Què ens diuen les etiquetes?Per Magdalena Ribas, Servei d’EducacióAmbiental del GOBIl·lustracions: ContrasentitImpressió: Impremta ModernaDisseny i maquetació: Marga Font

Agraïments: Helena Sánchez, tècnica de laDirecció General de Consum del Govern de lesIlles Balears.

Aquest material ha comptat amb el suport de laDirecció General de Consum del Govern de lesIlles Balears.

Imprés en paper reciclatDipòsit legal: XXXXXXX

í n d e x

8. ETIQUETES, DISTINTIUS DE QUALITAT, MARQUES, SEGELLS DE

GARANTIA... CONEGUEM-NE LES DIFERÈNCIES.

12. L'ETIQUETATGE GENERAL DELS ALIMENTS.? La carn??Els embotits? El peix i el marisc??Els ous? Les verdures i les fruites? L'oli d'oliva? Els làctics? Els sucs i els refrescos? Els aliments congelats o ultracongelats? Les conserves

32. L'ETIQUETATGE NUTRICIONAL .

38. ELS ETIQUETATGES ESPECIALS.Sobre el producte? El número de registre sanitari? El codi de barres? Els productes sense gluten? Els productes ecològics? Els productes de comerç just? Els aliments transgènics? Els aliments irradiats

Sobre l'origen del producte. Els distintius reguladors.? Denominació d'Origen Protegida? Denominació Específica o Indicació Geogràfica Protegida? Denominació Geogràfica? Denominació Genèrica? Marca Col·lectiva de Garantia? Porc Mallorquí Selecte? El Producte Balear

4

5

46. ELS DISTINTIUS AMBIENTALS. L'ETIQUETATGE DE SERVEIS I PRODUCTES.Les ecoetiquetes o etiquetes verdes? L'Ecoetiqueta Europea.? El Distintiu Àngel Blau? NF-Environnement? El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitatde Catalunya? L'Ecoetiqueta d'AENOR? Forest Stewardship Council (FSC)? Sense Experimentació Animal. CCIC Approved

Els logotips? La identificació dels plàstics? L'alumini? El paper? Producte o envàs reciclable? Dolphin Safe? Certificació forestal Paneuropea (PEFC)? El Punt Verd? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR)? Protegeix la capa d'ozó o no perjudicial per a la capa d'ozó;envàs fotodegradable; envàs ecològic, etc.

54. L'ETIQUETATGE DELS PRODUCTES QUÍMICS I/O TÒXICS.

58. QUÈ S Ó N ...??Les etiquetes enganyoses?Els aliments enriquits?Els additius alimentaris?La marca BIO

64. RECOMANACIONS BIBLIOGRÀFIQUES .

68. PÀGINES WEB D 'INTERÈS.

p r e s e n t a c i ó

PER SORT, CADA DIA SOM MÉS ELS CIUTADANS quevolem conèixer quines són les característiques dels pro-ductes que adquirim. Els que sabem que no podremactuar com a consumidors responsables mentre que nosiguem capaços d'accedir a una informació fiable iadient, especialment aquella que se'ns ofereix a les eti-quetes.

Aquest és precisament l'objectiu de la guia que ara pre-sentam: facilitar les informacions necessàries per a quepugueu interpretar l'etiquetatge general dels aliments,així com els nutricionals, els especials i els distintiusambientals. Tot això sense privar-nos d'oferir-vos aquellesorientacions complementàries que consideram d'utilitatper culminar la missió que dóna sentit i homogeneïtat aaquesta col·lecció de guies de consum responsable: afa-vorir i facilitar que les nostres decisions de compra i ússiguin decisions que mai perdin de vista el nord de la"sostenibilitat".

Tenim, per tot això, la il·lusió que aquesta tercera guiasuposi posar de nou a les vostres mans una eina pràcti-ca, sensible i compromesa. ?

Miquel Àngel Cabeza Director General de Consum

7

UNA ETIQUETA ÉS QUALSEVOL RÈTOL, MARCA, IMATGE, MATÈRIA descriptiva ogràfica que s'hagi escrit, imprès, marcat en relleu, gravat o adherit a l'envàs d'un pro-ducte. Tots els aliments ja siguin envasats o a l'engròs han d'anar proveïts d'informaciógeneral que permeti al consumidor saber què compra i què menja. Aquesta informa-ció ha de ser clara i no ha de confondre al consumidor.

Existeixen diferents tipus d'etiquetatge que fan referència als productes alimentaris i ensindiquen la seva qualitat, com és el cas dels aliments que provenen de l'agricultura eco-lògica. Altres fan referència al seu origen, però no ressaltant la seva qualitat sinó fentreferència al lloc típic on s'han produït: són les denominacions d'origen.

El distintiu i els segells de garantia són una altra tipologia d'etiquetatge, però que tenencom a finalitat diferenciar un producte o servei d'un altre per la seva qualitat ambien-tal. Ambdós fan referència als serveis i als productes que ofereixen determinadesempreses o entitats. Per utilitzar-los es necessita una acreditació de l'organisme autorit-zador. Per obtenir el segell de garantia s'ha de fer una sol·licitud de registre de mar-ques per a la seva protecció davant tercers. Aquesta ha d'incloure un reglament d'úson s'indicarà la qualitat, els components i l'origen o altres característiques dels produc-tes o serveis.

També hi ha altres productes d'ús diari que trobam al mercat i que contenen elementsperjudicials per al medi ambient i la salut de les persones. L'actual reglament obligaque a l'envàs hi aparegui un símbol o pictograma que indica el tipus de toxicitat delproducte.

Finalment, hem elaborat un petit diccionari sobre què signifiquen determinades frasesque apareixen a molts productes per evitar males interpretacions.

Aquesta guia, que no pretén ser exhaustiva, vol donar a conèixer la diversitat d'etique-tes, distintius i logotips més comuns que trobam al mercat. Hem intentat incloure lesmés habituals i les que poden causar malentesos. ?

10

L'ETIQUETATGE ÉS UN MÈTODE PERINFORMAR ALS CONSUMIDORSsobre la identitat, la naturalesa, la pre-paració, els ingredients i els additiusque conté un aliment que es troba a lavenda. També informa del seu valornutricional -aquesta informació és obli-gatòria en els aliments infantils, elsproductes de règim i els que tenen pro-pietats nutritives-, i indica el nom i l'a-dreça del fabricant. La finalitat últimade l'etiquetatge és millorar la informa-ció i la seguretat dels compradors, perla qual cosa aquest ha de ser visible iclar i no ha de confondre al consumi-dor. Tampoc es poden usar determinatsqualificatius per distingir-se d'altresproductes, sobretot quan aquests sónextensius a tots. És el cas dels colorantsen els aliments infantils: l'etiquetatgeno pot dur com a reclam "aliment sensecolorants", ja que la llei prohibeix queaquest tipus d'aliments en portin.

Existeixen determinats productes ali-mentaris que no van envasats, o que elpropi venedor els envasa directament,com fruites, verdures, carn... Aquestshan d'indicar la denominació devenda, i en el cas de la carn és obliga-tori que s'indiqui la seva procedència ila denominació comercial de la peça.

Tots els aliments, ja siguin a pes oenvasats, han d'anar etiquetats. L'únicque diferencia l'etiquetatge és el suporton apareix la informació. L'etiqueta had'estar escrita, com a mínim, en una deles llengües oficials de l'Estat Espanyol.

Segons la Norma Generald'Etiquetatge, Presentació i Publicitattots els productes alimentaris han dedur la següent informació:

1. NOM DEL PRODUCTE, no de lamarca. Ha d'indicar què estam com-prant.

2. LLISTA D’INGREDIENTS EN ORDREDECREIXENT, SEGONS PES. Un ingredientés qualsevol substància que hagi estatusada en la fabricació o la preparaciód'un producte alimentari, i que es trobapresent o modificada. Els additius ali-mentaris també són ingredients, i espoden anomenar segons el grup alqual pertanyen: colorants, emulsio-nants...

3. QUANTITAT DE DETERMINATS INGRE-DIENTS O LA SEVA CATEGORIA. La cate-goria és el grup en el qual es classificaun producte depenent de la qualitatdels ingredients que el componen i elresultat final.

14

4. EN ELS PRODUCTES ENVASATS HA DEFIGURAR EL PES NET I EL PES NET ESCO-LAT. El pes net es calcula llevant l'envàsi l'embalatge, i l'escolat sense líquid. Enel cas de productes líquids el pes s'ex-pressa en litres, i en el cas de produc-tes sòlids en quilos.

5. DATA DE DURADA MÍNIMA O DTA DECADUCITAT DEL PRODUCTE. La duradamínima s'expressa: "Consumir prefe-rentment abans del...” quan la datainclogui la indicació del dia; aquestadata indica fins quan el producte ali-mentari manté les seves propietats encondicions de conservació adequades.La data de caducitat s'expressa:"Consumir preferentment abans de... enels altres casos", i fa referència a pro-

ductes que es fan malbé ràpidament.

6. INSTRUCCIONS SOBRE LA CONSERVA-CIÓ DEL PRODUCTE.

7. ÚS ADEQUAT COM A PRODUCTE ALI-MENTARI.

8. IDENTIFICACIÓ DE L’EMPRESA. Had'aparèixer el nom, el domicili, la raósocial o la denominació del producte ol'envasador o d'un venedor establertdins la Unió Europea.

