GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en Arquitectura pla 2010 ... · GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en...

GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en Arquitectura pla 2010 – ETSAB

PRIMER CURS Matèries bàsiques a l’arquitectura BASES PER A LA TÈCNICA BASES PER A LA TEORIA BASES PER AL PROJECTE I BASES PER AL PROJECTE II DIBUIX I DIBUIX II FÍSICA I FÍSICA II MATEMÀTIQUES I MATEMÀTIQUES II

TERCER CURS Habitatge i entorn urbà CONDICIONAMENT I SERVEIS II CONSTRUCCIÓ II ESTRUCTURES II HISTÒRIA II PROJECTES III PROJECTES IV REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA III URBANÍSTICA III URBANÍSTICA IV

SEGON CURS Forma, construcció i lloc CONDICIONAMENT I SERVEIS I CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURES I HISTÒRIA I PROJECTES I PROJECTES II REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II

QUART CURS Equipament i espai públic CONDICIONAMENT I SERVEIS III CONSTRUCCIÓ III ESTRUCTURES III PROJECTES V PROJECTES VI REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA IV TEORIA I URBANÍSTICA V URBANÍSTICA VI

OPTATIVES Habitatge i entorn urbà BARCELONA I: CAMINAR BARCELONA CIUTATS EN LA HISTÒRIA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA I INNOVACIÓ CONTROL GRÀFIC DE L’ENTORN NATURAL I URBÀ EN 3D ENERGIES RENOVABLES A L’ARQUITECTURA FORMIGÓ ARMAT APLICAT HABITATGE I COOPERACIÓ HISTÒRIA DE L’ART OCCIDENTAL I L’ARQUITECTURA MEDIAMBIENTAL: L’ESTALVI ENERGÈTIC L’HABITATGE COL·LECTIU: ANTECEDENTS REALITZACIONS ACTUALS I ALTERNATIVES MOBILIARI I ARQUITECTURA: DE LA INDÚSTRIA AL DISSENYA MIDA REHABITAR: LA CASA I EL CARRER

Equipament i espai públic ARNE JACOBSEN ARQUITECTURA ACÚSTICA. ACÚSTICA DE SALES ARQUITECTURA, MATERIALS I MEDI AMBIENT BARCELONA II: PROJECTAR BARCELONA CAD MANAGEMENT DISSENYANT EN FUSTA, CONSTRUCCIÓ I CÀLCUL ESPAI: UNITAT I PRIVACITAT HISTÒRIA DE L’ARQUITECTURA ESPANYOLA (XIX-XX) HISTÒRIA DE L’ART OCCIDENTAL II LA CIUTAT DIBUIXADA PELS ARQUITECTES L’ACTIVITAT COMERCIAL I LA FORMA URBANA NEW YORK-BARCELONA: ATLES DELS TEIXITS URBANS NORMES I CONTROL DE L’EDIFICACIÓ TECNOLOGIES DE BAIX COST PER A LA COOPERACIÓ

Última modificació: 12-02-2014

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4

Competències de la titulació a les quals contribueix l'assignatura

· Analitzar l'edifici i reconèixer les seves parts: lèxic, representació i característiquesfonamentals.· Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l'edifici.· Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels edificis.· Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l'estabilitat dels edificis· Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments bàsics

Altres: DANIEL LOPEZ VALDES - IRENE ISABEL OLIVER MONTELL - IGNACIO RICARDO SANFELIU ARBOIX - JAVIER SANZ PRAT - MARC SEGUI PIE - ANA BELEN ONECHA PEREZ

Responsable: JOSE LUIS GONZALEZ MORENO-NAVARRO

Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I

2013

GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)

6 Idiomes docència: Català, Castellà

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Estudi de casos Mitjà (Màx. 50) 1P Treball en Grup Mitjà (Màx. 50) 1

Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84

Metodologies docents




Dedicació total: 150h Grup gran/Teoria:

Grup mitjà/Pràctiques:

Grup petit/Laboratori:

Activitats dirigides:

Aprenentatge autònom:

42h

12h

0h

12h

84h

28.00%

8.00%

0.00%

8.00%

56.00%

Hores totals de dedicació de l'estudiantat




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 60% 60% 60%Treballs 40% 40% 40%

Sistema de qualificació

Continguts

DE COM ELS PRINCIPIS PARTICIPEN EN LES DECISIONS DELS PROJECTES DELS ELEMENTS

DE COM ELS ELEMENTS DEL REPERTORI DEL NOSTRE CONTEXT MÉS PROPER PODEN COMPLIR EL QUE DETERMINEN ELS PRINCIPIS

EXEMPLES DE RELACIONS ENTRE PRINCIPIS I ELEMENTS

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut:



· Introducció als Principis - Relacions entre el principi d'adequació de l'espai, i l'ús, l'estructura i els delimitadors de l'espai - Id. d'adequació de l'ambient i l'ús i els tancaments - Id. d'integritat global i l'estructura i els tancaments

· Estudi monogràfic de la envolupant - Id. d'eficiència productiva i de tot plegat

· Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals - Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l'eficiència productiva i les de les raons pràctiques

· Terminologia Bàsica de tots els temes· Introducció als elements - Repertori usual d'elements de l'exterior de l'edifici - Id. de l'estructura portant - Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors - Id. de les façanes i de les cobertes

· Síntesi de tot el dit als temaris anteriors· Realització de l'Anàlisi del Centre Docent· Conclusions finals de l'assignatura

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Diccionari visual de la construcció. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098.

Fullana, Miquel. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. 8a ed. Palma de Mallorca: Moll, 2005. ISBN 8427307438.

González, José Luís; Casals, Albert; Falcones, Alejandro. Les Claus per a construir l'arquitectura. 2a ed. rev. conforme al CTE. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150.

Paniagua, José Ramón. Vocabulario básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978.

Allen, Edward. Cómo funciona un edificio: principios elementales. 8a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425210895.

Allen, Edward. Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics. 2nd ed.. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2007. ISBN 9780471488170.

Aprendiendo a construir la arquitectura. Valencia: Editorial de la UPV, 2008. ISBN 9788483632444.

Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN 9788425223518.

Fumadó, Josep Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.


210051 - BTR - Bases per a la Teoria



Altres: CARLOS BITRIÁN VAREA - RICARDO DEVESA DEVESA - CELIA MARÍN VEGA - PAU PEDRAGOSA BOFARULL - MAURICIO PLA SERRA

Responsable: ANTONI RAMON GRAELLS


Curs:

Crèdits ECTS:

703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)

2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores/setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu gran 2T Classe participativa/mètode actiu i cooperatiu mitjà 1P Classe pràctica/mètode actiu i cooperatiu petit 2

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84





Des del seu origen la producció d'arquitectura ha estat inseparable de la seva reflexió i teorització. L'assignatura té l'objectiu d'iniciar l'estudiantat en aquest aspecte teòric de l'arquitectura, introduir-lo en la comprensió de que no hi ha hagut mai construcció pura, de que construir és inseparable d'interpretar i reflexionar: reflexionar sobre els diferentsmodes d'habitar o les diverses formes de vida, sobre les diferents definicions de l'home i del món en les diferents èpoqueshistòriques, sobre els conceptes d'espai, sobre l'ús de la tècnica en relació a la naturalesa i, finalment, sobre el sentit de l'art. Tots aquests aspectes teòrics es poden veure o "llegir" en l'arquitectura de tots els temps.

L'assignatura tracta d'educar la mirada, de proporcionar a l'estudiantat les eines conceptuals i els coneixements històrics bàsics amb els quals aprendre a mirar l'arquitectura per tal de comprendre-la en tota la seva riquesa de significats culturals. Es tracta, en definitiva, d'estudiar l'arquitectura no només com un edifici que satisfà les necessitats bàsiques d'un programa, sinó com un objecte cultural que ha de ser entès en tota la seva complexitat. Només si s'aprèn a mirar arquitectura es pot aprendre a projectar.

L'assignatura té un segon objectiu més aplicat o disciplinar, una teoria del projecte, que consisteix en l'anàlisi d'obres concretes d'arquitectura tant a través de l'experiència directa dels edificis de Barcelona com de les seves representacions gràfiques i escrites. Donat el caràcter teòric de l'assignatura es posa especial èmfasi en la lectura de textos.






27h

15h

12h

12h

84h

18.00%

10.00%

8.00%

8.00%

56.00%





Continguts

UNA APROXIMACIÓ DISCIPLINAR

UNA APROXIMACIÓ DES DE LES CIÈNCIES HUMANES



Es desenvolupen aquí els aspectes més vinculats a l'àmbit disciplinar, i s'ofereixen alguns elements per a una teoria del fet arquitectònic. Arquitectura i espaiConcepcions de l'espai al llarg de la història i la seva forma arquitectònica: el volum aïllat de l'Antiguitat, l'espacialitat interior romana, l'espai en moviment medieval, l'espai en perspectiva del Renaixement, l'espai-tempsi la fluïdesa espacial moderna. El joc entre figura i fons: el pati i el pavelló. Diferències entre lloc i espai.Arquitectura i funcióConcepcions de la funció: l'òrgan i el component. De la utilitas al funcionalisme: el model orgànic i el model mecànic. Le Corbusier i les avantguardes de la Nova Objectivitat. L'axioma del funcionalisme, "la forma segueix a la funció", i les seves crítiques i desenvolupaments posteriors.Arquitectura i ciutatEls components històrics de la ciutat: mercat, poder, defensa, administració. Les ciències de la ciutat: historia, geografia, morfologia, antropologia urbanes. La inauguratio de la ciutat: mundus, templum, limes. La ciutat antiga: el centre i el límit. L'espai públic de la ciutat barroca. La ciutat industrial del segle XIX. La metròpoli i el debat sobre la ciutat antiga a l'urbanisme del segle XX.Arquitectura i naturalesaLes diverses maneres de donar forma a la naturalesa: classicisme i pintoresquisme. La seva exemplificació en diferents arquitectures: el temple grec en el paisatge; l'escenografia paisatgística de l'acròpolis en la Grècia Clàssica i en l'Hel·lenisme; els jardins barrocs francesos i anglesos; la naturalesa artificial contemporània.

Es tracten les qüestions més purament teòriques, emmarcades en el camp de les ciències humanes i orientades ala comprensió del significat de l'arquitectura com a fenomen cultural complex. Arquitectura i històriaComprensió de l'arquitectura en la seva historicitat. Interpretació del món expressada en l'arquitectura de cada època històrica. Lectura de la forma del món antic, medieval i modern. Explicació de la "forma" o les "formes" delmón modern tal com les podem llegir en l'arquitectura del segle XX. Crítica de la modernitat com a perspectiva defutur.Arquitectura i culturaL'arquitectura com a element de construcció cultural, de definició del món cultural humà en contraposició al món natural. Plantejament de l'origen de l'arquitectura com a primer estat cultural separat de l'estat de naturalesa: la cabana primitiva, l'arquitectura com a fet ideal, els orígens del llenguatge clàssic. L'arquitectura moderna neix junt amb els mass media. Reproductibilitat, informació i globalització. Internet, el fi de l'arquitectura?Arquitectura i tècnicaComprensió del significat tradicional de la tècnica artesanal (téchne) i del concepte modern de tecnologia. El debat de principis del segle XX entre l'artesania i el nou paradigma de la màquina. El progrés com a objecte de crítica.Arquitectura i artL'arquitectura en el marc de la tradició de les arts. Les dimensions estètiques de l'arquitectura: bellesa, símbol, ornament. La influència de l'art en l'arquitectura del segle XX. Diferenciació entre estètica i poètica.

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació Convocatòria continuada final extraordinàriaProves de resposta llarga 50 % 100% 100 %Treballs i exercicis individuals 30 % 0 % 0 %Treballs i exercicis en grup 20 % 0 % 0 %





Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Frankl, Paul. Principios fundamentales de la historia de la arquitectura: el desarrollo de la arquitectura europea: 1420-1900. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 84-252-1054-2.

Coulquhoun, Alan. La arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1988-4.

Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.

Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.

Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998.ISBN 8445500805.

Fletcher, Sir Banister. A History of Architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.

Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 84-252-2035-7.

Kruft, Hanno-Walker. Historia de la teoria de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968.

Introducció a l'arquitectura: conceptes fonamentals [en línia]. Catalunya: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 19/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR062XXX>. ISBN 8483014416.

Vitruvi, Marc. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.

Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.

Bachelard, Gaston. La poética del espacio. 2a ed. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1998. ISBN 843750368X.

Evans, Robin. Traducciones. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4a ed. rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 9788429121179.

Giedion, Siegfried. La arquitectura, fenómeno de transición: las tres edades del espacio en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0845-9.

Harries, Karsten. The ethical function of architecture. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. ISBN 0262082527.

Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178.

Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.

Arnheim, Rudolf. La forma visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218276.

Bollnow, Otto Friedrich. Hombre y espacio. Barcelona: Labor, 1969.

Casey, Edward S. The fate of place: a philosophical history. Berkeley: University of California Press, 1997. ISBN 0520202961.

Hays, K.Michael. Architecture theory since 1968. Cambridge: The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616.

Leach, Neil. Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.

Loos, Adolf. Ornamento y delito y otros escritos. Barcelona: Gustavo Gili, 1972.

Moneo, Rafael. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Barcelona: Actar, 2004. ISBN 8495951681.

Montaner, Josep Mª. Arquitectura y crítica. 2ª ed. rev y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425217685.

Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. 2ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ISBN 8425216028.




Wolfflin, Heinrich. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. 6ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1976.


210041 - BP I - Bases per al Projecte I



Altres: M - MARGARITA COSTA TROST - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - ENRIQUE MIR TEIXIDOR - EDUARDO MIRALLES MILLON - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - BENEDETTA RODEGHIERO - SERGI SERRA CASALS - XAVIER ROS MAJO - BARBARA NOGUEROL DIEZ - LUIS ANGEL DOMINGUEZ MORENO - MAGDALENA SAURA CARULLA - RAMON CASANELLESMASSAGUER- JOSE MARIA MIAS GIFRE

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - JOSEP MARIA FORT MIR - CRISTINA JOVER FONTANALS - IGNACIO LOPEZ ALONSO - XAVIER LLOBET RIBEIRO - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ

Responsable: M - MARIA PILAR COS RIERA - JOSE MARIA LAFONT POMES

T - EDUARDO BRU BISTUER


Curs:

Crèdits ECTS:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de




· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacia· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

·Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

·Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs

·Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantat s'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

·Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés: · Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats

dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1











12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%





Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%


Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

EINES ESPECÍFIQUES





· Mesura: mesura, proporció i escala· Dimensionalitat: l'experiència de l'espai· Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura

Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l'estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental.El desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques.

· Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitatMitjançant la pràctica del projecte s'han d'anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d'avaluació

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic,construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta...

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Normes de realització de les activitats

COORDINACIÓ AMB DIBUIX I El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar:· La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte· La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.



Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez Libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420671339.


"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.15-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p.153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p. 21-22.

Calvino, Italo. "Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p.67-71.

Chillida, Eduardo. "Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes". Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. num. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

Koolhaas, Rem. "El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

"Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Alejandro de la Sota: escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

Venturi, Robert. "Un suave manifiesto en favor de una arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.


210042 - BP II - Bases per al Projecte II



Altres: M - MARGARITA COSTA TROST - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - ENRIQUE MIR TEIXIDOR - EDUARDO MIRALLES MILLON - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - BENEDETTA RODEGHIERO - SERGI SERRA CASALS - XAVIER ROS MAJO - BARBARA NOGUEROL DIEZ - LUIS ANGEL DOMINGUEZ MORENO - MAGDALENA SAURA CARULLA - RAMON CASANELLESMASSAGUER- JOSE MARIA MIAS GIFRE

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - JOSEP MARIA FORT MIR - CRISTINA JOVER FONTANALS - IGNACIO LOPEZ ALONSO - XAVIER LLOBET RIBEIRO - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ

Responsable: M - MARIA PILAR COS RIERA - JOSE MARIA LAFONT POMES

T - EDUARDO BRU BISTUER


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Bases per al Projecte I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacial· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs

Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantats'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés:

5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes/tallers Petit (Màx. 30) 3P Seminaris Petit (Màx. 30) 1






· Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i del material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats






12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%





Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%


Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

EINES ESPECÍFIQUES





· Programa: com a elements integrants del projecte· Matèria: relació entre matèria i forma. Característiques físiques, comportament estàtic i qualitats formals· Context: el lloc i la seva interacció amb el projecteAquests conceptes s'han de desenvolupar en projectes que tinguin en consideració tant les condiciones materials i ecològiques del lloc físic com les seves característiques culturals i socialsEl desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques

· Textures, recorreguts visuals, límits, topografia, habitabilitatEls exercicis i el desenvolupament dels projectes es realitzaran acompanyats de classes teòriques expositives sobre experiències reals i exemples relacionats amb aquests objectius.

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, vídeo, maqueta...

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.



Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.


"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.17-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p. 153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronoscopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p.21-22.

"Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p. 67-71.

Chillida, Eduardo. Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XX, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. núm. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

"El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

Sota, Alejandro de la. "Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

"Un suave manifiesto en favor de un arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.


210011 - DB I - Dibuix I



Altres: IRMA ARRIBAS PEREZ - JOAQUIN LLOVERAS MONTSERRAT - RENATA DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES - HECTOR MENDOZA RAMIREZ - ERIK SOLES BRULL - JUDIT TABERNA TORRES - ISABEL ZARAGOZA DE PEDRO - JUAN MERCADE BRULLES - MARIA TERESA AGUADO ROCA

Responsable: MARIA CARMEN ESCODA PASTOR


Curs:

Crèdits ECTS:

718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament




· Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre la arquitectura i el seu entorn.· Conèixer l'ús del dibuix manual com a eina d'anàlisi de l'arquitectura.· Aconseguir l'habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l'arquitectura a partir del esbós i el croquis.· Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais arquitectònics i urbans.· Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació i del projecte arquitectònic.¿ Conèixer l'ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l'arquitectura.¿ Capacitar a l'estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes del'arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació.







12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

L'ESPAI AL MÓN DE LA PLÀSTICA, LA CULTURA I L'ARQUITECTURA

L'ESBOÇ DE SÍNTESI NATURAL

CROQUIS PER LA PRESA DE DADES. ESTRATÈGIES I CRITERIS BÀSICS

LA ERGONOMIA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ARQUITECTURA

SEQÜÈNCIES VISUALS D'ESPAIS ARQUITECTÒNICS






· El dibuix de l'espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d' aplicació · La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada · Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions · Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors

· Traçats d'esbossos en perspectiva · Espais interiors i exteriors · Elements constructius · Criteris per la representació de la textura i l'ambientació

· Croquis d'elements de mobiliari de qualitat · Croquis d'espais arquitectònics amb simplicitat de formes · Croquis d'espais arquitectònics amb formes compostes · Croquis d'agregacions d'espais i façanes

· Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica · Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos d'arquitectura. Cànons i mòduls de proporció

· Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'interiors d'edificacions · Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'exteriors urbans

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 10% 0 0Proves de resposta llarga 60% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 15% 0 0Treballs i exercicis en grup 15% 0 0



El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Bases per al Projecte I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: · La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte · La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

LA REPRESENTACIÓ DELS DETALLS DE L'ARQUITECTURA

ALTRES TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ



· L'aproximació als elements que composen l'espai arquitectònic. El canvi d'escala · El detall constructiu · Anàlisi gràfic de l'arquitectura construïda

· El collage, la maqueta i el fotomuntatge

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Ching, Frank. Manual del dibujo arquitectónico. 3a ed. rev. México D.F: Gustavo Gili, 1992. ISBN 968-887-364-0.

Ching, Frank. Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. El dibuix d'intervenció 2003-2007 [en línia]. Barcelona: Departament d'Expressió GràficaArquitectònica, UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/30372/34112.pdf>.

Lloveras Montserrat, Kim. Leyes del posicionamiento 2005 [en línia]. 2005 [Consulta: 07/07/2009]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/llibres/pdf/39895/39895_1.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. Dibuix I, ETSAB, UPC: programa, exercicis, resum i final cuadrimestre tardor 2003-2004 [en línia]. Barcelona: ETSAB, 2005 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/26390/26390.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim. La teoria TK de proporcions visuals 2002 [en línia]. Barcelona: s.n., 2002 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/llibres/pdf/33858/33858_1.pdf>.


210012 - DB II - Dibuix II



Altres: JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON - ANDRES DE MESA GISBERT - MARIO VICTOR MORENO FERNANDEZ - RAFAEL MUR SOTERAS - ISIDRO NAVARRO DELGADO - LUIS GIMENEZ MATEU - JOSE ORIOL RIBO VENTURA - GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO - CARLOS FERRAN GOZALVEZ -JORDI SUBIROS BRUNET

Responsable: GALDRIC SANTANA ROMA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny


Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Dibuix I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l'arquitectura, i la capacitat de síntesi espaial que comporta l'ús d'aquests sistemes.· Reconèixer i interpretar els objectes a partir d'imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions,i en els diferents formats tridimensionals informàtics.· Controlar els objectes en l'espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal.· Utilitzar la geometria com model de síntesi, d'anàlisi i generació dels objectes.· Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat.· Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes i el seu control mètric i geomètric.· Controlar gràficament la influència de l'entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny).







12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1






Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 15% 0 0Proves de resposta llarga 70% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 5% 0 0


Continguts

LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ

ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES



· Representació bidimensional - Conceptes i propietats de la representació en perspectiva cònica, axonometria, planta i alçat. - La imatge perspectiva: estructura, percepció i relacions amb la fotografia. - Lectura i comprensió de la representació d'objectes. Aprehensió i síntesi del espai.· Representació i concreció tridimensional: - Control mètric, posicional i relacional dels objectes en l'espai. - Entrada i extracció de dades en sistemes gràfics tridimensionals. - Geometria bàsica de l'espai per a la generació d'objectes: Distàncies, pendents i angles. Perpendicularitat, normals i tangències. Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control. - Operacions de transformació geomètrica. Modificació bàsica d'entitats mitjançant l'edició dels seus paràmetres.

· Generació de models virtuals tridimensionals aplicant les interaccions entre cossos geomètrics.· Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura. Estratègies de formalització.· Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d'escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura. · Recursos gràfics per al control del asolellament en l'arquitectura i l'urbanisme.·Aplicació de les matrius lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l'adaptació d'elements arquitectònics.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Delgado, Magali; Redondo, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón, 2004. ISBN 9788434225497.

Sánchez, Juan Antonio. Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1997Disponible a: <<http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN>>. ISBN 8483012219.

Villanueva, Lluís. Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111.

Villanueva, Lluís. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013.

Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003. ISBN 8448913515.

Ching, Francis D. K.; Juroszek, Steven P. Dibujo y proyecto. México D.F.: Gustavo Gili, 1999. ISBN 9688873659.

Foley, James D. Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Izquierdo, Fernando. Geometría descriptiva superior y aplicada. 6a. ed. rev. Madrid, 2002. ISBN 849221094X.

Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de l'architettura. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566.

Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483013282.

Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681.

Sanders, Ken. El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología informática en el ejercicio de la arquitectura. Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160.

Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1969.

Schmidt Rudolph. Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1983.

Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.

Cabezas, Lino; Ortega, Luis F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 8483381192.

Engel, Heinrich. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970.

Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. Geometry of structural forms. Barcelona: Applied Science Publ., 1978.

Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona: Labor, 1970.

Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael. Architectural geometry. Exton PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045.


210031 - FS I - Física I



· Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d'aplicació a l'arquitectura dels principis de l'estàtica i de la geometria de masses.

Altres: ORIOL BATISTE BOLEDA - FRANCISCO FAYOS VALLES - FIDEL FRANCO GONZALEZ - MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE - JAIME ROSET CALZADA - JOAN FONT FERRER - JAVIER JAEN HERBERA

Responsable: RAMON TORRES HERRERA


Curs:

Crèdits ECTS:

720 - FA - Departament de Física Aplicada

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmana

T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1






· Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura de les propietats mecàniquesdels sòlids.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.






27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%





Continguts

-PRINCIPIS DE LA MECÀNICA. ESTÀTICA DEL SÒLIDS RÍGIDS

-EQUILIBRI DE SISTEMES SÒLIDS RÍGIDS. APLICACIONS

-PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS. ELASTICITAT




· Les estructures i els materials a l'arquitectura - Equilibri i petites deformacions - Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic - Equacions constitutives.· Estàtica de la partícula puntual - Lleis de Newton - Condicions d'equilibri estàtic· Estàtica del sòlid rígid - Moment d'una força - Equivalència de sistemes de forces - Centres de gravetat - Equilibri del sòlid rígid - Classificació dels suports - Forces de lligam

· Estructures planes isostàtiques - Gelosies - Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns - Diagrama del sòlid lliure· Bigues rectes - Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals - Diagrames de forces tallants i moments flectors· Diagrames de pòrtics plans isostàtics - Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació Final Convocatòria Continuada ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0


· Propietats mecàniques dels materials Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils. Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa.· Comportament elàstic dels materials - Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions - Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d'elasticitat, relació de Poisson - Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d'elasticitat de volum - Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica· Aplicacions del comportament elàstic - Flexió pura: distribució de tensions, moments d'inèrcia - Flexió d'una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima - Torsió - Introducció als problemes hiperestàtics

Descripció:




Bibliografia

http://www.mviv.es/es/pdf/cte/DB%20SE%20abril%202009.pdfEnllaç web

Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics SE (Seguridad estructural, abril 2009)

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E.Russell; Eisenberg, Elliot R.. Mecánica Vectorial para Ingenieros: Estática. 9a ed. Madrid: McGraw-Hill, 2010. ISBN 978-607-15-0277-3.

Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E. Russell; DeWolf John T.. Mechanics of materials. New York: McGraw-Hill Higher Education, 2006. ISBN 007-124999-0.

Obiol, Agustí; Morales, Juan Manuel; López, Francesc. Apuntes para un curso básico de estructuras. Barcelona: ETSAB, 2010.

Collieu, Antony M.; Powney, Derek J.. Propiedades mecánicas y térmicas de los materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 9788429141429.

Navés, Francesc; Llorens, Miquel. Càlcul d'estructures [en línia]. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 1997 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR011XXX>. ISBN 8489636664.

Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.


210032 - FS II - Física II



Altres: ORIOL BATISTE BOLEDA - FRANCISCO FAYOS VALLES - FIDEL FRANCO GONZALEZ - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA

Responsable: MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE


Curs:

Crèdits ECTS:

720 - FA - Departament de Física Aplicada

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme


Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Física I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totesdues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics del condicionament higrotèrmic, acústic i lumínic dels espais arquitectònics.· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics necessaris per dotar dels serveis essencials (aigua, llum i gas) a una estructura arquitectònica.· Assolir el coneixement dels principis físics necessaris per fer un ús sostenible dels recursos energètics en el condicionament ambiental dels espais arquitectònics.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1






Continguts

BASES FÍSIQUES DE LES INSTAL·LACIONS DE SERVEIS

EL CONDICIONAMENT TÈRMIC. TRANSFERÈNCIA DE CALOR Y AÏLLAMENT TÈRMIC

EL SO. ACÚSTICA DE SALES




· Fluids. Hidrostàtica i hidràulica - Concepte de fluid: líquids i gasos - Equació fonamental de la hidrostàtica - Tensió superficial - Capil·laritat - Viscositat - Equació de Bernouilli generalitzada - Pèrdues de càrrega en conductes· Generació, transport i consum del corrent elèctric - Corrent altern: potència útil i factor de potència - Fonts d'energia elèctrica - Energia renovables - Transport: transformadors - Consum: relació potència generada / potència consumida

· Temperatura i calor. Confort higrotèrmic - Temperatura - Dilatació tèrmica - Calor específica i capacitat tèrmica - Calor sensible i calor latent - Principis de la termodinàmica - Cicles termodinàmics - Propietats de l'aire humit - Àbac psicromètric· Propagació de la calor. Aïllament tèrmic - Modes de propagació de calor: conducció, convecció, radiació - Transmitància d'un tancament - Aïllament tèrmic - Inèrcia tèrmica - Risc de condensacions: diagrama de Glaser

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0


LA LLUM I LA IL·LUMINACIÓ D'ESPAIS


· Ones mecàniques. Ones sonores. Energia en els processos ondulatoris - Vibracions lliures i forçades - Ones mecàniques - Ones harmòniques: període, freqüència, amplitud, longitud d'ona. Interferència - Ones estacionàries - Energia i intensitat· Percepció del so. Acústica de sales. Aïllament acústic - Atributs del so - Sensació sonora - Nivell acústic - Transmissió, reflexió i absorció de la intensitat sonora - Acústica de sales: reverberació - Aïllament acústic (so aeri) - Aïllament a les vibracions

· Ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, llum visible i infraroja - Radiació - Magnituds radiomètriques - Espectre electromagnètic - Transmissió, reflexió, absorció i emissió de radiació - Superfícies selectives - Efecte hivernacle· Percepció visual. Il·luminació d'espais - Flux lluminós - Rendiment lluminós - Intensitat lluminosa - Il·luminància - Luminància - Transmissió de la llum

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/04811CC4-8F53-4D3F-892C-F3D77E5189E0/95703/3.pdf

Enllaç web

Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics HE (Estalvi d'energia, abril 2009), HR(Protecció contra el soroll, setembre 2009)

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Collieu, Antony M; Powney, Derek J. Propiedades mecánicas y térmicas de materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 8429141421.

Egan, M. David. Architectural acoustics. New York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0070191115.

Egan, M. David. Architectural lighting. 2nd ed. New York: McGraw-Hill, 2002. ISBN 0070205876.

Incropera, Frank Paul; DeWitt, David P. Fundamentos de transferencia de calor. 4ª ed. México D.F: Prentice Hall, 1999. ISBN 9701701704.

Tipler, Paul A.; Mosca, Gene. Física para la ciencia y la tecnología. 6ª ed. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 978-8429144284.

Faraoni, Valerio. Exercises in environmental physics. New York: Springer, 2006. ISBN 978-0387339122.

Gonzalo, Guillermo Enrique. Manual de arquitectura bioclimática. Tucumán: Nobuko, 2004. ISBN 9871135076.

Mulder, Karel. Desarrollo sostenible para ingenieros [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2010]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=CT017XXX>. ISBN 978-8483018927.

