HAITI 2 Proposta Educativa Activitats Cat

8/8/2019 HAITI 2 Proposta Educativa Activitats Cat

1/14

1

Hait: Quan laterra tremolaLa Terra tremola sense parar, ja que les plaques que constituxen la seva escora

estan en continu moviment. Aix ha estat sempre i aix ser.

A vegades aquests tremolors sn ms forts i provoquen catstrofes humanes i

ambientals, per afecta tota la humanitat per igual? Per qu quasi sempre els que

ms pateixen les seves conseqncies sn els ms pobres? s qesti de mala sort?

Fem una breu anlisi i potser trobem respostes a aquests interrogants.

1. Com es produeix un terratrmol?

2. Una mica de Geologia

3. Qu sabem realment d'Hait?

4. Ms enll de l'emergncia

5. Un mn globalitzat que vol ajudar

5.1.Imagina si

5.2.Qu podem fer per a construir un nou Hait?

REUTERS/Eduardo Munoz - Courtesy of Alertnet.org


2/14

2

1. Com es produeix un terratrmol?

Si visiteu aquesta web, veureu com es produeix un terratrmol:

http://www.elpais.com/graficos/sociedad/produce/terremoto/elpgrasoc/20030122elpepu

soc_2/Ges/

Repassem el significat de diversos conceptes cientfics que aniran apareixent:

HIPOCENTRE per a diferenciar-ho de l' EPICENTRE

INTENSITAT per a no confondre amb MAGNITUD

ESCALA RITCHER i tamb ESCALA MERCALLI

Recomanem la web: http://www.angelfire.com/co2/elbows2

Aix, doncs hi ha zones del planeta amb major RISC de patir aquestes sacsejades que

ondulen la superfcie de la Terra com si fos la superfcie del mar, amb longituds de 6 a

9 metres i alades de 30 centmetres.

Per el lloc per si mateix no explica que siguin quasi sempre els ms pobres els que

pateixen en major grau les conseqncies dels terratrmols.

Ms informaci:


3/14

3

Els terratrmols, tamb anomenats tremolors, poden ser tremendament destructius;

s difcil imaginar que sen produeixen milers cada dia a tot el mn, generalment en

forma de petits tremolors.

Un 80 per cent dels terratrmols de tot el planeta es produeixen al llarg de la costa de

l'oce Pacfic, anomenat l"Anell de Foc" a causa de la preponderncia de l'activitat

volcnica que hi ha. La majoria dels terratrmols succeeixen en zones de falles, on

les plaques tectniques -les plaques de roca gegant que formen la capa superior de la

Terra- xoquen o llisquen unes contra altres. Aquests efectes solen ser graduals i

imperceptibles en la superfcie; no obstant aix, un immens estrs pot acumular-se

entre plaques. Quan aquesta tensi s'allibera rpidament, envia vibracions massives,

anomenades ones ssmiques, sovint a centenars de quilmetres a travs de la roca i

fins a la superfcie. Altres terratrmols poden succeir molt lluny de les zones de falles

quan les plaques s'estiren o comprimeixen.

Els cientfics assignen una qualificaci als terratrmols de magnitud sobre la base de

la fora i la duraci de les ones ssmiques. Un terratrmol de 3 a 5 es considera de

menor importncia o de la llum, un de 5 a 7 s de moderada a fort, un de 7 a 8 s

major, i un de 8 o ms, s gran.

Com a mitjana, un terratrmol de magnitud 8 es produeix en algun lloc cada any,

produint prop de 10.000 morts. La caiguda d'edificis ns la principal causa, per la

destrucci es veu sovint agreujada per esllavissades de fang, incendis, inundacions o

tsunamis. Tremolors ms petits, que generalment es produeixen en els dies segents

a un gran terratrmol, poden complicar els esforos de rescat i causar ms mort i

destrucci.

