de nacionalitats americanes i en els d’europees no comunitàries que, seguint la pauta que es visualitza en les dones de nacionalitat espa-nyola, s’incrementa amb l’edat.

Val a dir que la feminització de la població amb nacionalitats d’Amèrica del Sud abans era més acusa-da, ja que en conjunt el 2014 les dones concentraven el 60,5% del total de residents i ara el 55,2%. Aquest fet té a veure amb què la reducció de població sud-americana respecte a l’any precedent ha es-tat més forta per al sexe femení, amb una pèrdua de 20.438 dones residents, que en el masculí, ja que el nombre d’homes s’ha reduït en 15.138 efectius.

mentre que el pes de la població estrangera es redueix.

El darrer punt en l’anàlisi de l’estructura poblacional es focalitza en la nacionalitat de les persones re-sidents. Val a dir que mitjançant la nacionalitat, principalment les nacionalitats estrangeres, s’obté un reflex dels fluxos migratoris i com aquests influeixen en la composició i característiques de la població. Alhora que la nacionalitat permet identificar patrons diferenciats de comportament per a determinats successos demogràfics (natalitat, fertilitat, nupcialitat, mortalitat, etc).

A 1 de gener de 2015 a Catalunya resideixen 1.028.069 persones de nacionalitat estrangera, xifra que representa el 13,7% de la població catalana.

La distribució per continents de procedència de les persones estrangeres mostra que la població d’alguna de les nacionalitats europees segueix sent la més nombrosa, seguida ara per les nacionalitats africanes. Les nacionalitats americanes mostren una evolució decreixent ja que, malgrat que del 2002 al 2008 absorbien la major part de les nacionalitats estrangeres, a partir del 2012 van ser superades per les nacionalitats europees i, l’any passat, per les africanes. Per països, dels 113 presents a Catalu-nya amb més de dotze persones residint el 2015, la població marroquina ocupa el primer lloc i concen-tra una cinquena part de la població estrangera (el 20,8%), seguida de la romanesa (214.250 habi-tants i 93.668, respectivament). En la prelació del rànquing de nacionalitats, segueix la població xine-

CONDICIONS DE VIDA

12

sa, la italiana, la pakistanesa, la boliviana i la francesa. Aquestes set nacionalitats representen la mei-tat (50,4%) de la població estrangera resident a Catalunya (vegeu els gràfics IV.1.A.G8 i IV.1.A.G9 de l’annex).

En el marc territorial la distribució de les persones estrangeres arreu de les comarques i els municipis no és uniforme (vegeu els gràfics IV.1.A.G10, IV.1.A.G11 i IV.1.A.G12 de l’annex). Les comarques amb una proporció de població estrangera més elevada són l’Alt Empordà i la Segarra (25,5% i 24,2%, res-pectivament), si bé en nombres absoluts convé destacar el Barcelonès (361.070 persones de naciona-litat estrangera que hi resideixen). La nacionalitat marroquina és la més nombrosa en 25 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 12. Altres nacionalitats com la pakistanesa són les més nombroses al Barcelonès, la boliviana a la Cerdanya, la portuguesa a l’Alt Urgell, l’índia a la Garrot-xa i la malinesa al Moianès (vegeu la taula IV.1.A.T14 l’annex).

Finalment, cal esmentar que segons les dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a Catalunya resideixen 1.085.472 persones estrangeres amb certificat de registre o targeta de residència en vigor a 31 de desembre de 2015, fet que la situa com la CA amb un nombre més elevat de persones estrange-res (absorbeix el 21,8% del total de l’Estat espanyol). Del total de persones residents al territori català, a 589.102 persones se’ls aplica el règim general (el 27,9% del total d’aquest règim a l’Estat espanyol) i a 496.370 el règim comunitari o règim de lliure circulació de la UE (el 17,3% de l’Estat espanyol).13

L’estructura de les llars

Un terç de les llars estan formades per dues persones i un quart són unipersonals.

A partir de les dades relatives a l’any 2015 de la tercera Enquesta continua de llars que realitza l’INE s’observa que a Catalunya el nombre de llars, 2.949,6 milers, augmenta respecte a les estimades el 2014 (2.944,9 milers de llars, el 0,2% més).

Un primer tret distintiu de les llars catalanes s’observa a partir de l’anàlisi de la seva mida. Les llars més freqüents són les formades per dues persones (el 31,8% del total), seguides de les llars uniperso-nals (el 25,0%). Val a dir que les llars amb tres membres també són força nombroses (20,6%), si bé a partir d’aleshores el pes relatiu es redueix considerablement (16,8% per quatre membres i 5,7% per cinc o més persones). La mida mitjana de les llars és de 2,48 persones14 (vegeu la taula IV.1.A.T15 de l’annex).

La composició de la llar ofereix més informació demogràfica. El tipus de llar en aquesta ocasió es desa-grega atenent al fet si són llars unipersonals, monoparentals, de parelles –amb o sense fills/es que hi conviuen-, de nuclis familiars que conviuen amb altres persones, de llars sense nuclis o de llars amb dos o més nuclis.

En aquesta desagregació, cal tenir en compte que les llars formades per parelles -de dret o de fet- són les més nombroses, absorbint el 54,9% del total (1.620,2 milers de llars). En el 40,6% d’aquestes llars les parelles no conviuen amb cap fill o filla, mentre que entre les que sí que ho fan predominen aque-lles que tenen només un infant (444,2 milers de llars). Amb tot, numèricament no s’observa molta dis- 13 Entre els estrangers als quals s’aplica el règim de lliure circulació de la UE hi ha 408.623 ciutadans/es de la UE i 87.747 familiars que són nacionals de tercers països. La nacionalitat més nombrosa és la romanesa, amb 127.284 persones, seguida de l’italiana i la francesa (68.821 i 44.718 persones, respectivament). En conjunt, l’edat mitjana se situa en 37,3 anys. El predomini a Catalunya de persones residents de tercers països és cada vegada menor, ja que enguany aquest col·lectiu concentra el 54,3% dels residents a Catalunya, si bé amb anteriori-tat havien gaudit d’un pes relatiu més accentuat (p.e. el 2012 n’era del 63,8%). Entre les autoritzacions concedides en aplicació del règim general, cal assenyalar que en la majoria dels casos responen a residències de llarga durada (el 83,9% del total, 493.961 autoritzacions), se-guides de les concedides per treballar per compte aliè i les motivades pel reagrupament familiar (43.498 i 29.990, respectivament). Les naci-onalitats amb més autoritzacions del règim general en vigor són: Marroc (213.332), Xina (55.008), Pakistan (39.221), Bolívia (25.928) i Equador (24.777). Aquests cinc països concentren el 60,8% de les autoritzacions. 14 La variació interanual en nombres absoluts mostra que les llars unipersonals són les que més augmenten, 5.400 llars més, de forma que les seves xifres s’eleven a 736.100 llars. També s’incrementa el nombre de llars de cinc persones i el de dues persones (1.700 llars i 1.100, respectivament).

13

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

tància respecte a les que conviuen amb dos infants (418,4 milers). L’opció de convivència amb tres o més infants és més reduïda (99,4 milers, 261,3 milers el 2014).

El segon lloc en la gradació numèrica és per a les llars unipersonals. L’Enquesta estima que hi ha 736,1 milers de llars unipersonals, el 60% de les quals són de persones de menys de 65 anys (441,7 milers). D’elles convé destacar dos trets: que predominen les llars d’homes (253,3 milers, enfront de les 188,4 milers de les dones) i que l’estat civil més freqüent és el de solter/a (285,3 milers). D’altra banda, la major part de les llars de persones de 65 anys i més (294,4 milers) són de dones vídues (176,5 milers de llars). Les llars de dones de 65 anys i més, independentment de l’estat civil, concen-tren el 75,5% de les llars d’aquesta categoria (222,2 milers).

Altrament, hi ha 309.900 llars monoparentals, que són aquelles constituïdes per un sol dels progeni-tors que conviu amb infants. Respecte a aquesta tipologia convé destacar el seu creixement, que es concreta en 48.600 llars més, front el descens de les llars formades per parelles, quantificat en 34,1 milers de llars menys. La major part d’aquestes llars estan integrades per una mare que conviu amb els fills (248,7 milers de llars, el 80,3% del total, front les 61,1 milers de pare amb fills/es). Els estats civils més comuns de les mares són el de vídues o divorciades (el 32,8% i el 28,9% del total, respectiva-ment). Les mares solteres concentren el 13,1% del total, si bé en aquesta categoria cal assenyalar el creixement respecte a l’any anterior, quan absorbien l’11,7%.15

En darrer terme d’aquesta desagregació es detecta que hi ha un elevat nombre de llars constituïdes amb un nucli familiar que conviu amb altres persones que no formen nucli (126,3 milers), seguides de les llars amb persones que no constitueixen cap nucli familiar entre si (100,6 milers) o de les formades per dos o més nuclis familiars (56,5 milers).16

1.3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Entre les tendències migratòries s’aprecia un decreixement de les migracions internes dins de Catalu-nya i moviments migratoris de saldo positiu amb la resta d’Espanya.

Una de les vies d’anàlisi dels moviments migratoris s’obté a partir de les estadístiques de variacions re-sidencials de Catalunya que s'elaboren a partir de les altes i baixes padronals per canvi de residència i que ofereixen informació sobre les migracions internes, amb la resta de l’Estat espanyol i amb l’exterior.17

Amb relació a les migracions internes, el volum de persones que durant el 2014 (darrera dada disponi-ble) han canviat de municipi dins de Catalunya ha estat de 244.278 residents, xifra que representa una disminució de l'1,1% respecte a un any enrere. Els municipis de grandària mitjana (entre 5.001 i 100.000 habitants) són els que han guanyat població (3.334 persones). El moviment residencial inter-comarcal mostra un augment de població en 15 comarques, increment que és més intens en aquelles limítrofes al Barcelonès.18 Per contra, hi ha 26 comarques amb una disminució de la població, entre les quals destaca el Barcelonès, on es registra una pèrdua neta de 3.153 persones. En l’àmbit municipal cal destacar els saldos migratoris positius registrats per Sant Cugat del Vallès i Castelldefels, que gua-nyen població (595 i 540 persones residents més), mentre que Barcelona, Badalona i Santa Coloma de

15 Un altre tret distintiu de les llars monoparentals és el que deriva de l’edat de la mare. Aquí convé destacar que en el 29,1% de les llars la mare té més de 65 anys (72.400 llars, de les quals 60.200 són vídues), mentre que el nombre de llars amb mares menors de 35 anys no arri-ba al 5%. La franja d’edat de 45 i 54 anys és la segona més nombrosa, amb 67.500 llars. En aquesta ocasió, l’estat civil més freqüent corres-pon a mares casades, separades i divorciades. Per últim, el 38,5% de les mares solteres tenen entre 35 i 44 anys. 16 Els nuclis familiars establerts a l’Enquesta són de quatre tipus: parella sense fills/es, parella amb un o més fills/es, pare amb un o més fills/es i mare amb un o més fills/es. 17 Els ajuntaments envien aquestes estadístiques a l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb periodicitat mensual. 18 El Maresme (1.528 habitants més), el Baix Llobregat (1.118), el Vallès Occidental (1.089) i el Vallès Oriental (649) són les que registren in-crements més alts en nombres absoluts.

CONDICIONS DE VIDA

14

Gramanet en perden (2.129, 885 i 602 persones residents menys) (vegeu els gràfics IV.1.A.G13 i IV.1.A.G14 i la taula IV.1.A.T16 de l’annex).

El flux migratori de Catalunya amb la resta de l’Estat, si bé des de fa anys ha registrat saldos negatius, enguany mostra un comportament oposat. Així, s’observa que s’han produït 54.339 immigracions pro-cedents de la resta d’Espanya (4,1% més que el 2013 quan van ser 52.205), mentre que les emigraci-ons han estat de 50.926 persones (-3,7% menys, 52.902 el 2013). El saldo migratori ha estat positiu en 3.413 habitants, concentrat en edats laborals joves, entre els 20 i els 39 anys. La taxa d’immigracions se situa en 7,3 persones immigrades per cada 1.000 habitants (7,0 el 2013), mentre que la taxa d’emigració se situa en 6,9 persones emigrades per cada 1.000 habitants (7,1 el 2013).

El saldo migratori amb l’estranger és negatiu, les immigracions es redueixen mentre que el procés emigratori incrementa les seves xifres anualment.

En el marc de les migracions externes s’observa que els fluxos d’immigració estan augmentant i la ma-joria dels països de l’OCDE s’estan consolidant com països receptors, si bé aquesta circumstància no es dóna a Catalunya.19 Aquí es produeix l’efecte contrari, ja que en les xifres de les migracions externes el volum d’emigracions és més alt que el d’immigracions. Aquesta pauta, que té lloc des del 2012 res-pon al context econòmic i d’ocupació, circumstància que ha provocat el retorn de moltes d’elles als paï-sos d’origen o a endegar altres projectes migratoris. 20

A més, en el context europeu actual no es pot obviar la conjuntura d’emergència motivada per la situa-ció de les persones demandants de protecció internacional davant la crisi humanitària que es viu al Mediterrani i a l’Europa oriental. En aquesta línia, el 2015 l’activitat de la Comissió Europea s’han foca-litzat en la gestió de les persones migrades, amb una atenció especial per a les refugiades. De forma breu, cal esmentar que el mes de maig la Comissió va presentar una Agenda europea de migració, on es reconeix la necessitat d’oferir un enfocament general de la gestió de la migració.21 Posteriorment, el mes de setembre es presenta una llista d’accions prioritàries (mesures operatives, de suport pressu-postari, d’aplicació de la legislació de la UE i de properes mesures legislatives).22 I el mes d’octubre els caps d’Estat i de Govern reunits avalen el Pla d’acció de la UE en matèria de retorn proposat per la Co-missió.23 En aquest context a Catalunya s’aprova el Programa de suport a l’acollida de les persones re-fugiades, que té com a objectiu principal implementar i executar les actuacions que s’impulsin des del Comitè per a l’acollida de les persones refugiades creat el 22 de setembre.24

A Catalunya l’anàlisi de les dades sobre els processos immigratoris mostra que el Padró municipal re-gistra el 2015 un descens de 61.145 persones estrangeres (-5,6%) (vegeu la taula IV.1.A.T17 de l’annex). En relació amb l'any anterior, el nombre de persones estrangeres va experimentar una dismi-nució en la majoria de les nacionalitats, bé perquè s’inicia un procés migratori vers altres països o, en ocasions, com a conseqüència de les adquisicions de nacionalitat. El col·lectiu amb una reducció més gran en les seves xifres correspon al que integra les nacionalitats africanes on s’observa una minva de 71.461 persones (el -23,3%). El volum de persones de nacionalitats americanes també descendeix, si

19 OECD international migration outlook 2015: summary in Spanish. La població estrangera al total de països de l’OCDE ascendeix el 2013 a 117 milions de persones, xifra que les dades preliminars del 2014 incrementen en 4,3 milions més. 20 Aquesta situació també es dóna a Grècia, Itàlia i Eslovènia. (OECD international migration outlook 2015: summary in Spanish). Òbviament la situació del mercat laboral té un influència en aquests fluxos migratoris recents. La taxa d’atur de la població de nacionalitat estrangera d’entre 16 i 64 anys s’eleva l’any 2015 a 31,6% (per a més informació, vegeu l’apartat “Mercat de treball” del capítol III d’aquesta Memòria). Tanmateix, tampoc es poden obviar els processos de naturalització comentats en el primer apartat d’aquest capítol. 21 Comunicació de la Comissió al PE, al Consell, al CESE i al Comitè de les Regions Una agenda europea de migració. COM (2015) 240 final, de 13.05.2015. En l’Agenda es preveu un conjunt de mesures d’acció immediata i es fixen quatre pilars per a una gestió millor de la migració. Aquests quatre nivells d’acció són: reduir els incentius a la migració irregular, la gestió de les fronteres (salvar vides i protegir les fronteres ex-teriors), una política comuna d’asil i una nova política de migració legal. La pròpia Comissió admet en aquesta comunicació que la “reacció, malgrat que immediata, ha estat insuficient”. 22 Comunicació de la Comissió al PE, al Consell Europeu i al Consell: Gestió de la crisi dels refugiats: mesures operatives, pressupostàries i ju-rídiques immediates en el marc de l’Agenda Europea de Migració. COM (2015) 490 final, de 23.09.2015. 23 Comunicació de la Comissió al PE i al Consell, Pla d’acció de la UE en matèria de retorn. COM (2015) 453 final, de 09.09.2015. 24 Acord de GOV/151/2015, de 22 de setembre, pel qual es crea el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades. DOGC núm. 6963, de 25.09.2015.

15

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

bé en menor quantia (-24.134 persones, el -8,3%) Per contra, el nombre de persones de nacionalitat comunitària s’ha incrementat en 51.721 (el 17,9%). Entre les nacionalitats que més han reduït el nombre de persones empadronades a Catalunya convé destacar els originaris del Marroc (−12.568), d’Equador (-10.244), de Bolívia (-6.663), de Colòmbia (−5.995), de Perú (−5.100) i de Romania (−4.571). Per contra, destaca l'augment de la població procedent de la Xina (1.737), de Rússia (1.352) i d'Hondures (1.091) (vegeu el gràfic IV.1.A.G15 de l’annex).

GRÀFIC IV.1.G4 Evolució del nombre de residents a l’estranger segons país de destinació 2015-2016

Unitats: nombres absoluts. (*) Les dades es refereixen a l’1 de gener de cadascun dels anys. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat, Padró d’habitants a l’estranger.

L’efecte contrari al que s’ha observat per a la immigració es dóna en l’emigració. La població catalana ara resident a l’estranger és de 264.034 persones a 1 de gener del 2016.25 Aquesta xifra representa un increment anual del 9,1% (21.964 persones més). Val a dir que l’ascens progressiu del nombre de persones que emigren es reflecteix en les polítiques públiques. Enguany, s’ha aprovat el Pla per a la mobilitat internacional, adreçat a les persones emigrades i articulat en cinc eixos de treball que prete-nen impulsar de forma estratègica i coordinada diferents programes d’actuació.26

Atenent el lloc de naixement d’aquestes persones, cal tenir en compte que un terç (el 34,0%) va néixer a Catalunya, mentre que el 50,4% va néixer en el mateix país de residència actual. La resta va néixer en altres comunitats autònomes (5,0%) o en altres països (10,4%) (vegeu el gràfic IV.1.A.G16 de l’annex).

Quant a l’edat s’observen algunes diferències desagregant les dades en funció del lloc de naixement. La proporció de persones residents a l’estranger nascudes a Catalunya és més elevada entre les que tenen entre 30 i 49 anys i entre 5 i 9 anys, ja que concentren el 41,6% del total (33,2% i 8,4%, respec-tivament,). En les persones nascudes a la resta de l’Estat el pes relatiu més alt es desplaça fins als més grans de 65 anys (45,1%); entre les que resideixen al mateix país on van néixer són majoritaris els me-nors de 24 anys (42,7%) i , en darrer terme, les que viuen en països diferents a aquells en què van néi-xer mostren una proporció més alta entre els 34 i 54 anys (46,6%) (vegeu la taula IV.1.A.T18 de l’annex).

25 Les dades analitzades són del Padró d’habitants residents a l’estranger, que és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, amb nacionalitat espanyola (tant si és l’única que tenen com si no) i l’últim municipi en el qual han estat inscrits és Catalunya. 26 Acord GOV/142/2015, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Pla per a la mobilitat internacional. DOGC núm. 6944, de 27.08.2015.

34.901

2.9853.6143.9914.7654.8155.583

8.7788.8879.06711.44411.787

13.54013.90714.40815.25415.665

18.678

28.062

33.903

Res

ta

païs

os

R. D

omin

ic.

Urug

uai

P. B

aixo

s

Perú

Itàlia

Colò

mbi

a

Bèlg

ica

Xile

Equa

dor

Vene

çuel

a

Bras

il

Suïs

sa

Reg

ne U

nit

Ando

rra

Mèx

ic

EEUU

Alem

anya

Arge

ntin

a

Fran

ça

2016 2015

CONDICIONS DE VIDA

16

Per continents, la destinació escollida per les persones residents a l’estranger mostra dos focus princi-pals: el continent europeu, on resideix el 45,6% del total (el 34,4% d’ells a la UE), i el continent americà (amb el 50,0%). La presència a Àsia, Àfrica i Oceania és molt reduïda (2,3%, 1,2% i 1,0%, respectiva-ment). En la distribució per països, França consolida el seu primer lloc en el rànquing com el país d’elecció preferent per un gran nombre de persones (33.903), seguida d’Argentina (28.062, el 10,6%). França, Argentina, Alemanya, EEUU, Mèxic i Andorra concentren el 55,0% de la població de Catalunya resident a l’estranger. Si a aquests cinc països esmentats s’afegeixen Suïssa, Regne Unit i Brasil, s’obté el destí escollit pel 72,1% de la població resident a l’estranger.

Altrament, cal esmentar que l'any 2015 s’han registrat 31.054 noves inscripcions al registres consu-lars, un 13,8% més que un any enrere), altes produïdes per naixement, nacionalització, omissió o emi-gració a l'estranger. El major nombre d'inscripcions es presenta a la UE (11.858, el 38,2% del total), on destaquen les registrades a: França (l'11,8%), Alemanya (9,1%), i el Regne Unit (8,1%) (vegeu el gràfic IV.1.A.G17 de l’annex).

Per a més informació sobre la normativa relacionada amb la demografia i la immigració aprovada durant l’any 2015, vegeu el Recull normatiu al web del CTESC.

17

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

2. SALUT

2.1. LA SALUT DE LA POBLACIÓ CATALANA

2.1.1. ESPERANÇA DE VIDA I MORTALITAT

L'esperança de vida, l'esperança de vida lliure de discapacitat i l'esperança de vida en bona salut evo-lucionen favorablement, però augmenta el pes relatiu de la discapacitat en la vida de les persones.

Tal com s'ha comentat en l'apartat IV.1., sobre dinàmica demogràfica, l'any 2014 l'esperança de vida en néixer (EV) a Catalunya és de 83,17 anys (85,86 anys per a les dones i 80,35 per als homes). El comportament d'aquest indicador demogràfic ha estat globalment favorable en els últims deu anys, un període de temps al llarg del qual l'esperança de vida ha crescut uns cinc anys.

L'augment global de l'EV no informa necessàriament sobre la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones. L'esperança de vida lliure de discapacitat (EVLD) o l'esperança de vida en bona salut (EVBS) són estimacions que combinen mesures sobre els fenòmens de mortalitat i de morbiditat.27 En la Memòria socioeconòmica i laboral (MSEL) de l'any passat s'explicava que l'evolució d'ambdós indica-dors ha estat globalment positiva entre els anys 1994 i 2012. És a dir, les persones viuen de mitjana més anys lliures de la condició de discapacitat i en bona salut. Tanmateix, augmenta el pes relatiu que ocupa la discapacitat28 en la vida de les persones com a conseqüència de l’increment progressiu de l’EV: del 16,4 al 18,3% de l'EV en el cas de les dones i del 10,9 al 14,5% de l'EV en el cas dels homes.

GRÀFIC IV.2.G1 Esperança de vida, esperança de vida lliure de discapacitat i esperança de vida en bona salut per sexe. Catalunya, 1994 i 2012

Esperança de vida per sexe. Catalunya, 1994 i 2014

Unitats: anys. Font: INE.

Esperança de vida lliure de discapacitat i esperança de vida en bona salut per sexe. Catalunya, 1994 i 2012

Unitats: anys. Font: Departament de Salut.

Es manté la tendència creixent de diverses categories de tumor maligne, així com dels suïcidis en els homes. La mortalitat evitable disminueix.

27 Esperança de vida lliure de discapacitat i en bona salut a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2014. Consulta: febrer de 2016. 28 Les dades de discapacitat provenen de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) i s’han obtingut a partir d’un mòdul específic del qüestiona-ri estandarditzat anomenat “Discapacitats”. En aquest mòdul, les preguntes tenen per objectiu conèixer si les persones entrevistades tenen alguna limitació greu o discapacitat visual, auditiva, comunicativa, física, etc. que les afecti de manera permanent per fer les seves activitats quotidianes. Vegeu els qüestionaris de les enquestes a ESCA. Consulta: juny de 2016.

81,8074,47

85,86 80,35

Dones Homes

1994 2014

68,54 66,6758,00 59,90

69,69 69,48 66,20 65,70

Dones Homes Dones Homes

Esperança de vida lliure de discapacitat

Esperança de vida en bona salut

1994 2012

CONDICIONS DE VIDA

18

La mortalitat és un indicador complementari de l'EV que proporciona informació sobre l'estat de salut de la població i l'evolució dels fenòmens epidemiològics (vegeu l’apartat IV.1. sobre dinàmica demogrà-fica).

D'acord amb les dades de l'INE, la proporció de defuncions per càncer (28,1%) a Catalunya l'any 2014 és superior a la de malalties del sistema circulatori (27,6%) en dones i homes conjuntament. Aquest és un fenomen que va passar per primera vegada l'any 2011. La causa més freqüent de defunció en les dones són les malalties de l'aparell circulatori (29,9%) mentre que en els homes són els tumors (33,7%).

Si s'observa l'evolució de les causes detallades de mortalitat que proporciona el Departament de Salut en el seu Informe sobre la mortalitat a Catalunya l'any 2013,29 es manté la tendència creixent de diver-ses categories de tumor maligne, així com dels suïcidis en els homes. Contràriament, es manté la ten-dència a la baixa de la mortalitat causada per accidents de trànsit i cirrosi i, respecte de l'any 2012, per malalties cardiovasculars i per malaltia d'Alzheimer i demències.

Pel que fa a la mortalitat evitable, l’any 2013 ha disminuït tant en les dones com en els homes respec-te de l'any anterior. Més concretament, la taxa de defuncions per causes que es consideren suscepti-bles d'intervenció a través dels serveis d'assistència sanitària (rehabilitació i tractament) varia de 43,92 per 100.000 habitants l'any 2012 a 42,72, i la taxa de defuncions per causes que es consideren sus-ceptibles d'intervenció a través de les polítiques sanitàries intersectorials (promoció i prevenció) varia de 67,96 a 65,77. Tot i això, la mortalitat evitable a través dels serveis assistencials continua estant per sobre de la registrada l'any 2011 (42,65).

Així mateix, es pot destacar que les causes de mortalitat evitable que han ocasionat les taxes més ele-vades de defunció en les dones són el tumor maligne de mama (16,26) i el tumor maligne de pulmó (12,52), i en els homes el tumor maligne de pulmó (48,48) i la cardiopatia isquèmica (46,80).

2.1.2. MORBIDITAT

El 83,2% de la població general valora positivament el seu estat de salut i s'estabilitza el pes de la cro-nicitat respecte de l'any anterior. Alhora, es constata l'existència de desigualtats socials en ambdós in-dicadors.

Segons els resultats de l'Enquesta de salut de Catalunya 2014 (ESCA 2014),30 el 83,2% de la població general considera que la seva salut és "bona", "molt bona" o "excel·lent", enfront del 16,8% restant, que la valora com a "regular" o "dolenta". Aquests resultats representen una variació a l'alça en l'autoper-cepció de l'estat de salut si es comparen amb els de l'any anterior, quan el 81,1% de la població en-questada en feia una valoració positiva.

Les persones que manifesten un estat de salut pitjor són les dones amb estudis primaris o sense estu-dis: el 42,1% valora negativament la seva salut física i mental. En l'extrem contrari s'hi troben els ho-mes amb estudis universitaris, el 7,2% dels quals expressa una valoració negativa del seu estat de sa-lut. Cal tenir present, però, la sobrerepresentació de persones d'edats avançades que es produeix en els nivells d'estudis més baixos. Les desigualtats en l'autopercepció de l'estat de salut són menys pro-nunciades en funció de l'ocupació.

29 Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2013: avanç de resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: febrer de 2016 i Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2013: annex de taules. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: febrer de 2016. 30 Enquesta de salut de Catalunya 2014: informe dels principals resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: febrer de 2016.

19

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.2.G2 Autopercepció positiva (excel·lent, molt bona i bona) de l'estat de salut en la població general per sexe, classe social i nivell d'estudis. Catalunya, 2014

Unitats: percentatge. Font: Departament de Salut.

La cronicitat és un fenomen creixent any rere any com a conseqüència de l'envelliment poblacional. Tot i això, l'any 2014 el 38% de la població general de Catalunya afirma patir alguna malaltia o problema de salut crònic (entès com aquell que dura o s'espera que duri sis mesos o més), és a dir, 0,6 punts percentuals menys que l'any anterior.

Deixant de banda l'edat, el grup més afectat per alguna malaltia o problema de salut crònic és el de les dones amb estudis primaris o sense estudis (el 67,7%). Contràriament, el grup menys afectat per la cronicitat és el dels homes de classe social alta (amb el 32,3% de prevalença).

2.1.3. MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA

La taxa de diagnòstics de nous casos de VIH es manté relativament estable però està per sobre de la mitjana europea. Es constaten tendències diferents en funció de la via de transmissió.

Durant l'any 2014 s'han notificat un total de 734 noves transmissions de VIH segons l'informe semes-tral del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les infeccions de transmissió sexual i sida de Catalunya.31 Aquesta xifra representa una taxa global de 10,2 casos per 100.000 habitants. La taxa de diagnòstic s'ha mantingut relativament estable durant el període 2001-2014, però es constata l'existència de ten-dències diferents en funció de la via de transmissió. Així, els diagnòstics de VIH en homes que tenen sexe amb homes (HSH) s'ha incrementat un 74% entre els anys 2005 i 2014.

El 42% dels nous diagnòstics en què es disposa d’aquest tipus d'informació és un diagnòstic tardà (DT), dels quals el 25% presenta malaltia avançada (DTA). Tot i això, al llarg del període 2005-2014 el DT disminueix vuit punts percentuals (del 50% al 42%).

Pel que fa a la sida, el nombre de diagnòstics ha estat de 115, xifra que representa una taxa global d'1,6 casos per 100.000 habitants. El nombre de diagnòstics de casos de sida continua en descens com a conseqüència de l'accés als tractaments antiretrovirals per part de les persones afectades. 31 Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la sida a Catalunya: actualització a 30 de juny de 2015. Barcelona: Generalitat de Catalu-nya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: febrer de 2016.

87,781,1

76,9

92,3

80,8

57,9

90,884,2 82,3

92,885

64,2

Alta Mitjana Baixa Universitaris Secundaris Primaris i sense estudis

Classe social segons ocupació Nivell d'estudis

Dones Homes

CONDICIONS DE VIDA

20

El nou informe epidemiològic biennal sobre el Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de la Si-da/VHI/ITS a Catalunya (SIVES)32 adverteix que a Catalunya hi ha unes 8.000 persones que no saben que tenen el VIH (entre el 25 i el 30% del total), que la taxa de diagnòstic de nous casos de VIH i la de nous casos de sida és superior a la mitjana europea i que la taxa de proves realitzades per a la detec-ció del VIH està per sota de la d'altres països d'Europa com ara França.

S'incrementa el diagnòstic de nous casos d'hepatitis C respecte de l'any anterior, però continua la in-fradeclaració de casos degut a l'infradiagnòstic de la infecció aguda.

L'hepatitis C representa un problema de salut d'abast mundial. A Catalunya, l'any 2014 es notifiquen 46 infeccions noves del virus de l'hepatitis C (VHC), és a dir, el 35,3% més que l'any anterior.33 Actual-ment es produeix una infradeclaració de casos, degut principalment a l'infradiagnòstic de la infecció aguda. De fet, s'estima que a Catalunya es produeixen anualment entre 100 i 170 infecciones agudes, moltes de les quals s'han produït per via sexual entre HSH.34 Amb les noves teràpies, més eficaces, eliminar el virus és possible en la gran majoria dels casos.

Es constata una tendència a la baixa en la taxa d'incidència de tuberculosi a Catalunya, però encara per sota de l'objectiu teòric. Alhora, no a totes les RS s'assoleix el nivell de compliment del tractament recomanat per l'OMS.

Catalunya continua presentant una taxa d'incidència de tuberculosi (TBC) superior a la dels països in-dustrialitzats i, per tant, no entra a formar part dels països amb una incidència baixa (taxa de 10 o menys casos per 100.000 habitants). S'han produït avenços importants en aquest sentit gràcies a la vigilància epidemiològica de la TBC, que ha permès generar una tendència a la baixa entre els anys 2008 i 2013. No obstant això, la disminució anual mitjana de la taxa durant el període 2000-2013 ha estat només del 4,6%, lluny del 10% establert com a objectiu dels programes de TBC.35 Al mateix temps, i segons un informe preliminar de l'Agència de Salut Pública de Catalunya,36 l'any 2014 s'han notificat 1.135 casos de TBC, és a dir, l'1,9% menys que al 2012.

Pel que fa al compliment del tractament, la proporció de casos amb conclusió final de "cura" o "com-plet" és del 87,4% l'any 2012, però cal afegir que no a totes les regions sanitàries (RS) de Catalunya s'assoleix el nivell de compliment de tractament recomanat per l'OMS (el 85%).

Es continua detectant alguns brots de malalties immunoprevenibles malgrat l'assoliment d'unes cober-tures vacunals elevades.

A Catalunya es continuen detectant nous casos i brots de malalties immunoprevenibles malgrat l'asso-liment d'unes cobertures vacunals elevades. Pel que fa al xarampió, les dades de vigilància posen de manifest una reaparició de la malaltia amb quatre brots comunitaris intercalats els anys 2006-2007 (389 casos), 2011 (260), 2013 (54) i 2014 (140).37 L'any 2015 es confirmen només 7 casos.38 Cal destacar que, en relació amb almenys els últims dos anys de la sèrie, els brots tenen a veure amb la importació de casos a través del turisme: el brot del 2013 s'associa amb el 20th International Festival

32 Informe epidemiològic CEEISCAT. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: febrer de 2016. 33 Alerta per ràbia canina: actuacions de vigilància i control a Catalunya: el retorn de la normalitat. Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXXV, núm. 12 (desembre 2014), p. 163-177. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2014. Consulta: febrer de 2016. 34 Informe epidemiològic CEEISCAT. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: febrer de 2016. 35 Informe anual 2013: situació epidemiològica i tendència de l'endèmia tuberculosa a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agèn-cia de Salut Pública de Catalunya, 2014. Consulta: febrer de 2016. 36 La tuberculosi a Catalunya l'any 2014: informe preliminar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: febrer de 2016. 37 Programa d'eliminació del xarampió a Catalunya: informes anuals: xarampió 2013-2014 a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: abril de 2016. 38 Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXXVI, núm. 12 (desembre 2015), p. 150-170. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: abril de 2016.

21

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

of Advanced Music and New Media art SONAR Barcelona39 i el del 2014 s'associa parcialment amb un creuer.40

Quant a la rubèola, des de l'any 1997 es constata una disminució progressiva de la incidència d'aques-ta malaltia a Catalunya, tot i que amb afectació d'alguns brots. Un dels més recents i importants va te-nir lloc l'any 2012, quan s'hi van notificar fins a catorze casos de rubèola probablement importats d'U-craïna i Romania. Els anys 2013 i 2014 no es confirma cap cas d'aquesta malaltia,41 mentre que el 2015 se'n notifiquen cinc.42

Pel que fa a la tos ferina, la vigilància epidemiològica constata un augment de la incidència durant el període 2011-2012. Aquesta tendència té a veure probablement amb la millora de la detecció i notifi-cació dels casos, però també amb la sobreestimació de l'eficàcia de la vacuna acel·lular, que va substi-tuir la vacuna completa l'any 2001.43 Així, l'any 2011 la taxa d'incidència es multiplica per cinc i arriba a situar-se en el 20,8 per 10.000 persones.44 Els anys 2012 i 2013 continua l'emergència encara que amb menys intensitat, amb taxes de 15,6 i 11,7 per 10.000 persones, respectivament.45 L'any 2014 i sobretot el 2015 empitjora la situació de la tos ferina a Catalunya ja que es consolida l'epidèmia i aug-menta la incidència i la gravetat dels casos.46 Aquesta evolució fa que s'acordi prioritzar la profilaxi pos-texposició i es consideri la protecció de les persones més vulnerables com, per exemple, els infants de menys d'un any.

Finalment, s'ha de mencionar que des de finals dels anys 90 es detecta un creixement exponencial de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Catalunya. Aquesta tendència té a veure en part amb la mi-llora progressiva dels sistemes de vigilància epidemiològica, però també amb un augment real de la in-cidència d'aquestes infeccions.47 Dins d'aquest àmbit de la salut cal destacar, d'una banda, l'herpes i el condiloma acuminat per ser les ITS més freqüentment declarades i, de l'altra, la sífilis i la gonocòccia (gonorrea) per ser les ITS que més creixen.48 La incidència de les ITS a Catalunya és comparativament elevada en els homes, en les persones joves i en les primeres edats adultes, en els orígens estrangers i en els HSH.

