Guia reducció residus · 3 Els aerosols 20 4 Els productes amb mercuri 21 5 Els productes de...

Continguts

Introducció 1Quins residus podem evitar? 2Som responsables de les nostres deixalles... 3

Propostes senzilles per reduir la QUANTITAT de residus 41 On vas sense el cabàs? 62 Millor si és a granel 73 No t'equivoquis d'envàs 84. El paper i el material d'oficina 14

Idees senzilles per a reduir la PERILLOSITAT dels residus 161 Els productes de neteja 182 Els plaguicides: insecticides, herbicides i fungicides 193 Els aerosols 204 Els productes amb mercuri 215 Els productes de bricolatge 226 Els productes de l'automòbil 23

Alguns criteris i eines a l'hora d'anar a comprar 24On són els nostres drets per comprar sense residus? 29

Glossari 30Adreces útils 32

3

Introducció

Aprendre a produir els mínims residus possibles és un dels reptes que tenim més a l’abast els ciuta-dans i ciutadanes per contribuir a la millora delmedi ambient. La societat actual, sobretot les grans ciutats del món occidental com ara Barcelona, produeix grans quantitats de deixalles,cada vegada més. Aquests residus són, en moltscasos, difícils i costosos de tractar i suposen un perjudici per al medi ambient.

Però aquesta situació es pot canviar amb lacol·laboració i la responsabilitat de cadascun denosaltres. Reduir, reutilitzar i reciclar són, peraquest ordre, les estratègies més importants perminimitzar l’impacte dels residus en el nostreentorn natural. La reducció dels residus és possible. Es tracta d’acostumar-nos a pensar com,en la nostra vida quotidiana, podem contribuir a generar les mínimes deixalles possibles i a aprofitar al màxim els recursos de què disposem.

La guia que teniu a les mans, elaborada pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, ofereix informació, consells i solucions pràctiques per reduir la quantitat i toxicitat dels nostresresidus, per comprar sense generar més deixallesde les necessàries i, en fi, per col·laborar a fer una ciutat més sostenible i més solidàriaamb el nostre entorn.

Imma MayolPresidenta Comissió deSostenibilitat i Ecologia Urbana

Josep I. Cuervo President Comissió de

Serveis Urbans i Manteniment

Podem evitar les greus conseqüències ambientals, socials i econòmiques que comporten els residusi els tractaments que han de rebre SI FEMMENYS RESIDUS Els envasos

i embolcalls d'un sol ús

Són la causa principal de l'augment de la quantitat dels

residus.

Els residus tòxics i/o problemàtics

Són els responsables de la creixent perillositat

de la brossa, malgrat que representen una petita

part del seu pes i volum.

4

El 50% del volum de la brossa són residus INNECESSARIS i FÀCILMENT EVITABLES

Els mots subratllats els trobaràs al Glossari (pàgina 30)

Quins residus podem evitar?

A Barcelona generem de mitjana 1,3 kg de deixalles per persona cada dia i... sembla que la tendència va en augment!

Som responsables de les nostres deixalles

Tots nosaltres som consumidors i usuaris d'un ampli ventall debéns i serveis, i això fa que, direc-tament o indirecta, intervinguemen el medi ambient: amb la nostra compra diària, amb l'úsd'envasos, amb l'ús del cotxe,amb l'ús que es fa dels nostresimpostos, etc.

Per tant, és a les nostres manscanviar alguns dels nostres hàbitsde consum, i és nostra la respon-sabilitat de consumir de manerarespectuosa amb el nostreentorn.

5

... però no només és cosa nostra

Els fabricants han deposar al mercat productes dura-dors (no d'un sol ús), dissenyatsper ser reutilitzats i, a la fi de la seva vida útil, reciclats.

Els comerciants han deposar a l'abast del consumidorproductes respectuosos ambl'entorn i que contribueixin a reduir els residus.

Les administracionspúbliques han de promocionarles mesures necessàries perquèels ciutadans puguem consumirsense malmetre el medi ambient.

Els ciutadans,

amb les nostres

actituds i decisions

econòmiques i

socials, podem incidir

perquè fabricants,

comerciants i admi-

nistracions públiques

garanteixin una

gestió ecològica

basada en la reducció

i la recuperació de

materials i no en

l'abocament o

la incineració.

La nostra societat produeix gransquantitats d’objectes de consum,molts d’ells innecessaris, que gai-rebé mai estan pensats per serreutilitzats. El resultat és unincrement desmesurat de laquantitat de residus, cada copmés diversificats i capaços d’agre-dir el medi ambient, fins a esde-venir un problema molt greu.

La causa principal de l’aug-ment del pes i del volum deles deixalles són els envasos i embolcalls d’un sol ús , sovintfabricats a partir de matèries pri-meres no renovables i difícilmentreciclables un cop s’han utilitzat.

La solució a aquest gran volumde deixalles no és fàcil, però síque podem prendre algunesmesures molt senzilles adreçadesa reduir-ne la producció.

