HISTÒRIA DE MARTORELL. PATRIMONI MEDIEVAL

Andrés Martínez RecheIES POMPEU FABRA

CENTRE D’ESTUDIS MARTORELLENCS

Foto

: arx

iu A

MR

ELS NOMS DE MARTORELL:

MONS OREOS: Segons TAMERO el nom Martorell està format de l mot llatí mons y el grec oros, amb el significat de ‘lloc elevat que fa de límit d’una regió’MUROS OREIS : Pascual MADOZ, al Diccionario Geográfico, Histórico y Estadístico de España deriva el nom Martorell de la paraula llatina Murus i de la grega Oros, en un cas oblic Oreis i, amb una lleugera variant, Oreil, amb el significat de fortalesa que fa de terme o límit a una regió

costat opossat a l ponent, presenta prominències rocalloses separades per breus espais que s’alçen com a esglaons, i s’anomenen Escales d’Hannibal. [el Montgrí presenta un aspecte esglaonat vist des d’el mar] . Des de allí fins a Tàrraco, n’hi ha ciutat petites com Blandae [Blanes], Iluro [Mataró], Baetulo [Badalona], Bàrcino, Subur [Sitges?] , Tolobi [¿?]. I rius petits com el Baetulo [Besós], al costat del mont Júpiter; el Rubricatus, [Llobregat] a la costa de Bàrcino , i el Maius [el riu Foix o el Gaià] entre Subur i Tolobi. Tàrraco és la ciutat més opulenta entre les situades a la costa. I està banyada pel petit riu Tulcis [el Francolí], més enllà del qual es troba el gran Hiber [l’Ebre] que banya Dertosa [Tortosa]. [Pomponius Mela, De Chorographia, liber secundus, 80: Sembla ,doncs ,improbable la identificació de Tolobis amb Martorell

ΤΟΛΩΒΙΣ / ΤΕΛΩΒΙΣ TOLOBIS/ TELOBIS [80] I si segueixes la costa, pròxima a Cervària [Cerbère], hi ha una roca que ha estat llançada al mar pel Pirineu [forma poètica d’aludir al Cap de Creus]; llavors, el Ticis [el riu Ter] al costat de Rhoda [, i el Clodià [el riu Fluvià], cap a Empúries; després el mont de Júpiter, del qual, el seu

AD FINES

ELS NOMS DE MARTORELL:: AD FINES I ELS VASOS APOL.LINARS

Els Vasos Apol.linars, també coneguts com a Vascula Apollinaria i Vasos de Vicarello, són quatre vasos de plata descoberts a les termes de Vicarello, sobre el llac Bracciano (Acquae Apollinares), a prop de Roma, el 1852.

Com a forma de mil.liari, hom creu que són exvots d'algun gadità que buscava la salut a les aigües del llac. A les seves parets estan gravats els noms i les distàncies entre les diferents estacions de la via que portava de Gades a Roma, amb unes 1.841 milles romanes.

Constitueixen una font geogràfica i històrica excepcional. Actualment es conserven en el Museu de la Villa Giulia, a Roma

Josep Baucells: Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV. 1200-1344 (Vol. I).CSIC, Barcelona-2004

ELS NOMS DE MARTORELL: AD FINESEls Vasos Apol.linars foren trobats l'any 1852 al fons d'una font termal de la localitat italiana de Bagni de Vicarello, que antigament es deiaAcque Apollinares. Aquests vasos portaven gravats els itineraris de la Via Augusta, que anava de Roma a Cadis: entraven per laJoncariam (La Jonquera), Gerundam (Girona),Aquis Volontis (Caldes de Malavella), Seterras(Sant Celoni), Arragonem (Sabadell), Ad Fines(Martorell) i seguien cap a Tarraco i Valentia i anomenaven totes les localitats i les milles de distància entre aquestes.

TarraconePalfurianaAntistianaAd FinesArragoneSempronianaPraetorioSeterrasAquis VoconisGerunda

TarragonaEntre Creixell i l’ermita de BeràEntre Banyeres i la Bisbal del PenedèsEntre Gelida i MartorellArraona, primitiva parròquia de SabadellGranollersLa Roca del Vallès o Llinars del VallèsGualba o la Battlòria.Caldes de MalavellaGirona

Es documenta Ad Fines com a topònim de Martorell a partir de l'anàlisi del topònim, de la comprovació dels itineraris de les vies romanes gravats en uns vasos votius de plata i en els vestigis romans trobats a la part occidental del Pont del Diable.

Alguns autors antics opinen que Martorell és laTelobis citada pel geògraf Pomponi Mela. L'historiador Ambrosio Morales, del segle XVI, ens parla de Fines, nom de la població antecessora de l'actual Martorell.

Avui, amb arguments documentats, podem afirmar que la població Ad Finesfou el nom romà de la vila del Pont del Diable. Tenim interessants indicis: en primer lloc el topònim és expressió d'una raó geogràfica, és a dir, la de trobar-se al costat de l'itinerari de la Via Augusta, que creuava el Llobregat pel Pont del Diable. També confirma l'existència d'Ad Fines uns vasos de plata de caràcter votiu que contenen gravats els itineraris de les calçades romanes des de Roma fins a Hispània.

