El motiu principal per cobrir-se el cos era no passar fred. L’ home va començar a tapar-se amb pells. Això comportava dos problemes:

La pell feia nosa per alguns moviments i deixava part del cos sense tapar

Les pells dels animals quan es esquen s’endureixen i no es poden tractar

Descobriments:

Si es fregava amb oli o greix de balena la pell es mantenia flexible durant més temps

La tintura

( amb això les pells estaven preparades per a ésser tallades i per donar-li forma)

Invenció:

L’agulla amb ull

El tipus de vestit resultant encara el porten els esquimals.

En les zones de clima més càlid es feien servir fibres animals i vegetals.

El primer pas es l’ enfeltrat.

Teixir a més gran escala volia dir tenir un lloc fixa per a viure ja que els telers eren molt grans i pesants.

Una vegada tenim el teixit i la seva confecció s’inicia el camí cap el desenvolupament del vestit fins a l’actualitat.

SARONG: La manera més senzilla de tapar-se era cobrir-se amb una tela enrullant-la al voltant de la cintura.

El pas següent va ser afegir-li un altre rectangle de roba per sobre les espatlles subjectat amb FIBULES.

Mesopotàmics

( Tercer Mil·lenni abans de Crist)

Personatges atabuixats amb faldons de teixit de metxes disposades de forma simètrica.

Tant els homes com les dones duien el cabell llarg i es rissaven la barba trenant fils d’or.

La roba militar esta feta amb cuiro.

Els Perses compten amb seda a més de la llana i el lli.

La innovació va ser fer us dels pantalons que també varen fer servir les dones.

Egipcis

El vestit egipci era més lleuger que l’ assiri o el babiloni. Les classes baixes i els esclaus anaven casi nuus.

Imperi Antic ( a 1500 abans de Crist)

SHENTI: Tros de teixit com una campaneta subjectada amb un cinturó.

El senti dels reis i els importants era plissat , emmidonat i amb brodats.

Imperi Nou ( 1500 a de C. – 332 a de C)

KALASIRIS: túnica llarga amb serrell molt transparent ( es deia shenti). Les dones el duien enganxat al cos per sota el pit i amb tirants i tapaven les espatlles

amb una capa curta o amb grans collarets.

La llana era considerada impura.

Els egipcis eren molt nets, els homes s’afaitaven el cap i el tapaven amb una roba a ratlles.

Al cap del faraons veiem tiares:

Corona del Alt Egipte: forma d’ anell

Corona del Baix Egipte; casc cònic

Cretencs

(Desconeguda fins a principis de segle)

El vestit primitiu deixa la part de dalt despullada

El vestit femení ensenya una mena de volants, cintura ajustat, cos que acaba sota el pit

La Parisienne

Passió pels colors vius: vermell, groc, blau...

Grecs

1er. Rectangles de tela de mida variable que s’enrotllaven o penjava del cos sense tallar

CHITON : túnica la dels homes fins els genolls i les de les dones fins els turmells que se subjectaven a les espatlles mitjançant FIBULES i es cenyien a la cintura amb un cinturo.

Hi ha dos tipus de CHITON :

*Chiton Dòric: de llana

*Chiton Jònic: de lli

La roba es decorada per les vores i acostumava a brodar-ne la greca grega.

CLÀMIDE: mantó curt per sobre del chiton i també es portava sense res.

Gimnasiun despullats.

HIMATION: mantó llarg per sobre del chiton. ( dones)

Portaven barba i els joves s’afaitaven.

Per dintre de casa no feien servir sabates.

Sandàlies : era el calçat habitual, agafades al peu i al turmell amb corretges.

*Hoplites: casc, espinilleres de pell i túniques de doble feltre.

Etruscs

Tenien influència cretenca, els vestits eren cosits i drapejats.

Romans

TOGA: semicercle de roba

Diferencies amb Grècia:

Calçat: botes altes amb cordons

Senadors sempre de color blanc.

