GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 1

0Balcó: Els membres del Foment. A Plaça: Membres de les colles escampats entre la gent.

0 Tarima Ministrers GEGANTS: BALL DE SEGUICI0 Balcó Alcaldessa fa el seu parlament. En acabar, dóna la paraula al FOMENTC Balcó Flaviol fa l’introit

PBalcó

Llegeix la PRESIDENTA

Esteve, M.Segura, M.Roca, J.Quer i Víctor li faran “els cors”.

Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, alcaldessa, per convidar-nos a pronunciar el pregó de Fires per celebrar el cinquantenari del Foment de la Sardana Pep Ventura. És un gran honor, per als que ara en formem part, donar inici a les Fires i Festes de la Santa Creu i fer-ho en companyia de tots els figuerencs i figuerenques que s’han aplegat a la plaça de l’Ajuntament.I com que aquest és el pregó d’una entitat sardanista, no hi poden faltar dos elements fonamentals: els músics i els balladors. Així doncs, els convidem a sortir amb el “Toc d’oració” de Pep Ventura. Endavant, Josep!!!

M Balcó Josep Quer toca les campanes

C Plaça

Cobla: “Toc d’oració” 0’44”Sense introit. 1 tirada C + 7 compassos. LLMúsics surten dels laterals i van cap a l’arcada. 3 parelles balladors surten de l’arcada i van a tarima petita

P BalcóPRESIDENTA

El dia vint-i-nou de gener del 1965, un grup de persones enamorades de la sardana, com ara Melchor Comas i Ferragut, Ferran Arbusà i Costa, Francisco Burgas i Matas i també la nostra Emília Pla i Esparraguera, van constituir una entitat que van anomenar Foment de la Sardana Pep Ventura. De fet, recuperaven la que ja havia existit durant els anys 20 i 30 com a secció del Casino Menestral. El seu objectiu era prestigiar “la dansa més bella”, procurar que a la ciutat hi hagués ballades al llarg de l’any i augmentar el nombre de participants i balladors a les audicions. Ben oportunament, la Biblioteca Carles Fages de Climent ha inaugurat avui mateix una exposició que repassa aquests 50 anys de trajectòria. Hi ha moltes curiositats i una part de la història recent de Figueres. Us convidem a visitar-la tant si sou gent de sardanes com si no.

GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 2

I així, com aquell que no vol la cosa, ens han passat cinquanta anys. En cinquanta anys han canviat moltes coses. Ara tenim distraccions per parar un TGV.

P Balcó els altres membres de la junta: la televisió, la Play, Internet, el futbol, la música, el bàsquet, el ballet, el Facebook...

P Balcó

PRESIDENTAi tantes altres activitats, i això ha fet que la sardana anés a mal borràs. A Figueres, d’uns anys cap aquí, hem descurat una mica aquest paper de mare de la sardana que el mateix Foment reivindicava fa més de quaranta anys: ¿on deuen parar aquells cartells que teníem a les entrades de la ciutat i que ho deien...? La gent no va gaire a les audicions, no portem la mainada a aprendre’n, cada vegada tenim menys pressupost per fer-ne... Si us en recordeu, fa uns anys el Casino Menestral i la Societat Coral Erato eren els dos llocs on els dissabtes a la tarda es concentrava la mainada de Figueres i de la comarca per aprendre’n! Quants de nosaltres i de vosaltres no n’hem après en un o altre lloc!

P Balcó els altres membres de la junta: : jo hi vaig anar, jo també, jo hi portava els meus...

PRESIDENTAPerò parlàvem de la “Ciutat mare de la sardana”. És clar, és molt normal que ja no hi hagi els rètols. Si només fem sardanes, com aquell que diu, a l’estiu! Mireu: abans la gent pagava a les ballades i als aplecs. Sí senyors, es pagava per ballar sardanes! Ara, en canvi, ens hem acostumat a què tot sigui de franc. I resulta que a la cobla hi ha 11 músics que cobren. O no cobreu, cobla?

C Porxo els músics “fan fressa” amb els instruments

PRESIDENTAI s’ha de pagar l’SGAE, el 21% d’IVA... I hi ha la qüestió de les retallades. L’Ajuntament fa el que pot... però la subvenció... bé, és igual, deixem-ho estar!!! Llavors, què hi dieu? Figueres és la Mare de la Sardana, sí o no?

P Balcó “la junta” I tant, i tant que sí...A Plaça Els balladors des de plaça: SI!!

