Guia Plantes Font Fargas

GUIA DE PLANTES AUTÒCTONES I NATURALITZADES DEL

RECINTE ESCOLAR CEIP FONT D’EN FARGAS



ARBRES



ACÀCIA DEL JAPÓ

Sophora japonica

Castellà: Sófora Família: Lleguminoses Origen: Xina i Japó

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, capçada irregular, tronc erecte. És fàcil confondre'l amb la robínia, encara que no té l'escorça tan clivellada com aquesta. LES FULLES: Compostes, amb diversos folíols a banda i banda, amb un de solitari a l'extrem. Els folíols són una mica més punxaguts que els de la robínia.

LES FLORS: De color crema, blanquinós. Disposades en raïms, que arriben fins als 30 cm de llarg. Quan apareixen omplen l'arbre de tal manera que les fulles gairebé ni es veuen. Floreix cap al juny. EL FRUIT: És una beina de color fosc, amb diverses estrangulacions. CURIOSITATS: Antigament, del fruit se n'extreia un colorant groc per a tintar teixits De les flors seques s'extreu la rutina, utilitzada en medicina per aturar les hemorràgies.



AILANT

Ailanthus altissima

Castellà: Ailante Família: Simarubàcies Origen: Xina

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli. Dioic. És un arbre alt (20 m), amb una capçada gran i irregular. Les branques ascendents. Tronc amb l'escorça llisa i ratllada. LES FULLES: Compostes, molt llargues (fins a 1m) i poden tenir de 12-31 folíols. Aquests són estrets i ovalats, acabats en punxa, amb un nervi principal i secundaris. Cada folíol té, a la base, d'una a tres dents amb una glàndula a sota de cada dent. Al refregar les fulles, desprenen una olor desagradable. LES FLORS: Petites i verdoses, masculines i femenines en peus diferents (dioic). Disposades en raïms. Fan olor. Floreix des de principi d'estiu. EL FRUIT: Els fruits apareixen a la tardor en els arbres femenins formant grans raïms de color ataronjat o marronós. Estan formats per una ala estreta i allargada (sàmara) amb un fruit arrodonit al mig. CURIOSITATS: Originari de la Xina, es planta sovint com a arbre ornamental en carrers, places... de les ciutats, ja que no exigeix una atmosfera gaire neta. S'ha naturalitzat a molts indrets de la terra baixa i s'escampa amb facilitat per les vores de les carreteres.



AMETLLET

Prunus dulcis

Castellà: Almendro Família: Rosàcies Origen: Oriental. Molt difós a la zona mediterrània.

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, capçada irregular, de 5 a 7 m d'alçària. Escorça negrosa molt clivellada, formant plaques rectangulars. LES FULLES: Fulles de 4 a 7 cm, lanceolades, estretes, dentades, amb poca punta o no gens. Les més joves acostumen a estar doblegades pel nervi central. LES FLORS: Blanques o rosades, d'uns 2-3 cm, generalment de dues en dues, que surten a ple hivern, abans que les fulles. Tenen 5 pètals, 5 sèpals i molts estams. Són molt aromàtiques. EL FRUIT: El fruit, l'ametlló, és una drupa. Està composta d'una clofolla, que es desprén fàcilment; una closca dura que cal trencar per trobar la llavor (l'ametlla) que està embolicada en una pell fina de color marró. CURIOSITATS: Les ametlles amargues (amara) tenen utilitat en farmàcia. Es conreen molt a les comarques de secà de Catalunya. Les ametlles es consumeixen crues, torrades o garapinyades, i són la base de molts productes de pastisseria com el pa d'ametlles, el massapà, els panellets i els torrons.



FIGUERA

Ficus carica

Castellà: Higuera Família: Moràcies Origen: Arbre mediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, dioic (amb les flors masculines i femenines en diferents peus). És un arbre de poca alçada (uns 5 m). Capçada molt ampla formada per branques baixes i molt llargues, de creixement horitzontal. A vegades presenta un aspecte arbustiu. L'escorça és grisa, finament ratllada. LES FULLES: Grans (de 10-20 cm), peludes i aspres al tacte, amb 3-7 lòbuls grans i de punta arrodonida, marge ondulat i sovint dentat, amb un llarg pecíol (fins a 10 cm). LES FLORS: Les flors, molt petitones, es fan a l'interior d'un receptacle, en forma de pera, obert al capdamunt. Aquest receptacle esdevé carnós i dolç: la figa. EL FRUIT: Els fruits, petitíssims, són a l'interior de la figa, i sovint se'ls ha pres erròniament com a llavors. La figa doncs, no és un fruit, sinó una infructescència, que pren el nom de siconi. CURIOSITATS: Són especialment conegudes i apreciades les figues de Fraga i de Morella.



GINKGO

Ginkgo biloba

Castellà: Ginkgo Família: ginkgoàcies Origen: Xina i Japó

ASPECTE GENERAL: Arbre dioic (exemplars masculins i femenins en diferent peu), caducifoli. Pot arribar als 25-30 m. Forma irregular: erecta en els masculins i extesa en els femenins. Escorça gruixuda, llisa, grisàcia. LES FULLES: En forma de ventall, d'uns 4 a 10 cm, més o menys lobulades, verdes per un igual per les dues bandes amb els nervis molt fins, disposats radialment. A la tardor, abans de caure, es tornen totalment grogues. LES FLORS: Sense interès. Les masculines formen ramells i les femenines solitàries. EL FRUIT: Drupa ovalada, d'uns 2 cm de llarg, groguenca, d'olor desagradable, pel que s'acostuma a plantar només arbres masculins (nosaltres, però, en tenim dels dos sexes). Comestibles. Fructificació: octubre. CURIOSITATS: És potser, l'espècie vegetal més antiga, anterior a l'aparició de l'home en la Terra. Se'l considera un fòssil viventque segurament s'ha conservat fins als nostres dies gràcies a que era un arbre sagrat dels xinesos i era conreat als monestirs budistes.



LLORER

Laurus nobilis

Castellà: Laurel Família: Lauràcies Origen: Àsia Menor

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli. Dioic. Sovint d'aspecte arbustiu, no és gaire alt (10-15 m). Escorça llisa i molt fosca. Branques ascendents. La disposició de les fulles és alterna. LES FULLES: Fulles simples, de color verd fosc. Aromàtiques i bastant dures. Limbe lanceolat, enter, lleugerament ondulat, amb moltes glàndules oleíferes. Nervi principal i pecíol. LES FLORS: Flors unisexuals, petites, amb quatre pètals blancs, en peus diferents (dioic). Floreix generalment entre març i abril. Borrons rodons separats de la tija, al peu de les fulles, aglomerats en grups generalment de quatre. EL FRUIT: Baies ovoidals (aproximadament 1 cm), primerament verdes i negres en madurar (com una oliva arbequina). CURIOSITATS: El Diumenge de Rams és costum de portar branques a beneir. Les fulles són utilitzades com a condiment en alguns menjars. En temps antics era símbol de gloria o de triomf. Se'n feien corones.



