Historia de Catalunya

Fil conductor de la trajectòria de nostreFil conductor de la trajectòria de nostrepoble vers el futurpoble vers el futur

BREU RESUM BREU RESUM DD’’HISTÒRIAHISTÒRIA

DE CATALUNYADE CATALUNYA

1 © Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

UNA HISTÒRIA FETA DE UNA HISTÒRIA FETA DE RECULADES I REPRESES (I)RECULADES I REPRESES (I)

ELS PROLEGÒMENSELS PROLEGÒMENSDes de la Prehistòria fins a la invasiDes de la Prehistòria fins a la invasióó musulmana.musulmana.

GGÈÈNESI I CONSOLIDACINESI I CONSOLIDACIÓÓ DE LA PERSONALITATDE LA PERSONALITATDes de la reconquesta fins a Pere I el Catòlic.Des de la reconquesta fins a Pere I el Catòlic.

PRIMERA RECULADAPRIMERA RECULADALa batalla de Muret i la ruLa batalla de Muret i la ruïïna de lna de l’’incipient estat occitanocatalincipient estat occitanocatalàà..

PRIMERA REPRESAPRIMERA REPRESALa conquesta de Mallorca i ValLa conquesta de Mallorca i Valèència i lncia i l’’expansiexpansióó mediterrmediterràània.nia.

© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC2

UNA HISTÒRIA FETA DE UNA HISTÒRIA FETA DE RECULADES I REPRESES (II)RECULADES I REPRESES (II)

SEGONA RECULADASEGONA RECULADAÉÉs un llarg pers un llarg perííode que inclou: els estralls de la darrera epidode que inclou: els estralls de la darrera epidèèmia de la mia de la pesta negra, la Guerra dels Segadors (amb la separacipesta negra, la Guerra dels Segadors (amb la separacióó dels territoris dels territoris del Rosselldel Rossellóó i part de la Cerdanya) i la Guerra de Successii part de la Cerdanya) i la Guerra de Successióó (amb la (amb la ppèèrdua de les llibertats nacionals).rdua de les llibertats nacionals).

SEGONA REPRESASEGONA REPRESAContempla tot el prometedor lapse de la RenaixenContempla tot el prometedor lapse de la Renaixençça.a.

TERCERA RECULADATERCERA RECULADAComprComprèèn tota ln tota l’’ èèpoca franquista amb la persecucipoca franquista amb la persecucióó mméés dura que mai s dura que mai ss’’ha fet contra el nostre poble i la seva cultura.ha fet contra el nostre poble i la seva cultura.

DARRER QUART DEL SEGLE XX I PRIMERS ANYS DEL SEGLE DARRER QUART DEL SEGLE XX I PRIMERS ANYS DEL SEGLE XXI. TERCERA REPRESA?XXI. TERCERA REPRESA?De la progressiva restauraciDe la progressiva restauracióó de les institucions dde les institucions d’’autogovern fins als autogovern fins als nostres dies.nostres dies.A partir dA partir d’’aquaquíí la història la fem nosaltres.la història la fem nosaltres.

© Joan Amorós- AECCC/ACCAT/FOC3

ELS PROLEGÒMENSELS PROLEGÒMENS

LA COLONITZACILA COLONITZACIÓÓ GREGAGREGAELS IBERSELS IBERSLA INVASILA INVASIÓÓ CARTAGINESACARTAGINESALA ROMANITZACILA ROMANITZACIÓÓLA CRISTIANITZACILA CRISTIANITZACIÓÓLA DOMINACILA DOMINACIÓÓ VISIGÒTICAVISIGÒTICALA INVASILA INVASIÓÓ I LA DOMINACII LA DOMINACIÓÓ MUSULMANAMUSULMANA

4 © Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

ELS IBERSELS IBERS


LL’’IMPERI ROMIMPERI ROMÀÀExtensió de l’Imperi Romà


LA DOMINACILA DOMINACIÓÓ VISIGÒTICAVISIGÒTICA


LA CONQUESTA MUSULMANA I LA LA CONQUESTA MUSULMANA I LA RECONQUESTA FRANCARECONQUESTA FRANCA

8

Conquesta musulmana

Reconquesta Franca

© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

LL’’IMPERI CAROLINGIIMPERI CAROLINGICarlemany 768Carlemany 768--814814

Barcelona

Aquisgrà

Barcelona

Aquisgrà


EL QUE MARCA LA DIFEREL QUE MARCA LA DIFERÈÈNCIANCIAEl substrat ibEl substrat ibèèricric

El contacte amb la cultura gregaEl contacte amb la cultura grega

La intensa romanitzaciLa intensa romanitzacióó

La reconquesta francaLa reconquesta franca

La pertinenLa pertinençça a la a l’’Imperi CarolingiImperi Carolingi

El FeudalismeEl Feudalisme


GGÈÈNESI I CONSOLIDACINESI I CONSOLIDACIÓÓ DE LA DE LA PERSONALITATPERSONALITAT

La Reconquesta franca: Narbona (759) Girona (785) La Reconquesta franca: Narbona (759) Girona (785) Barcelona (801)Barcelona (801)

Els Comtats Catalans. GuifrEls Comtats Catalans. Guifréé el Pelel Pelóós, iniciador del gloris, iniciador del glorióós s Casal de Barcelona Casal de Barcelona