PRESIDENTAI tant que sí, però sembla que ja no ens ho creiem gaire. Mireu, els primers anys del Foment, els 60 i 70, la gent, d’una manera potser romàntica, es feia sòcia de les entitats de cultura catalana perquè era l’única manera que es podia fer país. Però ara sembla que ja no calgui. Sembla que sortint l’11 de Setembre ja n’hi hagi prou. Si fos com en aquells anys, segurament el Foment tindria més mitjans...

P BalcóPRESIDENTA

Quan es va refundar el Foment fa 50 anys, li van afegir el nom de Pep Ventura en honor de l’insigne músic. No oblidem que, durant tota una vida, Ventura va experimentar amb la sardana curta i altres balls i músiques de l’època, i en va fer la dansa que avui coneixem,

GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 3

insígnia del poble català.I per poder apreciar el treball que el nostre Pep va fer amb la cobla, recordem com eren les sardanes curtes de l’època i el grup de músics que les interpretava, la cobla “de tres quartans”, que sonava si fa no fa com aquesta “Bon dia Lionor” que ara ens mostrarà la Cobla Quarts de Tres i ens ballarà la colla.

M TarimaCobla 3 quartans interpreta sardana curta8 compassos de curts + 16 de llargs

PRESIDENTAVa ser Pep Ventura qui, a còpia d’anys i de proves, va convertir la cobla en una formació estable, on va introduir ─que no havia de ser pas poca cosa a l’època─ trompetes, trombons, fiscorns i la verra, i va incorporar-hi un instrument nou, que ja és tot un símbol de catalanitat: la tenora, fabricada ─ves per on─ a la Catalunya del Nord. Un instrument que ens emociona quan expressa joia o ens fa estremir quan expressa tristor, amb melodies com aquest “Per tu ploro” escrita pel mateix Pep i que ell va fer sonar fins i tot a París...

C Plaça

Cobla: “Per tu ploro” 1’03”Sense introit. Sense curts. Directament (anacrusa) al cant de tenor = compàs 10 de llargs fins final.3 parelles ballen a tarima petita

Possibles tenores balcó 2n Pis

PRESIDENTAPep Ventura era “music” i com tots els del seu temps, interpretava ballables, òpera, sarsuela i el que calgués. Avui dia glorifiquem mestre Pep, o l’avi Pep,

S OFF la veu d’en Pep afegeix O en Pep de la Tenora, que també em deien

PRESIDENTAcom a renovador de la sardana tradicional i creador de l’actual. Tal com ens diu Anna Costal en una excel·lent tesi de doctorat, Pep Ventura va experimentar i molt, amb la sardana. La va allargar, perquè així podia desenvolupar-ne la musicalitat. Va recórrer a la música popular i tradicional, i així van sorgir sardanes com ara “El cant dels ocells”; va explorar el cant coral, i per això va introduir lletra a les melodies, com ara a “Arri Moreu”, perquè les poguessin cantar les corals, que en aquell temps eren molt nombroses i anaven associades al moviment obrer; fins i tot va posar-hi un component ideològic, ell, que era profundament republicà,

S OFF la veu d’en Pep afegeix Federalista i republicà!!!

GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 4

PRESIDENTA i d’aquí la sardana titulada “Cants del dia”, que inclou ─oh sorpresa!─ l’”Himno de Riego”.

C PlaçaCobla: “Cants del dia” 1’29”Introit + 1 curts + 1 llarg 3 parelles ballen a tarima petita

T Balcó Es despenja (a ritme) foto + confettiP Balcó PRESIDENTA Parlant de la sardana, el poeta Joan Maragall ho va dir molt bé:

SOFF

GRAVADAAltaveus

diferent de la d’abans, - “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

P BalcóPRESIDENTA Però la sardana no només és un ball: és una filosofia. Tothom hi és benvingut, tant si en sap

molt com si tot just comença, i no es fa un lleig a ningú. P Balcó Intervé l’Esteve: I ai de qui us el faci, perquè no és un sardanista de debò.P Balcó I la resta : és veritat! No ho és, no ho és!

