Llegeix el cap­tol El Diable

download Llegeix el cap­tol El Diable

of 25

  • date post

    20-Dec-2016
  • Category

    Documents

  • view

    223
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Llegeix el cap­tol El Diable

  • Publicat amb lajut de lInstitut de la Traducci de Rssia.

    Els germans Karamzov1a edici en versi de Joan Sales: abril de 19611a edici revisada: novembre de 2014

    hereus de Joan Sales, 2014 de les notes fi nals, Ricard San Vicente / Arnau Barios, 2014 daquesta edici: Club Editor 1959, S.L.U.Coves den Cimany, 2 08032 Barcelonawww.clubeditor.cat

    ISBN: 978-84-7329-183-5Dipsit legal: B 23997-2014

    Disseny grfi c: ngel UzkianoImprs a Romany Valls

    Tots els drets reservats.Prohibida tota forma de cpia.

  • Fidor Dostoievski

    Els germans Karamzov

    Versi catalana de Joan Salesrevisada per Arnau Barios

    CLUB EDITORBARCELONA

  • 788

    LIvan sal.Et repeteixo que si no the matat s nicament perqu

    et necessito dem; recorda-ten!I doncs? Mateu-me, mateu-me ara digu lSmerdia-

    kov amb un posat estrany. Per ni goseu fer-ho afeg amb un somriure amarg, vs ja no goseu fer res, vs, tan agosarat en altre temps!

    Fins dem lIvan es dirig cap a la porta.Espereu... ensenyeu-mels encara una vegada.LIvan es va treure els bitllets, els hi enseny; lSmerdia-

    kov els contempl durant deu segons.B, aneu-vos-en... Ivan Fidorovitx! crid de sobte.Qu vols? lIvan, a punt de sortir, es tomb.Adu.Fins dem.LIvan sort. La tempesta continuava. Primer camin amb

    passos segurs, per aviat comen a trontollar. No s ms que fsic, pensava somrient. Una mena dalegria el guanya-va. Se sentia una fermesa incommovible; les vacillacions do-loroses daquells ltims temps havien desaparegut. La seva decisi era presa i ja irrevocable, es deia a si mateix, feli. En aquell moment ensopeg, va estar a punt de caure. De-turant-se, disting als seus peus aquell mugic a qui havia do-nat una empenta, que encara jeia en el mateix lloc, inert. La neu gaireb li recobria la cara. LIvan el redre, sel carreg a coll-i-be. Havent vist claror en una caseta, truc als por-ticons, preg a lamo de la casa que lajuds a transportar el mugic a la comissaria, prometent-li tres rubles. No explicar amb detall com lIvan Fidorovitx dugu el mugic a la co-missaria, i el va fer examinar per un metge, a qui pag gene-rosament. Diguem noms que aix li prengu gaireb una hora. Per lIvan seguia satisfet. Les seves idees volaven: Si no hagus pres una decisi tan ferma per dem pens de sobte amb delcia, no mhauria estat una hora ocupant-me daquest mugic, sin que hauria passat de llarg i no mhauria importat que es congels... Per com tinc la fora danalit-

  • 789

    zar-me? pens amb gran satisfacci. I ells, que han de-cidit que em tornava boig! Arribant davant de la porta de casa seva, es detur per preguntar-se: No valdria ms que me nans ara mateix a veure el fi scal, a explicar-lhi tot? No; dem, tot a la vegada! Cosa rara, gaireb tota la seva alegria desaparegu en aquell moment. Quan entr a la seva habita-ci, una sensaci glacial lencong, com el record o ms aviat levocaci dun no s qu de pens i fastigs, que es trobava en aquell moment en aquella pea i que ja hi havia estat. Es deix caure sobre el divan. La vella criada li port el samovar, es va fer ell mateix el te, per no en va prendre; desped la criada fi ns lendem. El cap li rodava, se sentia cansat, inc-mode. Sensopia; es pos a caminar amunt i avall per desen-sopir-se. Li semblava que li venia un desvari. Per la malaltia no el preocupava; torn a seure i es pos a mirar de tant en tant al seu volt, com si volgus descobrir alguna cosa. Per fi , la seva mirada es fi x en un punt. Somrigu, per la verme-llor de la clera li pujava a la cara. Llarga estona sestigu im-mbil, amb el cap entre les mans, sempre mirant aquell punt amb els ulls fi xos, sobre el divan collocat contra la paret den-front. Visiblement, alguna cosa que hi havia en aquell indret lirritava, el neguitejava.

    IX

    el diable. mal somni de livan fi dorovitx

    No sc pas metge, i no obstant em sembla que ha arribat el moment de donar algunes explicacions sobre la malaltia de lIvan Fidorovitx. Diguem tot seguit que es trobava en vi-glies dun accs de febre, que la malaltia anava a triomfar

