Bruno Oro«La interpretació és observació i catarsi»

L’HIPERBÒLIC93

repOrtatge(pàg 17) Joves, política i participació

maria Lapiedra (pàg 20) Sembla que sóc l'única que té relacions sexuals

maig 2011

La reViSta deLS UNiVerSitariS WWW.deria.Cat ASSOCIATS A

tema deL meS (pàg.10)

Viu els festivals d'estiu

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/93 MAIG 2011 _______________________________________________________________________________________________________________2

la il·lustració

03 - LA IMATGEcorrEfoc

04 - ApunTA'TposA'T LA GorrA

04 - rEporTATGELA MúsIcA, L’ArT I LA nATurALEsA AL MMb

05 - vIATGEsvIATGE A LA fI dEL Món

06 convIdATbruno oro

08 ALTAvEubrAMs

09 MúsIcA InTErnAcIonALfrAnz fErdInAnd

11 rEporTATGEvEry poMELo

12 TEMA dEL MEsELs fEsTIvALs MArquEn EL rITME

15 GEnTLAdy GAGAbrITnEy spEArs

17 rEporTATGEjovEs I pArTIcIpAcIó poLíTIcA

18 pETITs AnuncIsGuIA jovE

19 orIEnTA'T AMb EducAwEbbEquEs MEc

20 MArIA LApIEdrA«sEMbLA quE sóc L'únIcA quE Té rELAcIons sExuALs»

22 dEsTAcAT dEL MEsnorwEGIAn bLuEs

23 cuLTurAAGEndA

23 EscoLA d’EscrIpTurAcAsAMEnT

política, música i accióS’apropen les eleccions municipals amb una nova oportunitat per participar en la construcció activa del país. Tot i l’oportunitat d’influir en la vida política de la societat, els joves semblen patir una desafecció que els porten a mirar amb escepticisme els polítics. Aquest número volem apropar algunes de les propostes dels diferents partits en cas que guanyessin les eleccions.

Però no ens quedem només amb la política. Quan la calor ja comença a guanyar protago-nisme, els festivals d’estiu ja estan ultimant car-tells i calendaris. Perquè no et perdis cap detall i perquè puguis anar triant on voldràs escoltar música en directe aquest estiu, hem preparat un reportatge amb els concerts més interes-sants d’enguany.

Per últim, no volem deixar de banda la interpre-tació. En Bruno Oro ens parla de la seva faceta més creativa arran de la publicació del seu segon disc. A l’agenda centrem l’atenció en la pel·lícula Tokyo Blues, basada en la novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami, i en la qual assistim a l’educació sentimental d’un jove, en l’època dels seixanta, entre políti-ca, música i acció.

Als nostres lectrors Flaixos

Edita: Grup nació digital.

President del Consell editorial: josep ritort.

Cap de Relacions Externes: jordi sansalvador.

Redacció i edició: diego Giménez i susana perdomo.

Assessorament lingüístic: xavier borràs.

Impressió : Imprintsa.

Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306.

Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars. (pGd/ojd distribució gratuïta 2005).scG Aquitània sL dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 barcelona.

Redacció: 93 433 52 96. redaccio@edicat.cat.

Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat.

Web: www.deria.cat

Troba’ns a

destacat!!! 06 EL convIdAT bruno oro

L’any vinent m’agradaria fer una obra amb la clara segura

sumari

Nom: PepeEl central portuguès del Madrid serà recor-dat com un dels jugadors més violents de la història del futbol. La darrera que va fer li va costar l’expulsió en semifinals de la Cham-pions League tot evidenciant la mena de joc que, ara per ara, pot fer l’etern rival.

Xifra: 1.400 milionsAquesta és la xifra del fons de competitivitat que Espanya deu a Catalunya. El conseller Mas-Colell està fent mans i mànigues perquè el Govern espanyol pagui aquesta quantitat mentre lluita alhora amb les retallades en sanitat. Una papereta que ningú no voldria.

Lloc: ZimbabweEl país africà ha estat notícia els darrers dies en saber-se un fet insòlit. Un grup de dones està atemorint la població masculina: viola homes joves amb la idea que això els donarà prosperitat econòmica. Esperem que la moda no traspassi fronteres. Diego Giménez

(diego@edicat.cat)

3L’HIPERBÒLIC/93 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog— no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».es busquen joves talents

CorrefocAnna Molés neix a Barcelona l’any 1994, des de que als sis anys els seus pares li van regalar la primera càmera, de plàstic i carret, no ha pogut deixar d’observar el món a través de l’objectiu. Està cursant el primer any de batxillerat tecno-lògic i en el futur desitja estudiar disseny.

http://www.flic-kr.com/pho-tos/56097390@N07A l’Anna li agrada que les imatges parlin per si soles. Aques-ta imatge del correfoc està dedicada a “l’Albaricoc”.

Web: www.deria.cat

El Museu Marítim de Barcelona, situat en el fantàstic edifici de les Drassanes Reials, un edifici gòtic del segle xiii voltat de jardins i situat al costat del mar, és un lloc màgic per passar una estupenda vetllada plena de música, art, cultura i naturalesa, i moltes coses més, ara a l’estiu! En el Museu és on podreu gaudir del II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu, un cicle de música que ja s’ha arrelat entre els barcelonins com una aposta segura per a l’oci i la cultura durant la temporada estival.

El II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu no co-mença fins al pròxim 29 de juny; amb tot, el Museu Marítim de Barcelona ens en comença a fer un tast amb les seves tardes de música a l’aire lliure el 4 de juny, dia en què la ciu-tat comtal es convertirà en «Barcelona, ciutat

APuNTA'T L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________4

El proper diumenge 5 de juny a PortAventura, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) celebrarà la novena edició de la campanya de sensibilització “Posa’t la gorra!”, una festa que té com a propòsit sensibilitzar i fer conèixer a la societat l’existència del càncer infantil per normalitzar la malaltia i assolir els projectes que porta a terme l’entitat:

Ampliar els programes als hospitals de Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i Joan XXIII de Tarragona, així com vetllar pel manteniment de La Casa dels Xuklis —que gràcies al vostre suport ja està construïda i pròximament s’inaugurarà— i continuar oferint i ampliant els nostres serveis a la Demarcació de Tarragona per a les famílies que ho necessitin.

Des de la constitució de l’associació l’any 1988, estem treballant amb el propòsit de millorar la qualitat de vida d’aquests nens i nenes i de les seves famílies cercant solucions a les necessitats que es produeixen al voltant d’aquesta malaltia.

La campanya consisteix en un gest solidari: «Posar-se la gorra». La gorra s’ha de comprar de forma anticipada i té un cost de 15€. Aquesta, no només permet l’accés gratuït

al Parc Temàtic de PortAventura, sinó que de 10h a 14h podreu participar en tots els tallers, activitats i actuacions que organitza l’AFANOC. No us ho podeu perdre!!!

Per informar-te: www.afanoc.org

Apu

nta'

t a p

OSa

't L

a g

Or

ra posa't la gorra

concert» amb més de setanta concerts simul-tanis en diferents llocs amb encant de la capital de Catalunya. I, com no podia ser d’una altra manera, l’MMB és un dels llocs triats per a aquesta activitat, que donarà el tret de sortida del cicle del Jardí del Rei. Hi actuarà l’Escola de Música i Dansa Farré, una de les escoles de música amb més tradició de Barcelona i amb un repertori d’allò més variat. La tarda del 4 de juny començarà amb un cor de gospel, amb les veus de grans i petits, al qual seguirà el grup de pop-rock d’Angie Pascual. El jazz, amb Trip-Tips, l’opera, amb el baríton Josep Fernández i el duo de la soprano Carme Hernández i la mezzo Rosa M. Ysás, i les havaneres a càrrec del grup El Cano. A més a més, el cèlebre Ale-jandro Abad dirigirà el cor de l’escola Farré. En total, dues hores i mitja de música de la qual podreu gaudir tant al jardí com a l’interior de les sales de l’MMB, cosa que encara donarà més encant a la vostra visita al Museu.

El dia 29 de juny començarà el II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu a l’MMB amb la col-laboració de GoesTravel. A partir d’aquesta data, els concerts se succeiran un per set-mana i la varietat musical i artística en serà un tret destacable, ja que el 29 de juny no hi haurà només música clàssica, sinó que l’orquestra dirigida per Oliver Barron estarà acompanyada per una banda de jazz, un grup de dansa i una coral.

Els concerts vinents se celebraran els dies 6, 12, 19 i 29 de juliol. Si en voleu més in-formació només cal que aneu al web de l’MMB, www.mmb.cat, o que truquen al 933 429 920. No us ho perdeu! És un pla segur!