Pritchard, David C. Lighting. 6th ed. Harlow, PA: Pearson Longman, 1999. ISBN 0582357993.

Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.


210021 - MT I - Matemàtiques I



Altres: MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - JAIME LUIS GARCIA ROIG - PERE CRUELLS PAGES - AMADEO MONREAL PUJADAS

Responsable: JORGE CASABO GISPERT - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER


Curs:

Crèdits ECTS:

716 - EA - Departament d'Estructures a l'Arquitectura

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en




L'assignatura Matemàtiques I es dedica a una introducció a la Geometria que és essencial en els estudis d'Arquitectura, a desenvolupar conceptes geomètrics i algebraics incidents en el disseny arquitectònic i en el coneixement del pla i de l'espai.

L'assignatura vol ésser a l'ensems formativa i informativa, transmetent no sols les tècniques de resolució sinó llurs conceptes teòrics essencials, sense oblidar els continguts culturals matemàtics que tot futur arquitecte ha de conèixer en profunditat.

Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.

consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

GEOMETRIA MÈTRICA

TEORIA DE LA PROPORCIÓ

GEOMETRIA VECTORIAL

TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES





· Sobre el regle, el compàs i l'Arquitectura· El regle geomètric· Algunes construccions elementals· Eines i mètodes per a construccions amb regle i compàs· Nombres construïbles amb regle i compàs· Quatre problemes clàssics de regle i compàs· Problemes mètrics

· Teoria de la proporció en Arquitectura· Propietats elementals de la proporció· Proporcions estàtiques i dinàmiques· El nombre d'or: la divina proporció· De les mesures i la proporció· Concepcions culturals de la proporció en Arquitectura· El Modulor de Le Corbusier· La coordinació modular

· Espais vectorials, subespais, bases· Aplicacions lineals· Matrius· Àlgebra matricial· Representació matricial i gràfica d'aplicacions lineals· Valors i vectors propis d'un endomorfisme· Diagonalització d'endomorfismes· Varietats lineals· Producte escalar, norma, distància i angle

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0


TEORIA DE LA SIMETRIA

CÒNIQUES I QUADRIQUES



· Afinitats· Transformacions ortogonals· Isometries o moviments rígids· Homotècies· Semblances· Projeccions· Aplicacions a còniques i quàdriques

· Simetria i Arquitectura· Grup de simetria d'una figura plana· Grups puntuals de simetria o de Leonardo· Grups de simetria de sanefes· Grups de simetria de mosaics· Simetria espacial· Poliedres· La Alhambra de Granada

· Descripció de les còniques· Descripció de les quàdriques· Propietats mètriques· Còniques i quàdriques a l'arquitectura· Geometria de Gaudí

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.upc.edu/ea

Es programarà alguna visita de clar interès geomètrico-arquitectònic.S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.

Enllaç web

Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Alsina, Claudi; Jacas, Joan; Tomás, M. Santos. Geometria a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019238.

Alsina, Claudi; Nelsen, Roger B. Charming proofs: a journey into elegant mathematics. Washington D.C: Mathematical Association of America, 2010. ISBN 9780883853481.

Guijarro Carranza, Piedad; Cruells Pagès, Pere. Matemàtiques per a l'arquitectura: problemes resolts. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019153.

Pedoe, Dan. La geometría en el arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.

Puig, Pedro. Curso de geometría métrica. Madrid: Euler, 1986. ISBN 8485731050.

Coxeter, Harold. S.M. Fundamentos de Geometría. México D.F.: Limusa, 1971. ISBN 9681806417.

Eves, Howard Whitley. Estudio de las geometrías. México: Hispano Americana, 1969.

Ghyka, Matila C. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. 3a ed. Barcelona: Poseidón, 1983. ISBN 8485083067.

Ghyka, Matila C. El número de oro: ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la. Barcelona: Poseidón, 1992. ISBN 8485083113.

Le Corbusier. El Modulor. Arganda del Rey: Apóstrofe, 2005. ISBN 8445502573.

March, Lionel; Steadman, Philip. The geometry of environment. London: Methuen & Co., 1974.

Quaroni, Ludovico. Proyectar un edificio: ocho lecciones de Arquitectura. Madrid: Xarait, 1980. ISBN 8485434099.


210022 - MT II - Matemàtiques II



Altres: JORGE CASABO GISPERT - PERE CRUELLS PAGES - JAIME LUIS GARCIA ROIG - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER

Responsable: MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - AMADEO MONREAL PUJADAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Matemàtiques I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




Aquesta assignatura pretén desenvolupar la capacitat per a identificar, plantejar, resoldre, interpretar i verificar problemes que involucren càlculs, prenent com a fil conductor exemples propis de l'ofici arquitectònic amb un caire eminentment geomètric. Es desenvolupen tècniques de càlcul en les seves vessants heurística, analítica i numèrica.

Atès que aquesta darrera vessant requereix una gran potència de càlcul, s'aprofita per establir una connexió entre el càlcul i la informàtica; s'introdueix l'ús de certes aplicacions informàtiques i, un cop exposada la part teòrica dels mètodesnumèrics i dels de modelització de corbes i superfícies, es tradueixen a algorismes que s'implementen en aquestes aplicacions.

tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

L' ART DE CALCULAR

L'ART DE CALCULAR AMB TRIGONOMETRIA

L'ART DE CALCULAR FUNCIONALMENT

L'ART DE CALCULAR NUMÈRICAMENT

L'ART DE GENERAR CORBES I SUPERFÍCIES A L'ARQUITECTURA





· El vell ofici de calcular i els càlculs dels i les arquitectes· Aprendre a calcular· L'arc capaç i el problema de Regiomontanus· El punt de Fermat i els serveis comarcals· Calcular empíricament

· Corbes isòptiques· Problemes d'aparcaments i escales· Geomatemàtica i càlculs topogràfics· Pick a l'Eixample

· Anàlisi de la forma. Relació entre funcions i objectes geomètrics· Funcions de dues i tres variables - Corbes i superfícies de nivell - Continuïtat i diferenciabilitat. Gradient, recta i pla tangent· Aproximació local de corbes i superfícies. Fórmula de Taylor· Càlcul d'extrems. Relatius, condicionats i absoluts· Mesuraments. Integració. Càlcul de longituds, àrees i volums

· Unes primeres estratègies· Aproximacions i errors· Zeros de funcions· Integració numèrica· Els fulls de càlcul

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0


Bibliografia

http://www.upc.edu/ea-smi/index.html

S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.

Enllaç web

Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica

Altres recursos:


Bàsica:

Complementària:

Alsina Claudi et al. Càlcul per a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN 9788483019450.

Problemas y ejercicios de análisis matemático. Madrid: Paraninfo, 1991. ISBN 8428300496.

Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading, MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Informàtica per a arquitectes [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2002Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR084XXX>. ISBN 8483015935.

Larson, Roland E.; Hostetler, Robert P. ; Edwards, Bruce H.. Cálculo. 8ª ed. Madrid: Pirámide, 2006. ISBN 9701052749 (V.1); 9701052757 (V. 2).

Curran, Susan. Enciclopedia Alianza de la Informática. Madrid: Alianza, 1987. ISBN 8420683034.

Hearn, Donald. Computer graphics. 2nd ed. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1994. ISBN 0131615300.

Thomas, George Brinton. Cálculo con geometría analítica. 6ª ed. Mexico D.F: Addison-Wesley Iberoamericana, 1987. ISBN 9688580783.

· Corbes i superfícies· Representació de corbes planes· Representació de corbes espacials· Representació de superfícies

Descripció:


210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I



Altres: ALEXIS AGUILAR SÀNCHEZ - CARLOS ALONSO MONTOLÍO - RAFAEL GARCIA HERNANDEZ - JAVIER CARLOS JERICO REVERTER - JUAN ANTONIO MARIN HERRERA - ANNA PAGES RAMON - FCO. JAVIER SOLSONA PAIRO

Responsable: HELENA COCH ROURA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


6 Idiomes docència: Català


Titulació:

Professorat

Específiques:1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Capacitat per a conservar instal·lacions

7. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats

8. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)9. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 3P Classes pràctiques participatives Mitjà (Màx 50) 2



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Física II i Bases per a la tècnica.




· Condicionament ambiental, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació.

· Sostenibilitat i principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.






32h

22h

0h

12h

84h

21.33%

14.67%

0.00%

8.00%

56.00%





Continguts

INTRODUCCIÓ- CONDICIONAMENTS I SERVEIS

L'AMBIENT ENERGÈTIC A L'ARQUITECTURA

EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L'ESPAI

ELS MITJANS NATURALS DE CONTROL AMBIENTAL





· Introducció al condicionament ambiental natural i artificial i a les instal·lacions de serveis a l'arquitectura

· Introducció al coneixement de l'ambient· Definició física de l'ambient (I, II i III) (en coordinació amb Física II)· Definició fisiològica de l'ambient· Definició psicològica de l'ambient· El llenguatge ambiental (en coordinació amb Bases per a la tècnica)

·El clima i altres preexistències ambientals ·El clima i l'arquitectura popular·La història del control ambiental i les instal·lacions a l'arquitectura

·L'acció micro-climàtica·Característiques generals del projecte·Els sistemes de climatització (I i II)·Els sistemes d'il·luminació (I i II)·Els sistemes acústics (I, II i III)·Avaluació de la il·luminació (I, II i III)·Avaluació acústica de locals·Avaluació climàtica d'edificis (I, II, III i IV)·Avaluació global ambiental d'edificis

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




SISTEMA Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves de resposta llarga 40% 50%-Avaluació projectes 60% 50%


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Serra, Rafael. Les energies a l'arquitectura: principis del control ambiental arquitectònic. 4a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-418-1.

Coch, Helena; Serra, Rafael. El disseny energètic a l'arquitectura. 3a ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-359-2.

Serra, Rafael; Coch, Helena. Arquitectura y energía natural [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 07/07/2011].Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR036XXX>. ISBN 84-8301-497-1.

Serra, Rafael. Arquitectura i màquina: principis d'instal·lacions als edificis [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR004XXX>. ISBN 84-8301-498-X.

Banham, Reyner. La arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos Aires: Infinito, 1975.

Givoni, Baruch. Man, climate and architecture. Amsterdam: Elsevier, 1969.

Olgyay, Victor. Arquitectura y clima: manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425214882.

Sage, Konrad. Instalaciones técnicas en edificios. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1980-. ISBN 84-252-0790-8.

Carrión, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR029XXX>. ISBN 84-8301-252-9.

Mazria, Edward. El libro de la energía solar pasiva. 2a ed. México D.F.: Gustavo Gili, 1985. ISBN 968-6085-76-9.

Serra, Rafael. Arquitectura y climas. Barcelona-México: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1767-9.

Serra, Rafael. Clima, lugar y arquitectura. Madrid: CIEMAT, 1989. ISBN 84-7834-016-5.

Wright, David. Arquitectura solar natural: un texto pasivo. México: Gustavo Gili, 1983. ISBN 968-6085-60-2.


210071 - CONST I - Construcció I



Altres: M- RAFAEL IRIGOYEN LOPEZ - CRISTINA PARDAL MARCH

T- RAFAEL LOPEZ OLIVARES - ORIOL PONS VALLADARES

Responsable: M - IGNACIO DE L. PARICIO ANSUATEGUI

T - JOSE M. GONZALEZ BARROSO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció6. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 2 P Classes pràctiques Mitjà (Màx 50) 1,5P Resolució d'exercicis Mitjà (Màx 50) 0,5P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 1

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas/Semestre- Treball autònom 84


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la tècnica.




· Conèixer i entendre l'estructura tipològica dels principals elements de construcció: fonamentació, estructura, façanes i cobertes.· Conèixer les característiques materials i tècniques bàsiques dels principals tipus d' elements de construcció.· Avaluar de manera crítica les característiques anteriors per a orientar i justificar la presa de decisions projectuals.· Ser capaç de desenvolupar les solucions dels punts singulars dels tipus constructius característics de la construcció habitual d'edificis de vivendes







22h

32h

0h

12h

84h

14.67%

21.33%

0.00%

8.00%

56.00%





SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves resposta llarga 64% 64%-Treballs i exercicis individuals 18% 18%-Treballs i exercicis en grup 18% 18%


Continguts

ELS ELEMENTS ESTRUCTURALS

L'ENVOLVENT EXTERIOR



· Fonamentacions, sòls i edificis · Estructures de murs. El tipus, el material i l'estabilitat. El bloc i la seva posada en obra · Estructures porticades. El tipus, el material i l'estabilitat. Anàlisi d'un edifici existent. El formigó i la seva posada en obra. · El forjat. Tipus, criteris, predimensionats i sistemes de representació. Pràctica de disseny i detalls constructius

LA FAÇANA La façana convencional d'obra de fàbrica. Anàlisi crític de les seves limitacions La façana homogènia contemporània. Materials La façana ventilada. Tipus, disseny, materials i organització de les obertures. Pràctica de disseny i detalls constructius La finestra a la façana ventilada. La protecció solar a la finestra. Tipus i materials. Pràctica de disseny i detalls constructius. La façana lleugera. El tipus, el material. La protecció tèrmica i estanca. Anàlisi d'un edifici existent. La façana de grans panells. Lleugers i pesats. Materials i característiques generals.

LA COBERTA La coberta. Tipus, disseny, materials i recursos d'estanqueïtat La coberta inclinada. Materials i disseny general. Geometria de la conducció d'aigües. La coberta plana. Tipus de secció: ventilada, invertida i "convencional". Pràctica de disseny geomètric i detalls constructius d'una coberta invertida. La coberta de xapa metàl·lica. Tipus, materials i solucions generals d'estanqueïtat.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Araujo, Ramón. La arquitectura como técnica. Madrid: A.T.C. Ediciones, 2007. ISBN 9788492051700.

Beinhauer, Peter. Atlas de detalles constructivos: con más de 400 ejemplos. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220579.

Ching, Frank; Adams, Cassandra. Guía de construcción ilustrada. 3ª ed. México: Limusa, 2004. ISBN 9681862929.

Deplazes, Andrea. Constructing architecture: materials, processes, structures : a handbook. 2nd ext. Birkhäuser: Basel, 2008. ISBN 3764371897.

Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 1: Les tècniques. 3ª ed. rev. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532927.

Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 2: Els elements. 3ª. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532943.


210081 - EST I - Estructures I



Altres: ALICIA HUGUET GONZÁLEZ - FRANCISCO LOPEZ ALMANSA - FRANCISCO NAVES VIÑAS - ANGEL SEBASTIAN OBIOL SANCHEZ - AMALIO JAIME RIVAS ZARAGUETA - LUCRECIA JANNETH CALDERÓN VALDIVIEZO

Responsable: AGUSTIN OBIOL SANCHEZ


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials2. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles

ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Máx 90) 2,5P-Classes pràctiques Gran (Máx 90) 3



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Matemàtiques I, Matemàtiques II y Física I.




· L'assignatura Estructures I constitueix la introducció al camp del disseny i anàlisi estructural; d'una banda, desenvolupant els principis bàsics de l'anàlisi estàtica ja plantejats a l'assignatura de Física del primer curs i, d'una altra, formulant les primeres aproximacions al coneixement de les tipologies estructurals i al predimensionat d'entramats elementals.

·Des del punt de vista metodològic, es tracta d'aconseguir que l'estudiant percebi que el necessari rigor científic en la introducció de les eines bàsiques de la Teoria d' Estructures no tan sols no es contraposa, sinó que de fet es complementa amb l'aproximació més sintètica al projecte estructural, com a part essencial de l'arquitectònic més general.

·Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.







30h

35h

0h

12h

98h

17.14%

20.00%

0.00%

6.86%

56.00%





SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final- Prova de respostes llargues 90% 100%-Treballs i exercicis en grup 10%


Continguts

L'ESTRUCTURA COM A CONJUNT. ANÀLISI D'ESFORÇOS I DEFORMACIONS

LES COMPONENTS ESTRUCTURALS. RELACIONS ENTRE ESFORÇOS I TENSIONS



Tema 1. Tipologies estructurals.La tipologia com a resposta al tipus d'esforç: l'axial i el flexor. Els comportaments bidimensionals i tridimensionals. Les components de les estructures elementals: pilars, murs, bigues, forjats, lloses, encavallades, etc. Llurs variants tipològiques: jàsseres planes i de cantell; biguetes autoportants i semirresistents; lloses massisses, alleugerides internament, forjats reticulars, alveolars, prelloses, altres variants de plaques prefabricades, etc. La cimentació; diverses tipologies de cimentacions superficials, semiprofundes i profundes.

Tema 2. Pòrtics isostàtics.Tipus de suports. Diagrama del sòlid lliure. Càlcul de reaccions. Diagrames de flexors, axials i tallants. Equació del'elàstica: mètodes de doble integració i dels Teoremes de Mohr. Aplicació a la resolució de problemes elementals.

Tema 3. Pòrtics hiperestàtics.Raó de ser de les estructures hiperestàtiques. Mètodes de rigidesa i de flexibilitat. Predimensionat de pòrtics elementals. Introducció al càlcul d'estructures per ordinador: el programa Wineva. Aplicació a la interpretació del comportament estructural.

Tema 1. Conceptes bàsics.Tensions i deformacions. Concepte i tipus de tensió. Diagrames tensió-deformació. Mòdul d'elasticitat. Materials i elements constructius habituals per a cada tipus d'esforç i tensió: compressió-tracció, flexió, tallant i torsió.

Tema 2. Esforç axial i moment torsiu.Concepte i tipus d'esforços axials. Determinació de tensions i deformacions. Efecte Poisson. Esforços axials en entramats hiperestàtics; esforços tèrmics i de muntatge. Concepte i casos reals de l'esforç de torsió. Tipus de torsió. Distribució de tensions i deformacions. Esforços torsius en entramats hiperestàtics.

Tema 3. Moment flexor i esforç tallant.Esforç tallant pur; determinació de tensions tangencials. Flexió pura i simple; concepte de línia neutra; determinació de tensions i deformacions normals, i de tensions tangencials rasants. La resposta de diverses tipologies de secció enfront l'esforç de flexió. Flexió, compressió i tracció compostes; posició de la fibra neutra; nucli central: propietats i aplicacions. Flexió composta esbiaixada.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Timoshenko, Stephen. Resistencia de Materiales. 15ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. ISBN 8423963152.

Nash, William A. Resistencia de materiales. México D.F: McGraw-Hill, 1991. ISBN 9684229224.


210401 - H I - Història I



Altres: JUAN JOSE LAHUERTA ALSINA - ENRIQUE GRANELL TRIAS - CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ - JULIO FIDEL GARNICA GONZALEZ-BARCENA

Responsable: JOSE MARIA ROVIRA GIMENO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual2. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció

3. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

4. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura

5. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics6. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades

7. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte

8. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la teoria.




Iniciar als estudiants en l'estudi i anàlisi de l'arquitectura desde la història. Donada la extensió temporal del programa, elsdiferents periodes hi seran representats per les seves obres fonamentals. Aquestes constituiexen la veritable línea de trasmissió de la història de l'arquitectura ja que no hem d'oblidar mai que l'arquitectura s'ha fet i es farà sempre en bona mida amb arquitectura i que les arquitectures de la història han sigut el punt de partida de les arquitectures de tots els temps. Fins i tot no podriem compendre a mestres moderns com Le Corbusier, Mies van der Rohe o Alvar Aalto sense relacionar la seva obra amb lectures personals de les arquitectures històriques. Vers une architecture, el més conegut llibre de Le Corbusier, i de l'arquitectura del segle XX, publicat per primera vegada el 1923, és en bona mida un llibre d'Història de l'Arquitectura.







42h

12h

0h

12h

84h

28.00%

8.00%

0.00%

8.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 4P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 1

NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84





Continguts

1. El món antic. Arquitectura egípcia. Arquitectures grega i romana. Arquitectura tardo-antiga i paleocristiana. Arquitectura bizantina.

2. L'alta Edat Mitjana. Arquitectura carolíngia. Arquitectura romànica. Arquitectura i ciutat islàmica.

3. La baixa Edat Mitjana. La ciutat medieval. Arquitectura gòtica.

4. El segle XV. Perspectiva i antiguitat a la Florència de Brunelleschi i Alberti. La ciutat ideal i els centres menors.

5. El segle XVI. La nova antiguitat a Roma: Bramante i Rafael. Manierismes, de Miquel Angel a Giulio Romano. Andrea Palladio.

6. Barroc. Roma barroca: Bernini i Borromini. El Barroc internacional.

7. Neoclassicisme i Il·lustració. El neopalladianisme anglés i Piranesi. Etienne Louis Boullée i Clade Nicolàs Ledoux. John Soane. Durand i Schinkel.

8. Acadèmia, medievalisme i nous materials, el primer segle XIX.












SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta llarga 65% 100%-Treballs i exercicis individuals 35%


Bibliografia

Bàsica:

Choisy, Auguste. Historia de la arquitectura. 8a ed. Buenos Aires: Victor Leru, 1978-. ISBN 8482050338.

Norberg-Schulz. Arquitectura occidental: la arquitectura como historia de formas significativas. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili,1999. ISBN 8425218055.

Patetta, Luciano. Historia de la arquitectura: antología crítica. Madrid: Celeste Ediciones, 1997. ISBN 84-8211-084-5.

Pevsner, Nikolaus. Esquema de la arquitectura europea. 5ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1988.

Trachtenberg, Marvin. Arquitectura: de la prehistoria a la postmodernidad la tradición occidental. Madrid: Akal, 1990. ISBN 84-7600-628-4.


210201 - PRJ I - Projectes I



Altres: M - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - ROGER SUCH SANMARTÍN - YOLANDA ORTEGA SANZ - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO

T - HUMBERTO COSTAS TORDERA - JOAQUIM GIRBAU ROURA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - FELIX LLOBET DALMASES - JAVIER SAN JOSE MARQUES - XAVIER ROS MAJO

Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRA

T- JORGE ROMEU COSTA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


7,5 Idiomes docència: Català


Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)

8. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica

9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

10. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.




· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.

· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.

· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.

· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.

· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.

utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25






SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%


Continguts

Bibliografia

PROJECTES I

Dedicació total: 187h 30m Grup gran/Teoria:





12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%



- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.

Descripció:


210202 - PRJ II - Projectes II



Altres: M - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - ROGER SUCH SANMARTÍN - YOLANDA ORTEGA SANZ - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO

T - HUMBERTO COSTAS TORDERA - JOAQUIM GIRBAU ROURA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - FELIX LLOBET DALMASES - JAVIER SAN JOSE MARQUES - XAVIER ROS MAJO

Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRA

T- JORGE ROMEU COSTA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)




1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Projectes I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.

· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.

· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.

· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.

· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.

comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25






SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%


Continguts

Bibliografia

PROJECTES II






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%



- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.- Es prioritza la concepció i realització de projectes que impliquin l'anàlisi i la síntesi de les relacions entre construir i habitar en àmbits públics i privats, amb èmfasi en la recerca del tipus edificatori i la forma arquitectònica més adient en cada circumstància.- Es desenvolupa així l'aptitud per a sel·leccionar el tipus edificatori més apropiat en cada cas.

Descripció:


210601 - RA I - Representació Arquitectònica I



Altres: ANTONIO PEREZ RODRIGUEZ - MODESTO MASIDES SERRACANT - MONTSERRAT RIBAS BARBA

Responsable: JOSE GARCIA NAVAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny8. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)10. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)


12. Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge

13. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)




Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.




S'aprèn:a)Les tècniques artístiques tradicionals: llapis, carbó, aquarel·la, gouache.b)L'experiència integral d'analitzar arquitectura mitjançant aquestes eines.c)Les estratègies organitzatives i compositives de les avantguardes.d)Descriure l'entorn físic urbà o paisatgístic en general.L'objectiu de l'assignatura és dotar l'estudiantat de la formació i recursos gràfics suficients que els permetin establir un discurs gràfic coherent amb el desenvolupament del procés de projectar, amb la intenció d'aconseguir que la relació entre el discurs arquitectònic i la representació gràfica sigui fluida. Es tracta de proporcionar una formació adient per a la representació d'espais arquitectònics i en la formació d'una mentalitat moderna compositiva/construtiva tot incidint en el tractament de la llum, la correcta proporció dels elements, la captació de l'espai, la representació de materials i textures, emprant tots els coneixements que s'han rebut en les assignatures prèvies a aquest curs i ampliada a una formació artística que examina els processos organitzatius, compositius, estructurals que foren aportats per les experiències plàstiques de l'inici del segle xx.

Generals:

17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades


20. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla



ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Seminaris/tallers Mitjà (Màx 60) 3






SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Treballs i exercicis en grup 100% 100%


Continguts

EXERCICI 1: COMPOSICIÓ I COLOR

EXERCICI 2: ANÀLISI D'UNA OBRA EXEMPLAR DE L'ARQUITECTURA MODERNA

EXERCICI 3: ANÀLISI DEL PAISATGE VERNACLE






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%





Introducció al tractament del color i de la composició. L'exercici s'estableix en el context de les avantguardes artístiques del segle XX. La base la constitueix l'examen pràctic de les formes compositives /organitzatives del Moviment Modern.

L'objectiu d'aquest exercici és aconseguir la capacitat gràfica que permeti la interpretació, estructura, construcció,composició i altres categories a interpretar del model exposatc. L'anàlisi de l'obra tindrà com a recurs inicial l'exàmen d'aquesta a través de dibuixos de tempteig per aproximar-se a temes de proporcions, mesures, escales,construcció, etc. que finalment seran deduïts amb exactitud.

Representació del paisatge a través del reconeixement/anàlisi de les seves condicions estructurals, de textura, materials. L'estudi gràfic s'extendrà a escales diferents: la representació atenta/minuciosa d'espècies vegetals serà compatible amb interpretacions abstractes i generals que afecten a tot tipus de materials integrants del paisatge.L'experiència es desplaçarà des de dibuixos aproximatius de tempteig fins a la realització d'exercicis moltatents a la naturalesa peculiar dels materials.Tot això considerat a través de l'estudi de la tradició del dibuix/pintura del paisatge.

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

L'obra gràfica i escrita dels principals artífexs de l'Arquitectura Moderna: Le Courbusier, Mies Van der Rohe, Alvar Aalto, Wright, Sert,..L'obra i els textos bàsics i autoreferencials dels artistes plàstics dels segle XX: Malevich, Klee, Moholi-Nagy, Kandinsky,...

Altres recursos:

Bàsica:

Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Paris: Centre Georges Pompidou, 1984. ISBN 2-85850-262-5.

Le Corbusier: oeuvre complète. 16ème ed. Zurich: Éditions d'Architecture, 2006-. ISBN 9783764355036.

Wilton, Andrew; Lyles, Anne. The Greater age of British watercolours 1750-1880. Munch: Prestel: London: Royal Academy of Arts, 1993. ISBN 3-7913-1254-5.


210602 - RA II - Representació Arquitectònica II



Altres: MARGARITA DELGADO YANES - MARGARITA GALCERAN VILA - M. ISABEL RUIZ CASTRILLO

Responsable: MANUEL JOSE LUQUE GONZALEZ


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


5 Idiomes docència: Castellà


Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.




· Interpretar el procés de representació arquitectònica mitjantçant l'anàlisi d'una arquitectura construïda, però no visitable, per tal d'assolir la seva comprensió i, des d'aquesta comprensió, representar-la. El vehicle per això és el medi gràfic, utilitzant simultàniament procediments manuals i informàtics.

· L'assignatura proposa, per una banda, aplicar els procediments manuals, que l'estudiantat ja coneix, en el procés de comprensió, i per l'altra aprofundir en l'adequació de l'ús d'un sistema de CAD en el procés de representació arquitectònica

Continguts

REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Classes pràctiques Petit (Màx 60) 3




- La representació del projecte.- Dibuix assistit per ordinador (CAD 2D i 3D).- Projeccions cilíndriques: 2D - Plantes, seccions, alçats.- Projeccions cilíndriques: 3D - Axonometries.- Projeccions còniques: Exploració visual interior i exterior.- Aplicació de la tecnologia digital a la representació arquitectònica.- Presentació d'espais i formes arquitectòniques.- Utilització dels recursos expressius del sistema per a la representació intencionada del treball.

Descripció:




SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Proves de resposta llarga 80% 100% -Treballs i exercicis en grup 20%


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Gombrich, Ernst H. Arte e ilusión: estudio sobre la psicología de la representación pictórica. 2ª ed. Madrid: Debate, 2002. ISBN 8483069598.

Kolarevic, Branko. Architectural modeling and rendering with AutoCAD R13 and R14. New York: John Wiley & Sons, Inc, 1998. ISBN 0471194182.

Steegmann, Enrique; Acebillo, José. Las medidas en arquitectura. 2ª ed. rev. y act. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222375.

Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998.ISBN 8445500805.

Galcerán Vila, Margarita; Luque González, Manuel; Ruiz Castrillo, Mª Isabel. Representación arquitectónica: elaboración de planos: AutoCAD 2012 [en línia]. Madrid: Delta Publicaciones, cop. 2013 [Consulta: 13/11/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1420346>. ISBN 978-84-15581-27-7.

Kirkpatrick, Beberly L.; Kirkpatrick, James M.. AutoCAD 2000 para la arquitectura [en línia]. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2000 [Consulta: 13/11/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1189594>. ISBN 8441510962.


210301 - URB I - Urbanística I



Altres: M- MARIA RUBERT DE VENTOS - ALEJANDRO GIMENEZ IMIRIZALDU - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS - MARTA BAYONA MAS - ÁLVARO CLÚA UCEDA

T- ANTONIO MORO DOMINGO - MIGUEL VIDAL PLA

Responsable: M- JOSEP PARCERISA BUNDO

T- JULIAN GALINDO GONZALEZ


Curs:

Crèdits ECTS:

740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori

2013




Titulació:

Professorat




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)

8. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans

9. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)


11. Capacitat per a aplicar normes i ordenances urbanístiques




Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.