MIMOSA

Acacia dealbata

Castellà: Mimosa Família: Lleguminoses,

mimosàcies Origen: Austràlia i Tasmània

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli? , gran (fins als 30 m) d'escorça tova i grisa, amb moltes branques. LES FULLES: Compostes, alternes bipinnades, de 20 a 80 parells de pines que a la vegada tenen fins a 50 parells de folíols. El folíol és lanceolat, de 4mm. de llarg, color verd grisenc, amb tendència a ajuntar-se els enversos. LES FLORS: Presenta inflorescències amb flors petites (6 mm), rodones, grogues i molt aromàtiques. Floreix cap al febrer. EL FRUIT: Fa llegums planes, fins a 10 cm. de llargada i 12 mm. d'amplada. CURIOSITATS: És un arbre atractiu i les seves flors són apreciades en floristeria.



MORERA BLANCA

Morus alba

Castellà: Morera blanca Família: Moràcies Origen: Àsia central i nord de l'Índia

ASPECTE GENERAL: Arbre monoic. Caducifoli, poc alt (12-15 m). Capçada arrodonida. Escorça gris cendra. LES FULLES: Simples, color verd clar brillant, grans i ovalades. Tenen entrants de forma variada, asimètriques i dentades, de vegades dividides en lòbuls. Poc peludes. Clarament peciolades. LES FLORS: Unisexuals i petites. Les flors femenines en denses inflorescències, blanquinoses. Les flors masculines en espigues. Floració abril-maig. EL FRUIT: S'assemblen a les mores silvestres. Comestibles i dolços. Generalment són blancs però en podem trobar rosats o violetes. Fructifica del juliol al setembre. CURIOSITATS: Es va importar de la Xina (fa més de 600 anys) quan a Europa va iniciar-se la cria dels cucs de seda, ja que s'alimenten de les seves fulles.



NESPRER

Eriobotrya japonica

Castellà: Níspero Família: Rosàcies Origen: Japó

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli. No gaire gran. Forma esfèrica i compacta. Tronc recte. Branquillons espessament peluts. LES FULLES: Simples, de 20 a 30 cm de llarg, pràcticament sense pecíol, dures, coriàcies; verd fosc a la cara superior i grises i pubescents per la cara inferior. Persistents tot l'hivern. LES FLORS: Blanques o verdoses, formant ramells peluts i vistosos. Floració: hivern. EL FRUIT: La nespra, drupa carnosa de 3 a 5 cm, de pela ataronjada, comestible. Fructificació: primavera. CURIOSITATS: Freqüentment cultivat pel seu fruit: la nespra o nispro. És l'únic fruiter, a part dels cítrics, de fulla persistent.



OLIVERA

Olea europaea

Castellà: Olivo Família: Oleàcies Origen: Regió Mediterrània

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli, de 2 a 10 m d'alçada. Tronc robust i nuós, es cargola amb els anys. Capçada no gaire gran. Branques oposades. LES FULLES: De 3 a 6 cm, oposades, enteres i lanceolades. D'un verd grisenc per l'envers i blanquinoses pel revers, gràcies a un enfeltrat de pèls argentats. LES FLORS: Flors blanques, petites, formant ramells drets que surten de les axil.les de les fulles. Floració maig-juny. EL FRUIT: L'oliva. Drupa carnosa, rica en oli, verda o negra, ovoidal. CURIOSITATS: L'olivera és conreada des dels temps antics pel seu fruit del que s'extreu l'oli. Encara que d'origen mediterrani, el seu cultiu ha estat assajat a països tan remots com Xile, Perú, Califòrnia, etc. La fusta de l'olivera és molt compacta i molt apreciada en ebanisteria, escultura, etc.

NOTA: Les nostres oliveres s'han asilvestrat i s'assemblen més als ullastres, encara que no tenen espines com aquestos.



OM

Ulmus minor

Castellà: Olmo Família: Ulmàcies Origen: Arbre autòctom

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, gran (fins a 30 m), de capçada densa. El tronc sol ser recte, amb l'escorça, de color grisenc, amb profundes clivelles. Les branques llargues i ascendents. LES FULLES: Simples, asimètriques, de forma variada, doblement dentades, generalment acabades en punta, de 6-10 cm., amb pecíol. Els nervis estan molt marcats pel revers; del nervi principal hi surten els secundaris que són força rectes i paral.lels. Tant els branquillons com les fulles estan disposats en dos rengles. LES FLORS: Flors menudes, verdoses. Aparèixen abans de les fulles. Floreix entre febrer i abril. EL FRUIT: Petit, amb una ala (sàmara) ovalada a tot el voltant. CURIOSITATS: És un arbre que no pot viure a les terres seques i fredes. La seva fusta és molt resistent a la humitat i té moltes aplicacions. L'om europeu pateix una greu malaltia, la grafiosi, provocada pel fong ceratostomella ulmi, que és un paràsit que viu als conductes de la saba i dificulta la seva circulació. Les fulles s'assequen , cauen i, finalment, l'arbre mor (podem observar moltes fulles d'om plenes de foradets rodons).



PALMERA DE CANÀRIES

Phoenix canariensis

Castellà: Palmera Phoenix Família: Oleàcies Origen: Isles Canàries

ASPECTE GENERAL: Encara que aquestes palmeres arriben a fer de 10-15 m d'alçada, la nostra és molt jove i encara no se li distingeix el tronc, ja que aquest no és llenyós, sinó que es va formant per les restes foliars de les fulles. Es desenvolupa en qualsevol tipus de sòl i és resistent al fred però necessita estar en un lloc molt assolellat. LES FULLES: Fulles compostes, poden arribar a fer de 3-4'5 m, encara que la nostra planta les té més curtes. Folíols molt nombrosos, en nombre senar, els inferiors són espinosos; color verd fosc. LES FLORS: Les flors són grogues, globuloses, dins d'una baina marró de fins a 1'5 m. EL FRUIT: Dàtils ovoidals de 2-3 cm de llarg, color taronja. de sabor desagradable, pengen en raïms de fins 2 m de llarg. CURIOSITATS: El nostre exemplar encara no ha florit.



PI BLANC

Pinus halepensis

Castellà: Pino carrasco Família: Pinàcies Origen: Regió mediterrània

ASPECTE GENERAL:És una connífera. Arbre perennifoli. Pot arribar als 20 m d'alçada. Escorça grisa i blanquinosa. La capçada esclarissada. Arbre resinós que desprèn una aroma agradable. Entre d'altres coses, se'l reconeix fàcilment perquè sempre està replet de pinyes. LES FULLES: En forma d'agulla, disposades per parelles, flexibles, d'una llargada de 6-10 cm. Color verd clar. LES FLORS: Com totes les pinàcies, és un arbre monoic amb inflorescències masculines i femenines separades però en el mateix peu. Floreix entre abril i maig. En realitat, no són autèntiques flors però sí òrgans masculins i femenins. La part femenina esdevindrà, en madurar, una pinya. LES PINYES: E stretament còniques i allargades, de 8-12 cm, d'esquames planes, sostingudes per un peduncle corbat, que les acosta cap a la branca. Els pinyons són petits i no els mengem. CURIOSITATS: Amb la destrucció dels alzinars i de les màquies, s'ha convertit en l'arbre més abundant del nostre país. La fusta s'aprofita per a treballls bastos.