9. IDENTIFICACIÓ DEL LOT DEL FABRICANT.

10. LLOC D’ORIGEN O DE PROCEDÈNCIADEL PRODUCTE. ?

15

Es classifica segons l'espècie de l'ani-mal, la seva edat i categoria. La cate-goria depèn de la part de l'animal quecomprem i difereix de la qualitat de lacarn en què aquesta depèn de l'origende l'animal i de la seva correcta mani-pulació.

Quan anem a comprar carn, aquestaha d'estar degudament etiquetada,

complint la Normativa Generald'Etiquetatge, Presentació i Publicitatd'Aliments. Aquesta està exposada al'apartat anterior.

LA VEDELLA, UN CAS ESPECIAL

Arrel de la crisi produïda per l'encefa-lopatia espongiforme bovina, o “mal

de les vaquesboges”, les con-dicions d'etique-tatge d'aquestproducte hancanviat. L'1 desetembre del2000 la UnióEuropea establíuna nova norma-tiva amb la finali-tat de tornar aguanyar la con-fiança del consu-midor. Aquestaentrà en vigor al'Estat Espanyol elgener de 2002.La normativaestatal exigeixque a l'etiquetat-ge hi aparegui:

1. DENOMINACIÓDEL PRODUCTE.Ex.: Carn de boví.

2. CATEGORIADELS CANALS. Fareferència a l'edatque té l'animal

L a c a r n

16

17

quan és sacrificat, per tant haurem desaber si es tracta d'un bou, una vede-lla, etc.

3. DENOMINACIÓ COMERCIAL DE LAPEÇA. Ex.: Entrecot, bistecs del coll...

4. CATEGORIA COMERCIAL. Aquesta fareferència a la constitució de la carn del'animal: superior, excel·lent, moltbona, bona, no tan bona i mediocre; ia la quantitat de greix: no gras, poccobert, cobert, gras o molt gras.

5. IDENTIFICACIÓ DE L'EMPRESA. Nom,raó social o denominació del fabricanto envasador o venedor establert a laUE i el seu domicili.

6. LOT DE FABRICACIÓ .

7. LA INFORMACIÓ HA D'ESTAR ESCRITAEN L'IDIOMA OFICIAL.

La norma europea també exigeix:

8. HA DE COMPTAR AMB EL SEGELLD'INSPECCIÓ VETERINÀRIA marcat ambtinta o foc.

9. NÚMERO DE REFERÈNCIA que garan-teix la relació entre la carn i l'animal.

9. NÚMERO D'AUTORITZACIÓ DE L'ES-CORXADOR, així com l'estat membre otercer país on es trobi aquest.

10. PAÍS DE NAIXEMENT I PAÍS DE CRIA,(tant si es tracta d'un país de la UE comd'un país tercer) i el país o països de

cria (si ambdós coincideixen n'hi haprou amb indicar "Origen: nom delpaís").La carn picada de vedella també ha decomplir amb la normativa estatalabans esmentada, i, a més, l'europea:

1. NÚMERO D'IDENTIFICACIÓ de l'ani-mal o grups d'animals dels que proce-deix la carn.

2. PAÍS ON L'ANIMAL HA ESTAT SACRIFI-CAT.

3. PAÍS ON S'HA ELABORAT EL PRODUC-TE.

4. SI EL PAÍS D'ORIGEN no coincideixamb el d'elaboració també s'ha d'indi-car.

També és obligatori que els consumi-dors disposin de la següent informació:

1. DATA EN QUÈ S 'HA PICAT LA CARN.

2. NUMERO D'AUTORITZACIÓ DE L'ES-CORXADOR.

3. ESTAT MEMBRE O PAÍS on es trobil'escorxador.

4. NUMERO D'AUTORITZACIÓ de la salad'especejament i el país on es du aterme.

A les Illes Balears, existeix la denomi-nació "Vedella de les Illes", una etique-ta que certifica el seu origen i controlsanitari. ?

E l p e i x i e l m a r i s cAquests han d'anar degudament eti-quetats, i correspon fer-ho a qui elcomercialitza per primera vegada. Lesetiquetes han d'estar a un lloc visible iles dimensions mínimes són de 9,5 cmde llargària per 4 d'amplada.

Segons la normativa europea és obli-gatori que a l'etiquetatge sobre el con-sum de peix hi apareguin els següentselements:

NOM COMERCIAL DE LA PEÇA. S'ha d'in-cloure el nom científic per evitar el frauhabitual d'anomenar dues espèciesdiferents pel mateix nom.

MÈTODE DE PRODUCCIÓ O EXTRACCIÓ .Peix, peix d'aigua dolça o criat.

ZONA DE CAPTURA.? Peix de la mar. S'inclou la zona ons'ha pescat: Atlàntic nord-oest, nord-est, centre-oest, centre-est, sud-oest osud-est, Mar Bàltic, Mar Mediterrània,Mar Negre, Oceà Índic, Oceà Pacífic oAntàrtic.?Peix d'aigua dolça. Estat membre otercer país d'origen.?Piscifactoria. Estat membre o tercerpaís de cria.

CALIBRE. És la mida de la peça, en fun-

18

Es tracta de productes manipulats i queprovenen d'una matèria, com és lacarn, que es fa malbé amb molta faci-litat. Per això és convenient que ensfixem molt bé en l'etiquetatge d'aquesttipus de productes, que ha d'incloure:

1. LA CATEGORIA COMERCIAL. Aquestafa referència a la proporció de proteï-nes, teixit nerviós, greix i substànciesafegides que té el producte. No s'hanfixat categories per a tots els productes,però les comunes són quatre, i cadas-cuna està indicada amb un color;

Vermell: categoria extra; verd: primeraqualitat; groc: segona categoria, iblanc, de tercera.

2. QUANT AL PES DE L'EMBOTIT, no éssempre obligatori indicar-lo, ja que potvariar segons el seu grau de curació.

3. LA LLISTA D'INGREDIENTS. Aquípodrem veure si s'han utilitzat proteïnesde soja i llet per engreixar el producte,si s'han usat fosfats per retenir aigua oglutamats per intensificar el sabor.?

SABEU QUE...EL BOTULISME, MALALTIA QUE ES POT CONTREURE MENJANT EMBOTITS, ES CONTROLA USANT NITRITSI NITRATS. AQUESTS A LA VEGADA DONEN UN COLOR MÉS VIU A LA CARN I FA QUE SEMBLI MÉSFRESCA.

E l s e m b o t i t s

19

SABEU QUE...CONSUMIM MOLT MÉS PEIX PROVINENT DE PISCIFACTORIES DEL QUE ENS IMAGINAM. EL SALMÓ ,L'ORADA, EL LLOBARRO, EL RÈMOL, ETC., SÓ N CRIATS A PISCIFACTORIES. AQUESTA TÈCNICA SI BÉPOT SER CONSIDERADA COM UNA MANERA DE PROTEGIR ALGUNES ESPÈCIES DELS ABUSOS PES-QUERS, TÉ ASPECTES CONFLICTIUS. ES TRACTA D'UNA TÈCNICA QUE NO DISTA MOLT DE LA RAMA-DERIA ESTABULADA PROVOCANT UN GREU IMPACTE AMBIENTAL: RESIDUS, FUITA DE PEIXOS, ALLIBERA-MENT D'AIGÜES CONTAMINADES, IMPACTE VISUAL, ETC. TAMBÉ POT TENIR CONSEQÜÈNCIES SOBRELA NOSTRA SALUT, JA QUE ELS PEIXOS SÓ N ALIMENTATS AMB PINSOS ESPECIALS I AMB HORMONES.A MÉS, PER CONTROLAR LES MALALTIES S'USEN MEDICAMENTS I COMPOSTOS QUÍMICS.

A LES BALEARS, EL GOVERN HA POSAT EN MARXA UNA CAMPANYA PER PROMOCIONAR ELPEIX PESCAT A LES ILLES.

ció de la seva talla i pes. L'escala va del'1 al 5, sent el número 1 la major.

FRESCOR. És el grau de conservació deles qualitats originàries del peix. Siaquestes es veuen modificades, el pos-seïdor del producte s'haurà d'encarre-gar d'indicar a l'etiqueta la seva novacategoria i la data en la qual es deter-mina. El grau de frescor es divideix en3 categories: E categoria extra, catego-ria A i categoria B.

DATA. Determina el dia que es va ava-luar el grau de frescor.

PRESENTACIÓ /TRACTAMENT. És un codique identifica la forma en què ha estatpreparat. Evs: Eviscerat; C/c: Amb cap;Sc: Sense cap; Fl: Filetejat; Cc: Cuit.

EXPENEDOR, NÚMERO D'AUTORITZACIÓOFICIAL I DOMICILI en el cas dels pro-ductes procedents de la Unió Europea.Si es tracta de tercers països ha de

constar el nom o l’adreça de l'expene-dor (primera venta) i la classificació.

PREU PER QUILOGRAM.

Si es tracta de productes envasats ésobligatori que aparegui el nom cientí-fic de l'espècie, el pes net, la data d'en-vasat i de caducitat, i l'import total. Estàprevist que pròximament el Ministerid'Agricultura, Pesca i Alimentació treguiuna nova norma sobre etiquetatge depeix. Aquesta no incorporà la frescor iel calibre del peix, ja que ambdós con-ceptes poden causar confusió al consu-midor. La frescor ens indica el dia enquè el comerciant ha comprat el peix ala llonja, si aquest peix etiquetat com acategoria extra es ven un dies després,l'etiqueta confon al consumidor. Elmateix succeix amb el calibre: aquestva d'1 a 5 depenent de la mida i delpes, però no totes les espècies tenencalibre. ?