LL’’Abat Oliva i la instituciAbat Oliva i la institucióó de de ““Pau i Treva de DPau i Treva de Dééu u ””

Ramon Berenguer I i els Ramon Berenguer I i els ““UsatgesUsatges”” (primer codi jur(primer codi juríídic dic feudal, la nostra primera Carta Constitucional, 160 anys feudal, la nostra primera Carta Constitucional, 160 anys abans que la Carta Magna dels anglesos)abans que la Carta Magna dels anglesos)

RamRamóón Berenguer III i la Unin Berenguer III i la Unióó amb Provenamb Provenççaa

RamRamóón Berenguer IV i la Unin Berenguer IV i la Unióó amb Aragamb Aragóó


LL’’EXPANSIEXPANSIÓÓ DEL CASAL BARCELONDEL CASAL BARCELONÍÍPER TERRES OCCITANES (ANY 1213)PER TERRES OCCITANES (ANY 1213)


LA PRIMERA RECULADA:LA PRIMERA RECULADA:PERE I, EL CATÒLIC I LA BATALLA PERE I, EL CATÒLIC I LA BATALLA

DE MURETDE MURET

LL’’heretgia albigesa o dels cheretgia albigesa o dels cààtarstarsLa CroadaLa CroadaLa Batalla de MuretLa Batalla de MuretLa mort de Pere I, El CatòlicLa mort de Pere I, El CatòlicLa infantesa difLa infantesa difíícil de Jaume Icil de Jaume I


LA PRIMERA REPRESA: JAUME I I LA LA PRIMERA REPRESA: JAUME I I LA CONQUESTA DE MALLORCA I VALCONQUESTA DE MALLORCA I VALÈÈNCIANCIA

Mallorca, 1229Mallorca, 1229Eivissa, 1235Eivissa, 1235Menorca ( tributMenorca ( tributàària des del 1231, ria des del 1231, incorporada definitivament el 1287)incorporada definitivament el 1287)ValValèència, 1238ncia, 1238MMúúrcia, 1266 ( lliurada poc desprrcia, 1266 ( lliurada poc despréés a Alfons s a Alfons el Savi, rei de Castella)el Savi, rei de Castella)


PERE II, EL GRANPERE II, EL GRANLL’’Alliberament de SicAlliberament de Sicíília de la dinastia dels lia de la dinastia dels Anjou (1282)Anjou (1282)LL’’invasiinvasióó francesa de Catalunyafrancesa de Catalunya

Batalles de les Illes Formigues i de PanissarsBatalles de les Illes Formigues i de Panissars

Roger de LlRoger de LlúúriariaAtribucions concretes de les Corts Atribucions concretes de les Corts Catalanes (1283). Primer Catalanes (1283). Primer ““ParlamentParlament””europeu.europeu.


LL’’EXPANSIEXPANSIÓÓ MEDITERRMEDITERRÀÀNIA (I)NIA (I)

Els AlmogEls AlmogààversversRoger de FlorRoger de FlorBerenguer dBerenguer d’’EntenEntençça i Bernat de Rocaforta i Bernat de RocafortIncorporaciIncorporacióó dels ducats ddels ducats d’’Atenes (1311) i Atenes (1311) i de Neopatria (1318)de Neopatria (1318)Conquesta de Sardenya (1323)Conquesta de Sardenya (1323)


LL’’EXPANSIEXPANSIÓÓ MEDITERRMEDITERRÀÀNIA (II)NIA (II)


EL FLORIMENT DE LES ARTS, EL FLORIMENT DE LES ARTS, LES LLETRES I LES CILES LLETRES I LES CIÈÈNCIES (I)NCIES (I)

Les Institucions: Les Corts (1283), La Generalitat (1359)Les Institucions: Les Corts (1283), La Generalitat (1359)Les CiLes Cièències:ncies:

JurisprudJurisprudèència : Sant Ramon de Penyafortncia : Sant Ramon de PenyafortFilosofia: Ramon LlullFilosofia: Ramon LlullMedicina: Arnau de VilanovaMedicina: Arnau de VilanovaCartografia: Abraham CresquesCartografia: Abraham Cresques

LL’’Ensenyament : Ensenyament : Universitats: Montpeller, Lleida, PerpinyUniversitats: Montpeller, Lleida, Perpinyàà, Barcelona i , Barcelona i ValValèènciancia

El Dret: legislaciEl Dret: legislacióó pròpia basada en els drets rompròpia basada en els drets romàà i i canòniccanònic

Codi MarCodi Maríítim: tim: ““Llibre del Consolat de MarLlibre del Consolat de Mar””


EL FLORIMENT DE LES ARTS, EL FLORIMENT DE LES ARTS, LES LLETRES I LES CILES LLETRES I LES CIÈÈNCIES (II)NCIES (II)

La Literatura:La Literatura:Poesia dels Trobadors (S.XIIPoesia dels Trobadors (S.XII--XIII)XIII)Jocs Florals: Tolosa de Llenguadoc (1323), Barcelona Jocs Florals: Tolosa de Llenguadoc (1323), Barcelona (1393)(1393)Les quatre Grans Cròniques (Jaume I, Bernat Desclot, Les quatre Grans Cròniques (Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, el CerimoniRamon Muntaner i Pere III, el Cerimonióós)s)Bernat Metge (El Somni)Bernat Metge (El Somni)Joanot Martorell ( Tirant lo Blanc)Joanot Martorell ( Tirant lo Blanc)AusiAusiààs Marc (poesia)s Marc (poesia)El Misteri dEl Misteri d’’ElxElx


