I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ PER LA MILLORA DE … · La metodologia de treball d’EDAS és...
36
PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL MAPA DE PROBLEMÀTIQUES I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ PER LA MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME A ARENYS DE MUNT Informe de resultats Desembre 2016
-
Upload
phungduong -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
Transcript of I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ PER LA MILLORA DE … · La metodologia de treball d’EDAS és...
PROCÉS D’ELABORACIÓ
DEL MAPA DE PROBLEMÀTIQUES
I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ PER LA
MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME
A ARENYS DE MUNT
Informe de resultats
Desembre 2016
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 1
Realitzat per:
Rambla Guipúscoa, 77-79, Bx.1ª 08020 Barcelona
Tel: 93 278 19 82 Web: www.edas.cat
Direcció tècnica del procés i redacció de l’informe:
Obdúlia Domínguez
Dinamització dels grups de treball i buidament de resultats:
Obdúlia Domínguez
Ricard Álvarez
Direcció facultativa i suport :
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 2
ÍNDEX
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 3
ÍNDEX ................................................................................................................. 2
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4
2. METODOLOGIA ............................................................................................. 6
3. RESULTATS DE LES SESSIONS DE TREBALL ...................................................... 9
3.1. Sessió de mapa de problemes, 24 de novembre 2016 .................... 10
3.2. Sessió de Formació/Reflexió: Comunicació i Xarxa. 29 de
novembre 2016............................................................................................... 16
3.3. Sessió d’estratègies d’actuació. 1 de desembre 2016 ..................... 24
5. APUNTS I REFLEXIONS SOBRE PROPOSTES DE FUTUR ................................. 29
6. VALORACIONS DE LES SESSIONS DEL PROCÉS .......................................... 32
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 4
1. INTRODUCCIÓ
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 5
El civisme i la convivència esdevé un dels grans debats a les nostres ciutats i pobles, i és
per això que està de forma permanent en l’agenda política dels municipis. La
complexitat de la societat actual, derivada del context socioeconòmic, tecnològic,
demogràfic, etc. comporta una situació de canvi constant i, cada cop més,
l’abordatge de la diversitat social i per tant, de la diversitat de necessitats esdevé la
clau de la convivència i requereix d’eines per la gestió del conflicte. Gestionar la vida
quotidiana del municipi, i el conflicte, com a element inherent a les nostres societats, fa
que aquesta esdevingui un repte. Així, les qüestions derivades del civisme responen a
aquests dos aspectes: la gestió de la diversitat i del conflicte que es genera producte
de necessitats diverses, així com de maneres diverses de viure el poble.
Abordar les qüestions relacionades amb el civisme des de la proactivitat i la
responsabilitat ciutadana és la clau. La reflexió del paper que cadascú de nosaltres
tenim en el nostre entorn és una tasca permanent i necessària per afrontar la
convivència de forma constructiva.
En aquest sentit, Arenys de Munt mostra la seva voluntat per mantenir un debat obert i
participat en torn al civisme i la convivència, perquè la ciutadania, des de la
coresponsabilitat, s’incorpori i actuï.
El present document és producte d’un procés de tres jornades intenses de debat i
reflexió entorn al civisme i la convivència al municipi, que es van dur a terme entre el
24 de novembre i el 1 de desembre d’enguany. En ell es recullen les diferents visions de
les persones participants, les seves inquietuds i les seves vivències, en el que ha estat un
espai d’aprenentatge mutu.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 6
2. METODOLOGIA
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 7
La metodologia de treball d’EDAS és vivencial i participativa. Els continguts s’expliquen
després de viure’ls a partir de dinàmiques, i l’explicació d’aquests és una reflexió
col·lectiva dels participants més que no pas una transferència de dades i conceptes.
D’aquesta manera, les vivències ens porten a noves reflexions, i les reflexions
col•lectives generen coneixements molt més útils que les exposicions teòriques. Perquè
assegurem que són els participants qui elaboren continguts a partir dels seus interessos i
necessitats. De la mateixa manera, totes les dinàmiques parteixen de la base de les
experiències prèvies dels participants, i aquesta és la matèria prima dels continguts.
Les fonts de la nostra metodologia són la facilitació, el Teatre de l’Oprimit, el Treball de
Processos i la Comunicació No Violenta. I alguns dels autors dels mètodes que utilitzem
són Juanita Brown, Arnold Mindell, John Paul Lederach o Marshall Rosenberg.
Com a facilitadors, la metodologia és un dels pilars de la nostra feina, perquè és allà on
el com treballem entra en coherència amb els continguts de participació que
propugnem.
Els diferents espais participatius exposats en aquesta proposta han estat oberts a la
participació de totes les persones que viuen i treballen a Arenys de Munt. I, a més,
s’han realitzat convocatòries específiques per assegurar la participació dels principals
agents socials.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 8
El treball desenvolupat pel personal tècnic d’EDAS ha estat a partir dels següents
objectius:
- Fer aportacions per identificar les problemàtiques de convivència i civisme del
municipi.
