Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament Programaci DidcticaInstitut dALTAFULLA

DEPARTAMENT DE SOCIALS

PROGRAMACI DIDCTICA

MATRIA: Hisria i cultura

CURS: 2n. ESO

1. DISTRIBUCI SETMANAL 2 h

Sense desdoblar 2h

Desdoblades 0h

NDEX

1. OBJECTIUS DEL CURS

2. COMPETNCIES BSIQUES

3. CONTINGUTS: TEMPORITZACI

4. INTERDISCIPLINARIETAT

5. METODOLOGIA

6. ATENCI A LA DIVERSITAT

7. AVALUACI I RECUPERACI

8. RECURSOS DIDCTICS I MATERIAL

OBJECTIUS:

L'ensenyament de la histria i cultura de les religions a l'educaci secundria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Conixer el fet religis en les seves diferents manifestacions i identificar els trets bsics de les grans religions com a mitj que ajudi a comprendre la pluralitat religiosa existent en la societat actual.

2. Valorar el dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi i manifestar actituds de respecte cap a les diverses formes de religiositat i lacisme, tot rebutjant qualsevol tipus d'injustcia o discriminaci.

3. Comprendre l'origen i desenvolupament de les religions en el context poltic, social i cultural en qu van sorgir i relacionar-les amb la trajectria dels pobles que les van adoptar en les diferents facetes de la seva realitat histrica.

4. Reconixer que les manifestacions culturals i artstiques i les tradicions religioses sn una part del patrimoni cultural dels pobles, assumir la responsabilitat que suposa conservar-les i valorar-les com un recurs per a l'enriquiment personal i comunitari.

5. Elaborar un judici raonat en relaci a la influncia de les religions sobre la poltica, la societat, els costums i la moral de les persones i dels pobles.

6. Afavorir la convivncia i la comunicaci entre els individus i grups d'una societat, amb creences i prctiques religioses i no religioses plurals.

7. Adquirir un pensament crtic, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les prpies idees, a travs d'una argumentaci documentada i raonada, aix com valorar les raons i els arguments dels altres.

8. Reconixer els trets i fets ms significatius de les religions que ms han influt en la histria i la

cultura d'Espanya i Catalunya i les seves principals aportacions a l'evoluci poltica, cultural i social del nostre pas.

CONTINGUTS:

Les grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam

Caracteritzaci de la religi jueva, el moment histric en qu va aparixer, el seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.

Lectura i anlisi d'alguns textos sagrats, pregries i narracions de la Bblia jueva i reconeixement dels espais i smbols religiosos del judaisme.

Caracteritzaci de la figura de Jess i de la religi cristiana, el moment histric en qu va aparixer, el seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.

Lectura i anlisi d'alguns textos sagrats, pregries i narracions de l'Antic i el Nou Testament i reconeixement dels espais i smbols religiosos del cristianisme.

Caracteritzaci de la figura de Mahoma i de la religi islmica, el moment histric en qu va aparixer, el seu cos doctrinal, les prctiques religioses i la moral.

Lectura i anlisi d'alguns textos sagrats, pregries i narracions de l'Alcor, i reconeixement dels espais i smbols religiosos islmics.

Reconeixement de l'arrel comuna dels monoteismes jueu, cristi i islmic i valoraci crtica dels conflictes que s'han produt entre ells al llarg de la histria i en l'actualitat.

Evoluci histrica de les religions monoteistes

Anlisi crtica de l'evoluci i l'expansi del cristianisme i de l'islam al llarg del temps. Identificaci de les causes i conseqncies de la dispora jueva.

Valoraci positiva de la convivncia interreligiosa en els espais i moments de la histria en qu s'ha donat.

Reconeixement de la influncia dels monoteismes jueu, cristi i islmic sobre l'art, la msica, la societat, la moral i les concepcions del mn, al llarg del temps i en l'actualitat.

PROCEDIMENT DAVALUACI I RECUPERACI:

El procs davaluaci constar de tres fases:

Una avaluaci inicial ajudar a determinar la situaci de partida de lalumne.

Una avaluaci formativa o continuada permetr observar i valorar els seus progressos i canvis, i afinar ladequaci de les programacions i metodologies.

Una avaluaci sumativa donar informaci sobres les capacitats assolides per a lalumne/a al final de la unitat, cicle o etapa, i permetr a la Junta dAvaluaci de prendre decisions sobre lorientaci i ladequaci curricular.

ACTIVITATS DAVALUACI

AVALUACI Qu? Quan? Com?

Avaluaci inicial Coneixements previs,

Adequaci de continguts a les necessitats.

A linici de la unitat didctica.

Recollida dinformaci.

Proves orals i escrites.

Qestionaris.

Avaluaci formativa/

continuada

Capacitats adquirides Disposici per al treball individual i en grup

Inters a classe

Intervencions i

participaci a classe

Durant la unitat

didctica

Proves: orals/escrites

Intervencions a classe.