6

PROPOSTESSENZILLES PER REDUIR LA QUANTITAT DE RESIDUS

7

les bosses de plàstic el carro i el cabàs

les safates de porexpan els productes a granel

els embolcalls innecessaris els embolcalls mínims

els envasos d'un sol ús els envasos reutilitzables

el consum innecessari el paper reciclatde paper

evitem escollim

De bosses de plàstic en fem servirmoltes. Representen aproxima-dament el 5% del pes de les deixalles, és a dir que a Barcelo-na llencem prop de 32.000 tonesde bosses de plàstic cada any.

8

1 On vas sense el cabàs?

PROPOSTES SENZILLES PER REDUIR LA QUANTITAT DE RESIDUS

Què podem fer?

Anem a comprar amb cistell,carretó o bosses de roba.

Rebutgem les bosses de plàstici les safates de porexpan.

Les caixes de cartró i les caixes plegables són tambéuna bona solució en super-mercats i grans superfícies.

Quan anem a comprar el pa, no oblidem la bossa de roba.

A moltes botigues i comerços de Barcelona podem trobar productes a granel: fruites i verdures, embotits, formatges,congelats, galetes, olives, fruitaseca, llegums, pastes de sopa...Demanem-los i no deixem queens els emboliquin innecessària-ment.

Alguns supermercats i granssuperfícies prefereixen oferir-nos els productes per unitatspetites i embolicats excessiva-ment, tot i que, sovint, tambéels tenen sense embolicar. Triem aquests productes a granel i no deixem que ens hi posin safates de porexpan,plàstic o paper d'alumini.

9

2 Millor si és a granel


Què podem fer?

Sempre que puguem posemels productes directament

al cistell.

També podem fer servir carmanyoles o envasos

reutilitzables, per exemple per comprar la carn

i el peix.

Sabies que?

Comprar als mercats és unaforma d'estalviar-se residus:tendeixen a donar més productes frescos i a granel i en menys bosses de plàstic.A més, als mercats de Barcelona els residus orgànicses recullen per separat i esreciclen per fer-ne compost.

Falsa higiene dels productes envasats

No ens deixem enganyar per l'excés d'embolcall innecessari. Es justifica com aindispensable per a la presen-tació higiènica del producte.Però no té sentit embolcallarproductes que no han estatrentats prèviament (bolets,fruites, etc.) fent servir mate-rials superflus que esdevin-dran residus contaminants(plàstics, porexpan, paper d'alumini...)

Tria els envasos retornables!

Els envasos retornables són lamillor alternativa als productesamb envasos d’un sol ús.

Una ampolla de vidre retornablepermet estalviar fins a 40 brics.

Tot i que cal buscar-les, a Barcelona trobem encara boti-gues on tenen begudes en enva-sos retornables: aigua mineral(garrafes), aigua amb gas i vichy, sifó i gasosa, llet i cacao-lat, refrescos, cerveses, vins, etc.

A les grans cadenes comercialsno hi trobareu begudes en envàsde retorn. Sols hi trobareu"grans superfícies"... d'envasos d'un sol ús.

10

3 No t'equivoquis d'envàs


Què podem fer?

A la botiga, als bars i als restaurants demanem

sempre begudes en envasos retornables.

Sabies que?

Algunes botigues de Barcelo-na han començat a reintro-duir els envasos retornables. •Una experiència prou engres-cadora és la de la casa BodyShop, que ha innovat un siste-ma per vendre productes decosmètica a granel i que fun-ciona amb envasos retorna-bles.•Un altre enginy interessantsón les màquines de begudesque funcionen amb envasosretornables, i que et tornen el valor de l'envàs en intro-duir-lo un cop buit.

Si cal, escull els envasos reciclables

Què podem fer?

La realitat de les botigues fa que sovint no trobem

envasos reutilitzables. Aleshores, què podem fer?

Comprar productes en envasos reciclables.

A més de comprar productes en envasos reciclables, hem de portar-los als

contenidors corresponents per fer la recollida selectiva

i poder reciclar-los.

11

Sabies que?

No tots els envasos reciclablessón iguals:

N'hi ha que serveixen per tornar a fer un nou producte sense disminuir la qualitat del material. És el cas del vidre: podem fer un recipient de vidre reciclat per contenir aliments.

Altres materials, en reciclar-se,perden la qualitat, i noméspodrem fer un producte diferent i de menys qualitat. És el cas dels envasos de plàstic: obtenim un plàstic de menor qualitat, no apteper estar en contacte amb aliments.

Altres envasos fets amb mésd'un material són molt difícilsi costosos de reciclar. És el cas dels brics, les bossesmixtes...

A quins criteris responcada tipus d'envàs?

El vidre retornable és unenvàs resistent i amb unaforma estandarditzada.Només és viable un sistema deretorn de l'envàs en circuitslocals.

Els envasos d'un sol ústenen circuits internacionalsde producció i distribució,mentre el residu es queda enel lloc de consum. Es fabri-quen amb material lleuger perabaratir el cost del transport a llargues distàncies. La imatge publicitària tendeixa la desestandardització delsenvasos.

––

Escollir envasos retornables contribueix a fomentar la indústria local i descentralit-zada.

12

El vidreL'envàs reutilitzableper excel·lència

El vidre és l'únic envàs reutilit-zable per a usos alimentaris.

Un exemple emblemàtic devidre reutilitzable són les ampo-lles de cava: els envasos buits,un cop nets, es poden tornar a fer servir gràcies a que lesdiferents marques utilitzen la mateixa forma d'ampollaestandarditzada.