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: MMB

deria.cat

El II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu de l’MMB s’arrela a la ciutat comtal com una

aposta segura de lleure i de cultura

La música, l’art i la naturalesa al museu marítim de Barcelona

HISTòrIA

El nom scotland prové de la tribu celta dels escots (scoti), que van arribar a Escòcia pro-vinents d’Irlanda, tot i que el nom original en gaèlic és alba. El Regne d’Alba fou fundat el 844 pel rei celta Kenneth Mac Alpin tot unifi-cant els pictes (d’origen incert) i els escots. La cultura anglosaxona, provinent del sud, va te-nir cada vegada una influència més important al regne d’Escòcia, i va arraconar la llengua i la cultura gaèlica a les Terres Altes. El 1707, el parlament escocès va aprovar la fusió dels regnes d’Escòcia i d'Anglaterra, i dels seus parlaments (les corones d’Escòcia i Anglate-rra s’havien unit el 1603). El nou parlament unificat es va establir a Londres, al palau de Westminster. El 1999 es va aprovar la devolu-ció del Parlament escocès a Edimburg.

LLIbreS

El mirall escocès - Xavier SolanoCatalunya i Escòcia han estat comparades sovint pel paper que totes dues nacions representen dins els respectius estats. És per aquest motiu que el cas es-cocès i allò que representa políticament resulta d’un interès cabdal des de la perspectiva catalana. Al llibre que teniu a les mans, Xavier Solano, analista polític del Partit Nacional Escocès, explica tot allò que cal saber per entendre l’Escòcia del segle xxi i el debat sobre la seva independència que hi està tenint lloc en aquests moments.

Faros, viajes alrededor de EscociaWalter ScottSir Walter Scott, primer baronet (15 d’agost de 1771 - 21 de setembre de 1832), va ser un prolífic escriptor de novel·les històriques, poeta i editor escocès, i conegut a tot Europa a la seva època. En cert sentit, Scott va ser el primer autor que va tenir una veritable carrera in-ternacional al seu temps, amb molts lectors contempo-ranis a Europa, Austràlia i l'Amèrica del Nord. Un llibre de viatges on Scott recull descripcions de la gent i la geografia escoceses amb els fars com a fil conductor.

AdreCeS d’INTerèSAeroport de Glasgowhttp://www.glasgowairport.comAeroport d'Invernesshttp://www.invernessairport.comVisit Scotlandhttp://www.visitscotland.comSkye, the Island and lochalshhttp://www.skye.co.uk

Comentava Chesterton de les Illes Bri-tàniques que aquestes tingueren, temps enllà, el privilegi poètic de ser la fi del món. El passat estiu vaig tenir l’oportu-nitat de conèixer el subjecte de tan lírica definició per constatar que, tot i que els romans s’equivocaren en titllar la “Britain” com la terra més meridional del món, sí que, no obstant, hom té la sensació d’assistir al sostre del món, per exemple, quan camina pels penya-segats que per-filen la costa escocesa.

Viatge a la fi del món

5L’HIPERBÒLIC/93 vIATGEs _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

L'illa d’SkyeUn dels indrets que segueixen aques-ta exposició el trobem a l’illa escocesa d’Skye, situada a l’extrem oest de l’arxipè-lag. S'hi pot arribar sense haver d’agafar el ferri, ja que un pont l’uneix amb la resta d’Escòcia. En els 1.656 km2 d’illa els habi-tants es guanyen la vida amb el turisme, l’agricultura i el whisky. Hi ha una xarxa d’albergs molt ben equipats, dels quals recomano el d’Armadale. Però, si hi ha un lloc que reuneix tots els punts que fan d’Escòcia un lloc dife-rent, aquest és Neist Point. Situat entre Glendale i Ramasaig, uns cingles enta-pissats d’un verd intens, amaguen un far que s’erigeix en el bastió monolític d’una bellesa natural on la solitud colpeix l’es-perit i ens acosta a la veritat de nosaltres mateixos. Definitivament, un lloc per tro-bar-se o, millor dit, per perdre’s.

altres llocs d’interès· Portree· Elgol· Uig· Dunbegan

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Bruno Oro

La interpretació és observació i catarsi

L’actor català, famós per les seva faceta interpretativa, presenta el seu segon disc

Tot i ser conegut per les seves interpreta-cions a la televisió i el teatre, Bruno Oro, és un artista polifacètic. Fruit d’aquesta inquietud artística neix Tempus fugit, el seu segon disc. Música i lletres són obra de l’actor que ens apropa la seva faceta més íntima.

Tempus fugit és el segon disc que treus. Com va ser l’experiència del primer? I en quina mesura has crescut com artista?L’experiència del primer va anar molt bé perquè per a mi va ser com desvirgar-me, matar fantasmes. Vaig comprovar, també, que la carrera d’actor la puc compaginar amb la carrara de cantant i compositor. El primer, per ser un disc en italià es va vendre molt bé i vaig tenir bon feedback de tothom, de gent a qui li havia agradat musicalment.

I el segon?En el segon disc volia fer un pas més enllà i cantar en català, castellà i italià i madurar musicalment. En aquest sentit anar a Nova York va ser una gran idea del productor. Jo estava de vacances, estava tranquil, no estava gens dispers. Estic molt orgullós del resultat.

Un entorn immillorable per gravar un disc...Absolutament, perquè si estàs aquí a Bar-celona compaginant-ho amb la feina i els horaris és més complicat. La música és quelcom tan màgic que necessites d’aquell punt de silenci i tranquil·litat, de repòs, de tenir l’esperit net de coses secundàries. Allà estava especialment per això.

En quina mesura la música t’ha ajudat en la interpretació?Per actuar al teatre i fins i tot a la televisió és molt important la música, el ritme i la cadència. Ja no diguem la imitació, quan vols imitar un personatge és una veu, és un ritme, una repetició. Al revés, també passa: per actuar en un escenari és in-dispensable connectar amb el públic. Es nodreixen els dos àmbits.

Què és el millor i el pitjor de la teva pro-fessió?Crec que en els dos casos el meu defec-te és la impaciència i l'autoexigència. Sóc massa exigent i em jutjo massa des de fora.

Això és el pitjor o el millor?Això no és gens bo perquè en aquesta professió per avançar has d’equivocar-te, has de cometre errors i si vigiles massa

de prop no et permets tenir ni errors ni encerts. Ara estic aprenent a relaxar-me i a dir-me, «no passa res si m’equivoco, si desafino».

És complicat posar-ho en pràctica?És a dir, endavant. Per exemple, vaig anar a veure al Jamie Cullum, que és un artista que m’encanta, i en directe li van passar moltes coses, el micròfon li fallava i se l’hi acoplava, el so era brut... Ell va dir “it’s part of the show”. Va ser una gran lli-çó. Tot allò que no pots controlar, com per exemple que la gent parli, no estar del tot fi, equivocar-se en una nota, t’humanitza molt i alhora et treu un pes de sobre.

Tens algun altre projecte en ment?Estic escrivint una obra de teatre, perquè l’any vinent m’agradaria fer una obra amb la Clara Segura.

Continues també fent de CR7 i de Mas a Crackòvia i Polònia. Com va enguany?Exacte, amb la família Soler (riu). Aquest any amb Polònia és un dels millors per a mi. Amb el personatge de l’Artur Mas i el protagonisme que ha pres m’he motivat molt. El nivell de guió de Polònia d’aquest any és brillant.

Què és per a tu la interpretació?La interpretació és observació i catarsi. És el que deia el Lorca: «hay que salir de cacería», ell ho deia per escriure po-esia. Es tracta d’anar a buscar els teus fantasmes. En la nit d’un mateix cal bus-car les obsessions, les pors, les alegries. Això és la interpretació, cercar dins teu per després treure-ho fora i compartir-ho. Sempre has de partir d’una cosa teva i amplificar-la molt. La interpretació encara crea molta inseguretat.

CONvIdAT L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________6

Tal com raja

Nom complet: Bruno Oro i Pichot.Data de naixement: 4/8/78.Un grup de música: Goldfrap.Una pel·lícula: Gran Torino.Un llibre: De que parlo quan parlo de córrer, de Murakami.Una mania: posar-me crema de cacao als llavis.Una qualitat: la perseverància.Un somni: tocar al Palau de la Música.Un viatge: Kenya.Tens fama de ser molt... histèric.

L’any vinent

m’agradaria fer

una obra amb la

Clara Segura

7L’HIPERBÒLIC/93 CONvIdAT

Fins i tot amb la comèdia sents aques-ta inseguretat?Sí, fins i tot la comèdia. La gent banalitza una mica l’actor còmic i si un actor no fa comèdia, no pot fer drama.

T'emportes els personatges a casa?Si, ho faig. Inevitablement. És com el cui-ner que, un cop a casa, quan cuina prova receptes.

