1. ENTRAR Responsabilitat Social de les Empreses

2. NDEX TORNARDOCUMENTS AjUDA PER A lS DE lA GUiA RSE.pdfPER MOURES DiNS El DOCUMENTPER ACCEDiR AlS DOCUMENTS ADjUNTS Per desplaar-vos cmodament a la pgina anterior o a la En el captol ANNEX: Documentaci de referncia hi hasegent, feu servir les tecles lndex de documents. Polsant sobre el bot que apareixa lesquerra de cada ttol (icona clip), sobrir el document Tamb ho podeu fer amb els botons de la barra inferior seleccionat en una finestra nova dAcrobat. dAcrobat ReaderBotons de la barra superior NDEX: per anar a la pgina de lndex TORNAR: per anar a lltima pgina consultada DOCUMENTS: per anar a lannex Documents de refernciaENllAOS DiNS El DOCUMENT Des de la pgina dndex, podeu desplaar-vosdirectament al captol que vulgueu polsant sobre la lnia detext corresponent. Tamb podeu accedir als captols des del panellmarcadors dAcrobat ReaderENllAOS A www Si disposeu de connexi a Internet i teniu installat unnavegador, podreu connectar-vos directament a les adrecesweb que apareixen en el document polsant sobre el text. 3. NDEX TORNAR DOCUMENTS ResponsabilidadSocialdelasEmpresas s un projecte de: Amb el suport de: 4. NDEXTORNAR DOCUMENTS Fundaci Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya Via Laietana 16, 1a Planta 08003 BARCELONA Tel. 93 481 29 12 Fax 93 481 28 57 fpauisoli@ccoo.cat www.ccoo.cat/pauisoliAny 2006Un agrament especial a:- La federaci del txtil, qumica i afins (fiteqa), la federaci dels serveis financers i administratius (comfia), la federaci agroalimentria i la federaci de comer, hostaleria i Coordina el projecte i la publicaci Michela Albarelloturisme de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya, per la seva collaboraci.- Eva Fernndez, de la Fundaci Pau i Solidaritat Serafn Aliaga, pels seus atents autors Michela Albarello y Toni Puigsuggeriments.- La Fundacin Ecologa y Desarrollo, a Fortica, a lOEI i al GRI per haver-nos concedit En la recerca de dades relatives a lapartatlautoritzaci dincloure els seus documents en el nostre cd-rom. Els protagonistes de la RSE hi ha collaborat Joan Mogas - Agram especialment a la Federaci de COMFIA Catalunya i als responsables de la web www.comfia.info la seva important collaboraci i la possibilitat que ens han brindat de fotos Jupiter Images / Comstock compartir la documentaci inclosa a la seva web, concretament a la secci sobre la RSE, ja que disseny Ars Stellit ens ha semblat molt interessant. 5. NDEX TORNARDOCUMENTS ndex 5Introducci 6ReflexionsalvoltantdelconceptedeResponsabilitat Social de les Empreses 6 ElsprotagonistesdelaRSE 40 Acostem-nosmsalconceptedeRSE 56 Parlenelsprotagonistessindicals 74 Glossari 80 Bibliografia 80 Bibliografa8 ANNEX Documentsdereferncia 6. NDEX TORNAR DOCUMENTS4 7. NDEXTORNARDOCUMENTS Introducci Des que la Fundaci Pau i Solidaritat est treballant els temes de Responsabilitat Social de les Empreses, ara ja fa quatre anys, sens ha anat fent palesa una mancana en els nostres quadres sindicals, per tamb a lafiliaci de CCOO i a la nostra base social: la necessitat de dotar-los duna guia de carcter sindical sobre les temtiques relacionades directament amb la RSE.Doncs b, aquesta guia s ja un fet. Est concebuda com a instrument de suport, vlid per a lacci sindical a les empreses, i tamb per a fer-la servir all on es parli o es discuteixi de RSE. Aquest material de sensibilitzaci va acompanyat dun CD ROM que ofereix la possibilitat de trobar els textos i documents citats a la guia, i tamb alguns ms que amplien la informaci proporcionada en el text escrit.Aquest instrument el posem a disposici de les Federacions Sindicals i de les seccions sindicals de CCOO a les empreses, multinacionals o no, perqu avui la discussi sobre la RSE est arribant a totes les empreses i a tots els sectors. s una guia sindical que neix tant de les ponncies rebudes en aquests anys com dels cursos pilot, fets amb la collaboraci de lescola de formaci sindical de CCOO de Catalunya. s, per tant, un instrument confederal til, que la Fundaci Pau i Solidaritat ofereix al conjunt de CCOO i de treballadors i treballadores darreu de Catalunya per tal de complir el nostre objectiu estratgic: la defensa dels drets humans laborals arreu del mn.Finalment, un agrament a totes les persones que hi han treballat directament, tot dedicant-hi esforos i temps, i a tothom que hi ha collaborat dalguna manera. Com que la llista seria molt llarga, us diem grcies a tots i totes.Jordi Rib i Flos. President de la Fundaci Pau i Solidaritat Catalunya5 8. NDEXTORNAR DOCUMENTS Reflexionsalvoltant delconceptede Responsabilitat Social de les EmpresesReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses6 9. NDEXTORNAR DOCUMENTS Als processos de globalitzaci i internacionalitzaci de lecono-reivindicat. Amb la RSE es recupera la idea de lempresa com una mia daquest ltim segle XX sels atribueix molts dels problemes instituci que, a ms a ms de tenir una responsabilitat i obliga- socials del nostre temps, per creiem que no sha destacat proucions legtimes davant dels seus accionistes, s tamb respon- el paper i la responsabilitat que les empreses i corporacions hi sable dels impactes socials i ambientals de les seves activitats. han jugat. Responsabilitats que van ms enll del compliment de les lleis ide les normes, ja que la ra econmica no pot justificar unes des- El model empresarial que al principi dels 80 es va inculcar en les igualtats i uns nivells dexclusi social cada vegada ms amplis en economies ms potents del sistema capitalista va fracassar. El els pasos desenvolupats. que va comenar com una vertadera promesa dedat dor plane- tria, ha acabat acomodant-se de forma natural a la idea de crisi. Actualment est en joc el paper de les empreses en les seves rela- Crisis socials, crisis econmiques i monetries i crisi duna formacions amb la societat i els seus agents implicats en un moment de de pensar lactivitat econmica i les relacions entre lempresa icerta deslegitimaci dels motors del desenvolupament econmic la societat. Ja en lltima etapa dels 90, els valors de confiana occidental. La recerca de nous avantatges comparatius i lexign- en les grans empreses comencen a entrar en crisi en la majo- cia de donar resposta a la urgent necessitat de la ciutadania de ria de pasos desenvolupats. Potser en lorigen daquesta crisiveure respectats els drets socials, econmics i culturals, adquirits podem trobar-hi la progressiva divergncia entre els interessosa travs de lluites importants i llargues, ha promogut entre algu- de les grans empreses del sector privat i el tan preat b com.nes empreses el debat sobre loportunitat dimplementar mesu- En aquesta mateixa dcada, en la qual les diferncies socials ires correctores de les seves poltiques de gesti dels negocis. econmiques de la poblaci mundial creixen en igual proporci que ho fan els beneficis comercials de les grans multinacionals, La transformaci, al llarg de les dcades del segle XX fins als nos- les reflexions sobre lempresa i la societat han adquirit una nova i tres dies, de la percepci social de la bondat incondicional o de extraordinria actualitat. la maldat absoluta de les empreses ha anat canviant en funcide la capacitat daquestes de crear un valor social afegit al mer En els anys 60 el terme Responsabilitat Social de lEmpresa (RSE)inters dexplotaci econmica i dacumulaci de plusvlua, del era ja utilitzat en els pasos de tradici anglosaxona, per serrespecte i dels pactes socials i de la contribuci a lestabilitat i en aquesta ltima dcada quan el concepte ser mpliamentdemocratitzaci dels mecanismes de participaci.ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses7 10. NDEXTORNAR DOCUMENTS De la incipient visi dels anys 70, confirmada i portada a la seva Sorgeix llavors, per al sector empresarial, la necessitat de fer front mxima expressi durant els anys vuitanta, duna empresa que esa les campanyes de denncia que diferents actors porten a terme guanya i mereix la plena confiana dels ciutadans, que serigeix en contra de les actuacions irresponsables, desemmascarades com a promotora del desenvolupament i del benestar i respec- socialment i fetes pbliques utilitzant sobretot els nous mitjans tuosament responsable sobre els temes docupaci i qualitat de de comunicaci i la tecnologia associada a Internet. Lexigncia serveis i productes llanats al mercat, vam passar, durant la dca-de recuperar el centre en limaginari collectiu de les societats del da dels noranta, i en el marc de la gran ofensiva neoliberal, a un nord obliga moltes empreses a donar resposta a les demandes moment dallunyament evident entre els interessos particularsde transparncia i responsabilitat presentades per la societat del capital i els ms generals de la societat1 . civil organitzada, pels sindicats, per les ONG i pels sectors deladministraci pblica. Es busca un factor diferencial que pugui Els greus escndols mediambientals i financers en els quals es crear un plus de beneficis, encara que sigui a mig i llarg termini i van veure implicades importants multinacionals les van fer pro-es creu que la RSE pot ser-ne la resposta, entenent-la com lacci tagonistes de la desqualificaci social; el canvi substancial de voluntria dintegraci de les empreses en les preocupacions socials la naturalesa mateixa del procs dacumulaci del capital, que i mediambientals. ara es convertia en especulatiu i financerament i limitadament productiu; la total absncia de consideraci dels pactes socials Per el carcter voluntari dassumpci dels compromisos que per part empresarial; la cada vegada ms elevada flexibilitat en cal prendre sobre la gesti i lactuaci responsable, que tant es la producci i la conseqent desregularitzaci de les condicions reivindica des de la part empresarial, no hauria de ser motiu per laborals; la repetida i abusada prctica de violaci dels dretsvoler fer voluntari el compliment de la legislaci laboral vigent. humans bsics en els centres de treball, sobretot dels pasos delUn comportament empresarial socialment responsable no hauria sud; i la prdua de feedback positiu dels empresaris cap als valorsde substituir ni el compliment de les lleis existents ni el paper i creats per la societat, tot aix ha causat el canvi dactitud de lala fora de la negociaci collectiva, que s, almenys a Europa, ciutadania cap a la iniciativa privada.lnica forma legtima de regir les relacions laborals. El respectedels drets humans laborals, presents i centrals en lanlisi de laToms G. Perdiguero: La responsabilidad social de las empresas en un mundo RSE, hauria de comenar i articular-se a travs de lexercici cor- global. Anagrama. Barcelona, 2003. Captol 2.recte de la negociaci collectiva i del respecte dels acords acon- ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses8 11. NDEXTORNAR DOCUMENTS seguits entre els empresaris i els representants dels treballadors. model de conducta responsable, que tradueix la seva filosofia en La RSE hauria destablir uns estndards mnims en tema de drets el fet doferir serveis alternatius al tan durament conquerit estat laborals que fossin extensibles, dacord a la globalitzaci de la del benestar, no hauria dinstaurar-se com a model general de capacitat dextensi del capital, a tots els