I A capite…

Jo será gens.

(Carles Camps Mundó)

1

Jo, Adrià Ardèvol, que volto els 60 anys i encaro la mort des de Vallcarca tot tornant de veure en Dalmau, vull explicar-me, explicar-te la meva vida, sencera, a tu, de qui només em queda un autoretrat al despatx de casa. Un despatx que va heretar del seu pare Fèlix, que el feia servir per estudiar documents antics que venia amb altres objectes en una botiga d'antiquari ajudat pel senyor Berenguer i la Cecília, una dona molt més guapa que la seva mare, que la meva mare en aquella època. Em costa començar i no sé per on fer-ho ja que la història comença cinc o sis cents anys enrere quan un home turmentat demana l'ingrés al monestir de Sant Pere del Burgal, al Pallars, però se'n desdiu perquè abans t'haig de dir que amb el meu amic Bernat apreníem de tocar el violí amb la Trullols, o que a la botiga hi havia pocs instruments, però una trompeta sona al tirol italià al 1690 i es lamenta d'un incendi d'un bosc: en Jachiam de Mureda ha de fugir de casa seva després de matar l'autor de l'incendi, i fuig amb una medalla d'una marededéu que la seva germana petita cega li regala. Quan l'Adrià torna a la botiga, mentre espera que la minyona, la Lola Xica, el vagi a buscar conversa amb Àguila Negra i el xèrif Carson, els seus inseparables amics de la infantesa, entre la seva habitació i el despatx del pare, el meu gran misteri.

2

Els professors del seminari de Vic fan a mans de Monsenyor Josep Torres i Bages, bisbe de la Diòcesi, un document amb el perfil del seminarista Fèlix Ardèvol i Guiteres, exposen les excel·lències acadèmiques i intel·lectuals i li demanen que l´enviï a cursar els estudis de teologia a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma i malgrat les tímides protestes de Fèlix Ardèvol, quan li comunica la seva decisió el mateix Monsenyor Josep Torres i Bages, arriba a Ostia amb el Santa Maria, ell, que fill de terra ferma, odiava els vaixells. S´instal·la a la residència, a la cinquantaquattro, fa amistat amb en Fèlix Morlin, de Lieja, frare dominicà, desimbolt i amb do de gents que coneix tots els moviments rars de la societat i l´introdueix en el món romà i, diferents i complementaris, discuteixen sovint sobre tot l´humà i el diví i mentre l´un es tanca a estudiar i descobreix nous mons que l´interessen en gran manera i s´instrueix en l´art d´estimar els objectes, l´altre se`n riu del que considera idioteses que no serveixen per a res pràctic i cadascun d´ells es pregunta en què creu i què interessa l´altre. I l´Adrià, va tenir sort de poder centrar-se en la presentació d´Àguila Negra al xèrif Carson, per oblidar l´esbroncada del seu pare quan el va enxampar contemplant embadalit la pintura de l´abadia de Santa Maria de Gerri que hi havia damunt el bufet del menjador, en comptes d´estudiar el violí, que era la seva obligació.

Quan ja porten tres anys d´estudis de teologia, en Morlin s´adona que l´Ardèvole està enamorat! i això li explica el capteniment del seu amic que en aquest moment li passen pel cap totes i cada una de les vegades que ha vist la seva estimada, la Carolina Amato, des del dia que es va regirar el turmell davant seu, mentre passejava amb el seu amic, en Drago Gradnik, i s´enlaire en l´èxtasi i quasi no pot aguantar tanta bellesa veient el seu somriure mentre ella li entrega una capseta que va obrir el dissabte, sol a la ciquantaquattro, tot ordenat, tot net i és que el pare era un home obssessionat per l´ordre material molt més que no pas per la incoherència intel·lectual, en el precís moment que les campanes de Santa Maria in Via Lata toquen les dotze del migdia, plorant i amb mans tremoloses i veu que conté una medalla d´una marededéu, al seu costat un gran arbre i darrere la paraula Pardác, i ell no pot acceptar-la però la Carolina insisteix i just en el moment que resona el crit "la guerra è finita", ells ja no el senten perquè estan a punt de fondre´s en l´abraçada essencial.