Font: National Geographic

http://environment.nationalgeographic.com/environment/natural-disasters/earthquake-

profile.html

2. Una mica de Geologia

Localitzeu en el mapa de la segent pgina els llocs on es concentren el nombre

ms gran d'erupcions i terratrmols. Veureu que aquests llocs coincideixen amb

els contorns de les plaques tectniques.


4/14

4

Marqueu amb punts d'un color els terratrmols.

Marqueu amb punts d'un altre color els volcans.

Traceu amb lnies les zones on coincideixen les plaques tectniques

Hi ha coincidncies? Per qu?


5/14


6/14

5

3. Qu sabem realment dHait?

Llegiu amb atenci aquestes dues notcies aparegudes a la premsa d'aquests

ltims dies.

Hait es pot considerar el pas ms pobre de tota Amrica. Els indicadors socials i

econmics colloquen a Hait en llocs descendents darrere d'altres pasos en vies en

desenvolupament de baixos ingressos (particularment en l'hemisferi) des dels anys

80. Hait est en la posici 150 de 177 pasos en l'ndex de Desenvolupament Hum

de l'ONU.

Aproximadament un 70% de la poblaci viu en la pobresa. Prop del 70% dels haitians

depn de l'agricultura de subsistncia a petita escala i hi dedica gaireb les dues

terceres parts de la poblaci econmicament activa. El pas ha tingut molt pocs llocs

nous de treball des que el president Ren Prval va prendre possessi al febrer del

2006, encara que l'economia informal est en creixement.

La pobresa resulta extrema en gran part de la poblaci, tant que els seus ingressos

no els aconsegueix per adquirir una mica d'arrs o altres aliments bsics, la qual cosa

ocasiona seqeles de desnutrici i altres mals fsics.

Tres quartes parts del territori haiti estan constitudes per sls muntanyosos, i les

planes estan formades per terres desforestades i actualment estrils. La causa

principal de l'empobriment del territori s l'explotaci forestal excessiva per a una

poblaci degut a laugment de la demanda de llenya i fusta, la qual cosa ha provocat

l'erosi del sl i una tremenda escassetat d'aigua potable.

Un factor extra que podria fer que l'economia no millori s la falta d'empenta per part

dels professionals, perqu es creu que un 80% dels haitians amb nivells educatius

elevats han emigrat a la cerca d'altres alternatives promovent la fuga de cervells.

Tamb s important assenyalar la forta emigraci illegal cap a la Repblica

Dominicana a travs de la frontera. Encara que el seu carcter informal no permet un

clcul precs, la poblaci immigrant haitiana en la naci vena s'estima en ms d'un

mili de persones.

Font: Wikipedia

http://es.wikipedia.org/wiki/Hait%C3%AD


7/14

6

La pobresa agreuja les catstrofes naturals

Els sismes i altres catstrofes naturals no sn selectius ni discriminatoris. Es

presenten sense previ avs i aleatriament. Les seves conseqncies, en canvi, sn

clarament molt ms dramtiques all on la pobresa ja s causa de moltes desgrcies.

El sisme a Hait s una altra demostraci d'aquesta relaci lgica, que no acceptable.

Hait s el pas ms pobre de tota Amrica Llatina i reuneix moltes de les

caracterstiques que condueixen a tants danys humans i materials. Xifres que no

podrem conixer amb exactitud perqu la reducci de les funcions de l'Estat, i

aquesta seria la primera caracterstica, porta a qu aquest ni pugui anticipar-se i que

difcilment pugui respondre.

La imposici del model neoliberal amb les seves poltiques d'ajust estructural i el lliure

comer, facilitant, per exemple, l'entrada massiva d'aliments importats, va arrunar i

desestructurar un pas que mai va poder recuperar-se del seu passat colonitzat. I el

camp haiti, s a dir, la majoria de la poblaci, va passar i passa per greus dificultats

per a viure en el medi rural. L'xode de milers de persones cap a les grans ciutats i el

seu apilonament en ciutats que no estan preparades per a multiplicar per deu els seus

habitants, com a Port-au-Prince, les situa en la vulnerabilitat.