mbits, tant geogrficsRSE. Entenem que una coherncia en les poltiques de gesti i en com productius, dactuaci de lempresa socialment responsable. les seves actuacions concretes hauria de ser ms apreciable que Sha de renovar el pacte social existent reforant els principis de un mer rentat dimatge. solidaritat i respecte i, sobretot, augmentant el seu marge dactu- aci. La voluntarietat en lassumpci daquests compromisos ha de ser posterior al compliment del que ja es pot controlar amb els mecanismes establerts per la llei.No shan doblidar mai les substancials diferncies en la histria social i en el models empresarial nord-americans i europeus. La translaci incondicional i atemporal de conceptes tan allunyats de la prctica pot generar confusions. Lempresa, a Europa, si s que es pot definir com un espai de trobada i de satisfacci de necessitats, s un subjecte ms integrat a la societat i ms con- trolat per les autoritats pbliques que les mnades empresarials dels Estats Units dAmrica.s important, crec, situar el tema de la RSE com un comproms de millora compartida de les actuacions de lempresa en el seu entorn i allunyar-se de la fcil filantropia. s una temptaci seduc- tora resoldre els conflictes laborals o absoldre una producci obtinguda de forma poc tica desviant latenci amb la imple- mentaci de programes socials al servei de la comunitat. Aquest ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 12. NDEXTORNAR DOCUMENTS Resumintde definir el seu contingut a escala global.Destaquen que no cal esperar solucions ni- els actors legitimats per intervenir en el pro- cs de definici, implementaci i control, Es podria focalitzar linters en 7ques i universals i que qualsevol temptativa dealmenys, tants com el pblic dinters (stake- punts bsics del debat sobre la RSEregular la responsabilitat social de les empresesholders) que directament o indirecta es veuena nivell europeu seria contraproduent [] afectats per les actuacions empresarials.1Existeix encara un problema de definiciuniversalment acceptada del concepte de RSE. Inicialment, segons el Llibre VerdNo obstant aix els sindicats i les organitza-cions de la societat civil adverteixen que les 3s evident la necessitat de resoldre elcarcter absolutament voluntari fins ara (juliol de 2001) de la Uni Europea, el con- iniciatives voluntries no sn suficients per sal- expressat en les definicions existents de RSE. cepte de responsabilitat social de les empre-vaguardar els drets dels treballadors i dels ciu-Segons Claude Emmanuel Triomphe, delegat ses es defineix com: la integraci voluntria,tadans Insisteixen a ms a ms que, per ser general de la Universitat Laboral Europea, la per part de les empreses, de les preocupacions crebles, les prctiques de responsabilitat social fiabilitat de les gestions de RSE resideix en unes socials i mediambientals en les seves operaci- no poden ser definides, aplicades i avaluadescertificacions profundes, serioses, independents ons comercials i les seves relacions amb els seusde manera unilateral per les prpies empresesi pbliques1. La voluntarietat en laplicaci de interlocutors.i que s necessria la participaci de totes les regles no s sancionable. El marc dactuaciparts interessades. de la RSE abraa temes i mbits massa fona- Desprs dun debat sorgit arrel i com a res-mentals i ja de per si ben regulats, perqu es posta a aquesta publicaci es van comen- ar a evidenciar les divergncies. Segons la Comunicaci de la Comissi relativa a la2Per aix es posa en evidncia tamb la necessitat de definir quins sn els sub-jectes actius i legitimats per protagonitzar pugui tornar endarrere en comptes de millo- rar el que ja existeix.responsabilitat social de les empreses: unai impulsar el debat sobre la RSE. Les empre-C.E. Triomphe, Socialmente responsables? Ponncia contribuci empresarial al desenvolupament ses reivindiquen el seu absolut domini sobre presentada a les jornades La Responsabilidad Social Corporativa y los Cdigos de Conducta Beneficios para sostenible (Brusselles 2/7/2002): les empre- el concepte, per la necessitat de definir i todo el Mundo?, que van tenir lloc l de juliol de 2002 ses subratllen la natura voluntria de la respon-implementar un comportament tic prov a CCOO de Catalunya, organitzades per la Fundaci sabilitat social, la seva integraci en el context dinstncies exteriors al nucli ms intern dePau i Solidaritat amb el suport de la Generalitat de Catalunya. del desenvolupament sostenible i la necessitat lempresa. A ms a ms, crec que sn moltsReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses0 13. NDEXTORNAR DOCUMENTS 4Sorgeix, espontnia, una reflexi sobrelevoluci de lempresa que deixa de ser una entitat esttica per tenir molta capacitat6s important seguir reivindicant una especificitat europea i no una passivitaten la integraci de models aliens. Encara ambperqu sn externs a lempresa i garanteixenen ltima instncia la seva impermeabilitatenfront de la societat. Neguen la participaci de moviment. Per tant, tamb la possibilitat les paraules de C. E. Triomphe podem dir quesindical perqu saben que el sindicalisme s el dexigir-li un comportament socialment res-la definici americana i britnica de RSE novincle fort i organitzat entre la intervenci des ponsable hauria de ser extensible i adaptar- sadapta a la nostra histria perqu: de dins mateix del projecte empresarial i des de se a la nova realitat. Tant en temes de rees-A La posici de lempresa no s central a causa lexterior social.2 tructuraci dempresa com en lmbit de les duna tradici de forta regulaci pblica i relacions amb els subcontractistes i amb elsconvencional La RSE no ha de ser una estratgia empresa- provedors, les empreses haurien dexigir iB El model social europeu concedeix una granrial per eludir els processos vigents de dileg fer-se garants i responsables de les actuaci- importncia a la llei i/o concertaci /negoci- social. Creiem que la implementaci correcta ons tiques de tots els implicats en el procsaci collectiva.i consensuada de la RSE serveix per estimular de producci.C El nivell en les adquisicions socials generalit-el desenvolupament de processos democr- zades a un sector o a la societat sencera s tics, la defensa dels drets laborals i el respecte5Seria necessria una major implicacide les administracions pbliques tant relativament elevat. del medi ambient en tot el planeta, sobretotall on les empreses multinacionals actuen en el liderat de les verificacions sobre la cor- recta implementaci daquestes poltiques per part empresarial com en larticulaci de7s important, a ms a ms, prendre en consideraci la preocupaci expressa-da per Juan Manuel Tapia, secretari dAccisense estar sotmeses a controls pblics perfalta duna adequada legislaci o capacitatpoltica dactuaci. les demandes de la societat civil en relaci Sindical de Comissions Obreres de Catalunya, als temes de respecte pel medi ambient i pelsquan detecta la negaci del paper del sindi- drets humans.calisme: les estratgies empresarials intenten2 Contribucin a la reflexin sobre la responsabilidadde la empresa. Ponncia presentada a les jornadesLablindar els distints sistemes de control enfrontResponsabilidad Social Corporativa y los Cdigos dede la intervenci sindical. (Les empreses) accep- Conducta Beneficios para todo el Mundo?, que vantenir lloc l de juliol de 2002 a CCOO de Catalunya,ten la configuraci dorganismes externs de organitzades per la Fundaci Pau i Solidaritat amb elseguiment ONG, experts, etc.justament suport de la Generalitat de Catalunya. ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 14. NDEXTORNAR DOCUMENTS ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 15. NDEXTORNAR DOCUMENTS Invitaci a la reflexi A continuaci trobareu una panormica general de les definicions que diferents institucions i organitzacions donen de la Responsabilitat Social de les Empreses per poder conixer la varietat dopinions i conceptes proposats i divulgats.ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 16. NDEXTORNAR DOCUMENTSEl Consell Europeu va celebrar una sessi especi-ressada, a expressar la seva opini sobre la maneraal els dies 23 i 24 de mar del 2000 a Lisboa perdestablir una cooperaci dirigida a crear un nouacordar un nou objectiu estratgic de la Uni a fi marc que fomenti la responsabilitat social de lesde reforar locupaci, la reforma econmica i laempreses, tenint en compte els interessos tant de Uni Europea cohesi social com a part duna economia basadales empreses com de les diverses parts interessades. La Uni Europea (UE) s una famlia de pasos europeus en el coneixement. Les empreses han de collaborar amb les autoritats democrtics que shan comproms a treballar plegats en El Consell Europeu fa una crida especial al sentit pbliques per descobrir conjuntament mitjans inno- nom de la pau i la prosperitat. No es tracta dun estatde responsabilitat social de les empreses respecte vadors per millorar la seva responsabilitat social. destinat a substituir als actuals estats, ni duna merade les prctiques idnies en relaci amb la forma- Desprs de rebre respostes al Llibre Verd, la comis- organitzaci de cooperaci internacional. Els seus estatsci contnua, lorganitzaci del treball, la igualtatsi va presentar una nova comunicaci sobre el membres han creat institucions comunes en les qualsdoportunitats, la integraci social i el desenvolu- tema (la COM (2002) 347) especificant ulteriorment deleguen part de la seva sobirania, a fi que es puguin pament sostenibleque: La RSE s un concepte dacord amb el qual prendre, democrticament i a escala europea, decisions El 8 de juliol de 200 la Comissi de les les empreses decideixen voluntriament integrar sobre afers especfics dinters com. Les arrels histri- Comunitats Europees va fer pblic el Llibre Verd:les preocupacions socials i ecolgiques en les seves ques de la Uni Europea es remunten a la Segona Guerra Fomentar un marc Europeu per a la responsabi-activitats comercials i en les relacions amb els seus Mundial. La idea va sorgir de la determinaci dels litat social de les empreses en el qual es definia interlocutors. La principal funci duna empresa europeus devitar que tornessin a produir-se matancesla RSE amb la, ara famosa i ms que esmentada, consisteix a crear valor amb la producci de bns i i destruccions. En els seus primers anys, la formaven sisfrase: la integraci voluntria, per part de lesserveis que responguin a la demanda de la societat pasos i la cooperaci entre ells se cenyia fonamental-empreses, de les preocupacions socials i medi- i generar daquesta manera beneficis per als seus ment a temes comercials i econmics. ambientals en les seves operacions comercials ipropietaris i accionistes, aix com benestar per a lales seves relacions amb els seus interlocutors. societat en general, en particular grcies a un procs Avui en dia, la UE comprn vint-i-cinc pasos i 450El Llibre Verd invitava, a ms a ms, a les autoritats continu de creaci docupaci. No obstant aix, les milions de persones i socupa duna mplia gamma depbliques de tots els nivells, incloses les organitza- noves pressions socials i de mercat transformen pro- qestions. Altres dos membres esperen adherir-se elcions internacionals, les empreses (des de les PYMEgressivament els valors i les perspectives de