Horta 51

barcelona Desembre de 2014 · Núm. 51

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniahortaguinardó www.liniahorta.cat

Comunicació pàg 10La premsa gratuïta es fa forta als districtesmenys cèntrics

Nadal pàg 12Tot a punt per a latradicional Cavalcada deReis d’Horta-Guinardó

Comerç pàg 18El Mercat del Guinardóestrena nova imatge

Esports pàg 20Èxit de la cursa d’orientacióde l’Hospital de Sant Pau

Preocupació per un possibleenderroc de Torre Garcini

El Districte fa una crida a la calma i assegura que “vetllarà” per evitar que Núñez i Navarro la tiri a terra pàg 10

pàg 10

Reportatge pàgs 8 i 9La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Agenda nacional pàg 10López Tena (SI) analitzael procés sobiranista enun col·loqui a l’Spinnaker

Reconeixement merescutEl Vall d’Hebron, un dels millors hospitals públics de tot l’estat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Desembre 2014líniahorta.cat

3 | En Portada Desembre 2014 líniahorta.cat

Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant el Nadal, el balanç devendes dels botiguers milloraconsiderablement.

Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.

Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura aaquesta publicació que “la situa-ció de l’economia de les famíliesha millorat”, i assenyala que “l’a-tur s’ha reduït una mica, aspec-te que provoca que enguany hihagi més consumidors poten-cials”. A més, des de la CCC pre-veuen que l’ocupació en el sectoraugmenti entre un 2 i un 3%, elque podria significar la creació deprop de 6.000 llocs de treball.

Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire

roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.

IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.

El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.

» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català

F. Javier RodríguezBARCELONA

REDACCIÓ4“Les vendes durantel pont de la Constitució han es-tat millors que les de l’any pas-sat, i això ens crea molt bones ex-pectatives de cara al global de lacampanya de Nadal”, explica aaquesta publicació Vicenç Gasca,president de la Fundació Barce-lona Comerç.

L’optimisme dels botiguersbarcelonins és palpable i, se-gons Gasca, enguany es produi-rà una millora dels resultats deles vendes. “L’augment de lafacturació estarà en una forqui-lla d’entre un 2 i un 4%”, augu-

ra Gasca, que també té esperan-ces en què la campanya nada-lenca 2014-2015 marqui un puntd’inflexió en el panorama deso-lador dels últims anys.

Sobre l’avançament de lesvendes de la temporada, Gascaposa com a exemple la campan-ya de la fundació Avui començael Nadal, on els comerciantsbarcelonins van premiar els seusclients amb vals de descompteper bescanviar a les compresdel mes de desembre. SegonsGasca, l’acollida per part delsclients va ser “molt bona”.

La campanya de Nadal arrenca amb força a la ciutat

El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN

L’hora de la veritat

| 4OpinióDesembre 2014líniahorta.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Ser catala no dona ni mes ni me-nys credibilitat a l’hora de donararguments, a favor o en contra,de si Catalunya s’ha d’indepen-ditzar d’Espanya. Escric aixo per-que un tal senyor Marhu-enda –per mes senyes diu que esperiodista–, tot sovint a l’horad’exposar els seus argumentscontra l’independentisme que varepetint com un mantra, primerdeclara a l’audiencia que ell escatala. Un altre es, en Josep Bor-rell, que de tant en tant baixaamb un rai pel riu disfressat dellenyataire i declara que els votshan de ser educats, formats i in-formats i que l’opinio publica ca-talana no esta formada, ni edu-cada sobre que significa laindependencia.

Quina desbarrada, senyor!Aixo nomes s’aplica als ciutadansde Catalunya? Als unionistes es-panyols, no. És que per venturaestan immunitzats de la febre in-dependentista i així ho tenen totclar? Pobrissons catalanets, es-tan abduïts per TV3 i CatalunyaRadio, no tenen remei, estan per-duts, se’ls ha corcat el cervell i noentendran mai el què representaser espanyol. Per que ens hand’insultar? Per que creuen quepensar diferent,es una limitaciode l’enteniment? Alícia Sanchezdiu que enyora aquells temps enquè Franco manava i ella era fe-lic, bona idea! Ens diu: Vull re-cuperar aquella Catalunya de lameva infantesa, on no hi haviatensio. Ostres! Que ho preguntinals morts al camp de la Bota, alsque “queien” per les finestres deles comissaries, als que queda-ven en mans dels germans Creix,Tots tres son catalans, ni que si-gui pel lloc on van naixer.

4Tres beneitsper Jordi Lleal

#TempsDeTorrons#UnAnyDesprés #NoALaViolència

4Convèncerper Josep M. Loste

La sèrie Isabel emesa per TVEva acabar el passat dilluns dia 1.Ha estat una bona sèrie, benubicada, interpretada i forçaben basada històricament. Al-guna cosa no era del tot correc-ta, no obstant Catalunya hi eraben representada: la senyera, elsconflictes dels remences, el títolde príncep de Girona, la con-questa als francesos del Rosse-lló. Alguna cosa més es podiahaver dit, però en fi…

El fe tés que tot es descobreixal darrer capítol: Isabel morta,Ferran II és vist com un estra-nger i els castellans prefereixena Felip el Bell –flamenc– quetantes coses havia fet per Cas-tella: la conquesta de Granada,el descobriment d’Amèrica, con-questa de places africanes, iFerran ha de marxar amb el critdespectiu de “catalanote!”. Aixòla sèrie no ho mostra, només elmostra resignat, quan es treu lacorona de rei de Castella, a ma-nera de renúncia, i ha de tornaral seu país de veritat, la coronacatalano-aragonesa.