39 Memòria de l'Agència de Salut de Catalunya 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2014. Con-sulta: abril de 2016. 40 Programa d'eliminació del xarampió a Catalunya: informes anuals: xarampió 2013-2014 a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: abril de 2016. 41 Programa d'eliminació de la rubèola postnatal i congènita a Catalunya: 2012 i 2013: informe anual. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Salut Pública, 2014 i Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXXV, núm. 2 (desembre 2014), p. 166-177. Barcelona: Generali-tat de Catalunya, Departament de Salut, 2014. Consulta: abril de 2016. 42 Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXXVI, núm. 12 (desembre 2015), p. 150-170. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: abril de 2016. 43 Actualització del protocol d'actuació per a la prevenció i el control de la tos ferina a Catalunya. Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXX-VI, núm. 8 (agost 2015), p. 96-108. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: febrer de 2016. 44 Evolució de la tos ferina a Catalunya durant els anys 2004-2012. Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXXIV, núm. 8 (agost 2013), p. 1-7. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2013. Consulta: febrer de 2016. 45 Memòria de l'Agència Catalana de Salut Pública de Catalunya 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Cata-lunya, 2014. Consulta: febrer de 2016. 46 Actualització del protocol d'actuació per a la prevenció i el control de la tos ferina a Catalunya. Butlletí epidemiològic de Catalunya, vol. XXX-VI, núm. 8 (agost 2015), p. 96-108. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2015. Consulta: febrer de 2016. 47 Vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual a Catalunya: a partir del Sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i del Sistema de notificació microbiològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Con-sulta: febrer de 2016. 48 Vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual a Catalunya: a partir del Sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i del Sistema de notificació microbiològica. Barcelona: Generalitat de Cataluny, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015 i In-forme epidemiològic CEEISCAT. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya, 2015. Consulta: febrer de 2016.

CONDICIONS DE VIDA

22

2.1.4. HÀBITS I ESTILS DE VIDA

El sedentarisme i l'alimentació no saludable es reprodueixen al llarg del temps i donen lloc a un pro-blema de salut preocupant: l'obesitat.

Les actuacions de promoció i prevenció de la salut des del punt de vista comunitari s'han demostrat més rendibles que les actuacions de tractament de les malalties i restauració de la bona salut. Tanma-teix, el desplegament de les mesures de salut pública a Catalunya i en el conjunt de l'Estat ha coincidit en el temps amb una caiguda dels recursos que originàriament s'hi havien de destinar.49

Els hàbits relacionats amb el sedentarisme i l'alimentació no saludable es reprodueixen i, fins i tot, es reforcen al llarg del temps sense que es produeixin millores globals significatives des del punt de vista de la salut. Els objectius del Pla de salut de Catalunya a l'horitzó 2010 relacionats amb els estils de vi-da no es van poder assolir i l'ESCA 2014 destaca com a canvis significatius, un any més, el descens de l'activitat física saludable i l'increment del sedentarisme en la població adulta d'ençà del 2011.

D'acord amb els resultats d'aquesta Enquesta, el 22,2% de la població de 18 a 74 anys és sedentària (el 24,4% de les dones i el 19,9% dels homes). Quant a la població infantil, només el 27,7% dels nens i nenes de 6 a 14 anys participa cada dia o gairebé cada dia del mes en jocs d'esforç físic o esports. Mi-rar la televisió continua sent l'activitat en temps de lleure i fora de l'horari escolar més freqüentment practicada per la població de 3 a 14 anys (pràcticament el 100%), seguida de jugar al parc o al carrer (el 77,8%).

Quant als hàbits alimentaris, l'ESCA 2014 posa de manifest que només el 10,9% de la població de sis anys i més fa una ingesta diària de cinc racions de fruita i/o verdura (el 12,9% de les dones i el 8,8% dels homes). En la població infantil de 6 a 14 anys d'edat la ingesta diària recomanada de cinc racions de fruita i/o verdura només es dóna en el 5,7% dels casos. Al mateix temps, un de cada quatre nois i noies de 3 a 14 anys consumeix més de tres vegades a la setmana productes hipercalòrics.

Aquesta manca de seguiment de les recomanacions per a una vida saludable dóna lloc a un dels pro-blemes de salut pública més preocupants a Catalunya i a la major part dels països occidentals: el de l'obesitat. El 15% de la població de 18 a 74 anys de Catalunya té obesitat, i el 33,1% té sobrepès. Quant a la població infantil (de menys de 18 anys), l'11,9% té obesitat i el 17,1% té sobrepès. L'ESCA també posa de manifest que l'excés de pes és un fenomen més prevalent en els grups socials més desafavorits.

49 La reforma del sistema sanitario en España. Cauces: cuadernos del Consejo Económico y Social, núm. 3 (primavera 2013), p. 33-41. Ma-drid: Consell Econòmic i Social d'Espanya. Consulta: febrer de 2016.

23

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.2.G3 Obesitat en la població infantil de 0 a 14 anys per classe social i nivell d'estudis de la mare. Cata-lunya, 2014

Unitats: percentatges. Font: Departament de Salut.

Continua disminuint el percentatge de població fumadora, però una quarta part de la població de 15 anys i més és fumadora diària o ocasional. Contràriament, s'observa un repunt en el consum de risc d'alcohol.

El percentatge de població fumadora ha disminuït al llarg del període 1990-2014 -especialment pel que fa als homes- i es manté el descens després d'un període intermedi (2006-2010) de relativa esta-bilitat. Tot i això, l'any 2014 el 25,9% de les persones de 15 anys i més és fumadora diària o ocasional. Els homes tenen prevalences de tabaquisme superior a les dones en tots els trams d'edat. En els ho-mes l'hàbit tabàquic és més baix en el grup més benestant mentre que en les dones ho és en el grup d'estudis primaris o sense estudis.

L'abandonament de l'hàbit tabàquic descriu una tendència creixent: la taxa d'abandonament en la po-blació de 15 anys i més (persones exfumadores / [persones fumadores + persones exfumadores] x 100) s'ha incrementat del 39,4% l'any 2009 al 43,5% el 2013 i el 44,3% el 2014.

Les dades disponibles continuen posant de manifest una exposició relativament elevada al fum del ta-bac en el lloc de treball, que afecta el 9,3% de les dones que no fumen i el 10,1% dels homes que no fumen. Alhora, el 17,8% dels/les menors conviuen amb una o més persones que fumen dins de la llar.

D'una altra banda, i pel que fa a l'alcohol, les dades posen de manifest un repunt en el consum de risc després d'un període de certa estabilitat. L'ESCA 2014 reporta que el 4,5% de la població de 15 anys i més practica un consum en què es busca la intoxicació (l'1,7% de les dones i el 7,3% dels homes) en-front del 3,9% de l'any anterior. Les prevalences més elevades del consum de risc d'alcohol es donen en les edats joves (de 15 a 24 anys i de 25 a 34) així com, en el cas dels homes, en els grups socials més desafavorits i en els nivells d'estudis més baixos i, en el cas de les dones, en els nivells d'estudis més alts.

Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Ob-servatori del Sistema de Salut de Catalunya, 2015.

L'any 2015 l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya publica el segon Informe de l'Observatori

9,613,4

20,112,1 14,1

20,2

14,6

19,1

16,1

14,918,5

18,2

Alta Mitjana Baixa Universitaris Secundaris Estudis primaris i sense estudis

Classe social segons ocupació de la persona principal de la llar

Nivell d'estudis de la mare

Obesitat Sobrepès

CONDICIONS DE VIDA

24

del Sistema de Salut de Catalunya sobre els efectes de la crisi en la salut. L'informe del 2014 mostrava que en el curt termini la crisi havia impactat sobre alguns determinants de la salut i sobre la salut d'alguns col·lectius vulnerables, però no sobre la salut de la població general. L'informe del 2015 es divideix en dos grans blocs: el primer analitza l'evolució dels determinants socioeconòmics de la salut i el segon analitza l'evolució de l'estat de salut i de l'accessibilitat.

Pel que fa a l'impacte potencial de la crisi econòmica en la salut de la població, on més patent es fa la relació entre els indicadors socioeconòmics i els indicadors de salut és en l'atur de més de dos anys de durada (que representa el 45% de tot l'atur a Catalunya) i l'esperança de vida en néixer, amb una associació negativa. La re-lació entre la renda familiar disponible bruta i els indicadors de salut és menys clara, atès que dins d'aquesta renda també hi ha els ingressos procedents de les prestacions socials, els quals en algunes comarques repre-senten el 25% de la renda familiar disponible.

Al mateix temps, val a destacar que l'atur de més dos anys de durada és l'indicador que mostra una associació més gran amb el consum de psicofàrmacs, però de forma moderada. A l'Informe del 2015, els resultats del Ge-neral health questionnaire (GHQ) posen de manifest que la població aturada i, sobretot, la població en situació d'atur de llarga durada (més d'un any), presenta pitjors resultats de salut mental que la població ocupada.

Cal tenir en compte que l'associació entre indicadors no significa necessàriament que hi hagi causalitat, sinó una correlació en la qual poden influir altres factors. Com assenyalen Pedro Gallo i Joan Gené-Badia,50 proba-blement és molt aviat per avaluar plenament l'impacte de la crisi econòmica sobre la salut, atès que els efectes poden ser immediats, però acostumen a manifestar-se a mitjà o llarg termini. Tanmateix, l'evidència empírica acumulada fins al moment sí que posa de manifest un increment significatiu dels problemes de salut mental en l'àmbit estatal al llarg dels darrers anys,51 així com un augment de la mortalitat per suïcidi.52

Malgrat els bons resultats generals, s'identifiquen marges de millora en la sinistralitat a la xarxa viària relacionats amb la mobilitat dels vianants, les bicicletes, les motocicletes i la població jove així com amb l'impacte de les drogues, els psicofàrmacs i la percepció del risc en els accidents.

Catalunya va assolir amb escreix l'objectiu de la Unió Europea (UE) fixat en el Llibre blanc del transport de la Comunitat Europea (CE) de reduir l'any 2010 el nombre de persones que moren a la xarxa viària a la meitat respecte de l'any 2000. En l'actualitat, Europa s'ha fixat el mateix objectiu per a l'any 2020 (reducció de la mortalitat al 50% respecte del 2010) i s'apunta l'horitzó de l'accidentalitat zero en vícti-mes mortals i víctimes greus amb seqüeles de per vida per a l'any 2050.53

D'acord amb els resultats de l'any 2014, Catalunya ocupa una bona posició de partida, atès que es manté juntament amb Suècia, els Països Baixos, el Regne Unit i Dinamarca en el grup dels països de la Unió Europea amb menys víctimes mortals per milió d'habitants. Tanmateix, existeixen marges de millo-ra relatius en àmbits específics de la sinistralitat a la xarxa viària com la protecció dels col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes, motoristes i població jove), l'impacte de les drogues i el psicofàrmacs en els accidents o la percepció del risc i la responsabilitat compartida. Per exemple, en les zones inter-urbanes s'incrementa la sinistralitat (número de persones mortes o ferides greus) relacionada amb l'ús de la motocicleta (de 292 a 313) i la bicicleta (de 59 a 65), i en les zones urbanes s'incrementa la si-nistralitat relacionada amb l'ús de la motocicleta (de 355 a 431, la xifra més alta de la sèrie 2005-2014) i el ciclomotor (de 102 a 124).54

L'any 2014 es manté el nivell de sinistralitat mesurat a partir del nombre de persones que moren a trenta dies (272), si bé cal matisar que aquesta xifra general és el resultat de dues tendències contra-dictòries: d'una banda, es produeix una millora global de la sinistralitat en les vies interurbanes (-15,6% 50 Gallo, Pedro i Gené-Badia, Joan (2015). Evidencias y reflexiones sobre el impacto de la crisis en la salud y la sanidad. Panorama social, núm. 22 (2015), p. 79-92. Madrid: Fundación de las Cajas de Ahorros. 51 Vegeu, per exemple, Jiménez-Martín, Sergi i Andrea Viola, Analía (2014). El sistema de salud en España en perspectiva comparada. Madrid: Observatorio de la Sanidad Fedea. 52 Vegeu, per exemple, Gallo, Pedro i Gené-Badia, Joan (2015). Evidencias y reflexiones sobre el impacto de la crisis en la salud y la sanidad. Panorama social, núm. 22 (2015), p. 79-92. Madrid: Fundación de las Cajas de Ahorros. 53 Pla estratègic de seguretat viària de Catalunya 2014-2020. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Servei Català de Trànsit, 2014. Consulta: febrer de 2016. 54 Anuari estadístic d'accidents de trànsit a Catalunya 2014. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Servei Català de Trànsit, 2015. Consulta: febrer de 2016.

25

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

de víctimes mortals) i, de l'altra, es produeix un empitjorament global de la sinistralitat en les vies urba-nes (+33,7% de víctimes mortals).

Finalment, cal assenyalar que a Suècia, els Països Baixos i el Regne Unit hi ha símptomes d'un possible estancament en la línia de reducció de la sinistralitat a la xarxa viària que podria donar lloc a un canvi de tendència a mitjà termini.55 En el cas de Catalunya, aquest esgotament dels marges de millora es comença a observar en l'evolució general del nombre de persones mortes i ferides greu en termes ab-soluts i relatius (en funció del cens de vehicles, del cens de persones conductores, del consum de car-burants i de la mobilitat real).

GRÀFIC IV.2.G4 Nombre de persones mortes i ferides greus per zona i vehicle de dues rodes. Catalunya, 2005-2014

Nombre de persones mortes i ferides greus a zona in-terurbana per vehicle de dues rodes. Catalunya, 2005-2014

Unitats: nombre de persones. Font: Servei Català de Trànsit.

Nombre de persones mortes i ferides greus a zona ur-bana per vehicle de dues rodes. Catalunya, 2005-2014

Unitats: nombre de persones. Font: Servei Català de Trànsit.

2.2. L'ACTIVITAT DEL SISTEMA SANITARI

Disminueix l'activitat en l'atenció primària, però més suaument, i continua augmentant l'activitat en l'a-tenció hospitalària, sobretot la relacionada amb les sessions d'hospital de dia.

L'any 2014 s'han notificat 45.862.236 visites al Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades d'Atenció Primària (CMBD-AP).56 D'aquestes, 44.728.296 visites s'han fet als equips d'atenció primària (EAP) (és a dir, un 0,13% menys que l'any anterior) i 1.133.940 als punts d'atenció continuada (PAC) (vegeu la taula IV.2.A.T1 de l'annex). La reducció de l'activitat dels EAP és la més suau des del 2009, any en què es va registrar un pic d'activitat amb 51.127.045 visites. Pel que fa a la freqüentació als EAP i PAC, el nombre mitjà de visites per habitant és de 6 i el nombre mitjà de visites per pacient és de 8. Les perso-nes de més de 64 anys representen el 21,8% dels pacients i generen el 36,8% de les visites. Per com-paració a l'any anterior, també s'observa una reducció de l'activitat generada pels EAP cap a altres ni-vells assistencials tant en termes absoluts com percentuals (sol·licituds d'anàlisis clíniques, proves de diagnosi per la imatge i interconsultes amb l'atenció especialitzada).

55 Anuari estadístic d'accidents de trànsit a Catalunya 2014. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Servei Català de Trànsit, 2015. Consulta: febrer de 2016. 56 L'atenció primària de salut és el primer punt d'accés presencial a l'assistència sanitària. Es presta principalment en els centres d'atenció primària (CAP) o bé en els consultoris locals en el cas de les poblacions petites de les àrees rurals. Els CAP i els consultoris estan organitzats territorialment en àrees bàsiques de salut (ABS), les quals tenen assignat un equip d'atenció primària (EAP) amb professionals de l'assistència sanitària i no sanitària. Alguns CAP ofereixen atenció continuada les 24 hores del dia per garantir la continuïtat assistencial de determinats tractaments i per atendre urgències. Són els anomenats punts d'atenció continuada (PAC).

34 33 40 43 5456 53

62 5965

189166 149

117 11886

60

50 44 27

362

303

365

319325

296

255

305

292313

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Bicicleta Ciclomotor Motocicleta

62 42 44 44 24 4964 63 80 77

601454

311 229 192 158 127 121 102124

372

296

377 329 349 311 326 370

355

431

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Bicicleta Ciclomotor Motocicleta

CONDICIONS DE VIDA

26

Contràriament, a l'atenció hospitalària57 tots els indicadors disponibles indiquen un increment de l'acti-vitat que confirmen el canvi de tendència iniciat l'any 2013 (vegeu la taula IV.2.A.T2 de l'annex). Alhora, el percentatge de contactes d'hospitalització convencional (HC) i de cirurgia major ambulatòria (CMA) finançats pel CatSalut l'any 2014 (el 75,1%) és lleugerament superior al de l'any anterior (el 74,8%). La durada mitjana dels contactes d'HC i CMA és de 4,6 dies, igual que l'any 2013 (5 dies el 2010, 4,8 el 2011 i 4,7 el 2012). L'activitat que més creix és la de les sessions d'hospital de dia, és a dir, la dels procediments diagnòstics o terapèutics reiterats que es presten en atenció mèdica o d'infermeria en un mateix dia.

Cau l'activitat en les urgències hospitalàries fins a nivells equiparables a l'any 2002.

Pel que fa a les urgències hospitalàries, val a dir que l'increment del 0,9% té a veure amb la declaració d'activitat per part de dos centres que l'any 2013 feien activitat urgent, però no la declaraven al Regis-tre. Les mesures de contenció i racionalització de les urgències hospitalàries retrotreuen l'indicador d'activitat fins a nivells semblants als de l'any 2002, quan es van registrar 3.164.511 urgències.

GRÀFIC IV.2.G5 Activitat en l'atenció primària i en les urgències hospitalàries. Catalunya, 2011-2014

Activitat en l'atenció primària. Catalunya, 2011-2014

Unitats: nombre d'habitants, nombre de pacients i nombre de sol·licituds. Nota: l'any 2014, la freqüentació fa referència al conjunt de l'atenció primària (EAP i PAC). Font: Departament de Salut.

Urgències hospitalàries ateses. Catalunya, 2011-2014

Unitats: nombre d'urgències hospitalàries. Font: Departament de Salut.

L'activitat en l'atenció sociosanitària continua creixent, però s'escurcen els temps mitjans d'estada en els serveis d'internament.

A l'atenció sanitària58 amb internament es registra un increment important dels episodis assistencials atesos durant l'any 2014 (el 10,8% més que l'any anterior) (vegeu la taula IV.2.A.T3 de l'annex). Pa-ral·lelament, s'ha produït una reconversió de serveis de llarga estada cap a serveis de mitjana estada, de manera que es potencien els serveis d'atenció a subaguts. L'increment de l'activitat, sumat a la re-ducció general dels recursos disponibles (vegeu l’epígraf següent), comporta una nova intensificació en l'ús de les infraestructures i les instal·lacions. Així, el temps mitjà d'estada dels pacients de llarga dura-da disminueix progressivament de 206 dies l'any 2011 a 154 dies l'any 2014, de 44,7 dies a 36 en el cas dels pacients convalescents i de 18,4 dies a 14,7 en el cas dels de cures pal·liatives. La durada mit-jana dels episodis de pacients subaguts és de nou dies, igual que l'any anterior.

57 L'atenció hospitalària s'ofereix a través de la Xarxa de Centres Proveïdors del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (SISCAT) que contracta el CatSalut per a la prestació de serveis. 58 L'atenció sociosanitària s'adreça a les persones dependents, no autosuficients a nivell funcional i que requereixen ajuda, vigilància o cura especial (persones grans, amb malalties cròniques degeneratives que cursen discapacitat i/o en situació terminal). Es facilita mitjançant l'in-ternament o bé mitjançant un conjunt de dispositius alternatius a l'internament.

6,3 6,2 5,96,0

8,0

11,0 11,213,5 12,9

4,14,7 5,2 5,1

8,7 9,810,5 9,8

2011 2012 2013 2014Freqüentació als EAP (habitants)Freqüentació als EAP (pacients)Sol·licituds d'anàlisis clíniquesSol·licituds de diagnòstic per la imatgeSol·licituds d'interconsulta

3.314.1813.243.778

3.118.768 3.146.283

2011 2012 2013 2014

27

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

El mateix succeeix a pràcticament totes les modalitats de l'atenció sociosanitària alternativa a l'inter-nament (vegeu la taula IV.2.A.T3 de l'annex). Tanmateix, l'increment de l'activitat en els hospitals de dia sociosanitaris té a veure almenys en part amb la millora de la notificació al Registre del CMBD. Aquest augment de l'activitat sociosanitària alternativa a l'internament es produeix de forma paral·lela a una estabilitat relativa dels recursos (vegeu l’epígraf següent), fet que ha donat lloc, a mitjà termini, a un escurçament dels temps mitjans d'estada dels episodis als hospitals de dia sociosanitaris (de 229,8 dies l'any 2011 a 200 dies l'any 2014), als equips de teràpia d'observació directa ambulatòria (ETODA) (de 237,6 a 214,7) i a les unitats funcionals interdisciplinàries (UFISS) de geriatria (d’11,7 a 8,8), de cures pal·liatives (de 24 a 20,2) i mixtes (de 9,2 a 6,9). Tot i això, cal tenir present que llevat dels hospi-tals de dia sociosanitaris, els temps mitjans s'han recuperat moderadament en relació amb el 2013, que és l'any en què s'hi van assolir els valors més baixos d'aquest indicador.

GRÀFIC IV.2.G6 Estada mitjana dels episodis a l'atenció sociosanitària amb internament i alternativa a l'interna-ment. Catalunya, 2011-2014

Estada mitjana dels episodis a l'atenció sociosanitària amb internament. Catalunya, 2011-2014

Unitats: dies. Nota: escala logarítmica. Font: Departament de Salut.

Estada mitjana dels episodis a l'atenció sociosanitària alternativa a l'internament. Catalunya, 2011-2014

Unitats: dies. Nota: escala logarítmica. Font: Departament de Salut.

S'incrementa un any més l'activitat en l'atenció en salut mental, però s'escurcen els temps mitjans de les estades amb internament.

Pel que fa a l'activitat de l'atenció en salut mental59 amb internament, destaca un any més l'increment del nombre de contactes (+1,5%) i l'escurçament dels temps mitjans de les estades -tant en els hospi-tals psiquiàtrics monogràfics com en els hospitals generals- per comparació a l'any anterior (vegeu la taula IV.2.A.T4 de l'annex). La categoria diagnòstica més freqüent és l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, que representa el 36,1% dels contactes a la xarxa, seguida dels trastorns de l'estat d'ànim, que representen el 25,5%.

A l'atenció en salut mental alternativa a l'internament s'observa un increment de l'activitat ambulatòria a la població infantil i jove (+6,9%) i adulta (+6,2%), però cal tenir en compte la millora de la notificació en el Registre del CMBD que s'ha produït entre els anys 2013 i 2014 (vegeu la taula IV.2.A.T4 de l'an-nex). La categoria diagnòstica més freqüent en els centres ambulatoris de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) és la dels trastorns per dèficit d'atenció, de la conducta i per comportament perjudicial, que re-presenta el 29,3% dels contactes, seguida per la dels trastorns d'adaptació, que representa el 14,9%. En els centres ambulatoris de salut mental de població adulta (CSMA) les categories diagnòstiques més

59 L'atenció a la salut mental a Catalunya es basa en un model integral i interdisciplinari que prioritza la inserció de les persones malaltes en la comunitat. Es facilita mitjançant l'internament o bé mitjançant un conjunt de dispositius alternatius a l'internament.

206,0174,9 164,8

153,0

44,7 41,1 36,236,0

18,4 16,7 15,614,710,410,2

8,0

80,0

2011 2012 2013 2014

Llarga durada Convalescència Cures paliatives Subaguts

229,8

236,9 213,0199,9

81,5 81,4 80,281,8

237,6

195,9 193,4

214,7

11,710,0 8,4 8,8

24,016,1 14,9 20,2

9,2 5,26,4 6,9

4,5

45,0

2011 2012 2013 2014Hospitals de dia PADESESTODA UFISS de geriatriaUFISS de cures pal·liatives UFISS mixtes

CONDICIONS DE VIDA

28

freqüents són els trastorns de l'estat d'ànim (el 30,7%) i l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics (el 17,3%).

L'any 2015 s'assoleix un nou record històric de trasplantaments d'òrgans sòlids a Catalunya.

L'any 2015 es duen a terme 954 trasplantaments d'òrgans sòlids a Catalunya, és a dir, el 5,1% més respecte de l'activitat de l'any 2014. Aquesta xifra representa un nou rècord històric60 que ha estat pos-sible gràcies a un increment del 17,4% en el nombre de persones donants vàlides. Tot i això, la taxa per milió de població (pmp) de donació de cadàver a Catalunya (34,1) continua estant per sota de la mitja-na del conjunt de l'Estat (39,7).61 L'últim any també s'observa una millora en el percentatge de negati-ves familiars a la donació, que passa de 20,3 a 14 (1 de cada 7 casos ha estat una negativa familiar, enfront d'1 de cada 5 al 2014).

L'any 2015, el nombre de persones que esperen un trasplantament d'òrgan sòlid es redueix l'1,5% res-pecte de l'any anterior (1.356 vs. 1.335), i es recupera així després de dos anys la tendència anterior de reducció de la llista d'espera.

GRÀFIC IV.2.G7 Trasplantaments i llista d'espera d'òrgans sòlids. Catalunya, 2012-2015

Unitats: nombre de trasplantaments i nombre de pacients. Font: Departament de Salut.

L'Ordre SLT/101/2015 del Departament de Salut actualitza la relació d'intervencions quirúrgiques que tenen garantit un termini màxim d'accés de sis mesos. Tretze operacions deixen de tenir un temps de garantia de sis mesos.

Tal com indica el Síndic de Greuges en el seu Informe al Parlament 2015, 62 l'Ordre SLT/101/2015, de 21 d'abril, actualitza la relació d'intervencions quirúrgiques que tenen garantit un termini màxim d'ac-cés, fet que a la pràctica ha suposat un canvi en el catàleg d'intervencions quirúrgiques que disposen d'aquesta garantia.

60 Activitat de donació i trasplantaments d'òrgans i teixits a Catalunya: dades 2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Organització Catala-na de Trasplantaments, 2016. Consulta: març de 2016. 61 Les CA amb una taxa de donació d'òrgans més elevada l'any 2015 són La Rioja (78,9), Cantàbria (73,5), Navarra (54,6), País Basc (53,0), Extremadura (45,7) i Múrcia (44,3). La taxa general a Espanya és de 39,7, superior a la de la UE28 (19,7) i els EUA (26,6). Nota de premsa del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (12 de gener de 2016). Consulta: març de 2016. 62 Informe al Parlament 2015. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2016. Consulta: març de 2016.

872847

908 954

1.205

1.3151.356

1.335

2012 2013 2014 2015

Trasplantaments Llista d'espera

29

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

El juny de 2015 hi ha 1.783 pacients en llista d'espera per a procediments de cirurgia oncològica amb temps màxims garantits.63 El temps mitjà d'espera dels pacients pendents d'aquestes intervencions és de 19 dies i el temps mitjà d'espera dels que ja han estat intervinguts ha estat de 32. Pel que fa a la llista d'espera per a procediments de cirurgia cardíaca amb temps màxim garantit,64 el juny de 2015 hi ha comptabilitzats 330 pacients. El temps mitjà d'espera dels pacients pendents d'aquestes interven-cions és de 37 dies i el temps mitjà d'espera dels que ja han estat intervinguts ha estat de 53.

Entre el juny del 2013 i el juny del 2014 disminueixen les llistes d'espera d'intervenció de cataracta, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll, així com la llista d'espera de les proves diagnòstiques sol·licitades per primera vegada amb terminis de referència.

Quant als procediments quirúrgics amb temps màxim garantit de 180 dies (intervenció de cataracta, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll),65 el juny de 2015 hi ha 32.254 pacients en llista d'espera. Aquesta xifra representa el 17,5% menys que al juny del 2014. El temps mitjà d'espera dels pacients pendents d'aquest grup d'intervencions és de 105 dies i el temps mitjà d'espera dels que ja han estat intervin-guts ha estat de 157. En el cas de la intervenció de cataracta, aquests temps mitjans són de 82 i 142 dies, respectivament, en el de pròtesi de maluc de 107 i 167 dies i en el de pròtesi de genoll 177 i 245 dies.

Finalment, pel que fa a les llistes d'espera dels procediments quirúrgics amb terminis de referència (no de garantia) segons priorització, al juny del 2015 hi ha 104.909 pacients en llista d'espera. El temps mitjà d'espera dels pacients pendents d'aquestes intervencions és de 211 dies i el temps mitjà d'espe-ra dels que ja han estat intervinguts és ha estat de 153.

Cal tenir present, a més, les advertències del Síndic de Greuges en el seu Informe al Parlament 201366 contra possibles incompliments dels temps màxims d'espera garantits en casos específics de pacients, d'intervencions quirúrgiques, i de centres hospitalaris de l'Institut Català de la Salut (ICS). Així, per exemple, el temps mitjà d'espera dels pacients intervinguts de pròtesi de genoll segons l'actualització de les dades al juny del 2015 és de 245 dies. Alhora, aquest temps mitjà varia des dels 8 dies de la Clínica del Vallès (RS Barcelona), els 32 de la Clínica Terres de l'Ebre (RS Terres de l'Ebre) o els 35 de la Clínica de Ponent (RS Lleida) fins els 624 dies de l'Hospital de Mataró (RS Barcelona) i la Clínica Girona (RS Girona), els 671 de l'Hospital Sant Llorenç de Viladecans (RS Barcelona) o els 695 de l'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella i Hospital Comarcal de Blanes (RS Girona).

D'altra banda, al juny del 2015 la llista d'espera de les proves diagnòstiques amb terminis de referèn-cia sol·licitades per primera vegada67 és de 112.673 persones, és a dir, el 13,4% més que al juny del 2014. El temps mitjà d'espera dels pacients amb un prova realitzada és de 40 dies, però es desconeix l'evolució dels terminis d'espera fins al moment en què s'obté el diagnòstic (segona visita a l'especialis-ta).

63 L'Ordre SLT/101/2015, de 21 d'abril, estableix un termini màxim d'accés de 45 dies per als procediments de cirurgia oncològica, llevat dels relatius a la pròstata, la bufeta urinària i els epiteliomes basocel·lulars per als quals s'estableix un termini màxim d'accés de 60 dies. 64 L'Ordre SLT/101/2015, de 21 d'abril, estableix un termini màxim d'accés de 90 dies per als procediments de cirurgia cardíaca vascular i coronària. 65 A partir de l'1 de maig de 2015, amb la publicació al DGOC de l'Ordre SLT/101/2015, de 21 d'abril, deixen de tenir un temps de garantia de sis mesos els procediments quirúrgics següents: alliberament del canal carpià (nervi del canell), amigdalectomia, artroscòpia, circumcisió, co-lecistectomia (extirpació de la vesícula biliar), hàl·lux valg (galindó), herniorràfia femoral (intervenció d'hèrnia inguinal), histerectomia (extirpa-ció de l'úter), prostatectomia (extirpació de la pròstata), quist pilonidal (quist del sacre), varices, vasectomies i septoplàstia (reconstrucció de l'envà nasal). 66 Informe al Parlament 2013. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2014. Consulta: març de 2016. 67 Aquestes proves diagnòstiques són les següents: colonoscòpia, ecocardiografia, ecografia abdominal, ecografia ginecològica, ecografia uro-lògica, electromiograma, endoscòpia esofagogàstrica, ergometria, gammagrafia, mamografia, ressonància magnètica, tomografia axial compu-tada (TAC) i polisomnografia. Es tracta de proves que s’utilitzen per elaborar un diagnòstic i no per fer un seguiment d’una patologia recone-guda. En aquest sentit, les exploracions de control o seguiment i les proves de cribratge, com per exemple les mamografies del Programa de detecció precoç del càncer de mama, no es consideren proves diagnòstiques. Ni tampoc les proves diagnòstiques urgents, atesa la seva im-mediatesa.

CONDICIONS DE VIDA

30

GRÀFIC IV.2.G8 Llistes d'espera d'intervencions quirúrgiques amb temps màxim garantit de 180 dies i de proves diagnòstiques sol·licitades per primera vegada. Catalunya, juny 2012-juny 2015

Unitat: nombre de pacients. Nota: escala logarítmica. Font: Departament de Salut.

2.3. ELS RECURSOS DEL SISTEMA SANITARI

A l'atenció primària, els recursos romanen relativament estables.

A l'atenció primària les dades disponibles sobre recursos permeten parlar d'estabilitat gairebé absoluta pel que fa tant al nombre d'EAP (369) com a les ràtios de personal mèdic i d'infermeria durant un any -el 2014- en què la població de referència del Registre Central de Persones Assegurades (RCA) es redu-eix el 0,7% respecte del tall del 2013. Quant al personal d'infermeria, l'any 2015 s'aprova el Reial de-cret 954/2015, de 23 d'octubre, pel qual es regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà per part d'aquest grup professional.

38.344 40.201 39.083

32.254

25.909 28.006 27.769 22.677

3.432 3.210 2.960 2.259

9.003 8.985 8.3547.318

158.076 135.26299.392 112.673

1.000

10.000

100.000

Juny 2012 Juny 2013 Juny 2014 Juny 2015

Intervencions quirúrgiques (total) CataractesPròtesi de maluc Pròtesi de genollProves diagnòstiques (total)

31

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.2.G9 Llocs de treball d'atenció primària per 10.000 persones. Catalunya, 2011-2014

Unitat: llocs de treball per 10.000 persones. Font: Departament de Salut.

Disminueix en una unitat el nombre de centres hospitalaris amb servei d'urgències, hospital de dia i ci-rurgia menor ambulatòria. Alhora, la taxa de llits hospitalaris experimenta una millora.

A l'atenció hospitalària l'any 2014 es manté el nombre de centres que integren la xarxa d'internament d'aguts del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (SISCAT) (63). Aparentment disminueix en una unitat el nombre de centres amb urgències, amb hospital de dia i amb cirurgia menor ambulatòria (CmA) però això és degut a què l'Hospital Moisès Broggi i l'Hospital General de l'Hospitalet de Llobregat (ambdós del Consorci Sanitari Integral) notifiquen la seva activitat com una sola entitat a partir de l’any 2014 (vegeu la taula IV.2.A.T5 de l'annex). Alhora, la taxa de llits hospitalaris per 10.000 persones as-segurades experimenta una millora en passar de 17,3 a 17,6. Aquest fet, que coincideix amb una dava-llada de la població assegurada, també té a veure amb l'increment del nombre de llits instal·lats (de 13.072 a 13.297). Malgrat la pèrdua progressiva del pes que té el llit hospitalari com a indicador de la dimensió i la capacitat resolutiva del sistema sanitari, s'ha de destacar que l'any 2013 la taxa global de llits hospitalaris (centres públics i privats) de Catalunya se situa per sota de la de l'OCDE (45,5 llits per 10.000 persones vs. 48).68

Continua disminuint la taxa de llits d'hospitalització i la de places d'hospital de dia sociosanitaris a fa-vor de l'increment de recursos com els PADES i les EAIA.

A l'atenció sociosanitària amb internament es constata una nova reducció del nombre de llits d'hospita-lització disponibles per 10.000 persones grans (de 66,8 l'any 2013 a 63,5 l'any 2014) (vegeu la taula IV.2.A.T6 de l'annex).69 La disminució dels llits de llarga durada (rehabilitació, profilaxi de complicacions i tractament de malalties cròniques de llarga evolució) (351 unitats menys) no s'ha vist compensada per l'increment dels llits de mitjana durada (recuperació funcional -convalescència- o tractament de ma-lalties en fase terminal) (108 unitats més). Una vegada més, la taxa de llits de mitjana durada creix so-

68 La taxa de llits hospitalaris de Catalunya s'ha calculat a partir de la informació publicada al Catálogo nacional de hospitales (any 2013) i a la Memòria del CatSalut 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2014 (referència poblacional del RCA). El Catàleg nacional d'hospitals engloba les dades referents als llits instal·lats (incloent-hi les incubadores) en disposició de ser utilitzats, encara que una part no ho estigui, de tots els centres sanitaris que estan autoritzats per actuar sota la denominació genèrica d'"hospital" (centre amb inter-nament). La taxa de llits hospitalaris de l'OCDE està publicada a Health at a glance 2015: OECD indicators. Paris: OECD Publishing, 2015. Consulta: març de 2016. 69 La taxa de llits sociosanitaris s'ha calculat sobre la base del nombre de persones de 65 anys i més que hi havia a Catalunya l'any 2014 se-gons dades d’Idescat (Padró continu).