A les etiquetes d'aquest producte hand'aparèixer les següents dades:

1. NÚMERO D'OUS.

2. LA CATEGORIA. Els de màxima qua-litat corresponen a l’A, i els de segonaa la B. La categoria A indica que nohan estat sotmesos a refrigeració ni elshan fet nets (els ous no s'han de rentarja que a més d'afavorir el seu envelli-ment, perden la seva protecció naturalcontra la contaminació externa) i hanpassat els paràmetres de qualitat més

estrictes. L'altra categoria inclou els ousque s'han refrigerat.

3. CLASSIFICACIÓ PER PES. Els petits Spesen menys de 53 grams; els mitjansM pesen entre 53 i 63 grams; els gransL pesen entre 63 i 73 grams; i elssupergrans XL pesen 73 grams o més.

4. LA DATA DE CADUCITAT. Hem de teniren compte que el període màxim deconservació és de 28 dies a partir de laposta.?

21

E l s o u s

Aquestes poden presentar-se senseenvasar o envasades. Però sempre hiha de figurar a un lloc visible lessegüents indicacions:

DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DEL PRODUC-TE. És obligatori incloure la varietatbotànica. No és vàlid posar només"enciam", ha de constar si es tracta deromana, iceberg o trocadero.

CATEGORIA COMERCIAL. Hi ha quatrecategories, i depenen principalment dela uniformitat en la mida i la forma deles peces i dels seus defectes. La cate-goria extra s'indica amb el color ver-mell; la de primera, amb el verd -estracta de fruites i verdures de bonaqualitat-; la segona, amb el groc -frui-tes i verdures amb alguns defectes de

presentació-; i la tercera amb el blanc-fruites i verdures de menor qualitat-.

CALIBRE. Aquest es calcula tenint encompte el diàmetre, la longitud o elpes de les peces.

SI EL PRODUCTE ÉS NACIONAL s'ha d'in-dicar la regió d'origen; si és importats'indica el país.

PREU DE VENDA AL PÚBLIC.

No és obligatori que aquests alimentsduguin data de caducitat, a no ser quees presentin rentats, tallats i envasats.És el que es coneix amb el nom de ver-dures de "quarta gamma". A més, hand'indicar el mode de conservació.?

SABEU QUE...PER TAL QUE LES FRUITES I VERDURES QUE CONSUMIM ES CONSERVIN MÉS TEMPS SÓ N SOT-MESES A TRACTAMENTS QUÍMICS AMB FUNGICIDES. ACTUALMENT UN EQUIP D'INVESTIGA-DOR DE L'INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIES AGROALIMENTÀRIES (IRTA) DE BARCELONAESTUDIA LA MANERA DE SUBSTITUIR AQUEST TRACTAMENT QUÍMIC. DE MOMENT SEMBLA SERQUE S'HAN DESCOBERT UNS BIOFUNGICIDES QUE REDUEIXEN EL DETERIORAMENT D'AQUESTSALIMENTS SENSE USAR PRODUCTES QUÍMICS.

22

L e s v e r d u r e s i l e s f r u i t e s

La Comissió del Còdex Alimentari defi-neix diferents varietats d'oli d'oliva ambcolor, olor i sabor diversos. La classifi-cació depèn del nivell d'acidesa i de lesseves característiques organolèptiques(sabor, aroma, textura...). Aquestes s'a-valuen mitjançant una analítica senso-rial o cata.

L'acidesa d'un oli és el percentatged'àcids grassos lliures que conté i s'ex-pressa en % d'àcids oleics. Aquesta noha de superar l'1% a la categoria vergeextra. La cata serveix per apreciar l'a-roma i el sabor propi de l'oli, el coloren canvi no en reflexa la qualitat. Perdeterminar les diferents varietats del'oli verge, aquest ha de passar per unpannell de cata oficial i homologat.

Per a la producció d’olis d'oliva vergesols es poden utilitzar processos mecà-nics i físics, i la temperatura no potsuperar el 35ºC.

La Comissió de la Unió Europea haaprovat una nova reglamentació sobrel'etiquetatge de l'oli d'oliva que no seràobligatòria fins al novembre del 2003.Aquest canvi afectarà als productesenvasats fins a 5 litres. A més d'incor-porar algunes especificacions sobre eltipus d'oli que compram, serà obligato-ri, quan a l'etiqueta hi figuri l'índex d'a-cidesa de l'oli, incloure el contingut enpeòxids, ceres i l'absorvància en ultra-violat.

A continuació es detallen les diferentscategories de l'oli d'oliva.

El de màxima categoria comercial ésl'oli d'oliva verge extra, que s'ob-té del fruit de l'oliva. Es tracta de pursuc de fruita i no conté additius ni con-servants. Aquest oli té una acidesamàxima d'1º, això vol dir que el con-tingut d'àcids grassos expressats enàcids oleics no pot superar l'1%. Quantal test de cata, aquest ha d'obtenir unapuntuació mínima de 6,5. Segons elnou reglament haurà de figurar a lallegenda "oli d'oliva obtingut directa-ment de l'oliva i només mitjançant pro-cediments mecànics".

L'oli d'oliva verge té una acidesamàxima d'un 2% i el test de cata ha desuperar els 5,5 punts.

L'oli d'oliva verge corrent té unaacidesa màxima del 3,3%, i el test decata ha d'obtenir una puntuació supe-rior a 3,5 punts.

Segons la nova legislació, a la llegen-da de l'oli d'oliva hi haurà de figurar"oli que conté exclusivament olis d'olivaque s'han sotmès a un tractament derefinat i olis obtinguts directament d'oli -ves".

L'oli d'oliva verge lampant té unaacidesa superior al 3,3 %, i això fa ques'hagi de refinar per poder ser consu-mit. El nou reglament estableix que enaquest oli hi ha de figurar "oli queconté exclusivament olis procedents deltractament del producte obtingut des-prés de l'extracció de l'oli de l'oliva i d'o-lis obtinguts directament d'olives". A

L ‘ o l i d ‘ o l i v a

23

partir d'aquest oli s'obté l'oli d'oliva refi-nat, que té la mateixa estructura quími-ca que l'oli d'oliva, però no conserva laseva olor ni el seu color. L’acidesa nopot superar el 0,5%.

L'oli d'oliva és una mescla d'oli refi-nat amb oli d'oliva verge. El nou regla-ment indica que a la llegenda hi ha defigurar "mescla d'olis vegetals (o elsnoms específics dels mateixos) i oli d'o-liva". Sols es podrà vendre com a olid'oliva aquell que tengui un contingut

superior d'aquest tipus d'oli del 50%.

L'oli de pinyolada d'oliva és elresidu sòlid o pasta que queda desprésdel premsat i la centrifugació de l'olid'oliva. Posteriorment és tractat ambdissolvents per extreure l'oli de pinyola-da cru, no comestible i que ha de pas-sar per un procés de refinat.Seguidament s'enriqueix amb oli d'oli-va verge resultant l'oli d'oliva de pinyo-lada; la seva acidesa no superal'1'5%.?

24

Aquest apartat inclou la llet i un delsseus derivats, el iogurt. S'anomenasimplement llet quan és de vaca, men-tre que si és d'altres animals s'ha d'es-pecificar, com és el cas de la llet decabra o d'ovella.

Segons el tractament que hagi sofert lallet la classificarem com a llet "pasteu-ritzada", "UHT" i "esterilitzada". I depe-nent del seu contingut en matèria gras-sa la llet és "sencera", quan conté coma mínim un 3,2% de greix; "semidesna-tada", quan el percentatge de greixoscil·la entre l'1'5 i l'1'8, i "desnatada"quan aquest és d'un 0,3% com amàxim.

La pasteurització de la llet és un procésque consisteix en encalentir-la a unatemperatura molt alta (72ºC durant15 minuts o 62ºC durant 30 minuts)amb l'objectiu de destruir molts delsgèrmens patògens que conté. La UHTés un altre procés emprat per conser-var la llet, i es basa en el seu encalen-timent a una temperatura d'entre 135 i145ºC durant 8 segons. L'esterilitzadas'envasa primer en botelles de plàstic ovidre i passa durant 20 minuts a unatemperatura de 110ºC

Podem trobar altres tipus de llets. A lallet "concentrada" o "evaporada", se liha llevat part de la seva aigua, igualque a la "condensada", però a aquestase li ha afegit sucre. Finalment trobamla llet "en pols", a la qual se li ha llevat

totalment l'aigua.

Alguns experts qüestionen la pasteurit-zació de la llet i d'altres tècniques ques'usen per a la seva conservació. Estracta de processos que afecten a laqualitat biològica d'aquest producte,fent-li perdre entre un 50% de vitaminaC i un 25% de vitamina A. Indiquenque aquests tractaments responenexclusivament a interessos comercialsper poder allargar la data de caducitati així transportar-la a grans distàncies.Recordem que el consum de llet local,en el cas de les Balears i concretamenta Mallorca, gairebé ha desaparegut.