  • 790

    del seu organisme afeblit. Sense saber de medicina, arriscarla hiptesi que lIvan havia reeixit potser, per un esfor de voluntat, a conjurar la crisi, esperant, naturalment, que se nescaparia. Se sabia malalt, per no volia abandonar-se a la malaltia en aquells dies decisius, durant els quals havia de mostrar-se, parlar ardidament, justifi car-se als seus propis ulls. Havia anat a veure aquell metge de Moscou, fet venir per la Katerina Ivnovna amb aquella idea que ja he expli-cat. Aquell metge, desprs de fer-lo explicar i dexaminar-lo, dictamin un trastorn cerebral, i no es mostr gens sorprs davant duna confessi que lIvan li va fer, no obstant, amb repugnncia: Les allucinacions sn molt possibles en el vos-tre estat, per caldria controlar-les... Daltra banda, us heu de tractar de deb i no perdre ni un minut, si no, aix empitjora-ria. Per lIvan Fidorovitx neglig aquest savi consell: En-cara tinc fora per caminar; si caic, ser diferent: ja em cui-dar qui vulgui! Aix, ara tenia gaireb conscincia del seu desvari i mirava fi xament, amb obstinaci, un cert objecte so-bre el divan, davant seu. All aparegu de cop i volta un indi-vidu, qui sap com havia entrat, ja que no hi era pas quan lIvan Fidorovitx entr, de tornada de la seva visita a lSmerdia-kov. Era un senyor, o ms aviat una mena de gentleman rus,qui frisait la cinquantaine,1 com diuen els francesos, amb el ca-bell grisenc, llarg i esps, la barba en punta. Duia una levita castanya, evidentment feta per un bon sastre, per ja usada, potser de tres anys, i del tot passada de moda; fi ns al punt que cap dels mundans adinerats ja no en portava daquesta mena. La camisa i lampla xalina denotaven el gentleman chic; per lacamisa, vista de prop, es veia brutenca, i la xalina molt gasta-da per ls. El pantalon de quadros li esqueia, per era massa clar i massa cenyit, com ara ja no sen duen, i igualment el seu barret de feltre blanc, que no esqueia a la temporada. En po-ques paraules, el seu aspecte era el dalg que a la vegada fos molt senyor i passs angnies econmiques. El gentleman

    1. Aix a loriginal. (N. del T.)

  • 791

    semblava un daquells antics hisendats, prspers en temps del servatge; segurament hauria alternat amb la bona societat, hauria tingut relacions que potser encara conservava, per a poc a poc, empobrit per les dissipacions de la joventut i per labolici recent del servatge, shavia tornat una mena de pa-rsit de bona companyia, rebut pels seus antics coneguts a causa del seu carcter adaptable i a ttol dhome com cal, que pot ser adms a taula en tota ocasi, si b sempre en lloc mo-dest. Aquests parsits, de bon geni, que saben contar histriesi jugar una partida de cartes, i que refusen en rod qualse-vol feina que els ofereixin, generalment sn viudos o concos; de vegades tenen fi lls, sempre educats lluny, a casa dalguna tia de qui el gentleman no parla gaireb mai en bona com-panyia, com si savergonys de tal parentiu. Acaben desave-sant-se dels seus fi lls, que li escriuen, molt de tant en tant, pel seu sant o per Nadal, unes cartes de felicitaci a les quals de vegades fi ns i tot respon. La fesomia daquell hoste inespe-rat no era bonassa, sin ms aviat afable, disposada a adoptar lexpressi amable que convingus segons les circumstncies. No duia rellotge, per s uns impertinents de carei penjats duna cinta negra. El dit del mig de la seva m dreta osten-tava un anell dor masss amb un pal de poc preu. LIvan Fidorovitx guardava silenci, resolt a no encetar la conversa. Lhoste esperava, com un parsit que acaba de sortir de lha-bitaci del pis de dalt que li han reservat, a lhora del te, per fer companyia a lamo de la casa, per que calla, ja que aquest est capfi cat amb les seves refl exions, a punt de totes maneres per sostenir una amable xerrameca aix que lamo lhi inciti. De cop i volta la seva cara es torn preocupada.

    Escolta digu a lIvan Fidorovitx, perdonam, noms tho vull recordar: has anat a veure lSmerdiakov per informar-te respecte a la Katerina Ivnovna, i te nhas anat sense saber-ne res; segurament thas descuidat de...

    Ah, s! digu lIvan, capfi cat; me nhe descuidat... No importa, daltra banda; deixem-ho per dem. A propsit afeg amb irritaci dirigint-se al visitant, sc jo que he

  • 792

    degut recordar-me daix fa un moment, perqu sentia una angnia. Nhi ha prou que tu hagis sorgit, perqu jo cregui que aquesta suggesti em ve de tu?

    I b, no ho creguis el gentleman somrigu amb po-sat amable. La fe no simposa. Daltra banda, en aquest domini, les proves, fi ns i tot materials, sn inefi caces. Sant Toms va creure perqu volia creure, no per haver palpat el Crist ressuscitat. Aix, els espiritistes... jo els estimo fora... imaginat que creuen servir la fe, perqu el diable els ensenya les banyes de tant en tant. s una prova material de lexis-tncia de laltre mn. Laltre mn demostrat materialment! Quina idea! En fi , aix provaria lexistncia del diable, per no la de Du. Vull fer-me de la societat idealista, per comba-trels: sc realista, per no materialista, he, he, he!

    Escolta digu lIvan Fidorovitx, alant-se, em penso que tinc un desvari; explica el que vulguis, tant se men dna. No arribars a exasperar-me com aleshores. Noms, em fa vergonya... Vull caminar per lhabitaci... De vegades, deixo de veuret i sentir-te, per endevino sempre el que vols dir, perqu sc jo que parlo, no pas tu! No s si dormia, llti-ma vegada, o si the vist realment. Vaig a posar-me al cap una tovallola mullada, potser et dissipars.

    LIvan an a buscar la tovallola i va fer el que deia; amb la tovallola molla al cap, es pos a caminar amunt i avall.

    Estic content que ens diguem de tu digu lhoste.Imbcil rigu lIvan, et pensaves que et diria de

    vs? Ara jo estic molt content, si no fos que em fan mal els polsos... i el front... de manera que no em vinguis amb fi loso-fi es com laltra vegada. Si no p