Realitzaci dactivitats, treballs...

Presentaci dels treballs

Recerca dinformaci.

Realitzaci muntatges,

Participaci en el treball de grup.

Avaluaci sumativa

El procs

daprenentatge.

Objectius de la unitat didctica.

Al final de la unitat didctica

Presentaci dun dossier general.

Participaci i realitzaci en les totes activitats.

Globalitzaci de totes les avaluacions realitzades en la unitat didctica.

El Departament de Cincies Socials determina els percentatges de lavaluaci per lassignatura:

Coneixements i destreses adquirides: 50%

Procediments (treball diari, ...): 25%

Actituds: 25%

s condici indispensable per aprovar:

Superar amb un 5, com a mnim, els apartats de Procediments i Actituds.

Presentar els treballs encomanats.

RECUPERACI

Els alumnes tindran diferents possibilitats de recuperar lassignatura al llarg del curs:

Completant els treballs que no shagin acabat, per facilitar lassoliment dels objectius marcats.

Exmens escrits:

JUNY, de les parts suspeses;

SETEMBRE i FEBRER del curs segent, global.

METODOLOGIA:

A partir de lAvaluaci Inicial Diagnstica, establim els processos daprenentatge individuals de cada alumne/a, els programes de refor individuals i de grup que per tal de facilitar lassoliment de les competncies bsiques, i les activitats dampliaci que permetin desenvolupar al mxim les capacitats de cadascun dels alumnes. La professora sencarregar de:

Explicar els continguts bsics de les unitats; Coordinar les actuacions docents pel carcter transversal i interdisciplinari dels aprenentatges; Cercar situacions prximes als alumnes perqu aquests puguin reconixer i aplicar, en diferents contextos, els continguts. Facilitar laprenentatge dels alumnes amb la utilitzaci dexemples prctics alhora de conixer i la realitzaci duna srie de prctiques que serviran per completar els coneixements terics. Control diari del treball.

A ms, sencarregar dafavorir la implicaci directa i contnua dels alumnes en els seus aprenentatges a travs de:

La lectura collectiva i individual del llibre de text. Visualitzaci de pellcules relacionades amb els temes treballats, com per exemple El Seor Ibrahim y las flores del Corn. La recerca dinformacions que permetin justificar, interpretar i contrastar les seves opinions amb les dels seus companys; La realitzaci dactivitats diverses, individuals i collectives, per tal de reforar els coneixements. Activitats prvies, de sntesi, de refor i dampliaci, amb qestions i exercicis. Treballs en petit grup. Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits.

Distribuci del temps de classe:

1. Es dedicar aproximadament un 30 % del temps a explicar la matria.

2. Un 50 % del temps estar destinat a fer activitats orals i escrites, individuals o en grup.

3. Es disposar del 20 % per fer les correccions i aclarir dubtes sobre la matria.

RECURSOS DIDCTICS I MATERIALS:

LLIBRE DE TEXT: ESO. Cultures i religions 2. Editorial TextLa Galera

GUIA DE RECURSOS DIDCTICS: ESO Guia didctica. Cultures i religions 2. Editorial TextLa Galera

MATERIALS DAMPLIACI I REFOR

MATERIALS MULTIMDIA

ORDINADOR AMB CONNEXI A INTERNET

TELEVISI I DVD

ATENCI A LA DIVERSITAT:

Establim mecanismes que assegurin una atenci adequada a les caracterstiques individuals de l'alumnat.

Adaptaci i diversificaci curricular en funci de les capacitats de l'alumnat, tenint especial cura amb els alumnes descolaritzaci tardana i/o de nova incorporaci al nostre sistema educatiu.

Ajudes individualitzades i en petit grup.

Activitats de Refor i dAmpliaci per tal doferir, precisament, els recursos bsics perqu la professora pugui desenvolupar diferents estratgies densenyament i facilitar aix que tots els alumnes puguin assolir el desenvolupament mxim de les competncies bsiques i dels objectius de letapa.

COMPETNCIES BSIQUES:

Tot i que al llarg del curs anirem treballant-les totes, emfatitzarem el tractament de les segents CB:Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

Comprensi i expressi dels missatges, tant orals com escrits, visuals corporals. Cerca, selecci i processament de la informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suport. Contacte amb varietat de textos que susen. s del llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Atenci a la dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci. Interacci i dileg amb altres persones de manera adequada. Domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees.

Coneixement i reflexi sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular.

Competncia daprendre a aprendre

Sentiment de competncia personal (desenvolupament de les actituds, la motivaci, la confiana en un mateix i el gust daprendre).

Competncia artstica i cultural

Coneixement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques.

Habilitat per apreciar i gaudir amb lart i altres manifestacions culturals.

Desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora.

Competncia dautonomia i iniciativa personal Coneixement dun mateix.

Capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes, i de portar endavant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes individuals o collectius.