Característiques del material

El vidre és un material molt estable, impermeable als gasos i resistent a la corrosió.És més fràgil i pesant que d'altres.

Com a residu...

En reciclar-se no perd la qualitati permet estalviar energia.

Què podem fer?

Comprem l'aigua, els refrescs,la llet, el vi, el cava... en

envasos de vidre retornablesempre que puguem

•Retornem les ampolles de

vi i cava als circuits de recuperació

•Participem en la recollida

selectiva de vidre

Sabies que?

L'energia estalviada en reciclar una ampolla de vidre equival a l'ús d'una bombeta de 100 W durant 4 hores.

13

Les llaunesUns envasos de ferroi d'alumini

De llaunes n'hi ha de ferro i d'alumini. És important recuperar aquests materials mitjançant les recollides selectives. Ara bé, el reciclatgeno justifica un consum innecessari: el millor residu és el que no es produeix.


El ferro és abundant però pesamés que l'alumini.

L'alumini és un material moltvaluós extret de la bauxita.Causa greus impactes ambientalsi socials als països tropicals ons'extreu.

Com a residu...

Les llaunes es poden reciclarperò no per a fer envasos d'úsalimentari.

L'alumini, en incinerar-se, pro-dueix emissions de metallspesants molt contaminants; en abocar-se, no es degrada.

Què podem fer?

Intentem evitar el consuminnecessari de llaunes

•Triem els pots i les ampolles

de vidre•

Participem en la recollidaselectiva de les llaunes

Sabies que?

Cal extreure 4 o 5 tones debauxita per obtenir-ne unad'alumini.

14

Els plàsticsUsar i llençar

Els plàstics s'utilitzen com aenvasos i embalatges d'un solús, sovint superflu, com és el casde les safates de porexpan.


Es fabrica a partir de residus de la fabricació de combustibles fòssils (gasoil i benzina).

Hi ha més de 30 plàstics diferentsal mercat.

Sovint porten additius més perju-dicials que els mateixos plàstics.

Com a residu...

Els plàstics postconsum que es reciclen a casa nostra són pocs.Alguns, en incinerar-se, generenemissions i cendres contaminants.

Què podem fer?

Evitem el consum de plàsticinnecessari

•Utilitzem bosses de roba,

carmanyoles... per facilitar la comprar a granel

•Triem envasos retornables

• Participem en la recollida

selectiva•

Comprem estris de plàsticreciclat

Compte amb el PVC!

El procés de fabricació i alguns dels seus additius són cancerígens. Hi ha països que han prohibit el seu ús per envasar aliments pel risc que comporta per a la salut. Tampoc no es recomana com a material de construcció. L'any 1997, l'Ajuntament de Barcelona va acordar no utilitzar aigua envasada en PVC a lesdependències municipals.

1

PET

2

HDPE

3

PVC

4

LDPE

6

EPS

6

PS

5

PP

15

Els bricsi altres mixtos

Uns envasos complexos

El bric és el més popular delsenvasos mixtos, fets de dife-rents materials.

Productes mixtos habituals són el cartró plastificat (llet) i les bosses de plàstic i alumini(patates fregides, llaminadures,congelats...).

Són un exemple de la cultura de l'usar i el llençar.


El bric està fet d'alumini, plàstic i cartró.

Per mantenir la producció actuala l'estat espanyol cal tallar unequivalent de 1.700.000 arbres,consumir milions de barrils depetroli i extreure 25.200 tonesde bauxita.

Com a residu...

El seu reciclatge és difícil i car pel fet de ser mixt. Fins fa poc,se'n reciclava només una part delcartró. Actualment s’ha iniciat el reciclatge de l’alumini.

Què podem fer?

Evitem el consum de brics i envasos mixtos

•Escollim productes a granel

o en envasos de vidre•

Participem en la recollidaselectiva

Sabies que?

Per cada ampolla de vidreretornable que utilitzem evitem el consum d'uns 40tetrabrics.

16

4 El paper i el material d'oficina


És un bon moment per al paper reciclat

Si bé fa un temps el paperreciclat era difícil de trobar i més car que el paper depasta verge, aquesta situacióha canviat. Actualment, ja hiha al mercat una gran ofertade papers reciclats, amb unabona qualitat i amb uns preusiguals o més econòmics que el paper blanc.

Algunes copisteries i imprem-tes s'han habituat a fer-lo servir.

Utilitzem paper reciclat

S’anomena paper reciclat aquellque es fabrica amb paper vell.

Fins fa poc s'ha mantingut la confosa definició de paperecològic –encara que no fosreciclat!– per a aquell que és blanquejat sense utilitzar clor(un element que causa greusimpactes al medi ambient i la salut). Actualment la Generalitat de Catalunya atorganomés el distintiu de qualitatambiental de paper reciclat i blanquejat sense clor quanes compleixen rigorosamentaquests requisits.

Què podem fer?

El més important és que reduïm el consum

de paper abans d'haver-lo de reciclar.

Per a això:Escrivim i fotocopiem-lo

per les dues cares.Evitem la propaganda o elscatàlegs que no necessitem.

