GUIA PER A LELABORACI DEL PLA DEMPRESAwww.inicia.gencat.cat

Uni EuropeaFons Social europeuLFSE inverteix en el teu futur

Uni EuropeaFons Social europeuLFSE inverteix en el teu futur

Departament de Treball

Direcci General dEconomia Cooperativa i Creaci dEmpreses

rea de Creaci dEmpreses

Direcci: Llus Rodrguez Salgado

Coordinaci tcnica: David Urbano i Pulido

B-5863/2010

NDEX

2

4

4

4

5

9

13

15

17

25

IntroduccI

El pla dEmprEsa

1. resum

2. persona emprenedora o equip fundador

3. pla de mrqueting

4. pla de producci o doperacions

5. pla dorganitzaci

6. pla juridicofiscal

7. pla econmic i financer

8. annexos

1. rEsum

El PLA DEMPRESA es pot estructurar en els apartats segents:

> Resum> Persona emprenedora o equip fundador> Pla de mrqueting> Pla de producci o doperacions> Pla dorganitzaci> Pla juridicofiscal> Pla econmic i financer> Annexos

Cal destacar que cada PLA DEMPRESA s diferent, ja que re-flecteix les caracterstiques especfiques de projectes empresa-rials concrets. En cada cas es posa ms mfasi en els aspectes ms rellevants del projecte empresarial que sestigui desenvo-lupant.

Quant a la redacci del PLA DEMPRESA, cal que el document sigui breu, concs i realista i que expressi de forma clara i ben estructurada els continguts. Generalment saconsella que el total de pgines (inclosos annexos) no superi les 40. El PLA hauria destar elaborat per tots els socis i scies o persones promotores del projecte amb la intenci dimplicar-los/les en el llanament i el desenvolupament de lempresa.

A lhora de presentar el PLA DEMPRESA per escrit s necessari fer-ho: De forma neta i clara: el pla dempresa s com la targeta

de visita de la persona emprenedora o lequip fundador Amb informaci de qualitat: dades actuals, reals i

contrastades, sense excessives opinions personals ni cofoisme

De forma breu, amb pargrafs curts i fcils de llegir Ben estructurat, clar i directe Acompanyat de color, fotografies i grfics (per sense

excedir-se)

Estructura i rEDacci

com prEsENtar-lo

iNtroDucci

El PLA DEMPRESA s de gran utilitat tant internament per a la persona emprenedora o equip fundador:

Ajuda a ordenar idees Serveix per a planificar i pensar anticipadament en el nou

negoci, per a preveure on poden sorgir els problemes i tenir preparades alternatives

Serveix per a tenir una visi global del projecte i de guia per a cada fase del procs de creaci

Pot ser un instrument dautoavaluaci

com externament: Per poder defensar el projecte davant els altres: per obtenir

finanament, convncer persones inversores, aconseguir condicions ms favorables amb empreses provedores, atraure personal clau, establir acords i aliances, etc.

A ms a ms: Redueix considerablement el risc de fracs s una eina de formaci Permet determinar quines sn les oportunitats de negoci

i els mercats dinters ms prometedors per a lempresa Crea conscincia dels obstacles que shan de superar Crea un marc de comunicaci i venda Permet analitzar els costos i la rendibilitat

Qu s El pla DEmprEsa?

rEllEvNcia

El PLA DEMPRESA s un document escrit en el qual sexplica i es detalla el projecte duna nova empresa, tenint en compte tots els elements rellevants, recursos necessaris i accions que cal dur a terme per a la posada en marxa del nou projecte em-presarial.

El pla DEmprEsa

Informaci ms detallada sobre la persona emprenedora o els membres de lequip fundador caldr incloure-la en el Currculum Vitae a lapartat dAnnexos.

2.2. MotivaciCal explicar les motivacions principals que han donat origen al projecte empresarial, com ara les inquietuds personals, voler dur a terme una idea prpia, generar ocupaci, ser el/la propi cap, situaci datur, etc.

objEctius Quant a lanlisi de lentorn: Definir la necessitat o necessitats que vol cobrir el

nostre producte/servei. Descriure les caracterstiques ms importants del nostre

producte/servei. Detallar lentorn general i el mercat en el qual lempresa

mantindr lactivitat principal, i tamb els clients potencials i la competncia.