Tornant al disc, què hi podem trobar?Un so molt eclèctic en el qual canto en tres llengües. El que li donarà unitat al disc és el directe. És un disc molt intim en què tracto temes molts personals com la mort, la soledat, la nostàlgia, la dispersió i la superficialitat. Per això l’he anome-nat Tempus fugit, perquè alhora és una

angoixa de la qual sóc víctima, aquest temps que passa volant i que s’escapa. En certa manera és, també, un homenat-ge a la música que m’agrada com el jazz, el blues…

La música l'has feta tu?La música i la composició són meves. Això m’agrada remarcar-ho perquè és possible que hi hagi gent que no s’ho cregui. Sovint, quan es veu un actor que treu un disc o que fa alguna cosa que se surt del seu registre habitual, se sent a dir: «segur que li han fet». És molt injust. La gent no és conscient de la pedra que hem arribat a picar per arribar on som. Jo porto des dels 12 anys tocant el pi-ano i barallant-me amb l’instrument i la frustració.

Creus que la immediatesa amb què s’accedeix a la música la banalitza?M’agradaria dir-li a tothom que vagin a concerts, que l'escoltin en directe. La música s’està banalitzant tant que és com si només pogués passar a través d’un cable o d'un arxiu. La música real-ment s’ha de veure i s'ha de viure, és una experiència catàrtica. En el meu cas, estic preparant un espectacle que és musical i teatral en el qual poso tota la carn sobre la graella.

*Textos: Diego Giménez

(diego@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

ALTAvEu L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________8

GuIllAmINoFang (BankRobber) ElectrònicaA partir de l’analogia entre els mots fang i funk, Guil-lamino construeix un àlbum on recupera la seva faceta més balla ble, la que el con-necta amb el soul i el so dels

sintetitzadors dels anys vuitanta. Enregistrat i mesclat entre l’Alt Empordà i Barcelona, amb l’ajut inestimable d’un vell orgue Ca-sio CZ5000, Pau Guillamet presenta una col·lecció de cançons càlides, que semblen ideades per animar les hores més ban-darres de clubs de dubtosa reputació. Destaca la veu de Bikimel a «Viratge», la deriva cap al hip-hop a «Help Me», en el marc d’un homenatge a les sonoritats de George Michael, Prince o Pet Shop Boys. ROGER PALÀ

RAPSoDESOuiea(MesdeMil) Hip-hopLa proposta fresca i desenfa-dada que vam descobrir en el primer treball de Rapsodes evoluciona a base de produc-cions molt més treballades i madures, en què el grup

cerca nous camins per al seu hip-hop orgànic. Els MC Kapoll i Andreu Laguarda es confirmen com a cronistes incisius i sense pèls a la llengua de la crua realitat valenciana, en cançons com «Aquí te pillo, aquí temazo» o «Es veu vindre». La cantant Mireia i la seva veu sensual omple de soul temes com «Adolescència» i aporta un punt picantó a «Calentúria», una peça que es des-envolupa a ritme de reggaeton. Consistents i amb més coses per explicar, Rapsodes es confirmen com un valor en alça. R.P.

XAvIER BARó La màgica olivera(Klhämor Records) Cançó-folkOnze cançons plenes de mà-gia i bellesa. Tot i el tarannà solitari de Xavier Baró, en aquest disc es fa acompa-nyar, a «La Catedral de Jo-

glaria», de Meritxell Gené, Heura Gaya (gralla), Jordi Gasion i Miquel Àngel Tena. Tot un himne per als cantants de Ponent. Baró hi canta: «Pel camí equivocat anem contra corrent, cantant tal com resem i somiem pels carrers on la gent no ens veu i la terra és solfeig». Xavier Baró troba «l’arrel més fonda» al subsòl, i convida Catalunya a sentir-s’hi identificada. A més d’aquests sentiments de marginació per part de la capital i del capital —no només localitzats a Ponent—, el disc conté cançons de l’alçada d’un campanar que han de ressonar arreu, com «Bac de Roda”» o «Per sant Blai». HELENA MORÉN ALEGRET

www.enderrock.cat

Francesc Ribera Titot ha titulat amb una frase d'Els Pastorets d’en Pitarra una de les cançons del nou disc de Brams: «No és pas boig qui a casa torna». El tema parla sobre el seu retorn a Berga, la ciutat natal, on torna a residir després d’anys de periple vital. Però, també, es podria aplicar a la decisió de refundar el grup sis anys després d’haver posat punt i fi-nal a la seva trajectòria. Oferta de diàleg (Música Global, 2011) és l’onzena refer-ència de Brams i el primer disc d’estudi del grup des d’Energia (Discmedi, 2003), però el podrien haver editat l’any després d’haver plegat i ningú no hauria notat la diferència. Titot i companyia han parit dotze cançons noves que conserven l’essència dels Brams més corrosius, sent conscients, però, que els anys no passen debades i que aquest país, en poc temps, ha canviat molt.«Tots els grups que es desfan i després tornen fan discos de merda. És una llei natural, i contra les lleis naturals no s’hi pot fer res», ironitza Titot. «Per sobre-posar-nos-hi hem mirat de fer el disc que hauríem fet l’any després d’haver plegat.» Per això, el cantant i compositor de Brams assegura que ha dedicat més temps a pensar què havia de fer amb el grup que no pas a la producció específica del disc. «En el nostre cas, tenir temes per fer bones cançons és sempre el més important, fins i tot abans de posar-nos a compondre. Brams dóna un valor espe-cial a les històries que explica, un valor que la majoria de grups no tenen. Això no vol dir que la majoria de grups facin lletres dolentes, perquè si ets bo, sense donar-hi importància i amb un cop de tita pots parir una bona lletra. Però tot sovint

sento grups que no tenen res a dir a les seves cançons. Nosaltres creiem que l’art és expressió, per tant, el primer és tenir alguna cosa per explicar. M’ofèn sentir cançons que no expliquen res. Si algú canta és que reclama la teva atenció. Com a mínim que t’expliqui alguna cosa.» Aquesta idea sobre la cançó és el que ha dut el grup de Berga a titular el seu nou disc disc Oferta de diàleg. A quin públic es dirigeix, però, aquesta conversa? «Quan fas una oferta de diàleg la fas en general. Però no ens volem fer il·lusions. Brams tenim accés a un sector restringit de la població, que és la gent que s’ha in-teressat per nosaltres en algun moment. No hem estat mai un grup invasiu. Avui en dia hi ha el tòpic de dir que la infor-mació és més lliure que mai perquè exis-teix Internet, i també que amb la xarxa és més fàcil difondre la música... Però això té trampa. Al bar tenen en Cuní endol-lat tothora, quan no alguna cosa pitjor. A la ràdio del taxi hi ha la Cope, i al bar

El Periódico i no pas La Directa... Amb Brams passa el mateix: ara tornem, però tranquil, que si no fas el gest, no serem nosaltres els que entrarem a casa teva.»Musicalment, Oferta de diàleg és un disc cent per cent Brams. Rock, reggae, ska... Una aposta sobre segur? «No hem volgut fer experiments. Si torna Brams, la gent espera un disc cent per cent Brams, que és el que hem fet. Entre els temes desta-cats, la cançó que obre el disc, “Inaugura-ció”, dedicada a Jiménez Losantos. Los-antos és l’Espanya que justifica el fran-quisme i representa una democràcia per-vertida que és hereva d’un règim criminal. No volíem emprar l’insult directe, com havíem fet amb el rei a “Quan t’imagino cagant”. Al final hem fet una cançó molt Trinca, fins i tot instrumentalment. Hi ha una connexió directa amb el seu “Visca nostramo”. Quan vam començar amb Brams teníem tres referents clars: Kor-tatu, Lluís Llach i La Trinca. La ironia és una gran eina per encarar cançons.»

Brams

No és pas boig qui a casa torna

9L’HIPERBÒLIC/93 MúsICA INTERNACIONAL _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

Franz Ferdinand arriba al Sant JordiLa banda britànica visitarà Barcelona el proper 21 de maig

Aquest maig el Palau Sant Jordi podrà tornar a vibrar amb la música dels escocesos Franz Ferdinand, la banda de música indie formada a Glasgow en 2001 i carregada d’influències del punk i de l'art-rock.

Franz Ferdinand han guanyat diversos premis, com el de millor banda revela-ció en els MTV Vídeo Music Awards i el Mercury Prize, que s’atorguen a la millor gravació d’un grup o solista britànic o ir-landès (2004).

El grup escocès pren el seu nom d'un documental de la televisió sobre la I Guerra Mundial que es refereix a l’ar-xiduc austrohongarés Franz Ferdinand (Francesc Ferran en català), l’assassi-nat del qual va ser el desencadenant d’aquesta guerra.

Dels seus membres, només Paul Thompson va néixer a Escòcia, mentre

que Alex, Nick i Bob només es van criar en aqueix país.

La història de Franz Ferdinand comen-ça quan Alex Kapranos i Nick McCarthy es coneixen en una festa a Glasgow en 2002, en la qual Nick va intentar que-dar-se amb una botella de vodka de l’Alex. La discussió va derivar en xer-rada, i Kapranos va acabar invitant Mc-Carthy a unir-se al seu nou grup.

