I GRANTEATRO DEL LICEO AUDICIONES … · cua.tro Sinfonías una de las cualcs c>C titula utr!igica"...

9
GRANTEATRO DEL LICEO AUDICIONES SINFÓNICAS ORQUESTRA PAU CASALS PROGRAMA OFIClAL BM:l'IUI:S.L Alft:rNOLOS JUAl'l M:ESTR:SS N E W • Y O ll K l'''• .... I ! ,I ' I

Transcript of I GRANTEATRO DEL LICEO AUDICIONES … · cua.tro Sinfonías una de las cualcs c>C titula utr!igica"...

GRANTEATRO DEL LICEO

AUDICIONES

SINFÓNICAS

ORQUESTRA

PAU CASALS

PROGRAMA OFIClAL

BM:l'IUI:S.L Alft:rNOLOS

JUAl'l M:ESTR:SS N E W • Y O ll K

i\.i•,.:~··:::¡ l'''• .... ~;'

BJ~~~~~~~Iiitfi~i~1~~~~

I

!

,I

' I

ea automóvil de sels clllndros

m6s reslstente y veloz

Auto Ameri can Salón

Córcega, chaflan calle Bailén

~ALÓ~ C:.u·f~ · RAH EX LA PLA:-.I'I'A Bà.JA SERYJ(~JO T>EL I \FI·L'I.\H J-::\" J .Os 1'\J.C'OlS

Calés, Tes, Leche, Natilla, Yoghourt, Chocolates, Pasteles, Sandwlch, Refrescos, Cocktails, Licores, Vlnos, Aguas mlnerales y Champagne. A carga de JUAN FERRER, de los Restaurants Gran Liceo y Gran M etro

XOT-\ . P.w c:-!-.~_~P .. :~"·ll ili hu\;n stl"\·i ... ·io, "'L ru·_l!-' ,.,n p<lr CUalyulèl' uei.CicllCI:S '<!Sit \'llU l'C'l'lóllU:II' a la IJU'CCCIÓil

Domingo 7 de Marzo de 1926

( 2." dc propledad y abono a tardos )

Tàrde, a l as 5

SmUHOD Y ÚlliMO COHCIERTO bajo Ja dirección

del eminente maesfro

HlfXftnOfR ~On ZtMUUSKY Dileclor de ta Sociedad de Conciertos

y Teatro Nacional de Praga

por la

ORQUESTRA PAU CASALS

Audición CU

/

JOSE

Diumenge 7 de fl.larç de 1926

( 2.• de proplotnl I a~on amcnt a tardas

T,lf'da, il les 5

S E ü O H I Ú lT I M C ltH C E R l sofn la dh·ecció

del cmincnf meslre

HlfXftHOlR UOH ZfMliUSKY Director dc la Societat de Concerts

i Teatre Nacional de Praga

perla

ORQUESTRA PAU CASALS

Audició Cif

TORT PELUQUEH.O UI<~ HEÑOHAS

ES P EC I A LI S T A EN O N D U LAC I ÓN PERM A NENTE

Tinturas Henné - Postizos- Masaj e - Manicura

CALLE DE CLARÍS, 32-TELÉF.1860 S. P.

Talleres Grftllco>; Scpüh·cda, 1~:?

l

j'

.

~ i"0E&:.~~~"'~-~~ ..... ;- .......... --'=-=''---="=-==-~---=--~e~~!'¡,,

~ ·~

.. I

I I

I

I I

I I

I

~ ~ ~· '

;

I

I

••••••• • • • •• • •• ••• • • • • • • ... · • ·· .. • l • •

:• proveedores de · • 9. la Real Casa •.