Aquest fet, podria ser para-digmàtic de com molts catalanshan contribuït a la construcciód’un Estat espanyol més mo-dern que després no ho agraeix.Podria ser el cas, al segle XIX,del general Prim. Podria sertambé el cas de Cambó quan di-miteix de ministre i adreça una

carta a Alfons XIII a tall de re-tret. Podria ser també el cas dela contribució d’ ERC del 1931 al1939 per a la consolidació d’u-na II República espanyola. Po-dria ser l’exemple de l’operacióreformista de Miquel Roca –l’a-ny 1986– quan un català can-didat a la presidència de l’estatva ser vist com un estranger. Amés “l’encaix a l’estat de Cata-lunya” de Jordi Pujol o el “Fe-deralisme” del PSC.

Segles de col·laboració ca-talana en multitud d’aspectesque han servit de profit a Espa-nya –i de vegades a Espanya ia Catalunya no– no ha tret delcap als espanyols la idea de “loscatalanes lo quieren todo”. Éscom intentar convèncer, ambtots els mitjans a la mà, una es-posa histèricament gelosa que elseu marit, fidel i amantíssim, noli és infidel. Però aquesta conti-nua desconfiant del marit, mal-grat que li hagin demostrat totel contrari.

La millor solució –per almatrimoni i per a Catalunya– ésla independència, que els cata-lans s’esforcin només per alseu verdader país, perquè comva escriure el guionista de ci-nema Jean- Claude Carrière:“No és fàcil fer callar una veuper sempre, esborrar per sem-pre una llengua, els segles par-len en veu fluixa.”

per Francesc Rebolledo

4’El viejo catalanote’

Estic emprenyat, molt empre-nyat –no pas per raons políti-ques– però de tota manera vol-dria expressar, amb tota la ro-tunditat, el meu enuig –aquestsí clarament polític– perquès’acabi, immediatament, aques-ta polèmica tan eixorca i alho-ra tan cancerígena, segons laqual en Mas pujoleja i en Jun-queras caroteja.

Aquesta polèmica d’en-frontament de curta volada –devol gallinaci– entre CiU i ERC,sobre el sexe dels àngels. No, noi no, conciutadans de Catalunya,en aquests moments no po-dem perdre el temps amb con-trovèrsies estèrils. Ara hem d’a-nar per feina: hem de constru-ir un país que té moltes man-cances vitals. Ara i aquí tenimun problema molt greu, el granproblema de debò: a hores d’a-ra, a casa nostra existeixen,com a mínim, 750.000 indeci-sos, que són més propers alNO que no pas al SI, i cal re-convertir-los de totes totes.

És urgent que la gent del car-rer, el poble català de base, s’im-pliqui i comenci a convèncer in-

decisos, tot fent un tallat; és a dir,a través d’arguments simples,però no simplistes. Cal fer ser-vir arguments del dia a dia so-bre qüestions que neguitegen ala gran majoria de la població ca-talana, la qual cosa es resumeixen la dada empírica bàsica.

Si Catalunya no disposaaviat d’una sobirania plena, restindrà sentit a casa nostra i es-devindrem definitivament, i permolts segles, un país del tercermón. Ha arribat l’hora de con-jugar, d’una forma fefaent, elverb convèncer. No tenim mas-sa temps, però tots tenim l’o-bligació de sumar i no pas res-tar, multiplicar i no pas dividirHem de sortir del pou del pes-simisme i la malastrugança i tor-nar a la velocitat de creuer delsanys 2012 i 2013. L’any 2015 ensho jugarem tot: si som capaçosd’albirar l’autèntica llibertat na-cional –la sobirania plena ambjustícia social i equilibri terri-torial– o bé la defenestració deCatalunya. La situació és críti-ca, o ens posen les piles dedebò o bé “finis Catahaloniae”per sempre.

@viudes74: CiU reclama una llista únicaper a una consulta amb una resposta clara.Ara fa un any en van proposar una ambdues preguntes i tres respostes.

@xlemus: Per erradicar la violència cal ac-tuar al futbol base, a l'amateur i al profes-sional. Una feina titànica, però que si no ésconjunta no serveix.

@MaicaMesseguer: Em desitgen BonNadal amb un viral del Whatsapp ple d'er-rades ortogràfiques i acaba dient-me quesi no el reenvio, rebré una mala notícia!

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniahorta.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.15472-2010

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Desembre 2014 líniahorta.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2014líniahorta.cat

@ramirp: Els partits unionistes que diuenque la majoria de catalans no van votarSÍ+SÍ no tenen pebrots d’organitzar unaconsulta i comptar els que votin NO.

@irenelagriega: No, si aún se erradicarála violencia en los campos de fútbol antesque la violencia de género... Tiene valor lacosa.

@ramon_valenti: Desitjar Bon Nadal a unapersona que es passarà fins al dia 7 de generembolicant regals en una botiga és unamolt bona idea.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Un cop el president Mas i Oriol Jun-queras han fet públiques les seves vi-sions de com hem d’arribar a la inde-pendència, i un cop hem vist que hi hapunts de discrepància, però també deproximitat, vull aportar el que crec potser la solució de consens. A grans trets,el president defensa que cal fer un re-ferèndum per a la independència, icom que l’Estat espanyol no el permet,només resta una possibilitat via elec-cions plebiscitàries. Perquè aquesteseleccions siguin plebiscitàries, el seu re-sultat ha de ser clar i incontrovertit a ullsdels observadors internacionals, elsquals necessitem per a poder legitimarla nostra causa.

Catalunya necessita el reconeixe-ment internacional i el vehicle per ar-ribar-hi és amb una candidatura trans-versal de país que superi la dinàmicaconvencional de partits. Un cop el mónsap quines són les nostres intencions, elpresident diu que hem de convidar elgovern espanyol a negociar els termesde la independència. Sap que el món ensmira i Catalunya no pot aparèixer comqui es nega a negociar. Alhora, el governde Catalunya implementarà el LlibreBlanc per a la Transició Nacional ela-borat pel Consell Assessor i impulsaràun sistema participatiu per a l’elabora-ció de la Constitució de Catalunya.