Bob Hardy, estudiant d’Art a la Univer-sitat de Glasgow, va entrar en el grup a partir del regal d’un baix que li van fer a Alex Kapranos. Després d’arribar a la conclusió que ser un músic i un artista era el mateix, Bob Hardy va entrar-hi com a baixista. A la recerca d’un bateria per al grup, van arribar fins a Paul Thom-son. Una vegada junts, van començar a assajar a casa de Nick, per acabar des-prés a Le Château, un magatzem aban-donat de Glasgow.

novetats

So beautiful or So what PAul SImoN

Com a single presenta «The Afterlife», una reflexió sobre la vida del més enllà. Produït per Phil Ramone i el propi Paul Simon, l’àlbum compta amb 10 noves composicions que mostren una altra faceta de l’artista que compon sobre l’harmonia i l’estructura de la cançó i tor-na així a l’estil de composició recorregut a «Still Crazy After All These Years» o «Something So Right», tot allunyant-se de la forma de compondre per impulsos que l’ha mogut des de mitjans vui-tanta. «Des de Graceland, sempre he fet els discs sobre la base de fer la percussió primer. Aquesta vegada l’estímul va ser una guitarra a la meva fal-da. Això em porta de tornada a "Still crazy after all these years" o "Something so right"», comenta Paul Simon.

Give till it’S Gone BEN HARPER

Surt via Virgin Records. Amb «Rock n’roll is free» com a primer single, Harper ret homenatge a una forma d’art audaç que desafia contínuament l’status quo, exigint que mirem el món «d’una nova manera». La cançó està inspirada en Neil Young, gran llegenda del rock a qui Harper va telonejar a Londres l’estiu de 2010. La interpretació de Young del tema «Rockin’ in the free world» va plantar la llavor d’una nova cançó al cap de Harper, que el va dur a anar de dret a la seva habitació després del con-cert i posar-se a escriure «Rock n’roll is free». Aquesta anècdota és representativa del tipus d’urgència amb la qual es va forjar l’àlbum. Harper va enregistrar la major part de Give till it’s gone, el seu primer disc en solitari des de Both sides of the gun, el 2006, a l’estudi de Jackson Browne a Los Angeles, que canta amb ell en el malenconiós i anhelant «Pray that our love sees the dawn».Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: Banc d'Imatges.

deria.cat

artLa banda es destaca per l’ús d’imat-ges avantguardistes russes en les cobertes dels àlbums i els singles. Els exemples inclouen «You Could Have It So Much Better», que fa referència a un retrat de 1924 de Lilya Brik per Ale-xander Rodchenko, «Take Me Out», que fa referència a una sisena part del món, també per Rodchenko. També a «Outsiders» la lletra és una referència als artistes Auguste Rodin, Man Ray i Salvador Dalí.

http://www.iuct.com

11L’HIPERBÒLIC/93 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

Quin és el discurs que hi ha darrere d’un grup de música? Què és allò que el sosté i li dóna sentit? Com funciona el seu procés creatiu? En Xarim i en Santi, cantant i guitarrista dels Very Pomelo, responen a aquestes preguntes en un intent de definir la feina artística.

Aquest és el segon disc que presenteu. Com n'ha estat la gestació?No el vam preparar gaire. El vam gravar di-rectament. Estava en un moment en el qual sentia que havia de fer les cançons de forma urgent. Vaig anar al poble per poder-me con-centrar i a mesura que els membres del grup venien anàvem improvisant. Es van donar com tres fases, una primera fase al poble, una altra a una masia i al final a Gràcia.

Com funciona el procés de creació?No me’n recordo. La veritat és que va ser un procés molt ràpid. No hi va haver cap idea prèvia. Personalment, estava passant per un mal moment, havia patit molt i havia de treure-m'ho de sobre amb la música.

Canalitzar el dolor?Sí, suposo que té a veure amb això.

Així us nodriu de fets del dia a dia?En aquest cas ha estat molt així. Hi ha molt surre-alisme, també. És una barreja de contradiccions.

Al disc hi surten moltes dones. De fet hi ha dues cançons amb nom de dona? Hi ha moltes dones al disc. Bé, la idea de la fe-minitat és molt present al disc. Hi ha cançons on surt la mare, l’àvia, l’amant, l’ex, la xicota, la filla, la terra... Hi ha com moltes feminitats.

«Ens dediquem a destruir etiquetes»El grup de rock català presenta els seu segon treball

Very Pomelo

De fet, una part del disc la vau gravar a casa l’àvia. Com va ser l’experiència?Va ser molt intens perquè l’últim cop que hi havia anat a casa l’àvia hi havia molta gent. Quan hi vaig anar a gravar, el pis era ple de trastos, però buit. Va ser interessant perquè era a casa. Feia anys que no tornava al po-ble. L’havia deixat essent un nen i hi vaig tornar d’adult. Una experiència que no ha-via viscut encara. M’ho vaig passar molt bé. El disc està impregnat de cert enyorament que té a veure amb la meva infantesa. Un disc de catarsi absoluta.

En canvi si escoltes el disc no es percep tant aquest patiment...No, és clar, això és meu. El disc és el que vaig poder fer a partir d’aquell patiment. És com haver-li donat la volta al patiment...

D’on ve el nom del disc?Vol dir serra estellada. Per mi és una contra-dicció que il·lustra tot el disc.

El directe de l’Auditori, com va anar?Va anar bé, però si sóc sincer no sé si el lloc està fet perquè nosaltres hi toquem. Per a mi representa certa rigidesa que va en contra del que volem expressar amb la nostra música. L’art és posar a prova els límits. A l’Auditori no ens van deixar posar a prova els límits. Tot era massa correcte.

Quina és la vostra manera d’entendre la música?La veritat és que no tenim una manera d’en-tendre la música o, si més no, una única. Però si sé que no som rígids. No tenim normes i si les tenim no ens fa por saltar-nos-les.

Com definiríeu el vostre estil?No ens agrada posar etiquetes. Nosaltres ens dediquem a destruir etiquetes. En general em costa molt definir-me, no només com a músic sinó també com a persona. Davant la voluntat de definir qui som, constantment ens trobem amb contradiccions que ens formen.

Es podria dir que la música és la manera que heu trobat per intentar definir aques-tes contradiccions?Sí, és una manera de dir-ho.

*Textos: Diego Giménez

(diego@edicat.cat)

deria.cat

Si vols una entrada gratis pel concert entra a

www.deria.cat a concursos i participa al sorteig

L'HIPERBÒLIC et convida al concert de La Troba Kung Fu

Sortegem 100 entrades

Des del Sònar al PopArb passant pel Primavera Sound els festivals assenyalen el començament de l'estiu

Els festivals de música no perden pistonada davant la crisi i presenten uns cartells de luxe amb artistes del país i d'estrangers.

PopArb8 i 9 de juliol

El festival de pop independent amb segell català, PopArb, va fer públic a finals d'abril el cartell de la seva setena edició que se celebrarà els dies 8 i 9 de juliol a Arbúcies. Al marge de Manel i Antònia Font, la participació dels quals ja s'havia anticipat, 21 grups que completaran l'esdeveniment.

Es tracta d'un cartell generós, amb noms propis com Mazoni, El Guincho, Guillamino, The New Raemon, El petit de Ca l'Eril o Refree, als quals se sumen

TEMA dEL MEs L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________12

grups més novells com 4t 1a, Mine!, Oliva Trencada, Estúpida Erikah, Insipira o La Iaia.

Les novetats del festival són: un punt de trobada per a professionals del sector que s'ubicarà a les Piscines; la programació d'un concert a Can Torres previ a la traca d'actuacions, que farà Nacho Umbert & La Compañía el divendres 8 al vespre; i el canvi de recinte per a la mostra de grups emergents, del Gorg Nou al Prat de Rodó.

Els anomenats grups emergents actuaran el dia 9. Les tres bandes seleccionades són La Iaia (guanyadors del concurs Sona9 de 2010), Illa Carolina i Wantun. També, fora de l'escenari principal de Can Casso, i en horari de tarda, actuarà Refree (9 de juliol a Can Torres).

els festivals marquen el ritme

La programació «convencional» per dies, és la següent: Divendres, 8 de juliol, actuaran 4t 1a, Inspira, Gentle Music Men, Oliva Trencada, Manel, Thelemáticos, Mazoni i El Guincho. Dissabte, 9

de juliol, ho faran Estúpida Erkah, Mine!, Senior i el Cor Brutal, The New Raemon, El Petit de Ca l'Eril, Antònia Font i Guillamino.www.poparb.cat

Primavera Sound23, 24, 27,28 i 29 de maig

La propera edició de San Miguel Primavera Sound començarà a caminar en unes setmanes i les confirmacions dels artistes del Parc del Fòrum són:

El grup de Bradford Cox Deerhunter serà una de les atraccions del festival després de la seva reeixida gira pel nostre país aquests dies, a coll i be de l'aclamat «Halcyon Digest». El rock planador de Moon Duo, de plena actualitat per la publicació de «Mazes», la psicodèlia tribal de Prince Rama i els espanyols Marina Gallardo, Za! i La Débil completen la llista d'actuacions que es podran veure als escenaris principals del Parc del Fòrum.