• • • • • • • • • • •

r/fostc1ny, Llopart y C:, ~ S. en C ~

• • I OVf.ROS

: PolSI'() d.· Gr<ll'Íd . Con~~ jo dc Cic·lllll I rd. \CI.:>.¡ A

• • • BARCFLONA

• • • • • • • • •

: STOCK DL f)ERI AS \' l~RILLAi\TES : • • ~ EXj)OSICIO~ DE ~ PLA TE RIA \' RELOJERIA

• • • • ~ OB]CfOS DE ARTf: • •. (Colt'.:ción B.uh, d1cnn.: PARIS. Excfu:;ird) : • • • •

•. t=.\B~IC\ Dc JOVEKIA : •. Y ORFEBRERiA • • • • • • • • • • 1!1 • • •

•• •• • • •• •••••••

·-=· -- -=

·~ ~

)t ")

' ~ ,·:

l:

. A

l ••

I . ~

li ¡

Paseo de Gracia, 35 Calle Buensuceso, 5

PRIME I?A PARTE -·----

Schubert

PRIMERA PART

Schubert

I,

11 '

I

S 1NFONJA en si menor (in­completa). T.- Allegro modcrnw. Il.- Andant(·.

I SIMFONIA en si menor (in­

acabdda) . I. ·\lk••ro moderat<>.

~

i

J Mozart

Nocturn o, pa ra instru­ment os de cuerda.

I 11. - .\nuante

Mozart 1:

11

Nocturn, per a in s t ru-men!~; de corda. 1

1

~~~ I

~

El Piano STEINW A Y & SONS I

EL PIANO DE LOS INMORTALES I

,.

!I

Acepte usted el Consejo del Doctor

"Boca que se limpia no enferma"

lfmpiese usted Ja suya con los dentífricos

PIOLINA y tendra dientes como perlas y encfas de acero

T uho de pm; la: 2 pis F rasco de elixir. 2 •50 pis

Nofas al programa

EMILIO NIKOLAS REZNICEK Donna Diana Com'PO~itor contemponineo naci6 en Viena el año 1861. De•puh dc

cursar la carrera de abogado, se consagr6 a la música, que .estudi6 a Grat~ y a Leipzig. Se distingui6 en el doble upeeto dc d~rector de orquesta y compositor, particularmente en el g~nero de 6pera. Ha com· puesto las siguientes: La doncella de Orleans, Satanella, Donna D1ana, .t:mmeric Portenat, Till, Culen$pugel, Retter 8/aubart y ]ud1tb. Computo adcm~s cua.tro Sinfonías una de las cualcs c>C titula utr!igica" Y otra "h-ó­nica", dos suites, Serenata, Preludio y Fut,a, el poema sin(6nico ··Petter Scblemil", las variaciones tituladas "Historia tragiea", un Rcquiem, Oper­turn ~legre, Opertura tragica, un poema para tenor y orqueata, y mucha mútica para euarteto, piano v lieder.

Su nombre apareee por primera vez en nuestros progrnmas de con­ciertos. La 6pera Donna Diana, esta ba<nda en un drama dc Calderón y ha sida uno de sus mas grandes 6xitos. Fué estrenada, baio la dirccci6n de Mahler.

FRANCISCO M ALIPIERO lmpr esloncs del natural

Compo~itor italiana modernl,imo. Naci6 en Vencci~ el año 1882. Estu­di6 música en el Liceo de Bolonia, con Rossini, resjdi6 mucho tiempo en Alcmania, ttabajando con Max Bruch. Al lado dc Rcspighi. Se distingu" entre los modemos compositores italianes. Es profcsor del Conservatorio de Parma, es crftico notable, auto• de innumernblc& artfculos en defensa de sus avanzadas opinioncs.

Ha compucsto las 6peras Elen e Fuldano, Sagno d'un tr~Jmonto d'Anrur­nno, Carrossa. Pantea, Berufle chiozottc i Orfeu. Obra s sinf6nicas: Sin· fonia deglieroi, Sin/onia del marc, Sinlooia del Silenzo i delia !>forte, Impressioni del vero (tres sedes); Pausa del silenzio, Ditírambo tragico. Armenia; Per una favola cavallerttsca, Orittnte imaginaria. Tiene adcmas un extensa repertorio de obras dc mú~ica de carnera para instrumentes de cuerda, para piano, lieder, etc.

El sentida de la obra que ejecutamos hoy por primera vez, esta in· cluldo en el tftulo: lmpresiones del na rural, Baja esta denominaci6n ba compuesto tres ser:ies de cuadros para orquesta; s bta la tercera de la de lo' tres cuadros que describen repectivamentc: Umt ficsta en el val/e del I nfierno, Los gall os y Turantt!Ha a Capri. De los prop6aitos del autor nos informa el mismo en las siguientes lfncaa:

"Estas lmpresiones dt!l natur.al, igual que las dos series anteriores an· teriores, no pretnden reproducir materialmente lo que yo be vi$tO u oido, sino que son como un. eco musical de ciertas sensaciones que he experi­mentada ante algunas manifestaciones de la naturaleza y de la vida. De todos modos en la TaranteJ.I .a Capri, mh que en ninguna otra, el color y el ritmo se aproxima al original, pues me impresion6 en gran manera en el sítia de Tobar y la isla de Caprí un balle tradicional, que conserva todavía tantos elementos ñtrnicos e instrumentes del pagan.i~mo, basta obtcner sonor:idades cnsi divinas. Involuntariamcnte, me domin6 el enciso. Por consiguicnte entre estas lmpr'esiones, pareee mb particular, la que mAs se acerca a la realidad.

K ARL GOLDMARK Sakunfala

El conocido compositor húngaro, que se ha populariz.ndo como autor de la 6pera La. reina de Saba, se inspir6 en el drama indio Sakuntala del • poeta Kalidasa, para cornponer una opertura con el slgulentc argumento:

Sakuntala, bija de una ninfa, es enviada por el Gran Sacerdote a un bo;-

' que UR:rado para ser eduooda alll. Sakuntala en el cuito de los dioses. Durante uno cacerla el rey Duschpanta, encuentra en el bosque a Sakun· tala y en el mi•mo in9tante se enamora de ella. Sigue una escena de amor, que termina jur6ndose eterno amor. El rey se despide de Sakuntala y le hace entrega dc un anillo, por el cua! ser~ reconocida como su esposa.