- Realitzar un treball reflexiu/formatiu, que permeti realitzar un abordatge assertiu
i convivencial a les problemàtiques detectades, amb l’objectiu de millorar la
tasca de definició de possibles solucions.
- Elaborar potencials propostes d’intervenció i prioritzar-les.
Per tal d’assolir-los s’han articulat en les següents accions:
1 Sessió de treball per l’elaboració d’un mapa de problemàtiques d’Arenys de Munt.
Moment del procés dedicat a realitzar la diagnosi col·lectiva de la situació del
municipi pel que fa al civisme i la convivència.
2 Taller formatiu i de reflexió
Abans de definir i consensuar les estratègies de treball que s’haurien d’implementar
per a donar solució a les problemàtiques detectades s’ha proposat la celebració d’un
taller de reflexió.
La seva finalitat ha estat realitzar un abordatge assertiu i convivencial a les
problemàtiques detectades, que permeti millorar la tasca de definició de possibles
solucions.
Metodològicament la sessió formativa ha combinat breus moments de transmissió de
continguts amb moments de caràcter primordialment vivencial i amb una elevada
càrrega dinàmica i participativa. S’ha desenvolupat una sessió formativa:
TALLER DE COMUNICACIÓ i XARXA
3 Taller per a la definició d’estratègies d’acció
El treball desenvolupat a les sessions anteriors, junt amb la diagnosi realitzada, ha
permès situar a les persones participants en posició d’elaborar propostes d’actuació
per tal de cercar possibles solucions a les problemàtiques detectades i prioritzar-les.
4 Retorn de resultats
El retorn de resultats del procés ha estat previst realitzar-se amb la entrega del present
informe.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 9
3. RESULTATS DE LES
SESSIONS DE TREBALL
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 10
3.1. SESSIÓ DE MAPA DE PROBLEMES, 24 DE NOVEMBRE 2016
La 2a tinent d'alcalde, Benestar Social, Convivència i Ocupació, Sra. Àngels Castillo
dóna la benvinguda als assistents i exposa de manera resumida el motiu pel qual es
desenvolupen aquests tallers de participació sobre civisme i convivència al municipi.
Aquest neix del discurs reiterat per part d’alguns ciutadans de que existeixen situacions
d’incivisme al municipi que cal resoldre, i tot i que des de l’Ajuntament d’Arenys de
Munt s’han desenvolupat diferents accions de comunicació per resoldre’ls, aquests
persisteixen, segons l’opinió d’alguns veïns i veïnes.
Posteriorment els tècnics d’EDAS exposen els objectius de les sessions i la dinàmica a
desenvolupar.
Objectius de les sessions sobre Civisme i convivència:
Identificar situacions de manca de civisme i convivència a través d’un
mapa/arbre de problemes.
Desenvolupar una actitud proactiva que permeti reconèixer i actuar, des de la
responsabilitat personal davant situacions d’incivisme.
Definir estratègies que ens permetin, de manera col·lectiva abordar les
problemàtiques detectades.
Els objectius de la present sessió són:
Detectar símptomes, fent un treball d’identificació de problemàtiques
relacionades amb el civisme a Arenys de Munt.
Identificar possibles causes o “arrels” a les problemàtiques detectades.
Dinàmica de treball a la sessió:
1. Presentació de les persones participants.
2. Dinàmiques per conèixer-nos: es realitza per grups, on els assistents exposen
quines són les seves expectatives, aspectes en comú que comparteixen i
aspectes diferents que no comparteixen. Seguidament es posa en comú.
3. Dinàmica del termòmetre.
4. Identificació de les problemàtiques: “posem fulles a l’arbre”. Es fa un treball per
grups, seguit de posada en comú.
5. Identificació de les arrels profundes que generen els problemes: “resseguim les
arrels de l’arbre”. Es desenvolupa en grup gran.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 11
6. Tancament i cloenda.
La sessió de treball MAPA DE PROBLEMES es celebra amb la finalitat d’elaborar una
aproximació a l’estat actual de les problemàtiques del municipi. Des de la perspectiva
d’EDAS aquest és un primer moment del procés que té com objectiu compartir la
diagnosi col·lectiva de la situació del municipi – de les persones participants - pel que
fa al civisme i la convivència.
La dinàmica de treball realitzada s’anomena “L’arbre dels problemes”. El seu
desenvolupament ha permès:
La detecció de “símptomes”, fent un treball d’identificació de
problemàtiques relacionades amb la convivència i la seva ubicació al
barri.
La identificació de possibles causes o “arrels” de les problemàtiques
detectades.
1a dinàmica de treball. Dinàmica del “termòmetre”
Un cop finalitzada la presentació i les dinàmiques per conèixer-nos, s’ha desenvolupat
una dinàmica de treball amb les persones participants que perseguia identificar
diferents posicionaments en relació a la situació actual del municipi.
La dinàmica utilitzada s’anomena “Dinàmica del termòmetre”. Per a dur-la a terme les
persones facilitadores han demanat a les persones participants que es posicionin
respecte a tres “enunciats” sobre percepcions del seu municipi; els enunciats proposats
han estat els següents:
“A Arenys de munt el civisme és bo”.