Pel que fa a les poltiques de mrqueting: Proporcionar la informaci referent a la comercialitzaci

del producte/servei. La creixent incorporaci de criteris de consum responsable

per part dels clients i clientes fa que sigui aconsellable difondre les nostres actuacions a travs dels nostres productes i serveis.

Detallar des del punt de vista comercial quin producte/servei es vol vendre, com es donar a conixer, com es far arribar al client, i a quin preu es vendr, com tamb si s el cas el servei de prevenda i de postvenda que es pensa oferir.

Fer la previsi de les vendes. Indicar lestratgia general de mrqueting que se seguir

per assolir les previsions de venda marcades (combinaci de les poltiques de producte, de comunicaci, de distribuci, de preu i de serveis complementaris) i el cost.

3. pla dE mrquEtIng

s recomanable comenar el PLA DEMPRESA amb un breu re-sum de dues o tres pgines, en el qual es destaquin els aspec-tes ms rellevants del projecte de la nova empresa. Segurament la lectura posterior estar condicionada per la qualitat i la vera-citat del resum. Aquest resum hauria dincloure la descripci de la idea empresarial i de lestratgia principal que se seguir en mrqueting, producci i finanament, fent referncia als avan-tatges competitius que t el nostre producte/servei, aix com als riscos que pot comportar la nova activitat. Ladopci de criteris responsables en la gesti de la nostra empresa pot suposar un valor afegit. Tamb sha de donar alguna informaci rellevant sobre la persona emprenedora o lequip fundador.

Cal dir, per, que malgrat que el resum sinclou al principi del PLA DEMPRESA, aquest apartat sanir redactant durant la seva elaboraci, ja que es tracta duna sntesi del projecte i sacabar de perfilar un cop elaborat el document final.

objEctius Presentar la persona emprenedora o els membres de

lequip fundador. Explicar les motivacions que donen origen a la creaci

de lempresa.

aspEctEs clau2.1. Caracterstiques personalsCal detallar aspectes com ledat, la formaci, lexperincia pro-fessional i en el sector de lempresa, els antecedents empresa-rials a la famlia, etc.

Per a la futura persona inversora, prestadora o provedora ser fonamental conixer les caracterstiques ms rellevants de la persona emprenedora o de lequip fundador.

Tamb pot ser interessant detallar, si s el cas, la complemen-tarietat de les persones que formen lequip fundador i directiu, analitzant els punts forts i febles de cadascuna , tant individual-ment com en equip.

1. rEsum

2. pErsona EmprEnEdora o EquIp fundador

Quant a la clientela potencial cal definir-la de la forma ms pre-cisa possible, aix com explicitar-ne el perfil responent als punts segents: Quins sn els clients i clientes potencials? Quina llengua o llenges oficials a Catalunya parlen? Quantes persones sn? On subiquen? Quin s el seu poder adquisitiu? Quines sn les seves necessitats i motivacions de compra? Quins productes/serveis estan comprant actualment? Quins sn els seus motius principals per comprar el nostre

producte/servei?

Pel que fa a la competncia, cal descriure els aspectes ms re-llevants que defineixen la competncia directa, tot establint una comparaci amb la nostra empresa i destacant si sest en una situaci de fortalesa o de feblesa respecte daquesta. Aleshores les qestions que shan de respondre sn les segents: Quina s la competncia directa actual? On subica? A quina clientela es dirigeix i on es troba? Quins productes/serveis comercialitzen els nostres

competidors o competidores? Quines sn les caracterstiques ms rellevants daquests

productes/serveis? Quins sn els productes/serveis substitutius? Quin pot ser competidor/a en el futur? Quins sn els punts forts i febles dels i les competidors/es

en relaci amb la nostra empresa?

Cal tenir en compte lexistncia daltres grups dinters de la nostra activitat econmica ja siguin agents econmics, entitats socials, administracions pbliques, associacions... i conixer qui-nes sn les seves expectatives respecte de la nostra empresa.

Si es tracta dun producte/servei nou podr resultar difcil i de vegades impossible determinar moltes de les qestions anteriors (volum del mercat, estructura de la competncia, etc.).

Si es tracta duna microempresa el volum del mercat, la quota de participaci estimada, etc., poden ser variables irrellevants en aquesta primera etapa.