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Martorell neix en una de les cruïlles més importants de Catalunya, en el punt on es creuen el Pla de Barcelona, la depressió prelitoral i la Catalunya interior.

Imatge de la dreta: La xarxa viària romana serà la base de la medieval.

Imatge de dalt: es pot veure el traçat esquemàtic de la Via Augusta en el seu recorregut interior i el posterior per la costa fins a Barcelona, des d’on resssegueix el Llobregat per creuar-lo al Pont del Diable.

A l’Edat Mitjana, Martorell és al bell mig d’un complex de fortificacions que controlen, per una part, els accessos al Vallès des del Llobregat (El Papiol; Benviure, a Castellbisbal, Voltrera, a Abrera ...) i per altra al Garraf, L’Ordal i les terres del Penedès (Castellvell de Rosanes -actualment més conegut com a castell de Sant Jaume-, la fortificació de Rosanes,...

riu Anoia Martorell, la Vila riu Llobregat

trinxera del ferrocarril (actual Passeig Catalunya)

Serra de l’Ordal

Pont del Diable

Serra de les Torretes

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Imatge contemporània

Torre Griminella

SERRA DE

LES

TORRETES

Castell i Monestir de Sant Genís de Rocafort

Castell del Pairet o de Rosanes

Torreta del Clos

Pont del Diable

Portal d’Anoia

SERRA DE

L’ATAIX

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:

Santa Margarida

Foto

: goo

gle

map

s

Montserrat

MARTORELL

SERRA DE LES

TORRETES

SERRA DE L’ATAIX

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament

vinculat a l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.

Torreta del Clos

Torre Griminella

Riu LlobregatRiu Anoia

Pont del Diable

Pont de l’Anoia

L’estructura urbana de Martorell en els primers segles de l’edat mitjana va estar condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre l’Anoia i el torrent Pregon, a l’entrada del Congost.

Torrent de

Rosanes

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:

Foto

: goo

gle

map

s

0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL. Detall de la vila. Mapa topogràfic de 1914: SGE 1.25000, mapa altimètric (Cartoteca)

IMATGE ACTUAL:Fins el s. XIX Martorell concentrava quasi tota la població en l’espai que s’estén entre els rius Anoia i Llobregat , al peu de la serra de les Torretes. Solament un petit nucli, el Pontarró, formava una petita agrupació a l’altra costat del riu Anoia, a la cruïlla dels camins cap a Montserrat i cap a Igualada per Capellades, a més del de Santa Margarida. Ens centrarem en l’espai delimitat pels dos rius i la serra de les Torretes per entendre la formació o evolució urbanes des dels orígens a l’actualitat, prenent com a referència la imatge aèria actual.La fesomia que avui ofereix el conjunt urbà no és aliena a la història que l’ha modelat. El paisatge actual recull el resultat d’una lenta transformació al llarg d’aquests pràcticament mil anys , protagonitzada preferentment per l’activitat humana.Les accions de més impacte han estat les més recents, com la construcció de l’autopista AP-7 i, més modernament, l’autovia del Llobregat. Ambdues, juntament amb el ferrocarril a Barcelona, han esqueixat les muntanyes que tancaven el Congost i han desdibuixat la dificultat natural de pas. De la mateixa manera ha desaparegut el pas angost sobre l’Anoia del traçat del camí cap al Penedès, a la sortida del poble, mentre que els torrents que baixen de la muntanya han deixat de ser visibles dins la trama urbana. Però no podem menystenir les transformacions més antigues, menys sobtades, però també notables.

EL LLOBREGAT, TERRA DE FRONTERA ALS S. IX-X

1. HISTÒRIA:

0.1. HISTÒRIA:

Des del moment de la recuperació de Barcelona per Guifré el Pelós i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a partir de l'any 878 , la zona de Martorell va veure incrementat progressivament la presència humana.

Va començar la repoblació, i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord.

0.1. HISTÒRIA:

El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies

Imatge del primer document que conté el nom de Martorell. Reproducció dels folis 89r i 89v del Cartulari de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó). El requadre vermell indica el punt on s’esmenta el mercat de Martorell: “foro Martorellio”

[imatge procedent d’Afred Mauri: Martorell, 975 anys]

0.1. Història. Any 1032

Any 1032: text i traducció del primer document que conté el nom de Martorell.

Els Castellvell foren els senyors de la baronia des del s. X fins al 1228, any en que va

passar a la família dels Montcada Al 1309 la Baronia canvià altre cop de mans, els nous senyors són la família Foix, que en

tenen el domini fins al 1396. Mateu de Foix, l’últim senyor de la Baronia de Castellvell

havia contret matrimoni amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan I. A la mort de Joan I, l’any 1396, Mateu de Foix va pretendre ocupar la corona; aleshores

Martorell i el Castellvell de Rosanes foren ocupats per les forces de la ciutat de Barcelona i

la Baronia passà als dominis reials de Martí L’Humà.La Baronia va estar en mans de la Corona durant molt de temps, fins a finals del segle XV;

en aquest període es va concedir a la vila el privilegi de celebrar una segona fira a l’abril ,

per Sant Marc(1422).