“A Arenys de Munt el civisme es pot millorar”
“A Arenys de Munt jo puc contribuir a la millora del civisme”.
S’ha demanat a les persones participants que es posicionin “gradualment” des de la
percepció personal de TOTALMENT D’ACORD fins a la de TOTALMENT EN DESACORD.
Com a resultat, s’observa un posicionament majoritari en els tres enunciats de totes les
persones cap a la posició D’ACORD.
En pocs minuts totes les persones comparteixen visualment les seves percepcions i
tenim una idea clara del punt de partida de la sessió, per a assolir els objectius de la
mateixa.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 12
2a dinàmica de treball: “Arbre de Problemes”
La segona dinàmica utilitzada ha estat l’anomenada “Arbre dels problemes”: la qual
s’inicia demanant a les persones participants la identificació de problemes ( les fulles
de l’arbre ).
Les persones participants reflexionen i treballen en grups petits, i posteriorment posem
en comú el llistat de problemes que cada grup ha recollit.
Els resultats obtinguts s’exposen a continuació en l’Arbre de Problemes d’Arenys de
Munt:
“ARBRE DELS PROBLEMES”
ARENYS DE MUNT
Al llarg del debat, i en relació a les dificultats que existeixen amb el civisme a Arenys de
Munt, sorgeixen altres idees de com anomenar a l’arbre de problemes:
“Arbre de la vida”
”Arbre dels reptes”
Aquests noms alternatius, o complementaris, permeten obrir la mirada de com hem de
copsar les dificultats relacionades amb el civisme i la convivència, més des d’allò que
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 13
forma part de la vida, la quotidianitat i també d’allò que suposa un repte, més que un
problema.
Relació de problemes i qüestions sorgides del treball grupal i individual:
“Posem fulles a l’arbre”:
1. Degradació dels béns i serveis:
Manca de respecte dels béns.
Molta brutícia, mancances en el servei de neteja ( façana església, burilles,
mobles i electrodomèstics,...).
Manca de responsabilitat en el reciclatge.
Deixadesa respecte a la ubicació de les escombraries i l’incompliment d’horaris
( escombraries que es queden dies al carrer ).
2. Manca de respecte a les persones:
Soroll i molèsties per la nit ( bars, terrasses,...)
Soroll vehicles, maquinàries, icontaminació acústica en general.
Atenció a la gent gran ( situació actual d’abandó i incomprensió ).
3. Convivència a l’espai públic:
Els gossos no van lligats al passejar pel carrer; també és exagerat el número de
defecacions i pixades i no s’entén que entrin a les botigues (on no hauria
d’estar permès).
Molt aparcament irregular de vehicles, en zones on molesten als vianats i/o no
està permès.
Excés de velocitat dels vehicles a motor, tots els tipus, al casc urbà.
Conductes de manca de respecte de conductors de bicicletes, patinets i
similars, per l’excés de velocitat, circulen per voreres estretes i no deixen la
distància de seguretat respecte als vianants.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 14
Relació de qüestions sorgides en la identificació de les arrels o causes
profundes als problemes detectats: “Resseguim les arrels de l’arbre”:
A continuació s’exposen les idees que van sorgir en el procés de debat i de discussió
de quines poden ser les causes que estan darrera dels problemes d’incivisme a Arenys
de Munt.
SOLIDARITAT CULTURA COMUNICACIÓ COMUNITAT
SENTIT D’ALLÒ COMÚ RESPONSABILITAT RESPECTE
EMPATÍA CANVI DE SISTEMA/IDENTITAT DE POBLE
CURA ESTIMA “APEGO” AMOR
VELOCITAT DELS CANVIS DEMOGRÀFICS / AUGMENT DE LA POBLACIÓ
“M’ENFOTISME” CONSCIÈNCIA
ARRELAMENT / CANVI GENERACIONAL
VALORS EGOÏSME EDUCACIÓ FAMÍLIA
LIDERATGE INFORMACIÓ CONEIXEMENT URBANITAT
TIPUS D’URBANISME I CREIXEMENT ( BLOCS )
AMIGUISME PERMISSIVITAT INCOMPLIMENT NORMATIVES
EXEMPLARITAT i EFICÀCIA DE L’ADMINISTRACIÓ
En la sessió de treball hem trobat diferents posicionaments en funció de les persones
que han comunicat les seves observacions sobre el problemes que es perceben a
Arenys de Munt, i els sentiments que els generen; el grup, majoritàriament, arriba a la
conclusió que la majoria de les problemàtiques estan interrelacionades i que és
necessari un abordatge integral per a fer un mapeig que ens permeti fer propostes
d’acció i trobar solucions.
Com arrel de les problemàtiques detectades observem actituds i canvis en la forma de
percebre el poble i que té a veure també amb el canvi social. Així, observem quatre
línies fonamentals d’argumentació de les causes:
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 15
1. Manca de diàleg i de participació:
S’observa una manca general de comunicació, tant pel que fa als canals com a les
habilitats. Les persones estan molt capficades amb el seu dia i dia i s’ha perdut el
coneixement de l’altra, d’allò que unia i que era la font del bon veïnatge, l’ajut.