Quan la llet s'ha sotmés a un procés defermentació mitjançant bacteris làcticscom el Lactobacillus bulgaricus il'Streptococcus thermophilus obtenim eliogurt. Es tracta d'un aliment molt salu-dable i més digerible que la llet, i unafont important de proteïnes i calci. Amés, estimula el sistema immunitari iregula el trànsit intestinal. Avui podemtrobar iogurts que també incorporen ala seva fermentació el LactobacillusBifidus i se'ls coneix amb el nom de"BIO". Hem de tenir present que estracta d'una marca comercial i no indi-quen que estats elaborats amb llet pro-vinent de l'agricultura ecològica. Aixícom a altres països europeus el terme"bio" està protegit i és emprat pels pro-ductes ecològics, a l'Estat Espanyols'ha liberalitzat. ?

26

E l s l à c t i c s

28

Podem trobar una àmplia oferta d'a-quests productes, des de begudes defruites fins a refrescos i begudes ener-gètiques. Des del punt de vista de lasalut és molt més adequat ingerir sucsnaturals o d'aigua que les begudes quees venen. La majoria contenen unexcés d'additius i una concentració ele-vada de sucre. Per a les begudes lights'utilitza l'aspartamo, un edulcorantsense calories prohibit en alguns paï-sos per ser sospitós de provocar càncerde bufeta.

Un dels dubtes més comuns quant ales begudes de fruites és conèixer ladiferència que hi ha entre suc, nèctar,etc. Passem a descriure-les.

EL SUC DE FRUITA. És 100% suc de frui-ta, però se li pot afegir vitamina C, 15grams de sucre per litre, aigua quans'elabora a partir de concentrats iaroma.

EL NÈCTAR DE FRUITA. És una mesclad'aigua i suc de fruita i aquesta variasegons la marca. A més, pot dur més15 grams de sucre per litre.

UN REFRESC A BASE DE SUC. La mesclad'aigua i de suc de fruita encara és mésdiluïda, i a més de sucre i aromestambé du conservants i colorants.

ELS REFRESCOS AROMATITZATS. Utilitzenmolts colorants i no poden dur laparaula "suc" ni usar imatges de fruitescom a reclam.

A partir del 12 de juliol de 2003 seràobligatori aplicar la nova Directiva2001/112/CE relativa als sucs de frui-ta i altres productes semblants desti-nats a l'alimentació humana. Aquestaestableix un nou sistema d'etiquetatgeon s'ha d'indicar clarament quan unproducte és una mescla de suc de frui-ta i de suc a base de concentrat; amés, si un suc ha estat elaborat ambuna sola fruita haurà de constar elnom d'aquesta, i en el cas que s'haginemprat vàries s'indicaran els noms enordre decreixent. En el nèctar l'etiquetaha d'indicar quan s'obté total o parcial-ment d'un producte concentrat. Enambdós casos l'etiqueta haurà d'in-cloure "elaborat a base de concentrat(s)" o "elaborat parcialment a base deconcentrat (s)". En el cas del nèctar amés s'haurà d'indicar el contingutmínim de suc de fruites, puré de fruiteso mescla d'aquests ingredients "contin-gut de fruita: mínim...%". En els sucs defruita als quals s'hagin afegit sucress'haurà d'utilitzar el terme "ensucrat" o"sucre afegit" seguit de la quantitatmàxima de sucre afegit. ?

L e s b e g u d e s n o a l c o h ò l i q u e s

29

Sempre que superin un volum d'alco-hol de l'1,2% s'ha d'indicar mitjançantla paraula "Alcohol" o "Alc." el percen-tatge que dita substància representa.Un exemple: en el cas del vi negre l'e-tiqueta ha d’indicar "Alcohol 12,5%Vol."

En el cas del vi, de les begudes alco-hòliques fetes a partir de most i de lesque tenen una graduació superior al

10%, no és obligatori posar data decaducitat. Aquesta mesura és un pocdiscutible, ja que aquests productestambé es fan malbé.

La norma no obliga a aquests produc-tes a dur la data de consum preferento de durada mínima, per la qual cosaseria convenient que el sistema d'eti-quetatge ho regularitzés.?

L e s b e g u d e s a l c o h ò l i q u e s

Són aliments que han estat sotmesos aun procés de congelat ràpid o d'ultra-congelació que permet conservar elproducte en totes les seves parts a -18ºC.

Abans de ser congelat el producte hade tenir una qualitat sanitària i comer-cial adequada, i ha de ser fresc. Totsels aliments congelats o ultracongelatshan de complir en el seu etiquetatgeles següents condicions:

1. DENOMINACIÓ DEL PRODUCTE. Hi hade constar "ultracongelat" o "congelatràpidament".

2. VÀRIES DATES DE DURADA MÍNIMA,segons les estrelles que tingui el con-

gelador:?Una estrella: la temperatura del con-gelador és de fins a 6ºC i els congelatspoden conservar-se una setmana.?Dues estrelles: la temperatura és de-12ºC i els congelats poden conservar-se 15 dies.?Tres estrelles: la temperatura és de -18ºC i els congelats poden conservar-se 3 mesos.?Quatre estrelles: arriben a tempera-tures més baixes de -18ºC i podenconservar-se 1 any.

3. EN EL PRODUCTE HA DE FIGURAROBLIGATÒRIAMENT la següent llegenda:"No congelar una vegada desconge-lat".?

E l s a l i m e n t s c o n g e l a t s

30

31

Són aliments envasats en recipients devidre o metall, i que per esterilitzar-loshan estat sotmesos a altes temperatu-res, entre 90 i 120 ºC. Es podenemmagatzemar durant uns quantsanys sense que les seves propietats esvegin alterades. Així s'envasen verduresi llegums, fruites, peix, carn...

Altres conserves sofreixen un tracta-ment més lleuger i s'anomenen semi-conserves, sotmeses a una temperatu-

ra que oscil·la entre els 50 i 60ºC. Sónels peixos fumats, el caviar... És neces-sari guardar-les dins el frigorífic.

Degut a la llarga durada de les con-serves, uns 5 anys generalment, nomésés obligatori indicar l'any que cadu-quen sense especificar la data concre-ta. En cas que els productes envasatsestiguin coberts de líquid és obligatoriinformar sobre el pes net i el pes esco-lat. ?

SABEU QUE...ELS ALIMENTS ENLLAUNATS EXPERIMENTEN CANVIS NUTRICIONALS IMPORTANTS A CAUSA DE LESELEVADES TEMPERATURES A LES QUALS SÓ N SOTMESOS. ALGUNS NUTRIENTS COM EL POTASSI, PAS-SEN ALS LÍQUIDS QUE QUEDEN DINS LES LLAUNES, I D'ALTRES -COM LA VITAMINA B1, L'ÀCIDFÒLIC I LA VITAMINA C- ES DESTRUEIXEN. LES CONSERVES TAMBÉ PODEN SOFRIR ALGUN TIPUS DECONTAMINACIÓ QUÍMICA EN MIGRAR A L 'ALIMENT PARTÍCULES DE L'ENVÀS. L'ALUMINI, QUAN ESTÀEN CONTACTE AMB ALIMENTS MOLT ÀCIDS O MOLT ALCALINS COM LA TOMÀTIGA O ELS ESCABET-XOS, POT ALLIBERAR ALGUNES PARTÍCULES. LA LLAUNA, UNA CAPA FINA D'ACER RECOBERTA AMBESTANY I QUE POT SOPORTAR ALTES TEMPERATURES, ÉS MOLT SENSIBLE A LA CORROSIÓ I POT PRO-VOCAR QUE ALGUNES PARTÍCULES PASSIN A L'ALIMENT. HEM DE TENIR EN COMPTE QUE MALGRATQUE LA QUANTITAT ALLIBERADA ÉS MOLT PETITA, ES TRACTA DE METALLS PESATS QUE S'ACUMULENAL NOSTRE COS.

L e s c o n s e r v e s

34

ES DEFINEIX COM LA INFORMACIÓQUE APAREIX A L 'ETIQUETA I infor-ma sobre el valor energètic del pro-ducte i de les proteïnes, hidrats de car-boni, greixos, fibra alimentària, sodi,vitamines i sals en quantitats significa-tives. Tota aquesta informació estàexpressada agafant com a referència100 grams o 100 mil·lilitres del pro-ducte.

Encara que es tracti d'una informaciócada vegada més consultada i queinteressa a un nombre major de gentpreocupada pel valor nutritiu del quemenja, no és obligatòria. Sols ho és enels aliments infantils i quan el fabricantd'un determinat producte li confereixpropietats nutricionals extres. Enaquest cas la informació ha d'incloureels següents punts:

ELS MACRONUTRIENTS DE L'ALIMENT

?Energia. S'expressa en quilocalorieso calories, també pot anar en quilojuls

(1 Kj equival a 4,2 calories).

? Proteïnes. Un gram aporta 4 Kcal.

?Hidrats de carbó. Poden ser simples(sucres) o complexes (farina, pastes...).Un gram aporta 4 Kcal.

?Greixos. Poden ser de tres tipus:saturats, monoinsaturats i poliinsatu-rats.

?La fibra. Ha d'indicar -ne la quanti-tat.

?Les vitamines (àcid fòlic, B12, C, A iE).

?Els minerals (calci, ferro, sodi, iode).

Tota aquesta informació ha de venirestructurada en forma de taula i ambles xifres en columnes. Si es tracta deproductes sense envasar, la informacióhaurà d'estar disponible en uncartell.?