L’any 1474 el rei Joan II va decidir vendre la Baronia a la família Requesens, concretament

a un dels seus membres: el Governador General de Catalunya i fidel partidari del rei, Lluís

de Requesens i Soler. La venda va indignar la població de Martorell, ja que no respectava

els drets adquirits temps enrere pels martorellencs.

0.1. HISTÒRIA:

1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.

Pont de l‘Anoia, antic pont, construït el 1828 substituïnt el de fusta que existí fins el s. XVIII. Dibuix de Jaume Amat.

L'any 1437 s'autoritza la construcció d'un pont sobre el riu Anoia.

1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.

Dibuix de 1668 on es pot veure Martorell emmurallat, amb el portal d’Anoia a primer terme

1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.

PONT DE L'ANOIA. estrep de l'antic pont amb la porta fortificada que donava accés a la vila pel carrer del mateix nom. Reconstrucció de Jaume Amat

1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.

1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. TORRENT DE ROSANES

1. PLAÇA DEL PORTAL D’ANOIA. VISTA ACTUAL. ABRIL DE 2014

Foto: arxiu AMR

2. LA MURALLAEl pany de muralla trobat el 1969 d’abans del s. IX, és molt més antic que la primera notícia escrita, que és de l’any 1033. És part d’una torre quadrada i la base dels seus carreus foren disposats en opus spicatum El 17 de març de 1969, mentre es

feien obres a un antic edifici del carrer Revall, núm. 65, es descobriren uns restes de la muralla de la Edat Mitjana.

La muralla estava construïda al llarg de l’actual carrer del Mur. Daerrera d’ella hi havia dos fossats: el Vall (actual carrer Lloselles), i el Revall (carrer del mateix nom)

Les portes principals eren el Portal d’Anoia, a la part occidental, i el portal de Subirats o de la Creu, a l’oriental. Existien altres portes secundàries: el Portalet de les Hores, que donava pas al fossat del Revall, el Portalet dels Frares, que pel Mur donava pas al camí dels convents, i la del Portalet de la Rutlla, a prop de la placeta actual del mateix nom

2. LES MURALLES

Segle XI

Portal SantacanaSegle XVI

Segle XII

Portal de les Hores

Portal de la Font

S. XIII-XIVSegles XVI-XVIII

Portal de la Creu

Portal d’Anoia

Pont del Diable

Pont de l’Anoia

Torrent de

RosanesInicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.

2. LES MURALLES

Les muralles són esmentades a documents antics. Des del s. XV la configuració urbana de Martorell Vila no s’ha modificat fonamentalment, tot i el seu creixement. Els carrers subsisteixen casi enterament, i encara es conserva algun edifici del període medieval, en que la vila estava formada per un sols carrer llarg i entortolligat, dons el seu traçat ressegueix la corba de la base de la Serra de les Torretes.

Aquest llarg carrer, ahir com avui, rebia diferents noms: Carrer Anoia (actual Santacana), Carrer de la Plaça (actual Plaça de la Vila), carrer de la Font (actual Anselm Clavé), i Carrer Nou (actual Pere Puig).

Hi havia també uns eixamplaments del carrer, que feien de places: la Placeta de l’Esglèsia, la Plaça Major o del Pou (actual Plaça de la Vila), i la Plaça de la Creu.

2. LES MURALLES

2. L

ES M

UR

ALL

ES

Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume Amat, a partir de les dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt que es guarden al Museu «Vicenç Ros»

2. LA MURALLA: Portal del Camí vell del Mercadal

2. LES MURALLES. La muralla al carrer Revall. [Dibuix de Jaume Amat].

2. LES MURALLES.

Portal de les Hores des del carrer Anselm Clavé, quan ja s’ha format el segon recinte de la muralla

Martorell emmurallat, des de can Carreres. Dibuix de Jaume Amat.2. LES MURALLES.

2. L

ES M

UR

ALL

ES

Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume Amat, a partir de les dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt que es guarden al Museu «Vicenç Ros»

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: L’església primitiva de Martorell apareix esmentada per primer cop en documents del segle XI.

Dues tombes medievals trobades arran de les excavacions arqueològiques a la Plaça de l’Església, l’any 1986, acaben per confirmar la seva existència en aquesta època.

Foto: arxiu AMR

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA:

Foto: arxiu AMR

Al segle XVI, a prop de l’antiga església s’hi va bastir un nou temple, que barrejava els estils gòtic i renaixentista. A l’interior de l’edifici hi havia diversos sarcòfags gòtics, col.locats a les parets,un dels quals pertanyia a Guillem de Rosanes, feudatari del Baró de Castellvell i Senyor de Martorell. En l’actualitat els sarcòfags formen part del fons del Museu Municipal Vicenç Ros.

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

El material amb què es va construir la façana, una pedra groguenca, contrastava molt amb la pedra pròpia de la zona, de color roig, amb què estava construït la resta del temple.