El pla DEmprEsa

aspEctEs clau3.1. Identificaci, definici i justificaci de les necessitats que satisfar el nostre producte/serveiCaldr respondre les preguntes: Quines sn les necessitats dels cliens i clientes a qui ens

dirigirem? Hi ha alguna evidncia sobre les motivacions de compra

del nostre producte per part dels clients i clientes potencials?

Quines sn les raons de la seva existncia i quant temps es preveu que durin?

3.2. Descripci del producte/servei ofert i de la seva utilitatShan despecificar quines sn les caracterstiques distintives del nostre producte/servei que faran que la clientela potencial el tri en lloc daltres productes/serveis oferts per la competncia.

3.3. Anlisi de lentorn generalDepenent de cada cas cal: Analitzar el mercat de treball (disponibilitat de m dobra

qualificada i tcnics i tcniques especialistes en un camp determinat, etc.).

Analitzar els factors econmics (poltica industrial, barreres dentrada, conjuntura econmica, etc.), els factors tecnolgics (noves tecnologies, poltica dR+D, infraestructures cientfiques, etc.), els factors politicolegals (legislaci econmica i administrativa, lingstica, fiscalitat, etc.) i els factors culturals (canvis de modes, tradicions i usos especfics, etc.).

Analitzar canvis previstos de lentorn en el futur. Analitzar lentorn lingstic on sha destablir lempresa.

3.4. Anlisi del mercatEstudi de la clientela potencial i de la competncia, fent mfasi especial en: Zones geogrfiques on es preveu comercialitzar el

producte/servei. Clcul del volum del mercat Taxa de creixement del mercat Quota de participaci estimada de la nostra empresa Fase del cicle de vida del mercat Anlisi de les barreres dentrada existents, els productes/

serveis substitutius i les tendncies futures previstes del mercat en qesti

El pla DEmprEsa

Sha de concretar el mtode seguit en la fixaci de preus (a partir dels costos fixos i variables, a partir de la demanda, o a partir dels preus de la competncia), el sistema de descomptes i de tarifes, el termini i la forma de pagament.

3.9. Poltica de serveis associats Sha de concretar el tipus de serveis associats que

lempresa oferir als clients i clientes, tant abans de la compra del producte/servei (prevenda: elaboraci dofertes, assessorament, etc.) com desprs (postvenda: manteniment, garantia, etc.).

Shan de definir quins sn els objectius especfics dels serveis associats determinant-ne el cost.

objEctius Concretar els aspectes relacionats amb el procs

de producci o detallar el nucli doperacions que es requereixen, si es tracta de la prestaci dun servei.

Descriure els recursos necessaris (locals i installacions, equips tcnics, mitjans humans, matries primeres, etc.) per dur a terme lactivitat de lempresa, aix com la poltica daprovisionament.

Determinaci del cost del producte/servei. Indicar la tecnologia aplicada, la gesti de la qualitat,

les mesures de protecci en el treball i les qestions mediambientals, si s necessari.

aspEctEs clau4.1. Procs de producci o doperacionsSha de descriure detalladament el conjunt daccions i decisions relatives a com es fabricar el producte i quins recursos seran necessaris. En el procs de producci shan de prendre deci-sions relatives a: Quina quantitat es produeix en un interval de temps

determinat? Quina s la capacitat productiva de lempresa? Quin tipus de matries primeres, quantes i quan es

requereixen? Quins recursos materials i humans es necessiten?

4. pla dE produccI o dopEracIons

3.5. Poltica de producte/servei Sha de definir el producte/servei que es vol comercialitzar de forma precisa i minuciosa tenint en compte: Nombre i tipus de variants Qualitat Marca Envs Disseny Llengua de promoci del producte Aspectes innovadors Fase del cicle de vida del producte Altres

Aquestes caracterstiques shan de comparar amb les dels pro-ductes/serveis oferts per la competncia.

3.6. Poltica de comunicaci Shan de descriure els mitjans ms adients per a cada cas

particular (Internet, premsa local, fullets, etc.) i les accions (publicitat i promoci de vendes) a travs de les quals es donar a conixer el nostre producte/servei.

Es tindran en compte les llenges oficials a lhora de pensar en la imatge del producte/servei.

s positiu establir canals bidireccionals de comunicaci per tal de rebre la informaci de retorn dels nostres grups dinters.