PI PINYONER

Pinus pinea, del llatí pinea = pinya

Castellà: Pino piñonero Família: Pinàcies Origen: Regió mediterrània

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli, d'uns 20 m d'alçada. Capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de parasol. Escorça rogenca i clivellada longitudinalment, formant plaques gruixudes. LES FULLES: En forma d'agulla, gruixudes, de 10-15 cm de llargada, de color verd fosc, disposades per parelles. LES FLORS: Com totes les pinàcies, és un arbre monoic amb inflorescències masculines i femenines separades però en el mateix peu. Floreix entre abril i maig. En realitat, no són autèntiques flors però sí òrgans masculins i femenins. La part femenina esdevindrà, en madurar, una pinya. LES PINYES: Són grosses, arrodonides o ovoides, de 8 a 15 cm de llargada, amb els pinyons grossos de closca molt dura; comestibles i molt apreciats per l'home i els animals del bosc. Les pinyes triguen dos anys en madurar. CURIOSITATS: Els seus pinyons són presents en els dolços més tradicionals del nostre país: coques de revetlla, torrons, panellets...



PISSARDI

Prunus pissardii

Castellà: Pissardi Família: Rosàcies Origen: Pèrsia

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, no gaire gran. D'aspecte arbustiu. L'escorça és grisenca. Presenta una capçada ampla i delicada. LES FULLES: Simples, peciolades, allargades. De forma ovada o el.líptica. Marge finament dentat. D'un color vermellós fosc molt característic. LES FLORS: Petites i rosades. Floreix a la primavera. EL FRUIT: Fa drupes petites i comestibles, de color semblant a les fulles. CURIOSITATS: Pissart era el nom d'un jardiner del Xa de Pèrsia que, fa aproximadament un segle, envià cap a Europa el primer exemplar d'aquest arbre. D'aquí li ve el seu nom.



PLÀTAN

Platanus x hybrida

Castellà: Plátano, platanero Família: Platanàcies Origen: Híbrid d'una espècie oriental x una espècie americana

ASPECTE GENERAL: Arbre monoic (flors masculines i femenines en el mateix peu). Caducifoli. És molt alt (fins als 30 m). Amb la capçada ampla i densa. Escorça d'un color gris verdós, que cau periòdicament en crostes. LES FULLES: Grans, de 10 a 20 cm d'ample; palmades, amb 3-5 lòbuls irregularment dentats. Pecíol llarg, amb la base eixamplada, que pren la forma d'una pipa. Color verd mig brillant, més pàl.lides pel revers. LES FLORS: Flors sense interès, masculines i femenines en el mateix arbre. EL FRUIT: Globosos, d'uns 4 cm de diàmetre, amb un llarg peduncle, solitaris. Fructificació: tardor. CURIOSITATS: És l'arbre més abundant als carrers de Barcelona, doncs soporta molt bé la pol.lució ja que la seva escorça es va regenerant (cauen les plaques velles contaminades i apareix l'escorça nova). Se'n fan plantacions a gran escala (ja que és de creixement ràpid) per a l'explotació de la fusta.



POLLANCRE

Populus nigra

Castellà: Alamo negro, chopo Família: Salicàcies Origen: Autòctom

ASPECTE GENERAL: Arbre dioic. Caducifoli, gran (de fins a 30 m). Capçada ampla, branques ascendents. Escorça grisa i clivellada. Borrons enganxosos, sense pèls. LES FULLES: Simples, alternes, amb pecíol llarg (4-10 cm). Limbe entre forma ovada i triangular. Dentades. Color verd lluent. LES FLORS: Unisexuals, en aments, els masculins de color carmí i els femenins verdosos, situats en peus diferents. Floració: març-abril. EL FRUIT: En càpsules, que s'obren per dues valves, amb les llavors petitones i amb llargs pèls sedosos. Fructificació cap al juny. CURIOSITATS: Pel seu creixement ràpid, és sovint plantat per aprofitar-ne la fusta.



PRUNERA

Prunus domestica

Castellà: Ciruelo Família: Rosàcies Origen: Oriental, caucasià

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli. Petit, de menys de 10 m. El tronc és fosc i clivellat, les branques sense espines. Nota: A l'escola hi creixen diferents subespècies. Encara que totes tenen un aspecte força semblant, es diferencien pels fruits. Algunes presenten branques lleugerament espinoses. LES FULLES: Simples, peciolades, ovades o el.líptiques, de 4-10 cm., amb el marge finament i irregularment dentat. Color verd, el revers lleugerament pubescent. LES FLORS: Blanques amb reflexos verdosos, d'uns 3 cm. Floreix abans de treure les fulles, al març, en grups de dos generalment, amb 5 pètals, 5 sèpals i molts estams. EL FRUIT: És una drupa, amb un sol pinyol. Colors groc i vermell (hi ha diferents arbres). Maduren al juny. CURIOSITATS: Les prunes es poden menjar acabades de collir o assecades; també se'n fan conserves i melmelades.



ROBÍNIA

Robínia pseudoacàcia

Castellà: Robinia, acacia Família: Lleguminoses Origen: Amèrica del Nord

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, gran (de 20 a 30 m). L'escorça és grisenca, amb profundes clivelles. Les branques són espinoses; sol tenir dues espines a la base de les fulles. LES FULLES: Fulla composta, de 7 a 20 folíols peciolats, de forma el.líptica i disposició alterna, amb el marge enter, nervi principal; el color és verd viu. LES FLORS: Flors blanques, grosses (de 2 cm.), formant raïms densos i penjants. Molt oloroses. Floreix de l'abril al juny. EL FRUIT: Fruit en llegum aplanat, de color marronós. Madura a la tardor i es manté a l'arbre tot l'hivern. Dins conté unes llavors fosques, petites, en forma de mongeta. CURIOSITATS: Existia a l'Europa Central abans de l'època glacial. Pot viure en terrenys molt pobres. És poc exigent. La seva fusta és apreciada ja que resisteix bé la intempèrie. El nom de robínia li ve de Jean Robin que la cultivà per primer cop a París l'any 1601. La robínia és coneguda freqüentment amb el nom d'acàcia. La paraula acàcia ve del grec akakia = espina.



TIL·LER

Tilia platyphyllos

Castellà: Tilo Família: Tiliàcies Origen: Europa i Àsia Occidental

ASPECTE GENERAL: Arbre caducifoli, gran (20 a 25 m). Capçada ampla i atapeïda, en forma de cúpula, formada per branques de creixement horitzontal. Tronc i branques gruixudes. Escorça llisa, d'un to gris fosc. LES FULLES: Simples, de 8 a 14 cm, asimètriques, en forma de cor, acabades en punta llarga. Marge irregularment dentat, amb motes de pèls esblanqueïts a les enforcadures dels nervis. Pecíol. LES FLORS: Oloroses, blanques o grogoses, creixen en grupets de 3-5 amb els peduncles molt llargs inserits en una bràctea de color verd pàl.lid, llarga i estreta, que sembla una fulla, però ben diferent de les veritables fulles. Floració juny-juliol. EL FRUIT: Ovoide, amb closca gruixuda i forta, pelut. El conjunt de la bràctea i els fruits pènduls es desprén de l'arbre i cau rodant. Fructificació: octubre. CURIOSITATS: La til.la, conjunt de bràctea i flors, es fa servir per a preparar infusions d'aspecte sedant.



TROANA

Ligustrum japonicum

Castellà: Aligustre Família: Oleàcies Origen: Xina i Japó

ASPECTE GENERAL: Arbre perennifoli, no gaire gran (fins a uns 10 m). Escorça grisenca i clivellada. Capçada arrodonida. LES FULLES: La fulla és simple, oposada, dura, lluent per sobre i mat per sota, de 8-12 cm, lanceolada amb el marge enter. Pecíol curt. De color verd fosc. LES FLORS: Petitones, agrupades en llargues florescències que surten de les axiles de les fulles. Blanques o groguenques i oloroses. Floreix al maig. EL FRUIT: Fa baies de color negre d'uns 6 mm. Maduren a la tardor. CURIOSITATS: És cultivat com a arbre ornamental i d'ombra.