SABEU QUE...EL COMISSARI EUROPEU, DAVID BYRNE, HA DENUNCIAT LA MANCA DE CLAREDAT DE L'ACTUAL SIS-TEMA D'ETIQUETATGE NUTRICIONAL. DIU QUE ALGUNS PRODUCTES QUE ES COMERCIALITZEN COM A"BENEFICIÓ S PER AL TEU ORGANISME", "AJUDA A COMBATRE L 'ESTRÈS"... SÓ N CONFUSOS I ESTRACTA D'INFORMACIONS NO VERIFICABLES. PER AIXÒ UN DELS PRIMERS OBJECTIUS DEL LLIBREBLANC DE LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA ÉS LA REVISIÓ D'AQUEST TIPUS ETIQUETATGE.

AQUEST TIPUS D'ETIQUETATGE ENSOFEREIX INFORMACIÓ SOBRE ELproducte i les característiques que eldistingeixen d'un altre, com és el casdels productes que provenen de l'agri-cultura ecològica. També ens ofereixinformació sobre el seu origen i el tipusd'envàs.

?El numero de registre sanitariAquest número, encara que no siguiobligatori, és cada vegada més fre-qüent. Fa referència al producte i eltenen totes les indústries que fabriqueno envasen aliments. Però és obligatoriés que tots els aliments figurin al regis-tre general d'aliments.

?El codi de barresÉs un codi en paral·lel de barres iespais amb informació codificada. Esdesxifra mitjançant un lector òptic queenvia la informació a un ordinador, iconté les característiques del fabricant,el tipus de producte... Encara queeltrobem a la majoria dels productesno és obligatori, ja que respon única-ment a necessitats comercials.

?Els productes sense glutenSón imprescindibles per a les personescelíaques, que no toleren el gluten,una proteïna present a alguns cereals ique han d'eliminar de la seva dieta.Alguns productes com l'arròs no conte-nen gluten, però d'altres com el blathan de passar per un determinat pro-cés per tal d'eliminar-lo.

L'ESPIGA CREUADA. Legalment no estàregulada, i per tant el seu grau de fia-bilitat ofereix alguns dubtes. Indica queel producte que hem adquirit conté,com a màxim, 200 parts per milió degluten.

LOGOTIP FEDERACIÓ D 'ASSOCIACIONS DE

CELÍACS D'ESPANYA (FACE). Aquestaassociació va arribar a acords ambdiferents empreses per garantir l'ab-sència de gluten de determinats pro-ductes.

?Els productes ecològicsL'agricultura ecològica a l'EstatEspanyol inicià el seu procés de regu-lació l'any 1989, i el 1993 s'adoptà elreglament europeu. L'agricultura eco-lògica és un sistema agrari basat en elrespecte als cicles de la natura,emprant els recursos naturals senseesgotar-los i assegurant la fertilitat delsòl i la diversitat genètica dels cultius. Amés, té com a objectiu elaborar pro-ductes sans i nutritius de gran varietat ifrescor.

Actualment existeixen diferents avals o

Sobre el producte

38

39

certificacions tant privats com públicsque acrediten que el que compram ésrealment un producte procedent de laproducció agrària ecològica, ja siguiagrícola o ramader.

AVAL EUROPEU "ESPIGA DE BLAT"Es tracta d'un segell d'àmbit europeuque avala els productes provinents del'agricultura ecològica i assegura elcompliment de la normativa europea.És poc utilitzat, perquè ja existeixen eti-quetes nacionals que tenen aquestafunció i que són obligatòries. Podemtrobar productes que duen els dossegells: el nacional i l'europeu.

AVAL ESTATAL D'AGRICULTURA ECOLÒGICA

En un primer moment l'Administraciócentral inicià la seva gestió, però poc

temps després es traslladaren les com-petències a les Comunitats Autònomes. A les Illes Balears, el Consell Balear dela Producció Agrària Ecològica s'ocupade fer complir el reglament CEE2092/91. Tots els productes que dispo-sen d'aquest segell han passat per uncontrol estricte abans d'obtenir-lo.Aquests avals garanteixen al consumi-dor que el producte adquirit és ecolò-gic, és a dir, no s'han utilitzat productesquímics ni plaguicides en el seu cultiu iels animals han estat criats de maneranatural. Tampoc s'autoritza l'ús d'orga-nismes modificats genèticament(OMG) ni d'aliments irradiats.

AVAL EUROPEU: DEMETER

El concedeix l'associació alemanyaDemeter, que compta amb un grupd'experts que s'encarreguen de fer elseguiment dels productes i d'avalar el

SABEU QUE...L'ANY 2000 ICELAND, UNA DE LES CADENES DE SUPERMERCATS MÉS IMPORTANTS DEL REGNEUNIT, VA DECLARAR QUE ESTAVA RECONVERTINT LA VENDA D'ALIMENTS EN ECOLÒGICS SENSECOSTOS ADDICIONALS PER ALS CONSUMIDORS. SIS MESOS MÉS TARD TESCO, LA PRIMERACADENA DE SUPERMERCATS BRITÀNICA, VA FER AL MATEIX. ACTUALMENT ELS COMPRADORS DETESCO DISPOSEN DE MÉS DE 700 ARTICLES ECOLÒGICS PER ELEGIR (L 'ANY 1992 AQUESTAMATEIXA CADENA NOMÉS N'OFERIA 5).

Sistemes de certificació atorgats per l'Administració

Sistemes de certificació independents

compliment de les normes de l'agricul-tura ecològica.

AVAL ESTATAL: VIDA SANA

Aquesta associació concedeix diferentsavals per tal de garantir i augmentar laconfiança entre productors i consumi-dors. Inicià la seva tasca durant elsanys 80, quan encara no existia unanormativa oficial sobre el tema.S'encarregava de concedir avals alsproductes produïts sense adobs quí-mics i respectant els cicles naturals.

?"Producte biològic". Encara segueixconcedint aquest aval, però sols l'obte-nen aquells productes que ja disposendel segell oficial.

?"Producte no manipulat genètica-ment". Davant el buit legal existent finsfa poc i que permetia vendre productesmanipulats genèticament sense haverde comunicar-ho als consumidors,l'Associació Vida Sana juntament ambla Coalició d'ONG contra la manipula-ció genètica avalen els productes queno estan modificats genèticament.

? "Producte natural". És un aval quees concedeix als productes que hanestat fabricats amb matèries primeresobtingudes respectant els ritmes natu-rals, i que en la seva elaboració nos'han incorporat substàncies artificials.

ELS PRODUCTES DE COMERÇ JUSTSuposen una alternativa al comerç tra-dicional de productes com el cafè, elsucre o la xocolata, entre molts d'altres.Amb el temps, la diversitat és cadavegada major, i a més dels productesd'alimentació també es troben tèxtils iartesania.

El comerç just es caracteritza perquèels productors reben per les matèriesprimeres un preu just, no hi ha explo-tació infantil ni discriminació de ladona, i tampoc explotació del mediambient. Promou un funcionament

40

democràtic i la participació de tots enla presa de decisions. Comprantaquest tipus de productes es dónasuport i ajuda a un gran nombre degent que d'una altra manera no podriasubsistir.

En aquests moments existeixen tressegells de garantia: Max Havelaar(Països Baixos), Transfair (Alemanya) iFairtrade (Regne Unit). Hi ha una ini-ciativa per part de l'organisme FLO(Organització de l'Etiquetatge Just) queté com a objectiu crear un segell únic.De moment, s'ha aconseguit que elscriteris seguits per cada segell siguinels mateixos, unificant el registre deproductors i el sistema de control. Lesetiquetes disposen d'un registre de pro-ductors de comerç just als que lesempreses poden comprar els produc-

tes directament per després comercia-litzar-los amb les seves marques.

També existeixen altres organitzacionscom IFAT, EFTA, NEWS i laCoordinadora d'Organitzacions deComerç Just -aquesta darrera d'àmbitnacional- que s'encarreguen d'avalarla procedència dels productes i el com-pliment de les normes en què es basael comerç just.

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS

Són organismes creats de forma artifi-cial manipulant els seus gens amb lafinalitat de generar un nou organisme.El que es fa és inserir un gen d'unaaltra espècie en una varietat concretaper donar a l'organisme que el repdeterminades característiques. Les con-seqüències d'aquesta acció poden serimprevisibles i irreversibles. Alguns delsperills són la contaminació genèticad'altres espècies i els riscos sanitarisque aquests poden provocar a llargtermini.

SABEU QUE...SEGONS UNA ENQUESTA REALITZADA PEL CONSELL D'INVESTIGACIONS SOCIOLÒGIQUES,DOS TERÇOS DELS CIUTADANS DE L 'ESTAT ESPANYOL NO VOLEN CONSUMIR UN PRODUCTEVEGETAL AL QUAL S'HAGI INTRODUÏT EL GEN D'UNA ALTRA ESPÈCIE.

41

Fins fa molt poc el Reglament de laUnió Europea obligava a etiquetar elsderivats de soja i blat de les índies, elsadditius i els aromes, però sols si esdetectaven en el producte final. Peròdes del mes gener de 2003 tots els ali-ments elaborats usant organismesmodificats genèticament, fins i tot quanno apareguin en el producte final, hand’indicar-ho a l'etiquetatge. Les gale-tes, el sucre i l'oli refinat elaborats apartir de soja, blat de les índies i remo-latxa transgènics han de figurar. Ésobligatori que tots els ingredients, elsadditius i els aromes que continguinmés d'un 0,9% d'un organisme modifi-cat indiquin a l'etiqueta: "Fabricat apartir d'un producte modificat genètica-ment".

