Hola, amic i amiga! Comencem el camí cap a la Pasqua! I en aquest sentit també comencem a preparar-nos per ser activistes de la novetat. Però aquesta vegada amb Maria! Durant aquests dies i amb la trobada de la Pasqua, amb el Crist ressucitat, intentarem reflexionar sobre l’ADN que ens mou a ser partícips de la novetat de Jesús. Estàs preparat/da?

«[…] podem mirar cada persona com una combinació

d’informació nova i a la vegada heretada que ens

fa ser qui som i que determina una naturalesa

concreta i tan humana en nosaltres. Així doncs,

l’ADN ens mostra en una petitíssima i microscòpica

porció d’espai una dinàmica de vida des del més

íntim de cadascú, quelcom que portem molt endins

i que ens configura com a persones».

Us proposem, primer de tot, que veieu aquest videoclip de Matt Simons. Deixeu-vos copsar per tots els rostres diferents que van apareixent. Veureu diverses persones, cadascuna amb la seva situació vital i la seva realitat. Cadascú representa una manera de ser, amb unes característiques, amb una trajectòria vital i amb la seva intimitat.

LA HISTÒRIA DEL MEU ADN

Al nostre ADN no tot és nou, una part important és heretada, però són aquelles situacions importants i significatives de la nostra vida les que fan que ens configurem com el que som en l’actualitat. Nosaltres anem donant forma a

aquest ADN i l’anem dotant de sentit. En aquesta història de la nostra vida hem trobat moments, situacions i persones que han sigut especialment significatives per a nosaltres i que ens han aportat experiència i aprenentatge.Ara és el moment de mirar enrere, de recordar aquests moments que, per a nosaltres, han pogut ser especialment importants. Mira enrere i pensa en aquells moments que seran els primers que viatgin en el temps fins a la teva ment en l’aquí i en l’ara. Ets capaç d’identificar aquests moments?

COM SÓC? COM EM RECONEC?

La història de la teva vida t’ha fet sorgir algunes capacitats i característiques que et defineixen, que estan marcades per

les persones referents que has tingut a prop teu i en les quals t’has volgut emmirallar, les situacions que t’han fet actuar d’una manera determinada, la teva relació amb els altres, etc.Imagina que aquest és el teu ADN. L’ADN és el que t’identifica, el que descriu com ets i com actues. Series capaç d’identificar aquestes característiques teves? Series capaç de descriure’t posant nom a aquesta informació? T’animem a fer-ho no només fixant-te en els aspectes físics, sinó també en els aspectes que t’identifiquen com a persona.

TOTS JUNTS, IDENTITAT DE TOTS

Finalment, et proposem un últim pas. Com a grup també te-nim una identitat que és la unió de totes les característiques

de cada individu. Comparteix com sents que ets, quines carac-terístiques reconeixes en tu mateix i deixa que els altres puguin reconèixer algunes qualitats teves. Us animaríeu a fer un ADN de grup? Quines qualitats creieu que té el vostre grup a partir de la unió dels vostres ADN?

Equip de Pasqua 2017 - Germans Maristes. Evarist Arnús 44 - 08014 BCNTel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes

1

«Maria està atenta a la realitat concreta que li toca viure, tot

acollint la novetat dels esdeveniments de la seva vida i vol

endinsar-s’hi per captar-ne el significat. Maria és un model de

fe i confiança en Déu. Perquè des del primer moment i amb

humilitat accepta fer la voluntat de Déu. S’abandona des de la

disponibilitat per ser la mare de Jesús amb tot el que li ha de

comportar. El «sí» incondicional de Maria és un exemple de vida

esperançada i de valentia, un cor obert sempre disponible a la

crida i la necessitat del temps que li toca viure, però també

des d’una mirada confiada al futur. És capaç de respondre amb

confiança a les crides, més enllà de les pròpies pors».