XIPRER

Cupressus sempervirens

Castellà: Ciprés Família: Cupressàcies Origen: Grècia, Turquia i Pèrsia

ASPECTE GENERAL: Arbre monoic (flors masculines i femenines en el mateix peu). Perennifoli, de fins a 30 m d'alçada, de capçada generalment estreta i llarga, columnar (hi ha una varietat de branques obertes i forma cònica). LES FULLES: Oposades, molt petites, d'1 cm o menys, en forma d'esquames, atapeïdes entre elles i ajagudes a la branca. Color verd intens, fosc. LES FLORS: Inflorescències masculines de 4 a 8 mm, grogoses; les femenines, de 2 a 4 mm, verdoses. Floració març i abril. EL FRUIT: Fa pinyes globuloses de 2 a 4 cm, primerament verdes i amb el temps prenen un to brunenc. Les escates dures de les pinyes protegeixen les llavors. Fructificació a la tardor del segon any. CURIOSITATS: És conreat com a arbre ornamental i funerari. Sovint es planta en rengleres denses per a protegir els camps dels vents impetuosos. La fusta, dura i molt resistent, és considerada inatacable pels corcs.



ARBUSTS



ALADERN

Rhamnus alaternus

Castellà: Aladierno Família: Ramnàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbre dioic, perennifoli, d'1-6 m d'alçada, sovint en forma arbustiva irregular. LES FULLES: Fulles simples, enteres, coriàcies, alternes, asserrades, ovades o lanceolades, de 2-5 cm de llarg, amb pecíol. Els nervis sobresurten per la cara superior. Color verd fort, més clar per sota, lluents per les dues cares. LES FLORS: Petites, unisexuals, de color verd grogós. Inflorescències denses en raïms a les axil.les de les fulles. Floració febrer-abril. EL FRUIT: Drupes de 4-5 mm, esfèriques, amb 3 llavors; color primer vermell i després negre, quan és madur. Fructificació: octubre-novembre. CURIOSITATS: Tenim exemplars arbustius i d'altres que han assolit la forma d'arbre.



ATZAVARA

Agave americana

Castellà: Pita Família: Amarilidàcies Origen: Incert. Al Mediterrani ha estat conreada i ara creix espontània.

ASPECTE GENERAL: Planta robusta d'alguns metres d'alçada, amb roseta de fulles basal i inflorescència en forma de canelobre. LES FULLES: Gruixudes, carnoses, grans, d'1-2 m de llarg i de 15-20 cm d'ample, amb el marge espinosament dentat amb una punta espinosa anterior forta i negra.. Color verd grisenc. LES FLORS: Floreixen una sola vegada, entre els 10 i els 100 anys, segons l'espècie. Floreix sobre una tija forta i gran, que pot arribar fins als 10 m d'alçada i els 15 cm de diàmetre. Les flors rectes, en grups arrodonits en l'extrem de tiges horitzontals. EL FRUIT: Càpsula amb tres lòbuls. CURIOSITATS: La planta viu alguns anys en l'estadi de roseta i mor tras la fructificació. Es multiplica vegetativament mitjançant brots. Les nostres no han florit encara. les fibres obtingudes de les seves fulles s'utilitzen per fer cordills i sogues.



BALADRE

Nerium oleandre

Castellà: Adelfa Família: Apocinàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbust perennifoli de 2 a 4 m d'alçada, glabre (sense pèls), de tiges i branques ascendents, molt fullós i vistós a l'hora de la florida. LES FULLES: Persistents, llargues de 10 a 20 cm. Oposades o ternades (tres a cada nivell repartides entorn de la tija); limbe enter i agut, llargament lanceolat. Nervis secundaris molt fins i en gran nombre paral.lels. LES FLORS: Flors blanques o roses, grosses i agrupades formant ramells a l'extremitat de les tiges. Floració juny-setembre. EL FRUIT: Fruits allargats, en forma de beina, amb la coberta força endurida. CURIOSITATS: És verinós en totes les seves parts. Sovint el trobem com arbust ornamental a les mitjanes de les autopistes que duen cap al sud.



CORNERA TOMENTOSA

Cotoneaster nebrodensis

Castellà: Durillo tomentoso Família: Rosàcies Origen: Europa meridional submediterrània

ASPECTE GENERAL: Arbust perennifoli, d'uns 3 m d'alçada, molt ramificat, erecte, sense punxes. LES FULLES: Simples, enteres, amb el marge llis i tomentós i una petita punxa a la punta de la fulla. Ovalades o el.líptiques, amples, de 2-3 cm de llarg i d'1'5-2 cm d'ample. Pecíol curt, nervi principal. Color verd fosc per sobre i blanc tomentós pel revers. LES FLORS: De color rosa clar o blanc, en grups de 2-10, corimbes erectes i compactes. Florida a finals de primavera. EL FRUIT: Baies globoses, de 6 mm de diàmetre, color vermell amb dens toment blanc. Contenen dues llavors. Fructificació a la tardor. CURIOSITATS: N'existeixen moltes varietats, algunes rastreres. En estat silvestre és propi de la roureda de roure martinenc i de l'alzinar muntanyenc.



ESPARREGUERA BOSC.

Asparagus acutifolius

Castellà: Espárrago salvaje Família: Liliàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbust lianoide, de 40 cm a 2 m d'alçària, amb la tija i el brancam flexibles i corbats. Al llarg de les tiges creixen branquetes curtes (3-6 mm) agrupades fent feixos, persistents, rígides i punxants; vulgarment se les pren per fulles ja que són verdes i fan la funció sintetitzadora. LES FULLES: Les veritables fulles passen desapercebudes ja que són petites amb la lamineta molt menuda i prima, com un tel de ceba. LES FLORS: Petites, d'un groc verdós, solitàries o de dues en dues. EL FRUIT: Baies, de la grandària d'un pèsol, negra a la maduretat, amb una o dues llavors. CURIOSITATS: L'esparraguera fa turions (brots tendres proveïts de fulles imperfectament desenvolupades, que neixen dels rizomes) drets, prims i llargs, un xic amargs, comestibles. Nosaltres també tenim la varietat de jardí.



EVÒNIM

Euonymus japonica

Castellà: Euonimo Família: Celastràcies Origen: Japó

ASPECTE GENERAL: Arbust perennifoli. Forma ovoidal, erecta, fullatge dens, molt ramificat. Creix bé a l'ombra i en ambient humit. LES FULLES: Simples, oposades, oviodals o el.líptiques, aswserrades amb dents arrodonides de 3-7 cm de llarg, lluents, glabres (sense pèls), de color verd fosc pel damunt. LES FLORS: De color blanc-verdós, petites, en raïms axil.lars. Floració a finals de la primavera. EL FRUIT: Globosos, de 8 mm de diàmetre, vermellosos. CURIOSITATS: S'utilitza sovint per fer tanques i cobrir murs. També existeixen evònims de fulla caduca, però nosaltres no en tenim.