3.7. Poltica de distribuci Sha despecificar si sutilitzar la venda directa o indirecta Si es tracta de venda indirecta, shan de detallar els canals

o les vies de distribuci (majorista, detallista o ambdues) a travs de les quals es far arribar el producte/servei a la clientela final.

Sha despecificar el paper de les persones o serveis intermediaris (agents, distribudores, representants, etc.), si s el cas.

3.8. Poltica de preus Sha de detallar lestratgia de preus ms adient per a la

nostra empresa, amb la finalitat de fixar el preu de venda del producte/servei.

10

El pla DEmprEsa

11

Es detallen els recursos necessaris en el procs de producci o doperacions, com ara: Locals, edificis, terrenys i daltres tipus dinstallacions Maquinria, eines, mobiliari, equips tcnics i informtics Subministres i mitjans de transport; m dobra.

Els plnols del local, edifici, etc. es poden incloure en els anne-xos. Tamb cal quantificar els recursos i determinar-ne el cost.

Quant als recursos materials (edificis, maquinria, etc.) sha de decidir si es compren o es lloguen (o lsing).

En referncia a la m dobra, sha de determinar: Nombre necessari de persones Descripci dels llocs de treball Formaci requerida

En el PLA DORGANITZACI shan de detallar els aspectes re-latius a lorganigrama funcional de lempresa i a les poltiques de personal.

4.3. Pla tecnolgics convenient explicar: Tipus de tecnologia emprada i caracterstiques ms

importants Estat en el qual es troba el mercat de les tecnologies

emprades i previsions futures que sesperen.

Punt molt important: si es tracta de noves empreses tecnolgi-ques.

4.4. Gesti dexistncies: aprovisionament i emmagatzematgeSha de detallar: Matries primeres, productes semielaborats o productes

acabats requerits en el procs de producci o per a la seva comercialitzaci directa

Empreses provedores amb les quals tractarem (preus i condicions que ens ofereixen, terminis de lliurament, volum ptim de comanda, etc.).

On semmagatzemen les existncies, quin s el cost i quin mtode de valoraci dexistncies sutilitzar (FIFO, LIFO, preu mitj ponderat, etc.).

Quina s la disponibilitat de recanvis i assistncia tcnica? Quina tecnologia especfica saplica?, etc.

Per al disseny del producte shan dutilitzar esbossos, plnols de construcci, llistes de components o materials, prototips, frmules, etc. El detall daquests es pot incloure en un dels an-nexos del PLA DEMPRESA.

Prviament cal prendre la decisi de fabricar o comprar. En el primer cas, possiblement sasseguri en major mesura la qua-litat del producte, per si sopta per la compra del producte, es requerir menys immobilitzat, menys capital, cosa que tamb permet ms flexibilitat.

En el cas de la prestaci dun servei (com que no es tractar dun producte tangible) s necessari detallar les caracterstiques ms rellevants de la prestaci daquest servei, considerant aspectes com: Amb quina freqncia es prestar el servei? (dies de la

setmana, hores del dia, etc.) Quant temps es necessita per a la prestaci de cada

servei? Quin s el grau dautoservei requerit? Quina s laparena interna del local/establiment on es

dur a terme el servei? (ambient, decoraci, dimensi, distribuci interior, etc.)

Amb quin personal es compta?, etc.

4.2. Infraestructures, equipaments i m dobraSha descollir la ubicaci ms adequada de la nostra empresa en funci de variables com: Proximitat dels clients i clientes, de la m dobra i de les

empreses provedores Disponibilitat dinfraestructures i de bones comunicacions

a la zona Normativa i altres disposicions legals (restriccions locals,

horaris datenci, subvencions) Altres Cal plantejar-se la possibilitat dubicar-se en un viver dempre-ses o en un centre per a noves empreses.

1 1

Sha dindicar si sha previst alguna mesura preventiva en matria de medi ambient i el cost associat, aix com si lactivitat que duu a terme la nostra empresa sha dacollir a alguna normativa relativa a la protecci mediambiental.

Tant les qestions referents a la protecci en el treball com la gesti mediambiental requereixen la consulta de la legislaci existent sobre el tema.