Competncia social i ciutadana

Expressi de les prpies idees i valoraci de les alienes. Capacitat de posar-se en el lloc daltri. Valoraci de les diferncies i reconeixement de la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular entre homes i dones. Comprensi de la realitat social en qu es viu. Comprensi que no tota posici personal s tica, si no est basada en el respecte a principis o valors universals com els que cont la Declaraci dels Drets Humans. Comprensi de la realitat histrica i social del mn. Comprensi dels trets de les societats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu carcter evolutiu.

TEMPORITZACI DE CONTINGUTS:

PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

UNITAT 1. Llibres sagrats

Les religions monoteistes.

Definici del terme religi proftica o religi del llibre.

Les religions del llibre.

Bblia hebraica i Bblia cristiana.

La Bblia.

LAntic Testament.

LAlcor com a llibre revelat.

Similituds entre lAlcor i la Bblia.

Mahoma.

Lectura comprensiva de textos sagrats.

UNITAT 2. FILLS DABRAHAM

El monoteisme del poble jueu. Abraham. Narraci dun dels episodis ms coneguts de la vida dAbraham: el sacrifici dIsaac. Moiss com lalliberador del poble israelita del jou egipci. El regne dIsrael. El temple de Jerusalem. Crnica del desmembrament dels regnes del nord i del sud. Els profetes ms destacats de la histria del poble dIsrael. Presncia dels jueus en terres catalanes i la seva empremta.

UNITAT 3. EL JUDAISME

Les noves formes de

UNITAT 4. EL CRISTIANISME

Episodis fonamentals de la vida de Jess. El missatge de Jess, radicalisme i senzillesa. El serm de la muntanya. Els apstols. Localitzaci dels escenaris principals de la vida de Jess. Persecucions patides pels cristians. La Santssima Trinitat. Divisions histriques d el cristianisme: lEsglsia ortodoxa, el protestantisme i lEsglsia catlica romana. Lecumenisme. La comunitat protestant a Catalunya. Fonaments del missatge cristi i de la seva fe.

UNITAT 5. LES COMUNITATS CRISTIANES

LEsglsia com a poble de Du. Els principals edificis sagrats dels cristians: esglsies, ermites, catedrals i monestirs. Sectors i parts principals duna esglsia. Els sagraments cristians: baptisme, confirmaci, eucaristia, penitncia, unci dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni. Festes relacionades amb la vida de Jess. La devoci a la Mare de Du per part de les comunitats cristianes. El Parenostre: pregria fonamental per als cristians. Les icones en la litrgia ortodoxa. Celebracions protestants.

UNITAT 6. NO HI HA MS DU QUE ALL

Lorigen histric de lislam. Mahoma, el profeta. Determinaci del carcter monoteista de lislam: la fe en un

UNITAT 7. LISLAMISME

Lislam, una forma de viure i dentendre la societat. LAlcor com el llibre sagrat de lislam. La umma. Funcions especfiques dins la comunitat: imam, ulema, cadi. Les mesquites. Rituals que marquen els esdeveniments ms importants de la vida del creient. Relaci de les principals festes del calendari musulm. La difusi de lislam a Occident. La capacitat dintegraci de les comunitats dacollida. El moviment suf.

UNITAT 8. EL DILEG INTERRELIGIS

Les dificultats derivades de la convivncia entre les persones. Necessitat de pactar uns mnims que garanteixin la justcia social. Definici del terme religions abrahmiques: el judaisme, el cristianisme i lislamisme. Ramon Llull: escriptor, filsof, poeta i teleg rellevant. La convivncia interreligiosa peninsular (jueus, cristians, musulmans) durant lEdat Mitjana. Interessos que sovint samaguen al darrera de les religions. Conflictes religiosos actuals. Constataci que entre totes les persones hi ha ms similituds que divergncies.

UNITAT 9. UNITAT DE SNTESI

culte implantades per Moiss. Laliana, idea clau de la religi jueva. La Sem, oraci fonamental de la pregria. El Pentateuc: el Gnesi, lxode, el Levtic, els Nombres i el Deuteronomi. Caracterstiques dels rotlles de la Tor. El temple sagrat dels jueus: la sinagoga. Aliments prohibits, productes kosher. Principals celebracions personals jueves. Smbols religiosos del judaisme. Festes de pelegrinatge. Dies santssims. Centres jueus a Catalunya.

Du nic com a creena ms important de lislam. Ubicaci geogrfica d el bressol de la cultura islmica. Connexions entre els missatges dAbraham, Moiss i Jess. La xara, el cam que han de seguir els creients per complir la voluntat dAll. Les dues branques principals de lislam: els xites i els sunnites. Els cinc pilars de lislam. Parmetres que regeixen la vida a lislam. Presncia islmica a Catalunya. La petjada rab a la Pennsula Ibrica.

DEPARTAMENT DE SOCIALSPROGRAMACI DIDCTICAMATRIA: Hisria i culturaCURS: 2n. ESO 1. DISTRIBUCI SETMANAL2 h