lactivitat 2007. La UE, ampliada, de 27 pasos comptar amb una a les multinacionals), els interlocutors socials, lesempresarial. poblaci que rondar els 500 milions de persones.ONG, aix com qualsevol altra part o persona inte-www.europa.eu.int/index_es.htmReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses4 17. NDEXTORNAR DOCUMENTSAvui en dia, els empresaris estan cada vegada ms La RSE no s alguna cosa que pugui afegir-sesols per generar grans beneficis, sin tamb per laconvenuts que lxit comercial i els beneficis dura-optativament a les activitats principals de lempresa, seva contribuci justa al tractament de determinatsdors per als seus accionistes no sobtenen nicament sin que afecta la seva prpia gesti. desafiaments de la societat.amb una maximitzaci dels beneficis a curt termini,Existeix a Europa una llarga tradici diniciativesAix doncs, la Comissi vol donar una major visibili-sin amb un comportament orientat pel mercat, per empresarials socialment responsables. No obstant tat poltica a la RSE, reconixer el que les empresesresponsable. Aix doncs, les empreses sn conscients aix, el que distingeix el concepte actual de respon-europees ja fan en aquest mbit i animar-les a ferque poden contribuir al desenvolupament sostenible sabilitat social s lintent de gestionar lesmentadams coses. Ats que la RSE es basa, sobretot, enorientant les seves operacions a fi dafavorir el crei-responsabilitat de manera estratgica i dotar-se un comportament empresarial voluntari, un enfo-xement econmic i augmentar la seva competitivitat,dels instruments adequats per a aix. s a dir, es cament amb obligacions suplementries i requisitsalhora que garanteixen la protecci del medi ambi- tracta dun enfocament comercial que situa les administratius per a les empreses, correria el risc deent i fomenten la responsabilitat social, inclosos els expectatives de les parts interessades i el principi ser contraproduent i contrari al principi de legislarinteressos dels consumidors. de perfeccionament i innovaci continus en el nuclims b. Reconeixent que les empreses sn les prota-En aquest context, sn cada vegada ms les empre-de lestratgia empresarial. gonistes de la RSE, la Comissi ha decidit que potses que adopten una cultura de responsabilitat soci- El contingut mateix de la responsabilitat social aconseguir millor els seus objectius si collabora msal. Malgrat lmplia gamma denfocaments relatiusdepn de la situaci particular de cada empresaestretament amb les empreses europees, per la quala la RSE, hi ha un consens generalitzat sobre lesi del context especfic en el qual opera, ja sigui a cosa anuncia el seu suport a la creaci duna alianaseves principals caracterstiques: Europa o a altres llocs del mn. En la perspectiva europea per a la RSE, un concepte elaborat a partir La responsabilitat social consisteix en un compor-de lampliaci s, a ms a ms, important fomentar de contribucions dempreses actives en la promocitament que adopten les empreses voluntriament,una percepci del concepte com als estats membres de la RSE. Laliana estar oberta a les empresesms enll de les seves obligacions jurdiques, per i als pasos candidats. europees i demana el suport de les empreses deconsiderar que redunda a llarg termini en el seu El 22 de mar de 2006 la Comissi va presentar totes les mides. Ser la cobertura poltica per a lespropi inters. la seva ltima comunicaci sobre la RSE, amb eliniciatives de RSE, noves o existents, de les grans La responsabilitat social est intrnsecament ttol Posar en prctica lassociaci per al creixement empreses, les PIME i els seus interlocutors. No servinculada al concepte de desenvolupament sos-i locupaci: fer dEuropa un pol dexcellncia deun instrument jurdic ni res que hagin de firmar lestenible: les empreses han dintegrar en les sevesla responsabilitat social de les empreses, en la empreses, la Comissi o qualsevol autoritat pblica,operacions les conseqncies econmiques, socialsqual es va emfatitzar que: [...] Europa necessita sin un procs poltic per incrementar la prctica dei mediambientals.un clima pblic en qu sapreci els empresaris no la RSE entre les empreses europees. ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses5 18. NDEXTORNAR DOCUMENTS Comentari sobre les lnies directrius de 2 La primera obligaci de les empreses s lOCDE per a empreses multinacionals respectar el dret intern. Les Directrius no subs- Comentarirelatiualsprincipisgenerals titueixen les disposicions legals i reglamentrieslocals i no han de considerar-se superiors a les Organitzaci per a1 El captol de les Directrius consagrat als esmentades disposicions. Constitueixen princi- la Cooperaci i elprincipis generals s el primer que inclou reco- pis i normes de comportament suplementries, Desenvolupament manacions concretes dirigides a les empreses. La sense carcter imperatiu, relacionades concreta- Econmicseva importncia consisteix en lestabliment dement amb les activitats internacionals daquestes lorientaci general i en lestabliment dels princi- empreses. Si les Directrius abracen, com succeeix LOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupa-pis fonamentals comuns per a les recomanacions en nombrosos casos, aspectes no tractats en la ment Econmic (OCDE), va ser fundada el 1960 perespecfiques dels segents captols. llei, no haurien de situar les empreses, ja que coordinar i assessorar els seus pasos membres enaquest no s el seu objectiu, en una situaci en la formulaci de poltiques econmiques i socials, qu senfrontin a obligacions contradictries. entre les quals sinclouen la poltica de cooperaci internacional al desenvolupament. Agrupa els 30 pasos industrials i rics, democrtics i amb economia de mercat. www.oecd.org ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses6 19. NDEXTORNAR DOCUMENTS 3 Sencoratja les empreses a cooperar ambdesenvolupament sostenible1. De manera an- tants obligacions en matria de drets humans les autoritats pbliques en la posada al punt iloga, encara que sigui cert que els principalsdel govern que es tracti. laplicaci de les poltiques i reglaments. Tambresponsables de promoure i fer respectar els pot enriquir-se aquest procs tenint en consi- drets humans sn els governs, les empreses5 A ms a ms, les Directrius reconeixen deraci els punts de vista dels restants agentsexerceixen realment un paper quan el seui fomenten la contribuci que poden tenir de la societat, que inclouen la comunitat local icomportament i els drets humans confluei- les empreses multinacionals en la creaci de els cercles empresarials. Tamb es reconeix quexen; daquesta manera, sencoratja les prpiescapacitats locals en virtut de les seves activitats les autoritats pbliques han de donar prova de empreses multinacionals a respectar els drets dmbit local. Aix mateix, la recomanaci relati- transparncia en les seves relacions amb les humans no sols en les relacions amb els seusva a la formaci de capital hum mira clarament empreses i consultar-les sobre aquestes matei- treballadors, sin tamb enfront de les altrescap al futur, reconeixent, de manera expressa, xes qestions. Han de considerar-se les empre- persones afectades per les seves activitats, de la contribuci que poden oferir les empreses ses com a socis de les autoritats pbliques en conformitat amb les obligacions i compromisos multinacionals als seus treballadors en termes la posada al punt i laplicaci dels dispositius internacionals dels governs dels pasos dacolli- de desenvolupament hum individual. Aquesta voluntaris i reglamentaris (un dels elements del da. Ha de tenir-se especialment en consideraci,recomanaci no est exclusivament relacionada qual sn les Directrius) que guardin relaci amb en all que a aquest tema respecta, la Declaraci amb la contractaci de treballadors, sin que les poltiques que els incumbeixen.Universal dels Drets de lHome, aix com les res- engloba a ms a ms la formaci i les altresmesures de desenvolupament del capital hum. 4 No podr haver-hi una contradicci entre La formaci del capital hum abraa a ms a les activitats de les empreses multinacionals i Una de les definicions ms acceptades del desenvolupa-ms la noci de no-discriminaci en matria de el desenvolupament sostenible. Precisament ment sostenible la va donar el 987 la Comissi Mundial contractaci, promoci, aprenentatge durantsobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (la Comissi aquesta complementarietat s la que pretenen tota la vida i altres frmules de formaci en elBrundtland), que el va definir com un desenvolupament promoure les Directrius. De fet, els vincles entre que respon a les necessitats del present sense posar en treball. el progrs econmic, social i mediambientalperill la capacitat de les generacions futures per respondrea les seves prpies necessitats. sn fonamentals en relaci amb la poltica deReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses7 20. NDEXTORNAR DOCUMENTSEl Global Compact Les empreses participants en el pacte mundialsn variades, representen sectors i regions geo-El pacte mundial, en el qual participen ja cen- grfiques diferents, per tenen dues caractersti-tenars dempreses, sest convertint rpidament ques en com: totes elles sn lders i al seu torn Les Nacions Unides (UN)en el primer frum internacional destinat a exa-aspiren a un creixement mundial responsable,minar les qestions crtiques relacionades ambtenint en compte els interessos i les preocupaci- Van ser constitudes el 24 doctubre de 1945 per la globalitzaci. ons de les parts interessades empleats, inver- 51 pasos resolts a mantenir la pau mitjanant lasors, clients, grups de defensa pblica, associats cooperaci internacional i la seguretat collectiva. El pacte mundial anunciat pel secretari gene-comercials i comunitats. Avui en dia gaireb totes les nacions del mn snral de les Nacions Unides Kofi Annan al Frum membres de les Nacions Unides: en total 191 pasos.Econmic Mundial, a Davos (Sussa), el generEl pacte mundial es va crear per ajudar les orga- Els estats membres es comprometen a mantenir lade 999, i posat en marxa oficialment a la seunitzacions a definir les seves estratgies i moda- pau i la seguretat internacional, a fomentar entre les de les Nacions Unides el juliol del 2000 fa unalitats dacci de forma que totes les persones, i nacions relacions damistat, a realitzar la cooperaci crida a les empreses perqu adoptin nou princi- no sols uns pocs afortunats, puguin beneficiar-se internacional en la soluci de problemes internaci-pis universals en els mbits dels drets humans, dels avantatges de la globalitzaci. El pacte mun- onals i a promocionar el respecte dels drets humansles normes laborals i el medi ambient. El pacte dial no s un instrument de regulaci, un codi i servir de centre que harmonitzi els esforos de lesagrupa empreses, associacions internacionals de de conducta amb fora jurdica obligatria ni un nacions. treballadors i organitzacions no governamentals frum per a la formulaci de normes i prctiquesamb organismes de les Nacions Unides i altres de gesti. Tampoc s un refugi que permeti a lesinstncies per fomentar la collaboraci i crearempreses subscriurel sense demostrar un intersun mercat mundial ms equitatiu amb cabudai uns resultats reals. Es tracta duna iniciativa deper a tots. El seu objectiu, diu el secretari general carcter voluntariKofi Annan, s que ladopci de valors i princi-pis compartits donin un rostre hum al mercatmundial.www.onu.org ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses8 21. NDEXTORNAR DOCUMENTS El secretari general de les Nacions Unides ha Normes laborals Medi ambient demanat al mn dels negocis que adopti, recolzi - Les empreses han de respectar la llibertat- Les empreses han de recolzar laplicaci dun i promulgui, en el seu mbit dinfluncia, un dassociaci i el reconeixement efectiu del criteri de precauci respecte dels problemes conjunt de valors fonamentals en els campsdret a la negociaci collectiva. ambientals. dels drets humans, les normes laborals i el - Les empreses han deliminar totes les formes- Les empreses han dadoptar iniciatives medi ambient. Aix significa que una empresade treball fors i obligatori. per promoure una major responsabilitat ha de propiciar canvis positius en els sectors- Les empreses han dabolir efectivament el ambiental. pertinents a les seves operacions comercials. Els treball infantil. - Les empreses han dencoratjar el desenvolu- principis sn els segents: - Les empreses han deliminar la discriminacipament i la difusi de tecnologies inncues respecte de la feina i locupaci.per al medi ambient. Drets humans - Les empreses han de recolzar i respectar A: http://www.onu.org/sc/globalcompact.pdf la protecci dels drets humans proclamats internacionalment. - Les empreses han devitar veures involucra- des en abusos dels drets humans. ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 22. NDEXTORNAR DOCUMENTS Entenem per RSE com el conjunt de compromisos que lempresa ha dassumir en relaci amb els seus treballadors i treballadores i amb lentorn on subica.Els temes que shan de tenir en compte a lhora destablir uns criteris mnims exigibles en matria Comissi Obrera de RSE son: Nacional de Catalunya - La qualitat de locupaci i de les condicions de treball. - El respecte i lextensi dels drets de les persones en una empresa global. CCOO s una organitzaci sindical formada per - Les poltiques digualtat. homes i dones que safilien de forma voluntria - La salut laboral. i solidria amb la voluntat de defensar els drets - La sostenibilitat i el respecte al medi ambient. (generals i especfics) com a conjunt de treballadors - La promoci de tots els drets laborals en tots els pasos dimplantaci i en totes les empreses i treballadores i per aconseguir una societat ms filials, provedors, auxiliars, de contractes i subcontractes, siguin altres empreses o treballadors justa, democrtica i participativa. autnoms. - Les inversions socialment responsables. - La investigaci, el desenvolupament, la innovaci i la formaci de les plantilles. - La contribuci al transport collectiu i a la mobilitat sostenible. - Les poltiques de participaci collectiva i personal en lorganitzaci. www.ccoo.cat ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses0 23. NDEXTORNAR DOCUMENTSUCFTIS SLIC IBEl concepte de responsabilitat social de les empreses SLFG DesafiamentsioportunitatsperalssindicatsIO C Confederaci internacionalLa noci dempreses no sols responsables davant dels seus accionistes (propietaris), sin tamb dorganitzacions sindicalsdavant duna srie ms mplia de parts interessades i davant de la societat en general s una de les lliures (CIOSL) idees essencials subjacents del que es denomina actualment Responsabilitat Social de les Empreses (RSE). No obstant aix, la RSE es concep de distintes formes: planteja desafiaments als sindicats i a La Confederaci Internacional dOrganitzacionslOIT, per tamb constitueix una oportunitat dacci. El desafiament per al sindicalisme consisteix Sindicals Lliures (CIOSL) es va crear el 1949 i comptaa evitar que la RSE es converteixi en un substitut del paper que han dexercir els governs i els amb 225 organitzacions afiliades en 148 pasos isindicats, la qual cosa exigir un enfocament distint segons lrea que es tracti. territoris en els cinc continents i amb 157 milions defectius. Aix mateix, la CIOSL mant estrets vincles amb les Federacions Sindicals Internacionals que congreguen els sindicats nacionals duna professi o indstria particular dmbit internacional. De Dwight W. Justice, Departament dEmpreses Multinacionals - CIOSL www.icftu.org ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 24. NDEXTORNAR DOCUMENTSNo hi ha una definici generalment acceptada de lexpressi responsabilitat social de lempresa.Sempra per descriure una mplia varietat diniciatives dordre econmic, social i mediambientalpreses per empreses, que no es funden exclusivament en requisits jurdics i sn, en la seva majoria,de natura voluntria. Un autor afirma que la responsabilitat social s menys programtica que Organitzaci Internacional filosfica. Emana duna visi profundament ancorada entre els dirigents empresarials segons la del Treball (OIT)qual els negocis poden i haurien dexercir una funci que no tingus per objecte exclusivamentguanyar dinero1. Un altre autor considera que la responsabilitat social de lempresa tracta sobre la Organisme especialitzat de Nacions Unides quemanera en qu les empreses gestionen el procs empresarial a fi dinfluir, de manera general, posi- procura fomentar la justcia social i els drets humans tivament en la societat2. La Comissi Europea ha definit la Responsabilitat Social de lEmpresa com i laborals internacionalment reconeguts. Les seves la integraci voluntria, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals decisions formen part del dret internacional, queen les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors3. s important passa a ser dret intern quan els estats el ratifiquendistingir lenfocament actual sobre la responsabilitat social de lempresa, que insisteix en la seva i per aix s dobligat compliment. Es tracta dun natura voluntria, la diversitat de parts interessades i la gesti de les repercussions socials, i les organisme tripartit constitut per representants deresponsabilitats socials de les empreses com queden definides en els instruments jurdicament lempresariat, organitzacions de treballadors/as i vinculants i no vinculants en els mbits nacional i internacional. governs. La majoria de les definicions de la responsabilitat social de les empreses entenen aquest con-cepte com la integraci voluntria, per part de les empreses, de les preocupacions socials i medi-ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors. J. Makower: Beyond the bottom line: Putting social responsibility to work for your business and the world,994, Tilden Press.2 http://www.mallenbaker.net/csr/CSRfiles/definition.html (Visitat el 0 de desembre del 2002).3 Comissi de la Comunitat Europea: Comunicacin de la Comisin relativa a la responsabilidad social de las empresas: unacontribucin empresarial al desarrollo sostenible Juliol del 2002, COM (2002) 347 final, pg. 5 www.ilo.orgReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 25. NDEXTORNAR DOCUMENTS Organitzaci Internacional docupadors (OIO)La responsabilitat social de lempresa (RSE) s un terme que sest incorporant des de fa alguns Des de la seva creaci el 1920, lOrganitzaci anys al llenguatge empresarial. Es tracta duna expressi que significa coses diferents segons Internacional dOcupadors (OIO) ha estat reconegudaqui la utilitza, ja siguin els mateixos empresaris, la societat civil, els universitaris o el pblic com lnica organitzaci que representa en el pla inter- en general. s doncs un terme que admet diverses interpretacions. Per a alguns es refereix a nacional els interessos de lempresariat en lmbit de lala responsabilitat de lempresa, per a altres a les iniciatives voluntries privades, o a una opor- poltica sociolaboral. Actualment est formada per 141 tunitat social per a lempresa. No obstant aix, qualsevol que sigui el nom que se li doni, els organitzacions nacionals docupadors en 136 pasos.seus fonaments sn els mateixos: es tracta diniciatives voluntries de carcter prctic que lesempreses adopten per tractar danar ms enll del mer compliment de la legislaci en tota una La missi de lOIO consisteix a promoure i defensar elssrie dmbits socials, econmics i mediambientals. interessos dels ocupadors en els frums internacionals, i en particular en lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), i per a aix procura assegurar-se que la poltica sociolaboral internacional promogui la viabili- tat de les empreses i estableix un entorn propici per al desenvolupament empresarial i la creaci docupaci. Al mateix temps, actua com a Secretaria del Grup dels Ocupadors davant de la Conferncia Internacional del Treball, el Consell dAdministraci de lOIT i altres reu-Dins La Responsabilitat Social de lempresa. Lenfocament de lOIO, Organitzaci Internacional dOcupadors. Aprovat per nions relacionades amb lOIT.la Junta Directiva el 2 de mar de 2003 www.ioe-emp.org/es/ReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses 26. NDEXTORNAR DOCUMENTS CDT- MAROCLa Confederaci Democrtica del Treball (CDT) va ser La responsabilitat social, tal com sadopta avui en dia, consistiria, per a lempresa, a ms a ms creada el 26 de novembre de 1978. Reagrupa tots elsde la consecuci de beneficis, a preocupar-se per la millora real de les condicions de treball, treballadors que pertanyen a les unions, federacions la situaci social dels seus treballadors i la participaci en la resoluci de problemes socials i i sindicats nacionals, aix com a altres organismesmediambientals. que representen els assalariats i que han acceptat els seus estatuts. Els grans eixos de lactuaci de la CDT durant aquests 27 anys dexistncia han estat: - La reforma poltica del pas. - La millora de les condicions salarials dels treballadors. - El dileg social i la sindicaci dels treballadors del sector privat De Omar Ben Bada, de la CDT i del CERID (Centre dEstudis i Investigacions sobre Inversions i Desenvolupament) El CERID del Marroc i el CERIDC de Catalunya s una associaci sense nim de lucre, creada a partir de la iniciativaduniversitaris i actors socials i econmics del Marroc i de Catalunya, particularment de Casablanca i de Barcelona. Laseva actuaci interv en un moment en qu el procs dinternacionalitzaci i de globalitzaci de les activitats de lesempreses t, cada vegada ms, fortes repercussions sobre les economies i les societats i imposa a tots un enfortiment dela competitivitat dels territoris i laparici contnua de nous repteswww.cdt.maReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses4 27. NDEXTORNAR DOCUMENTS La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) es presenta com una oportunitat perqu els sindi-Cut Brasil cats puguin exigir a les empreses que el que anuncien pblicament ho posin efectivament en prctica. s la Central nica de Treballadors de Brasil,confederaci nacional de sindicats, i representaa 22 milions de treballadors i treballadores. suna organitzaci sindical guiada pels preceptesde solidaritat tant en lmbit nacional com enlinternacional. www.cut.org.br La Responsabilitat Social s una nova estratgia empresarial que assegura la competitivitat de les empreses en un mn globalitzat, on els avantatges comparatius dels negocis estan basats en els Cedal valors intangibles que aquestes generen. La responsabilitat empresarial assumeix que lempresa t impactes interns (treballadors) i externs (comunitat i ambient) i que la seva sostenibilitat i la CEDAL s una organitzaci no governamental, de dret rendibilitat a llarg termini depenen del control i maneig daquests impactes. Daquesta manera privat i sense finalitat de lucre, creada l11 dabril de es defineix el rol de lempresa com el motor del desenvolupament sostenible. 