TOGA PRAETEXTA: nois patricis amb la vora color porpra.

TOGA VIRILIS: en la pubertat i de color blanc.

PALLIUM: toga més petita

STOLA: pallium que acaba essent una banda de roba

TUNICA DALMÂTICA: amb mànigues fins el colza

TUNICA PALMATA: si tenien brodats

TÚNICA SUBUCULA: interior

TÜNICA EXTERIODUM: exterior

CARACALLA: Túnica exterior que s’ allarga excessivament

Cabell curt, afaitats i cabell arrissat.

PILEUS: barret sense ales

CUCULUS: caputxa

Els colors preferits son el vermell, el groc i el blau

PELLA: sobre la estola es un mantó semblant a la toga.

ORNATRIX: perruquera

TUTULUS: tipus de pentinat en forma de cor

rodejar la cara de rinxols

el ros esta de moda, les morenes es tenyeixen

CAVATINA: sandàlies

CALCEUS: la majoria en duia

SOCCUS: sabatilles de estar per casa

GALLICAE: botes tancades

Bizantins

La funció del vestit en aquesta època comença a canvia

Ara s’ha de amagar el cos i enfosquir-lo.

Constantí:Clàmide porpra subjectada a les espatlles per una fíbula i amb la tràbea mena de chal creuat sobre el pit i amb la TRÀBEA, mena de chal creuat sobre el pit.

TABLION: fragment de roba cosit al pit amb incrustacions de pedres precioses.

La indumentària imperial s’ assembla molt a la eclesiàstica.

Emperador = Rei / Sacerdot

El vestit no es un objecte de seducció, i estableix diferencies jeràrquiques.

Concurs de MISS: forma de triar la emperadriu.

TEODORA : Túnica llarga amb una sanefa vertical brodada.

MANIAKIS: capa per sobre les espatlles adornada amb fils d’or

STEPHANOS: diadema plena de pedres precioses i fileres de perles penjant.

SXII: es va adoptar el caftà persa. La corona de l’ emperador Justinià es va substituir per el CAMELAUKION

GRANATZA: túnica de màniga llarga que arriba fins el terra

Europa Medieval

GONELLA: túnica fins el genolls amb brodats en el voraviu i amb cinturó

CALZONES O BRALES: a vegades arribaven fins els genolls

XARRETERES: tipus de calçons llargs subjectes amb cintes (LLIGUES)

PALLA: mantó per cobrir-se les espatlles

SXI

CALZONES:braies pantalons fins el turmells que s’aguantaven amb una corda cosida.

Noblesa: ajustat a les cames

Cale Baixa: fluixos i amples

CALZES: es tallaven amb la forma de les cames i eren de llana o de lli

Les mitges arriben fins els genolls amb el final adornat.

SXII

Les mitges pugen per sobre del genoll i els calçons s’escurcen fins fer-se petits.

La túnica s’ajusta al cos i les mànigues s’eixamplen sobtadament a l’alçada del canell

La caputxa es converteix en una peça independent.

1130 Nou estil de vestuari femení

El cos de la túnica s’ajusta a les malucs i la faldilla amb un tall diferent cau en plecs fins els peus.

A vegades te cua.

La túnica exterior s’ ajusta també i les mànigues s’eixamplen.

Apareix el BARBOQUEJO o BARBETTE: banda de lli que anava per sota la barbeta i pujava fins el front.

GRIÑON: de lli fi, que tapava el coll i l’escot, i pujava pels cantons de la cara.

SXIV

Noves hechures: MODA

El Gipó es comença a anomenar JUPÓ, més curt ajustat amb botons més baix pel davant i amb cinturó a les malucs.

COTARDIA: les feien servir les classes altes, era una túnica exterior de coll baix ajustat i cordat pel davant fins baix.

Les classes baixes el duien llarg i sense botons.