EL FLORIMENT DE LES ARTS, LES EL FLORIMENT DE LES ARTS, LES LLETRES I LES CILLETRES I LES CIÈÈNCIES (III)NCIES (III)

LL’’Art:Art:RomRomàànic: Monestirs de Sant Miquel de nic: Monestirs de Sant Miquel de CuixCuixàà, Sant Pere de Rodes i Santa Maria , Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll, ... Esglde Ripoll, ... Esglèèsies: Bohsies: Bohíí, Ta, Taüüll, ...ll, ...Gòtic (EsglGòtic (Esgléésies, Edificis civils i militars): sies, Edificis civils i militars): transicitransicióó : Monestirs de Santa Maria de : Monestirs de Santa Maria de Poblet i de Santes Creus. EsglPoblet i de Santes Creus. Esgléésia de sia de Santa Maria del Mar. Santa Maria del Mar. ““Les DrassanesLes Drassanes””, ..., ...

20© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

LA PREPONDERLA PREPONDERÀÀNCIA DE NCIA DE BARCELONABARCELONA

Cap i casal de Catalunya i seu de la Cort Cap i casal de Catalunya i seu de la Cort Reial catalanoaragonesaReial catalanoaragonesaEl Consell de Cent ( aprovat per Jaume I el El Consell de Cent ( aprovat per Jaume I el 1265)1265)El El ““carreratgecarreratge””La Taula de canvi La Taula de canvi El ComerEl Comerçç marmaríítim. Els cònsols de Barcelonatim. Els cònsols de Barcelona


LL’’EXTINCIEXTINCIÓÓ DE LA DINASTIA CATALANA, EL DE LA DINASTIA CATALANA, EL COMPRIMCOMPRIMÍÍS DE CASP I LS DE CASP I L’’ENTRONITZACIENTRONITZACIÓÓ DE DE

LA DINASTIA DELS TRASTLA DINASTIA DELS TRASTÀÀMARAMARA

Mort de MartMort de Martíí ll’’HumHumàà sense descendsense descendèència directa ncia directa i sense testamenti sense testamentIngerIngerèència castellana a Aragncia castellana a Aragóó i Vali Valèència i ncia i intervenciintervencióó del papa cismdel papa cismààtic aragontic aragonèès Benet s Benet XIIIXIIIEl CompromEl Compromíís de Casp: El Trasts de Casp: El Trastààmara Ferran mara Ferran dd’’Antequera en oposiciAntequera en oposicióó a Jaume da Jaume d’’Urgell Urgell (Besnet d(Besnet d’’Alfons III, el benigne)Alfons III, el benigne)Mentalitat diferent de la nova dinastiaMentalitat diferent de la nova dinastia

22© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

LA CONQUESTA DE NLA CONQUESTA DE NÀÀPOLSPOLSAlfons IV, el MagnAlfons IV, el Magnàànim, conquernim, conqueríí NNààpols pols el 1443 amb un fort desgast humel 1443 amb un fort desgast humàà i i econòmic.econòmic.LES ESFERELES ESFEREÏÏDORES EPIDDORES EPIDÈÈMIES DE LA PESTA MIES DE LA PESTA

NEGRA (VERS LA SEGONA RECULADA)NEGRA (VERS LA SEGONA RECULADA)

Les paoroses epidLes paoroses epidèèmies de la pesta negra mies de la pesta negra del segle XIV i comendel segle XIV i començçament del XV, ament del XV, delmaren la poblacidelmaren la poblacióó i frenaren les i frenaren les possibilitats dpossibilitats d’’expansiexpansióó en tots els campsen tots els camps


ELS REIS CATÒLICSELS REIS CATÒLICSEl trastEl trastààmara Ferran II, el Catòlic, es casmara Ferran II, el Catòlic, es casàà amb amb Isabel de CastellaIsabel de CastellaLes dues corones aplegades continuen essent Les dues corones aplegades continuen essent independents sense òrgans de govern comunsindependents sense òrgans de govern comunsPosiciPosicióó dd’’inferioritat respecte a Castella a causa de inferioritat respecte a Castella a causa de la demografiala demografiaEl descobriment dEl descobriment d’’AmAmèèrica. Negacirica. Negacióó als catalans de als catalans de comerciarcomerciar--hihiInici de la decadInici de la decadèènciancia


LA GUERRA DELS SEGADORSLA GUERRA DELS SEGADORS

PretensiPretensióó del Comtedel Comte--Duc dDuc d’’Olivares de reduir Olivares de reduir tots els regnes dtots els regnes d’’Espanya a les lleis de Espanya a les lleis de CastellaCastellaGuerra dels trenta anys. Aixecament contra Guerra dels trenta anys. Aixecament contra les tropes espanyoles estacionades a les tropes espanyoles estacionades a Catalunya, comandat per Pau ClarisCatalunya, comandat per Pau ClarisEl tractat del Pirineus (1659)El tractat del Pirineus (1659)ReforReforççament de la demografia. Immigraciament de la demografia. ImmigracióóOccitana Occitana


