Història de l'art

5
CATALOGACIÓ: Títol: Sarcòfag dels esposos Autor: desconegut. Cronologia: 550 a.C. ANALISIS FORMAL: Tècnica: modelatge. Material: terracota. Formes: escultura exempta. Tipologia: grup jacent. Cromatisme: policromia perduda. Lloc: necrópolis de Cerveteri. Hoy en el Museo Nacional de Villa Giulia (Roma). Composició: els esposos estan reclinats en la cliné. El seu cos forma gairebé un angle recte. Són la tapa del sarcòfag. Les cames tot just són perceptibles sota el drap. Estil: etrusc-romà. Hi ha algunes d'aquestes obres que presenten tipus orondos molt diferents dels grecs. La boca, el nas i els pòmuls són etruscs, així com la preferència pels temes concrets i els personatges reals a diferència dels mitològics i llegendaris. Grecs. En aquest cas es presenta l'amor entre l'homei la dona, els esposos. Amb el pas del temps sembla quela dona perd posicions i acaba asseguda als peus de l'home. INTERPRETACIÓ: Funció: funerària completada amb pintures i exvots. Contingut i significació: són esquemàtics per influència de l'art arcaic grec, del que també reben el somriure arcaic, els ulls ametllats i els pèls geomètrics. L'home va nu de la cintura cap amunt i la dona duu el mantell etrusc, sabates acabades en punta i la cofia en el cap. Les cames són molt esquemàtiques.

Transcript of Història de l'art

Page 1: Història de l'art

CATALOGACIÓ:

Títol: Sarcòfag dels esposos Autor: desconegut. Cronologia: 550 a.C.

ANALISIS FORMAL:

Tècnica: modelatge. Material: terracota. Formes: escultura exempta. Tipologia: grup jacent. Cromatisme: policromia perduda. Lloc: necrópolis de Cerveteri. Hoy en el Museo Nacional de Villa Giulia (Roma).

Composició: els esposos estan reclinats en la cliné. El seu cos forma gairebé un angle recte. Són la tapa del sarcòfag. Les cames tot just són perceptibles sota el drap.

Estil: etrusc-romà. Hi ha algunes d'aquestes obres que presenten tipus orondos molt diferents dels grecs. La boca, el nas i els pòmuls són etruscs, així com la preferència pels temes concrets i els personatges reals a diferència dels mitològics i llegendaris. Grecs. En aquest cas es presenta l'amor entre l'homei la dona, els esposos. Amb el pas del temps sembla quela dona perd posicions i acaba asseguda als peus de l'home.

INTERPRETACIÓ:

Funció: funerària completada amb pintures i exvots. Contingut i significació: són esquemàtics per influència de l'art arcaic grec, del que

també reben el somriure arcaic, els ulls ametllats i els pèls geomètrics. L'home va nu de la cintura cap amunt i la dona duu el mantell etrusc, sabates acabades en punta i la cofia en el cap. Les cames són molt esquemàtiques.

CATALOGACIÓ:

Títol: August Prima Porta Autor: desconegut encarregat pel Senat de Roma Cronologia: 20 a.C.

ANALISIS FORMAL:

Tècnica: talla (còpia) fosa (original) Material: marbre (còpia) bronze (original) Formes: escultura exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: policromia perduda Lloc: Museu Vaticani en Roma

Page 2: Història de l'art

Composició: escultura dempeus estructurada al contrapposto grec. Es dirigeix a les masses, té la mà aixecada el que el distingeix del Dorífor de Policlet en el que s’inspira. Oberta, línies verticals dominants, la diagonal del braç i les corbes de la túnica.

Estil: correspon al l’època més hel·lenística de l’art romà. Rep influència de l’estructura clàssica grega però també té característiques romà-etrusques molt clares com el retrat (culte als avantpassats dels etruscs) que li confereix major realisme o el caràcter propagandístic de l’escultura en la que apareix vestit de militar.

INTERPRETACIÓ:

Funció: té una funció propagandística i exalta a l'emperador Cessar August com fundador i pacificador de l'imperi. Livia va voler introduir en la cuirassa al seu fill Tiberi, futur emperador, per a fer-lo partícip de la seva glòria.