D'altra banda, ja hi ha detalls sobre la programació d'algunes de les activitats que es realitzaran al llarg de la setmana anterior i de forma paral·lela a l'esdeveniment principal, com és el cas de Primavera al Parc, que ocuparà les jornades del 27, 28 i 29 de maig. Sonny & The Sunsets, Comet Gain, The Fresh & Onlys, Tennis, Cloud Nothings, Autolux, Espaldamaceta & Caballo, Ducktails, Dan Melchior und Das Menace, Las Robertas, Espanto, Inspira i Dotore són algunes de les bandes que passaran pels dos escenaris del Parc Central del Poblenou.

A més, i com de costum, el cicle Primavera als Clubs inundarà de música algunes sales de la ciutat els dies 23 i 24 de maig. El dilluns 23 a La [2] d'Apolo el segell BCore presentarà a Betunizer, Capsula i Bullitt, mentre que a la sala gran Aquarela ens porta a Darren Hayman & The Secondary Modern, The Bitter Springs i Nacho Umbert & La Compañía. El dimarts 24 la segona sala d'Apolo comptarà amb un showcase vingut des d'Alemanya de Discorporate/ Hack amb la presència de Dead Western, Capillary Action, Schnaak i convidats especials. Aviat hi haurà novetats sobre la resta d'activitats d'aquest cicle.

L'activitat infantil minimúsica dividirà la programació enguany entre el Parc del Fòrum i el Parc Central del Poblenou. Els artistes que hi participaran són: Mujeres, Me And The Bees, Za!, Viva Ben-Hur, Anímic, Manos de Topo, Evripidis And His Tragedies, Internet2 i Proyecto Personal.www.primaverasound.com

13L’HIPERBÒLIC/93 TEMA dEL MEs

Cruïlla de cultures8 i 9 de juliol

Els propers 8 i 9 de juliol, al Parc del Fòrum de Barcelona, tornaran a sonar les músiques urbanes i la qualitat musical, sense fronteres musicals ni estílistiques que ens proposa el Cruïlla Barcelona.

Aquest festival continua sumant noms al cartell de la seva quarta edició i —després d'anunciar artistes com Jack Johnson, Madness, Calle 13 o Public Enemy entre molts d'altres— ara cedeix tot el protagonisme a bandes i artistes que considera les apostes del festival d'enguany.

Amb una marcada presència catalana, fruit de l'excel·lent moment que viu l'escena musical del país, comptarem amb els concerts de Maika Makovski, Joan Colomo, Los Tiki Phantoms, Very Pomelo, Litoral, Nacho Umbert, Pau Vallvé, El Brujo, Ivette Nadal i La Iaia. Amb aquestes incorporacions, el festival Cruïlla Barcelona reforça el seu compromís amb els grups i artistes de casa nostra, es converteix en un aparador de primer nivell de la música i els creadors del país, que conjuntament amb la presència dels artistes internacionals, acaben conformant aquest eclèctic i atractiu festival. El cartell del festival encara no està tancat, queden importants noms per confirmar durant les properes setmanes.www.cruillabarcelona.com

Festival de Peraladajuliol i agostLa primera edició del Festival Internacional de Música Castell de Peralada data de 1987 i des d’aleshores se celebra ininterrompudament els mesos de juliol i agost en el conjunt monumental d'aquesta població. El Festival té organització, gestió i finançament privat, dependent de l’Associació Cultural Castell de Peralada, sense ànim de lucre, presidida per Carmen Mateu de Suqué. El 1992 el Festival entrà a formar part de la selectiva Associació Europea de Festivals (EFA), consolidant-se d’aquesta manera com un certamen de qualitat al costat de noms tan importants com Bayreuth, Berlín, Florència o Salzburg. Més tard, el 2006 entrà a formar part de l’Asociación Española de Teatros, Festivales y Temporadas de Ópera XXI, i des de l’any 2007 és, també, membre de l'Asociación Española de Festivales de Música Clásica (FestClásica). El Festival Castell de Peralada dedica la seva atenció a recitals de gran veus, concerts simfònics, corals, òperes, espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop, concerts de cambra i espectacles familiars.www.festivalperalada.com

Sónar16, 17 i 18 de juny

Sónar Barcelona incorpora 21 nous artistes a la seva programació, com James Murphy, amb dues sessions especials (a Barcelona i Galícia) després de la recent dissolució de LCD Soundsystem, o el prestigiós productor anglès Four Tet, també actuant en ambdós festivals.

Així mateix, altres incorporacions a la programació són Dizzee Rascal (estrella de l'urban music), Ghostpoet (nou crooner urbà), Yelawolf (MC nord-americà apadrinat per Eminem), Tiga (encarregat de tancar SonarLab la nit del divendres), oOoOO (tercer vèrtex del showcase del segell de Brooklyn Tri Angle) i el showcase del segell italià Stroboscopic Artefacts, entre d’altres.

Sónar continua investigant entre els artistes més interessants que operen ara mateix a Espanya i aquest any ha seleccionat 10 noms més que s'incorporen a la programació del festival a Barcelona.

A l'espera de properes confirmacions, amb aquestes 21 noves incorporacions a Sónar, el 18è Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia, que se celebrarà a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de juny, compta ja amb un total de 125 actuacions.www.sonar.es

http://www.jnc.cat

5 errors monumentals de pel·lícules famosesAquests són els 5 errors més colossals que s’han vist a pel·lis com Piratas del Caribe, Troya o Gladiator... +info

Piqué i el seu «piquet» paralitzen el país La revista Cuore ha publicat una foto de Gerard Piqué amb un paquet sospitosament gran... +info

El cantant britànic ha assegurat que la reina del pop serà una padrina excep-cional per al seu fill

Atenció amb el regal que s’ha emportat Zachary Jackson Levon Furnish-John, el fillet d’Elton John (64) i David Furnish (47): no res menys que l’apadrinament de la reina del pop, Lady Gaga (25). El cantant britànic i el seu home així ho han volgut.

Potser de moment no tindrà mona, però segur que quan sigui una mica més grandet, li farà il·lusió rebre els rega-lets de la Mummy Monster. Us imagi-neu que el vostre pare és Elton John i la vostra padrina Lady Gaga? Quin futur

més ple de flaixos que li pronostiquem al petit Zachary.

Tot i que la família del baby, que és fruit d’un ventre de lloguer, sembla que no ha en-caixat molt bé la notícia, la cantant novaior-

quesa assumirà un rol de gran responsa-bilitat en la vida del nouvingut. John va assegurar que estima moltíssim la Gaga, i que «quan la coneixes de veritat, desco-breixes que és una noia senzilla de Nova York, que estima als seus pares. L’estimo».

Lady gaga serà la padrina de Zachary, el fill d’elton John i David Furnish

Britney Spears fa embogir els seus fans amb un nou «remix»Britney Spears (29) reapareix amb una remescla del «Till the World Ends», al costat de Ke$ha (24) i Nicki Minaj (26). Amb tants èxits, els seus fans augmenten la idealització cap a la princeseta del pop, que l’altre dia, mentre passejava en una festa rapera, va provocar la bogeria de 6 fans que van haver de rebre assistència mèdica.

Intenta tenir la llum de la pantalla al més baixa possible.

És millor utilitzar el ratolí integrat al portàtil i que funciona amb el dit que no pas un ratolí extern connectar per USB.

Els videojocs i els vídeos es mengen la bateria que dóna gust. Evita mirar vídeos a pantalla completa.

De fons de pantalla posa’t una imatge amb pocs colors. Com més varietat de colors més bateria gastes.

1

2

3

4

Llegeix els 2 consells que falten a:

+info a:

15L’HIPERBÒLIC/93 GENTMAIG 2011

gent

http://www.revotat.cat

PSC-BarcelonaPol Carrion

Com valoreu l’apatia dels joves envers la política? Una ciutat necessita dels seus joves per a construir el seu futur, necessitem que tothomparticipi, voti i decideixi. Ens agrada Barcelona i en aquestes eleccions ens hi juguem massacom per ser apàtics.

Quines seran les principals accions concre-tes que fareu en matèria de joventut si gua-nyeu les eleccions?La nostra prioritat és que Barcelona sigui una ciutat on viure. Per això volem que el Metrofuncioni també el divendres a la nit, més facilitats per al lloguer públic per a emancipar-nosamb llibertat. Volem una Barcelona que cuidi dels seus ciutadans i nosaltres som garantiaperquè no es retalli.

17L’HIPERBÒLIC/93 ELECCIONs _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

S’apropen les eleccions municipals davant la mirada escèptica d’una societat que sembla haver perdut la il·lusió. El sector més jove de la població no es queda fora d’aquest cercle i fa al conjunt de la societat un seguit de pre-guntes que plantegen un fracàs.