1977, amb la missi de promoure els drets de les persones com a fonament del desenvolupament sustentable i la justcia econmica i social en el Per.www.cedal.org.peReflexionsalvoltantdelconcepteResponsabilitatSocialdelesEmpreses5 28. NDEX TORNARDOCUMENTS Elsprotagonistes delaRSEElsprotagonistesdelaRSE6 29. NDEX TORNARDOCUMENTS La RSE, s cosa de quantes persones? En ms duna ocasi sha sentit pronunciar o sha llegit la paraula stakeholders (pblic dinters) que segons la traducci de langls oferta per el Gran diccionari Oxford significa parts interessades.En el context de la RSE no se sol traduir aquesta paraula pel seu significat tan especfic i per la dificultat que sens planteja al no voler perdre cap mats o element integrant. En realitat amb stakeholders sentenen i shi inclouen tots els protagonistes ms directament involucrats, o una mica ms allunyats, respecte del concepte de RSE. Es tracta, per tant, de definir qui sn els actors legitimats per entrar a lesfera semntica de la paraula stakeholders.Haurien de ser-hi inclosos tots els que tenen alguna cosa a veure amb la manera dobrar de lempresa o els que dalguna forma es veuen afectats pel seu funcionament.Depenent de les circumstncies espacials, temporals i substan- cials, els protagonistes actius i/o els implicats en el procs pro- ductiu poden variar i assumir uns ms rellevncia que altres. No obstant aix, es poden prioritzar i seleccionar els stakeholders ms importants i universals. ElsprotagonistesdelaRSE7 30. NDEX TORNARDOCUMENTS Invitaci a la reflexi Proposem seguidament tres casos o situacions que ajudaran a aclarir el concepte stakeholders i a augmentar la compressi de la seva envergadura.ElsprotagonistesdelaRSE8 31. NDEXTORNARDOCUMENTS Caso Bophal (ndia) desastre per a la contaminaci de les aiges subterrnies i el medi ambient i, per consegent, per als drets humans de A aquest propsit us proposem la lectura de la resoluci relativa les comunitats afectades. El Parlament fa un crida perqu, a aquest greu esdeveniment adoptada pel Parlament Europeu en el futur, es garanteixin plenament els principis de salut sobre Bhopal, el16 de desembre de 2004. i seguretat en el lloc de treball per a totes les empreses que inverteixin en pasos en desenvolupament. F El 2004 es compleix el vint aniversari de la tragdia de Bhopal, el pitjor desastre industrial de la histria, desencade- Qu va passar exactament? 1 nat per una fuga de diverses desenes de tones de gasos txics duna fbrica propietat duna empresa ndia de Bhopal, filialA la ciutat de Bhopal, en lestat de Madhya Pradesh a lndia, duna multinacional americana; el Parlament expressa els la fuga de gasos txics duna fbrica de la Uni Carbide ndia seus ms sincers condols als familiars dels milers de mortsLimited (UCIL), filial ndia, des de 1934, de la Uni Carbide i als centenars de milers de persones que continuen sofrintCorporation (UCC) dels Estats Units, va causar, la nit del 2 de les seqeles de lexposici al gas. Aix mateix, demana alsdesembre de 1984, ms de 7.000 morts (3.800 segons el web governs de lndia i de lEstat de Madhya Pradesh que garan- oficial de la Uni Carbide2 ). teixin la descontaminaci i la neteja rpides i eficaces de lemplaament de Bhopal; garanteixin el subministrament regula daigua segura i idnia per a ls domstic a les comu- Dades estretes dels informes de: nitats afectades i una atenci sanitria apropiada i accessibleGreenpeace: Historia de una catstrofe Bhopal, India: desde 1984 hasta el per a tots els supervivents; reavalun les indemnitzacions 2004. La mayor catstrofe qumica de la historia contina. Greenpeace Espaa,diciembre 2004. En http://archivo.greenpeace.org/bhopal/historia.htm rebudes per les vctimes arrel de lacord de 989 i satisfacin Amnista Internacional: Nubes de injusticia: el desastre de Bhopal 20 qualsevol dficit, dacord amb lordre pronunciat el 99 pelaos despusy El desastre de Bhopal 20 aos despus, y todava leimporta a alguien? de Gerardo Ros, Equipo de Empresas de AI Espaa. Tribunal Suprem de lndia. A ms a ms, demana que es A http://es.amnesty.org/actua/india_abr05/masinfo.php y en http://es.amnesty. faci una investigaci independent, que podria efectuar-seorg/actua/india_abr05/masinfo2.php sota els auspicis de la Comissi de Drets Humans de les2 http://www.bhopal.com/chrono.htm Nacions Unides, per examinar les conseqncies daquestElsprotagonistesdelaRSE 32. NDEX TORNAR DOCUMENTS Fins ara els afectats per lemissi descontrolada disocianat denes que van sobreviure al desastre (a cadasc li va correspondre metil i cianur dhidrogen, entre daltres substncies txiquesentre 370 i 533 dlars). Mentre, lany 2001, la multinacional Dow que encara no shan pogut descobrir a causa de la resistncia Chemical va comprar la Uni Carbide per 9.300 milions de dlars de lempresa a revelar el contingut dels seus compostos qumics,i malgrat convertir-se en la companyia qumica ms important sn ms de 540.000 de les quals 150.000 sn malalts crnics.a escala mundial, tampoc va sentir el pes de la responsabilitat heretada pel desastre impune de Bhopal. Aquella nit les mesures de seguretat de la fbrica de Bhopal, installada al final dels anys 70, van fallar i van permetre que elsCada any, des de 1984, com a conseqncia de la contaminaci gasos matessin la poblaci mentre dormia o fugia desesperadaque es va produir per la fuga de gasos, es calcula que segueixen pels carrers cercant auxili.morint entre 10 i15 persones cada mes. Totes les 140 causes civils portades a terme en els tribunals federals dels Estats Units Lempresa Uni Carbide ndia Limited mai no va voler reconixer per obtenir una indemnitzaci justa segueixen pendents. la seva culpa i va negar la seva responsabilitat directa en els fets. A ms a ms va decidir abandonar la fbrica sense preocupar-seNoms el mar de 2004, la Segona Cort dApellaci de Nova de la gesti de tones de residus txics i deixant laigua de Bhopal York va fallar a favor de les vctimes de Bhopal i els va reconixer contaminada.el dret a reclamar, al cols mundial de la qumica, que es faci crrec de la neteja i descontaminaci de les zones afectades i de Desprs dhaver obstaculitzat el curs de la justcia, la companyialaigua. Per de moment ning no sha declarat responsable ni de matriu nord-americana demandada va aconseguir un acord sha fet crrec de proporcionar les ajudes mdiques adequades extrajudicial amb el govern indi, el febrer de 1989, a travs del a la poblaci afectada, ni les indemnitzacions corresponents ni qual oferia 470 milions de dlars en concepte dindemnitzacions el sanejament del territori. per a la poblaci. Com a contrapartida la Uni Carbide exig que es considers acabada la reclamaci de responsabilitat civil de part dels afectats i dels seus representants. Desprs de 15 anys, la Cort Suprema ndia va prendre la decisi que la xifra lliurada per la multinacional es distribus entre el ms de mig mili de perso-ElsprotagonistesdelaRSE0 33. NDEX TORNARDOCUMENTS No obstant aix, en codi tic de Dow Chemical que s pot des- carregar des del web corporatiu de la companyia1 podem llegir:F The Dow Chemical Company est compromesa a desenvo- lupar la seva activitat empresarial ticament i dacord amb la llei en tota la seva organitzaci internacional. Sespera que els empleats de Dow mantinguin elevats nivells tics i empresarials, independentment del lloc del mn al qual els porti la seva activitat, fins i tot en el cas que, per mantenir un alt nivell dtica, el resultat sigui una prdua de negoci. Aquest Codi de Conducta Empresarial (Codi) amplia el Codi publicat el 999 i en ell es resumeixen els nostres Valors i molts dels principis i poltiques que sobre tica Dow ha desenvolupat com a suport de la seva activitat a tot el mn. Esperem que els provedors i contractistes amb els quals fem negoci assumeixin valors i normes semblants [] Lobjectiu de Visi de Zero de Dow guia totes les nostres activitats rela- cionades amb el medi ambient, la salut i la seguretat (EHS). Lobjectiu de Dow s eliminar totes les lesions i malalties, prevenir impactes ambientals negatius, reduir residus i emis- sions i promoure la conservaci dels recursos en totes les etapes del cicle de vida dels nostres productes. Dow informa del seu progrs i respon a les preocupacions del pblic. http://www.dow.com/PublishedLiterature/dh_0280/09002f380280def. pdf?filepath=about/pdfs/noreg/473-00006.pdffromPage=GetDoc ElsprotagonistesdelaRSE 34. NDEXTORNARDOCUMENTS Reestructuracions industrials Un segon exemple que pot ajudar-nos a reflexionar sobre el concepte de stakeholders s la situaci que es crea durant les reestructuracions industrials.FDictamen del Comit Econmic i Social Europeu sobre el tema Transformacions industrials i cohesi econmica, social i territorial Els efectes de les transformacions i reestructuracionsindustrials. El procs de les transformacions i reestruc-turacions industrials repercuteix en diverses dimensions,aspectes i desafiaments a escala sectorial i regional. La competitivitat industrial ha daconseguir-se mitjanant el dileg social.Aspectes socials. Tots els agents econmics coincideixenque la reestructuraci i la seva consolidaci s una condi-Desafiaments que han dafrontar les empreses. El granci de supervivncia i millora de la competitivitat de les desafiament per a les empreses consisteix a trobar una res-empreses.posta adequada a la transformaci considerant les exignciesLa reestructuraci s un problema social quan no hi ha altresde competitivitat en un context complex i tamb la situacialternatives adequades docupaci disponibles a la regi afec- social i institucional.tada o quan les possibilitats de mobilitat sn inexistents.Les transformacions industrials de les grans empreses tenenA ms a ms, les empreses han daplicar de manera efecti-conseqncies a les empreses mitjanes i petites de subcon-va els principis de la seva responsabilitat social integrant tractaci que s necessari tenir en compte. Caldria disposarprviament, en els seus plantejaments, les estructures repre-dun mecanisme de cooperaci en xarxa perqu puguinsentatives dels treballadors aix com les institucions localsadaptar-se a les esmentades transformacions de manerai regionals. adequada.ElsprotagonistesdelaRSE 35. NDEX TORNARDOCUMENTSEs posa en evidncia la necessitat destablir i identificar els dosvessants sobre els quals sarticula la responsabilitat social, quesn resumits de la segent forma en el Llibre Verd de la UniEuropea: F Llibre Verd de la Uni Europea RSE, dimensi interna. Dins de lempresa, les prctiques F Diari Oficial n C 302 de 07/12/2004 p. 0041 - 0048responsables en laspecte social afecten en primer lloc elstreballadors i es refereixen a qestions com la inversi en Lexperincia de les reestructuracions ms importantsrecursos humans, la salut i la seguretat i la gesti del canvi, realitzades a Europa en les indstries del carb i de lacer mentre que