7,9 8,17,8 7,9

6,97,0

6,96,9

2011 2012 2013 2014

Metges/esses Infermers/eres

CONDICIONS DE VIDA

32

bretot gràcies a l'expansió que experimenta l'atenció a pacients subaguts, amb 146 llits més que l'any 2013.70

Dins l'àmbit de l'atenció sociosanitària basada en el no-internament i la proximitat, continua la tendèn-cia negativa del nombre de places d'hospitals de dia per 10.000 persones grans (de 15,5 a 14,4) (ve-geu la taula IV.2.A.T6 de l'annex). Aquest resultat s'explica per una combinació de factors: d'una banda, l'envelliment poblacional i, de l'altra, la disminució efectiva del nombre de places. A banda d'això, la si-tuació general de la resta de recursos és comparativament favorable: les dades reporten un increment rellevant en el nombre de PADES per sisè any consecutiu, així com una EAIA més (de geriatria) que al 2013. El nombre d'UFISS i d'ETODA roman estable, si bé en el cas de les UFISS aquest equilibri es man-té a costa d'incrementar en una unitat les de cures pal·liatives i de disminuir en una unitat les mixtes.

Continua disminuint la taxa de llits d'hospitalització psiquiàtrica. La resta de recursos dels quals es dis-posa d'informació romanen estables.

Quant a l'atenció en salut mental amb internament, l'any 2014 el nombre de centres es manté estable, però disminueix una vegada més el nombre de llits d'hospitalització psiquiàtrica (de 4.023 a 4.014) (vegeu la taula IV.2.A.T7 de l'annex). La disponibilitat d'aquest recurs per 10.000 persones assegura-des varia de 5,32 l'any 2013 a 5,30 l'any 2014.

Els recursos d'atenció en salut mental alternatius a l'internament romanen estables per cinquè any consecutiu -com a mínim- amb algun canvi: el nombre de CSMIJ i CSMA es veu teòricament reduït en una unitat, però això és degut a la integració de la USM Maragall al CSMA Dreta de l'Eixample (vegeu la taula IV.2.A.T7 de l'annex).

70 Les unitats d'atenció a pacients subaguts presten atenció integral a persones amb una malaltia crònica coneguda i evolucionada que, a causa d'una reagudització o empitjorament del seu estat de salut, s'han de tractar en una unitat d'hospitalització amb internament i intensitat intermèdia de recursos per tal d'evitar el seu ingrés en hospitalització d'aguts.

33

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.2.G10 Taxa de llits hospitalaris, taxa de llits sociosanitaris, taxa de places d'hospital de dia sociosa-nitaris i taxa de llits d'hospitalització psiquiàtrica. Catalunya, 2011-2015

Taxa de llits hospitalaris del SISCAT per 10.000 perso-nes assegurades. Catalunya, 2011-2014

Unitats: taxa per 10.000. Font: Departament de Salut.

Taxa de llits sociosanitaris per 10.000 persones de 65 anys i més. Catalunya, 2011-2014

Unitats: taxa per 10.000. Font: Departament de Salut.

Taxa de places d'hospital de dia sociosanitari per 10.000 persones de 65 anys i més. Catalunya, 2011-2014

Unitats: taxa per 10.000. Font: Departament de Salut.

Taxa de llits d'hospitalització psiquiàtrica per 10.000 persones assegurades. Catalunya, 2011-2014

Unitats: taxa per 10.000. Font: Departament de Salut.

2.4. EL FINANÇAMENT DE LA SALUT

El pressupost de salut augmenta l’1,8% l’any 2015 després de 3 anys sense fer-ho.

El pressupost de despeses de salut de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015 creix l’1,8% i se si-tua en 8.847,7 milions d’euros. És una dada positiva, atès que feia tres anys que no augmentava. Aquest increment ha permès augmentar la despesa de salut de la Generalitat per càpita, que ha passat de 1.168,8 a 1.191,6 euros entre 2014 i 2015, però, en canvi, no ha estat suficient per seguir el ma-teix ritme del pressupost total de despeses de la Generalitat ni del PIB de Catalunya.

17,317,6

17,3 17,6

2011 2012 2013 2014

71,5 68,2 66,8

63,5

44,8 41,9 39,6

36,226,8 26,3

27,127,4

2011 2012 2013 2014Llits sociosanitaris (total) Llits de llarga estadaLlits de mitjana estada

16,115,8

15,5

14,4

2011 2012 2013 2014

5,36

5,32 5,32

5,30

2011 2012 2013 2014

CONDICIONS DE VIDA

34

TAULA IV.2.T1 Pressupost de despeses de salut i del total del sector públic de la Generalitat, 2011-2014

2011 2012 2013 2014 2015 2014-2015

Agrupació Salut 9.865,8 9.181,6 9.181,6 8.688,5 8.847,7 1,8

Total sector públic 39.354,0 37.024,5 37.024,5 36.132,7 36.942,9 2,2

Salut / sector públic 25,1 24,8 24,8 24,0 23,9 -0,4

Salut / PIB 4,7 4,5 4,5 4,2 4,1 -0,1

Salut per càpita (euros) 1.315,1 1.221,7 1.227,7 1.168,8 1.191,6 2,0 Unitats: despeses consolidades en milions d’euros, salut per càpita en euros i la resta en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i Idescat.

Augmenta la importància relativa de les remuneracions de personal.

Pel que fa al resum del pressupost de despeses per articles i subsectors de l’Agrupació Salut per a l’any 2015, constatem pocs canvis en la seva distribució. El principal té com a protagonistes les remuneraci-ons del personal, que augmenten 0,5 punts percentuals la seva importància relativa i passen a repre-sentar el 37,5% del pressupost total. L’explicació d’aquest increment es deu al restabliment de la paga extraordinària, la jornada i el sou del personal interí. El segon canvi que destaquem és la disminució en termes relatius de les despeses corrents de béns i serveis, que perden 0,4 punts percentuals, però que encara continuen sent la partida principal del pressupost (47,1% del total). Aquestes despeses creixen l’1,1% en termes absoluts i hem de recordar que inclouen els concerts que gestiona el Servei Català de la Salut. Les transferències corrents, que a nivell consolidat inclouen bàsicament les prestacions far-macèutiques, haurien perdut 0,1 punts percentuals respecte de l’any 2014, però el seu pressupost hauria augmentat el 0,7% (vegeu la taula IV.2.A.T8 de l’annex).

Les remuneracions de personal i les despeses de béns i serveis augmenten en 106,6 i 43,4 milions d’euros, respectivament.

Si ens fixem en les taxes de creixement dels articles pressupostaris, observem com les despeses cor-rents, entre les quals s’inclouen les remuneracions del personal i les despeses de béns i serveis abans comentades, creixen a una taxa de l’1,9%. Les despeses financeres ho fan a una taxa del 14,6%, però en termes absoluts aquest increment representa un import de 5,4 milions d’euros, molt inferior al crei-xement en termes absoluts que experimenten les remuneracions del personal i les despeses de béns i serveis amb 106,8 i 43,4 milions d’euros, respectivament. Les operacions de capital, en canvi, mostren una caiguda del 6,7%, que està explicada per disminucions tant de les inversions reals com de les transferències de capital. Per últim, les operacions financeres mostren un creixement del 21,5% en el qual participen tant les operacions d’actius financers com de passius.

La farmàcia augmenta els seus recursos en 9,6 milions d’euros i la medicació hospitalària de dispen-sació ambulatòria també ho fa en 21,6 milions d’euros.

La classificació econòmica del pressupost del Servei Català de la Salut mostra com la partida principal són els serveis sanitaris, que inclouen els concerts i el contracte programa amb l’Institut Català de la Salut. Aquesta partida manté la seva importància relativa respecte de l’any 2014 (76,6%) però la seva dotació augmenta 126,1 milions d’euros. La farmàcia augmenta els seus recursos en 9,6 milions d’euros fins a situar-se en un pressupost de 958,8 milions d’euros, i la medicació hospitalària de dis-pensació ambulatòria també incrementa els seus recursos (21,6 milions d’euros) i se situa en un pres-supost de 630,9 milions d’euros. Aquestes tres partides expliquen el 96% del pressupost total.

35

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.2.G11 Taxes de creixement dels articles pressupostaris de l’Agrupació Salut 2014-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

L’atenció especialitzada representa el 58,1% del pressupost del CatSalut.

Per la seva banda, la classificació funcional del pressupost del CatSalut permet identificar com l’atenció especialitzada segueix sent la que disposa de més recursos (58,1%), seguida de l’atenció pri-mària (17,6%). Ambdues han augmentat els recursos a la seva disposició amb 61,3 i 89,2 milions d’euros, respectivament. En aquesta classificació sobresurt la disminució del pressupost corresponent a les despeses d’administració en 27,7 milions d’euros.

GRÀFIC IV.2.G12 Classificació econòmica i funcional del pressupost del CatSalut, 2015

Classificació econòmica

Classificació funcional

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del pressupost de Salut per a l’any 2015 del Departament de Salut.

Les obligacions reconegudes de l’Agrupació Salut augmenten el 15,2% i es concentren en els serveis sanitaris (concerts i ICS).

1,8

3,3

1,1

14,6

0,7

1,9

-7,6

-2,2

-6,7

1,7

42,7

11,2

21,5

Total (no financeres+financeres)

I. Remuneracions del personal

II. Despesa de béns corrents i serveis

III. Despeses financeres

IV. Transferències corrents

Operacions corrents (I+II+III+IV)

VI. Inversions reals

VII. Transferències de capital

Operacions de capital (VI+VII)

Operacions no financeres (corrents+capital)

VIII. Variació d'actius financers

IX. Variació de passius financers

Operacions financeres (VIII+IX)

76,6

11,7

7,7

2,60,4 0,4 0,3

0,3 Serveis sanitaris

Farmàcia

MHDA

Inversions

Prestacions sanitàries

Transferències corrents

Personal

Béns i serveis

58,117,6

11,7

7,7

3,7 1,3Atenció especialitzada

Atenció primària

Farmàcia

MHDA

Transport sanitari i altres

Administració

CONDICIONS DE VIDA

36

Fins ara hem analitzat les dades pressupostades de l’Agrupació Salut i del Servei Català de la Salut. L’estudi de les obligacions reconegudes dóna per a l’any 2015 un creixement extraordinari d’aquesta despesa, que confirma l’augment que ja s’havia donat l’any 2014. El creixement de les obligacions re-conegudes és de 1.354,4 milions d’euros, molt superior al que s’havia pressupostat, que era de només de 159,2 milions d’euros. Les partides que més s’han beneficiat d’aquest increment són, per aquest ordre, els serveis sanitaris (concerts i ICS), seguits de la farmàcia.

TAULA IV.2.T2 Obligacions reconegudes de l’Agrupació Salut, 2011-2015

2011 2012 2013 2014 2015

Obligacions reconegudes 9.810,9 8.694,8 8.268,9 8.895,7 10.250,0

Variació 2,9 -11,4 -4,9 7,6 15,2

Pressupost de l'Agrupació Salut=100 99,4 94,7 90,1 102,4 115,9

No financera 9.740,5 8.623,1 8.218,3 8.847,6 10.178,8

Variació 3,2 -11,5 -4,7 7,7 15,0 Unitats: milions d’euros i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat.

Analitzant amb més detall els principals indicadors de despesa farmacèutica, s’observen pocs canvis en el darrer any 2015. Els més rellevants impliquen les receptes per habitant, que augmenten l’1,1% i se situen en 18,1, i l’import líquid71 per recepta, que disminueix el 0,7% i se situa en 10,8 euros. El preu dels productes farmacèutics creix el 0,3% i el percentatge d’aportació dels usuaris sobre el preu de venda fins i tot es redueix del 9,4 al 9,3% (vegeu la taula IV.2.A.T9 de l’annex).

El primer lloc de la classificació ATC d’envasos farmacèutics segueix corresponent al sistema nerviós.

Pel que fa als envasos farmacèutics, el seu nombre creix el 0,7% i se’n consumeixen 131.014.115 l’any 2015. Els principals canvis en la distribució per grups de la classificació ATC (anatòmica-terapèutica-química) afecten el sistema nerviós, que creix 0,5 punts percentuals, i segueix encapçalant el primer lloc de la classificació amb el 27,2% del total, i el sistema muscular i esquelètic, que perd 0,4 punts percentuals (vegeu la taula IV.2.A.T10 de l’annex).

A continuació passem a considerar les dades de despesa sanitària de les famílies, la despesa sanitària per agents i la comparació internacional d’aquestes despeses.

La despesa sanitària de les famílies ja se situa en el 40,6% de la despesa pública pressupostada en sa-lut.

Les dades de despesa sanitària de les famílies estan disponibles amb un any de retard respecte de les dades analitzades fins ara. Es constata per a l’any 2014 un increment del 13,1% d’aquestes despeses que potser està motivat per l’evolució a la baixa que han experimentat les despeses públiques en els darrers anys. Amb aquesta evolució, la despesa sanitària de les famílies ja se situa en el 40,4% de la despesa pública pressupostada en salut. Les dades també permeten constatar que Catalunya destina uns recursos privats en salut que en termes relatius són superiors als que es destinen en el conjunt d’Espanya.

71 L’import líquid és la suma del preu de venda al públic (PVP) menys l’aportació de l’usuari.

37

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

TAULA IV.2.T3 Despesa sanitària de les famílies. Catalunya i Espanya, 2011-2014

Catalunya 2011 2012 2013 2014

Despesa privada en salut 2.989,0 3.026,2 2.991,5 3.388,3

% respecte de la despesa pública pressupostada en salut (CA i CL) 32,1 34,2 33,7 40,4

% respecte del total de la despesa privada 3,3 3,4 3,5 3,9

Despesa privada en salut per càpita 398,4 402,7 400,0 455,8

Espanya 2011 2012 2013 2014

Despesa privada en salut 16.013,3 16.223,3 15.843,1 17.474,9

% respecte de la despesa pública pressupostada en salut (CA i CL) 27,8 28,6 29,4 32,6

% respecte del total de la despesa privada 3,1 3,2 3,2 3,5

Despesa privada en salut per càpita 343,1 346,5 339,0 375,7 Unitats: despesa en milions d’euros, despesa per càpita en euros i percentatges. Nota: la despesa privada en salut no inclou les assegurances lligades a la sanitat per malaltia i accident. Font: elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de pressupostos familiars, Idescat i Ministeri d’Economia.

La despesa sanitària total assoleix el 7,4% del PIB l’any 2013.

El Servei Català de Salut publica unes estadístiques de despesa sanitària total per agents que tenen el valor d’identificar tots els agents implicats en la salut. El problema d’aquestes dades és que el darrer any disponible és el 2013. Es constata que la despesa sanitària pública representa el 68,8% de la des-pesa total i que aquesta participació ha disminuït en els darrers dos anys 2,6 punts percentuals en be-nefici, lògicament, de la despesa sanitària privada. Aquest procés ha comportat una disminució de la despesa sanitària pública i un augment de la despesa privada en termes absoluts l’efecte net del qual es tradueix en una caiguda de la despesa sanitària total que ha anat més enllà de la contracció del PIB. Així, la despesa sanitària total ha passat de representar el 7,6 al 7,4% del PIB entre els anys 2011 i 2013. L’agent que més ha contret la seva despesa sanitària és la Generalitat de Catalunya mentre que qui més l’ha augmentat són les famílies.

Els nivells de despesa en salut de Catalunya són inferiors als de les tres zones estudiades amb l’única excepció de la despesa sanitària privada per càpita del conjunt d’Espanya.

La comparació de la despesa en salut de Catalunya respecte d’Espanya, Alemanya i els EUA en el perí-ode 2011-2013 permet realitzar les següents consideracions. En primer lloc, no s’observa cap caiguda de la despesa total ni de la despesa pública en salut en termes de PIB ni en termes per càpita a Ale-manya ni als EUA com passa a Catalunya i al conjunt d’Espanya. En segon lloc, els nivells de despesa en salut de Catalunya són inferiors als de les tres zones estudiades per a totes les categories de des-pesa i tipus d’indicador amb l’única excepció de la despesa sanitària privada per càpita del conjunt d’Espanya, que és inferior a la de Catalunya (vegeu la taula IV.2.A.T11 a l’annex).

CONDICIONS DE VIDA

38

TAULA IV.2.T4 Despesa sanitària total per agents. Catalunya, 2011-2013

2011 2012 2013

Import Distribució Import Distribució Import Distribució

Despesa sanitària total 15.296,4 100,0 14.803,7 100,0 14.537,7 100,0

Percentatge sobre el PIB 7,6 - 7,5 - 7,4 -

Despesa sanitària pública 10.918,5 71,4 10.202,5 68,9 9.998,6 68,8

Percentatge sobre el PIB 5,4 - 5,1 - 5,1 -

Generalitat de Catalunya 10.120,6 66,2 9.483,0 64,1 9.265,1 63,7

Mutualitats públiques 443,5 2,9 418,3 2,8 438,3 3,0

Corporacions locals 178,2 1,2 143,1 1,0 150,8 1,0

Administració central 176,2 1,2 158,1 1,1 144,4 1,0

Despesa sanitària privada 4.377,9 28,6 4.601,2 31,1 4.539,1 31,2

Percentatge sobre el PIB 2,2 - 2,3 - 2,3 -

Pagament directe de les llars 3.033,6 19,8 3.212,6 21,7 3.114,9 21,4

Assegurances lligades a la salut 1.301,6 8,5 1.353,8 9,1 1.365,6 9,4

Formació bruta de capital 32,2 0,2 25,5 0,2 49,4 0,3

IPSFL 10,5 0,1 9,3 0,1 9,2 0,1 Unitats: milions d’euros i percentatges. Font: Servei Català de la Salut.

Per a més informació sobre la normativa relacionada amb la salut aprovada durant l'any 2015, vegeu el Recull normatiu al web del CTESC

39

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

3. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL

3.1. LA POBLACIÓ CATALANA EN ACTIVITATS FORMATIVES

Estabilitat en el nombre de persones que es formen, amb divergències per estudis i tipus de formació.

El curs 2014-2015 s’han format a Catalunya 1.732.007 persones, el 0,1% més que el curs anterior (que en termes absoluts suposa 1.701 persones més). Cal tenir en compte, però, que aquesta estabili-tat no és homogènia en els diferents estudis i tipologies de formació. Així, mentre que l’alumnat creix lleugerament en els ensenyaments de règim general i en la formació de persones adultes, davallen els estudiants universitaris, els dels ensenyaments de règim especial i els de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) (vegeu les taules IV.3.A.T1, IV.3.A.T2, IV.3.A.T3, IV.3.A.T4 i IV.3.A.T5 de l’annex).

GRÀFIC IV.3.G1 Nombre de persones que s’han format a Catalunya, curs 2014-2015

Unitats: nombres absoluts. Nota: correspon a l'alumnat matriculat el darrer trimestre o semestre del curs. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament i del Departament d’Empresa i Coneixement.

Creix l’alumnat dels ensenyaments de règim general i de la formació per a persones adultes...

Tal com reflecteix el gràfic IV.3.G2, els ensenyaments de règim general concentren el nombre més gran de nous estudiants (8.382), tot i que en termes relatius el creixement és poc intens, del 0,6%. En canvi, el creixement de la formació per a persones adultes és més intensa (2,2%), però menor en termes quantitatius (1.550 persones). Tal com es constata a la taula IV.3.A.T5 de l’annex, els cursos que facili-ten l’accés als ensenyaments postobligatoris72 concentren els principals increments, fet que els presen-ta com unes passarel·les amb acceptació creixent entre la població adulta.

La variació de l’alumnat dels ensenyaments de règim general és similar a les registrades els anys ante-riors: el curs 2012-2013 van créixer el 0,8% i el 2013-2014, el 0,4%. Aquests increments globals mo-derats s’expliquen, en part, per l’evolució demogràfica de les cohorts escolaritzades en aquestes eta-pes: mentre les cohorts més joves davallen (davalla l’alumnat de l’educació infantil), l’alta natalitat re-gistrada fins a l’any 2008 comporta que l’alumnat de la primària i l’educació secundària obligatòria (ESO) creixi any rere any. 72 El curs d’accés als cicles formatius de grau mitjà (CFGM), el curs per preparar les proves d’accés als cicles formatius de grau superior (CFGS) i per a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.

1.298.140

132.719

211.178

72.82417.146

Ensenyaments de règim general

Ensenyaments de règim especial

Ensenyaments universitaris

Formació per a persones adultes

Ensenyaments a distància (IOC) (1)

CONDICIONS DE VIDA

40

Tal com reflecteix la taula IV.3.T1, aquest increment és més intens en els cicles formatius, si bé cal te-nir en compte que el creixement de l’alumnat que s’ha registrat en aquests ensenyaments els darrers cursos es deu no només a factors demogràfics sinó també a la decisió de moltes persones de qualifi-car-se o requalificar-se. A banda de la taula següent, vegeu també la taula IV.3.A.T1 de l’annex.

TAULA IV.3.T1 Alumnat dels ensenyaments de règim general, per nivell d'estudis. Catalunya, cursos 2009-2010 a 2014-2015

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 TCAA1

Total 1.214.946 1.241.826 1.274.659 1.284.825 1.289.758 1.298.140 1,3

Ed. infantil 1r cicle 86.076 88.552 91.933 84.244 82.091 79.031 -1,7

Ed. infantil 2n cicle 238.773 241.875 246.976 245.474 241.595 234.371 -0,4

Ed. primària 428.845 442.494 452.887 460.584 466.813 476.558 2,1

Ed. especial 6.615 6.369 6.568 6.744 6.929 7.147 1,6

ESO 274.134 276.689 281.272 285.461 287.145 291.734 1,3

PQPI / PFI2 6.281 7.047 7.113 7.537 7.668 6.929 2,0

Batxillerat 85.062 84.289 85.640 87.377 88.538 87.828 0,6

CFGM 45.597 48.344 53.090 56.304 55.742 58.149 5,0

CFGS 43.563 46.167 49.180 51.100 53.237 56.393 5,3 Unitats: nombres absoluts i taxa en percentatges. (1) TCAA: taxa de creixement anual acumulatiu. (2) A partir del curs 2014-2015 els programes de formació i inserció (PFI) substitueixen els programes de qualificació professional inicial (PQPI). Font: elaboració pròpia a partir del Departament d'Ensenyament.

Un altre factor que pot explicar aquest estancament és la frenada de l’entrada d’alumnat estranger al sistema. El curs 2014-2015 aquest alumnat decreix l’1,7%, consolidant la lenta però progressiva dava-llada iniciada el curs 2011-2012 (vegeu la taula IV.3.A.T6 de l’annex). En conseqüència, el pes d’aquest alumnat sobre el total ha passat del 13,2% el curs 2011-2012 al 12,5% el darrer curs. Mal-grat això, aquest alumnat continua concentrant-se de manera clara en els centres públics (el 83,8% el curs 2014-2015).

però davalla l’alumnat universitari, dels ensenyaments de règim especial i a distància.

D’altra banda i tal com s’observa al gràfic següent, el curs 2014-2015 decreix l’alumnat que cursa en-senyaments de règim especial, a distància i universitaris (l’1,6%, el 9,4% i el 2% respectivament). Els tres ensenyaments acumulen diversos cursos consecutius de davallades. Ara bé, a excepció dels ense-nyaments a distància (que registren menys alumnes en tots els nivells), la davallada no és homogènia per a tots els estudis ni per a totes les universitats (vegeu les taules IV.3.A.T2, IV.3.A.T3 i IV.3.A.T4 de l’annex). Possiblement, a més dels factors demogràfics, la reducció del nombre d’estudiants s’explica d’una banda, per la decisió de molts joves de cursar un cicle formatiu, atesos els creixements comen-tats,73 i de l’altra pels efectes d’algunes mesures adoptades per fer front a la crisi econòmica i que ha comportat ajustaments pressupostaris, com ara l’augment de les taxes i els preus públics en els ense-nyaments universitaris.

73 Cal tenir en compte que els CFGM i els CFGS han crescut de mitjana el 5% i el 5,3% els cinc darrers cursos, tal com reflecteix la taula IV.3.T1.

41

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.3.G2 Distribució dels nous estudiants per tipus d’estudi o formació. Catalunya, curs 2014-2015

Unitats: nombres absoluts. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament i del Departament d’Empresa i Coneixement.

A més d’analitzar el nombre de persones que es formen, cal tenir en compte també el professorat, un dels agents clau de la formació. Atesa la importància dels ensenyaments de règim general sobre el to-tal de persones que s’han format durant el curs 2014-2015 (el 75%), es comenta tot seguit l’evolució del professorat d’aquestes etapes.74

Els darrers cursos s’incrementa la ràtio d’alumnes per professor...

Així, el curs 2014-2015 aquest col·lectiu creix lleugerament (el 0,3%) i amb menor intensitat que el curs anterior (l’1,8%). Aquests increments, però, no compensen la davallada del curs 2012-2013, que va ser del 3,1% (vegeu la taula IV.3.A.T7 de l’annex). Altrament, atès que l’increment de l’alumnat és més in-tens que el del professorat, la ràtio d’alumnes per professor creix lleugerament el curs 2014-2015 en passar de 12 a 12,1 alumnes per professor, tal com es constata a la taula IV.3.A.T8 de l’annex.

i la ràtio d’alumnes per grup, tot i que hi ha diferències per nivell educatiu i titularitat del centre.

Un indicador complementari a aquest és la ràtio d’alumnes per grup, que ha passat de 22,1 alumnes per grup el curs 2005-2006 a 23,2 alumnes per grup el curs 2014-2015 (vegeu el gràfic IV.3.A.G1 de l’annex). Ara bé, de nou aquesta evolució no és homogènia en tots els nivells educatius. És a dir, men-tre ha davallat en l’educació infantil de primer cicle, s’ha incrementat de manera significativa en els ensenyaments postobligatoris, en especial en els CFGM i els CFGS (on ha passat de 21,5 a 27,5 i de 20,5 a 28,0, respectivament). Igualment, aquest indicador és més alt en els centres educatius privats que en els públics, amb algunes excepcions (vegeu el gràfic IV.3.A.G2 de l’annex).75

Les dades permeten constatar com el curs 2012-2013 es van registrar els principals salts quantitatius d’aquesta evolució, fet que permet relacionar-ho amb l’aplicació de les mesures aprovades a partir de

74 En els centres públics una part del professorat pertany al seu equip directiu. En aquest sentit, cal tenir en compte que enguany s’ha modifi-cat la regulació aplicable a la direcció dels centres educatius públics i al personal directiu docent, per tal d’adaptar-la a les previsions de la Llei orgànica d’educació introduïdes l’any 2013. Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la di-recció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm. 285, de 28.11.2015. 75 Així, el curs 2014-2015 la ràtio d’alumnes per grup a l’ESO, el batxillerat i els CFGM és més elevada en els centres públics que els privats (vegeu el gràfic IV.3.A.G2 de l’annex).

1.701

8.382

-4.287

1.550

-1.770

-2.174

Total

Ensenyaments de règim general

Ensenyaments universitaris

Formació per a persones adultes

Ensenyaments a distància

Ensenyaments de règim especial

CONDICIONS DE VIDA

42

l’any 2012 en el marc de la política de contenció pressupostària i de reducció del dèficit públic, ja com-entades en edicions anteriors d’aquesta Memòria.

3.2. EL FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ, LA FORMACIÓ I LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL

El pressupost del Programa Educació creix l’any 2015. Feia quatre anys que no augmentava...

El pressupost de despeses del Programa Educació de la Generalitat de Catalunya augmenta el 7,9% l’any 2015 i se situa en 5.234,8 milions d’euros. Feia quatre anys que no augmentava. A més, el crei-xement d’aquesta despesa ha estat superior al que ha experimentat el PIB, el total de la despesa de la Generalitat de Catalunya i la població.

La despesa màxima del Programa Educació es va assolir l’any 2010, quan va pujar a 6.310,5 milions d’euros, i va tenir el percentatge més alt sobre el PIB durant la crisi, amb el 3,01%.

TAULA IV.3.T2 Pressupost de despeses del Programa Educació de la Generalitat de Catalunya respecte del PIB, del total de despesa de la Generalitat i de la població, 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2014-15

Programa Educació 5.317,3 5.770,3 6.028,3 6.310,5 5.837,8 5.471,6 5.471,6 4.850,1 5.234,8 7,9

Educació / PIB 2,50 2,66 2,90 3,01 2,78 2,68 2,69 2,35 2,44 0,09

Educació general 1,98 2,10 2,28 2,38 2,26 2,16 2,18 1,91 1,99 0,08

Educació universitària

0,44 0,48 0,52 0,51 0,44 0,45 0,45 0,37 0,38 0,02

Resta 0,08 0,08 0,09 0,11 0,08 0,06 0,07 0,06 0,06 0,00

Educació / Sector públic 16,50 16,61 16,30 15,90 14,83 14,78 14,78 13,42 14,17 0,75

Educació / Població 737,4 783,6 806,4 840,0 774,3 722,7 724,4 645,1 697,2 8,1 Unitats: despesa del Programa en milions d’euros, despesa per càpita en euros i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

i les obligacions reconegudes, en feia cinc.

Si tenim en compte les obligacions reconegudes, la despesa del Programa Educació també creix en el darrer any i se situa en 5.403,5 milions d’euros. En aquest cas, feia cinc anys que no creixia. El màxim es va assolir l’any 2009 quan l’import de les obligacions reconegudes va ser de 6.211,3 milions d’euros.

TAULA IV.3.T3 Obligacions reconegudes del Programa Educació de la Generalitat, 2010-2015

2012 2013 2014 2015 2014-2015

Obligacions reconegudes 5.272,0 5.055,4 4.967,2 5.403,5 8,8

Pressupost del Programa Educació = 100 96,4 92,4 102,4 103,2 0,8 Unitats: milions d’euros i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat.

La comparació internacional de la despesa pública sobre el PIB reflecteix una disponibilitat de recursos inferior a Catalunya.

La comparació internacional del pes de la despesa pública en educació sobre el PIB reflecteix una dis-ponibilitat de recursos inferior a Catalunya. Per al darrer any del que tenim dades disponibles, l’any

43

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

2011, Catalunya mostrava un registre del 4,18% mentre que en el conjunt d’Espanya era del 4,82% i a la UE-28, del 5,25% (vegeu el gràfic IV.3.A.G3 de l’annex).

La despesa privada en educació ha augmentat entre els anys 2007 i 2014.

La despesa privada en educació ha augmentat entre els anys 2007 i 2014. L’increment de l’any 2014 ha estat del 12,6% i se situa en 1.597,7 milions d’euros, el 0,81% del PIB. Tal ha estat l’expansió d’aquesta despesa, que l’any 2013 ja representava més del 24% de la despesa pública en educació (vegeu la taula IV.3.A.T9 de l’annex).

La disminució de la despesa liquidada en educació no universitària pública l’any 2014 es concentra en l’educació infantil de primer cicle i secundària.

A continuació estudiarem amb més detall la despesa en educació no universitària pública, en el seu vessant de pressupost liquidat, que està disponible fins a l’any 2014. Observem que l’any 2014 aques-ta despesa continua disminuint i se situa en 4.220,1 milions d’euros. En termes absoluts, la disminució representa 105,8 milions d’euros i es concentra en les activitats d’ensenyament (171 milions d’euros). Les més afectades per aquesta reducció són l’educació infantil de primer cicle (91,9 milions d’euros) i l’educació secundària (63,2 milions d’euros). Les activitats annexes i les beques, en canvi, augmenten el seu pressupost (vegeu la taula IV.3.A.T10 de l’annex).

La distribució de la despesa no universitària de les activitats d’ensenyament permet constatar que l’educació infantil de segon cicle més primària és l’ensenyament amb més dotació de recursos, el 51,3% del total, 1,5 punts percentuals més del pes que tenia l’any 2013, seguit de l’educació secundà-ria, que representa el 43,2% del total.

GRÀFIC IV.3.G3 Distribució de la despesa no universitària (pressupost liquidat) de les activitats d’ensenyament. Catalunya, 2014

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament.

La disminució de la despesa en educació no universitària pública no s’ha donat en els capítols de per-sonal ni en els concerts.

Educació Infantil 2n cicle + Primària; 51,3

Educació secundària; 43,2

Educació especial; 2,1 Ensenyaments de

règim especial; 1,4

Educació d'adults; 0,7

Educació compensatòria; 0,7

Educació infantil 1r cicle; 0,5

Programes de qualificació

professional; 0,1

Ensenyaments extraescolars; 0,0

CONDICIONS DE VIDA

44

L’evolució de la despesa en educació no universitària pública per capítols permet constatar que la dis-minució del pressupost de les activitats d’ensenyament no s’ha donat en les partides de personal ni en els concerts sinó en les de béns i serveis, altres transferències corrents, i les inversions. La disminució del pressupost de les altres transferències es manifesta amb més intensitat en els diners que rebien, per aquest concepte, els centres d’educació infantil de primer cicle de titularitat municipal que, en aquest exercici de l’any 2014, són nul·les.

Per la seva banda, l’increment del pressupost de les activitats annexes es realitza amb les partides d’altres transferències corrents i d’inversions corresponents a l’Administració general educativa (vegeu la taula IV.3.A.T11 de l’annex).

La despesa de capital de l’educació no universitària pública retrocedeix.

Com que la disminució de les inversions de les activitats d’ensenyament és superior a l’increment de les inversions de les activitats annexes, la despesa de capital de l’educació no universitària pública re-trocedeix. La despesa corrent, també (vegeu la taula IV.3.A.T12 de l’annex).

La despesa pública en educació no universitària disminueix en els centres públics i augmenta en els centres privats...

En canvi, si analitzem aquesta despesa per tipus de centre, les dades mostren que la disminució de la despesa en educació no universitària només es manifesta en els centres públics. La que reben els cen-tres privats és inferior, i augmenta, en passar de 1.012 a 1.050,2 milions d’euros, entre els anys 2013 i 2014 (vegeu la taula IV.3.A.T13 de l’annex).

i la despesa per alumne evoluciona en el mateix sentit.

L’efecte d’aquests canvis en la despesa pública en educació no universitària per alumne/a provoca una disminució en els centres públics, que es redueix de 3.888 a 3.817 euros, entre els anys 2013 i 2014, i un increment en els centres concertats, que passa de 2.604 a 2.688 euros.

La disminució de la despesa per alumne/a en els centres públics afecta tots els ensenyaments analit-zats, però ho fa de forma més intensa en l’educació infantil de primer cicle, que passa de 7.230 a 4.404 euros, entre els anys 2013 i 2014, a causa, principalment, de la reducció del pressupost en béns i serveis. En canvi, l’increment de la despesa per alumne/a en els centres concertats només es produeix en l’educació infantil de segon cicle més primària. En el cas de l’educació infantil de primer ci-cle la subvenció ha passat a ser testimonial.

45

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.3.G4 Evolució de la despesa pública en educació no universitària per alumne/a feta per la Generalitat de Catalunya per nivell d’estudi i tipus de centre. Catalunya, 2012-2014

Unitats: euros per alumne/a. (1) La despesa per alumne/a es calcula sobre la mitjana ponderada de dues terceres parts dels alumnes del curs precedent més una tercera part dels alumnes del curs corrent per a cada exercici. (2) La despesa per alumne/a de l’ensenyament secundari inclou els cicles formatius de grau superior i mitjà, el batxillerat i l’ESO. (3) No disposem de les dades corresponents a la distribució dels alumnes d’infantil primer cicle en centres públics de la Generalitat i dels ajuntaments. Hem aplicat la mateixa distribució del curs 2013-2014 per al curs 2014-2015. (4) La despesa per alumne/a dels centres públics d’infantil primer cicle correspon als centres de titularitat de la Generalitat de Catalunya. La despesa per alumne/a feta per la Generalitat de Catalunya en els centres de primer cicle d’infantil de titularitat municipal és de 278 euros l’any 2012, 1.599 euros l’any 2013 i de 100 euros l’any 2014. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament.

El pressupost liquidat d’ingressos de les universitats públiques creix l’any 2014...

Passem ara a l’anàlisi del pressupost liquidat de les universitats públiques. Pel que fa als ingressos, aquests creixen el 4,4% l’any 2014 i se situen en 1.399,5 milions d’euros. En termes absoluts, l’increment és de 61,5 milions d’euros i els capítols que més augmenten són les transferències de ca-pital (28,3 milions d’euros), els passius financers (17,5 milions d’euros) i les taxes i altres (9,2 milions d’euros).

les despeses disminueixen i...