Contingut i significació: L'estàtua original, avui perduda, va ser esculpida per a commemorar l'inici de la Pau Augusta després de la pacificació de la Gàl·lia i de Hispania. La còpia va ser trobada en 1863. August va ser divinitzat a la seva mort i la seva dona Livia va ser convertida en la seva sacerdotessa. Els peus descalços simbolitzen que August ja estava en l'Olimp. La imatge té un caràcter propagandístic. El marbre va estar policromat i va tenir, al costat del peu dret d'August, un Eros cavalcant sobre un dofí, el que emparentava directament a August, com Juliol que era, amb Venus-Afrodita, avantpassada d'Enees, ancestre de Ròmul i Rem, fills de Mart. La tradició va donar al fill d' Enees, Assaïno, el nom de Iulo, amb el que la 'gens Julia' quedava emparentada amb els déus i amb els herois troians.

CATALOGACIÓ:

Títol: Columna Trajana Autor: Apol·lodor de Damasc Cronologia: 107-113 a.C.

ANALISIS FORMAL:

Tècnica: talla Material: marbre Formes: baix relleu en forma de papir helicoïdal Cromatisme: policromia perduda Lloc: fòrum romà Dimensions: 40 m d’alt per 4 m de diàmetre Estil: romà imperial, realista i narratiu. Hi ha influència de l'escultura grega, però

sobretot del realisme etrusc. La forma se sotmet a la necessitat de narrar amb claredat.

Composició: la columna s'aixeca sobre un pedestal decorada amb relleus. Sobre una base en forma de corona de llorer s'aixeca el fust format per tambors que culminen en un capital dòric. En el cim havia una estàtua de l'emperador avui substituïda per la de San Pedro. En l'interior hi ha una escala de caragol que permet ascendir fins a la part superior de la columna. 

Page 3: Història de l'art

INTERPRETACIÓ:

Funció: commemorativa i lloc de soterrament de l'emperador. Propagandística. Contingut i significació: El tremend fust està erigit sobre un pedestal

cúbic que contenia el sepulcre de l'emperador hispà, i en la seva superfície es descriuen puntualment, a manera d'epitafi, les campanyes que va desenvolupar en la regió del Danubi. Les escenes se succeeixen unes a unes altres, sense un marc de separació entre un assumpte i el següent, formant un rètol gegantesc que recorre helicoïdalment el fust de la columna Trajana, on es narra, a manera de crònica, les expedicions militars de Trajà; aquest és el protagonista de tots els relleus, sempre present en ells, apareix retratat en més de 70 ocasions. El realisme és la característica dominant en la realització del relleu, adquirint en moltes escenes un acostament extraordinari a la realitat, permetent diferenciar amb absoluta nitidesa.

CATALOGACIÓ:

Títol: Ara Pacis Augustae Autor: desconegut Cronologia: 13-9 a.C.

ANALISIS FORMAL:

Tècnica: talla Material: marbre Formes: baix relleu Dimensions: 11, 60 m per 10, 65 y 3, 68 m. alt. Lloc: camp de Mart (Roma) Estil: romà imperial Tema: processó d'August, família, senat, tall, etc .. per inaugurar l'altar a la Pau

romana després de la pacificació de la Galia i d'Hispània. August s'identifica amb gener, mític fundador de Roma. També es representen els símbols del passat i la història romans.

Composició: l'altar s'alça sobre un podi rectangular i té escales d'accés a les façanes est i oest.

Decoració: a l'exterior hi ha dos relleus separats per una sanefa. L'inferior presenta fulles d'acant i el superior a les figures romans.A la façana oest has dues escenes: Mart observa la lloba alletant els bessons Ròmul i Rem en una, mentre a l'altra Enees-de gran semblant a August-fa un sacrifici. A la façana est es representen de manera simbòlica a un costat de la porta a la Terra, l'Aire i l'Oceà, mentre que a l'altre costat hi ha un personatge que simbolitza el poble o al senat romà.Les façanes laterals presenten la processó de l'any 13 aC en honor a la PAX romana:Sud: sacerdots al capdavant seguits d'Agripa, August i la seva família.Nord: Senat, dones i nens de la cort, que simbolitzen a Roma i la Pau.

Page 4: Història de l'art

INTERPRETACIÓ:

Funció: propagandística, commemorativa i honorífica. Serveix per donar gràcies a Déu per les victòries i la pau.

Contingut i significació: L'altar està consagrat al numen de la pau i en el August s'identifica subtilment amb Enees, Ròmul i Rem.