Llegeix amb tranquil·litat aquest text de l’Evangeli i comenta-ho amb el teu grup. Com ja saps, et recomanem que no el llegeixis literalment, sinó que facis una lectura profunda i atenta als signes que hi ha entre línies, i intentis que d’alguna manera et parli al cor:

Les noces de Canà (Jn 2,1-12)

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi ha-via la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament

amb els seus deixebles. Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: –No tenen vi. Jesús li respon: –Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: –Feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. Els diu Jesús: –Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: –Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei. Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: –Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Ga-lilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell. Després d’això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s’hi quedaren uns quants dies.

Maria i Jesús es troben en un context de festa i banquet en el marc d’una boda. El fet és que en

el transcurs de la festa, el vi s’havia acabat i Maria va intercedir davant del seu fill perquè tingués un detall. Maria, a més de comprometre’s amb la realitat concreta de la festa i la boda, es mostra amorosa perquè s’alegra amb els que viuen una ocasió important a les seves vides. Ella, acollidora i present, es mostra decidida i realista, amb la capacitat de percebre cap a on va dirigida la missió del seu fill Jesús. És en aquest moment que Jesús fa la seva primera senyal. Maria, a més de ser mare, en aquest moment aprèn a ser deixebla del seu fill Jesús, que ella va criar. Et proposem algunes claus per reflexionar amb el teu grup:

LA FESTA I LES NOCESLa boda en aquest Evangeli vol simbolitzar la festa i la unió de

Déu amb tota la humanitat. Però perquè hi hagi aquesta unió és

necessària la persona de Jesús. Jesús és qui porta «vi de novetat»

al banquet de les nostres vides, on tots i totes, sense cap exclusió,

estem convidats/des. Sense Jesús la humanitat viu en una boda

sense vi. La celebració d’aquesta boda porta en si mateix el sentit

de l’aliança on s’assumeix un somni comú més enllà d’un projecte

de vida individualista. La festa és també una mirada a la realitat i

context en què estem presents cada dia en el nostre quotidià: on

estudiem, la família, el nostre grup d’amics, en els grups, etc. És en

aquesta realitat on sorgeixen reptes i necessitats que requereixen

una resposta. La festa també és símbol de celebració per quelcom

que s’ha pogut consumar o finalitzar amb satisfacció.

COM ÉS LA REALITAT DE LA TEVA VIDA? COM ÉS EL TEU ENTORN?

UNA NOVA COMUNITATMaria vol simbolitzar una comunitat nova i solidària que neix de

la fe en Jesús. Per això dóna pas perquè el seu fill doni resposta a

la situació tot assumint la seva missió. Però, a més, convida al seu

seguiment, per això Maria diu: «Feu el que ell us digui» (Jn 2,5).

La comunitat de la festa és on es buscarà recolzament per dur a

terme aquest somni conjunt. Els convidats són aquelles persones

que apreciem i volem tenir al nostre costat. Maria ens interpel·la

amb la seva proposta personal i grupal per fer el que fa Jesús pels

altres. Amb ella sentim la necessitat i la responsabilitat de liderar

la renovació de l’alegria i el somni de Jesús, representats pel vi

nou de Jesús.ON POTS IDENTIFICAR SIGNES D’UNA NOVA COMUNITAT A LA TEVA REALITAT?

(Al teu grup, a la teva feina, a la teva escola, amb els teus amics i amigues, al teu voluntariat, etc.)

2

VI NOU A LES NOSTRES VIDESQuan ens adonem que al nostre entorn hi falta esperança,

és precís obrar com a activista de la novetat. Oferir un sentit

d’esperança i alegria a un món que també ens mostra motius

de tristesa i desesperança. El vi és alegria i és vida. És l’element

que alimenta. Nosaltres, com a activistes de la novetat, ens

descobrim com a partícips d’aquesta alegria. El Déu de Jesús

ens crida a la vida i no a la mort, el nostre Déu és un Déu de

ressuscitats a la vida quotidiana. El descobriment de la nostra

missió com a activistes de la novetat es produeix en un clima de

festa, no com una càrrega, sinó com una explosió de vida que

se sent cridada a donar-se.

ON TROBES EL VI NOU DE JESÚS A LA TEVA REALITAT? COM POTS SER NOVETAT PER ALS ALTRES I EN LA REALITAT ON VIUS? COM ET POTS COMPROMETRE?

