Hi participen els ajuntaments de - agendaescolar.diba.cat · Per tercer any consecutiu tenim la...

Hi participen els ajuntaments de:L’Ametlla del VallèsBagàBarcelonaBeguesCalafCaldes de MontbuiCalellaCastellbell i el VilarCentellesCerveraCornellà de LlobregatEsparregueraL’EstanyGelidaGironaGranollersL’Hospitalet de LlobregatIgualadaLleidaLloret de MarLluçàMalgrat de MarManresaMasquefaMataróMolins de ReiMontgatNavàsOlesa de MontserratOlotPalafollsPalau-solità i PlegamansPallejàPineda de MarLa Pobla de ClaramuntEl Prat de LlobregatPremià de DaltPuig-reigRipolletSabadellSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Boi de LlobregatSant Feliu de CodinesSant Feliu de LlobregatSant Just DesvernSant Llorenç SavallSant Quirze de BesoraSant Sadurní d’AnoiaSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de GramenetSanta Eulàlia de RonçanaSitgesSúriaTerrassaTianaTorellóTorredembarraTortosaVicViladecansViladecavallsVilafranca del PenedèsVilanova del Camí

Direcció del projecte: Domènec Cucurull,Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Coordinació del projecte: Núria Parpal,Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona,amb la col.laboració del Servei d’Educacióde la Diputació de Barcelona.

Elaboració de continguts i revisió tècnica:Sara Batet i Sergi Roviradel Centre UNESCO de Catalunya.

Disseny i il.lustracions: Clic Traç, sccl.

© del contingut Centre UNESCO de Catalunya© del disseny i de les il.lustracions Clic Traç, sccl© de l’edició Diputació de Barcelona

Juny de 2004Producció: Institut d’EdicionsImpressió: XxxxxxxxxDipòsit legal: B -XXXXX-2004Imprès en paper ecològic

1

1.Introducció a la tercera edició

2. Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolupament

3. Destinataris

4. Objectius

5. Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptualsProcediments

Valors, normes i actituds

6. Aplicació didàctica

7. Estructura de l’agenda

Estructura mensual

8. Propostes per a l’ampliació dels continguts i la resolució de les activitats

Primer trimestre: l’entorn urbàSegon trimestre: el consum i els productes

Tercer trimestre: el transport

9. Diades internacionals

10. Avaluació

Qüestionari AQüestionari B

11. Enquestes de valoració

Enquesta per a l’alumnatEnquesta per al professorat

12. Annexos

Annex 1: Paraules clauAnnex 2: Contactes d’escoles de Catalunya, Chieti i Tallinn

3

4

6

7

8899

10

1111

13132127

35

434344

484850

525255

Índex

Per tercer any consecutiu tenim la satisfacció de presentar l’Agenda escolar europea2004-2005 del medi ambient i el desenvolupament. Aquesta agenda és un material edu-catiu que impulsa la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat des de l’any 2002.

De la mateixa manera ens plau anunciar-vos que, tal com van fer el curs anterior 2003-2004, s’han afegit a aquesta iniciativa dues administracions locals europees:

- la província de Chieti (Itàlia)- la ciutat de Tallinn (Estònia).

Aquestes administracions locals traduiran l’edició catalana de l’agenda a les respecti-ves llengües locals, l’italià i l’estonià. Us encoratgem, per tant, a aprofitar aquesta opor-tunitat per compartir experiències i projectes amb altres joves europeus.

En aquesta tercera edició volem donar les gràcies especialment a tots els ajuntamentsque han participat en aquest projecte, pel suport i la confiança que ens han donat, aixícom també a tots els centres d’ensenyament i a tot el professorat que han adoptat l’a-genda com a eina de treball diari i han estès entre desenes de milers de joves catalansels valors de respecte i d’estima vers el nostre entorn.

Si no és el primer any que participeu en el projecte, us haureu adonat de diverses nove-tats que hem incorporat en la nova edició d’aquesta publicació. A partir de les valora-cions i els comentaris rebuts del professorat que ha estat utilitzant l’agenda, hem cre-gut convenient modificar-ne el format per fer-la més pràctica i manejable i, alhora,proporcionar més espai per a les notes diàries de l’alumnat.

D’altra banda hem optat per distribuir els continguts de manera diferent, per alleugerir elcontingut de l’agenda i ampliar els continguts de la Guia didàctica. D’aquesta manera,el professorat pot seleccionar els continguts que vol treballar amb l’alumnat i es redueix,alhora, la càrrega informativa de l’agenda.

Esperem que l’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolupa-ment contribueixi a promoure valors i a fomentar actituds que permetin aconseguir,entre tots, unes societats sostenibles i un món plural.

3

1. Introducció a la tercera edició

L’agenda, com a recurs educatiu, és una eina útil en l’àmbit local per potenciar els pro-cessos participatius iniciats —o a punt de ser iniciats— per molts municipis que s’hanadherit als processos d’Agenda 21 Local. A més, individualment, proporciona dades queinciten a la reflexió i fomenten un canvi d’hàbits i de comportaments quotidians capa accions ambientalment i socialment respectuoses.

D’altra banda, proporciona les eines necessàries per entendre la relació entre les nos-tres actuacions individuals i les tendències ambientals planetàries. Aquest apropa-ment, tot defugint una visió pessimista, proposa a l’alumnat que s’impliqui en la millo-ra del seu entorn més proper i, per tant, també de l’estat del nostre planeta.

L’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolupament, junta-ment amb la guia que teniu a les mans, proporciona una gran varietat de recursosdidàctics per a diversos contextos com, per exemple:

– Continguts teòrics i pràctics sobre aspectes relacionats amb el medi ambient i eldesenvolupament.

– Activitats dinàmiques i participatives emmarcades en contextos locals i globals.– Propostes d’acció i de participació en l’entorn més proper a l’alumnat: personal,

escolar i municipal.– Comentaris, dades i contactes d’associacions i d’organitzacions locals, europees i

mundials sobre medi ambient i desenvolupament.– Citacions de documents de referència entorn dels aspectes ambientals en l’àmbit

internacional.– Descripció d’experiències realitzades als països europeus participants, així com un

llistat amb el contacte de les escoles italianes i estonianes que treballen l’agenda.– Breu glossari en les tres llengües locals amb la traducció de paraules clau utilit-

zades a l’agenda.– Informació de les diades internacionals sobre medi ambient i desenvolupament

promogudes per les Nacions Unides.– Bibliografia i altres recursos d’informació.

L’agenda, a més, ofereix tots els elements habituals d’una agenda escolar, com ara l’ho-rari escolar, el calendari escolar i les comunicacions entre el professorat i les famílies,entre d’altres.

4

2. Agenda escolar europea 2004-2005del medi ambient i el desenvolupament

Les citacions que apareixen al llarg de l’agenda fan referència als documents següents:

La Carta de la Terra:<http://www.unescocat.org/cartaterra/index.html> (català)<http://www.earthcharter.org> (espanyol, anglès i francès)

L’Agenda 21:<http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda21/spanish/agenda21sptoc.htm> (espanyol)<http://www.un.org/esa/sustdev/agenda21.htm> (altres idiomes)

La Carta d’Aalborg:<http://www.diba.es/xarxasost/cat/mate_docu_caal.htm> (català)<http://www.sustainable-cities.org/aalborg.html> (altres idiomes)

Pla d’acció de Johannesburg:<http://www.cat-sostenible.org/pdf/johannesburg.pdf> (català)<http://www.johannesburgsummit.org/html/documents/summit_docs/2309_planfinal.htm> (anglès)

5

Els destinataris de l’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvo-lupament són l’alumnat del primer i del segon cicle d’ESO.

Aquesta Guia didàctica proporciona la possibilitat d’adaptar o d’ampliar els contingutsde l’agenda segons el grup i el nivell de l’alumnat, així com les dades necessàries perfacilitar la resolució de les activitats proposades al llarg de tota l’agenda.

6

3. Destinataris

– Estimular la participació de l’alumnat en la transformació del seu entorn amb cri-teris de protecció del medi ambient i dels drets socials.

– Sensibilitzar l’alumnat sobre la qualitat ambiental del seu municipi, de la seva escola i de la seva llar, i sobre la possibilitat d’intervenir-hi per millorar-les.

– Difondre informació local, europea i mundial de caire ambiental i social de maneraatractiva.

– Apropar a l’alumnat els continguts de diversos documents internacionals com aral’Agenda 21, la Carta d’Aalborg, el Pla d’acció de Johannesburg i la Carta de la Terra,a partir de citacions d’aquests documents.

– Donar a conèixer algunes de les celebracions ambientals i de les diades internacio-nals de més rellevància en el camp ambiental.

– Fomentar la cooperació i l’intercanvi d’informació entre joves de diferents païsoseuropeus i, alhora, promoure la pràctica de llengües estrangeres.

7

4. Objectius

8

Els continguts de l’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolu-pament són els següents:

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. L’entorn urbà

– La població urbana– Estructura i funcionalitat de les ciutats– La diversitat cultural– Les desigualtats en entorns urbans– La diversitat ecològica a les ciutats– La qualitat ambiental i la salut de les persones– L’ús dels recursos naturals a les ciutats– Les agendes 21 locals

2. El consum i els productes

– El consum i les desigualtats socials– El consum i la salut de les persones– El consum i la salut ambiental– L’agricultura ecològica i les certificacions dels productes– El consum sostenible i responsable– El comerç just– La destinació dels residus: reduir, reutilitzar i reciclar– Alternatives al model de consum actual

3. El transport i la contaminació atmosfèrica

– La mobilitat de les persones dins i fora de les ciutats– L’estructura de les ciutats, la localització dels serveis i la mobilitat– El turisme i la mobilitat de les persones entre països– El transport de materials i de productes– Efectes de la mobilitat sobre l’entorn natural i cultural– Els sistemes de transport i la contaminació atmosfèrica– La contribució del transport al canvi climàtic– Alternatives per a una mobilitat sostenible

5. Continguts

9

Procediments

– Participació activa en el treball en grup i el treball cooperatiu– Participació crítica i constructiva en debats i activitats col·lectives, tant

en l’àmbit escolar com en el municipal– Promoció, en l’àmbit familiar, dels coneixements i dels hàbits adquirits

a l’escola– Comprensió i interpretació de la informació escrita, de les dades gràfiques

i de les dades numèriques– Capacitació per al raonament i per a l’anàlisi crítica de textos– Recerca d’informació en fonts bibliogràfiques– Tècniques de comunicació escrita i oral

Valors, normes i actituds

– Conscienciació sobre els aspectes ambientals i socials més rellevants que defineixen la situació mundial actual

– Assimilació de nous valors en el camp del medi ambient i del desenvolupament

– Foment del canvi d’actituds i de comportaments envers l’entorn ambiental i social més proper de l’alumnat

– Cooperació en el treball en grup i respecte envers la diversitat– Promoció del diàleg i la convivència

10

Hi ha diverses opcions per a la utilització didàctica de l’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolupament amb l’alumnat. Alguns exemples són:

– Material de reforç per treballar temàtiques relacionades amb el medi ambient i eldesenvolupament en diferents àrees: ciències de la naturalesa, ciències socials, tec-nologia, llengua catalana, llengües estrangeres o a les tutories.

– Desenvolupament dels eixos transversals del currículum, com ara l’educacióambiental, l’educació per a la igualtat, l’educació del consumidor, l’educació per a lasalut i l’educació per al desenvolupament.

– Material de suport per a la realització d’un crèdit variable o d’una unitat sobre mediambient i desenvolupament, sobre els processos de participació ciutadana, sobre laqualitat ambiental al municipi o a l’escola o sobre temàtiques ambientals en l’àmbitlocal i global.

– Els continguts de l’agenda constitueixen una important font de documentació quepot ser emprada per l’alumnat com a suport per a la realització de treballs de recer-ca en l’àmbit local, europeu o internacional.

– Treballs de cooperació europea en què participi l’alumnat d’escoles de Catalunya, dela província de Chieti i de la ciutat de Tallinn.

– L’agenda també conté informació, activitats i propostes de caràcter individual quel’alumnat pot realitzar de manera autònoma.

6. Aplicació didàctica

11

L’Agenda escolar europea 2004-2005 del medi ambient i el desenvolupament s’estructu-ra en els apartats següents:

1. Presentació del personatge2. Dades personals3. Presentació institucional4. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat5. Horari escolar6. Dates a recordar7. Calendari escolar 2004-20058. Calendaris escolars i festius locals9. Agenda del curs escolar

10. Paraules clau11. Comunicacions12. Retards i absències 13. Entrevistes14. Seguiment15. Adreces i telèfons16. Notes

A més, l’agenda disposa d’unes butxaques a les contracobertes, destinades a recollir lainformació següent:

– Contracoberta anterior: cada centre d’ensenyament disposa d’aquest espai per afe-gir les dades d’interès que vulgui difondre entre el seu alumnat.

– Contracoberta posterior: informació municipal proporcionada per l’ajuntament, comara les dades del municipi, els telèfons i les adreces d’interès, les festes locals, lesentitats i associacions ciutadanes, el medi ambient al municipi, les activitats progra-mades o la informació sobre l’Agenda 21 Local.

Estructura mensual

El curs escolar es divideix en tres parts o trimestres i els temes que es desenvolupen acadascuna de les parts són els següents:

– L’entorn urbà (de setembre a desembre)– El consum i els productes (de gener a març)– El transport i la contaminació atmosfèrica (d’abril a juny)

7. Estructura de l’agenda

12

Durant cada trimestre es desenvolupa la temàtica respectiva a partir de fragments detext, informacions diverses i activitats pràctiques (sobre l’entorn escolar i sobre elmunicipi) que es van proposant al llarg de les setmanes. A més, a cada trimestre esplantegen dues activitats més generals i un recull d’experiències corresponents alstres països que participen a l’agenda.

Aquestes propostes estan distribuïdes, principalment, al final de cada setmana (costatdret de la pàgina dreta) i s’estructuren, mensualment, en els apartats següents:

«A més, sabies que...?»:Recull de dades significatives, principalment d’abast europeu o mundial, sobre latemàtica tractada.

«Activitat a l’escola»:Propostes didàctiques sobre el coneixement del municipi, el funcionament de l’escolai les actituds individuals. A través d’aquestes propostes es descriuen diverses accionsque pot realitzar l’alumnat per millorar el seu entorn més proper.

