Guia per a la redacció de plans directors d'equipaments · de prestació de serveis però, alhora,...

Guia per a la redacció de plans directors

d’equipaments

© Diputació de Barcelona

Abril, 2012

Autora: Montserrat Montalbo Todolí, Servei d’Equipaments i Espai Públic

Maquetació i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona

Dipòsit legal B.5232-2012

www.diba.cat

3

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Què és? Què implica? Qui l’elabora? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Què és el Pla director d’equipaments (PDE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

L’equip de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Els agents implicats en la redacció del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

El concepte d’equipament objecte del PDE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Proposta metodològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

La participació en el marc del Pla director d’equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Què ha d’incloure?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Contingut del Pla director d’equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Objectius del treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

El municipi. Situació actual.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

El municipi. Línies de futur. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Demografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Metodologia de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Inventari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Anàlisi i diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Context econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Criteris de les propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Propostes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Pla d’inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Disponibilitat i/o mancances finals de sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

El procés participatiu (si escau) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Vigència i revisió del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Bibliografia i documents de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Índex

Índex 4

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Annex 1. Tipologies d’equipaments.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Annex 2. Fitxes d’inventari. Exemples i contingut mínim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Annex 3. Legislació i altres referències documentals i de consulta . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Annex 4. Model de fitxa de conceptes previs a l’anàlisi per tipologies. Exemple . . . 58

Annex 5. Proposta de model de fitxa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Annex 6. Especificacions dels camps de la fitxa d’inventari. Característiques del fitxer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

5

Presentació

Des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, el Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP) treballa en cooperació amb els ens locals per a la millora dels equipaments, l’espai públic i les infraestructures, amb l’objectiu que aquests puguin oferir a la ciutadania uns serveis de qualitat.

La millora de la xarxa d’equipaments afecta de forma directa la qualitat de vida de la ciutadania i, alhora, les inversions en aquest àmbit repercuteixen proporcionalment en les finances públiques. Per això, la planificació dels equipaments cal abordar-la glo-balment, amb visió de futur i atenent a les disponibilitats pressupostàries municipals.

El Pla director d’equipaments és una eina de planificació que, d’una banda, inventaria la xarxa actual i facilita el coneixement dels equipaments existents i dels serveis que presten i, de l’altra, analitza i diagnostica l’adequació d’aquesta xarxa a les necessitats de la població, i proposa unes actuacions de millora i optimització de les dotacions d’acord amb les capacitats pressupostàries locals.

La Guia per a la redacció de plans directors d’equipaments vol donar respostes als electes sobre les principals qüestions que cal tenir presents en el moment d’abordar el procés de redacció d’un Pla director d’equipaments, alhora que vol contribuir a la millora i a la sistematització dels continguts que aquests documents han d’incloure, posant a disposició dels equips tècnics els paràmetres i les pautes per a la definició del seu contingut, amb l’objectiu de garantir-ne la qualitat i el rigor d’anàlisi.

Josep Llobet Navarro

President delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat

6

Introducció

El present document pretén, d’una banda, explicar als equips tècnics i electes en què consisteix el treball de redacció d’un Pla director d’equipaments: què és, quin és l’objectiu i com es desenvolupa.

De l’altra, vol ser una eina d’ajuda als equips redactors, ja que descriu clarament els diferents apartats que integren el document i el seu contingut específic i facilita refe-rències, estàndards i exemples. Som conscients que és precisament amb el treball dels equips redactors i el seu coneixement que ha estat possible redactar aquesta guia, i serà gràcies al seu treball i a les noves experiències aportades que aquesta po-drà enriquir-se en el futur.

Les inversions en equipaments tenen una gran incidència sobre la qualitat de vida de la ciutadania, alhora que suposen un gran impacte econòmic sobre els pressupostos municipals. Per això cal que aquestes inversions es planifiquin per avançat, consci-entment i amb visió de futur, atenent a les competències municipals i a les necessitats de prestació de serveis però, alhora, atenent a les planificacions estratègiques i a les línies de futur pròpies de cada municipi.

Ens trobem en un moment, a més a més, en què la racionalització i l’optimització dels equipaments existents, la presa de consciència sobre el seu manteniment i la possi-bilitat de mancomunar serveis o equipaments amb altres municipis agafen un paper molt important a l’hora de plantejar les propostes, pensant sempre a garantir una alta qualitat de servei sense comprometre excessivament els pressupostos municipals.

La Guia per a la redacció de plans directors d’equipaments que ara presentem és el re-sultat del coneixement que en els darrers anys el Servei d’Equipaments i Espai Públic (en endavant SEEP) ha anat acumulant per l’experiència en l’elaboració dels plans en els quals ha col·laborat. Aquesta guia és fruit de la recerca del SEEP i de l’aportació dels diferents equips redactors, d’interlocutors i interlocutores municipals, d’altres serveis de la Diputació i d’especialistes en els diferents àmbits que a poc a poc ens han anat fent reflexionar sobre els diferents punts que comprèn un Pla director d’equipaments.

Alberto Villagrasa Gil

Diputat delegat d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge

Què és? Què implica? Qui l’elabora?

Apartat adreçat als serveis tècnics municipals i als electes

8

El Pla director d’equipaments és una eina de planificació global que recull les ne-cessitats i disponibilitats d’un àmbit territorial (municipi o grup de municipis) en matèria d’equipaments i proposa un pla d’inversions a curt, mitjà i llarg termini per adequar i optimitzar les dotacions existents i, si cal, crear-ne de noves.

Les inversions en equipaments les concebem actualment com un procés continu que comença en el moment en el qual pensem què volem que sigui el nostre poble o ciu-tat i quines inversions cal fer per arribar-hi, i que finalitza en el moment en què els equi-paments que es van construir amb aquell objectiu concret es troben en funcionament i presten el servei per al qual havien estat pensats.

Dins aquest cicle inversor de l’obra pública, el Pla director d’equipaments és una eina que s’emmarca clarament en la primera fase del cicle, la fase de promoció: on som ara i cap a on volem anar?

El Pla director d’equipaments analitza la situació actual dels equipaments de l’àmbit territorial definit i fa un treball de prospectiva, parteix d’unes hipòtesis demogràfiques d’evolució de la població i d’un planejament urbanístic vigent (o en procés de redac-ció), i analitza les obligatorietats de prestació de servei i els estàndards disponibles, considerant les voluntats municipals per finalment proposar un pla d’inversió per a l’adequació, l’optimització, l’ampliació o la creació de nous equipaments públics.

El document pot arribar a fer una hipòtesi de planificació d’equipaments competència d’altres administracions, únicament als efectes de planificació del sòl necessari del qual haurà de disposar el municipi.

Què és el Pla director d’equipaments (PDE)

Què és el Pla director d’equipaments 9

El Pla director d’equipaments esdevindrà el document de referència per a la planifica-ció municipal de les actuacions en aquest àmbit.

Atès que no és un document obligatori a efectes legals, la seva redacció per part dels municipis és potestativa. A més, els consistoris decidiran si més enllà del seu ús com a eina de planificació, es creu convenient que sigui ratificat per l’òrgan de govern mu-nicipal.

10

L’equip de treball

El Pla director d’equipaments cal que el redacti un equip pluridisciplinari, en què hi hagi especialistes com a mínim en els àmbits que es detallen a continuació:

•Programaciód’equipamentsiplanificacióurbana,pertald’analitzariproposarlesactuacions en termes de coneixement de la realitat urbana i de la planificació ur-banística, però alhora des del coneixement de les particularitats funcionals de cada tipologia d’equipament i activitat.

•Demografia,pertaldeferunesprojeccionsdemogràfiquesdelfuturdelmunicipi,atenent a totes les variables que el condicionen.

•Avaluaciódecostosiplanificaciód’inversions,peravaluarl’importdelesinversionsque cal fer i el manteniment, però, sobretot, per analitzar la capacitat inversora mu-nicipal per als propers anys i temporitzar les inversions en funció d’això.

En el cas que el consistori decideixi elaborar el Pla director d’equipaments amb la participació de la ciutadania, caldrà que en el procés hi intervingui també un equip especialista en aquest àmbit. La seva funció serà dissenyar i dur a terme el procés participatiu més adient per al municipi, segons les seves característiques i antece-dents participatius. L’equip especialista en participació organitzarà i dinamitzarà el procés i generarà els informes corresponents per tal que l’equip redactor pugui incorporar les aportacions de la ciutadania al treball.

L’equip d’especialistes ha de treballar solidàriament, amb visió global del municipi i amb una única coordinació que farà les funcions de direcció de l’equip i d’interlocució amb el client, per tal de facilitar-ne la gestió. Aquesta coordinació vetllarà per la qua-litat del document i pel compliment de terminis.

11

Els agents implicats en la redacció del treball

Hi ha tres agents implicats en la redacció d’un Pla director d’equipaments: el pro-motor, el redactor i el gestor.

El promotor del Pla director d’equipaments és sovint l’ajuntament d’un municipi (i així ens hi referirem al llarg del document), tot i que també es pot realitzar un Pla director d’equipaments per a àmbits territorials superiors. En tots els casos, però, el promotor és qui ha de liderar el procés i ha de motivar la participació i la implicació de totes les àrees municipals, ja que per la complexitat i la diversitat d’informació que inclou el tre-ball aquesta participació activa és imprescindible.

L’equip redactor, com a autor del treball, sol·licitarà la informació necessària al pro-motor, farà entrevistes a l’equip tècnic municipal i als electes, visitarà els equipaments i farà cerca pròpia i treball de camp per completar les dades. El promotor ha de faci-litar-los informació de caire molt divers referent al municipi, als equipaments, a la pla-nificació urbanística, a la planificació sectorial i també als pressupostos dels darrers exercicis i, d’acord amb això, l’equip redactor ha d’analitzar, diagnosticar i proposar.