LA GUERRA DE SUCCESSILA GUERRA DE SUCCESSIÓÓ I LI L’’ONZE ONZE DE SETEMBRE. CULMINACIDE SETEMBRE. CULMINACIÓÓ DE LA DE LA

SEGONA RECULADASEGONA RECULADALa mort sense descendLa mort sense descendèència de Carles II de la casa ncia de Carles II de la casa d'd'ÀÀustria.ustria.La guerra de successiLa guerra de successióó. Posicionament de . Posicionament de Catalunya i restants membres de la ConfederaciCatalunya i restants membres de la Confederacióócatalanoaragonesa al costat de lcatalanoaragonesa al costat de l’’Arxiduc Carles Arxiduc Carles dd’À’Àustria en contra de Felip dustria en contra de Felip d’’Anjou.Anjou.Abandonament de Catalunya per part dels seus Abandonament de Catalunya per part dels seus aliats.aliats.El setge de Barcelona. LEl setge de Barcelona. L’’onze de setembre de 1714.onze de setembre de 1714.El decret de Nova Planta.El decret de Nova Planta.


LA SEGONA REPRESA: LA LA SEGONA REPRESA: LA RENAIXENRENAIXENÇÇA (I)A (I)

Les causes: RedreLes causes: Redreççament demograment demogrààfic. Autoritzacific. Autoritzacióó de Carles de Carles III (1778) de comerciar amb AmIII (1778) de comerciar amb Amèèrica. El lideratge de la rica. El lideratge de la burgesia.burgesia.La ReinaxenLa Reinaxençça econòmica, comercial i industrial : a econòmica, comercial i industrial :

ConsolidaciConsolidacióó dd’’una industria potent tuna industria potent tèèxtil i metalxtil i metal··lurgica.lurgica.La ReinaxenLa Reinaxençça litera literààriaria

Aribau (Oda a la PAribau (Oda a la Pààtria 1833); Jacint Verdaguer, tria 1833); Jacint Verdaguer, ÀÀngel ngel GuimerGuimeràà, Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan , Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Josep Torres i Bages...Alcover, Josep Torres i Bages...I CongrI Congréés Internacional de la Llengua Catalanas Internacional de la Llengua CatalanaFundaciFundacióó de lde l’’Institut dInstitut d’’Estudis Catalans (Enric Prat de la Estudis Catalans (Enric Prat de la Riba)Riba)NormalitzaciNormalitzacióó del Cataldel Catalàà (Pompeu Fabra)(Pompeu Fabra)


LA SEGONA REPRESA: LA LA SEGONA REPRESA: LA RENAIXENRENAIXENÇÇA (II)A (II)

La RenaixenLa Renaixençça arta artíística:stica:Romanticisme Realisme NaturalismeRomanticisme Realisme NaturalismePintors: MariPintors: Mariàà Fortuny, Ramon Cases, Santiago Russinyol, Isidre NonellFortuny, Ramon Cases, Santiago Russinyol, Isidre NonellEscultors: MariEscultors: Mariàà Benlliure, Josep Llimona, Josep ClarBenlliure, Josep Llimona, Josep Claràà, Aristides Maillol, Pau , Aristides Maillol, Pau Gargallo...Gargallo...Arquitectes: Elies Rogent, Antoni GaudArquitectes: Elies Rogent, Antoni Gaudíí, Llu, Lluíís Doms Domèènech i Montaner, Josep nech i Montaner, Josep Puig i CadafalchPuig i CadafalchMusica: Anselm ClavMusica: Anselm Clavéé, Isaac Alb, Isaac Albèèniz, Enric Granados, Amadeu Vives, Enric niz, Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera, Pau Casals...Morera, Pau Casals...FundaciFundacióó del Conservatori del Liceu (1838). Creacidel Conservatori del Liceu (1838). Creacióó de lde l’’OrfeOrfeóó CatalCatalàà (1891)(1891)

LL’’ AssociacionismeAssociacionismeLes lluites socials: important classe obrera. Primera vegada de Les lluites socials: important classe obrera. Primera vegada de la la celebracicelebracióó reivindicativa del reivindicativa del ““Primer de MaigPrimer de Maig”” (1890)(1890)


LA SEGONA REPRESA: LA LA SEGONA REPRESA: LA RENAIXENRENAIXENÇÇA (III)A (III)

LL’’evolucievolucióó polpolíítica:tica:Diari catalDiari catalàà (1879) Primer quotidi(1879) Primer quotidiàà en la nostra en la nostra llenguallenguaI i II CongrI i II Congréés Catalanista (1880 i 1884)s Catalanista (1880 i 1884)Centre CatalCentre Catalàà 18821882““Lo CatalanismeLo Catalanisme”” (Valent(Valentíí Almirall 1886)Almirall 1886)UniUnióó Catalanista (1891) Catalanista (1891) Bases de Manresa (1892)Bases de Manresa (1892)Lliga Regionalista (1901) Lliga Regionalista (1901) La Veu de CatalunyaLa Veu de CatalunyaSolidaritat Catalana (victòria Solidaritat Catalana (victòria eleccionseleccions generals 1907)generals 1907)


DE LA MANCOMUNITAT DE DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LA II REPCATALUNYA A LA II REPÚÚBLICA (I)BLICA (I)