Un ltim factor repetit en aquestes catstrofes sn els danys produts pels

despreniments de terres originats per la forta desforestaci que pateixen els boscos i

selves dels pasos del Sud. Les causes tamb les coneixem: la pobresa i falta de

fonts energtiques porta a una tala indiscriminada de boscos, que se suma a la

produda per a ampliar els monocultius d'exportaci (canya de sucre, en el cas d'Hait,

ara revalorada per al seu s com a agrocombustible).

La lluita contra aquestes caracterstiques que porten a la pobresa, i contra els seus

responsables, s el millor programa per a prevenir catstrofes.

Font: GUSTAVO DUCH GUILLOT, 14/01/2010 06:55http://www.publico.es/internacional/285448/pobreza/agrava/catastrofes/naturales

Per qu l'autor afirma que el millor programa per a prevenir catstrofes s lluitar

contra les causes que generen la pobresa?


8/14

7

4. Ms enll de lemergncia

Observeu els cmics segents:

Publicat a El Pas el 16/01/10 Publicat a El Pas el 19/01/10

Qu ens vol donar a entendre El Roto?


9/14

8

Arran de la situaci de denncia que fa El Roto, qu us suggereix el text

segent?

Les imatges ens estimulen a reaccionar i les noves tecnologies fan molt fcil ajudar.

Per Twitter circula el missatge Escriu HAIT i marca 90999 en el teu mbil per a

donar 10 dlars a la Creu Roja. En poques hores, un mili de persones als EUA van

enviar aquest text, aportant aix 10 milions de dlars que van ser carregats als seus

comptes telefnics i transferits a la Creu Roja. Aquesta organitzaci informa que els

fons que est rebent per a Hait superen els d'altres catstrofes. Les aportacions de

governs, institucions internacionals i empreses tamb han estat instantnies i

massives. Diners, medicaments, aliments, maquinria i personal especialitzat nofaltaran. El que faltar s la capacitat per a usar-los eficament. Desgraciadament,

l'experincia demostra que tamb decaur la voluntat de la comunitat internacional

per mantenir el suport a Hait una vegada que els morts estiguin enterrats, els orfes

desapareguin de les pantalles de televisi i els periodistes hagin marxat a cobrir

noves tragdies.

Font: Cinc consideracions Moiss Naim. El Pas. 17/01/10


10/14

9

5. Un mn globalitzat que vol ajudar

5.1. Imagina si

Aquesta informaci que llegireu no s una pellcula, s una realitat molt dura que

gaireb ning de nosaltres no ha viscut. Per, si estigussim all, qu farem?

Segons fonts de l'Oficina de Coordinaci d'Assumptes Humanitaris de Nacions Unides

(OCHA), la provncia ms afectada pels terratrmols s lOest, principalment les

ciutats de Port-au-Prince, Carrefour i Jacmel, amb una poblaci de 2,2 milions

d'habitants. El nombre de morts oscilla entre 50.000 segons fonts de l'OMS/PAHO, i

70.000 segons fonts oficials. S'estima que la poblaci afectada s de ms de3.725.000 persones, segons dades d'USAID's Famine Early System Network.

Moltes persones estan sortint de la zona afectada cap a altres zones del pas o cap a

Repblica Dominicana. Segons l'OIM unes 190.000 persones es troben en albergs

temporals (parcs, camps de futbol, etc.).

La majoria dels hospitals pblics i

privats que continuen en peu estan

saturats i no admeten ms pacients.L'atenci de ferits es fa de manera

informal entre vens, familiars i petits

grups de voluntaris de la Creu Roja

Haitiana. Segons l'OMS/PAHO

almenys 8 hospitals i centres de salut

han estat destruts. Els hospitals

pateixen tamb una manca de subministrament d'aigua. Autoritats locals informen que

moltes estacions de bombament no estan funcionant i que la xarxa de distribucid'aigua ha estat danyada.