GINERI, planta de les plomes

Cortaderia argentea

Castellà: Ginerio, plumeros, hierba de las pampas Família: Poàcies Origen: Brasil, Argentina

ASPECTE GENERAL: Planta de fulla persistent. Té una alçària d'uns 2 m. Necessita un substrat permeable i viure en zones assolellades. Són plantes de clima temperat. LES FULLES: Persistents, disposades en roseta. Molt llargues, poden tenir un metre, i estretes. Rasposes al tacte. Es corben i cauen. LES FLORS: A l'estiu, del centre de la planta, hi surt una mena de tija amb una gran inflorescència tipus espiga al final. Aquesta inflorescència esdevé una mena de plomall molt decoratiu. EL FRUIT: CURIOSITATS: Els seus plomalls es tallen a la tardor i són utilitzats en les floristeries per fer composicions de flors seques.



IUCA

Yucca

Castellà: Yuca Família: Liliàcies Origen: Amèrica del Nord i Central

ASPECTE GENERAL: Planta perenne, tipus palmera. Tronc curt, robust i sovint rastrer, que genera noves plantes, té una textura que recorda les palmeres, ja que les fulles, al caure, li van deixant senyals a aquelles. LES FULLES: En grups densos terminals, aplegades en roseta a l'extrem de les tiges. Lanceolades, erectes, coriàcies, lleugerament corbades, d'uns 70 cm. LES FLORS: Blanquinoses, campanulades i penjants. Formen una inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms. EL FRUIT: Ovoidal, sec o carnós, negre. CURIOSITATS: Són plantes de regions semidesèrtiques que requereixen molt de sol i temen l'humitat. Malgrat això, les nostres es desenvolupen i reprodueixen en condicions ombrívoles i humides.



LLORER-CIRER

Prunus laurocerasus

Castellà: Lauroceraso Família: Rosàcies Origen: Balcans i Àsia Menor

ASPECTE GENERAL: Arbust perennifoli, de fins a 3 m. Forma esfèrica irregular, fullatge dens. Escorça llisa, grisa, amb taques horitzontals, rugosa al envellir. Creix millor sota l'ombra d'altres arbres. No soporta les gelades. Pot assolir la forma d'arbre en altres llocs (6 m). LES FULLES: Alternes, enteres, finament dentades, lanceolades, coriàcies, glabres (sense pèls), grans (de 10-15 cm), amb pecíol curt. Color verd fosc brillant per sobre i més blanquinós per sota. Nervi principal ben definit. Al rebregar les fulles fan olor d'ametlles tendres. LES FLORS: Blanques, agrupades en raïms erectes, oloroses (recorden les ametlles). Floració: abril-maig. EL FRUIT: Baies de color negre brillant. CURIOSITATS: És una planta verinosa, les fulles contenen àcid cianhídric.



PIRACANT-A

Pyracantha coccinea

Castellà: Espino de coral, espino de fuego Família: Rosàcies Origen: Submediterràni

ASPECTE GENERAL: Arbuste pernnifoli. Forma irregular, ramificat des de terra, arriba fins a uns 2 m d'alcària. Branques amb espines fortes. Semblant al cotoneàster però amb espines i sense toment. LES FULLES: Simples, enteres, el.líptiques, més arrodonides per l'extrem superior, de 2-4 cm, brillants per l'envers i pàl.lides pel revers. Color verd fort, més clar per revers, amb els nervis més foscos. Pecíol curt. LES FLORS: Blanques, agrupades fent ramells (corimbes) en molta quantitat. Floració maig-juny. EL FRUIT: Baies globoses, de color vermell ataronjat, en raïms, amb 5 llavors fosques. Romanen a l'arbre tot l'hivern. Tòxics. Fructificació a la tardor. CURIOSITATS: El fruit conté cianur. Hi ha hagut èpoques en que les llavors es feien servir com a sustitut del cafè.



PIRACANT-B

Pyracantha coccinea

Castellà: Espino de coral, espino de fuego Família: Rosàcies Origen: Submediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbust perennifoli. Forma irregular, ramificat des de terra, arriba fins a uns 2 m d'alçària. Branques amb espines fortes. LES FULLES: Simples, enteres, esparses o en feixos, espatulades; el limbe sol acabar amb una punxeta minúscula. Nervi principal molt marcat pel revers. Color verd fort per l'envés i més clar i tomentós pel revers. de 2-5 cm de llargada LES FLORS: Blanques, agrupades en ramells (corimbes) en molta quantitat. Floració maig-juny. EL FRUIT: Baies petites, ataronjades, carnoses, amb 5 llavors negres. Fructificació a la tardor. CURIOSITATS: El fruit conté cianur. Hi ha hagut èpoques en que les llavors es feien servir com a sustitut del cafè. S'utilitza per fer tanques i sovint el veiem en les mitjanes de les autopistes.



PITÒSPOR

Pittosporum tobira

Castellà: Pitósporo Família: Pittosporàcies Origen: Xina i Japó

ASPECTE GENERAL: Arbust o arbret de fins 10 m, perennifoli, glabre (sense pèls), de forma esfèrica, amb fullatge dens i brillant. LES FULLES: Simples, alternes, aparentment en verticicles (sembla que en surten vàries del mateix lloc), oblongo lanceolades, de vèrtex ample, agudes cap al pecíol, llises, coriàcies, de 5-8 cm de llarg i 2-3'5 cm d'ample. Color verd fosc, llustrós, glabres (sense pèls). LES FLORS: Blanques o grogoses, d'uns 8 mm d'ample, fragants (d'olor a taronger), en raïms terminals. Floració en primavera. EL FRUIT: En càpsula. Ovoide, dura, marró, d'uns 12 mm de llarg, s'obre en 2-3 valves i mostra les llavors, vermelles i rodejades d'una substància enganxosa. Fructificació a la tardor. CURIOSITATS: És un arbust molt corrent en els parcs i jardins de Barcelona. S'utilitza sovint per formar tanques. Nosaltres en tenim en forma arbustiva i un que ha assolit la forma arbòria.



PORTULACÀRIA

Portulacaria afra

Castellà: Portulacaria Família: Verdolagues Origen: Sudàfrica

ASPECTE GENERAL: És un arbust que en el seu país d'origen arriba a fer de 2 a 5 m, però aquí no sol fer-se gaire alt.Té una tija molt ramificada, rodona, es trenca amb facilitat, de color vermellós o marronós fosc. Es reprodueix fàcilment per esqueixos i necessita de llocs secs i càlids. LES FULLES: Persistents, carnoses, de forma arrodonida, petites, de color verd lluent. Oposades. LES FLORS: És rara i insignificant. No n'hem observat en els nostres exemplars. EL FRUIT: No n'hem observat. CURIOSITATS: Erròniament se li sol atribuir un origen oriental. Admeteix bé la poda i se li pot donar formes capritxoses semblants a bonsais.



SAÜC

Sambucus nigra

Castellà: Saúco Família: Caprifoliàcies Origen: Centroeuropeu i submediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbust caducifoli, d'uns 2-5 m d'alçada; a vegades pot arribar a convertir-se en arbre. Són característiques les seves branques, berrugoses i grisenques. La mèdul.la és grossa, tova i blanca. LES FULLES: Oposades i compostes, amb 5-7 folíols, aquests són amplament lanceolats, amb el marge dentat. Color verd fosc pel anvers, més clar i pilós en el nervi central pel revers. LES FLORS: Blanques o una mica groguenques, petites, d'olor penetrant; es reuneixen en inflorescències terminals del tipus corimbe. Floració maig-juny. EL FRUIT: Drupes esfèriques, de 5 a 6 mm, negres quan són madures. Els fruits verds són verinosos. Fructificació al setembre. CURIOSITATS: Amb les seves flors es preparen infusions per combatre els refredats. Amb els seus fruits es poden fer melmelades, xarops, etc. És un arbust respectat des de molt antic en moltes cultures, segurament per les seves propietats curatives.