LL’’evolucievolucióó polpolíítica:tica:Enric Prat de la Riba Enric Prat de la Riba Mancomunitat de Catalunya Mancomunitat de Catalunya (1914)(1914)Dictadura General Primo de Ribera (1923Dictadura General Primo de Ribera (1923--1930)1930)Complot de Prats de MollComplot de Prats de Mollóó (Francesc Maci(Francesc Maciàà, 1926), 1926)Eleccions Municipals 1931.Eleccions Municipals 1931.-- Victòria dVictòria d’’ERC amb ERC amb Francesc MaciFrancesc MaciààRepRepúública catalana blica catalana Generalitat de CatalunyaGeneralitat de CatalunyaEstatut 1932Estatut 1932


DE LA MANCOMUNITAT DE DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LA II REPCATALUNYA A LA II REPÚÚBLICA (II)BLICA (II)

La consolidaciLa consolidacióó del cataldel catalàà::

Pompeu FabraPompeu FabraNormes ortogrNormes ortogrààfiques fiques (1913)(1913)GramGramààtica Catalana tica Catalana (1918)(1918)Diccionari General de la Diccionari General de la llengua Catalana llengua Catalana (1932)(1932)

MMúúltiples publicacions en ltiples publicacions en llengua catalana

EXTENSIÓ TERRITORIAL DE LA LLENGUA CATALANA

llengua catalana


DE LA MANCOMUNITAT DE DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LA II REPCATALUNYA A LA II REPÚÚBLICA (III)BLICA (III)AvenAvençços en els os en els ààmbits cultural i cientmbits cultural i cientíífic:fic:

Esclat del modernisme Esclat del modernisme NoucentismeNoucentismeCreixenCreixençça i diversificacia i diversificacióó de la indde la indúústria transformadorastria transformadoraEscriptors: Josep Carner, Joaquim Ruyra, Guerau de Liost, EugeniEscriptors: Josep Carner, Joaquim Ruyra, Guerau de Liost, Eugenidd’’Ors, Josep M. LOrs, Josep M. Lóópezpez--Pico, Joaquim Folguera, Antoni M. Alcover, Pico, Joaquim Folguera, Antoni M. Alcover, Francesc de Borja Moll, Carles Riba, Miquel Llor; Joan Puig i FeFrancesc de Borja Moll, Carles Riba, Miquel Llor; Joan Puig i Ferreter, rreter, Josep Pla, MercJosep Pla, Mercèè Rodoreda ...Rodoreda ...Historiadors: Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, ...Historiadors: Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, ...Esclat de publicacions periòdiques en catalEsclat de publicacions periòdiques en catalàà: Revista de Catalunya: Revista de CatalunyaNoves institucions. FundaciNoves institucions. Fundacióó Bernat Metge. FundaciBernat Metge. Fundacióó BBííblica Catalana, blica Catalana, Minyons de Muntanya, ...Minyons de Muntanya, ...Pintors: Salvador DalPintors: Salvador Dalíí, Joan Mir, Joan Miróó, ..., ...Metges: Josep Trueta, Ignasi Barraquer, ...Metges: Josep Trueta, Ignasi Barraquer, ...


TERCERA RECULADA.TERCERA RECULADA.-- TERCERA TERCERA REPRESA? REPRESA?

LL’’aixecament del general Francoaixecament del general FrancoLa dictaduraLa dictaduraLL’’exiliexiliLL’’afusellament del president Companysafusellament del president CompanysLa resistLa resistèència culturalncia culturalLa creaciLa creacióó de nous llocs de treball/lde nous llocs de treball/l’’onada immigratòriaonada immigratòriaLa transiciLa transicióóLa restituciLa restitucióó de la Generalitat. El nou Estatut dde la Generalitat. El nou Estatut d’’AutonomiaAutonomiaEls desafiaments de la globalitatEls desafiaments de la globalitatEl paper de Catalunya a EuropaEl paper de Catalunya a Europa


LA TRAJECTÒRIA DEL NOSTRE POBLE: EL COMPROMLA TRAJECTÒRIA DEL NOSTRE POBLE: EL COMPROMÍÍS DE FUTUR S DE FUTUR

34

Nai

xem

ent

de C

atal

uny

aV

incu

laci

óam

bO

ccit

ania

Rec

onqu

esta

de M

allo

rca

i Paí

s V

alen

cià.

Expa

nsi

óm

edit

errà

niaLa història d’un país és la seva

trajectòria vers el futur

ARA ÉS L’HORA DE FER, ENTRE TOTS, UN GRAN PAS ENDAVANT PER CATALUNYA

AP

OR

TAC

ION

S

Cai

guda

de l’