El gestor és qui defineix les línies generals del treball i dóna les directrius a seguir, planifica els terminis de redacció i gestiona el contracte amb l’equip redactor, per tal de garantir l’assoliment de l’objectiu del promotor. En cas que s’encomani la gestió al Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP) de la Diputació de Barcelona, el gestor garantirà també la coherència del Pla amb altres documents de planificació sectorial redactats per la mateixa Diputació de Barcelona i treballarà coordinadament amb altres serveis de la casa: esports, educació, cultura, participació ciutadana...

Promotor– Coordinació des d’alcaldia: lideratge i transversalitat– Totes les àrees implicades: nivell tècnic i nivell polític

Gestor– Definició criteris i directrius

generals del treball– Seguiment contracte amb el redactor– Garantia d’assoliment d’objectius

Redactor– Coneixedor de programació

d’equipaments i planificació urbana

– Demografia– Costos i planificació d’inversions

Els agents implicats en la redacció del treball 12

Des de l’inici i al llarg de tot el procés de redacció del document, hi ha d’haver una col·laboració estreta entre el promotor, el redactor i el gestor.

Per tal de garantir el treball transversal i la cooperació entre àrees, es recomana al promotor que la iniciativa i el lideratge del treball vinguin directament de la mateixa alcaldia i, alhora, que l’equip municipal designi per al seguiment del treball un/a coordinador/a amb capacitat de lideratge i amb legitimitat davant de la resta d’àrees municipals. Seria també recomanable la creació de mecanismes interns per enfortir el treball transversal i el debat entre àrees, com podrien ser les comissions de seguiment, en tant que projecte compartit de planificació global del futur del municipi. En cas que es decideixi dur a terme un procés participatiu, és imprescindible que els responsa-bles polític i tècnic de participació ciutadana del promotor s’hi impliquin des de l’inici del procés.

La feina en conjunt dels diferents agents garanteix la qualitat final del treball. En una primera etapa, i com a punt de partida, caldrà que el promotor validi l’inventari. En una segona fase, cada àrea municipal haurà de revisar la diagnosi sectorial de l’estat actual i les previsions de futur i, globalment, s’haurà de donar el vistiplau tant a la hipòtesi de creixement demogràfic com a la diagnosi econòmica del municipi, pas previ a la definició de les propostes. I finalment, el promotor farà la validació d’aques-tes i de la seva proposta de priorització en el temps, abans del lliurament definitiu del treball.

13

El concepte d’equipament objecte del PDE

El Pla director d’equipaments analitzarà el concepte d’equipament tal com es defineix en el Reglament de la Llei d’urbanisme1, excloent-ne l’anàlisi i la diagnosi dels serveis tècnics i de transport i dels habitatges dotacionals públics, entenent també aquests segons la definició que se’n fa en el mateix Reglament com a sistemes diferenciats.

Ara bé, és també objecte del Pla director d’equipaments no només aquell equipament que es troba en sòl d’equipaments segons el planejament vigent, sinó també aquelles edificacions o parts d’una edificació (baixos, locals...) on, tot i estar en sòl d’altres usos, s’hi duen a terme activitats o estan destinats a usos específics i propis d’un servei a la ciutadania.

En tots dos casos, la titularitat pot ser pública o privada. Si bé en l’anàlisi i la diagnosi del municipi tindrem en compte totes dues titularitats, en tant que estan oferint serveis a la ciutadania, les propostes es faran sobre sòl o edificacions públiques. Excepcio-nalment es pot donar el cas de proposar estudiar la viabilitat, mitjançant conveni amb l’entitat propietària, d’inversió per a la millora d’equipaments privats consolidats al municipi (ex. ateneus o teatres privats) o bé d’equipaments de lloguer.

1. En tant que actualment encara no es disposa de l’adaptació del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovada per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, es prenen com a referència les definicions del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

14

Proposta metodològica

La redacció d’un Pla director d’equipaments és una feina que s’estructura en qua-tre fases diferenciades: 1) Inventari, 2) Anàlisi i diagnosi, 3) Propostes i 4) Pla d’in-versió. L’ajuntament haurà de validar cadascuna d’aquestes fases.

Inventari

Aquesta fase consisteix a obtenir, a través del treball de camp i les entrevistes amb l’equip tècnic municipal, la identificació tipològica, la localització, la titularitat, les su-perfícies, la informació urbanística, l’oferta de serveis, la descripció dels espais i tota aquella altra informació que es consideri rellevant, dels equipaments existents, dels locals on s’ofereix un servei a la ciutadania i del sòl d’equipament segons el planeja-ment vigent. Tota aquesta informació s’ha d’estructurar en fitxes descriptives dels equi-paments existents i els solars disponibles i en plànols temàtics de la seva ubicació.

Sòl per a equipaments

Equipaments existents

Punt de partida Metodologia

INVENTARI

Fase següent: anàlisi i diagnosi

Objectiu Documents a generar

– Treball de camp: visites, arxiu…

– Entrevistes equip tècnic municipal

Fitxes: descriptives de cada equipament o solar disponible

Cartografia: plànols temàtics d’ubicació dels equipaments i solars

Obtenir dels equipaments i el sòl existent:– Identificació tipològica– Localització– Titularitat– Superfícies– Informació urbanística– Oferta de serveis– Despcripció d’espais– …

Proposta metodògica 15

Anàlisi i diagnosi

Els objectius d’aquesta fase són:

•Detectardisfuncions,dèficitsi/opossiblesmilloresioptimitzacionsdelsequipa-ments existents a dia d’avui.

•Preveureelsserveisnecessarisenelfutur.

•Detectarelsòldisponibleilesreservesprevistes,totanalitzant-nelaubicacióilespotencialitats.

•Conèixerl’estratègiaurbanadelmunicipi.

•Analitzarlacapacitatinversoramunicipal.

Per fer-ho cal analitzar les dotacions d’equipaments tenint present:

•L’obligatorietatdeprestaciódeserveisegonscompetènciesmunicipalsipoblació.

•Elsestàndardsi/oreferènciesexistents,totiquenosiguind’obligatcompliment.

•Laplanificació realitzadaperaltresadministracionssegons lessevescompe-tències.

•Lesvoluntatsdeserveisegonselmodeldemunicipidesitjat.

També serà necessari estudiar les projeccions demogràfiques per fer una estimació de la població a la qual s’haurà de donar servei en el període de planificació del pla, i analitzar l’estat econòmic i financer del municipi, per conèixer la capacitat inversora i poder plantejar posteriorment propostes viables en termes de realitat.

El fruit d’aquesta anàlisi s’ha de materialitzar en un llistat de necessitats a cobrir, un recull de criteris i pautes d’actuació d’acord amb el model de municipi desitjat i un dimensionat de la capacitat d’inversió municipal.

INVENTARI


ANÀLISI I DIAGNOSI

Fase següent: propostes


Conèixer per tipologies•Obligatorietatsdeservei•Estàndardsaplicables•Líniesestratègiques

Llistat de necessitats

a cobrir

Recull de criteris i pautes

d’actuació

Capacitat d’inversió municipal

Anàlisi estat econòmic i financer del municipi

•Projeccionsdemogràfiques

•Modelde municipi

– Detectar disfuncions, dèficits o possibles millores dels equipaments existents

– Preveure serveis necessaris en un futur

– Detectar el sòl existent i les reserves

– Definir l’estratègia urbana


Propostes

La diagnosi realitzada se sotmetrà a diàleg intern amb l’equip tècnic municipal i amb electes per incorporar la visió estratègica, i si escau, amb la ciutadania, per recollir les necessitats subjectives i les percepcions d’aquesta. A partir d’aquí, es plantejaran unes primeres propostes, que concretaran en forma d’actuació (reformes, nous equipa-ments, redacció estudis de mancomunació, etc.) les necessitats detectades.

De cada proposta s’haurà de fer una estimació econòmica i una proposta d’ubicació en el territori. En alguns casos poden sorgir alternatives d’ubicació o, fins i tot, diver-ses actuacions alternatives per resoldre una mateixa necessitat. Cal fer una proposta de quan es planteja dur a terme aquella actuació i, en el cas de nous equipaments i ampliacions d’existents, també es farà una estimació del cost anual de manteniment. La proposta de redacció d’un estudi per mancomunar un determinat equipament només es farà constar quan des d’un punt de vista tècnic es consideri inicialment factible i sempre que l’equip de govern ho consideri adequat, ja que la viabilitat sem-pre quedarà condicionada al resultat mateix de l’estudi i a pactes intermunicipals que s’escapen de la naturalesa del document.

ANÀLISI I DIAGNOSI


PROPOSTES

Fase següent: pla d’inversió


Diàleg intern amb l’equip tècnic

municipal i amb electes

Possible procés participatiu

Quadre resum d’actuacions per

tipologies

Taules resum de prioritats i

inversió prevista

Cartografia

Propostes d’actuació:– fent-ne l’estimació

econòmica,– prioritzant-les

en el temps,– i ubicant-les

en el territori


Pla d’inversió

Les propostes plantejades caldrà contrastar-les amb l’equip de govern i, si es consi-dera oportú, sotmetre-les a comissions internes o participació ciutadana. A partir d’aquí, caldrà prioritzar-les en el temps segons les necessitats, l’evolució de la pobla-ció i els objectius estratègics establerts i tenint en comte la previsió de recursos ne-cessaris per portar-les a terme, transformades ja en actuacions concretes. La progra-mació d’actuacions ens permet posar en relació el moment en què podem disposar dels recursos amb les actuacions previstes.

A més de les taules resum de la previsió de desplegament de les actuacions i de la inversió prevista a curt, mitjà i llarg termini, en aquesta fase es lliuraran les fitxes descriptives de cada actuació, un quadre resum de totes les actuacions per tipologi-es, ubicades també sobre la cartografia del municipi, i un llistat del sòl que quedarà disponible un cop plantejades les propostes sobre el territori.

PROPOSTES


PLA D’INVERSIÓ

Pla director d’equipaments


Diàleg intern ajuntament

Possible procés participatiu

FITXES: descriptives de cada actuació

Pla d’inversió

Llistat del sòl lliure restant

CartografiaPossible procés

participatiu

– Concreció d’actuacions

– Priorització d’inversions

18

La participació en el marc del Pla director d’equipaments2

El Pla director d’equipaments és un instrument de planificació en el qual es posa sobre la taula el futur d’un àmbit territorial, ciutat o poble. Per aquesta raó, el marc de redacció del PDE és idoni per generar una reflexió àmplia i compartida amb el conjunt de la ciutadania.