les prctiques respectuoses amb el medi ambi- i les drassanes ha demostrat que la reestructuraci resultaent tenen a veure fonamentalment amb la gesti dels recur- ms fructfera si hi collaboren les autoritats pbliques, les sos naturals utilitzats en la producci. Obren una via per empreses i els representants dels treballadors. Aquest procsadministrar el canvi i conciliar el desenvolupament social hauria de tractar de salvaguardar els drets dels treballadorsamb laugment de la competitivitat. i oferir-los cursos de reciclatge professional en cas necessari; RSE, dimensi externa. Lluny de circumscriures al perme- modernitzar els instruments i els processos de producci tre de les empreses, la responsabilitat social sestn fins a per desenvolupar les activitats de lemplaament; obtenirles comunitats locals i inclou, a ms a ms dels treballadors finanament pblic i privat i establir procediments dinfor- i accionistes, un ampli ventall dinterlocutors: socis comer- maci, dileg, cooperaci i associaci. Les empreses haurien cials i provedors, consumidors, autoritats pbliques i ONG dassumir la seva quota de responsabilitat pel que fa al man-defensores dels interessos de les comunitats locals i el medi teniment de locupaci del seu personal. ambient. ElsprotagonistesdelaRSE 36. NDEX TORNAR DOCUMENTS Els escndols financers Un ltim exemple que ens ajuda a entendre les repercussions de la manera dobrar empresarial sn els conegudssims escndols financers del nou segle.CCOO en el seu quadern Democratitzar la globalitzaci, constru- int el sindicalisme internacional de 2004 ens ajuda a situar el tema contundentment.Leconomia financera, amb els seus components fortament espe- culatius, ha dominat el mn dels negocis sense que els governs ni les institucions internacionals, que en depenen, dels ms poderosos, hagin sabut ni volgut establir regulacions efectives que evitin els enormes riscos de la desregulaci duns mercats financers plenament globalitzats. Una economia en qu les grans empreses basen la seva activitat en la generaci de valor borsari, en un entorn de llibertat absoluta de moviment de capitals i en el qual els paradisos fiscals no sn combatuts ni tan sols quan resulta inqestionable la seva relaci amb leconomia del crim,I afegeix emfatitzant: Altres mites dels noranta shan caigut i s camp abonat per al lladronici dels seus gestors. Els escndolshan mostrat, en el moment de la caiguda, unes realitats molt ms dEnron, World-Com, Parmalat i un llarg etctera, realitzats amb descarnades: el paper de la nova economia i la seva contribuci la necessria connivncia de les Arthur Andersen i companyia,a leliminaci dels cicles econmics, o les virtuts de leconomia han comenat a destapar el monumental engany. Avui es consta-basada en la creaci de valor borsari a travs de processos de ta una reacci, en la qual tamb participen accionistes, inversors fusi o absorci guiats noms per criteris financer borsaris sense institucionals i governs, contra aquest gran i fals mite de lEco- projectes industrials que els sustentessin. nomia dels 90. ElsprotagonistesdelaRSE4 37. NDEX TORNAR DOCUMENTS Qu va passar exactament i com va ser possible? En un comunicat, el Bank of Amrica anuncia que el document presentat per Parmalat on acredita la reserva s fals. Les accions Comencem amb lanlisi del cas europeu Parmalat va comen- cauen, senfonsen i milers dinversors i petits accionistes es veuen ar, en els anys 60, sent una empresa familiar, conduda ja per estafats. No gaire temps desprs, els vertaders comptes de lem- qui ms endavant seria considerat un dels grans empresarispresa van sortir a la llum, i es va poder veure com un deute d11 dItlia, Calisto Tanzi. La dinmica global de les relacions econ- mil milions deuros estava sent dissimulat mitjanant complexes miques van afavorir la internacionalitzaci de Parmalat i li vansocietats, documents trucats i beneficis ficticis. permetre crear empreses i filials a tot el sud dAmrica. En els anys 90, i amb una carrera espectacular, la seva entrada en borsa El cas Parmalat va afectar empreses, bancs i consultores relaci- va repercutir en les seves expectatives de benefici i es convert onades amb lencobriment de diners i arrib a ser un escndol en el primer grup mundial en el mercat de productors de llet i en empresarial i financer dmbit mundial. el set grup privat dItlia. Tanzi va passar a ser considerat com un empresari dxit, un model a seguir cosa que el va portar a ser membre de la direcci de Confindustria, lorganitzaci dels empresaris italians.Els primers problemes van aparixer l11 de novembre de 2003, amb la declaraci dels comissaris de comptes sobre els seriosos dubtes que tenien en referncia a una inversi realitzada en un fons amb seu a les Illes Caiman. La reacci s inevitable, les accions de Parmalat comencen a caure al mateix temps que la Comissi dOperacions de la Borsa exigeix aclariments. La res- posta des de la direcci de Parmalat fou presentar una reserva multimilionria de 3.950 milions deuros dipositada al Bank of Amrica, amb la qual pretenien tranquillitzar el mercat i assegu- rar-se la confiana dels inversors. Per no va ser aix.ElsprotagonistesdelaRSE5 38. NDEX TORNARDOCUMENTS Enron: lescndol nord-americ Aquesta s la histria dun inesperat i inexplicable enfonsament, la major fallida de la hist- ria dEEUU que est a les mans dels inspectors de la Comissi del Mercat de Valors i del Departament de Justcia.El novembre de 2001, lempresa Enron, la setena en guanys del pas, va passar dels elogis en el mn empresarial a la desconfian- a de les seves accions a Wall Street. Enron va declarar que en els ltims quatre anys havia sobrevalorat els seus beneficis en 591 milions de dlars.Els accionistes dEnron van decidir presentar una demanda con- tra els directius de lempresa i tamb contra lauditoria Arthur Andersen, en la qual els exigien responsabilitats per les prdues sofertes per la seva mala gesti. Milers dinversors van ser enga- nyats per les males prctiques comptables de les esmentades empreses, que van elevar els beneficis i minimitzar els deutes. Alts directius dEnron van ser acusats de guanys de fins a 1.100 milions de dlars per la venda daccions usant informaci privi- legiada. Els demandants demanen a la Cort dEUA que autoritzi un fons de compensaci per una quantitat equivalent.Enron ha passat de ser una empresa el model de la qual, de mxims guanys i alts creixement dins leconomia nord-americana i mundial, calia seguir durant anys 90, a entrar a la histria com el gran escndol financer de finals daquesta dcada als EUA. ElsprotagonistesdelaRSE6 39. NDEX TORNARDOCUMENTS Las parts interessades Sevidencia que la voluntat i la necessitat que lempresa siguiQuatre esferes, definides per la proximitat dinteressos en joc, en responsable s una exigncia compartida per ms actors involu- les quals es poden incloure els principals stakeholders de la RSE: crats en la gesti de les conseqncies de les actuacions empre- sarials. La interrelaci entre diferents subjectes, que poden1 Empreses Accionistes Clients Provedors arribar a tenir interessos diametralment oposats, sevidencia en 2 Treballadors/Treballadores - Sindicats els exemples oferts per poder dibuixar el perfil dels interessats i3 Governs Administracions Pbliques implicats en la RSE. 4 ONG Ciutadans/Ciutadanes LES PARTS INTERESSADES CENTRALSSECUNDRIESPBLIQUESInternes ExternesAccionistes Directiu Inversors GovernsONGSindicatsSubcontractistes Ajuntaments Associacions venalsProvedors InstitucionsClientsElsprotagonistesdelaRSE7 40. NDEX TORNAR DOCUMENTS Resumint Des dels seus inicis, el terme parts interessadesnitzaci o ONG reemplaa paraules concre-utilitzen el terme en el seu sentit ms recent, ha tingut un s important en el debat sobre la tes com treballadors, consumidors a lesampli i menys significatiu. RSE. Es refereix a tots aquells que, igual que que abans ja hem alludit. els accionistes, tenen interessos que podenAmb la utilitzaci del terme parts interessa- identificar-se amb la marxa de lempresa. En A ms a ms, en ls primer i ms precs deldes en el seu sentit ampli sha convertit en aquest sentit, els treballadors i treballadores, terme, les reivindicacions de les parts inte- una prctica habitual que les empreses esta- els provedors, els subcontractistes, els cli- ressades tenien una dimensi social. Tenirbleixin relacions amb les ONG, com a succe- ents, els consumidors i les comunitats localsen compte els interessos de tots aquells quedanis de les parts interessades reals. Aquestes shan de considerar parts interessades.es veuen afectats per la marxa de lempresa organitzacions noms en rares ocasions sninclou locupaci segura, lequitat en els con- autntiques organitzacions representatives. No obstant aix, en el llenguatge ms en vogatractes i la transparncia financera. A aquestMoltes delles no sn una part interessada de la RSE, el significat del terme parts interes- respecte, algunes reivindicacions adquiriransignificativa en cap empresa especfica. sades sha ampliat per incloure a tot aquellmajor importncia que altres. Una de les impli- que es veu afectat, de qualsevol manera, per cacions daquest grau dimportncia s que no Generalment, els sindicats sn tractats noms les activitats de lempresa. De vegades, el ter- tota part interessada s igual i, per tant, no ha com una ms de les moltes parts interessades, me ja no es refereix a unes parts especfiques.de tenir el mateix tracte. Aquestes distincions tot aix malgrat que es troben entre les orga- En algunes ocasions, fins i tot, la paraula orga- rara vegada sn tingudes en compte perqu nitzacions representatives ms importants dela societat. Pitjor encara, sovint sels deixa deElsprotagonistesdelaRSE8 41. NDEX TORNARDOCUMENTS banda. El resultat s que el terme part inte-Els ciutadans, i la societat en general, poden ressada, definit incorrectament, pot ajudarexigir que els governs rendeixin comptes, per a lempresa a eludir responsabilitats. Com ano tenen cap mecanisme pel que fa a la RSE ni exemple de la manera en qu aquest termesembla que, de moment, pugui existir algun sutilitza errniament, algunes persones hanprocediment efectiu que permeti establir-ne comenat a referir-se genricament als ciu-cap. Daltra banda, actualment, prcticament tadans com part interessada. tothom ja sap que el que a lempresa li conv i el que li conv a la poblaci dun pas, en Per aix s bo recordar que les empreses no molts casos no sol coincidir. tenen legitimitat per definir unilateralment les seves responsabilitats socials amb la resta de la societat, fins i tot quan les activitats van ms enll de les obligacions vinculants. Per tant, la RSE, que es refereix al que lempresa fa i el que lempresa desitja fer, no ha de confondres amb el que la societat desitja que lempresa faci. ElsprotagonistesdelaRSE 42. NDEX TORNAR DOCUMENTS Acostem-nos msalconcepte deRSEAcostem-nosmsalconceptedeRSE40 43. NDEXTORNAR DOCUMENTS Les Responsabilitats Legals de les EmpresesCooperaci, propietat i poder a les empreses La responsabilitat social de les empreses de vegades es confon Les empreses porten a terme una cooperaci productiva que, amb tot el que t a veure amb les responsabilitats legals de en determinades circumstncies, pot ser molt eficient. Per no lempresa. De