Les mànigues eren ajustades fins el colze on s’acampanaven fins el genoll.

1375 el cotardia comença a tenir coll.

1380-1450 HOPALANDA(armilla) ajustada a la forma de les esquenes caient fluixa amb un cinturo a la cintura.

DÉCOLLETAGE atractiu eròtic, l’escot.

Es suprimeix la part superior dels vestits per ensenyar el pit.

Fins el moment ensenyar el cabell era indecent.

o VEL ENCRESPAT o PENTINAT NEBULA: semicercle de lli que emmarcava el cap.

o TOCAT COIXÍ: rodet encoixinat sobre una mena de malla.

o TOCAT de BANYES/ TOCAT COR/TOCAT SALXITXA (rullo de teixit embotinat sobre el front)

o TOCAT DE TUB DE XIMENEIATOCAT PAPALLONA

o La COTARDIA es substitueix per el JACKET ajustant-se més al cos.

o La HOPALANDA la duia la gent bé.

o 1380 CAPIROTA tocat de llarga punta.

Era atractiu per les dones afaitar-se el front i les seies.

Calçat molt punxegut: a la POLONESA

Resum:

Roba interior:

Braguer: cinturó per subjectar ventre i ronyons

Bragues: pantalons amb camals arrapats i llargs fins a mitja cuixa

Calces: aprox. Mitges actuals

Camisa: peça amb mànigues que cobria el cos fins els malucs. El coll i els punys estaven brodats

Vestits:

Alfardes: per cobrir el tors femení

Brial: vestit llarg fins els peus

Cota: vestit amb mànigues fins els peus per sobre del Brial

Gonella: peça masculina botonada pel davant

Gipó: peça masculina botonada pel davant

Colors habituals: negre, blau, vermell i blanc.

Abric:

Capa

Hopalanda: túnica llarga i ample sense mànigues

RENAIXEMENT

Angélico, Fra (Guidolino di Pietro)

Botticelli (Sandro Filipepi)

Buonarroti , Miguel Ángel

Durero (Albrecht Durer)

Fouquet , Jean

Masaccio (Tomaso di Ser Giovanni di Mone Cassai)

Perugino (Pietro Vannucci)

Piero Della Francesca

Rafael (Raffaello Sanzio)

Uccello (Paolo di Dono)

Leonardo da Vinci

El Renaixement neix a Itàlia i es difon a tota Europa.

Espanya es un Imperi que floreix durant els segles XVI i XVII i al mateix temps inicia la seva decadència.

A Espanya hi ha una política inquisitorial sobre el cos.

SASTRE: ofici preponderant

Perles entre vellut.

El Renaixement suposa el redescobriment de la Grècia antiga i de la cultura clàssica i la preparació per a l’edat moderna.

S’ imita el model Grecollatí.

S’ acaba amb la visió vertical i estilitzada del Gòtic.Es pasa a la linea horitzontal

Les línies rectes es substitueixen per les corbes.

L’home es el centre del mon, el cos torna a insinuar-se sota el vestit.

Les SISES es van escoten, l’església arriba a dir que son les finestres del infern.

L’ escot gòtic es punxegut, i el renaixentista es quadrat.

S’imposa la melena tant en homes com en dones.

S’ afaita la barba.

Les dones lluïen un front prominent a vegades afaitat i no es maquillaven.

Colors Renaixentistes: verd, marro,negre, gris, vermell i porpra.

Les ombreres es consideren elegants.

Els vestits s’escurcen i s’afegeixen ombreres.

El Jupó esta cordat i de la camisa sobresurten els punys i el coll.

Les mànigues moltes vegades se sobreposen amb imperdibles o es cusen.

Escot quadrat.

Agrada dur turbants.

Els cabells es porten amb ratlla al mig i trenes al voltant del cap.

També es porten reixetes amb perles.

El vestuari infantil es igual al dels adults.