L’equip de govern haurà de decidir sobre la conveniència o no d’obrir aquest marc de reflexió, sobre com fer-ho i en quins moments. A tal efecte, és important tenir clar què pot aportar la participació ciutadana al Pla director, quins elements cal valorar i com la podem treballar.

D’entrada, el fet d’obrir la diagnosi a la ciutadania ens pot ajudar a fer una detecció de necessitats més completa, sobretot en l’àmbit dels equipaments que no són obli-gatoris per normativa. No sempre les necessitats diagnosticades des dels estàndards de servei són percebudes com a necessitat per la població. De la mateixa manera, les necessitats subjectives de la ciutadania poden no haver quedat recollides en la diagnosi tècnica. En aquest sentit, doncs, l’aportació del procés participatiu és cabdal.

També, el procés participatiu ofereix un espai de reflexió compartida sobre el model de ciutat, estratègies i prioritats, i ens pot aportar:

•Unavisiómésricaiméspluralsobrelaciutat.

•Unavisualitzaciópúblicadelesnecessitatscol·lectives,lespossibilitatsd’actuaciói els límits i, en conseqüència, més informació, transparència i comprensió del marc d’actuació del govern.

•Mésgarantiad’estabilitaticontinuïtatdelmodelaaplicar,ambindependènciadelscanvis polítics.

•Unacordsocialsobre lesnecessitatsaprioritzar iunamilloracceptacióde les decisions.

•Unreforçdelsentimentdepertinença.

Ara bé, abans de decidir encetar un procés participatiu amb la ciutadania, hi ha alguns elements que cal considerar.

En primer lloc, cal tenir clar que per organitzar un procés participatiu es necessita in-vertir-hi temps i recursos. S’ha de preveure l’encaix del procés amb el pla de treball de l’equip redactor, deixant els intervals de temps necessaris per tal que les aporta-

2. Apartat elaborat conjuntament amb l’Oficina de Parcipació Ciutadana de la Diputació de Barcelona.

La participació en el marc del Pla director d’equipaments 19

cions de la ciutadania puguin incorporar-se en la redacció del pla. A banda, caldrà disposar de persones expertes en el disseny, l’organització i la dinamització d’aquest tipus de procés i amb els recursos necessaris per a la difusió i comunicació d’aquest.

En segon lloc, cal que l’equip de govern tingui clar que un espai de participació no pot ser un espai de validació d’una proposta tancada. Compartir informació és un requisit necessari però no suficient, caldrà també compartir reflexió i, en la mesura del possi-ble, decisió.

Per fer possible un espai de reflexió compartida, cal que totes les parts implicades entenguin que tècnics, polítics i ciutadans tenen coses a aportar, cadascú des del criteri, el coneixement i la perspectiva que li dóna la seva posició. Alhora, s’haurà de treballar per anar més enllà de la perspectiva sectorial i/o individual i situar la discus-sió en una perspectiva global i de conjunt, una perspectiva de ciutat.

Finalment, cal tenir present que el diàleg necessita unes mínimes condicions i que en determinades situacions (de molta crispació social o política o amb dinàmiques conflictives molt enquistades) la participació ciutadana no es pot fer amb la qualitat necessària.

Com es pot incorporar la participació ciutadana al PDE?

La metodologia a emprar serà específica per a cada municipi o àmbit, en funció de les seves necessitats i la seva realitat social i política.

No hi ha, doncs, un model únic d’intervenció, sinó que cal adaptar-se a cada context. Ara bé, sí que s’identifiquen alguns moments del procés de redacció del Pla que poden ser susceptibles d’obrir-se a la ciutadania:

1. El debat sobre el model de municipi, en la fase d’anàlisi. L’objectiu és indicar febleses i potencialitats del municipi i definir estratègies de futur. Entenem que aquest és un debat necessari per al Pla director d’equipaments però que el sobre-passa per la seva complexitat, especialment en municipis mitjans i grans. Ara bé, pensem que en municipis petits on no s’hagi donat aquest debat, el marc del PDE podria ser una bona oportunitat per encetar-lo.

2. El debat sectorial, en la fase de diagnosi. L’objectiu és identificar, conjuntament amb la ciutadania, quines són les necessitats del municipi, més enllà d’aquelles que són d’obligat compliment. Per encetar aquest debat és convenient disposar de la diagnosi objectiva i d’unes línies estratègiques generals clares i consensuades en l’àmbit tècnic i polític. A partir d’aquí es pot organitzar un debat en el terreny sectorial o per col·lectius –en funció dels interessos i les necessitats de l’equip de govern. Un exemple de debat es pot centrar en l’àmbit educatiu, o en l’àmbit soci-al, partint de la base de la diagnosi i un cop assegurada la voluntat municipal d’actuar en els camps que se sotmetran a debat.

3. El debat sobre prioritats, en fase de propostes. L’objectiu és prioritzar el conjunt d’actuacions proposades per al municipi d’acord amb quatre elements:

Metodologia 20

− les línies estratègiques i les voluntats polítiques,

− la diagnosi tècnica,

− els debats sectorials,

− els recursos disponibles.

En el cas que el govern municipal hagi decidit no incorporar la participació ciutadana al treball, creiem necessari generar, si més no, un debat intern en el consistori. Pro-posem, d’una banda, un debat amb els tècnics i tècniques municipals, grans conei-xedores del municipi i de les seves problemàtiques de funcionament i, de l’altra, un debat amb els càrrecs electes per poder definir les línies estratègiques i les voluntats de futur. Aquests debats es proposen en fase de diagnosi, per fer una posada en comú: facilitar la presa de consciència conjunta de les mancances detectades, de com està el municipi respecte als estàndards generals d’equipaments, de quina és la situació econòmica municipal... Aquests debats proposats pretenen recollir les voluntats polí-tiques i les percepcions dels professionals tècnics municipals, per poder abordar després les propostes conjuntament i amb més probabilitats de consens. En fase de propostes pot ser convenient reprendre els debats per acabar de prioritzar les actua-cions en conjunt.

Tal com ja s’ha comentat, la metodologia a aplicar serà diferent en cada municipi i dependrà de diversos factors. En primer lloc, de la voluntat política de fer participar la ciutadania en un altre moment dels que s’han comentat anteriorment, però també de la tradició participativa del municipi, de l’existència o no d’estructures participatives regulars (consells, etc.), de les dinàmiques del teixit associatiu local, del calendari de treball, dels recursos disponibles... Tot això portarà a definir processos participatius molt «a mida» i farà replantejar necessàriament les fases i els terminis del procés de treball descrites en l’apartat anterior.

Què ha d’incloure?

Apartat adreçat als equips tècnics redactors del document

22

Contingut del Pla director d’equipaments

Es presenta a continuació una proposta d’apartats documentals del Pla, amb la des-cripció exhaustiva del contingut de cadascun.

En alguns apartats, sobre fons de color, queden recollides propostes explícites de contingut. Aquestes propostes no pretenen ser obligatòries, sinó aplicables en cas que l’equip redactor no en proposi cap.

Objectius del treball

En aquest apartat s’exposarà la situació inicial que dóna peu a la realització del Pla director d’equipaments (previsió d’importants variacions demogràfiques relatives, planejament general en redacció, voluntat de planificar les inversions en equipaments de forma global, problemes concrets de la xarxa d’equipaments actual, etc.), de la demanda expressada per l’ajuntament i dels objectius que es planteja el treball.

També es farà constar en aquest apartat l’horitzó de planificació del Pla (20xx-20xx). Generalment el termini de planificació serà de deu anys. Caldrà, però, tenir present la data prevista d’acabament del treball per tal de no lliurar-lo amb un període de planificació parcialment obsolet.

«......................................................................... és un municipi de ................ habitants (01-01-20xx) de la comarca de .............................................. L’equip de govern té la voluntat de planificar les inversions relatives als equipaments municipals necessaris per als propers anys, perquè ...........................

El Pla director d’equipaments té com a objectius:

– Sistematitzar en forma d’inventari la informació dels equipaments actuals, tant edificis i locals com sòl d’equipaments.

– Diagnosticar la xarxa d’equipaments actual i definir les necessitats a cobrir en el període de planificació.

– Proposar les actuacions a realitzar a curt, mitjà i llarg termini per adequar, optimitzar i/o millorar les dotacions existents i, si cal, crear-ne de noves.

Per tal de facilitar la presa de decisió a l’equip de govern sobre les actuacions a realitzar en matèria d’equipaments al municipi.

El treball no té com a objectiu la inspecció tècnica de les edificacions existents als efectes de garantir-ne les condicions de seguretat.

El Pla és l’instrument que permet donar resposta coherent a tres qüestions fonamentals per a la planificació de les inversions municipals en equipaments:

– Quines inversions es preveuen.

– Quins recursos –econòmics i de sòl– cal destinar a cadascuna.

– Quan cal preveure aquesta inversió.

El període de planificació del Pla és de deu anys: 20xx-20xx.»

Contingut del Pla director d’equipaments 23

El municipi. Situació actual

Recull sintètic de la informació general sobre el municipi (o l’àmbit territorial d’anàlisi), per tal de situar la problemàtica en el seu context. S’estructurarà en diferents apartats:

•Breudescripciódel’àmbitomunicipiipoblació.Pelquefaalapoblació,s’agafa-ran les dades oficials del darrer padró publicat per l’Institut d’Estadística de Cata-lunya (IDESCAT) a data 1 de gener. [www.idescat.cat]

•Situacióicomunicacions.Esdescriuràenaquestapartatlaubicaciódelmunicipien el territori i la seva relació amb els municipis del voltant, així com les diferents vies de comunicació. S’il·lustrarà l’apartat amb plànols de referència i, si es dispo-sen, possibles gràfics de fluxos per entendre el municipi i la mobilitat en el seu con-text geogràfic.