La porta quedava emmarcada per un

frontó triangular i dues columnes

corinties. A la part interna del frontó hi

havia l’escut de la vila, i damunt del frontó,

un grup escultòric format per la Verge, Sant Pere i Sant Pau.

L’església parroquial de Santa Maria fou cremada l’any 1936, en el marc de la Guerra Civil

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIAA partir de l’any 1941 comença la reconstrucció de l’església parroquial. el nou edifici fou projectat per Francesc Folguera i Josep Ros i Ros

Foto

: arx

iu A

MR

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

Esglèsia de Santa Maria abans de la destrucció del 1936; reconstrucció segons J. Amat

Casal que conserva uns interessants finestrals, un de gòtic i l'altre renaixentista. Durant el segle XVIII va ser propietat de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de Santiago.

4. CASA LLOPART O CASA ROS. Antic Carrer del Pou / actual Plaça Major

Posteriorment seria la casa de Vicenç Ros i Batllevell. El 1940 va ser decorada amb esgrafiats per Ferran Serra. Són de temàtica pagesa:.

Foto

: arx

iu A

MR

5. PLAÇA DE LA VILA.Els porxos i la volta de les Hores al fons

5. PLAÇA DE LA VILA amb la font del pou, i la casa de Cal Notari, actual Ajuntament. Cap al 1920.És un espai d’origen medieval, encara, que com tantes vegades a Martorell, la seva arquitectura jo no ho sigui.

Antiga casa de Cal Notari

Al s. XII, el lloc de la actual Casa de la Vila o Ajuntament era propietat dels Rosanes, cofeudataris de la baronia de Castellvell. Al s. XVII es coneix com la Casa del Marquès, del nom del seu propietari, el marquès de los Vélez

La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta. Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els rius Llobregat i Anoia.

En el solar de l’actual Casa de la Vila hi havia la casa senyorial de la família Rosanes, que durant l’edat mitjana foren sub-feudataris de la vila de Martorell.Aquesta casa senyorial fou després dels senyors de Castellvell, dels de Foix, dels Requesens i, en els segles XVII i XVIII, dels marquesos de Vélez. L’edifici fou ocupat, quasi sempre, pels procuradors dels citats senyors jurisdiccionals de Martorell.

5. CASA DE LA VILA

Imatge de la plaça de la Vila amb la Volta de les Hores, abans del seu enderrocament el 1925.

5. CASA DE LA VILA

La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta. Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els rius Llobregat i Anoia.

Fotos: arxiu AMR

6. EL PORTAL DE LES HORES, des del carrer Anselm Clavé. quan ja s’ha format el segon recinte de la muralla. Reconstrucció de l’artista Jaume Amat

6. EL PORTAL DE LES HORES: també denominat Volta del Forn, era una de les portes del recinte emmurallat de Martorell i estava defensat per una alta torre que, durant una època es va fer servir de presó. Va adoptar el seu nom l'any 1668, quan s'hi va instal·lar un rellotge.

La presó de Martorell, 1912. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.

6. EL PORTAL DE LES HORES

Any 1913. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.

Fins a les ampliacions modernes, era una cruïlla de carrers, doncs en aquest punt hi conflueixen el carrer Lloselles (antic carrer del Vall), la plaça de la Vila i el carrer Anselm Clavé (antic carrer de la Font). L'edifici actual, amb el campanar d'espadanya, és de la fi del segle XIX. El

portal va ser enderrocat l'any 1925 i és aleshores quan es va configurar l'actual plaça de les Hores

6. PORTAL DE LES HORES, Arc o Volta, enderrocats el 1925

6. PLAÇA I TORRE DE LES HORES

Foto

: arx

iu A

MR

7. CASA GAUSA: C/ Anselm Clavé 14, (antic c/ de la Font): Va ser edificada probt. entre els segles XIV i XV, quan Martorell creixia longitudinalment a partir de la volta de les Hores

El c

arre

r de

la F

ont v

ist d

es d

e la

Vol

ta d

e le

s Hor

es

7. CASA GAUSA. C/ Anselm

Clavé 14, (antic c/ de la Font): s. XIV i XV.S’hi pot veure encara una finestra gòtica tripartita per dues columnetes amb el seu capitell i rematada per dintell

L’antiga façana de la Casa Gausa és feta amb pedra escairada, i comptava amb la planta baixa i un únic pis. Actualment la casa ha esta divida en dues;

7. CASA GAUSA C/ Anselm Clavé 14, (antic c/ de la Font): s. XIV i XV.

Conserva el voladís de la teulada i fins els anys setanta, un portal adovellat que avui és parcialment destruït per l’ampliació que se’n va fer per tal de guardar-hi els vehicles.

la de la dreta, és la més ben conservada. És actualment la casa més antiga que es conserva a Martorell

8. CARRER PERE PUIG, ANTIC CARRER NOU:

En els segles XIV i XV Martorell s’engrandeix

altre cop; per exemple s’edifica el Carrer Nou

(actual Pere Puig) en l’emplaçament on ja hi

havia l’hospital de Sant Joan.