Impe

riR

omà

Inva

sió

sarr

aïn

a

Bat

alla

de

Mu

ret

Tact

atde

lsP

irin

eus

Gu

erra

de

Succ

essi

ó

Ren

aixe

nça

Dic

tadu

ra f

ran

quis

ta

Rec

upe

raci

ópr

ogre

ssiv

a

Dec

adèn

cia

Inco

rpor

ació

a l’I

mpe

riR

omà

Un

ió d

inàs

tica

amb

Cas

tella

SEGLES

© Joan Amorós/AECCC/ACCAT/FOC

Ara Ara éés ls l’’hora de hora de comprometrecomprometre’’ns a ns a fer, entre tots, un fer, entre tots, un

gran pas endavant gran pas endavant per Catalunyaper Catalunya


GRANS LGRANS LÍÍNIES DNIES D’’ACCIACCIÓÓConsolidar la base del nostre poble/reforConsolidar la base del nostre poble/reforççar la nostra ar la nostra identitat/refermar lidentitat/refermar l’’autoestima.autoestima.Potenciar els valors positius del nostre poblePotenciar els valors positius del nostre pobleÉÉsser lsser lííders en els sis factors dders en els sis factors d’’excelexcel··llèència: Recerca, ncia: Recerca, Desenvolupament, innovaciDesenvolupament, innovacióó, identitat, incid, identitat, incidèència, i ncia, i infrastructura.infrastructura.Enfortir la nostra economiaEnfortir la nostra economiaAfermar el paper de Catalunya en les segAfermar el paper de Catalunya en les següüents esferes ents esferes dd’’actuaciactuacióó::

PaPaïïsos Catalanssos CatalansEuroespai occitanocatalEuroespai occitanocatalàà/Megaregi/Megaregióó ““BarcelonaBarcelona--LiLió”ó”UniUnióó EuropeaEuropeaUniUnióó per la Mediterrper la Mediterrààniania


CONSOLIDAR LA BASE DEL NOSTRE CONSOLIDAR LA BASE DEL NOSTRE POBLE/REFORPOBLE/REFORÇÇAR LA NOSTRA AR LA NOSTRA

IDENTITAT/REFERMAR LIDENTITAT/REFERMAR L’’AUTOESTIMAAUTOESTIMAAcollida i incorporaciAcollida i incorporacióó dels nouvingutsdels nouvingutsLa llengua catalana, element de cohesiLa llengua catalana, element de cohesióóConConèèixer la nostra històriaixer la nostra històriaSom un poble prou importantSom un poble prou important

Per la demografia:Per la demografia:Dins la UE dels 27:Dins la UE dels 27:

•• Catalunya ocupa el 17Catalunya ocupa el 17èè lloclloc•• Els PaEls Païïsos Catalans ocupen el 9sos Catalans ocupen el 9èè•• LL’’Euroespai occitanocatalEuroespai occitanocatalàà el 6el 6èè

Per les aportacions artPer les aportacions artíístiques, arquitectòniques, stiques, arquitectòniques, mmèèdiques, literdiques, literààries, de disseny, tecnològiques, esportives, ries, de disseny, tecnològiques, esportives, gastronòmiques, de solidaritat,... ocupem un lloc destacat a gastronòmiques, de solidaritat,... ocupem un lloc destacat a nivell mundial.nivell mundial.


POTENCIAR ELS VALORS POSITIUS POTENCIAR ELS VALORS POSITIUS DEL NOSTRE POBLE DEL NOSTRE POBLE

Obertura, receptivitat, empatia i capacitat dObertura, receptivitat, empatia i capacitat d’’adaptaciadaptacióó al al canvicanviAutoestima i afany de superaciAutoestima i afany de superacióóAmor al treballAmor al treballEsperit creatiuEsperit creatiuTarannTarannàà emprenedoremprenedorInterInterèès per la feina ben fetas per la feina ben fetaÒptica social generosa, solidÒptica social generosa, solidàària i ria i ““dd’’incorporaciincorporació”ó”PredisposiciPredisposicióó a la l’’associacionisme i al treball en equipassociacionisme i al treball en equipRebuig a la mentalitat burocrRebuig a la mentalitat burocrààticaticaCarCarààcter cooperador perseverant, pactista i convivencialcter cooperador perseverant, pactista i convivencial


ÉÉSSER LSSER LÍÍDERS EN ELS SIS DERS EN ELS SIS FACTORS DFACTORS D’’EXCELEXCEL··LLÈÈNCIANCIA

RECERCA (genRECERCA (genèèrica, noves trica, noves tèècniques i tecnologies, nous cniques i tecnologies, nous procediments,...)procediments,...)

DESENVOLUPAMENT (nous productes, serveis, processos, DESENVOLUPAMENT (nous productes, serveis, processos, sistemes, valors,...)sistemes, valors,...)

INNOVACIINNOVACIÓÓ (en gesti(en gestióó, productes, serveis, pensament,...), productes, serveis, pensament,...)IDENTITAT (autoafirmaciIDENTITAT (autoafirmacióó/creativitat, valors, imatge de marca /creativitat, valors, imatge de marca

i de producte, estil de direccii de producte, estil de direccióó, cultura empresarial i , cultura empresarial i social,...)social,...)

INCIDINCIDÈÈNCIA (connectivitat, internacionalitzaciNCIA (connectivitat, internacionalitzacióó, interrelaci, interrelacióó, , capacitat dcapacitat d’’aportaciaportacióó, flexibilitat,...), flexibilitat,...)

INFRASTRUCTURA (logINFRASTRUCTURA (logíística, educativa, tecnològica, cientstica, educativa, tecnològica, cientíífica, fica, industrial, financera, de serveis, ...)industrial, financera, de serveis, ...)