PRESÈNCIA ATENTA A LES

NECESSITATSAixí, Maria duu a terme un paper rellevant de recordar-nos que

estem en continu aprenentatge. Com Maria, necessitem estar

atents i sensibles. Al camí sempre es presenten situacions im-

previstes que ens criden a actuar, que ens repten i que ens en-

senyen. Ens pot interpel·lar l’actitud de Maria i la discreció amb

la qual sempre promou i facilita el fet d’actuar cap als altres.

QUINES REALITATS PROPERES CREUS QUE

REQUEREIXEN PRESÈNCIA,

ATENCIÓ I ACCIÓ A L’ESTIL DE

MARIA?

COM TU, MAREEl Senyor s’ha enamorat del teu cor pobrei t’ha fet plena de gràcia amb el seu do,l’Esperit ha obrat en tu grans meravellesi ha volgut que fossis mare de l’amor.

El teu sí incondicional a la Paraulal’has viscut pelegrinant fins a la creu. Benaurada seràs sempre, Bona Mare,has cregut i has confiat només en Déu.

LA TEVA FE, MARIA, ENS ESPERONAA SER FIDELS AL PARE I DIR-LI: SÍ.EL TEU AMOR SILENT ENS ACOMPANYA.MAI NO ENS DEIXEULLUNY DE LA VOSTRA MÀ.

EL TEU CAMÍ VISCUT AMB ESPERANÇAEN EL DOLOR I LA GLÒRIA DEL TEU FILLENS MOU A TOTS A VIURE DISPONIBLES,LLIURANT A DÉU EL QUE ELL ENS HA DONAT.

Com tu, Mare, volem viure amb confiançala resposta a la crida del Senyor.Li oferim tot el que som amb alegria,que ell ens faci instruments del seu amor.L’Esperit ens donarà la fortalesasi li obrim de bat a bat el nostre cor.Que es compleixi en tots nosaltres la Paraula.Som servents, som testimonis en el món.

MARIA DE NATZARET: DONA D’ESPERANÇA

En aquests temps que per a molts són difícils, es més necessari que mai girar els ulls a qui pot ser per nosaltres referència, exemple i estímul. Hi ha molts homes i

dones que amb les seves vides demostren que és possible plantar cara a la tempesta i lluitar per allò que creuen just. Però potser, entre tots ells, hi ha una dona que val la pena anomenar, Maria de Natzaret. Ella és per a nosaltres refugi, mestra i guia en el camí. Ella és la dona de L’ADVENT, la senyora de l’espera, la que va ser capaç d’afrontar allò incert de la fe i la confiança profunda. Ella es va fiar. Sense sucumbir al temor, a les prevencions, a allò sorprenent, es va fiar de Déu, tot i que fer-ho la posés en situacions complicades. Va dir «SÍ», posant la seva vida en les mans de Déu, sense fer cas al que diguessin d’ella i a les possibles incomprensions. Aquest SÍ, aquesta paraula valenta, es converteix també en crida per a tots nosaltres. A ser valents a l’hora de viure la fe. A tenir coratge per prendre'ns seriosament l’Evangeli. A tenir audàcia per buscar formes de fer-lo real en el món, avui, aquí i ara. Això és l’esperança. Aquella disposició per seguir lluitant quan tot sembla que va a mal borràs. Quan els núvols amenacen tempesta. Quan un no entén, o no creu, o no sap per on seguir. Ella va esperar, en aquell primer advent inesperat, el nen carregat de promeses. I el va esperar veient-lo créixer, veient què seria de la seva vida. Ella va esperar Jesús quan va començar el seu camí per Galilea. De vegades hi anava al darrere, i es va anar fent deixebla també com els altres. Va esperar, travessada pel dolor, al peu de la creu. I després, va ser allà, amb els que es van tancar temorosos després de la mort de Jesús sent per a ells mare i amiga tot confiant-hi. Fins que es va fer la llum... I per això ens convida a fiar-nos i esperar activament el regne de Déu que continua venint i continuem acollint fent-nos partícips de l’esperança i la promesa del futur.