Una altra novetat del nou reglament ésque tots els pinsos de ramat elaboratsamb blat de les Índies o soja transgè-nics han de ser correctament etiquetatsi superar els controls de seguretat.Paradoxalment, la carn, la llet i els ousd'animals alimentats amb pinsos trans-gènics no estan obligats a indicar-ho al'etiqueta.

ELS ALIMENTS IRRADIATS

La irradiació és un procediment que técom a finalitat perllongar la frescor demolts dels aliments que consumim:kiwis, maduixes, pollastres, gambescrues o espècies que perden la sevaaroma a causa de la calor. Consisteixen la irradiació mitjançant energiaionitzant (raigs X, raigs gamma, etc.) apartir de substàncies radioactives (radi,cobalt 60, celsi 137) o d'acceleradorsde partícules. És un procediment bas-

tant polèmic, mentre l'OrganitzacióMundial de la Salut dóna suport aaquesta tècnica, alguns col·lectiusambientalistes n'estan totalment endesacord. Aquests argumenten que amés d'alterar el sabor dels productes ireduir el seu contingut vitamínic, elsaliments reben nivells baixos deradioactivitat que fan que encara queel producte no es converteixi enradioactiu pugui sofrir canvis en laseva estructura molecular, augmentantla quantitat de carcinògens a la nostradieta. A més, no es coneixen els efectesa llarg termini dels aliments irradiats.

La manera en què s'han d'irradiar els ali-ments està regulada a nivell internacio-nal. A la Unió Europea de moment solses permet comercialitzar espècies irra-diades. Tots els productes irradiats hande dur la següent llegenda: "irradiat" o"tractat amb radiacions ionitzants".

Són segells de distinció que indiquenque els productes han passat per unasèrie de controls de qualitat. Aquestsproductes destaquen per les sevescaracterístiques peculiars i per l'àmbitgeogràfic on s'elaboren.

Les figures que a continuació es des-criuen són promogudes per lesComunitats Autònomes, però l'autorit-zació final correspon al Govern centrali en darrera instància a la ComissióEuropea. A les Balears existeixen lessegüents denominacions d'origen:

Sobre l’origen del producte:els distintius reguladors

42

DENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA. Estracta d'una figura de protecció quedefineix un producte agrari o alimenta-ri que s'ha produït, elaborat i transfor-mat en una àrea geogràfica determi-nada, ja sigui una localitat, una regióo un país. Les característiques del pro-ducte i la seva qualitat es basen exclu-sivament en el seu medi geogràfic,incloent els factors naturals i humans.Aquesta figura es correspon amb laDenominació d'Origen Protegida euro-pea. A les Balears tenen Denominaciód'Origen el vi de Binissalem, el vi dePla i Llevant i el Formatge de Maó.Recentment s'ha aprovat laDenominació d'Origen de l'oli deMallorca.

DENOMINACIÓ ESPECÍFICA O INDICACIÓ

GEOGRÀFICA PROTEGIDA. Es una figurade protecció com l'anterior, però elproducte ha de posseir una qualitatdeterminada, una reputació o algunacaracterística que pot atribuir-se al seuorigen geogràfic. La producció, l'ela-boració i la transformació s'han de feren una determinada zona geogràfica.En aquest cas l'Administració central hade sol·licitar la seva inclusió definitiva

en el Registre de Denominacions de laUnió Europea. A les Balears els pro-ductes que compleixen aquest requisitsón la sobrassada mallorquina i l'en-saïmada de Mallorca.

DENOMINACIÓ GEOGRÀFICA. Defineix i pro-tegeix un producte agrari o alimentarique ha estat produït, elaborat i transfor-mat en una zona geogràfica delimitada.La qualitat i les característiques es basenexclusivament en el medi geogràfic.Tenen aquesta denominació el Palo deMallorca, el Gin de Menorca, les HerbesEivissenques i els Vins de la Terrad'Eivissa.

DENOMINACIÓ GENÈRICA. En aquest apartats'inclou la Producció Agrària Ecològica. ElConsell Balear de la Producció Ecològicas'encarrega d'autoritzar i de controlar-la.També du a terme les funcions d'assesso-rament, promoció i comercialització. MARCA COL·LECTIVA DE GARANTIA.

43

Certifica les característiques de quali-tat, els components i l'origen dels pro-ductes o serveis elaborats o distribuïtsper persones autoritzades i controladespel titular de la marca. Aquest ha d'es-tar inscrit en una secció especial delregistre de marques per a la protecciódavant tercers. A les Balears, existeix lamarca "Porc Mallorquí Selecte".Aquesta ha estat enregistrada i és ges-tionada per l'associació Provincial deProductors de Bestiar Porcí de Balearsamb l'objectiu de garantir la qualitat iaportar un valor afegit a la carn queha obtingut aquest distintiu.EL PRODUCTE BALEAR. Identifica els

productes agroalimentaris, artesanals iindustrials que han estat elaborats ambmatèries primeres autòctones o ques'han elaborat i transformat a lesBalears. Es tracta d'un segell que pre-tén impulsar i diferenciar la producció,elaboració o transformació feta aquí.L'Institut d'Innovació Empresarial delGovern de les Illes Balears i laConselleria d'Economia, Comerç iIndústria s'encarreguen d'atorgaraquesta marca. Aquest indicatiu eltenen productes com la fruita, les ver-dures i hortalisses, la carn, els embotitsi els ous, el peix i el marisc, el menjarpreparat, la farina, la sal i les espècies,l'oli, les olives, el vinagre i els envina-grats, els vins, els licors i les begudes,les postres i els fruits secs.?

44

48

SÓ N DISTINTIUS QUE PODEN SERCONCEDITS PER UN ORGANISMEoficial o per entitats privades inde-pendents. També es poden trobarempreses que per iniciativa pròpia fanels seus propis distintius, que aporteninformació útil o no. Tots són de caràc-ter voluntari i s'atorguen normalmentper a un període determinat de tempsque sol ser com a màxim de tres anys.El fabricant del producte o del serveiha de sol·licitar-los, i per obtenir-los hade complir una sèrie de criterisambientalment correctes i respectuo-sos. L'àmbit d'aplicació pot anar desd'una comunitat autònoma fins a paï-sos fora de la Unió Europea.

Les ecoetiquetes es concedeixen a pro-ductes o serveis, i no a begudes, ali-ments o productes farmacèutics.

En aquests moments no existeix unanormativa internacional que s'encarre-gui d'uniformitzar els criteris que regu-len la concessió d'aquests distintius.Això provoca que trobem un logotipque pot indicar coses diferents, o bémolts de logotips diferents per a lamateixa cosa, com és el cas dels queindiquen "reciclat". Això causa confusiói desconcert al consumidor, i en darrerterme desconfiança.

L'ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA

També s'anomena Ecolabel Europeu oFlor Europea. Va néixer l'any 1992amb l'objectiu de crear un sistemavoluntari d'etiqueta ecològica. L'àmbitd'aplicació són els 15 països europeus,

a més d'Islàndia, Liechtenstein iNoruega. En un principi només s'apli-cava sobre els productes, però elsetembre de 2000 s'amplià als serveis.En aquests moments hi ha més de 250productes que disposen d'aquestsegell: pintures, vernissos, ordinadors,frigorífics, roba... Els productes farma-cèutics, les begudes i els aliments no escontemplen en aquesta modalitat d'eti-quetatge.

La Flor Europea vol promoure aquellsproductes amb menor impacteambiental i informa als consumidorsque els productes i els serveis que hanescollit compleixen una sèrie de criterisecològics, que fan referència a la pro-ducció de residus, el consum energètic,la gestió dels boscos, i la contaminacióacústica, del sòl, de l'aire i de l'aigua.

EL DISTINTIU ÀNGEL BLAU

Es tracta d'una ecoetiqueta d'àmbitnacional promoguda pel Govern ale-

Les ecoetiquetes o etiquetes verdes

many mitjançant el Ministeri de MediAmbient, i que es començà a aplicar al'any 1977. Amb aquest logotip es per-seguia potenciar la fabricació de pro-ductes respectuosos amb el mediambient i al temps que servís com areclam comercial. En aquests momentsexisteix un gran nombre de productesque disposen d'aquest segell.Cadascun es complementa amb untext que especifica la seva categoria.Els productes fabricats fora d'Alemanyapoden usar aquest logotip.

NF-ENVIRONNEMENT

També d'àmbit nacional, en aquest casés l'Associació Francesa deNormalització (AFNOR) la que certificaque un producte industrial o de con-sum compleix les normes de qualitatfranceses, europees i internacionals.

D ISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT

AMBIENTAL DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA

Es tracta d'un distintiu de caràcterregional creat pel Departament de

Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya per identificar aquells pro-ductes i serveis més respectuosos ambel medi ambient. Es té en compte laminimització de residus o la seva recu-peració, les matèries o substàncies queel contenen i l'estalvi de recursos coml'energia i l'aigua. L'objectiu d'aquestdistintiu és promoure la producció,comercialització i consum d'aquesttipus de productes. Poden sol·licitar-loels fabricants de productes i els titularsde serveis que desenvolupen la sevafeina a l'àmbit de Catalunya. El rebenels productes que es fabriquen ocomercialitzen a Barcelona, així comels serveis que es presten. LaGeneralitat també concedeix ajuts pera la realització d'assaigs o controls pera l'obtenció d'aquest distintiu.