•Morfologiaurbana,barris,nuclis.Esdescriuràelmunicipiilessevesparticularitatsmorfològiques. En aquest apartat es faran paleses situacions particulars, com po-den ser: urbanitzacions, nuclis diferenciats, etc. S’il·lustrarà l’apartat amb plànols de referència.

•Relacióambelsmunicipisveïnsiàmbitsterritorialsméspropers.Desdelpuntdevista dels equipaments, es descriurà en aquest apartat les principals relacions del municipiambelsmunicipisveïns(tantpoblacióveïnaqueutilitzaelsequipamentsdel municipi com a l’inrevés) i amb les principals dotacions supramunicipals del seu àmbit d’influència (capital de comarca o altres poblacions importants properes). Cal-drà considerar en aquest apartat aquells equipaments que, tot i estar ubicats en un municipi proper, puguin ser susceptibles d’oferir servei al municipi objecte del treball.

•Activitatseconòmiquesprincipals.D’acordamblesdadesdel’IDESCAT[www.ides-cat.cat] es farà una síntesi dels sectors econòmics principals del municipi.

• Identificaciódelesprincipalsactivitatssocials,culturals,esportives,educatives...i/o característiques del municipi i d’aquelles que el situarien excepcionalment fora de possibles estàndards (p.e. equips esportius en divisió d’honor, etc.).

El municipi. Línies de futur

En aquest apartat es farà un recull de la informació que defineix les tendències i línies de futur del municipi (o àmbit territorial):

•Planejamenturbanístic.Recolliràsintèticamentelquepreveuelplanejamenturba-nístic del municipi: directrius del POUM, planejament en tràmit, principals zones de creixement urbà, plans parcials a desenvolupar, tipus de creixement previst, nom-bre de llars previstes, terminis estimats, etc. També es farà esment en aquest apar-tat d’aquells plans territorials parcials que l’afectin.

•Planejamentestratègicdelmunicipi.Inclouràunextractedetotesleslíniesd’actu-ació relacionades amb els equipaments recollides en els diferents documents es-tratègics facilitats per l’ajuntament: documents sectorials de planificació estratè-gica (pla jove, pla gent gran, pla d’equipaments esportius, pla d’equipaments


culturals, etc.), plans d’intervenció integral en barris, processos de participació ciutadana previs, etc.

•PAM(Programad’actuaciómunicipal).ReculldetotesleslíniesdelPAMquetinguina veure amb els equipaments del municipi.

•Projectes iactuacions japrevistesquetinguinrelacióambl’objectedel treball. En aquest apartat es recolliran aquelles actuacions que, ja sigui l’ajuntament, una altra Administració o un promotor particular, tinguin incidència sobre la xarxa d’equi-paments existents al municipi: escoles planificades, inversions en centres sanitaris del Departament de Salut, comissaries, etc.

Demografia

En aquest apartat s’analitzarà l’evolució de la població del municipi i les seves carac-terístiques: distribució per edats, gènere, població estrangera, nuclis i/o barris, si escau.

Per tal de poder dimensionar correctament les necessitats d’equipaments a l’horitzó de planificació del Pla, cal realitzar les projeccions demogràfiques. Concretament:

a) Estudi de les característiques demogràfiques del municipi que siguin rellevants de cara a elaborar les projeccions de població (evolució de la natalitat, mortalitat, migracions, grups d’edat, etc.).

b) Elaboració de les projeccions de població per cadascun dels anys d’aplicació del Pla, pel mètode de components, definint diversos escenaris en funció de les dife-rents hipòtesis de partida sobre creixement vegetatiu, migracions, ritme de desen-volupament del planejament, etc. Caldrà com a mínim plantejar dos escenaris. Les projeccions de població s’elaboraran a partir de les dades estadístiques depurades més recents de què es disposi [www.idescat.cat] corregides amb la informació del darrer padró municipal a data 1 de gener.

c) Identificació i justificació de l’escenari considerat més versemblant a l’evolució de-mogràfica prevista per al municipi, així com dels seus components de creixement (fecunditat, mortalitat i migracions). Aquest escenari serà consensuat amb l’ajun-tament, ja que serà el punt de partida per a la realització dels càlculs de necessi-tats de servei per al futur. En el document es farà constar aquest comú acord:

«Vistos els diferents escenaris de futur plantejats a través de les projeccions demogràfiques s’acorda amb l’ajuntament, que l’escenari més versemblant és .......................................... per les raons que a continuació s’exposen:

-

-

-

Serà basant-se en aquest escenari que es desenvoluparan les hipòtesis de servei en el futur d’aquest document.»

d) Incorporació de taules i gràfics que recullin els aspectes analitzats.


Metodologia de treball

En aquest apartat s’exposarà la metodologia i els criteris emprats per abordar la diag-nosi i el plantejament de propostes del treball:

•Descripciódelametodologiadetreballempradaperl’equip.Enaquestapartatesdescriurà el procés utilitzat per l’equip redactor per a l’elaboració del treball i se’n presentarà un esquema il·lustratiu: treball de camp, reunions, processos participa-tius, validacions municipals, etc. També es farà constar quins han estat els repre-sentants municipals que han participat en l’elaboració del document i les àrees a les quals pertanyen (càrrecs: arquitecte municipal, Àrea de Territori; tècnica de cultura, Àrea de Cultura i Serveis a les Persones, cap d’Àrea de Salut Pública, etc.). Es poden fer constar noms propis amb consentiment previ de les persones afec-tades i del mateix ajuntament.

•Descripciódelconcepteequipament objecte del document. En tant que no només s’analitzaran els edificis i sòls qualificats urbanísticament d’equipament, sinó tam-bé, en un sentit més ampli, els locals, espais o edificis que, tot i no estar qualificats d’equipament, estan realment oferint un servei a la ciutadania, cal aclarir en aquest punt la terminologia emprada per diferenciar-los al llarg del document. Descripció del concepte equipament objecte del document.

En aquest apartat també cal llistar les tipologies d’equipaments considerades (segons llistat annex 1) i cal classificar la totalitat d’equipaments, espais i serveis existents al municipi segons aquestes tipologies. En aquest apartat s’enumeraran les tipologies d’equipaments que s’han considerat i els subtipus d’equipaments que formen part de cadascuna. Exemple: tipologia d’equipaments educatius. Inclou: llars d’infants, escoles, instituts, instituts escola, escola de música, escola d’adults, escola d’idiomes, etc. Així mateix, en cas que les tipologies emprades pel planeja-ment vigent no es corresponguin, es farà una taula amb les correspondències.

•Referènciaaltractamenticonsideracionsdelsequipamentsprivatsdinseltreball.Aquí es descriurà quines dades s’han considerat, dels equipaments privats, per a la realització de l’anàlisi i diagnosi.

•Siescau,delimitacióde lesunitatsd’anàlisidegudament justificades (municipi íntegre o bé nuclis, barris...). En cas que un municipi s’analitzi per unitats d’anàlisi, caldrà que quedin ben definides en aquest apartat: demografia, superfície, tipolo-gia residencial, densitat... També s’especificarà per què s’ha dividit el municipi en aquestes unitats d’anàlisi.

• Identificaciódelescompetènciesmunicipalsidelesobligatorietatsdeprestacióde servei segons el marc legal vigent, en funció del nombre d’habitants del muni-cipi (vegeu annex 3).

En aquest apartat es faran constar altres particularitats que el treball hagi tingut en compte per a la redacció i l’elaboració del document final.


Inventari

Es recolliran totes les dades dels equipaments existents al municipi necessàries per a la realització de la posterior anàlisi i diagnosi, ja sigui equipaments en sòl d’equipa-ments com en altres tipus de sòl, siguin públics o privats, convenientment classificats per tipologies i propietat.

També es recolliran totes les dades referents al sòl d’equipaments, tant el disponible immediatament com les reserves de sòl en àmbits de planejament.

Tota la informació quedarà recollida en un arxiu del tipus full de càlcul (Excel) i es ge-nerarà una fitxa per a cada registre. El contingut mínim d’aquestes fitxes es mostra en l’annex 2, i és diferent segons es tracti d’un equipament municipal, un de privat, un local de lloguer, un local municipal, un sòl d’equipaments o un sòl ubicat en un àmbit de planejament en tràmit.

S’inclouran les coordenades geogràfiques de l’equipament, perquè les dades puguin serintroduïdesalsistemad’informaciógeogràficadelmunicipi.Peraquestaraó,partd’aquestes dades s’hauran de recollir en un format normalitzat perquè puguin ser vinculades al SIG local (vegeu annex 7).

Anàlisi i diagnosi

L’anàlisi i diagnosi s’abordarà separadament per equipaments existents i per sòl. L’objectiu és conèixer la problemàtica dels equipaments existents segons tipologies (culturals, educatius, sanitaris, esportius, assistencials, administratius...), i determinar les necessitats a cobrir, degudament justificades, fent una exposició clara i sintètica de la situació a dia d’avui i de la situació en el període de planificació del Pla. Així mateix, s’analitzarà la disponibilitat de sòl per tal de poder, posteriorment, encaixar les necessitats d’equipaments detectades sobre el sòl disponible.

•Equipamentsexistents

Els equipaments existents s’agruparan per tipologies per a la seva anàlisi, segons taules disponibles en l’annex.

Per a cadascuna de les tipologies d’equipaments (subtipologies, si aquestes necessi-ten diagnosi específica i es disposa de referències pròpies), el document inclourà:

− Definició bàsica de la tipologia/subtipologia: descripció de la tipologia, tipus de servei que ofereix, etc.

− Llistat de referències marc (lleis, estàndards i criteris) d’on s’extreuen els criteris de diagnosi. Descripció sintètica dels paràmetres i criteris que s’han tingut en compte per emetre la diagnosi.

− Llistat dels equipaments inclosos, classificats per públics i privats.

− Breu descripció de les principals característiques de cadascun d’aquests equipaments, en referència a aquells paràmetres que tenen en compte les refe-


rències, per tal de poder entendre la diagnosi que se’n fa i sense que això signi-fiqui arribar a duplicar la informació continguda per a cadascun en la fitxa de l’inventari.