Evitem l'ús de mocadors i tovallons de paper i, en

general, tots els productes d'un sol ús.

Un cop utilitzat, portem elpaper al contenidor blau de paper. Se’n farà paper

reciclat.Utilitzem doncs paper reciclat i lliure de clor.

El material d'oficinaQuè podem fer?

Comprem material d'oficina poc agressiu

per a l'entorn:Correctors d'escriptura i

coles sense dissolvents tòxicsRetoladors, marcadors i bolígrafs recarregables

i sense dissolvents tòxicsMarcadors fosforescents

de fusta.•

Utilitzem tòners i cartutxos recarregables per a les impressores i

fotocopiadores.

Pensa que algunes empreses els recullen per

a recarregar-los.

17

Sabies que?

Els ordinadors i equipselectrònics contenen productes, algun molt tòxic,com per exemple els PBB(bifenil de polibromat), queserveixen per a reduir el riscd'incendi dels aparells en funcionament.

Degut a la rapidesa amb quèesdevenen obsolets, es preveuun espectacular increment de residus d'electrònica que es poden portar al PuntVerd.

Hi ha una part petita de la brossaque conté elements molt perjudi-cials per al medi ambient i la salut de les persones. Estem parlant de les piles, els insecticides, les pintures, els dissolvents, els productes deneteja, els aerosols, les coles, etc.

En alguns casos podem substi-tuir-los per productes menys perjudicials; altres vegadesnomés en podrem racionalitzarel consum.

18

PROPOSTESSENZILLES PER REDUIR LA PERILLOSITATDELS RESIDUS

19

Aquests productes han de portar els pictogrames de perillositat i esdevenen residus perillosos i/o problemàtics:

(T) Tòxic, (T+) Molt tòxic Pot ocasionar la mort si s'introdueix en l'organisme.

(Xn) Nociu Perjudicial per a la salut.(Xi) Irritant Provoca la irritació de la pell i les mucoses.

Sensibilitzant Pot provocar una reacció d’hipersensibilitatper contacte o per inhalació.

(C) Corrosiu Destrueix els teixits vius o altres matèries.

(F) Fàcilment inflamable, Pot inflamar-se amb la presència(F+) Extremadament d'una font de calor.

inflamable

(O) Comburent Accelera la combustió.

(E) Explosiu Té una combustió ràpida i violenta.

(<<N) Perillós per al Molt tòxic per a la fauna, medi ambient els organismes aquàtics i la capa d'ozó.

Què podem fer?

Fem servir aquests productes amb mesura.

Mirem bé l'etiqueta abansd'optar per un producte.

Comprem productes que noportin substàncies nocives.Sovint els remeis casolans

poden ser una bona alternativa.

Portem els residus de productes problemàtics al

Punt Verd per assegurar que es tractin d'una manera adequada.

NOCIU TÒXIC CORROSIU INFLAMABLE IRRITANT COMBURENT PERILLÓS PER AL MEDI AMBIENT

EXPLOSIU

20

1 Els productes de neteja

PROPOSTES SENZILLES PER REDUIR LA TOXICITAT DELS RESIDUS

Com els podem evitar?

No ens capfiquem en netejar a base de productes agressius. Hi ha solucions menys agressivesque ens permeten tenir la llarben neta.

Remeis casolans

Per a la neteja de la llar:Fregar amb aigua i llimona, vinagre, bòrax o bicarbonat

Evitem els detergents forts:Utilitzem sabó natural

Com a desembussadors:Utilitzem aigua bullint, bicarbonat o vinagre

Per a la neteja dels mobles:Fregar amb una part de llimona i dues d'oli d'oliva.

A més, podem comprar produc-tes respectuosos amb el medicom sabons naturals o altres (La Casa Verde, Ecover, Froggy,Taller de Alquimia...)

De quins productes parlem?

Els nostres hàbits de neteja han canviat en pocs anys. Actualment, s’utilitzen grans quantitats de productes agressius, com el salfumant, els desengreixants, els detergents, els netejaforns... que netegen la llar a costa de contaminar-nos!

La publicitat, sovint enganyosa, ens fa creure que són indispensa-bles.

Quins problemes causen?

Aquests productes poden desprendre vapors que afecten els ulls i les vies respiratòries, o causar irritacions i cremades per contacteamb la pell.Abocats per l'aigüera o com a residus són molt perjudicials per al medi ambient.

Ens venen higiene per evitar infeccions, però ens contaminen

És important que les coses estiguin netes i desinfectades, però no caiguem en l'error de canviar contaminació biològica per contaminació química.

21



Reduïm-ne al màxim el consum.

Remeis casolans

En lloc de naftalina contra les arnes:Espígol o fulles de tabac

Contra les formigues:Llimona amb espècies com clavell, bitxo o pebre

Contra mosques i mosquits:Teles mosquiteres i herbes

aromàtiques (menta, romaní ...)

Contra les plagues del jardí:Ruixar amb aigua sabonosa


Són els productes que utilitzem per matar aquells éssers vius que resulten molestos (insectes, males herbes, etc.). No són biodegradables i són bioacumulatius .

En cas d’utilitzar-los: • Mirem bé l'etiqueta.• Ventilem l'espai on els apliquem. Evitem inhalar-los.• No entrem a les habitacions fins una estona després d'aplicar-lo.• Netegem-nos bé després de l’aplicació.