Les despeses disminueixen el 3,5% l’any 2014 i se situen en 1.351,5 milions d’euros. La disminució és de 47,1 milions d’euros i els capítols que més redueixen el seu pressupost són les inversions reals (51 milions d’euros) i els béns corrents i serveis (11,1 milions d’euros).

Feia tres anys que les despeses liquidades de l’educació universitària pública queien. L’any 2010 havi-en arribat a un import de 1.588,7 milions d’euros.

el romanent és positiu.

El romanent de l’any 2014, per tant, és positiu i puja a 48 milions d’euros (vegeu la taula IV.3.A.T14 de l’annex).

3.400

2.404

592

2.722

4.765

3.757

7.732

4.172

3.224

2.301

768

2.604

4.420

3.511

7.230

3.888

3.069

2.566

1

2.688

4.316

3.479

4.373

3.817

Secundària (inclou CFGS)

Infantil segon cicle+Primària

Infantil primer cicle (subvencionat)

Total

Secundària (inclou CFGS)

Infantil segon cicle+Primària

Infantil primer cicle (subvencionat)

Total

Cent

res

conc

erta

tsCe

ntre

s pú

blic

s

2014

2013

2012

CONDICIONS DE VIDA

46

La despesa total per alumne/a a temps complet de les universitats públiques catalanes disminueix.

La despesa total per alumne/a a temps complet de les universitats públiques catalanes també dismi-nueix i passa d’11.015 a 10.690 euros entre els anys 2013 i 2014. Les universitats públiques que més han reduït la seva despesa per alumne/a són la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira Virgili i la Universitat de Girona. La despesa per alumne/a a temps complet de les universitats públiques per capítols de despesa es pot consultar a l’annex, a la taula IV.3.A.T15.

TAULA IV.3.T4 Despesa total per alumne/a a temps complet de les universitats públiques catalanes, 2012-2014

2012 2013 2014 2013-2014

Total universitats públiques 11.197 11.015 10.690 -2,9

UPC 15.266 14.985 14.981 0,0

UPF 12.886 13.117 11.933 -9,0

UAB 11.533 11.433 11.245 -1,6

UdL 10.208 9.674 9.560 -1,2

URV 10.414 10.059 9.308 -7,5

UdG 8.988 9.473 9.035 -4,6

UB 9.548 9.226 9.002 -2,4 Unitats: euros. Nota: La despesa per alumne/a es calcula sobre la mitjana ponderada de dues tercers parts dels alumnes del curs precedent; és una tercera part dels alumnes del curs corrent per a cada exercici comptable. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Economia i Coneixement.

Per a l’any 2015, les transferències corrents de la Generalitat de Catalunya a les universitats públiques augmenten el 8,1% i les inversions autoritzades es mantenen (vegeu la taula IV.3.A.T16 de l’annex).

L’evolució de la política de beques i ajuts a l’estudi és diferent en funció del nivell educatiu.

Tal com s’ha explicat en les edicions anteriors d’aquesta Memòria, la política de beques i ajuts a l’estudi ha patit canvis significatius els darrers anys. Aquest fet dificulta la comparació quantitativa i qualitativa d’un curs respecte de l’altre, si bé les dades disponibles permeten constatar com l’evolució és diferent en funció del nivell educatiu que es tingui en compte.

Un exemple el trobem en l’ajut per a l’adquisició de llibres de text i material didàctic durant l’educació obligatòria: ha passat de ser un ajut destinat a l’alumnat a ser una dotació pressupostària addicional que reconeix el Departament d’Ensenyament a determinats centres públics per finançar l’adquisició de llibres i material per a famílies en situació socioeconòmica desfavorable. El canvi va venir motivat per la davallada de l’import que atorgava el Ministeri d’Educació i que va obligar la Generalitat a reconfigurar l’ajut, tal com es va explicar en l’edició anterior de la Memòria.76 Malgrat els decrements dels anys an-teriors, el curs 2014-2015 l’import destinat als llibres de text i material didàctic s’incrementa en passar de 2,49 a 3,99 milions d’euros, tal com reflecteix la taula IV.3.A.T17 de l’annex.

Tot i el canvi de sistema, s’incrementa l’import destinat a les beques i ajuts a l’alumnat d’educació pos-tobligatòria no universitària...

D’altra banda, els ajuts per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques de suport educatiu, tant dels ensenyaments obligatoris com dels postobligatoris no universitaris, també s’incrementa per segon curs consecutiu en passar de 15,47 a 18,91 milions d’euros (vegeu la taula IV.3.A.T18 de

76 Vegeu l’apartat 3.4 del capítol V de la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2014.

47

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

l’annex). Coincidint amb aquesta evolució positiva, el curs 2014-2015 s’incrementa l’import destinat a les beques i els ajuts de l’alumnat d’educació postobligatòria no universitària (passa de 45,84 a 47,84 milions d’euros). En aquest àmbit, malgrat el canvi de sistema aplicat el curs 2013-2014, es manté la tendència creixent dels darrers cursos. Per a un major detall, vegeu la taula IV.3.A.T19 de l’annex.

però davallen els ajuts i les beques a estudiants universitaris finançats pel Ministeri.

No obstant això, davalla el gruix dels ajuts i les beques atorgats a estudiants universitaris (els finançats pel Ministeri d’Educació), a diferència dels cursos anteriors. Tal com es pot constatar a la taula IV.3.A.T20 de l’annex, la substitució d’alguns ajuts específics (mobilitat, Sèneca, pràctiques a l’estranger, etc.) per la modalitat d’ajut genèrica “quantia variable” no suposa un increment de l’import total, just el contrari del què ocorre en els ensenyaments no universitaris (es passa d’11,89 a 10,78 mi-lions d’euros). Aquesta davallada general contrasta amb el lleuger increment dels ajuts que finança la Generalitat, si bé les beques Equitat també cobreixen menys alumnes (vegeu les taules IV.3.A.T21 i IV.3.A.T22 de l’annex).

Tot i créixer l’import dels ajuts a la mobilitat, davalla el nombre d’estudiants que fan estades fora.

Ara bé, malgrat la davallada general, cal destacar com els ajuts a la mobilitat internacional dels estudi-ants s’incrementen, tant els Erasmus com els Mobint, finançats pel Ministeri i la Generalitat, respecti-vament.77 De tota manera, aquesta major dotació no té el seu reflex en el nombre d’estudiants catalans que fan estades fora de Catalunya (ja sigui a la resta de l’Estat, la UE o a l’estranger), atès que davallen el 13,7% el curs 2014-2015, tal com mostra el gràfic IV.3.A.G4 de l’annex. Aquesta situació contrasta amb la del nombre d’estudiants estrangers que fan una estada en una universitat catalana, que s’incrementa curs rere curs (el 24,1% el 2014-2015).

Per últim, cal tenir en compte la modificació puntual del Reial decret 1721/2007, que regula el sistema de beques i ajuts, per tal de permetre als estudiants amb un títol de grau accedir a les beques i ajuts previstos quan vulguin cursar uns estudis per obtenir el títol oficial de màster universitari.78 Així mateix, cal destacar que el Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat un precepte d’aquesta norma en entendre que vulnerava les competències executives de la Generalitat pel que fa als ajuts territorialitzables.79 En aquesta sentència el TC qualifica d’anòmala i de “difícilmente conciliable con las exigencias de un Es-tado descentralizado” la situació jurídica en la gestió de les beques i ajuts, atès que malgrat ser una competència autonòmica, el Govern central encara no ha traspassat els mitjans i serveis necessaris a la Generalitat (tal com va prescriure en les sentències núm. 188/2001 i 212/2005, entre d’altres).

3.3. ELS RESULTATS DEL SISTEMA D’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIO-NAL

En l’àmbit de l’educació i la formació generalment els efectes de les mesures que s’adopten es posen en evidència en el mitjà i llarg termini. Per tant, l’anàlisi dels resultats del sistema ha de tenir en comp-te que els darrers anys s’ha incrementat el nombre de persones que es formen, ha davallat la despesa pública que finança aquesta formació (a excepció del darrer any) i s’ha incrementat la despesa privada. Ara bé, cal destacar que la informació és parcial (centrada en l’àmbit específic de cada indicador) i que els resultats del sistema no depenen de manera directa i única de la despesa pública.

Mentre els indicadors de rendiment i d’assoliment de nivells educatius milloren a la primària i a l’ESO...

77 Si s’agrega l’import atorgat en els ajuts Erasmus estudis i Erasmus pràctiques, la variació respecte del curs anterior és del 4,6%, mentre que l’increment de l’import atorgat en les beques Mobint és del 5,2%. Vegeu les taules IV.3.A.T20 i IV.3.A.T21 de l’annex. 78 Reial decret 595/2015, de 3 de juliol, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2015-2016, i es modifica parcialment el Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s'estableix el règim de les beques i ajudes a l'estudi personalitzades. BOE núm. 159, de 04.07.2015. 79 Sentència del Tribunal Constitucional 25/2015, de 19 de febrer de 2015. BOE núm. 64, de 16.03.2015.

CONDICIONS DE VIDA

48

Les dades disponibles l’any 2014 reflecteixen una evolució heterogènia dels diferents indicadors de rendiment i d’assoliment de nivells educatius. Així, mentre a l’educació primària i a l’ESO aquests indi-cadors milloren, al batxillerat i la formació professional la situació és menys optimista. Tal com s’observa en les taules IV.3.A.T23 i IV.3.A.T24 de l’annex, la taxa de repetició decreix tant a la primària com a l’ESO, al mateix temps que la taxa d’idoneïtat també evoluciona positivament. D’igual manera, la taxa de graduació a l’ESO s’incrementa fins al 85%, a causa de l’augment d’aquesta taxa en els centres públics, en passar del 78,9% al 80,9%.

al batxillerat i a la formació professional la situació és menys optimista.

En canvi, decreix la taxa de graduació al batxillerat, davalla el nombre de titulats en els CFGM i el per-centatge de l’alumnat dels PFI que els supera i el que es reincorpora al sistema educatiu. Malgrat això, els titulats en CFGS s’incrementen lleugerament respecte al curs anterior (el 0,7%) a diferència dels al-tres estudis postobligatoris. Vegeu les taules IV.3.A.T25 i IV.3.A.T26 així com el gràfic IV.3.A.G5 de l’annex.80

Pel que fa a l’ensenyament universitari, el gràfic IV.3.A.G6 de l’annex permet constatar l’increment pro-gressiu de la taxa de rendiment els darrers cursos, si bé s’ha estancat per tercer curs consecutiu (0,83).81 Així mateix, de manera lenta però continuada, milloren els indicadors de progressió,82 en créi-xer el percentatge dels estudiants que es titulen i davallar els que abandonen els estudis. Vegeu el grà-fic IV.3.A.G7 de l’annex.

L’avaluació de les competències bàsiques a sisè de primària es manté estable...

A banda d’aquests indicadors quantitatius, cal tenir en compte també l’avaluació de l’assoliment de les competències bàsiques a sisè de primària i a quart d’ESO.83 A partir dels resultats del curs 2014-2015 es poden destacar les següents conclusions per a ambdues etapes: en primer lloc, que el sistema edu-catiu català proporciona un coneixement equiparable de les dues llengües oficials, tant en finalitzar l’educació primària com la secundària obligatòria. I, en segon lloc, que la repetició i el nivell de comple-xitat del centre són les variables que més influeixen en les diferències dels resultats, sent el sexe de l’alumne, el territori i la seva titularitat les variables menys explicatives.84

si bé a quart d’ESO la puntuació mitjana davalla.

Malgrat aquestes similituds, cal destacar que mentre la puntuació mitjana assolida a sisè de primària es manté estable respecte del curs anterior, la puntuació mitjana a l’ESO davalla, tant en llengua cata-lana, llengua castellana com en matemàtiques (vegeu el gràfic IV.3.A.G8 de l’annex). Els resultats dels pròxims cursos permetran confirmar si es tracta d’una tendència o d’una variació puntual. D’altra ban-da, contrasta la puntuació mitjana en llengua anglesa i matemàtiques a la primària amb la registrada a l’ESO.

80 En l’àmbit específic dels ensenyaments de règim general, cal destacar la regulació, en desenvolupament de l’article 89.4 de la LEC, d’un Registre Únic de Dades Acadèmiques dels Alumnes (RALC). Aquest Registre permetrà disposar d’informació més específica sobre la trajectòria educativa de l’alumnat, amb independència del centre en què cursi els estudis. Ordre ENS/293/2015, de 18 de setembre, de creació del Re-gistre d'Alumnes i del Fitxer de Dades de Caràcter Personal Associat. DOGC núm. 6963, de 25.09.2015. 81 La taxa de rendiment és la ràtio entre el nombre de crèdits superats dividits pel nombre de crèdits matriculats, de forma que el rendiment és més elevat a mesura que s’aproxima a 1. 82 La darrera dada disponible es refereix al curs 2012-2013 i afecta els estudiants que es van matricular set cursos abans (el 2006-2007). 83 Cal tenir en compte que aquestes proves compten amb una certa trajectòria en el sistema educatiu català: el curs 2014-2015 es va dur a terme per setè any la prova a primària i per quart any a l’ESO. El curs 2015-2016 la realització de la prova a sisè de primària ha generat una certa controvèrsia institucional, atès que el Govern central ha regulat les característiques generals d’unes proves similars també al final de l’educació primària amb l’aprovació del Reial decret 1058/2015, de 20 de novembre. En aquest sentit, a Catalunya el curs 2015-2016 s’han dut a terme aquestes proves dissenyades i configurades per la Generalitat, tal com s’havia fet els cursos anteriors. 84 Per a un major detall dels resultats de les proves i de l’anàlisi que se’n deriva, vegeu: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2015). L’avaluació de sisè d’educació primària 2015. Quaderns d’avaluació, 32. Barcelona: Departament d’Ensenyament, el Consell. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2015). L’avaluació de quart d’ESO 2015. Quaderns d’avaluació, 31. Barcelona: Departa-ment d’Ensenyament, el Consell.

49

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Malgrat això, s’assoleixen els objectius de millora del rendiment en el nivell alt previstos en el Pla per a la reducció del fracàs escolar...

Els resultats d’aquestes proves són un dels indicadors previstos pel Pla per a la reducció de fracàs es-colar a Catalunya 2012-2018. El Pla preveu que per a l’any 2018 el percentatge d’alumnes en el nivell baix d’assoliment de les competències bàsiques sigui inferior al 15% (tant a sisè de primària com a 4t d’ESO) i que, al mateix temps, aquest percentatge sigui superior al 15% en el nivell alt d’assoliment. Tal com reflecteixen els gràfics IV.3.A.G9 i IV.3.A.G10 de l’annex, l’objectiu s’ha assolit amb escreix tant a la primària com a la secundària pel que fa al percentatge d’alumnes en el nivell alt d’assoliment de les competències avaluades. Cal tenir en compte que en fixar com a objectiu la millora del rendiment edu-catiu, el Pla se situa en la mateixa línia que defensa el Consell de la UE, en destacar que la lluita contra l’abandonament escolar prematur ha de ser paral·lela a la millora del rendiment. En aquest sentit, el Consell recorda que per assolir aquests objectius és necessària una actuació integral.85

si bé en el nivell baix encara hi ha marge de millora, sobretot a l’ESO en les matemàtiques i la llengua anglesa.

D’altra banda, l’objectiu del Pla relatiu a l’alumnat amb un nivell baix d’assoliment únicament s’assoleix en llengua catalana i castellana (tant a la primària com a l’ESO). En matemàtiques l’alumnat de primà-ria sí que l’assoleix mentre que el de la secundària no ho fa, tot i aproximar-s’hi. En ambdós casos però, la competència en llengua anglesa és la que concentra un major percentatge d’alumnat amb un nivell baix (16,4% a primària i 19% a l’ESO).

L’enfocament competencial en l’aprenentatge a l’educació primària i a l’ESO és un dels principis rec-tors del sistema educatiu, tal com preveu la Llei d’educació de Catalunya. Aquest enfocament s’ha vist reforçat per l’aprovació durant l’any 2015 dels reglaments d’ordenació d’aquests ensenyaments, que determinen el currículum tant de l’educació primària com de l’ESO.86 Així mateix, cal tenir en compte que el Govern central ha aprovat el Reglament de desenvolupament curricular bàsic de l’ESO i el batxi-llerat, en desplegament dels canvis introduïts a la Llei orgànica d’educació l’any 2013.87

Una de les principals normes aprovades enguany és la Llei de formació i qualificació professionals.

A banda d’aquestes novetats normatives, cal fer menció específica a una de les normes més impor-tants aprovada enguany, la Llei 10/2015 de formació i qualificació professionals. La Llei parteix de la necessitat de fer efectiu el dret a la formació al llarg de la vida de les persones i articula el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, dotant-lo d’una estructura institucional estable i ar-ticulada en el territori. És responsabilitat del Sistema prestar a la població un conjunt de serveis bàsics: l’FP inicial i per a l’ocupació, la informació, l’orientació formativa i professional, així com l’assessorament a persones, empreses i institucions, a més de l’avaluació i l’acreditació de competèn-cies professionals.88

La taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya s’apropa a l’objectiu per al 2020...

Finalitza aquesta anàlisi de la situació de l’educació, la formació i la qualificació professionals a Cata-lunya un breu comentari, també des de la perspectiva dels resultats del Sistema, referent a la consecu-ció dels objectius de l’Estratègia Europa 2020 i del Marc estratègic Educació i Formació 2020. Cal des-

85 Conclusions del Consell sobre la reducció de l’abandonament escolar prematur i el foment del rendiment educatiu. DOUE C 417, de 15.12.2015. 86 Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. DOGC núm. 6945, de 28.08.2015. Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. DOGC núm. 6900, de 26.06.2015. 87 Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat. BOE núm. 3, de 03.01.2015. 88 Vegeu el resum, al Recull normatiu del web del CTESC, de la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals. DOGC núm. 6899, de 25.06.2016. Cal tenir en compte que aquesta Llei ha estat dictaminada pel CTESC (Dictamen 26/2014).

CONDICIONS DE VIDA

50

tacar en primer lloc el descens de l’abandonament escolar prematur l’any 2015, sent especialment in-tens a Catalunya, on passa del 22,2% al 18,9%. De mantenir-se aquesta progressió, resulta plausible afirmar que s’assolirà l’objectiu del 15% fixat per a Espanya per a l’any 2020 (si bé l’objectiu genèric del 10% per a tota la UE encara es manté lluny).

mentre que el percentatge de la població jove amb estudis superiors davalla lleugerament.

En canvi, l’evolució no és tan positiva ni per a Catalunya ni per a Espanya en els altres dos indicadors dels quals es disposa de dades actualitzades (si bé provisionals): els adults joves amb educació tercià-ria i l’aprenentatge permanent. Així, tal com s’observa al gràfic següent, l’any 2015 davalla lleugera-ment el percentatge de població de 30 a 34 anys amb estudis superiors, en passar del 47% al 43,1%, situant-se per sota de l’objectiu fixat per a Espanya (del 44%), però clarament per sobre de l’objectiu de mitjana de la UE (40%).

Pel que fa a la participació de la població adulta en l’aprenentatge permanent, Catalunya registra un cop més un percentatge menor que l’any anterior, consolidant la tendència decreixent iniciada l’any 2010. La situació a Espanya i la UE, tot i ser també lluny de l’objectiu de la UE, és més estable.

Molts indicadors d’educació i formació inclouen un biaix per sexe que el 2015 s’intensifica.

Aquestes dades globals inclouen un biaix important per sexe, en favor de les dones, atès que aquestes registren una taxa d’abandonament escolar prematur menor que els homes, així com una participació més alta en l’educació superior i en la formació al llarg de la vida. Aquesta diferència s’ha intensificat l’any 2015 per comparació a l’anterior en els tres indicadors i en els tres àmbits territorials analitzats, a excepció de l’abandonament escolar prematur a Catalunya i la UE, on les diferències entre homes i do-nes s’han reduït. Per a més informació, vegeu el gràfic múltiple IV.3.A.G11 de l’annex.

Així mateix, altres dades també reflecteixen aquest biaix per sexe. Per exemple, any rere any en la ma-trícula dels estudis d’FP hi ha una sèrie de famílies professionals clarament feminitzades (imatge per-sonal, sanitat i serveis socioculturals), mentre que en d’altres la presència de les dones és pràctica-ment residual (electricitat i electrònica, fabricació mecànica i informàtica i comunicacions, entre d’altres).89 D’igual manera, la distribució de l’alumnat en les modalitats de batxillerat reflecteix un major pes de les noies en les humanitats i les ciències socials, així com en el batxillerat artístic (en represen-tar el 59,9% i el 70,2% del total en cada modalitat). Aquest biaix en el batxillerat es projecta també en l’elecció dels estudis universitaris que cursarà l’alumnat.

89 Vegeu els gràfics IV.3.A.G12, IV.3.A.G13 i IV.3.A.G14 de l’annex.

51

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.3.G5 Evolució dels principals indicadors europeus en l’àmbit de l’educació i la formació professional. OCDE, UE, Espanya i Catalunya, 2006-2014

Abandonament escolar prematur

Unitats: percentatges. (1) Ruptura de sèrie en les dades d'Espanya i la UE. (2) Dades provisionals per a Espanya i la UE. Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat.

Població de 30 a 34 anys amb estudis superiors

Unitats: percentatges. (1) Ruptura de sèrie en les dades d'Espanya i la UE. (2) Dades provisionals per a Espanya i la UE. Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat.

Participació de la població adulta (25-64 anys) en l’aprenentatge permanent

Unitats: percentatges. (1) Ruptura de sèrie en les dades d'Espanya. (2) Dades provisionals per a Espanya i la UE. Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat.

Infants entre 4 anys i l’edat d’escolarització obligatòria que participen en l’educació infantil

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir d'Eurostat.

Per a més informació sobre la normativa relacionada amb l’educació, la formació i la requa-lificació professionals aprovada durant l’any 2015, vegeu el Recull normatiu al web del CTESC

26,224,2 24,7

22,218,9

26,3 24,7 23,6 21,9 20,3

13,4 12,7 11,9 11,3 10,9

2011 2012 2013 2014 (1) 2015 (2)

Catalunya Espanya

UE Objectiu 2020: 15%

42,2 42,9 46,2 47,043,141,9 41,5 42,3 42,3 41,1

34,8 36,0 37,137,9

38,5

2011 2012 2013 2014 (1) 2015 (2)

Catalunya Espanya

UE Objectiu 2020: 44%

9,4 9,0 9,58,3 7,6

11,0 11,0 11,19,8 9,78,9 9,0 10,5 10,7 10,6

2011 2012 2013 2014 (1) 2015 (2)

Catalunya Espanya

UE Objectiu 2020: 15%

100,0 100,0

96,497,9 97,7 97,4

92,9 93,293,9

2010 2011 2012

Catalunya Espanya

UE Objectiu 2020: 95%

CONDICIONS DE VIDA

52

4. HABITATGE

4.1. LA DEMANDA D'HABITATGE PRINCIPAL

La demanda d’habitatge principal l'any 2015 es mou en un context condicionat, per una part, pels can-vis en el comportament demogràfic de la població, i per una altra, per les dificultats per traslladar el creixement econòmic del darrer any a la renda disponible d'un segment important de les llars catala-nes.

La pèrdua de població des de l'any 2013, ha comportat la pràctica estabilització en el nombre de llars a Catalunya que, d’acord amb l’Enquesta contínua de l’habitatge, mostra un modest creixement del 0,2% el 2015.

Aquest any s’han format en termes nets 4.700 llars, amb un increment de les que viuen en habitatge en propietat (7.200 llars més) i en habitatge en règim de lloguer (7.100 llars més), mentre que s'ha re-duït el nombre de llars en habitatge cedit gratuït o cedit a baix preu per empreses, altres llars o institu-cions (9.600 llars menys). Al mateix temps, dins de les llars propietàries, se segueixen reduint aquelles amb pagaments pendents (20.500 llars menys) -fruit dels processos d’amortització del deute i en me-nor mesura per l'efecte dels desnonaments-, i augmenten els habitatges en propietat totalment pagats (27.700 més).

Es manté, així, la lenta tendència a augmentar el percentatge de llars en habitatges en règim de lloguer de mercat i en habitatge en propietat totalment pagada, mentre que perden pes les llars en habitatge en règim de lloguer inferior al preu de mercat, en habitatges cedits gratuïts o preus inferiors als de mercat, i les que viuen en habitatges en règim de propietat amb pagaments pendents.

GRÀFIC IV.4.G1 Evolució del nombre de llars segons tipus de tinença de l'habitatge principal. Catalunya, 2011-2015

Llars per règim de tinença. Valors absoluts. Catalunya, 2011-2015

Unitats: nombre de llars. Font: elaboració pròpia a partir dels Cens 2011 i l'Enquesta contínua de llars de l'INE.

Llars per règim de tinença. Percentatge sobre el total. Catalunya, 2011-2015

Unitats: percentatge respecte del total. Font: elaboració pròpia a partir del Cens 2011, l'Enquesta contínua de llars de l'INE i l'Enquesta de condicions de vida de l'INE.

La demanda d'habitatge principal es composa de l'associada a la mobilitat inicial -com a conseqüència de la formació de noves llars- i de la demanda de rotació -fonamentalment determinada per la mobilitat obligada i la mobilitat de millora residencial-. Factors demogràfics i econòmics es combinen a l'hora d'-explicar-ne la seva evolució, que es materialitza a través de la compra o del lloguer de l'habitatge.

1.185.577 1.250.700 1.255.500 1.283.200

1.003.080 899.700 874.400 853.900

582.701 676.100 681.500 688.600

2.944.944 2.946.300 2.944.900 2.949.600

2011 2013 2014 2015

Llars habitatge en propietat pagadaLlars habitatge en propietat pagaments pendentsLlars habitatge en lloguerLlars habitatge cedit gratuït i altres formes

40,3 42,4 42,643,5

34,130,5 29,7 28,9

15,719,5 20,5 20,9

10,0 7,5 7,1 6,7

2011 2013 2014 2015

Propietat pagadaPropietat pagaments pendentsLloguer mercatLloguer social, cedits gratuïs/preus sota mercat

53

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

La darrera estimació publicada per la Generalitat90 sobre mobilitat residencial estimava per a l'any 2012 que el 3,6% de la població major de 25 anys preveia un canvi de residència per a aquell any. Aquests canvis generaven una demanda de 196.000 habitatges principals. D'aquests, 181.375 habi-tatges anaven associats a la demanda de rotació -ja sigui per mobilitat obligada, per mobilitat de millo-ra o altres-, mentre que 14.625 habitatges anaven associats a la mobilitat inicial per la formació de no-ves llars.

Els factors demogràfics exerceixen una pressió a la baixa sobre la demanda d'habitatge principal.

L'any 2015 el component demogràfic segueix exercint una pressió a la baixa sobre la demanda d'habi-tatge principal, fonamentalment a través de la mobilitat inicial, amb un retrocés del 5,0% de la població compresa entre 25 i 34 anys. Aquesta caiguda respon, en bona mesura, a un component vegetatiu de la població, en incorporar-se en l'actualitat cohorts cada vegada menys poblades, si bé també està condicionat per la sortida neta de població de l'economia catalana en els darrers anys. En els propers anys aquest factor seguirà exercint una pressió a la baixa sobre la demanda d'habitatge principal.

GRÀFIC IV.4.G2 Evolució de la població entre 25 i 34 anys, i la seva projecció en els propers cinc anys. Catalunya, 2008-2015

Població resident entre 25 i 34 anys, Catalunya, 2008-2015

Unitats: nombre de persones. Font:elaboració pròpia a partir de Xifres de població. Principals sèries. INE.

Projecció de població de 25 a 34 anys a partir de la població resident de 0 a 9 any en el període t-25 . Cata-lunya, 2012-2020

Unitats: nombre de persones. Font: elaboració pròpia a partir de Xifres de població. Principals sèri-es. INE.

Entre els factors econòmics, els canvis més significatius amb relació al 2014 han estat l'augment de l'activitat econòmica, expressat per un creixement nominal del 4,0% del PIB per càpita de l'economia catalana, i l'increment de l'1,5% de l'ocupació (vegeu les taules IV.4.A.T1, IV.4.A.T2).

Els factors econòmics tenen un impacte limitat sobre el creixement de la demanda d'habitatge principal a través de la compra mentre que es desplaça en part a la demanda de lloguer.

És poc probable, però, que aquests hagin tingut un impacte important sobre la demanda associada a la mobilitat inicial. I més, tenint en compte que el nombre d'ocupats de la població entre 25 i 34 anys -el principal segment de població que alimenta aquest tipus de demanda- cau en termes absoluts.

Per tant, la millora de la situació econòmica hauria concentrat els seus efectes a través de la demanda de rotació. Aquesta conforma el gruix més elevat de la demanda d'habitatge principal i recull el volum

90 Agència de l'Habitatge de Catalunya (2013). L'allotjament de la població a Catalunya 2012: informe de resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Població de 25 a 34 anys

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Població de 0 a 9 anys del període t-25

CONDICIONS DE VIDA

54

de llars amb noves necessitats d'habitatge per motius laborals o per millora de la seva situació resi-dencial. Aquest grup està compost majoritàriament per la població més gran de 34 anys.

La demanda d'habitatge de rotació s'hauria vist incentivada, per una part, per l'augment de la població ocupada de més de 34 anys, que s’incrementa el 2,8%, 61.575 persones més que el 2014. I per una altra, pel creixement que hagi tingut la renda disponible per llar associat a l'increment del PIB per càpi-ta nominal. De totes maneres, cal tenir en compte que per a una part important de les llars el nivell de renda disponible es mou en funció de l'evolució de les rendes salarials, que el 2015 mostren un crei-xement més modest. Així, l'Enquesta del cost laboral identifica un augment de l'1,6% dels costos salari-als totals en la mitjana de l'economia catalana per a aquest any.

L'augment de les rendes, conjuntament amb la millora de les condicions creditícies, contribueix aquest any a una moderada reducció dels indicadors del cost d'accés a l'habitatge principal a través de la compra.

Per una banda s'observa una reducció generalitzada dels tipus d’interès aplicats sobre les noves hipo-teques registrades a Catalunya, fins a situar-se en termes mitjans en el 2,78%. Per una altra, augmen-ten els recursos provinents dels mercats hipotecaris, que haurien finançat el 42,2% del valor total de les compravendes, augmentant el seu pes respecte del 2014. Aquesta evolució respon tant a un aug-ment de percentatge d'operacions de compravenda que reben finançament hipotecari, fins al 56,8% del total, com a una millora de la relació préstec valor de la transacció, que en terme mitjans passa del 71,6% al 74,3%, mentre que es manté estable el termini mitjà de contractació dels préstecs al voltant dels 175 mesos (vegeu la taula IV.4.A.T5 de l'annex).

Així, la relació quota hipotecària mensual sobre salari ha passat en termes mitjans del 31,6% al 30,3%. I també s'hauria relaxat moderadament el cost d'entrada al règim de propietat, que exigeix un estalvi previ per poder accedir a la compra. En aquest sentit la relació entre l'import mitjà de les compraven-des d'habitatges lliures i l'import mitjà dels préstecs hipotecaris concedits hauria passat del 28,4% al 25,7% per al conjunt de l'economia catalana (vegeu la taula IV.4.A.T5 de l'annex).

Aquests elements haurien facilitat que una part de l'increment de la demanda d'habitatge principal pel motiu rotació s'hagi canalitzat a través de l'habitatge en règim de propietat. De totes maneres, s'ha de tenir en compte que aquesta evolució no ha estat homogènia en tot el territori català. Destaca, per l'important pes de la seva població, el fet que a Barcelona ciutat s’incrementa, de forma moderada, l'indicador del cost d'accés a l'habitatge de compra com a conseqüència d'un increment més intens dels preus dels habitatges usats lliures.

Paral·lelament, la demanda d'habitatge principal a través del lloguer hauria crescut, tot i que l'indicador de cost d'accés mostra un lleuger encariment relatiu d'aquesta opció. Així, la renda mitjana dels nous contractes de lloguer en relació amb el salari mitjà passa del 27,2% al 27,6% per al conjunt de Catalu-nya.

L'opció del lloguer estaria absorbint aquella part de la demanda pel motiu rotació per a la qual el cost d'entrada a la compra és encara massa elevat. I també s'hauria vist alimentada pel fet que, majoritàri-ament, l'augment de l'ocupació es fa a través de la contractació temporal, limitant les perspectives fu-tures de renda i, per tant, la solvència creditícia de les llars amb aquest tipus d'ocupació.

Les dades de l'EPA mostren que l'augment de l'ocupació l'any 2015 es distribueix en un augment net de la població assalariada temporal (40.125 persones més que el 2014), un augment net de la pobla-ció treballadora autònoma (10.900 persones més que el 2014), mentre que es redueix en termes nets la població assalariada indefinida (4.200 persones menys que el 2014).

55

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.4.G3 Evolució d'indicadors de renda, ocupació i accessibilitat per demanda d'habitatge principal. Cata-lunya, 2012-2015

Evolució PIB per càpita, renda neta per llar, cost salari-al total per treballador i mes i ocupats més grans de 34 anys. Catalunya, 2012-2015

Unitats: taxa de creixement en %. Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat, Enquesta condicions de vi-da, ECL i EPA, INE.

Evolució quota hipotecària i lloguer sobre salaris i del cost d'entrada a la compra. Catalunya 2013-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC, l'Enquesta del cost laboral i tipus d'interès, INE.

Variació de persones ocupades per grups d'edat. Cata-lunya, 2013-2015

Unitats: milers de persones treballadores. Font: elaboració pròpia a partir de l'EPA, INE.

Variació de persones assalariades indefinides i tempo-rals i persones autònomes. Catalunya, 2013-2015

Unitats: milers de persones treballadores. Font: elaboració pròpia a partir de l'EPA, INE.

Nota: Vegeu les taules IV.4.A.T1, IV.4.A.T2 i IV.4.A.T5 de l'annex.

Al mateix temps, l'impacte agregat sobre la demanda d'habitatge principal pel motiu rotació també es pot haver vist limitat pel fet que el 2015 segueixen acumulant-se llars amb una situació d'incertesa de les seves condicions econòmiques.

Per una part, tot i que l’inici de nous processos d'execució hipotecària es redueix respecte del 2014, encara se’n produeixen 12.165 de nous. A més, torna a incrementar-se el nombre d'habitatges afectats per llançaments en fase d'execució com a conseqüència d'execucions hipotecàries, 5.337 nous casos, mentre que es redueix el nombre de nous llançaments vinculats a la llei d'arrendaments urbans, amb 9.685 nous llançaments.

Per una altra, la millora de l'activitat econòmica no ha pogut evitar que augmenti el nombre i el percen-tatge de llars que declaren haver tingut endarreriments en els pagaments de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, etc).

L'increment de la dificultat per cobrir les necessitats d'habitatge principal també es posa de manifest en l'augment de les sol·licituds d'habitatge amb protecció oficial, que s'ha traduït en un increment net,

4,0

0,81,6

2,8

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

2012 2013 2014 2015

PIB per càpita Renda neta per llarCost salarial mensual Ocupats més 34 anys

31,3% 31,6%30,3%

29,3%28,4%

25,7%26,8% 27,2%

27,6%

2013 2014 2015

Quota hipotecària/salari Cost d'entrada a la compra

Lloguer/salari

-57,7

-10,7-21,6

-1,5

74,161,6

2013 2014 2015

Ocupats de 25 a 34 anys Ocupats de 34 o més anys

-61,8

40,1

-4,2-7,80,0

40,1

7,521,3

10,9

2013 2014 2015

Indefinits Temporas Autònoms

CONDICIONS DE VIDA

56

fins a 83.347, del nombre de llars inscrites en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Ofi-cial, el 2,8% de les llars catalanes.

GRÀFIC IV.4.G4 Evolució d'indicadors de situació de les llars en relació amb l'habitatge principal, Catalunya, 2008-2015

Nombre d'execucions hipotecàries (1). Catalunya, 2007-2015

Unitats: nombre i percentatges. (1) Inclou execucions hipotecàries d’habitatges i locals comercials. Es computen aquells procediments que, tramitats en els jutjats de pri-mera instància, permeten exigir el pagament dels deutes garantits per una penyora o hipoteca al creditor amb escriptura d'hipoteca a favor seu, degudament inscrita en el Registre de la Propietat. Font: Consell General del Poder Judicial.

Nombre de llançaments practicats (1). Catalunya, 2013-2015

Unitats: nombre i percentatges. (1) Els llançaments són desallotjaments forçosos indicats per una au-toritat judicial. Es computen els llançament practicats desglossats segons es derivin d'execucions hipotecàries, de procediments de la Llei d'arrendaments urbans (principalment correspondran a lloguers impagats) o d’altres causes (laudes arbitrals, processos de família, etc.). Font: Consell General del Poder Judicial.