Un podero•o •:tcerdote, al cua\ se olvidó Salruntala de hacer el debido acatamiento, lc jura venganu obligando al rey que se olvide dc ella. Por otra partQ. Sakuntala picrde el anillo, bañandose en el rio sagrada.

Conducida a presencia del rcy, éste no la reconoce y In recbaza. Su~ acompañante> niEganse a devolverla a su pais por ser esposa de otro, y SakuotaJ.a permanece sola, en plena desesperación. Las ninfas. sus berma· nas tienen piedad de ella y consiguen sea de nuevo recogida por su ma· drc.

Unos pe•cadore& han encontrada el anillo y lo han entregado al rcy. A su vista, reeuerda de nue,•o a Sakuntala y es v!ctima de fuerte dolor y de un gran desespero, para encontrar la amada desaparecida.

Después de una lucha con los esplritus malos, de la cua! sale viciO· rioso, encuentra de nuevo a Sakuntala, para disfrutar en adelante de una [elicidad sin fin.

BELA BA.RTOK

Oanzas popularee rumanas Compositor h(angaro, también moderntsimo. Nacido en 1881 a Magys·

~entimklos, habiéndose dlstinguido principalmente por su trabajo en favor del folklore nacional, que inspira un gran n<unero dc sus composiciones.

Es una músiça de marcada individualidac\, que se ha hecho c61ebre entre $US contempor'llncos bnjo el triple a9pccto de goon pianista, compositor y colecciones de cantos popularos.

Las princlpales c0\1\'POSiciones siníónicas son: Scherzo; Kossufh; Bur· /~<ca: Dos rctratos; Bagatelas; no.< imogenes; Miaués y otras suites. una de las cuales se tituln Dante. También ba compuesto mucha música de canrera y vocal, una óper;r. y una pantomina.

La suite que boy damos a c:onocer es una coleeción de baUes POJlUia· res rumaneses. instrumentados para pequeña orquesta, de factura muy ca­racterística. Se componc de siete números que se ejecutan sin interrum· cióa.

IOOR O. STRAVINSKY Puiclnclla

Esta suite ainfónica es extraida del ballet escénico del rnismo titulo, recorriendo la obra de un lado al otro, para dar una clara idea de tal g~nero de música. Estl construfda siguiendo la forma cU.sica de la gran Suite y el Coacierto grosso e inspirada en temas y en estilos¡ de Per­goluc.

I. Optrturo~~·Sinlon/a. 11. a) Serenata. (De d08 jóvenes bajo la ventana de dos doncell~s

me lat~giosaa.) b) Cbenino. (Baja.n las mujeres y apedrean a los g-alanes.) e) Vivo. Solo violfn. (Aparieión de Puxineli tocando el violin). d) And•u•tino. (Aparición de su amiga Colombina).

UI. a) Tar.anta/J.a. b) Toacat~. (Donde se descubre toda la martingala Q.e Pullineli,

resucitando despuh de matarlo. lV. Gavota, con dos vari·aciones. Variación 1.• oboe y trompo.

Variación 2.•; fagot y flauta. V. Solo de contrabajo y trombó. (Gran bufonada de dos puxinelis).

VI. Minueto. (Despuh de conocer las facecias de Puxineli, se quita este la méacara, renuncia a su conquista, llega su mujer y acaban felices.)

GR,\N TEATRO DEL LICEO

Notes al programa

EMIL NIKOLAS REZNICEK Oonoa Diana

Compositor contemporani, nat a Viena, l'any 1861. Després de seguir la carrera d'advocat. es cnnsagrl a la roúsic:a, que estudià a Gratz i a Leipzig. S'ba distingit en el doble aspecte de director d'orque$tra i com­positor, p:.rticularment en el gènere d.òpera. Ha compost les següents: LJ donzella d'Orleans, Satanella, Doona DianB, Emmeric Fortunat, TiJ/ Eulenspic&el, Ritter Blaubart i Judit. Té adem~s produïdes 4 Simfonies (de les quals una s'anomena "trà¡lca" i altra "irònica"), dos su1tes, Sere­nata, Preludi i Fuga, el poema simfònic "Peter Schlemil", les variacions titulades "Història tràgica", un Reqwem, una Missa, Obertura alegre, Obertura tràgica, un poema per a tenor i orquestra. i molta música per a quartet, piano i lieder.

Son nom apareix per primera vegada en nostres programes de concerts. L'òpera Donna Diana, és composta ~obre un dr.anra de Calderón, i ba es­tat un dels seus èxits m6s grans. Aquesta obra !ou estrenada sota la di­recció de Mahler.

FRANCESC ~1ALIPIERO lmprcaslons del natm•al

