� � � � � � � � � � � � � � � � Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø Ø

Tíffany López, Sandra Palomo & Mouad Tíffany López, Sandra Palomo & Mouad chouadchouad

1- A i g u a , i r e s

mé s q u e a i g u a

• Fa 2300 anys el Delta del Llobregat no existia. El seu lloc estava ocupat per un mar poc profund.

2- I v a a r r i b a r

l a t e r r a

• Fa 1000 anys el riu Llobregat arrossegava materials (pedres, sorra...) fins a la desembocadura i va anar omplint aquest mar poc a poc: el Delta començava a créixer!

• Durant molt de temps els terrenys guanyats pel riu no permetien la vida de les persones: eren pantanosos, perillosos, inhabitables. Però amb el pas dels segles aquest terreny s’anaren assecant.

• El riu, mentrestant, va continuar guanyant terreny al mar fins al segle XIX.

3- I v a a r r i b a r l ’ h e r b a

, l e s o v e l l e s ;

i a mb l e s

o v e l l e s , e l s

p a s t o r s

• Cap a l’any 1.158 ja creixia l’herba pel Delta i es coneixia la zona amb el nom de Prat de Llanera. Els pastors de poblacions properes (sant Boi, Viladecans.) portaven els seus animals a pasturar.

• Però una cosa era venir al Delta de visita amb les ovelles i una altra molt diferent quedar-s’hi a viure definitivament: era aquest un territori encara molt perillós, aïllat per la manca de comunicacions, infestat d’insectes que creixien a les aigües estancades i contagiaven malalties infeccioses, i amb un riu traïdor que, quan en temps de pluges baixava crescut, podia sortir-se de la seva llera i indundar-ho tot.

4-A r r i b e n

e l s p r i me r s

p o b l a d o rs

• Un riu amenaçador, uns mosquits contagiosos i unes comunicacions sovint molt difícils (per exemple: no hi havia cap pont que permetés travessar el riu per anar a la gran ciutat, Barcelona) Qui podia voler venir a viure al Prat? Dons bé, malgrat tot, cap al segle XIII arribaven els primers pobladors estables.

• Eren ramaders i agricultors que treballaven unes terres que no eres seves (els propietaris eres nobles i ordres religiosos residents a Barcelona).

• En ocasions, la necessitat de pastures per les ovelles feia que aquestes entressin a zones de conreu, els pagesos aixecaven tanques i les discussions entre agricultors i ramaders van ser freqüents.

• A falta de ponts, feien servir una barcassa per travessar el Llobregat (penseu que passaran 600 anys més abans que es construeixi el primer pont sobre el Llobregat al Prat).

• I per protegir-se de les riuades començaren a aixecar el marge al costat del riu ( el marge era un terraplè que es construïa entre tots els habitants del Prat a la vora del per evitar que aquests se’n sortís quan venia crescut inundés tot el territori. Per fer-lo més resistent, hi plantaven arbres).

5-F o r ma c i ó

d e l p o b l e

d e l P r a t

• L’any 1418 havia un encreuament de camins a l’actual plaça de la vila.

• El carnisser Bernat Gual va obrir una carnisseria a la cruïlla de camins. Es la primera botiga del Prat.

• El segle XVI es construeix una església, un cementiri i una fonda al voltant de la carnisseria.

• Els segles XVII i XVIII el Prat es un municipi independent té el seu propi ajuntament. S’han fet cases i alguns comerços.

• La majoria d’habitants vivien en masies escampades pel delta.

• Des de el segle XVI fins el segle XIX els pagesos van dessecar molts terrenys pantanosos.

• Però els pagesos malviuen perquè les collites de cereals són pobres.

6- A r r i b a l ’ a g r i c ul t u r a d e r e g a d i u

• Fins l’any 1860 les terres eren de secà. La producció era molt baixa.

• Els propietaris tenien les terres abandonades. Els treballadors vivien malament.

• La desamortització va consistir en requisar les terres abandonades i posar-les en venda. Gent rica de les ciutats va comprar les terres i hi va inventir diners per convertir-les en terres de regadiu

• Jaume Casanoves ,Manel Bertran i Ferran Puig persones riques del Prat van comprar camps i van invertir diners per fer regadiu

• Els jornalers del camp no es van enriquir. Continuaven vivint en la misèria.

• La població del Prat va augmentar molt. Van arribar molt jornalers per treballar. L’any 1857 hi havia 1895 habitants i l’any 1900 eren 2804.

7-F e r r a n P u i g i

e l f e r r o c a

r r i l .

• Ferran Puig fa construir el primer pont sobre el riu, l’any 1873.

• El Prat ja està comunicat amb Barcelona per vendre productes.

• El 1881 el tren ja passa pel Prat.

8- A r r i b a

l a i n d ú s t r i

a .

• A principis del segle XX alguns empresaris posen fàbriques al Prat:

• Bon preu de les terres• Està al costat de Barcelona.• Bones comunicacions• Molta aigua i barata.

• El 1917 s'insta·la la PAPELERA ESPAÑOLA.

• El 1926, la SEDA DE BARCELONA.

• El 1930 gent del camp passa a treballar a les fàbriques però d’altres han de fer les dues coses per sobreviure.

• La població del Prat augmenta molt.

9- G u e r r a C i v i l i

p o s t g u e rr a

La guerra(1936-1939) paralitza l`agricultura i la indústria.

• La guerra va destruir:l'església , l’aeroport, els ponts, camps, cases, fàbriques...Resultat:pobresa, malaltia, fam, tristesa, morts, famílies separades i repessalies.

10- A v i a c i ó

• A principis del segle XX hi va haver fins a 3 aèrodroms al prat, amb hangars i pistes.

• El 1943 es vol construir l’aeroport de Barcelona necessiten terres de conreu.

• L`aeroport ha anat creixent molt i ocupant terrenys agrícoles.

11- L a d è c a d a

d e l s 50.

• En el Prat es torna a la normalitat:• L’agricultura augmenta la producció• S’exporta a l’estranger.• A Europa hi ha la 2ª guerra mundial

1940-1045.

• Josep Colominas posa en marxa la producció de galls raça “pota blava”.

12- D e l s 60 a l s 70.

• S` instal.len noves indústries al Prat arriba molta gent per treballar des Andalusia,Extremadura,Galícia.

• En situació de dictadura franquista molta gent es veu obligada a viure en barraques. Per eliminar-les es va edificar el barri de Sant Cosme.

• El prat augmenta molt de població:• -any 195010.401 habitants .• -any 197036.363 habitants .• -any 197551.058 habitants.

B I B L I O G RA F I A

• LLIBRE 50 anys d’imatges del Prat, Josep Monés i Amat.

• QUADERNET apunts d’història del Prat, Miguel Navas Olalla i Antoni González, IES Illa de Banyuls.

• INTERNET Imatges del google i wiquipèdia