Evolució del percentatge de llars amb endarreriments en el pagament de despeses relacionades amb l'habi-tatge principal. Catalunya, 2008-2015

Unitats: percentatge de llars. Font: Enquesta de condicions de vida. INE.

Evolució de les llars inscrites en el Registre de Sol·licitants d'Habitatges amb Protecció Oficial. Catalu-nya, 2012-2015

Unitats: nombre d’unitats de convivència. Nota: Inscripcions vigents: nombre total d’unitats de convivència ins-crites amb independència de l’any en què han estat donats d’alta en el Registre i no han estat donats de baixa per cap motiu. Noves sol·licituds: nombre de sol·licituds donades d’alta com a vàlides a tots els registres municipals de sol·licitants existents a Catalunya en l’any en curs. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

4.538

11.240

18.053 18.11213.727

18.567 18.341 17.03512.165

147,7%

60,6%0,3%

-24,2%

35,3%

-1,2% -7,1%-28,6%

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Execucions hipotecàries Taxa de creixement

16.008 15.606 15.557

10.817 10.009 9.685

4.426 4.861 5.337

765 736 535

2013 2014 2015Altres D'execucions hipotecàriesDe la llei d'arrendaments urbans Total

5,7 6,1

9,4

5,4

10,4

8,09,1

9,8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Llars amb endarrariments amb despeses relacionades ambl'habitatge prinicipal (%)

69.014 72.293 76.85283.347

12.915 10.188 10.381 14.127

2,3% 2,5% 2,6% 2,8%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

2012 2013 2014 2015Inscripcions vigents Noves sol·licituds % de llars

57

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

4.2. EL MERCAT DE COMPRA DE L’HABITATGE LLIURE

La compravenda d’habitatges s’incrementa per segon any consecutiu d’ençà del 2007 impulsada per la compra d'habitatge usat...

D’acord amb l’estadística publicada pel Ministeri de Foment, que recull les compravendes amb escrip-tura pública davant de notari, l'any 2015 s'han declarat 59.945 compravendes d'habitatge lliure, l'11,2% més que el 2014, mentre que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), que publica dades del Registre de la Propietat, identifica un increment del 15,8% en les transaccions registrades a Cata-lunya, fins a una xifra de 54.531 compravendes l'any 2015 (vegeu les taules IV.4.A.T3 i IV.4.A.T5 de l'annex).

Com a conseqüència d'aquest dinamisme, la inversió en habitatge en el mercat lliure de compra ha augmentat significativament, un 9,6% segons les dades publicades pel Ministeri, i el 19,2%, segons les publicades per l'AHC. En el primer cas la inversió declarada és de 9.388 milions d'€, i en el segon, de 8.998 milions d'€.

GRÀFIC IV.4.G5 Evolució de la inversió en el mercat de compra d'habitatge lliure. Catalunya, 2013-2015

Import de les compravendes, del capital dels préstecs hipotecaris i resta. Catalunya, 2013-2015

Unitats: milions d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Import del capital dels préstecs hipotecaris i resta de finançament sobre el total. Catalunya, 2013-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T5 de l'annex.

i augmenta la demanda d'habitatge lliure pel motiu inversió.

Com s'ha destacat a l'apartat precedent, una part d'aquesta inversió estaria relacionada amb la de-manda d'habitatge principal, si bé amb un impacte limitat sobre l'augment de la demanda total. Mentre que diferents indicadors posarien de manifest que un volum elevat de les transaccions està rebent l'impuls de l'augment de la demanda d'habitatge pel motiu inversió.

Per un costat, s’incrementa el 9,2% el nombre de compravendes realitzades per persones jurídiques i per no residents, una demanda no associada inicialment a l'habitatge principal, i que significa el 28,0% de totes les compravendes. Aquestes compravendes estan fonamentalment associades a la demanda d'inversió i de segones residències.

Per una altra, la despesa d'inversió en habitatge lliure actual es finança majoritàriament, el 57,8%, amb recursos que no provenen dels mercats hipotecaris. Aquests recursos són un 10,1% més elevats que el 2014 i recullen, en part, la col·locació d'estalvi previ que estaria entrant en el mercat. Els inver-

6.9747.551

8.998

4.428 4.726 5.203

2.546 2.8243.795

2013 2014 2015

Import total Resta Capital préstecs hipotecaris

63,5% 62,6%57,8%

36,5% 37,4%42,2%

2013 2014 2015

Resta Capital préstecs hipotecaris

CONDICIONS DE VIDA

58

sors estarien aprofitant els diferencials positius existents entre els rendiments associats a l'habitatge com a bé d'inversió i el rendiment d'inversions alternatives.

Per al conjunt d'Espanya, el BE estima que la rendibilitat bruta mitjana d'un habitatge (que afegeix a la rendibilitat del lloguer la plusvàlua esperada a 12 mesos), s’ha incrementat durant el 2015 i se situa en mitjana anual en el 8,2%, mentre que la rendibilitat bruta d'un habitatge posat en lloguer es manté en nivells similars al 2014, al voltant del 4,6%. Al mateix temps, les inversions alternatives han vist re-duir la seva rendibilitat com a conseqüència de la liquiditat introduïda en el sistema financer pel BCE. En aquest sentit, la rendibilitat mitjana del dipòsits a termini d'entre un i dos anys se situa en el 0,5%, i la d'inversions en actius financers de l'IBEX35 en una mitjana anual de l'1,2%.

Finalment, la millora de les condicions creditícies també ha alimentat la demanda pel motiu inversió.

59

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.4.G6 Indicadors de l'evolució de la demanda pel motiu inversió. Catalunya, 2011-2015

Evolució de compravendes d'habitatge de persones ju-rídiques i de no residents. Catalunya, 2011-2015

Unitats: nombre de compravendes. Font: Estadística registral immobiliària: anuari 2015. Col·legi de Re-gistradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils d'Espanya.

Evolució de la rendibilitat de l'habitatge com a bé d'in-versió. Espanya, 2011-2015

Unitats: rendibilitat en percentatges. Font: Indicadors d'habitatge. Banc d'Espanya.

Evolució del percentatge de compravendes d'habitatge lliure que reben finançament hipotecari i de la relació préstec valor. Catalunya, 2013-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Evolució del termini mitjà de los noves hipoteques i del tipus d'interès mitjà. Espanya, 2013-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T5 de l'annex.

Augmenta el nombre d'àmbits territorial on creix el preu mitjà de l'habitatge lliure.

L'augment generalitzat en el territori de les compravendes d'habitatge lliure ha tingut en canvi un im-pacte diferenciat en l'evolució dels seus preus, pricipalment determinat pel comportament dels preus dels habitatges lliures usats (analitzats en el següent apartat).

D'acord amb les dades provinents d'escriptures públiques davant de notari, el valor mitjà de les com-pravendes d'habitatge lliure s'ha reduït l'1,6% amb un retrocés en l'agregat de les quatre províncies de Catalunya, que contrasta amb l'increment del 3,3% d'aquest preu l'any 2014 (vegeu la taula IV.4.A.T4 de l'annex).

En canvi, les dades del Registre de la Propietat identifiquen un increment del 2,7% del valor mitjà de les transaccions dels habitatges usats a Catalunya l'any 2015, que s'accelera en relació amb el creixe-ment del 2,4% de l'any 2014.

8.79010.184

12.949

7.879 8.508

4.1755.506

6.344 7.022

2011 2012 2013 2014 2015

Persones jurídiques No residents

8,24,6

0,51,2

-25

-15

-5

5

15

25

2011 2012 2013 2014 2015

Rendabilitat bruta habitatgeRendabilitat bruta habitatge lloguerInterès dipòsits a terminiRendabilitat inversions IBEX-35.

51,6 52,356,8

70,7 71,674,3

30

40

50

60

70

80

2013 2014 2015

Compravendes finançades amb préstecs hipotecarisRelació préstec valor de la transacció

4,10 3,672,78

274 275 275

0

100

200

300

0

2

4

6

8

10

2013 2014 2015

Tipus d'interès mitjà Termini contractació préstec

CONDICIONS DE VIDA

60

L'augment d'aquest any s'ha repartit de forma més àmplia en el territori, i es reprodueix amb diferents intensitats en 22 de les 41 comarques catalanes i en quatre dels vuit àmbits del PTGC. El 2014 els va-lors mitjans de les compravendes registrades creixien en 11 de les 41 comarques i en tres dels vuit àmbits del PTGC.

Aquesta evolució hauria estat conseqüència del creixement dels preus en l'àmbit metropolità (especi-alment per l'augment a la ciutat de Barcelona, el Barcelonès, el Vallès Occidental, Baix Llobregat i Ma-resmes), a les comarques centrals (especialment a Osona i el Bages), i a l'àmbit de Ponent (especial-ment pel comportament de la comarca del Segrià). Paral·lelament, el valor mitjà de les compravendes retrocedeix de manera més intensa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

GRÀFIC IV.4.G7 Evolució del preu mitjà de les compravendes d'habitatge lliure. Catalunya, 2014-2015

Valor mitjà compravendes d'habitatge lliure per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure per comarques. Catalunya, 2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure per comarques. Catalunya, 2014

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T5 i IV.4.A.T16 de l'annex.

4.2.1. EL MERCAT D'HABITATGE USAT LLIURE

El volum principal de compravendes té lloc en el mercat d'habitatge usat lliure.

El mercat de compra d’habitatge usat lliure mostra un dinamisme més elevat que el 2014, que es re-cull de manera més intensa en les dades de compravenda del Registre de la Propietat, amb un creixe-

162,

8

167,

2

188,

3

194,

8

157,

6

158,

5

120,

0

113,

8

136,

3

134,

6

92,2

101,

2

81,1

86,9

76,5

70,6

194,

0

186,

0

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

2,4 2,7

-20

-10

0

10

20

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

-40-30-20-10

0102030405060

Cerd

anya

Barc

elon

èsVa

l d'A

ran

Gar

raf

Baix

Em

pord

àBa

ix L

lobr

egat

Mar

esm

eVa

llès

Occi

dent

alSe

lva

Alt E

mpo

rdà

Vallè

s Or

ient

alG

ironè

sPl

a de

l'Es

tany

Gar

rotx

aBa

ix C

amp

Ripo

llès

Oson

aPa

llars

Sob

iràTa

rrag

onès

Sols

onès

Conc

a de

Bar

berà

Baix

Pen

edès

Alt C

amp

Alt P

ened

èsSe

grià

Anoi

aBa

ges

Alt U

rgel

lBa

ix E

bre

Sega

rra

Urge

llPl

a d'

Urge

llBe

rgue

dàN

ogue

raM

onts

iàG

arrig

ues

Alta

Rib

agor

çaPa

llars

Juss

àPr

iora

tRi

bera

d'E

bre

Terr

a Al

ta

-50-40-30-20-10

0102030405060

Cerd

anya

Barc

elon

èsVa

l d'A

ran

Gar

raf

Baix

Em

pord

àBa

ix L

lobr

egat

Mar

esm

eVa

llès

Occi

dent

alSe

lva

Alt E

mpo

rdà

Vallè

s Or

ient

alG

ironè

sPl

a de

l'Es

tany

Gar

rotx

aBa

ix C

amp

Ripo

llès

Oson

aPa

llars

Sob

iràTa

rrag

onès

Sols

onès

Conc

a de

Bar

berà

Baix

Pen

edès

Alt C

amp

Alt P

ened

èsSe

grià

Anoi

aBa

ges

Alt U

rgel

lBa

ix E

bre

Sega

rra

Urge

llPl

a d'

Urge

llBe

rgue

dàN

ogue

raM

onts

iàG

arrig

ues

Alta

Rib

agor

çaPa

llars

Juss

àPr

iora

tRi

bera

d'E

bre

Terr

a Al

ta

61

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

ment del 31,3%, mentre que les transaccions amb escriptura pública davant de notari augmenten el 14,5% (vegeu les taules IV.4.A.T3 i IV.4.A.T5).

Aquest dinamisme es reprodueix de manera relativament uniforme en tot el territori català, on s'obser-va un increment de les compravendes en tots els àmbits del PTGC, i en 35 de les 41 comarques cata-lanes (vegeu la taula IV.4.A.T16).

GRÀFIC IV.4.G8 Evolució de les compravendes d'habitatge lliure usat. Catalunya, 2014-2015

Variació de les compravendes d'habitatge lliure usat amb escriptura davant de notari. Catalunya, 2014-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment.

Variació de les compravendes d'habitatge lliure usat del Registre de la Propietat. Catalunya, 2014-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatge. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T3 i IV.4.A.T5 de l'annex.

La compravenda d'habitatges usats es finança principalment amb recursos que no provenen dels mer-cats hipotecaris. D'acord amb les dades del Registre de la Propietat, el capital declarat dels préstecs hipotecaris significa el 35,3% del valor total registrat de les compravendes, mentre que el nombre d'hi-poteques registrades s'equival al 48,0% del nombre de compravendes.

Aquestes dades identifiquen un augment del 33,3% (1.920,3 milions d'€ més que el 2014) en la inver-sió en habitatge lliure usat l'any 2015. Els recursos que no provenen del mercat hipotecari haurien crescut el 29,9% (1.145,4 milions d'€ més que el 2014), mentre que el capital dels préstecs hipoteca-ris hauria crescut el 39,9% (774,8 milions d'€ més que el 2014).

Per tant, l'any 2015 l'augment del nou crèdit hipotecari per a la compra d'habitatge s'hauria canalitzat, principalment, al mercat d'habitatges usats ajudant a alimentar la seva demanda.

Augmenta el nombre d'àmbits territorials on creix el preu mitjà de l'habitatge lliure usat.

En canvi, l'augment generalitzat en el territori de les compravendes d'habitatge lliure usat ha tingut un impacte diferenciat en l'evolució dels preus d'aquest tipus d'habitatge.

D'acord amb les dades provinents d'escriptures públiques davant de notari, el valor mitjà de les com-pravendes d'habitatge lliure usat s'ha reduït l'1,2% amb un retrocés en l'agregat de les quatre provínci-es de Catalunya, que contrasta amb l'increment del 4,3% d'aquest preu l'any 2014 (vegeu la taula IV.4.A.T4 de l'annex).

26,8

14,5

33,3

15,815,2

9,8

19,9

13,814,3 13,3

2014 2015

Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona

17,9

31,3

-100

10203040506070

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

CONDICIONS DE VIDA

62

En canvi, les dades del Registre de la Propietat identifiquen un increment de l'1,5% del valor mitjà de les transaccions dels habitatges usats a Catalunya l'any 2015, que es desaccelera en relació amb el creixement del 2,3% de l'any 2014.

L'augment d'aquest any s'ha repartit de forma més àmplia en el territori, i es reprodueix amb diferents intensitats en 24 de les 41 comarques catalanes i en cinc dels vuit àmbits del PTGC. El 2014 els valors mitjans de les compravendes registrades creixien en 11 de les 41 comarques i en tres del vuit àmbits del PTGC.

Aquesta evolució hauria estat conseqüència del fort creixement dels preus de la ciutat de Barcelona i a la comarca del Vallès Occidental, les comarques centrals, les de Ponent i de l’Alt Pirineu i Aran, amb in-crements superiors al 7%. Paral·lelament, el valor mitja de les compravendes retrocedeix a les comar-ques gironines, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

GRÀFIC IV.4.G9 Evolució del preu mitjà de les compravendes d'habitatge lliure usat. Catalunya, 2014-2015

Valor mitjà compravendes d'habitatge lliure usat per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure usat per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure usat per comarques. Catalunya, 2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure usat per comarques. Catalunya, 2014

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T5 i IV.4.A.T16 de l'annex.

164,

0

166,

5

187,

1

192,

9

160,

0

158,

1

118,

3

110,

1

140,

5

140,

8

86,2

100,

0

76,3

84,7

81,7

72,615

4,4

167,

0

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

2,3 1,5

-15

-5

5

15

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

-50-40-30-20-10

010203040506070

Cerd

anya

Barc

elon

èsG

arra

fBa

ix E

mpo

rdà

Val d

'Ara

nBa

ix L

lobr

egat

Mar

esm

eSe

lva

Alt E

mpo

rdà

Vallè

s Oc

cide

ntal

Vallè

s Or

ient

alPl

a de

l'Es

tany

Giro

nès

Baix

Cam

pRi

pollè

sOs

ona

Sols

onès

Gar

rotx

aBa

ix P

ened

èsTa

rrag

onès

Alt P

ened

èsAl

t Cam

pAn

oia

Bage

sCo

nca

de B

arbe

ràSe

grià

Alt U

rgel

lBa

ix E

bre

Palla

rs S

obirà

Sega

rra

Pla

d'Ur

gell

Urge

llBe

rgue

dàG

arrig

ues

Nog

uera

Mon

tsià

Prio

rat

Alta

Rib

agor

çaPa

llars

Juss

àTe

rra

Alta

Ribe

ra d

'Ebr

e -50-40-30-20-10

010203040506070

Cerd

anya

Barc

elon

èsG

arra

fBa

ix E

mpo

rdà

Val d

'Ara

nBa

ix L

lobr

egat

Mar

esm

eSe

lva

Alt E

mpo

rdà

Vallè

s Oc

cide

ntal

Vallè

s Or

ient

alPl

a de

l'Es

tany

Giro

nès

Baix

Cam

pRi

pollè

sOs

ona

Sols

onès

Gar

rotx

aBa

ix P

ened

èsTa

rrag

onès

Alt P

ened

èsAl

t Cam

pAn

oia

Bage

sCo

nca

de B

arbe

ràSe

grià

Alt U

rgel

lBa

ix E

bre

Palla

rs S

obirà

Sega

rra

Pla

d'Ur

gell

Urge

llBe

rgue

dàG

arrig

ues

Nog

uera

Mon

tsià

Prio

rat

Alta

Rib

agor

çaPa

llars

Juss

àTe

rra

Alta

Ribe

ra d

'Ebr

e

63

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

4.2.2. EL MERCAT DE COMPRA D'HABITATGE NOU LLIURE

L'habitatge nou lliure perd pes en el mercat de compra.

El mercat de compra d’habitatge nou lliure intensifica el seu retrocés amb una reducció del nombre de compravendes, identificat tant en les dades del Registre de la Propietat, amb una caiguda del 30,1%, com en les dades d'escriptures públiques davant de notari, amb una caiguda del 15,2% (vegeu la taula IV.4.A.T3 de l'annex).

En el cas de les dades del Col·legi de Registradors, es pot identificar, a més, que aquest retrocés es re-produeix de manera relativament uniforme en el territori, on s'observa una caiguda de les compraven-des en els vuit àmbits del PTGC, i en 34 de les 41 comarques catalanes. Destaca en sentit contrari el cas de Barcelona on, a diferència de l'any anterior, el 2015 ha augmentat el nombre de compravendes registrades.

GRÀFIC IV.4.G10 Evolució de les compravendes d'habitatge lliure nou. Catalunya, 2014-2015

Variació de les compravendes d'habitatge lliure nou amb escriptura davant de notari. Catalunya, 2014-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatge. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment.

Variació de les compravendes d'habitatge lliure nou del Registre de la Propietat. Catalunya, 2014-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatge. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T3 i IV.4.A.T5 de l'annex.

Tot i millorar el finançament hipotecari per a la compra d'habitatges lliures nous, es redueix, amb més intensitat, el finançament que no passa pel mercat hipotecari, que en conjunt fa caure la inversió en habitatge nou.

D'acord amb les dades del Registre de la Propietat, la inversió a través de la compravenda d'habitatge lliure nou es redueix el 26,6% (473,1 milions d'€ menys que el 2014). El capital finançat amb préstecs hipotecaris per a habitatges nous hauria crescut el 22,2% (196 milions d'€ més que el 2014), mentre que es redueix 668,8 milions d'€ del finançament que no passa pels mercat hipotecaris.

Augmenta el nombre d'àmbits territorials on creix el preu mitjà dels habitatges nous lliures.

Paral·lelament, augmenta el 8,0% el valor mitjà de les transaccions. Aquest increment s'ha repartit de forma més àmplia en el territori, i es reprodueix amb diferents intensitats en 22 de les 41 comarques catalanes i en sis dels vuit àmbits del PTGC. L'any 2014 els valors mitjans de les compravendes regis-trades creixien només en 13 de les 41 comarques i en tres del vuit àmbits del PTGC.

Aquesta evolució ha estat conseqüència del fort creixement dels preus en l'àmbit metropolità (especi-alment pels augments a les comarques del Vallès occidental i el Baix Llobregat), a les comarques giro-nines, el Camp de Tarragona (especialment en les comarques del Tarragonès i la Conca de Barberà) i a

-4,2

-15,2

12,6

-5,4-10,1

-36,9

-2,8

-31,3-36,6

-20,7

2014 2015

Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona

-20,3

-32,1

-70-60-50-40-30-20-10

01020

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

CONDICIONS DE VIDA

64

l'Alt Pirineu i Aran. Paral·lelament, el valor mitja de les compravendes retrocedeix als àmbits del Pene-dès i les Terres de l'Ebre.

GRÀFIC IV.4.G11 Evolució del preu mitjà de les compravendes d'habitatge lliure nou. Catalunya, 2014-2015

Valor mitjà compravendes d'habitatge lliure nou per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure nou per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure nou per comarques. Catalunya, 2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació del valor mitjà compravendes d'habitatge lliure nou per comarques. Catalunya, 2014

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T5 i IV.4.A.T16 de l'annex.

4.3. EL MERCAT DE LLOGUER

Segueix augmentant el parc d'habitatges de lloguer.

D'acord amb les dades de registre i dipòsit de fiances de contractes de lloguer que gestiona l'INCASÒL, 40.689 habitatges s'incorporen, en termes nets, al parc de lloguer a tot Catalunya, que a finals de de-sembre del 2015 té registrats 520.839 habitatges amb contractes de lloguer vigent, el 8,5% més que el 2014.

Al mateix temps l'Enquesta contínua de l'habitatge identifica un increment més modest, de l'1,0% (7.100 llars), d'habitatges principals en règim de lloguer a tot Catalunya.

Aquestes xifres indiquen que, si bé segueix augmentant lentament el pes del lloguer en l'habitatge prin-cipal, una part de l'increment del parc de lloguer s'estaria dirigint cap a la segona residència. Aquest

158,

8

171,

6

193,

3

208,

1

151,

2

160,

9

123,

7

142,

0

127,

4

109,

6

100,

9

105,

1

91,2

95,0

63,5

58,6

254,

4

270,

6

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

1,8

8,0

-20

-10

0

10

20

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

-50-40-30-20-10

010203040506070

Cerd

anya

Val d

'Ara

nBa

rcel

onès

Palla

rs S

obirà

Conc

a de

Bar

berà

Baix

Llo

breg

atVa

llès

Occi

dent

alBa

ix E

mpo

rdà

Alt E

mpo

rdà

Selv

aG

arro

txa

Gar

raf

Vallè

s Or

ient

alM

ares

me

Tarr

agon

èsG

ironè

sPl

a de

l'Es

tany

Oson

aBe

rgue

dàBa

ix C

amp

Ripo

llès

Alt C

amp

Segr

iàAl

t Urg

ell

Baix

Pen

edès

Sols

onès

Alt P

ened

èsBa

ges

Anoi

aSe

garr

aUr

gell

Nog

uera

Baix

Ebr

eRi

bera

d'E

bre

Pla

d'Ur

gell

Mon

tsià

Gar

rigue

sTe

rra

Alta

-50-40-30-20-10

010203040506070

Cerd

anya

Val d

'Ara

nBa

rcel

onès

Palla

rs S

obirà

Conc

a de

Bar

berà

Baix

Llo

breg

atVa

llès

Occi

dent

alBa

ix E

mpo

rdà

Alt E

mpo

rdà

Selv

aG

arro

txa

Gar

raf

Vallè

s Or

ient

alM

ares

me

Tarr

agon

èsG

ironè

sPl

a de

l'Es

tany

Oson

aBe

rgue

dàBa

ix C

amp

Ripo

llès

Alt C

amp

Segr

iàAl

t Urg

ell

Baix

Pen

edès

Sols

onès

Alt P

ened

èsBa

ges

Anoi

aSe

garr

aUr

gell

Nog

uera

Baix

Ebr

eRi

bera

d'E

bre

Pla

d'Ur

gell

Mon

tsià

Gar

rigue

sTe

rra

Alta

65

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

fenomen estaria associat a l'augment de l'activitat de turisme i la competència que aquest sector fa sobre l'ús de l'habitatge.

També és possible, però, que estiguin aflorant contractes de lloguer que no estaven declarats. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'Enquesta contínua de l'habitatge identifica un parc d'habitatges principals en règim de lloguer, 688.600 llars a tot Catalunya, significativament més elevat que el volum de contractes vius registrats a l'INCASÒL.

L'increment del parc de lloguer es produeix al mateix temps que cau el 5,3% el volum de nous contrac-tes registrats a tot Catalunya com a conseqüència del seus retrocessos a la ciutat de Barcelona, en el conjunt de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, en els municipis de la resta de l'àmbit me-tropolità i, més modestament, en les comarques gironines. Paral·lelament, augmenta la contractació registrada en la resta dels sis àmbits del PTGC. Tanmateix cal tenir en compte que aquestes són dades brutes que s'han de depurar dels contractes donats de baixa per conèixer l'evolució del parc.

Les dades disponibles permeten identificar un increment en termes nets del parc de lloguer de la ciutat de Barcelona, de 9.414 habitatges i un augment del parc de lloguer al conjunt de la resta de Catalunya, de 31.275 habitatges, si bé no és possible territorialitzar aquesta darrera dada (vegeu la taula IV.4.A.T6 de l'annex).

Augmenten les rendes del lloguer en la majoria d'àmbits territorials.

El dinamisme en el mercat de lloguer ha anat acompanyat d'un augment del 3,3% de la renda mitjana dels nous lloguers contractats que es distribueix, amb diferents intensitats, en la gran majoria del terri-tori, en 30 de les 41 comarques, i en tots els àmbits del PTGC excepte a l'Alt Pirineu i Aran.

Aquesta evolució és conseqüència dels elevats increments a l'àmbit metropolità (pel fort increment a la ciutat de Barcelona i a l'àrea metropolitana de Barcelona), el Penedès (especialment en la comarca de l'Anoia) i en les comarques gironines (especialment en les comarques del Pla de l'Estany i del Baix Em-pordà).

CONDICIONS DE VIDA

66

GRÀFIC IV.4.G12 Evolució de la renda mitjana dels nous contractes de lloguer d'habitatge. Catalunya, 2014-2015

Renda mensual mitjana dels nous contractes de lloguer per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: euros per mes. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació de la renda mensual mitjana dels nous con-tractes de lloguer per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació de la renda mensual mitjana dels nous con-tractes de lloguer per comarques. Catalunya, 2015

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Variació de la renda mensual mitjana dels nous con-tractes de lloguer per comarques. Catalunya, 2014

Unitats: creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T6 de l'annex.

4.4. L'ACTIVITAT DE LA CONSTRUCCIÓ RESIDENCIAL

Augmenta l'activitat de la construcció residencial d'obra nova i de rehabilitació.

L’any 2015 l’activitat constructora residencial a Catalunya se segueix recuperant amb un augment tant del nombre d’habitatges iniciats d’obra nova (49,2%) com de les obres per reforma de l’habitatge (14,8%) que, d'acord amb les dades del Ministeri de Foment, se situa en els dos casos en nivells supe-riors als dels darrers tres anys, amb un total de 12.428 visats pel Col·legi d'Arquitectes per tramitar lli-cència d'obra (vegeu la taula IV.4.A.T7 de l'annex).

Aquests increments es tradueixen en un augment dels índex de construcció, que se situa en els 0,7 habitants per cada mil habitants en el cas de l'obra nova, i en els 0,9 habitatges per mil habitants en les obres de rehabilitació.

Paral·lelament, les dades publicades per l'AHC, que provenen dels projectes visats pels col·legis d'apare-lladors, identifiquen per primer any d'ençà de la crisi que els habitatges iniciats d'obra nova se situen per sobre del nombre de certificats final d'obra, millorant les perspectives futures del sector.

540

557

603

635

428

437

408

414

462

476

365

369

347

353

294

29439

5

385

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

-0,5

3,3

0,0

5,2

-1,2

1,9

-1,5

1,3

-1,6

3,0

-2,2

1,3

-1,1

1,7

-5,1

0,1

-0,4

-2,6

2014 2015

Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

-10

-5

0

5

10

15

Barc

elon

èsBa

ix L

lobr

egat

Gar

raf

Mar

esm

eVa

llès

Occi

dent

alVa

l d'A

ran

Vallè

s Or

ient

alG

ironè

sCe

rdan

yaBa

ix E

mpo

rdà

Alt E

mpo

rdà

Tarr

agon

èsPl

a de

l'Es

tany

Alt P

ened

èsSe

lva

Baix

Pen

edès

Oson

aBa

ix C

amp

Anoi

aSe

grià

Alt C

amp

Gar

rotx

aAl

t Urg

ell

Bage

sPr

iora

tAl

ta R

ibag

orça

Ripo

llès

Pla

d'Ur

gell

Conc

a de

Bar

berà

Berg

uedà

Baix

Ebr

eG

arrig

ues

Sega

rra

Palla

rs S

obirà

Urge

llRi

bera

d'E

bre

Nog

uera

Sols

onès

Mon

tsià

Palla

rs Ju

ssà

Terr

a Al

ta -15

-10

-5

0

5

10

15

Barc

elon

èsBa

ix L

lobr

egat

Gar

raf

Mar

esm

eVa

llès

Occi

dent

alVa

l d'A

ran

Vallè

s Or

ient

alG

ironè

sCe

rdan

yaBa

ix E

mpo

rdà

Alt E

mpo

rdà

Tarr

agon

èsPl

a de

l'Es

tany

Alt P

ened

èsSe

lva

Baix

Pen

edès

Oson

aBa

ix C

amp

Anoi

aSe

grià

Alt C

amp

Gar

rotx

aAl

t Urg

ell

Bage

sPr

iora

tAl

ta R

ibag

orça

Ripo

llès

Pla

d'Ur

gell

Conc

a de

Bar

berà

Berg

uedà

Baix

Ebr

eG

arrig

ues

Sega

rra

Palla

rs S

obirà

Urge

llRi

bera

d'E

bre

Nog

uera

Sols

onès

Mon

tsià

Palla

rs Ju

ssà

Terr

a Al

ta

67

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Augmenta l'activitat en pràcticament tots els àmbits territorials.

A més, es constata que l'augment del nombre d'habitatges iniciats i dels iniciats per cada mil habitants s'estén per la gran majoria del territori -en 33 de les 42 comarques catalanes-, afectant tots els àmbits del PTGC, excepte el Ponent, per la reducció observada en la comarca del Segrià.

GRÀFIC IV.4.G13 Dades d'activitat de la construcció d'habitatges. Catalunya, 2010-2015

Habitatges en construcció d'obra nova i rehabilitació. Catalunya, 2010-2015

Unitats: nombre d'habitatges. Nota: Habitatges visats pels col·legis d’arquitectes tècnics per poder demanar llicència d’obra. Font: Ministeri de Foment.

Habitatges en construcció per mil habitants. Catalunya, 2010-2015

Unitats: nombre d'habitatges per mil habitants. Nota: Habitatges visats pels col·legis d’arquitectes tècnics per poder demanar llicència d’obra. Font: elaboració pròpia amb dades del Ministeri de Foment i INE.

Habitatges iniciats i acabats. Catalunya, 2010-2015

Unitats: nombre d'habitatges. Nota: Habitatges iniciats nous: visats dels col·legis d’aparelladors de Catalunya. Habitatges acabats: certificats de final d’obra dels col·legis d’aparelladors de Catalunya. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'AHC.

Variació habitatges iniciats per àmbits del PTGC. Cata-lunya, 2014 i 2015

Unitats: percentatges. Nota: Habitatges iniciats nous: visats dels col·legis d’aparelladors de Catalunya. Habitatges acabats: certificats de final d’obra dels col·legis d’aparelladors de Catalunya. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T7 de l'annex.

Millora la qualitat creditícia de les empreses del sector de la construcció i la promoció, però encara te-nen ràtios de crèdit dubtós elevats.

L'avanç de l'activitat es troba encara condicionat pels processos de despalanquejament de les empre-ses del sector de l’habitatge. Per al conjunt d'Espanya, el saldo viu del crèdit acumulat és de 43.936 milions d'€ en el cas de les empreses d'activitats productives de la construcció i de 135.190 milions d'€

12.428

7.005

5.423

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total Per reformar Obra nova

1,7

0,90,7

0

1

2

3

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total Per reformar Obra nova

6.176

4.0340

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Habitatges iniciats nous Habitatges acabats

26,760,6

-100

0

100

200

300

2014 2015Catalunya Àmbit metropolità Comarques gironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques centralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

CONDICIONS DE VIDA

68

per les d'activitats immobiliàries, amb una reducció de l'11,7% i el 10,1% respectivament en relació amb l'any 2014 (vegeu la taula IV.4.A.T8 de l'annex).

Els dos darrers anys aquest procés va acompanyat d'una millora de la qualitat creditícia del conjunt d'empreses d'aquests sectors. El 2015 es redueixen, amb més intensitat que el 2014, les ràtios de crèdit dubtós sobre el saldo viu de crèdit, que de totes maneres es troben encara en nivells elevats, del 27,5% en el cas de les empreses de les activitats productives de la construcció i del 30,0% en el cas de les activitats productives de serveis immobiliaris.

Es redueixen els costos de la construcció i es manté el preu del sòl urbà.

Paral·lelament, l'activitat residencial s'ha vist impulsada per la reducció del 3,2% dels costos de la cons-trucció mitjans a Catalunya, que recullen l'evolució dels costos dels materials a peu d'obra i els costos laborals associats a la construcció d'un edifici.

Mentrestant es mantenen relativament estables els preus per metre quadrat de sòl urbà o urbanitza-ble, amb un lleuger augment del 0,3% en termes mitjans a tot Catalunya. Aquest és conseqüència de l'increment mitjà, del 5,0%, dels preus a la província de Girona, on augmenta la superfície total de les transaccions de sòl. A la resta de províncies, en canvi, es redueixen els preus mitjans del sòl, amb una reducció de la superfície transaccionada (vegeu la taula IV.4.A.T9 de l'annex).

69

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.4.G14 Evolució del crèdit a l'activitat productiva de la construcció i serveis immobiliaris, de la ràtio de crèdit dubtós i dels costos de la construcció residencial i el preu per metre quadrat del sòl urbà i urbanitzable. Espanya 2010-2015, i Catalunya 2011-2015

Saldo viu del crèdit atorgat a empreses de la construc-ció i de serveis immobiliaris. Espanya, 2010-2015

Unitats: milions d'€. Font: Banc d'Espanya.

Pes del crèdit dubtós i creixement dels saldos vius de crèdit a empreses de la construcció i de serveis immo-biliaris. Espanya, 2011-2015

Unitats: pesos en % i taxes de creixement en %. Font: elaboració pròpia a partir del Banc d'Espanya.

Evolució dels costos de la construcció residencial i del preus del sòl urbà. Catalunya, 2011-2015

Unitats: taxes de creixement en %. Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat i del Ministeri de Foment.

Variació del preu per m2 del sòl urbà per províncies. Catalunya, 2014 i 2015

Unitats: taxes de creixement en %. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T8 i IV.4.A.T9 de l'annex.

Augmenta l'activitat de la construcció i serveis immobiliaris, però es perden llocs de treball.

En conjunt, l'evolució de l'activitat residencial també té el seu reflex en l'evolució del VAB generat en el sector de la construcció i en els serveis immobiliaris, que han ajudat a fer créixer el PIB de l'economia.

El VAB del sector de la construcció creix el 2,9% en termes reals d’acord amb les primeres estimacions de la Comptabilitat regional, i s’ha traduït en un lleuger increment del 0,7% de la seva ocupació, segons les dades de l’EPA, per primer any d’ençà de l’inici de la crisi econòmica (vegeu la taula IV.4.A.T10 de l'annex).

La branca dels serveis immobiliaris sense lloguers imputats,91 que inclou la intermediació en l’àmbit de l’habitatge i la gestió dels lloguers, l’any 2015 mostra un creixement més modest, del 0,7%. Aquest 91 El VAB dels Serveis immobiliaris,, calculat per la CR, incorpora el VAB associat als lloguers imputats als propietaris del seu habitatge habitu-al. Per tenir una aproximació a l’activitat econòmica d’aquesta branca estimem el seu VAB sense els lloguers imputats, deduint al VAB dels

43.936

135.190

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Construcció Serveis immobiliaris

-11,7

-10,1

30,0

27,5

-30

-10

10

30

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Construcció Serveis immobiliarisDubtós construcció Dubtós serveis immobiliaris

-3,2

0,3

-20

-15

-10

-5

0

5

2011 2012 2013 2014 2015

Índex del cost construcció de l'edificacióPreu mig del m2 de sòl urbà

-1,0

0,3

7,3

-7,1

-11,0

5,0

-5,1

-17,3

-7,6 -8,0

2014 2015

Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona

CONDICIONS DE VIDA

70

s’ha vist impulsat per l’increment del 15,3% en el total de transaccions immobiliàries d’habitatge i per l'augment de la contractació neta de lloguers registrats per l’INCASÒL. De totes maneres, aquest nivell d’activitat no ha estat suficient per generar ocupació, que es redueix el 19,0%.