«I tu, què pots fer...?»:Consells pràctics per fomentar un canvi en les actituds i en els comportaments de l’a-lumnat en relació amb el seu entorn més proper.

«Més informació»:Pàgines web de diversos organismes, institucions i associacions, que proporcioneninformació complementària a l’alumnat sobre el context local, europeu i mundial de latemàtica tractada en el trimestre.

Els mesos que abasten cinc setmanes incorporen una citació d’un dels documentsinternacionals de referència: l’Agenda 21, la Carta d’Aalborg, el Pla d’acció deJohannesburg o la Carta de la Terra. De cada citació s’esmenta la procedència exactaper facilitar-ne la localització.

En l’espai destinat a la planificació diària s’indiquen les diades internacionals relacio-nades amb el medi ambient i el desenvolupament promogudes pel sistema de lesNacions Unides o altres campanyes internacionals. L’apartat 9 d’aquesta Guia didàcti-ca proporciona una breu descripció d’aquests esdeveniments.

13

Pàgina 27, mes de setembre.«Activitat a l’escola»

Amb aquesta activitat es planteja la reflexióentorn de l’estructura del propi poble o ciutatsegons la localització dels diferents serveis iactivitats econòmiques. Les preguntes de l’ac-tivitat orienten l’alumnat a conèixer si l’entornurbà on viuen comparteix determinats serveisamb els habitatges o, al contrari, els serveis estroben allunyats dels llocs de residència. Perexemple, el més habitual serà que l’alumnatdestaqui que en el lloc on viu pot accedir a ser-veis que es troben molt propers, per exemplel’escola, l’institut, l’hospital, les botigues, leszones esportives, etc. A més, com que aquestsserveis són més o menys propers, el desplaça-ment fins als serveis bàsics es pot realitzar apeu.

D’altra banda, el que es proposa és contrastaraquesta estructuració o disseny de determi-nats nuclis urbans o pobles amb una estructu-ració que, a poc a poc, està arribant als nostrespobles i ciutats procedent de les grans ciutatsdels Estats Units d’Amèrica, és a dir, l’estructu-ració de la ciutat segons els serveis que ofe-reix: grans zones comercials, zones d’oficines,zones residencials, zones d’oci, zones amb cen-tres d’ensenyament, etc. allunyades entre si.Aquest tipus d’estructuració funcional no per-met l’accés a peu i fa imprescindible el despla-çament d’una zona a una altra per mitjà d’al-gun tipus de transport, principalment eltransport individual, com ara el cotxe.

Pàgina 33, mes d’octubre.«Activitat a l’escola»

Es tracta que, en primer lloc, cadascun delsalumnes pensi, individualment, quins són elsproblemes ambientals que més afecten el seupoble o ciutat. Concretament, es demana queescriguin els cinc més importants.

Posteriorment, el professorat demana a l’a-lumnat que prioritzi els aspectes que hanassenyalat. És a dir, que posin, en primer lloc,el tema que creuen que és més preocupant(tant per al medi ambient com per a la salutde les persones) i en darrer lloc, el que ho és menys. A continuació es posen en comú lesrespostes dels diferents alumnes i se’n comen-ten les coincidències i les variacions. Es potpromoure un debat preguntant per què deter-minats problemes ambientals es considerenmés prioritaris que d’altres i quin és l’origend’aquestes problemàtiques.

L’activitat es pot complementar amb un llistatde propostes sobre accions i hàbits que potadoptar l’alumnat per contribuir a solucionarels problemes ambientals detectats.

Finalment, si al grup o a la classe hi ha alum-nes de diferents procedències, es pot comen-tar si als seus països d’origen el llistat de pro-blemes ambientals seria similar al que hanassenyalat aquí o bé hi hauria diferènciesimportants. Si no hi hagués alumnes d’altresprocedències, aquesta part de l’activitat espodria realitzar igualment, a partir del conei-xement que té l’alumnat i el professorat sobredife-rents països i sobre diferents realitats cul-turals, ambientals i socials.

8. Propostes per a l’ampliació dels contingutsi la resolució de les activitats

1r trimestre: l’entorn urbà

Orientació per a la resolució de les activitats proposades

14

Pàgines 38-39.«Activitat 1»

Abans d’omplir el quadre que es proposa al’activitat, és interessant introduir a l’alumnatel concepte de recurs natural (renovable i norenovable) i donar exemples quotidians sobrela utilització d’aquests recursos. Aquí us ofe-rim unes definicions orientatives d’aquestsconceptes.

Recurs natural renovable: recurs que es renova demanera relativament ràpida per mitjà dels ciclesnaturals. Alguns d’aquests recursos es poden esgo-tar quan el consum supera la renovació (per exem-ple, l’aigua, la fusta i el peix). (Font: Descobrir l’estatdel món.)

Recurs natural no renovable: recurs que no es reno-va (per exemple, els minerals) o que té un cicle derenovació extremament lent (per exemple, el petro-li). La seva explotació supera el seu ritme de renova-ció; per tant, en disminueix la quantitat disponible ies pot arribar a esgotar. (Font: Descobrir l’estat delmón.)

L’AIGUA

– Origen: l’aigua que s’utilitza a les ciutatspot tenir diverses procedències, per exem-ple rius, llacs o aigües subterrànies, segonson es trobi la nostra població.

– Transport: normalment, l’aigua es trans-porta per canonades fins als diferentspunts de subministrament; en el cas de les aigües embotellades, les procedènciespoden ser molt diverses i les fonts d’origenmolt llunyanes; en aquest cas, és usual que el transport es faci per carretera, perexemple, amb camions.

– Ús final: en un poble o ciutat l’aigua téusos molt diversos: el consum domèstic(per cuinar, per netejar, per beure, etc.), l’a-gricultura (regar els conreus i netejar estrisagrícoles), la indústria (processos refrige-rants, neteja de naus, etc.), els parcs i jar-dins de la ciutat i la neteja viària, entred’altres.

ENERGIA

– Origen: l’energia que ens arriba a les ciu-tats pot tenir orígens molt diversos, comara centrals nuclears, centrals hidroelèc-triques, centrals tèrmiques; actualment,algunes companyies comencen a oferir alsconsumidors l’opció d’adquirir energiesrenovables com ara l’eòlica o la procedentde les minicentrals hidroelèctriques; hi hamolts edificis que ja inclouen plaquessolars per produir energia a partir del sol.

– Transport: l’energia es transporta a travésde línies d’alta tensió que sovint veiemcreuant tot tipus de paisatges; hi ha altrestipus d’energies que es produeixen en elmateix lloc on s’utilitzen com, per exem-ple, l’energia solar i, en alguns casos, l’ener-gia procedent de la biomassa.

– Ús final: energia per al consum domèstic(llum, calefacció, refrigeració, electrodo-mèstics, etc.), energia per a la il·luminaciódels carrers, per al funcionament de xarxesde transport com ara el tren o el metro, pera la producció industrial, i un llarg etcètera.

ALIMENTS

– Origen: avui, tenim accés a aliments depràcticament tot el món, només cal donarun cop d’ull a les etiquetes per conèixer l’o-rigen dels productes alimentaris que con-sumim; així com podem accedir a alimentsconreats a llargues distàncies, tambépodem optar per productes locals conreatsen el nostre territori. Per tal d’evitar pla-gues i malalties que malmetin els conreus,la gran majoria d’agricultors apliquen pro-ductes químics als aliments, que afectentant el medi ambient com la salut huma-na; d’altra banda, hi ha altres tipus de pro-ducció, com ara l’agricultura ecològica, queno fan servir productes químics en els seusconreus.

15

– Transport: els productes que provenen dezones molt allunyades del lloc de consumhan de ser transportats degudament enva-sats i amb conservants que en garanteixinla qualitat; els aliments poden ser trans-portats llargues distàncies per mar, perterra o per aire; aquest transport compor-ta una elevada despesa energètica; encanvi, el fet de consumir productes localsgaranteix el coneixement sobre l’origendels aliments, permet ingerir productesfrescos i sense conservants, redueix lesdespeses de transport associades i afavo-reix l’economia local.

– Ús final: alimentació.

Tot i les greus desigualtats existents entre lapoblació més rica del planeta i la població méspobra, que normalment localitzem en els paï-sos més rics i en els països més pobres, respec-tivament, cal ser conscients que aquestesgrans desigualtats també existeixen alscarrers del lloc on vivim. Cal ser conscients deles bosses de pobresa que hi ha als nostresmunicipis. Potser, fins i tot, coneixeu algunazona o barri on encara hi ha barraques o habi-tatges amb les mínimes condicions d’habita-bilitat, sense accés a l’aigua, a l’electricitat, etc.Aquestes limitacions sovint tenen repercus-sions sobre el benestar de les persones.

Es proposa comentar aquesta situació amb l’a-lumnat i, seguidament, demanar-li si coneixquè passa a escala mundial. És interessantdonar a conèixer certes dades sobre la pobre-sa i les desigualtats al món, per exemple:

– «L’any 2000, hi havia al món 1.100 milionsde persones (dels més de 6.300 milions depersones que n’hi ha) sense accés a l’aiguapotable» (L’estat del món 2004).

– «Encara hi ha uns 2.000 milions de perso-nes (un terç de la població mundial), prin-cipalment en els països en via de desenvo-lupament, que no tenen accés als sistemesd’energia moderns, com ara l’electricitat»(Descobrir l’estat del món).

– «Actualment, de tota la població mundial,més de 1.100 milions de persones viuenamb una nutrició i un pes deficient, men-tre que un nombre semblant de personesse sobrealimenta i pateix problemes rela-cionats amb l’excés de pes i l’obesitat»(Descobrir l’estat del món).

ENTORNS URBANS I RECURSOS NATURALS

Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnatsigui conscient que el consum, a més d’abas-tir-se dels recursos naturals de l’entorn, sovintsense tenir prou en compte els límits dels sis-temes naturals, també produeix grans quanti-tats de residus que contaminen el medi.Alguns exemples són:– Contaminació de l’aigua: determinats pro-

ductes químics que s’utilitzen per a la nete-ja de la llar, pintures i dissolvents que s’a-boquen per les canonades, olis minerals ivegetals procedents de motors o de lescuines domèstiques, etc.

– Contaminació atmosfèrica: els fums proce-dents de la combustió de la benzina delscotxes, de les calefaccions amb fuel, de lesindústries que encara hi ha a les ciutats,dels generadors elèctrics, etc.

– Residus: els embolcalls de tot tipus (llau-nes, caixes, vidre, bric, etc.), restes de matè-ria orgànica, residus tòxics domèstics (piles,dissolvents, etc.), mobles i electrodomès-tics fora d’ús, etc.

Algunes de les actuacions per reduir aquestimpacte sobre el medi són:– utilitzar productes ecològics per fer la nete-

ja de casa;– recollir l’oli que fem servir per cuinar i por-

tar-lo a una deixalleria;– utilitzar pintures i vernissos respectuosos

amb l’entorn i no abocar-ne les restes perles canonades de casa;

– reduir el transport en cotxe a favor d’altressistemes de transport com ara el transportpúblic o la bicicleta;

16

– fer un ús acurat dels llums i dels sistemesde climatització;

– comprar productes amb envasos retorna-bles;

– reduir el consum d’embolcalls no necessa-ris;

– anar a comprar amb cabàs per evitar lesbosses de plàstic;

– reutilitzar sempre que sigui possible elsmaterials abans de llençar-los i finalmentdipositar-los en el contenidor adequat perreciclar-los.

Pàgina 43, mes de novembre.«Activitat a l’escola»

A més de respondre a les preguntes que plan-teja l’activitat sobre els espais verds que hi haal municipi, és interessant organitzar una sor-tida o un itinerari guiat amb l’alumnat pervisitar aquests espais i conèixer el tipus devegetació que hi ha als carrers, als parcs i a lesplaces. Si el municipi disposa d’espais agríco-les, també seria interessant fer-hi una visita iacordar una entrevista amb algun pagès oagricultor de la zona.

A molts municipis hi ha activitats organitza-des per associacions, empreses o el mateixajuntament, que ofereixen fer aquest tipusd’itineraris i de visites guiades i que permetenadquirir coneixements més concrets, perexemple, de les diferents varietats de plantes id’arbres que podem veure pels carrers.

17


Per tal que els diferents grups no coincideixinentrevistant el mateix professor o professora,es pot fer un llistat del professorat que hi ha acada curs i que cada grup esculli a qui realitza-rà l’enquesta. Es pot fer el mateix amb l’alum-nat: cada grup decideix a quina classe es diri-girà per cercar els deu alumnes que puguinrespondre la seva enquesta.

Es proposa, també, fer una enquesta dirigida ala direcció del centre i una altra als coordina-dors pedagògics i d’activitats, per tenir unavisió global de les activitats ambientals que esporten a terme al centre educatiu i que involu-cren tota la comunitat educativa. Per exemple,podria ser el cas d’una setmana verda, de lacelebració del Dia del Medi Ambient, la realit-zació d’una ecoauditoria escolar o la participa-ció en algun projecte més ampli per a l’am-bientalització el centre.

Amb els resultats de les accions ambientalsque es realitzen a altres cursos, es pot fer unllistat en un petit mural on s’aniran marcantaquelles accions que al llarg del curs es vanincorporant al funcionament del grup de clas-se. Per exemple: procurar per a la classe conte-nidors de recollida selectiva; assignar tempo-ralment responsables d’apagar els llums quanmarxa tothom i de buidar, quan calgui, elsdiferents contenidors allà on correspongui;promoure l’ús del paper per les dues cares;tenir cura d’alguna planta que proporcioni unambient de treball més agradable, etc.

Pàgina 53, mes de desembre.«Activitat a l’escola»

Per obtenir aquesta informació, es proposa lalectura del fulletó amb informació municipalque acompanya l’agenda i, a partir d’aquestesdades, localitzar les persones, els col·lectius, lesentitats o els departaments de l’ajuntamentque realitzen activitats relacionades amb elmedi ambient.

Si el municipi ha realitzat l’Agenda 21 Local oestà en procés de portar-la a terme, es potdemanar a algun tècnic municipal que faciuna xerrada a l’escola explicant què ésl’Agenda 21 Local, quin paper fa el centre edu-catiu en les propostes d’acció i quin és el rol decadascun dels ciutadans i ciutadanes.

