HISTÒRIA GRÀFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19890810HISTGRAF.pdf · L'altra xiqueta...
18
HISTÒRIA GRÀFICA
Transcript of HISTÒRIA GRÀFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19890810HISTGRAF.pdf · L'altra xiqueta...
HISTÒRIA GRÀFICA
Fotografia realizada sobre 1895. La xicota major es Francisqueta Montalt Garcés. Sobre les seues faldes te al seu cosí Micalet Montalt
Alfonso, el qual va morir de fadrí als 20 anys. La xiqueta majoreta és Salvadora Montalt Alfonso, també cosina de Francisqueta. L'altra xiqueta que te una arruixadora a les mans és Concepció Montalt Alfonso. Aquesta va entrar de monga a les Oblates.
La fotografia creguem que es faria a "l'hort de Montalt.".
119
Al voltant de 1880 amb cl vestit del casament, marit i muller pegaren cap a València per a retratar-se. Francisco Alfonso Sena de "'ca Bolà" i Salvadora de "ca Medina".
Una parella molt arriscada. El tio Quico amb barret i amb un bon pur. La tia Salvadora amb mantó de manila, ventall i falda ben planxada.
120
Altr
a fo
togr
afia
del
cor
ral
de l
a fà
bric
a d'
espe
rit.
S'hi
tro
ben;
Ter
eset
a la
"C
asab
ana"
i c
l se
u ne
bot
als
braç
os.
Sal
vore
t cl
"Q
uar
tero
". e
l o
Bal
tasa
r i
la s
eua
dona
, Fe
dc e
l m
etge
, de
"ca
Boc
aos"
, S
alva
dor
el "
Qu
arte
ro".
i l
a se
ua d
ona.
la
tia I
sabe
leta
i a
l da
rrer
e hi
ha
algu
ns
ball
ador
s de
la
fàbr
ica.
A
sseg
uts
al s
òl;
Xim
et e
l fi
ll de
la
tia P
epa,
Elo
ina
i Jo
sefi
na d
e "c
a V
ento
".-
Mar
ia l
a "C
asab
ona"
i P
aqui
ta l
a "Q
uart
era"
.
121
Com
breg
ador
s de
la
prim
era
dèca
da d
'aqu
est
segl
e. P
odem
vor
e co
m a
mb
el p
as d
el t
emps
can
vien
les
mod
es d
e ve
stir
ent
re x
ics
i xi
ques
. E
ls c
ombr
egad
ors
i com
breg
ador
es s
ón;
a l'e
sque
rra
dalt
i dav
all;
Mic
alet
Bar
berà
de
"ca
Mor
imos
" i
Gen
ovev
a Fo
rrio
l "d
el F
orn"
, res
pect
ivam
ent.
A l
a dr
eta
dalt
i da
vall
; P
asqu
al P
alop
"el
Tab
aler
" i
Ter
esa
Pal
op "
la B
otif
arra
" re
spec
tiva
men
t.
122
123
124
Una
par
ella
de
fadr
ins,
que
més
tar
d se
rien
mar
it i
mul
ler.
E
lla é
s V
icen
ta A
lfon
so P
eiró
"la
Mor
uixa
". E
l de
l ca
ball
i l'e
spas
a és
Llu
is P
orta
lés
Med
ina
"Set
Esq
uene
s" e
s tr
obav
a se
rvin
t a
Bar
celo
na.
Un
mat
rim
oni
alaq
uass
er.
Ells
són
Ter
esa
Ros
i F
ranc
isco
Pal
op.
amb
les
vest
imen
tes
de c
ostu
m.
Cor
ríeu
els
any
s 30
.
125
En
1892
, to
t m
udat
s se
n'a
nare
n a
Val
ènci
a pe
r a
foto
graf
iar-
se.
Aqu
esto
s do
s ge
rman
s só
n; P
epet
i M
atil
de M
onta
lt A
lfon
so.
Tot
s do
s va
ren
mor
ir d
e fa
drin
s, a
ls 2
1 i
27 a
nys
resp
ecti
vam
ent.
Pepe
t er
a m
úsic
, i
sens
e sa
ber
solfa
toc
aba
vari
s in
stru
men
ts i
fin
s i
tot
dona
ba c
lass
es d
e m
úsic
a a
gent
del
pob
le.
Ret
rat
fet
a la
fàb
rica
d'e
sper
it.
Aqu
esta
es
trob
ava
pels
car
rers
de
San
t Jos
ep i
San
ta C
ecíl
ia.
Pod
em v
ore-
hi;
el T
io B
alta
sar.
una
par
ella
de
nove
nçan
s, F
ede
de
"ca
Boc
aos"
que
era
el
met
ge i
el
cape
llà e
ra D
. Jos
é de
"ca
'l Q
uart
ero"
. L
a fo
togr
afia
es
real
itza
ria
al v
olta
nt d
e 19
10.
126
127
Un
grup
de
cost
urer
es p
els
anys
20.
C
omen
çant
per
l'e
sque
rra,
s'h
i tr
oben
; T
eres
a "l
a B
otif
arra
": P
aqui
ta "
la P
aca"
: un
a "R
osic
a" u
na d
e "c
a'l
Cul
Pel
ut";
Mal
aena
"la
Pan
olla
" i
Mar
ia "
la M
orui
xa".