En termes agregats, l’activitat constructora i la de serveis immobiliaris mantenen un nivell d’activitat superior a la de l’any precedent, amb un creixement real de l'1,9% del seu VAB, però destrueixen en termes nets 2.800 llocs de treball, amb una caiguda de l'ocupació de l'1,4%.

GRÀFIC IV.4.G15 Dades de l'activitat de la construcció i dels serveis immobiliaris, i dels costos de la construcció. Catalunya, 2011-2015

Evolució en termes reals de del VAB de la construcció i dels serveis immobiliaris. Catalunya, 2011-2015

Unitats: taxes de creixement reals en %. Font: elaboració pròpia amb dades de la CR, INE.

Evolució ocupats en activitats productives de la cons-trucció i serveis immobiliaris. Catalunya, 2011-2015

Unitats: taxes de creixement en %. Font: EPA, INE.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T10 de l'annex.

4.5. LA POLÍTICA D'HABITATGE

La política d'habitatge concentra els seus esforços en ajuts al lloguer de les llars més necessitades i el foment de la rehabilitació.

La política d’habitatge s'ha vist afectada els darrers anys pels ajustos pressupostaris associats al pro-cés de consolidació fiscal i reducció del dèficit en què estan immersos el Govern de la Generalitat i el conjunt d'administracions públiques. Aquesta política rep en l'actualitat al voltant d'un 60% menys de recursos d'aquells que obtenia abans que s'iniciés aquest procés.

Així, l'any 2015, els recursos destinats al Programa d'habitatge dels pressupostos de Generalitat de Ca-talunya són un 36,6% d'aquells que es preveien en termes mitjans en els pressupostos aprovats els anys 2007-2011, mentre que en el cas dels pressupostos de l'Estat en són el 42,4% (vegeu la taula IV.4.A.T11 de l'annex).

Aquest ajust ha significat un canvi en l'orientació de la política d'habitatge que s'ha traduït, fonamen-talment, en una forta reducció dels recursos públics esmerçats en la promoció de nous habitatges amb protecció oficial, mentre que els esforços s'han concentrat a subvencionar el pagament del lloguer d'a-quelles llars amb més necessitats i, en menor mesura, a subvencionar una part de la despesa privada de rehabilitació del parc privat d'habitatge.

Serveis immobiliaris a Catalunya el pes que en el conjunt d’Espanya significa el VAB d’aquests serveis imputats en la branca de Serveis immo-biliaris.

3,32,9

0,7

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2011 2012 2013 2014 2015

PIB de Catalunya VAB Construcció

VAB Serveis Immobiliaris

-1,4

0,7

-19,0-30

-20

-10

0

10

20

30

2011 2012 2013 2014 2015

Construcció i Serveis ImmobiliarisConstruccióServeis Immobiliaris

71

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

L'any 2014 la Generalitat de Catalunya va aprovar el nou Pla pel dret a l’habitatge aprovat pel Decret 75/2014, de 27 de maig, articulat a partir de dos grans eixos d’actuació.92 En primer lloc, l’eix social, per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania i evitar l’exclusió social residencial, amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics, de facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles i d’incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats. I en segon lloc, l’eix econòmic, per facilitar la recuperació econòmica del sector de l’habitatge per recuperar l’ocupació, amb l’objectiu d’incentivar la reactivació de la promoció d’habitatge protegit de nova construcció i de pro-moure la rehabilitació.

En línia amb aquests eixos, i per tal d’assolir els objectius del Pla, la despesa i els ajuts destinats a les llars, les empreses i les entitats sense finalitat de lucre de la política de l'habitatge s’estructuren ba-sant-se en tres programes:

§ El Programa social d’habitatges: que inclou les prestacions permanents per al pagament del llo-guer, els ajuts de la renda bàsica d’emancipació, les prestacions econòmiques d’especial urgència, els ajuts a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social i els ajuts implícits als llogaters del parc públic d’habitatges de lloguer.

§ El Programa d’habitatges amb protecció oficial (accés a l'habitatge): que inclou els ajuts als promo-tors i als compradors d’habitatge amb protecció oficial de compra, els ajuts als promotors i als compradors d’habitatge amb protecció oficial de lloguer i per destinar-lo a lloguer, i els ajuts a la Xarxa de Mediació de Lloguer Social.

§ I el Programa de foment de la rehabilitació: que inclou els ajuts per rehabilitar el parc privat d’habitatges i els ajuts per rehabilitar i mantenir el parc públic d’habitatges, així com el Programa d’ascensor del parc públic.

La gestió d'aquesta despesa s'executa, fonamentalment, a través de l'acció de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'INCASÒL, el Consorci de l'Habitatge de Barcelona i el Consoci Metropolità de l'Habitatge, totes elles incloses en els pressupostos de la Generalitat.

Els pressupostos preveuen una reducció de la despesa en política d'habitatge.

L’any 2015 aquests destinen 241,1 milions d’€ a la política d’habitatge pel conjunt d'aquestes entitats, que significa una reducció del 6,0% respecte del 2014 (15,3 milions d'€ menys). El 19,7% d’aquesta despesa, 47,4 milions d’€, està previst destinar-la a inversions reals,el 12,9% més que el 2014 (vegeu la taula IV.4.A.T11 de l'annex).

Dels 241,1 milions d’€, la Secretaria d’Habitatge en té pressupostats 160,0 milions; la Direcció General d’Urbanisme, 1,1 milions (que transfereix íntegrament a l’INCASÒL per al Programa de barris i nuclis antics); l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)93 en té pressupostats 141,2 milions; l’INCASÒL, 134,0 milions; i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona 19,2 milions d’€; les despeses consolidables94 entre aquestes entitats són de 165,5 milions d’€.

Tot i així, al llarg de l'any s'han executat recursos finalistes per a programes d'habitatge que l'Estat transfereix a la Generalitat amb un import de 85,1 milions d'€, i que no estaven previstos en els pres-supostos inicials.

92 Vegeu el Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge. DOGC núm. 6633, de 29.05.2014. 93 Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, i que assumeix les funcions de l’antiga ADIGSA. 94 Aquestes despeses es corresponen amb les transferències que, des dels pressupostos de la Secretaria d’Habitatge i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, es fan a AHC i a l’INCASÒL i als consorcis de l’Habitatge.

CONDICIONS DE VIDA

72

Augmenta el nombre de llars i habitatges que han rebut un ajut del Programa social d'habitatge i del de foment de la rehabilitació.

Aquests ingressos ajuden a explicar que aquest any hagi augmentat el nombre de llars i/o habitatges que han rebut algun tipus d'ajut en el marc dels programes de la política d'habitatge.

Les dades disponible permeten fer una anàlisi parcial de l'execució d'aquesta política a través del se-guiment d'aquelles actuacions relacionades amb les subvencions públiques aprovades i destinades a llars, empreses o entitats sense finalitat de lucre, i mesurades en termes del nombre d’habitatges o ajuts i de l’import de les subvencions.

L'increment del nombre de beneficiaris s'explica tant per l'augment en els ajuts relacionats amb el Pro-grama social d’habitatge com d'aquells associats al foment de la rehabilitació, que concentren el 60,0% i el 36,7%, respectivament, de totes les actuacions, mentre que es redueix el nombre d'ajuts vinculats al Programa de promoció i accés a l’habitatge, que signifiquen el 3,3% de totes les actuacions (vegeu la taula IV.4.A.T12 de l'annex).

L'import global dels ajuts aprovats augmenta així el 17,9%, fins a un total de 195 milions d'€. Els ajuts associats al Programa social d'habitatges concentra el 43,4% dels recursos, els ajuts del Programa de foment de la rehabilitació, el 27,3%, i els ajuts de promoció i accés a l’habitatge, el 29,2% restant, que en bona part estan vinculats a la liquidació d’ajuts d’anys precedents.

GRÀFIC IV.4.G16 Distribució per programes dels ajuts associats a la política d'habitatge i dels seus imports. Ca-talunya, 2015

Distribució del nombre d'actuacions associades a la po-lítica d'habitatge per programes. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges respecte del total d'ajuts. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i de l'AHC.

Distribució de l'import aprovat de les actuacions a la política d'habitatge per programes. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges respecte de l'import total dels ajuts. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T12 de l'annex.

4.5.1. EL PROGRAMA D’HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL (ACCÉS A L'HABITATGE)

Es redueixen els ajuts per a la creació d'un parc d'habitatge a preus assequibles.

El Programa d'accés a l'habitatge, que té com a objectiu fonamental la posada en oferta d'habitatges assequibles per sota del preu de mercat lliure, ha estat el més afectat per les restriccions pressupostà-ries dels darrers anys i el canvi d'orientació de la política d'habitatge.

Programa accés

habitatges3%

Programa social

d'habitatges60%

Programa foment

rehabilitació37%

Programa accés

habitatges29,2%

Programa social

d'habitatges43,4%

Programa foment

rehabilitació27,3%

73

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

L'acumulació d'aquesta oferta ha conformat un parc d'habitatges a preu assequible, compost pel parc públic d’habitatges gestionats per l’AHC, que en significa el 58%, pels d'habitatges obtinguts a través de la Xarxa de Mediació de Lloguer Social, amb un pes del 35%, i en menor mesura, pels habitatges de la Xarxa d’Inclusió Social gestionada per entitats sense ànim de lucre, amb un pes del 7% sobre el total.

L’any 2015 a través d’aquests tres instruments es disposa d'un parc de 24.862 habitatges, que es manté relativament estable amb un modest increment del 0,5%. Els increments del parc públic de la Generalitat i dels habitatges de la Xarxa d'Inclusió Social s'han vist pràcticament compensats per la re-ducció dels habitatges amb contractes vigents llogats a través de la Xarxa de Mediació Social.

Aquest parc cobreix la necessitat d'habitatge del 0,8% de llars de Catalunya, i significa una mitjana de 3,3 habitatges per cada mil habitants. Es distribueix de forma relativament homogènia entre els àmbits del PTGC d'acord amb els seus pesos poblacionals, si bé destaquen amb una intensitat més elevada les comarques centrals i de l'Alt Pirineu i Aran, mentre les Terres de l'Ebre tenen una intensitat més bai-xa.

L'estabilitat del parc d'habitatges a preus assequibles contrasta amb l'increment persistent en la de-manda d'habitatges de protecció oficial.

Les dades del Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb protecció oficial identifiquen per a l'any 2015 una necessitat d'habitatge social d'11,1 habitatges per cada mil habitants en termes mitjans per a tot Catalunya. La distribució d'aquestes necessitats està més polaritzada en el territori que l'oferta exis-tent, si bé es constata un augment de la demanda en tots els àmbits del PTGC, que en termes mitjans és el 10,5% més elevada que l'any 2012.

Satisfer aquesta demanda requeriria multiplicar per més de 4,4 el parc actual d'habitatge a preus as-sequible. Mentre que si aquesta demanda es cobrís amb el parc públic de la Generalitat requeriria mul-tiplicar per 7,5 l'estoc actual d'habitatges gestionats per l'AHC.

Les línies d'ajuts vinculades a aquest Programa s'han reduït el 16,9% amb un import de 57,0 milions d'€ (vegeu la taula IV.4.A.T12 de l'annex).

La xarxa de mediació de lloguer social ha rebuts ajuts per un import de 13,2 milions d'€, el 18,12% més que l'any 2014.

Mentrestant, la línia d'ajuts vinculada a la nova promoció d'habitatges amb protecció oficial ha rebut 43,8 milions d'€, el 23,9% menys que el 2014, si bé aquesta quantitat es correspon majoritàriament al pagament de subvencions a promotors per actuacions iniciades en anys anteriors.

Amb relació a aquest Programa, cal destacar per una part l'aprovació de la Llei 24/2015, de 29 de juli-ol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica,95 que entre altres mesures estableix que l’Administració pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges buits que siguin propietat de persones jurídiques si es compleixen una sèrie de condicions amb l'objectiu de garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequibles de lloguer. De to-tes maneres aquesta mesura ha quedat sense efecte com a conseqüència de la suspensió parcial de la Llei pel recurs del Govern presentat davant del Tribunal Constitucional.

Per una altra, també destaquem l'aprovació de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatge buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012,96 que grava l’incompliment 95 Vegeu la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. DO-GC núm. 6928, de 05.08.2015. 96 Vegeu la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatge buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012. DO-GC núm. 6919, de 23.07.2015.

CONDICIONS DE VIDA

74

de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera perma-nent, i que preveu recaptar, a partir del 2016, 14,3 milions d'€ d’aquelles entitats financeres i d’aquells grans tenidors que mantinguin habitatges buits de forma injustificada, recursos que seran destinats ín-tegrament a polítiques d’habitatge social.

GRÀFIC IV.4.G17 Evolució del parc d'habitatges de preu assequibles. Catalunya 2012-2015

Evolució del parc d'habitatges a preus assequibles. Ca-talunya, 2012-2015

Unitats: habitatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Composició del parc d'habitatges a preus assequibles. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges respecte del total. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Parc d'habitatges a preus assequibles per cada mil ha-bitants per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: habitatges per cada mil habitants. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC i de l'Idescat.

Llars inscrites en el Registre de Sol·licitants per cada mil habitants per àmbits del PTGC. Catalunya, 2014-2015

Unitats: sol·licitants del Registre per cada mil habitants. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC i de l'Idescat.

Modest increment de la construcció d'habitatges de protecció oficial.

En aquest context, l'any 2015 s'inicia la construcció de 1.013 habitatges de protecció oficial, amb una intensitat de construcció d'1,3 habitatges per cada mil habitants, mantenint la baixa intensitat de cons-trucció dels darrers anys (vegeu la taula IV.4.A.T13 de l'annex).

En relació amb les demandes del Registre de Sol·licitants, aquest ritme d'activitat implica que l'any 2015 les promocions iniciades només cobreixen l'1,2% de les llars inscrites en el Registre. En els dar-rers quatre anys les promoció d'habitatge protegit han cobert en termes mitjans l'1,5% anual de les llars inscrites en el Registre. Aquest baix percentatge encara és més acusat en els àmbits de les com-arques gironines, de les Terres de l'Ebre, del Penedès i de les Terres de l'Ebre.

14.287 14.128 14.089 14.486

9.498 9.371 9.218 8.733

961 1.130 1.453 1.643

2012 2013 2014 2015Parc públic de la Generalitat Xarxa de mediació socialXarxa d'inserció social

Habitatges del parc

públic de la Generalitat

58%

Habitatges de la Xarxa de mediació

social35%

Habitatges de la Xarxa d'inserció

social7%

3,3

3,3

3,1

3,1

3,0

3,03,

9

4,0

3,6

3,75,

2

5,1

3,6

3,6

2,3

2,3

6,2

6,3

2014 2015

Catalunya Metropolità Comarques GironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques CentralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

10,2

11,1

12,0

12,3

7,7 9,

212,5 14

,5

4,3

8,4

3,3 4,87,

2 7,9

4,1 5,2

9,5

10,4

2014 2015Catalunya Metropolità Comarques GironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques CentralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

75

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Atenent el tipus de promoció, l’any 2015 totes les promocions iniciades ho han estat en règim de llo-guer amb opció a compra. En els darrers quatre anys, el 47% dels habitatges iniciats ho han estat en promocions de compra, el 34% en promocions de lloguer amb opció a compra, el 14% en promocions de lloguer, mentre que el 5% restant formen part dels habitatges del Programa de remodelació de bar-ris.

Per tipus de promotor, l’augment en la nova promoció d’habitatge protegit l’any 2015 respon a la activi-tat dels ajuntaments i de les entitats sense ànim de lucre, mentre que s'ha reduït amb intensitat l’activitat de l’INCASÒL. En conjunt, els promotors sense ànim de lucre mantenen, amb una lleugera re-ducció, un nivell d'activitat similar a la del 2014. Els promotors privats augmenten per segon any con-secutiu els habitatges protegits iniciats, i es mantenen com els principals promotors d’aquests habitat-ges, amb un 46,0% del total. Els darrers quatre anys, els promotors privats han iniciat el 53% de les promocions, seguits dels ajuntaments amb el 24%, les entitats sense ànim de lucre, el 14% i, en darrer terme, l’INCASÒL, amb el 9%.

CONDICIONS DE VIDA

76

GRÀFIC IV.4.G18 Promoció d'habitatges iniciats amb protecció oficial. Catalunya, 2017-2015

Evolució dels habitatges iniciats amb protecció oficial. Catalunya, 2007-2015

Unitats: habitatges i habitatges per mil habitants. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC i de l'Idescat.

Habitatges iniciats amb protecció sobre llars del Regis-tre per àmbits del PTGC. Catalunya, mitjana 2012-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Habitatges iniciats amb protecció oficial segons règim. Catalunya, mitjana 2012-2015

Unitats: percentatges respecte del total. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Habitatges iniciats amb protecció oficial segons tipus de promotor. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges respecte del total. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu la taula IV.4.A.T13 de l'annex.

4.5.2. EL PROGRAMA SOCIAL D’HABITATGES

Augment dels ajuts al pagament del lloguer per a llars amb més necessitats.

L’esforç principal fet els darrers anys en ajuts a l’habitatge es concentra en el Programa social d’habitatge, que ha anat augmentant el pes tant del nombre d’actuacions com dels imports concedits sobre l'agregat dels ajuts.

L’any 2015 augmenta tant el nombre de llars/habitatges subvencionades com l’import dels ajuts que es gestionen a través d’aquest Programa, amb una distribució relativament homogènia del seu impacte en els àmbits del PTGC (vegeu la taula IV.4.A.T14 de l'annex).

Tot i així, el nivell de famílies cobertes aquest anys per aquest Programa és un 10,4% més baix que l’observat durant els anys 2007-2011, i l’import que s’hi destina el 27,1% més reduït.

Aquesta davallada respon a la desaparició progressiva de la renda bàsica d’emancipació (RBE), desti-nada al lloguer per a joves i finançada directament per l’Estat. Aquesta ajuda ha passat de beneficiar

9.20110.542

9.0277.602

2.7671.638

678 992 1.0131,28 1,43 1,21 1,01

0,37 0,22 0,09 0,13 0,13

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Iniciats protegits Iniciats protegits per mil habitants

1,51,7

0,1

1,2

0,4

2,1

1,00,1

1,2

Catalunya Metropolità Comarques GironinesCamp de Tarragona Penedès Comarques CentralsPonent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

Remodelació de barris

5%

Lloguer14%

Compra47%

Lloguer opcio

compra34%

ESAL16%

INCASÒL1%

Altres públics

37%

Promotors privats46%

77

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

30.306 llars/habitatges, en mitjana anual dels anys 2007-2011, a 1.950 llars/habitatges, que encara mantenen el dret, l’any 2015, mentre que l’import global dels ajuts ha passat de 62,0 milions d’euros anuals a 1,8 milions el 2015. L’RBE va ser cancel·lada de forma progressiva a partir del 2012 i se’n preveu la seva extinció total a finals del 2015.97

La resta d'ajuts d'aquest Programa estan finançats directament per la Generalitat i han incrementat els seus recursos en els darrers anys, tant en nombre de llars beneficiàries com en l’import global de les subvencions, fins a situar-se per sobre dels nivells existents en els primers anys de crisi. Així, s’ha pas-sat de subvencionar 24.155 llars/habitatges, en mitjana anual dels anys 2007-2011, a 46.827 llars/habitatges l’any 2015, mentre que l’import global d’aquestes subvencions ha passat de 54,2 mi-lions d’euros anuals a 82,9 milions el 2015, si bé amb una caiguda dels imports mitjans per actuació. Aquests recursos s'estructuren en quatre línies de subvencions.

Els ajuts al pagament del lloguer (antic Lloguer just), que són prestacions per al pagament del lloguer dirigides a persones arrendatàries en risc d’exclusió social.98 Signifiquen el 83% de l'import global d’aquest Programa i el 2015 pràcticament s'han duplicat tant en nombre d'ajuts com de l'import global,

Els ajuts personalitzats a l’allotjament, que són prestacions d'especial urgència adreçades a evitar la pèrdua de l’habitatge a través d'ajudes al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecà-ria en situacions especials de risc de desnonament. Signifiquen el 6% del Programa, i l'any 2015 s'ha reduït tant el nombre d'ajuts com el seu import global com a conseqüència de la desaparició de la con-vocatòria d’ajuts per al col·lectiu de persones en atur de llarga durada.99

Els ajuts a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social, que són ajuts a les entitats gestores de la Xarxa que es destinen a atendre persones que presenten problemes d’inserció o persones llogateres d’infrahabitatges o d’habitatges sobreocupats. Aquesta línia de subvencions representa el 3% del total, i el 2015 augmenta el 18,6% l'import dels ajuts aprovats.

I, finalment, els ajuts implícits als arrendataris d'habitatges del parc públic de la Generalitat, ajut que es descompta de la renda que s’hauria d’abonar mensualment en cas que el cost total de les quotes pu-gui situar l’arrendatari en risc d’exclusió social. El 2015 ha augmentat tant el nombre d'ajuts com el seu import global, el 29,0% i el 39,9%, respectivament, i signifiquen el 6% del total d'ajuts.

També cal tenir en compte la figura de l’Avalloguer -línia de suport al lloguer que no implica una despe-sa directa per part de la Generalitat-, que estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d’habitatges per donar cobertura als propietaris d’habitatges que els posin en lloguer davant el risc de possibles impagaments. Aquest anys s'ha reduït l'11,1% el nombre d'habitatges que utilitzen aquest aval fins a 34.932 habitatges.

97Cal tenir en compte que, amb efecte del 2012, el Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupos-tària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic (BOE núm. 315, de 31.12.2011) deroga el Reial decret 1472/2007, de 2 de no-vembre, pel qual es regula la renda bàsica d’emancipació dels joves (BOE núm. 267, de 07.11.2007), i que a partir d’aquest moment només es reconeix aquest ajut per a aquells beneficiaris que ja estiguessin cobrant-lo abans de la seva derogació i mantinguessin les condicions d’accés. 98 S’entén que hi ha risc d’exclusió social quan la unitat familiar paga un lloguer superior al 30% dels ingressos de la unitat de convivència. Ac-tualment aquests ajuts estan regulats pel Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge. DOGC núm. 6633, de 29.05.2014. 99 Una part d’aquest ajut també pot anar destinat a pagar quotes hipotecàries, tot i que al col·lectiu a qui va destinat no hi hagi risc imminent de desnonament o pèrdua de l’habitatge.

CONDICIONS DE VIDA

78

GRÀFIC IV.4.G19 Evolució dels ajuts vinculats al Programa social d'habitatge, Catalunya, 2007-2015

Nombre d'ajuts i import total del Programa social d'ha-bitatges. Catalunya, 2007-2015

Unitats: llars i/o habitatges i milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Distribució de l'import dels ajuts del Programa social d'habitatges. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges respecte del total. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nombre d'ajuts i import total de la renda bàsica d'e-mancipació . Catalunya, 2007-2015

Unitats: llars i/o habitatges i milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Evolució dels ajuts i imports per àmbits del PTGC. Cata-lunya, 2014-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatges. Nota: Només es comptabilitzen els ajuts del Programa de pagament del lloguer, els ajuts personalitzats a l'allotjament i els ajuts implícits al lloguer del parc públic. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T12 i IV.4.A.T14 de l'annex.

4.5.3. EL PROGRAMA DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ

Augmenten els ajuts per rehabilitar el parc privat d'habitatges mentre es redueixen els dirigits al parc públic.

L’any 2015 augmenta de forma significativa tant l’import dels ajuts com el nombre d’habitatges sub-vencionats a través dels programes de rehabilitació d’habitatges.

Tot i així, malgrat ser un dels eixos prioritaris del nou Pla ple dret a l’habitatge, els seus nivells són un 37,1% i un 19,3% inferiors, respectivament, als que se subvencionaven anualment els anys 2007-2011. El nombre d’actuacions que han rebut algun tipus d’ajut per a la rehabilitació ha passat de 38.338 habitatges anuals els anys 2007-2011, a 29.879 habitatges l’any 2015, mentre que l’import global d’aquests ajuts ha passat de 84,8 milions d’euros anuals a 53,3 milions d’euros el 2015. Aquest retrocés ha afectat tant els habitatges del parc privat, com, amb més intensitat, els del parc públic.

54.461 54.232

38.116 37.86848.777

116.183

141.299

68.710 68.42684.690

2007-2011 2012 2013 2014 2015

Nombre d'ajuts Import total dels ajuts

Ajuts al pagament del lloguer

(Lloguer just)83%

Ajuts personalitzat

s a l'allotjament

6%Renda Bàsica

Emancipació2%

Xarxa d'inserció

social3%

Lloguer parc públic (ajuts

implícits)6%

30.306 31.924

13.372

6.9331.950

61.960

90.460

19.146 8.447

1.805

2007-2011 2012 2013 2014 2015

Nombre d'ajuts Import total dels ajuts

53,3

38,849

,7

40,850

,5

32,0

72,5

48,6

51,6

35,546

,4

24,6

75,6

55,4

61,9

26,156

,2

41,8

Nombre d'ajuts Import dels ajuts

Catalunya Metropolità Comarques Gironines Camp de Tarragona Penedès Comarques Centrals Ponent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

79

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Els ajuts d'aquest Programa s’articulen a partir de les subvencions al parc privat i els ajuts al parc d’habitatges de la Generalitat.

L’import de les subvencions aprovades al parc privat ha estat de 48,2 milions d'€, amb un increment del 142,9% respecte del 2014 que, conjuntament amb l’augment del 89,4% de les actuacions associ-ades, ha fet que s’incrementi l’import mitjà per actuació.

Aquest destacat increment respon a les subvencions gestionades a través del Consorci de l'Habitatge de Barcelona i del Consorci Metropolità de l'Habitatge, mentre que es redueixen l'import global i el nombre de beneficiaris dels ajuts gestionats directament per la Generalitat de Catalunya.

Així, la distribució de l'increment d'aquests recursos es polaritza en el territori destacant l'augment en l'àmbit metropolità del PTGC (vegeu la taula IV.4.A.T15 de l'annex).

Pel que fa als ajuts aprovats pel parc d’habitatge de la Generalitat, tot i augmentar el nombre d’actuacions globals s’ha reduït l’import destinat a aquestes.

Dins d’aquests ajuts augmenta, per una part, tant el nombre d’actuacions com l’import del Programa d’ascensors de la Generalitat de Catalunya i, per una altra, si bé s’incrementa el nombre d’actuacions en obres d’adequació i manteniment del parc públic d’habitatges de l’AHC, es redueix l’import global destinat a aquestes obres.

CONDICIONS DE VIDA

80

GRÀFIC IV.4.G20 Evolució dels ajuts vinculats al Programa de foment de la rehabilitació, Catalunya, 2007-2015

Nombre d'ajuts i import global del Programa de foment de la rehabilitació. Total. Catalunya, 2007-2015

Unitats: llars i/o habitatges i milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nombre d'ajuts i import global del Programa de foment de la rehabilitació. Parc privat. Catalunya, 2007-2015

Unitats: llars i/o habitatges i milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nombre d'ajuts i import global del Programa de foment de la rehabilitació. Parc públic. Catalunya, 2007-2015

Unitats: llars i/o habitatges i milers d'€. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nombre d'ajuts i import global del Programa de foment de la rehabilitació al parc privat. Catalunya, 2007-2015

Unitats: taxes de creixement en percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l'AHC.

Nota: vegeu les taules IV.4.A.T12 i IV.4.A.T15 de l'annex.

38.338

20.3758.399

17.60329.879

84.780

32.225

14.81228.308

53.301

2007-2011 2012 2013 2014 2015

Nombre d'ajuts Import total dels ajuts

27.910

13.0663.316

13.341

25.268

53.172

22.236

7.247

19.865

48.248

2007-2011 2012 2013 2014 2015

Nombre d'ajuts Import total dels ajuts

10.4287.309

5.083 4.262 4.611

31.6089.989 7.565 8.443 5.053

2007-2011 2012 2013 2014 2015

Nombre d'ajuts Import total dels ajuts

89,4 14

2,9

103,

3 169,

7

80,6

49,2

-63,

2

-46,

8

-44,

9

-4,3

25,4

37,6

145,

9

59,2

-53,

3

-1,2

-56,

8

-57,

2Nombre d'ajuts Import dels ajuts

Catalunya Metropolità Comarques Gironines Camp de Tarragona Penedès Comarques Centrals Ponent Terres de l'Ebre Alt Pirineu i Aran

81

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

5. INCLUSIÓ I PROTECCIÓ SOCIAL

5.1. INCLUSIÓ SOCIAL

A continuació, s’analitzen les dades sobre la renda i la seva distribució, així com sobre el risc de pobre-sa o exclusió social, a partir de l’explotació específica que Idescat realitza per a Catalunya dels resultats de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de l’INE.

L'any 2013 es produeix un trencament en la sèrie d'aquesta estadística per un canvi en la forma d'ob-tenir els ingressos de la llar: a partir d'aquest any, s'utilitza una metodologia mixta que combina la in-formació proporcionada per la persona informant amb els registres administratius de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de la Seguretat Social, mentre que des de l’any 2004, el mètode principal de recollida de dades era l’entrevista personal als membres de les llars objecte d’estudi. Idescat ha elaborat unes sèries retrospectives dels principals indicadors de l’ECV des de l’any 2009 amb la meto-dologia de l’any 2013 (amb base 2013).

Tenint en compte l’anterior, enguany s’analitza la situació de la distribució de la renda i del risc de po-bresa o exclusió social l’any 2014, així com l’evolució dels indicadors en aquest àmbit en el període 2009-2014, respecte dels quals Idescat proporciona dades amb base 2013.

5.1.1. DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

Com a qüestió prèvia, cal assenyalar que les dades sobre renda de l’ECV donen informació sobre els ingressos de l’any anterior al de realització de l’Enquesta.100

La renda mitjana es manté gairebé igual que l’any anterior.

Els resultats de l’Enquesta de l’any 2014 mostren que la renda mitjana neta anual de les llars catala-nes és de 30.407 euros l’any 2013, el 0,1% menys que l’any anterior.101 La renda mitjana per persona és de 12.205 euros l’any 2013, la qual cosa suposa un augment del 0,8% respecte de l’any anterior.

La renda mitjana neta anual de les llars catalanes ha disminuït any rere any des del 2011, d’acord amb els resultats de les enquestes realitzades entre els anys 2009 i 2014, tot i que el darrer any la dismi-nució de la renda és molt petita.

100 Aquests ingressos estan compostos pels ingressos del treball per compte d’altri, els beneficis/pèrdues del treball per compte propi, les prestacions socials, les rendes procedents d’esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball, les rendes del capital i de la propie-tat, les transferències rebudes i pagades a altres llars, els ingressos percebuts per menors i el resultats de la declaració de l’IRPF; no s’hi in-clouen components no monetaris, excepte el cotxe d’empresa. 101 La renda neta correspon a la renda bruta menys l’impost de la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions obligatòries de les persones assalariades, autònomes i desocupades a la Seguretat Social obligatòria, les cotitzacions empresarials i les transferències trameses entre llars.

CONDICIONS DE VIDA

82

GRÀFIC IV.5.G1 Evolució de la renda mitjana neta anual de les llars. Catalunya, ECV 2009-20141

Unitats: euros. (1): ingressos nets percebuts durant l’any anterior al de referència de l’ECV. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

La renda mitjana neta anual per persona varia en funció de determinades característiques sociodemo-gràfiques de la població. Així, les dones tenen una renda lleugerament inferior als homes. Segons les franges d’edat, les diferències de renda es fan més paleses: les persones de menys de 16 anys tenen una renda de 9.315 euros, que suposa el 76,3% de la renda mitjana, mentre que les que tenen 65 i més anys registren la renda més elevada (13.757 euros, és a dir, el 112,7% de la renda mitjana). Així mateix, la renda mitjana de les persones amb educació primària o inferior suposa el 62,2% de la de les persones amb educació superior. Igualment, les persones amb nacionalitat estrangera tenen una renda mitjana que suposa el 47,7% de la de les persones de nacionalitat espanyola. Quant a la relació amb l’activitat, la situació d’atur suposa tenir uns ingressos més baixos (8.492 euros), mentre que la situa-ció de jubilació suposa disposar d’una renda més elevada (14.569). Finalment, les persones que viuen en una llar amb fills dependents són les que tenen menys ingressos (9.693 euros, el 79,4% de la renda mitjana).

Augmenta la desigualtat en la distribució de la renda.

L’estudi de les llars per trams d’ingressos permet analitzar la distribució de la renda. L’ECV del 2014 mostra que l’any 2013 el 9,4% de les llars de Catalunya ingressen fins a 9.000 euros anuals i que el 12,4% ingressen de 9.001 a 14.000 euros anuals. Això vol dir que el 21,8% ingressen fins als 14.000 euros anuals, un percentatge superior al registrat l’any anterior (el 19,2%). Pel que fa als trams superi-ors de la distribució de la renda, el 32,3% de les llars se situa en la franja més alta d’ingressos (35.000 euros o més a l’any), un percentatge superior al de l’any anterior, que va ser del 31,2% (vegeu la taula IV.5.A.T1 de l’annex).

Una altra forma d’analitzar la distribució de la renda és observar l’evolució de la ràtio S80/S20 i de l’índex de Gini, els quals s’utilitzen per al seguiment de l’Estratègia Europa 2020. L’S80/S20 compara el nivell d’ingressos de les llars amb més renda (el quintil superior de la distribució) respecte de les llars amb menys renda (les corresponents al quintil inferior). L’ECV del 2014 mostra que l’any 2013 el 20% de les llars amb el nivell econòmic més alt ingressen 6,5 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. El valor d’aquest indicador ha anat augmentant al llarg del període 2009-2014, ha-vent-se registrat aquest últim any l’augment més gran.

33.064 33.297

31.20130.885

30.423 30.407

2009 2010 2011 2012 2013 2014

83

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Pel que fa a l’índex de Gini, aquest pren valor 0 en una situació hipotètica de màxima igualtat, en què totes les persones ingressen de la mateixa manera, i pren valor 1 en una situació de màxima desigual-tat, en què una sola persona acumula tots els ingressos. D’acord amb l’ECV del 2014, el valor d’aquest indicador se situa en 33, un registre superior al de l’any anterior, després d’un seguit d’anys de baixada del seu valor.

TAULA IV.5.T1 Indicadors de distribució personal de la renda. Catalunya, 2009-20141

2009 2010 2011 2012 2013 2014 S80/S20 5,4 5,2 5,5 5,6 5,7 6,5 Índex de Gini 31,9 32,6 32,1 32,0 31,9 33,0 Unitats: índexs. (1) La renda correspon als anys naturals anteriors als de realització de les enquestes. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

El 67,2% de les llars reben alguna prestació, la qual cosa incideix en la distribució de la renda.

Per últim, les prestacions socials rebudes per les llars tenen incidència en la distribució de la renda.102 D’acord amb l’ECV del 2014, 1.986.00 llars catalanes han rebut alguna prestació l’any 2013, xifra que suposa un percentatge important del total de llars catalanes (el 67,2%). Les pensions de vellesa i de supervivència són les prestacions més importants i les reben 1.073.000 llars. Respecte de l’any 2012, s’ha registrat un increment de 43.000 llars perceptores de prestacions (vegeu la taula IV.5.A.T2 de l’annex).

5.1.2. RISC DE POBRESA O EXCLUSIÓ SOCIAL

L’indicador AROPE és un indicador agregat que mesura el risc de pobresa o exclusió social en el marc de l’objectiu de reducció de la pobresa de l’Estratègia Europa 2020. Es considera que una persona es-tà en situació de risc de pobresa o exclusió social quan es troba almenys en alguna de les condicions següents: en risc de pobresa, és a dir, quan té uns ingressos equivalents inferiors al 60% de la renda mediana; o en situació de privació material severa, això és, en el cas que visqui en una llar que no es pugui permetre quatre conceptes d’una llista de nou; o bé en el supòsit que visqui en una llar amb una intensitat del treball molt baixa, és a dir, una llar en la qual els membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l’any de referència dels ingressos, és a dir, l’any anterior al de realització de l’Enquesta. Cal ressaltar que, d’acord amb la seva definició, l’indicador AROPE representa el percentatge de persones que compleix un o més dels elements que el composen, per la qual cosa algunes persones poden complir dos o més dels criteris simultàniament.