La temporalitat en la contractació juvenil és del 34,9%. El percentatge del salari que es desti-na a llogar un pis és del 72,1%. Amb aquestes dades no es pot ser gaire optimista de cara al futur. A l’estiu, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ja va afirmar que l’atur juvenil havia arribat al nivell més alt de la història i continuaria augmentant durant el 2011. L’in-forme de les Tendències Mundials de Treball Juvenil 2010 assegura que al 2009, dels 620 milions de joves econòmicament actius entre 15 i 24 anys, 81 milions no tenien feina.

Aquest escenari palesa certes contradicci-ons quan intentem comprendre la desafecció dels joves amb la política i amb la possibilitat d’exercir de forma activa el seu dret a vot i a construir un futur millor. Aparentment, es po-dria relacionar la situació de precarietat amb una voluntat ferma i gran de voler modificar-la.

Tot i així, les passades eleccions al Parlament van demostrar el contrari. Una enquesta del CIS va indicar que gairebé un 20% dels jo-ves menors de 24 anys no va votar i un altre 10% es va abstenir. En total, gairebé un 30% es manifestava contrari a la participació elec-toral. Per quines raons els joves participen electoralment menys que els adults? Potser és que prefereixen desenvolupar altres for-mes de participació política? La resposta a la primera pregunta és complexa, però segu-rament té a veure amb la seva posició en el procés de transició a la vida adulta, és a dir, a les possibilitats d’exercir l’autonomia i al fet de sentir-se part o no de la societat que reclama el seu vot.

Què en pensen de tot plegat els diferents partits?Les diferents agrupacions de joves dels prin-cipals partits polítics que es presenten a les eleccions tenen la seva opinió sobre política i joventut. Ofereixen diferents polítiques a tenir en compte de cara a les eleccions:

Joves Les properes eleccions municipals tornen a plantejar la qüestió de la desafecció dels

joves amb la política

i participació política

JNC-BarcelonaRamon Morell

Com valoreu l’apatia dels joves envers la política?Si un cas podríem parlar de decepció. Els joves s’interessen més per la política del que els mitjans ens volen fer creure. Hi ha un conflicte, però, de pri-oritats i és per això que fan falta noves maneres de participació ciutadana, més accessibles i eficients.

Quines seran les principals accions con-cretes que fareu en matèria de joventut si guanyeu les eleccions?Centralitzarem l’oferta d’habitatges públics joves a Internet i ho publicitarem millor. Reservarem un percentatge de places de pràctiques en els ens que depenen de l’Ajuntament destinats a joves formats sense experiència. I posarem Nit Bus que recorrin el trajecte del Metro quan aquest roman-gui tancat.

JERC-BarcelonaJordi Castellana

Com valoreu l’apatia dels joves envers la política? L’apatia del jovent no és envers la política, és en-vers les institucions polítiques que mica en mica s’han allunyat dels joves. El jovent tenim molt in-terès a transformar la societat i el país en el qual vivim, per tant, vivim la política molt intensament.

Quines seran les principals accions con-cretes que fareu en matèria de joventut si guanyeu les eleccions? Les principals dificultats que patim com a jo-ves estan relacionades amb la crisi. Per tant, impulsarem mesures per combatre-la. Caldrà més formació i impulsar la formació professio-nal per recuperar llocs de treball, crearem més parc d’habitatges protegits per garantir la nostra emancipació, i cal més seguretat i protecció en matèria educativa, sanitària o en el transport, tant diürn com nocturn (amb una replanificació dels Nit Bus o l’obertura del Metro de forma con-tinuada els divendres i dissabtes a la nit).

*Textos: Diego Giménez

(diego@edicat.cat)- Foto: JERC

deria.cat

JEV-BarcelonaJanet Sanz

Com valoreu l’apatia dels joves envers la política?D’entrada és molt gran el col·lectiu de joves que participa, però és cert que n’hi ha una gran quanti-tat que se senten molt lluny de la política. Al nostre parer això es deu a dos factors: l’augment de casos de corrupció entre els partits majoritaris i la man-ca de coherència d’aquests. Per això necessitem persones en política que facin el que diuen i diguin el que fan. Perquè la política si no la fas, te la fan.

Quines seran les principals accions con-cretes que fareu en matèria de joventut si guanyeu les eleccions? Des d’e Joves d’Esquerra Verda proposem que l’Ajuntament sigui un veritable actor per combatre la crisi. Proposem combatre l’atur juvenil mitjan-çant quotes en la contractació pública que afavo-reixin l’entrada de joves amb feines de qualitat i salaris dignes, així com la reserva d’un 50% de les noves promocions en habitatge social per a lloguer a preus assequibles per els col·lectius amb més dificultats per emancipar-se.

PP-BarcelonaAndrea Levy Soler

Com valoreu l’apatia dels joves envers la política?L’apatia només es pot combatre fomentant l’inte-rès, en aquest cas amb més i millor informació. És important aproximar els polítics i les seves propostes, però encara ho és més fer entendre el pilar fonamental del nostre sistema polític que és l’estat social democràtic i de dret, les funcions dels nostres representats, la importància dels seus actes i la repercussió d’aquests en la nostra vida més quotidiana.

Quines seran les principals accions concretes que fareu en matèria de joventut si guanyeu les eleccions?Barcelona necessita joves ben formats i valents: necessitem centres educatius públics decents, apropar els estudis i la formació a les necessitats reals del mercat laboral així com fomentar l’empre-nedorisme reduint l’administració, escurçant trà-mits i consolidant una administració pública segura i seriosa. Els joves el que necessitem són les eines adients per prosperar.

PETITs ANuNCIs L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________18

gUia JOVe MOdA edUCACIÓ SerVeIS NIT

el centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. institut d’estudis Financersgran Via 670, 08010 Barcelonatelf: 90 412 44 31Fax: 90 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idio-mes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIREC-CIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Di-recció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos.També podràs realitzar pràctiques internacio-nals i disposaràs d’una extensa borsa de tre-ball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

t’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

passeig de gràcia, 66 (Barcelona)

tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat

19L’HIPERBÒLIC/93 ORIENTA'T AMB EduCAwEB _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011

Les beques MEC 2011 són ajudes per a joves d’entre 16 i 30 anys per a l’estudi d’anglès, francès i alemany a l’estranger durant l’estiu. Aquestes beques les ofereix el Ministeri d’Educació.

T’expliquem què has de fer per aconseguir aquesta beca i poder ser-ne un dels més de 25.000 alumnes beneficiats.

EN QUè CONSISTEIXEN?Les beques MEC 2011 doten de 1.700 euros cada alumne que contracti un curs d’idiomes d’un mínim de 3 setmanes en un dels destins oferts en el mateix web d’aquestes beques.

Si vols optar a aquestes ajudes, en primer lloc has de complir els requisits que es descriuen a continuació i, en segon lloc, contractar 1 dels cursos d’idiomes d’una durada mínima de 21 dies que es duen a terme en més de 30 esco-les repartides per Europa, Amèrica i Oceania.

REQUISITSEn funció de la llengua que vulguis estudiar, hauràs de complir uns requeriments o uns al-tres. Per exemple, en el cas de les beques d’anglès, veuràs que és necessari que hagis rebut algun tipus d’ajuda el curs anterior i, en canvi, en les d’alemany o francès, no. El mo-tiu d’això és que s’ofereixen moltes menys be-ques d’alemany i de francès (1.400 beques) que d’anglès (25.000 beques); així doncs, els aspirants en aquest cas s’ordenen segons la nota mitjana del curs anterior, cosa que no passa amb les beques d’anglès.

BEQUES MEC D’ANGLèS 2011Els requisits per poder sol·licitar aquestes ajudes per a un curs d’anglès varien se-gons l’edat:

Beques MEC

Beques MEC d’alemany i francès 20111r. Estar matriculat en el curs actual, 2010/2011, a la universitat o en algun cicle formatiu de grau superior o en ensenyaments artístics superiors.

2n. Haver rebut durant el present any acadèmic alguna de les beques següents:- Beca de Convocatòria General per a estudiants universitaris o d’altres estudis superiors.- Beca de Convocatòria General per a estudiants de cicles formatius de grau superior.- Beca d’accés a estudis universitaris.- Beca de mobilitat per a estudis fora de la teva comunitat (les beques ERASMUS no compten).

3r. Fer un curs de 3 setmanes com a mínim (15 hores lectives setmanals) en algun dels destins oferts i completar-lo entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2011.

+ info sobre...

Què vA A CàRREC TEu?El vol al país de destí i el desplaçament al teu allotjament o escola.

El DIPòSITPer reservar una plaça en el curs que desitgis hauràs de deixar una fiança de 200 euros per-què l’escola dugui a terme els tràmits corres-ponents i et reservi la plaça.Aquests 200 euros es descomptaran posteri-orment del preu total a pagar. No obstant això, si al final no et donen la beca, els diners se’t retornaran íntegrament.

l’AlloTjAmENTSempre que escullis un curs amb allotjament aquest estarà inclòs en el preu. Tindràs reser-vada la residència des del dia anterior d’inici del curs fins al dia després de la fi del curs. Si tens pensat quedar-te més temps, hauràs de cercar allotjament pel teu compte.

