7/24/2019 H.ESPAA T.2

1/13

El sexenni democrtic (1868-1874):

Causes del fi del regnat dIsael II!"a #loriosa:

- Crisi financera (1840-1860):$ ni%ell euro&eu 'i 'a un creixement es &rodueix la &roducci de la xarxa deferrocarrils im&ulsada &rinci&alment &er in%ersions estrangeres* $+uesta xarxa generar falses ex&ectati%es ,a

+ue no arriar a ser mai rendile i a conse+.ncia 'i 'aur una gran caiguda daccions de la orsa*

- Crisi industrial/ fam de cot/ guerra de secessi dels EUA (1861-186): "a industria t.xtil &ionera dEs&an/a i

Catalun/a t0 una forta crisi &er no tenir mat.ria &rima &er &roduir ,a +ue a causa de la guerra dels E$ es talla

la im&ortaci de cot*

- Crisi de su!sist"ncia: 2er3ode de males collites +ue tindr una forta re&ercussi en la classe aixa (&agesos m0s

&ores) ,a +ue a conse+.ncia da+uesta acumulaci de males collites es &rodueix una gran fam &el augment del

&reu dels aliments*

- Crisi #ol$tica/ el #acte d%&stende (186'):En els ltims an/s del regnat d5Isael II a mesura +ue els go%erns

unionistes i la reina mateixa es troa%en cada %egada m0s des&restigiats el 2artit 2rogressista %a comenar a

acostar-se al demcrata &er &re&arar la caiguda de la reina acom&an/ant-los a l5exili* $l 1866 a+uesta creixent

o&osici a la monar+uia isaelina %a com&ortar +ue es &ort0s a terme el 2acte d5stende* Els l3ders demcrates

&rogressistes i re&ulicans exiliats signaren a+uest acord en la ciutat elga d5stende +ue recollia l5acord de

derrocar a la reina i instaurar un nou r.gim asat en el sufragi uni%ersal i el reconeixement de totes les lliertats

ci%ils (seguint un model democrtic)* $ls mesos &osteriors s5afegirien a l5acord els unionistes al 1868 (des&r0s de

la mort d559onnell) alguns moderats i una &art dels l3ders de l5exercit* Era e%ident la im&o&ularitat de la reina

acusada de no com&lir &lenament am les se%es oligacions reials i d5afa%orir sem&re als moderats*

a loriosa (setem!re de 1868):a ser un alament militar de la flota situada a Cadis +ue %a estar acom&an/at

d5altres realit;ats &els militants demcrates i re&ulicans a algunes de les &rinci&als ciutats* Els militars sule%ats

(2rim ecollia les &rinci&als

demandes demcrates (sufragi uni%ersal lliertats &lenes***)* ?entre a les &rinci&als ciutats a&areixien ,untes

(1875) Alfons

XII/ La(1871) Amadeu de (1873-187) La !rimera(18$8) La

7/24/2019 H.ESPAA T.2

2/13

re%olucionries i es restaleix la mil3cia* @inalment Els militars sule%ats derrotaren a les tro&es en%iades &el

go%ern i la reina 'agu0 de &artir ca& a l5exili*

$l 1868 el general =o&ete l3der del &artit &rogressista ,unt am el recol;ament de

7/24/2019 H.ESPAA T.2

3/13

$l 187K $madeu de e&lica (falta de su&ort) &er resulta%a in%iale &lante,ar-se l5elecci d5un nou rei* Isael II esta%a descartada i el

seu fill $lfons tenia tan sols 1 an/s*

"5a&ro%aci de la >e&lica sor&rengu0 a la societat es&an/ola ,a +ue al ca&da%all els re&ulicans eren una minoria*

"a societat es&an/ola es mostr di%idida da%ant el nou r.gim:

- Els mateixos re&ulicans esta%en di%idits* "a ma,oria dels di&utats eren del ,artit e#u!lic. ederal &artidaris

d5organit;ar l5Estat com una federaci lliure de cantons (agru&acions lliures de ciutats)* na minoria eren

re#u!licans unitaris &artidaris de la unitat de l5Estat* =ots els di&utats re&ulicans a&ostaren de moment &er

mantenir un model de >e&lica unitria (centralista) encara +ue molts militants federalistes lluitarien &er

instaurar una >e&lica @ederal realit;ant insurreccions armades a les seues ciutats el +ue causaria el fracs del

r.gim*

Els &rogressistes i demcrates acce&taren la >e&lica am la condici de +u. es mantingues unitria &er