fet, alguns grups econmics i financers internaci- actuen com a cossos monoltics. En el seu interior, en lentorn en onals patrocinen la confusi a fi de convertir-la en un mitj quequ interactuen i en els contractes que entre elles concerten, es eviti o atenu tal regulaci.posen de manifest relacions de propietat i de poder.Per les responsabilitats legals i la rse han de ser vistes com aEn el sistema econmic actualment dominant, tant al Nord com coses diferents, encara que freqentment ambdues actuen sobreal Sud, les persones que treballen en les empreses sn seleccio- temes coincidents. nades i contractades pels seus directius (designats aquests pelsaccionistes ms poderosos). Inicialment, aquests directius deci- Tot aix, els poders pblics ho han de tenir molt present. La seva deixen les condicions laborals, organitzen el treball i decideixen aposta per la RSE no hauria de comportar el seu desistiment en quina ocupaci es dna als mitjans de producci. el paper regulador i darbitratge que els correspon.Moltes empreses, malgrat trobar-se sota el control dempresaris El moviment sindical, per la seva banda, ha de defensar unalocals, de persones que reuneixen la condici dautnoms o fins concepci de la RSE que no debiliti, sin que enforteixi i desen-i tot formar part de leconomia social, es veuen en la necessitat volupi, les institucions i els instruments nacionals i internacionalsde treballar per a un nic comprador, o per a un ventall redut necessaris per establir una normalitat legal que garanteixi elsdells (generalment empreses transnacionals), que, en trobar-se drets laborals i les poltiques socials1.en una posici de fora, imposen les condicions i descarreguensobre els altres les activitats amb major risc. Durant les ltimes dcades, els sistemes de producci i de distri-Aquests temes concerneixen directament els actors socials i particularment els sindicats i les seves prctiques.buci de mercaderies shan reestructurat i allargat. Aparentment,al voltant de molts productes noms hi ha disseny, publicitat, Acostem-nosmsalconceptedeRSE4 44. NDEXTORNARDOCUMENTS logstica i marca. Les activitats estrictament productives (i algu- El Concepte de la Responsabilitat Social de les Empreses nes altres) romanen amagades, mentre sn sotmeses a una cruel competitivitat sota lamenaa de deslocalitzar-les repetidament o La responsabilitat social de les empreses (RSE) es refereix al que de posar-les a les mans daltres empreses que ofereixen contrac-fa la direcci de lempresa. En concret, es tracta de les mesures tes ms avantatjosos. Ara b, sn les empreses transnacionals les voluntriament preses per aquesta. Per tant, abraa una srie que diversifiquen i distribueixen la producci en diferents pasos. dactivitats que, en la majoria dels casos, es consideren per Sn elles les que mantenen, si no hi ha altre remei, el control damunt del compliment de la llei. Encara que, bviament, la RSE, efectiu de la majoria dels sectors productius.tamb avalua el compliment minucis de tota la legislaci. Dins la RSE sinclouen les iniciatives de la direcci, els sistemes de gesti i la manera en qu la direcci aborda tots aquells temes que tenen repercussions socials.Control per part Consell dAdministraci MEMRIA dels auditorsNegociaciTripleal servei de amb elsBalanDirectius les partsrepresentants interessadessindicalsDireccions DepartamentalsCompresProducciAdministraciMarketing Internacional Negociaci icomunicaci amb altres partsinteressades RSE Acostem-nosmsalconceptedeRSE4 45. NDEXTORNAR DOCUMENTS Per a la Confederaci Europea de Sindicats, la RSE ha de basar-se Lestabliment de normes, perills i limitacions prioritriament en: Hauria de quedar clar que no ha de permetres als directius de El desenvolupament de la qualitat del treball i la millorales empreses determinar unilateralment les seves respectives constant de les competncies i qualificacions dels treballa-responsabilitats socials corporatives. Quan sactua aix, no es t dors a travs de la formaci professional.per a res en compte les parts interessades. La capacitat dinformaci, de consulta, de participaci i de negociaci amb els treballadors a travs dels seus represen-En molts casos, fins i tot, en actuar unilateralment, el que sinten- tants sindicals.ta s fer que les responsabilitats i obligacions LEGALS semblin Lanticipaci en les mutacions i en les reestructuracions.ser menys del que legalment ja sn. Per exemple, la direcci El respecte i la promoci dels drets socials fonamentals. gaireb mai esmenta, en descriure les seves responsabilitats, les que t amb els seus treballadors, o sigui, la seva obligaci de mantenir unes bones relacions laborals. Aix passa fins i tot en el cas de les empreses que mantenen bones prctiques respecte de la negociaci collectiva.Les responsabilitats tamb poden ser redefinides. Aquesta moda- litat sovint es produeix a travs de declaracions formals com ara codis de conducta o directrius o principis duna empresa.Sn molt poques les declaracions pbliques sobre responsabili- tat social per part de les empreses o organitzacions comercials, es diguin principis, directrius, declaracions, o codis de conducta, que esmentin els sindicats o la negociaci collectiva. En alguns casos sinclou la llibertat sindical dins una llista ms llarga de drets humans. No obstant aix, fins i tot en aquest cas,Acostem-nosmsalconceptedeRSE4 46. NDEXTORNAR DOCUMENTS no sempre queda clar que aquesta llibertat inclogui el dret dels Les normes privades de la RSE generalment sn de dos tipus. treballadors i treballadores a formar sindicats o a afiliar-shi.Algunes es refereixen al procs (com ha de fer-se alguna cosa). Quan sesmenta la llibertat sindical, generalment es qualifica deAltres aborden afers substantius, que es refereixen a all que sha certa manera, per exemple afegint si est de conformitat ambde fer. la llei.1Cada vegada sn ms les empreses que fan beneficis en pasos Com hem recordat en un apartat anterior, hi ha nombroses raons on els governs no permeten lexercici dels drets sindicals. El que per argumentar la necessitat que existeixin normatives vinculantsles empreses haurien, o no haurien, de fer en aquestes actuaci- en relaci amb les responsabilitats socials de lempresa, i fins i tot ons s una qesti central. han aparegut diferents branques del dret per tractar daquestes (dret mercantil, dret del treball). Per aix, una bona manera deAquestes situacions concerneixen especialment les empreses comenar lestabliment de les normes seria reconeixent que laque venen productes que no fabriquen elles mateixes i que es RSE no pot reemplaar ni els marcs jurdics ni la reglamentaci. dediquen a comercialitzar mercaderies produdes a escala inter-nacional, i intenten rendibilitzar el prestigi de la marca amb qu Freqentment, per, passa el contrari: les empreses amenacen porten a terme aquesta comercialitzaci. A aquestes empreses amb la deslocalitzaci si no es modifiquen alguns aspectes de la comercialitzadores se les coneix com a empreses compradores i normativa legal i, al seu torn, exigeixen concessions als governsa les que els venen, com a provedores o sotscontractistes. dels pasos on es pretenen relocalitzar.Altres empreses, sense arribar a lextrem de les empreses comer-cialitzadores, tot i mantenint les seves plantes productives enpasos on es respecta la llibertat sindical, cada vegada incorpo-Un exemple de com redefinir les obligacions existents s adoptant el ren al seu procs productiu ms peces comprades a empreses comproms de respectar la llibertat sindical voluntria dels treballadors. El pitjor daquest llenguatge enganys s que suggereixen que no necessitendaltres pasos. respectar tots els tipus de llibertat sindical. El significat de la llibertat sindical est molt ben documentat per lOIT. Lexpressi llibertat voluntria, en canvi, resulta absurda.Acostem-nosmsalconceptedeRSE44 47. NDEXTORNAR DOCUMENTS A partir de la dcada dels anys 1990, aquestes empreses com- ulls grossos, com sha fet durant segles, perqu no estem dis- pradores van comenar a formular i adoptar codis de conducta posats a prescindir daquests productes, i elevar noms el nivell que imposaven determinats comportaments als seus prove- dexigncia per limitar altres productes que majoritriament dors i sotscontractistes. La majoria ho van fer com a resposta a (quan no nicament) abans produem els treballadors del Nord. la publicitat negativa, generada en conixer-se les condicions de treball perilloses i inhumanes, salaris de misria, brutalitat, o lests s del treball infantil. Aquestes situacions afectaven ales- hores principalment la producci de roba de confecci, calatEls mecanismes de control i joguines, produts en installacions manufactureres amb m dobra intensiva, la majoria de les quals eren en pasos en vies deLa RSE ha donat lloc, com ja sha dit, a un ventall ampli de docu- desenvolupament. Perqu aquests procediments siguin crebles ments, generalment dirigits als consumidors, que es presenten es fa necessria la participaci dels sindicats en aquest procs deen formats variats: inquietuds morals, codis de bona conducta, negociaci, la creaci dorganismes de control i tamb la millo- etiquetes socials, inversions tiques ra de les condicions contractuals establertes amb lempresa provedora o sotscontractista. Per ni els continguts de tots aquests documents, ni els meca-nismes de control, ni la determinaci de les parts controladores No obstant aix, a lhora de prendre mesures en relaci als pro- daquests solen estar regulats. Els mitjans a qu es recorre acos- ductes fabricats en altres pasos, hem de ser extremadamenttumen a ser molt variats. curosos. Els pasos que sens coneix com a Nord tenim part de responsabilitat en la falta de desenvolupament econmic en qu En la majoria dels casos, els controls sn portats a terme des es troben o shan trobat durant anys els pasos del Sud. Node dins de lempresa o a travs dorganismes finanats per ella, estem legitimats ni per donar-los llions, ni per presentar-nosque van des de les fundacions independents fins als bufets com a exportadors de drets humans. Un dret hum bsic s eldassessors dinversions, passant per tal o tal altra ONG, elegida dret al treball de qu sha de poder disposar un cop superadaarbitrriament per lempresa que ser controlada. Per aquesta ledat de formaci escolar. Del Sud arriba petroli, gas natural, ra, moltes empreses dassessorament estan portant a terme or, i altres materials de qu manquem. Seria hipcrita fer elsimportants inversions per conquerir aquest mercat que actual- Acostem-nosmsalconceptedeRSE45 48. NDEX TORNARDOCUMENTS ment ja est considerat com un sector en expansi i amb bonesLa Gua GRI De moment, malgrat que molts pretesos experts, perspectives de negoci.i alguns organismes independents, ja shan dedicat a elaborari patentar normes, encara es compta amb pocs instruments Donat lactual desenvolupament del tema, la proposta ms sen-adequats per portar a terme aquesta memria. Per a nosaltres, sata sembla que seria la dassegurar que les entitats controlado-pot tenir un cert inters prendre com a referent la Guia GRI per res fossin decidides directament per les parts interessades, i que a lelaboraci de Memries de Sostenibilitat,1 al voltant de la qual les empreses presentessin una memria