Un cop es doni compliment a les regulacions que afecten la nos-tra activitat en aquests aspectes, es pot anar ms enll i implan-tar millores relacionades amb la qualitat de les relacions laborals i de conservaci de lentorn, que poden posicionar la nostra empresa com un referent en el mercat. Ambdues poden quedar incorporades a un sistema de gesti socialment responsable.

objEctius Concretar els aspectes relatius tant a lestructura organitzativa com a la planificaci de recursos humans de la nova empresa.

aspEctEs clauCal dir que com que es tractar duna empresa de nova crea-ci, aquest tipus daspectes tenen una importncia relativa en el conjunt del PLA DEMPRESA, tot i que no per aix puguem obviar-ne la utilitat en els primers passos de qualsevol iniciativa empresarial.

5.1. Estructura organitzativaSha despecificar quines i quantes sn les tasques i/o activitats que shan de dur a terme a lempresa, aix com qui o quines sn les persones ms ben preparades per dur-les a terme.

Cal organitzar correctament les diverses tasques i/o activitats que shan de desenvolupar a lempresa, incidint en els aspectes segents: Quines persones han docupar els llocs de treball i quines

sn les activitats concretes en funci de les necessitats globals de lempresa i de les competncies (aptituds, habilitats i actituds) de cada persona.

5. pla dorganItzacI

El pla DEmprEsa

La possibilitat dimplantar criteris de gesti responsable en la poltica de compres de la nostra empresa es materialitzen prin-cipalment en: lestabliment de procediments de compra que pri-oritzin empreses locals o que incorporin aspectes ambientals.

4.5. Determinaci del cost del producte/serveiSestableixen els costos previstos associats a lactivitat que desenvolupar lempresa, distingint entre els costos fixos (no depenen del volum de vendes realitzat) i els costos variables (varien en relaci directa al nombre dunitats venudes).

En el PLA ECONMIC I FINANCER saprofundir ms sobre aix.

4.6. Gesti de la qualitat Sha dindicar si es tindr en compte la gesti de la qualitat

referida al nostre producte/servei. Sesmentaran els indicadors de qualitat en el marc de la

Responsabilitat Social Empresarial pel que fa a la gesti lingstica de lempresa.

Si s el cas, shan didentificar les variables de mesura de la qualitat que estigui previst utilitzar que han de ser mesurables (fcils didentificar, concretes, qualificables i avaluables econmicament). Per exemple: queixes de la clientela, llibre de reclamacions, nombre de peces imperfectes en el procs de producci, etc.

Shan de detallar els mecanismes de control de la qualitat en el procs de producci o doperacions, aix com els possibles sistemes de millora de la qualitat relatius a: Accions relacionades amb el producte/servei (per

exemple: adaptar i millorar les caracterstiques del servei o les funcions del producte)

Accions relacionades amb la clientela (per exemple: identificar-ne les noves necessitats)

Accions relacionades directament amb els resultats de lempresa (per exemple: reduir els costos, principalment els associats amb la mala qualitat, mitjanant la millora i la racionalitzaci del procs productiu de lempresa).

4.7. Seguretat i higiene i gesti mediambiental Sha dindicar quin tipus de mesures relacionades amb la

protecci en el treball i ms concretament amb la seguretat i la higiene en el treball s necessari adoptar per a lactivitat especfica de lempresa.

1

El pla DEmprEsa

1

objEctius Especificar la forma jurdica que tindr la nova empresa i tamb tots aquells aspectes legals relatius a la seva constituci i a la seva activitat diria. Tamb, tot i que no formen part especfica-ment del PLA JURIDICOFISCAL, es consideren els organismes i les mesures de suport a la creaci dempreses de les quals la nostra iniciativa empresarial es pugui beneficiar.

aspEctEs clau6.1. Forma jurdica i constituci legal de lempresa. Permisos, llicncies i obligacions registralsUn cop escollit el nom comercial de la nostra empresa, se nha despecificar la forma jurdica adoptada, i justificar les raons daquesta elecci.

Fonamentalment, els factors clau en lelecci de la forma jurdica que es vol adoptar per a la nova empresa sn el grau de respon-sabilitat a assumir per part de les persones scies promotores (limitada o illimitada) i els aspectes fiscals.

Les formes jurdiques ms habituals sn les segents: empresari o empresria individual, societat civil, societats limitades, socie-tats annimes i cooperatives.