18

Més activitats

1. La realització d’un hort escolar pot ser unaactivitat complementària per treballaraspectes relacionats amb la biodiversitaturbana i el consum de productes alimenta-ris locals. Una altra opció pot ser participaren l’enjardinament i en el mantenimentdels espais verds de l’escola.

2. La visita a un espai natural proper, si éspossible del mateix municipi, per tal dedonar a conèixer aquests espais i valorar-ne la protecció i la conservació.

3. El contacte amb alguna de les altres esco-les de Catalunya, d’Itàlia o d’Estònia quetenen l’agenda, per tal que l’alumnat inter-canviï descripcions dels respectius pobleso ciutats i de les diferents activitats a favordel medi ambient que s’hi realitzen. Podeufer el mateix comparant les activitats rela-cionades amb temes ambientals que rea-litzeu des de les escoles.

4. La investigació, a través del professorat ode la direcció del centre, de la quantitat depaïsos diferents d’on hi ha alumnes i, sis’ha de fer alguna campanya ambientaldins del centre, fer l’esforç perquè el mis-satge principal estigui escrit en les dife-rents llengües que parlen els alumnes.

5. «A tot el món trobem ciutats divididesentre rics i pobres, gent sana i malalta,“legals” i “il·legals”» (L’estat del món 2003).Busqueu la definició de cadascun delsadjectius que apareixen en aquesta frase i discutiu-ne entre tots el significat. Què en penseu, del fet d’utilitzar l’adjectiu«il·legal» per referir-se a una persona? Espot promoure un debat a partir de diversesdades sobre aspectes relacionats amb laimmigració i les possibles circumstànciesde les persones que la protagonitzen.

Recursos locals

– Sostenible. Revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat:<http://www.sostenible.es/> (català, espanyol i anglès).

– Centre de Recursos Barcelona Sostenible(CRBS):<http://www.bcn.es/agenda21/crbs>(català).

– ROMERO, J. El rebost de la ciutat. Barcelona:Fundació Terra, 2002.

– BOADA, M.; CAPDEVILA, L. Barcelona:biodiversitat urbana. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 2000.

– Banc de dades de biodiversitat deCatalunya: <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html> (català, espanyol,francès i anglès).

– GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEMEDI AMBIENT. «Repensar la ciutat». Revistade Medi Ambient. Tecnologia i Cultura.[Barcelona] núm. 5, abril 1993.

– FRANQUESA, T. (dir.). Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental.Barcelona: Institut d’Educació.Ajuntament de Barcelona, 1999.

– BATET, S. i ROVIRA, S. Descobrir l’estat delmón. Barcelona: Centre UNESCO deCatalunya, 2003.

– Agència Local d’Ecologia Urbana deBarcelona: <http://www.bcnecologia.net/bcnecologia/agencia_cat.htm> (català).

19

Més dades d’interès

Les deu principals àrees urbanes del món, els anys 1000, 1800, 1900 i 2001 (milions de població)

1000

Còrdova 0,45Kaifeng 0,40Constantinoble1 0,30Angkor 0,20Kyoto 0,18El Caire 0,14Bagdad 0,13Nishapur 0,13Al-Hasa 0,11Anhilvada 0,10

1800

Pequín 1,10Londres 0,86Canton2 0,80Edo3 0,69Constantinoble 0,57París 0,55Nàpols 0,43Hangzhou 0,39Osaka 0,38Kyoto 0,38

1900

Londres 6,5Nova York 4,2París 3,3Berlín 2,7Chicago 1,7Viena 1,7Tòquio 1,5Sant Petersburg 1,4Manchester 1,4Filadèlfia 1,4

2001

Tòquio 26,5São Paulo 18,3Ciutat de Mèxic 18,3Nova York 16,8Bombai 16,5Los Angeles 13,3Calcuta 13,3Dacca 13,2Delhi 13,0Xangai 12,8

1 Actualment Istanbul2 Actualment Guangzhou3Actualment TòquioFont: L’estat del món 2003

Comentari de text

«Tot i que les desigualtats en riquesa, poder,oportunitats i esperança de vida que perjudi-quen la humanitat es materialitzen a les ciu-tats, aquests llocs tindran una funció impor-tant en qualsevol canvi encaminat a undesenvolupament que no destrueixi l’entorn.El desenvolupament sostenible —que podriadefinir-se com el que satisfà les necessitats detots els qui viuen avui sense posar en perill lesperspectives de les generacions futures— té ala seva arrel el desafiament de millorar elbenestar de milers de milions de personessense soscavar més els sistemes de suport dela Terra. Les ciutats són el lloc on viurà la majorpart de la població del món i on s’utilitzaràuna proporció encara més gran dels recursosclau del planeta en les dècades vinents. Elsproblemes ambientals més grans del món nei-xen a les ciutats: des dels fums dels tubs d’es-capament dels vehicles que contaminen iescalfen l’atmosfera, passant per la demandaurbana de fusta, que despulla els boscos i posaen perill la biodiversitat, fins a l’assedegamentmunicipal, que intensifica les tensions per laqüestió de l’aigua.

»Les ciutats s’hauran de convertir en compo-nents d’un desenvolupament que valori lanatura i les persones, i en realitat contenen unenorme potencial de progrés, tant ambientalcom social.»

«Unim les ciutat dividides» capítol 7 de L’estat del món 2003

Més informació

– Campanya Europea de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat:<http://www.sustainable-cities.org>(anglès).

– Consell Internacional per a les IniciativesAmbientals Locals (ICLEI):<http://www.iclei.org/> (anglès).

– UN-Habitat. Programa d’AssentamensHumans de les Nacions Unides:<http://www.unhabitat.org/> (anglès).

– Agència Europea del Medi Ambient:<http://www.eea.eu.int> (anglès).

– Observatori de Drets Humans:<http://www.hrw.org/> (espanyol,portuguès, francès, xinès, rus, àrab i alemany, entre d’altres).

– Amnistia Internacional:<http://www.amnesty.org/> (anglès, espanyol, francès i àrab).

– Programa MAB:<http://www.unesco.org/mab/index.htm> (anglès).

– Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural:<http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001271/127160m.pdf> (francès, anglès, espanyol, rus, xinès i àrab).

– Convenció sobre la Diversitat Biològica:<http://www.biodiv.org/programmes/>(anglès).

– Terralingua: Associació per a la DiversitatLingüística i Biològica:<http://www.terralingua.org> (anglès).

20

Pàgina 67, mes de gener.«Activitat a l’escola»

Accions que descriuen comportaments i hàbitspropis d’un consum sostenible:1. Aigua: fer servir mecanismes que s’adaptin

a les aixetes i que permetin reduir el con-sum d’aigua (per exemple els airejadors) iutilitzar cisternes de doble descàr-rega perals dipòsits dels lavabos (la doble descàrre-ga permet regular el volum d’aigua ques’utilitza cada vegada).

2. Energia: utilitzar bombetes de baix con-sum, aprofitar la llum natural i apagar elsllums quan no siguin necessaris; també caloptimitzar l’ús de la calefacció i de la refri-geració.

3. Aliments: escollir aliments produïts propdel lloc de consum i optar per alimentsprocedents de pràctiques d’agriculturaecològica que hagin estat produïts senseutilitzar productes químics que malmetinl’entorn i afectin la salut de les persones.

4. Envasos: en primer lloc, cal reduir l’ús delsenvasos evitant-los quan no siguin neces-saris; es pot optar, per tant, pels productesa granel o per aliments envasats en enva-sos retornables com ara la llet d’algunesmarques.

Es proposa al professorat que introdueixi undebat per conèixer quines d’aquestes accionsfan els alumnes habitualment i quines no sóntan comunes entre el grup. També es potcomentar quines d’aquestes accions serienfàcilment adoptables a l’escola i com espodrien dur a terme.


Abans d’organitzar el mercat d’intercanvi, esproposa fer una visita a algun mercat d’inter-canvi que ja faci anys que funciona en algunlloc del territori català. Alguns exemples són:– Mercat d’Intercanvi a la Vila de Gràcia,

organitzat per Xaingra (Xarxa d’Intercanvide Gràcia). Us hi podeu posar en contactea través de l’adreça:[email protected]

– Mercat de l’Intercanvi a Tàrrega– Mercat d’Intercanvi de Mieres (Garrotxa)– La Troca (Vilafranca del Penedès)

Si el mercat d’intercanvi funciona i té èxitentre l’alumnat del centre educatiu, es potproposar a l’ajuntament d’organitzar-ne un almunicipi, en el marc d’altres activitats que esfacin en dates assenyalades, com ara el Dia delMedi Ambient, el dia de la fira de les escoles, lafira d’entitats del barri, etc.

Sota la mateixa concepció de donar altresusos als materials que normalment rebutgem,es proposa fer un taller artístic a partir delsresidus que haurà portat l’alumnat. Per grups,es confeccionaran escultures, composicions,mosaics, etc. Posteriorment, cada grup expli-carà a la resta el significat de la seva creacióartística.

21

2n trimestre: el consum i els productes


Pàgina 77, mes de febrer.«Activitat a l’escola»

Les paraules amagades són:– Abocador: tota instal·lació de disposició

controlada del rebuig en superfície, dequalsevol tipus de residu, de procedènciapròpia o de tercers.

– Compostatge: procés de transformaciómicrobiològica aeròbica, sota condicionscontrolades, de residus orgànics en com-post o adob orgànic. El compost és un pro-ducte orgànic, higienitzat i parcialmentestabilitzat, que procedeix del procés decompostatge, l’ús del qual pot resultarbeneficiós per al terreny i/o el desenvolu-pament de les plantes.

– Planta incineradora: instal·lació industrialde transformació dels residus en gasos,cendres i escòries mitjançant la seva com-bustió.

– Deixalleria: instal·lació de recepció i declassificació de residus, envasos i residusd’envasos, oberta als usuaris particulars.

Aquestes definicions han estat extretes delGlossari sobre residus de l’Entitat del MediAmbient: <http://www.ema-amb.com/ca/recursos/glossari/residus.html#1>.

Com relacionar aquestes paraules amb unconsum responsable i amb una gestió sosteni-ble dels residus:

– Abocador: evitar consumir determinatsproductes i reduir el volum d’envasos i em-balatges innecessaris té un efecte directesobre la quantitat de residus que produïmi, per tant, sobre la quantitat de deixallesque van a parar a l’abocador, en el cas queaquests residus no hagin entrat en el cir-cuit del reciclatge. A més, si llencem pro-ductes tòxics a les escombraries, aquests,quan es dipositen als abocadors, es podenescolar i arribar a les aigües subterrànies icontaminar el sòl i les aigües de la zona.

– Compostatge: la matèria orgànica és lafracció de residus més gran de les escom-braries. El fet de realitzar compostatge ca-solà o separar la fracció orgànica i abocar-la al contenidor de recollida selectivacorresponent permet reduir la quantitatde residus generats i, a més, possibilita latransformació de matèria orgànica encompost i, per tant, la producció d’un adobnatural per a la terra.

– Deixalleria: hi ha molts residus per alsquals no hi ha contenidors de recollidaselectiva als carrers, però que cal portar ala deixalleria perquè rebin un tractamentadequat: és el cas dels mobles vells, els fri-gorífics, els dissolvents, les pintures, els olisi altres productes tòxics domèstics, lesbateries i els olis dels cotxes, la runa, i unallarga llista de productes que cal evitar quevagin a parar als abocadors o a les incine-radores.

– Incineradora: la incineradora, així com l’a-bocador, és un sistema de tractament fina-lista dels residus, que té efectes nociussobre l’entorn. El fet de reduir el consum deproductes innecessaris, de participar en larecollida selectiva, de separar la matèriaorgànica i d’utilitzar la deixalleria, redueixla quantitat de residus que van a parar aaquestes instal·lacions i redueix, per tant,els impactes sobre el medi ambient queocasiona el seu tractament finalista.

22


Aquesta activitat també es pot fer analitzantels residus que es generen a escala domèstica.Per fer-ho, cada alumne portarà de casa sevaels residus generats durant un dia, tenint encompte les recomanacions que hi ha a l’activi-tat (guardar-los nets i separats i no portar resi-dus com ara restes de peix o de carn, per evitarmales olors).

Una vegada classificats i pesats tots els resi-dus i fets els càlculs corresponents, es podencomparar els resultats aconseguits amb elsresidus domèstics i amb els residus recollits al’escola. En la comparació, analitzeu quinesdiferències hi ha entre la tipologia i la quanti-tat de residus que es generen a l’escola i acasa. Analitzeu les dades obtingudes i discu-tiu-ne les semblances i les diferències.

Per facilitar la comparació de les dades pot serútil fer prèviament una gràfica de barres o undiagrama sectorial que mostri el percentatgeen pes de cada fracció recollida.

Algunes orientacions per contestar les pre-guntes plantejades:

– Hi ha productes que, per la seva composi-ció, no poden ser reciclats. Aquests pro-ductes s’anomenen rebuig i van a parar directament a les plantes de tractamentfinalista on s’enterren o cremen.

– A més, a les escombraries es llencen moltsproductes d’un sol ús, és a dir, productesque, després de ser utilitzats la primeravegada, són rebutjats. Aquests productes,a més de tenir una vida útil extremada-ment curta, necessiten una gran quantitatde recursos naturals per ser fabricats, nor-malment no es poden reutilitzar i contri-bueixen a generar molts residus. Algunsexemples són els tovallons de paper, els

mocadors de paper, els gots i els plats deplàstic, i els envasos de iogurt o de flam.

– D’envasos, n’hi ha de molts tipus: de plàs-tic, de ferro, d’alumini, de cartró, de bric,etc. Els envasos són la fracció de volummés gran de les escombraries i es podenreduir utilitzant envasos retornables. Igualque la resta de les fraccions, els envasos iembalatges s’han de recollir separada-ment i dipositar-los al contenidor d’enva-sos.

– El fet d’utilitzar el paper per les dues caresabans de llençar-lo i d’utilitzar paper reci-clat estalvia el consum de fusta, d’energia id’aigua que suposa fabricar-ne de nou.D’altra banda, com que el volum d’emba-latges de paper o de cartró que es llença ales escombraries és molt gran, cal procurarseparar degudament el paper i el cartró idipositar-lo als contenidors de paper.