En els primers dies desprs d'un desastre, les prioritats sanitries inclouen el

tractament de ferides traumtiques causades per l'enfonsament d'edificis o de

supervivents atrapats sota les runes i la prevenci d'infeccions d'aquestes ferides. Les

ferides ms comuns que causen els terratrmols sn tallades, contusions i fractures

simples. Per tamb sol haver-hi un nombre important de fractures mltiples o ferides

internes a causa del anomenat sndrome daixafada, que requereixen cirurgia,


11/14

10

transfusi i altres tractaments intensius.

I en els prxims dies, el major desafiament ser el control de malalties transmissibles

causades per la falta d'abastiment d'aigua potable i sanejament. A ms, el dany al

sistema de salut significa que el tractament que rebien persones amb VIH/SIDA,

diabetis o cncer, s'ha vist interromput.

L'activitat comercial no s'ha recuperat,

bancs i supermercats continuen tancats.

Els preus estan augmentant i molts

productes s'han de portar de Repblica

Dominicana. L'electricitat ha estat

interrompuda per a prevenir

electrocucions i incendis; la telefonia mbil

local ja funciona i les rdios locals tamb.

Font: informe Creu Roja

Ara imaginarem que el nostre poble o ciutat pateix una situaci semblant. Heu

format un comit de solidaritat, com els haitians i haitianes estan fent, i

estudiareu la vostra situaci i decidireu entre tots i totes quines accions posareu

en marxa des de les ms urgents i immediates, fins a les de ms difcil resoluci

i com us organitzareu.

Poseu-vos d'acord en el que fareu; entre vosaltres hi ha nens, nenes i persones

ancianes, i la distncia ms curta a una altra ciutat s de 400 Km.


12/14


13/14

12

5.2. Qu podem fer per a construir un nou Hait?

En paraules de Nick Dearden, director de la Campanya per a la cancellaci del deute,

Jubilee Debt:

"L'extrema pobresa d'Hait ha estat construda sobre segles d'injustcia perpetrats

contra el pas pel mn ric. s hora que la

nostra part del mn pagui el seu deute

amb Hait. Aix implica la cancellaci

total de tots els deutes d'Hait i una gran

concessi de fons. s completament

inadequat que institucions internacionals

com lFMI, el grau de responsabilitat del

qual sobre el deficient estat de la situaci

econmica actual a Hait s prou elevat,

facin nous prstecs lligats a ms

condicions perjudicials.

La JDC assenyala que un prstec no sols s una soluci errnia per a Hait, sin

tamb que els prstecs de lFMI van lligats a condicions. Entre les condicions actuals

figuren: pujada dels preus de l'electricitat, denegaci d'augments salarials per als

empleats del sector pblic exceptuant a aquells amb salari mnim i manteniment de

la inflaci al nivell ms baix possible. Aquesta organitzaci argumenta que Hait encara

est patint les conseqncies de les condicions que es van aplicar a la seva economia

en el passat.

Al 1995, Hait va ser pressionat per lFMI per a que redus els aranzels a les

importacions d'arrs d'un 35% al 3%. Com a conseqncia, entre 1994 i 2003 les

importacions van augmentar ms d'un 150%; i el 95% d'aquestes importacions

procedeixen dels Estats Units.

Publicat a El Peridico el 16/01/10


14/14

13

Si no es cancella el deute a Hait, quines conseqncies de futur tindr per a la

poblaci haitiana?

Penseu entre tots i totes quines accions podem fer des del centre, el barri, la

nostra ciutat per a recolzar la reconstrucci d'Hait tant des de limmediat i

urgent com a llarg termini.

Si voleu ms informaci sobre les

diferents accions que s'estan duent a

terme, podeu consultar les segents

webs:

http://www.quiendebeaquien.org

http://www.avaaz.org/es

http://www.msf.eshttp://www.cruzroja.es

http://www.intermonoxfam.org

HAITI 2 Proposta Educativa Activitats Cat

Documents

Transcript of HAITI 2 Proposta Educativa Activitats Cat