Contenen substàncies molt tòxiques per contacte directe.Poden afectar la nostra salut. Molts d'ells són cancerígens.Són bioacumulatius.Dispersats pel medi contaminen greument el sòl i les aigües.

Alerta amb les fumigacions!

És en el moment en què sorgeix una plaga quan és més justificat l'ús de plaguicides: rates, cuques, etc. Fins i tot en aquests casos, cal prendre mesures per protegir la nostra salut. En cas que es faci una fumigació a casa nostra o a la feina, demanem que ens informin prèviament dels productes que utilitzen,dels seus efectes i de les mesures de seguretat que cal prendre.

2 Els plaguicides: insecticides, herbicides i fungicides

22



Molt sovint l’ús d’aerosols ésinjustificat.

Alternatives

En lloc d’aerosols:Utilitzem polvoritzadors,brotxes i pinzells, barres o tubs per a productes de cosmètica.


Els aerosols, sovint anomenats esprais, són els envasos de productesmolt diversos: desodorants, pintures, productes de neteja...


Són explosius i inflamables.Contenen gasos propel·lents perjudicials per al medi ambient, fins i tot quan l’etiqueta diu que no afecten la capa d’ozó.Quan comprem un aerosol, només n'aprofitem aproximadament la meitat: la resta són aquests propel·lents.

3 Els aerosols

23



Alternatives

En lloc d'aparells amb piles:Aparells sense piles (energia solar, connexió a la xarxa...)

En lloc de piles d’un sol ús:Piles recarregables o sense mercuri

En lloc de termòmetres amb mercuri:Termòmetres amb alcohol tenyit


Són productes molt variats: termòmetres, piles i fluorescents.Alguns plaguicides també en porten.


El mercuri és molt tòxic per als éssers vius. És bioacumulatiu, molt volàtil i es dispersa fàcilment pel medi. Pot provocar intoxicacions greus per inhalació.Si s'incinera, es dispersa per l'aire. Si s'aboca, pot dispersar-se pel sòl i les aigües.

Sabies que?

En cas que un termòmetre de mercuri es trenqui, podem recollir el mercuri, sense tocar-lo directament,dins d'un pot amb aigua, tapar-lo i portar-lo al Punt Verd.

4 Els productes amb mercuri

24



Reduïm-ne el consum.

Comprem-ne només la quantitatnecessària.

Alternatives

En lloc de pintures amb dissolvents:Pintures a l'aigua

En lloc de rentar els pinzells ambaiguarràs:

Rentem-los amb vinagre calent, aigua i sabó

En lloc de coles amb dissolvent:Utilitzem coles a l’aigua o blanques o d'origen animal

En lloc de decapants:Utilitzem rasquetes o paper de vidre


Els productes que fem servir per arreglar la llar: pintures, vernissos,coles, dissolvents, decapants, etc., són de composicions químiquesmolt variades i, per tant, ocasionen problemes molt diversos.

Quan utilitzem productes de bricolatge no hem de fumar, beure nimenjar. Tampoc no és aconsellable portar lents de contacte. Venti-lem bé l'espai d'aplicació del producte.


Poden desprendre vapors que provoquen irritacions de pell i mucoses, mals de cap, vòmits o mareigs. Els dissolvents clorats sónespecialment perjudicials.

Hi ha productes que contenen metalls pesants i/o altres compostosseriosament contaminants per a l’ésser humà i el medi.

5 Els productes de bricolatge

25


En primer lloc fent un ús racio-nal del cotxe i fent servir sempreque es pugui el transport públic.

A més:

• No llencem els olis i anticon-gelants per aigüeres o des-guassos.

• Un cop esgotats o usats, portem aquests productes alPunt Verd. Hi ha benzineres o mecànics que recullen elsolis usats.

• Portem sempre les bateriesvelles al Punt Verd.


Malgrat que la publicitat dels fabricants d'automòbils els presentaassociats a la natura, no podem ignorar que l'ús del cotxe produeixresidus problemàtics que hem de reduir.

• Les bateries del cotxe contenen plom i àcid sulfúric.

• Els olis usats porten molts hidrocarburs contaminants.

• Els líquids refrigerants i anticongelants tenen dissolvents orgànics.


El plom és tòxic per a microorganismes i plantes. En animals i persones les intoxicacions cròniques causen problemes molt greusper a la salut.

Els olis abocats al sòl o a l'aigua contaminen l'entorn.


6 Els productes de l'automòbil

ecològicssocials econòmics

Consum r esponsable

Molts ciutadans/es incorporenmotius ètics a l'hora de triar unproducte de compra. És possibleproposar-se que el nostre con-sum no posi en perill el benestard'altres persones o comunitats.

És necessària una informació continuada per a ser crítics.

26

Alguns criteris i eines a l'hora d'anar a comprar

És adequat el producte que comprem per a la funció quevolem que faci?

Com afecta la salut, les comunitatsi l'entorn el fet de produir-lo? De transportar-lo? De consumir-lo? D'esdevenir un residu?

D'on vénen els productes que comprem? En quines condicionslaborals es produeixen?

Com ens en podem desfer quan ja no siguin útils?