Itàlia: pentinats naturals, mànigues desbocades, desmuntables i molt decorades.

La línia dominant és la horitzontal.

Les sabates deixen d’acabar en punxa i és en forma de arcs aplanats. Els cabells tenen forma de finestres tudor.

Moda de les LASQUENETTES O GANIVETADES: són estrips de la roba per on es veu el folre.

També es fan ganivetades al gipó i a les calces i s’estenen al vestit femení.

Les faldilles s’enxampen i llueixen brodats luxosos.

KIRTLE: faldilla cosida al cos. Encima llevan un vestido.

Les mànigues amples s’ envolten de pell a vegades i son desmuntables

Les pells més fetes servir són: linx, el llop, i la marta.

La part superior de la camisa es deixa veure per l'escot quadrat

El GIPÓ s’obre pel davant i deixa veure la bragueta. A sobre del gipo o jubon es porta el jacket i per sobre el gown ribetejat en pell (mena de ermilla)

Porten calzas i mitjes subjectes per puntes o agulletes amb un herrete a la punta.

Teixits mes utilitzats: vellut, ras i les teles d’or.

Damunt del Gipó es porta el Jacket.

Els mitjons es cosien a les calces.

SABATES DE VEC D’ÀNEC, amb el tacó baix.

Els homes duien el cabell llarg i s’afaitaven la barba i el bigoti.

La roba dels campessin no te la extravagància de la cort.

BORSEGUINS: sabates fins els turmells amb cordons

Els camperols i la clase mitjana no te aquestes excentricitats.

BARROC

S.XVI

A Espanya la moda de alemana es veu desplaçada. A la Cort espanyola predomina el negre, i el poder que poc a poc va agafant fa que aquesta moda traspasi fronteres.

Hi ha molta diferència en la hechura, ampulositat, cintures petites e introducció del punt.

Es posen facciments, i tot dona aspecte de rigidesa, cerimonia i arrogància.

“ Nomes es renta el que es veu”

A la cort espanyola predomina el color negre.

o CAPA

o CALCES DE CARBASSA ahuecada a les cames

o La GORGUERA

o CORSE cosset interior rígid que moldeja el tors oprimint el pit .

Es lleig veure la corba natural del pit. ( plaques plom sobre el pit per a que no creixi).

o Verduguet: enaigua rígida de tela emmidonada amb arcs de metall o barnilles de vímet concèntriques per donar volum a les faldilles.

( 1ª meitat) el vermell és el color favorit i amb ell tots el colors vius.

A mitjans del segle XVI la cosa canvia.

La moda espanyola de roba cenyida i colors foscos (sobretot negre) desplaça al moviment alemany de colors vius i formes fantasioses.

No només hi ha diferències en el color i en les formes: ampul·lositat, cintures petites i introducció del punt.

Ampul·lós: s’omplen de farciment.

L’ampul·lositat del gipó feia que la cintura sembles més petita.

Efecte: nova rigidesa, ceremoniositat i arrogància

GORGERA: és un privilegi de la aristocràcia. Els que la fan servir no han de treballar.

És un component jeràrquic del vestit.

Seducció mitjançant l’escot. La Gorgera s’obre pel davant i la pugen per darrera amb uns ferrets.

COMPROMISO ISABELINO obren la gorgera per la part de devant i l'aixecan més pel darrera.

Fan servir gorres en lloc de cofies

Es posa de moda el tint vermell

Resum:

Roba interior:

Calces o mitges: arriben al engonal

Bragues

Camisa

Drap de pits

Lligacames

Enagos: faldilla interior femenina ( Sorgeix a partir de la transició entre el verduguet i el guarda infants perquè es crea un buit entre la faldilla i les cames doncs el guarda infants es balanceja i deixa veure les cames)

Lligues

Vestits:

· Atzarena: de coll rodo i fins el peus

· Saragüells:peça masculina amb camals amples i bufats

· Cota. queda pels nens

· Brial: queda per les dones

· Gipó: en punxa des de la cintura en les dones amb escot generós

· Saia: túnica llarga amb cos i mànigues

Calçat:

Borseguins: sabates altes fins els turmells

Abrics:

Capa

Durant el segle XVI Espanya es el motor de la moda en el XVII el centre es desplaça a França i als Països Baixos.