Sha de fer un llistat dels trmits necessaris per a la constituci legal de lempresa sota la forma jurdica escollida, amb lajut dun calendari per a la seva legalitzaci. Tamb shan dindicar els permisos, les llicncies i la documentaci comptable oficial necessria per a la gesti de lempresa.

6.2. ContractaciSi s el cas, shan de descriure els tipus de contractes que cal utilitzar en la relaci entre lempresari o empresria i les per-sones treballadores, i detallar-ne les caracterstiques ms relle-vants, aix com els costos laborals per a lempresa.

Ladopci duna poltica de contractaci socialment responsa-ble afavoreix el foment de locupaci estable i de qualitat.

6. pla jurIdIcofIscal A mesura que lempresa vagi creixent, saniran introduint relacions de comandament i de dependncia, que es representaran grficament en un organigrama que reflecteixi les funcions que shan de desenvolupar a lempresa i els responsables de la seva execuci. Lorganigrama ha de ser prou flexible per tal de poder adaptar-se a les necessitats organitzatives del moment.

Una organitzaci responsable respecte de les seves persones treballadores promou la no-discriminaci en la distribuci de les tasques i les funcions dins lorganitzaci.

5.2. Planificaci de recursos humans Les poltiques de personal shan de centrar en aquells aspectes relatius a la fase de vida inicial en el desenvolupament de lem-presa. s important especificar:

Quantes persones i amb quines caracterstiques (edat, formaci, competncia lingstica, etc.) es necessiten per dur a terme lactivitat de lempresa.

Com es reclutaran, seleccionaran i contractaran les persones de fora

Quina formaci complementria han de rebre, si cal. Quines poltiques de retribuci saplicaran. Com es distribuiran els beneficis entre les persones scies,

si es dna el cas.

Tamb s necessari no solament descriure lestat actual de la plantilla de lempresa, sin que preveuren levoluci de la dimen- si a mitj termini.

Laplicaci de criteris responsables en la planificaci i la gesti del personal es materialitza en: La incorporaci de criteris digualtat doportunitats i

no-discriminaci tant en els processos de selecci com de promoci del personal.

Ladopci de poltiques de retribuci no discriminatries (a mateixa tasca, mateix sou).

La formaci continuada per a tot el personal. Les mesures que facilitin la conciliaci de la vida personal

i familiar.

1

El pla DEmprEsa

1

objEctius Recollir els aspectes econmics i financers del nostre

projecte empresarial. Concretar el pla dinversions inicials, el pla de finanament,

lavaluaci del projecte, la previsi de tresoreria i del compte de resultats, aix com el clcul del punt dequilibri i lelaboraci del balan de situaci.

Al final daquest apartat es faciliten els models estndards uti-litzats per a la gesti economicofinancera de la nova empresa. Cal dir, per, que es tracta dexemples de models i que la so-fisticaci daquests dependr de la situaci i de les necessitats de cada empresa.

aspEctEs clau7.1. Pla dinversions inicialsEl pla dinversions inicials ha de fer referncia als recursos que cal invertir per poder dur a terme lactivitat de lempresa. Es detallen les inversions, les quantitats monetries i la data en qu es duran a terme (Model 1).

7.2. Pla de finanamentEl pla de finanament sha de referir a la forma en qu es finan-aran les inversions que shan de fer. Shan de detallar les fonts de finanament, i tamb el percentatge de cadascuna daques-tes i la data en qu shan dobtenir (Model 2).

Com a fonts principals de finanament destaquen les segents: Fonts prpies: aportacions que provenen de les persones

associades (estalvis personals, estalvis de la famlia o de les amistats)

Fonts alienes: finanament bancari (prstecs i crdits de bancs i caixes) i finanament no bancari (crdits de provedores, avanaments de clients, factoring, lsing, etc.)

En el cas de les noves empreses tecnolgiques, innovadores i de creixement rpid, tamb hi ha la possibilitat de recrrer al capital risc (participaci minoritria i durant un perode de temps determinat en el capital de la nova empresa per part de las so-cietats de capital risc).

7. pla EconmIc I fInancEr6.3. Obligacions fiscals i cobertura de responsabilitatsShan de detallar les obligacions fiscals que incideixen en el desen- volupament de lactivitat de lempresa: Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF) Impost sobre societats (IS) Impost sobre el valor afegit (IVA) Altres impostos

Tamb shan de considerar les assegurances obligatries que shan de contractar necessries segons lactivitat de la nostra empresa, aix com altres tipus de cobertures no obligatries.