− Llistat d’equipaments planificats per l’ajuntament inclosos en la tipologia/subti-pologia, principals característiques, ubicació prevista (si es coneix) i grau de maduresa de l’actuació (en execució, aprovat, pendent, previsió...).

− Cartografia territorial per entendre la ubicació dels equipaments i la seva relació amb el territori i la població a la qual dóna servei.

En l’annex 5 es pot trobar un exemple de fitxa de síntesi on queden recollits els parà-metres d’anàlisi corresponents a una tipologia, a tall d’exemple.

A partir d’aquestes dades, i tenint present les projeccions demogràfiques en el perío-de del Pla, es durà a terme la diagnosi de la tipologia/subtipologia. Aquesta diagnosi es farà considerant quatre punts de vista molt diferenciats que el document ha de reflectir:

1. Des de l’obligatorietat municipal de prestació de servei vigent en data de redacció del Pla (vegeu annex 1 per a referències). Per a cada tipologia caldrà llistar les que siguin d’afectació.

2. Des d’un punt de vista d’estàndards (documents de referència o de planificació sectorial –vegeu annex 1 per a referències). En aquest apartat tindria cabuda també la diagnosi referida a millores funcionals d’equipaments justificada des d’un punt de vista tècnic objectiu.

3. Des de la planificació realitzada per altres administracions segons les seves com-petències (planificació escolar, sanitària...).

4. Diagnosi des d’un punt de vista d’estratègia de municipi i voluntats de servei, refe-rides a les línies estratègiques recollides en l’apartat Línies de futur del municipi, més altres condicionants del promotor recollits en les diferents reunions, generals o amb les àrees, com poden ser:

− Perspectives d’ampliació o millora dels serveis oferts d’aquella tipologia d’equi-pament, plantejats des de les àrees corresponents de l’equip de govern.

− Objectius estratègics o línies de futur.

− Altres.

El document recollirà totes aquestes línies estratègiques de forma explícita.

«L’equip de govern té la voluntat de…»

•Elsòl

Aquest apartat recollirà tota la informació referent al sòl d’equipaments del planeja-ment vigent al municipi.

S’hi inclourà:

− Classificació del sòl per a equipaments segons planejament vigent i recull dels


paràmetres urbanístics per al sistema d’equipaments: claus, usos i paràmetres reguladors.

− Sòl lliure disponible: quantificació del sòl i procedència.

− Reserves de sòl per equipaments (sòl en àmbits d’actuació): quantificació i estat del planejament/tramitació.

− Possibles desajustos en la regulació urbanística dels equipaments actuals (usos, edificabilitat, equipaments en sòl d’altres qualificacions...).

Amb aquestes dades, es quantificarà el sòl destinat a equipaments segons sigui:

− lliure/ocupat (també per tipologies d’equipament),

− públic/privat (també per tipologies d’equipament),

− disponible immediatament / pendent de desenvolupament,

− quantificació per tipologies d’equipaments del planejament vigent,

i se’n visualitzaran els resultats de les taules en gràfics.

En aquest apartat s’inclourà cartografia territorial per entendre la disponibilitat, pro-pietat, procedència, tipologies, etc. de sòl, la seva ubicació i la seva relació amb el territori i la població a la qual dóna servei.

S’analitzarà:

− La ubicació i característiques de les peces de sòl disponibles, per avaluar-ne el potencial.

− Les peces de sòl amb equipaments existents però amb potencialitat edificatòria significativa.

− Relacions estratègiques de les peces de sòl lliures amb el territori (sinergies amb altres zones d’equipaments, comunicacions, transport públic, visibilitat, motor d’altres objectius territorials, etc.).

− Percentatges de sòl d’equipaments públics respecte als privats.

− Percentatges de sòl disponible respecte a l’ocupat.

− Percentatges de sòl d’equipaments per tipologies.

− Disponibilitat de sòl d’equipaments per al futur. Previsions.

− Comparativa amb estàndards de referència (només en cas que el municipi no disposi de POUM). En cas que el municipi no disposi de POUM, es farà una com-parativa amb els paràmetres de sòl d’equipaments per tipologies en referència a estàndards del Pla territorial general de Catalunya i plans sectorials de referència. (Vegeu annex 3).

•Conclusionsdeladiagnosi

En aquest apartat l’equip redactor sintetitzarà el contingut de la diagnosi. S’estructu-rarà en dos apartats:

a) Equipaments. Pel que fa a equipaments, per a cada tipologia caldrà enumerar les necessitats detectades i descriure-les. El codi que s’assigni a cada necessitat de-tectada servirà per a la posterior traçabilitat de les propostes (i alternatives, si es-cau) que es plantegin. Aquestes necessitats caldrà que quedin identificades segons:


−Si són obligatorietats de prestació del servei.

−Si sorgeixen de l’aplicació d’uns estàndards o referències determinats (cal dir quins).

−Si provenen de la planificació d’altres administracions segons les seves compe-tències (planificació equipaments escolars, sanitaris...).

−Si es consideren necessitats estratègiques o vinculades a les línies de futur del municipi.

Exemple de conclusions de la diagnosi d’equipaments existents:

EQUIPAMENTS DOCENTS

Llars d’infants

1.1. Necessitat de 74 noves places públiques de llar d’infants. S’assoliria una cobertura del 30% de la demanda amb places públiques. Segons estàndards Mapa de llars d’infants de Cata- lunya i línies de futur municipals.

Escoles

1.2. Necessitat d’una nova línia complementària d’educació infantil i primària, mínim durant els propers set anys. Segons previsions demografia. Planificació altres administracions.

Instituts

1.3. Necessitat d’una nova línia complementària a ESO a partir de l’any 2018. Segons previsions demografia. Planificació altres administracions.

Escola d’adults

L’escola d’adults imparteix la seva formació a l’edifici Santa Úrsula sense mancances i podria assu-mir un hipotètic increment de demanda/programació. Línies de futur del municipi.

Escola de música

L’escola de música imparteix la seva formació a l’Escola Mar sense mancances i podria assumir un hipotètic increment de demanda/programació. Línies de futur del municipi.

EQUIPAMENTS SANITARIS

CAP

2.1. Generalitat de Catalunya té prevista una ampliació del CAP actual. Planificació altres adminis-tracions.

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

El municipi disposa d’un MIEM aprovat pel ple i validat per la Generalitat. En aquest cas, es recullen directament les necessitats plantejades en el document.

3.1. Necessitat de nous vestidors al pavelló esportiu

3.2. Nova piscina municipal coberta

3.3. Nou camp de futbol municipal

En l’exemple anterior, s’ha assignat codi a totes les conclusions que requeriran d’actuació posterior, per garantir-ne la traçabilitat. S’aplicaria l’anterior model o similar per a la resta de tipologies.


b) Sòl. Les conclusions pel que fa a l’anàlisi de sòl solen ser més genèriques. Hi pot haver casos puntuals en què sí que sigui convenient codificar-les per a la posterior traçabilitat de la proposta. En qualsevol cas, les conclusions es presentaran en un format similar a la síntesi d’equipaments.

Exemple de conclusions de la diagnosi de sòl:

SÒL

Sòl d’equipaments disponible

Actualment l’únic solar amb qualificació d’equipaments lliure es troba ubicat al c/ Barcelona 14, amb una superfície de 1.200 m2 i és de propietat municipal. No té usos assignats pel planejament.

Sòl d’equipaments en àmbits de planejament

El municipi té, segons planejament vigent, 28.500 m2 de sòl d’equipaments en àmbits de planeja-ment.

El sòl del Pla parcial 1 (4.200 m2) es preveu que sigui cedit en els propers 2 anys.

La resta de sòl en àmbits de planejament no es preveu que estigui disponible en el termini d’abast d’aquest Pla.

La diagnosi es presentarà al consistori, amb el suport de l’equip redactor, i se sotme-trà a debat intern municipal: d’una banda amb tècnics municipals i, de l’altra, amb electes.

En cas que el consistori ho consideri oportú, s’iniciarà un procés participatiu amb la ciutadania amb el document de diagnosi com a base per recollir les percepcions i les necessitats subjectives, previ a l’inici de la fase de propostes.

En aquest apartat s’incorporaran les aportacions que s’hagi estimat incloure, de comú acord amb el coordinador municipal del document, provinents dels processos parti-cipatius.

Context econòmic

En aquest apartat s’analitza l’estat econòmic i financer de la hisenda municipal i es fa una aproximació a la capacitat inversora, a partir de:

− L’evolució de l’ingrés i la despesa corrent.

− L’ingrés i la despesa de capital (ingrés corresponent a l’alienació d’inversions, les transferències de capital, els actius financers i els passius financers).

− El compte financer.

− La càrrega financera.

− Les inversions municipals en equipaments fetes en els darrers anys i les seves fonts de finançament, etc.


A partir de tot això, del context econòmic actual i de la legislació vigent, es planteja una hipòtesi de capacitat inversora municipal per any per a l’abast del Pla. Caldrà te-nir present les inversions que l’ajuntament ja tingui previstes, per acotar les magnituds econòmiques d’inversió futures.

Aquesta hipòtesi o aproximació serà determinant a l’hora de plantejar el pla d’inversió i de prioritzar les inversions en el temps.

L’obtenció de dades es farà sempre a través de l’ajuntament, ja que encara que tinguin signat un conveni amb la Diputació de gestió de dades econòmiques, la clàusula de confidencialitat empara el conveni. Es farà d’acord amb els pressupostos liquidats, amb un mínim de quatre anualitats, per poder avaluar-ne l’evolució.

En l’anàlisi de les inversions municipals fetes en els darrers anys caldrà diferenciar les inversions en equipaments de la resta, per conèixer el percentatge real destinat a equi-paments. Així mateix, caldrà tenir present quin percentatge d’aquestes inversions han estat cobertes amb transferències d’altres administracions.

Criteris de les propostes

En aquest apartat l’equip redactor definirà quins són els criteris:

− per a la formulació de les propostes d’actuació,

− per a la priorització de les propostes en el temps,

− i per a la proposta d’ubicació en el territori.

Es tracta de fer un recull de criteris i pautes d’actuació, tenint present l’estratègia urbana a l’entorn de les necessitats d’equipaments del municipi.