Adaptació de Pastoral SJ

3

Una Església que porta Maria a l’ADN és una Església amb

rostre marià perquè en la seva manera de fer hi podem

trobar les seves actituds mogudes per la fortalesa i la

decisió. El seu ADN va més enllà d’una Església jeràrquica:

té com a prioritat servir les persones i amb les persones.

Com diu el papa Francesc, una església que surt a les

perifèries, que fa olor d’ovella i que s’embruta per l’altre.

Si l’Església no surt té el perill d’emmalaltir-se en ella

mateixa. Igual que nosaltres, si no ens obrim als altres

podem quedar paralitzats pel nostre narcisisme.

Durant una hora i quinze minuts, en una senzilla habitació de la Casa de Santa Marta on viu, Jorge Mario Bergoglio, que va néixer a Buenos Aires fa 80 anys i s’encamina al seu quart any de pontificat, assegura que a l’Església hi podem trobar molts tipus de persones, però el que més li preocupa és «una Església anestesiada per la mundanitat», allunyada dels problemes de la gent. Aquí t’oferim un petit fragment de l’entrevista. Et convidem a llegir la següent entrevista al papa Francesc. Hi podem trobar molts elements que defineixen una Església amb ADN. Després podeu compartir impressions amb el vostre grup.

«Con respecto a la Iglesia, yo diría que la Iglesia no deje de ser cercana. O sea, que procure ser continuamente cercana a la gente. La cercanía. Una Iglesia que no es cercana no es Iglesia. Es una buena ONG. O una buena organización piadosa de gente buena que hace beneficencia, se reúne para tomar el té y hacer beneficencia… Pero lo que a la Iglesia la identifica es la cercanía: ser hermanos cercanos. Porque Iglesia somos todos. Entonces, el problema que siempre hay que evitar en la Iglesia es que no haya cercanía. Ser cercanos todos. Cercanía es tocar, tocar en el prójimo la carne de Cristo. Es curioso, cuando Cristo nos dice el protocolo con el cual vamos a ser juzgados, que es el capítulo 25 de Mateo, es siempre tocar al prójimo: “Tuve hambre, estuve preso, estuve enfermo…”. Siempre la cercanía a la necesidad del prójimo. Que no es solo la beneficencia. Es mucho más. Después, en el mundo, es la guerra. Estamos en la Tercera Guerra Mundial en pedacitos. Y últimamente ya se está hablando de posible guerra nuclear como si fuera un juego de baraja: se juega a las cartas… Y eso es lo que más me preocupa. Me preocupa del mundo la desproporción económica: que un pequeño grupo de la humanidad tenga más del 80% de la fortuna, con lo que esto significa en la economía líquida, donde al centro del sistema económico está el dios dinero y no el hombre y la mujer, ¡el humano! Entonces se crea esa cultura del descarte.»

Et proposem fer una pluja d’idees sobre el que vol dir per a vosaltres una Església amb ADN. Què és per a tu una Església amb ADN? De quina manera hi pots participar?

Per continuar aquesta estona, us convidem a escoltar la següent cançó de Kairoi en el disc «Contracorrent». Què significa una «Església d’exclosos» en la proposta de la lletra?

UNA IGLESIA DE EXCLUIDOS

No está mal juntar las manos para rezar, pero es mejor tenerlas abiertas para ayudar. Vuelve a sentir, deja latir tu corazón,y denuncia ya, de una vez, que cese la represión

UNA IGLESIA DE EXCLUIDOS NO UNA IGLESIA DE EXCLUSIÓNUNA IGLESIA DE EXCLUIDOS

Qué fácil es decir que lo que hacen no está bien,sin más razón que la de la norma escrita en un papel.Ponte en su piel.Quizás descubras de una vezque cada uno es como es, amigo,eso lo sabes bien.