Aquesta pèrdua s’observa en la poca col·laboració i participació d’associacions
veïnals, AMPES, etc., malgrat que Arenys de Munt encara conserva un teixit associatiu
cohesionat.
2. Canvi demogràfic i urbanístic
Es posa en evidència que el poble ha canviat substancialment en els darrers anys, ha
crescut i ha guanyat diversitat. L’urbanisme, en alguns casos no ha afavorit la cohesió
social, ja que aquest creixement s’ha fet ràpid i en alguns casos en blocs de pisos, el
que fa perdre el caràcter de poble, i per tant, la identitat que esdevé eix vertebrador
de la gent d’Arenys de Munt.
3. Pèrdua de valors de convivència
Es manifesta que hi ha una pèrdua d’aquells valors que unien a la gent, i generaven
aquest sentiment de pertinença al municipi. Cada cop més la gent va a la seva, i es
troben a faltar aquells aspectes relacionats amb el respecte, la urbanitat, la
responsabilitat, etc. Es planteja que de vegades no cal explicar o barallar-se amb
ningú, sinó tenir una actitud i un comportament exemplar que permeti als altres
reflexionar sobre el seu propi comportament. En aquest sentit, un participant explica
una anècdota que li va passar a uns amics que visitaven Suïssa, quan els hi va caure
un paper de l’entrepà a terra i com que ells no el recollien ho va fer un senyor que
passava per allà, sense dir res. Aquesta actuació va impactar profundament en
aquestes persones. És per tant, el guanyar en consciència del sentit d’allò comú el que
cal recuperar, perquè neixin sentiments d’amor, estima i cura per l’altre i per allò que
ens uneix.
4. Paper exemplar de l’Administració Local
L’Administració Local ha de tenir un paper important i una funció de lideratge. Ha de
tenir un comportament exemplar de bon afer. Sovint és la primera que amb un excés
de permissivitat no compleix la normativa i no dóna exemple. Es planteja com
l’Ajuntament també té la responsabilitat de la informació, de fer actuacions
immediates i efectives, sancionar, és a dir, actuar. En aquest sentit, és posa de manifest
el paper de la policia local i la seva acció.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 16
Un cop finalitzada la sessió de diagnosi i abans de definir i consensuar les estratègies de
treball que es proposaran implementar, emplacem a les persones participants a
prendre part en la celebració d’un taller de caràcter formatiu i reflexiu, a realitzar com
a continuació del procés.
La seva finalitat es realitzar un abordatge assertiu i convivencial a les mateixes, que
permeti millorar la tasca de definició de possibles solucions, fent una aproximació des
de diferents punts de vista.
Metodològicament les sessions formatives combinaran breus moments de transmissió
de continguts amb moments de caràcter primordialment vivencial i amb una elevada
càrrega dinàmica i participativa.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 17
3.2. SESSIÓ DE FORMACIÓ/REFLEXIÓ: COMUNICACIÓ I XARXA. 29
DE NOVEMBRE 2016
Els objectius de la present sessió són:
Ser conscients de la diversitat i de com neix el conflicte.
Elaborar mecanismes i habilitats que permetin abordar i gestionar el conflicte.
Generar un espai de reflexió en relació al conflicte i la convivència.
Dinàmica de treball a la sessió:
1. Dinàmiques per començar a observar que és la diversitat i com pot aparèixer el
conflicte.
2. Introducció a la diversitat i el conflicte.
3. Pensem com ens agradaria que fos el nostre poble en un “pensa/escolta”.
4. Exposició: “Comunicació i Xarxa”.
5. Debat obert.
6. Tancament amb les idees força.
La sessió de FORMACIÓ/REFLEXIÓ entorn a la diversitat i el conflicte i amb una
exposició titulada “Comunicació i Xarxa” té com a finalitat prendre consciència de
quina és la responsabilitat personal i compartida en tot allò que té a veure amb el
civisme i la convivència.
Dinàmica del pensa/escolta:”Com m’agradaria que fos el meu poble”
Prèviament a aquesta dinàmica, les persones pensen i escriuen el que diran.
Posteriorment, en grups de tres persones, en que mentre una d’elles parla, per uns
minuts, les altres escolten sense interrompre, s’exposa “com m’agradaria que fos el meu
poble”.
Idees sorgides:
Més ben urbanitzat: més cases i menys blocs
Més accés a la cultura
Més interacció.
Bons serveis públics
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 18
Poble més participatiu amb cases més familiars, bons veïns, serveis d’oci i culturals,
jardins i espais per a animals.
Visc al millor poble que podria haver. M’agradaria que no creixés massa més, que
no s’escapi la possibilitat de conèixer-nos.
Em sobra el soterrament de la riera. Que hi hagi un Plaça de Mercat (que es va
perdre).
Em va molt bé l’àrea comercial (DIA) però fa mal al petit comerç.
M’agrada que hi hagin moltes associacions i m’agradaria que es cuidessin molt
més.
No hi ha massa aparcaments, jo no els trobo a faltar però, molta gent es queixa.
El més important són les persones, les seves relacions i que ens coneguem.
