Herència i transmissió dels caràcters

2
Glossari T3 Herència i transmissió dels caràcters Gàmeta: cèl·lula sexual haploide (n) d’un organisme pluricel·lular originada en el procés de meiosi a partir d’una cèl·lula germinal diploide (2n). Pot ser masculina o femenina (espermatozou i òvul en el cas d’animals) i en unir-se (fecundació) originen un zigot diploide (2n). Zigot: cèl·lula diploide (2n) resultant de la unió entre una gàmeta masculina i una gàmeta femenina en el procés de reproducció sexual. En multiplicar-se i desenvolupar-se, donarà lloc a un individu nou. Gen: 1. Fragment d’ADN que codifica per un caràcter. 2. Fragment d’ADN que porta la informació necessària per a la síntesi d’una proteïna. 3. Fragment d’ADN que porta la informació necessària per a la síntesi d’una cadena polipeptídica. Genoma: conjunt de gens o informació genètica d’un organisme. Caràcter: característica o tret observable en un individu que, generalment, ve determinada per un gen o conjunt de gens. *(Una persona pot presentar caràcters que no venguin determinats per gens, per la qual cosa no serien heretables. P.ex.: una persona que ha patit l’amputació d’una extremitat, una persona que s’ha tenyit el color dels cabells, etc.). Al·lel: cadascuna de les alternatives que pot presentar un gen que controla un determinat caràcter. Locus (plural loci): posició fixa que ocupa un gen sobre un cromosoma. Genotip: 1. Dotació de gens o al·lels que presenta un individu concret. 2. Conjunt de gens que posseeix un individu i que ha heretat dels seus progenitors. Fenotip: conjunt de característiques observables en un individu. El fenotip és el resultat de l’expressió del genotip modulada per l’acció de l’ambient (Fenotip = Genotip + Ambient). Gen dominant: al·lel que es manifesta en un fenotip, tant si es troba en homozigosi com en heterozigosi. Gen recessiu: al·lel que no es manifesta quan l’al·lel dominant està present, sinó que només es manifesta quan es troba en homozigosi. Homozigot (pur): 1. Individu que presenta tots els al·lels iguals per a un mateix caràcter. 2. Individu que presenta els al·lels per a un mateix locus idèntics. 3. Individu en el quals els al·lels dun gen són idèntics entre ells. Heterozigot (híbrid): 1. Individu que presenta al·lels diferents per a un mateix caràcter. 2. Individu que presenta els al·lels per a un mateix locus diferents. Herència intermèdia: tipus d’herència biològica en la qual els individus heterozigots presenten un fenotip intermig entre l’homozigot dominant i l’homozigot recessiu. Així doncs, no hi ha un al·lel dominant ni un al·lel recessiu, sinó que ambdós s’expressen amb la mateixa força. Codominància: tipus d’herència biològica en la qual l’individu expressa en el seu fenotip tant l’al·lel dominant com l’al·lel recessiu per a una determinada característica. Ambdós al·lels es manifesten simultàniament i el descendents heterozigots presenten trets d’ambdós progenitors.

Transcript of Herència i transmissió dels caràcters

Page 1: Herència i transmissió dels caràcters

Glossari T3 – Herència i transmissió dels caràcters

Gàmeta: cèl·lula sexual haploide (n) d’un organisme pluricel·lular originada en el procés de meiosi a

partir d’una cèl·lula germinal diploide (2n). Pot ser masculina o femenina (espermatozou i òvul en el

cas d’animals) i en unir-se (fecundació) originen un zigot diploide (2n).

Zigot: cèl·lula diploide (2n) resultant de la unió entre una gàmeta masculina i una gàmeta femenina

en el procés de reproducció sexual. En multiplicar-se i desenvolupar-se, donarà lloc a un individu nou.

Gen: 1. Fragment d’ADN que codifica per un caràcter. 2. Fragment d’ADN que porta la informació

necessària per a la síntesi d’una proteïna. 3. Fragment d’ADN que porta la informació necessària per

a la síntesi d’una cadena polipeptídica.

Genoma: conjunt de gens o informació genètica d’un organisme.