8. CARRER PERE PUIG, ANTIC CARRER NOU:

Carr

er P

ere

Puig

57-

61.

Carrer Pere Puig, antic Carrer Nou, amb cases dels s. XVII i XVIII. Dibuix de J. Amat

Fundat en 1205 per Guilleuma, senyora de Castellví de Rosanes, com hospital de malalts pobres, situat a extramurs de la vila, en un punt proper a la plaça de la Creu.

De l’antic hospital, que va ser reformat al segle XVIII, es conservaven a la façana dues arcades ogivals paredades, visibles des del carrer. Quan s’esperava la recuperació d’aquest edifici emblemàtic, aquest fou venut a uns particulars i el 1987 fou enderrocat, amb el compromís però, d’incorporar els elements de l’antiga façana a la nova construcció, actuació que finalment no s’ha esdevingut.

9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN

9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN.

Façana de Sant Joan, 1912. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.

9. CAPELLA DE SANT JOAN. Pertanyia a l’hospital del qual rep el nom. S. XIII a XV. L’hospital va ser ampliat amb la construcció d’una capella adossada.Desconeixem la data exacta de la seva construcció, però en una visita pastoral de l’any 1313 ja s’esmenta, per tant, fou construïda en aquest intèrval de temps.

Carrer de Pere Puig, 61

9. CAPELLA DE SANT JOAN. La capella de l’hospital ha estat l’únic que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d’ un edifici d’estil gòtic que consta d’una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta, tot i que originàriament els arcs de la nau sustentaven la coberta de bigues.

En 1370 el vicari general va ordenar al rector que fes reedificar el pòrtic. Més tard, en 1551 el prevere Montserrat Savila va obtenir la llicència per part del bisbe per consagrar un altar en la capella, que ell mateix havia reconstruït, ja que es trobava gairebé enrunada. L'hospital no ha pogut superar el pas dels segles, ja que durant la Guerra de Successió va ser destruit.

La nau es cobreix amb una volta apuntada, típica de les darreries del romànic i que està reforçada amb arcs toral.

9. CAPELLA DE SANT JOAN.

El tram més allunyat de la capçalera té unes característiques diferents a la resta del temple. L'arc de mig punt que encara podem veure en el mur nord ens fa pensar que ens trobem davant el pòrtic reparat l'any 1370. Posteriorment es va decidir integrar aquest espai en el temple, construint una nova façana i un cor elevat.

9. CAPELLA DE SANT JOAN. 1912. FONS SALVANY. Bibl. de Catalunya.

10. PORTAL DE SUBIRATS O DE LA CREU:

Recreació del portal de Subirats o de la Creu, i les muralles de Martorell. La creu és la de l’actual plaça de la Creu, Al s. XVI, les muralles s’estengueren fins al Portal de Subirats, que era a l’anomenada plaça de la Creu.

Aquí l’orientació del carrer central es va desviar del Pont del diable per dirigir-se cap al pas de barca de Sant Andreu, utilitzat habitualment des del s. XV per les millors condicions de pas sobre el riu

[Dibuix de Jaume Amat].

Caserna de cavalleria a la fira de_Martorell. 1917. FONS SALVANY, BIBL. DE CATALUNYA.

CASERNA DE CAVALLERIA, S. XVIII. Al 1732 l'Ajuntament va acordar la construcció d'una caserna de cavalleria per allotjar a la tropes i estalviar els constants problemes

Caserna de cavalleria , enfonsada el 24 de març del 2008

amb la població pel fet d'allotjar-les a les cases de particulars.

Caserna de cavalleria: “reconstrucció”?

11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU: situada al solar de l’antic escorxador, prop del Pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana. Ja existia el 1208.

Sant Bartomeu també era venerat a l’església parroquial de Martorell i el dia de la seva festa, el 24 d’agost, se celebrava una fira, documentada des del 1282, i que subsistí fins l’any 1966.

Es desconeix el moment exacte de la seva construcció.  El culte a sant Bartomeu es va introduir a Catalunya vers la meitat del segle X i la primera notícia coneguda d'aquest temple data del 1208, per tant la datació més probable és entre els segles XI i XII.

La capella tenia una plantarectangular, amb dos contraforts per banda i entrada frontal, amb un portal decomunicació amb àmbits adossats al costat nord. L’obra té una qualitat moltirregular i amb multiplicitat de fases. Es conserva encara al seu interior un paviment que combina lloses regulars de gres roig amb cairons.

L’espai a l’entorn de l’església presenta restes de construccions adossades i una necròpolis, amb enterraments d’època medieval i posteriors.

11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU

L'any 1282 es cita per primera vegada la fira de Sant Bartomeu, que es feia al costat del Pont del Diable. .

L'any 1396 Martorell és incorporat a la Corona , amb la qual cosa , l’any següent, rep el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona

12. PONT DEL DIABLE: és el nom més conegut des del s. XVIII

Placa commemorativa: Martorell, declarat carrer de Barcelona.

12. PONT DEL DIABLE

Fotografía de Joel Ventura, portada del llibre A peu per la via Augusta. (cf bibliogr.)