La cohesió entre les entitats.
La riera no és tant important.
Tots els serveis, hospital, biblioteca.
Com a la Cuba d’en Fidel: “revolució o mort”.
Per a tothom pa i casa.
Que la gent participés i ningú fos reprimit.
Una riera neta, que tothom la conservés i respectés.
La gent respectada.
Tothom apostés per una Catalunya lliure dins un conjunt de pobles.
Un poble més participatiu, net i amb menys cotxes. Més espais per anar tranquil
sense cotxe. Més participació i que el govern deixi decidir a la gent. Que parés de
créixer el nombre de vilatans, ...
Un poble amb teixit comercial potent, amb iniciatives culturals, musicals i que la
gent ho aprofités.
Que el govern fos obert a totes les participacions.
Amb sensibilitat social.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 19
Aspectes del debat després de l’exposició: “Comunicació i xarxa”.
A l’inici del debat tothom coincideix que hi ha un moment en la comunicació en que
el diàleg costa i no sabem perquè.
Una de les persones participants exposa que troba a faltar dues paraules: respecte i
generositat. En aquest sentit, també sorgeix la qüestió de com la generació de
confiança és produeix a través del respecte i el respecte a l’espai personal.
El conflicte també s’observa com una font d’oportunitats i aprenentatges. Sinó es viu
des d’aquí el conflicte derivarà en un xoc. S’exposa que sovint es viu el conflicte com
alguna cosa negativa, i en l’àmbit esportiu es pot veure clar. Aquesta idea de
conflicte com a oportunitat genera algunes controvèrsies i dubtes entre les persones
participants. L’equip dinamitzador explica una experiència personal en la qual es va
donar la oportunitat de canviar una experiència de desconfiança i prejudici per obrir
un espai a la confiança, amb un resultat positiu i enriquidor. Es comenta com a Arenys
de Munt hi ha 53 associacions que ajuden a molta gent que hi està implicada. Les
persones que participen de les entitats tenen esperit de servei i aleshores el conflicte no
existeix, els altres veuen entrega en aquestes persones i ni es qüestiona la possibilitat
del conflicte.
Sorgeix la dicotomia de lluita/joc, en que les lluites s’han de convertir en jocs i les regles
del joc han de ser rigoroses perquè no es tornin lluites.
També apareix la idea de que més llibertat requereix més responsabilitat i de vegades
ens trobem persones que volen més llibertat però, sense responsabilitats.
Una altra persona exposa que la confiança va també amb els gens de les persones i
que hi ha gent més confiada que altra. Les persones més confiades tenen més risc de
rebre més “pals”. Aquesta posició es respon des d’un altre participant en el sentit que
la confiança depèn de l’experiència de la gent. Així, des de l’optimisme s’aporta més i
s’ajuda de forma més profitosa a solucionar el conflicte. Davant la diversitat quan hi ha
temps i informació es produeix alguna cosa positiva.
En aquest punt sorgeix una qüestió: on/com posem la frontera?
En el grup es posa de relleu com cada cop hi ha més informació i poca convivència.
Caldria desconnectar el mòbil i connectar-nos els uns amb els altres. Aquesta
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 20
desconnexió és el que busca el sistema econòmic. Es planteja si als polítics els interessa
el civisme, en un món on el que es mou és la propaganda i consumir. Ara no és com
abans que era trucar-se, parlar, compartir temps. Els espais de tots s’han de respectar
per tothom, i en la nostra societat sembla que els espais comuns no són de ningú, quan
són part d’una responsabilitat compartida que aquests espai estigui en condicions.
Hi ha un acord en on està la línia de la llibertat personal: en la família, la nació, etc.,
per no traspassar-la, on acaba la llibertat de cadascú. Quan trobem normes la gent
està més disposada a respectar les normes. Sinó es poden respectar, les imposem?.
Així, es planteja la pregunta: on està el domini sobre les altres persones?. Dins la família
ja es produeixen conflictes de civisme i cal tenir clar quines són les regles i els límits.
Es manifesta que les mateixes coses que es parlen aquí també passen en altres
municipis, i apareix la qüestió de: “els incívics no venen”; potser falta informació?. Un
participant que resideix a un altre municipi exposa que en el seu poble la gent només
hi va a dormir i que no hi participa de la vida social del poble, en canvi, a Arenys de
Munt la població és més activa i participativa.
Aparèixer la idea de la societat materialista i de l’exclusió tecnològica, què passa per
exemple a l’Institut si un nen no té mòbil. Es manifesta que alguns estaments ens volen
portar cap a que la gent només vegi la televisió, consumeixi i treballi i tot això sense
pensar gaire, perquè no ens adonem del sistema que ens volen imposar, i és que cada
cop es pensa menys i això porta a la incultura i a la poca participació. En aquest sentit
es planteja que hi ha nivells de conversa que no es poden portar a la plaça perquè la
gent ho viu com un problema i no volen pensar-hi. En aquesta qüestió hi ha posicions
divergents, i alguns participants exposen que també hi ha gent que sí té inquietuds.