Compo;itor italia nrodernls~im, nat a Venècia. l'any 1882. Estudià la música al Liceu dc Bolònia, an1b Bossi i després n Alemanya on residí llarg temps trebaUa11t amb Max Bruch. S'ha fet un lloc distingit, al cos­tat dc Respighi, entre els m!Jsics italians del dia que han dut eires dc renovació a l'art de llur pafs. Es ademés professor al Conservatori dc Par­ma i musicògraf notable, autor de nombrosos articles en defensa de ses IIJ)inions avançad<>s.

Ha compost les òperes Elen e Fuldano; Sogno d'un tra.monto d'autum­no, Canos"-11, PJUJtea, Barulfe chio:zzotte, Orfeu., Sette canzone, La mas­cberat,a delle principesse prigionere i Francesco d Assisi (mistttri). Obr~ simfòniques : Sinlonia degliroi; Sinfon,ia del mare; Sinfonia del siJenzio e dena Morte; Impressioru da/ vero (tres s~ries); Pausa del silen.zio, Diti­rambo r:ra~rico; Armenia; Per una fiAvoiJA cavaUeresca; Oriento imagina· rio. Té encara un extens repertori d'obres de música da eamer.a per a ins­truments de corda, per a piano, lieder, etc.

El sentit de l'obra que executem avui per primera vegada, h inclòs en el seu titol: Impressions del natura/. Sota aquesta denominació ha pro­duit tres sèries de quad rets per a orquestra¡ aquesta h la 3.• formada de tre!< quadres qu.e descriuen respectivament: Una festa a la vall de l'iniere. -Els Galls-i TaranteHa a Capri. Del• propòsits de l'autor ens infon:na ell mateix amb les següents ratlles:

"Aquestes Impressioas del natural, igual que les de les dues sèries anteriors, no pretenen pas reproduir materialment ço que jo he vist o sen­tit, sinó que són com un eco musical de certes sensacions que he experi· mentat al davant de qualques manifestacions de la natura i de la vida. De tota manera, en la TaranteH.a 11 Capri, mb que en les altres, la color i el ritme s'atancen a l'original, car m'impresslonA fortament el fet de trobar a l'illa de Capri una dansa tradicional que serva encara tants d'ele· ments rltmics i instrument-als del paganisme, fins arribar aovint a conte· nir sonoritats quasi dionisíaques. Involuntàriament, llur enc!s em dominà. De consegüent, entre aquestes impressions, potser semblarà la m6s estra­nya, aquella que s'acosta m~s a la realitat."

KARL OOLDMARK Sakuntala

El conegut compositor hongarès, que · s'ba popularitzat com autor de la òpera La reina de Sal1a, s'inspirà e11 el drama indi Sakuntala del poeta Kalidasa per a compondre una obertura amb el següent argument:

Sakuntala, filla d'una ninfa, Es enviada pel G~an Sacerdot a un bo ,e sagrat per a ésser all! educada en el culte dels deus. Anant de cacern el rei Duschjanta, veu al bosc Sakuntala i n'és al punt em~rendat. ~c~ue•x una escena d'amor, que acaba amb el prometatge d. ambdos. El re1 "aco­miada de Sakuntala i li fa a mans un anell, amb el qual sera reconeguda coor la seva muller quan més tard el segueixi al palau.

Un sacerdot podcróf, al qual Sakuntala ha oblidat de fer el degut ac.­tamcnt. es venja d'ella fent que el rei la oblidi i en perdi tot record. D'al· tra banda, Sakuntala perd l'anell, banyant-se a un riu sagrat.

Amenada a la presència del rei, aquest no la reconeix i la rebutja. El seus acompan~·ants, es neguen a tornar-la al seu país per ser l'e pos;¡ d'un altre, i Sakuntala roman tota sola, en plena desesperació. Lc, nim­fes, ses germanes, s'apiaden d'eUa fins a conseguir que sigui de nou acu­llida per llur marc.

Uns pescadors han trobat I. anell i l'han dut al rei. En veure' I, torna a aquest el record de Sakuntala, i penedit de Ja seva mala obra és corprè. de forta dolor i sent un gr.an daler re retrobar l'amada desapareguda.

Després d'una lluita amb els mals esperits, de la que el rei surt vic· toriós, troba de nou Sakuntala, per fruir en endavant una felicitat sense fi.

BELA Bi\RTOK Danse .. populars rumaueses

Compositor hongarès, tamb6 modcrnlssim. Nat en 1581 a Nagy~zent­mil<los (nbans Hongria, nvui Rumania), és el cap de la nova escola ru­mnne~a, havent-sc distingit principalment per la seva obra en favor d.l folklore nacional, que inspira una bona part de ses composicions. Els un músic de marcada individualitat, que s'ha fet cèlebre entre els seus con­temporanis en el triple aspecte de gran pianista, compositor i aplegador dc cants populars.