Aquest procés de negociació, crea-ció de les estructures d’estat i dissenyconstitucional durarà 18 mesos, a par-tir dels quals es convocaran unes elec-cions constituents on l’accent ideològicserà establert pels diferents partits perseparat, i es proclamarà l’estat català viareferèndum. En el cas d’Oriol Junque-ras, la seva proposta defensa unes elec-cions convencionals, on cada partitconcorre en solitari defensant el seu po-sicionament ideològic, sota un paraigües

que agrupi els partidaris de la inde-pendència, i que acabin formant un go-vern de concentració.

Aquest govern ha d’actuar com a es-tat independent des del primer moment,sense requerir la negociació amb l’Es-tat espanyol, i impulsar les lleis i refor-mes necessàries que permetin construirles estructures d’un estat independent.Finalment, s’engegarà un procés cons-tituent que serà ratificat en un refe-rèndum posterior. Com podem obser-var, les dues opcions són clarament co-incidents en el seu objectiu final, la in-dependència.

Cal doncs evitar que les discrepàn-cies pel procediment limitin o impos-sibilitin l’objectiu final. Si no hi haacord en què significa unes eleccionsplebiscitàries, podríem considerar queel menys interpretable són unes elec-cions convencionals amb un govern deconcentració.

Si això és així, podem considerar quel’acció d’aquest govern seria, a la vistadels discursos defensats pel president iper Junqueras, la creació de les estruc-tures d’estat, el disseny de la Constitu-ció i la seva futura ratificació via refe-rèndum. Per tant, crec que la fórmulaper arribar-hi és, com sempre, la méssenzilla i fàcil: Proposo la formaciód’un govern de concentració amb l’ac-tual Parlament, que en el que resta delegislatura implementi el Llibre Blancper a la Transició Nacional i dissenyi lafutura Constitució de Catalunya. Un copesgotat l’actual mandat –si fa no fa els18 mesos proposats pel president Mas–,sotmetre l’aprovació de la Constitucióper part del poble de Catalunya via re-ferèndum, alhora que es vota el primerparlament d’una Catalunya indepen-dent, el recorregut polític més impor-tant dels darrers 300 anys.

4Mas i Junqueras: la solucióper Toni Florido

Lo grifonet és la llavor del fruit, la qualesdevé la mostra de l’olivera. Es con-verteix en un fonament que ha de fruc-tificar mitjançant la combinació de tre-ball, constància, laboriositat, motivació,dedicació i talent, entre tantes altres qua-litats. Òmnium Cultural de les Terres del’Ebre va decidir instaurar el premi LoGrifonet l’any 2011 justament per tal dedonar un reconeixement adequat a di-verses personalitats de les comarquescentrals dels Països Catalans que haginexcel·lit en algun àmbit de la societat,malgrat que no hagin estat altament re-conegudes de manera institucional.

El lingüista tortosí Joan Beltran, elmúsic ampostí Octavi Ruiz i l’escriptorulldeconenc Manel Ollé han estat els tresguardonats en les primeres edicions. Estracta de tres mestres en la seva àrea delconeixement, que han deixat llargapetjada al seu pas, car són admirats atord i a dret. En l’edició d’enguany2014 la guardonada és la infermera iprofessora universitària Lola Santaca-talina i Ubiedo.

Natural de Godella (València), re-sideix a Roquetes des dels anys 1970.Vaig conèixer Lola en època adoles-cent, ja fa més de tres dècades, durantla qual vaig anar adquirint una altaefervescència ideològica. Lola parlavaamb l’accent propi de l’horta valen-ciana, amb claredat i sense embuts. Te-nia uns ideals ferms que em van ser-vir d’autèntic mestratge en el camí a se-guir en la meva activitat pública. El seutret distintiu era l’èmfasi que posava enla dignificació de la dona, de la igual-tat real socialment. Obrerista i femi-nista, tenia molt clar que el futur delsPaïsos Catalans passava exclusiva-ment per la independència, per l’esta-bliment d’un nou estat d’Europa queens permetés crear unes estructuresnoves i molt més justes, adaptades a larealitat catalana actual.

Lola és una grifonet evident, l’espillde l’eslògan d’Òmnium: “llengua, cultura

i país”. Fidel a la terra i a la llengua nos-trada, ha fet de l’àmbit professional i delsideals l’essència de la seva vida. Ha ex-cel·lit en la seva professió i en els estu-dis sobre tot allò relacionat amb la sa-lut, amb tot un seguit de màsters que lihan permès accedir a ensenyaments es-pecífics d’alt nivell. Com a professionalde la salut, ha estat vinculada a l’hospi-tal de Tortosa, a l’escola d’infermeriaVerge de la Cinta i a la Universitat Ro-vira i Virgili en l’actualitat on imparteixassignatures com l’antropologia.

Va ocupar el càrrec de Delegada del’Institut Català de la dona de la Gene-ralitat a les Terres de l’Ebre durant di-versos períodes dels dos governs tri-partits a principis d’aquest segle. Ambel seu ull crític, observa amb tristesa coms’ha anat destruint bona part de la sevatasca a favor de la igualtat de la dona pro-gressivament. De fet, anat fent un o méspassos enrere pel que respecta a un bonnombre d’avenços socials és força ha-bitual depenent del tarannà del governdel moment en qüestió, malaurada-ment. Sense fer esment de l’esperit de re-bel·lia, espill d’inconformisme, no esta-ríem parlant de la Lola, la nostra grifo-net amb tot mereixement.

És una pionera de l’independentis-me durant l’anomenada Transició, du-rant la qual es van perdre massa llençolsa cada bugada i es va passar fulla davantde tants crims. Cal retre homenatge a lespersones com ella que van mantenir altala flama de l’ideari independentista enmoments en què la política catalana ma-joritària anava per altres viaranys, de re-núncia rere renúncia, d’agenollamentrere agenollament. L’eclosió del movi-ment independentista durant aquestsegle XXI deu molt a la feina realitzadaprecisament per aquests pioners inde-pendentistes un cop van passar a millorvida “les llargues vacances del silenci”,Joan Cid i Mulet dixit (Jesús 1907-Ciutat De Mèxic 1982), el 20 de no-vembre de 1975. Per molts anys, Lola!