· Explicacions inherents al temari teòric. Valoracions inicials en funció de les situacions que es presenten en els exercicis.· Enfrontar l'alumne a la responsabilitat individual (a la reflexió crítica mitjançant la dialèctica) amb els exercicis· Interrelació entre lliçons, exercicis de seminari i desplegament aplicat de la iniciativa individual i cooperativa· Enfocament obert de la resolució gràfica dels exercicis a l'efecte d'aconseguir l'aplicació crítica i explorativa dels seus coneixements· Anàlisi crític iteratiu al llarg dels tallers sobre els resultats de cada estudiant enfrontat a la concepció i la representació· Introduir a l'alumne a diverses tècniques: croquis, esquema, representació literal i crítica en planta, secció i alçat, fotografia, pel·lícula, etc.· Introduir a l'alumne a diverses tècniques i fer-ne el seguiment tutoritzat al seu treball · Utilitzar dites aplicacions a propòsit dels seus exercicis aplicats· Introducció a la complexitat ortogràfica i la seva implicació a la geometria de la ciutat· Inici del raonament narratiu en la definició dels projectes de caire urbanístic· Bases i abast del projecte com a obra civil

Generals:

15. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda16. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

19. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana

20. Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala

21. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4 ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70





· Impacte de la normativa i ordenances a la construcció de l'espai urbà quotidià· Introducció als tipus arquitectònics en la seva dimensió morfològica· Introducció del temps en l'enteniment dels escenaris urbans

SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació FinalProves de resposta llarga 10% 10-40%Presentacions orals 10% Treballs i exercicis individuals 30% 45-60%Treballs i exercicis en grup 30% 0-45%Avaluació de projectes 20-25%


Continguts

URBANÍSTICA I






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%



La primera assignatura d'urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis els quals proposen diferents aproximacions a laforma urbana, reflexes de dinàmiques i conflictes d'abast social i cultural molt amplis. El curs ajuda a entendre que la ciutat sobre la qual es fan propostes no és mai un full en blanc.

Programa1. Els carrers. Tipus i funcions bàsiques: circulació i accés. El carrer com estratègia de connexió. Malles: distincions entre teixits, regles i excepcions. 2. Els espais públics. Places, parcs i jardins. El centre dels barris. La renovació de l'espai públic.3. La divisió del sòl. Mançanes i parcel·les.4. Les cases urbanes. Tipus i evolució.5. Edificis i equipaments urbans.6. La figura de la ciutat. Geografia i història.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Sola-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 978-84-96842-23-6.

Parcerisa Bundó, Josep; Rubert de Ventós, Maria. La ciudad no es una hoja en blanco: hechos del urbanismo. Santiago de Chile: Ediciones ARQ, 2000. ISBN 956-14-0614-4.

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 84-252-1181-6.

Parcerisa, Josep; Rubert de Ventós, Maria. Materials d'urbanisme [en línia]. Barcelona: Departament d'Urbanisme. ETSAB. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR031XXX>. ISBN 84-7653-718-2.


210302 - URB II - Urbanística II



Altres: M - MARTA BAYONA MAS - JORGE BELLMUNT CHIVA - ALEJANDRO GIMENEZ IMIRIZALDU - JORDI SARDA FERRAN - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS

T - MANUEL FRANCO MESAS - ZAIDA MUXI MARTINEZ

Responsable: M- MARIA RUBERT DE VENTOS

T- MIGUEL COROMINAS AYALA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat










Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Urbanística I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculintotes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Entendre les formes urbanes dins el context social,demogràfic, econòmic, l'ocupació del territori i les implicacions sobre la mobilitat i el transport· Reconèixer la ciutat, l'estructura, les parts i els teixits urbans· Utilització de diverses fonts d'informació: fotoplans, GoogleEarth, plànols, dades socioeconòmiques, guies ...· El dibuix de la ciutat com representació i síntesi de la forma urbana· El dibuix dels carrers, les cases i els espais urbans· Exercicis basats en l'exploració d'un ampli ventall de tècniques de representació (croquis, esquemes, plantes i seccions acotades, fotomuntatges, fotografia, video, etc.)· Presentació de plantes, alçats, seccions, perspectives en diferents suports i tècniques cartogràfiques

Generals:









ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4






· Reconeixement del relleu, la topografia i la hidrologia del lloc de la ciutat· Anàlisi de projectes de nova implantació i/o d'intervenció a la ciutat construïda· Anàlisi i projecte de traçat o de forma, si s'escau, d'elements molt elementals com carrers, places o espais públics· Anàlisi i representació dels processos d'urbanització-parcel·lació-edificació· Introducció a les bases conceptuals lligades als diferents tipus de ciutat· Explicacions inherents al temari teòric i discussió de les diferents formes de creixement






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%





SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta curta 0-10% 0-10%-Proves de resposta llarga 0-20% 0-40%-Presentacions orals 0-10% -Treballs i exercicis individuals 30-45% 30-60%-Treballs i exercicis en grup 30-45% 0-30%-Avaluació de projectes 0-10%


Continguts

URBANÍSTICA II


L'objectiu del curs és el coneixement de la ciutat que es recolza en, l'estudi del seu emplaçament, l'anàlisi de l'estructura i de les seves parts, i l'estudi de l'evolució en el temps de la seva construcció.Les formes de creixement urbà introdueixen a l'anàlisi de la ciutat a partir de reconèixer les relacions entre la morfologia de l'ocupació del sòl, la infraestructura de la urbanització i la tipologia dels edificis.

Programa1. Introducció. La ciutat. 2. El creixement urbà. Parcel·lació/Edificació/Urbanització3. La ciutat antiga4. El creixement suburbà5. La ciutat jardí6. Els eixamples 7. L'habitatge massiu8. La urbanització marginal9. Propostes per la nova ciutat del s. XX10. La urbanització o ciutat discontínua

Exercicis1. El dibuix de la ciutat 2. El reconeixement de les formes de creixement 3. La intervenció a la ciutat construïda

Descripció:

Activitats vinculades:Quadern personalRealització d'un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/ comentari de les lliçons i de les lectures.




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes a la Revolución Industrial.. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN8425211816.

Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.

Solà-Morales, Manuel de. Las formas del crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 8483011972.

Busquets, Joan. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. 2ª ed. Madrid: Mapfre, 1994. ISBN 8471005360.

"Territorio y ciudad en la Cataluña de los sesenta". 1958-75: desde Barcelona arquitecturas y ciudad. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Àrea de Cultura, Formació i Publicacions, 2002. p. 54- 85.

Solà-Morales, Manuel de. Diez lecciones sobre Barcelona: los episodios urbanísticos que han hecho la ciudad moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842243.

Aymonino, Carlo. Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Barcelona: Gustavo Gili, 1972. ISBN 8425204895.

Benevolo, Leonardo. Storia della città. 2ª ed. Bari: Laterza, 2006.

Calabi, Donatella. Storia della città: l'età moderna. Venezia: Marsilio, 2001. ISBN 8831778382.

Calabi, Donatella. Storia della città: l'età contemporanea. Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 8831786660.

Historia del urbanismo en España III. Vol. 3: Siglos XIX y XX. Madrid: Cátedra, 1999. ISBN 8437617081.

Atlas urbanística de Lisboa. Lisboa: Argumentum, 2006. ISBN 9789728479466.

Mumford , Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178.

Corboz, A.. "El territorio como palimpsesto". Martin, A.. Lo urbano, en 20 autores contemporáneos. Barcelona: Ediciones UPC, 2004. p. 13-24.


210092 - CIS II - Condicionament i Serveis II



La finalitat d'aquest curs quadrimestral és impartir els coneixements bàsics sobre les instal·lacions de Climatització i les deServeis, per a què l'alumne les inclogui correctament en el projecte arquitectònic de manera que, a pesar de l'escàs

Altres: GERMAN ALVIRA SUBIAS - EVA CRESPO SANCHEZ - FELIX PARDO MARIN - SANTIAGO VELASCO CERDAN - PERE SANTAMARIA GARCIA

Responsable: JUAN LUIS FUMADO ALSINA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Capacitat per a conservar instal·lacions



Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Classes pràctiques Mitjà (Màx. 50) 1L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1

Activitats No Presencials Hores semestre-Treball autònom 84


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Condicionament i Serveis I.




temps disponible, sàpiga seleccionar el sistema adequat per a cada cas i assumeixi les necessàries previsions de reserva d'espais, condicions de traçat, servitud de pas, aparença, exigències d'explotació, etc., al temps que se li proporcionen elsmitjans per a resoldre plenament el disseny, càlcul i desenvolupament dels esquemes de cadascuna d'aquestes instal·lacions.






32h

11h

11h

12h

84h

21.33%

7.33%

7.33%

8.00%

56.00%





Continguts

-TEORIA





a) Introducció general a les instal·lacions

b) Condicionament climàtic

-VentilacióÀmbit d'aplicació segons HS-3Amb aspiració mecànica i admissió per obertures en depressió. Explicació crítica + alternatives.

-Calefacció vivendesÀmbit d'aplicació segons RITE (=HE-2)Possibles sistemes: Introducció als conceptes tot aire+mixtes (aigua-aire i refrigerant-aire) (exigeix saber com funciona la bomba de calor, les bombes circulatòries, les calderes, etc. que han d'haver estudiat prèviament)Concreció als sistemes tot aigua (+ventilació segons HS-3): Monotubular, Bitubular, Terra RadiantExplicació crítica. Avantatges e inconvenients. Desenvolupament complert per a la seva instal·lació a nivell de projecte executiu d'un sistema Monotubular.-RefrigeracióÀmbit d'aplicació segons RITE (=HE-2)Concreció a sistemes només refrigerant (+ventilació segons HS-3)Breu descripció dels sistemes partits, multisplit i VRVExplicació crítica. Avantatges e inconvenients

Desenvolupament complert per a la seva instal·lació a nivell de projecte bàsic + elecció de model i marca per a instal·lació en vivendes d'unitats exteriors en coberta amb dos unitats interiors (1 a l'estar + 1 al dormitori principal)

c) Instal·lacions de Serveis

-Subministrament d'aiguaÀmbit d'aplicació segons HS-4Freda/Calenta + Solar convencionalParàmetres de l'aiguaDisseny de la instal·lació i els seus componentsL'aigua calenta sanitàriaCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat

-Evacuació = SanejamentÀmbit d'aplicació segons HS-5Evacuació d'aigües pluvials i fecals (possibles reutilitzacions)Elements de les instal·lacions de sanejamentCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat

-Subministrament de Combustibles: GasEls combustibles. Conceptes generalsInstal·lació d'aparells de gasXarxes interiors de subministrament de gasCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat d'instal·lacions de GN i GLP

-Subministrament d'electricitat + parallamps + presa de terraL'electricitat. Conceptes generals

Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final

Proves de resposta llarga 50% 50%Treballs i exercicis en grup 50% Avaluació de projectes 50%


-PRÀCTICA

-COORDINACIÓ AMB L'ASSIGNATURA DE PROJECTES



Elements de les instal·lacions de subministrament elèctric i presa de terraElements de les instal·lacions de parallampsCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat de xarxes i components elèctrics, parallamps i presa de terra

Tipologies de nuclis i patis per al traçat de les instal·lacionsPrevenció d'incendis segons SI-4Recollida de residus segons HS-2Telecomunicacions i porter electrònicAparcament: Ventilació. Protecció d'incendis. Detecció CO i incendisInstal·lacions de transport interior: ascensors

Imprescindible desenvolupar el projecte d'instal·lacions sobre un edifici plurifamiliar que permeti ubicar els sistemes, situar els recintes per a comptadors i equips, distribuir els traçats de conduccions i disposar els elements terminals de manera integrada.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

-Apunts de l'assignatura disponibles a la intranet-NTE Normes Tecnològiques de l'Edificació

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Briz, Juan; Fumadó, Joan Lluís. Les instal·lacions en el projecte executiu: instal·lacions d'electricitat. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-96185-08-7.

Docampo, Pablo; García, Walther. Guía práctica de energía solar. A Coruña: Colexio de Arquitectos de Galicia. Comisión de Asesoramiento Tecnolóxico, 2006. ISBN 8485665732.

Fumadó, Joan Lluís. Las instalaciones de servicios en los edificios. A Coruña: Colegio de Arquitectos de Galicia. Comisión de Asesoramiento Tecnológico, 2004. ISBN 84-85665-62-7.

Fumadó Joan Lluís; Paricio, Ignacio. El Tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Soriano, Albert. Evacuación de aguas residuales en edificios. Barcelona: Marcombo, 2007. ISBN 9788426714541.

Wellpott, Edwin. Las Instalaciones en los Edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425221156.

Codi d'Accessibilitat de Catalunya. 2ª ed. Barcelona: Associació-Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1999. ISBN 8488167598.

Código técnico de la edificación: Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación: Real decreto 314/2006, de17 de marzo, por el que aprueba el Código técnico de la edificación: Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que seaprueba el documento básico DB-HR Protección frente al ruido y se modifica el CTE. 3ª ed. Madrid: Tecnos, 2009. ISBN 9788430948963.

Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009 [Consulta: 01/07/2011]. Disponible a: <http://www.gencat.cat/diari/5357/09092022.htm>.

Manual de instalaciones receptoras. Barcelona: Gas Natural, 1996.

Real decreto 401/2003, de 4 de abril por el que se aprueba el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicaciones en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones [CD-ROM]. Barcelona: Revista Electra, 2003.

Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios, RITE : Real Decreto 1027/2007 de 20 de julio: incluye instrucciones técnicas complementarias. 6a ed. rev. y act. Madrid: Paraninfo, 2010. ISBN 9788428332323.

Reglamento electrotécnico para baja tensión e instrucciones técnicas complementarias (2002). 2ª ed. Madrid: International Thomson; Paraninfo, 2004. ISBN 84-283-2887-0.

Reglamento técnico de distribución y utilitzación de combustibles gaseosos: R.D. 919/2006 de 28 de julio ITC 01 a 11. Barcelona: Cano Pina; CEYSA, 2006. ISBN 8486108810.


210072 - CONST II - Construcció II



Altres: JESUS ANGEL ARRIBAS AMO - RAFAEL LOPEZ OLIVARES - ORIOL PONS VALLADARES

Responsable: JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)4. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)5. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

6. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada7. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció8. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats



Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Classes pràctiques Mitjà (Màx. 50) 1L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció I.




Després d'haver cursat aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de tenir en compte la construcció del gros de l'obra, (és a dir, l'estructura, els fonaments i els sistemes de contenció), en el projecte d'arquitectura. La construcció no és un afegit quan ja està tot decidit, perquè la consideració dels aspectes constructius durant el projecte el fan realitzable i sostenible i el gros de l'obra determina la construcció de l'edifici i la forma arquitectònica.






32h

11h

11h

12h

84h

21.33%

7.33%

7.33%

8.00%

56.00%






Proves de resposta llarga 70,00% 70,00%Treballs i exercicis individuals 15,00% 15,00%Treballs i exercicis en grup 15,00% 15,00%


Continguts

INTRODUCCIÓ

PRIMERA PART

SEGONA PART




1. El gros de l'obra en el plantejament del projecte d'arquitectura.

2. El sòl com a material de fonamentació. Tipus, característiques, classificació.3. Obtenció de valors del sòl.4. L'estudi geotècnic5. L'empenta del sòl. Principis. Tipus. Variables influents. Valors orientatius.6. Murs de contenció que s'autosuporten: per gravetat i resistents a la flexió.7. Murs pantalla o suportats. Tipus, excavació, apuntalament, recolzament de forjats.8. Criteris de projecte de fonaments9. Mecànica del sòl: càrrega d'enfonsament i assentament de fonaments superficials.10. Fonaments superficials. Sabates aïllades, associades, corregudes, bigues i lloses.11. Pous. Característiques. Comprovacions. Detalls.12. Pilons i micropilons. Tipus. Procés de projecte. Comprovacions. Detalls.

13. Forjats. Antecedents. Requeriments. Tipologia. Especificació. Plànol. Detalls.14. Murs de fàbrica de maó.15. Murs de fàbrica de bloc.16. Murs de formigó armat abocat en obra.17. Murs de formigó armat prefabricats.18. Estructures de barres de formigó armat.19. Estructures de barres d'acer.

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

"DB-HS: Salubridad". Código Técnico de la Edificación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/web/recursos/documentos/dbhs/>.

"DB-SE: Seguridad estructural". Código Técnico de la Edificación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/web/recursos/documentos/dbse/>.

Acondicionamiento del terreno. Cimentaciones: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Fomento, 2000. ISBN 8474338107.

Estructuras: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, 1996. ISBN 8474335965.

Mañà i Reixach, Fructuós. El gros de l'obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228441~S1*cat>. ISBN 84-8301-370-3.

Addis, Bill. Building: 3000 years of design, engineering and construction. London: Phaidon, 2007. ISBN 9780714841465.

Orton, Andrew. The way we build now: form, scale and technique. London [etc.]: E & FN Spon, 1991. ISBN 0419157808.

Pfammatter, Ulrich. Building the future: building technology and cultural history from the Industrial Revolution until today. Munich [etc.]: Prestel, 2008. ISBN 9783791339269.

Calavera Ruiz, José. Muros de contención y muros de sótano. 3ª ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones,2001. ISBN 84-88764-10-3.

Rodríguez Liñán, Carmen. Pantallas para excavaciones profundas. Sevilla: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla, 1995. ISBN 84-88988-03-6.

Rodríguez Ortiz, José Mª; Serra Gesta, Jesús; Oteo Mazo, Carlos. Curso aplicado de cimentaciones. 7ª ed. corr. Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 1996. ISBN 84-85572-37-8.

González Caballero, Matilde. El terreno [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228445~S1*cat>. ISBN 84-8301-530-7.

Mañà i Reixach, Fructuós. Cimentaciones superficiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978.

Regalado Tesoro, Florentino. Los forjados de los edificios: pasado, presente y futuro. Alicante: CYPE, 1999. ISBN 8493069620.

Pfeifer, Günter[et al.]. Masonry construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2001. ISBN 3764365439.

Llorens Duran, Josep Ignasi; Soldevila Barbosa, Alfons. Construcció amb bloc de formigó [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228388~S1*cat>. ISBN 84-8301-426-2.

Cassinello Pérez, Fernando. Construcción: hormigonería. 2ª ed. Madrid; Alarcón: Instituto Juan de Herrera; Rueda, 1996. ISBN 84-920297-4-9.

Recomendaciones para el proyecto, ejecución y montaje de elementos prefabricados. Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 2004. ISBN 84-380-0273-0.

"Instrucción de Hormigón Estructural: EHE-08". Real Decreto 1247/2008 de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08) [en línia]. Madrid: Publicaciones del Ministerio de Fomento, 2009. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-14167>.

Kind-Barkauskas, Friedbert (et al.). Concrete construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2001. ISBN 3764367245.

Schulitz,Helmut C.; Sobek, Werner; Habermann, Karl J.. Steel construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail,2000. ISBN 37643619816.




Apunts de l'assignatura disponibles a la intranetAltres recursos:


210082 - EST II - Estructures II



Altres: JORGE BLASCO MIGUEL - JOSEFA M. GOMEZ BERNABE - LAURA VALVERDE ARAGON - LUCRECIA JANNETH CALDERÓN VALDIVIEZO - ALBERT ALBAREDA VALLS - JAIME ALENTORN FERRER - FRANCESC XAVIER ALDABO FERNANDEZ - JAUME ALENTORN PUIGCERVER

Responsable: JORDI MARISTANY CARRERAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)9. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

10. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil

11. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada12. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia



1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Estructures I.




L'assignatura ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES II és la part troncal de l'àrea de la teoria de les estructures corresponent al tercer curs dels Estudis de Grau d'Arquitectura Superior.L'objectiu és que l'alumne entengui i aprengui els conceptes bàsics generals pel disseny global d'estructures d'edificació, el plantejament i idoneïtat de la tipologia estructural i material utilitzat i que resti en condicions d'afrontar satisfactòriament el projecte arquitectònic de la tipologia estructural de barres i sostres unidireccionals de formigó armat, des de l'encaix dels seus elements i el seu predimensionament, fins a la determinació, a un nivell bàsic, dels esforços que els sol·liciten i els seus armats. Tanmateix, el curs pretén assentar els conceptes fonamentals per aprofundir i ampliar posteriorment en matèries més específiques o complexes a través d'assignatures optatives i programes oficials de postgrau que s'imparteix des del mateix departament. L'exposició teòrica dels temes que configuren el curs es complementa amb el plantejament i resolució d'exercicis propis del disseny d'estructures d'edificació.

tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles







22h

32h

0h

12h

84h

14.67%

21.33%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3







Proves de resposta curta 3% Proves de resposta llarga 100%Treballs i exercicis en grup 12%Avaluació de projectes 85%


Continguts

-Temari de l'assignatura


El curs es desenvolupa segons un fil conductor, el projecte de l'estructura de barres de formigó armat, d'un edifici d'habitatges que l'alumne realitza des de l'encaix de la mateixa fins al càlcul i armat dels seus elements més significatius.S'inicia amb l'exposició de les tipologies estructurals més comunes i els materials adequats, fent referència als més utilitzats, l'acer, la ceràmica, la fusta, el terreny i, en major profunditat, com a tema de curs, el formigó.Seguidament es defineixen i classifiquen les accions sobre l'estructura, es planteja l'estat de càrregues, el predimensionament d'esforços i seccions, l'anàlisi d'estructures hiperestàtiques i el càlcul d'esforços mitjançant ordinador.Després es presenten amb detall els criteris pel dimensionament de forjats unidireccionals, jàsseres i pilars constituïts per a aquest material.L'exposició comença amb l'estudi dels sostres unidireccionals semi prefabricats, com a primer pas per a avaluar les càrregues sobre pòrtics, per determinar després a les bigues i jàsseres i finalitzar amb l'estudi del guerxamentteòric de columnes esveltes, incidint en el control de l'esveltesa dels elements estructurals sotmesos a compressió, que donarà entrada al dimensionament de pilars d'edificació.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Aproximación a la mecánica del suelo y al cálculo de cimentaciones. Barcelona: ETSAB, 1977.

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Disseny i càlcul de seccions de formigó armat i sostres sense bigues. Barcelona: ETSAB, 1982.

Calavera Ruiz, José. Cálculo de estructuras de cimentación. 4 ed. Madrid: INTEMAC, 2000. ISBN 84-88764-09-X.

Calavera, José. Muros de contención y muros de sótano. 3ª ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 2001. ISBN 84-88764-10-3.

Calavera, José. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón: en masa, armado, pretensado. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 1999. ISBN 84-88764-05-7.

Gómez, Pepa; Gómez, Josep Vicent. Estructures de formigó armat: predimensionament i càlcul de seccions. Barcelona: Edicions UPC, 2002. ISBN 84-8301-586-2.

González, Matilde. El terreno [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228445~S1*cat>. ISBN 84-8301-530-7.

Guerrin, André. Traité de béton armé (11 vol.). 2ème éd. rev. et corr.. París: Dunod, 1976.

Jiménez, Pedro et al.. Hormigón armado. 15ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223075.

Jiménez, José Antonio; Justo, José L. de; Serrano, Alcibíades A.. Geotecnia y cimientos. 2ª ed. Madrid: Rueda, 1975-1981. ISBN 84-7207-008-5.

Mañà, Fructuós. Cimentaciones superficiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978.

Mañà, Fructuós. El gros de l'obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228441~S1*cat>. ISBN 84-8301-370-3.

Margarit, Joan; Buxadé, Carles. Cálculo matricial de estructuras de barras. Barcelona: Blume: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1970.

Nilson, Arthur H.; Winter, George. Diseño de estructuras de concreto. 11ª ed. Santa Fe de Bogotá, [etc.: McGraw-Hill, 1994. ISBN 958-600-157-9.

Terzaghi, Karl; Peck, Ralph B.. Mecánica de suelos en la ingeniería práctica. 3ª ed. Barcelona: El Ateneo, 1963.

Torroja, Eduardo. Razón y ser de los tipos estructurales. 3ª ed. rev. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Ciencias de la Construcción 'Eduardo Torroja', 2007. ISBN 9788400086121.

Argüelles, Ramón. Cálculo de estructuras. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1981-1986. ISBN 84-600-2410-5.

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Cálculo de estructuras con pórticos y pantallas. Barcelona: Blume, 1977.

Buxadé Ribot, Carles; Margarit Consarnau, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de acero. 2ª ed. Barcelona: ETSAB,

Buxadé, Carles, Margarit, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de hormigón armado. 2ª ed. Barcelona: ETSAB, 198-.

Delibes, Adolfo. Tecnología y propiedades mecánicas del hormigón. 2ª ed. Madrid: INTEMAC, 1993. ISBN 84-88764-01-4.

Maristany, Jordi. Pandeo de estructuras de hormigón armado: aplicación del método de la columna-modelo preconizado por elC.E.B.. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 84-89636-11-7.

Schneebeli, Georges. Mecánica del suelo. 2ª ed. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1981. ISBN 84-7146-145-5.

Timoshenko, Stephen; Woinowsky-Krieger, S.. Teoría de placas y láminas. Bilbao: Urmo, 1975.


210402 - H II - Història II



Altres: CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ - JULIO FIDEL GARNICA GONZALEZ-BARCENA

Responsable: FERNANDO V. ALVAREZ PROZOROVICH - ANTONIO PIZZA DE NANNO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual6. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció






1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de

Capacitats prèvies

1. Comprensió lectora i capacitat crítica de textos d'art i arquitectura.2. Comprensió espaial a través dels documents gràfics de l'arquitectura.3. Contextualització espai/temporal dels principals esdeveniments del segle XX.

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I.




-Estudiar les obres d'arquitectura produïda des de 1851-any de la construcció del Crystal Palace a Londres- fins a 1989 -data de la caiguda del mur de Berlin, com a part del desenvolupament de la disciplina de l'arquitectura i l'urbanisme en el marc d' una societat de masses, sorgida de les revolucions que van sacsejar el període.

-Desenvolupar les eines de comprensió i explicació de les obres, els seus procediments tècnics i les seves eleccions formals com a pas per a la comprensió de les relacions més complexes entre teoria, disseny, tecnologia i societat.

-Contribuir a desenvolupar noves eines de treball interpretatiu per comprendre els canvis provocats per la crisi de la idea decimonònica de progrés lineal i la instauració, a partir dels anys 30, d'un estat de reforma continua del sistema econòmic-social que afecta la producció de l'arquitectura i la ciutat.

dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió







35h

30h

0h

12h

98h

20.00%

17.14%

0.00%

6.86%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3,5L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 2






Continguts

TEMARI DE L'ASSIGNATURA





- Els canvis tècnics i la renovació del llenguatge arquitectònic.

- Londres, el Crystal Palace i la reforma de les arts industrials: J Ruskin, W. Morris y el Arts & Crafts/ E. Howard, R. Unwin, P. Geddes

- París, capital del segle XIX: G.E. Haussmann, E. Henard, Viollet-le-Duc, l'art nouveau /L'Impressionisme i la nova mirada.

- La crisi de les formes a la Viena Imperial: La Wiener Sezesion: G. Klimt, J.Olbrich, O. Wagner, J. Hoffmann /C. Sitte/ A.Loos.

- L' arquitectura de la ciutat per venir als Estats Units: F. Furness, D. Burnham i la city beautiful, H. Richardson, L. Sullivan

- Berlin: indústria i metropolis: El Deutsche Werkbund: Muthesius y Peter Behrens / A. Kubin, L. Kirchner, L. Meidner/ H. Poelzig, B. Taut.

- Frank Lloyd Wright: L' arquitectura com a profecia: des de les prairie houses a Broadacre.

- Moviments artístics i ciutat moderna. Cubisme: De P. Picasso a F.Léger/ Futurisme: F.T.Marinetti. U. Boccioni. M- Duchamp/ Surrealisme: A. Breton, L. Aragon, S. Dalí

- Abstracció i arquitectura a Holanda i Russia. De Stijl: de Mondrian a G. Rietveld; Suprematisme: K. Malevich i El Lissitzky.

- De l'expressionisme a la Neue Sachlichkeit: La Bauhaus: de W. Gropius a H. Meyer. El constructivisme rus: V.Tatlin, K. Melnikov, M.J.Ginzburg, els Vesnin

- Le Corbusier: de la utopia de l'ordre racional als objets à réaction poétique

- Mies Van der Rohe a Alemanya: la espiritualització de la tècnica. De la Casa Riehl a la Casa Resor (1907-1937)

- Rudolph Schindler i Richard Neutra: Modernitat vienesa, cultura física i els nous territoris.

- Giuseppe Terragni vs. Hans Scharoun: El Modern entre la representació impossible i el final de la Glaskultur.

- GATCPAC, Tecton, Austral. L'associacionisme modern i les dialèctiques entre racionalisme i l'organicisme

- Mies van der Rohe a Amèrica. Els nous prototips miesians a la ciutat sense atributs.

- Alvar Aalto. La utopia afable i la renovació del llenguatge.

- Frank Lloyd Wright: Tornar a la Amèrica de les meravelles. De Broadacre a l'espai únic del Guggenheim.

- Le Corbusier i l'espace indicible: Nous exercicis formals i arquitectura de les ombres: Ronchamp y Chandigarh

- Neoempirisme, neorrealisme i nova monumentalitat després de la Segona Guerra: Escandinàvia, Italia, Brasil.

- Art en la segona postguerra: Informalisme matèric i Action Painting.

Descripció:





Examens parcials teòrics 60 % 100%Treball investigació individual 40 %



Correcció ortogràfica i sintàctica dels redactats teòrics.Capacitat de síntesis i d'interrelació de conceptes.

Bibliografia

Altres recursos:

Bàsica:

Pizza, Antonio. Arte y arquitectura moderna. 1851-1933: del Crystal Palace de Joseph Paxton a la clausura de la Bauhaus [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1999 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228101~S1*cat>. ISBN 9788483012895.

Argan, Giulio Carlo. El Arte moderno: del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Madrid: Akal, 1991. ISBN 8446000342.

Curtis, William J. R. La Arquitectura moderna desde 1900. 3ª ed. London; New York: Phaidon Press, 2006. ISBN 9780714898506.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

Colquhoun, Alain. La Arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 8425219884.

Architecture culture: 1943-1968: a documentary anthology. New York, [NY]: Columbia Books of Architecture : Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226.

Història en obres [en línia]. Barcelona: Grup d'Història en Obres, 2009- [Consulta: 01/07/2013]. Disponible a: <http://www.historiaenobres.net>.

- Louis Kahn: des de la dialèctica entre forma i design fins a la sublimació de la llum

- La crisi del CIAM: el Team X i la deriva situacionista.