En aquest punt d’obre una altra qüestió en el debat, i es posa de relleu que els
coneixements no tenen res a veure amb el civisme, ni amb l’educació. En general, els
mitjans ens porten a parlar de coses trivials, esports, televisió, però es evident que es
pot parlar d’altres temes. Quan es parla de coses bàsiques es fàcil estar d’acord, però
quan parlem de coses més profundes ens sentim qüestionats i no ens posem d’acord.
Això posa en evidència que tenim dificultats per comunicar-nos. Una de les persones
participants explica una experiència a la feina, i que il·lustra el parlat anteriorment, i és
que en aquest espai laboral hi havia gent molt diferent i com que havien de compartir
moltes hores sortien converses molt interessants, inclús amb persones que no havien
estudiat. Això porta a la conclusió de que cal donar l’oportunitat a tothom.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 21
S’arriba a la conclusió que la gent té por a intervenir en situacions conflictives, per
desconeixement del que pot passar si intervé. En aquest sentit un participant explica
un experiment, en que van posar en un ascensor una situació de maltractament i de
les 59 persones que hi van presenciar aquesta situació de maltractament només una
d’elles va intervenir, posant de relleu que aquesta situació és producte de la societat
individualista on la gent no es vol ficar en embolics.
Al finalitzar la sessió es demana a les persones participants que resumeixin amb una
paraula ó una expressió el que ha estat l’experiència compartida durant el taller. A
continuació s’exposa la relació de les mateixes:
RESPECTE ALS LÍMITS
APRENENTATGE REAL PER LA VIDA HUMANA
ENRIQUIDOR
BON ROTLLO
POSAR-SE AL LLOC DE L’ALTRE
COMPANYERISME
RESPECTE
CONFIANÇA
ESPERANÇA
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 22
IL·LUSIÓ
IMPOTÈNCIA
TENIR OPINIÓ SOBRE ELS TEMES
CONVIVÈNCIA
LLIBERTAT ó MORT
COMPARTIR
OBJECTIU COMÚ
UNA BROMA
DEMOCRÀCIA?
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 23
La sessió es tanca amb la posada en comú de les idees força:
- La diversitat està en la base dels conflictes.
- Els conflictes no són dolents, poden ser oportunitats per aprendre coses noves
sobre nosaltres mateixos (com responem, reaccionem, vivim les situacions, la
responsabilitat)
- Cal donar veu sempre a totes les veus, a totes les parts, només així prenem
consciència de la diversitat i aconseguim tenir-la en compte.
- Els canvis en la transformació de la convivència provenen de la transformació
personal.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 24
3.3. SESSIÓ D’ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ. 1 DE DESEMBRE 2016
L’objectiu de la present sessió ha estat:
Desenvolupar estratègies d’actuació davant els problemes detectats..
Dinàmica de treball a la sessió:
1. Dinàmica per començar a sentir la confiança en l’altre.
2. Revisem les arrels de l’arbre de problemes i classifiquem per àmbits els aspectes
de l’arrel sorgits el primer dia.
3. Ens agrupem per àmbits a treballar i definim estratègies d’acció als problemes
detectats a la primera sessió.
4. Posada en comú del treball per àmbits i votació de les propostes.
5. Tancament i cloenda.
El treball desenvolupat a les sessions anteriors, junt amb l’aproximació i identificació a
les problemàtiques realitzada, ha situat a les persones participants en disposició
d’elaborar propostes d’actuació per tal de cercar possibles estratègies d’acció.
Per tal d´assolir l’objectiu plantejat d’elaborar de manera consensuada diferents
estratègies d´actuació per a donar solució a les problemàtiques de civisme i
convivència detectades al municipi es desenvoluparà la següent dinàmica:
a) Dinàmica de treball grupal per l’elaboració de propostes d´actuació. Per al
desenvolupament d’aquesta fase de la sessió es proposà dur a terme la
dinàmica Open Space (Espai Obert). Aquesta dinàmica permet assolir
l’objectiu de la sessió alhora que facilita la participació de tothom i la
incorporació de totes les possibles visions.
b) El taller finalitzà amb una posada en comú per destacar els principals resultats
del treball desenvolupat i la votació per part de les persones participants de
les tres propostes que més agraden.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 25
Estratègies d’Actuació Proposades.
A continuació es presenten les propostes sorgides dels grups de treball:
VALORS, EDUCACIÓ, FAMÍLIA, CULTURA
Crear una associació que promogui els valors socials i morals ( 7 )
Crear Espais d’Acollida ( 4 )
Crear Espais de Trobada per al Civisme i la Convivència ( 3 )
Tallers de civisme i convivència ( 2 )
Escola de Família ( 1 )
Crear una Coordinadora d’Entitats ( 1 )
EXEMPLARIETAT i EFICÀCIA DE L’ADMINISTRACIÓ. IMPUNITAT AMIGUISME I
NORMES
Instaurar la figura del Síndic de Greuges ( a nivell poble ) ( 6 )
Establir mecanismes per a la transparència en la gestió Ajuntament ( 4 )
SOLIDARITAT, VINCLE, EMPATÍA, RESPECTE PELS ALTRES
Tallers intergeneracionals ( ajuntar persones de diferents edats, per
exemple anar a residències de gent gran ) ( 4 )
Dinamització i activitats al carrer ( per exemple fent “més brutícia per
posar-la en contradicció” ) ( 1 )
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 26
INFORMACIÓ, CONEIXEMENT
Exemplaritat fent accions concretes en grups ( 1 )
Tallers dinàmics sobre reciclatge ( per a nens ) ( 2 )
Tallers de cuina ( 2 )
CANVI SOCIAL, URBANISME, DEMOGRAFIA
No sorgeix cap proposta.