P Balcó

PRESIDENTAQuè volem dir amb això? Doncs que les sardanes faciliten la convivència i la cohesió social, perquè a la rotllana tothom es fa amb tothom. I, com a la taula rodona del rei Artús i els famosos cavallers, tan important és un com un altre. A més, la sardana es podria considerar com a esport: enforteix les cames, els braços i les espatlles, fa posar l’esquena dreta i afina la figura. Només per això ja hauria de ser present a les escoles i instituts. Però, més important encara: ens fa pujar l’adrenalina! Ens fa feliços! I si no, mireu-vos les cares dels balladors quan s’acaba una sardana. Tots fan cara de contents!La gent del Foment, i els sardanistes en general, però, encara hi trobem una altra gràcia. I és el “Visca!” amb què s’acaba una audició o un aplec. La sardana ens dóna un sentiment de país que potser cap altra manifestació d’enlloc del món és capaç d’aconseguir. I per això, quan acaba la ballada diem visca: visca la terra, visca la pàtria,

La mainada surt a la plaça VISCA CATALUNYA!Gent de la plaça, balladors Aplaudiments

P BalcóPRESIDENTA

Hem parlat de passat i de present. Ara toca el futur. Perquè la sardana implica, i molt, el jovent: avui ens acompanya un cobla jove, Els Rossinyolets, i també entre els balladors i espectadors n’hi ha de molt joves. A ells, doncs, dediquem “La sardana del vailet”, també de Pep Ventura.

CB

Plaça Cobla: “La sardana del vailet” 2’13”Introit + 1 curts + 1 llarg

GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 5

3 parelles ballen a tarima petita

En començar l’introit, surten tots

P Balcó

PRESIDENTATant com hi hagi sardanes, hi haurà un Foment de la Sardana Pep Ventura. Perquè a Figueres hi ha d’haver algú que se l’estimi, la sardana, que la protegeixi i la faci ballar. Per això, des d’aquest balcó emblemàtic, la Junta actual del Foment prenem un compromís: el de mantenir-la viva i retornar-la al primer pla. I fer que Figueres torni a ser la Ciutat Mare de la Sardana. La sardana, la volem present a la vida figuerenca: la volem, com avui, a la Festa Major i en plafons a les entrades de la vila. La volem els divendres d’estiu i els diumenges d’hivern; el dia de l’aplec i a les diades. La volem present a les escoles i als instituts. La volem a la Rambla, al camp de futbol, a la plaça de Josep Tarradellas i també al Parc Bosc. I encara anem més enllà: si tenim Banda Municipal, per què no una cobla, una Principal de Figueres, com ja n’hi havia hagut una fa anys? I si tenim cobla, per què no, també, una colla estable i oficial que ens representi arreu i que rebi els nostres visitants il·lustres? Però, potser perquè som una Junta nova i plena d’il·lusió, encara volem més: uns Estudis de la Sardana. Més recerca sobre Pep Ventura, la música i els compositors. Ho reivindicarem on calgui i hi lluitarem tant com calgui. I ho aconseguirem amb vosaltres. Amb tothom. Ens hi ajudareu enorgullint-vos de ser de la ciutat on va néixer la sardana. I això vol dir: anant a sardanes, portant les criatures a aprendre’n i a ballar-ne, i gaudint-ne tots plegats.

P Balcó

PRESIDENTAI ja acabem. Però ho farem com cal: ballant sardanes!!! Amb una composició d’Enric Morera, un músic excepcional, autor –juntament amb Joan Maragall, que hem sentit abans- de la sardana “L’Empordà” i al qual la ciutat de Figueres ha dedicat uns jardins. Acabem amb Morera perquè enguany se’n compleix el 150 aniversari del naixement. Aquesta sardana és “Baixant de la Font del Gat”. Tothom a la plaça!!! I qui no vulgui ballar que la canti!!!

CBV

Plaça Cob.: “Baixant de la Font del Gat” 4’47”Introit + 2 curts + 2 llargs 3 parelles ballen a tarima petitaLa Coral de Sant Pau a tarimaLa de l’Institut a pisosAula???

GUIÓ PREGÓ FIRES 3 15 / abril / 2015 6

Els balladors de plaça “animen” la gent a ballar.Tothom del Foment alhora amb el toc final VISCA!!!

P Balcó

PRESIDENTA Moltes gràcies figuerencs i figuerenques. Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat en aquest pregó. Molt bones Fires i Festes de la Santa Creu. Visca el Foment de la Sardana per 50 anys més i Visca Figueres!!!!!! Cobla: Endavant!!!

C PlaçaCobla: “L’Empordà” 4’04”Introit + 2 curts + 2 llargsTrenquem ordre

FS

Terrat + SoFocs artificials

PlaçaPluja de Confetti