Sol·lICITAR lA BECASi finalment compleixes els requisits especifi-cats hauràs de completar el formulari de sol-licitud corresponent segons la llengua que vulguis estudiar. Un cop fet, l’hauràs d’impri-mir, signar i enviar per correu a la Subdirec-ción General de Becas y Promoción Educa-tiva (Sección de Convocatorias Especiales), carrer Torrelaguna, 58 - 28027 MADRID.

DATA límITA hores d’ara encara no s’ha concretat el termi-ni límit per presentar la sol·licitud, però si pre-nem com a exemple les dates de l’any passat, més o menys et podem dir que tindràs temps fins al juny de 2011. Així que no t’adormis!

lA RESPoSTAA partir de la data límit de presentació de sol-licituds, el Ministeri et respondrà en un termini inferior a 3 mesos (generalment solen donar el resultat a l’abril o al principi de maig, com a molt tard).Mentre es resol la teva sol·licitud, pots proce-dir a reservar un curs, a través de la pàgina web de les beques MEC, a fi d’assegurar-te una plaça en cas que et concedeixin la beca.

Si has nascut entre l’1 de gener de 1993 i el 31 de desembre de 1993:

1r. Has d’haver rebut en el curs actual (curs 2010/2011) una beca general d’estudis.

2n. Has de fer un curs de 3 setmanes com a mínim (15 hores lectives setmanals) en al-gun dels destins oferts i completar-lo entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2011.

Si has nascut entre l’1 de gener de 1980 i el 31 de desembre de 1992:

1r. Has d’haver rebut en el curs anterior (curs 2009/2010) alguna de les beques següents:

- Beca de Convocatòria General per a estu-diants universitaris i de nivells postobligatoris no universitaris

- Beca de mobilitat per a estudis fora de la teva comunitat (les beques ERASMUS no compten per a aquesta convocatòria)

2n. Has de fer un curs de 3 setmanes com a mínim (15 hores lectives setmanals) en algun dels destins oferts i completar-lo entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2011.

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

Maria LapiedraAmb Maria Lapiedrawww.marialapiedra.com

Jo volia omplir els meus pits amb oxigen. Així, si un dia estava sota l’aigua o em quedava atrapada en un ascensor amb algú que tingués els pulmons molt grans disposaria d’una reserva d’oxigen pròpia. Però em van dir que només em podrien posar un compost d’hidrogen amb gel. Jo vaig preguntar si podria ser hidrogen amb mel. Però no. Només podia ser el que ell volgués. Perquè tenia una carrera de Medicina, diu. Fatxenda.

Només arribar a casa em vaig posar mel sobre els meus pits. I també gel. No deia que no es podia, el saberut? Doncs, si pots posar-te mel i gel per fora també pots posar-t'ho per dins, dic jo. I faria bona olor. I els meus pits estarien

millor. Ara l’únic que sé és que per dins, gràci-es al gel, els tinc nets. Però de què em serveix l’hidrogen? De res. Només per fardar.— Tinc hidrogen aquí dins —li dic a la gent—. I tu?— No. Jo no tinc hidrogen.— Doncs, et fots.

Només em serveix per això. Per empipar a la gent. No com a mesura de supervivència. I em dol, perquè jo sóc una dona pràctica.

A la societat de consum no li interessa que siguem vegetarians. Perquè si fóssim vegeta-rians a les ciutats haurien d’existir més zones verdes i hi haurien menys centres comercials i

sExE L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011

20

«Sembla que sóc l'única que té relacions sexuals»

Sabrien encendre i apagar els llums, fer-nos l’esmorzar i portar-nos aigua al llit abans de dormir perquè puguem prendre’ns la pastilla anticonceptiva.

Us deixo caure aquestes brillants elucubracions a vosaltres, la comunitat científica planetària, sense cap ànim que em doneu el premi Nobel de la Ciència encara que crec que me'l mereixo i que seria un magnífic petjapapers que es veu-ria súper bé a la prestatgeria de casa meva, al costat del premi Nimfa a la millor actriu eròtica que em van donar en el FICEB.

Un petó molt gran, sobretot a la meva mare que mai no va pensar que jo podria escriure un arti-cle de ciència. La teva filla no només és vegeta-riana, mare. També és llestíssima. Gairebé tant com el porc que va inventar el teletransport.

Textos: María Lapiedra (marialapiedra@hiperbolic.cat)

Fotos: ACI Creativo deria.cat

Maria LapiedraMaria LapiedraAmb Maria Lapiedra

www.marialapiedra.com

«Perquè t'agradi sexualment la meva tia àvia has de ser un depravat»

21L’HIPERBÒLIC/93 sExE

carreteres. Si necessitéssim menjar herba com les vaques necessitaríem milions d’hectàrees de pastura, no hi hauria lloc per al progrés. No necessitaríem Mac Donald’s ni Burguer Kings. No necessitaríem restaurants cars ni roba cara per anar als restaurants cars. No necessitaríem diners per comprar roba per anar a aquests restaurants cars. No necessitaríem diners. No-més estaríem feliços per la terra, peixant, nus, menys a l’hivern, que ens taparíem amb la pell de Berlusconi.

Perquè el progrés és un rotllo. Abans no hi havia tant rotllo, em refereixo a la prehistòria. En primer lloc, els llibres d’història eren molt curts. I els de la ciència també. Hi havia més temps per a relacions humanes i qualsevol que inventava alguna cosa senzilla com una roda li donaven el premi Nobel. Jo crec que un va in-ventar la roda i un altre més ximple les pizzes. Com odio les pizzes! Però què es creuen? Són unes estúpides! A mi no m’agraden les pizzes, només me les menjo per fotre-les. M’agraden molt els restaurants italians per això: perquè cuinen pizzes sense parar perquè els seus cli-ents les tallin i les facin patir. Les pizzes són els éssers més inútils de la Terra.

Amb tot això vull animar-vos, estimats lectors, que us feu vegetarians. El món seria molt mi-llor. Més verd i amb teletransport. Encara que això del teletransport sigui un mal invent. Ho dic perquè tinc una tia àvia molt pesada que sempre em diu que la vagi a veure i li dic que no puc perquè visc a Madrid, no a Mollerus-sa, que és on viu ella. Amb el teletransport no em podria escapar de visitar-la, o el que és pitjor, em visitaria ella. Seria terrible perquè la conec i vindria sense avisar. I apareixeria a casa meva, a l’hora de dormir, o quan estigu-és al bany o amb algun amant al llit. I es que-daria a dormir, i és clar, imagineu la meva tia àvia amb mi al llit i amb un dels meus amants. No seria gens divertit. Ni tan sols eròtic, tret que siguis un depravat. Perquè si t’agrada sexualment la meva tia àvia és que ets un depravat, com el meu amic Federico.

El meu amic Federico va a complir 37 anys el 15 de febrer i mai no ha tingut xicota perquè totes diuen que és un depravat. Quan se'n va al llit amb alguna, els demana que es facin les mortes. Elles ho fan, bé, algunes, altres mar-

xen corrents (però sense fer-se les mortes), i quan es fan les mortes Federico es posa a plorar perquè ho fan molt bé i creu de veritat que s'han mort. Llavors, elles deixen de fer-se les mortes, ressusciten, i Federico s’espanta.

— Però jo no estava morta! Estic viva, estava fingint!

— Doncs ets una mala persona per fingir la teva mort.

Vaja, un embolic. El que li passa a Federico és que té una memòria a curt termini, com un peix. I no és l’únic que té curt, de la mida d’un peix. Però no escriuré sobre això en aquesta revista científica i prestigiosa perquè seria de mal gust. Escriuré sobre les virtuts de ser vegetariana.

És més higiènic ser vegetariana que caníbal. I si no prova de menjar-te una pastanaga amb les mans i després prova a menjar-te unes costelles a la barbacoa també amb les mans. Fins i tot els excrements que et surten fan més bona olor. I si no em creieu escriviu-me un correu electrònic i quedem a casa meva. Jo guardo tots els meus excrements des de fa un any, no només per poder demostrar que no fan olor sinó perquè em puguin reconstruir genèti-cament en cas que perdi un braç o una cama en un accident de cotxe. Una vegada vaig tenir un amant científic que em va assegurar que si un dia perdia una extremitat podria fer que sor-tís de nou gràcies als meus excrements i em va aconsellar que els guardés tots. La veritat és que després de dir-me això va riure durant molt de temps, però jo em vaig quedar amb la primera part de la conversa.

Gairebé tinc la cambra, que hauria de ser per als hostes, plena d’excrements vegetarians. Perquè es conservin bé he reconvertit aques-ta habitació en un frigorífic. I la veritat, mola. Quan estic avorrida em poso a passejar entre els meus excrements i em sento feliç. Vaja, que fins i tot em vénen ganes de perdre un braç per veure com em neix de nou. Ho havia de fer, però em vaig contenir perquè fa poc ho vaig veure en una de les pelis d'Star Wars. Imagino que serà una cosa molt semblant.