L'ECOETIQUETA D'AENORA diferència de les anteriors, està pro-moguda per una entitat privada,l'Associació Espanyola deNormalització i Certificació (AENOR).S'encarrega de certificar els productesque tenen una menor incidència sobreel medi ambient i durant el seu cicle devida. Els serveis tècnics d'AENOR verifi-quen el compliment dels requisits, i elComitè Tècnic de CertificacióMediambiental concedeix la marca.Aquest distintiu garanteix que el pro-ducte que du l'etiqueta ha passat perun estudi exhaustiu sobre el seu cicle

49

de vida per comprovar la incidènciaque han tengut sobre el medi ambientla seva fabricació, distribució, ús i eli-minació. Aquesta etiqueta no vol dirque el producte no causi danysambientals, sinó que aquests sónmenors als generats per altres produc-tes similars.

FOREST STEWARDSHIP COUNCIL (FSC)Aquesta iniciativa sorgí a principis delsanys 90 per millorar la gestió forestaldels boscos de tot el món. Es tractad'una etiqueta concedida per una enti-tat privada, l'organització ForestStewardship Council (FSC), integradaper 130 representants d'organitzacionsentre les que trobam entitats ecologis-tes, grups indígenes, silvicultors, etc. LaFSC ha fixat els criteris que les empre-ses han de seguir per dur a terme unagestió sostenible dels boscos i evitaraixí la seva sobreexplotació. L'objectiud'aquest segell és certificar que lesmatèries primeres i la fusta -principal-ment tropical- que compram han estat

obtingudes minimitzant els impactessobre el medi ambient i la poblaciólocal.

SENSE EXPERIMENTACIÓ ANIMAL. CCICAPPROVED

També coneguda com el "conill bota-dor" (Leaping Bunny). Es tracta d'unaetiqueta de caire internacional que cer-tifica que els productes tant cosmèticscom domèstics que compram han estatfabricats sense experimentar amb ani-mals. Les empreses que exhibeixenaquest logo han de firmar l'EstàndardEmpresarial de Compassió pelsAnimals, un codi elaborat per un grupde més de 30 organitzacions defenso-res dels animals. Les empreses tambés'han de sotmetre cada tres anys aauditories externes.?

50

A DIFERÈNCIA DE LES ECOETIQUE-TES NO ESTAN REGLAMENTATS Itampoc compten amb el reconeixe-ment d'organismes oficials o privats.Alguns estan regulats i aporten infor-mació, però d'altres actuen exclusiva-ment com a reclam verd.

LA IDENTIFICACIÓ DELS PLÀSTICS

Es tracta d'un dels logotips més fre-qüents en els plàstics i que mitjançantun triangle amb un número en el cen-tre informa del tipus de plàstic en quèestà fet l'envàs. Aquesta informaciófacilita la seva classificació per a unposterior reciclatge. Actualment aquestsistema d'identificació és voluntari i nogaranteix en cap cas que l'envàs esrecicli.

?PET. Tereftalat de polietè.?PEAD. Polietilè d'alta densitat.?PVC. Policlorur de Vinil.?PEBD. Polietilè de baixa densitat.?PP. Polipropilè.?PS. Poliestiré.?0. Altres.

L'ALUMINI

El símbol d'un cercle compost per duesfletxes és molt usat per indicar laparaula reciclable. Quan en el seuinterior apareix la paraula "alu" vol dirque aquest envàs es pot reciclar. Si amés apareix una xifra en % indica el

percentatge de l'envàs que prové delreciclat.

EL PAPER

La gran quantitat de productes queofereix la indústria paperera i els dife-rents processos de tractament i de pro-ducció han donat lloc a l'existènciad'una gran varietat d'etiquetes. Aixípodem trobar etiquetes com l'ÀngelBlau o l'Ecoetiqueta Europea, que cer-tifiquen una determinada marca depaper, però també hi ha etiquetes dis-senyades pels mateixos fabricants. Amés del paper blanc, hi ha 4 tipologiesde paper:Ecològic. S'anomena així el paper queen la seva fabricació s'ha evitat l'im-pacte ambiental en el seu cicle de vida,en el consum de recursos naturals i d'e-nergia i en l'eliminació dels residus.Aquest tipus de paper compta amb elsuport de l'Ecoetiqueta Europea.Reciclat. És aquell paper que ha estatfabricat amb matèries primeres recu-perades del paper i cartró ja usats. Lliure de clor elemental (ECF). Enaquest cas no s'ha usat gas de clor peral seu blanquejat, però si diòxid declor. És important saber que el clor i elsseus derivats són components moltcontaminants una vegada alliberats ala naturalesa.

Els logotips

51

Totalment lliure de clor (TCF). Per alseu blanquejat s'ha utilitzat oxigen oozó.

PRODUCTE O ENVÀS RECICLABLE

Aquest logotip, conegut amb el nomde "rínxol de Moebius", és molt fre-qüent i indica que el producte o envàsque l'exhibeix és susceptible de ser reci-clat. Contràriament al que es pot pen-sar, aquest símbol no vol dir que elmaterial en què ha estat fabricat elproducte és reciclat.

DOLPHIN SAFE

Apareix a moltes llaunes de tonyina iindica que per a la seva pesca no s'hancapturat ni danyat dofins. El problemad'aquesta etiqueta és que no hi ha caporganisme independent que la certifi-qui i que exerceixi un control sobre sies compleix o no aquesta pràctica.

CERTIFICACIÓ FORESTAL PANEUROPEA

(PEFC)Aquesta certificació fou creada pelspropietaris i per la indústria forestaleuropea com a resposta a l'èxit delFSC. Diverses organitzacions ecologis-tes com Greenpeace, WWF/Adena i laFederació Ecoloxista Galega handenunciat la falta de credibilitat d'a-quest segell. Denuncien la poca inde-pendència i transparència d'aquestacertificació per respondre únicamentals interessos del sector forestal.

EL PUNT VERD

És un logotip que provoca certa confu-sió al consumidor, ja que ens pot sem-blar que ens trobam davant un envàs oproducte ecològic. Però en realitat indi-ca que el fabricant de l'envàs o el seudistribuïdor paguen la quota obligatò-ria a una entitat -ECOEMBES- per talque es responsabilitzi del seu tracta-ment.

SISTEMA DE D IPÒSIT, DEVOLUCIÓ I

RETORN (SDDR)El duen els productes que poden ser reu-tilitzats. S'empra a botelles de vidre, cap-ses, contenidors de plàstic, etc. Hem detenir en compte, però, que el simple fet dedur aquest distintiu no vol dir necessària-ment que l'envàs es reutilitzi. En aquestcas s'usen dos logotips diferents per indi-car el mateix. Un és el que fa servir laUnió Europea i l'altre el dissenyat pelMinisteri de Medi Ambient espanyol.

PROTEGEIX LA CAPA D'OZÓ O NO PERJUDICIAL

PER A LA CAPA D'OZÓ; ENVÀS FOTODEGRADA-BLE; ENVÀS ECOLÒGIC, ETC.Es tracta de distintius que no demostrenun benefici ecològic superior a l'exigit perla llei, ja que no intenten millorar el quediu la llei. La majoria té una finalitat pro-pagandística o de màrqueting.?

52

QUAN PARLAM DE PRODUCTESTÒXICS ENS REFERIM A LES PILES,els productes de neteja, els dissolvents,les pintures, els insecticides, els aero-sols, les coles... Es tracta de productesque de forma habitual fem servir acasa nostra. Per evitar que ens perjudi-quin i que facin malbé el medi ambientés convenient prendre una sèrie deprecaucions. Una d'elles és mirar lesetiquetes, que mitjançant una sèrie pic-togrames informen de la seva perillosi-tat:

(T) Tòxic, (X+) Molt Tòxic. Pot ocasio-nar la mort si s'introdueix en l'organis-me.

(Xn) Nociu. Perjudicial per a la salut.

(Xi) Irritant. Provoca la irritació de lapell i les mucoses.

(C ) Corrosiu. Destrueix els teixits vius oaltres matèries.

(F) Fàcilment inflamable. Pot inflamar-se amb la presència d'una font de calor(O) Comburent. Accelera la combustió.

(E) Explosiu. Té una combustió ràpidai violenta.

(<<N) Perillós pel medi ambient. Molttòxic per a la fauna, els organismes

aquàtics i la capa d'ozó.

56

CADA VEGADA ELS CONSUMIDORSTENIM UN MAJOR ACCÉS A NOUSproductes i més informació sobre elque compram, però també som mésvulnerables a la informació que rebem.Tant la presència com l'absència d'a-questa pot dur als consumidors a treu-re conclusions no rellevants o incorrec-tes. Una comunicació enganyosa nor-malment utilitza símbols, imatges o fadeclaracions que literalment són cer-tes, però que poden causar confusió alconsumidor; les etiquetes poden ferservir aquesta tècnica, usant un llen-guatge o símbols confusos.