El pont ha estat destruït més d’una vegada per les crescudes del riu; quan la desstrucció de l’any 1143, sabem que el riu s’havia emportat el pilar central. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un únic arc, obra iniciada al 1283 i acabada al voltant del 1295 sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'altura i 43 d'ample, per tal d’evitar l'efecte de les riuades.

12. PONT DEL DIABLE. Situació en el paisatge

12. PONT DEL DIABLE. El pont va ser volat el 23 de gener de 1939, amb la retirada de les tropes republicanes. El que veiem ara és la reconstrucció realitzada l'any 1963 del pont gòtic de 1295.

12. PONT DEL DIABLEEl que veiem ara és reconstrucció realitzada l'any 1962 del pont gòtic de 1295, sobre una base romana.

12. PONT DEL DIABLE: antigament anomenat Pont de Pedra (per oposició al de fusta sobre l’Anoia) i pont de Sant Bartomeu)

12. PONT DEL DIABLE

Foto. Primera meitat anys 20

Caserna de Cavalleria

12. PONT DEL DIABLELes diverses crescudes del riu han fet que s'hagi hagut de reconstruir en diverses ocasions. Va haver-hi potser fins a dues reconstruccions en època medieval. Adossat a l'aparell romà es pot veure un tram de mur format per filades regulars de petits carreus i un arc de mig punt situat entre l'estrep esquerre i l'arc principal. Per la tècnica utilitzada en la disposició dels carreus, es creu que els autors de l'obra eren els mateixos que estaven edificant els temples de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida.

Sabem que al 1283 es pagaven diners per a la reconstrucció del pont, en aquest cas en estil gòtic. Es construeixen dos grans arcs ogivals. El més gran feia 21 metres d'alçada i 43 d'amplada. En la part central s'alçava una petita construcció coberta molt més tard amb volta de canó.

Pont del Diable, avinguda del setembre de 1971

12. PONT ROMÀ. RECONSTRUCCIÓ IDEAL, de Jaume Amat (Resumen histórico... DE I. Clopas)

PONT ROMÀ. Reconstrucció ideal de l'arc romà., per Jaume Amat.

És d’època d’August, construït entre els anys 10-9 a. de C.

Als carreus romans es poden veure les marques de les legions que el van construir: aquí la Legio VI: LVI

A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica (LIIII), VI Víctrix (LVI)i X Gèmina (LX).

En ell hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino

13. MARTORELL, DINS DE LA BARONIA DE CASTELLVELL,TERRA DE FRONTERA. ELS CASTELLS DE LA SERRA DE LES

TORRETES: La primera notícia documentada del castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell),

S.IX- X, era part de la línia de defensa del Llobregat. Domini de la Baronia de Castellví. TORRETA DEL CLOS

CASTELLVÍ (O CASTELL VELL ) DE ROSANES: CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET

TORRE GRIMINELLA

13. SERRA DE LES TORRETES

La torre Griminella correspon a una construcció, potser d’origen romà, la funció principal de la qual era el control del Congost i del Pont del Diable.

TORRE GRIMINELLA

TORRETA DEL CLOSTORRETA DEL CLOS

La Torreta del Clos, d’origen romà, completava el camp de visió de la Torre de la Griminella

13. SERRA DE LES TORRETES

13. SERRA DE LES TORRETES.. Ens consta una reforma recent, responent als usos militars de la darrera carlinada (segle XIX), i que dotà a la torre d'una garita a la façana principal, un primer pis i una terrassa amb la funció de guaita, a banda del primer i segon pis

MARTORELL DES DEL CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET

Martorell neix com a mercat al peu del castell de Rosanes, cap a l’any 1032.

13. S

ERR

A D

E LE

S TO

RR

ETES

Les restes del Castell de Rosanes, conegut també com a Castell del Peiret o del Mateuet, estan situades al cim d'un turó de forma allargassada, el Turó del Pairet, ocupant tota la seva superfície i dominant la vila de Martorell.

13. SERRA DE LES TORRETES. El Castell de Rosanes

Formava part del conjunt de fortaleses que en època medieval defensaven la línia del Llobregat, clau per a la defensa de Barcelona i el control del territori del Penedès, a més del de Martorell.

Planta del Castell de Rosanes. "Els Castells Catalans T-1 El Baix Llobregat". Pere català i Roca. Editorial Dalmau. 1990 Situat dins la baronia de Castellvell de Rosanes, el "Castrum de Rodanas" o Castell de Rosanes n'era feudatari. Per raó del feu, els Rosanes havien de servir els senyors de Castellvell amb tres cavalls armats. Apareix per primer cop documentat l’any 1032, tot i que el seu origen pot datar-se del segle IX o X. En els primers anys del segle XII Guillem Ramon I de Castellví donà el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes, i romandria a mans d’aquesta família fins ben entrat el segle XVI, però sempre sota la dependència dels senyors de Castellvell. En aquell segle el castell o casa de Rosanes ja es trobava en estat ruïnós. Del castell es conserva una part de la muralla, que ocupava una extensió de 56 metres i que resseguia tot el perímetre del turó, com es mostra en la planta adjunta.