4

«Ser activista de la novetat s’expressa mitjançant la manera de viure,

mostrant a la pràctica els valors que regeixen la vida, sabent que els del

nostre voltant poden tenir altres ètiques, altres visions del món, davant

les quals mantindrem un diàleg i denunciarem les situacions injustes que

coincideixin amb la vulneració dels drets humans. Parlar del marc dels

drets humans i parlar de la concepció de la persona des de la dimensió

cristiana és el mateix. Ens podríem arriscar a dir que si avui existís Jesús

de Natzaret seria un gran defensor dels drets humans. Sent activistes de

la novetat també ens estem referenciant cap a una promoció dels drets

humans, participant de la voluntat d’un Déu que ens vol dignes i estimats.»

Llegeix els següents textos sobre la violència masclista. Després comparteix amb el teu grup què et suggereixen:

La violència contra les dones representa una de les violacions

més habituals dels drets humans al món. Milions de dones i nenes són víctimes de violència a causa del seu gènere. A Espanya, des de l’1 de gener del 2003 fins al 31 de desembre del 2016, han mort assassinades 876 dones, la qual cosa correspon a una mitjana de més d’una dona per setmana. Pel que fa a Catalunya, han estat 135 les dones assassinades durant aquest període. Aquesta és la part més visible de la violència de gènere, però existeixen també algunes dades ocultes. El 12,5% de les dones de més de setze anys que viuen a Espanya han estat víctimes de violència física o sexual al llarg de la seva vida i el 13% han tingut por de la seva parella en algun moment. Si extrapolem el percentatge de població femenina d’aquesta edat, estaríem parlant de més de 2,5 milions de dones. Només el 2015, el 2,7% d’aquestes dones ha estat víctima de violència física o sexual i el 9,2% ha patit violència psicològica, control, humiliacions, abús o amenaces.

Font: Amnistia Internacional.

Bona part de les persones que seguien Jesús eren

dones. Sens dubte, elles constituïen un dels col·lectius més vulnerables d’aquella societat patriarcal. Ser dona significava estar destinada a viure en un estat d’inferioritat i submissió als homes. Jesús es va posicionar a favor de les dones, posant final als privilegis dels homes que permetien repudiar les dones tot exigint per a elles una vida més digna, segura i estable. Déu no vol estructures que generin superioritat de l’home i submissió de la dona. És precisament això el que promou Jesús, una família no patriarcal on tots són germans i germanes. Una comunitat sense dominació masculina i sense jerarquies establertes pels homes.

Font: Jesús: Aproximación

histórica. José Antonio Pagola.

Per reflexionar i debatre en grup:L’assassinat d’una dona és la part més visible de la violència masclista, però d’on surt? Com s’arriba a aquest extrem? Us convidem a reflexionar-hi en grup a partir de l’observació d’aquesta imatge.

Mireu els següents clips de vídeo en els quals apareix una testimoni víctima de la violència masclista i un exemple de com treballar aquest tema a nivell educatiu.

Com a activistes de la novetat, què creieu que podem fer per prevenir casos com el seu? Creieu que podem fer alguna cosa des de les associacions, caus o entitats de lleure?

5

Jesús, en el seu temps, va ser una novetat

escandalosa per al context en què vivia. Dos mil

anys després, aquesta novetat de Jesús és encara

actual, perquè impacta en un sistema injust basat

en el mercat i no en la persona. Per Jesús la

persona és el centre, perquè cada rostre que és

il.luminat per la llum del sol és únic i irrepetible.

Però, per què creiem que és novetat en el món

d’avui?

Llegeix pausadament aquest fragment de l’Evangeli. En acabat, deixa uns instants de silenci per trobar quelcom significatiu per a tu.

La pregària (Mt 6,5-15)

I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades

de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

De Jesús de Natzaret, en conservem ben poques paraules que hagin perdurat fins al dia d’avui. Un dels llegats de la

tradició oral original de Jesús és la pregària del Parenostre, en què es concentra gran part de la novetat de Jesús en forma de petició al Déu Pare. En aquestes paraules ens adonem de la relació íntima que Jesús tenia amb el Déu-Abbà. Com la d’un fill amb un pare, que ens estima com un pare o mare.