4Òmnium premia Santacatalinaper Emigdi Subirats

| 8Desembre 2014líniahorta.cat

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBARCELONA

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

9 | Desembre 2014 líniahorta.cat

Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBARCELONA

1 2

3

4

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

Desembre 2014

Horta-Guinardó| 10

líniahorta.cat

Temor. Aquest és l’ambient quees respira entre els veïns delGuinardó des de fa uns dies. I ésque, mentre a l’altra banda deBarcelona, els veïns de Sarrià ce-lebraven que finalment no esfaran habitatges al Parc de l’O-reneta, els del Guinardó veiencom Núñez i Navarro penjavapancartes inesperades a TorreGarcini i hi entrava maquinària.

Els fets s’han precipitat en elsúltims dies i no sembla que la po-lèmica hagi d’acabar aviat. De fet,tot apunta que es tracta d’una me-sura de pressió de Núñez i Nava-rro després que l’Ajuntament can-cel·lés la permuta prevista amb laconstructora, que havia de canviarTorre Garcini i Can Ripoll (a Sa-rrià-Sant Gervasi) pel terreny delParc de l’Oreneta. Després d’a-

questa decisió –que també in-clou la intenció de convertir amb-dues masies en equipaments mu-nicipals–, el consistori té dos me-sos per trobar una solució alter-nativa per compensar Núñez iNavarro, temps que la construc-tora sembla disposada a escurçaramb pressions com aquesta.

El mateix alcalde Xavier Triasva poder comprovar de primeramà la preocupació dels veïns elpassat dissabte 13 de desembre,

quan un grup força nombrós vaconvertir la inauguració del nouMercat del Guinardó [veure pà-gina 18] en una protesta en de-fensa de Torre Garcini. La regidoraFrancina Vila havia intentat cal-mar els ànims el dia abans davantla mateixa masia, on alguns veïnss’havien mobilitzat d’urgència. Laregidora va assegurar que ara perara la constructora no pot tirar en-davant l’enderroc i que el Distric-te “vetllarà” per Torre Garcini.

Les pancartes que van encendre totes les alarmes. Foto: Endavant

Preocupació entre els veïns per unpossible enderroc de Torre Garcini» El Districte fa una crida a la calma i diu que “vetllarà” per evitar-ho

»Tot apunta a una mesura de pressió de Núñez i Navarro

La premsa gratuïta es fa fortaals districtes menys cèntrics

COMUNICACIÓ4L’Enquesta deServeis Municipals 2014 indicaque, dels barcelonins que llegei-xen premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix pe-riòdics gratuïts. Es tracta d’unsector que majoritàriament esreparteixen 20 Minutos i la xar-xa Línia Barcelonaamb les sevesdeu edicions, i que té més força endistrictes menys cèntrics comNou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó. Tenint en compte lacaiguda sostinguda en la difusió de20 Minutos, i que aquest té pocspunts de distribució en els barris

més perifèrics, l’alta acceptació deles publicacions gratuïtes en de-terminades zones de la ciutat espodria atribuir a l’increment en ladifusió de la xarxa Línia.

El districte on millor funcio-na la premsa gratuïta és Nou Ba-rris, consumida per un 38% delsenquestats, només superada perEl Periódico (39,5%) i situant-seper sobre de La Vanguardia(36,6%). A Sant Martí i Horta-Guinardó, els lectors de premsagratuïta suposen el 24,5%; a Ciu-tat Vella, el 22,3%, i a Sants-Montjuïc, el 22,2%.

Alfons López Tena parla delprocés català a l’Spinnaker

AGENDA NACIONAL4“La viade l’acord i el pacte amb Es-panya és inviable”. Així de con-tundent es va mostrar AlfonsLópez Tena, president del Con-sell Nacional de Solidaritat Ca-talana per la Independència(SI), exdiputat i exvocal delCGPJ durant el vermut-col·lo-qui que el partit va celebrar elpassat 29 de novembre al dis-tricte.

En una sala superior del BarSpinnaker (Plaça Àlvaro Cun-queiro) plena, López Tena vaafirmar que “la proposta de Mas

és una bona base per parlard’un projecte per fer i exercir laindependència a curt termini”,alhora que va remarcar que “Es-panya no deixarà perdre Cata-lunya”.

Al col·loqui també hi va par-ticipar Miquel Giménez, perio-dista i escriptor, el qual va la-mentar que “fa dos anys queperden el temps mentre perdemdiners, i la nostra gent passagana i els nostres joves marxen”.Giménez va concloure que “noens hem de carregar de raons,ens hem de carregar de coratge”.

El Vall d’Hebron, un dels millorshospitals públics de l’estat

SANITAT4El Vall d’Hebron ésel quart hospital públic ambmés reputació de tot l’estat.Així ho indiquen els resultatsdel primer Monitor de Repu-tació Sanitària (MRS), el noubaròmetre del sector, avalatper les organitzacions col·legialsde metges i infermers i les as-sociacions de pacients.

Però no només això. I ésque si el rànquing es fa per es-pecialitats, l’Hospital Vall

d’Hebron ascendeix fins a laprimera posició en oncologiamèdica.

EL CLÍNIC, DESTACATEl rànquing general el lideral’Hospital La Paz, de Madrid,però just per darrere se situal’Hospital Clínic de Barcelona.L’altre representant català en eltop ten és l’Hospital de SantPau, que tanca la llista dels mi-llors situant-se al número deu.

RedaccióEL GUINARDÓ

Tradició | Els Pastorets del Foment HortencUn any més ja han arribat els Pastorets del Foment Hortenc, sota la direcció de Jordi

Ibáñez. Els dies de les representacions seran el 13, 14, 20, 21, 27 i 28 de desembre ales sis de la tarda, mentre que el dia 26 (Sant Esteve) es faran a les set de la tarda.

El preu de les entrades és de 7 euros i es poden comprar al cafè del Foment Hortenc.