13. SERRA DE LES TORRETES. El Castell de Rosanes

13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE SANT GENÍS DE ROCAFORT. El castell s'alça damunt un turó constituït per gresos rogencs del Triàsic i a una altitud de 193 metres. Tot i ser una altitud gens destacada, es troba encimbellat damunt la roca i al pas del camí que procedent de Martorell s'adreça vers Gelida seguint la línia castellera penedesenca que hi havia en temps medieval.

13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE SANT GENÍS DE ROCAFORT

Data de finals del segle XII o principis del XIII i és un edifici de planta rectangular, sense absis diferenciat i amb la volta esfondrada, de la que podem veure un arc toral que la sostenia. La porta està situada a ponent i és d'arc de mig punt. Tota ella està construïda amb carreus rogencs de pedra d'esmolar, ben tallats i escairats col·locats en filades horitzontals

13. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE SANT GENÍS DE ROCAFORT

13. SERRA DE LES TORRETES EL CASTELL DE ROCAFORT - MONESTIR DE SANT GENÍS DE ROCAFORT.

L'antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort, situat a l'antic Castell de Rocafort, va ser fundat pels senyors de Castellvell de Rosanes el 1042. La seva jurisdicció feudal comprenia els llocs, castells i parròquies d'Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. A partir del segle XIV el priorat va entrar en decadència i va ser secularitzat al segle XVI. De l'antic castell tant sols es conserven trossos de les muralles i una torre rodona. L'edifici de més entitat de tot el conjunt que podem observar de lluny és l'església romànica del monestir de Sant Genís de Rocafort.El Castell i monestir de Sant Genís, es troba a curta distància de l'ermita de Santa Margarida, situada a l'altra banda de l'autopista i propera al riu Anoia. Aquesta ermita s'assenta on hi hagué una vil·la romana, damunt la qual s'edificà una primitiva església romànica (segle IX o X) que serví de parròquia rural i que esdevingué després priorat de Sant Genís. En el segle XVIII, l'antic edifici passà a ser ermita sota l'advocació de Santa Margarida.El 1110, Guillem Ramon de Castellvell ordenà testament a Sant Genís assignant a aquesta església l'alou del castell de Voltrera (Abrera) i un altre dit de Pruneres (al terme de Castellbisbal).

L'any 1474, Sant Genís de Rocafort formà part de la venda de la baronia de Castellvell per part de Joan II a Lluís de Requesens, junt amb la vila de Martorell, el castell de Rosanes i tots els dominis de Castellvell.El 1646, l'administració de les rendes del priorat de Sant Genís fou concedida a Josep Ferrer i, finalment, el 19 de juliol de 1713 l'exèrcit filipista, dirigit pel duc de Pòpuli, passà per Martorell camí de Barcelona i enderrocà de pas el castell llevat de l'església que fou conservada

Castell de Rocafort (Baix LLobregat) Església de Sant Geníss/d anys 70?. Foto arxiu Rotger Sintes

14. EL CASTELLVELL DE ROSANES O DE SANT JAUME. Encara que pertany al terme de Castellví de Rosanes, sempre hi ha hagut una estreta relació del castell amb Martorell. Aquella prové del fet que aquesta fortificació va ser el centre de la baronia de Castellvell de Rosanes, a la qual pertanyien els actuals municipis de Martorell, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. L'any 1428 la fortificació va patir els efectes d'un fort terratrèmol, aleshores els consellers de Barcelona el van inspeccionar per tal de fer-hi reformes. Gràcies a aquesta inspecció coneixem força bé com era l'interior del castell.

14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE SANT JAUME

14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE SANT JAUMELa primera notícia documentada del castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell), i surt esmentat el personatge Gilelmus com a senyor del castell en una escriptura de confirmació de terres feta al Sant Cugat. Aleshores, els castells i possessions de Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca pertanyien a una mateixa família, els Castellví o Castellvell. Aquesta família tingué molta influència a la cort comtal i la ciutat de Barcelona.El nom de Rosanes prové del cognom originari Rodanes (aquesta denominació fou també la primitiva del castell d'Eramprunyà), i Castellvell derivà amb el temps a Castellví, topònim que es troba a Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca, encara que la denominació de «vell» té diverses teories: una d'elles és la necessitat de diferenciar-se del proper castell de Rosanes (o de Pairet), edificat posteriorment; una altra es deu al fet d'existir uns fonaments romans; i la darrera és la que fa referència a la reedificació del castell primitiu (o Vell) després de la seva destrucció feta per Almansor (985). Actualment també és conegut com a castell de Sant Jaume, per la ermita del mateix nom que hi ha a prop.

El castell de Castellvell es troba situat a una altitud de 369 metres en una estratègica situació dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i alhora controlant el pas pel curs del Llobregat camí de Barcelona. Des de la seva situació hi ha una bona visió sobre els altres castells de la marca del Penedès i ben a prop seu hi ha els castells menors del Pairet i de Rocafort, edificats posteriorment.