&rom&te aandonaren l5escena &ol3tica* 9altre anda els sector m0s conser%adors!moderats es %an mantenir al

marge ignorant la re&lica &er a &re&arar la estauraci or!nica2

$m a+uesta situaci de com&leta degradaci &ol3tica* El go%ern d5Estanislao @igueras con%oc les eleccions de maig

de 187K a corts constituents en les +ue sols &artici&aren els >e&ulicans @ederals (no es &resenta%en ni moderats ni

demcrates ni re&ulicans unitaris) otingueren una am&la ma,oria asoluta* "es no%es corts redactaren el &ro,ecte de

Constituci @ederal de 187K (no sarria a a&ro%ar):

- Es&an/a es di%idia en 17 estats federals*-

7/24/2019 H.ESPAA T.2

4/13

"es llargues discussions sore la constituci %an fer-se am Estanislao @igueres +ue o&t &er aandonar* El seu

successor %a ser @rancesc 2i i ?argall tam0 re&ulic federal* "es ases del &artit re&ulic federal cansades

d5es&erar o&taren &er &roclamar la >e&lica @ederal Gdes de aixH desafiant al go%ern i reclamant millores socials*

Els cantons alats es troa%en a $ndalusia ?rcia i al.ncia* 2i i ?argall inca&a d5en%iar l5exercit contra els seus

&ro&is militants o&t &er dimitir* LicolOs e&ulic unitari es

dedic durant els seus tres mesos de &resid.ncia a reforar l5exercit recu&erant el sistema de +uintes (+ue el go%ern

@igueras 'a%ia eliminant a&ro%ant un ex.rcit de %oluntaris am un sou m0s alt)* En gener de 1874 +uan el &arlament

s5o&os a Castelar a+uest dimit3 i es &rodu3 el co& d5Estat del #eneral 2a%3a* El general ofer3 a Castelar seguir &residint

el go%ern &er a+uest renunci &assant a go%ernar el #eneral estauraci Nornica (187-1DBK):

7/24/2019 H.ESPAA T.2

5/13

9es&r0s de la &roclamaci de ?art3ne; Cam&os

7/24/2019 H.ESPAA T.2

6/13

Torn de partits (18811909):

COno%as tenia clar +ue el gran &rolema de leta&a dIsael II 'a%ia sigut la tend.ncia dels &artits a aca&arar el &oder el

+ue oliga%a a lo&osici a recrrer a lex.rcit* Com a manera de resoldre-'o el &ro&i COno%as %a acce&tar +ue en el

moment+ue 'i 'aguera una o&osici &rou slida 'auria de cedir-li el &oder &ac3ficament el +ue su&osaria l5inici del

torn de &artits*

En 1881 sencet Gel tornH: el re&artiment del &oder entre els dos partits dinstics +ue eren el &artit Conser%ador

de COno%as (antics moderats) i el &artit "ieral de e&ulicans en &ossiilitar-se una gran crisi &ol3tica*

En a+uest context COno%as i

7/24/2019 H.ESPAA T.2

7/13

&roteccionisme* -

El #artit li!eral (e&ulic

>adical de "erroux i el 2artitd5ni >e&ulicana $utonomista de Nlasco IOTe;* Els nous &artits re&ulicans

(els de "erroux i Nlasco IOTe;) eren #artits @de masses?+ue com&artien la mateixa ideologia anticlerical i