SAVINA

Juniperus sabina

Castellà: Sabina Família: Cupressàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Arbret d'aspecte arbustiu, extens, amb branques horitzontals o ascendents. Té una alçària d'uns 2 m. i una envergadura d'uns 4 m. Sol ser dioic. LES FULLES: En té de dues menes: les de les plantes joves se semblen a les del càdec, linears i punxants; les de les plantes adultes són imbricades, s'assemblen a les del xiprer. Color verd blavós fosc. LES FLORS: Té flors masculines (grogues a les puntes) i femenines. EL FRUIT: Cons arrodonits, semblants a baies, amb una forta olor a resina, s'anomenen gàlbuls. Negrosos amb una pruïna blavosa. Les llavors maduren a la tardor del següent any. CURIOSITATS:



SENECI

Senecio petasitis

Castellà: Senecio Família: Compostes Origen: Mèxic

ASPECTE GENERAL: Arbuste perennifoli, de creixement ràpid, molt ramificat i dens. Forma ovoidal, d'1-2'5 m d'alçada. Extrems de tiges i pecíols sovint morats i pubescents. LES FULLES: Persistents, alternes, simples, arrodonides, lleugerament lobulades, finament dentades, grans (de 15-a 30 cm), llargament peciolades, palmades. Color verd, més clar pel revers, pubescents (semblant al vellut). LES FLORS: Grans inflorescències terminals, agrupades fent ramells. Color groc. Floració a l'hivern. EL FRUIT: Aquenis secs. CURIOSITATS: És una planta que necessita sol, calor i no soporta les gelades; malgrat això les nostres es desenvolupen en un ambient ombrívol.



LIANES ENFILADISSES

REPTANTS



ÀLOE

Aloe

Castellà: Aloe Família: Liliàcies Origen: SO Àfrica, Canàries, Madeira

ASPECTE GENERAL: Planta crasa, reptant, amb les fulles agrupades en roseta. S'estén formant un tapís compacte de rosetes en torn a la planta original. A mesura que creix, els nusos de la tija s'allarguen i observem la disposició esparsa de les fulles. Necessita sòls calcaris o sorrencs, porosos i secs, a ple sol o semiombra. Clima suau. LES FULLES: Lanceolades, triangulars, de color verd, tacades de punts blanquinosos irregulars, amb punxes als marges. Tenen una llargada de 10 a 12 cm i una amplada de 2-2'5 cm. La secció de les fulles no és ben bé triangular. LES FLORS: Malgrat que els àloes solen fer flors molt vistoses, no n'hem observades en els nostres. EL FRUIT: Sense observar. CURIOSITATS: La saba que contenen les seves fulles és viscosa i amarga, antigament s'utilitzava en farmacologia. Existeixen més de 350 espècies d'àloes, a més de molts híbrids; no sabem de quina espècie és el nostre.



APEGALÓS

Galium aparine

Castellà: Amor de hortelano, azotalenguas Família: Rubiàcies Origen: Autòctom

ASPECTE GENERAL: Planta anual, enfiladissa, esbelta, amb la tija quadrangular, molt ramificada, amb una pilositat rasposa amb la que s'enganxa fàcilment. Fa de 20 a 150 cm d'alçada. Té una gran difusió. LES FULLES: De color verd fosc, verticil.lades en grups de 8-9, lanceolades i acabades en punta, amb el marge aspre. LES FLORS: Inflorescències en cimes pedunculades, en les axil.les de les fulles; blanques, petites, d'olor quasi imperceptible. Als voltants de l'escola abunda el galium odoratum, amb inflorescències més grans i oloroses. Floració: abril-octubre. EL FRUIT: De 3-4 mm, pilós, tuberculós, enganxós. CURIOSITATS: ·És una planta medicinal: antiinflamatòria, cicatritzant, diürètica, sudorífica, aperitiva. ·Una cataplasma de fulles triturades pot aturar una hemorràgia. ·De la seva arrel, com pràcticament de totes les rubiàcies, s'obté una pintura vermella. ·També s'ha utilitzat com a succedani del cafè. ·Els antics l'anomenaven aparinê = la que agarra.



BRIÒNIA

Bryonia dioica

Castellà: Briónica, nueza blanca Família: Cucurbitàcies Origen: Autòcton

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia vivaç, dioica, de tija enfiladissa, que s'arrapa i enfila per altres plantes amb l'ajut de circells. Brota a la primavera. LES FULLES: Palmades, amb cinc lòbuls. El costat oposat a cada fulla té un circell que utilitza per arrapar-se als matolls. Aspres al tacte degut als pèls que cobreixen la seva superfície. LES FLORS: Blanc verdoses, tant les masculines com les femenines agrupades en ramells. EL FRUIT: Els fruits madurs són baies vermelles de la grandària d'un pèsol i contenen de 5 a 6 llavors enganxoses. CURIOSITATS: És una planta molt verinosa, sobre tot l'arrel (gruixuda), el fruit i el suc. Pot ser mortal. Malgrat això, antigament fou utilitzada per tractar malalties del pit i del ventre. Actualment és utilitzada en homeopatia. Els brots tendres de la planta, anomenats espàrregs de creu, són comestibles i es mengen en amanides, truites, etc. Però cal saber molt bé quina part es consumeix; millor abstenir-se.



ESBARZER

Rubus fruticosus

Castellà: Zarza Família: Rosàcies Origen: Autòcton

ASPECTE GENERAL: Liana perennifoli de tiges anguloses amb solcs, sovint vermelloses (les joves), plenes d'espines fortes, una mica corbades i lateralment aplanades, que pot arribar a fer uns quants metres de llargada, primer erectes i després penjants; sobre tot a la tardor solen corbar-se fins arribar a terra on arrelen i reprodueixen una altra planta. LES FULLES: Persistents, compostes, de 3 a 5 folíols, palmatopinnades, lleugerament plegades, asserrades, de color verd fosc per l'envers i blanquinoses pel revers. Folíols terminals ovals, amples, amb terminació molt aguda; els folíols laterals són més estrets i petits. LES FLORS: Blanques o rosades, de 2 cm de diàmetre, en corimbes poc densos. EL FRUIT: Negres, brillants, de sabor agradable. CURIOSITATS: Els esbarzers són una espècie extraordinàriament variable. Al nostre país en tenim de diverses classes, totes delgènere rubus però amb petites variacions. Els nostres no donen les conegudes i apreciades móres.



FALS MIRAGUÀ

Arajia sericifera

Castellà: Arauja Família: Asclepiadàcies Origen: Sudamèrica. Naturalitzat al SO d'Europa

ASPECTE GENERAL: Liana vigorosa, de fulles persistents. Pot arribar a fer alguns metres. S'enfila per arbres i tanques; les tiges, flexibles, pengen quan no disposen de suport. LES FULLES: Simples, enteres, amb el marge llis. Obtuses, el limbe acaba en una punteta aguda, nervi principal, oposades, amb pecíol. Color verd, més blanquinós pel revers, tacte com de vellut. Les fulles joves són més lanceolades. LES FLORS: Flors blanques, amb ratlles roses, d'1'5-2 cm de diàmetre, en inflorescàncies pedunculars de poques flors. Oloroses. EL FRUIT: Fruit gran, d'uns 10 cm, ovoide, pruïnós (com vellut), fofo. Quan són madurs s'obren i deixen anar una gran quantitat de llavors que porten un ble de pèls sedosos a l'extrem que facilita la seva diseminació. Llavors negres, allargades. CURIOSITATS: El seu nom ens recorda el veritable miraguà (que s'utilitza per a fer coixins) i que és una espècie de palmera tropical.