- Aldo Rossi i Robert Venturi: ciutat, memòria, història


210203 - PRJ III - Projectes III



Altres: M - EDUARDO GASCON CLIMENT - JULIO JOSE MEJON ARTIGAS - EVA PRATS GÜERRE - JORGE MATEO VIDAL TOMÁS - JUDITH LECLERC

T - JORGE BADIA RODRIGUEZ - IBON BILBAO ESPAÑA - JOSE BOHIGAS ARNAU - JOSEP FERRANDO BRAMONA - JUAN PASCUAL ARGENTE - MARTA PERIS EUGENIO - ANTONI UBACH NUET

Responsable: M - CARLOS FERRATER LAMBARRI - ALBERTO PEÑIN LLOBELL

T - PERE-JOAN RAVETLLAT MIRA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


7,5 Idiomes docència: Català, Castellà


Titulació:

Professorat



10. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual11. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica12. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació(T)13. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior14. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demés obra acabada (T)15. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)16. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)17. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)18. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i Projectes II.




Generals:


20. Aptitud per a conservar l'obra acabada

21. Aptitud per a valorar les obres

22. Capacitat per a conservar l'obra grossa

23. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial24. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)30. Capacitat per a conservar instal·lacions


32. Coneixement de deontologia, l'organització col·legial, l'estructura professional i la responsabilitat civil

33. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,6T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 4,25L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,25L Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 0,25L Treball en grup Petit (Màx. 30) 0,25






Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especificitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis d'arquitectura.

Aquest curs està dedicat a les relacions entre el projecte de l'Habitatge i la Ciutat. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat d'edifici i espai públic són des d'aquest punt de vista qüestions bàsiques. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic - privat és en el cas de l'habitatge un aspecte fonamental, i els espais de transició que se'n deriven d'aquesta qüestió especialment importants, la planta baixa on es produeix l'inevitable contacte entre la verticalitat de l'edifici i la horitzontalitat del seu entorn.

És objectiu d'aquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes d'agrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius, com les conseqüències que se'n deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i forma urbana.

Entendre el tema del habitatge com l'eix de la vida social de les ciutats i de les persones, assimilant els requisits bàsics d'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. És necessari dispensar una atenció específica a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre d'una manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s'ha d'entendre com una renuncia, tot al contrari és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.

Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i en particular des de l'atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l'organització social d'un programa, considerant les noves formes d'habitar, i la proposta del contenidor espacial a través de l' implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit s'entén l'experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes.

Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu.







12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%





Sistemes d' Avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final

Presentacions orals 5% Treballs i exercicis individuals 5%Treballs i exercicis en grup 10%Avaluació de projectes 80% 100%


Continguts

-Temari de l'assignatura


Es proposa desenvolupar projectes d'habitatge col·lectiu en lliuraments successius amb especial atenció a l'anàlisidel lloc i la seva relació amb la ciutat. A més d'aquesta relació amb el seu entorn urbà, es farà especial èmfasi en la definició organitzativa i tipològica del conjunt, així com en la concreció d'un programa d'habitatge que abasti lareflexió sobre les activitats al seu interior i la valoració dels seus espais comunitaris o de transició. Davant de l'evolució constant de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d' una creixent sensibilitat vers l' estalvi d' energia, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament projectual i específicament quan es refereixen a l'habitatge.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Abalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.

Smithson, Alison;. Smithson, Peter. Cambiando el arte de habitar: piezas de Mies, sueños de los Eames, Los Smithsons. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218365.

Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN9788425218699.

Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221637.

Alison and Peter Smithson: de la casa del futuro a la casa de hoy. Barcelona: COAC: Polígrafa, 2007. ISBN 9788496842151.

Typology+: innovative residential architecture. Birkhäuser: Basel, 2009. ISBN NÚM. ESTÁNDAR 9783034600873.

Rybczynski, Witold. La Casa, historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8486763134.

Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013835.

Díaz Gómez, César; Ravetllat i Mira, Pere Joan. Habitatge i tipus a l'arquitectura catalana: singularitat i juxtaposició del tipus en edificis en altura. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1989. ISBN 846007109X.

Mozas, Javier; Fernandez Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = Density new collective housing. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 846092159X.

Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura: fundamentos, normas, , prescripciones sobre recintos, edificios ... : manual para arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos, profesionales y estudiantes.... 15ª ed., ren. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili,2006. ISBN 9788425220517.

Fumadó, Joan Luis; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Schmitt, Heinrich; Heene, Andreas. Tratado de construcción. 8ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425222580.

Deplazes, Andrea. Constructing architecture: materials, processes, structures: a handbook. 2nd extended en. Basel: Birkhäuser, 2008. ISBN 9783764386313.

Vivienda, envolvente, hueco: un catálogo de soluciones constructivas para la vivienda. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788492861170.

Palimpsesto. Barcelona: Cátedra Blanca, 2011-.

Col·lecció Habitatge i ciutat. Barcelona: Departament de Projectes d'Arquitectònics, Universitat Politècnica de Catalunya, ETSAB, 2010-.


210204 - PRJ IV - Projectes IV



Altres: M - EDUARDO GASCON CLIMENT - JULIO JOSE MEJON ARTIGAS - EVA PRATS GÜERRE - JORGE MATEO VIDAL TOMÁS - JUDITH LECLERC

T - JORGE BADIA RODRIGUEZ - IBON BILBAO ESPAÑA - JOSE BOHIGAS ARNAU - JOSEP FERRANDO BRAMONA - JUAN PASCUAL ARGENTE - MARTA PERIS EUGENIO - ANTONI UBACH NUET

Responsable: M - CARLOS FERRATER LAMBARRI - ALBERTO PEÑIN LLOBELL

T - PERE-JOAN RAVETLLAT MIRA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


7,5 Idiomes docència: Català, Castellà


Titulació:

Professorat



10. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual11. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica12. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació(T)13. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior14. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demés obra acabada (T)15. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)16. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)17. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i Projectes II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Projectes III en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especificitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis d'arquitectura.

Aquest curs està dedicat a les relacions entre el projecte de l'Habitatge i la Ciutat. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat d'edifici i espai públic són des d'aquest punt de vista qüestions bàsiques. Aquesta

Generals:

18. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives


20. Capacitat per a conservar instal·lacions


22. Coneixement de deontologia, l'organització col·legial, l'estructura professional i la responsabilitat civil

23. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,6T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 4,25L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,25L Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 0,25L Treball en grup Petit (Màx. 30) 0,25






aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic - privat és en el cas de l'habitatge un aspecte fonamental, i els espais de transició que se'n deriven d'aquesta qüestió especialment importants.

És objectiu d'aquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes d'agrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius, com les conseqüències que se'n deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i forma urbana o entorn natural.

Entendre el tema del habitatge com l'eix de la vida social de les ciutats i de les persones, assimilant els requisits bàsics d'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. És necessari dispensar una atenció específica a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre d'una manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s'ha d'entendre com una renuncia, tot al contrari és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.

Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i en particular des de l'atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l'organització social d'un programa, considerant les noves formes d'habitar, i la proposta del contenidor espacial a través de l' implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit s'entén l'experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes.

Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu.






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%








Continguts

-TEMARI DE L'ASSIGNATURA


Es proposa desenvolupar un projecte residencial en lliuraments successius amb especial atenció a l'anàlisi del llocen emplaçaments d'entorn més singular, provocant que aquest pugui traduir-se en al·licients projectuals. En quant al programa, es proposa la reflexió sobre les activitats a l'interior de l'habitatge així com el sentit actual de certs espais comunitaris així a la relació entre àmbits públics i privats. Es pretén avançar en la definició i complexitat dels programes introduint el requeriment d'incloure un petit equipament en el cas d'habitatge col·lectiu o espais comunitaris en el cas d'habitatges individuals. En aquest mateix sentit, el desenvolupament dels factors tècnics i ambientals ha de ser progressivament més intens afavorint la integració pluridisciplinar a un projecte global i complex.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 9788425218293.

Smithson, Alison; Smithson, Peter. Cambiando el arte de habitar. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218365.


Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva : territorio de excepción. Barcelona: GustavoGili, 2007. ISBN 9788425221637.

Alison and Peter Smithson : de la casa del futuro a la casa de ho. Barcelona: COAC; Polígrafa, 2007. ISBN 9788496842151.

Typology +: innovative residential architecture. Basel: Birkhäuser, 2009. ISBN 9783034600873.

Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8489569142.

Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013835.

Díaz Gómez, Cesar; Ravetllat i Mira, Pere Joan. Habitatge i tipus a l'arquitectura catalana: singularitat i juxtaposició del tipus en edificis en altura. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1989. ISBN 846007109X.

Mozas, Javier; Fernandez Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = Density new collective housing. Ed. condensada. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 8461112032.

Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura: fundamentos, normas, prescripciones sobre recintos, edificios ... : manual para arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos, profesionales y estudiantes.... 15ª ed. renov. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220517.

Fumadó, Joan Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Schmitt, Heinrich; Heene, Andreas. Tratado de Construcción. 8ª rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425222580.

Constructing architecture: materials, processes, structures: a handbook. 2nd extended ed. Basel: Birkhäuser, 2008. ISBN 9783764386313.

Vivienda, envolvente, hueco: un catálogo de soluciones constructivas para la vivienda. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788492861170.

Palimpsesto. Barcelona: Cátedra Blanca, 2011-.

Col·lecció Habitatge i Ciutat. Barcelona: Departament de Projectes d'Arquitectònics [sic], Universitat Politècnica de Catalunya, ETSAB, 2010.


210603 - RA III - Representació Arquitectònica III



Altres: ERNESTO REDONDO DOMINGUEZ - JORGE VILA ROBERT - HECTOR ZAPATA CEBRIAN - MARIA ISABEL RUIZ CASTRILLO - MARGARITA GALCERAN VILA - PABLO MAJO CODINA

Responsable: JAVIER MONEDERO ISORNA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació arquitectònica I i Representació arquitectònica II.




-Aptitud per valorar i representar adequadament els atributs visuals d'elements arquitectònics i urbans, i per a aplicar críticament conceptes propis de la teoria de la forma i de la percepció visual a la representació de l'espai urbà.

-Coneixement adequat dels sistemes i tècniques de simulació visual de materials e il·luminació, aplicats a l'arquitectura i l'urbanisme.

-Capacitat per a organitzar, gestionar i compartir dades mitjançant l'ús de recursos informàtics

-Capacitat per a aplicar els coneixements adquirits en cursos previs en tot el que fa referència al dibuix, modelatge geomètric i tècniques bàsiques d'organització de models digitals.

-Capacitat per a ampliar coneixements mitjançant l'aprenentatge autònom, la discussió i la recerca de recursos externs.







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,75T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,25L Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,2L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 0,3L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,2L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,3







Treballs i exercicis individuals 70% 90%Treballs i exercicis en grup 20% Avaluació de projectes 10% 10%


Continguts

Bibliografia

- Apuntes (Teoría de Imagen) utilizados en los ejercicios de curso.

- Guías de software (Gimp, Photoshop, Artlantis, 3dsMax) utilizadas en los ejercicios de curso.

Altres recursos:



Bàsica:

Cullen, Gordon. Townscape. Londres: Architectural Press, 1961.

Kalay, Yehuda E. Architecture's new media : principles, theories, and methods of computer-aided design. Cambridge, MA: The MIT Press, 2004. ISBN 0262112841.

Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Ediciones UPC, 2000. ISBN 8483013282.

Monedero, Javier; Redondo, Ernest; Vila, Jorge (eds). Aplicaciones informáticas y simulación visual 2002-2007. Barcelona: ETSAB, 2007. ISBN 9788460806349.

1 Conceptes bàsics de teoria de la imatge digital. Tècniques de captació, manipulació i gestió d'imatges digitals.2 Revisió de tècniques bàsiques de modelatge geomètric i disseny paramètric.3 Tècniques bàsiques de simulació visual de materials4 Tècniques bàsiques de simulació visual d'il·luminació5 Creació, modificació i gestió de models urbans de complexitat mitja6 Generació d'imatges d'alta qualitat a partir de models urbans.7 Introducció a la creació d'animacions, presentacions multimèdia i escenaris interactius.

Descripció:


210303 - URB III - Urbanística III



Altres: M- JORGE BELLMUNT CHIVA - EDUARDO CADAVAL NAREZO - MARIA GOULA - MIGUEL J PEREA SOLANO

T - MIQUEL MARTI CASANOVAS - MAR SANTAMARIA VARAS

Responsable: M - FRANCISCO JAVIER EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA

T - ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat











Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.




-Introduir l'alumne a les tècniques bàsiques del traçat de l'espai vial i de l'espai públic.-Donar a conèixer les interrelacions morfològiques, espaials i físiques de les diverses opcions de projecte.-Entendre els diferents elements que constitueixen el conjunt del projecte i el paper que juga cadascun d'ells.-Mostrar un conjunt de solucions parcials o complertes representatives i/o de gran valor projectual que puguin actuar coma referència o model.-Realitzar un projecte com a mecanisme de comprovació de la síntesi dels ensenyaments.-Dotar l'alumne de l'habilitat gràfica necessària.-Que les tasques assignades a partir de les orientacions bàsiques donades pel professorat, es realitzin decidint el temps que es necessita emprar per cada tasca.-Que l'alumne aprengui a planificar i utilitzar la informació necessària per a un treball acadèmic a partir d'una reflexió crítica sobre els recursos d'informació utilitzats.

Generals:








Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1,8L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,4L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,4






-Dotar l'alumne del raonament crític, visió espaial i comprensió numèrica.-Sensibilitzar l'alumne en els temes de l'art i l'estètica urbans.-Sensibilitzar l'alumne vers als temes mediambientals.-Sensibilitzar l'alumne de la necessitat de dur a terme projectes coherents amb el desenvolupament humà i la sostenibilitat.


Proves de resposta curta 15% 35%Presentacions orals 10%Treballs i exercicis individuals 30% 50%Treballs i exercicis en grup 30% Avaluació de projectes 15% 15%


Continguts







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%



1-El projecte de les vies urbanes. Els seus elements bàsics.2-El projecte dels espais públics. Els seus elements bàsics.3-Constitució, forma i naturalesa del carrer. Diferents tipus de carrers i d'espais públics. Els factors influents.4-Les vies urbanes com a estructura de ciutat.5-Els espais oberts a la ciutat. La seva capacitat d'organització estructural.

Descripció:




Bibliografia

Arxiu Europeu de l'Espai Públic UrbàEnllaç web

http://www.publicspace.org/ca/arxiu

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Anderson, Stanford (ed.). Calles: problemas de estructura y diseño. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 8425210313.

Boaga, Giorgio. Diseño de tráfico y forma urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. ISBN 8425206812.

Lynch, Kevin. Planificación del sitio. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 842520996X.

McCluskey, Jim. El diseño de vías urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212006.

Buchanan, Colin. El tráfico en las ciudades. Madrid: Tecnos, 1973. ISBN 8430903860.

Cullen, Gordon. El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística. Barcelona: Blume, 1974. ISBN 8433569406.

Lynch, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. ISBN 9788425217487.

Manchón, Felipe L.; Santamera, Juan A. Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano. Madrid: Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, 2000. ISBN 8449804663.

Martin, Leslie; March, Lionel; Echenique, Marcial... [et al. ]. La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300.

McHarg, Ian L. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425217830.

Panerai, Philippe R.; Mangin, David. Proyectar la ciudad. Madrid: Celeste, 2002. ISBN 8482113623.

Solà-Morales, Manuel (dir.). Ciutats, cantonades = Villes, carrefours. Barcelona: Lunwerg; Fòrum Barcelona 2004, 2004. ISBN 8497850777.

Paisaje: producto/producción. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2006. ISBN 9788493669300.


210304 - URB IV - Urbanística IV



Altres: M - SEBASTIA ANDREU JORNET FORNER - FRANCISCO BACARDIT SEGUES - JOAQUIM ESPAÑOL LLORENS - MANUEL RUISANCHEZ CAPELASTEGUI

T - FRANCISCO DANIEL NAVAS LORENZO - MONTSERRAT TORRAS GENIS

Responsable: M - ENRIQUE SERRA RIERA

T - FRANCISCO PEREMIQUEL LLUCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat










Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Urbanística III en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




L'objectiu prioritari és iniciar als estudiants en la projectació del creixement urbà. L'anticipació racional de la forma de la ciutat codificada pel que fa al seu instrumental jurídic amb les lleis del sòl, persegueix en última instància la distribució òptima de persones, béns i serveis en un territori determinat. Aquest propòsit es concreta en projectes de ciutat segons models que sintetitzen idees diferents sobre l'edificació, l'estructura viària, els espais lliures públics i privats i les activitats que s'articulen en la ciutat preexistent i atenen als caràcters del lloc; projectes d'extensió urbana amb l'habitatge d'ús dominant en sectors de mida petita/mitjana susceptibles d'ésser planejats i executats en etapes i períodes de temps

Generals:







1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1,8L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,4L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,4






raonables.-Es tracta de proporcionar els conceptes i les eines pertinents per afrontar la intervenció en el territori per tal de transformar-lo en ciutat residencial. L'anàlisi dels diferents models assajats i verificats al segle passat ens permet satisfer l'objectiu complementari d'ensenyar a veure i interpretar la relació entre plànol/projecte i ciutat real.-Que l'alumne comprengui l'entorn en el que s'ha de desenvolupar la proposta-Dotar de les tècniques bàsiques de traçat i composició urbana. També entendre la seva evolució en el temps.-Que l'alumne conegui el repertori extens d'experiències, referències culturals i casos d'estudi útils per la projectació dels barris residencials-Comprendre la naturalesa del projecte urbà residencial i els seus elements-L'aprenentatge d'una metodologia de projectació urbana-Coneixement dels instruments adequats per la projectació (dibuixos i maquetes, croquis, plànols, models) i representaciógràfica.-Realitzar una primera síntesi dels elements materials diversos que constitueixen la ciutat i aprendre des de la proposta laíntima i inevitable relació entre arquitectura i ciutat/territori-Introduir l'alumne en la utilització de fonts bibliogràfiques i bases de dades documentals específiques.






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%





Continguts

-Introducció

1-Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte

2- Els exercicis de projecte, bé de creixements residencials extensius, bé de transformació urbana, desenvolupen aptituds pertanyents a la pràctica urbanística professional.




En el projecte urbà del fragment residencial es planteja la construcció d'un teixit urbà on l'habitatge té un paper preeminent. La configuració morfològica (estructura, composició i ordenació) d'un petit fragment residencial, per tant la seva definició mètrica i geomètrica, és l'aspecte central de discussió. Interessa tant la definició del conjuntcom la dels elements urbans individualitzats i les seves relacions, i particularment la generació d'identitats. La inserció del fragment en el seu context és un dels desafiaments bàsics de la reflexió. El projecte o proposta és l'eina bàsica tant per la discussió com per la formació i experimentació.

-Les trames regulars ortogonals: xarxa de carrers i illes de cases. -Heterogeneïtat urbana: els teixits urbans d'Amsterdam, New York, i Barcelona. -Prototipus d'arquitectura residencial i compromís urbanístic: blocs lineals, torres i edificis orgànics. -Habitatge urbà i espai públic. -La concepció urbana de les activitats amb l'habitatge: el comerç al detall i la forma de ciutat. -Les ordenances d'edificació com projecte de ciutat.

-Transformació de la topografia.-Traçats de carrers segons mobilitats.-Parcel·lació i unitats i densitats i ocupació.-Composició urbana dels tipus edificatoris residencials.-Disposició i forma de les activitats en els teixits residencials.-La forma i dimensionament del sistema d'espai lliure d'ús públic.-Encaix de la proposta en el sistema urbà i territorial de referència.-La forma i disposició dels equipaments públics.-Contingut de les ordenances edificatòries.-Evolució dels codis.

Descripció:

Descripció:

Descripció:





Proves de resposta curta 20%Presentacions orals 20%Treballs i exercicis individuals 20% 80%Treballs i exercicis en grup 60%


Bibliografia

Bàsica:

Solà-Morales, Manuel. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3.

La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300.

Benevolo, Leonardo; Melograni, Carlo; Giura Longo, Tomasso. La proyectación de la ciudad moderna. 3ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218381.

Ciutat funcioonal i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533772.

Choay, Françoise. The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism". Cambridge: MIT Press, 1997. ISBN 0262032260.

Lynch, Kevin. La buena forma de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212081.

Secchi, Bernardo. "The transformation of the urban habitat". Architecture & behaviour [en línia]. 1993, vol. 9, núm. 3, p. 337-344Disponible a: <http://lasur.epfl.ch/images/stories/editions_du_lasur_pdf/AC/AC%20Vol%209%20No.3/SECCHI_en.pdf>.

UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona [en línia]. Barcelona: Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1985-1992Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1313202~S4*cat>.

Augé, Marc. Los "no lugares" espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad". Barcelona: Gedisa, 1993. ISBN 9788474324594.

Dupuy, Gabriel. L'urbanisme de les xarxes. Barcelona: Oikos-tau; Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1996. ISBN 8428108889.

Habraken, N.J.. The structure of the ordinary. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082608.


210093 - CIS III - Condicionament i Serveis III



Dotar als alumnes dels coneixements fonamentals per tal d'assolir els criteris necessaris per a la implantació en

Altres: FELIX PARDO MARIN - EVA CRESPO SANCHEZ - ADRIAN MUROS ALCOJOR - JOCELYNE MIREILLE DE BOTTON HALFON

Responsable: FRANCESC DE PAULA DAUMAL DOMENECH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)3. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)4. Capacitat per a conservar instal·lacions

5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (50/90) 2T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 1P Classes pràctiques Mitjà (30/50) 0,5P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (30/50) 0,5 L Treball en grup Petit (10/30) 1AD Tutories Aprenentage dirigit (>10) 12,5h/semestre






l'arquitectura i en l'espai urbà immediat de les instal·lacions d'enllumenat artificial i de climatització així com altres instal·lacions especials, instal·lacions de subministrament i de serveis. Els alumnes hauran d'assolir tots aquests coneixements teòrics i adquirir la capacitat pràctica de dissenyar, calcular i integrar formalment les instal·lacions segons els requisits de cada projecte arquitectònic. Hauran d'assolir els criteris necessaris per a projectar les instal·lacions més adequades a cada cas concret i fent especial atenció al mediambient, la sostenibilitat i l'estalvi energètic, especialment enl'àmbit dels equipaments públics.






32h

11h

11h

12h

84h

21.33%

7.33%

7.33%

8.00%

56.00%





Continguts

- BLOC INTRODUCTORI

- BLOC 1

- BLOC 2

- BLOC 3





1. Presentació del curs. Objectius, Metodologia d'ensenyament i avaluació, Bibliografia, etc. 2. Canvis conceptuals de les instal·lacions deguts al pas de l'escala individual i privada, a l'escala col·lectiva, i/o comunitària 3. Repercussió en reserves i servituds d'espais als edificis residencials i hotelers 4. Aplicació específica per a les instal·lacions dels equipaments i l'espai urbà immediat

Instal·lacions d'enllumenat. Tipologia, disseny i criteris d'elecció. Dimensionat i previsió d'espais.1. El llenguatge de la llum 2. Els sistemes i les fonts d'enllumenat 3. El disseny lumínic en l'arquitectura i l'espai urbà4. Control i gestió, economia i sostenibilitat 5. Normativa d'aplicació 6. Càlculs manuals, informàtics i simulació

Sistemes de climatització dels edificis públics. Normativa, tipologia, criteris d'elecció, principis de dimensionat i previsió d'espais.1. Introducció a la Climatització. L'intercanvi energètic. Paràmetres de Confort. Normativa 2. Els sistemes i els seus components. Esquema de principi. Zonificació i Centralització 3. Classificació dels sistemes de climatització. Criteris per la selecció 4. Els sistemes per aire5. Els sistemes mixtes. Bomba de calor6. Els sistemes de calefacció per aigua7. Normativa d'aplicació 8. Càlculs manuals, informàtics i simulació

Descripció:

Descripció:

Descripció:





Proves de resposta curta 15% Proves de resposta llarga 30% 100%Proves tipus test 15%Treballs i exercicis individuals 10%Treballs i exercicis en grup 30%


Bibliografia

- BLOC 4


Altres instal·lacions. Especials, Evacuació, Subministrament i altres. Normatives. Estalvi energètic i sostenibilitat. 1. Instal·lacions d'especial relació amb l'edifici: Bases per a l'Acústica arquitectònica de sales. Protecció/seguretat contra incendis, parallamps i intrusisme.2. Compliment de la normativa d'accessibilitat3. Previsió d'espais per les instal·lacions d'evacuació i subministrament4. Altres instal·lacions especials segons el projecte5. Normativa d'aplicació 6. Càlculs manuals, informàtics i simulació

El projecte d'instal·lacions. Realització del projecte bàsic de les instal·lacions descrites als blocs anteriors amb indicació de: Memòria descriptiva i tècnica, esquema de principi, plànol de traçat, reserves d'espai, implantació dels elements i equips, detalls constructius.

Descripció:

Descripció:


210073 - CONST III - Construcció III



Altres: ISABEL BACHS BERTRAN - RAFAEL IRIGOYEN LOPEZ - JORGE PAGES SERRA - CRISTINA PARDAL MARCH - MA.DEL MAR PEREZ CAMBRA - ANNA ALEXANDRA RAMOS SANZ - MARC SEGUI PIE

Responsable: FERNANDO JUAN RAMOS GALINO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)4. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior5. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)6. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)7. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals8. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció9. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats



T Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 3L Seminaris/tallers Petit (10/30) 2,5AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre

Activitats no presencials -Treball autònom 98h/semestre





Comprendre, concebre i predimensionar els sistemes constructius (estructurals, de tancament i interiors, incloent la condició tèrmica i acústica) a un nivell operatiu per ser elegits i aplicats a edificis públics i singulars, amb les preinscripcions tècniques i els detalls constructius.






35h

0h

30h

12h

98h

20.00%

0.00%

17.14%

6.86%

56.00%






Proves de resposta llarga 30% 100%Presentacions orals 30%Treballs i exercicis en grup 40%


Continguts

- CONSTRUCCIÓ III


Construcció i medi ambient. Anàlisi del cicle de vida de l'edifici. Reutilitzar, reciclar, eliminar.

Fixacions i ancoratges.

Façanes de panells.

Tancaments practicables i lluernes

Control solar de tancaments practicables.

Façanes de vidre: mur cortina.

Control solar de façanes de vidre.

Cobertes vegetals.

Coberta flotant. Coberta aljub.

Cobertes lleugeres.

Cobertes de panells prefabricats.

Transmitància tèrmica de l'envoltant, façana i coberta.

Particions interiors fixes, efímeres i revestiments. Elements practicables.

Paviments, recrescut i sòls tècnics.

Falsos sostres i revestiments.

Anàlisi constructiva d'edificis.

Urbanització exterior: bases i paviments.

Sanejament, enllumenat i jardineria.

Descripció:




Bibliografia


210083 - EST III - Estructures III



Altres: JAUME ALENTORN PUIGCERVER - ANTONIO ORTI MOLONS - JORGE URBANO SALIDO

Responsable: LUIS MOYA FERRER


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)3. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil



6. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada7. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia


10. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement11. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat12. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat13. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles




L'assignatura ESTRUCTURES III és la part troncal de l'àrea de la teoria de les estructures, corresponent al quart curs dels Estudis de Grau d'Arquitectura Superior.

El curs es desenvolupa en dues àrees que tenen com a objectiu, la primera, com a continuació en la disciplina de la teoriad'estructures iniciada en els cursos precedents, endinsar-se en el coneixement de les tipologies estructurals més comunesi un estudi comparatiu dels materials estructurals d'edificació, destacant aquells aspectes rellevants per aplicar-los en el predimensionament, disseny, càlcul i construcció d'estructures resistents, tot fent referència explícita als materials més utilitzats, l'acer, el formigó, la ceràmica, la fusta i el terreny. La segona donar a conèixer el detall de les particularitats més rellevants per al disseny i dimensionament dels elements més habituals en la construcció d'estructura metàl·lica, aixòés pilars, jàsseres i bigues triangulades, contemplant una introducció al disseny de les estructures mixtes.







32h

22h

0h

12h

84h

21.33%

14.67%

0.00%

8.00%

56.00%



T Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 3P Classes pràctiques Mitjà (30/50) 2AD Tutories Aprenentage dirigit (>10) 12,5h/semestre







Proves tipus test 90% 100%Treballs i exercicis individuals 10%


Continguts

Bibliografia

- ESTRUCTURES III


L'organització de l'estructura i la fonamentació, les accions, el predimensionament i la comprovació de seccions.

Tipologies estructurals basades en el concepte de sòlid rígid. Entramats reticulars de barres a l'espai: pòrtics principals i secundaris i els forjats unidireccionals. Entramats triangulars de barres.

Accions a l'edificació. Les accions com condicionants del disseny. Revisió de les normatives vigents, Codi Tècnic, NCSR-02, EHE i Eurocodis.

Predimensionament de sistemes estructurals complexos composats per barres: encavallades i estructures triangulades. Organització estructural de cobertes de gran llum.

Anàlisi hiperestàtica. Concepte. Necessitat d'establir relacions d'equilibri complementàries a les de l'estàtica.

Estructures amb varis graus de llibertat.

Els materials metàl·lics a l'edificació. La fundició i l'acer laminat. Característiques físiques i mecàniques de l'acer laminat.

Inestabilitat per pandeig i teoria de columnes. Concepte de columna model. Dimensionament d'un pilar metàl·lic.

Disseny de peces sotmeses a flexió i tallant. Bigues d'ànima plena. Tipologies de seccions sotmeses a flexió simple o composta. Peces simples i peces armades.

Durabilitat a les estructures d'acer. Comprovació de la biga en front d'inestabilitats locals. Determinació dels requisits de durabilitat. Requeriments a foc de l'estructura.

Unions soldades. Soldadures a topall i soldadures en angle.

Unions reblonades i cargolades. Cargols ordinaris, calibrats i d'alta resistència.