&o&ulista +ue triomfa%a entre els orers*

- *ocialistes: El mo%iment orer esta%a disgregat i era ma,oritriament anar+uista &er anaren a&areixent

xicotets nuclis socialistes a les ;ones industrials i mineres i a les &rinci&als ciutats* $ difer.ncia dels anar+uistes

els socialistes o socialdemcrates &er o&taren &er no GaccelerarH el &roc0s ca& a la re%oluci* 2referiren

ada&tar-se al sistema fundant #artits i sindicats 3ue lluitaren des de dins del sistema &er millorar la

situaci de la classe orera*

- acionalisme !asc: el nacionalisme asc modern %a sorgir en la d.cada de 188F a &artir dels contactes delsseus &romotors am el catalanisme +ue els %a animar a e%olucionar ca& a un nacionalisme m0s radical +ue

discutia la unitat d5Es&an/a aandonant el carlisme i la seua idea de reim&lantar els furs* El &romotor del

modern nacionalisme asc %a ser *a!ino Arana fundador en18 del , (,artit acionalista asc)2 El

2LN sorgeix com un &artit re&resentatiu de la urgesia Nasca emergent tot i +ue %a tindre tam0 molt

d5.xit entre el cam&erolat ,a +ue ado&ta%a algunes de les idees si+ues del carlisme com el catolicisme*

=am0 es asa%a en el 5o+inisme defensant la su&erioritat de a Graa ascaH (antillieral)*

- Anar3uisme:&osa &er da%ant de tot la lliertat i l5autonomia indi%idual* "5indi%idu 'a de ser lliure d5oeir o

desoeir a un go%ernP 'a de &osseir els mit,ans necessaris &er assegurar-se la seua su&er%i%.ncia -terra

ferramentes* Com +ue no creien en els estats ni en els go%erns els anar3uistes eren enemics de la #ol$tica i

7/24/2019 H.ESPAA T.2

8/13

mai no fundaren ca##artit i generalment no +ota+en mai* "a forma d5im&ulsar la re%oluci &assa%a doncs

&er difondre les seues idees des de &eridics i llires lluitar des dels sindicats &els drets dels trealladors i en

alguns moments &er Gl5acci directaH organit;ant-se am armes i cometent atem&tats o atracaments*

"a guerra de Cua (18D-18D8) i la crisis de 18D8:

Cua era una regi molt im&ortant des del &unt de %ista econmic*9e fet EE tenia un inter.s descarat &er controlar

Cua i ,a li 'a%ia &lante,at a Es&an/a com&rar lilla* Els go%erns es&an/ols tenien una mentalitat colonial res&ecte

de Cua en la +ual s=a#lica+en lleis es#ecials #er tal d=e5#lotar les seues ri3ueses en !enefici de la metr#oli2

$ran;els es&ecials e%ita%en la lliure entrada dels &roductes americans en Cua de manera +ue &roductes com el

t.xtil catal o el lat castell mono&olit;a%en el mercat cu* "a &rimera guerra de Cua la dels 1F an/s (1868-

1878) %a demostrar la fora dels inde&endentistes +ue oligaren a ?art3ne; Cam&os a negociar* En acaar la

guerra &er la situaci de l5illa a &enes %a millorar i encara +ue desa&aregu0 l5escla%itud negres i mulats encara es

troa%en marginats i s5uniren massi%ament als inde&endentistes*El lider inde&endentista Cu era Uos0 ?art3 (fundador del ,artit e+olucionari de Cu!a)2 En 18D6 CBno+as

nomena com a ca#it. general a 7aleriano eDler 3ue inici. una t.ctica molt dura contra les guerrilles la +ue es

coneix com a Greconcentraci? de eDler: Com +ue els reels domina%en el cam& am el su&ort dels cam&erols es

for. el des#laament de tota la #o!laci a les ciutats i forts controlats #els es#anDols de manera +ue tots els +ue

desoeSen eren considerats reels* @ou una &ol3tica totalment contra&roduent ,a +ue &rodu3 un genocidi* Vuan

7/24/2019 H.ESPAA T.2

9/13

necessitat dim&ulsar el &a3s modernit;ant l5economia la societat i la &ol3tica* El regeneracionisme no +uall

en l5a&arici d5un nou &artit i de fet tots els #artits ado#taren el regeneracionisme o almen/s una &art de les

seues &ro&ostes* El &rinci&al efecte &ol3tic de la crisi %a ser el reforament dels #artits d=o#osici:

es&ecialment el nacionalisme catal &er tam0 el asc els re&ulicans i els socialistes* "a crisi del D8 a m0s

