GUIÓ DEL TEMA 3 L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII

1. INTRODUCCIÓ.

� Antic Règim= concepte encunyat pels revolucionaris francesos.

� Canvi de Dinastia: suposa la substitució d’una dinastia per altra, però també la supremacia militar i dinàstica a nivell europeu dels Borbó sobre els Habsburg: esmentar les pèrdues que suposa per a Espanya aquesta nova situació.

� Reestructuració de la monarquia hispànica: ara podem parlar amb certa propietat del concepte d’Espanya, Estat espanyol (imposició del model castellà a la resta de territoris peninsulars, així i tot, no hi ha una UNITAT NACIONAL perquè hi ha les províncies exemptes (Navarra i els territoris bascos)

� Espanya convertida en una potència colonial i europea de segon nivell.

� Època de transició entre l’AR i el liberalisme del XIX.

� Reformisme borbònic de la primera meitat (centralització) i reformisme borbònic de la segona meitat (Despotisme il·lustrat de Carles III)

2. L’ESPANYA DEL ANTIC RÈGIM.

� DEMOGRAFIA ESTANCADA, hem d’explicar la demografia típica de l’Antic Règim = mortalitat i natalitat elevades, escàs creixement natural per què? Explicar les característiques de la TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA. Explicar el mecanisme de les CRISIS DE SUBSISTÈNCIA. Desequilibri de la població peninsular interior i perifèria.

� ABSOLUTISME MONÀRQUIC. Explicar la concentració de poder en el monarca, QUINS, i quines teories serien les que advoquen per l’absolutisme (Hobbes i Bousset)

� SOCIETAT ESTAMENTAL: desigualtat jurídica, immobilisme. Explicar la configuració dels diferents estaments i l’obtenció de la base econòmica de cada grup.

� ECONOMIA AGRARIA, RURAL I SENYORIAL. Sustentada en la propietat de la terra i l’apropiació de l’excedent per part dels privilegiats (Drets senyorials, repartiment del producte agràri, pàg. 75 del llibre de text, propietat vinculada i emfitèutica.).

a) Diferències de propietat i renda entre les diferents zones peninsulars: NORD, SUD, ZONA ORIENTAL MEDITERRÀNIA

� DEBILITAT DE LA INDÚSTRIA : preeminència del sistema gremial en els nuclis urbans (explicar l’estructura dels gremis), Treball domèstic, falta articulació MERCAT NACIONAL (vies de comunicació inexistents o escasses, mitjans de transport lents, aïllament interior-perifèria),

� COMERÇ ESCÀS, Mercat interior, dèbil, pocs excedents (= fires locals), explicar per què. Esmentar i explicar els diversos sistemes productius de l’AR. Combinat amb un COMERÇ COLONIAL, trets principals, finalitat, etc.

3. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-17014)

� Successió a la Corona espanyola = problema de dinastia i d’equilibri europeu (cap potència ha d’acumular tant de poder continental)

� Causes de la Guerra: la successió a la corona espanyola ( anomenar els diferents pretendents i què representa cada un), parlar de l’equilibri europeu (pugna entre França i Àustria), el temor a una possible unió entre França i Espanya (insinuacions de Lluís XIV), la formació d’una Aliança contra França (quins països i per què)

� Analitzar-ho com una Guerra Internacional (hegemonia europea), Guerra Nacional (entre les corones de Castella i Aragó, dues maneres d’entendre el govern i la societat = Unitarisme, Monolingüisme, Centralisme versus Federelisme, Pluralisme i Descentralització), Guerra Civil (dins de les societats de la corona d’Aragó –Catalunya, València, etc), pel regne de València conflueixen els interessos dels camperols per liquidar el feudalisme (1693), atiats per una campanya dels agents austracistes; amb la

burgesia comercial lligada a Anglaterra, Holanda, fòbia antifrancesa, etc, front a la majoria del clergat i la noblesa partidaris del Borbó però no partidaris de l’eliminació del sistema foral. Tot això combinat a les rivalitats entre pobles veïns = Dénia-Xàbia, per exemple.

� IDEOLOGIA AUSTRACISTA (parlar del pactisme, monarquia composta “confederal”, temor al centralisme francès i castellà, Francofòbia, Relacions del comerciants C.A. amb Holanda i Gran Bretanya, pèrdues dels comerciants Catalans, valencians etc, pel blocatge amb el nord d’Europa i el seu arrelament als regnes orientals (causes d’aquest arrelament)

� Actuacions austriacistes al regne de València (Dénia, Altea, ) i Catalunya= agitadors.

� Partidaris de cada bàndol. Almansa = derrota de l’austracisme valencià.

� Conseqüències de la Guerra per Espanya (pèrdua de la categoria de gran potència -pèrdues territorials-, impossible unió amb França, concessions colonials i territorials en la Península) i pels territoris de la Corona d’Aragó (unificació política, administrativa, fiscal i legal, imposició del castellà com a llengua vehicular en tots els àmbits públics, militarització dels territoris, )

4. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ.

� NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL. Centralització administrativa: administració central (SECRETARIS, REDUCCIÓ PODER CONSELLS I CORTS), provincial(militarització regnes orientals, Capità General, Audiència, Intendent) i local (Corregidor i oligarquia local borbònica) = IMPOSICIÓ DRET, LLENGUA I USOS CASTELLANS.

� Reordenació fiscal: unificació i augment de la fiscalitat dels regnes orientals

� POLÍTICA MERCANTILISTA = AMÈRICA, PENÍNSULA

� POLÍTICA EXTERIPOR = ALIANÇA AMB FRANÇA, INTENTS DE RECUPERACIÓ TERRITORIS EUROPEUS I ITALIANS (BORBONS MENORS), ENFRONTAMENTS AMB GB PEL CONTROL COMERÇ COLONIAL

5. EL REFORMISME BORBÒNIC.

� TRETS DE LA IL.LUSTRACIÓ EUROPEA: Concepte d’Il·lustració, Característiques Generals del Moviment, AUTORS, IDEOLOGIA, OBRES, DIFUSIÓ, RELACIONS AMB ELS MONARQUES (= Despotisme Il·lustrat, QUINA SIGNIFICACIÓ TÉ AQUEST INTENT REFORMADOR)

� PECULIARITATS IL.LUSTRACIÓ ESPANYOLA: Grup reduït no homogeni, QUI SÓN, introducció lenta i difícil en Espanya (=oposició església-noblesa= per què?), principals actuacions dels il·lustrats espanyols: Regalisme, Reformes econòmiques, educació...

� Límits del Reformisme borbònic (Despotisme Il·lustrat= SIGNIFICACIÓ PER AESPANYA)

6. VOCABULARI ESPECÍFIC

Absolutisme, Alou, Amortització, Antic Règim, Béns comunals, Carles III, Centralització, Cicle demogràfic antic, Comerç Colonial, Crisi de subsistència, Decret de Nova Planta, Delme, Despotisme Il·lustrat, Drets senyorials, Economia senyorial, Emfiteusi, Enciclopèdia, Estament, Feudalisme, Fisiocràcia, Gremi, Il·lustració Intendent, Jovellanos, Mans mortes, Manufactures, Masos, Mercantilisme, Parlament, Pablo de Olavide, Pactisme, Primogenitura, Poder absolut, Propietat vinculada, Reforma Agrària, Reformisme Borbònic, Reserva senyorial, Rotació triennal, Senyoriu jurisdiccional, Senyoriu territorial, Sobirania, Societat Estamental, Tercer estat, Treball domèstic, Uniformització.