Imagino que em creixerà com una flor. Algunes persones em diuen porca per tenir una habita-ció plena d’excrements, però, dic jo, hi ha gent que es dedica a guardar coses més fastigoses encara, o si no, a veure qui és el guapo que em diu que no són molt més fastigosos els bancs de semen. Això sí que és una porcada en tota regla. I una depravació. A més, que no entenc per què cal guardar semen en un banc Us ima-gineu? Perdona ara vinc, vaig a treure semen del caixer perquè aquesta nit tindré una relació sexual i potser no m’arriba.

O els bancs de sang: de bojos! Aquests bancs els va organitzar un que es creu que els vam-pirs existeixen i llavors quan el vagin a atacar evita que el deixin sec dient-li que prengui la targeta i vagi a un banc de sang per agafar la que necessiti. La gent està molt malament!

Bé, crec que ja toca acomiadar-me. Espero que aquest interessant article aporti una mica de llum a la comunitat científica en general i en coronel. Espero haver aportat el meu granet de

sorra perquè el món sigui un lloc millor. L’únic que desitjo és que siguem més feliços quan sortim al carrer. No sé si us fixeu vosaltres en la cara de la gent quan surt al carrer. Sembla que jo sóc l'única que té relacions sexuals cada dia i a totes hores.

Si fóssim vegetarians tots, els animals evolu-cionarien. Alguns més i altres menys. Això ho tinc clar. Per exemple els gossos no tindrien tant greix en el cervell i podrien pensar millor.

A la societat de

consum no li

interessa que siguem

vegetarians.

Només arribar a casa

em vaig posar mel

sobre els meus pits

Quan se'n va al llit

amb alguna, els

demana que es facin

les mortes

CuLTuRA L’HIPERBÒLIC/93MAIG 2011 _______________________________________________________________________________________________________________22

deStaCat deL meS

«I once had a girl or should I say she once had me...» D’aquesta manera comença la cançó dels Beatles que dona nom al llibre que va fer conèi-xer Murakami al gran públic català.

El proper divendres 29 d’abril arriba als cinemes la pel·lícula Tokio Blues, basada en el best-seller de l’escriptor Haruki Mirakami i dirigida per Tran Ahn Hung. El film compta amb la participació dels actors Kenichi Matsuyama i Rinko Kikuchi (no-minada a l’Oscar per Babel), i amb Jonny Gre-enword del conegut grup Radiohead a la banda sonora.

La novel·la és una història nostàlgica que trac-ta els temes de la pèrdua i de la sexualitat. La història està narrada pel seu protagonista, Toru Watanabe, que evoca el temps en què va re-sidir a Tòquio durant el seu primer any com a estudiant universitari. A través dels records de Toru el lector és testimoni del desenvolupament de les seves relacions amb dues dones molt diferents: Naoko, una bella noia, amb una vida emocional agitada, i la sociable i animada Midori. L’acció es desenvolupa al Tòquio de finals dels anys seixanta, moment històric en què els estudiants japonesos, com molts estudi-ants a altres països, estaven involucrats en protestes contra l’ordre establert. Aquestes protestes són el teló de fons en el qual es de-senvolupa l'obra, i l’autor (a través dels ulls de Toru i Midori) descriu aquest moviment estu-diantil en general com pusil·lànime i hipòcrita. Certs fragments de l’obra es van publicar origi-nalment en la col·lecció «El salze cec i la dona adormida» amb el títol Luciérnaga.

La història de Tokio Blues, està considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa i narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme

molt àgil, Tòquio Blues explora, amb una encerta-da i equilibrada mescla de melanconia i sentit de l’humor les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit a l’edat adulta. Tokio Blues és ja un dels majors èxits de la litera-tura mundial amb més de 10 milions d’exemplars venuts al Japó i 2,6 a la resta del món gràcies a la seva traducció a més de 30 idiomes. Muraka-

mi també ha captivat molts lectors dins el mercat editorial català i és per això que La Butxaca ha publicat amb un format còmode i a l’abast de tot-hom Tòquio blues (2007), Kafka a la platja i El meu amor Sputnik (2008), El salze cec i la dona adormida (2009), After Dark i L’amant perillosa (2010) i la darrera novetat publicada el passat mes de març, Despietat país de les meravelles i la Fi del Món (2011).

Norwegian BluesLa gran pantalla acull l’obra de l’escriptor japonès

Kafka a la platjaHaruki Murakami

Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i agafa un au-tobús en direccció a Takamatsu, un poble escollit a l’atzar, on trobarà una biblioteca privada per passar les hores i completar la seva educació autodidacta.

El meu amor SputnikHaruki Murakami

Com el viatge etrna-ment circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòquio, tres perso-nes es busquen desesperadament intentant tren-car amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamo-rat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions lite-ràries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica.

1Q84. Llibres 1 i 2Haruki Murakami

L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d’un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de pro-fessor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l’obra d’una jove promesa.

TíTol DE lA NovEl·lAEl títol original en japonès Noruwei no Mori, és la for-ma habitual de traduir al japonès el títol de la cançó “Norwegian Wood (This Bird Has Flown)” de The Be-atles, composta per John Lennon i Paul McCartney. En la novel·la apareixen diverses al·lusions a aques-ta cançó, que és la favorita del personatge Naoko. La paraula japonesa mori seria equivalent en català a «bosc», no al material «fusta», encara que la lletra de la cançó indubtablement s'hi refereix. Aquesta traducció, que pot semblar estranya, està basada en la traducció oficial del títol de la cançó i, a més, les imatges i les ambientacions forestals tenen una importància destacada en la novel·la.

Casament

Són dalt de l’altar. Ella, la núvia, duu un vestit blanc que engavanya els saxons confeccionats amb la laboriositat de menjar un àpat rere un altre. Ell, el nuvi, és la primera vegada que es posa corbata. Li estreny lleugerament el coll; se sent, físicament i simbòlicament, ofegat. Resten pocs segons pel moment de dir el SÍ etern, en l’amor i en la malaltia, fins que la mort -o un advocat matrimonialista- els separi. És el seu instant. Fa dos anys que organitzen aquell dia. Dos anys per lligar-ho tot. Dos anys de mesurar cadascun dels detalls. Dos anys d’anar casa per casa, d’amics i familiars, per convidar-los personalment. Dos anys de voltar arreu per triar restaurant, música, fotògraf, etc; fins i tot, s’han atrevit a opinar sobre la marca de l’arròs que els tiraran a la sortida. Dos llarguíssims anys. És una parella molt coneguda; els dos són del municipi de Vilajor, de tota la vida. Avui, les cases han quedat buides. Tots, petits i grans, han anat a veure el casori. Són dins de l’església romànica amb la màxima seriositat i felicitat que exigeix aquest joiós instant. Han arribat al punt de la cerimònia en què alguns segons de silenci precediran el SÍ que els ha d’unir davant totes les mirades. Llavors, en aquell magnífic moment de la seva vida, se sent la melodia d’un mòbil. Els nuvis es giren. És del cosí segon de la tieta Dolors, en Quirze. És la tonada de la Champions League (versió coneguda de la composició Zadok the Priest de Händel).En Quirze regira totes les butxaques i no el troba. La vergonya li tapa tot el rostre amb un vel vermell. Aquella música segueix sonant. Al capellà se li’n va el sant al cel. Agafa el calze per les dues nanses i l’aixeca amb aire triomfal.

Núria Pujolàs i Puigdomènech(Bloc: http://miramelsmots.blogspot.com)

eSCOLa d’eSCriptUra

23L’HIPERBÒLIC/93 A...Z __________________________________ MAIG 2011

L’HIPERBÒLIC CuLTuRA

ageNda maig2011

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08www.campusdescriptura.com

mÚSICA I TEATRE I PoESIA I CIRC I FIRES I CoNFERèNCIES I EXPoSICIó

µ Dies: 20-05-2011Pirates of the Caribbean: on stranger tidesCinema-Estrena

http://disney.com/pirates

µ Dies: 27-05-2011nowhere BoyCinema-Estrena

http://dai.ly/fRCoYi

µ Dies: 27-05-2011My soul to takeCinema-Estrena

µ Dies: fins al 15-05-2011el petit eiolf, d’Henrik IbsenTeatre

Sala BeckettC Ca l’Alegre de Dalt, 55Barcelona

9328453

µ Dies: fins al 29-05-2011El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht Teatre

Almeria TeatreC Sant Lluís, 64Barcelona

µ Dies: fins al 19-06-2011El misantrop, de Molière, dirigit per Georges LavaudantTeatre

Teatre Nacional de CatalunyaPl Arts, 1 - Barcelona

933065700

http://blogs.catradio.cat/generaciodigital