– Les ecoetiquetes certifiquen que, durantel seu cicle de vida, el producte gene-ra menys impactes ambientals i consu-meix menys residus que un altre productesimilar que no disposi d’aquest certificat.Hi ha altres tipus d’etiquetes o de distin-tius que indiquen que el producte està fetamb material reciclat o, en el cas de pro-ductes alimentaris, que procedeix de pràc-tiques agrícoles ecològiques.

– Molts dels productes que consumim habi-tualment i que es troben a casa nostra sónproductes tòxics, nocius al medi ambient ia la salut de les persones. Alguns exemplessón els detergents, els retoladors, les pin-tures. Hi ha moltes opcions de producteselaborats amb compostos naturals i quepoden substituir els productes químics.

23

Pàgina 87, mes de març.«Activitat a l’escola»

En el marc d’un consum responsable, es pot feruna llista amb els productes que consumeixl’alumnat habitualment. Aquests producteses poden classificar en diverses columnes:– Productes eficients en l’ús de l’aigua o de

l’energia.– Productes que procedeixen de l’agricultura

ecològica.– Productes de comerç just.– Productes locals.– Etc.

A més, l’alumnat pot compartir amb la restade companys a quines botigues es podenadquirir aquests productes.

Més activitats

1. «Una persona intel·ligent resol els proble-mes, una de sàvia els evita» (Albert Einstein).Pensa com es podria entendre aquestafrase dins el concepte de consum sosteni-ble o bé dins el context ambiental, engeneral.

2. El consum és, en part, un acte social a tra-vés del qual les persones expressen la sevaidentitat personal i de grup. Davant d’a-questa afirmació, digues quin creus que ésel paper dels anuncis publicitaris en la for-mació dels desitjos i de les necessitats icom creus que poden influir en les tevesopcions de consum.

3. Quins són els aspectes que creus que cal-dria tenir en compte a l’hora de certificarun producte amb una etiqueta ecològica?Fes un llistat de deu aspectes diferents. Fesprimer aquest exercici individualment idesprés feu-lo en grups. Poseu en comú elsresultats i penseu en un producte concret icom s’aplicarien aquests criteris sobreaquest producte.

4. Feu una breu enquesta per conèixer elshàbits sobre el consum i sobre la gestiódels residus de tots els companys de laclasse. Comenteu-ne els resultats.

5. Coneixeu alguna botiga de productes desegona mà? Quins productes s’hi venen? Siconeixeu alguna botiga o mercat d’aquesttipus, aneu a fer-hi un tomb, és molt possi-ble que us sorprengui la varietat de cosesque hi podeu arribar a trobar!

24

Recursos locals

– Guia sobre les ecoetiquetes:<http://www.gobmallorca.com/consum/guiaEtiquetes.pdf> (català).

– Guia sobre els aliments transgènics de Greenpeace:<http://www.greenpeace.es/genetica/listas/home.asp> (espanyol).

– Institut Català del Consum i CentreEuropeu del Consum:<http://www.icconsum.org/> (català).

– Sodepau. Solidaritat per alDesenvolupament i la Pau:<http://www.sodepau.org/> (català).

– Opcions: informació per al consum.Barcelona: Centre de Recerca i d’Innovacióper al Consum, 2002.

– Xarxa de Consum Solidari:<http://www.pangea.org/xarxaconsum>(català).

– Ecoproductes a la llar. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 2003 (Guiesd’Educació Ambiental; 16).

– Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC):<http://www.ocuc.org/> (català i espanyol).


Ingredients locals i importats: Regne Unit

Font: L’estat del món 2004

25

Comentari de text

«El consum no és pas dolent. Les persones hande consumir per sobreviure i la població méspobra del món haurà de consumir més perpoder portar una vida digna i disposar d’opor-tunitats. Ara bé, el consum posa en perill elbenestar de les persones i de l’entorn quan esconverteix en un fi en si mateix, quan esdevél’objectiu bàsic de la vida d’una persona, perexemple, o la mesura definitiva de l’èxit de lapolítica econòmica d’un govern. Les econo-mies de consum massiu que han generat unmón d’abundància per a molts durant el se-gle XX s’enfronten en el segle XXI a un altre desafiament: el de no centrar-se en la indefini-da acumulació de béns, sinó en una millorqualitat de vida per a tothom, amb el perjudi-ci mínim per a l’entorn.» (L’estat del món 2004)

«La introducció de canvis radicals tant en elsmodels de producció com en els hàbits de con-sum de les societats és indispensable per al’assoliment del desenvolupament sosteniblea escala global. Caldrà que tots els països,començant pels països desenvolupats, promo-guin uns hàbits de consum i uns models deproducció sostenibles que donin lloc a un pro-cés beneficiós per a tothom, tenint en compteels principis de Rio, incloent-hi, entre d’altres, elprincipi de responsabilitats comunes, peròdiferenciades, tal com s’exposa en el principi 7de la Declaració de Rio sobre Medi Ambient iDesenvolupament. Els governs, les organitza-cions internacionals rellevants, el sector privati tots els grups principals han de tenir unpaper actiu en el canvi dels models insosteni-bles de consum i producció. Això inclouria lesaccions en tots els àmbits que es relacionentot seguit.» Capítol III «La modificació dels hàbits de con-sum i dels models de producció sostenibles»,article 13, del Pla d’aplicació de les decisions dela Cimera Mundial sobre DesenvolupamentSostenible.

Més informació

– Les substàncies químiques nocives méshabituals que podem trobar a casa:<http://www.chemical-cocktail.org/index.asp> (anglès i francès).

– Organització Europea de Consumidors:<http://www.beuc.org/> (anglès i francès).

– Permaculture Magazine InformationServices:<http://www.permaculture.co.uk/info/Info_menu.html> (anglès).

– Federació Internacional de Movimentsd’Agricultura Ecològica (IFOAM):<http://www.infoam.org> (espanyol,anglès, alemany, francès, portuguès, rus,polonès i italià).

– PNUD, consum sostenible:<http://www.unepie.org/pc/sustain/home.htm> (anglès).

– Consum ètic:<http://www.ethicalconsumer.org/>(anglès).

– El futur és vostre? Un projecte de recercasobre el jovent i el consum sostenible:<http://www.uneptie.org/pc/youth_survey/> (anglès).

– Dia de no comprar:<http://adbusters.org/campaigns/bnd/>(anglès, francès, italià i diversos idiomesmés).

– Intermón Oxfam:<http://www.maketradefair.com> (català, espanyol, anglès, francès i xinès).

– Consum responsable:<http://www.consumoresponsable.com/>(espanyol).

26

Pàgina 101, mes d’abril.«Activitat a l’escola»

Poseu en comú, tots els companys i compa-nyes de la classe, els avantatges i els inconve-nients de circular en bicicleta, així com els obs-tacles que podeu trobar als carrers i que endificulten la circulació, i com creieu que espodrien superar aquests obstacles. Amb totesles idees que hagin sorgit feu una llista.Alguns exemples poden ser:

Avantatges de la bicicleta:– No fa soroll ni emet fums.– Anar en bicicleta suposa la realització d’un

exercici físic i, per tant, és beneficiós per ala salut de les persones.

– Ocupa poc espai i genera molts menys em-bussos.

– És el mitjà de transport més econòmic pera distàncies curtes.

– No consumeix energia exosomàtica.– És àgil.– És fàcil d’aparcar.– Etc.

Inconvenients d’anar en bicicleta:– Es tracta d’un mitjà de transport útil per a

distàncies curtes i mitjanes.– Manquen espais destinats a les bicicletes i

carrils bici que permetin circular ambseguretat.

– També manquen altres infraestructures,com ara aparcaments per a bicicletes.

– Els vianants no hi estan acostumats i nomiren quan creuen els carrils bici.

– Els vehicles de motor no respecten les bici-cletes.

– Les ciutats tenen un ambient contaminat iel ciclista el respira molt de prop.

– És cansat.– Etc.

Per tal de compartir aquestes reflexions ambla resta de l’escola, us proposem que disse-nyeu una campanya per promoure l’ús de labicicleta entre tot l’alumnat del centre.

Per exemple, entre les diverses activitats queorganitzeu, podeu fer cartells que expliquinels avantatges de circular amb bicicleta tantper a la salut de cadascú com per al mediambient i penjar-los en llocs ben visibles.

Algunes dades que us poden ser d’utilitat perconfeccionar els cartells:

– «La bicicleta és un mitjà de transport mésràpid que el cotxe, si es calcula el temps deporta a porta, i a més té uns efectes moltbeneficiosos per a la salut de les personesi per al medi urbà.

– Mentre que a moltes ciutats europees mésdel 25 % dels ciutadans fan servir diària-ment la bicicleta, menys d’un 1 % dels des-plaçaments a Catalunya es fan ambaquest mitjà.

– Es considera que la bicicleta és adequadaper a distàncies inferiors als 8 km, distàn-cia en la qual es pot substituir còmoda-ment el vehicle privat.

– La bicicleta és un mitjà compacte, relativa-ment ràpid (velocitat mitjana en zonaurbana de 15-25 km/h), accessible, flexible,sa i ecològic.»

Font: Mobilitat sostenible i segura. (Vegeu l’a-partat «Recursos locals»).

27

3r trimestre: el transport


Demaneu als alumnes que utilitzen la bicicle-ta, que us ho facin saber per tal de portar-neun registre (podeu incloure aquesta informa-ció als cartells). A més, podeu preparar, demanera senzilla, uns «carnets d’usuaris de labicicleta». I si us animeu, podeu organitzarsortides i excursions amb els vostres com-panys i companyes que, com vosaltres, utilit-zen la bicicleta per anar a l’escola o per moure’shabitualment.

D’altra banda, i per facilitar l’ús de la bicicletaentre l’alumnat del vostre centre, cal que hihagi els recursos i les infraestructures neces-saris, com ara rampes d’accés o aparcamentsper a bicicletes en un lloc segur a l’interior delcentre:

– Hi ha aparcaments de bicicletes a l’escola? – Creieu que és necessari que n’hi hagi?

En el cas que no en tingueu, sol·liciteu-ne a ladirecció del centre o, si ho creieu convenient, almateix ajuntament.

En el cas que sí que tingueu aparcaments debicicletes a l’escola o que estigui previst tenir-n’hi, fixeu-vos si és fàcil accedir a l’emplaça-ment existent o previst. Per exemple, en elsllocs on hi ha escales, hi ha rampes que facili-tin l’accés a persones amb mobilitat reduïda i,per tant, també a les bicicletes?


«Moure’ns millor i viure més bé són els reptesde la mobilitat sostenible: es tracta de trobarla manera de desplaçar-nos en un temps i costraonables sense degradar l’entorn i minimit-zant els efectes negatius sobre la qualitat devida de les persones.»Font: La mobilitat sostenible (vegeu l’apartat«Recursos locals»).

Per tal d’orientar l’alumnat en la realitzaciód’aquesta activitat es poden proposar diversesmodalitats de transport, per exemple:

– anar a peu,– anar en bicicleta,– anar en cotxe,– anar en moto,– anar en autobús,– anar en tren,– etc.

Alguns exemples d’imatges o situacions quees poden relacionar amb un model de trans-port basat en el concepte de mobilitat sosteni-ble:– Vianants caminant pel carrer – Ciclistes circulant per un carril bici– Carrer amb prioritat invertida*– Autobús, metro o tren ple de gent– Aparcaments de bicicletes al carrer– Un bitllet integrat de transport públic– Etc.

* Els carrers amb prioritat invertida són aquells enquè està permesa la circulació de vehicles, però on elvianant té prioritat. Molts d’aquests carrers es carac-teritzen perquè la vorera i la calçada es troben a lamateixa alçada.

28

Altres imatges que poden suggerir o exempli-ficar sistemes de transport no sostenible:– Un embús de cotxes– Cotxes circulant amb només una persona– Emissió de gasos dels tubs d’escapament– Carrers amb voreres molt estretes i amb

obstacles per a la circulació dels vianants– Carrers que no disposen de carrils per a

bicicletes– Etc.

Una vegada hagueu reunit totes les imatges i les frases corresponents a cada imatge, trieules que més agradin a l’alumnat. Podeu esco-llir, entre l’alumnat, un jurat de quatre perso-nes perquè triï, per a cada tipus de transport,una fotografia de la categoria «sostenible» iuna altra de la categoria «no sostenible».

Pàgina 111, mes de maig.«Activitat a l’escola»

Informeu-vos de si el vostre ajuntament harealitzat o té previst impulsar alguna mesuraque fomenti la mobilitat sostenible als carrersdel vostre municipi.

En el cas que en el vostre poble o ciutat ja s’ha-gi realitzat l’Agenda 21, consulteu les líniesd’acció referents a temes de mobilitat i valo-reu si aquestes actuacions es corresponenamb propostes de mobilitat sostenible.

En el cas que no trobeu cap acció realitzada ocap previsió d’actuació futura, creieu quepodríeu plantejar alguna proposta per millo-rar la mobilitat i els sistemes de transport alvostre poble o municipi?

Tot seguit us proposem que llegiu una citacióde la Carta d’Aalborg que exemplifica alguna deles propostes entorn d’una mobilitat sosteni-ble:

«Nosaltres, ciutats i viles, ens esforçarem a mi-llorar l’accessibilitat i donarem suport a l’assis-tència social i als sistemes de vida urbans ambmenys transport. Sabem que és imperatiu pera una ciutat sostenible reduir la mobilitat for-çada i aturar la promoció i el suport de l’ús in-necessari de vehicles motoritzats. Donaremprioritat als mitjans de transport ecològica-ment raonables (especialment caminar, anaramb bicicleta, transport públic) i farem de lacombinació d’aquests mitjans el centre delsnostres esforços de planificació. Els mitjans detransport urbà individuals motoritzats hau-rien de tenir la funció subsidiària de facilitarl’accés als serveis locals i de mantenir l’activi-tat econòmica de la ciutat.»

Part 1 «Declaració de consens: Ciutats i vileseuropees cap a la sostenibilitat», apartat 1.9«Models sostenibles de mobilitat urbana», dela Carta d’Aalborg.

29


Per ampliar l’activitat desenvolupada a l’agen-da, us proposem que penseu en el vostremunicipi i indiqueu quins creieu que són elscarrers més adients per tancar a la circulació obé per convertir en carrers de prioritat inverti-da (és a dir, carrers en què els vianants tenenprioritat sobre els vehicles).