Descripció:


210205 - PRJ V - Projectes V



Altres: M - JORDI ADELL ROIG - RICARDO BALCELLS COMAS - JOSE MARIA GIL GUITART - INMACULADADE JOSEMARIA GALVE - MARIO QUINTANA CREUS - MARTI SANZ AUSAS - EDUARDO CALAFELL LAFUENTE - RAMON de GODO LLIMONA

T - LUIS ALEGRE HEITZMANN - ANTONI BARCELO BAEZA - MARIA ELENA FERNANDEZ SALAS - CRISTINA GASTON GUIRAO - CARLOS VINARDELL PUIG - GUSTAVO GILI GALFETTI - ALBA ARBOIX ALIÓ - DANIEL GARCIA ESCUDERO

Responsable: M - MOISES GALLEGO OLMOS

T - FELIX SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat



3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)4. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)5. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)6. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)9. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)10. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil




14. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i




Generals:

avantprojectes (T)

15. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)

16. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T)17. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)




21. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial22. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)

23. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals24. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

25. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual26. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica27. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

28. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement29. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat30. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici31. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat32. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles33. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió




El projecte com àmbit d'integració disciplinar. Entendre el projecte com "un lloc de trobada" de les altres assignatures dels estudis. Assumir-les com eines pròpies del projecte i que són necessàries i imprescindibles en la seva formalització. Aquest curs permet assajar la integració en el projecte d'una sèrie de disciplines que s'han estudiat en paral·lel i que ara es consideren simultàniament per a aconseguir la definició que el projecte requereix.

El curs tracta dels edificis i els llocs públics. El lloc és on l'Arquitectura es converteix en ciutat, i on la ciutat es reconeix a través dels seus edificis. Els edificis i llocs públics són aquells destinats a les activitats col·lectives. La seva relació és necessària i obligada. Això permet reflexionar el projecte a diferents escales, des de la seva posició urbana fins a la seva realitat:

-L'ordenació urbana. Entendre i analitzar l'estructura d'un entorn concret, des de la seva configuració fins a la seva topografia, és el primer compromís amb el projecte.

-La consciència històrica com una base necessària i no com la justificació d'una forma.

-Anàlisi i estudi de projectes de referència.

-El programa com exigència i la consciència estructural i constructiva com aspectes determinants del projecte.

-Incorporació i optimització de recursos energètics i sostenibilitat.

Treballar amb enunciats englobats dintre del concepte d'"edifici i lloc públic" permet establir entre les seves prioritats l'estudi de temes estructurals, constructius i energètics que formen part de les qüestions prèvies que el projecte ha de considerar des del principi.

L'edifici públic com un lloc de trobada de l'activitat social. La seva ubicació en la ciutat. Els requisits i exigències del seu programa funcional. El paper de les tècniques de l'arquitectura com eines de projecte en la determinació de la forma.

Cal atendre a la real complexitat dels programes i comprendre la seva dimensió arquitectònica. Cal fomentar una visió de l'economia que incorpori criteris per a optimitzar els recursos energètics.

El Projecte està íntimament vinculat al fet intel-lectual, amb el seu conseqüent equilibri entre teoria i pràctica. La relació teoria i pràctica ha d'estar basada en la seva mútua reciprocitat. La pràctica ofereix múltiples facetes i respon a nombroses necessitats. La teoria no té un mètode de treball i de coneixement propis, depèn en bona part d'altres disciplines, encara que és l'obra d'Arquitectura la qual realment li dóna suport.


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 0,5T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 0,5L Aprenentatge basat en projectes Petit (10/30) 4,5L Estudi de casos Petit (10/30) 0,2L Seminaris/tallers Petit (10/30) 0,2L Treball en grup Petit (10/30) 0,1AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre









Continguts

Bibliografia

- PROJECTES V






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%



Es proposa desenvolupar projectes en l'àmbit dels equipaments i els espais públics. El curs permet assajar la integració en el projecte d'una sèrie de disciplines que s'han estudiat en paral-lel i que ara es consideren simultàniament per a aconseguir la definició que el projecte requereix. Aquest curs assumeix com eines de projecte, i des del seu inici, requeriments estructurals, constructius, energètics, històrics i referencials.

Descripció:


210206 - PRJ VI - Projectes VI



Altres: M - JORDI ADELL ROIG - RICARDO BALCELLS COMAS - JOSE MARIA GIL GUITART - INMACULADADE JOSEMARIA GALVE - MARIO QUINTANA CREUS - MARTI SANZ AUSAS - EDUARDO CALAFELL LAFUENTE - RAMON de GODO LLIMONA

T - LUIS ALEGRE HEITZMANN - ANTONI BARCELO BAEZA - MARIA ELENA FERNANDEZ SALAS - CRISTINA GASTON GUIRAO - CARLOS VINARDELL PUIG - GUSTAVO GILI GALFETTI - ALBA ARBOIX ALIÓ - DANIEL GARCIA ESCUDERO

Responsable: M - MOISES GALLEGO OLMOS

T - FELIX SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat



3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)4. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)5. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)6. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)9. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)10. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil




14. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i




Generals:

avantprojectes (T)


16. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T)17. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)




21. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial22. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)

23. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals24. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

25. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual26. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica27. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

28. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement29. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat30. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici31. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat32. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles33. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió




El projecte com àmbit d'integració disciplinar. Entendre el projecte com "un lloc de trobada" de les altres assignatures dels estudis. Assumir-les com eines pròpies del projecte i que són necessàries i imprescindibles en la seva formalització. Aquest curs permet assajar la integració en el projecte d'una sèrie de disciplines que s'han estudiat en paral·lel i que ara es consideren simultàniament per a aconseguir la definició que el projecte requereix.

El curs tracta dels edificis i els llocs públics. Els edificis i llocs públics són aquells destinats a les activitats col·lectives. La seva relació és necessària i obligada. Això permet reflexionar el projecte a diferents escales, des de la seva posició urbanafins a la seva realitat construïda.

-L'ordenació urbana. Entendre i analitzar l'estructura d'un entorn concret, des de la seva configuració fins a la seva topografia, és el primer compromís amb el projecte.

-Anàlisi i estudi de projectes de referència.

-El programa com exigència, i la consciència estructural i constructiva com aspectes determinants del projecte.

-Incorporació i optimització de recursos energètics i sostenibilitat.

Treballar amb enunciats englobats dins del concepte d'"edifici i lloc públic" permet reafirmar l'ús de l'estructura, de la construcció, de l'energia i de la història com eines de projecte des del seu inici.

L'edifici públic com un lloc de trobada de l'activitat social. La seva ubicació en la ciutat. Els requisits i exigències del seu programa funcional. El paper de les tècniques de l'arquitectura en la determinació de la forma.

Atendre a la complexitat dels programes i comprendre la seva dimensió arquitectònica. Cal fomentar una visió de l'economia que incorpori criteris per a optimitzar els recursos energètics.

El Projecte està íntimament vinculat al fet intel·lectual, amb el seu conseqüent equilibri entre teoria i pràctica. La relació teoria i pràctica ha d'estar basada en la seva mútua reciprocitat. La pràctica ofereix múltiples facetes i respon a nombroses necessitats. La teoria no té un mètode de treball i de coneixement propis, depèn en bona part d'altres disciplines, encara que és l'obra d'Arquitectura en tota la seva vessant la que realment li dóna suport.


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 0,5T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 0,5L Aprenentatge basat en projectes Petit (10/30) 4,5L Estudi de casos Petit (10/30) 0,2L Seminaris/tallers Petit (10/30) 0,2L Treball en grup Petit (10/30) 0,1AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre









Continguts

Bibliografia

- PROJECTES VI






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%



Es proposa desenvolupar projectes en l'àmbit dels equipaments i els espais públics. El curs complementa l'anterior i insisteix en paràmetres equivalents. L'objectiu és el d'integració i consolidació dels requeriments tècnics (estructurals, constructius, energètics, històrics i referencials) com eines fonamentals per a aconseguir la definició que el projecte requereix. Aquest curs s'assumeix com eina de projecte ja des del seu inici.

Els equipaments públics tenen diversos graus de complexitat: Un és la seva inserció urbana com peça aglutinadora d'activitat. Un segon aspecte ve de la complexa especificitat del programa, fora del concepte del tipus. Cap afegir lo propi de l'estructura i del procés constructiu. En aquest curs es dóna un major grau de complexitat a aquests temes respecte del curs anterior, ja que es parteix del coneixement d'unes eines ja iniciades per a abordar-lo.

Descripció:


210604 - RA IV - Representació Arquitectònica IV



Altres: GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO - JAUME GIMENO SERRANO - ELOI COLOMA PICÓ - ANDRES DE MESA GISBERT - JORDI SUBIROS BRUNET - MIHAI ALEXANDRU BRENCEA CARAGHIOSU

Responsable: JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

7. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement8. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat9. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici10. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament11. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles12. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió




- Assoliment dels coneixements necessaris de les fases dels processos de construcció de l'edificació des de l'idea inicial fins l'elaboració de la documentació necessària per a la construcció i explotació de l'edifici.

- Assumir la solvència necessària per l'exposició dels resultats obtinguts en l'elaboració de la documentació gràfica i alfanumèrica del projecte arquitectònic.

- Conèixer els paràmetres del medi ambient que influeixen en l'eficiència energètica dels edificis a partir de les eines que fan possible analitzar les característiques necessàries per a la sostenibilitat.

- Aprendre a utilitzar els recursos gràfics informàtics necessaris per a l'elaboració de la documentació tècnica dels processos constructius de l'arquitectura.

- Tenir capacitat per al plantejament d'un treball en equip i col·laborar en la seva resolució i discussió.







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%



T Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 1L Classes pràctiques Petit (10/30) 3AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre Activitats No Presencials Hores semestre

-Treball autònom 70






Proves de resposta llarga 70% 80%Proves tipus test 20% 20%Treballs i exercicis individuals 10%



Per la realització de les proves d'avaluació serà necessària la utilització d'un ordinador personal portàtil, amb connexió a xarxa, capaç de treballar en programes d'informàtica gràfica.

Continguts

Bibliografia

APLICACIÓ DELS RECURSOS PARAMÈTRICS EN LA RESOLUCIÓ DELS PROCESSOS DE LA EDIFICACIÓ.


· Coneixement de les eines necessàries per l'aplicació del treball amb objectes en el desenvolupament del projecte arquitectònic.· Control d'elements arquitectònics en sistemes globals de informació de l'edifici.· Generació de components d'aplicació arquitectònica per la integració en sistemes de control mètric y constructiu.· Resolució de la implantació del edifici al espai natural. Control gràfic de la topografia del terreny.· Introducció en sistemes paramètrics de formes de geometria lliure en la aplicació de projectes arquitectònics. Aplicació d'eines paramètriques per la resolució de formes arquitectòniques.· Interacció d'eines paramètriques par tal de donar versatilitat y possibilitats de modificació en a l'elaboració dels processos d'edificació.· Coneixements bàsics en la gestió i recerca dels processos constructius.· Coneixements de les possibilitats de intercanvi d'informació gràfica y alfanumèrica per la seva aplicació als processos tècnics de càlcul y a la representació de les formes necessàries per la concreció d'un projecte arquitectònic.

Descripció:


210403 - T I - Teoria I



Altres: JOSEP M. MONTANER MARTORELL - JORDI OLIVERAS SAMITIER

Responsable: MARTA LLORENTE DIAZ


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció






8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual

9. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement10. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat11. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles12. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


210403 - T I - Teoria I


Objectius de contingut:- Coneixement general de les teories de l'arquitectura i de la ciutat, desenvolupades al llarg del temps i contextualitzades en el seu marc històric, cultural, social, científic i estètic.- Coneixement de les teories sobre la construcció formal i tècnica de l'arquitectura i de l'espai urbà, dins una visió històrica global que permeti la comprensió de la seva transformació en el temps i en relació a les diverses cultures.- Coneixement de les diverses tradicions arquitectòniques, urbanístiques, paisatgístiques i de disseny, en base als seus fonaments tècnics, ambientals, econòmics, socials i ideològics.- Coneixement de les diferents teories de l'art, de les teories estètiques i dels fonaments teòrics de les arts aplicades, ambla finalitat de contextualitzar l'arquitectura dins l'àmbit de les arts i de les tècniques.- Coneixement de la professió de l'arquitectura, dels diferents sistemes de formació i aprenentatge, i dels seus encaixos socials al llarg de la història i dels diferents rols assumits en les diferents èpoques.- Coneixement de la història urbana, amb els seus components sociològics, antropològics, econòmics i morfològics, amb la finalitat de recórrer la història dels diferents models ideats per l'hàbitat de les societats i de les comunitats humanes.

Objectius de mètode:

- Introduir a la reflexió teòrica a l'estudiantat per mitjà de la historia del pensament de l'arquitectura amb la finalitat de que es pugui iniciar i orientar en la reflexió crítica sobre les mateixes.- Fomentar la comunicació oral i escrita de l'estudiant, impulsant l'aprenentatge de les formes d'escriptura més adients enrelació als continguts que es pretenen transmetre.- Fomentar simultàniament el treball individual i en equip, per tal d'impulsar la reflexió autònoma en combinació amb les dinàmiques de discussió i de contrast de resultats.- Fomentar la recerca i l'ús de la informació que s'emprarà en l'estudi, impulsant el rigor en la recerca, en el contrast de les dades i en la consulta de les fonts, tant primàries com d'altres ordres. -Fomentar el rigor en la lectura científica i en la escriptura i introduir en la confecció de treballs de recerca dins l'àmbit de l'arquitectura i del urbanisme.







32h

22h

0h

12h

84h

21.33%

14.67%

0.00%

8.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu Grup gran (50/90) 3 P Treball en grup Grup mitjà (30/50) 2AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestreTreball autònom 84



210403 - T I - Teoria I


Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta llarga 60 % 100% Treballs i exercicis individuals 10 % 0% Treballs i exercicis en grup 30 % 0%


Continguts

- TEORIA I


Teoria I presenta d'una manera sistemàtica i organitzada les diverses teories de l'arquitectura occidental, i les relaciona amb la cultura de cada període, les arts, la filosofia i la ciència.

L'assignatura cobreix des dels inicis de la nostra tradició cultural fins als corrents més significatius de l'arquitectura contemporània. És a dir, que abasta un ampli arc temporal, dins el qual es van traçant els fils argumentals mes significatius del pensament de la arquitecura i de les arts, per tal de oferir una visió en transformació de les nostres idees sobre l'espai habitat i la seva construcció al llarg del temps i de la nostra responsabilitat davant de l'exercici de la professió.

L'episodi final d'aquest ampli trajecte històric, el que descriu el món contemporani des dels seus inicis, es desenvolupa de manera específica, per tal d'ubicar críticament el nostre present i les idees que orienten el saber de l'arquitectura dins el mon actual. Aquest darrer episodi abasta les teories estètiques i les obres del canvi del segle XIX al segle XX, incloses les avantguardes i el surrealisme; la consolidació del moviment modern i la seva revisió i crisi; i la situació contemporània i els nous paradigmes.

El contingut posa èmfasi en estudiar les teories i la memòria històrica que les acosta a les idees més properes, que afecten les nostres preocupacions actuals, útils per formar-se criteri, i per establir ponts entre els coneixements històrics i tècnics per un costat, i la pràctica de projectar per un altre.

Descripció:


210403 - T I - Teoria I


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Textos de arquitectura de la modernidad. Madrid: Nerea, 1994. ISBN 8486763851.

Montaner, Josep Maria. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425221903.

Solà-Morales, Ignasi de. Inscripciones. Barcelona: Gustavo Gili, 2003. ISBN 8425219132.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

LLorente Díaz, Marta. El saber de la arquitectura y de las artes: la formación de un ámbito de conocimiento desde la Antigüedad hasta el siglo XVII. Barcelona: Edidions UPC, 2000. ISBN 8483014343.

Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor, 1996. ISBN 8477746990.

Gadamer, Hans-Georg. Elogio de la teoría: discursos y artículos. Barcelona: Península, 1993. ISBN 8429735941.

Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London, etc:: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.

Hereu, Pere. Teoria de l'arquitectura: l'ordre i l'ornament. 2a ed.. Barcelona: Edicions UPC, 1998. ISBN 8483014432.

Kruft, Hanno-Walter. Historia de la Teoría de la Arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1990. ISBN 8420679968.

Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178.

Panofsky, Erwin. Idea. Madrid: Cátedra, 1989. ISBN 8437601010.

Valverde, José M.. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel, 1987. ISBN 8434487365.

Bo Bardi, Lina. Contribução propedeutica ao ensino da teoria da arquitectura. Sao Paulo: Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, 2002.ISBN 9788585751173.

Vesely, Dalivor. Architecture in the age of divided representation. Cambridge (Mass): The MIT Press, 2004. ISBN 9780262720489.

Theorizing a new Agenda for Architecture: an Anthology of architectural Theory 1965-95. New York: Princenton ArchitecturalPress, 1996. ISBN 156898054X.

Constructing a new agenda: architectural theory 1993-2009. New York: Princeton Architectural Press, 2010. ISBN 9781568988597.

Architecture culture: 1943-1968. New York: Columbia Books of Architecture: Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226.

Tatarkiewicz, Wladyslaw. Historia de seis ideas: arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estétic. 7ª ed.. Madrid: Tecnos: Alianza Editoria, 2002. ISBN 9788430939114.

Fuentes y Documentos para la Historia del Arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1982-1983.

Worringer, Wilhelm. Abstracción y Naturaleza. Mexico; Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1953.

Hays K., Michael. Architecture Theory since 1968. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616.

Gombrich, E.H.. Norma y forma: estudios sobre el arte del Renacimiento. Madrid: Alianza Editorial, 1984. ISBN 8420670391.

Ortega y Gasset, José. Meditación de la técnica: y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza, 1992. ISBN 8420641219.

Della Volpe, Galvano. Historia del gusto. Madrid: Visor, 1987. ISBN 8477740054.

Wittkower, Rudolf & Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno: el carácter y la conducta de los artistas : una historia documentada desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid: Cátedra, 1982. ISBN 8437603250.


210305 - URB V - Urbanística V



Altres: M - FRANCISCO BACARDIT SEGUES - MANUEL RUISANCHEZ CAPELASTEGUI - ENRIQUE SERRA RIERA - SEBASTIA ANDREU JORNET FORNER - CARLES CROSAS ARMENGOL

T - JULIAN GALINDO GONZALEZ - DANIEL ANGEL MÒDOL DELTELL - FERRAN SAGARRA TRIAS

Responsable: M - JOAQUIM ESPAÑOL LLORENS

T - ESTANISLAO ROCA BLANCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans








11. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals12. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

13. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics14. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana


16. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els




L'assignatura Urbanística V pretén introduir l'estudiant en la projectació d'un fragment estratègic de la ciutat per a la sevareforma amb caràcter complex i amb forta interrelació, tant compositiva com morfològica dels seus components, sovint amb barreja d'usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l'espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l'entorn.

Generals:

programes bàsics de vivenda

17. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

18. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual19. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny20. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial


22. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement23. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat24. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles25. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 0,2L Classes pràctiques Petit (10/30) 1,8L Estudi de casos Petit (10/30) 0,4L Treball en grup Petit (10/30) 0,8AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre

Activitats no presencials Hores semestre-Treball autònom 70





Continguts

- REFORMA URBANA I ESPAI PÚBLIC






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%



El curs d'Urbanística V es troba a l'últim curs de l'ensenyament troncal de l'Urbanisme a l'ETSAB i té un contingut clarament projectual.

Comporta una necessària immersió en els coneixements adquirits en cursos anteriors que, conjuntament amb les classes teòriques i pràctiques del curs, seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex.

L'escala del projecte es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l'ordenació urbanística, i es tracta un espaiurbà de dimensió acotada amb una càrrega voluntària de fer arquitectura de la ciutat, independent de l'arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d'executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l'entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l'actuació sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d'aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i proporció també important d'usos col-lectius.

A principi de curs es facilitarà un llistat de centres urbans o de nous projectes que podran servir en major o menor mesura de referents per a l'exercici del curs.

Així, hi haurà un grup d'estudiants que elaborarà un treball de recerca tutelat pel professor de taller que haurà depresentar a mig curs en una exposició general, i s'encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastant-los amb l'exercici en curs.

El contingut del curs es resumeix en els següents temes bàsics:

- El projecte urbà i de l'espai públic com a categoria de projecte de ciutat.- Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda.

Descripció:





Presentacions orals 10% 10%Treballs i exercicis individuals 10% 10%Treballs i exercicis en grup 70% 70% Avaluació de projectes 10% 10%





Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Solà-Morales i Rubió, Manuel. De cosas urbanas. Bracelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3.

El Projecte urbà: una experiència docent. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 84-8301-351-7.

Ciutat funcional i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2.

Roca i Blanch, Estanislau. Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-475-3381-7.

"El Proyecto Urbano I". UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1987, núm. 5 [en línia]. [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/3100>.

Solà-Morales Rubió, Manuel de. "La segunda historia del proyecto urbano". UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, núm. 6 [en línia]. 1987, núm. 5 [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/3155>.

Ceuta: la estrategia de un lugar. Ceuta: Instituto de Estudios Ceutíes, 2010. ISBN 978-84-92627-14-1.

Bacon, Edmund N. Design of cities. Harmondsworth, England: Penguin Books, 1976. ISBN 84-7609-589-9.

Jardines insurgentes: arquitectura del paisaje en Europa = Gardens in arms: landscape architecture in Europe: 1996-2000: catálogo de la 2a bienal europea de Paisaje 2001= catalogue of the 2nd european landscape biennial 2001. Barcelona: Fundació Caja de Arquitectos: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya: UPC, 2002. ISBN 8493254207.

Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993. ISBN 84-7609-589-9.

Español, Quim. Forma y consistencia: la construcción de la forma en arquitectura. Barcelona: Fundación de la Caja de Arquitectos, 2007. ISBN 9788493592943.

Garvin, Alexander. The American city: what works, what doesn't works. New York: McGraw-Hill, 1996. ISBN 0-07-022919-8.

Halpern, Kenneth. Downtown USA: urban Design in Nine American Cities. New Yor; London: Watson-Guptill : The Arch. Press, 1978.

L'Espai públic metropolità: 1989-1999. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 2001. ISBN 84-930080-6-0.

Paisajes artificiales: arquitectura, urbanismo y paisajes contemporáneos en Holanda. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 84-252-1834-9.

Plans i projectes per a Barcelona: 1981/1982. 2a ed.. Barcelona: Ajuntament. Àrea d'Urbanisme, 1983. ISBN 84-500-8343-5.

Mòdol i Deltell, Daniel. Del soporte urbano. Madrid: Fundación Esteyco, 2010. ISBN 978-84-693-8982-9.

Diagonal, un procés urbà. El projecte urbà en la reforma de la ciutat. Barcelona: Edicions ETSAB, 2010. ISBN 978-84-608-1044-5.

Roca i Blanch, Estanislau; Mòdol Deltell, Dani; Franco Mesas, Manuel. El Projecte de l'espai viari [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2004 [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR123XXX>. ISBN 84-8301-747-4.

Glòries, reforma urbana i espai públic. Barcelona: Edicions ETSAB, 2011. ISBN 978-84-608-1201-2.

Solà-Morales i Rubió, Manuel. "Cuatro líneas, tres artículos, siete ideas: las formas de la proyectación urbanística. A: 'Proyectar la ciudad: programa de asignaturas: marzo-mayo 1995". Proyectar la ciudad : programa de asignaturas : marzo-mayo 1995. Barcelona: Fundació Politècnica de Catalunya, 1995. p. 11-21.

Solà-Morales i Rubió. Manuel. "Espacios públicos y espacios colectivos: un nuevo reto, urbanizar lo privado". La Vanguardia [en línia]. Suplemento 12/05/1992, p. 4-5Disponible a: <http://server-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/b?cg=hemeroteca&ci=es-




adm&tu=http://www-org.lavanguardia.es/premium/pdf/PdfShow%3fp_action=showpdf%26p_id=33520483%26p_data=19920512>.

Urbanisme a Barcelona: Plans cap al 92. Barcelona: L'Ajuntament. Servei de Planejament Urbanístic, 1987.


210306 - URB VI - Urbanística VI



Altres: M - CARLES CROSAS ARMENGOL - EDUARDO CADAVAL NAREZO - FRANCISCO JAVIER EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA - MIGUEL ROA LOPEZ- MIGUEL J PEREA SOLANO - ÁLVARO CLÚA UCEDA

T - ANTONIO AGUILAR PIERA - JORDI FRANQUESA SANCHEZ - M. AURORA LOPEZ CORDUENTE

Responsable: M - JOSEP PARCERISA BUNDO

T - MIGUEL COROMINAS AYALA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans








11. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals12. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

13. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics14. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana





Aprendre a explorar, llegir i entendre la ciutat i el territori. Les formes i els usos.

Dotar d'una tècnica acurada de representació de la ciutat i el territori.

Entendre l'àmbit d'intervenció a les diverses escales.

Dotar d'una sensibilitat per llegir els valors mediambientals i paisatgístics de la ciutat i el territori.

Entendre les condicions urbanes i territorials del projecte.

Saber definir un programa d'intervenció.

Generals:

16. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda17. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

18. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual19. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny20. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

21. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement22. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat23. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles24. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 0,2L Aprenentatge cooperatiu Petit (10/30) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (10/30) 1,8L Estudi de casos Petit (10/30) 0,4L Treball en grup Petit (10/30) 0,4AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre

Activitats no presencials Hores semestre-Treball autònom 70





Saber integrar les diferents activitats del programa.

Capacitat per a projectar a la ciutat i al territori i valorar el resultat de la implantació.

Continguts

- URBANÍSTICA VI






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%



El desenvolupament de les ciutats i el territori implica atendre als processos de creixement i també als de recomposició interna. En el debat actual pren una rellevància estratègica l'atenció a les grans àrees o territoris enels que es manifesten les grans discontinuïtats de les metròpolis. El curs explora l'aproximació a les situacions expectants o dèbils, identifica llocs i programes de reciclat o intensificació i permet el desenvolupament de diversos projectes. Els estudiants aprenen d'aquets processos. Visualitzen els anàlisis, identifiquen i resolen els temes que es deriven d'aquest plantejament.

1 La geografia de la ciutat i el territori2 Els elements de la ciutat i el territori3 Infraestructura, ciutat i territori4 Les activitats5 Ciutat, territori i medi ambient6 El paisatge7 Elements patrimonials8 Projectes urbans i territorials9 La recuperació d'espais obsolets

Descripció:





Presentacions orals 30% 30%Treballs i exercicis individuals 30% 30%Treballs i exercicis en grup 10% 10% Avaluació de projectes 30% 30%


Bibliografia


210711 - BI CB - Barcelona I: Caminar Barcelona



Altres: INÉS AQUILUÉ JUNYENT - RENATA DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES

Responsable: ESTANISLAO ROCA BLANCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013

ARQUITECTURA (Pla 1994). (Unitat docent Optativa) GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Optativa)



Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



8. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció

9. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics10. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i II, i en Projectes I i II.




L'adquisició per part de l'estudiantat de competències en el coneixement de la ciutat de Barcelona:

- història, polítiques i desenvolupament urbà- moviments i tendències arquitectòniques- tipologies i sistemes constructius- teixit social i iniciatives ciutadanes- projectes urbans i arquitectònics rellevants Així com la descoberta de les seves pròpies ciutats/pobles a través de la comparativa amb Barcelona al blog del curs. El treball en grup servirà per posar en pràctica les competències d'anàlisi urbà adquirides durant el curs i utilitzar un sistema de representació en l'arquitectura, el vídeo, el dibuix, la fotografia, ... per proposar el seu recorregut per la ciutat.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaClasse expositiva participativa 4

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestreTreball autònom 70





Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Treballs i exercicis individuals 60% 60%-Treballs i exercicis en grup 40% 40%



L'avaluació tindrà en compte l'assistència a classe i la participació en el blog del curs (60%), així com el treball en grup (40%), on es proposarà un recorregut per la ciutat amb cartografia, dibuix, fotografia o vídeo.

Continguts

Temari


El programa de l'assignatura s'estructura a través d'unes classes teòriques, impartides a l'escola d'Arquitectura i un programa de 10 recorreguts per la ciutat de Barcelona. Les sessions a l'Escola serveixen per a la presentació de l'assignatura, la introducció dels alumnes a la història de Barcelona i als projectes urbans que s'estan realitzant. Durant aquestes classes també es realitzen les correccionsintermitges i finals dels treballs en grup que han de realitzar als alumnes. Els recorreguts per la ciutat es realitzen acompanyats de diferents experts (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, professors, arqueòlegs, historiadors, membres d'associacions o entitats, veïns del barri, etc) que presenten les diferents maneres que tenen de treballar a Barcelona. El programa de recorreguts es divideix en dues parts:

- La primera són una sèrie de recorreguts que es realitzen cada curs, i que serveixen per establir la base del coneixement general de la ciutat de Barcelona, que són:

_Ciutat Vella_Montjuïc_22@_Collserola_Gràcia_Front marítim

La segona sèrie de recorreguts, varia cada curs i està associada a diferents temes d'actualitat que s'estan debatent a la ciutat.

Descripció:




Bibliografia

Caminar Barcelona - Roca, Estanislao14è premi UPC a la Qualitat en la Docència UniversitàriaDP. B4221/2011

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier. Arquitectura de Barcelona. Barcelona: Col.legi d'Arquitectes deCatalunya. Demarcació de Barcelona, 1990. ISBN 8440479088.

Busquets, Joan. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004. ISBN 8476284586.

Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. 9a ed. Barcelona: Editorial Teide, 1992. ISBN 8430781870.

Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842236.

Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona (8 vols). Barcelona: Edicions 62, 1976-1977. ISBN 8429711805.

Barcelona, transformació: plans i projectes. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 9788498500929.

Corominas, Miquel. Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte. Barcelona: CCCB, 2009. ISBN 978-84-9803-354-0.

Bohigas, Oriol. "El polígon de Montbau". Cuadernos de arquitectura [en línia]. num. 61, p. 22-34 [Consulta: 04/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1002845~S4*cat>.

Alberch i Figueras, Ramon. Els barris de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-. ISBN 8441227721.

Serra, Enric. Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona Moderna. La vila de Gràcia. Barcelona: Edicions UPC, 1995. ISBN 8476535171.