HEURA

Hedera helix

Castellà: Hiedra Família: Araliàcies Origen: Centoeuropeu i mediterrani

ASPECTE GENERAL: Liana perennifoli que s'enfila pel tronc dels arbres i per les parets per mitjà d'unes petites arrels que surten en els punts de contacte. Fa tiges gruixudes amb moltes fulles que poden assolir 30 m. LES FULLES: Esparses, endurides, lluents i persistents. Són de dues classes: Les unes amb 3 o 5 lòbuls i nervadura palmada que corresponen a les tiges enfiladisses i les altres rombals o ovades, enteres, amb un sol nervi principal, que surten de les rames destinades a florir. Totes elles tenen pecíol. LES FLORS: Petitones, de color groc verdós, agrupades fent ramells arrodonits. Florida al setembre i octubre. EL FRUIT: Baies arrodonides, d'uns quatre a cinc mm, negres. CURIOSITATS: Aquesta planta sempre ha estat lligada a la cultura dels pobles europeus: -Els sacerdots romans tenien prihibit tocar aquesta planta, ja que es pensaven que al tocar-la podien quedar capturats. -La corona d'heura constituïa el premi que es concedia als poetes. -En occident aquesta planta era el símbol de la ingratitud, ja que al créixer arrapant-se al voltant dels arbres, acaba ofegant-los, malgrat haver estat el seu soport i aliment. Tota la planta, però sobre tot els seus fruits, és verinosa pels humans. No és així en el cas de les merles, per les quals constitueixen un preciat aliment.



RUBIAL, rogeta

Rubia peregrina

Castellà: Rubia silvestre Família: Rubiàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Planta sempre verda, enfiladissa, de fins 2'5 m de llarg. Tija quadrangular, molt aspra al tacte, degut a unes espines curtetes que té i que també són perceptibles als marges de les fulles i nervis centrals. LES FULLES: Verticil.lades (surten del mateix lloc) en nombre de 4-8, lanceolades i el.líptiques, d'1'5-6 cm de llarg i fins 2'5 cm d'ample, rígides, uninervades. Color verd fosc. LES FLORS: Inflorescències de moltes flors, axil.lars o terminals, de 4-10 cm de llarg. Flors petites, sense calze, blanques o grogoses. Floració a l'estiu. EL FRUIT: Baies negres o blavoses, de 4-6 mm. CURIOSITATS: Les seves arrels vermelles s'utilitzen tradicionalment per a l'obtenció de tints de la gama del vermell fins al púrpura. La infusió de les seves fulles serveix per tractar l'estrenyiment i els trastorns del fetge i la vesícula. L'arrel en pols és eficaç per guarir ferides. Es conrea ja que s'utilitza en homeopatia.



TRADESCÀNCIA

Tradescantia fluminensis

Castellà: Tradescantia Família: Commelinàcia Origen: Brasil, Argentina

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, perenne, reptant, amb nusos molt visibles, molt ramificada. LES FULLES: Persistents, de color verd intens, lanceolades, sense pecíol, de 5-7'5 cm, enteres, lleugerament piloses. LES FLORS: Petites, en inflorescències amb floretes blanques de tres pètals triangulars. EL FRUIT: Sense observar. CURIOSITATS: En el bosc hi creix formant extensos tapissos més o menys atapeïts, segons la competència amb altres herbàcies. Només creix al bosc dels saücs; no n'hem observat al bosc dels acants ni en altres indrets de l'entorn.



UNGLES DE GAT

Carpobrotus acinaciformis

Castellà: Uñas de bruja Família: Aizoàcies o

ficoidàcies Origen: Àfrica del Sud

ASPECTE GENERAL: És una planta suculenta, reptant, de tiges molt ramificades. Perfectament aclimatada. S'estén ràpidament i forma tapissos per cobrir llocs secs i assolellats. LES FULLES: Gruixudes, corbades, apareixen a parells al llarg de les tiges. La secció de les fulles és triangular. Són de color verd però prenen un to vermellós amb el sol. LES FLORS: Vermelloses amb el centre groc. Apareixen a la primavera i immediatament formen fruits globulosos.



VIDIELLA

Clematis flammula

Castellà: Clemátide, hierba muermera Família: Ranunculàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Liana que no ultrapassa els 10 m. Molt comuna a tot el nostre territori. S'arrapa a les plantes veïnes per mitjà de les fulles. LES FULLES: Fulles compostes, amb els pecíols també compostos. Falses fulles (les làmines foliars) de menys de 3 cm d'amplada (de vegades estretament lanceolades), en general enteres i am la base en forma de tascó. Els pecíols prènsils, amb l'ajut dels quals s'arrapa i enfila. LES FLORS: Flors blanques, agrupades fent grans ramells molt olorosos. Florida: juny-agost. EL FRUIT: Els fruits són petites núcules (amb closca, com les ametlles o les nous) guarnides amb una aresta plomosa, més curta que la de la vidalba (liana molt semblant). Fructificació: setembre i octubre. CURIOSITATS: A la tardor podem observar per molts indrets tota mena d'arbustos o arbrets coberts dels fruits plomosos de la vidiella i la vidalba.



HERBES



ACANT

Acantus mollis

Castellà: Acanto Família: Acantàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia perenne, de 50-120 cm d'alçada, erecta, no ramificada, en forma de roseta. LES FULLES: Fulles basals molt grans, de fins 30-40 cm de llargada i 20 cm d'amplada, normalment dividides en 7 i més lòbuls que a la vegada estan dividits en petits lòbuls asserrats amb dents irregulars, amb dues grans estípules. Luents i una mica piloses. Color verd fort: Els nervis presenten pilositat. Pecíol gran i fort. LES FLORS: Fa una tija de fins a 1 m amb una inflorescència a l'extrem en espiga cilíndrica, de fins 30 cm de llarg. Color rosa blanquinós. EL FRUIT: Són càpsules que contenen moltes llavors amb un gran embrió. CURIOSITATS: És una planta plenament adaptada al nostre entorn, fins i tot ha esdevingut invasora, degut a la gran quantitat dellavors que fa i que escampa al vent. La fulla d'acant, de gran bellesa, ha estat reproduïda artísticament des de l'època grega com adorn arquitectònic per decorar capitels, etc.



ALL SILVESTRE

Allium ursinum

Castellà: Ajo blanco Família: Liliàcies Origen: Autòctom

ASPECTE GENERAL: Planta bulbosa, perenne, glabra, amb la tija triangular, de 20-50 cm d'alçada. Bulb comestible d'1-2 cm de diàmetre. LES FULLES: Poques (3-4), de color verd, surten de la part inferior de la tija, amplament lineals, de 8-35 cm de llargada i 5-20 mm d'ample. LES FLORS: Blanques, molt nombroses, en inflorescències (umbel.les pedunculades) semiesfèriques o esfèriques. EL FRUIT: Sense interès. Es reprodueixen principalment per bulbs. CURIOSITATS: En el nostre entorn és una planta invasora. A principis de primavera, en el bosc, es percep un intens aroma a alls.