A l’harmonia i l’equilibri renaixentista el barroc dona lluentor i monumentalitat.

El Renaixentista es un estil contingut i el Barroc es desborda.

El Barroc aposta per la corba.

Esta Gras es símbol de prosperitat.

La cintura puja fins a sota el pit i s’exageren les malucs amb el TONTILLO, un coixinet circular situat al darrera.

L’home marca ventre, imatge de tonell.

La roba intenta mostrar la generositat de les formes rodones i amples: riquesa i prosperitat.

Guerres constants en la Europa del segle XVII.

Es barregen conceptes armadures amb puntes de coixí i gorgeres metàl·liques.

Roba interior:

Calcilles

Calçots

Camisa

Enagos: faldilla interior femenina

Guarda infants: estri de filferro amb prolongacions al costat ( verduguet)

Gipó amb barnilles: comprimia el tors

Lligues

Vestits:

Atzarena

Brial: molt bombat per culpa del guardainfants

Saragüells: camals molt bufats

Gipó: s’ allarga el faldó per adaptar-se al perfil dels saragüells

Saia

Calçat:

Borseguí

Botes

Gorgera: va arribar a un punt en que es feia servir filferro per sostindre-la.

El coll va caient i s’estén per les espatlles com a successió de la gorgera.

La gorgera es va substituint per la godilla ( mena de platet emmidonat i llis que es col·loca al voltant del coll.

França: regnat del Rei Sol Lluís XIV imposa moda

MODA cobra el sentit actual.

Primeres Maniquí de mida natural vestides amb roba de la cort.

Protagonistes: els llaços.

Gust per lo banal.

Es porten llaços en camises, mitges i calçat.

Floreixen els brodats.

La gorgera va separada de la camisa.

La funció estètica de la gorgera es embellir el rostre.

Porten una peça al estomac, el davanter del cos, endurit i a la faldilla duien el verdugado o farthingale (eneagues amb aros de filferro o de balena

S.XVII

El faldó del gipó comença a allargar-se.

La indumentària femenina es mes natural

El cos ja no es deforma tant amb el cosset i el verduguet.

El coll cau definitivament.

Figura del “mosqueter”

Botes d’embut

Sabates adornades amb grans rosetons

Chapins: esclops de fusta recoberts de pell per portar per sobre de les sabates.

Vestit Femení:

Cos, Enagos i Vestit.

Mànigues: amb ganivetades amb bandes

Faldilles: es porten dues, una recollida per ensenyar la de sota.

El cabell es porta bastant llis

Es porten petites caputxes de tafetà negre.

Existeix passió per les cintes i els llaços

Continuen les cintures en punxa.

El vestit femení no pateix gaires variacions.

. ESTIL REGENCIA

Es la moda pont entre el Barroc i el Rococó.

Las formes es fan exquisides

Existeix influencia oriental, s’adopten motius xinesos

Evolució a tons pastel

El vestit espanyol es va eixamplen amb l’ús imprescindible del VERDUGUET.

Els arcs de metall es substitueix per barbes de balena.

TRICORNIO Barret de tres becs amb les ales cap amunt.

El coll ha caigut del tot, ja no es duu la gorgera

Desapareix el farcit dels calçons

S.XVIII

França domina en qüestió de moda

L’armilla s’allarga fins els genolls i es corda.

La casaca es de línies senzilles i es broden les robes de sota.

Desapareix el coll caigut tan ample i apareix la corbata “ le cravate” de puntes o mussolina.

Perruca en foli que pot ser de campanya o de viatge.