Què vol dir el que està escrit a l'etiqueta? Què no ens diu?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens poden ajudara millorar els nostres hàbits decompra.

Cal ajudar en aquelles iniciatives i lluites socials que volen donar a conèixer els problemes socioambientals derivats de la nostra activitatquotidiana i proposen solucions més respectuoses amb el medi.

Comerç just

El comerç just té en alguns païsosuna llarga tradició. A la nostraciutat també es va consolidant tant l'oferta de productescom els punts de distribució.

Agricultura ecològica

No utilitza pesticides ni fertilit-zants químics agressius. D'aques-ta manera evita (o disminueix)els problemes de toxicitat de l'agricultura convencional. Aplicael principi de prevenció davantde possibles efectes sobre la saluthumana dels productes utilitzatsen l’agricultura i en el bestiar. A més, es frena la progressivapèrdua d'espècies autòctones i adaptades al nostre entornsense necessitat de plaguicides,transgènics, hormones... Etiquetes com les d'AENOR i del Consell Català Regulador de la Producció Agrària Ecològicasón una forma de certificar-ho.

27

A més d'artesania i cafès, es potadquirir una àmplia gamma de productes alimentaris (sucre, galetes, xocolata, espècies, etc.)

Abans solament es distribuïa en les seus

d'entitats i botigues decomerç just (les botigues

que només tenen productesde comerç just porten un

segell identificatiu). Actualment s'estan obrint

mercat en altres establi-ments.Aquelles botigues

que tenen algun productede comerç just porten

el distintiu: Xarxa de Consum Solidari.

28

Etiquetesi símbols

Fixa't enaquests símbols

Etiqueta ecològicaeuropea

S'atorga a productes que demostrin que el seudisseny, producció, comer-cialització i utilització ocasionen repercussionsreduïdes sobre el mediambient en tot el seu ciclede vida, per tal de respon-dre a l’interès creixent dels consumidors per estarinformats sobre les conse-qüències sobre el mediambient dels productes.

Distintiu de garantia de qualitat ambiental

S'atorga a productes i serveis que garanteixinals usuaris o consumidorsuna propietat o caracterís-tica ambiental per tal d'afavorir la reducció delsresidus, la recuperació delssubproductes i l'estalvi derecursos, especialment d'energia o aigua.

El Departament de MediAmbient defineix les cate-gories i els criteris peratorgar el distintiu i el seuatorgament.

Les autoritats comunitàriesdefineixen per a tots elspaïsos de la Unió les cate-gories de productes i elscriteris ecològics per poderdisposar de l'ecoetiqueta:residus generats; contami-nació del sòl, de l'aigua i de l'atmosfera; consumd'energia i de recursosnaturals; soroll.

El Departament de MediAmbient de la Generalitatés l'organisme competentper atorgar-la a Catalunya.

29

Només són “ecològics”aquells productes acreditatsamb etiquetes?

Un producte ecològic és aquellque en tot el seu procés de fabri-cació, d’utilització i desús mini-mitza els impactes que puguiproduir en la salut i en el medi.En aquest sentit, el disseny delproducte ha de preveure en quintipus de residu es convertirà i com caldrà tractar-lo.

En molts casos, és el sentit comúel que ens pot ajudar a discernirquan un producte és respectuósamb l’entorn i quan no. Unexemple de producte que es potconsiderar ecològic és la fusta notractada amb productes químics,ja que la seva fabricació i tractament causa pocs impactes,i a més en facilita la recuperacióposterior quan esdevingui unresidu. Els envasos retornables i els productes a granel, perexemple, no porten etiquetes i són també alternatives moltecològiques.

Punt verd

El símbol suggereix la ideade reciclatge, però el queindica és únicament que elfabricant paga una taxaper finançar part del costde les recollides selectivesd’envasos. No indica ressobre el tractament finaldels envasos.

CCPAE

L’agricultura ecològicaestà regulada a la UnióEuropea. A Catalunya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica qui certifica els productes ecològicstant d’origen animal com vegetal.

Certificat d'extracciósostenible FSC

Segell atorgat pel ForestStewardship Council, quegaranteix les fustes extre-tes de forma ambiental-ment apropiada, social-ment beneficiosa i econòmicament viable.Malauradament, encara és difícil trobar aquestsegell a casa nostra.

Xarxa de consum solidari

Distintiu de les botiguesque tenen algun productede comerç just.

Coordinadora deComercio Justo

Distintiu d’aquelles botigues que només venenproductes de comerç just.

Alerta amb la propagandaenganyosa

L'increment de la sensibilitatenvers els problemes ambien-tals ha portat la ciutadania aescollir productes menys nociusamb l'entorn. Això ha produïtl'aparició d'eines del màrque-ting per fomentar el consum deproductes suposadament res-pectuosos amb l’entorn.

30

Falses idees,males interpretacions

90 % Biodegradable ?

Els detergentssovint indiquenque del 90 al99% del seucontingut ésbiodegradable.Però és aquell 1 a 10% allò que els fa perju-dicials per al’entorn. Sempresón més recoma-nables elssabons naturals:netegen igualsense necessitatde fer tantaescuma.

Protegeix la capa d'ozó ?