Horta-Guinardó| 12


Un any més, els Reis Mags d’O-rient arriben a Horta-Guinardó,en una nova edició de la Caval-cada, el pròxim 5 de gener.

El trajecte de l’activitat, quecircula per sis barris diferents,omplirà d’il·lusió els carrers deldistricte i tant petits com granspodran gaudir de l’espectacle.De fet, es preveu una assistènciade més de 50.000 persones,una xifra que fou la que es va re-gistrar l’any passat.

La Cavalcada començarà albarri de Can Baró. Concreta-ment, a les quatre de la tarda esfarà un espectacle infantil a lacruïlla de l’avinguda Mare deDéu de Montserrat amb el ca-rrer França, que s’allargarà finsa les cinc. Seguidament tindràlloc l’arribada dels Reis d’O-rient i es lliurarà a Ses Majestatsel pa, la sal i les claus de les ca-ses del barri.

Els Reis marxaran de CanBaró pels volts de dos quarts desis de la tarda per començar,

mitja hora més tard, un itinera-ri pels barris del Carmel, Horta,la Font d’en Fargues i el Gui-nardó, amb sortida de la Comi-tiva Reial al davant del mercatdel Carmel, al carrer Llobre-gós. Tot seguit es farà un reco-rregut pels carrers Pantà deTremp i Dante.

D’HORTA AL PASSEIG MARAGALLDes del carrer Dante, la Caval-cada arribarà al carrer Baixadade la Plana on, aproximada-ment a tres quarts de set i a lacruïlla amb el carrer Tajo, estàprevist que es faci una segona re-cepció a Ses Majestats, lliurant-los també el pa, la sal i les clausd’Horta. Un cop finalitzadesunes paraules que els Reis adre-çaran als participants, pels voltsd’un quart de vuit seguirà elrecorregut de la Cavalcada desdel carrer Tajo cap al passeigMaragall.

Ja al passeig Maragall, la co-mitiva avançarà per gairebétota aquesta via fins a arribar,aproximadament a les vuit, a lacruïlla amb l’avinguda Marede Déu de Montserrat, on es do-narà per finalitzada la Caval-

cada amb el comiat dels Reis.Pel que fa a aquest darrer tramde la Cavalcada del passeig Ma-ragall, es recomana veure-lades de qualsevol punt del pas-seig per poder gaudir de tot l’es-pectacle artístic (es desaconse-lla anar a l’avinguda Mare deDéu de Montserrat). Finalment,els Reis Mags d’Orient marxa-ran a repartir els presents de la

nit màgica a l’alçada del carrerTorre dels Pardals.

ASPECTES IMPORTANTSÉs important saber que noméses repartiran caramels des d’u-na única carrossa, al final de lacomitiva. I també que des de pri-mera hora del dia 5 estarà pro-hibit estacionar a determinatsindrets indicats del recorregut,

especialment al barri del Carmel(els vehicles que no respectin lasenyalització seran retirats aldipòsit municipal).

El mateix dia 5 tindran lloctres cavalcades més als barris deLa Teixonera, Sant Genís delsAgudells i Montbau. Els dies pre-vis es podrà trobar més infor-mació d’aquests tres altres reco-rreguts al web del Districte.

Arriba la Cavalcada d’Horta-Guinardó» Els Reis Mags d’Orient recorreran els diversos barris del districte el pròxim 5 de gener

» Es preveu una assistència de més de 50.000 persones, la xifra que es va registrar l’any passat

Els Reis recorreran els diversos barris d’Horta-Guinardó. Foto: Districte

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Desembre 2014

Ciutat| 14

líniahorta.cat

El metro celebra 90 anys ambun acte i un viatge històric

COMMEMORACIÓ4El metro dela ciutat ha celebrat recentmentel seu 90è aniversari amb unacte institucional al Gran Teatredel Liceu.

Durant l’acte es va presentarel llibre ‘90 anys del metro deBarcelona. 1924-2014’, que con-té una síntesi històrica i abun-dant material gràfic procedentdels fons de la Fundació TMB ide l’Arxiu Fotogràfic de Barce-lona. Després d’un sopar-còctel,

els participants van poder re-viure l’experiència dels primersviatgers del metro fent un tra-jecte amb el tren històric formatpels cotxes M1-M6-M8, que erenpart del parc mòbil del Gran Me-tro el 30 de desembre del 1924,quan es va inaugurar la línia en-tre Catalunya i Lesseps.

L’acte va comptar amb l’as-sistència del president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i l’alcaldede la ciutat, Xavier Trias.

L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i l’alcaldable del PSC, Jau-me Collboni, han pactat recent-ment dues mesures que han deservir perquè els socialistes s’abs-tinguin en la votació dels pres-supostos que tindrà lloc el pròxim19 de desembre per tal queaquests puguin tirar endavant.

Després que la setmana pas-sada el líder d’UpB, Jordi Porta-bella, anunciés que la coalició quelidera s’abstindrà en la votació,ara l’abstenció socialista ja espot donar per feta després queTrias i Collboni hagin acordat enels darrers dies una rebaixa de laT-10 i una renda infantil de 100euros al mes per a les famíliesmés necessitades.

Pel que fa a la primera me-sura, aquesta servirà perquè elbitllet més utilitzat per a la ciu-tadania passi de 10,30 euros a9,95 euros. Aquest descens del

preu suposa una rebaixa del3,4%. En el pacte, els líders deCiU i PSC també hi van incloureuna ampliació en les condicionsd’ús de la Targeta Rosa i l’am-pliació del servei d’autobús.

Pel que fa al segon pacte,Collboni va anunciar fa uns diesun pla de rescat social valorat en20 milions d’euros. El pla inclou

una renda infantil garantida de100 euros mensuals per a les fa-mílies de la ciutat que estiguin enel llindar de la pobresa –amb unpressupost de 9,2 milions–. Tam-bé inclourà una partida de 8,3 mi-lions per fomentar l’ocupació i, fi-nalment, l’augment dels recursosmunicipals destinats a combatrela pobresa energètica.

