En Joanet neix el 16 d’agost de 1815 a

una masia de

I Becchi. L’acullen amb molta alegria i estimació, tot i que eren molt pobres i no tenien

gaire diners.

El seu pare es deia FRANCESC i era

pagès, la seva mare es deia

MARGARIDA. Tenia 2 germans,

l’ANTONI i el JOSEP.

El pare va morir quan el petit Joan

tenia només 2 anys. La mare Margarida,

era una dona valenta i va treballar

fort per tirar endavant la seva família. Cada un dels fills havia

d’ajudar a la casa.

També en Joan va començar a fer els petits treballs de la casa i portava les vaques a pasturar.

Quan té nou anys, en Joan té un

somni: es troba en un prat ple de nois

que es peguen i que diuen

paraulotes. Es posa enmig d’ells i els

vol separar a cops.

De sobte apareix un personatge

lluminós que li diu:

“Joan, te’ls has de guanyar no amb cops, sinó amb

amor. Per això, jo et donaré una

mestra”.

Gràcies al somni va entendre que podia

fer més amb estimació i alegria

que castigant.

Li agradava molt fer màgia, equilibris i salts mortals per

als seus amics i els nois del poble.

Abans del número final, parava

l’espectacle per resar o per explicar

l’Evangeli. Així sembrava el bé i l’amor de Déu en el cor de tots.

A en Joan li agradava molt aprendre a llegir i escriure. En

les llargues tardes d’hivern llegia històries als seus familiars i

amics.

Al seu germà gran, Antoni, que no sabia ni llegir ni escriure i que

havia de treballar molt, no li agradava gens veure Joan amb

els llibres a la mà i sovint es barallaven.

En Joan va anar a viure a la granja

dels Moglia. Enmig del treball trobava

temps per estudiar. Fins i tot podia assistir a classe durant l’hivern.

Tornava a reunir els nois, els feia jocs

de mans, els llegia històries i resava

amb ells.

Va ser una bona preparació pel que hauria de fer durant

la seva vida.

Quan va tornar a casa seva, Don

Josep Caloso, un sacerdot ancià,

anima Joan perquè continuï estudiant.

En Joan desitjava molt estudiar, però

l’escola de Castelnuovo

quedava molt lluny, cada dia havia de

caminar molta estona!

Els companys de l’escola se’n reien d’ell perquè vestia

pobrament.

I no entenien perquè un noi que pasturava vaques tenia tant d’interès

en estudiar.

La seva mare, Margarida, no tenia diners per pagar els

estudis a Chieri.

Aleshores en Joan va agafar un sac i

va trucar a la porta dels seus veïns

demanant ajuda.

Ells, que també eren pobres, li

donaven raïm, blat, llegums...

I d’aquesta manera, durant tot el temps dels seus estudis,

en Joan es va poder pagar

l’allotjament i el menjar.

Malgrat que havia de treballar molt durant el dia per

allotjar-se i mantenir-se, no

deixava de banda ni l’estudi ni la

pregària.

Sovint anava a dormir molt tard i

es llevava molt aviat.

L’interès pels seus amics va donar el

seu fruit.

Com que era bon estudiant, va ajudar

molts dels seus companys de

classe. Per això se li van afegir

companys que volien ser bons. Es

van anomenar

“Societat de l’Alegría”.

Quan en Joan va acabar els seus

estudis va entrar al seminari, que era el

que ell volia.

Finalment es va complir el seu

somni: el 5 de juny de 1841 és

ordenat sacerdot.

Des d’aleshores tothom

l’anomenava

Don Bosco. Don Cafasso, el seu

mestre, li va fer veure la misèria

dels joves de Torí: joves sense casa,

sense menjar, sense feina, sense

família...

Una festa de la Immaculada, Don

Bosco es preparava per fer la Missa

quan un trapella va entrar a la sagristia.

El sagristà el feia fora quan Don

Bosco li diu: “És amic meu”.

Després de missa va parlar amb

Bartomeu Garelli.

El noi li va prometre tornar el diumenge

següent amb els seus amics.

Saps xiular?

Els amics de Garelli van anar per estar amb Don Bosco.

Primer Missa i després jocs al pati.

L’amistat de don Bosco va atraure molts altres nois. Tants que no tenia

on acollir-los.

Afortunadament el senyor Pinardi li va oferir un cobert i un pati per poder jugar

els nois.

Del cobert en van fer una capella, habitacions per

dormir, i més tard altres llocs es van

transformar en tallers i en sales per

estudiar.

Va fer una escola i tallers de sabateria,

sastreria, impremta…

No volia només diversió sinó

preparar-los per a la vida.

Don Bosco tenia molts projectes al cap, però no els

podia realitzar tot sol.

El 23 de gener de 1854 va convidar

alguns joves que es quedessin amb ell.

Els qui van dir que SÍ van formar el

primer grup del que serien:

Els Salesians.

Don Bosco no es va preocupar només

dels nois.

Va conèixer Maria Domenica Mazarello

i a d’altres joves que volien treballar

per les nenes pobres.

Van fundar junts l’Institut de les

Filles de Maria Auxiliadora, que també

s’anomenen Salesianes.

Don Bosco va posar en marxa una

manera pròpia d’educar.

S’anomena

“Sistema Preventiu”.

Es fonamenta en

tres elements: “Raó, Religió i

Amor”.Ajuda els joves a

ser honrats ciutadans i bons

cristians.

Els salesians estan arreu del món, a

més de 120 països. I, seguint Don

Bosco, continuen educant milers de

joves, sempre necessitats de que

se’ls estimi.

Don Bosco va ser declarat

sant el 1934. Els salesians vingueren a

Espanya el 1881 i van obrir la primera

casa a Utrera (Sevilla).