Historia De Tots Sants

8

Transcript of Historia De Tots Sants

Page 1: Historia De Tots Sants
Page 2: Historia De Tots Sants

Era el dia de Tots Sants, i en Jaume havia d’ anar al cementiri. A ell no li agradava gens la idea d’anar-hi a posar flors als seus difunts. Creia que era avorrit, però la seva mare estava malalta i no podia anar.

Va sortir de casa al sol post cap al cementiri, es va dur uns fruits secs per menjar anant per el camí. Era una tarda nuvolosa i freda i el cel amenaçava a turmenta. Va arribar al cementiri i va veure un cartell que posava: “obert fins les deu de la nit”. Va mirar el seu rellotge, eren les vuit i quart. Tenia temps de sobra.

Page 3: Historia De Tots Sants

Les tombes dels seus avis estaven a la zona oest del

cementiri. Quan va arribar, va deixar les flors i se’n

va tornar. Es va trobar amb la porta tancada. Va

mirar el seu rellotge, aquet marcava les vuit i mitja.

-Jaume, això no pot ser - es va dir a ell mateix.

Es va girar, les tombes s’havien obert. Va començar a

ploure. Es van sentir uns crits fantasmals y de la

tomba es va aixecar un difunt.

Page 4: Historia De Tots Sants

En Jaume es va quedar petrificat, no s’explicava el que estava passant. Aleshores, el difunt va dir:

-Ei, Jaume com va, que et duu per aquí?- va dir amb una veu greu. En Jaume, sense sabre res que dir va contestar en veu baixa:

-He vingut a veure els meus avis.-Resulta, que jo soc el teu avi- va

dir.

Page 5: Historia De Tots Sants

-No et pareixes gens al meu avi.

-Els anys van passant... i per a un mort com jo...

En Jaume estava impressionat, aquell era el seu avi!

Però hi havia una cosa que no li quadrava, i la seva

avia? A més amés la seva tomba no estava allí.

-No et crec.

-De veres? La veritat és que ets un boix molt llest- va

dir enfurismat. Aleshores, va fer una passa endavant.

Page 6: Historia De Tots Sants

Es va apropar fins en Jaume, aquet va córrer com un

descosit cap a la tomba dels seus avis. Aleshores, va

sortir una mà del terra i va agafar la cama d’en

Jaume, aquet va caure. El mort ja era davant ell.

-Que et creus, que jo soc l’únic que camina estant mort

en aquest cementiri?- Es va riure. Aleshores, de totes

les tombes van sortir difunts i difunts. Tots cridaven

Jaume, Jaume, Jaume! Una difunta va dir:

Page 7: Historia De Tots Sants

-Gràcies per utilitzar el servei del cementiri, si vol

tornar a gaudir dels nostres serveis reservi una cita

cridant al 971313120, gracies i que passi una bona

nit.

En Jaume va observar com tots els difunts van tornar a

les seves tombes i la porta del cementiri es va tornar a

obrir, va mirar el seu rellotge i va comprovar que

seguien sent les vuit i mitja.

Page 8: Historia De Tots Sants