social, que pogus ser ja hi ha un important consens. Certament, no s GRI lnica auditada de manera solvent respectant determinats estndards iniciativa de mesurament en matria de responsabilitat soci- negociats prviament.al de les empreses, encara que s la ms rellevant i avanada.Generalitzant la seva utilitzaci seria possible, a ms a ms, El Llibre Verd de la Comissi Europea. Fomentar un marc europeuimpulsar accions de comparabilitat. Ats que la GRI2 propor- per a la responsabilitat social de les empreses estableix que el ciona un instrument mesurable i comparable, noms faltaria comportament socialment i mediambientalment responsabledeterminar la fiabilitat de la informaci transmesa. En aquest de les corporacions ha danar acompanyat per una informaci que permeti als grups dinters avaluar els impactes/resultats Aquesta iniciativa, que sorgeix el 997 del Programa de medi ambient de les socials i mediambientals de lentitat. Nacions Unides (PNUMA) i de la Coalition for Environmentally ResponsibleEconomies (CERES), va elaborar lany 2000 una guia basada en el denominattriple resultat, que permet a les companyies subministrar dades formalitzadessobre el seu impacte econmic, social i mediambiental.2 GRI no s un model dauditoria. s un procediment perqu els directiussubministrin informaci a les parts interessades. La seva funci s equiparablea lapartat del Pla general de comptabilitat dedicat als comptes anuals. Els queformulen aquests comptes no sn els auditors: sn els administradors. Lauditorextern comprova (evidncies objectives) que reflecteixin fidelment la realitatde lempresa. La diferncia entre comptes anuals i memria GRI consisteix enel fet que aquesta memria proposa una triple informaci (econmica, sociali mediambiental). Per no es preocupa de la verificaci. De moment no hi halobligaci legal dauditar. Tampoc no es disposa de procediments universalsdauditoria del GRI ni dentitats acreditades per auditar.Acostem-nosmsalconceptedeRSE46 49. NDEX TORNAR DOCUMENTS punt, hi ha un menor desenvolupament. Es tractaria, per tant, La norma SA 8000 Un altre procediment difs internacional- danar pensant a implantar sistemes dauditoria a travs dau-ment s la Norma SA 80003 . Es tracta dun mtode dorigen nord- ditors externs i independents, convenientment acreditats, que americ, que pretn controlar abusos rellevants de responsabili- informessin totes les parts interessades. tat social en empreses, especialment quan operen en pasos poc desenvolupats, donant mfasi a aspectes essencials de respecte als drets humans.ESTRUCTURA DE LA GUIA GRI A diferncia de GRI, SA 8000 presta poca atenci als temesIntroducci Tendncies en lelaboraci de memries de sostenibilitat i mediambientals. Les seves pretensions bsicament sn dues.beneficis derivats de lelaboraci En primer lloc, establir les condicions que una empresa (i totaPart A: s de la guia Orientacions generals sobre el seu sla seva cadena de contractes i subcontractes) ha de satisfer per respectar els drets laborals bsics i els criteris generals per alPart B: Principis per a Principis i mtodes que promouen el rigor en lelaboracibenestar dels treballadors. En segon lloc, inclou els elements dellelaboraci de memries de de les memries i que subjeuen a laplicaci de la guiasistema de gesti per assegurar que les empreses certificadoressostenibilitat disposin dun mecanisme per coordinar i implantar els requisitsPart C: Contingut de la Contingut i recopilaci de dades duna memria de Responsabilitat Social establerts en la norma (per exemple,memria de sostenibilitat organitzant els indicadors: econmics, ambientals ino contractar nens, adherir-se a la jornada setmanal mxima desocials48 hores, etc.). Part D: Glossari i annexosConsells i recursos per usar la Guia3 La Norma SA 8000 (Social Accountability) va ser creada per un panel dexperts reunits per lAgncia dAcreditaci del Consell de Prioritats Econmiques de Nova York, ara anomenat Responsabilitat Social Internacional, el 997. El panel dexperts estava compost per representants dorganitzacions de tot lespectre de les parts interessades (sindicats, fabricants, detallistes, organismes acadmics, ONG i empreses de consultories i certificaci). Acostem-nosmsalconceptedeRSE47 50. NDEX TORNAR DOCUMENTS SA 8000 certifica llocs de treball. Aquesta s una altra diferncia TAULA RESUM DELS CONTINGUTS DE SA 8000 important amb la Guia GRI. El SA 8000 suggereix als establiments que solliciten el seu certificat que primer portin a terme una Requisitos de RS avaluaci interna (preauditoria) per determinar quins canvis o Abolici del treball infantil millores sn necessries perqu lestabliment compleixi amb lestndard. Un cop que es completa aquest procs, lempresaAbolici dels treballs forats contracta un auditor acreditat pel SA 8000 per portar a terme Salut i seguretat en la feina una auditoria completa de certificat. Ara b, SAI no realitza veri- Llibertat dassociaci i dret a la negociaci collectiva ficaci del compliment del codi en forma directa o contracta Discriminaci organitzacions perqu ho facin, sin que acredita1 codi en forma directa o contracta organitzacions perqu ho facin, sin queMesures disciplinries acredita organitzacions dauditoria social, que desprs porten aHorari de treball terme auditories destabliments que solliciten el certificat2. Remuneraci Elementos del sistema de gestin Poltica de lempresa Revisi per ladministraci Representants de la companyiaLes set organitzacions dauditoria acreditades per lSA 8000 sn empreses comercials dauditoria de sistemes dadministraci. Aquestes organitzacions Plantejament i aplicaci sn: Bureau Veritas Quality International (BVQI Gran Bretanya), Centro per lInnovazione e lo Sviluppo Economico (CISE Itlia), Det Norske Veritas (DNVControl de provedors/subcontractes i subprovedors Noruega), Underwriters Labs (UL EUA); Intertek Testing Services (ITS EUA), RWTUV Far East Ltd. (Tailndia) i International Certification ServicesIdentificaci de problemes i adopci de mesures correctores (SGS-ICS Sussa). 2 Desprs daconseguir la certificaci, lorganisme de certificaci fa auditories Comunicaci externa de vigilncia, almenys cada sis mesos, i una auditoria completa cada tres anys. Accs a la verificaci Segons Judy Gearhart, de SAI, es promou que els auditors realitzin inspeccions de fbriques sense anunci previ.Documentaci Acostem-nosmsalconceptedeRSE48 51. NDEXTORNAR DOCUMENTS La SGE21 A Espanya, a nivell estatal, sest impulsant la utilitza- adequats per demostrar les evidncies de la seva implantaci [] ci duna nova norma davaluaci de la RSE: la SGE 213. totes les normes tcniques estan en constant revisi, segons lestat de lart i de lexperincia acumulada en la seva utilitzaci. Amb ms Tal com es llegeix en el prembul del text oficial de la seva pre-ra aquesta norma, per ser la primera que sha elaborat per avaluar sentaci Aquesta norma forma part de la famlia de normes perla Gesti tica i Socialment Responsable, s susceptible de millora a lavaluaci de la gesti tica. Est orientada a introduir valors dacord amb el creixement orgnic previst per al conjunt del SGE. tics auditables en les rees de gesti duna organitzaci que desitgi assumir un comproms social. Aquesta norma, a manera de document marc, desenvolupa els criteris que permeten establir, implantar i avaluar en les organitzacions el Sistema de Gesti ticaResponsabilitat social i nous requisits legals i Socialment Responsable proposat pel Frum per a lAvaluaci de la Gesti tica, FORTICA. La norma est composta per una srie deUn nou element a considerar seria la possibilitat de fer obliga- captols que la desenvolupen. Els primers cinc expliquen els antece-tria a les organitzacions la publicaci dinformaci relativa a la dents i els aspectes generals del document, sent el captol sis el queseva responsabilitat social. La legislaci francesa exigeix des de desenvolupa els requisits de la norma, i per tant en el que es basar febrer de 2002 a les grans societats la publicaci dinformaci tant la implantaci com lauditoria de lorganitzaci a avaluar.dacord amb la guia GRI en linforme anual. Les empreses britni- Lesmentat captol sis, al seu torn, es desglossa el 9 rees de gesti, ques que cotitzen en borsa estan obligades a publicar informaci les quals exposen unes consideracions teriques escrites en lletrade triple resultat, fins i tot amb la possibilitat que lincompliment cursiva, que sn orientatives del comproms social adquirit per lor- ocasioni la suspensi de la cotitzaci. En aquesta mateixa lnia ganitzaci i a continuaci apareixen els requisits que es considerenes pronuncia la comunicaci de la Comissi Europea relativa a3 Impulsada por Fortica, Foro para la Evaluacin de la Gestin tica, que es una asociacin sin nimo de lucro cuya iniciativa surge en el seno del X Congreso de Empresas de Calidad, de Barcelona, en el ao 999, donde un nutrido grupo4 En Sistema de la gestin tica y socialmente responsable norma para la evaluacin de directivos y lderes de opinin que se cuestionan de qu manera pueden de la gestin tica y socialmente responsable en las organizaciones. Fortica/sge poner en valor una cultura de empresa basada en la responsabilidad de todos 2/versin 2005 6 de septiembre de 2005. http://www.foretica.es sus miembros frente al conjunto de la sociedad y el entorno.Acostem-nosmsalconceptedeRSE4 52. NDEXTORNAR DOCUMENTS la Responsabilitat Social de les Empreses (juliol de 2002) i una indica com fer la selecci. A ms a ms, els poders pblics gesti- moci del Senat espanyol (febrer de 2002). onen la retirada i el reciclatge i alhora impulsen campanyes desensibilitzaci i assessorament. No obstant aix, aquest tipus dobligatorietat s de baixa efecti- Un altre exemple el tenim en aquelles persones que porten a vitat quan no va acompanyada de sistemes fiables dauditoria terme treball voluntari en una organitzaci de masses. Aquesta de la informaci subministrada i quan no es determinen prvia- voluntarietat no dna dret a actuar com els sembli: han de res- ment qui sn les parts interessades amb les quals han de nego- pectar les normes de funcionament establertes en el si de lorga- ciar-se els criteris a respectar i a les quals ha de subministrar-se nitzaci on senquadren. Si no ho fessin, la situaci seria catica. la informaci.Les empreses, per tant, no haurien de confondre la voluntarietatamb el lliure albir.La voluntarietat reguladaEn el cas de la RSE, seria convenient portar a terme campanyespbliques de sensibilitzaci i assessorament dirigides a les En diferents moments, hem insistit en el carcter voluntariempreses i a les parts interessades. Per hauria de regular-se: daquelles mesures de RSE que se situen per sobre del compli- ment de la normativa legal. Pot semblar contradictori, acceptar1 La modalitat de triple compte de resultats (econmica, social la voluntarietat de la RSE, i desprs reclamar la seva regulaci i mediambiental) a utilitzar. legal. Per, com intentarem demostrar a continuaci, no s aix. 2 La informaci mnima a desvelar per garantir la comparabili- Vegem-ho amb dos exemples: tat de les empreses. Un primer exemple el trobem en lexistncia duna srie dac-3 Les modalitats de negociaci entre les parts interessades. tivitats que, sent voluntries, ja han estat regulades per llei. La4 Els mecanismes de regist