Reconstrucció del Castellvell de Rosanes segons dibuix de Jaume Amat (1987)

14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE SANT JAUME

Foto de Jordi Gironés

14. SERRA DE LES TORRETES. EL CASTELLVELL DE ROSANES O CASTELL DE SANT JAUME. La serra de l’Ataix a la dreta, on hi ha el castell del Pairet. Al fons, Montserrat.

L'indret on s'alçava l'església de santa Margarida ja estava ocupat en l'antiguitat, tal i com ho demostren les nombroses troballes arqueològiques obtingudes durant les diferents campanyes d'excavació realitzades.

Ja en època romana es té constància del pas de la Via Augusta per aquest indret, gràcies als dos fragments d'un mil·liari romà de l'època de l'emperador Maxenci, datat entre els anys 350 i 353, trobats en les excavacions realitzades durant la dècada dels setanta del passat segle.

15. S

AN

TA M

AR

GA

RID

A

Al costat del mur nord, protegides per teles i a l'espera de ser estudiades amb més detall, les restes d'una necròpolis dels segles VI i VIII.També en aquest indret s'alçava una basílica visigòtica en el segle VII. Sobre ella es va edificar l'actual temple en la segona meitat del segle XII. Era la parròquia del proper monestir de Sant Genís, i es va construir a la seva imatge i semblança.

14. SANTA MARGARIDA:

La primera notícia documentada que ens ha arribat d'aquesta església la trobem en l'any 1143. Posteriorment, en 1448 va patir els efectes d'un terratrèmol, que va enfonsar la seva volta.

15. SANTA MARGARIDA:

15. SANTA MARGARIDA:

El molí va ser construït a la riba esquerra del riu, prop del monestir, i va seguir en actiu fins al segle XIX, en què fou edificada una fàbrica de filats al seu costat. Aquesta fàbrica de filats era coneguda per la gent amb el nom de Molí fariner i data del 1854. Es tracta d’un edifici rectangular de planta baixa i tres pisos, amb teulada a dues vessants. Cada planta té dinou finestrals i dues portes amb vidriera. Els sostres són fets amb bigues de fusta i revoltons. La fàbrica pertany a una tipologia de fàbriques angleses que es va difondre per tot Europa i en particular a Catalunya cap a finals del segle XIX. A la planta baixa hi ha la turbina, la qual s’alimentava a través d’un canal de rec. La fàbrica va tancar les seves portes l’any 1981, i el seu propietari va donar l’edifici a l’ajuntament de Martorell. L’edifici de la fàbrica i l’antic molí, que havien caigut en un estat ruïnós, han estat objecte de diverses intervencions de rehabilitació dins els programes d’Escoles Taller i Cases d’Oficis promoguts des de l’Ajuntament de Martorell

16. EL MOLÍ FARINER: L’any 1454 el Batlle General de Catalunya feu concessió al prior de Sant Genís de Rocafort del dret de prendre de l’Anoia tanta aigua com calgués, i al lloc que li semblés mes adient, per fer funcionar un molí fariner de dues moles.

16. EL MOLÍ FARINER:

ANTECEDENTS MEDIEVALS DE LA FIRA DE PRIMAVERA: Durant el regnat d’Alfons V, el Magnànim , es va ren prendre diferents iniciatives per potenciar el comerç a Catalunya. Com que Martorell era un nus de comunicacions molt important, la seva esposa, la reina Maria de Castella, va atorgar el 23 de març de 1422 a Martorell, el privilegi de celebrar una fira per Sant Marc (25 d’abril) i els quatre dies següents. Per això en un principi aquesta fira era coneguda com a Fira de Sant Marc. Aquesta fira s’afegia a una altra de més antiga que es feia a l’estiu per Sant Bartomeu. (el 24 d’agost)

BIBLIOGRAFIA:BAUCELLS I REIG, Josep: El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Centre d’Estudis Martorellencs-2007CLOPAS, Isidre: Resumen histórico de Martorell, relacionado con la Historia de Cataluña. Martorell-1945CLOPAS, Isidre: Toponímia Històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, Martorell-1991PAGÈS I PARETAS, Montserrat: Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona-1992PLA, Casimir-VENTURA, Josep Anton- VIVES, Miquel:: A peu per la Via Augusta Ed. Cossetània, Valls-2013VVAA: Martorell, la Vila, de pont a pont. Ed.Centre d’Estudis Martorellencs, Martorell-1989Pàg.-web: Coneix Martorell a Biblioteques Públiques: http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/infolocal.htm#15535Pàg. web del Centre d'Estudis Martorellencs: https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/MAURI, Alfred: Martorell, 975 anys. Centre d’Estudis Martorellencs, 2008Jordi Gironès i Vilardebò : Castellvell de Rosanes al blog CASTELLS CATALANS 2006http://www.castellscatalans.cat/imatges/castellvell.pdf

Jordi Gironès i Vilardebò: Castell de Sant Genís de Rocafort, al blog Castells catalans http://www.castellscatalans.cat/imatges/rocafort.pd f