ENFORTIR LA NOSTRA ECONOMIA (I) ENFORTIR LA NOSTRA ECONOMIA (I) Catalunya Catalunya éés una de les gran regions econòmiques locomotora s una de les gran regions econòmiques locomotora de la Unide la Unióó Europea. Per lEuropea. Per l’’aportaciaportacióó al Producte Interior Brut al Producte Interior Brut (PIB) de la UE ocupa el 12(PIB) de la UE ocupa el 12èè lloc, pel que fa als estats existents, lloc, pel que fa als estats existents, i el conjunt dels Pai el conjunt dels Païïsos de Llengua Catalana el 8sos de Llengua Catalana el 8èè..PodrPodrííem encara ocupar llocs mem encara ocupar llocs méés capdavanters, però patim un s capdavanters, però patim un drenatge fiscal continu de ldrenatge fiscal continu de l’’ordre dels 20.000 milions dordre dels 20.000 milions d’’euros euros anuals (2.700 euros per persona o sigui gairebanuals (2.700 euros per persona o sigui gairebéé 10.000 per 10.000 per famfamíília), equivalent a mlia), equivalent a méés del 10% del PIB (que representa un s del 10% del PIB (que representa un fre extraordinari al desenvolupament econòmic , a la fre extraordinari al desenvolupament econòmic , a la competitivitat de les nostres empreses i al benestar de les competitivitat de les nostres empreses i al benestar de les persones)persones)La MacroregiLa Macroregióó econòmica anomenada econòmica anomenada ““BarcelonaBarcelona--LiLió”ó” per per Richard Florida (que compren els PaRichard Florida (que compren els Païïsos de llengua Catalana i sos de llengua Catalana i Occitana a mOccitana a méés de ra regis de ra regióó francoprovenfrancoprovenççal de Roineal de Roine--Alps) Alps) ostenta el 5ostenta el 5èè lloc (amb possibilitats dlloc (amb possibilitats d’’esdevenir ben aviat el 4t esdevenir ben aviat el 4t dd’’acord amb les tendacord amb les tendèències de creixement).ncies de creixement).


ENFORTIR LA NOSTRA ECONOMIA (II) ENFORTIR LA NOSTRA ECONOMIA (II) ConseqConseqüèüències de disposar plenament dels nostres recursosncies de disposar plenament dels nostres recursos

Per a Catalunya en generalPer a Catalunya en generalPassar a Passar a éésser un dels primers passer un dels primers païïsos europeus en renda per csos europeus en renda per cààpitapita

Per a les famPer a les famííliesliesDisposar de: majors facilitats per pagar les hipoteques; millorsDisposar de: majors facilitats per pagar les hipoteques; millors pensions; pensions; llars, escoles i universitats mllars, escoles i universitats méés ben equipades; millor assists ben equipades; millor assistèència social; ncia social; major capacitat dmajor capacitat d’’estalvi i, per tant, de compra; etc.estalvi i, per tant, de compra; etc.

Per als ciutadans i les empresesPer als ciutadans i les empresesAmb uns serveis molt superiors als que reben actualment, podrienAmb uns serveis molt superiors als que reben actualment, podrien haverhaver--hi hi importants reduccions en els impostos particularment IRPF i impoimportants reduccions en els impostos particularment IRPF i impost de st de societats.societats.En aquestes condicions les nostres empreses tindrien una major cEn aquestes condicions les nostres empreses tindrien una major capacitat apacitat de competir en un mde competir en un móón global i de generar ocupacin global i de generar ocupacióó..


AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (I)AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (I)

EUROPA LLATINAEUROPA LLATINA

EUROESPAI LLATEUROESPAI LLATÍÍCENTRALCENTRAL

MEGAREGIMEGAREGIÓÓ"BARCELONA"BARCELONA--LILIÓÓ""

EUROESPAI EUROESPAI OCCITANOCATALOCCITANOCATALÀÀ

PAPAÏÏSOS DE LLENGUA SOS DE LLENGUA CATALANACATALANA


AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (II)AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (II)GENERACIÓD’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LES GRANS MEGAREGIONS EUROPEES, basada en tècniques espacials i estadístiques i en l’emanacióde llum (LRP) (segons Richard Florida)

Els nEls núúmeros expressen lmeros expressen l’’ordre dordre d’’aportaciaportacióó econòmica a nivell mundial econòmica a nivell mundial


AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (III)AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (III)MEGAREGIÓ

LIÓ-MARSELLA/TOLOSA-BARCELONA-VALÈNCIA-MÚRCIA

Del llibre “Who’s your city”, de Richard Florida, NY (USA), 2008:

“La megaregió binacional Barce-Lyon és habitada per més de 25 milions de persones, que produeixen 610.000 milions de dòlars en LRP.

Els europeus de nord han emprat aquesta regió com a destinació de vacances durant molt de temps, però, ara, cada vegada més treballadors es traslladen aquí també.