A continuació es fa un recull no exhaustiu de criteris que es poden tenir en compte, tot i que dependrà de cada cas concret:

1) Formulació de propostes d’actuació

– Obligatorietat de prestació de servei. Es tindrà present, en primer terme, aque-lles actuacions que han de resoldre les obligatorietats de prestació de serveis, segons la legislació vigent.

– Planificació supramunicipal. Es recolliran aquelles actuacions que, tot i ser com-petència d’altres administracions, estiguin previstes al municipi.

– Demanda ciutadana o consens social. Hi ha demandes que poden sorgir de la ciutadania, recollides mitjançant processos participatius o altres espais de dià-leg d’aquesta amb els/les electes. Aquestes demandes, l’equip redactor les ha d’analitzar des d’un punt de vista tècnic i econòmic i, conjuntament amb el pro-motor, es decidirà com s’incorporen al document.

– Possibilitat d’optimització dels equipaments. Algunes de les propostes poden sorgir de l’anàlisi objectiva d’optimització d’equipaments existents, partint dels seus horaris d’utilització actual, i la potencialitat d’acollir activitats complementà-ries, ateses les seves característiques físiques, ubicació, etc.


– Concentració o desconcentració de determinats serveis. Es pot arribar a la conclusió que la concentració de determinats serveis, actualment dispersos en diferents espais del municipi, pot fer optimitzar recursos, crear sinergies positives i reduir costos de gestió. En altres casos pot ser convenient desconcentrar.

– Especialitat o polifuncionalitat. Quan es plantegen les propostes, cal tenir pre-sent quin tipus d’equipament estem proposant. Hi ha equipaments que tenen unes especificitats que els fan únics en el territori i poden ser referents fins i tot més enllà del límit municipal. Hi ha equipaments, però, que són tot just el contrari. Es-tan pensats com a equipaments propers a la ciutadania, amb una barreja d’usos important, per tal de cobrir uns objectius amplis i diversos, on es barreja la infor-mació al ciutadà, la vertebració de la comunitat, la integració, etc. Són espais més polivalents i que es poden anar adaptant a les necessitats canviants de la ciuta-dania. Aquesta segona tipologia d’equipaments, els de proximitat, poden preveu-re’s treballant en xarxa, però amb un cert grau d’especialització i complementa-rietat respecte dels altres.

2) Priorització de les propostes en el temps

– Obligatorietats de servei. Cal tenir present quines són les obligatorietats de ser-vei, i cal prioritzar aquestes actuacions enfront d’altres.

– Disponibilitat o viabilitat economicopressupostària. De l’anàlisi del context eco-nòmic sorgeix la hipòtesi d’import màxim d’inversió anual. Aquest import serà clau en el moment de periodificar les actuacions municipals proposades.

– Estratègia de ciutat i les línies de futur. La priorització de les actuacions deriva-des de l’estratègia municipal i la voluntat de servei aniran condicionades a la dis-ponibilitat pressupostària i a la realització prèvia de les actuacions de serveis obli-gatoris. En alguns casos, les propostes estratègiques poden quedar recollides en el document, però sense anualitat assignada.

3) Proposta d’ubicació en el territori

– Disponibilitat de sòl. No sempre la ubicació ideal és la possible. Cal tenir present la disponibilitat de sòl a l’hora de proposar un emplaçament, ponderant-ho amb els altres factors. Hi ha cessions en àmbits de planejament que no sabem quan es produiran i, en canvi, cal donar resposta a una necessitat en un termini con-cret.

– Distribució, equilibri territorial i complementarietat de l’oferta zonal. Determi-nats equipaments tenen la consideració d’equipaments de proximitat i, per tant, cal que siguin propers a la ciutadania i es fa necessària una adequada distribució en el territori. Altres equipaments, en canvi, pot ser convenient que es comple-mentin entre ells, de manera que no s’ofereixi exactament el mateix servei en tots els barris, sinó que el que es pretén és una xarxa de serveis especialitzats distri-buïtsenelterritori,cadascunambunesespecificitats.

– Aprofitament del patrimoni existent. Determinades actuacions es plantejaran en edificis existents per tal de fomentar l’aprofitament del patrimoni municipal exis-tent per damunt de la generació d’edificis d’obra nova.


– Vertebració de la trama urbana. Els equipaments són pols d’atracció de la ciu-tadania dins el municipi, alhora que generen activitat en l’entorn on s’ubiquen. Ara bé, no totes les tipologies d’equipaments creen aquest efecte de la mateixa ma-nera, depenent si el seu ús és continu o puntual, depenent dels horaris de funci-onament, etc. Cal tenir present que la ubicació dels equipaments en el territori ajuda a la vertebració de l’espai urbà i potencia l’espai públic. Per tant, en les pro-postes d’ubicació cal tenir molt present la trama urbana, la tipologia d’equipa-ment i la disposició dels espais verds.

Cal estudiar la relació entre els equipaments proposats i els equipaments exis-tents i l’aparició de possibles noves centralitats.

Certs equipaments poden necessitar d’un espai públic de trobada i relació previ o complementari a l’activitat que afavoreix la cohesió social, i això pot condicio-nar la proposta d’ubicació.

– Accessibilitat i comunicacions. Promoció de l’accessibilitat per a tothom. Cal que l’emplaçament escollit per a la implantació d’un equipament sigui en un en-torn accessible.

– Potenciació de barris desfavorits o vitalització de barris nous. La ubicació de determinats equipaments en barris desfavorits socialment o barris de nova crea-ció, pot generar sinergies positives per a la transformació i regeneració de l’en-torn, en el cas dels primers, i de vitalització, en el cas dels segons.

– Integració i cohesió social. Capacitat d’interactuar en el teixit social. Es tracta d’aquells equipaments que són punts de trobada de col·lectius, que amplien lligams socials de la comunitat. Ex. els centres educatius de primària, centres cívics...

– Ciutat per a la vida quotidiana. Podem definir aquest model de «la ciutat de les persones o per a la vida quotidiana» a partir de tres idees:

− La ciutat propera a l’habitatge, amb patrons de proximitat en equipaments, espais públics, comerços i llocs de treball, que garanteix una autonomia perso-nal gràcies als recorreguts per a vianants segurs i de qualitat.

− La ciutat amable, amb infraestructures de suport a la «vida quotidiana» en es-pecialperalespersonescuidadoresiespaisderelacióveïnalal’interiordelsedificis d’habitatges o al carrer.

− La ciutat de les persones, la teva ciutat: identificació i apropiació de la ciutat o barri per part de la ciutadania, que garanteix el manteniment dels seus espais i equipaments públics i en reforça la seguretat.

Aquest concepte n’està incloent d’altres que s’han enumerat separadament, com l’accessibilitat, la integració social, etc.

– Possibilitat d’una futura mancomunació: Alguns emplaçaments es poden triar a partir de la possibilitat de mancomunació futura de l’equipament.

A banda d’aquests possibles criteris anteriors, cada municipi pot tenir els seus propis, i caldrà que quedin reflectits en aquest apartat. Exemple: capitalitat comarcal, etc.


Propostes

En aquest apartat quedaran recollides les necessitats i voluntats de futur del municipi en matèria d’equipaments, que es concretaran en unes propostes d’actuació. Aquest apartat constarà de tres parts: uns aclariments previs, unes fitxes descriptives de cada actuació o proposta i unes taules resum de les actuacions proposades.

a) Aclariments previs. Cal que quedin recollit en els aclariments previs aquells con-ceptes que s’inclouen en les fitxes de les propostes d’actuació i que requereixen d’explicació prèvia per a la seva correcta interpretació:

− Les prioritats considerades. Caldrà definir quan es considera una prioritat alta, mitjana o baixa, a quines anualitats en l’àmbit de Pla ens estem referint. Així ma-teix, cal definir si es tracta del moment de posada en funcionament de l’equipa-ment o al moment de suportar la inversió.

− Fases de desplegament de la proposta. Cal definir en aquest apartat quines fa-ses es tenen en comte a l’hora d’establir el calendari d’una determinada actuació. Exemple: Fase de redacció de documents de planejament, fase d’execució d’obres d’urbanització, fase de redacció de projecte, fase d’obres. No totes les propostes caldrà que incloguin totes les fases, però sí és possible, per exemple, que per a l’execució d’una determinada proposta calgui una modificació de pla-nejament i cal preveure-ho per als terminis.

− Import d’inversió. Caldrà que en aquest apartat quedin recollits els imports d’in-versió que es consideren per a cada tipologia d’equipament, partint de mòduls. Caldrà que el concepte «inversió» inclogui el cost d’obra (€/m2 segons tipologia i segons obra nova o reforma), però també els costos d’estudis previs i projectes, estimats basant-se en un percentatge respecte al cost d’obra (al voltant del 10 %) i l’estimació del cost de l’equipament necessari per posar l’equipament en ús (taules, cadires, equipament escènic, etc.), que variarà en funció de la tipologia.

Serà d’acord amb aquests costos que, per a cada proposta, es calcularà la seva estimació d’inversió. En les fitxes caldrà indicar els imports amb i sense IVA, indicant el percentatge considerat.

En els casos d’obres de reforma, caldrà estimar i justificar el mòdul aplicat.

b) Fitxes descriptives de les propostes. Per poder fer una correcta planificació de les inversions, cal que cada actuació sigui explicada amb una informació mínima que ens permeti entendre-la, contextualitzar-la i avaluar-ne l’abast i el cost. Per a cada proposta es generarà una fitxa descriptiva segons el model recollit en l’annex 6 d’aquest document, amb estimació econòmica aproximada de cadascuna de les actuacions, priorització en el temps i proposta d’ubicació sobre el territori. La ma-teixa fitxa recollirà si es tracta d’una obligatorietat de servei, una proposta sorgida d’estàndards, de planificació d’altres administracions o de línies estratègiques mu-nicipals. Així mateix, quedaran recollits els criteris bàsics sota els quals es formula, de la llista de criteris bàsics que s’hauran proposat en l’anterior apartat del treball. Les fitxes s’ordenaran per tipologies d’equipament.