Inicis a la urbanística municipal de Barcelona. Barcelona: Ajuntament: Corporació Metropolitana, 1985. ISBN 84-7609-029-3.

Mendoza, Eduardo. La ciudad de los prodigios. Pozuelo de Alarcón: Espasa-Calpe, 2006. ISBN 8432298196.

Martorell; Bohigas; Mackay; Puigdomènech. La Villa Olímpica: Barcelona 92: arquitectura, parques, puertos deportivos. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1991. ISBN 8425214855.

Solà-Morales, Manuel de. Las formas de crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1997. ISBN 8483011972.

Roca, Estanislau. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472834905.


210710 - CH - Ciutats en la Història



Responsable: ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:





Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i II.




El propòsit de l'assignatura és oferir una introducció a l'evolució de la construcció de ciutats al llarg de la història, de manera que serveixi de complement als cursos troncals d'Urbanística. El programa incideix en l'explicació de les variacions fonamentals que experimenten tant la naturalesa dels fets urbans com l'entitat de les idees sobre la ciutat amb vista a propiciar l'adquisició de les següents competències: - Apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social.- Distingir els temps de construcció de la ciutat en la història.- Aprehendre la importància que pren l'entitat de les idees en la transformació del medi per l'home.- Iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l'actuació de l'arquitecte.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu 3P-Estudi de casos 1

Activitats no presencials Hores/semestre-Treball autònom 70





Continguts

-INTRODUCCIÓ

-PRIMERA PART

-SEGONA PART




1. Les ciutats, un món canviant. Els valors d'antiguitat i de novetat en l'observació del passat.

2. Les ciutats de l'antiguitat.3. La Grècia clàssica: Atenes.4. L'ordre urbà i l'ordre del món: Roma, Xina, India i l'Islam.5. La ciutat de Déu: Jerusalem.6. Les creacions urbanes medievals a Europa.7. Intervencions urbanes del Renaixement: piazze i strade. Les ciutats ideals renaixentistes.8. La Roma dels Papes.9. Amsterdam medieval i renaixentista.10. Amèrica hispana: Las Leyes de Indias.11. París de la monarquia.12. Londres, capital singular. Bath i Edimburg al segle XVIII.13. San Petersburg, capital de l'absolutisme.

14. Nord-amèrica colonial i colonitzadora.15. Les utopies dels reformistes socials a la ciutat.16. La renovació de París sota Napoleó III i Haussmann. Efectes derivats.17. El Ring de Viena i les seves emulacions.18. L'Eixample de Barcelona i los ensanches.19. La Ciudad Lineal de Madrid.20. El moviment Garden-cities.21. El moviment City Beautiful.22. La Cité industrielle de T. Garnier.23. Ciutats del Moviment Modern.

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta curta 50% -Proves de resposta llarga 100%-Presentacions orals 10% -Treballs i exercicis individuals 40%



L'avaluació continuada es realitzarà tenint en compte l'assistència a classe, la realització d'un estudi monogràfic, la seva explicació oral en sessió conjunta, i varies proves teòriques al llarg del curs. L'examen final estarà dirigit als estudiants que no hagin superat l'avaluació continuada.

Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Mumford, Lewis. La ciudad en la historia: sus orígenes, transformaciones y perspectivas. 2ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1979.

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 9788425211812.

Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa: 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.

Hegemann, Werner; Peets, Elbert. El Vitrubio americano: manual de arte civil para el arquitecto. Madrid: Fundación Caja de Arquitectos, 1992. ISBN 8425225110.

Rasmussen, Steen Eiler. Towns and buildings: described in drawings and words. Cambridge (Mass.): The M.I.T. Press, 1969. ISBN 0262680114.

Morini, Mario. Atlante di storia dell'urbanistica: dalla Preistoria all'inizio del secolo XX. Milano: Hoepli, 1963. ISBN 8820300532.

Benevolo, Leonardo. Orígenes del urbanismo moderno. Madrid: Celeste, 1992. ISBN 8487553206.

Bacon, Edmund N. Design of cities. Rev. ed. Harmondsworth: Penguin Books, 1976. ISBN 0140042369.

García Bellido, A. et al. Resumen histórico del urbanismo en España. 3ª ed. aum. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1987. ISBN 8470884492.

Burke, Gerald. Towns in the making. London: Edward Arnold, 1971.

Lavedan, Pierre; Hugueney, Jeanne. L'urbanisme au Moyen Age. Paris: Arts et Metiers Graphique, 1974.

Historia del urbanismo. 2ª ed. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980-. ISBN 8470882619.

Benevolo, Leonardo. Storia della città. Roma; Bari: Laterza, 1993-. ISBN 9788842042143.


210705 - CII - Construcció Industrialitzada i Innovació



Responsable: JOSE M. GONZALEZ BARROSO - JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:





Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 1L- Estudi de casos 1P- Seminaris/ tallers 1 P- Treball en Grup 1 Activitats No Presencials Hores/semestre-Treball autònom 70


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció I.




Coneixer l'impacte del progrés tècnic en l'arquitectura, aproximant la innovació tècnica a la formació de l'arquitecte, per entendre les característiques del procés innovador i de les línies d'evolució. Què és la innovació en general i aplicada a l'àmbit de la tècnica constructiva?Quines són les raons de la innovació en la construcció i com es manifesten?Com es produeix la innovació, a través de la presentació dels àmbits i casos rellevants?






55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%





Continguts

1. L'innovació. Definició. Necessitat. Context.

2. L'innovació a la construcció

3. Materials i productes

4. Estructures i tancaments

5. Instal·lacions i acabats





1.1. Innovació en la indústria. Necessitat. Característiques. Tendències d'evolució1.2. Innovació en la construcció. Les característiques singulars del sector

2.1 La industrialització dels processos d'execució2.2 Les demandes medi ambientals2.3 La tecnologia immaterial

3.1 Materials: formigons, aïllaments, fusta, nanomaterials, reciclats3.2 Sistemes i tècniques d'industrialització i prefabricació.3.2.1 Antecedents. Situació actual i evolució3.2.2.Conceptes de sistema. Definicions, principis, característiques. 3.2.3 Classificació tipològica. Nivells de prefabricació. Avantatges i inconvenients. 3.2.4 Els subsistemes: dels fonaments a les instal·lacions. Domòtica.3.2.5 Sistemes lineals, superficials, volumètrics i mixtes. Estudi de casos.3.2.6. Coordinació dimensional. Toleràncies. Junts3.2.7. Fabricació, transport, muntatge, manteniment, deconstrucció

4.1. El tancament del cicle dels materials4.2. La eficiència energètica dels edificis. Energies renovables.

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Presentacions orals 50% - Treballs i exercicis en grup 50%- Lliurament del treball 100%



Treball monogràfic en grup i presentació oral amb correccions intermèdies.La qualificació obtinguda es multiplicarà per les assistències/número de classes.

6. Sistemes, edificis, tipus

7. Factors ocults intangibles

8. Factors generals

9. Prospectiva. La rehabilitació. On es construeixen els projectes innovadors? Països emergents i tercer món.






5.1 Models d'organització en la relació entre tècnica i economia. Condicionaments immaterials.5.2 La gestió de la qualitat dels productes i dels processos.

6.1 L'adequació funcional i tècnica a les demandes de l'usuari6.2 Noves aplicacions d' Open Building

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Smith, Ryan E. Prefab architecture: a guide to modular design and construction. Hoboken, N.J.: Wiley, 2010. ISBN 978-0-470-27561-0.

Sebestyén, Gyul. New architecture and technology. Oxford [etc.]: Architectural Press, 2003. ISBN 07506516-44.

Escorsa, Pere; Valls, Jaume. Tecnología e innovación en la empresa [en línia]. 2ª ed. ampl. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1247181~S1*cat>. ISBN 8483017067.

Vezzoli, Carlo; Manzini, Ezio. Design per la sostenibilità ambientale. Bologna: Zanichelli editori, 2007. ISBN 9788808167446.

Staib, Gerald. Components and systems: modular construction, design, structure, new technologies. Basel ; Boston: Birkhäuser, 2008. ISBN 9783764386566.

New perspective in industrialisation in construction: a state-of-the-art report [en línia]. Zurich: ETH Zurich, 2009 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cibworld.xs4all.nl/dl/publications/tg57_pub329.pdf>. ISBN 978-3-906800-17-2.


210708 - CGENU - Control Gràfic de l'Entorn Natural i Urbà en 3D



Responsable: GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny9. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)10. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació Arquitectònica II.




- Representar i analitzar les formes del terreny i de l'entorn urbà modelant maquetes virtuals tridimensionals de l'àmbit d'actuació i del seu voltant. - Interpretar les formes d'un terreny mitjançant la lectura gràfica pròpia de la cartografia i la topografia. - Utilitzar bases de dades alfanumèriques, vectorials, d'imatges raster i d'imatges fotogràfiques digitals com a mitjans perextreure dades mètriques dels espais urbans. - Controlar els recursos gràfics per al tractament del asolellament en l'arquitectura i la georeferenciació dels espais urbans. - Utilitzar els recursos de la geometria de la forma com a sistema d'anàlisi i generació de models urbans i naturals. - Generar les modificacions del terreny natural per determinar la seva accessibilitat i concretar les intervencions necessàries per a la implantació de l'edificació. - Analitzar el impacte mediambiental dels models de treball a partir del control gràfic de la imatge (percepció), l'energia (asolellament) i l'emplaçament (terreny).







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 0,6P- Classes pràctiques 2,4L- Seminaris/talller 1






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Proves de resposta llarga 40% 100%- Presentacions orals 10% - Treballs i exercicis individuals 40% - Treballs i exercicis en grup 10%



L'avaluació de l'assignatura es basa en la valoració de tres aspectes:1) Lliurament d'exercicis proposats a les classes de taller2) Treballs autònoms proposats3) Dues proves parcials

Continguts

TEMARI


L'assignatura estudia la manera d'analitzar i controlar els aspectes mediambientals i les definicions formals que intervenen en la implantació sobre el terreny dels vials de comunicació i les volumetries de les edificacions.Es tracta d'aplicar les tècniques infogràfiques adequades que permetin dissenyar, prevenir i resoldre el impacte que pugui produir un projecte d'intervenció, adequació, o rehabilitació tant en el medi natural com l'entorn urbà. Els continguts principals són els següents: ·Cartografia i topografia. Lectura bàsica en la representació del terreny. Corbes de nivell, directores i de línies de pendent. Seccions i panoràmiques.·Adquisició de dades per la generació de models d'emplaçament de projectes urbanístics i arquitectònics. Tecnologies de captura massiva de punts mitjançant escàner làser i fotografia digital.·Anàlisi i control de les dades alfanumèriques, vectorials i d'imatges gràfiques per a la generació de terrenys en maquetes 3D. Núvols de punts. Fotogrametria. Ortofotografia.·Representacions digitals del terreny i de l'entorn urbà: - Modelatge de maquetes virtuals dels models d'emplaçament del terreny natural i dels entorns urbans. El control i generació de superfícies de geometria lliure. Aplicacions de la imatge digital per la generació de models virtuals. - Anàlisi i control de la superfície d'un entorn natural o urbà en 3D mitjançant seccions i anàlisi del relleu i els pendents. - Modificacions del terreny natural: Intervencions mitjançant explanacions i talussos. Plataformes i vials horitzontals i amb pendent. Topografies rectificades. - Intervencions arquitectòniques i de paisatge sobre terrenys naturals i entorns urbans amb avaluació de l'impacte ambiental mitjançant el control dels processos de transformació del paisatge.

·Control de les posicions i del recorregut del sol per a l'estudi del assolellament en terrenys naturals i entorns urbans: Diagrames digitals de control solar per a l'estudi de les ombres i l'anàlisi d'obstruccions.·Elements constructius de control del assolellament en la edificació.

Descripció:




Bibliografia

http://www.map.archi.fr/3d-monuments/http://usa.autodesk.com/ecotect-analysis/http://www.rhinoterrain.com/page392-0-products.htmlhttp://www.softwaregis.cl/arcgis.html

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Bezoari, Giorgio; Monti, Carlo; Selvini, Attilio. "Topografia e cartografia". Bezoari, Giorgio; Monti, Carlo; Selvini, Attilio. Fondamenti di rilevamento generale. Milano: Hoepli, 1990. vol.1.

Buill, Felip; Núñez, M. Amparo; Rodríguez, Juan José. Fotogrametría analítica. Barcelona: Edicions UPC, 2003. ISBN 8483016710.

Buill, Felip; Núñez, M. Amparo; Rodríguez, Juan José. Fotogrametría analítica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1242442~S1*cat>. ISBN 9788498801361.

Yáñez, Guillermo. Arquitectura solar e iluminación natural: conceptos, métodos y ejemplos. Madrid: Munilla-Lería, 2008. ISBN9788489150812.

Geometric modelling: methods and applications. Berlin; New York: Springel-Verlag, 1991. ISBN 9783540536444.

Laurie, Michael. Introducción a la arquitectura del paisaje. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 84-252-1132-8.

Lynch, Kevin. Planificación del sitio. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 84-252-0996-X.

Gentil, José María. Método y aplicación de representación acotada y del terreno. Madrid: Bellisco, 1998. ISBN 8493000205.

Computer Graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading [etc.]: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Foster, Rober; Ghassemi, Maji; Cota, Alma. Solar energy: renewable energy and the environment. Boca Raton: CRC Press, 2010. ISBN 9781420075663.


210712 - ERA - Energies Renovables a l'Arquitectura



Altres: ANNA PAGES RAMON - FCO. JAVIER SOLSONA PAIRO - JUAN ANTONIO MARIN HERRERA

Responsable: HELENA COCH ROURA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici5. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat6. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles7. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 2Aprenentatge basat en projectes 2

ACTIVITATS NO PRESENCIALS: Hores/semestreTreball autònom 70


Requisits





Formar als estudiants en el disseny i avaluació dels sistemes energètics arquitectònics des de l'inici del projecte.

Formar als estudiants en el disseny i avaluació de l'eficiència energètica en edificis existents i capacitar per a proposar rehabilitacions ambientals.

Continguts

Energies renovables a l'arquitectura







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%



1. Plantejament general: l'arquitectura de les energies renovables i les noves tecnologies.

2. Els edificis i l'entorn.

3. Els sistemes passius. 3.1 Captació. 3.2 Protecció. 3.3 Inèrcia.

4. Els sistemes actius en els edificis. 4.1 Tèrmics 4.2 Fotovoltaics4.3 Eòlics

5. Eficiència energètica 5.1 Nova edificació 5.2 Rehabilitació

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta llarga 0% 100%Presentacions orals 20% 0%Treballs i exercicis en grup 20 % 0%Avaluació de projectes 60% 0%



S'hauran de realitzar a classe exercicis d'anàlisis i d'integració en projectes dels continguts teòrics de l'assignatura, que seran valorats de forma continuada. Un examen final teòric permetrà completar la valoració en el cas d'avaluació continuada insuficient.

Bibliografia

Bàsica:

Mazria, Edward. El libro de la energia solar pasiva. 2a ed.. México D.F.: Gustavo Gili, 1985. ISBN 9686085769.

Olgyay, Victor. Arquitectura y clima: manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. 2a ed.. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN B1018891.

Serra Florensa, Rafael; Coch Roura, Helena. Arquitectura y energía natural [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 01/07/2013]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR036XXX (Accés restringit a usuaris de la UPC)>. ISBN 9788483014974.

Un Vitruvio ecológico: principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 84425221552.

Castañer Muñoz, Luis. Energía solar fotovoltaica. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533756.


210707 - FAA - Formigó Armat Aplicat



Altres: JOSEFA M. GOMEZ BERNABE - LAURA VALVERDE ARAGON

Responsable: JORDI MARISTANY CARRERAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)


Requisits





Es tracta de consolidar i ampliar els coneixements adquirits del formigó armat, mitjançant l'aplicació pràctica sobre l'estructura bidireccional (forjat reticular o llossa massissa).En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de : -Conèixer el comportament de les estructures espacials, bidireccional-Abordar el càlcul d'estructures amb ordinador i comparar els resultats amb càlculs manuals-Tractar el càlcul de fonamentacions superficials i murs de contenció







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/métode expositiu 2P- Aprenentatge basat en projectes 2






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Avaluació de projectes 100%



Primer lliurament: Càlcul realitzat mitjançant el programa WinEva i el mètode dels pòrtics virtuals. Valor 40% Segon lliurament: Plànols del càlcul realitzat amb CYPE, comparativa. Valor 60%

Continguts

TEMARI


1. Forjats sense bigues. L'estructura elemental: dues bigues que es creuen en l'espai.2. Lloses recolzades en el seu contorn. Comportament i esforços. Lloses recolzades en les seves cantonades. Comportament. Lloses suportades per pilars.3. Alleugerat de lloses. La secció en T. Zonificació de la llosa segons els seus esforços. Definició de les zones massisses i alleugerades. El mètode dels pòrtics virtuals.4. Definició de las barres del P.V. i dels seus valors estàtics. Distinció entre els valors estàtics per a càrregues verticals i horitzontals. Particularitats sobre els estats de càrregues.5. Aplicació del Wineva als pòrtics virtuals.6. Programa de càlcul CYPECAD CYPE (CYPE)7. Banda central i de suports. Definició. Distribució dels moments entre bandes.8. Armat de reticulars. Seccions rectangulars i en T (zona de positiu i negatiu). Armat de lloses.9. Comprovació a tallant. Armat.10. Comprovació a punxonament. Armat. 11. Comparació de resultats amb el programa CYPE 12. Deformacions diferides.13. Fonamentacions superficials. Sabates i Bigues centradores. Càlcul amb CYPE14. Murs de contenció, murs de soterrani. Càlcul amb CYPE

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Espanya. Comisión Permanente del Hormigón. Instrucción de hormigón estructural: EHE: con comentarios de los miembros dela Comisión Permanente del Hormigón. 5ª ed. Madrid: Ministerio de Fomento, 2008. ISBN 8449803969.

Jiménez Montoya, Pedro (et al.). Hormigón armado. 15ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223075.

Gómez, Pepa; Goméz, Josep Vicent. Estructures de formigó armat: predimensionament i càlcul de seccions [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2002 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1227508~S1*cat>. ISBN 8483015862.

Buxadé, Carlos; Margarit, Joan. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: disseny i càlcul [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228853~S1*cat>. ISBN 8483012553.

Calavera, José. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón (2 vols). 2ª ed. Madrid: INTEMAC, 2008. ISBN 8488764057.

Ajdukiewicz, Andrze; Starosolski, Wlodzimier. Reinforced-concrete slab-column structures. Amsterdam ; New York: Elsevier, 1990. ISBN 0444988564.

Guerrin, André. Traité de béton armé (11 vols). 2ème éd. rev. et corr. Paris: Dunod, 1976. ISBN 2040042806.

Regalado Tesoro, Florentino. Los Forjados reticulares: manual práctico. [Barcelona]: Cype Ingenieros, 1991. ISBN 8440491743.


210701 - HC - Habitatge i Cooperació



Responsable: SANDRA CINTA BESTRATEN CASTELLS


Curs:

Crèdits ECTS:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


7. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)

8. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda9. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals10. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i II.




Empreneduria i innovació; Sensibilitat i compromís social: - Organització d'un projecte de cooperació, un projecte arquitectònic i una direcció d'obra en contextos de cooperació internacional al desenvolupament. -Coneixement de solucions tecnològiques de baix cost combinades amb solucions industrialitzades innovadores. Comunicació oral i escrita; Treball en equip; Ús solvent dels recursos de la informació:-Desenvolupament d'un treball en grup que s'haurà d'anar exposant al llarg del curs de forma oral, acompanyat de treballescrit i gràfic.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 2L- Estudi de casos 1P- Treball en grup 1

Activitats no presencials Hores/semestre- Treball autònom 70





Sistema d'avaluació Avaluació Continua Avaluació Final-Proves de resposta llarga 40% -Presentacions orals 30% -Treballs i exercicis en grup 30%



1.Treball en grup: Ciutats de països en vies de desenvolupament. Anàlisi urbà i proposta de planejament. Propostes de vivenda i equipaments de baix cost. Correccions intermitges i presentació final oral i gràfica/escrita.2. Exàmen final de comprovació de compentències adquirides.

Continguts

-Temari


1. Conceptes bàsics de COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I ARQUITECTURA D'EMERGÈNCIA. 2. CRITERIS PROJECTUALS en la definició de PLANS URBANS en CIUTATS MITJANES de països en vies de desenvolupament.Bases teòriques (Kevin Lynch, Villa Salvador i Previ en Perú) Estudi de casos (Cooperativismo-Uruguay, San Ignacio de Velasco- Bolívia, Oussuye - Senegal, Isla de Ibo - Moçambic). 3. EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC EN CONTEXTES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT.Elecció de l'entorn i l'emplaçamentDisseny bioclimàtic. Accessibilitat universal.Tipologies habituals d'habitatge i equipaments. Tecnologies de construcció low tech: terra crua, bambú, quincha. Exemples internacionals. Industrialització aplicada a la cooperació.L'acer i el formigó en contextes de cooperació al desenvolupamentExecució d'un projecte d'arquitectura en cooperació al desenvolupament: definició del projecte, organització, management de l'execució, contrapart, participació ciutadana.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Fathy, Hassan. Architecture for the poor: an experiment in rural Egypt. Chicago: The University of Chicago Press, 1996. ISBN 0226239160.

Habitáfrica : cuatro realizaciones de habitabilidad básica en África: Angola, Mauritania, Mozambique y Namibia. Madrid: Fundación CEAR, 2007. ISBN 978-84-8198-690-7.

Human settlements: formulations and (re)Calibrations. Amsterdam: Uitgeverij Boom: SUN, 2010. ISBN 978-90-8506-8297.

Nahoum, Benjamín; Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Transportes. Las cooperativas de vivienda por ayuda mutua uruguayas: una historia con quince mil protagonistas [en línia]. Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional, 1999 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://infodigital.opandalucia.es/bvial/handle/10326/1076>. ISBN 8480951923.

El Desarrollo humano sostenible en las aulas politécnicas: material para la innovación docente [en línia]. S.l.: UPC, 2008 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://hdl.handle.net/2117/1979>.

Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 978842522163.

Chile Ministerio de la Vivienda y Urbanismo. Dirección General de Planificación y Presupuesto. Ribera Norte. Concepción de cara al Biobio. [Santiago de Chile]: PNUD, 2001.


210704 - HAO - Història de l'Art Occidental I





Curs:

Crèdits ECTS:


2013


2,5 Idiomes docència: Castellà


Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)7. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica



10. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics11. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I.




Aprendre a analitzar obres d'art des del seu estil, context i cultura.Relacionar-les amb l'arquitecturaValorar-les cultural i políticament Després del curs els estudiants estarien en condicions de: saber mirar una obra d'art, emmarcar-la cronològica i històricament, moure's en el camí de la interpretació des de les claus conceptuals que el curs els hi farà veure, saber que la crítica de l'art no és només una qüestió de gust o d'informació sinó que tota crítica es històrica i tota valoració de l'art passa per la capacitat de comparació que el sistema-art ha construït

Continguts

Des de Giotto fins Turner







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 2

Activitats no presencials Hores/semestre- Treball autònom 35



La invenció de la perspectiva representa la voluntat que l'home estigui al centre del món i la possibilitat que no l'abandoni mai tot posseint la natura. Els mites clàssics són recuperats i l'art esdevé qüestió d'estat. L'artista assoleix la condició de poder paral·lel. El món barroc porta aquestes necessitats fins a les darreres conseqüències, fruit de les reformes i contrareformes religioses. La fi d'aquesta mentalitat arriba amb la revolucióindustrial i la caiguda dels sistemes de govern autòcrates. El romanticisme i el neoclassicisme ofereixen la primera escissió important de la disciplina de l'art. El control de la natura s'ha perdut i la màquina vol ser el nou protagonista de la vida.

Descripció:




Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta llarga 100% 100%


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y barroco. 2ª ed. Madrid: Akal, 1996-1999. ISBN 8476002483.

Foster, Hal et al. Arte desde 1900. Tres Cantos: Akal, 2006. ISBN 9788446024002.

Gombrich, Ernest. La Historia del Arte. Madrid: Debate; Círculo de Lectores, 1997. ISBN 8483060442.

Ashton, Dora. Una fábula del arte contemporáneo. México D.F.: Fondo de Cultura Económico, 2001. ISBN 968-16-6446-9.

Barilli, Renato. El arte contemporáneo. Santa Fe de Bogotá: Norma, 1998. ISBN 9789580431008.

Granés, Carlos. El puño invisible: arte, revolución y un siglo de cambios culturales. Madrid: Taurus, 2011. ISBN 9788430609055.


210706 - AMEE - L'Arquitectura Mediambiental: l'Estalvi Energètic



Responsable: JOCELYNE MIREILLE DE BOTTON HALFON


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


5 Idiomes docència: Anglès


Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual7. Aptitud per a valorar les obres

8. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia

9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)10. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I, II y Urbanística I, II.




Afavorir l'aplicació de criteris i solucions mediambientals en la elaboració del disseny arquitectònic:a- Valorant: 1- l'entorn, el lloc i les seves condicions físiques i sociològiques.2- el camp tecnològic per a complir innovant a partir de les condicions dels decrets de eco eficiència i codi tècnic.b- Implicar: les nocions d'impacte ambiental, sistemes "sostenibles", eficiència energètica, materials tecnològics, instal·lacions intel·ligents per a 1- resoldre una gestió eficaç dels recursos utilitzats i 2- per a fer front a uns encàrrecs administratius públics o privats que dóna respostes a la societat civil.c- Donar als estudiants una visió real i pràctica dels aspectes mediambientals presents o no, en les ordenances i reglaments urbanístics i arquitectònics actuals.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 0,5T-Classe expositiva participativa 0,4P- Classes pràctiques 0,5P- Aprenentatge cooperatiu 0,5P- Aprenentatge basat en projectes 1L- Estudi de casos 0,5P- Seminaris/tallers 0,3P- Treball en grup 0,3






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Presentacions orals 25% 25%- Treballs i exercicis individuals 25% 25%- Treballs i exercicis en grup 25% 25%- Avaluació de projectes 25% 25%



Es proposen treballs pràctics de curs sobre temes d'urbanisme i arquitectura sostenible per a desenvolupar-los durant el quadrimestre i en dues fases que corresponen a les entregues al llarg del curs. Es tractarà d'estudis referents a obres, realitzades o no pels estudiants, a les quals hi ha que incorporar innovació tecnològica en el cas de rehabilitació urbana o arquitectònica i avaluar la seva incidència positiva o negativa dins del context actual de societat en la que vivim.

Continguts

TEMARI


Al llarg del curs, analitzarem els tractaments dels diferents processos de construcció i els efectes dels diferents paràmetres mediambientals sobre el benestar i la qualitat de vida dels edificis segons el seu emplaçament i construcció.

S'estudiaran edificis i arquitectes en referència a la problemàtica ambiental actual.

S'enfocarà la relació de la problemàtica ambiental amb la construcció des d'una visió integral i fent èmfasi a les integracions tecnològiques actuals, als sistemes anomenats eficients, a la dicotomia pasiva-activa.

Es farà un accent prometedor respecte les energies de baix consum, la revalorització dels productes de rebuig, el reciclatge de materials, i la reducció de necessitats d'energies convencionals.

Igualment s'analitzaran les relacions de les infraestructures vectorials de tota índole amb els nuclis urbanitzats i aseva relació amb les diverses produccions de matèria contaminant.

Segons la voluntat dels estudiants, es podrà optar per a realitzar visites pràctiques a fi de visualitzar relacions d'interès per al curs.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Gauzin-Muller, Dominique. Architecture ecologique. Paris: Le Moniteur, 2001. ISBN 2281191370.

Gauzin-Muller, Dominique. 25 casa ecológicas. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 8425220912.

Un Vitruvio ecológico: principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221552.


210703 - HC ARAA - L'Habitatge Col·lectiu: Antecedents, Realitzacions Actuals i Alternatives



Responsable: JORDI OLIVERAS SAMITIER


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics


9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda


Requisits





El principal propòsit i concepte de l'assignatura és la presentació d' alternatives a les maneres actuals de la residència col·lectiva, mitjançant el coneixement i l'anàlisi de propostes projectuals amb futur, -algunes divulgades recentment-, per tal de reflexionar sobre el potencial esdevenidor que els hi espera.Es tracta de subministrar al futur arquitecte, un conjunt de coneixements i eines que li permetin contrarestar la pobresatipològica que domina el mercat immobiliari, mitjançant propostes innovadores, en les que apreciar més que receptes de fàcil aplicació, formulacions ben sustentades, capaces de generar noves idees pel futur de l'habitatge.







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 0,7L- Aprenentatge basat en projectes 0,7 P- Estudi de casos 0,7

Activitats no presencials Hores/semestre - Treball autònom 35





Continguts

Temari





Part important de l'assignatura es dedica a estudiar quin es "l'estat de la qüestió" de l'arquitectura de l'habitatgeen el moment actual, mitjançant temes que estan presents en el debat arquitectònic com ara els nous programesi la distribució de l'habitatge, la flexibilitat, els sistemes d'accessos, la definició dels espais públics i privats en els edificis col·lectius, i el tema fonamental de la densitat. En aquest sentit, s'analitzarà un ventall ampli de projectesi realitzacions recents, exemples de cada tema.

1 DEFINICIONSQuè entenem per habitatge col·lectiu. Tradició de les formes de residència actual i els seus orígens. Reptes per l'arquitectura actual. Singularitat i repetició

2 CÈL·LULA, ESPAI INTERIOR. COMPOSICIÓ DE L'HABITATGE. Superposició de les capes de distribució, maquinària, i idees.. Hàbits i tradicions culturals. Vida actual i canvis en l'habitabilitat. Fenomenologia de l'habitació. Espai defensiu. Espai representatiu. Repensar les peces d'un habitatge. Crisi de l'especialització funcional.

3 DENSITAT I FORMA . PARÀMETRES DELS EDIFICIS D'HABITATGE COL·LECTIULa relació densitat, alçada i forma. Exercicis en densitat. Habitatge col·lectiu urbà en front de l' habitatge aïllat, suburbà o de ciutat dispersa. Intents d' unir l'alta densitat amb la baixa alçada.