A partir de l’any que ve viatjar amb la T-10 serà més barat. Foto: Arxiu

Collboni i Trias pacten una rendamínima infantil i rebaixar la T-10

RedaccióBARCELONA

El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB

Política | Podemos aposta per confluir amb GuanyemEl cercle de Podemos a la ciutat apostarà per confluir amb Guanyem de

cara a les pròximes eleccions municipals del maig de l’any que ve. La decisió es confirmarà el pròxim mes de gener en una votació que es farà un cop s’hagi

constituït formalment el Consell Ciutadà Municipal de Podemos de la ciutat.

Desembre 2014

Ciutat| 16

líniahorta.cat

Els accidents de moto han patiten els darrers temps un augmentimportant a la ciutat. Si l’anypassat, entre els mesos de generi octubre hi va haver 9 víctimesmortals, enguany la xifra hacrescut fins a 15. Ara, l’Ajunta-ment ha decidit actuar i ha po-sat en marxa un pla de segure-tat viable per frenar aquestatendència.

El passat 14 d’octubre es vacelebrar una reunió entre l’A-juntament i els grups de Segu-retat Viària i de la Moto delPacte per la Mobilitat, on es vaelaborar un primer document ies va posar en comú la proble-màtica. D’allà n’ha sortit un plade 17 mesures per reduir la si-nistralitat de motos i ciclomotorsamb quatre punts que l’articu-len: la sensibilització i la pre-venció, una modificació nor-

mativa, la correcció de les pau-tes de comportament i l’anàliside la informació.

Pel que fa als canvis norma-tius, el consistori vol demanar ala Direcció General de Trànsit lamodificació del reglament ge-

neral de conductors, que permetconduir motos de fins a 125centímetres cúbics amb els car-nets tipus B (els de vehicles dequatre rodes). Aquesta mesurava ser aprovada fa una dècadapel govern espanyol i ha estat undels causants de l’augment devíctimes mortals, ja que segons

dades de l’Ajuntament, el 45%dels conductors morts en acci-dent de moto tenia el permís B.

CANVIAR HÀBITSUn dels grans canvis que vol im-pulsar aquest pla de seguretat ésen els hàbits del motorista. Eldocument insisteix, a través decinc punts, en la necessitat decanviar hàbits “inadequats”. I ésque, segons l’Ajuntament, en-guany els accidents amb vícti-mes han augmentat un 7,1%,amb quasi un 30% a causa dedesobeir un semàfor i quasi un15% per la manca d’atenció en laconducció.

Tot això implica que a partird’ara la Guàrdia Urbana posaràuna atenció especial en les in-fraccions que facin els motoris-tes, com la conducció fent esses,els girs inadequats o arrencarquan el semàfor encara està envermell. També s’augmentaranel nombre de radars, els controlsd'alcoholèmia i drogues i elscontrols de velocitat i d'ITV.

Que anar en moto no sigui un perill» Davant l’increment d’accidents d’aquests vehicles, l’Ajuntament posa en marxa un pla de seguretat» Es recullen 17 mesures, que van des d’augmentar la sensibilització fins a demanar un canvi normatiu

RedaccióBARCELONA

MOBILITAT4Barcelona és laciutat europea amb més motosper habitant, ja que actualmentté al voltant de 277.000 vehiclesde dues rodes a motor, el que su-posa un 30% del parc total d’au-tomòbils de la ciutat.

Segons la darrera enquesta demobilitat feta en dia feiner, entreels usuaris de la moto hi ha unperfil majoritari d’homes, d’en-

tre 30 i 64 anys, que bàsica-ment utilitzen aquest vehicle peranar a treballar i fan uns trajec-tes de 13 minuts de mitjana.

Les víctimes dels accidents demoto representen el 60% deltotal de lesions en accidents. Toti que els de ciclomotor han min-vat, els de motocicleta han aug-mentat. La majoria de víctimestenen entre 26 i 56 anys.

La ciutat amb més motos

Enguany les víctimes mortals

han crescut respecte a l’any

passat

Les motos són un mitjà de transport molt utilitzat pels barcelonins. Fotos: Arxiu

Anàlisi | Estudiar els llocs dels accidentsEl pla de seguretat viària inclou mesures per millorar la informació i

l’anàlisi de l’accidentalitat i poder actuar sobre el lloc de l’accident i lainfraestructura viària. Per aconseguir-ho es faran estudis analítics dels

trams on hi ha els accidents i es prendran mesures per millorar-los.

Desembre 2014

Comerç| 18

líniahorta.cat

Després de quatre anys de tre-balls i obres, el renovat Mercatdel Guinardó es va inaugurar elpassat dia 13 de desembre. Tot iles actuacions que s’han imple-mentat a l’equipament comer-cial, aquest ha conservat unapart de l’emblemàtica torre delvell mercat, per la seva singula-ritat i perquè dóna personalitatal conjunt de l’espai.

El nou mercat té una super-fície comercial de 2.000 metresquadrats i una àrea d’autoserveide prop de 1.800 que gestional’empresa Carrefour. A més, s’hapotenciat l’accés principal per lanova plaça oberta entre el mer-cat i el passatge Llívia, un indretde 2.000 metres quadrats per ones pot accedir a la planta on hi hales parades de productes no ali-

mentaris. També s’ha creat unaltre accés des del carrer TeodorLlorente, que facilita l’entrada al’espai d’autoservei. Aquestesdues entrades s’obriran pròxi-mament.

Per mitjà d’escales mecàni-ques i d’ascensors, el públic po-drà accedir a l’espai on es con-centren les parades del mer-

cat –a la planta superior– i a l’a-parcament –al soterrani–. Tam-bé s’hi han instal·lat plaques fo-tovoltaiques i un sistema de re-frigeració d’aire fred i calent.