Et proposem que facis una lectura tranquil·la de la pregària de les paraules de Jesús. • Fes una lectura del següent text adaptat de Pagola, que et pot ajudar a degustar les paraules de Jesús i estirar

del fil del seu significat i simbolisme. Adaptació del comentari «Vosotros orad así», J.A. Pagola - Grupos de Jesús, p. 259-260

El resem en plural.

No demanem per a

nosaltres, sinó per a

tothom. Ens sentim

teixit de la humanitat i

germans i germanes.

PARE

NOSTRE

No està lligat a cap lloc sagrat de la Terra. No pertany a cap raça ni poble concret. No és propietat de cap religió, és pare de tots i fa sortir el sol sobre bons i dolents.

QUE ESTÀS EN EL CEL

Jesús es dirigia a Déu dient-li Abbà,

com un nen que es dirigia al seu

pare. Nosaltres també l’invoquem

d’aquesta manera sentint-nos fills

i filles seves, amb confiança i amb

tendresa. També li podríem dir

Mare. Perquè Déu no és ni masculí

ni femení. Déu és l’últim misteri de

l’amor que sosté les nostres vides.

PARE NOSTRE QUE ESTÀS EN EL CEL

No és només una petició. És el primer desig que

li neix de l’ànima. És el seu desig més ardent.

Fes que el teu nom de Pare sigui reconegut i

respectat. Que tothom conegui la seva bondat

i força salvadora que hi ha en el seu nom sant.

Que ningú l’ignori o el menyspreï. Que ningú

el profani ni l’utilitzi per fer mal als seus fills o

filles. Que siguin desterrats tots els noms de

tots els deus i ídols que ens deshumanitzen.

Que tots beneïm el nom del teu Pare bo.

SANTIFICAT

SIGUI EL

TEU NOM

6

Aquesta és la passió que anima la vida

sencera de Jesús. Que el teu regne es

vagi obrint camí en el món, que el llevat

del teu regne ho fermenti tot. Que als

pobres els arribi la bona notícia. Que els

que pateixen sentin la força curadora.

Omple el món de la teva justícia i la teva

veritat, de la teva compassió i pau. Que

no regnin els rics sobre els pobres. Que

els poderosos no abusin dels dèbils;

que els homes no dominin les dones.

Que ningú li doni al Cèsar el que és seu.

Que ningú pretengui viure servint-te a

tu i el diner a la vegada.

VINGUI EL

TEU REGNE

Que es faci la teva voluntat, no la nostra. Tu ens vols el bé. Que nosaltres com a creació fem la teva voluntat, no el que desitgen els poderosos de la Terra. Que fem realitat entre nosaltres el que tens decidit en el teu cor de Pare.

FACI’S LA TEVA VOLUNTAT AIXÍ EN LA TERRA COM ES FA EN EL CEL

Som dèbils i estem exposats

a tota classe de perills que

poden arruïnar la nostra

vida i que ens poden allunyar

de tu. El mal ens amenaça,

no ens deixis caure en la

temptació de refusar el teu

regne i la teva justícia.

NO ENS DEIXIS

CAURE EN LA

TEMPTACIÓ

Perdona els nostres deutes,

no només les ofenses contra

la teva llei, sinó el buit immens

de la nostra falta d’amor del

Pare, de no acollir el teu regne.

Fent aquesta petició també

estic perdonant els que tenen

algun deute amb nosaltres.

No desitgem alimentar

ressentiments, ni desitjos de

venjança contra ningú.

PERDONA ELS

NOSTRES DEUTES,

AIXÍ COM NOSALTRES

PERDONEM ELS

NOSTRES DEUTORS

El mal sempre és a prop amb tot el

seu poder. Jesús ens convida a viure

sense por i amb confiança amb el Pare

Déu. Nosaltres som responsables de

les nostres faltes, però també en som

víctimes. El mal i la injustícia no només

pot estar en els nostres cors, sinó també

en les estructures i en les institucions.

Pot estar en la dinàmica de la història.

Encara que de vegades el poder del mal

ho pot inundar tot, li demanem al Pare

que ens arrenqui del mal.