6.4. Marques i patents Sha dindicar si el nostre producte/servei s susceptible dob-tenir algun tipus de protecci legal, especificant-ne les caracte-rstiques.

Els smbols distintius de lempresa shan de protegir mitjanant la legalitzaci de les marques, els noms comercials i els rtols destabliment.

Per a la protecci dinvencions industrials es poden utilitzar les patents i els models dutilitat, i per protegir noves formes del producte shan de fer servir els models i els dibuixos industri-als.

6.5. Organismes i mesures de suport a la creaci dempresesShan de detallar els organismes (pblics, privats i mixtos) i les mesures de suport (tant econmiques prstecs bancaris, sub-vencions en el tipus dinters del prstecs, etc. com no eco-nmiques informaci i orientaci, assessorament en lelabora-ci del pla dempresa, etc.-) de les quals la nostra empresa es pot arribar a beneficiar, indicant-ne el lloc on gestionar-les, les caracterstiques ms rellevants, els requisits per obtenir-les i o utilitzar-les, etc.

Els aspectes relatius a la legislaci especfica del PLA JURIDI-COFISCAL, aix com el detall dels organismes i les mesures de suport a la creaci dempreses, es poden incloure en un dels annexos del PLA DEMPRESA.

1 1

Grfic del punt dequilibri:

Ingr

esso

s i c

osto

s

unitats produdes i venudes

7.6. Avaluaci del projecteEn alguns casos, quan es tracta de projectes dinversi comple-xos (com s el cas de fbriques de productes qumics, empre-ses de tecnologia avanada, etc.) es poden requerir tcniques davaluaci de projectes ms sofisticades, com ara el valor ac-tual net (VAN) i la taxa de rendiment intern (TIR).

El VAN calcula el valor actual net dels fluxos de caixa generats pel projecte i mesura la rendibilitat de les inversions realitzades. En aquest sentit, el VAN s la suma de valors positius (ingressos) i de valors negatius (costos) que es produeixen en diferents moments. Aix doncs, es tracta dun criteri de selecci dinversions que t en compte el valor del diner en el temps. Com que el valor del diner varia amb el temps, s necessari descomptar de cada perode un percentatge anual estimat com a valor perdut pel diner durant el perode dinversi. Un cop descomptat aquest percentatge, es poden sumar els fluxos positius i negatius. Si el resultat s superior a zero significar que el projecte s rendible. Si s inferior a zero no ho ser.

La frmula per calcular el VAN s la segent:

VAN=(Inversi inicial+(Flux de Caixa1/(1+i1))++(Flux de Caixan/(1+in)n))

i: pot ser el tipus dinters del passiu de lempresa, cost de capital, etc.

7.3. Previsi de tresoreria i sistema de cobrament a la clientela i de pagament a les empreses provedoresHa de quedar reflectida la previsi de cobraments i de paga-ments, com tamb les necessitats de diners que tindr lem-presa en cada moment, amb la finalitat de preveure els desfa-saments que es puguin produir. En aquest cas nicament es tindran en compte els fluxos que donin lloc a entrades o sortides de diners (Model 3).

Shan de considerar les condicions i els terminis de cobrament a clients i clientes (descomptes a aplicar; cobraments a 30, 60, 90 dies...) i de pagament a empreses provedores (descomptes a obtenir; pagaments a 30, 60, 90 dies...).

7.4. Previsi del compte de resultatsEl compte de resultats expressa el benefici dun perode deter-minat a partir de la diferncia entre els ingressos i els costos produts en el lesmentat perode (Model 4).

7.5. Anlisi del punt dequilibriEl punt dequilibri (o punt crtic) s aquell volum de vendes per al qual el benefici s nul. En termes menys tcnics, el punt dequi-libri expressa el nombre dunitats que hem de vendre per tal de cobrir tots els costos.

Aquesta dada s decisiva per a la nova empresa tant des del punt de vista de la persona emprenedora o lequip fundador com per a les possibles persones inversores o prestadores

Frmula del punt dequilibri:

= nmero dunitats per a assolir el punt dequilibri

= costos fixos

= marge brut de contribuci =

= (preu de venda costos variables)

Costos variables: varien en funci del nivell dactivitat de lempresa (del nombre dunitats venudes). Per exemple: compra de matries primeres, carburant, etc.