Els gasos CFC enaerosols, neve-res, porexpan...van ser prohibitspels problemesambientals quecomportaven(destrucció del’ozó estratosfè-ric que ens pro-tegeix dels rajosultraviolats). ElsCFC són sovintsubstituïts persubstàncies comels HCFC, menysproblemàtiques,però que contri-bueixen a incre-mentar l'efected'hivernacle.

Producteecològic ?

Sovint trobemproductes queindiquen quesón ecològics.No sempre éscert. Només elssegells acredita-tius reconegutspoden assegu-rar-ne algunesqualitats.En altres casosens caldrà sen-tit comú i infor-mació per sabersi el producte éso no ecològic.

Reciclable?

Que un productesigui potencial-ment reciclableno vol dir que es recicli. Moltsproductes d'usari llençar es pre-senten com a reciclables.Alguns plàsticses reciclen...energèticament (s'incineren!).

Què podem fer? Siguem crítics amb la propaganda que utilitza el medi ambient com a reclam.

En cas de dubte podem informar-nos a:Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) Xarxa de Consum Solidari (XCS)Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

Per més que la condició de ciutadans d’una societat indus-trialitzada ens aboqui –tot i queinconscientment o indesitjada– a ser fervorosos consumidors deproductes sovint agressius per almedi ambient, el dret de tot ciu-tadà a preservar la seva qualitatde vida i el seu entorn està reco-negut pels nostres poderspúblics. És per això que podem i hem d’exercir aquests dretssempre que sigui necessari.

Com a consumidors...

Comprem sense residus. Si nose’ns ofereix la possibilitat tot i demanar-la, ens podem dirigir a les Oficines Municipals i Comarcals d’Informació alConsumidor (OMIC i OCIC), ofi-cines públiques d’informació onsi ho desitgem se’ns assessoraràdels nostres drets com a consumi-dors i de com exercir-los.

Si aquestes no tenen capacitatper resoldre possibles conflictesamb empresaris o comerciants,existeix el Sistema Arbitral deConsum , un recurs extrajudicial,gratuït i vinculant que permetresoldre les possibles diferènciesentre les parts en conflicte.

Si tot i així no es resol, hi haaltres vies per exigir els drets delconsumidor: el recurs administra-tiu o la via jurisdiccional.

També ens podem dirigir a lesassociacions de consumidors perfer denúncies. Aquestes sónorganitzacions sense afany delucre creades per defensar elsdrets del consumidor. S’encarre-guen d’assessorar i de gestionarels tràmits i les denúncies perti-nents.

Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

Associació Provincial de Consumidors i Usuaris de Barcelona i Província (ACUB)

Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)

Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB)

31

On són els nostresdrets percomprarsense residus?

Abocador: indret destinat a abocar-hiescombraries. Normalment s'ubiquenen espais naturals. Segons la llei catalana reguladora de residus 6/93,un abocador és "la instal·lació de disposició del rebuig dels residus ques'utilitza per al dipòsit controlat d'aquests en la superfície o sota terra".

A granel: sense envasar, sense empaque-tar, a doll.

Agricultura biològica o bioecològica o producció agrària ecològica: és unsistema de producció i elaboració deproductes agraris l’objectiu del qual ésl’obtenció d’aliments de màxima quali-tat, respectuós amb el medi ambient i sense utilitzar productes químics desíntesi (hormones, medicaments, adobsquímics i plaguicides, etc.).

Bioacumulació: acumulació d'unasubstància que en ser ingerida peralgun organisme viu queda atrapadaen el cos d’aquest durant molt temps.A mesura que es va ascendint en lacadena tròfica, la concentraciód’aquestes substàncies augmenta i espot arribar a concentracions tòxiquesper als éssers vius.

Comerç just: activitat mercantil basadaen l'equitat de les transaccions, parti-cularment pel que fa a la internalitza-ció dels costos socials i a la justa apre-ciació dels valors afegits.

Compostos organoclorats: grup decompostos orgànics que tenen el clorcom a constituent.

Consum responsable: manera de con-sumir que fa que el consum d’uns noposi en perill el benestar d’altres.

Dioxina: compost organoclorat altamenttòxic, unes 10.000 vegades més tòxicque el cianur, estable, insoluble i nodegradable per l’acció dels bacteris.

Ecologia: ciència que estudia la relació i les interaccions dels éssers vius entreells i amb el medi on viuen.

Incineradora de residus: instal·lació detractament de la brossa on aquesta escrema a altes temperatures. Les escom-braries surten transformades en cen-dres, escòries, fums i partícules moltcontaminants que es dispersen pelmedi ambient. Per això, és necessaridotar-les de bons sistemes de filtre icontrol.

32

Glossari

Metalls pesants: elements com el mer-curi, el plom, el seleni i el crom, quedescarregats en el medi ambient pro-dueixen efectes tòxics i acumulatius sisón ingerits per organismes vius.

No biodegradable: persistent en elmedi sense possibilitat de ser descom-post pels microorganismes del sòl -bac-teris i fongs- o per altres processosbiològics. Per tant, roman en el medidurant molts anys, o fins i tot segles.

Propel·lents: gasos liquats utilitzats enels aerosols que ajuden a disseminar elproducte que contenen. Abans esfeien amb CFC, productes que afectenla capa d’ozó. Actualment s’han substi-tuït per altres gasos, també contami-nants.