Una de cada quatre persones es troba en risc de pobresa o exclusió social.

D’acord amb l’ECV 2014, el 26% de la població catalana, és a dir, 1.913,5 milers de persones (una de cada quatre), es troba en risc de pobresa o exclusió social, 1,5 punts per sobre de l’any anterior (24,5%). Aquest augment s’observa després que l’any 2013 es registrés una baixada del percentatge de persones en aquesta situació. Al llarg del període 2009-2014, el valor de la taxa AROPE ha augmen-tat 3,3 punts a Catalunya.

102 Per prestació social s’entén tota transferència monetària per raons de vellesa, supervivència, desocupació, malaltia o invalidesa, com també els ajuts a la família, habitatges o estudis, entre d’altres.

CONDICIONS DE VIDA

84

GRÀFIC IV.5.G2 Evolució de la taxa AROPE. Catalunya, 2009-2014

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

Pel que fa a la composició de l’indicador AROPE, la taxa de risc de pobresa és el component que té més pes (20,9%), seguit del factor sobre intensitat del treball a la llar (12%) i, per acabar, del component sobre privació material severa (6,3%). Al llarg del període 2009-2014, el risc de pobresa registra un augment d’un punt percentual, mentre que en els altres dos factors s’observen increments de més del doble del seu valor (superior en el cas de la baixa intensitat del treball a la llar). Entre els anys 2013 i 2014, l’increment més alt en termes absoluts es registra en el risc de pobresa, atès que és el factor que afecta més població (75.300 persones més), mentre la baixa intensitat del treball és el factor que puja més en termes relatius (el 9,3%, és a dir, 57.700 persones més); per últim, la privació material se-vera afecta 14.700 persones més en un any, amb un increment del 3,3%.

GRÀFIC IV.5.G3 Evolució dels components de la taxa AROPE. Catalunya, 2009-2013

Unitats: percentatges. (1) Càlcul efectuat sobre la població de 18-59 anys i aplicat a la població de 0-59. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

22,7

24,7

25,2

26,3

24,5

26,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014

19,9

3,15,6

20,9

6,312,0

Risc de pobresa

Privació material severa Intensitat del treball molt baixa(1)

2009

2010

2011

2012

2013

2014

85

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

S’incrementa la població catalana afectada pels tres factors de l’AROPE.

La combinació dels tres factors de l’AROPE produeixen set grups de població a Catalunya, que es poden observar en la figura següent amb dades de l’ECV de l’any 2014.

Cal ressaltar que el 8,2% de la població catalana (606,5 milers de persones) es troba en dues o més si-tuacions de les que composen l’indicador AROPE (risc de pobresa, privació material severa i viure en una llar amb una intensitat del treball molt baixa), precisament el mateix percentatge de població que l’any anterior.

Tanmateix, s’ha incrementat el percentatge de població catalana que es veu afectada pels tres factors que composen l’AROPE, el qual és del 2,2% (162,2 milers de persones). L’any anterior, el percentatge de població que es trobava en aquesta situació era de l’1,7% (123,4 milers de persones).

FIGURAIV.5.F1 Taxa AROPE. Interseccions entre subpoblacions. Catalunya, 2014

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

El valor de la taxa AROPE varia en funció de determinades variables sociodemogràfiques. Quant al sexe, el risc de pobresa o exclusió social afecta una mica més les dones (26,8%) que els homes (25,2%) l’any 2014; a més, la taxa femenina ha augmentat més respecte de l’any 2013. Pel que fa a l’edat, tots els col·lectius tenen valors de la taxa superiors a la mitjana, amb l’excepció de les persones de 65 anys i més (15,3%). El risc de pobresa o exclusió social és especialment elevat entre els menors de 16 anys (31,8%). Entre el 2013 i el 2014, la taxa dels menors és la que ha experimentat l’augment més elevat de tots els grups d’edat.

Altrament, la taxa de les persones de nacionalitat estrangera (55,2%) és molt superior a les de naciona-litat espanyola (21,7%). Una altra variable que cal considerar és el nivell de formació: les dades mos-tren que les persones amb educació secundària de primer cicle tripliquen el risc de pobresa o exclusió social de les persones amb educació superior (el 35,9% front a l’11,5%) i que les persones amb educa-ció primària o inferior també tenen una taxa molt elevada (el 31,4%). Una altra qüestió important és la relació amb l’activitat: les persones aturades mostren nivells molt elevats de la taxa AROPE (53,9%) en relació amb la resta de categories, la qual cosa és lògica tenint en compte que un dels components de la taxa és la baixa intensitat del treball a la llar. Per últim, cal assenyalar que les llars amb fills depen-dents tenen nivells més elevats de risc de pobresa i exclusió social (30,7%) que les que estan formades només per persones adultes (20,9%) (vegeu la taula IV.5.A.T3 de l’annex).

12,8

1,8

3,2

Pr ivació material se vera

R isc de pobresa

2,2

0,1

2,2

In t ensitat t rebal l mo lt b aixa

3,7

CONDICIONS DE VIDA

86

Risc de pobresa103

El 20,9% de la població catalana es troba en risc de pobresa.

L’ECV de l’any 2014 mostra que el risc de pobresa afecta el 20,9% de la població catalana (1.538,3 mi-lers). La taxa ha augmentat 1,1 punts respecte de l’any anterior, la qual cosa vol dir que 75,2 milers de persones més es troben en situació de risc de pobresa. Al gràfic següent s’observa que l’any 2014 es registra l’augment més elevat de l’indicador entre els anys 2009 i 2014, període en què es disposa de dades comparables (càlcul amb base 2013).

GRÀFIC IV.5.G4 Evolució de la taxa de risc de pobresa. Catalunya, 2009-20141

Unitats: percentatges. (1) La taxa de risc de pobresa és un indicador que es construeix amb els ingressos de l’any anterior al de referència de l’Enquesta. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

A continuació, es fa una anàlisi del risc de pobresa atenent diferents variables sociodemogràfiques, d’acord amb l’ECV del 2014.

Destaca que el 28,8% de la població de menys de 16 anys es troba en risc de pobresa.

La incidència del risc de pobresa atenent variables com el sexe, l’edat, la composició de la llar i la rela-ció amb l’activitat és similar a la que s’ha comentat anteriorment respecte de l’indicador AROPE. Des-taca l’elevat risc de pobresa dels menors de 16 anys (28,8%), el qual es relaciona amb la composició i el nivell d’ingressos de la llar (vegeu els gràfics IV.5.A.G1, IV.5.A.G2 i IV.5.A.G3 de l’annex).

Igualment, la xifra elevada de llars amb totes les persones en edat activa desocupades i de llars sense cap ingrés té una relació directa amb les xifres de risc de pobresa dels menors de 16 anys. L’any 2013 (mitjana anual)104 es registren 272,8 milers de llars amb totes les persones en edat activa desocupades a Catalunya, així com 118,0 milers de llars sense cap ingrés. En aquestes últimes viuen un total de 235,4 milers de persones.

103 L’indicador sobre risc de pobresa fa referència a l’any anterior al de realització de l’Enquesta, atès que es tracta d’un indicador que es construeix a partir dels ingressos equivalents de la població. 104 Es fa referència a les dades sobre llars de l’any 2013 per fer-les comparables amb les xifres sobre risc de pobresa, atès que aquest darrer indicador es construeix amb els ingressos de l’any anterior al de referència de l’ECV que s’analitza (ECV 2014).

19,9

19,2

19,5

20,5

19,8

20,9

2009 2010 2011 2012 2013 2014

87

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Aquestes xifres han augmentat respecte de l’any 2009, en el qual hi havia 162,2 milers de llars amb totes les persones en edat activa desocupades i 82,1 milers de llars sense cap ingrés. No obstant això, les darreres dades disponibles sobre aquest tipus de llars (mitjana de l’any 2015) mostren una millora de la situació respecte de l’any 2013 (vegeu el gràfic IV.5.A.G4 de l’annex).

Un altre indicador que cal tenir en compte és la taxa de risc de pobresa en el treball (in work-poverty),105 el valor de la qual a Catalunya és de l’11,7% l’any 2014. Aquesta taxa és més elevada en les dones (13,1%) que en els homes (10,5%). El risc de pobresa en el treball ha augmentat lleugerament en un any, atès que l’any 2013 va ser de l’11,4%.

Davant el repte que suposen els nivells elevats de risc de pobresa infantil, cal esmentar la vigència del II Pla estratègic estatal d’infància i adolescència 2013-2016, el qual constitueix un marc de cooperació entre administracions en aquest àmbit, juntament amb altres entitats implicades en els drets de la in-fància.106 A més, en compliment del Pla estatal d’inclusió social 2013-2016, l’any 2015 s’ha reformat la legislació de protecció a la infància107 i s’ha aprovat la Llei del tercer sector d’acció social.108

També cal fer esment del Pla estatal de suport a la família 2015-2017,109 entre les mesures del qual destaca la previsió d’un complement a la pensió contributiva de jubilació, viduïtat i incapacitat perma-nent de les dones amb dos fills i més. Aquest complement s’aplica a les pensions causades a partir de l’1 de gener del 2016 per fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió, d’acord amb la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2016.110 El Pla esmentat consta de 227 mesures i té set línies estratègiques: protecció social i econòmica de les famílies, conciliació i coresponsabilitat, suport a la maternitat i entorn favorable a la vida familiar, parentalitat positiva, suport a les famílies amb necessitats especials, coordinació, cooperació i transversalitat i, per últim, avaluació dels resul-tats.

En l’àmbit de Catalunya es crea una prestació garantida de servei bàsic, de caràcter temporal per aten-dre necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social i que necessiten aju-da per a llur subsistència.111 També s’aprova el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015-2018,112 el qual deriva del mandat de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportuni-tats de la infància i l’adolescència. El Pla té la finalitat d’establir una coordinació adequada de les actu-acions portades a terme des dels diversos nivells d’intervenció, molt especialment en la prevenció de les situacions de risc. Es preveuen les polítiques socials en infància i adolescència que ha de desplegar el Sistema de Serveis Socials de Catalunya, així com les polítiques públiques que en aquest àmbit des-envolupen la resta de departaments de la Generalitat.113

Les transferències socials tenen un impacte reduït en la disminució de la pobresa infantil.

L’impacte de la intervenció de l’Administració pública en els nivells de risc de pobresa es fa palès quan es comparen les taxes abans i després de les transferències socials. L’ECV de l’any 2014 mostra que la taxa de risc de pobresa abans de qualsevol transferència social és del 46,4%, la qual passa al 29,4% després de comptabilitzar les pensions i al 20,9% quan s’incorporen totes les transferències socials. És 105 Aquest indicador mostra la proporció de persones que van treballar almenys set mesos durant l’any de referència de la renda i que tenen una renda disponible equivalent per sota del llindar de risc de pobresa. 106 Aprovat en la reunió del Consell de Ministres de 05.04.2013. 107 Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència i Llei 26/2015, de 28 de juli-ol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. BOE núm. 175, de 23.07.2015 i BOE núm. 180, de 29.07.2015, res-pectivament. 108 Llei 43/2015, de 9 d’octubre, del tercer sector d’acció social. BOE núm. 243, de 10.10.2015. 109 Aprovat en la reunió del Consell de Ministres de 14.05.2015. 110 Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016. BOE núm. 260, de 30.10.2015. 111 Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives. DOGC núm. 6830, de 13.03.2015. 112 Acord de GOV/118/2015, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya 2015-2018. DOGC núm. 6919, de 23.07.2015. 113 El desplegament del Pla permet l’aplicació del Pacte per a la infància de Catalunya, signat el 19 de juliol del 2013, el qual ha esdevingut el marc a partir del qual s’ha desplegat el Pla.

CONDICIONS DE VIDA

88

a dir, en absència de transferències socials, al voltant de 4,5 de cada 10 persones a Catalunya es tro-barien en risc de pobresa. Una qüestió que cal ressaltar és que les pensions són les transferències so-cials que més contribueixen a reduir el risc de pobresa.

Un punt important a l’hora d’analitzar l’impacte de les transferències socials és la consideració de les variables sobre sexe i, sobretot, edat. Quant al sexe, la intervenció de l’Administració redueix més el risc de pobresa en el cas de les dones, les quals parteixen d’un risc de pobresa més elevat que els ho-mes abans de qualsevol transferència. Per franges d’edat les diferències són més acusades, tant pel que fa al nivell de risc de pobresa abans de transferències socials com a la capacitat redistributiva d’aquestes transferències. En aquest sentit, en el gràfic següent s’observa que la intervenció de l’Administració afavoreix més les persones de 65 anys i més, les quals parteixen de taxes molt elevades de risc de pobresa, mentre que les taxes de les persones en edat laboral i, sobretot, de les de menys de 16 anys mostren reduccions molt menors del seu risc de pobresa, malgrat partir de taxes menys eleva-des en absència de transferències socials.

GRÀFIC IV.5.G5 Taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials. Catalunya, 2014

Unitats: percentatges. (1) La taxa de risc de pobresa és un indicador que es construeix a partir dels ingressos de l’any anterior al de realització de l’Enquesta. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

Privació material severa114

La privació material severa afecta el 6,3% de la població catalana.

La privació material severa afecta el 6,3% de la població catalana l’any 2014, és a dir, 465,2 milers de persones. Aquest percentatge és superior en 0,2 punts respecte de l’any anterior (6,1%). Al gràfic se-güent s’observa que la privació material severa creix de forma important des de l’any 2009 fins a asso-lir el seu punt més elevat l’any 2012, en el qual va afectar el 7,4% de la població catalana. A partir d’aquest any, la privació material severa disminueix fins a afectar al voltant del 6% de la població cata-lana.

114 Les dades sobre privació material severa es refereixen a l’any de realització de l’Enquesta (2014).

28,8

20,6

14,4

20,2

21,6

38,3

38,2

85,2

44,5

48,2

<16

16-64

65 i més

Homes

Dones

Edat

Sexe

Abans de transferències Després de transferències

89

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.5.G6 Evolució de l’indicador sobre privació material severa. Catalunya, 2009-2014

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

La privació material severa afecta més els homes (6,7%) que les dones (5,5%). Així mateix, és impor-tant ressaltar que, tal com passa amb altres indicadors, la privació material severa afecta de manera diferent les persones en funció de la seva edat: les persones de 65 anys i més són les que tenen el va-lor més baix de l’indicador (2,3%), mentre que els valors més elevats es registren en les franges d’edat de 30 a 44 anys (8,9%) i de menys de 16 anys (8,2%).

Una altra qüestió que cal comentar és que un percentatge elevat de la població pateix restriccions im-portants en algun dels ítems que conformen l’indicador. Per exemple, el 42,6% de la població catalana viu en llars que no es poden permetre fer vacances almenys una setmana a l’any i el 41,1% viu en llars que no tenen capacitat per fer-se càrrec de despeses imprevistes.

Destaca el creixement de la pobresa energètica.

Així mateix, destaca l’augment del grup de població que no pot assumir la despesa de mantenir la llar a una temperatura adequada, el qual ha pujat 4,1 punts percentuals en un any, fins a situar-se en el 9,3% de la població catalana (683,7 milers de persones). És important assenyalar que el percentatge més elevat en aquest ítem és el que correspon a les persones de menys de 16 anys, l’11% de les quals viuen en llars que no es poden mantenir a una temperatura adequada (vegeu els percentatges dels ítems disponibles a la taula IV.5.A.T4 de l’annex).

La Llei del Parlament de Catalunya 24/2015115 ha volgut fer front al creixement de la pobresa energèti-ca, entesa com la dificultat per afrontar les factures dels subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Aquesta norma pretén garantir que les persones i unitats familiars que es troben en situació d’exclusió residencial no pateixin talls en els subministraments esmentats. A més, permet superar la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional de la Llei 20/2014, de modificació del Codi de consum,116 i no deixar desprotegides les famílies més vulnerables.

115 Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. DOGC núm. 6928, de 05.08.2015. 116 Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. DOGC núm. 6780, de 31.12.2014.

3,1

5,1

7,27,4

6,16,3

2009 2010 2011 2012 2013 2014

CONDICIONS DE VIDA

90

Tanmateix, cal ressaltar que el Tribunal Constitucional ha aixecat parcialment la suspensió de la Llei 20/2014.117 En concret, la de l’article referent al Fons contra la pobresa energètica i també la de l’article que estableix que aquest Fons s’ha de nodrir del que aportin les empreses subministradores i l’Administració. No obstant això, la resta dels articles de la Llei continuen suspesos, entre els quals hi ha el que garanteix que les unitats familiars que demostrin una situació de pobresa energètica no pa-teixin talls de subministrament, especialment durant els períodes crítics.

Altrament, l’ECV també proporciona informació sobre el grau de dificultat de les llars catalanes per arri-bar a final de mes. Aquest indicador, malgrat que no forma part de l’AROPE, permet delimitar situacions o processos de vulnerabilitat que es poden agreujar fins a arribar a situacions de privació material se-vera. L’any 2014, el 32,2% de la població catalana viu en llars que tenen dificultat o molta dificultat per arribar a final de mes. En concret, el 12,9% manifesta viure en llars que arriben a final de mes amb molta dificultat.

Intensitat del treball a la llar118

El 12% de la població viu en llars amb una intensitat del treball molt baixa.

El 12% de la població catalana (678,5 milers) viu en llars amb una intensitat del treball molt baixa (ECV del 2014). Aquest percentatge és 1,2 punts superior respecte de l’any anterior (10,8%). Al gràfic se-güent s’observa que el valor de l’indicador sobre intensitat del treball a la llar creix de forma important des de l’any 2009 fins a arribar a afectar l’11,6% de la població catalana l’any 2011. A partir d’aquest any, el valor de l’indicador disminueix lleugerament durant dos anys i torna a augmentar l’any 2014, en el qual assoleix el seu punt més elevat.

GRÀFIC IV.5.G7 Evolució de l’indicador sobre intensitat del treball a la llar. Catalunya, 2009-2014

Unitats: percentatges. (1) Càlcul efectuat sobre la població de 18-59 anys i aplicat a la població de 0-59 anys. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.

117 Interlocutòria de 12.04.2016 del Ple del Tribunal Constitucional en el recurs d’inconstitucionalitat núm. 5459-2015, contra els articles 3, 8, 13, 17, 18.2, 20 i la disposició addicional primera de la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juny del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipoteca-ris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. BOE núm. 96, de 21.04.2016. 118 Cal recordar que aquest indicador es construeix a partir del treball realitzat pels membres de la llar durant l’any de referència dels ingres-sos, és a dir, l’any anterior al de realització de l’Enquesta.

5,6

9,1

11,6 11,5

10,8

12,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014

91

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

L’evolució d’aquest indicador, que proporciona informació sobre l’impacte de l’atur a les llars, pot deno-tar l’augment de situacions de risc de pobresa i exclusió social i està relacionat amb l’increment de les situacions de vulnerabilitat de la infància. En aquest sentit, un altre indicador que s’ha de comentar és el de la població de 0 a 17 anys que viu en llars on no hi ha cap persona ocupada, el valor del qual ar-riba a l’11,9% l’any 2014 a Catalunya.

En aquest context, cal mencionar les iniciatives que s’han posat en marxa en diversos àmbits per fer front a la situació social:

La Unió Europea subratlla la necessitat d’enfortir la dimensió social de la UEM, atès que es detecten una sèrie de reptes i riscos relacionats especialment amb la pobresa, la desigualtat, la cohesió social i la integració social.119 En concret, es fa una crida als estats membres (i no és la primera vegada) per tal de modernitzar els sistemes de protecció social per garantir una protecció adequada en totes les eta-pes de la vida de la persona, incentivant la seva participació activa en el mercat de treball.120

En relació amb l’Estat espanyol, la UE observa una coordinació limitada entre els serveis d’ocupació i els serveis socials i la incompatibilitat dels diferents règims de renda mínima. En aquest sentit, es re-comana augmentar la qualitat i l’eficàcia de l’ajuda i l’assessorament per a la cerca d’ocupació, així com racionalitzar els règims de renda mínima i d’ajuda familiar.121

En l’àmbit estatal, el Programa nacional de reformes del 2015 afirma que la via més efectiva per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social és la creació d’ocupació i la inserció laboral i que aquesta via es fa-rà a través de les polítiques actives d’ocupació, l’adequació del capital humà i les mesures en el mercat de treball. També es preveu posar en marxa una avaluació del sistema de prestacions socials i rendes mínimes per impulsar la coordinació entre l’Estat i les CCAA per fer un ús més eficaç i eficient dels re-cursos disponibles. Així mateix, es pretén continuar amb la posada en marxa de mesures per assegurar serveis bàsics als col·lectius més desafavorits i als específics.

En l’àmbit de Catalunya, cal fer esment del Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social 2015-2016 com a eix prioritari del qual se situa la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en la infància i l’adolescència.122 Així mateix, es crea una prestació garantida de servei bàsic, de caràcter temporal, per atendre les necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social i que necessiten ajuda per a llur subsistència.123 També cal posar de manifest que la lluita contra la po-bresa és un dels pilars del Pla de Govern de la XI legislatura, per la qual cosa es pretenen prioritzar les polítiques socials i garantir i millorar l’estat del benestar.124

5.2. EL SISTEMA DE PROTECCIÓ SOCIAL : PRESTACIONS ECONÒMIQUES I DE SERVEIS

Davant la situació social descrita, el sistema de protecció social es configura com un element important per fer front al risc de pobresa i a l’exclusió social.

A continuació, s’analitza l’evolució de les pensions i altres prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social, de les prestacions del Sistema Català de Serveis Socials, en el qual es troben integra-des les prestacions de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, així com la renda mínima d’inserció.

119 Reunió del Consell d’Ocupació, Política Social, Sanitat i Consum de 18.06.2015. 120 Decisió (UE) 2015/1848 del Consell, de 5 d’octubre de 2015, relativa a les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels estats mem-bres per al 2015. 121 Recomanació del Consell, de 14 de juliol de 2015, relativa al Programa nacional de reformes de 2015 d’Espanya i per la que s’emet un Dictamen del Consell sobre el Programa d’estabilitat de 2015 d’Espanya. DOUE C 272/46, de 18.08.2015. 122 Acord de GOV/96/2015, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social de Catalu-nya 2015-2016. DOGC núm. 6895, de 18.06.2015. 123 Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives. DOGC núm. 6830, de 13.03.2015. 124 Aprovat en reunió del Consell Executiu de 19.04.2016.

CONDICIONS DE VIDA

92

5.2.1. PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE LA SEGURETAT SOCIAL

Nous ajornaments de les millores de la Seguretat Social.

Enguany es poden esmentar una sèrie de nous ajornaments de les millores previstes en l’àmbit de la Seguretat Social. En primer lloc, cal destacar que l’any 2015 no s’ha fet efectiva la millora de les pensi-ons de viduïtat ni l’ampliació del permís de paternitat a quatre setmanes i que l’any 2016 s’han tornat a posposar ambdues millores. En segon lloc, a partir de l’any 2015 s’ha eliminat, després de succes-sius ajornaments, l’extensió de l’obligatorietat de la cobertura de les contingències professionals a tots els règims de la Seguretat Social. Això implica el retorn al caràcter voluntari de la cobertura de les con-tingències professionals en el RETA. Finalment, també en relació amb el treball autònom, es posposa la cotització a temps parcial.125

5.2.1.1. PENSIONS

Es desaccelera el creixement del nombre de pensions...

L’any 2015, el nombre total de pensions en vigor (entre contributives i no contributives) se situa en 1.734.675, amb un creixement interanual del 0,7%, inferior a la mitjana del període 2005-2015 (l’1,7%).

Al llarg de l’últim decenni (2005-2015), s’observen tendències diferents en l’evolució dels dos tipus de pensions. D’una banda, les pensions contributives creixen (l’any 2015, hi ha 264.042 pensions més respecte del 2005). De l’altra, les pensions no contributives disminueixen (l’any 2015, hi ha 1.949 pensions menys que l’any 2005); no obstant això, cal destacar que aquestes últimes pensions registren evolucions positives en els últims dos anys (de l’1,6% l’any 2014 i del 2,4% l’any 2015).

GRÀFIC IV.5.G8 Evolució de les pensions. Catalunya, 2005-2015

Unitats: taxa acumulada de creixement (base 2005). Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

per l’efecte de l’evolució de les pensions contributives.

125 Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015 (BOE núm. 315, de 30.12.2014) i Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 (BOE núm. 260, de 30.10.2015).

100,0

103,1105,5 107,1

108,9110,6

112,3114,0

115,5 116,8 117,4

99,298,1

96,494,5 93,8 93,3 93,4 92,8

94,4

96,8

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Contributives No contributives

93

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

El nombre total de pensions contributives en vigor se situa en 1.676.791 l’any 2015, amb un creixe-ment interanual del 0,7%, percentatge més baix que el dels anys anteriors i que se situa per sota de la mitjana del creixement registrat al llarg de l’última dècada (1,7%) (vegeu el gràfic IV.5.A.G5 de l’annex).

Les pensions de jubilació suposen el 63,6% de les pensions contributives i registren un creixement in-teranual de l’1%, superior al de la mitjana del sistema. La següent classe de pensió més freqüent és la pensió de viduïtat, amb un pes del 23,5%, la qual registra una lleugera caiguda del 0,2%. Les pensions d’incapacitat permanent, amb un pes del 9,9%, augmenten el 0,2%, després de disminuir durant tres anys consecutiu. D’altra banda, atenent el règim de la Seguretat Social, el règim general i l’especial del treball autònom concentren el 91,5% de les pensions (el 73,1% el règim general) i són els únics dos rè-gims que registren evolucions positives del nombre de pensions.

La pensió mitjana creix menys que en anys anteriors.

La pensió mitjana del sistema se situa en els 926,3 euros mensuals l’any 2015, la qual cosa suposa un increment interanual del 2,0%, lleugerament superior al registrat l’any 2014, que va ser de l’1,8%. Aquests increments són inferiors als dels anys anteriors i a la mitjana de creixement anual de l’últim decenni, situada en el 4,0%. Aquesta evolució és conseqüència principalment dels ajustos que s’han anat produint en l’actualització de les pensions en els anys de crisi i de l’aplicació de l’índex de revalo-ració de les pensions, el qual ha suposat una pujada del 0,25% els anys 2014 i 2015 (vegeu el gràfic IV.5.A.G6 de l’annex). Gairebé la meitat de les pensions contributives (el 49,0%) té un import inferior als 700 euros mensuals, front al 8,1% que supera els 2.000 euros (vegeu el gràfic IV.5.A.G7 de l’annex)

La quantia més elevada correspon a la pensió de jubilació (1.046,1 euros), seguida de la incapacitat permanent (1.004,7 euros). Les pensions de quantia més baixa són la de viduïtat (638,7 euros), la de favor de familiars (542,8 euros) i, sobretot, la d’orfenesa (370,2 euros).

Un altre punt que cal considerar és la quantia de les pensions atenent el sexe de la persona percepto-ra. L’any 2015, la pensió mitjana de les dones (706,44 euros) segueix sent inferior a la dels homes (1.193,13 euros). Aquesta diferència s’explica fonamentalment per un accés superior dels homes a les pensions de jubilació i incapacitat permanent, les quals tenen les quanties més elevades del sistema. Així, mentre que la majoria de les pensions percebudes per homes són de jubilació (79,7%) i només el 4,5% són de viduïtat, en el cas de les dones aquests percentatges se situen en el 50,4% i en el 39,2%. No obstant això, s’observa un increment progressiu, encara que lent, del nombre de dones perceptores de pensions de jubilació i d’incapacitat permanent.

A més, les dones que accedeixen sobretot a la pensió contributiva de jubilació perceben quanties infe-riors a les dels homes, la qual cosa ve determinada per les trajectòries laborals prèvies. Així, s’observen diferències entre homes i dones en l’accés, la permanència i la sortida del mercat de treball (CES, 2012). 126

En termes generals, les dones s’incorporen més tard al treball remunerat i les seves carreres laborals són més irregulars i amb una major incidència del temps parcial. Quant a l’anàlisi dels abandonaments, s’observa que en general afecten més les dones que els homes, tot i que cal assenyalar que els aban-donaments absoluts, per haver assolit l’edat de jubilació o per sortides que es perllonguen, afecten més els homes i que els relatius afecten més les dones (Moreno i Cebrián, 2009). 127 Com a resultat, les dones tenen unes bases de cotització més baixes i un nombre menor d’anys cotitzats en relació amb els homes.

126 CES (2012). Tercer informe sobre la situación de las mujeres en la situación sociolaboral española. Informe 01/2011. Madrid: CES. 127 Moreno, G. i Cebrián, I. (2009). Trayectorias de afiliación y bases de cotización, según género. Estudi finançat a l’empara de l’Ordre TIN/1305/2008, de 6 de maig). Universidad de Alcalá.

CONDICIONS DE VIDA

94

TAULA IV.5.T2 Evolució de les pensions contributives i de la seva quantia mitjana segons classe i règim. Catalu-nya, 2014-2015

Pensions 2015 Pes % 2014-2015 Quantia mitja-

na 2015

% sobre pen-sió mitjana to-

tal % 2014-2015

Total 1.676.791 100,0 0,7 926,3 100,0 2,0 Classe

Jubilació 1.067.122 63,6 1,0 1.046,1 112,9 2,2

Viduïtat 394.768 23,5 -0,2 638,7 69,0 1,3

Incapacitat permanent 165.515 9,9 0,2 1.004,7 108,5 1,3

Orfenesa 47.979 2,9 1,3 370,2 40,0 1,2

Favor familiars 1.407 0,1 -0,4 542,8 58,6 2,2 Règim

General 1.225.379 73,1 1,2 1.037,2 112,0 1,8

Especial treball autònom 308.357 18,4 0,7 642,7 69,4 1,8

Especial treball del mar 7.971 0,5 -1,5 1.039,4 112,2 1,4

Especial mineria del carbó 2.526 0,2 -3,9 1.178,2 127,2 1,5

Accidents de treball 28.749 1,7 -0,6 1.024,8 110,6 1,9

Malalties professionals 4.569 0,3 -2,2 1.144,5 123,6 1,8

SOVI 99.240 5,9 -4,8 384,7 41,5 -0,1 Unitats: nombres absoluts i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l’INSS.

Les pensions no contributives creixen i destaca la seva feminització.

El nombre total de pensions no contributives de jubilació i invalidesa se situa en les 57.884 l’any 2015, el 54,8% de les quals són de jubilació. Pel que fa al decenni 2005-2015, tot i que el nombre de pensi-ons s’havia anat reduint progressivament, els dos últims anys s’observa un canvi de tendència, amb in-crements de l’1,6%, l’any 2014, i del 2,4%, l’any 2015 (vegeu el gràfic IV.5.A.G8 de l’annex).

Les dones suposen el 64,0% de les persones perceptores de pensions no contributives. En el cas de la pensió de jubilació, aquest percentatge arriba fins al 74,8%. Aquestes xifres reflecteixen una realitat social en la qual moltes dones actualment jubilades han tingut trajectòries laborals que no els perme-ten l’accés a una pensió contributiva. En aquest sentit, cal assenyalar el paper de les pensions no con-tributives a l’hora de matissar els efectes en la jubilació de les desigualtats en la participació laboral de les dones.

La quantia de les pensions no contributives per a l’any 2015 ha estat fixada en 5.136,60 euros anuals (366,90 euros mensuals), la qual cosa suposa un increment del 0,25%, d’acord amb la Llei de pressu-postos generals de l’Estat d’aquest exercici. Tanmateix, la quantia que té reconeguda cada persona és variable i s’estableix en funció d’una sèrie de circumstàncies,128 de manera que la pensió no contributi-va mitjana se situa en els 373,8 euros mensuals l’any 2015, l’1,2% menys que l’any anterior, la qual cosa és conseqüència sobretot de la disminució de la quantia mitjana de les pensions d’invalidesa (el

128 La quantia es determina en funció del nombre de persones beneficiàries d’una pensió no contributiva existents en una mateixa unitat econòmica, dels ingressos computables i del nombre de persones que integren la unitat de convivència, sense que l’import resultant pugui ser inferior al 25% de la quantia anual establerta (1.284,15 euros, l’any 2015). També s’estableix per a l’any 2015 un complement de 525 euros anuals per al pensionista que no tingui habitatge en propietat. Així mateix, les persones que perceben una pensió d’invalidesa amb un grau de discapacitat igual o superior al 75 per cent i amb necessitat d’ajut d’una altra persona tenen dret a percebre un complement equivalent al 50% de la pensió bàsica anual. A Catalunya, es pot sol·licitar una pensió complementària de la pensió no contributiva, la quantia màxima de la qual és de 107,01 euros mensuals l’any 2015.

95

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

2,1). L’any 2015 és el primer any en l’últim decenni en què es registra una disminució de l’import mitjà de les pensions no contributives (vegeu la taula IV.5.A.T5 de l’annex). Atenent la classe de pensió, la d’invalidesa té una quantia mitjana de 397,7 euros mensuals i la de jubilació de 354,1 euros mensuals l’any 2015.

TAULA IV.5.T3 Evolució del nombre i la quantia mitjana de les pensions no contributives. Catalunya, 2014-2015

Total 2014 2015 Variació 2014-2015 (%) Pensions 56.527 57.884 2,4

Quantia mitjana 378,2 373,8 -1,2

Jubilació Pensions 31.106 31.720 2,0

Quantia mitjana 355,2 354,1 -0,3

Invalidesa

Pensions 25.421 26.164 2,9

Quantia mitjana 406,3 397,7 -2,1 Unitats: nombres absoluts i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i l’IMSERSO.

5.2.1.2. ALTRES PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE LA SEGURETAT SOCIAL

A continuació, s’analitza l’evolució de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social relacionades amb el naixement i les cures de la primera infància (maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància natural i cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu) i la prestació d’incapacitat temporal, les quals són de caràcter contributiu. També s’analitza la prestació per fill/a a càrrec, de caràcter no contributiu.

Les pensions de maternitat i paternitat creixen per primer any després d’un període de caiguda.

Les prestacions de maternitat augmenten l’any 2015, fins a situar-se en les 49.523, després d’un perí-ode de caiguda del nombre de processos que comença l’any 2009. Les prestacions de paternitat tam-bé registren un augment i se situen en les 45.309 l’any 2015, després de quatre anys de disminució del nombre de processos. Pel que fa a les prestacions de risc durant l’embaràs i de risc durant la lac-tància natural, l’any 2015 s’observa un augment tant de la mitjana de processos mensuals, com dels que estan en vigor al final del període. L’any 2015 ha finalitzat amb 486 processos vigents de cura de menors afectats per càncer, el 37,3% més que l’any anterior (vegeu la taula IV.5.A.T6 de l’annex).

Altrament, l’any 2015 s’han iniciat una mitjana mensual de 85.405 processos d’incapacitat temporal, l’11,1% més que l’any anterior.129 El creixement s’observa en totes les contingències, tot i que és més important quan el procés s’inicia per una malaltia comuna o accident no laboral (excepte en el règim del treball autònom). L’any 2015 la mitjana de processos creix per segon any consecutiu, després d’uns anys de descens, com a conseqüència de l’evolució de l’ocupació.

La majoria dels processos iniciats l’any 2015 (el 82,9%) són per contingències comunes (excepte en el règim d’autònoms), seguits dels que deriven de contingències professionals (10,1%) i dels que s’inicien per contingències comunes en el règim del treball autònom.

129 En funció del fet causant, les prestacions per incapacitat temporal poden ser per contingències comunes (malaltia comuna o accident no laboral en el règim general i en els especials del mar i de la mineria del carbó, així com de les persones desocupades); per contingències pro-fessionals (malaltia professional o accident de treball en el règim general i en els especials del mar i la mineria del carbó); i per contingències per compte propi, és a dir, per contingències comunes en el règim del treball autònom.

CONDICIONS DE VIDA

96

GRÀFIC IV.5.G9 Mitjana mensual de processos per incapacitat temporal iniciats en el període. Agregat del siste-ma (INSS, ISM i MATEPSS). Catalunya, 2014-2015

Evolució de la mitjana mensual de processos per inca-pacitat temporal. Catalunya 2014-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Distribució de la mitjana mensual de processos per in-capacitat temporal iniciats el 2015. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Per acabar, cal fer referència a la prestació econòmica familiar per fill/a a càrrec, de caràcter no contri-butiu. L’any 2015 s’han registrat 206.337 d’aquestes prestacions, el 3,6% més que l’any anterior. Com en anys precedents, la majoria d’aquestes prestacions (el 77,8%) són per causants de menys de 18 anys sense discapacitat, l’accés a les quals està sotmès a un determinat nivell d’ingressos. En canvi, la prestació per fill amb discapacitat igual o superior al 65 per cent no està supeditada a un nivell d’ingressos i la seva quantia és superior a la de les anteriors i variable en funció que el fill/a tingui una edat superior o inferior als 18 anys.