Podeu fer grups de treball. Cada grup ha d’a-nalitzar un mapa del municipi i ha de discutirquins carrers podrien quedar inclosos dins dela proposta de l’ajuntament de limitar l’accésde vehicles al nucli urbà.

A partir de la vostra proposta, heu de tenir encompte que la circulació dels carrers del vol-tant de l’àrea de trànsit restringit no es vegiafectada. En el cas que quedin carrers tallats,penseu com podríeu resoldre aquesta situació(per exemple, canviant el sentit dels carrers).

També heu de concretar si es tallaria total-ment el trànsit o hi podria accedir algun tipusde vehicle. En el segon cas, indiqueu quins vehi-cles podrien passar, per què i sota quines con-dicions.

Finalment, podeu posar en comú amb la restade grups les diferents propostes i veure quinesdificultats han anat sorgint en el vostre tre-ball.

Pàgina 123, mes de juny.«Activitat a l’escola»

Abans de començar a anotar els diversos recor-reguts que realitzen els alumnes i les distàn-cies realitzades, cal explicar com es poden cal-cular aquestes distàncies.

És convenient repartir a cada alumne un mapadel municipi, sobre el qual pugui anar mesu-rant els seus trajectes. Cada alumne aniràapuntant a la taula que hi haurà penjada a laclasse la distància recorreguda en cada trajec-te i el mode de transport utilitzat. El professo-rat pot decidir la periodicitat amb la qual elsalumnes apunten les seves dades a la taula.

Per calcular les distàncies cal que ressegueixinel trajecte que han recorregut amb un cordill.Posteriorment es mesura la llargada del cordill(cm) i amb l’ajuda de l’escala del mapa delmunicipi es transformen els centímetres reco-rreguts sobre el mapa a la distància real (enmetres o en quilòmetres).

En finalitzar el període establert per recollir lesdiferents mesures, es pot calcular la distànciamitjana comuna que tota la classe ha realitzata peu o en bicicleta i comparar-ne els resultats.

30

Més activitats

1. «Pensa i actua globalment i localment».Discutiu, entre tots, què creieu que signifi-ca aquesta frase.

2. «El Camí Escolar, és una via de circulaciópreferent, escollida entre aquells recorre-guts més utilitzats per la majoria de l’a-lumnat. L’objectiu és aconseguir que el fet«d’anar a l’escola» sigui una activitat quo-tidiana agradable, segura i ambientalmentcorrecta, afavorint la integració de la esco-la en la dinàmica diària i fent-ne partícipscomerciants, veïns i veïnes.» (Font:Ajuntament de Barcelona). Coneixeu algu-na experiència de Camí Escolar que esdugui a terme al vostre municipi? Creieuque és segur el recorregut que feu cada diaper anar a l’escola? Creieu que es podriamillorar algun element del vostre recorre-gut perquè fos més segur i agradable (se-nyalització, voreres, vegetació, circulació,etc.)?

3. Busqueu informació sobre les diferentspropostes de «cotxe compartit» que hi haja a molts llocs. En el llistat de pàgines webque hi ha a la pàgina següent, trobareuadreces que us permetran accedir a aques-ta informació.

4. Informeu-vos de si al vostre municipi hi haalguna associació que promogui l’ús de labicicleta. Pregunteu quines activitats fa iengresqueu-vos a participar-hi!

5. Us proposem que feu un estudi dels hàbitsde mobilitat dels membres de la vostrafamília: quin tipus de transport utilitzenhabitualment, quins desplaçaments realit-zen, si prioritzen el transport públic com-partit o el transport privat individual, quincost econòmic representa cada tipus dedesplaçament, etc. Podeu aprofitar perexplicar què significa la mobilitat sosteni-ble i quins hàbits és interessant promoure,tant per millorar la qualitat ambiental del’entorn com la pròpia salut.

6. Si heu de planejar algun viatge perCatalunya, consulteu les possibilitats queteniu de desplaçar-vos fins al lloc en trans-port públic. Per informar-vos de les dife-rents opcions, podeu visitar el Portal de laMobilitat: <http://www.mobilitat.net/>.

31

Recursos locals

– Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 1999:<http://www.gencat.es:8000/mediamb/sosten/bici.htm> (català).

– Mobilitat sostenible i segura. Monogràfic 2(setembre 2002) Article: «Eficiència, rapi-desa i salut sobre rodes». Informatiu del’Associació per a la Promoció delTransport Públic:<http://www.mobilitatsostenible.org/mobsost/mss-m2.pdf> (català).

– L’estat del món 2001. Barcelona: CentreUNESCO de Catalunya, 2001. Capítol 6:«Fer unes millors opcions de transport».

– Tots: Quaderns d’Educació Ambiental.Núm. 36. «Mobilitat urbana».Centre UNESCO de Catalunya:<http://www.tots.net> (català i anglès).

– La mobilitat sostenible. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 2000.(Guies d’Educació Ambiental; 3):<http://www.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/La_mobilitat2.pdf> (català).

– Barcelona en bici. Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, 2004.(Guies d’Educació Ambiental; 19):

– BACC, Bicicleta Club de Catalunya:<http://www.bacc.info> (català).

– Amics de la Bici. Agrupació d’usuaris i usuàries:<http://www.amicsdelabici.org > (català, espanyol i anglès).

– Catalunya Camina:<http://catalunyacamina.org/> (català).

– Associació per a la Promoció del TransportPúblic. Carsharing:<http://www.laptp.org/carsharing/>(català).


Suggeriments de principis per a un transportsostenible:

Principi Descripció

Accés La població disposa d’un accés raonable als llocs de treball, béns i serveis.

Equitat El transport satisfà les necessitats de diferents grups en el si de la societati entre generacions.

Salut i seguretat Es planifiquen els sistemes de transport i es fan funcionar de manera que protegeixin la salut i la seguretat de tota la població.

Educació i participacióLes persones i les comunitats es comprometen totalmenten la presa de decisions pel que fa al transport.

Planificació integradaLa planificació del transportengloba persones de diversos camps: medi ambient, salut,energia, disseny urbà.

Utilització del sòl i dels recursosEls sistemes de transportutilitzen de manera eficientel sòl i altres recursos naturals,alhora que conserven els hàbitats i la biodiversitat.

Integritat ambientalEl transport no representa un perill per a la salut pública,el clima del planeta o els processos ecològics essencials.

Benestar econòmic Els impostos i les polítiques econòmiques promouen un transport equitatiu i net.

Font: L’estat del món 2001

32

Taula comparativa de les velocitats de viatgeal medi urbà (font: La bicicleta, la solució cap-davantera a les ciutats).

A la ciutat, la bicicleta és un mitjà de transporttan ràpid com el cotxe (temps calculat deporta a porta).

Comentari de text

«Un dels conceptes més delicats del sector ali-mentari és la traçabilitat. El terme descriu lacapacitat que tenen un restaurant, un venedoro un comprador de saber d’on ve un productealimentari concret, qui l’ha conreat, quins pro-ductes químics se li han aplicat i tota una sè-rie de característiques que van més enllà deles qüestions tradicionals de sabor, preu i em-balatge. En gran manera, aconseguir aquestainformació depèn d’escurçar la distància entreel qui conrea i el qui menja.

»Les motivacions per triar el menjar de la zonasón tan variades com els mateixos aliments.Hi ha els qui fan menjar casolà com a respostaals recents ensurts viscuts en els camps de l’a-limentació i a les ganes de menjar alimentsfrescos; els urbanites es rebel·len contra unacadena d’aliments anònima i llunyana; els eco-logistes, que intenten frenar l’expansió urbanai la pèrdua d’espais verds; els dietistes, quepromouen el consum de menys aliments pro-cessats; els agricultors, que pretenen salvar lasupervivència; els polítics dels països en via dedesenvolupament, que esperen que els ali-ments del país ajudin a aconseguir les tancobejades divises; els xefs, els restauradors iels experts en menjar, que es desperten alsplaers de la cuina regional i als plats artesa-nals.

(...) »En moltes comunitats ja no existeixenaquests negocis alimentaris. El carnisser, el fle-quer, el lleter i la botiga de combustibles de lacantonada han quedat enterrats sota les ona-des de les fusions. A mesura que els restau-rants, els menjadors escolars, els supermercatsi altres negocis d’alimentació comencin acomprar més productes a la zona —i també amesura que els consumidors ho demanin—, apoc a poc anirà resorgint la infraestructuraoblidada.

33

(...) »Menjar no és una opció sinó una necessi-tat. Però nosaltres tenim el dret —i la respon-sabilitat— d’escollir com es produeixen elsnostres aliments.»

L’estat del món 2004Capítol 4 «Vigilem el que mengem»

Més informació

– Federació Europea de Transporti Medi Ambient:<http://www.t-e.nu/> (anglès).

– DG Medi Ambient,pàgina sobre transport:<http://europa.eu.int/comm/environment/trans/index.htm> (anglès).

– Car Busters:<http://www.carbusters.ecn.cz/catalan.php> (català, txec, alemany,espanyol, italià, anglès i francès).

– Cotxe multiusuari:<http://www.carsharing.net/> (anglès).

– Cotxe multiusuari europeu:<http://www.carsharing.org/> (anglès i alemany).

– Compartir:<http://www.compartir.org>(català, euskera, espanyol, italià, anglès,francès, alemany i portuguès).

– Xarxa de Ciutats i Regions Europees per a Noves Solucions en el Transport<http://www.polis-online.org/> (anglès).

– Servei Europeu d’Informació sobreTransport Local <http://www.eltis.org/>(espanyol, francès, italià, anglès i alemany).

34

Dimecres 8 de setembre, Dia Internacional de l’AlfabetitzacióPot semblar estrany, però en el segle XXI centenars de milions de persones encara nosaben ni llegir ni escriure. Una gran part de la població mundial, en especial les dones,no té accés al dret bàsic de l’educació. L’analfabetisme està causat principalment per lapobresa i l’exclusió social. La UNESCO celebra el Dia Internacional de l’Alfabetitzacióper tal de promoure l’alfabetització universal.

Dijous 16 de setembre, Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’OzóEn el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó es commemora la signatu-ra, l’any 1987, del Protocol de Mont-real, pel qual governs, organitzacions internacio-nals, indústries i altres instàncies implicades van arribar a l’acord de suprimir gradual-ment els productes químics que destrueixen la capa d’ozó.

La capa d’ozó absorbeix les radiacions ultraviolades del Sol i actua de filtre protectord’aquestes radiacions, que són perjudicials per a les persones, els animals i les plantes.

Dimarts 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau El Dia Internacional de la Pau, promogut per les Nacions Unides, té com a objectiuenfortir i difondre la pau entre les persones i entre els pobles i les nacions del món.

Dimecres 22 de setembre, Dia Europeu «A ciutat sense el meu cotxe!»El dia 22 de setembre les ciutats europees celebren el Dia Europeu «A ciutat sense elmeu cotxe!», amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania la problemàtica oca-sionada per l’ús excessiu dels cotxes —com ara contaminació, soroll, consum de recur-sos energètics— i d’explicar alternatives per millorar la mobilitat urbana, com ara elsespais amb prioritat per als vianants i l’ús de la bicicleta i del transport públic.

Dia Marítim Mundial La darrera setmana de setembre, l’Organització Marítima Mundial (organisme de lesNacions Unides) celebra cada any el Dia Marítim Mundial per destacar la importànciade la seguretat de la vida humana al mar, de la conservació de l’oceà i de la prevenciódel perill de la contaminació que origina el transport marítim, entre d’altres.

Dilluns 4 d’octubre, Dia Mundial de l’HàbitatEl Dia Mundial de l’Hàbitat se celebra el primer dilluns d’octubre. Declarat l’any 1985per la Comissió d’Assentaments Humans de les Nacions Unides, va néixer amb l’objec-tiu de crear un espai de reflexió sobre el model de ciutats on volem viure, quines sónles seves necessitats i com resoldre aspectes relacionats amb el seu funcionamentcom ara la generació de residus, el transport, la violència al carrer, la participació de lesdones, l’ocupació o la governabilitat de les ciutats.

Dimecres 13 d’octubre, Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres NaturalsEls desastres naturals, com ara els terratrèmols, els huracans o les inundacions, estan

35

9. Diades internacionals

Primer trimestre

ocasionant moltes pèrdues de vides, danys materials i nombroses pertorbacions asocietats d’arreu del món, especialment als països en via de desenvolupament. Lapobresa, la precarietat dels habitatges i les migracions fan molt més vulnerables elscol·lectius amb menys recursos. Les Nacions Unides han establert la celebració, cadasegon dimecres d’octubre, del Dia Internacional per a la Reducció dels DesastresNaturals per tal de reduir-ne les conseqüències i de cercar eines per prevenir-los.

Dissabte 16 d’octubre, Dia Mundial de l’AlimentacióEl Dia Mundial de l’Alimentació, declarat l’any 1979 per l’Organització per al’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les Nacions Unides, té l’objectiu de conscienciar lapoblació respecte de la problemàtica de l’alimentació que afecta una gran part del pla-neta, i potenciar la solidaritat i la lluita contra la fam, la malnutrició i la pobresa.

Diumenge 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la PobresaEl Dia Internacional per a la Eradicació de la Pobresa va ser declarat per les NacionsUnides per donar a conèixer a la població la necessitat d’eliminar les bosses de pobre-sa i d’indigència que hi ha a molts països, particularment als països en via de desenvo-lupament.

Diumenge 24 d’octubre, Dia Mundial d’Informació sobre el DesenvolupamentEl Dia Mundial d’Informació sobre el Desenvolupament va ser proclamat per difondreinformació sobre els obstacles del desenvolupament i per promoure la cooperacióinternacional en aquests temes. Un dels factors més importants per assolir aquestobjectiu és donar a conèixer entre la població, i especialment entre el jovent, els reptesdel desenvolupament i quins són els instruments que hi ha per enfrontar-s’hi.

Dissabte 6 de novembre, Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del MediAmbient en la Guerra i els Conflictes Armats L’any 2001 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el dia 6 de novembrecom el Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en laGuerra i els Conflictes Armats per donar a conèixer les agressions que produeixenels conflictes armats sobre els ecosistemes i els recursos naturals. Aquestes agressionss’estenen molt de temps després del període del conflicte, traspassen les fronterespolítiques i geogràfiques i fan notar els seus efectes a les generacions futures. A més,l’explotació il·legal dels recursos permet finançar les guerres i les perpetua.