BORRATJA

Borago oficinalis

Castellà: Borraja Família: Boraginàcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Planta anual, herbàcia, rígida, una mica punxant, de 15-70 cm d'alçada; tija recta, ramificada per la part superior. LES FULLES: Verd fosc, alternes (les inferiors en roseta), lanceolades, amb dents i pèls llargs, acabades en un pecíol alat estret, de fins 20 cm de llargada i 4-5 cm d'ample. Les superiors van reduint la seva grandària gradualment. LES FLORS: Flors inclinades, en peduncles de fins 3 cm de llarg, arquejats, en raïms flonjos, ramificats, amb molts pèls. Les flors tenen 5 pètals en forma d'estrella, de color blau viu. Les anteres dels estams formen un con negre al centre. EL FRUIT: Quatre núcules ovals, de fins 1 cm de llarg, verrugoses, marrons. S'utilitzen com a espècies. CURIOSITATS: Les flors poden decorar plats de cuina freds, tan seques com tendres. Els nens i les nenes de l'escola coneixen bé aquesta planta, a la que anomenen flor vitamínica i de la qual mengen els seus pètals.



DENT DE LLEÓ, lletsó,

pitxallits

Taraxacum officinale

Castellà: Diente de león Família: Compostes Origen: Autòctom

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, perenne, en roseta, amb saba lletosa; arrel carnosa napiforme. LES FULLES: Verdes, allargades (fins a uns 20-25 cm), de forma ovada o lanceolada, dentada, amb les dents (també dentades) dirigides cap a la base de la fulla, sense pèls. S'estreten gradualment cap al final del pecíol. LES FLORS: De la roseta sorgeixen una o vàries tiges de 20-50 cm d'alçada, que porten un capítol en l'extrem. El capítol fa uns 3-5 cm de diàmetre i està format per nombroses floretes de color groc intens, que es poden confondre amb pètals. Floració: principis de primavera fins principis d'estiu. EL FRUIT: Cap a la maduresa, el receptacle del capítol s'abomba i apareixen uns fruits foscos acompanyats d'un ble de pèls en forma de paraigua que permet la seva disseminació pel vent. CURIOSITATS: És un bon indicador del temps, i les flors s'obren o es tanquen segons faci bo o no. Les fulles són diürètiques. Les arrels s'utilitzaven com a succedani del cafè. Les flors s'utilitzen en vins, aiguardents, coques... També s'utilitza aquesta planta en malalties del fetge i de la vesícula.



FUMÀRIA

Fumaria capreolata

Castellà: Conejillos, palomilla pintada Família: Fumariàcies,

papaveràcies Origen: Mediterrani

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, anual, tendra, enfiladissa, molt ramificada, de color verd clar a verd blavós, glabra (sense pèls), de 30-100 cm de llargada. LES FULLES: Alternes, dividides en dos o tres folíols, rudement dentats, especialment a l'extrem superior. LES FLORS: Inflorescències denses, en raïms terminals de 10-30 flors. Flors de 10-14 mm de llarg, blanques, roses o purpúries, amb l'extrem de color vermell fosc. EL FRUIT: Esfèrics, de fins 4 mm de diàmetre, sense peduncle. CURIOSITATS: Creix exuberantment en el bosc dels saücs i, en canvi, en les zones de l'escola més assolellades i seques, esdevé una planteta petita que fa ràpidament el seu desenvolupament.



MORELLA ROQUERA

Parietaria oficinalis

Castellà: Parietaria oficinal Família: Urticàcies Origen: Autòctom

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, perenne, de 20-60 cm d'alçada, amb la tija i els pecíols vermellosos. Tota la planta té una pilositat curta, tomentosa, una mica aspra. De gran difusió, creix en qualsevol lloc, inclús en escletxes de les parets (d'aquí el seu nom de parietaria). En el bosc dels acants ha esdevingut clarament invasora i poques herbàcies li poden fer la competència. LES FULLES: Esparses, de color verd viu, una mica lluents per l'envers i d'un color més apagat pel revers, ovades acabades en punta (acuminades), llargament peciolades, amb una pilositat lleugerament tomentosa, sobre tot pel revers. LES FLORS: Molt petites, agrupades en inflorescències (cimes glomerulars). GLOMÈRUL: Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa arrodonida. EL FRUIT: Petits aquenis. CURIOSITATS: Gaudeix de propietats emol.lients i diürètiques. És molt popular entre els nens perquè amb la seva pilositat s'enganxa fàcilment a la roba. També se la coneix amb el nom de "maria roquera".



OXALIS-A

Oxalis pes-caprae

Castellà: Agrios Família: Oxalidàcies Origen: Sudàfrica (ara nacionalitzada al Mediterrani)

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, vivaç, amb un bulb subterrani. Del bulb es desenvolupa anualment un brot, que forma petits bulbs dels que surten a l'exterior unes rosetes molt delicades. LES FULLES: Llargament peciolades (fins 20 cm), delicades, d'un verd viu pubescents, trifoliades amb els folíols en forma de cor invertit. LES FLORS: El grup de flors pilós, sense fulles, porta en l'extrem de 5-12 flors disposades en forma d'umbel.la. Les flors són radiades, grogues, amb 5 pètals lliures, de fins 2'5 cm de llarg. EL FRUIT: En càpsula. CURIOSITATS: Tenim pocs exemplars de l'oxalis pes-caprae; en canvi, l'oxalis acetosella té una gran difusió en el nostre entorn.



OXALIS-B

Oxalis acetosella

Castellà: Acederilla, aleluya Família: Oxalidàcies Origen: Gran part d'Europa

ASPECTE GENERAL: Planta herbàcia, vivaç, una mica pilosa, d'uns 15 cm d'alçada, amb un rizoma (tija subterrània) de creixement il.limitat. Forma rosetes molt delicades. LES FULLES: Llargament peciolades (fins 20 cm), delicades, d'un verd viu, pubescents, trifoliades amb els folíols en forma de cor invertit. LES FLORS: Solitàries, sobre un peduncle més alt que les fulles, amb 5 sèpals lliures, de forma ovada, allargats, blanc o rosa. Floració a la primavera. EL FRUIT: En càpsula. CURIOSITATS: És una planta medicinal.



SARRIASA

Arum italicum

Castellà: Aro común, candela, flor de primavera Família: Ariàcies Origen: Regió mediterrània

ASPECTE GENERAL: Planta perenne, glabra, amb tubercle subterrani. Fulles ( de 8 a 10) en roseta, amb una tija de 10-20 cm, sense fulles, en l'extrem de la qual hi ha la inflorescència. LES FULLES: Apareixen a la tardor i es conserven verdes fins la primavera, amb un pecíol de 15-40 cm de llarg, limbe sagitat, gran i lluent, de color verd i nerviacions blanquinoses. LES FLORS: És una inflorescència en espàdix, de 6-13 cm de llarg, amb una gran espata de color grogós o tirant a blanc. EL FRUIT: Baies vermelles tot al voltant de l'espàdix. CURIOSITATS: Els nostres exemplars es troben al bosc dels acants i no prosperen gaire, ja que no poden competir amb la proliferació d'acants. N'hem posat en testos per tal de recuperar-les.

Guia Plantes Font Fargas

Documents

Transcript of Guia Plantes Font Fargas