Votació de les propostes
Després del treball propostiu en grups ens tornem a reunir en Plenari. En aquest, un
representant de cada grup exposa les propostes sorgides del treball propostiu per
àmbits.
Posteriorment, es reparteixen 3 gomets a cada un dels participants perquè votin les
propostes que consideren prioritàries o més interessants a l’hora d’implementar-les.
L’equip dinamitzador fa un recompte del resultat de les votacions.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 27
L’ordre de les propostes segons votació són:
1. Crear una associació que promogui els valors socials i morals ( 7 )
2. Instaurar la figura del Síndic de Greuges ( a nivell poble ) ( 6 )
3. Crear Espais d’Acollida ( 4 )
4. Tallers intergeneracionals ( ajuntar persones de diferents edats, per exemple
anar a residències de gent gran ) ( 4 )
5. Establir mecanismes per a la transparència en la gestió Ajuntament ( 4 )
6. Crear Espais de Trobada per al Civisme i la Convivència ( 3 )
7. Tallers dinàmics sobre reciclatge ( per a nens ) ( 2 )
8. Tallers de cuina ( 2 )
9. Tallers de civisme i convivència ( 2 )
10. Exemplaritat fent accions concretes en grups ( 1 )
11. Dinamització i activitats al carrer ( per exemple fent “més brutícia per posar-la
en contradicció” ) ( 1 )
12. Escola de Família ( 1 )
13. Crear una Coordinadora d’Entitats ( 1 )
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 28
Aspectes sorgits del debat propositiu
En el treball grupal i propositiu sorgeixen algunes qüestions com són:
- Hi ha gran quantitat d’informació, molta de la qual no prestem atenció. Ens
preguntem si ho estem fent bé.
- Es planteja la possibilitat de crear un web on denunciar els actes incívics, la
qüestió és que això porta a la sanció, i el problema és la persona que ho fa.
- Cal treballar des de l’empatia. A les escoles es treballa tota la qüestió del
civisme i la convivència.
- Oferir informació de quan costa aquella acció incívica. Aquesta ja havia estat
una acció desenvolupada per l’Ajuntament.
- Possibilitat de desenvolupar activitats al carrer que incentivin accions cíviques:
dia de neteja al poble, a la muntanya, etc.
- Incentivar l’estalvi en neteja o recollida de brossa per reinvertir-ho en una altra
cosa. Aquesta acció ja es va desenvolupar.
- Promoure les relacions intergeneracionals (infants, joves, gent gran, etc.)
- Que els joves de 1r i 2n de Batxillerat s’incorporin al projecte Radars.
- Hi ha un grup de gent amb gossos que queden a Can Jalpí i són cívics.
Possibilitat de crear alguna acció amb aquestes persones.
Tancament i cloenda
Després de la posada en comú els participants ens reunim i fem l’abraçada del cargol
per celebrar el treball desenvolupat i la relació sorgida d’aquests tres dies.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 29
5. APUNTS I REFLEXIONS
SOBRE PROPOSTES DE FUTUR
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 30
Algunes propostes i estratègies d’intervenció per al futur:
Abordatge integral, transversal i coordinat. Les intervencions sobre el territori
per la millora del civisme i la convivència demanen que l’organització
municipal estableixi protocols de diagnosi, planificació, intervenció i avaluació
que es facin des d’un abordatge integral. Per a generar-lo esdevé
imprescindible el treball transversal i coordinat de totes les àrees municipals
implicades i que intervenen en el territori (salut, educació, seguretat, serveis
socials, participació, cultura, promoció econòmica, etc...)
El treball i les estratègies d’intervenció a desenvolupar necessiten d’un disseny i
planificació prèvies en el qual puguin implicar-se la ciutadania . Considerem
que per tal que aquest disseny sigui el més efectiu possible i es basi en aspectes
concrets i reals, caldria que fos resultat d’un procés participatiu en el que
puguin implicar-se els ciutadans i ciutadanes a més dels responsables polítics i
tècnics municipals. Per altra banda, el pla d’acció cal que sigui dissenyat tenint
en compte la necessitat de regularitat i perdurabilitat en el temps i l’espai. En
aquest sentit, cal tenir en compte aplicar metodologies pedagògiques,
basades en la pràctica i l’experiència vital (personal i grupal). També cal
preveure el desenvolupament de tallers formatius temàtics sobre aspectes que
tenen a veure amb la convivència (comunicació, civisme, creació de xarxa,
treball en grup, etc...).