Les perruques s’empolsen.

Les dones porten el pentinat a “la fontaine” augmentant l’alçada

A Espanya torna el MIRINYAQUE o TONTILLO, les dones guanyen en amplada i la faldilla s’estén cap els cantons. PANIER

ROCOCO

Luis XIV (1643-1715) Rey SOL

LUIS XV (1724-1750)

Monarquia absolutista: “ L’estat soc jo”, poder sense límits

Influencia oriental

BORBONS A Espanya 1701( Alemanya i Espanya estan caient)

Guerra de Successió (1701-1714)

Anglaterra 1660 Restauració de Carles II

Es dona per finalitzat del tot el Renaixement florentí

Nova classe urbana es preocupa per qüestions literàries i mercantils

Les dones s’alliberen SALON:punt de trobada, encara que el matrimoni i els fills son la principal ocupació.

Estil dinàmic i recarregat

Versallès casa de l’elegància europea ( construït entre 1660 i 1680)

Els cossos es sotmeten a la corba, l’asimetria i la desproporció

S’eixamplen exageradament les faldilles, hi ha mirinyacs de 4 metres

Molt de refinament

Figura fina i estilitzada luxosos vestits per a les dones

El vestit d’home marca malucs

Guarniments amb chorreres i puntes

Existeix el perruquer, es fan servir perruques arrissades

El cabell s’empolvorava amb farina de blat Habitació “ LaTalquera”

Del Vermell a les pigues

Cara amb pols d’arròs

Molt coloret

Vermell als llavis amb forma de cor

Pigues falses (galta esq. Plaça ocupada, galta dreta busco trobar un altre per trencar amb el que tinc....)

Creien que l’aigua era dolenta per la pell. Per no fer olor friccionaven la pell amb tovalloles motllades i es perfumaven

S’inventa el tacó

Madame Pompadur (Jeanne-Antoinette Poisson) 1721-1764

Arribava a influir fins els nomenaments de la Cort

A partir del 1650 França domina en la moda que s’exporta en forma de nines.

Reapareix el tema de la estacionalitat de les peces de vestir.

Modistes:

Consireu Regnault

Monsieur Gautier

Madame Villeneuve

Madame Charpentier

Pintors:

Caravaggio ( Itàlia)

Velazquez (Espanya)

Rembrandt (Holanda)

Van Dyck ( 2 Faldes)

Jacques Louis David

Boucher ( Madame Pompadour, Vestido a la francesa)

Lancret

Jean François de Troy

Roba interior:

Calçots

Camisa

Enagos

Mitges

Lligues

Mirinyac (Guardainfants en Francès)

Vestits

Armilla o chupa substitueix al gipó

Calçons o saragüells

Casaca Gambeto (llarga fins a mitja cama, faldons encarcarats, mànigues amb volta girades)

Faldilles( gran bombament lateral amb sobre faldilla oberta pel centre, recollida pel costats)

Ornaments:

Puntes i Brodats en seda de colors

Colors del Rococó:

Negre, blanc, carmesí, groc, verd, canyella

Complements:

Bossa, corbata, corbatí, faixa. Guants, perruca, ventall

LLUIS XVI (1774-1789)

Aliança França-Austria ( Lluís XVI i Mª Antonieta (1755-1793)

Mª ANTONIETA: Rose Bertin (marchante de modes) gasta 258.000 lliures a l’any

Es casa amb Lluis XVI als 15 anys

No consuma el matrimoni fins passat uns anys gracies a instruccions del germà Josep ( 2 nenes i un nen )

1785 escàndol del Collaret de la reina Cardenal Rohan encarrega un collaret de 500 diamants

8 anys desprès la guillotinen

Revolució Francesa Drets de la Dona i del Ciutadà

1820 John Nash Palau de Buckingham

Voltaire : Coneixement per al poble

Tema principal: finalitzar els abusos

“ Enciclopèdia Francesa”

Base de la Rev. Francesa

Rousseau “ Contrato Social”: l’home neix lliure i s’encadena a tot arreu

Sans- Culottes (treballadors i agricultors) Agitadors de Paris

En deu anys França passa d’una Monarquia Absoluta a una República

Les dones prefereixen els vestits senzills i còmodes obliden el Rococó, el Cosset i el Mirinyac.