El mercat és obra dels ar-quitectes Lluís Cantallops, AlbertValero, Marta Bayona i Marta Vi-cente, i ha comptat amb un pres-supost de 6,3 milions d’euros.

Una imatge de l’exterior del renovat mercat. Foto: Ajuntament

El Mercat del Guinardóestrena el seu canvi d’imatge» Fa pocs dies es va celebrar la inauguració del nou equipament

» Les obres han respectat una part de la característica torre de l’espai

Cor d’Horta vesteix de Nadalels carrers del districte

TRADICIÓ4L’Eix comercial Cord’Horta i Mercat celebrarà du-rant els pròxims dies tot un se-guit d’actes relacionats amb lestradicions nadalenques.

En aquest sentit, el pròxim 19de desembre l’associació comer-cial començarà a celebrar el Tióde Nadal, una tradició indispen-sable a Catalunya durant aques-tes dates. El dia 19 Cor d’Hortaconvidarà els nens del districte afer cagar el Tió al Mercat d’Hor-ta durant la tarda, mentre quel’endemà dia 20, la celebració tin-drà lloc al carrer Tajo amb pas-

seig Maragall. Finalment, diu-menge 21, la Rambla del Carmel,cantonada amb el carrer Lle-tres, serà l’escenari del Tió.

Per altra banda, l’associacióorganitza també el trenet de Na-dal, que enguany tindrà cinc re-correguts diferents pels carrersmés importants de l’eix comercial.

I ja de cara a Reis, Cord’Horta instal·larà una carpa a laplaça Eivissa on portarà els tresMags d’Orient, amb el seu co-responent patge, perquè els in-fants puguin fer-se una fotogra-fia i deixar-los la seva carta.

NADAL4La primera edició delconcurs d’ornamentació i deco-ració de Nadal en balcons, apa-radors de comerços i façanesd’edificis de la ciutat de Barcelonaja està en marxa. L’objectiu d’a-questa iniciativa, engegada des dela regidoria de Comerç, Con-sum i Mercats, és fomentar laparticipació de la gent en els ac-tes de Nadal que es fan a la ciu-tat. Els quatre pilars d’aquest cer-tamen són la tradició, la innova-ció, la sostenibilitat i la seguretat.

Amb la convocatòria d’a-quest certamen, l’Ajuntamentvol compartir amb la ciutadaniala responsabilitat d’aconseguirun enllumenat i una ornamen-tació nadalenca característica.

En el concurs es convoquentres categories adreçades a trespúblics diferents: una a la ciu-tadania –guarniments de bal-cons–, una altra als comer-ciants –decoració d’aparadors–i una última als hostalers i pro-pietaris d’edificis.

Per poder participar en elconcurs cal enviar fotografiesde les ornamentacions en bal-cons, façanes o aparadors co-mercials al web bcn.cat/guar-neixelteunadal. El termini perpoder-les enviar finalitza el prò-xim divendres 19 de desembre.

Pel que fa a la categoria d’es-tabliments comercials, el pri-mer premi que s’atorgarà tindràuna dotació econòmica de 4.000euros, el segon de 2.000 i el ter-cer de 1.000 euros.

RedaccióEL GUINARDÓ

El districte ja viu Nadal. Foto: Cor d’Horta

Ornamentació amb premi

Les propostes d’ornamentació es poden enviar fins al dia 19. Foto: Arxiu

Horaris | El Constitucional suspèn la llei d’horarisEl Tribunal Constitucional va suspendre fa uns dies la llei d’horaris comercialscatalana, després d’admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposatpel govern de l’Estat. L’alt tribunal assegura que aquesta admissió a tràmit no

suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs, que resoldrà pròximament.

Desembre 2014

Esports| 20

líniahorta.cat

Prop de 300 participants a lacursa d’orientació de Sant Pau» L’hospital modernista acull la segona prova de la Copa Barcelona » La carrera va estar organitzada pel Consell de l’Esport Escolar

Presenten una campanya perfomentar la pràctica esportiva

CAMPANYA4Fomentar la pràc-tica esportiva en els municipis dela demarcació de Barcelona.Aquest és l’objectiu de la novacampanya de la Diputació, Pen-ja’t una medalla!, una iniciativaque es va presentar fa uns dies alReial Club Tennis Barcelona.Entre els padrins d’aquesta cam-panya hi ha el capità del FC Bar-celona, Xavi Hernández, els ex-tennistes Albert Costa i JordiArrese i el jugador de waterpoloJordi Sans.

Durant l’acte de presenta-ció, el president de la Diputació,Salvador Esteve, va assenyalar

que “l’objectiu d’aquesta inicia-tiva és potenciar la pràctica es-portiva entre la meitat de la po-blació que no fa esport”, i també“engrescar a la gent perquè uti-litzi els equipaments esportiusmunicipals”.

La primera actuació de lacampanya serà el Festival de laInfància, que se celebrarà del 27de desembre al 4 de gener al re-cinte firal de Montjuïc. Per altrabanda, també es vol celebraruna jornada de portes obertes alsequipaments municipals de caraal mes de març per incentivar lapràctica esportiva.

Tot a punt per al torneiginfantil de la UE Horta

BÀSQUET4La secció de bàs-quet de la UE Horta celebrarà elspròxims dies 3 i 4 de gener la ter-cera edició del Torneig InfantilUE Horta-Temple Grup. Lacompetició, que tindrà lloc al pa-velló CEM d’Horta, comptaràamb la participació de vuitequips de categoria infantil: elCB Cornellà, el CB Cerdanyola,el JAC Sants, l’Stadium Casa-blanca, el CB Granollers, el CBLa Salle Manresa i els dos con-

junts de la categoria amb quècompta la UE Horta.

Els participants estaran divi-dits en dos grups de 4 equips ca-dascun. El primer dia, el 3 de ge-ner, es jugarà la fase de grups,mentre que l’endemà, dia 4, seràel torn de les eliminatòries finalsper decidir el campió.

Enguany el patrocinador delcampionat serà l’empresa im-mobiliària Temple Grup Con-sultors.