En cas que les propostes impliquin obra nova o ampliació d’equipaments existents, es recomanarà la redacció d’un estudi de programació previ que analitzi més detallada-ment el programa funcional de l’equipament, els costos d’inversió detallats, els costos de funcionament, personal i manteniment, i dades de cost estimat per persona usuà-ria, amb l’objectiu de facilitar al consistori dades per poder ponderar la viabilitat de la proposta.

c) Quadres resum. Es completarà l’apartat amb uns quadres resum de les propostes, agrupats per tipologies, fent constar les dades més significatives i la inversió pre-vista per a cadascuna.

Aquest apartat anirà acompanyat de la cartografia territorial necessària per enten-dre la ubicació dels equipaments i la seva relació amb el territori i la població a la qual dóna servei. La cartografia es plantejarà per tipologies i indicarà els equi-paments existents, tant públics com privats –convenientment diferenciats per colors– i les propostes d’actuació que es plantegen.

Les propostes es presentaran al consistori, amb el suport de l’equip redactor, i se sotmetran a debat intern municipal i, si escau, a participació ciutadana.

En aquest apartat s’incorporaran les aportacions que s’hagin estimat incloure, de comú acord amb el coordinador municipal del document, provinents dels pro-cessos participatius.

Pla d’inversió

La planificació de les inversions en terminis es planteja atenent a les necessitats i a l’evolució de la població, però també atenent a la capacitat financera municipal. El pla d’inversió ha de fixar uns objectius, basats en l’anàlisi prèvia i en la capacitat finance-ra municipal. Aquests objectius hauran de ponderar-se respecte de les capacitats mu-nicipals i sense comprometre els pressupostos municipals més enllà del que seria ra-onable.

El pla d’inversions municipals és el programa d’execució de les actuacions en el temps.

El pla d’inversió inclourà les taules resum de previsions de desplegament i inversió prevista, segons les prioritats proposades. Cal tenir present que algunes actuacions poden quedar sense anualitat assignada, en cas que es tracti d’alguna demanda o bé no sigui un servei obligat, o bé no hi hagi disponibilitat pressupostària.

Es pot donar el cas que alguna prioritat o algun emplaçament no tingui un ple con-sens. En aquest cas, pot succeir que alguna actuació quedi recollida amb diverses alternatives, per exemple, d’ubicació.

S’elaborarà una taula de síntesi amb la planificació de les actuacions, organitzades per prioritats, avaluant la inversió global i la repercussió anual que representarien.

S’elaboraran cartografies municipals amb les actuacions, ubicades en el territori, previstes en cada període (curt, mitjà i llarg) de planificació del Pla.


Disponibilitat i/o mancances finals de sòl

En aquest apartat caldrà recollir el llistat de sòls d’equipaments i d’edificacions dispo-nibles del sistema d’equipaments del municipi un cop ubicades les propostes sobre el territori. Aquest llistat es confeccionarà a partir del llistat de sòl disponible que s’ha fet constar en l’apartat «Anàlisi i diagnosi», excloent-ne aquells sòls on el document ha plantejat propostes.

El llistat, a més a més de la ubicació, superfície, usos admesos i principals caracterís-tiques, inclourà el número de la fitxa de l’inventari on es consigna la informació com-pleta de la peça de sòl o edificació disponible.

En casos excepcionals, es pot donar el cas que no hi hagi espais vacants, sinó tot al contrari, actuacions proposades que no ha estat possible ubicar sobre el territori. En aquest cas, aquest apartat recolliria les característiques que haurien de tenir els sòls per poder acollir les propostes, amb vistes a fer que l’ajuntament es plantegi possibles obtencions de sòl mitjançant compres, requalificacions o altres instruments urbanístics.

El procés participatiu (si escau)

En aquest apartat cal fer una descripció del procés participatiu realitzat en el marc de redacció del Pla director d’equipaments. Caldrà especificar la metodologia emprada, la duració, les fases del procés i els agents implicats.

També en aquest apartat s’explicarà com el document ha incorporat el procés parti-cipatiu en el seu redactat final.

La informació s’extraurà dels informes dels processos de participació elaborats pels redactors o per les empreses contractades a aquest efecte, que s’hauran d’adjuntar com a annexos al document.

El contingut mínim d’aquest apartat inclourà:

− Recull d’antecedents de processos participatius al municipi.

− Descripció del model participatiu escollit, tant si es genera un procés participatiu específic per al Pla director com si s’aprofiten òrgans de participació estables preexistents.

− Identificació de les fases del procés i desenvolupament.

− Anàlisi i valoració de les aportacions recollides, tant les que s’han incorporat al document com les que s’han desestimat.

− Descripció del procés de devolució als participants.


Vigència i revisió del Pla

En aquest apartat l’equip redactor establirà el període de vigència del Pla i les circum-stàncies que faran necessària la seva revisió.

«El període de planificació d’aquest Pla és 20xx-20xx. Com a document de planificació, el Pla director d’equipaments és un document viu i cal que el consistori el revisi periòdicament.

Cal tenir present que el Pla s’elabora amb unes dades de partida que generen unes hipòtesis de futur. Si es produeixen canvis que alteren les hipòtesis, serà necessària la revisió del document per l’equip municipal:

– Variació de recursos: Anar confirmant i corregint les hipòtesis plantejades inicialment a partir de les liquidacions de pressupost.

– Nous projectes: Realització de projectes sobrevinguts no inclosos en el Pla o l’abandonament d’altres inclosos.

– Noves prioritats.

– Canvis de conjuntura, tant econòmiques com polítiques: revisar els aspectes que es puguin veure més afectats pels canvis externs.

– Altres a considerar.»

Bibliografia i documents de referència

En aquest apartat l’equip redactor llistarà els documents de referència emprats en l’elaboració del treball: planificació sectorial municipal, legislació, bibliografia i estàndards diversos, etc.

Annexos

El document inclourà com a annexos:

Plànols

S’inclourà en el treball aquells plànols necessaris per entendre el municipi, el seu con-text, la xarxa d’equipaments existent i les propostes plantejades per l’equip redactor. A continuació es fa un llistat de possibles plànols a incloure en el treball:

Per a la comprensió del territori:

− Planejament vigent i àmbits d’actuació previstos.

− Plànol de comunicacions i eixos principals.

− Plànol de la xarxa d’espais públics i espais verds.

− Delimitació de nuclis i/o barris.

− Altres plànols necessaris per comprendre el municipi i el seu context.


Per a la comprensió de la xarxa d’equipaments i propostes d’actuació:

− Sòl d’equipaments disponible i ocupat.

− Equipaments existents. Plànols per tipologies.

− Plànol de sinergies d’equipaments entre municipis propers, si escau.

− Propostes d’ubicació de nous equipaments. Plànols per tipologies.

− Propostes d’ubicació de nous equipaments. Plànols per terminis/prioritzacions.

− Altres plànols necessaris per comprendre l’impacte de les propostes sobre el territori.

El procés participatiu

En aquest annex quedaran recollits tots els informes o actes de les sessions partici-patives dutes a terme.

Altres documents rellevants que el tècnic redactor consideri adequat adjuntar:

− Estudis demogràfics complementaris.

− Plans estratègics.

− Altres.

39

Annexos

Annex 1. Tipologies d’equipaments

Amb l’objectiu d’unificar terminologia per a futures anàlisis tranversals i per introduir les bases de dades d’inventari en el SIG local, es llisten a continuació les tipologies d’equipaments a considerar en el marc de redacció del Pla director d’equipaments. Per a l’establiment de les tipologies s’ha tingut en compte:

− D’una banda, la classificació proposada en el document «Sistematització del pla-nejament urbanístic», de data gener del 2008 i fruit d’un conveni entre la Generali-tat de Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Direc-ció General d’Urbanisme i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, per la seva claravoluntathomogeneïtzadoradecriteris.Ésapartird’aquestdocumentques’estableix la codificació del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC).

− D’altra banda, la nomenclatura parcial existent i en ús del SITMUN, sistema d’infor-mació geogràfica (SIG) gestionat de forma centralitzada per la Diputació de Barce-lona, i que posa la informació a l’abast dels usuaris municipals (extranet) i de la ciu-tadania (Internet).

− Finalment, s’han consensuat les nomenclatures amb diferents serveis de la Dipu-tació de Barcelona especialistes en les matèries.

Cada municipi, a través del seu planejament general, recull per al sòl d’equipaments una classificació d’usos possibles i sovint aquesta classificació és diferent d’un muni-cipi a un altre, les fitxes de l’inventari recolliran explícitament la classificació d’usos segons planejament en un camp assignat a aquest efecte. Així, i en tant que la base de dades de l’inventari d’equipaments es lliurarà en format informàtic a l’ajuntament, aquest podrà incloure dades en el seu SIG local, si en disposa, amb una classificació personalitzadaidiferental’homogeneïtzacióproposada,siaixíhodesitja.