%a marcar una greu crisi en els dos grans &artits en desa&ar.ixer els dos grans l3ders: COno%as mor en

18D7 i u&tura entre lex.rcit i els sectors m0s cr3tics de la societat: "ex.rcit es %a troar al centre de la discussi

sore les cul&es del desastre* ?entre +ue &art de la societat cul&a%a als militars ona &art de l5exercit cul&a%a

als &ol3tics GlieralsH* 2erdudes les colnies els militars s5assignaren el &a&er de defensors de la &tria unida

front a la fora creixent dels nacionalistes* Es &ot dir +ue da%ant del fracs en el exterior &restaren m0s atenci

a la situaci interna del &a3s i retorna l=inter+encionisme militar en la &ol3tica*

Crisi de la restauraci(10-19H) :

-*etmana tr.gica de arcelona (,uliol de 10): Entre 1DFB i 1DF4 com a reacci a la &.rdua de Cua Es&an/a

comen a negociar am @rana la di%isi de ?arroc -un dels &ocs territoris africans +ue seguien inde&endents- en

dues G;ones dinflu.nciaH* $ Es&an/a se li assign la ;ona del >if el territori muntan/s del nord del &a3s +ue

tenia &oc inter.s econmic* Lo es &rodu3 una ocu&aci efecti%a sin uns &actes am els l3ders nadius +ue &ermeteren

encetar una ex&lotaci del territori i alguns assentaments de &olaci* E%identment fou una ocu#aci #ensada #er

recu#erar #restigi internacional,a +ue la rendiilitat econmica era molt discutile*

"5ocu&aci fou astant &ac3fica fins +ue en 1DFD es %a &roduir un atac marro+u3 contra unes mines de

ferro ex&lotades &er es&an/ols (&ro&ietat duns aristcrates)* $+uest incident &ro%oc la inter%enci de algunes

unitats de reser%istes* Els reser%istes eren ,o%es +ue ,a 'a%ien fet el ser%ei militar i +ue en a+uesta .&oca

acostuma%en a troar treall casar-se i tindre fills r&idament -recu&erant el tem&s &erdut* "a crida als reser%istes %a

remoure el record del desastre del D8 i al &rotestes &o&ulars i un intent de %aga general &er socialistes i

anar+uistes* Es %a unir el fet +ue su&osa%a un greu &rolema &ersonal &er als reser%istes i les seues fam3lies am el

fet +ue ona &art de la societat de la .&oca no entenia l5inter.s de fer una guerra &er defendre uns interessos

econmics &articulars -les mines del >if* El 18 de ,uliol siniciaren es&ontniament les &rimeres &rotestes al &ort de

Narcelona*

7/24/2019 H.ESPAA T.2

10/13

setmana tr.gica es &roduSren 78 morts i 8F edificis religiosos -esgl0sies con%ents i escoles (anticlericals)

l&es'lsia era o#ertament monr*uica i antio#rera+ o!osada als anar*uistes o socialistes i

!rote'its !els !atrons,

a setmana tr.gica don. lloc a una dura re#ressi +ue no faria m0s +ue agreu,ar les tensions a Narcelona*

C o m & o r t a l e x e c u t a m e n t d e rancesc errer i uardia* "a seua execuci &ro%oc un escndol internacional

+ue don lloc a la caiguda del go%ern conser%ador de ?aura*

Crisi del 11': En 1D14 comen la &rimera #uerra ?undial +ue dur fins 1D18* Encara +ue Es- &an/a no

&artici&a%a la guerra %a di%idir la societat es&an/ola entre els GgermanfilsH +ue dona%en su&ort a $leman/a i

els seus aliats (els sectors m0s conser%adors) i les+uerra+ue era GaliadfilaH* 2er lefecte m0s im&ortant %a

ser una im&ortant ex&ansi econmica,a +ue Es&an/a aastia als &aSsos en guerra* $ &ro%oc una ex&ansi

im&ortant de la industria am forts eneficis &er als &ro&ietaris industrials i agraris &er &er altre costat