Punt Verd , deixalleria o centre de recu-peració de residus: instal·lació munici-pal on el ciutadà pot portar tota menade residus domèstics per ser classificatsi posteriorment recuperats o tractatsadequadament; es redueix, així, l'im-pacte de les deixalles en el medi.

Reciclar: transformar un objecte, a tra-vés d'un procés industrial, en un nouproducte per a un nou ús.

Reducció: estalvi d'una part del consum,en especial quan es fa a costa d'allòque s'estava malgastant. En aquestsentit, l'estalvi no és una limitació delplaer d'un recurs, sinó la prolongaciódel seu temps de vida.

Residu: deixalla, escombraria, brossa.Segons la llei catalana reguladora deresidus 6/93, és "qualsevol substància oobjecte de què el seu posseïdor es des-prengui o tingui la intenció o l'obliga-ció de desprendre's". El concepte deresidu té, en certa manera, una conno-tació de rebuig, de quelcom de quèens volem desempallegar, que fa nosa.Aquesta és una concepció cultural delresidu molt arrelada en la nostra socie-tat, però és l'única? Valdria la penaentendre els residus com a recursos.

Reutilitzar: tornar a fer servir allò quepot complir la mateixa funció. D'a-questa manera, podem evitar moltsresidus innecessaris.

33

34

Adreces útils

Ajuntament de BarcelonaTelèfon d'informació: 010*Telèfon del carrer: 900 70 20 30http://www.bcn.eshttp://www.mediambient.bcn.es

Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 20 baixos - 08012 BarcelonaTelèfons: 93 237 47 43 - 93 237 38 04

Oficina Municipal d'Informació al ConsumidorFerran, 34 - 08002 BarcelonaTelèfon: 93 402 70 00

Entitat Metropolitana del MediAmbient / Agència Metropolitana de ResidusCarrer 62, núm 16 - 18 Edifici BZona Franca - 08040 BarcelonaTelèfon: 93 223 51 51http://www.ema-amb.com

Junta de ResidusProvença, 204-208 - 08036 BarcelonaTelèfon: 93 451 41 35http://www.junres.es

Consell de Qualitat AmbientalDepartament de Medi Ambientde la Generalitat de CatalunyaAv. Diagonal, 523-525 - 08029 Barcelona

*Cost: 91,20 ptes cada 3 minuts o fracció, si es truca des de Barcelona;112 ptes cada minut, si es truca des de fora de Barcelona.

Institut Català del ConsumGran Via Carles III, 105 - 08028 BarcelonaTelèfon: 93 330 98 12 Telèfon del consumidor: 901 300 303http://www.icc-aiec.org

Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB)Diputació, 239, 1r, 2a - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 488 16 16

Associació Provincial de Consumidors iUsuaris de Barcelona i Província (ACUB)Rda. Sant Pere, 74, pral. 1a - 08010 BarcelonaTelèfon: 93 268 20 40

Junta Arbitral de ConsumDirecció General de consum i Disciplina de MercatAv. Diagonal, 431 bis, 4tConsulta consumidor: 900 30 03 03

Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)Av. República Argentina, 29, 1r 08023 BarcelonaTelèfon: 93 417 47 37

Unió de Consumidors de CatalunyaCasanoves, 48, àtic 2a - 08011 BarcelonaTelèfon: 93 454 6776

Centre d'Ecologia i Projectes AlternatiusApartat correus 117 - 08750 Molins de ReiTelèfon: 93 680 27 51

Centre de Recerca i Informació en ConsumAusiàs March, 16, 3r, 2a - 08010 BarcelonaTelèfon: 93 412 75 94

Plataforma Cívica per la Reducció de ResidusApartat correus 117 - 08750 Molins de ReiTelèfon: 93 680 27 51

Xarxa de Consum SolidariAvinyó, 29, baixos - 08002 BarcelonaTelèfon: 93 268 22 02http://www.pangea.org/xarxaconsum

Punts Verds de Barcelona:

CollserolaCollserola, 2 - Telèfon: 989 30 26 49Vila OlímpicaPg. Marítim del Bogatell - Rda LitoralTelèfon: 908 79 43 74MontjuïcFoc, 58Vall d'HebronAv. Estatut de Catalunya - Camí Can TraviLes CortsGran Capità, entre ctra. d'Esplugues i Cavallers (en procés de licitació)VallbonaCastelladrall (en procés de licitació)Sant AndreuCaracas - Guayaquil (en estudi)

Edita:Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció de Participació i Educació Ambiental

Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 2008012 BarcelonaTelèfons: 93 237 47 43 - 93 237 38 04

Continguts i realització:CEPA - Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius

Disseny Gràfic:Clic Traç sccl

Il·lustracions:Àngel Sauret

Imprès en paper reciclat

2001

Aquesta Guia d’Educació Ambientalés una contribució al procés d’elaboració

de l’Agenda 21 de Barcelona.

Guia reducció residus · 3 Els aerosols 20 4 Els productes amb mercuri 21 5 Els productes de...

Documents

Transcript of Guia reducció residus · 3 Els aerosols 20 4 Els productes amb mercuri 21 5 Els productes de...