Sovint la publicitat fa ús dels lemes"producte natural" o "sense conservantsni colorants". Sota aquesta llegendapodem creure que el que compram éstotalment natural, però si després ensfixam en l'etiqueta podem comprovar

l'existència d'additius alimentaris, esta-bilitzants, espessants... i un llarg etcè-tera de productes no naturals.

Un exemple que il·lustra l'ús de lapublicitat enganyosa per part d'algu-nes empreses és el cas de les patatesLay's Mediterránea. Per donar a conèi-xer el producte la publicitat utilitzà elsegüent lema: "El producte natural méscaracterístic de la nostra dieta, l'oli d'o-liva, és l'ingredient essencial de larecepta Lay's Mediterránea". El 90%dels enquestats creien que les Lay'sestaven fregides amb oli d'oliva, quanen realitat sols estaven elaboradesamb un 2% d'aquest. Davant aquest fetun jutgessa de Barcelona prohibí laseva comercialització, ja que conside-rava que la publicitat enganyava alconsumidor.?

SABEU QUE...

ELS DRETS DELS CONSUMIDORS REFERENTS A AQUEST TIPUS DE PUBLICITAT SÓ N EL DE REBREUNA INFORMACIÓ CORRECTA, COMPLETA, OBJECTIVA I VERAÇ. A MÉS, EL CONSUMIDOR POTEXIGIR EL MATEIX QUE SURT PUBLICAT ALS ANUNCIS I FINALMENT L 'ANUNCIANT HA DE PROVAREL QUE DIU QUE VEN.

L'ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS DEL REGNE UNIT DU A TERME UNA CAMPANYA ANOME-NADA "ETIQUETATGE HONEST" QUE PRETÉN DONAR A CONÈIXER LES TÀCTIQUES PUBLICITÀRIESQUE PRACTIQUEN ALGUNES EMPRESES I QUE TENEN COM A OBJECTIU CONFONDRE A UN"PÚBLIC VULNERABLE" PER VENDRE EL SEUS PRODUCTES.

60

L e s e t i q u e t e s e n g a n y o s e s

E l s a l i m e n t s e n r i q u i t s

DES DE FA UNA SÈRIE D'ANYS LAINDÚSTRIA ALIMENTÀRIA S 'HAencarregat de processar i refinar moltsdels productes que consumim, com ésel cas de la farina o del sucre blanc.Més recentment, els productes "sensesucre" o "baixos en calories" han ocu-pat un lloc destacat al mercat. Peròtots, en comptes de conservar les sevespropietats nutritives, les han perdut.

La indústria alimentària, aprofitant lamoda dels productes saludables, hatrobat una altra forma d'atreure l'aten-ció dels consumidors llançat al mercatels productes enriquits. En realitat elque ha fet és dotar de contingut nutri-cional a productes que abans ja eltenien, però que l'han perdut degut alsdiferents processos industrials.

Normalment els productes s'enriquei-xen amb vitamines -principalment A i

D-, minerals -el calci és el més habitual-, fibres i àcids omega-3. Segons elsnutricionistes, no és suficient afegir unasubstància a un aliment per a que l'or-ganisme l'assimili com una substànciaextra, ja que la seva absorció depèn dela combinació amb altres nutrients.També s'ha de demostrar que aquellsnutrients que s'han incorporat no esperden una vegada hagin rebut untractament industrial i domèstic. I final-ment s'ha de saber exactament laquantitat de substància que s'ha d'in-corporar perquè aquesta no sigui tòxi-ca. Totes aquestes incògnites demoment queden sense resposta, ja queno existeix cap norma, control oficial oestudi científic independent que puguicertificar els seus efectes beneficiosos.Encara que no hi hagi un etiquetatgeespecial per als productes enriquits, ésobligatori que apliquin l'etiquetatgenutricional. ?

SABEU QUE...

ENTRE 1998 I 1999 LA VENDA DE LLET ENRIQUIDA A L'ESTAT ESPANYOL PASSÀ DE L'1,2 AL7,6%, I ELS INGRESSOS ECONÒMICS DERIVATS D'AQUESTA VENDA AUGMENTAREN DE L '1,4 AL10,1%.

E l s a d d i t i u s a l i m e n t a r i s

DES DE FA MOLT DE TEMPS LAHUMANITAT HA USAT PRODUCTEScom el vinagre, la sal, l'oli, les espècieso el sucre per conservar els aliments.Actualment i com a conseqüència delsavanços científics s'usen altres produc-tes com els additius per allargar la vida

dels aliments i accentuar-ne la textura,el sabor o el color. Segons el Còdexper a l'Etiquetatge d'AlimentsPreenvasats, un additiu alimentari ésqualsevol substància que no es consu-meix normalment com a aliment nis'usa com a ingredient típic, indepen-

61

dentment del seu valor nutritiu. La sevaaddició intencionada als productes ali-mentaris té un propòsit tecnològic en lafase de fabricació, transformació, pre-paració, tractament, envàs, transport oemmagatzematge, i pot esperar-se quetengui, directa o indirectament, com aresultat que el propi additiu o els seussubproductes es converteixin en uncomponent d'aquests productes.

Aquests, abans de ser usats han depassar per una sèrie d'experimentsamb animals per determinar la sevainocuitat o toxicitat. A partir d'aquestsestudis es determinen les quantitats

diàries que l'organisme humà pot assi-milar, però sense tenir en compte laingestió d'un mateix additiu present adiferents aliments. A Europa els addi-tius permesos es designen amb el codiE, i de forma ocasional amb la lletra H,seguit d'uns determinats dígits.

En els darrers anys s'ha descobert l'e-xistència de determinats additius peri-llosos per a la salut de les persones ique han estat retirats del mercat. Lapregunta que molts consumidors es fanés si són realment necessaris i si exis-teixen els suficients estudis que demos-trin la seva inocuitat. ?

EL MINISTERI D'AGRICULTURA,PESCA I ALIMENTACIÓ , DAVANTles pressions de les indústries alimentà-ries, aprovà el Real Decreto 506/2001,que liberalitza l'ús del terme "bio" i per-met que aquest sigui usat en alimentsque no hagin estat produïts amb tècni-

ques ecològiques. En aquests momentsa l'Estat Espanyol, a diferènciad'Europa, la paraula "bio" s'ha conver-tit en una marca comercial. En el casdels làctics, "bio" indica que el produc-te conté bacteris lactis probiòtics. ?

62

L a m a r c a B I O

? Guia para el consumo responsable (de ropa), de Icària Editorial. Elaborada pelCRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) i SETEM, s'emmarca dins laCampanya Ropa Limpia.

?Guía roja y verde de alimentos transgénicos. 2ª edició. Greenpeace.

?Etiquetas y distintivos ecológicos. Guía de información al consumidor.Coordinada per HISPACOOP.

?Guia de bones pràctiques ambientals per a les empreses de comerç.Ajuntament de Barcelona, Comissió de Serveis Urbans.

?Propostes senzilles per reduir els residus. Guies d'educació ambiental, n. 4.Ajuntament de Barcelona.

?Preguntas y respuestas sobre comercio justo. N. 2. Setem. Desembre 1999.

66

www.productebalear.comPàgina web del Govern de les Illes Balears.Ofereix informació dels diferents productesamb Denominació d'Origen de les Balears.

www.aceitedeolivainfo.netHi ha informació sobre el procés de fabri-cació de l'oli d'oliva, així com dels diferentstipus.

www.consumaseguridad.comPàgina web de la Fundació Eroski.Especialitzada en temes de seguretat ali-mentària. Disposa d'un butlletí electrònicsetmanal que ofereix les darreres novetatsen matèria d'alimentació i consum. Moltinteressant.

www.ocu.orgPàgina de l'organització de consumidors iusuaris. Hi ha molta informació sobre eti-quetatge d'aliments.

www.cbpae.orgPàgina del Consell Balear de ProduccióAgrària Ecològica del Govern de les IllesBalears. Hi ha informació sobre com esconcedeix l'aval d'agricultura ecològica, isobre els productors de les Balears.

www.vidasana.orgA més d'informació sobre les campanyesque du a terme aquesta associació, hi hainformació sobre els diferents avals queconcedeix.

www.eco-label.com Hi ha un catàleg on es poden consultar totsels productes que duen l'EcoetiquetaEeuropea, on trobar-los i què costen.També es poden encarregar.

www.setem.orgSetem és una organització no governamen-tal sense ànim de lucre i que treballa en l'e-ducació pel desenvolupament, la sensibilit-zació i el comerç just.

www.greenpeace.es A més de les campanyes que du a termeaquesta organització ecologista també hiha informació sobre els aliments que con-tenen transgènics. Es pot trobar un llistat deproductes.

www.ecodes.org/lifepapelWeb de la Fundació Ecologia y Desarrollo.Hi ha molta informació sobre tipologia i eti-quetatge de paper i cartró.

www.europa.eu.int/comm/environ-ment/ecolabel/index.htmInformació sobre l'Ecoetiqueta Europea.

www.gencat.es/mediamb/cqa_i.htmWeb de la Generalitat de Catalunya on espot consultar informació sobre el Distintiude Garantia de Qualitat Ambiental.

www.blauer-engel.deInformació sobre el distintiu alemany ÀngelBlau.

www.afnor.fr/activities/certifica-tion/page9.htmPàgina web del distintiu francès NF AFNOR

www.fscoax.orgWeb de la certificació FSC que promou unagestió sostenible del consum de fusta.?

70