Obren les inscripcions perparticipar en la Magic Line

CURSA4La segona edició de laprova solidària Barcelona MagicLine ja ha començat a caminar.El període d’inscripcions es vaobrir a principis de desembre i afinals de novembre es va celebrarl’acte de presentació d’aquestaprova que tindrà lloc el pròxim 1de març.

Els participants hauran de re-córrer un circuit que passaràper 7 turons de la ciutat de Bar-celona, cadascú d’ells dedicat a

una causa social. Els corredorshauran d’ascendir als turons dela Rovira i del Carmel, tots dos aldistricte d’Horta-Guinardó.

De moment ja s’han inscritmés de 1.100 corredors a la cur-sa i s’han recaptat prop de 2.000euros, tot i que encara és d’horaper fer balanços: l’any passat, laMagic Line va recaptar un totalde 120.000 euros que es vandestinar a diversos projectes dela Fundació Sant Joan de Déu.

Un moment de la presentació. Foto: Òscar Giralt / Diputació

Gairebé 300 persones –la granmajoria nens i nenes– van par-ticipar en la segona prova de laCopa Barcelona de curses d’o-rientació el passat diumenge dia14 de desembre als jardins del’Hospital de Sant Pau.

Aquesta activitat, que va te-nir lloc en aquest recinte mo-dernista per primera vegada, vaestar organitzada pel Consell del’Esport Escolar de Barcelona, enel marc del calendari del circuitde carreres d’orientació que im-plementa al llarg de la ciutat deBarcelona.

Els participants van pren-dre la sortida amb un mapa a lesmans, on hi havien marcats totun seguit de punts per on haviende passar en el menor tempspossible. Un dels aspectes que

destaquen els organitzadors d’a-quest esdeveniment és el fet que“aquest esport permet la parti-cipació familiar” i no comptaamb un límit d’edat.

Per altra banda, aquesta cur-sa d’orientació va col·laboraramb la Marató de TV3, que en-guany estava dedicada a la llui-

ta contra les malalties que afec-ten el cor.

De manera paral·lela, el re-cinte modernista va celebraruna jornada de portes obertesper mostrar el seu patrimonials visitants. Tot plegat, una jor-nada esportiva i solidària que vadeixar molt bon regust.

Gran part dels participants a la prova eren infants. Foto: Twitter (@rosalizandra)

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Atletisme | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar

dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.

Agenda| 22


[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 18 DE DESEMBRE21:00 XV Clàssica a Horta-Guinardó. Concert de

Nadal 1714: el barroc i la sèrie harmònica, ambcantades de cambra barroques de J. S. Bach,Handel i Scarlatti, a càrrec de la soprano Ma-ria Elena Medina, el travesero David Corominasi el clave Joan Castillo. / Crist Redemptor.

DIVENDRES 19 DE DESEMBRE21:00 Taller d’artesania creativa de Nadal, on

s’ensenyarà a fer un arbre nadalenc alterna-tiu. A càrrec d’Esther Pérez. Activitat gratuï-ta. / Centre cívic Matas i Ramis.

DIVENDRES 19 DE DESEMBREDes de les 10:00 del matí Fira d’artesania a

Horta, amb diverses parades d’artesans vin-guts d’arreu. La plaça Bacardí acollirà una novaedició d’aquest esdeveniment, que se cele-bra el tercer divendres de cada mes.

FINS AL 19 DE DESEMBREMatí-TardaRecuperart. Exposició de pintura que

implica la recuperació de materials. Art en tresdimensions a càrrec de Joaquim Riera. /Centre cívic el Carmel.

DISSABTE 20 DE DESEMBREMatí-TardaMostra l’Art femení surt al carrer, una

exposició de dones artistes on es mostren lesseves habilitats en pintura, costura i dansa.Oberta a la participació. Organitza la Vocaliade la dona de Can Baró. / Parc de les Aigües.

DIUMENGE 21 DE DESEMBRE18:00 El grup de teatre dels Lluïsos d’Horta ofe-

reix una representació pròpia dels dimonis iels pastorets a la seva seu, situada al carrerFeliu Codina 7-9.

DIMARTS 30 DE DESEMBRE17:30 Tallers de descoberta. Nadal de joc. Ar-

tijoc, una ocasió per viure amb els més petitsi descobrir jocs de taula cooperatius i d’altrestipus. Activitat familiar. Adults entren de franc./ Biblioteca Guinardó.

DISSABTE 10 DE GENER19:00 Partit de waterpolo entre la UA Horta i el

CD Waterpolo Elx, corresponent a la desenajornada de competició. / CEM d’Horta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La tradicional obra teatral dels Pasto-rets es representarà al Foment Hortencdissabte 20 de desembre a les 6 de latarda, a càrrec Josep Maria Folch i To-rres, sota la direcció de Jordi Ibáñez.

Representació de NadalEls Pastorets

Ds. 20 de desembre a les 18.00

El doctor en biologia Josep Clotetparlarà sobre les cèl·lules mare. On estroben? Què se’n sap d’aquestes cèl·lu-les? Entrada gratuïta, aforament limitat./ Centre cívic Guinardó.

Xerrada sobre les cèl·lules mare

Dj. 18 de desembre a les 19:30

El quartet Kiam amb la solista Mòni-ca Bernús i el Cor de noies de l’OrfeóCatalà interpretaran el concert solidariDe tot cor, en el marc de la Marató deTV3 i CorAvant. / Foment Hortenc.

Concert solidariDe tot cor

Dv. 19 de desembre a les 21:30

La UA Horta viatja a Girona a jugar con-tra el CE Farners, en un partit corres-ponent a la quinzena jornada delgrup 1 de Primera catalana. / Camp deFeliu Codina.

Partit de futbolCE Farners-UA Horta

Dg. 21 de desembre a les 12:00

| 24Desembre 2014líniahorta.cat Pròxima edició: gener de 2015

Horta 51

Documents

Transcript of Horta 51