Homes

Continua el vestit a la francesa, però se obren els faldons s’estretien les mànigues.

Les sabates tenen sivelles llargues i punxegudes

Botons molt luxosos

Son més series.

Amb LLuis XIV (1661) torna l’ostentació, brocats, brodats en or i plata i sedes.

Vestit a la francesa, Gipó,corbata de muselina desapareix i es substitueix per un llaç negre i se li afegeixen “Chorreres” a la camisa.

RENDINGOTE:abric per muntar a cavall.

(1750-1774)

Vestit a la francesa més cenyit i mes curt.

La jaqueta no porta faldons

S’introdueixen les “lluentejats” i l'estrassa

La perruca s’aixeca

Dones

Apareixen les primeres publicacions de moda

Es conserva el cosset.

Es redueix el mirinyac que havia arribat a fer 150 cm.

El vestit angles es més seriós

Apareix el pantaló agafat per sota el genoll

L’armilla

El frac llis

El barret de copa alta i l’ala estreta (Goethe Werther 1775)

Evoluciona l’escot:descobreix part del pit.

Apareix cobert de puntes.

La cintura puja, el cos es duu menys ajustat.

Desapareix l’ exageració del verduguet, encara que es farceixen els malucs.

Mànigues més curtes acabades per sota colze.

1670 ROBE DE CHAMBRE

El vestit s’obre per davant per descobrir una falda interior i els enagos

Porten tres faldilles :

1. Fidel

2. Bribona

3. Secreta

Els pentinats es fan més pomposos.

Picors: farina + ou – paràsits i clips

Sobrefaldilla recollida. Faldilla adornada amb volants, cintes, valones de gassa.

Vestit a l'anglesa: gust prerevolucionari. Jaqueta curta per sobre del colze amb solapes amples màniga llarga i faldó per darrera (Redingot)

Els pentinats arriben a alçades increïbles.

CUL DE PARIS Coixí

Vestit a la Polonesa: menys voluminós, faldilla drapejada per ensenyar els enagos i els turmells

Sabates de Taló

CARACO : lleugera jaqueta de seda

Vestit de PLECS WATTEAU. ( capa de plecs que surt de les espatlles)

Mànigues PAGODA cenyides al colze i amb volants.

Vestit a la levita ( fet servir per Mª Antonieta durant el seu embaràs)

Camisa de la reina ( vestit de camperola: cos amb jaqueta entallada i faldilla amb vol i plecs)

Al cap la còfia

PANYOLETA

MANTILLA

L’accessori més important és el paraigües, procedeix del para-sol oriental

TONTILLO DOBLE

Cosset escotat: Modèstia

Pel mati més reduït”consideracions”

Vestit amb cosset cenyit

Redingot per dones

Vestit a la francesa: cintura encorsetada i faldilla amb mirinyaque, escot en V o quadrat amb plissata, ampla sobrefaldilla ensenyen la de sota (1770-1780)

Resum dels Vestits:

Robe volante “ negligé” ( con Luis XIV cosset amb grans plecs des de l’espatlle fins el terra)

Robe a la française ( vestit, falda, sobrefalda, peto triangular, guarda infants)

Robe a la polonaise ( la part del darrera es subjecta amb cordons en tres drapejats)

Robe a l’ anglaise ( igual però subjectat per davant)

Chemise a la reine Vsestit pel camp

ESTIL REVOLUCIÓ

Revolució Francesa:

Fracàs de l’ economia nacional

Conflicte amb l’ aristocràcia

Descontent ciutadà

Pocs aliments

Revolució francesa:menyspreu per d’indumentària de l’ Ancien Regim

Amb la revolució Francesa s’acaben les cursileries.