5.2.2. RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

La renda mínima d’inserció (en endavant, RMI) és una prestació de la Generalitat de Catalunya desti-nada a les persones amb dificultats econòmiques i socials greus per atendre les seves necessitats bà-siques amb els recursos convenients per mantenir-se i afavorir-ne la inserció o la reinserció social i la-boral.

Augmenta el nombre d’expedients de l’RMI per tercer any consecutiu.

El nombre d’expedients vigents de l’RMI el 31 de desembre del 2015 és de 29.537, la qual cosa supo-sa que hi ha 2.466 expedients més que els vigents el 31 de desembre del 2014 (el 9,1% més). Cal res-saltar que fa tres anys que es registren increments dels expedients de l’RMI, després de dos anys de disminució (2011 i 2012), com a conseqüència de la reforma de la prestació que es va produir l’any 2011, la qual va restringir els criteris d’accés a l’RMI.130 Amb anterioritat a aquesta reforma, es va pro-duir un increment important dels expedients per l’efecte de la crisi econòmica i del seu impacte sobre l’ocupació.

La quantia mitjana l’any 2015 baixa el 3% respecte de l’any anterior.

Amb relació a la quantia mitjana de la prestació, l’any 2015 és de 500,41 euros i baixa el 3,0% respec-te de l’any anterior. Cal ressaltar que la quantia mitjana de l’RMI havia pujat els anys 2013 i 2014 des-

130 Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres (DOGC núm. 5931, de 29.07.2011) i Decret 384/2011, de 30 d’agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de la renda mínima d’inserció (DOGC núm. 5953, de 31.08.2011).

12,5

6,2

1,9

11,1

Contingències comunes (excepte

autònoms)

Contingències professionals

Contingències comunes del

treball autònom

Total 82,9

10,1

6,0 Contingències comunes (excepte autònoms)

Contingències professionals

Contingències comunes del treball autònom

97

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

prés de dos anys de disminució, coincidents amb els efectes de la reforma de l’any 2011, la qual va es-tablir el salari mínim interprofessional com a topall de la quantia de la prestació.

Cal tenir present que la quantia de l’RMI està en funció de les càrregues familiars de la persona titular i pot estar subjecta a deduccions en funció dels ingressos de la unitat familiar. L’import de la quantia bàsica i dels ajuts complementaris no s’ha actualitzat l’any 2015 i és el mateix des de l’any 2011. L’import màxim de la prestació és de 648,60 euros (quantia del salari mínim interprofessional de l’any 2015) i el mínim és de 105,93 euros (el 25 per cent de la quantia bàsica).

El perfil de la persona titular: dona de 36 a 59 anys.

Una altra qüestió que convé analitzar és el perfil de la persona titular de la prestació l’any 2015: el 56% són dones, les quals mostren una presència majoritària en les franges d’edat més joves (són el 72,5% de les persones titulars de fins a 35 anys). En canvi, els homes són més freqüents en les franges d’edat adulta i en les edats més avançades (dels 46 als 59 anys i de 60 anys i més). Atenent només la varia-ble edat, s’observa que la majoria de les persones titulars es concentra en l’edat adulta (el 68,8% te-nen entre 36 i 59 anys). En canvi, només el 3,9% tenen fins a 25 anys i el 9,5% tenen 60 i més anys.

Així mateix,el 39,9% de les persones titulars tenen la nacionalitat estrangera l’any 2015, un percentat-ge similar al de l’any anterior, el qual va ser del 40,7%. El seu perfil és més masculinitzat respecte del total de les persones titulars: els homes estrangers suposen el 46,4% del total d’homes titulars front al 34,8% que suposen les dones estrangeres sobre el total de dones titulars.

Pel que fa a la tipologia familiar de la persona titular, les més freqüents l’any 2015 són la persona sola (10.758 expedients) i el nucli familiar (10.743 expedients). A continuació, 7.653 expedients correspo-nen a famílies monoparentals i només 383 a persones soles amb nucli de convivència. Per bé que ja es va comentar en la Memòria anterior, cal ressaltar que, tot i que les famílies monoparentals i les perso-nes soles foren predominants abans de la crisi com a tipologies familiars perceptores de l’RMI, aquesta tendència s’ha revertit en els anys de crisi. Aquesta evolució reflecteix l’impacte de la crisi en totes les formes de convivència.

El 78,3% de les persones beneficiàries tenen fins a 25 anys.

També cal fer referència al fet que l’any 2015 un total de 45.563 persones han estat beneficiàries de l’RMI, el 9,8% més que l’any anterior. En la distribució per edats d’aquest col·lectiu, destaca que el 78,3% tenen fins a 25 anys, atesa la importància dels nuclis familiars i els monoparentals com a per-ceptors de la prestació.

En resum, el total de persones destinatàries de l’RMI (entre titulars i beneficiàries) és de 75.100 l’any 2015, el 9,5% més que l’any anterior.

El motiu laboral i la monoparentalitat segueixen sent les problemàtiques més freqüents.

L’últim punt que s’ha de considerar és el tipus de problemàtica de la persona perceptora de la presta-ció. L’any 2015, el motiu laboral i la monoparentalitat són les problemàtiques més freqüents, seguint la tendència que s’observa des de l’any 2012, primer any en què es disposa de dades sobre aquesta qüestió. Ara bé, cal tenir present que, des de la reforma de la prestació duta a terme l’any 2011, el mo-tiu laboral no es pot al·legar per si sol si no va acompanyat d’una altra problemàtica afegida. En conclu-sió, l’evolució de les problemàtiques relacionades amb l’RMI evidencia l’aparició de nous riscos socials i de situacions de vulnerabilitat noves i també posa de manifest la feblesa del sistema de protecció so-cial davant de situacions de manca d’ingressos i d’exclusió laboral.

CONDICIONS DE VIDA

98

GRÀFIC IV.5.G10 Evolució de l’RMI. Catalunya, 2008-2015

Nombre dels expedients vigents de l’RMI. Catalunya, 2008-2015

Unitats: nombres absoluts. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

Evolució dels expedients vigents de l’RMI. Catalunya, 2008-2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

Evolució de la quantia mitjana de l’RMI. Catalunya, 2008-2015

Unitats: euros. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

Tipologia familiar de l’RMI. Catalunya, 2015

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

5.2.3. SERVEIS SOCIALS I ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

El Sistema Públic de Serveis Socials s’articula mitjançant una Cartera de serveis socials que en fixa les prestacions. La Cartera de serveis socials, aprovada pel Decret 142/2010, d’11 d’octubre, per al perí-ode 2010-2011, ha estat successivament prorrogada i la Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupos-tos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, ha ampliat la seva vigència fins al 31 de desembre del 2015.131

Enguany, també cal fer referència a la creació d’una prestació garantida de servei bàsic, de caràcter temporal, per atendre necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social.132

131 Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015. DOGC núm. 6830, de 13.03.2015. 132 Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres, i administratives. DOGC núm. 6830, de 13.03.205. L’Avantprojecte d’aquesta Llei ha estat objecte del Dictamen 33/2014 del CTESC.

13.708

22.068

30.284

24.765

23.12324.988

27.071

29.537

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

8,6

61,0

37,2

-18,2

-6,6

8,1 8,3 9,1

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

483497

507

470

451

475

516

500

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

36,4

36,4

25,9

1,3

Persona sola

Nucli familiar

Monoparental

Persona sola amb nucli convivència

99

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

Aquest servei el poden prestar els ens locals o les entitats privades d’iniciativa social, degudament acreditades i inscrites al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials.133

Les prestacions de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència s’integren en el Sis-tema Català de Serveis Socials. Cal destacar que l’1 de juliol del 2015 s’ha completat el calendari d’implantació progressiu de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a la de-pendència (LAPAD), després de diverses dilacions, amb l’accés al sistema de les persones en situació de dependència de grau I (dependència moderada).

5.2.3.1. SERVEIS SOCIALS

A continuació, s’analitza l’acció duta a terme pels serveis socials bàsics a través de diversos indicadors.

Les últimes dades disponibles mostren una disminució dels usuaris i un estancament del nombre de professionals dels serveis socials bàsics.

Els equips bàsics d’atenció social (EBAS) són l’estructura central dels serveis socials bàsics i la porta d’accés a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. Els EBAS van atendre durant l’any 2013 (última dada disponible) 939.588 persones a tot Catalunya, la qual cosa suposa una cobertura del 12,4% de la població catalana. Les persones usuàries disminueixen l’any 2013 respecte de l’any anterior després d’uns anys d’increments, els quals havien arribat fins al 17,7% l’any 2010.

Així mateix, 2.333,4 professionals han atès les persones usuàries a través dels EBAS l’any 2014, el mateix nombre que l’any anterior (1.442,7 són treballadors/ores socials i 890,7 són educadors/ores socials).134 Aquestes xifres suposen unes ràtios de 2,88 treballadors/ores socials per cada 15.000 ha-bitants i d’1,78 educadors/ores socials per cada 15.000 habitants. Per tant, no s’han assolit encara les ràtios previstes a la Llei 12/2007, de serveis socials, la qual fixa la ràtio de tres treballadors/ores soci-als i de dos educadors/ores socials per cada 15.000 habitants.

Quant a l’evolució de les persones professionals en deu anys, es registren augments importants els anys 2008 (del 21,6%) i 2009 (del 18,1%) i, a partir del 2010, els augments interanuals són més pe-tits, fins a registrar-se una disminució de 25 persones professionals durant els anys 2012 i 2013. No obstant això, en deu anys s’ha produït un augment de 1.060,6 professionals dels serveis socials.

La problemàtica de tipus econòmic continua sent la més freqüent.

Una altra qüestió que convé considerar és el tipus de problemàtiques ateses pels serveis bàsics d’atenció social.135 L’any 2014, com en anys anteriors, la problemàtica més freqüent és la de tipus econòmic, la qual ha estat detectada en el 30,6% dels casos. També és destacable la problemàtica la-boral, citada en el 16,6% dels casos, i la relacionada amb mancances socials, present en el 16,3% dels casos. Si es compara la situació descrita amb la de fa deu anys, s’observa l’increment important de les problemàtiques de tipus econòmic, laboral i de les relacionades amb l’habitatge (vegeu l’evolució dels principals indicadors dels serveis socials bàsics a la taula IV.5.A.T7 i als gràfics IV.5.A.G9 i IV.5.A.G10 de l’annex).

133 Decret 205/2015, del 15 de setembre, del règim d’autorització administrativa i de comunicació prèvia dels serveis socials i del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials. DOCG núm. 6958, de 17.09.2015. 134 El nombre de persones professionals s’obté a partir de les hores treballades, d’acord amb una jornada setmanal de 37,5 hores. 135 Cal tenir present que una mateixa persona pot presentar més d’una problemàtica.

CONDICIONS DE VIDA

100

GRÀFIC IV.5.G11 Indicadors dels serveis socials bàsics. Catalunya, 2014

Ràtio de les persones professionals dels serveis socials bàsics per cada 15.000 habitants. Catalunya, 2014

Unitats: ràtio. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

Problemàtiques ateses pels serveis socials bàsics. Ca-talunya, 2014

Unitats: nombres absoluts. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies.

Entre els serveis socials bàsics, destaquen el serveis d’ajuda a domicili (SAD) i el servei de telealarma i teleassistència.

En primer lloc, 62.874 persones han estat usuàries del SAD l’any 2014, el 0,7% més que l’any anterior. Aquesta xifra suposa una ràtio de 4,7 persones usuàries sobre la població de 65 i més anys i una ràtio de 30,8 persones usuàries sobre la població de 85 i més anys. D’altra banda, el nombre d’hores d’assistència augmenta entre 2013 i 2014 i se situa en 7.503.222,5 l’any 2014. Si es posa en relació el nombre d’hores d’assistència amb el nombre de persones usuàries del SAD, s’obté que la ràtio és de 119,3 hores per persona usuària l’any 2014, la qual és superior a la de l’any 2013. Quant a l’evolució en deu anys, el nombre d’hores d’assistència registra increments importants fins a l’any 2010, a partir del qual s’observa un alentiment del seu creixement (vegeu el gràfic IV.5.A.G11 de l’annex).

En segon lloc, l’any 2014, 173.253 persones han estat ateses pel servei de telealarma i teleassistèn-cia, de les quals 168.609 tenen 65 i més anys i 75.176 tenen 85 i més anys. Això suposa una cobertu-ra (ràtio) del 12,6% de les persones de 65 i més anys i del 36,9% de les persones de 85 i més anys. Tant el nombre de serveis com el de persones ateses creix respecte de l’any anterior (el 9,8% i el 10,2%, respectivament) i els percentatges de cobertura són superiors. Quant a l’evolució en deu anys, tant el nombre de serveis com el de persones ateses han augmentat de manera important (vegeu el gràfic IV.5.A.G12 de l’annex).

Prestacions econòmiques

A partir de l’any 2014, totes les prestacions econòmiques a les famílies resten sotmeses a un nivell d’ingressos.

En el marc del sistema públic de serveis socials, es troben les prestacions socials de caràcter econòmic derivades de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, així com les prestacions econòmiques a les famílies amb infants a càrrec que atorga la Generalitat de Catalunya, les quals es comenten a continuació, a partir de la Memòria del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies del 2014 i de l’Informe sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya 2015.

Pel que fa a les prestacions de dret subjectiu derivades de la Llei 13/2006, cal fer referència a la pres-tació destinada a aquelles persones que no poden mantenir les despeses de la llar arran de la mort del

2,88

1,78

2,83

1,74

2,98

1,86

Treballadors/ores socials Educadors/ores socials

Catalunya Àrees bàsiques municipals Àrees bàsiques comarcals

28.690 28.51855.929

57.29091.973

185.557153.421

189.313

348.741

Maltractaments familiars AltresAprenentatge DiscapacitatHabitatge Mancances socialsSalut i drogues Laborals Econòmiques

101

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

cònjuge o del familiar fins al segon grau amb qui compartien aquestes despeses. El 31 de desembre del 2014, hi ha 21.654 persones beneficiàries d’aquesta prestació, 2.438 persones menys que l’any anterior. Aquesta prestació substitueix i modifica l’ajut assistencial per cònjuge supervivent, del qual 18.609 persones consten com a beneficiàries el 31 de desembre del 2014, 2.072 persones menys que l’any anterior, tenint en compte que és un ajut que s’ha d’extingir. Finalment, el 31 de desembre del 2014 es comptabilitzen 951 persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les ne-cessitats bàsiques, 21 persones més que l’any anterior.

La Llei 13/2006 també regula la prestació complementària de la pensió no contributiva, de la qual consten com a beneficiàries 41.480 persones el 31 de desembre del 2014, el 56% de les quals cor-responen aproximadament a la pensió d’invalidesa. Aquesta prestació té una cobertura del 72,7% so-bre el total de persones beneficiàries de pensions no contributives (vegeu l’evolució d’aquestes presta-cions des de l’any 2007 a la taula IV.5.A.T8 de l’annex).

Quant a les prestacions econòmiques a les famílies, la modalitat vigent l’any 2014 ha estat l’ajut a fa-mílies per naixement, adopció, tutela o acolliment, sotmès a un nivell d’ingressos inferior als 14.000 euros anuals en el cas d’unitats familiars de tres membres. Aquest llindar econòmic augmenta en fun-ció del nombre de membres de la unitat familiar. L’any 2014, 7.262 famílies han estat beneficiàries d’aquest ajut, un total de 1.945 famílies més que l’any 2013. Altrament, cal posar de manifest que per a l’any 2014 ha quedat suspesa la prestació econòmica de caràcter universal per naixement, adopció, tutela o acolliment múltiple, la qual cosa se suma a la supressió l’any 2011 de la prestació universal per fill a càrrec. A la taula següent es mostra l’evolució de les prestacions a les famílies des de l’any 2003.

CONDICIONS DE VIDA

102

TAULA IV.5.T4 Evolució de les prestacions a les famílies de la Generalitat de Catalunya1. Catalunya, 2003-2014

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Prestació universal per fill/a a càrrec 217.263 245.798 241.251 250.582 263.098 286.211 294.001 311.462 279.543² ... ... ...

Prestació universal per naixement, adopció, tutela o aco-lliment múltiple ... ... 1.191 1.074 1.179 1.538 1.247 1.675 895 1.142 1.048 ...

Ajut a famílies en situació d'especial vulnerabilitat per nai-xement, adopció o acolliment múltiple sotmès a nivell d'in-gressos

... 243 217 2.376³ 3.204 3.351 213 373 ... ... ... ...

Ajut per adopció internacional sotmès a nivell d'ingressos ... ... ... 445 294 290 127 127 ... ... ... ...

Ajut per naixement, adopció, tutela o acolliment sotmès a nivell d'ingressos

... ... ... ... ... ... ... ... 1.976⁴ 4.118 5.317 7.262

Unitats: nombre de famílies beneficiàries. (1) Pel que fa a l’evolució de les prestacions a les famílies de la Generalitat de Catalunya, cal tenir present les qüestions següents: L’any 2003 és el primer any en el qual la prestació per infant a càrrec adquireix caràcter universal, és a dir, deixa d’estar sotmesa a un nivell d’ingressos. Aquesta línia d’ajuts s’inicia l’any 2001. El 16 de gener del 2004 entra en vigor la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. L’any 2004 s’aprova la creació de l’ajut a les famílies amb especial vulnerabilitat. L’any 2005 es crea la prestació universal per naixement, adopció, tutela o acolliment múltiple. L’any 2006 es crea l’ajut per adopció internacional. El juliol del 2011 se suspèn la prestació universal per fill a càrrec. A partir de l’any 2011 no es convoca l’ajut a famílies amb especial vulnerabilitat ni l’ajut per adopció internacional. L’agost del 2011 s’aproven les bases de l’ajut per naixement, adopció, tutela o acolliment sotmès a nivell d’ingressos. L’any 2014 se suspèn la prestació universal per naixement, adopció, tutela o acolliment múltiple. (2) Prestació vigent de l’1 de gener al 29 de juliol del 2011. (3) L’any 2006 les famílies amb bessons passen a ser beneficiàries d’aquest ajut (abans eren beneficiàries les famílies amb tres o més infants). (4) Ajut vigent del 30 de juliol al 31 de desembre del 2011. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

103

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

5.2.3.2. ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

A continuació, s’analitza la situació del Sistema Català per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (en endavant, SCAAD) el 31 de desembre del 2015, així com la seva evolució anual des de l’entrada en vi-gor de la Llei 36/2009, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les per-sones en situació de dependència (en endavant, LAPAD), és a dir, des de l’1 de gener del 2007.

L’any 2015 creixen les sol·licituds per primer cop des del 2009.

Les sol·licituds de valoració de la dependència acumulades el 31 de desembre del 2015 des de l’entrada en vigor de la LAPAD són 540.686. En concret, 37.845 sol·licituds s’han presentat al llarg de l’any 2015, el 21,1% més de les que es van formular l’any anterior. L’any 2015 és el primer any des del 2009 en què creix el nombre de sol·licituds, les quals van tenir el seu punt àlgid l’any 2008, al llarg del qual es van presentar 101.213. Quant al perfil de la persona sol·licitant el 31 desembre del 2015, és el d’una dona d’edat avançada (el 63% són dones, el 82,7% tenen 65 anys i més i el 53,7% tenen més de 80 anys).

GRÀFIC IV.5.G12 Sol·licituds inicials de valoració de la dependència. Catalunya, 2007-2015

Unitats: nombres absoluts i percentatges. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Quant a les valoracions del grau de la dependència, el 31 de desembre del 2015 s’han resolt un total de 484.880 (el 89,7%), 142.629 de les quals han estat qualificades de grau III (el 29,4%), 140.046 de grau II (el 28,9%), 129.340 de grau I (el 26,7%) i 72.865 (el 15,0%) han estat considerades sense grau (situació de dependència lleugera o autonomia).

Aquesta estructura descrita de la dependència difereix de forma important de la registrada durant els primers anys de desenvolupament del sistema, en els quals la majoria de les valoracions es concentra-ven en els graus més aguts de la dependència (gran dependència i dependència severa). En anys pos-teriors, els graus inferiors han anat guanyant pes, atès el calendari d’aplicació de la LAPAD, que co-mençava incorporant els casos més greus al sistema (vegeu el gràfic IV.5.A.G13 de l’annex per veure aquesta evolució).

62.159

101.21391.934

77.105

63.007

42.67633.505 31.242

37.845

62,8

-9,2-16,1 -18,3

-32,3-21,5

-6,8

21,1

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Sol·licituds Evolució (%)

CONDICIONS DE VIDA

104

Pel que fa a l’evolució del nombre de sol·licituds que es valoren cada any, s’observa que l’any 2015 s’han efectuat 63.445 valoracions, entre les quals hi ha més revisions (33.076) que valoracions de sol·licituds inicials (30.369). Aquesta situació també es produeix els anys 2014 i 2013. D’altra banda, l’any 2015 es trenca amb la tendència que es venia observant des del 2012 consistent en la disminu-ció any rere any del nombre de sol·licituds valorades (entre inicials i revisions) (vegeu el gràfic IV.5.A.G14 de l’annex).

Quant a les 484.880 sol·licituds valorades des del 2007 fins al 31 de desembre del 2015, el 53,3% (258.311) han obtingut una resolució de PIA. Aquesta xifra de PIA resolts suposa el 47,8% del total de sol·licituds de valoració inicials de la dependència presentades des de l’entrada en vigor de la LAPAD. Si s’analitza els PIA resolts anualment, s’observa que l’any 2015 s’han resolt 10.335 PIA inicials (i se n’han modificat 37.561), una xifra superior a la registrada l’any 2014, encara que inferior a la de l’any 2013.

Les persones beneficiàries i les prestacions de l’SCAAD disminueixen.

El 31 de desembre del 2015, tant les persones beneficiàries com les prestacions actives de l’SCAAD disminueixen respecte de la situació observada el 31 de desembre del 2014. Encara més, es ve obser-vant una reducció d’ambdues variables des de l’any 2012.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, el 67% són dones, el 75,1% té 65 i més anys i el 56,7 en té més de 80. Així mateix, el 55,0% de les persones beneficiàries són de grau II (dependència seve-ra), el 35,8% són de grau III (gran dependència) i el 9,3% restant són de grau I (dependència modera-da). D’aquesta distribució destaca la poca importància relativa de les persones beneficiàries de grau I, sobretot si es posa en relació amb la distribució de les valoracions del grau de dependència, el 26,7% són de grau I el 31 de desembre del 2015.

Per acabar, el 53,6% de les prestacions actives el 2015 són de tipus econòmic (vinculades a centre de dia, a centre residencial i al servei d’atenció domiciliària, a més de la prestació per cures no professio-nals, la qual suposa el 48,3% del total de prestacions actives). Cal ressaltar que les prestacions de ser-vei van guanyant terreny any rere any respecte de les de tipus econòmic. Entre les prestacions de ser-vei, destaquen la prestació residencial per a gent gran, l’ajuda a domicili i la teleassistència.

105

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

GRÀFIC IV.5.G13 Evolució de les persones beneficiàries i de les prestacions actives de l’SCAAD. Catalu-nya, 2001-20151

Unitats: nombres absoluts. (1) Dades acumulades el 31 de desembre de cadascun dels anys de la sèrie. No es disposa de dades del període 2007-2010. Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

5.3. FINANÇAMENT DE LA PROTECCIÓ SOCIAL

La despesa en protecció social de Catalunya, en percentatge del PIB, és inferior a la del conjunt d’Espanya i de la UE-28...

Les dades de despesa en protecció social que ens permeten comparar la situació de Catalunya amb la del conjunt d’Espanya i de la UE-28 estan disponibles per a l’any 2013. En aquesta data, la despesa en protecció social de Catalunya representava el 21,9% del PIB i era 3,8 punts percentuals inferior a la del conjunt d’Espanya (25,7%) i 7,2 punts percentuals inferior a la del conjunt de la UE-28 (29,1%). A Cata-lunya, aquest percentatge és el mateix que el de l’any 2012 i a la resta de zones estudiades gairebé també.

Si ens fixem en la distribució d’aquesta despesa per tipus, a Catalunya i a Espanya augmenta la impor-tància de la vellesa i disminueix la de salut i atur. A la UE-28, hi ha pocs canvis i són d’escassa magni-tud.

que es mostra amb la despesa de salut i de família.

Catalunya mostra, en relació amb el conjunt d’Espanya i amb la UE-28, un pes inferior de la despesa de salut i de família en el total de la despesa en protecció social. En canvi, Catalunya presenta un pes su-perior de la despesa en vellesa i exclusió social respecte d’Espanya, i de la despesa en atur i viduïtat, respecte de la UE-28 (vegeu la taula IV.5.A.T9 de l’annex).

En els pressupostos generals de l’Estat, la partida de protecció i promoció social que més pes ha gua-nyat és la de pensions.

La despesa en protecció i promoció social que figura en els pressupostos generals de l’Estat no inclou la despesa en salut, però permet considerar la seva evolució fins a l’any 2015. Entre els anys 2013 i 2015, aquesta despesa ha crescut en termes absoluts i la seva participació en el PIB s’ha mantingut

140.491158.589 156.333

145.618 142.474

180.332

204.235 201.052186.899 180.333

2011 2012 2013 2014 2015

Persones beneficiàries

Prestacions

CONDICIONS DE VIDA

106

constant en el 16,7%. Atenent els canvis en la distribució d’aquesta despesa per tipus, la partida que més pes ha guanyat és la de pensions i la que més n’ha perdut és la d’atur (vegeu la taula IV.5.A.T10 de l’annex).

Analitzarem ara el pressupost de la Seguretat Social que conté la partida més important de protecció social, que són les pensions. Recordem, però, que en el seu pressupost, no s’inclou la despesa en atur, que pertany al Servei Públic d’Ocupació Estatal.

El pressupost de la Seguretat Social per a l’any 2015 augmenta el 3,2%. En el capítol d’ingressos es preveu un augment de les cotitzacions socials i de les transferències corrents (aportacions de l’Estat, bàsicament) i una disminució de les operacions financeres (actius afectats al Fons de Reserva, princi-palment) mentre que en el capítol de despeses, hi ha pocs canvis en el pes de les partides que el con-figuren.

La liquidació d’ingressos i obligacions reconegudes del pressupost de la Seguretat Social revela un creixement del dèficit entre els anys 2013 i 2014.

La liquidació d’ingressos i obligacions reconegudes del pressupost de la Seguretat Social, que està ac-tualitzada fins a l’any 2014, revela un creixement del dèficit que passa de 431 a 1.147 milions d’euros entre els anys 2013 i 2014 (vegeu la taula IV.5.A.T11 de l’annex).

A continuació, passarem a comentar els drets reconeguts de la Tresoreria General de la Seguretat So-cial i les obligacions reconegudes de les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social a Ca-talunya i al conjunt d’Espanya.

A Catalunya, la situació financera de les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social es de-teriora l’any 2015, a causa de la caiguda dels ingressos per cotitzacions.

La situació financera de la Seguretat Social a Catalunya s’ha deteriorat extraordinàriament l’any 2015. Per una banda, els drets reconeguts s’han reduït en 2.717,4 milions d’euros a causa de la davallada dels ingressos per cotitzacions, que han passat de 17.192,7 a 14.510,5 milions d’euros. Per altra ban-da, les obligacions reconegudes han augmentat en 559,9 milions d’euros a causa de l’augment de les pensions contributives, que han passat de 19.972 a 20.604,8 milions d’euros. El resultat d’aquests moviments és un augment del dèficit, que passa de 4.544,1 a 7.821,4 milions d’euros.

107

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

TAULA IV.5.T5 Drets reconeguts de la Tresoreria General de la Seguretat Social i obligacions reconegudes de les entitats gestores i serveis comuns. Catalunya i Espanya, 2012-2015

Catalunya 2012 2013 2014 2015

Drets reconeguts nets 17.827,6 17.293,7 17.342,4 14.625,0

Cotitzacions 17.561,7 17.111,4 17.192,7 14.510,5

Operacions financeres 0,8 0,7 0,7 0,7

Altres ingressos 265,2 181,6 149,0 113,9

Obligacions reconegudes netes 20.212,5 21.178,1 21.886,5 22.446,4

Pensions contributives - 20.187,0 19.972,0 20.604,8

Prestacions contributives - 670,8 669,9 649,8

Operacions financeres 0,7 0,7 0,6 0,7

Altres despeses - 319,5 1.244,0 1.191,1

Drets - Obligacions -2.384,9 -3.884,3 -4.544,1 -7.821,4

Cotitzacions - (pensions+prestacions) - -3.746,5 -3.449,2 -6.744,1

Operacions financeres 0,1 0,0 0,1 0,0

Altres ingressos - Altres despeses - -137,9 -1.095,0 -1.077,2 Unitats: milions d’euros. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

En el conjunt d’Espanya, aquest deteriorament significa passar d’un dèficit de 1.691,1 a un de 17.833,4 milions d’euros entre els anys 2014 i 2015.

Aquests canvis també s’han donat en el conjunt d’Espanya i, per aquest motiu, Catalunya ha mantingut el seu pes en el total dels ingressos per cotitzacions i les pensions contributives, que està a l’entorn del 19%. En el conjunt d’Espanya, el dèficit de les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social ha passat de 1.691,1 a 17.833,4 milions d’euros entre els anys 2014 i 2015. En aquest cas, el fort de-teriorament que ha experimentat el saldo entre les cotitzacions i les pensions i altres prestacions con-tributives s’ha compensat, en part, per l’augment dels altres ingressos (que inclouen les transferències de l’Estat), atès que els ingressos per operacions financeres, tot i que han seguit sent importants, han reduït el seu import (vegeu la taula IV.5.A.T12 de l’annex).

El Govern disposa l’any 2015 de 13.250 milions d’euros del Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Efectivament, el Fons de Reserva de la Seguretat Social es va reduir en 9.153 milions d’euros com a conseqüència d’una disposició de 13.250 milions d’euros que es va compensar, en gran part, amb un augment dels rendiments nets de 3.994 milions d’euros. A finals de l’any 2015, el Fons de Reserva acumula un total de 32.481 milions d’euros que equivalen al finançament de 3,5 mesos de les pensi-ons i altres prestacions de caràcter contributiu (vegeu la taula IV.5.A.T13 de l’annex).

Les dades d’afiliació no van en el mateix sentit que els ingressos per cotitzacions...

Les dades d’afiliació no van en el mateix sentit que els ingressos per cotitzacions. Tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, les persones afiliades l’any 2015 han augmentat a una taxa superior al 3%, confirmant el canvi de tendència que van experimentar l’any 2014.

i millora la ràtio entre el nombre d’afiliats i el de pensionistes.

CONDICIONS DE VIDA

108

Com que el nombre de pensionistes va augmentar a una taxa inferior, al voltant de l’1%, aleshores la relació entre afiliacions i pensionistes va passar d’1,78 a 1,82 a Catalunya i d’1,80 a 1,84 en el conjunt d’Espanya (vegeu el gràfic IV.5.A.G15 de l’annex).

TAULA IV.5.T6 Persones afiliades en alta i nombre de pensions contributives en vigor de la Seguretat Social. Ca-talunya i Espanya, 2012-2015

Catalunya Espanya

Afiliació Variació Pensions Variació Afiliació Variació Pensions Variació

2015 3.038.472 3,5 1.668.600 1,0 17.087.348 3,2 9.304.600 1,1

2014 2.935.368 1,7 1.651.600 1,3 16.555.988 1,6 9.201.200 1,5

2013 2.886.816 -2,9 1.629.995 1,7 16.299.515 -3,3 9.065.830 1,6

2012 2.973.245 -2,6 1.602.082 1,5 16.853.210 -2,7 8.919.997 1,3 Unitats: persones afiliades i nombre de pensions en mitjana anual. Variació anual en percentatge. Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

La despesa de l’Agrupació Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya creix...

Quant al pressupost de l’Agrupació Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, constatem que ha augmentat l’1,7% l’any 2015 i se situa en un import de 2.017,5 milions d’euros. De totes for-mes, les obligacions reconegudes d’aquesta Agrupació han tingut un comportament molt més expansiu i han experimentat un creixement del 19,5%, que va situar l’import d’aquestes despeses en 2.233,6 milions d’euros. La distribució de les despeses segons tipus no experimenta canvis destacables.

El pressupost de l’Agrupació Benestar Social i Família va arribar al seu màxim l’any 2010 amb 2.267,4 milions d’euros, igual que les obligacions del Departament de Benestar Social i Família, amb 2.246,9 milions d’euros.

109

MEMÒRIA SOCIOECONÒMIC

I LABORAL DE CATALUNYA 2015

TAULA IV.5.T7 El pressupost de l’Agrupació Benestar Social i Família1, 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2014-15

Agrupació Benestar Social i Família 1.584,5 1.706,2 1.833,4 2.267,4 2.228,8 2.240,2 2.240,2 1.982,8 2.017,5 1,7

Total Agrupació / Total sector públic (%) 4,9 4,9 5,0 5,7 5,7 6,1 6,1 5,5 5,5 0,0

Total Agrupació / PIB (%) 0,75 0,79 0,88 1,08 1,06 1,10 1,10 0,96 0,94 -0,02

Obligacions Departament Benestar Social i Família 1.432,6 1.799,2 2.165,5 2.246,9 2.141,0 1.991,6 1.865,2 1.868,5 2.233,6 19,5

Obligacions Departament / Total Agrupació (%) 90,4 105,5 118,1 99,1 96,1 88,9 83,3 94,2 110,7 16,5

Obligacions Departament / PIB (%) 0,67 0,83 1,04 1,07 1,02 0,97 0,92 0,90 1,04 0,14

Agrupació Benestar Social i Família 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2014-15

Codi Agrupació Benestar Social i Família (%) 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 0,0

121 Direcció i administració general2 6,9 6,9 6,7 5,5 6,5 6,4 6,4 5,8 5,6 -0,2

313 Atenció familiar i drets de ciutadania 11,8 11,0 10,8 9,5 2,5 2,4 2,4 0,9 1,0 0,1

314 Atenció a la immigració 0,2 0,2 1,0 0,8 0,8 0,7 0,7 0,5 0,4 0,0

315 Promoció de l'autonomia personal3 61,8 60,7 60,6 68,5 74,4 69,9 69,9 70,8 70,9 0,1

317 Inclusió social i lluita contra la pobresa 4,5 4,9 4,4 5,3 4,5 8,5 8,5 9,7 9,8 0,0

318 Atenció a la infància i adolescència 8,0 8,7 8,9 8,1 7,9 8,6 8,6 9,3 9,3 0,0

321 Polítiques de joventut 2,5 2,5 2,2 1,8 1,6 1,6 1,6 1,4 1,4 0,0

322 Polítiques de dones 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,0

323 Acció cívica i voluntariat4 3,5 4,3 4,8 0,0 1,5 1,5 1,5 1,3 1,3 0,0 Unitats: milions d’euros i percentatges. (1) Acció Social i Ciutadania els anys 2007 i 2008. (2) Inclou el Programa de prevenció de riscos laborals del personal de l'Administració de la Generalitat. (3) Inclou els programes de pensions i prestacions assistencials, atenció social primària, atenció a les persones amb discapacitat i personal d'atenció social. (3) Inclou els programes de gent gran activa i les polítiques d'igualtat en l'àmbit de l'ocupació. Font: elaboració pròpia a partir dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i Idescat.

NOM DEL CAPÍTOL

110

i també ho fa l’import destinat a la renda mínima d’inserció.

L’import destinat a la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció l’any 2015 és de 174,4 mili-ons d’euros, el 7,7% superior al de l’any passat. També augmenta el nombre d’expedients vigents a 31 de desembre, que és de 29.537, el 9,1% superior al de l’any passat. Altrament, la pensió mitjana dis-minueix de 516,3 a 500,4 euros al mes entre els anys 2014 i 2015.

GRÀFIC IV.5.G14 Evolució de la pensió mitjana i de l’import total de la renda mínima d’inserció, 2012-2015

Unitats: import total en milions d’euros, variació interanual en percentatge i pensió mitjana en euros. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Empresa i Ocupació.

Per a més informació sobre la normativa relacionada amb la inclusió i la protecció social aprovada durant l’any 2015, vegeu el Recull normatiu al web del CTESC.

130,0 132,8162,0 174,4

-23,8

2,1 22,0 7,7

450,7475,3

516,3 500,4

2010 2011 2012 2013

Renda mínima d'Inserció Variació interanual de l'RMI Pensió mitjana