&rodu3 una forta inflaci (&u,ada de &reus)* $ don lloc a fortes tensions socials #ro+ocades #er l%increment

de la carestia de la +ida2 ?entre les grans em&reses i terratinents amassa%en grans fortunes la resta de la

societat s5em&oria* "a situaci es torn. e5#losi+a a #artir de 11' +uan esclaten un seguit de conflictes:

- 9ins de l5ex.rcit es crearen les Iuntes de defensa: agru&acions doficials +ue fent el &a&er d5un sindicat

reclama%en millors salaris i ascensos m0s r&ids* "a&arici de les ,untes %a fer e%ident +ue l%e5"rcit #atia un

greu #ro!lema de macrocef.lia: 'i 'a%ia un oficial &er cada* "enfrontament am els ofici- als &ro%oc un

can%i de go%ern* Eduardo 9ato( conser%ador)*

- Com a reacci al tancament del &arlament els di&utats d5o&osici no dinstica (nacionalistes re&ulicans i

socialistes) organit;aren l5assem!lea de #arlamentaris* I tractaren d5aliar-se am l5ex.rcit &er +ue els doni

su&ort &er regenerar el &a3s* "5ex.rcitno els a,ud i la gurdia ci%il els %a dissoldre*

- "a CJ i la UJ acordaren realit;ar una +aga general en agost de 1D17 +ue %a ser un .xit a les grans ciutats i

;ones industrials &er finalment el go%ern &rengu0 el con trol i tanc als l3ders sindicals* "a %aga mostr les

difer.ncies entre els socialistes +ue %olien una %aga &ac3fica +ue a,udes als &artits d5o&osici -re&ulicans i

nacionalistes a &u,ar al &oder i la CL= +ue %a muntar arricades i s5enfront a la &olicia* Els anar+uistes

%an %eure l5actuaci de la #= com una traSci i es reforaren en la idea de +ue 'a%ien d5actuar tots sols i

a&ostar &er %agues re%olucionries* (moilit;aci torn de &artits)*

Crisi final del sistema de la restauraci (11-19H): la %aga de 1D17 %a ser%ir &er encetar una no%a onada

de %agues -em&entades &er la creixent inflaci- al'ora +ue creixia el &oder sindical* El triomfde la >e%oluci

>ussa de 1D17 i la crisi &ol3tica dels &artits dinstics feia &ar.ixer +ue la re%oluci era &ossile* Els

re&ulicans i socialistes guan/a%en m0s i m0s &o&ularitat i en 1DB1 sorg3 un nou &artit re%olucionari el ,artit

Comunista d=Es#anDa (,CE) format &er una xicoteta escissi del 2e%oluci >ussa* Els &rinci&als esde%eniments del &er3ode %an ser:

7/24/2019 H.ESPAA T.2

11/13

- a +aga de la Canadenca (11): "a Canadenca era una de les dues grans em &reses encarregades de la

distriuci d5electricitat en Narcelona* En a+uest an/ ex&uls a trealladors &er organit;ar un sindicat* Els

com&an/s organit;aren una %aga i uscaren el su&ort de la CL= ,a +ue es discutia el dret de sindicaci dels

trealladors* "a %aga dur 44 dies i d5acord am la CL= %a arriar a &aralit;ar com&letament tota la ciutat*

"a %aga %a finalit;ar am un triomf sindical i am la readmissi dels trealladors* $ &artir d5a+uest moment els

&a- trons comencen a organit;ar-se* Es crea la @ederaci 2atronal &er a comatre als sindicats i &ressionar al

go%ern &er a +ue endurir la seua &ol3tica*

- Els @anDs de ,lom? a arcelona (11-19H): la @ederaci &atronal %a decidir utilit;ar la %iol.ncia contra el

sindicalisme anar+uista* @omentaren l5a&arici d5un Gsindicat lliureH format &er trealladors d5ideologia carlina

&rxims als &atrons* Els GlliuresH ser%ien &er a fer d5es+uirols -reentant les %agues- i tam0 alguns actua%en

com a &istolers* $ m0s aconseguiren +ue sa&ro%0s la lei de fugues Xla llei de fugues &ermetia dis&arar a un

&res si intenta%a fugar-se*

7/24/2019 H.ESPAA T.2

12/13

7/24/2019 H.ESPAA T.2

13/13