Costos fixos: sn independents del nivell dactivitat de lempresa. Per exemple: salaris del personal, lloguer, etc.

Marge brut de contribuci: s la diferncia entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.

El pla DEmprEsa

0

El pla DEmprEsa

1

modEls pEr a la gEstI EconomIcofInancEra La TIR mesura la taxa interna de rendibilitat de les inversions. Es tracta tamb dun criteri de selecci que t en compte el valor del diner en el temps i es defineix com el valor de la taxa dinters o descompte que iguala el VAN a zero, s a dir, el valor que iguala els fluxos econmics futurs amb el valor de la inversi inicial. Per calcular-lo, sha dallar de la frmula del VAN o anar donant valors a i fins a assolir el VAN=0.

En aquest cas, per tal de que un projecte sigui rendible sha de complir TIR>i, sent i el tipus dinters del passiu de lempresa.

7.7. Balan de situaciExpressa la situaci patrimonial de lempresa en un moment de-terminat del temps i est determinada per: Lactiu, que agrupa els elements patrimonials que

representen bns i drets de propietat de lempresa. El passiu, que est format pels elements patrimonials que

representen deutes o obligacions pendents de pagament amb persones o entitats alienes.

El net patrimonial, que cont el valor dels fons que aporta la persona emprenedora, lequip fundador o els i les accionistes, com tamb els recursos generats no distributs.

Lequaci fonamental del patrimoni diu que:

actiu = passiu + net

Vegeu Model 5.

El pla DEmprEsa

El pla DEmprEsa

Aquest apartat ha dincloure aquella informaci addicional que sigui rellevant per entendre millor el projecte i que no shagi in-cls anteriorment. Es consideren informacions com: calendari dexecuci del projecte, possibles riscos i problemes en el llan-ament inicial de la nova empresa, oferta o petici de finana-ment, i tamb altres informacions complementries.

8.1. Calendari dexecuciShan de detallar les principals activitats necessries per dur a terme el projecte empresarial, indicant les dates o els terminis de realitzaci.

s aconsellable representar el calendari dexecuci de les activi-tats en un diagrama de Gantt.

Exemple de diagrama de Gantt:

8. annExos

(Rn) Responsable i/o responsables de lactivitat

El pla DEmprEsa

8.2. Anlisi DAFO del projecte empresarials recomanable fer una anlisi DAFO del projecte de nova em-presa on es destaquin per una banda les debilitats (punts febles) i les fortaleses (punts forts) de lesmentat projecte, i per una altra, les amenaces i les oportunitats del projecte.

Aix doncs, podrem preveure possibles riscos i problemes, de la mateixa manera que podrem avanar futures oportunitats i potenciar els punts forts del nostre projecte empresarial.

En aquest sentit alguns exemples de feblesa del projecte po-drien ser:

No assolir la previsi de vendes prevista Crisi econmica no prevista Falta de tresoreria Problemes amb les persones scies Errors en laprovisionament del nostre producte Costos de producci superiors als previstos Trigar ms temps del previst a assolir el punt dequilibri Problemes amb el finanament Entrada de nova competncia directa Reaccions no previstes de la competncia, etc.

8.3. Oferta o petici de finanamentEn el cas que sestiguin buscant recursos econmics addicio-nals per dur a terme el projecte empresarial, sha dincloure la petici de finanament que se sollicita (quantia del prstec i condicions), la proposta de participaci en el capital social de lempresa (percentatges de participaci i condicions), o ambdues propostes al mateix temps.

8.4. Altra informaci complementria (si s el cas)

Per exemple: Currculum Vitae de la persona emprenedora o de lequip

fundador i lequip directiu, incloent-hi fotografies. Documents ms detallats del PLA ECONMIC I FINANCER

(si no shan incls prviament) Documents legals (normatives, legislaci, etc.) Detalls de lestudi de mercat

Programa de producci i detalls de la tecnologia utilitzada, maquetes i detalls del producte, plnols del local, edifici, logotip de lempresa, etc.

Llista de clientela potencial, de la competncia, dempreses provedores.

Llista de preus del producte/servei, etc.