DESLLIURA’NS DEL MAL

Jesús ha volgut que la nostra pregària al Pare acabi amb aquest crit de socors que queda ressonant en les nostres vides. Tradicionalment, els cristians han afegit la paraula Amén que significa, «Així sigui». Amb aquest Amén culminem la nostra pregària al Pare. AMÉN: Així volem pregar sempre. Així

volem viure. Beneint el teu nom, acollint el teu regne, fent la teva voluntat, rebent el pa de cada dia, el perdó i la força per vèncer la por i el mal.

AMéN!

• Tria una de les parts del text que et parli al cor en el moment que vius.• Expressa en un dibuix, paraula o imatge el que creus que Jesús ens vol transmetre com a novetat avui. • Compartiu amb el vostre grup la lectura pausada i les expressions de la novetat de Jesús avui.• Si us sentiu còmodes i en comunitat podeu acabar pregant o cantant el Parenostre tots junts.

Ara Jesús es dirigeix a les necessitats concretes dels éssers humans. «Dóna’ns a tots l’aliment que necessitem per viure. Que a ningú li falti el pa. No demanem diners ni benestar abundant per a nosaltres, no volem acumular riqueses, només el pa per cada dia per a tots. Que els que tenen gana puguin menjar; que els pobres deixin de plorar i comencin a riure, que els puguem veure vivint amb dignitat. Que algun dia tots puguem compartir la mateixa taula.

DÓNA’NS EL PA DE CADA

DIA

7

AQUÍ ESTOY YOJesús Adrián Romerohttps://youtu.be/sSbxzQJXBfs

No quiero perder las cosas que me quedan por hacer,las cosas que me quedan por vivir en ti. No quiero olvidar las cosas que planeaste para mí los sueños que me diste lo daré por ti.

No tienes que buscar a nadie más yo quiero ir. Aquí está mi tiempo y aquí están mis horas. Aquí estoy yo. Mi vida es para ti y en ti la quiero yo invertir. Aquí están mis manos, aquí está mi voz. Aquí estoy yo. Aquí estoy yo.

Listo quiero estar,los dones que me diste voy usar, los años que me has dado viviré por ti. Voy a conquistar la tierra que me diste y sin dudar haré lo que me pidas, viviré por ti. No tienes que buscar a nadie más, yo quiero ir. Aquí está mi tiempo y aquí están mis horas. Aquí estoy yo. Mi vida es para ti y en ti la quiero yo invertir. Aquí están mis manos, aquí está mi voz. Aquí estoy yo. Aquí estoy yo.

PREGÀRIA: MARE DELS PETITS

Mare dels petits, dels pobres, dels senzills i dels que viuen a la frontera, Ajuda’ns a créixer en el cor i en la ment.

Ajuda’ns a reconèixer la grandesaque Déu ha posat en cadascú de nosaltresi a saber donar gràcies pels dons rebuts.

Que com tu, sapiguem cridar ben fort:«El Senyor ha fet meravelles en mi,el Senyor ha fet meravelles en cada un dels meus germans.»

Dóna’ns el teu coratge per posar aquests dons al servei dels altres,sobretot al servei dels infants i joves més desatesos de la nostra societat,fent que les nostre vides esdevinguin meravelles d’amor per a ells.

Que com tu, sapiguem estar atents a les necessitats del món d’avui i donar resposta coherent i compromesaen favor de la justícia i la dignitat de la família humana.

Gràcies, Maria, per acompanyar-nos en el nostre caminar personal de donació a l’altre, al més petit,com ho vas fer tu!

• Escolta la cançó que et proposem.• Amb quin fragment t’identifiques tenint

present el moment que et toca viure?• De què et sents agraït a la teva vida? Quines

novetats t’han estat donades?• Quines novetats pots donar als altres?

BICE

NTEN

ARI M

ARIS

TA

Missatge d’Emili Turú per la celebració del bicentenari

marista

Reportatge celebració del bicentenari a La Valla

Vídeo fotogràfic de les diverses celebracions del

bicentenari marista

PROP

OSTE

S PER

A TU

La pel·lícula d’un soldat fidel a la seva

creença i que decideix no matar i

salvar vides en el camp de batalla.

8