Es suprimeixen la seda, el vellut, els brocats, s’allibera a les dones dels cossets,mirinyacs, perruques altes,empolsats , tacons, pigues, cintes...

Culotte

Armilla de Damasc amb butxaques que deixa veura la camisa

Es suprimeixen els abrics brodats, els vestits brocats i les perruques empolsades

Es porten les jaquetes de caça dels anglesos amb una cua extravagant.

Les sabates es substitueixen per botes.

La elegància es relaciona amb el descuit.

NEOCLASICISME (1789-1820)

ESTIL IMPERI

Pintors:

François Gerard

Ingrés

1804 Coronació de Napoleó Moda recarregada amb tocs egipcis.

Tornen a identificar-se amb la Grècia clàssica i la bellesa marmòria. Verticalitat

Tornen les gorgeres

Apareixen els chals o echarpes

França: primers magatzems dedicats a la confecció

Pentinat talls a la grega

Roba Interior

Brusa

Calces

Calçots

Camisa( pitet ornamentat amb volant la coll emmidonat i alçat amb un gran mocador)

Cotilla reduïda i sense barnilles

lligacama

pantalons

Vestits

Armilla

Jaqueta o frac

Pantalons en substitució dels calçons

VESTIT-CAMISA (es desplaça la cintura al pit, sandàlies sense tacons, borsa de ma reticle. Ornamentació Greca ales bores, Teixits:mussolina,batista, gasses, organdís..

Calçat

Botes

Sabates

Sandàlies

Abric

Xal

Cap al 1814 la moda francesa i l’ anglesa es separen entre si.

Apareix la figura del dandi:

Jaqueta sense brodats

Faldons curts i estrets

Colors primaris

Coll de vellut

Armilles curtes

Pantalons a la turque

Corbata o stock

Cabell a la titus

Basto

Barret de copa

ROMANTICISME(1825-1900)

Desprès de morir Napoleó es torna a la profusió ornamental i a la distorsió anatòmica en el vestit femení doncs el masculí continua igual.

Ascensió del moviment Romàntic des de Anglaterra

· Influencia de la novel·la històrica (Walter Scott)

· Inspiració en el Renaixement/ Medieval

1822 vestit femení:

1. la cintura torna al seu lloc

2. torna el cosset

3. s'eixamplen les faldilles

4. les mànigues es fan grans, de pota de pernil

1830 s’ escurça la faldilla però s’ eixampla amb la crinolina

Roba interior.

Brusa

Camisa Cotilla (cintura de vespa)

Crinolina ( carcassa de crin

Enagos

Mitges

Lligacama

Polissó (coixinet de crin a la regió lumbar)

Pantalons

Vestits

Americana

Armilla

Frac

Levita

Pantalons

1830 el cosset torna, la cintura va a cintura i cordat de dalt a baix amb mànigues voluminoses que no deixaven portar abric

El coll dels vestits comença a pujar.

Nomes hi ha escots als vestits de ball

Cosset ornat amb una banda des de les espatlles fins a mitja màniga i creuen al pit

La dona esta engabiada entre la faldilla i el cosset.

La faldilla comença a desplaçar el seu volum cap endarrere

1877 la crinolina canvia a POLISON

Augmenta en la zona lumbar i disminueix a les mànigues

Creació dels blomers

Ornaments Vestits, llaços, puntes,volants,recamats i brodats d’or i argent amb ramets de flors artificials units amb cintes.

Teixit: Ras d’aigües, caixmir, vellard,fulard, organdí,vellut

Ball: gasa,tul,seda

Colors: foscos en general sobretot gris amb recamat, blan i blau

Vestits de vida i de tarda sobretot blaus

Vestit de ball: tons pastel