Caràcter: característica o tret observable en un individu que, generalment, ve determinada per un

gen o conjunt de gens. *(Una persona pot presentar caràcters que no venguin determinats per gens, per la qual cosa no serien heretables. P.ex.:

una persona que ha patit l’amputació d’una extremitat, una persona que s’ha tenyit el color dels cabells, etc.).

Al·lel: cadascuna de les alternatives que pot presentar un gen que controla un determinat caràcter.

Locus (plural loci): posició fixa que ocupa un gen sobre un cromosoma.

Genotip: 1. Dotació de gens o al·lels que presenta un individu concret. 2. Conjunt de gens que

posseeix un individu i que ha heretat dels seus progenitors.

Fenotip: conjunt de característiques observables en un individu. El fenotip és el resultat de l’expressió

del genotip modulada per l’acció de l’ambient (Fenotip = Genotip + Ambient).

Gen dominant: al·lel que es manifesta en un fenotip, tant si es troba en homozigosi com en

heterozigosi.

Gen recessiu: al·lel que no es manifesta quan l’al·lel dominant està present, sinó que només es

manifesta quan es troba en homozigosi.

Homozigot (pur): 1. Individu que presenta tots els al·lels iguals per a un mateix caràcter. 2. Individu

que presenta els al·lels per a un mateix locus idèntics. 3. Individu en el quals els al·lels d’un gen són

idèntics entre ells.

Heterozigot (híbrid): 1. Individu que presenta al·lels diferents per a un mateix caràcter. 2. Individu

que presenta els al·lels per a un mateix locus diferents.

Herència intermèdia: tipus d’herència biològica en la qual els individus heterozigots presenten un

fenotip intermig entre l’homozigot dominant i l’homozigot recessiu. Així doncs, no hi ha un al·lel

dominant ni un al·lel recessiu, sinó que ambdós s’expressen amb la mateixa força.

Codominància: tipus d’herència biològica en la qual l’individu expressa en el seu fenotip tant l’al·lel

dominant com l’al·lel recessiu per a una determinada característica. Ambdós al·lels es manifesten

simultàniament i el descendents heterozigots presenten trets d’ambdós progenitors.

Page 2: Herència i transmissió dels caràcters

Autosoma: és sinònim de cromosoma somàtic i fa referència a qualsevol cromosoma que no sigui

sexual

Cromosomes sexuals (heterocromosomes): cadascun dels cromosomes que determina el sexe d’un

individu. En l’espècie humana corresponen als cromosomes X i Y.

Herència lligada al sexe: tipus d’herència biològica en la qual els caràcters es transmeten lligats a un

gen situat en un cromosoma sexual (X o Y)

Herència lligada al cromosoma X: tipus d’herència lligada al sexe en la qual el gen que determina un

caràcter es troba en el cromosoma X.

Gens lligats: gens que es troben en el mateix cromosoma i que, per tant, s’hereten junts. Aquests

gens NO compleixen la 3ª Llei de Mendel.

Activitats pendents de corregir

Pàgina 51 Nº 1. Per què creus que la reproducció sexual està més estesa en les plantes que en els

animals?

Perquè com les plantes no poden desplaçar-se és més eficient utilitzar un tipus de reproducció on

només intervengui un progenitor.

Pàgina 51 Nº 2. Quins penses que són els avantatges i els desavantatges de les dues classes de

reproducció?

REPRODUCCIÓ ASEXUAL REPRODUCCIÓ SEXUAL

AVANTATGES Només fa falta un progenitor Ràpida (poc temps) i barata S’obtenen molts de descendents

Molta variabilitat genètica en els desendents. Gran capacitat d’adaptació dels individus

DESAVANTATGES Poca variabilitat genètica en els descendents. Poca capacitat d’adaptació dels individus

Fan falta 2 progenitors de sexe diferent Lenta (implica molt de temps) i cara Menor nombre de descendents

Pàgina 68 Nº 31. La reproducció sexual origina la variabilitat genètica necessària per a l’evolució de

les espècies. Com s’explica la variabilitat genètica en els organismes amb reproducció asexual com

els bacteris?

Per les mutacions espontànies que pateix el seu ADN durant el procés de replicació.