Ses principals composicions simfòniques s6n: Scherzo; Kossuth: Bur· /esca; Dos retrats: 1JagntcHes; Dues imatges; Nénies; i tres suites, una de les quals es titula Dante. Tambê ha compost for!(a música dc cambr~ i vocal, una òpera i uno pantomima.

La suite que donem a conèixer avui és un aplec de danses popularo mmanescs, instrumcntade~ per a petita orquestra, de caient molt carac· teristic. Es compon de set números que s'executen sense intertupci6.

IOOR O. STRA VINSKI Putxlnel·lt

· Aquesta suite simfònica és e.:treta del ballet escènic del mateix titol, recorrent l'obra d'un cap a l'altre per donar una idea bastant clara d'ai­Ull gènere de música. Es construïda seguint la forma clàssica de Ja gran Suite i el Concerto trosso anlics inspirada en temes i en estil de Per¡;o­lese.

Donem a continuació Ics diferents parts que integren la suite, sense in­terrupció:

I. Obertura-Simfonia. Il. a) Serenata. (Dc dos joves sota la finetra on hi ha dues donzelles

melangioses). b) Scberzino. (Baixen les dones i apedreguen els galans amb te-

rrina casolana.) . e) Vivo. ~ioll sol. (A;parició de Putxin~H.i sonant el violí). d) A ndantzno. (Apanc16 de la seva am1ga Colombina.)

III. a) Tarante/1a, b) Toccata. (On es descobreix tota la m'\rtingala dc PutxineJ.li

ressuscitant després que el maten.) ' IV. Gavota, nmb dues variacioDA. V.ari01ció 1.•: oboè i trompa Varia-

ció 2.•: fogot i flauta. ' V. Solo d~ contrabaix i trombó. (Gran bufonada dels dos PutxineHis.)

VI. a) Mmuetto. h) Final. (Després de conèixer tothom les facècies de PutxincHi

aquest es Uev.a la mhcara, renúncia a sa conquesta arri: ba le, seva dona i acaben per ésser feliços.) '

KARL GOLDMARK

GRAN TEATRE DEL LICEU

~ .. f.

I

/0 f E R Coll..rs dc p~:r!es ~nc.

Passeig dc Gràcia.

SF.OUNDA P.\IHE

Reznicek Obertura de la ópera DoN­

NA DIANA (1, iJ au di ción)

Malipiero IMPRESIONI DAL VERO. tres

piezas par a orquesta (1.a audición) .

T. - Fiest.'l en el ..-alie Jd inlierno.

li,- Lo' ¡:-allos. lli. - 'faran tela en Carl'l.

Goldmark S AKUNTALA, obertura.

/

MERCADE BARCELONA

( J"'" ,-,ui. 1c1 cic 11nlt,:

~nc;,; per tUnpfi,,r ,·ot!~tr:;

Te/Non n ° 1375 - A

S F OONA i>A IH

Reznicek Oberturél dc la ópera DoN­

NA DIANA (1. a audi­ció)

Malipiero ~ hiPJlESIONS DEL NATURAL.

tre::; peces per a or­quest ra {I 11 audició)

T.- Fc,tn a 1 vall <lc l' infern.

11. ¡;:¡,¡:-alls. lli.- Tarnclt:I·Jn a Cnpri.

Goldmark 8-'IKUNI'ALA, obertura

,,

. ----= 2_-~~-~~

r.s.n.l~ ~H~H on Hfl~m~HD~ un. -----RAMBLA DE LAS FLORES, 10 y 26 ==-=----~-

EL l\IAYOH S U RTIDO E N MATE­RIAL l YE RADIO - TELE:FONIA

PR~~CJOS S IN C O :àiPE'rENCI A

ÚNICO 'l'AJ .. I .. ER Y I .. ABORA'l'O·

RIO E SPECIALIZADO EN

r-_r. s. H.

PERSONAl~ 'l'~j{'N ICO COUPETEN 'l' E

P IDAN DATO S.

PRI~CIOS . ESQUEU AS. Y CONSUL 'l'AS

Q U J.¡ SlR!HPRI~ SERAN GRArl'I S

HF~RRA1HIEN'rAS E SPECIALES P ARA

A.FICJON ADOS Y PROFESION ALBS

r

·I :¡

i 'li I

I

I

===== GU.AHD .ARHOPÍA G R A'I'lS

rr;::~ de José Peluq~:::: .

I i

t

Onduloción permonenle con los oparolos de foma mundial , , ··'Neslle" (omericono) y "@allia" (froncés) n

puerta del Ongel, 12, pral. 'Celéfono 1394 A. u ~ --'1·

Tl:ò:RCEI~A PARTE

Bela Bartok

Danzas Populares Ru· manas (1 . • audición).

Stravinsky

Put.CJNELLA, suite

TEI?CEI?A PAilT

Bela Bartok

Danses Populars l~uma

nes (t " audició)

Stravinsky

PurxJNEVLJ, suite.

EXTIRPA EL VELLO DE RAIZ CADA VEZ QUE SE APLICA REAPARECE

--~ MENOR NUMERO DE PELOS IGUAL QUE CON LA

DEPILACJON ELECTRICA ,___,,_ .. ,,....____,

¡ ,I I

~~~~~~-

J. COHEN Reparación de Alfombras

FONTRODONA, 54.- BARCELONA

/

Alexdndcr YOn Zcmlinskr

HO<~A SANA

DIENTES BLANCOS

Excelente calldad

y módlco preclo

Auto American Salón

Córcega, chatlan calle Ballén

PIANOS

GROTRIAN

STEINWEG

A gen tes:

Casa Werner, S. A.

Ronda de la Un,iversidad, 31