4 REQUISITS D' ORIENTACIÓ, IL·LUMINACIÓ, VENTILACIÓ I ESPAI.Normes, estàndards, lògiques actuals i noves formes de vida. Forma i requisits.

5 SISTEMES D' ACCÈS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN L'AGREGACIÓ I EN ELS ESPAIS COMUNITARIS. Formes d'accés i formes d'agregació . Accessos verticals i horitzontals. Història i fracàs de l'accés en corredor. Elpaper dels ascensors i el seu futur. Disseny de les espines centrals d'accés.

6 FLEXIBILITAT.Flexibilitat o especialització. Espai unificat o compartit. Planta lliure o separacions. Tipus de flexibilitat. Propostes alternatives, i la seva viabilitat. Habitatge neutre.

7 FAÇANES. ESPAIS ENTRE INTERIOR I EXTERIORPells, capes, obertures, balcons, terrasses. Proteccions solars i formes mediterrànies.

8 FORMA DELS EDIFICIS.Formes edificatòries de l'habitatge col·lectiu. Blocs en filera vs. mansanes. Mansanes obertes i tancades. Blocs aïllats. Blocs alts o baixos. Torres. Formes no típiques. 9 INTENTS D'UNIR LES AVANTATGES DE LES CASES UNIFAMILIARS I DELS EDIFICIS COL·LECTIUS.Blocs versus cases unifamiliars. L'experiència de la segona meitat del segle XX en el cas britànic i en el cas suec. Edificis aterrassats. Els inmobles-villa. Torres amb terrasses.

10 PROTOTIPS MODERNSHabitat i Moviment Modern. L'habitatge per les masses com a programa del Moviment. La recerca dels òptims estàndards per la cèl·lula, el bloc i el barri. Els prototipus de l'arquitectura moderna. Repàs a alguns exemples oblidats.

11 EDIFICIS DE RESIDÈNCIA COL·LECTIVA Habitació individual i serveis comunitaris. Estudi dels espais comunitaris, de transició entre l'exterior i l'interior, d'accés, d'activitat comú, de serveis. Cases comunes i socialilitat. Habitatges per a joves. Residències per a la

Descripció:




Sistema d'avaluació Avaluació Continua Avaluació Final- Presentacions orals 50% 50%-Treballs i exercicis individuals 50% 50%



L' Estudi, i anàlisi de casos, es presentaran a classe i s' avaluarà.Un treball de recerca sobre una col·lecció de formes d' habitatges.Un treball propositiu d' elocubració sobre possibles formes.

tercera edat. Edificis d'apartaments urbans i turístics.

12 REPTESEdificis preparats pels canvis. Més espai i menys distribució. L'idea dels loft. Viure i treballar. Crisi de la família nuclear i adaptació de l'habitatge. Estratègies per trencar la homogeneïtat de la oferta. Eines per produir habitatges no específics, edificis oberts, modificables. Tècniques de bandes, caixes apilables, caixes buides i naus d'habitatges.




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Typology +: innovative residential architecture. Birkhäuser: Basel, 2009. ISBN 9783034600873.

Fernández Per, Aurora; Mozas, Javier; Arapa, Javier. Dbook: density, data, diagrams, dwellings: análisis visual de 64 proyectos de vivienda colectiva. Vitoria-Gasteiz: A+t ediciones, 2007. ISBN 9788461159000.

Mozas, Javier; Fernández Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = density: new collective housing. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 846092159X.

Segantini, Maria Alessandra. Contemporary housing. Milano: Skira, 2008. ISBN 9788861305359.

French, Hilary. Nueva vivienda urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9878425221064.

Vivienda total: alternativas a la dispersión urbana. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788496954052.

Gausa, Manuel. Housing: nuevas alternativas, nuevos sistemas. Barcelona: ACTAR, 1998. ISBN 8489698562.

Atlas de plantas: viviendas = habitação. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220500.

Arnold , Françoise. Le logement collectif. París: Le Moniteur, 1996. ISBN 2281190919.

Building type basics for housing. 2nd ed. London: John Wiley & Son, 2010. ISBN 9780470404645.

Förster,Wolfgang. Housing in the 20th and 21st centuries = Wohnen im 20. und 21. Jahrhundert. München: Prestel, 2006. ISBN 9783791335292.

Lleó, Blanca. Sueño de habitar. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 1998. ISBN 8492259442.

Monteys, Xavier. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425218699.

Lapuerta, José Maria de. Manual de vivienda colectiva. Madrid: Departamento de Proyectos Arquitectónicos. ETSAM, 2007. ISBN 9788496954144.

Sherwood, Roger. Vivienda: prototipos del movimiento moderno. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211352.

High-Density housing: concepts, planning, construction. München; Basel: Detail; Birkhäuser, 2004. ISBN 3764371137.

Zhou, Jingmin. Urban housing forms. Oxford: Architectural Press, 2005. ISBN 0750656301.


210702 - MA IDM - Mobiliari i Arquitectura: de la Indústria al Disseny a Mida



Responsable: JOSEP MARIA FORT MIR


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)7. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats





Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I i Projectes I i II.




L'objectiu consisteix en iniciar als estudiants en el disseny d'elements de mobiliari, principalment destinats a espais interiors, contemplant-lo amb tota amplitud: des de la producció industrial i seriada, fins al disseny realitzat per a situacions i necessitats concretes i locals. Arquitectònicament, el mobiliari apareixen en una intersecció d'escales d'intervenció. Per la dimensió humana, participa en aspectes espacials, socials, culturals i simbòlics, compartint aspectes amb l'edificació i l'escala urbana. Però, per la seva mobilitat i sistema de construcció, incorpora factors industrials, de producció, estandardització i distribució. La capacitat de produir gran nombre d'objectes iguals, i la possibilitat de situar-los en emplaçaments diversos, constitueixen factors diferencials. L'adquisició de competències consisteix en aquelles que permetin a l'estudiant entendre la relació entre els aspectes propis de la producció industrial i l'arquitectura. La principal competència a adquirir consisteix en la capacitat d'establir relacions transversals entre disciplines aparentment diverses, però que participen alhora en el procés de disseny d'un producte industrial.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 1P- Aprenentatge basat en projectes 3






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Presentacions orals 50% - Treballs i exercicis en grup 50% 50%- Avaluacio de projectes 50%



Els projectes es fan en equip i son presentats mitjançant ponències al conjunt de la classe, en presència de tot l'equip. Lanota definitiva és a partir del nivell tant de les presentacions de classe (avaluació continuada) com del lliurament final del treball (avaluació final). Les notes són individuals.

Continguts

Temari


Teoria i pràctica es desenvolupen paral·lelament. Les sessions teòriques aporten referències de cultura general sobre el tema i orientacions d'aplicació als exercicis de projecte que es realitzen. Àmbits temàtics generals tractats en sessions teòriques:1. Arquitectura i Indústria. La construcció dels objectes. Hisao Hosoe, mobiliari i espai de treball.2. Disseny, cultura i societat. El Disseny Industrial a Catalunya. Miquel Milà i el FAD.3. Disseny industrial, imatge i empresa. Raymond Loewy i Milton Glaser4. Materials i tecnologia. Aeronàutica i Disseny. Carlo Mollino i Charles & Ray Eames5. Disseny, modernitat i pop-art; entre raó i passió. Achile Castiglione, Vico Magistreti i De Pas - D'Urbino - Lomazzi Els exercicis pràctics, en forma de Projectes, es centren en el disseny de Mobiliari Domèstic: Actualització d'elements habituals en l'àmbit domèstic, que poden ser tant d'interior com d'exterior. Adequació tant a les tecnologies actuals, incloses tant les TIC i els nous materials, com la realitat social i cultural, en permanent adaptació a cada moment. Propostes de mobiliari pensat per ser produït industrialment, realitzat segons les possibilitats productives i comercials habituals en les empreses del sector. Els projectes es desenvolupen des de dues vessants, amb proposta teòrica i amb resolució tècnica i formal. Els projectes es realitzen en equips, i son presentats mitjançant ponències al conjunt de la classe, on es debaten. L'assignatura s'organitza a manera de laboratori, assajant diferents possibilitats de desenvolupament. Idioma de treball: Les sessions teòriques son en català o castellà, depenent del perfil dels estudiants, amb possibilitat de fer-les parcialment en anglès. La presentació dels treballs de projecte, a més de en català i castellà, es podem complementar amb altres idiomes (anglès, francès i italià, principalment)

Descripció:




Bibliografia

Reculls de projectes de l'Assignatura Optativa 13705 Mobiliari i Arquitectura: de la Indústria al Disseny a MidaAltres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Manzini, Ezio. Artefactos: hacia una nueva ecología del ambiente artificial. Madrid: Celeste; Experimenta ediciones de diseño, 1992. ISBN 84-87553-24-9.

Fort Mir, Josep M. Arquitectura de pèrgoles i umbracles: un instrument per a l'aprenentage de l'arquitectura. S.l.: Editorial Academica Española, 2012. ISBN 978-3-8484-5547-8.

Fort Mir, Josep M. ADI-FAD (1960-2006): diseño industrial. Barcelona: Associació de Disseny Industrial del Foment de les ArtsDecoratives : Experimenta, 2007. ISBN 9788493064181.

Sembach, Klaus-Jürgen; Leuthaüser, Gabriele; Gösel, Peter. Diseño del mueble en el siglo XX. Colonia, Alemanya: Taschen, 1989. ISBN 3822800212.

Fort, Josep M.. "Secció Processos". Diseño interior. núm 1- 52 (1991-1996).

Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 9788489569140.

Tanizaki, Junichiro. El elogio de la sombra. Madrid: Siruela, 1994. ISBN 8478442588.

Catàleg de productes seleccionats per als premis delta ADI FAD. Barcelona: ADI-FAD, 1961-2011.


210709 - RCC - Rehabitar. La Casa i el Carrer



Responsable: XAVIER MONTEYS ROIG


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

6. Aptitud per a intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T)



9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda10. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte


Requisits





L'objectiu bàsic d'aquesta assignatura és introduir als estudiants en el concepte de Rehabitar. Rehabitar s'entén com una manera crítica de pensar la arquitectura que afecta a la manera de projectar-la i de concebre-la. Rehabitar té a veure amb l'ús més que amb l'objecte.Un altre objectiu d'aquesta assignatura és ajudar a prendre consciència en front al parc construït i pensar com donar a aquest un nou ús o, senzillament, com perllongar la seva vida útil. Totes dues coses especialment adequades en un moment com l'actual i en un país com el nostre, amb un parc de vivendes sobredimensionat. Ajudar a dotar-se d'instruments per a intervenir sobre l'existent entenent-ho com a una reparació, tal i com tracta aquest concepte Richard Sennet a "El Artesano".A partir d'aquests objectes es podria dir que l'assignatura es planteja obrir alguns interrogants sobre el món de projectar ipensar la arquitectura i la ciutat a la situació actual. No només es estudiar la forma de donar nous usos al que ha estat abandonat, Rehabitar també pot ser pres literalment i plantejar-se com a una manera de repensar la vivenda i l'espai públic i per extensió una manera de projectar. Des d'aquest punt de vista les lliçons que s'impartiran i el treball que desenvoluparan els estudiants tractaran de donar forma a aquests interrogants, pensant en la casa i en l'espai públic d'una manera més pràctica i més flexible.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu 1,5T-Classe expositiva participativa 1L-Aprenentatge basat en projectes 1L-Estudi de casos 0,5






Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Presentacions orals 40%-Avaluació de projectes 60%


Continguts

-ASPECTES GENERALS

-TEMARI



El contingut d'aquesta assignatura es desenvoluparà en diferents sessions a l'aula i eventualment al carrer, en visites. Les diferents classes versaran sobre la forma en què s'habita l'espai, aquest raonament, basat essencialment en l'ús, es desenvoluparà tant per a l'àmbit domèstic com per al públic, buscant especialment observar el punts de contacte entre aquestes esferes aparentment inconnexes. En les sessions es prestarà especial atenció a explicar l'ús i els canvis d'ús o les reutilitzacions d'espai, com una manera de reparació centrada en l'acció i no en l'objecte.Amb excepció de la primera sessió ¿la introducció del curs- els continguts d'aquesta assignatura es desenvoluparan de la següent manera:Sempre hi haurà una petita introducció del tema de la classe, després d'aquesta es passarà llista dels assistents i es procedirà al desenvolupament de la classe. Finalitzada aquesta, s'obrirà una discussió sobre el tema exposat.

1. Introducció del curs. El concepte Rehabitar, explicació del sentit del treball del curs i de la metodologia.2. Tema. Ambigüitat i flexibilitat en els espais domèstics3. Tema. Què suposa una casa discontinua4. Tema. La domesticació de l'espai públic5. Visita6. 1a Posta en comú dels treballs i solució de problemes.7. Tema. Portes endins8. Tema. Millora d'accessos i canvis en la distribució9. Tema. Abandonament i oportunitat10. 2a Posta en comú dels treballs i solució de problemes11. Tema. Urbanisme informal i accions artístiques.12. Tema. Els mobles i els objectes. El trasllat13. 3a Posta en comú dels treballs14. Correcció i discussió pública dels treballs

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.habitar.upc.edu/2008/03/22/proyecto-rehabitar/Altres recursos:

Bàsica:

Sennett, Richard; Galmarini, Marco Aurelio. El Artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN 9788433962874.


"Secció "Doméstica"". Quaderns d'arquitectura i urbanisme. 2006-20-- , n. 249 - 260.

Rehabitar (col·lecció) [en línia]. Madrid: Ministerio de Fomento, 2010- [Consulta: 11/07/2012]. Disponible a: <http://www.habitar.upc.edu/2008/03/22/proyecto-rehabitar/>.

Monteys, Xavier. El plaer de la ciutat. Girona: Universitat de Girona, 2012. ISBN 978-84-9984-140-3.


210715 - AJ - Arne Jacobsen



Responsable: BERTA BARDI MILA - FELIX SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



3. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)4. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I, II, III i IV.




Estudi de l'obra de Arne Jacobsen







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 1Classe expositiva participativa 0,5Classes pràctiques 0,5






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 25% 0%Treballs i exercicis individuals 25% 0%Treballs i exercicis en grup 25 % 0%Avaluació de projectes 25% 100%



L'assignatura és presencial i d'assistència obligatòria. Treball col-lectiu/individual. Exposició oral.

Continguts

Arne Jacobsen


Període 1: Antecedents

Període 2: Exemples previs

Període 3: Primers habitatges unifamiliars

Període 4: El funcionalisme. Els equipaments.

Període 5: Exili i retorn.

Període 6: Els nous habitatges unifamiliars.

Període 7: Habitatges col·lectius

Període 8: Equipaments. La influència americana.

Període 9: Els últims projectes

Període 10: Disseny

Període 11: Anàlisi d'edificis I

Període 12: Anàlisi d'edificis II

Descripció:


210722 - AA AS - Arquitectura Acústica. Acústica de Sales



Responsable: FRANCESC DE PAULA DAUMAL DOMENECH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)3. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)

4. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica


Requisits





L'estudiant serà capaç d'analitzar, dissenyar i projectar l'espai sonor a partir de la qualitat artística, tècnica i científica del mateix, des del paisatgisme, l'urbanisme i l'arquitectura fins a concretar-se en els equipaments en general i particularment en els llocs d'audicions musicals.Permetrà que l'estudiant adquireixi una formació específica en l'acústica exterior i interior, des del paisatge sonor fins l'acústica i electroacústica dels equipaments i locals d'audicions i llocs de pública concurrència.En especial l'estudiant serà capaç d'analitzar les diferents fases de l'aïllament als sorolls exteriors i interiors, els impactes ivibracions, les teories acústiques existents per a Auditoris i Sales d'Òpera, i els seus mètodes de càlcul específics, amb l'exemplificació dels dissenys realitzats en aquests camps.Específicament, l'estudiant disposarà de coneixements que li permetin entendre i realitzar l'aïllament sonor a l'arquitecturad'equipaments, des del planejament, fins les barreres i pantalles, els tractaments de condicionament acústic necessaris, i els paràmetres objectius i subjectius de qualitat de sales.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 0,8Classes pràctiques 0,8Resolució d'exercicis i problemes 0,8Estudi de casos 0,4Seminaris/tallers 0,4Treball en Grup 0,8






Continguts

Arquitectura acústica. Acústica de sales


A) Arquitectura acústica

1. Recordatori de conceptes bàsics de la comunicació sonora a l'arquitectura.

2. La poètica i el paisatge sonor interior i exterior. Arquitectura acústica contra el soroll.

3. Paisatge Sonor, caràcter acústic i itineraris sonors a ciutats i edificis.

B) Acústica d'equipaments

4. L'acústica i electroacústica de recintes.

5. Planificació acústica i graus d'aïllament d'equipaments.

6. L'aïllament al so aeri, d'impactes i vibracions.

7. Reverberació, reflexió, absorció i difusió.

8. Apantallaments interiors i exteriors.

9. Exemples d'equipaments. Visita programada

C) Acústica de Sales

10. La gran sala, procés històric, arquitectònic i acústic.

11. Mètodes ondulatori, estadístic, geomètric i informàtic. Simulacions.

12. Paràmetres subjectius i objectius de qualitat sonora.

13. Formes, proporcions, materials d'acabat i textures.

14. Sistemes de càlcul, mesures i simulació. Auralització.

15. Exemples d'auditori, teatres d''opera i sales especials. Visites programades.

Pràctiques

1. Itinerari sonor a la ciutat.

2. Inspecció acústica d'un equipament.

3. Amidaments "in situ". Anàlisi de les dades i tractament dels resultats. Informe sobre els paràmetres acústics desales. Documentació acústica de sales.

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació continuada final Treballs i exercicis individuals 50% 50%Treballs i exercicis en grup 50 % 50%



Treball individual: treball de recerca sobre l'art sonor i l'arquitectura d'equipaments.Treball col-lectiu: anàlisi o disseny d'un teatre, auditori o sala d'òpera, real o fictici.

Bibliografia

REAL DECRETO 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido,en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas. http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/23/pdfs/A42952-42973.pdf

REAL DECRETO 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba el documento básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, porel que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.

EASE. Manual de utilización del programa de simulación E.A.S.E

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Arau, Higini. ABC de la acústica arquitectónica. Barcelona: Ediciones CEAC, 1999. ISBN 8432920177.

Barron, Michael. Auditorium acoustics and architectural design. London: Spon press, 2010. ISBN 9780419245100.

Beranek, Leo L. Concert & opera halls: how they sound. New York, [NY]: Acoustical Society of America: American Institute ofPhysics, 1996. ISBN 1563965305.

Daumal, Francesc. Arquitectura acústica: poética y diseño. Barcelona: Edicions UPC, 2002. ISBN 8483016389.

Daumal, Francesc. Arquitectura acústica vol. 3 [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2008 [Consulta: 28/06/2013]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR141XXX (Accés restringit als usuaris de la UPC)>. ISBN 9788483019405.

Barba Sevillano, Arturo; Giménez Pérez, Alicia. El Teatro Principal de Valencia: acústica y arquitectura escénica. València: Teatres de la Generalitat; Universitat Politècnica de València, 2011. ISBN 978-84-482-5534-3 (GVA),978-84-8363-650-3 (UPV).

Cremer, Lothar; Müller, Helmut A.. Principles and applications of room acoustics. London: Applied Science Publishers, 1982. ISBN 0853341133.

Forsyth, Michael. Buildings for music: the architect, the musician and the listener from the Seventeenth Century to the presentday. Cambridge: University Press, 1995. ISBN 0521268621.

Kuttruff, Heinrich. Room acoustics. 4th ed.. London: Spon, 2000. ISBN 0419245804.

Linares, J.; Llopis, A.; Sancho, J.. Acústica arquitectónica y urbanística. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. EscuelaTécnica Superior de Arquitectura, 1996. ISBN 8477214417.

Sendra, J.J. (ed.). Computational acoustics in architecture. Southampton: Witcop, 1999. ISBN 1853125571.


210721 - AMMA - Arquitectura, Materials i Medi Ambient



Altres: RAFAEL LOPEZ OLIVARES - CRISTINA JOVER FONTANALS

Responsable: CRISTINA PARDAL MARCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció



ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaClasse expositiva participativa 1,5Estudi de casos 2,5



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció II, Projectes III i IV.




Els materials amb els quals es construeix un edifici estan intrínsecament units a la seva imatge, la seva tipologia estructural, el seu procés constructiu. La seva elecció exigeix doncs una visió global de tots aquests factors i de la incidència en cadascun d'ells. És una decisió complexa.

Aquesta assignatura té com objectiu principal sensibilitzar a l'estudiant en quant a la importància que té l'elecció dels materials en el projecte arquitectònic. Aquesta elecció no és únicament una qüestió sensorial -imatge, tacte, temperatura superficial, absorció acústica, etc. - sinó que, en funció de les propietats i característiques de cada material aquests podenincidir en el disseny dels sistemes que formen l'edifici. Al llarg de la història són varis els exemples de nous materials que han permès construir imatges arquitectòniques diverses. La viabilitat d'aquests sistemes depèn de diversos factors, jugantun paper decisiu la repercussió que l'ocupació d'un determinat material pugui tenir en el nostre entorn tant a nivell local com global.






55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%





Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta curta 40% 0%Proves de resposta llarga 0% 100%Presentacions orals 20% 0% Treballs i exercicis en grup 40 % 0%



L'avaluació continuada consta de dues qualificacions, la corresponent al treball de curs realitzat en grup i la de l'examen final individual. Es valora la participació a classe i les competències demostrades en les correccions públiques.

Continguts

Arquitectura, materials i medi ambient


El contingut de l'assignatura s'estructura en una sèrie de sessions monogràfiques on, prenent com fil conductor els aspectes arquitectònics i mediambientals del material, s'aprofundeix a l'origen, propietats, característiques i tècniques de processat.

- De la massivitat del mur a la sensualitat de l'epidermis. Ceràmica i pedra

- L'arquitectura vegetal: dels materials locals als productes transformats

- La plasticitat dels materials amorfs. De la terra als formigons d'altes prestacions

- Les transformacions del vidre per a una arquitectura sense filtres

- Els metalls en les estructures difuses

- La química, l'estanqueïtat i l'envoltant contínua

- La petjada ecològica del material i l'eficiència dels sistemes

- Les possibilitats dels sistemes CNC

Descripció:




Bibliografia

http://es.materfad.com/

http://www.elementosconstructivos.codigotecnico.org/

http://www.csostenible.net/index.php/ca/sistema_dapc

http://www.atedy.es/

http://www.ieca.es

http://www.oficemen.com/

Enllaç web

Materfad Barcelona. Centre de Materials desenvolupa una tasca de recerca en el camp dels nous materials.

Catálogo de Elementos Constructivos del CTE és una base de dades que recull informació de les característiques de materials, de les prestacions higrotèrmiques i acústiques d'elements constructius genèrics i d'especificitats constructives, relatives a exigències bàsiques del CTE

Sistema DAPc Declaració Ambiental de Productes de Construcció

Asociación Técnica y Empresarial del Yeso

Instituto Español del Cemento y sus Aplicaciones

Agrupación de fabricantes de cemento de España

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Fernandez, John. Material architecture: emergent materials for innovative buildings and ecological construction. Oxford: Architectural Press, 2006. ISBN 0750664975.

Tectónica [en línia]. Madrid: ATC, 1996- [Consulta: 03/07/2013]. Disponible a: <consultar índice de números publicados: http://www.tectonica.es/>.

Construire: atlas des matériaux. Lausanne: Presses polytechniques et universitaires romandes, 2009. ISBN 9782880747534.

Sastre Sastre, Ramón. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 03/07/2013]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.

Paricio, Ignacio. La Construcción de la Arquitectura (volum 1). 4ª ed.. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció, 1999. ISBN 8478533753.

Informes de la Construcción [en línia]. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y el Cemento, 1948- [Consulta: 03/07/2013]. Disponible a: <http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/issue/archive>.

Materiales de Construcción [en línia]. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento, 1973- [Consulta: 03/07/2013]. Disponible a: <http://materconstrucc.revistas.csic.es/index.php/materconstrucc/issue/archive>.




http://www.ancade.com/

http://www.infomadera.net/modulos/index.php

http://es.saint-gobain-glass.com

http://www.apta.com.es/

http://www.asoc-aluminio.es/

http://copperconcept.org/

http://www.zinc.org/sheet

http://www.plasticseurope.org/

Asociación Nacional de Fabricantes de Cales y Derivados de España

Asociación de Investigación de las Industrias de la Madera (Aitim)

Fabricante de vidrio Saint-Goban Glass

Asociación para la Promoción Técnica del Acero

Asociación Española del Aluminio y Tratamientos de Superficie

European Copper Institute

International Zinc Association

El portal del plástico


210726 - BII PB - Barcelona II: Projectar Barcelona



Responsable: KARIN ELKE HOFERT FEIX


Curs:

Crèdits ECTS:


2013


2,5 Idiomes docència: Anglès


Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)3. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

4. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual





Al finalitzar el curs l'estudiant serà capaç de descriure un edifici o un espai urbà de forma precisa en anglès. Ho farà en termes de forma i d'ús, atenent a conceptes abstractes i instrumentals.

Aprendrà a situar-se críticament davant la realitat urbana. Establir judicis de valor li servirà per a projectar amb major criteri.

Afermarà el seu coneixement dels tipus arquitectònics i d'espai urbà.

Interioritzarà que la ciutat es construeix relacionant els edificis entre ells: sense relació precisa no es genera espai urbà (habitable), ni per tant qualitat de vida.

When finishing the course the student will be able to precisely describe in english a building or an urban space. (S)He willattend conceptual and instrumental aspects, form and function.(S)he will learn







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 0,5Classe expositiva participativa 0,3Estudi de casos 0,4Seminaris/tallers 0,4Treball en Grup 0,4






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 30% 0%Treballs i exercicis individuals 40% 100%Treballs i exercicis en grup 30 % 0%



Els estudiants realitzaran presentacions crítiques d'edificis i espais públics determinats. En petits grups haurien de recaptar informació sobre exemples anàlegs, sistematitzant aquesta informació.Cada estudiant desenvoluparà una fitxa d'un d'aquests edificis.

Continguts

Barcelona II: projectar Barcelona


El curs, en anglès, es dirigeix primordialment als estudiants de mobilitat, però degut a la llengua en la qual s'imparteix i al seu contingut actual i "exemplar", al seu torn és de gran atractiu per als estudiants locals.

Es tracta d'introduir a l'estudiant a l'arquitectura/disseny urbà de Barcelona, centrant-se en els últims 60 anys. Per a entendre millor la nostra ciutat analitzarem una sèrie d'edificis i d'espais urbans. Avaluarem en quina mesura milloren la qualitat urbana, i fins quin punt els seus valors són aplicables a altres llocs. Si deixem de costat les grans icones, quins són els aspectes positius o exemplars que han construït la Barcelona moderna i contemporània? Quines lliçons mantindran la seva vigència, quines sembla que són "exportables"? Com ha de serun edifici per a construir ciutat?

De la mà d'un ventall de tipologies edificatòries (atenent al seu caràcter i al seu ús) i de tipus d'espai urbà, desgranarem aquells aspectes que són comuns a l'arquitectura moderna/contemporània, i aquells més subjectes al lloc i les contingències. L'anàlisi sistemàtica dels casos d'estudi proposats aferma a l'estudiant el seu judici sobre arquitectura i ciutat, i li dota d'eines per a la praxi del projecte.

Descripció:


210720 - CM - Cad_Gestió Avançada de Projectes



Altres: MARGARITA GALCERAN VILA

Responsable: MARIA ISABEL RUIZ CASTRILLO


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació Arquitectònica II.




Potenciar i desenvolupar la capacitat de treball en grup dels estudiants, en projectes arquitectònics complexos, creant un espai de participació dels mateixos en equips per a discutir la planificació, gestió, desenvolupament, intercanvi i verificació, així com la simulació del model i presentació d'un conjunt arquitectònic i el seu entorn.

Fomentar el treball participatiu i interactiu dintre de l'equip, per al que és summament rellevant disposar d'un espai en el qual asseure les bases del treball de col·laboració i coordinació entre grups, segons els acords assumits per tot el col·lectiu.

Respectar la planificació com estructura lògica subjacent del treball.

Assumir la gestió del desenvolupament segons les pautes i metodologia acordades.

Respondre de la realització, dintre del termini i en la forma escaient, del desenvolupament del projecte de representació de la zona adjudicada.

Facilitar l'intercanvi d'informació amb altres grups per a contribuir a la formalització del projecte en el seu conjunt.

Configurar la presentació del treball en els diferents nivells, de grup i d'equip, amb els elements de composició gràfica i disseny que li dotin d'un caràcter propi.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaClasse expositiva participativa 0,5Classes pràctiques 1Aprenentatge cooperatiu 1Estudi de casos 0,5Treball en Grup 1






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 40% 0% Treballs i exercicis en grup 30% 0%Avaluació de projectes 30% 100%


Continguts

CAD_Gestió avançada de projectes


L'assignatura es fonamenta en la gestió avançada d'un projecte complex, en el treball col·laboratiu en un entorn digital i en la presentació dels resultats. El projecte triat és l'urbanització de Torre Valentina, Sant Antoni de Calonge, Girona 1959, de José Antonio Coderch de Sentmenat, que no es va arribar a construir. Per treball col·laboratiu entenem la participació de tots els alumnes, organitzats en equips, tant en l'anàlisi previ com en la definició de criteris i utilització dels mateixos, compartint el material digital que es vagi generant al llarg del procés de representació, per a això serà imprescindible treballar tots amb un mateix programa, AutoCAD 2012. La presentació dels resultats és la part més subjectiva del treball, en la qual es tractarà de mostrar en detall la zona adjudicada del projecte i alhora la seva relació amb el conjunt.

- Estudi dels quatre projectes de Torre Valentina per a rastrejar i comprovar les intencions projectuals, manifestades reiteradament per Coderch en la seva dilatada trajectòria arquitectònica, i analitzar l'articulació del quart projecte, el definitiu, com síntesi dels tres anteriors.

- Investigació exhaustiva de la documentació gràfica existent, fins a sintetitzar els elements més significatius del projecte per a convertir-los en els principis que orientaran la realització de la maqueta explicativa del mateix.