Una important ministra holandesa vinculada a la indústria em va confiar en privat que la preocupava perdre empreses del nord d’Europa, en benefici del clima, la bellesa i l’acumulació de talent en aquest corredor de clima assolellat”


AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (IV)AFERMAR EL PAPER DE CATALUNYA (IV)UNIUNIÓÓ EUROPEA EUROPEA -- UNIUNIÓÓ PER LA MEDITERRPER LA MEDITERRÀÀNIANIA

Mapa satèl·lit 12.01.09


EXEMPLES DEXEMPLES D’’ACTUACIONS CONCRETES (I)ACTUACIONS CONCRETES (I)(impulsades per la Societat Civil)(impulsades per la Societat Civil)

PROJECTE FERRMEDPROJECTE FERRMED


EXEMPLES DEXEMPLES D’’ACTUACIONS CONCRETES (II)ACTUACIONS CONCRETES (II)(impulsades per la Societat Civil)(impulsades per la Societat Civil)

PROJECTE R+D+4iPROJECTE R+D+4iRespondre als reptes de la globalitzaciRespondre als reptes de la globalitzacióó a la Unia la Unióó Europea Europea a trava travéés de la xarxa de s de la xarxa de ““EU Locomotive Economic RegionsEU Locomotive Economic Regions””(EULER)(EULER)Promoure el progrPromoure el progréés a la EU per mitjs a la EU per mitjàà del del desenvolupament dels factors R+D+4idesenvolupament dels factors R+D+4iProposar un nou concepte de regiProposar un nou concepte de regióó (EULER) de caire (EULER) de caire socioeconòmic i actualitzar la polsocioeconòmic i actualitzar la políítica regional a la UEtica regional a la UEContribuir a superar el procContribuir a superar el procéés de ls de l’’EstratEstratèègia de Lisboa gia de Lisboa sobre creixement econòmic i creacisobre creixement econòmic i creacióó de llocs de treball.de llocs de treball.


EXEMPLES DEXEMPLES D’’ACTUACIONS CONCRETES (III)ACTUACIONS CONCRETES (III)(impulsades per la Societat Civil)(impulsades per la Societat Civil)

PROJECTE EUROMEDITERRANEAN BUSINESS ASSOCIATION PROJECTE EUROMEDITERRANEAN BUSINESS ASSOCIATION (BUSINESS(BUSINESS--EUMED)EUMED)

CreaciCreacióó dd’’una xarxa potent de reflexiuna xarxa potent de reflexióó i di d’’acciaccióó entre entitats, organismes, entre entitats, organismes, institucions, empreses i persones que tinguin com a objecte:institucions, empreses i persones que tinguin com a objecte:PromociPromocióó dd’’activitats i negocis a la Uniactivitats i negocis a la Unióó per la Mediterrper la Mediterràània (UpM).nia (UpM).PromociPromocióó de la pau, el dide la pau, el diààleg i el progrleg i el progréés socioeconòmic a la UpM.s socioeconòmic a la UpM.Foment de R+D+4i a lFoment de R+D+4i a l’à’àmbit UpM, vinculantmbit UpM, vinculant--hi Universitat i BS.hi Universitat i BS.Desenvolupar les xarxes de transport viari, ferroviari, aeri i Desenvolupar les xarxes de transport viari, ferroviari, aeri i marmaríítim a la UpM.tim a la UpM.PromociPromocióó de la interrelacide la interrelacióó de tot tipus dde tot tipus d’’empreses i institucions a la UpM.empreses i institucions a la UpM.Consolidar un espai econòmic potent a la UpM amb una nova culturConsolidar un espai econòmic potent a la UpM amb una nova cultura da d’’empresa.empresa.Afavorir la creaciAfavorir la creacióó dd’’organismes educatius i de desenvolupament de les TICorganismes educatius i de desenvolupament de les TICImpuls a la creaciImpuls a la creacióó artartíística, cientstica, cientíífica i cultural arreu de la UpM.fica i cultural arreu de la UpM.PotenciaciPotenciacióó del turisme, gastronomia i esport euromediterranisdel turisme, gastronomia i esport euromediterranis


MEDITERRANEAN ORBITAL RAIL NETWORK MEDITERRANEAN ORBITAL RAIL NETWORK AND MULTIMODAL LINKS GLOBAL STUDYAND MULTIMODAL LINKS GLOBAL STUDY


EXEMPLES DEXEMPLES D’’ACTUACIONS CONCRETES (IV)ACTUACIONS CONCRETES (IV)(impulsades per la Societat Civil)(impulsades per la Societat Civil)

Campanyes pel dret a decidirCampanyes pel dret a decidirCatalunya ha de poder exercir Catalunya ha de poder exercir

lliurement el dret a decidir el seu lliurement el dret a decidir el seu futur polfutur políític com una nacitic com una nacióó mméés s ––

plenament reconeguda plenament reconeguda –– de la de la UniUnióó EuropeaEuropea


Finalment, Finalment, éés de justs de justíícia retre cia retre homenatge a tanta i tanta gent homenatge a tanta i tanta gent

autòctona i procedent dautòctona i procedent d’’arreu del marreu del móón n (que han fet del nostre pa(que han fet del nostre paíís el seu pas el seu paíís i s i ss’’hi ha incorporat plenament), que amb hi ha incorporat plenament), que amb el seu esforel seu esforçç han contribuhan contribuïït i segueixen t i segueixen contribuint al fet que ara, tots plegats, contribuint al fet que ara, tots plegats,

malgrat els desafiaments existents, malgrat els desafiaments existents, puguem contemplar lpuguem contemplar l’’esdevenidor esdevenidor

Catalunya amb esperanCatalunya amb esperanççaa



ComprometemComprometem--nos, nos, doncs, doncs, --tots plegatstots plegats--

a fer un gran pas a fer un gran pas endavant per endavant per

CatalunyaCatalunya

Historia de Catalunya

Documents

Transcript of Historia de Catalunya