36

Dimarts 16 de novembre, Dia Internacional per a la TolerànciaEl Dia Internacional per a la Tolerància va ser declarat per la UNESCO l’any 1995.L’educació i l’intercanvi cultural són eines clau per promoure el desenvolupament delsdrets humans, acceptar i respectar les diferències entre les persones i lluitar contra lesactituds intolerants, que sorgeixen, sovint, de la ignorància i de la por a tot allò quedesconeixem.

Dissabte 20 de novembre, Dia Universal de la InfànciaEl Dia Universal de la Infància va ser declarat per les Nacions Unides per promoure encadascun dels països del món la protecció i el benestar de tots els infants. La celebra-ció d’aquest dia pretén donar a conèixer a la població les condicions en què viuenmolts infants del món i fomentar actuacions individuals i col·lectives per millorar laqualitat de vida i promoure el respecte dels drets dels infants d’arreu del món.

Dijous 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra lesDonesLa celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Donesés el resultat d’un moviment internacional que lluita pel compliment dels drets de lesdones i de les nenes, i per posar fi als maltractaments, les violacions i les mutilacionsgenitals que pateixen milions de dones al món.

Dimecres 1 de desembre, Dia Mundial de la SidaEl Dia Mundial de la Sida va ser declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)per tal de conscienciar i d’informar la població sobre la propagació d’aquesta malaltiai sobre les mesures preventives, i per donar suport a les persones infectades. Actualment,la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) afecta persones de tot el món; és elque s’anomena una malaltia pandèmica.

Diumenge 5 de desembre, Dia Internacional dels Voluntaris pel DesenvolupamentEconòmic i SocialEl dia 5 de desembre de cada any se celebra el Dia Internacional dels Voluntaris pelDesenvolupament Econòmic i Social per commemorar la important tasca que realit-zen les persones voluntàries. Aquesta celebració té com a objectius augmentar el reco-neixement dels voluntaris i la promoció del servei que realitzen, i aconseguir que esdestini un major nombre de recursos al voluntariat perquè es puguin oferir més ser-veis.

37

Divendres 10 de desembre, Dia dels Drets HumansDurant el Dia dels Drets Humans es commemora l’aprovació per part de l’AssembleaGeneral de les Nacions Unides, l’any 1948, de la Declaració Universal dels DretsHumans, per difondre el coneixement i una millor comprensió del drets humans. Lacelebració d’aquest dia reivindica el respecte de tots els drets humans per a totes lespersones del món, base per a la coexistència, la tolerància, la pau i el progrés.

Dissabte 18 de desembre, Dia Internacional de les Persones MigrantsEl Dia Internacional de les Persones Migrants va ser proclamat per difondre els dretshumans i les llibertats de les persones migrants, per garantir-ne el respecte i el com-pliment, i per protegir la població migrant d’arreu del món, cada vegada més nom-brosa.

38

Dimecres 2 de febrer, Dia Mundial dels AiguamollsEl dia 2 de febrer es commemora la data de la signatura, l’any 1971, de la Convenciósobre les Zones Humides, també coneguda com a Convenció de Ramsar. Des de l’any1997, cada 2 de febrer se celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls per donar a conèixerel valor i les funcions d’aquests ecosistemes, i encoratjar els diferents sectors de lapoblació, com ara administracions, ONG i altres grups de ciutadans, a protegir elsaiguamolls del seu territori i fer-ne un ús racional, segons els compromisos establertspels països que s’han adherit a la Convenció <http://www.ramsar.org> (espanyol,anglès i francès).

Dilluns 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua MaternaEl Dia Internacional de la Llengua Materna va ser proclamat per l’Assemblea Generalde la UNESCO, l’any 1999, per promoure la diversitat cultural i lingüística i el multilin-güisme. Les llengües són un instrument molt poderós per preservar el nostre patrimo-ni cultural i per fomentar la diversitat, la tolerància i el diàleg. Actualment hi ha propde sis mil llengües arreu del món.

Dimarts 8 de març, Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la PauInternacionalEl Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional va ser decla-rat l’any 1977 per les Nacions Unides amb motiu de l’Any Internacional de la Dona (1975),per eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, i per posar enrelleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau. Cal conti-nuar lluitant en aquest sentit, perquè malauradament encara resta molt camí per fer.

Dilluns 21 de març, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació RacialLa celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial procla-ma l’eliminació de totes les formes de discriminació racial, del racisme, de la xenofòbiai de la intolerància, per avançar cap a una societat més justa i tolerant. El mateix dia 21comença la Setmana de la Solidaritat amb els Pobles que lluiten contra el Racisme i laDiscriminació Racial.

Dimarts 22 de març, Dia Mundial de l’AiguaL’objectiu de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Mundial de l’Aigua és pre-servar la quantitat i la qualitat de l’aigua i assegurar-ne el subministrament a tots elséssers humans. La manca d’accés a l’aigua potable causa un gran nombre de malalties,especialment en els països en via de desenvolupament. La celebració del Dia Mundialde l’Aigua promou el coneixement d’aquest valuós recurs i fomenta un ús racional delsrecursos hídrics per tal de contribuir a protegir-los i conservar-los.

39

Segon trimestre

Dimecres 23 de març, Dia Meteorològic MundialEl Dia Meteorològic Mundial es va establir per decisió de l’Organització MeteorològicaMundial (OMM) per informar i conscienciar la població sobre la importància que té elclima en la conservació dels sistemes naturals del planeta i, per tant, sobre la necessi-tat de protegir el clima de les agressions derivades de les activitats humanes.

40

Dijous 7 d’abril, Dia Mundial de la SalutEl Dia Mundial de la Salut s’organitza anualment per iniciativa de l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) i té com a objectius sensibilitzar el conjunt de la població,fomentar un canvi positiu en l’opinió pública respecte de determinades malalties ipromoure actituds per combatre’n les causes. En aquest marc, un dels aspectes quepren més rellevància els darrers anys és la relació entre la salut i els problemesambientals, i la necessitat d’estar ben informat per prevenir les malalties.

Divendres 22 d’abril, Dia de la TerraEl Dia de la Terra va ser commemorat per primera vegada l’any 1970 a Nova York.D’aleshores ençà, entitats d’arreu del món s’han anat afegint a la iniciativa de celebrarcada 22 d’abril el Dia de la Terra i enfortir el compromís per a la construcció d’una socie-tat sostenible. El Dia de la Terra vol crear una responsabilitat global per fer front alsdesequilibris ecològics mundials, i vol que cadascú se senti copartícep d’un gran pro-jecte treballant des de la seva activitat quotidiana.

Dissabte 23 d’abril, Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’AutorEl Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor va ser declarat per l’Organització de lesNacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per promoure la lec-tura, la difusió del coneixement i l’enriquiment cultural de tot el món. La idea d’aques-ta declaració va sorgir de Catalunya en el marc de la celebració de la Diada de SantJordi, en la qual és tradició que es regalin llibres i roses.

Dilluns 9 de maig, Dia d’EuropaEl Dia d’Europa commemora l’acte fundacional del procés modern de construcció eu-ropea que va tenir lloc el 9 de maig de 1950 amb la Declaració de Schuman. En aques-ta declaració, el ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va proposar la in-tegració de les indústries del carbó i de l’acer de l’Europa occidental, que va resultarl’origen de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), creada l’any 1951 i in-tegrada per sis membres: Bèlgica, la República Federal Alemanya, Luxemburg,França, Itàlia i els Països Baixos. Aquest procés tenia com a objectiu crear una Europaorganitzada per al manteniment de les relacions pacífiques entre els països. LaDeclaració de Schuman es considera l’origen del que ara és la Unió Europea.

Dissabte 21 de maig, Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i elDesenvolupamentEl Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament va serdeclarat per les Nacions Unides com a mitjà per assolir la prosperitat i la convivènciapacífica a escala mundial. La celebració d’aquesta diada posa en relleu l’estreta relacióexistent entre la protecció de la diversitat cultural i el diàleg entre les civilitzacions.

41

Tercer trimestre

Diumenge 22 de maig, Dia Internacional de la Diversitat BiològicaEl Dia Internacional de la Diversitat Biològica va ser proclamat per les Nacions Unidesl’any 1994. Fins a l’any 2000 se celebrava el dia 29 de desembre, però aquell mateix anyfou traslladat al dia 22 de maig, data d’aprovació del text del Conveni sobre laBiodiversitat. Els seus objectius principals són augmentar el coneixement de la pobla-ció sobre la importància de la diversitat biològica mundial, per tal d’assegurar-ne laconservació i d’aturar el procés d’extinció de les espècies i la pèrdua de biodiversitat.

Dimarts 24 de maig, Dia Europeu dels Parcs NaturalsEl Dia Europeu dels Parcs Naturals és una iniciativa impulsada des de l’any 1999 per laFederació Europea Europarc, que agrupa organitzacions d’àrees naturals protegidesde 34 estats europeus. El Dia Europeu dels Parcs Naturals commemora l’establiment aSuècia dels primers 9 parcs nacionals europeus, el 24 de maig de 1909, i té com a objec-tiu augmentar el suport i la conscienciació de la població per protegir i treballar a favord’aquests espais protegits.

Dimarts 31 de maig, Dia Mundial sense TabacEl dia 31 de maig l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el Dia Mundial senseTabac. Aquesta iniciativa vol donar a conèixer entre la població els grans perjudicis queocasiona el tabac a tota la societat, tant pel que respecta a la salut individual com a lasalut del conjunt de la població.

El tabac constitueix actualment un dels problemes més greus de salut pública.

Diumenge 5 de juny, Dia Mundial del Medi AmbientEl Dia Mundial del Medi Ambient va ser proclamat per les Nacions Unides l’any 1972per difondre la importància de protegir i conservar el medi ambient. Aquesta celebra-ció pretén ser una eina més que contribueixi a adoptar mesures per fer front a ladegradació ambiental. L’objectiu de tota la Humanitat ha de consistir a construir, entretots, un futur sostenible en què s’assoleixi un equilibri real entre el desenvolupamenti el medi ambient.

Divendres 17 de juny, Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la SequeraEl Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera va ser proclamat per lesNacions Unides per conscienciar la població per cooperar en la lluita contra aquestsfenòmens. Una de les principals causes de la desertificació i la sequera és la pressiósobre la Terra ocasionada pel creixement demogràfic. Alguns dels seus efectes són ladisminució de les reserves d’aigua, l’erosió del sòl i la pèrdua de fertilitat, i l’impactenegatiu en la producció agrícola.

42

El següent qüestionari es presenta com una eina per valorar els coneixements previsde l’alumnat i el resultat del procés d’aprenentatge.

La resolució de les qüestions abans i després de treballar els continguts de l’agendapermetrà al professorat conèixer quin ha estat el recorregut de l’alumnat.

Tot seguit s’ofereixen dos qüestionaris diferents per escollir segons el grup d’alumnesi els objectius del professorat.

Qüestionari A

Si haguessis d’explicar a un amic teu els temes següents, creus que ho faries... (senya-la amb una creu la resposta correcta):

Molt bé Bé No gaire bé Gens béLes ciutats i la diversitat culturalLes ciutats i la biodiversitatL’estructura de les ciutatsEl consum d’aiguaEl consum d’energiaEl consum d’alimentsEls productes ecològicsEls residusEl transport urbàLa mobilitat sostenibleLa contaminació urbanaEl comerç amb productes localsEl turisme responsableLa Carta de la TerraL’Agenda 21La Carta d’AalborgLa Cimera sobre Desenvolupament Sostenible

Explica, en un full a part, què saps sobre cadascun d’aquests temes.

43

10. Avaluació

Qüestionari B

1. Digues tres problemes ambientals que afecten el teu municipi i escriu, al costat,què pots fer individualment per contribuir a la seva solució.

SITUACIÓ AMBIENTAL ACCIÓ

……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………

……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………

……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………

2. Escull la resposta correcta:

a) Un 25 % de la població mundial viu en zones urbanes.b) Aproximadament la meitat de la població mundial viu en zones urbanes.c) Més d’un 60 % de la població mundial viu en zones urbanes.

Després de triar la resposta correcta, explica breument quins efectes té la concentra-ció de la població a les ciutats sobre els recursos naturals com ara l’aigua i els recursosenergètics.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

3. Completa la frase següent:

Mentre que una petita part de la població consumeix una gran quantitat de ………………

……………………… ……………………………… , hi ha una gran part de la població que no pot garan-

tir les seves ……………………………… ……………………………… (alimentació, aigua, habitatge, sani-

tat i educació) per tenir una vida digna.

44

4. Contesta les preguntes següents:

- Com a consumidor, com pots comprovar que un producte, per exemple un electro-domèstic, és respectuós amb l’entorn?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Què vol dir que un producte sigui respectuós amb l’entorn? Posa’n un exemple.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Com a consumidor, com pots saber que un producte alimentari és ecològic?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

5. Digues quines de les instal·lacions següents estan relacionades amb l’eliminaciódels residus i quines ho estan amb el reciclatge dels materials. Uneix amb fletxescadascuna de les instal·lacions amb el procés que correspongui:

Planta de compostatge

Incineradora ELIMINAR

Deixalleria RECICLAR

Abocador

6. Escriu una frase relacionada amb el consum, amb cadascuna de les expressionssegüents:

Reducció del consum: ……………………………………………………………………………………………………………

Consum responsable: ……………………………………………………………………………………………………………

Productes locals: ……………………………………………………………………………………………………………………

Productes certificats ecològicament: …………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

45

7. Digues si les afirmacions següents són certes o falses:

a) El cotxe és el sistema de transport més contaminant de les ciutats.b) Dins de la ciutat el sistema de transport més ràpid és sempre el cotxe.c) La mobilitat de les persones pot influir en l’estructura de les ciutats.

Fes un llistat amb alternatives al transport en cotxe. Per cada alternativa digues,almenys, un avantatge i un inconvenient.