Cal preparar “el terreny” per a dialogar amb “els altres”. És essencial que això
passi en espais de seguretat i de confiança. Perquè moltes persones han
expressat un sentiment de por. Per tant la feina de les persones facilitadores del
diàleg ha d’anar focalitzada a no defugir aquesta realitat i trobar estratègies
de creació d’espais de seguretat.
Necessitat de generar espais compartits. Cal establir espais propicis per a fer
activitats conjuntes entre totes les parts implicades. Poden ser espais que, des
d’una vessant allunyada del conflicte, cerquin generar coneixement mutu a fi
de començar a establir ponts i diàleg.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 31
Importància d’enfortir i madurar el treball amb la creació de nous “ponts” entre
grups, i la consolidació dels existents. Possibilitat de treball polítics, tècnics i
ciutadans ( en una mateixa, plataforma permanent...). Importància de la
coordinació, seguiment i avaluació ( ajuntament, policies, ciutadanes,
entitats,...).
Importància de la incorporació als processos participatius de noves persones,
especialment joves, que encara no han experimentat ( o desconeixen )
aquesta manera de contribuir a la convivència. Formació i recursos per
aprofundir i motivar en la participació activa de les persones i entitats veïnes.
Posar-nos com objectiu urgent ampliar la participació de joves i famílies ( a
través de treball amb Associacions de Mares i Pares ( AMPA ) per exemple...). Es
proposa que tècnics i polítics també facin formació, que la fem totes juntes...
Importància de la celebració. La gestió de situacions conflictives i/o
problemàtiques sovint ens aclapara i ens deixem portar pel desànim i per la
incertesa. Quan la situació ha estat controlada i hem trobat algun tipus de
solució, no estem acostumats/des a celebrar els èxits aconseguits, el que
provoca que no es valorin les fites assolides. Això no facilita que es generi un
esperit col·lectiu que ens prepari a afrontar noves dificultats en el futur. Per
aquesta raó, cal tenir present que cal valorar la tasca que es desenvolupa,
destacant els èxits assolits, tot i que puguin ser inferiors als desitjats o previstos.
Conèixer bones pràctiques aplicades a altres territoris. En aquest sentit cal
aprofitar com un recurs les experiències i pràctiques desenvolupades a d’altres
municipis. Aquest és un exercici que es pot desenvolupar tant a nivell tècnic-
polític, com des de l’esfera ciutadana, organitzant trobades per compartir
experiències.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 32
6. VALORACIONS DE LES
SESSIONS DEL PROCÉS
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 33
Tot procés participatiu esdevé una experiència en la qual els agents implicats han
d’aprendre noves maneres de treballar i relacionar-se per tal de construir quelcom
conjuntament. Aquesta vessant educativa del procés suposa també, entre d’altres
aspectes, un aprenentatge continu sobre com organitzar-lo i conduir-lo, per assolir els
objectius marcats prèviament. Per aquesta raó, copsar la percepció dels participants
mitjançant mecanismes d’avaluació del procés és un dels elements que cal tenir en
compte per recollir indicadors de la seva qualitat.
En aquest procés s’ha proposat un mecanisme avaluatiu basat en el recull de les
percepcions de les persones participants en cada un dels tallers desenvolupats, amb
l’objectiu d’identificar aspectes de millora en les dinàmiques desenvolupades. Segons
això al final de cada sessió les persones que han participat, han disposat d’un gomet
per tal d’indicar en un quadre situat a la sortida quin ha estat el grau d’Utilitat (Molt,
Mitjà, Escàs), junt amb el grau de Diversió (Molta, Mitjana, Baixa) que li ha suposat la
participació a cada taller. Els resultats obtinguts es recullen en els següents quadres.
Quadre de Valoració de les persones participants de la sessió
ARBRE PROBLEMÀTIQUES. DIJOUS 24 DE NOVEMBRE
Nº de persones assistents: 15
Divertit Útil
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 34
La majoria de les persones participants es situen en la valoració de que la sessió ha
estat útil i que el format de la mateixa ha estat divertit, facilitant la participació.
Algunes persones manifesten la importància d’aquestes trobades com moments en
que la posada en comú, el debat i la reflexió ens permeten conèixer-nos millor.
Quadre de Valoració de les persones participants del taller
TALLER REFLEXIÓ COMUNICACIÓ i XARXA. DIMARTS 29 DE NOVEMBRE
Nº de persones assistents: 18
Divertit Útil
La majoria de les persones participants se situen en la valoració de que la sessió ha
estat útil i que el format de la mateixa ha estat divertit, facilitant la participació. Ha
estat una sessió intensa i transformadora en que hem pogut treballar la relació que
existeix entre la comunicació – especialment com i des de on ens comuniquem - i la
generació de xarxa.
Elaboració del mapa de problemàtiques i estratègies d’intervenció per a la millora de la convivència a Arenys de Munt 35
Quadre de Valoració de les persones participants del taller
ESTRATÈGIES D’ACCIÓ. DIJOUS 1 DE DESEMBRE
Nº de persones assistents: 11
Divertit Útil
La majoria de les persones participants es situen en la valoració de que la sessió ha
estat útil i que el format de la mateixa motivava a la participació.