La "Junta de la Acción Cívica de la Mujer" abans de la guerra del 36. D'esquerra a dreta, s'hi troben; Carnieleta "la del Forn"; Brigida Ferrer "de ca Nacio"; Maria
Montalt "de l'hort"; Maria Montalt "de ca Bolà" i Conchita "l'abogadesa".
A l'estable de ca'l tio José M.°º Planells. El grup de "guisanteres" preparant el dinar pel casament de Teresa Planells. Entre les cuineres
i el veïnat que s'acostaren a retratar-se, s'hi troben; Dolores "la Coa", Pepe Ronda, Encarna de "Millares", Maria "la Xurra", Carmen "la Garrofina", Pilar de "la Conserva", Carmen "la Jota" la mare, Josefina "Millares", Juana "la Pandorra". Vicenteta "la Moruixa", El Tirri que era cl sere-no, Carmen "la Jota" la filla i la dona del Tirri.
Corrien els anys 60.
128
129
Tra
slla
t de
l co
s de
la
"Mad
re J
osef
a C
amp
os"
del
cem
ente
ri a
la
nova
sep
ultu
ra,
situ
ada
en l
a ca
pella
del
con
vent
de
les
Cat
equi
stes
. A
çò o
corr
ia e
l 5
de N
ovem
bre
de 1
955.
Un
grup
d'a
laqu
asse
res
al p
eu d
e la
fon
t, pe
r l'a
ny
1942
. L
es x
ique
s, s
ón;
d'es
quer
ra a
dre
ta,
Mar
gari
ta d
e "c
a B
lai"
, P
urín
"la
car
niss
era"
, N
ieve
s "l
a xo
cola
tera
", F
ina
"la
Just
a",
Mar
ia S
ena
de
"ca'
l G
rill
", M
aria
Bar
berá
de
"ca
Mor
imos
", R
osar
ín d
e "c
a A
urel
io"
i C
arm
en "
la X
ocol
ater
a".
Pod
em v
ore-
hi a
l'e
sque
rra
la f
açan
a de
l C
onve
nt d
e le
s m
onge
s ab
ans
de s
er r
esta
urad
a. T
ambé
s'h
i ve
u al
gun
que
altr
e ca
tret
ent
re l
es
xico
tes.
H
om i
mag
ineu
d'o
n ve
nien
?
130
A l
'any
19
54,
les
xiqu
es d
'Acc
ió C
atòl
ica
d'A
laqu
às e
s su
mar
en t
ambé
a l
a co
ncen
trac
ió e
n Sa
nta
Mar
ia d
el P
uig.
E
ntre
les
con
cent
rade
s; C
onsu
elit
o de
"ca
Bol
à",
Mar
ia "
la R
allà
", M
aria
Tor
res,
Con
suel
o "l
a S
alan
a",
Paq
uita
"la
Cag
ona"
, C
onxí
n "l
a B
unyo
lera
", A
mpa
rín
i M
erce
de G
imen
o, M
aria
Sen
a la
"de
l G
rill
", V
icen
tica
"la
Mor
uixa
", F
ina
la "
Just
a",
Paq
uita
la
"Pug
a",
Ros
arín
la
"Gar
rofi
na"
Sun
sion
eta
la "
Cal
dero
na"
i A
mpa
ro S
anch
o en
tre
mol
ta a
ltra
gen
t. Si
gau
vosa
ltre
s m
iran
t i
trob
areu
alt
res
xico
nes.
..
131
Aqu
est
grup
de
done
s an
aren
de
pere
grin
ació
a L
ourd
es,
i al
tor
nar
volg
uere
n fe
r la
fes
ta a
la
Mar
e de
Deú
d'A
gost
. C
osa
de,
pens
at i
fet
! D
'esq
uerr
a a
dret
a i
dret
es;
Ros
ario
"la
Nen
a",
Paq
uita
"la
Piq
uera
", D
olor
es "
la L
laur
ador
a",
Paq
uita
"la
Cab
elle
ra",
una
Ala
pont
, la
tia
En
carn
ació
de
"ca
Pau
line
t, M
aria
"la
Des
mai
à",
Am
pari
to "
la M
ilio
nari
a",
Car
men
"la
Xat
a",
Mar
ia d
e "c
a'l
tio
Ben
ito"
i M
aria
"la
Pin
yola
".
Age
noll
ades
i d
'esq
uerr
a a
dret
a; V
icen
ta "
la M
orui
xa",
Mar
ia "
la S
ana"
, C
arm
en "
la D
esm
aiae
ta",
Lol
ita
"la
Fla
uter
a",
Fra
ncis
quet
a "l
a B
oton
a" i
Ani
ta.
La
xiqu
eta
és M
aria
"la
Bot
onet
a" i
el
xiqu
et é
s el
fill
de
Lol
ita "
la F
laut
era"
. E
ntre
aqu
este
s s'
hi t
robe
n tr
es a
ldai
eres
. L
es r
econ
egeu
?
132