ALTERNATIVES AVANTATGES INCONVENIENTS

………………………………………………… ……………………………………… ……………………………………………

………………………………………………… ……………………………………… ……………………………………………

………………………………………………… ……………………………………… ……………………………………………

………………………………………………… ……………………………………… ……………………………………………

………………………………………………… ……………………………………… ……………………………………………

8. Saps si al teu poble o ciutat s’ha realitzat l’Agenda 21 Local o està a punt de realitzar-s’hi? Explica alguna de les accions que s’estan duent a terme o que s’hagin realitzat.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

9. Descriu el que coneguis sobre:

L’Agenda 21: ……………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

La Carta d’Aalborg: …………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

La Cimera sobre el Desenvolupament Sostenible: ……………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

La Carta de la Terra: ………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

46

10. Digues quines celebracions internacionals relacionades amb el medi ambient oamb el desenvolupament coneixes (per exemple, el Dia Internacional del MediAmbient):

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Quines d’aquestes diades se celebren al teu poble o ciutat? Descriu alguna de lesactivitats que s’hi hagin dut a terme.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

47

Enquesta per a l’alumnatAgenda escolar europea 2003-2004 del medi ambient i el desenvolupament

Centre educatiu: ……………………………………………………………………………… Curs: ………………………

Població: …………………………………………………………………………………………………………………………………

Les preguntes següents tenen l’objectiu de conèixer la vostra opinió sobre el treballque heu realitzat amb aquesta agenda durant el curs i, així, poder tenir en compte elsvostres suggeriments per a les properes edicions.

Molt Força Poc Gens

Has utilitzat quotidianament l’agenda?N’has llegit tot el contingut?Són interessants els temes de què tracta?Creus que és útil la informació que proporciona?T’han agradat les activitats que s’hi plantegen?T’han resultat fàcils i entenedores les explicacions?Són interessants les pàgines web que hi ha?T’agrada el disseny de l’agenda i les il·lustracions?

Sí No

En acabar el curs, tens més interès per millorar els desequilibris del medi ambient?

Creus que la teva participació com a part d’un col·lectiu és important?

Ha estat interessant per a tu l’ús d’una agenda personal amb propostes de coneixement i treball escolar?

T’interessa disposar anualment d’una agenda d’aquest tipus per a informació i suport al medi ambient?

48

11. Enquestes de valoració

- Us heu posat en contacte amb altres escoles? Quines? Quins temes heu treballatconjuntament?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Segons el teu parer, quina problemàtica actual del medi ambient requereix mésatenció? Per què?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Se t’han acudit possibles accions al teu municipi per tal de reduir els desequilibrisdel teu medi més proper? Quines?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Descriu la informació de l’agenda que t’hagi creat més impacte.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Què trauries, afegiries o canviaries de l’agenda?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

49

Enquesta per al professoratAgenda escolar europea 2003-2004 del medi ambient i el desenvolupament

Centre educatiu: ………………………………………… Àrea o assignatura: ……………………………………

Població: …………………………………………………………………………………………… Curs: ………………………

L’enquesta següent té l’objectiu de recollir les impressions i valoracions del professoratrespecte al contingut teòric, les propostes didàctiques, la utilitat de l’agenda, i totsaquells comentaris que cregueu necessaris per tal de conèixer el resultat de l’aplicaciópràctica de l’Agenda escolar europea 2003-2004 del medi ambient i el desenvolupa-ment i d’incloure les millores proposades en les futures edicions.

Molt Força Poc Gens

Considereu l’agenda adient per treballar actituds necessàries davant l’actual degradació ambiental?

La valoreu adequada respecte al nivell escolar a què s’adreça?

El fet de ser un material d’ús diari, us ha facilitatel treball, així com la relació amb altres matèries?

Creieu que l’alumnat s’ha interessat pel contingutde caràcter individual de l’agenda?

Heu tret profit de les orientacions i propostes de la guia didàctica?

La tàctica d’unir una agenda amb el treball curricular, la valoreu positivament com a estratègia didàctica?

Després del treball del curs, heu constatatun augment de la conscienciació ambiental de l’alumnat?

Amb posterioritat al treball del curs, heu constatat iniciatives de participació col·lectiva entre l’alumnat?

50

Resum de les valoracions de l’alumnat (quins temes han creat més expectatives, què lihan semblat els continguts, ha trobat les activitats engrescadores, quins aspectes cri-tica, etc.):

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Quines mancances heu trobat a l’agenda?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Observacions i suggeriments (sobre els temes tractats, la informació proporcionada, elllenguatge emprat, les activitats, l’estructura i el disseny de l’agenda, etc.).

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Us agrairem que fotocopieu aquest full i l’envieu per fax al número 934 022 493 o per correu postal a l’adreça: EscolaIndustrial. Edifici del Rellotge, 2a planta, carrer d’Urgell, 187, 08036 Barcelona. Si preferiu enviar-la per correu electrònic,podeu fer-ho a l’adreça: [email protected].

51

Català Anglès Italià Estonià

Abocador Dump, landfill Discarica Prügila

Agricultura Agriculture Agricoltura Põllumajandus

Aigua Fresh water Acqua dolce Värske vesi / pehme vesi

Alimentació Nourishment Alimentazione Toit

Atmosfera Atmosphere Atmosfera Atmosfäär

Avió Aeroplane Aeroplano Lennuk

Bicicleta Bicycle Bicicletta Jalgratas

Biodiversitat Biodiversity Biodiversità Bioloogiline mitmekesisus

Canvi climàtic Climate change Cambiamento climatico Kliima muutus

Combustibles fòssils Fossil fuel Combustibile fossile Põlevkivi

Comerç just Fair trade Commercio equo Õiglane kaubandus

Compostatge Composting Compostaggio Komposteerima

Campanya Campaign to raise Campagna di Teadlikkuse tõstmisede conscienciació public awareness sensibilizzazione kampaania

Consum Consumption Consumo Tarbimine

Contaminació Pollution Inquinamento Saastus

Convivència Live together, coexistence Convivenza Kooselu

Cotxe Car Automobile Auto

Cultura Culture Cultura Kultuur

Degradació Degradation Degrado Degradeerumine

Deixalleria Collecting and storing Isola ecologica Kogumise ja säilitamisecenter keskus

Desigualtats Inequality Disuguaglianza Ebavõrdsus

Diàleg Dialogue Dialogo Dialoog

Diòxid de carboni Carbon dioxide Biossido di carbonio Süsinikdioksiid

Diversitat Diversity Diversità Mitmekesisus

Drets humans Human rights Diritti umani Inimõigused

Educació Education Educazione Haridus

Efecte d’hivernacle Greenhouse effect Effetto serra Kasvuhoone efekt

Embolcalls Wrapper, wraping Involucro Pakend

52

12. Annexos

Annex 1: Paraules clau


Energia eòlica Wind energy Energia eolica Tuule energia

Energia solar Solar energy Energia solare Päikese energia

Entorn Environs, surrounding area Contesto Keskkond

Envasos Packages Contenitore Saadetis

Espais naturals Natural area Ambiente naturale Looduslik maastik

Fauna Fauna Fauna Loomastik

Fertilitzants Fertilizer Fertilizzanti Väetis

Flora Flora Flora Taimestik

Fusta Wood, timber Bòsco Puit

Global Global Globale Globaalne

Habitatge Housing Alloggi Elamumajandus

Hàbits Habit, custom Abitudini Harjumus

Incineradora Incineration plant Inceneritori Jäätmepõletustehas

Intercanvi Interchange, exchange Scambi Vahetus, vahetamine

Local Local Locale Kohalik

Matèria orgànica Organic matter Materia organica Orgaaniline aine

Matèries primeres Raw materials Materie prime Tooraine

Medi ambient Environment Ambiente Keskkond

Metall Metal Metallo Metall

Mitjans de comunicació The media Massmedia Meedia

Mobilitat Mobility Mobilità Mobiilsus

Món World Mondo Maailm

Paisatge Landscape Paesaggio Maastik

Paper Paper Carta Paber

Participació Participation Partecipazione Osalemine

Pesticides Pesticides, Pesticidi Kahjuritõrjevahendpest control products

Plàstic Plastic Plastica Plastik

Població Population Popolazione Populatsioon / rahvastik

Pobresa Poverty Povertà Vaesus

53


Productes de consum Consum goods Prodotti di consumo Toode

Publicitat Advertising Pubblicità Tuntus, reklaam

Rebuig Refuse Scarto Segajäätmed

Reciclar To recycle Riciclare Ümbertöötlema

Recollida selectiva Waste selective collection Raccolta differenziata Prügi sorteerimine

Recurs natural no Non renewable natural Fonte naturale non Mittetaastuv looduslikrenovable resource rinnovabile resurss

Recurs natural renovable Renewable natural Fonte naturale Taastuv looduslik resurssresource rinnovabile

Reduir To reduce Ridurre Vähendama

Residus Waste Rifiuti Prügi / jäätmed

Reutilitzar To reuse Riutilizzare Taaskasutamine

Riquesa Riches, wealth Ricchezza Rikkus

Salut Health Salute Tervis

Silvicultura Silviculture Silvicoltura Metsandus

Sobreexplotació Overexploitation Sovrasfrutamento Ületarbimine

Soroll Noise Rumore Müra

Sostenibilitat Sustainability Sostenibilità Jätkusuutlikus

Tòxic Toxic Tossico Mürk

Tren Train Treno Rong

Urbanització Urbanization Urbanizzazione Linnastumine

Vaixell Boat, ship Nave Laev

Vidre Glass Vetro Klaas

54

CATALUNYA

MUNICIPI CENTRE PERSONA DE CONTACTE CONTACTEL’Ametlla del Vallès IES l’Ametlla Rosa Vela [email protected]à IES l’Alt Berguedà Isabel Artero Novella [email protected] Centre Educatiu Projecte Carme Rayas, David Tugas [email protected]

Col·legi La Merced Clara Casas Casas [email protected] Frederic Mistral / Tècnic Eulàlia Fina Vilardaga [email protected] Pia de Sarrià - Calassanç Antoni Pérez (director pedagògic),

Marta Martí (projecte) [email protected] Proa Angels Barberà (ESO) [email protected] Súnion Jordi Carmona [email protected] Vedruna Àngels Elisenda Fusté Massana [email protected] Joan Salvat-Papasseit M. Carmen Selma Fernando,

Rosa Garrigó [email protected] La Guineueta Tonya Sancho [email protected] Lluís Vives Beatriz Antolínez [email protected] Menéndez y Pelayo Fina Barba [email protected] Milà i Fontanals Concha Medel [email protected] Miquel Tarradell Isabel Gil [email protected] Montserrat Mercè Serra Domínguez [email protected] Narcís Monturiol Carmen Castro [email protected] Sant Josep de Calassanç Àngel Vidal [email protected] Vila de Gràcia Carme Estupà (Dep. CCEE),

Jaume Ramon [email protected] Bosc de Montjuïc Francesc Albarracín [email protected] Ferran Tallada Lourdes Freixa i Solé [email protected] Josep Serrat i Bonastre Pilar Muñiz [email protected] Juan Manuel Zafra Alfonsa Mañas [email protected]

Begues Sant Cristòfor Maite Català 936 390 748Calaf IES Alexandre de Riquer Maria Alba Puigpelat [email protected] de Montbui IES Manolo Hugué Carles Montoliu [email protected]

Escola Pia de Caldes Joan Altimira [email protected] / 938 653 443Calella IES Bisbe Sivilla Rosa Sagristà [email protected]

Escola Pia Joan Bresolí [email protected] i el Vilar Ajuntament Montserrat Badia Moreno

(Reg. Urb., M. A. i Joventut) [email protected] IES Pere Barnils M. Àngels Aregall 938 812 752

Sagrats Cors Montse Rosell 938 810 261Cervera IES La Segarra Ignasi Serret i Palau [email protected]

IES Antoni Torroja Ramon Pollina i Terrés [email protected]à de Llobregat IES Miquel Martí i Pol José Manuel Hervàs [email protected]

Centres diversos David Calabuig (tècnic M. A. Ajuntament) [email protected]

Francesc Macià Marta Vives, M. L. Serrano [email protected] Aurèlia Capmany Sr. Constanci [email protected] Miró Helena Porras [email protected]

Esparreguera IES El Cairat Josep Maria Cobos Hernández [email protected] El Castell Elena González 937 777 640Escola Cooperativa El Puig Núria Aragall Casas [email protected]

L’Estany Ajuntament Isabel Casas Navarrete [email protected]; (regidora M. A.) [email protected]

Gelida IES Lluís Rutllant M. Àngels Garcia (directora), [email protected] Guerao (cap d’estudis) [email protected]

Girona IES Santa Eugènia Dolors Puigdevall [email protected] Santiago Sobrequés Anna Sagrera [email protected] Maristes Girona Enric Bordas [email protected]

Granollers IES Celestí Bellera Teresa Guiu [email protected]·legi Jardí Margaret Cruellas [email protected]

L’Hospitalet IES Apel·les Mestres Manuel Ramon Urban [email protected] Bellvitge Marisa Díez Rico [email protected] Bisbe Berenguer Miquel Codina Borau [email protected] Eduard Fontserè Elena Amillo Jiménez [email protected] Eugeni d’Ors Montserrat Bernabeu Balmes [email protected] Joan Miró Joan F. Camí Latorre [email protected] Llobregat Josep Masdeu Asperó [email protected] Margarida Xirgu Núria Carles [email protected] Mercè Rodoreda Isabel Escudé-Cofiner Fuentes [email protected] Pedraforca Alejandra Alias Núñez [email protected]

55

Annex 2: Contactes d’escoles

IES Rubió i Ors Montserrat Pujol Bonastre [email protected] Santa Eulàlia Miquel Saladrigues Fernández [email protected] Torras i Bages Conxita Guasch Sala [email protected] Vilumara Fco. Javier Villalón [email protected] Provençana Lluís Mendiguren [email protected]èmia Balaguer Juan C. Balaguer Balaguer [email protected]èmia Cultura Domingo Pérez Martínez [email protected] Montserrat Edo Vilaseca [email protected] Dolores García Tenorio [email protected] dels Àngels Isidro Jariego Medina [email protected] Cultural Xaloc Miquel Andreu Folch [email protected] d’Estudis Joan XXIII José Menéndez Cabrera [email protected] Cultural Pineda Esther Jiménez López [email protected]·legi La Florida Iñaqui Marín García [email protected]·legi Sant Gervasi Luis Armando Martínez Antón [email protected] Canigó, S. Coop. Carme Pastor Verge [email protected] Montessori María Triquell Manuel [email protected] Juan José Ortega [email protected] Balmes Jaume Josa Fenés [email protected] de Vega José M. Alegre Ariño [email protected] Enric d’Ossó Joaquim Ruiz García [email protected] Jaume de la FEP Isidoro Torrescusa Calaco [email protected] Josep Obrer Milagros Miguel Pascual [email protected] Marta M. Carmen Delgado Montes [email protected] Sala Josep M. Coma Vilà [email protected]