- Planificació del treball. Definició dels criteris que regiran tot el desenvolupament del procés i la gestió compartida de tots i cadascun dels elements.

- Organització d'equips i procediments de treball. Establiment d'un calendari d'acord amb el desenvolupament deltreball i l'assignatura.

- Assignació de tasques. Seguint l'articulació del projecte, ideada per Coderch, es repartirà l'elaboració d'elements, tipus, grups i blocs dels habitatges, així com la del terreny i hotel que componen el conjunt.

- Formalització del treball adjudicat a cada equip segons els criteris compartits i respectant els temps previstos.

- Composició i verificació del conjunt. Ajustaments necessaris. Maqueta disponible per a les presentacions.

- Definició paral·lela i amb major grau de detall, dels elements, tipus, grups i blocs del fragment que correspongui a cada equip de treball. Amb l'objectiu de preparar la presentació del mateix des d'un punt de vista proper. La presentació del conjunt correspon al grup que elabori el terreny i l'hotel.

- Presentació del projecte, en panells, de cada edifici en el seu entorn i del conjunt arquitectònic

Descripció:





L'assignatura es fonamenta en tres objectius en que s'avaluen:

- la gestió avançada d'un projecte complex - el treball col-laboratiu en un entorn digital - la presentació dels resultats

Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

García Ventosa, Gerardo; Llobet Ribeiro, Xavier; Ruiz Castrillo, Isabel. José Antonio Coderch: Torre Valentina: un proyecto de paisaje. Madrid: Rueda, 2004. ISBN 8472071499.

Arquitecturas ausentes del siglo XX. Sevilla: Madrid: Tanais; Ministerio de la Vivienda, 2005. ISBN 8449601274.

J.A.Coderch: Torre Valentina. Barcelona: ETSAV; Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012960.

Green, Robert. Expert CAD management: the complete guide. Indianápolis: Sybex, 2007. ISBN 978-0470116531.

Von Wodtke, Mark. Design with digital tools: using new media creativity. New York: McGraw-Hill, 2000. ISBN 0071344969.

Fochs, Carles. J.A. Coderch de Sentmenat 1913-1984. Barcelona: Gustavo Gili, 1989. ISBN 8425213878.

Coderch 1940-1964: en busca del hogar. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2000. ISBN 8488258836.

Sòria, Enric. Conversaciones con J.A. Coderch de Sentmenat. Murcia: Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos [etc.], 1997. ISBN 8470311034.


210724 - DFCC - Dissenyant en Fusta, Construcció i Càlcul



Altres: JOAQUIN MONTON LECUMBERRI

Responsable: JORGE BLASCO MIGUEL - ANTONIO ORTI MOLONS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)3. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil

4. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i tensorials


Requisits





L'assignatura dissenyant en fusta és la part optativa de l'àrea de la teoria de les estructures que incorpora la fusta com a material de construcció, el seu disseny i l'aplicació en el càlcul d'estructures en edificació. L'estudiant/a serà capaç d'afrontar eficaçment el projecte arquitectònic de tipologies estructurals bàsiques resoltes en fusta i els procediments per l'encaix i concreció dels seus elements més significatius, en superar l'assignatura.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 2Classes pràctiques 1Resolució d'exercicis i problemes 0,8Seminaris/tallers 0,2






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Treballs i exercicis individuals 100% 0%Avaluació de projectes 0% 100%



Avaluació continuada, que es planteja a partir de lliuraments parcials puntuables i un petit projecte.L'aprovat per curs s'obtindrà amb una nota superior a cinc (5).Gràcies a l'existència d'un conveni entre l'ETSAB i el Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona, els estudiants del'assignatura participaran en un concurs al millor projecte-exercici del curs, amb un jurat format pel Director de l'Escola, elPresident del Gremi, el Cap del Departament d'Estructures i el professorat del curs, amb una exposició pública durant els mesos de Gener-Febrer del curs vigent, i amb un premi.L'entrega final consistirà en un dossier (format per: avantprojecte, projecte, predimensionat, càlcul i comprovació d'elements, disseny i càlcul d'unions, fotografies de la maqueta); un DIN-A1 horitzontal resum de l'exercici i una maqueta.

Continguts

Dissenyant en fusta, construcció i càlcul


1. La fusta com a element estructural.2. Introducció. Propietats físiques i mecàniques.3. Bases de càlcul. Accions i factors d'influència de les propietats mecàniques.4. Introducció a la modelització d'estructures.5. Comprovació de seccions. Influència en la direcció de les fibres.6. Predimensionat en estructures de fusta serrada i laminada.7. Tensions normals: axil; inestabilitat en peces de fusta. Columnes.8. Tensions normals: flexió; inestabilitat en bigues.9. Tensions tangencials: tallant i torsió.10. Resistència al foc. Velocitat de carbonització. Deformacions.11. Comprovacions addicionals en peces de fusta laminada.12. Unions Tradicionals. Encaixos i caixes de connexió.13. Unions tipus clavilla.14. Unions amb connectors.15. Diagnosi. Execució d'inspeccions.16. Sistemes d'intervenció en rehabilitació i reformes.17. Protecció de la fusta. Sistemes preventius i curatius enfront problemes biòtics i abiòtics. Una visita al Laboratori de Materials de la EPSEB, tutelada pel professor Dr. Joaquin Montón Lecumberri, Director del Departament de Materials de l'EPSEB, que posteriorment donarà una classe magistral.

Descripció:


210716 - EUP - Espai: Unitat i Privacitat



Responsable: RAFAEL DIEZ BARREÑADA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:



3. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals4. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda5. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia


Requisits





Aprofundir en aspectes bàsics i generals de l'arquitectura, com ho és la definició espacial de les diverses parts del projecte dintre d'una voluntat d'unitat, i aspectes bàsics però particulars del projecte de l'habitatge, com ho és la definiciódels seus diferents nivells de privacitat. Aquests aspectes, que ja han estat introduïts des del primer any dels estudis i hi seran presents al llarg de tots els cursos,generalment es viuen com una contradicció irreductible, mai clarament formulada. Provarem de comprovar que aquesta sensació és més fruit d'una percepció ràpida que d'una veritable contradicció d'ambdós conceptes.







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 0,3Classe expositiva participativa 0,5Aprenentatge basat en projectes 0,5Estudi de casos 0,7






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 20% 0%Treballs i exercicis en grup 20 % 0%Avaluació de projectes 60% 100%



L'aprenentatge depèn bàsicament de l'aprofitament que es faci de les discussions, sobre els diferents anàlisis i treballs, induïdes a l'aula.La preparació per a l'exposició dels projectes analitzats es farà en grups de dos i el projecte d'habitatge individualment, però es valorarà especialment la participació a les discussions generals.

Continguts

Espai: unitat i privacitat


L'assignatura es desenvoluparà en dos blocs.

- La primera fase analítica s'acompanya de sis classes teòriques. En dues es fa una introducció al concepte de la privacitat a l'habitatge en l'obra de J.A. Coderch. Altres dues permeten ampliar el concepte amb l'exposició d'exemples d'altres arquitectes, com Jacobsen o Murcutt. I dues més introduiran el concepte de continuïtat espacial a l'arquitectura de Mies.

- A la segona fase propositiva l'alumne haurà de desenvolupar els conceptes debatuts amb el desenvolupament de dos habitatges: una casa pati i una casa pavelló.

- TemariPrivacitat: Anàlisi dels projectes d'habitatges de Chermayeff.Continuïtat espacial: Anàlisi del projectes d'habitatges de Mies.Proposta d'habitatges de l'alumne.

Descripció:


210714 - HAE - Història de l'Arquitectura Espanyola (XIX-XX)



Responsable: CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ - ENRIQUE GRANELL TRIAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




4. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I i II.




A pesar de que l'arquitectura del segle XX a Espanya se'ns presenta com matèria corrent, acompanyant-nos amb els seus testimoniatges físics i documentals de forma molt més directa que altres arguments llunyans, la veritat és que ha estat poc estudiada en sentit crític.

Per això, el curs proposa un recorregut a través de les manifestacions més rellevants, en totes les seves facetes: obres, projectes, teories, publicacions, revistes..., intentant oferir un ventall suficientment ampli d'episodis de la història de l'arquitectura espanyola, fonamentals per a la seva ponderada interpretació.

L'arc cronològic de les classes comprèn un període que va de finals del segle XVIII, passant per la crisi del llenguatge fi de segle i les noves tecnologies fins a la instauració de la democràcia a Espanya.







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 1,5Classes pràctiques 0,5






Continguts

Història de l'arquitectura espanyola (XIX-XX)


1.- L'arquitectura a Espanya a la fi del segle XVIII. Arquitectes espanyols a la Roma de la Il·lustració.

2.- Utopia i realitat: els plans de l'Eixample a l'Espanya del XIX.

3.- Tradició acadèmica i noves tecnologies. Medievalisme i arquitectura del ferro.

4.- El Modernisme català: Luís Domènech i Montaner / Josep El Puig i Cadafalch.

5.- Antoni Gaudí.

6.- Espanya anys 10 i 20. Nacionalisme, romanticisme i regionalisme.

7.- La volta a l'ordre: nous classicismes i el Noucentisme.

8.- L'arribada de l'ortodòxia moderna El GATEPAC. La revista A.C.

9.- Els anys 30 a Madrid i Barcelona, una modernitat moderada.

10.- L'arquitectura de l'autarquia. La Postguerra a Madrid i Barcelona (1939-1948).

11.- J.A. Coderch: la investigació sobre la casa.

12.- Els primers indicis de modernitat: J.M. Sostres i el Grup R

13.- Els mestres madrilenys (I). Miguel Fisac.

14.- L'altra escola de Barcelona: Barba Corsini, Tous y Fargas, Subías¿

15.- Els mestres madrilenys (II). Francisco Javier Sáez de Oíza.

16.- L'Escola de Barcelona i les Arquitectures POP.

17.- Els mestres madrilenys (III). Alejandro de la Sota.

18.- L'adveniment de la democràcia i l'arquitectura pública: Albert Viaplana /Helio Piñón, Elías Torres ...

19.- Els arquitectes espanyols a l'escena internacional (1975-1990). Rafael Moneo, Juan Navarro Baldeweg, Enric Miralles i E. Tuñón / L. Mansilla.

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta curta 20 % 20% Treballs i exercicis en grup 80 % 80%



A més de l'obligatòria assistència a les sessions teòriques del curs els alumnes realitzen un treball d'investigació en grup sobre un tema general proposat des del curs, això permet l'interacció entre ells en la resolució del seu treball concret.

Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Hernando, Javier. Arquitectura en España 1770-1900. 2ª ed.. Madrid: Cátedra, 2004. ISBN 8437621577.

Navascués Palacio, Pedro. Arquitectura española (1808-1914). Madrid: Espasa Calpe, 1993. ISBN 8423954773.

Urrutia Núñez, Ángel. Arquitectura Española Siglo XX. 2ª ed., corr., act. y ampl. en índices. Madrid: Cátedra, 2003. ISBN 8437615321.

Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Arquitectura española del siglo XX. Madrid: Espasa Calpe, 1995. ISBN 842395482X.

Flores, Carlos. Arquitectura española contemporánea. Madrid: Aguilar, 1989. ISBN 8403889038.

Domènech i Girbau, Lluís. Arquitectura española contemporánea. Barcelona: Blume, 1968.

Ruiz Cabrero, Gabriel. Spagna: architettura 1965-1988. Madrid: Electa, 1989. ISBN 8843529072.

Pizza, Antonio. Guía de la arquitectura del siglo XX. Madrid: Electa, 1997. ISBN 8481561657.


210713 - HAO II - Història de l'Art Occidental II





Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)2. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica



ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 1,5Classe expositiva participativa 0,5



Requisits

Cal haver matriculat Història de l'art occidental I.


210713 - HAO II - Història de l'Art Occidental II


Saber analitzar una obra d'art de la cronologia proposada.Relacionar-la amb la producció de l'arquitectura contemporània.Adquirir capacitat crítica en vers el món visual de les arts.

Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta llarga 100 % 0% Treballs i exercicis individuals 0 % 100%



Dos exàmens parcials sobre una obra d'art no vista durant el curs però dins la cronologia del curs o treball individual alternatiu. L'avaluació final serà un treball individual.

Continguts

Bibliografia

Història de l'art occidental II






27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%



Bàsica:

Granés, Carlos. El puño invisible: arte, revolución y un siglo de cambios culturales. Madrid: Taurus, 2011. ISBN 9788430609055.

Gompertz, Will. ¿Qué estás mirando?: 150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos/. Madrid: Taurus, 2013. ISBN 9788430601257.

Del realisme de Courbet a l'escola de New York el curs s'ocuparà del món de la producció de l'art i els seus ismes: realisme, impressionisme, fauvisme, futurisme, expressionisme, cubisme etc.

Descripció:


210719 - CDA - La Ciutat Dibuixada Pels Arquitectes



Responsable: MONTSERRAT RIBAS BARBA - MAR SANTAMARIA VARAS


Curs:

Crèdits ECTS:

740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I

2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació Arquitetònica I, Urbanística I i II.




Amb aquesta assignatura es vol introduir els alumnes en la representació dels fenòmens urbans. La complexitat del fet urbà fa necessari entendre quins són els elements que construeixen la imatge de la ciutat, com aquesta ha estat representada al llarg de la història pels arquitectes i en quina mesura l'evolució de les diverses eines representatives (des del dibuix en planta a les modernes eines de modelització i geolocalització associades a les noves tecnologies) ha estat determinant en la construcció de nous models interpretatius però, també projectius. Així, la imatge de la ciutat es converteix no tan sols en la translació de l'experiència urbana per a la seva comunicació sinó en la base necessària a partir de la qual operar i projectar. Si la ciutat i el seu projectes es basen en la construcció d'imatges, aquesta és una oportunitat per contrastar canvis en la representació i, per tant, en la manera de fer ciutat dels arquitectes fins a arribar a una anàlisi de situacions més contemporànies (ciutats intel·ligents, simulacres urbans). En efecte, es tracta que els alumnes reflexionin si són les eines les que condicionen la construcció de la mirada urbana o, per contra, projectar un determinat tipus de ciutat implica el coneixement i domini de tècniques concretes. En definitiva, el propòsit del curs és que els alumnes prenguin consciència de quins mitjans tenen al seu abast per a construir alhora una mirada analítica i propositiva sobre la ciutat i de com cal utilitzar adequadament les diverses representacions per a l'elaboració dels seus projectes arquitectònics i urbanístics.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 0,5Classe expositiva participativa 0,5Classes pràctiques 2Estudi de casos 0,5Seminaris/tallers 0,5






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 25% 25%Treballs i exercicis individuals 50% 50%Treballs i exercicis en grup 25% 25%


Continguts

La ciutat dibuixada pels arquitectes


En les primeres representacions de la ciutat, pròpies de les primitives urbanitzacions, la imatge de la ciutat es construeix a partir de preceptes mítics o religiosos (ciutats-estat, ciutats-catedral). Durant aquest dilatat període, tant les ciutats antigues com les noves ciutats van ser dibuixades, gravades, pintades o esculpides. La imatge de la ciutat tenia una categoria similar a la d'un objecte de culte i així seguirà sent fins a la revolució industrial. Per tant, al llarg de segles, el predomini del document visual serà indiscutible, sobre tot a partir del Renaixement, quan els "retrats de ciutats" es convertiran en una afició de l'aristocràcia. No serà fins a començaments de l'època moderna que la literatura començarà a interessar-se per la descripció geogràfica, produint-se una gradual identificació entre l'espai urbà i l'espai narratiu (Londres és Dickens, París és Balzac, Madrid és Galdós). Tot i així, malgrat les nombroses representacions, cap de les grans ciutats del s.XIX podria donar de sí mateixa una imatge visual unida i coherent, fruit del desenvolupament desmesurat de l'era industrial. Tal com constata Walter Benjamin, s'ha de produir un canvi en la representació de la ciutat, que passaper la utilització de la fotografia i el cinema (entenent la juxtaposició d'imatges com a expressió de les noves condicions productives i de l'experiència sensible del ciutadà en la inabastable ciutat industrial). De la mateixa manera, a partir de l'explosió urbana que va tenir lloc després de la segona guerra mundial, la ciutat no és tan sols difícil d'aprendre en la seva dimensió geogràfica o la dispersió social sinó que és un fenomen complex fet de nodes i xarxes invisibles, no-llocs, memòries, paisatges en transformació. Es podria dir que, cada cop més, la vidaurbana i la ciutat s'experimenten a través d'un laberint d'imatges. Així, és la pròpia metròpolis que es dota de les eines necessàries per al seu coneixement (gravat, perspectiva, pintura, fotografia, cinema, sistemes d'informació geogràfica). Si la pintura i el dibuix van ser suficients per a la ciutat antiga, la paraula va ser capaç de descriure la ciutat industrial, i fotografia i cinema han estat prou eficaçosper al s. XX, com podem representar la ciutat del S.XXI, que escapa inclús a aquests mitjans de representació? En definitiva, els diversos tipus de representacions es presenten com una eina molt potent, capaç d'ajudar-nos a reconciliar interpretació i intervenció, de constituir un acte generatiu i catalitzador de la transformació de la ciutat.

Descripció:

Objectius específics:





L'avaluació es realitzarà a partir de l'assistència i realització de les activitats de les lliçons teòriques i del desenvolupamentd'una sèrie de treballs pràctics corresponents a les sessions presencials de dibuix de la ciutat i a les activitats d'anàlisis decasos i representació de temes urbans (taller). S'utilitzarà la intranet docent així com un blog en què es podran visualitzarels treballs i resultats del curs.

Bibliografia

Altres recursos:

Bàsica:

La arquitectura de la no-ciudad. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2004. ISBN 8497690540.

Evans, Robin. "Translations from drawing to building". AA files: annals of the Architectural Association School of Architecture. 1986, núm. 12, pp. 3-18.

Sennett, Richard. La consciencia del ojo. Barcelona: Versal, 1991. ISBN 8478760784.


210718 - ACFU - L'Activitat Comercial i la Forma Urbana



Responsable: ENRIQUE SERRA RIERA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)2. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)



5. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics


Requisits





La superació de l'assignatura suposa que l'estudiant serà capaç d'entendre la complexa relació entre les activitats comercials i la forma urbana. Aquest coneixement serà útil per a la redacció de projectes urbans en els que el paper del terciari sigui important. Així mateix, serà capaç d'interpretar i redactar normativa (planejament) orientada a la regulació de les activitats.







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 1Classe expositiva participativa 0,25Aprenentatge basat en projectes 0,25Estudi de casos 0,25Seminaris/tallers 0,25






Continguts

EL PROJECTE URBÀ DE LES ACTIVITATS

1. L'ACTIVITAT COMERCIAL

2. EINES I PLANEJAMENT




Els mercats. Síntesi del funcionament de l'estructura del comerç a la ciutat.La seva posició dins la ciutat. Els efectes sobre el teixit urbà al seu entorn. L'activitat comercial que els complementa. Els antecedents: els mercats setmanals al carrer, les places de mercat. Els mercats de Barcelona. Els carrers comercials.La concentració com a activador.El portal de l'Àngel. La Rambla de Catalunya. El carrer de Sants. Les galeries. Alternativa arquitectònica al carrer exterior.Transformació de la linealitat en arquitectura. Reinterpretació del "carrer major".Les galeries i passatges a Barcelona. L'activitat a les cruïlles.Interseccions vs enllaços.Cantonades a Barcelona. Cantonades a Manhattan: la façana a les avingudes? L'activitat a l'entorn dels pols urbans amb concentració d'altres activitats: hospitals i estacions centrals.Estació de Sants, Hospital Clínic, Hospital de Sant Pau. Els grans contenidors.L'absència de la capacitat de teixir. Evolució formal del mercat. Únic propietari vs franquícies. El llindar de població que determina la centralitat en la seva posició dins la ciutat.La vorera sud de la Diagonal, de Maria Cristina a l'Illa. Els parcs comercials.L'impacte sobre les infraestructures interurbanes.El model francès. Les ciutats botiga.La globalització del comerç.

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació continuada final Presentacions orals 50% 100%Treballs i exercicis individuals 50% 0%



L'avaluació es farà en base a un treball individual que tindrà una correcció intermèdia. El treball finalitzarà amb una presentació oral.

3. LA FORMA DE LES ACTIVITATS


Activitats, densitat i edificabilitatLa intensitat de la barreja Activitat i centralitat.Les activitats en les extensions residencials perifèriques.Projectes urbans residencials a Catalunya, AREs? Les peatonalitzacions i els aparcaments.Relació passejar-comprar. Peatonalització de carrers vs peatonalització de sectors.L'anàlisi de la distribució de l'activitat comercial a partir dels plànols turístics de les ciutats. La mínima massa crítica d'activitat necessària per a costejar la construcció dels aparcaments soterrats. Els ràtios entre sostre d'activitat i les places d'aparcament necessàries. El zoning vs la compatibilitat d'activitats.El naixement del zoning. La segregació especialitzada de les activitats.

El gruix de la rez-de-chaussé.Les relacions amb les plantes pis i amb les plantes al subsòl. El pendent i la posició relativa de les activitats respecte el pla del terra. La relació de l'espai públic urbanitzat del carrer amb l'espai col·lectiu comercial arran de terra.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

RECURSOS DIGITALS - Atles comercial de Barcelona on line: http://www.ocub.org/atcob/atcob.html

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Buck-Morss, Susan. Dialéctica de la mirada: Walter Benjamin y el proyecto de los Pasajes. 2ª ed.. Madrid: A. Machado Libros, 2001. ISBN 847774579X.

Atles comercial de Barcelona [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003 [Consulta: 28/06/2013]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1430187~S1*cat>. ISBN 8476096763.

García Espuche, Albert; Guàrdia Bassols, Manuel. Espai i societat a la Barcelona preindustrial. Barcelona: Edicions de la Magrana: Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, 1986. ISBN 8474102197.

Sennett, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN 9788433962874.

Wall, Alex. Victor Gruen: from urban shop to new city. Barcelona: Actar, 2005. ISBN 8495951878.

La Ciutat Vella de Barcelona: un passat amb futur. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Foment de Ciutat Vella : UniversitatPolitècnica de Catalunya. Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, 2003. ISBN 8476099835.

Pevsner, Nikolaus. Historia de las tipologías arquitectónicas. 2ª ed.. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 8425209153.

Benjamin, Walter. Paris, capitale du XIXe siècle : le livre des passages. 2éme éd. Paris: Éditions du Cerf, 1993. ISBN 2204031577.

Geist, Johann Friedrich. Le Passage: un type architectural du XIXe siècle. Ed. française rev. et complétée. Liège: Pierre Mardaga, 1989.

Els carrers de la democràcia: l'espai públic de les noves ciutats, Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000. ISBN 8477947503.

Carreras, Carles; Martínez, Sergio; Romero, Jorge. Els eixos comercials metropolitans [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Comissió de] Comerç, Consum i Turisme, 1999Disponible a: <http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/x/0/0/57/520/3404?user_id=CATALA>.

Faciabén Lacorte, Patricia. "Los grandes almacenes en Barcelona". Scripta nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales [en línia]. mayo 1993, vol. VII, núm 140 [Consulta: 28/06/2013]. Disponible a: <http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-140.htm>.

Guàrdia, Manuel; Oyón, José Luis. La formació del modern sistema de mercats de Barcelona (1874-1921). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008.

Serrano Saseta, Rafael. "Aspectos urbanos y arquitectónicos de los grandes almacenes de París". Scripta nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales [en línia]. abril 2006, vol. X, núm. 211 [Consulta: 28/06/2013]. Disponible a: <http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-211.htm>.

Guàrdia, Manuel; Oyón, José Luis. "Los mercados públicos en la ciudad contemporánea. El caso de Barcelona". Biblio 3W [en línia]. agost 2007, Vol. XII, nº 744 [Consulta: 28/06/2013]. Disponible a: <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-744.htm>.


210717 - NYB ATU - New York-Barcelona: Atles dels Teixits Urbans



Responsable: MIGUEL COROMINAS AYALA


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:




4. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics


Requisits





L'objectiu principal és introduir la recerca, en aquest cas sobre diferents aspectes dels teixits urbans, com sistema de coneixement i aproximació al projecte de la ciutat. L'anàlisi comparat d'una temàtica comuna sobre dues ciutats diferents permet adquirir competències analítiques i projectuals sobre aspectes que van de l'escala arquitectònica fins la urbana i de la interrelació de les diverses escales.







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaLliçó magistral / mètode expositiu 0,5Classe expositiva participativa 0,2Estudi de casos 1,3






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Treballs i exercicis en grup 100 % 100%



Treball de recerca comparant un tema a les dues ciutats i exposició a classe.

Continguts

New York- Barcelona: atles dels teixits urbans


Aquesta assignatura de caràcter optatiu s'imparteix en continuïtat amb les impartides durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012, sobre Manhattan i l'Eixample de Barcelona. L'origen de la proposta té a veure amb les exposicions i publicacions derivades de la celebració del 150 aniversaride l'aprovació del Pla Cerdà de 1859 i del 200 aniversari de l'aprovació del Pla dels Comissionats de Manhattan de1811. La importància dels dos eixamples, el paper similar que juguen a cada ciutat, els paràmetres propers pel que fa al'habitatge i a les activitats centrals, a pesar de tenir una forma urbana i uns elements constitutius força diferents, fa que la lectura comparada d'aquestes dues parts de la ciutat sigui molt interessant pel coneixement de la ciutat moderna.

El curs s'imparteix en format seminari. Consta d'unes classes introductòries sobre els dos eixamples, impartides pel professor i d'uns treballs de recerca on a partir d'un tema determinat, escollits pels estudiants, es realitza un anàlisi i una valoració comparativa sobre les dues ciutats. El treball es realitza en grups de dos alumnes com a màxim.Sessions teòriques1. Atles dels teixits urbans de Barcelona.2. El projecte d'Eixample al segle XIX. El concurs de l'Eixample de Barcelona. El pla Cerdà. La divulgació dels eixamples a Catalunya i Espanya.3. La construcció de l'Eixample: Sòl, tècnica i iniciativa.4. Manhattan, la formació d'una gran ciutat.5. Les dades de l'Eixample avui. La formació del centre metropolità.6. Les mesures dels eixamples.7. Les regles d'edificació de l'Eixample.8. Rehabilitació i millora de l'Eixample.9. Els patis recuperats de l'Eixample.

Descripció:


210723 - NCE - Normes i Control de l'Edificació



Responsable: CARLOS PEREZ LAMAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:


2. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)3. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)


5. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional6. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes III i IV.




Entendre la regulació normativa dels principals aspectes determinants dels edificis: forma, ús i qualitat (habitabilitat, accessibilitat).

Saber aplicar en els projectes d'edificació les normes i els paràmetres reguladors.

Continguts

Normes i control de l'edificació







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmana

Classe expositiva participativa 0,5Aprenentatge cooperatiu 0,3Aprenentatge basat en projectes 1,2




1. Normes reguladores de l'edificació: classificació per matèries, àmbit i jerarquia.

2. Ordenació urbana i qualificació del sòl: estructura de les normes urbanístiques.

3. Formes d'ordenació de l'edificació. Regulació del volum dels edificis: paràmetres físics i normes d'aplicació.

4. Regulació dels usos de l'edificació. Normes d'habitabilitat: habitatges. Control administratiu:fitxes resum, certificat d'obra i cèdula d'habitabilitat.

5. Condicions d'accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques i urbanístiques.

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació continuada final Treballs i exercicis en grup 25% 0%Avaluació de projectes 75% 100%



S'avaluen dos o tres exercicis a mode de projectes d'edificació simplificats, incloent la memòria descriptiva i justificativa corresponent. La puntuació dels exercicis es pondera per la participació activa de l'estudiant i el factor d'assistències/sessions presencials.


210725 - TBCC - Tecnologies de Baix Cost per a la Cooperació



Responsable: SANDRA CINTA BESTRATEN CASTELLS


Curs:

Crèdits ECTS:


2013




Titulació:

Professorat

Específiques:

Generals:

1. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)2. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)

3. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals4. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció II.




- Conèixer les tecnologies de baix cost i sostenibles per al disseny, càlcul i execució de projectes arquitectònics de cooperació. - Saber combinar solucions tecnològiques de baix cost amb solucions industrialitzades innovadores. - Projectar amb criteris d'accessibilitat universal, entesa com a la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat, comoditat i de la forma més natural i còmode possible partint de l'estratègia del "disseny per a tothom". - Reforçar la comunicació oral i escrita, el treball en equip i l'ús solvent dels recursos de la informació mitjançant el treballde curs.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Hores/setmanaClasse expositiva participativa 2Estudi de casos 1Treball en Grup 1






Sistema Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta llarga 40 % 40% Presentacions orals 10% 10% Treballs i exercicis en grup 50 % 50%



1.Treball en grup: Projectes reals en ciutats de països en vies de desenvolupament. Anàlisi urbà i proposta de planejament, propostes de vivenda i equipaments de baix cost. Correccions intermitges i presentació final oral i gràfica/escrita.

2. Examen final de comprovació de competències adquirides.

Continguts

Tecnologies de baix cost per a la cooperació


1. Conceptes bàsics de COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I ARQUITECTURA D'EMERGÈNCIA. 2. EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC EN CONTEXTOS DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT.Elecció de l'entorn i l'emplaçament.Disseny bioclimàtic.Tipologies habituals d'habitatge i equipaments. Tecnologies de construcció low tech: terra crua, fusta, bambú, quincha. Exemples internacionals. Industrialitzacióaplicada a la cooperació.L'acer i el formigó en contextos de cooperació al desenvolupamentExecució d'un projecte d'arquitectura en cooperació al desenvolupament: definició del projecte, organització, management de l'execució, contrapart, participació ciutadana.

3. Criteris d'ACCESSIBILITAT UNIVERSAL i l'estratègia del "DISSENY PER A TOTHOM". Es desenvoluparà un treball en grup que s'haurà d'anar exposant al llarg del curs de forma oral, acompanyat de treball escrit i gràfic.

Descripció:

GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en Arquitectura pla 2010 ... · GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en...

Documents

Transcript of GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en Arquitectura pla 2010 ... · GUIA DOCENT CURS 2013-2014 Grau en...