Els Hostalets de Pierola IES Guinovarda Olga Valls [email protected] IES Pere Vives Vich [email protected]

Maristes d’Igualada www.maristes-cat.es/igual/ 938 055 575

Escola Pia Igualada Rosa M. Sánchez [email protected] IES Ronda Maite Llobera [email protected] IES Coll i Rodès Josep Roig [email protected]

IES Rocagrossa [email protected]·legi Immaculada Concepció Pere Jordi Mosella [email protected]

Lluçà IES Castell de Quer Isidre Beltran [email protected] de Mar IES Ramon Turró i Darder Núria Aris [email protected] IES Guillem Catà Marti Basora [email protected]

IES Lluís de Peguera Ferran Aguilera [email protected] Pius Font i Quer Clara Arisa [email protected] Lacetània Francesc Vila [email protected] Agrària de Manresa Teresa Obradors [email protected]

Masquefa SES Masquefa Toni Merí [email protected]ó IES Alexandre Satomas Josep Illa [email protected]

IES Thos i Codina Josep Timoneda [email protected] Cor de Maria M. Antònia Pujadas [email protected]·legi Mare de Déu de Lourdes M. Carme Serra [email protected]·legi Sant Josep M. Immaculada Campo [email protected] Pia Santa Anna Carles Cereceda [email protected] Freta Eusebi Martín [email protected]·legi GEM Ramon M. Salicrú [email protected]

Molins de Rei Escola Estel Carme Barberà [email protected] Lluís Requesens Manel Vivancos [email protected]

Montgat Escola Mireia Emília Vidal [email protected] Thalassa Luci Fernández [email protected]

Navàs Escola Diocesana de Navàs Joan Fontquern i Rosell [email protected] de Montserrat IES Daniel Blanxart Gaspart Viñau (director),

Gemma Estrada (extraescolar) [email protected]àpiesPovill 937 780 016Daina-Isard Jacint Bassó [email protected]

Olot Ajuntament Xarli [email protected] Ajuntament M. Dolors Belmonte i Sala,

regidora de Medi Ambient [email protected]à i Plegamans IES Ramon Casas i Carbó Conxa Bonet [email protected]

Escola Marinada Belén Varela [email protected]à IES de Pallejà Jaume Boronat [email protected]

Escola L’Oreig Josep M. Ros [email protected] de Mar Institut Joan Corominas Victòria Navarro [email protected]

Institut Euclides Joan Ariaca [email protected] Prat de Llobregat IES Illa del Banyols Carles Mora [email protected]

IES Salvador Dalí Pilar Rigol [email protected]

56

IES Estany de la Ricarda José Luis Isidro [email protected] Ribera Baixa Miquel de la Torre [email protected] Doctor Trueta Carles Rosique [email protected] Baldiri Guilera Ascensión Lamora [email protected] de Déu del Carme M. Dolors Cuevas [email protected] Seda Alicia Ventura [email protected] Senyora del Mar - García Lorca Jordi Cuadrado [email protected]

Premià de Dalt IES Valerià Pujol Gustavo Iduriaga [email protected] Escola Alfred Mata Saturnino Domínguez [email protected] IES Lluís Companys Gené Gordó [email protected]

IES Palau Ausit José Alfaro [email protected] Mas Carmen Gracia [email protected] Gabriel José Luís Gutiérrez [email protected]

Sabadell IES Agustí Serra Jesús Picón (director),Loli Moreno (AMPA) [email protected]

IES Arraona Núria Coll [email protected] del Vallès Montse Vilajosana [email protected] Ferran Casablancas Toni Espuny (director),

Josep López (AMPA) [email protected] Joan Oliver Pere Prats [email protected] Les Termes Jordi Bonmassip (director),

Puri Lázaro (coord. pedagògica) [email protected] Miquel Crusafont Enrique de Miguel [email protected] Pau Vila Pilar Benavente [email protected] Ribot i Serra Isabel Morente [email protected] Jonqueres Narcís López [email protected] de l’Escola Industrial Alfons Higuero, Ferran Hidalgo [email protected] Sant Nicolau Jordi Clapés [email protected]·legi Mare del Diví Pastor M. Teresa Termens [email protected]·legi Sant Joan Bosco Mati Hernández [email protected] Pia de Sabadell Joan Vila [email protected]

Sant Adrià de Besòs IES Sant Adrià Elvira Fernández [email protected] Fòrum 2004 David Freixas [email protected] Gabriel Jesús Checa [email protected] Ntra. Senyora de l’Esperança Manuel Royo [email protected]úrbula Jordi Garcia Olba [email protected] de Déu Raquel Garcia [email protected]

Sant Andreu de la Barca IES Montserrat Roig Lucas Vicente [email protected] Boi de Llobregat IES R. Casanova José Luis Clemente [email protected]

IES Marianao Joan Vives [email protected] Rubió i Ors Asunción Cortés [email protected] Camps Blancs Conxita Roig [email protected] Ítaca Lucas [email protected]ó Llor Mikel Martín [email protected]

Sant Feliu de Codines SES Carrasco i Formiguera Ferran González 938 662 570Sant Feliu de Llobregat IES Martí Dot Manuel Rego [email protected]

IES Olorda Josep Molas [email protected] Just Desvern IES Sant Just Toni Serrallonga [email protected] Llorenç Savall CEIP Josep Gras Dolors Pallàs [email protected] Quirze de Besora SES Sant Quirze Carolina Querol ses-santquirzedebesora@

centres.xtec.esSant Sadurní d’Anoia Escola Intermunicipal del Penedès Lluís Massana iesintermunicipal@

centres.xtec.esEscola Sant Josep Joan Amat [email protected] del Carme Josep M. Batalla [email protected]

Sant Vicenç dels Horts IES Frederic Mompou Mercedes Falcón [email protected] Gabriela Mistral Montserrat Colomer [email protected] Salesians Sagrat Cor Manuel Villares [email protected]

Santa Coloma de Gramenet Ajuntament Rita Farreres [email protected] Eulàlia de Ronçana IES Vall del Tenes Pilar Gros Rocabert [email protected] CEIP Esteve Barrachina Neus Canyelles [email protected]

CEIP Miquel Utrillo Àngel Bermejo [email protected]úria IES Mig-món Ramon Ferrer [email protected] IES Can Jofresa Jordi Martín [email protected]

IES Cavall Bernat Jordi Martín [email protected] Egara Jordi Martín [email protected] Montserrat Roig Jordi Martín [email protected] Nicolau Copèrnic Jordi Martín [email protected] Sta. Eulàlia Jordi Martín [email protected] Torre Del Palau Jordi Martín [email protected]·legi Joaquima de Vedruna Maribel Garreta [email protected]

57

Col·legi Vedruna Enric Mateu [email protected]·legi Martí Manel Miguel [email protected]·legi El Cim Cinta Baldó [email protected] de Documentació i Educació Ambiental Salvador Pérez [email protected]

Tiana CEIP Lola Anglada Enric Coll [email protected]ó Ajuntament Maria Villegas Jiménez

(coord. Dep. Joventut i Infància) [email protected] IES Torredembarra Josep A. Altemir [email protected]

IES Ramon de la Torre Josep M. Fortuny Casas [email protected] IES Joaquim Bau Manel Pla [email protected]

IES de l’Ebre Àngel Aznar [email protected] Ajuntament Ramon Sala, Cesca Morera [email protected] Escola Taller Viladecavalls David [email protected] IES Miramar Emili Goñi [email protected]

IES Torre Roja Antònia Martínez [email protected] Josep Mestres M. Jesús Cuevas [email protected] Sales Joan Monpó [email protected]

Vilafranca del Penedès IES Alt Penedès Josep M. Llopart [email protected] Eugeni d’Ors Rosa Maria Mestres [email protected] Milà i Fontanals Ferran Paredes [email protected]·legi El Carme - Sant Elies Rosabel Vendrell [email protected] Montagut Carme Gallemí [email protected]·legi Sant Josep i Santa Anna Mercè Usón [email protected]

Vilanova del Camí CEIP Pompeu Fabra Joan Ramon 938 060 111CEIP Joan Maragall Jaume Ferrer 938 036 839IES Pla de les Moreres Rafa Carmona 938 041 950

58

CHIETIMUNICIPI TELÈFON PERSONA DE CONTACTE CONTACTE

ITC SpaventaATESSA 0872 865696 Prof. Ulacco [email protected] MarinoCASOLI 0872 993107 Prof.ssa Della Morgia [email protected] Scientifico VoltaFRANCAVILLA AL MARE 085 817251 Prof.ssa Giandomenico [email protected] EinaudiORTONA 085 906 5996 Prof. Palazzo [email protected] Nautico AcciaiuoliORTONA 085 9067958 Prof. ssa Capotosto, Prof. De Iure [email protected] MarchitelliVILLA SANTA MARIA 0872 940525 Prof. Fioriti [email protected] Classico G.B VivoCHIETI 0871 322689 Prof.ssa Gentili [email protected] Scientifico MasciCHIETI 0871 65979 Prof. De Lucia [email protected] Magistrale GonzagaCHIETI 0871 41529 Prof.ssa Gentili [email protected] di Stato L. Di SavoiaCHIETI 0871 348253 Prof. Colonna [email protected] Geometri GalianiCHIETI 0871 404770 Prof.ssa Molinaro, Prof. Santoro itcg_galiani@itcg_galiani.itITC De SterlichCHIETI SCALO 0871 565351 Prof.ssa Di Domenico [email protected] PomilioCHIETI SCALO 0871 565731 Prof.ssa D’Alonzo [email protected] d’Arte N. Da GuardiagreleCHIETI 0871 321061 Prof. Maccarone [email protected] Classico V. Emanuele IILANCIANO 0872 72 85 67 Prof. Cefalo [email protected] Scientifico GalileiLANCIANO 0872 40268 Prof. Libertini [email protected] Magistrale De TittaLANCIANO 0872 714380 Prof. Di Tullio [email protected] FermiLANCIANO 0872 716379 Prof. Tosti [email protected] di Stato Da VinciLANCIANO 0872 702934 Prof. Marcocci [email protected] De GiorgioLANCIANO 0872 712759 Prof.ssa Taurisani [email protected] d’Arte PalizziLANCIANO 0872 712219 Prof. Tupone [email protected] comprensivo SpataroGISSI 0873 944824 Prof. Litterio [email protected] MattioliSAN SALVO 0873 344462 Prof. Borrelli [email protected] Agrario RidolfiSCERNI 0873 919097 Prof. Tiberio [email protected] Classico + I. d’Arte PudenteVASTO 0873 367425 Prof. Compagnoni, Prof. Acquarola [email protected] Scientifico MattioliVASTO 0873 60919 Prof.ssa Scarpa [email protected] Magistrale PantiniVASTO 0873 367373 Prof. Santulli [email protected] PalizziVASTO 0873 367114 Prof. Crippa, Prof.ssa Longhi [email protected] di Stato MatteiVASTO 0873 361455 Prof.ssa Esposito, Prof.ssa Serafini [email protected] MarinoGUARDIAGRELE 0871 809301 Prof.ssa Guidotti, Prof.ssa Orsini [email protected]

59

TALLINNCENTRE PERSONA DE CONTACTE ADREÇA ELECTRÒNICA WEBGustav Adolfi Gümnaasium Helina Reino [email protected] www.gag.tln.edu.eeJakob Westholmi Gümnaasium Rando Kuustik [email protected] www.westholm.tln.edu.ee

[email protected]äe Üldgümnaasium Mariann Gilden [email protected]äe Põhikool Mare Salu [email protected] www.rahumae.tln.edu.ee

[email protected] HK Kullo Anu Kallavus [email protected] www.kullo.eeTallinna Inglise Kolledz Kersti Lepassaar [email protected] www.tik.edu.ee

[email protected]

Liivalaia Gümnaasium Marju Kari [email protected] www.liivalaia.eeTallinna Mustamäe Tiiu Saava; Malle Solnson [email protected] www.mg.edu.eeGümnaasium [email protected]

[email protected]@mail.ee

Tallinna Noorte Loodusmaja Malle LuigeLada Mehikas [email protected] www.nnm.ee

Tallinna Prantsuse Lütseum Sirje Tekko [email protected] www.tpl.edu.eeMarge Väli [email protected]

[email protected] Reaalkool Heli Stroom [email protected] www.real.edu.eeRistiku Põhikool Ave Loigu [email protected] www.ristiku.tln.edu.ee

[email protected] Üldgümnaasium Ülle Vänto [email protected] www.tylg.tln.edu.ee

Saila Sildaru [email protected]@tylg.tln.edu.ee

Vanalinna Hariduskolleegium Tiia Kalju [email protected] [email protected]

Tallinna 32.Keskkool Tiiu Niidas [email protected] www.32kk.edu.ee

Escoles russes

Ehte Humanitaargümnaasium Ljubov Suslova [email protected] www.ehte.tln.edu.eeLasnamäe Gümnaasium Svetlana Alhassova [email protected] www.lasgy.tln.edu.ee

[email protected] Mustjõe Gümnaasium Oksana Voltskova [email protected] www.mustjoe.tln.edu.eeTallinna Pae Gümnaasium Viktoria Zelenskaja

Maria Oja [email protected] www.pae.tln.edu.eeTallinna Õismäe Vene Liudmila Simasko [email protected] www.oisyld.tln.edu.eeGümnaasium [email protected] Gümnaasium Nadezda Rõzõhh [email protected] www.valdeku.tln.edu.ee

[email protected]

60

˘

˘

˘

˘ ˘

CH I ETI TALLINN

CATALU NYA

Hi participen els ajuntaments de - agendaescolar.diba.cat · Per tercer any consecutiu tenim la...

Documents

Transcript of Hi participen els ajuntaments de - agendaescolar.diba.cat · Per tercer any consecutiu tenim la...