Annex 1. Tipologies d’equipaments 40

Tots els equipaments inventariats han de quedar inclosos en alguna de les tipologies i subtipologies que es llisten a continuació:

Tipologies Subtipologia

Equipament docent Escola bressol Escola Institut Institut escola Centre de batxillerat Mòduls formatius / FP Escola de música, dansa i/o art Escola d’adults Escola d’idiomes Centre d’educació especial Centre d’ensenyament universitari Docent - altres

Equipament sanitari Hospital Centre d’assistència primària Consultori / dispensari mèdic Sanitari - altres

Equipament administratiu i proveïment Ajuntament / Casa consistorial Serveis municipals diversos Altres equipaments administratius: Consell Comarcal, Diputació, Generalitat… Correus Jutjats Mercat Escorxadors públics Administratiuiproveïment-altres

Equipament cultural i cívic Teatre / sala polivalent Centre cultural / centre cívic Cinema Biblioteca Arxiu Auditori Museu / centre d’interpretació Altres - culturals Casal gent gran Centre jove / espai jove / centre joventut Ludoteca / mediateca Cultural i cívic - altres

Equipament de servei social Centre de dia Residència gent gran Centre obert Equipaments socials - altres

Annex 1. Tipologies d’equipaments 41

Tipologies Subtipologia

Equipament religiós Centre de culte Religiós - altres

Equipament esportiu Complex esportiu (diverses instal·lacions esportives + espais complementaris en un mateix emplaçament)

Camp poliesportiu Camp d’atletisme Pavelló poliesportiu Pista poliesportiva Pista poliesportiva coberta Piscina coberta Piscina a l’aire lliure Espais de raqueta Sala esportiva Esportius - altres: rocòdrom, pista de petanca, pistes de patinatge…

Equipament funerari / cementiri Cementiri Tanatori Crematori

Equipament de transport Estació d’autobusos Aparcament Ferrocarril Transport - altres

Equipament de seguretat i defensa Policia Bombers Caserna militar Presó ADF Seguretat i defensa - altres

Annex 2. Fitxes d’inventari. Exemples i contingut mínim 42

Annex 2. Fitxes d’inventari. Exemples i contingut mínim

Exemple fitxa equipament (Exemple realitzat amb dades fictícies)

Fitxes de l’inventari d’equipaments Fitxa 0401

Nom municipi: Codi INE municipi. 08172

Docent Sanitari Administratiu Cultural Social Religiós Esportiu Funerari Transport Seguretat i proveïment i cívic i defensa

1. Identificació

Codi/núm. fitxa 0401

Nom de l’equipament Biblioteca Can Vilardell

Adreça C/ Pons, 40

Codi postal 08181

Coordenada UTM X 446148,59

Coordenada UTM Y 4594029,97

Referència cadastral 69047001DG306664665881KU

Diverses tipologies al mateix No emplaçament? Sí / No

Tipologia Cultural i cívic

Subtipologia Biblioteca

Titularitat sòl/edifici: a) Pública Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) no hi ha informació

Observacions

2. Característiques urbanístiques

Classificació / Règim del sòl Sòl urbà consolidat

Qualificació planejament 5

Superfície qualificació 2.000 m2

Edificabilitat planejament 2.000 m2

Coef. edificabilitat planejament 1 m2 st/sòl

Ocupació permesa 80%

Usos permesos Cultural

Protecció patrimonial: Sí / No No Superfície parcel·la 2.500 m2

Superfície ocupada 1.900 m2

Superfície sòl lliure 600 m2

Superfícieconstruïda 1.800m2

Edificabilitat potencial 200 m2

Observacions Fitxa equipament POUM núm. 12


3. Dades físiques de l’edifici

Data de construcció 2010

Data última reforma –

Estat de l’equipament Bones condicions a) bones condicions, b) regulars, c) mal estat

Grau d’accessibilitat a) adaptat Adaptat b) parcialment adaptat c) no adequat

Observacions:

4. Serveis

Serveis Informació (general i local), préstec, consulta, formació i suport, activitats de promoció de la lectura (conferències, exposicions, tallers, hora del conte, club de lectura...) i sala d’estudis nocturna en època d’exàmens.

Gestió del servei Municipal (Àrea de Territori i Participació) i Diputació de Barcelona

Manteniment Municipal

5. Dades complementàries

Espais. Nombre i descripció. Zona d’acollidaSuperfície de programa i promoció 250

Àrea d’accés 115

Espai polivalent 80

Espai de suport 35

Espai de formació 20

Zona general 560

Àrea d’informació i fons general 430

Àrea de diaris i revistes 85

Àrea de música i imatge 45

Zona infantil 175

Àrea d’informació i fons infantil 175

Zona de treball intern 115

Despatx de direcció 20

Espai de treball de la biblioteca 20

Dipòsit documental de la biblioteca 45

Magatzem logístic 15

Espai de descans del personal 15

Nre. punts de lectura 110

Espais complementaris Sala d’actes autònoma 80 m2

Integrada a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació: Sí / No Sí


Contingut apartats 1, 2 i 3 de la fitxa

A continuació es mostren els camps que han d’incloure les fitxes, en els apartats: 1. Identificació, 2. Característiques urbanístiques i 3. Dades físiques de l’edifici, depe-nent de si la fitxa es fa per a un edifici públic, un edifici privat, un local de propietat pública, un local de lloguer, un sòl d’equipaments o un sòl d’equipaments en àmbit de planejament.

Per als equipaments o locals de propietat privada, no caldrà incloure l’apartat de da-des físiques de l’edifici.

Els camps necessaris dels apartats 4 i 5 de la fitxa es poden consultar en l’annex 2.3.

Equipament. Edifici públic

1. Identificació Codi/núm. fitxaNom de l’equipamentAdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YReferència cadastralDiverses tipologies al mateix emplaçament? Sí / NoTipologia SubtipologiaTitularitat sòl/edifici: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha informacióObservacions

2. Característiques Classificació / Règim del sòlurbanístiques Qualificació

Superfície qualificacióEdificabilitat planejamentCoef. edificabilitat planejamentOcupació permesaUsos permesosProtecció patrimonial: Sí / NoSuperfície parcel·laSuperfície ocupadaSuperfície lliureSuperfícieconstruïdaEdificabilitat potencialObservacions

3. Dades físiques de l’edifici Data construcció / data última reforma

Estat de l’equipamentGrau d’accessibilitatObservacions


Equipament. Edifici privat

1. Identificació Codi/núm. fitxaNom de l’equipamentAdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YReferència cadastralDiverses tipologies al mateix emplaçament? Sí / NoTipologia SubtipologiaTitularitat sòl/edifici: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha informacióObservacions

2. Característiques Classificació / Règim del sòlQualificacióSuperfície qualificacióEdificabilitat planejamentCoef. edificabilitat planejamentOcupació permesaUsos permesosProtecció patrimonial: Sí / NoSuperfície parcel·laSuperfície ocupadaSuperfície lliureSuperfícieconstruïdaEdificabilitat potencialObservacions

Equipament. Local de lloguer

1. Identificació Codi/núm. fitxaurbanístiques Nom de l’equipament

AdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YDiverses tipologies al mateix emplaçament? Sí / NoTipologia SubtipologiaTitularitat local: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha in-formacióObservacions

2. Característiques SuperfícieconstruïdaObservacions


Equipament. Local propietat pública

1. Identificació Codi/núm. fitxaNom de l’equipamentAdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YReferència cadastralDiverses tipologies al mateix emplaçament? Sí / NoTipologia SubtipologiaTitularitat local: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha informacióObservacions

2. Característiques Superfícieconstruïdaurbanístiques Classificació / Règim del sòl

QualificacióUsos permesosProtecció patrimonial: Sí / NoSuperfície parcel·laSuperfície ocupadaSuperfície lliureSuperfícieconstruïdaObservacions

3. Dades físiques de l’edifici Data construcció / data última reformaEstat del localEstat de l’edificiGrau d’accessibilitatObservacions

Sòl. Sòl per a equipaments

1. Identificació Codi/núm. fitxaNom de l’equipamentAdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YReferència cadastralTitularitat sòl: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha informacióObservacions


Superfície qualificacióEdificabilitat POUMCoef. edificabilitat POUM


Ocupació permesaUsos permesosProtecció patrimonialSuperfície parcel·laObservacions

Sòl. Sòl per a equipaments en àmbits de planejament

1. Identificació Codi/núm. fitxaPlanejament derivatAdreçaCodi postalCoordenada UTM X Coordenada UTM YTitularitat sòl: a) Pública b) Privada c) Mixta (usdefruit) d) No hi ha informacióObservacions


Superfície qualificacióEdificabilitat POUMCoef. edificabilitat POUMUsos permesosNúm. fitxa equipament POUMObservacions

Contingut de l’apartat 4 de la fitxa: serveis

L’apartat 4 de la fitxa de l’inventari recull les dades de servei de l’equipament. Aquí es farà constar:

•Serveisques’ofereixenenaquellequipament.Peraaquellsserveisques’ofereixinde manera regular, es faran constar els horaris i dies de la setmana en què funcio-nen.Peraaquellsserveisesporàdics,hiconstarà lafreqüènciaaproximada.Éstambé en aquest apartat on caldrà recollir la mitjana d’afluència de públic, si es co-neix, el personal que hi treballa, etc. Si els espais són seu d’entitats, caldrà fer cons-tar de quines entitats es tracta i, si es coneix, el règim d’utilització dels espais.

Aquest apartat va destinat a poder comprendre, amb vista a l’anàlisi posterior, qui-nes són les activitats que acull l’espai.

•Gestiódelservei.Enaquestapartatesfaràconstarquigestionaelservei.Encasque sigui gestió municipal directa, es farà constar quina és l’Àrea municipal respon-sable de la gestió. En cas que sigui externa, es farà constar l’adjudicatari de la ges-tió del servei, si es coneix.

•Manteniment.Enaquestapartatesprendrànotadequis’encarregadelmanteni-ment dels espais i les instal·lacions, en els mateixos termes que l’apartat anterior.


Contingut de l’apartat 5 de la fitxa: dades complementàries

El contingut de l’apartat 5 de la fitxa de l’inventari dependrà de la tipologia i subtipo-logia de l’equipament que analitzem.

A continuació es mostren alguns exemples amb els camps mínims necessaris per a cadascun, que es podran completar amb allò que el tècnic redactor cregui necessari. Es tracta d’un llistat de referència, no exhaustiu.

Docent

Camp Exemple

Escola bressol Unitats d’aula 0-1 any 1Unitats d’aula 1-2 anys 2Unitats d’aula 2-3 anys 2Superfície pati 150 m2

Espais complementaris SUM (sala usos múltiples): 40 m2 biberoneria 2 dormitoris 1 despatx direccióHorari de servei 8.00-18.00 h

Escola Nombre de línies 2Espais esportius 1 pista triple poliesportiva. 46 m x 23 m. 1.058 m² Xarxa bàsica.

Espai a l’aire lliure. Asfalt. Futbol sala. Minibàsquet. 1 altres pistes petites (<400 m²). 15 m x 20 m. 300 m². Espai a l’aire lliure. Sauló. Futbol.

Espais complementaris Grades: 1 grades. 800 seients. als esportius Magatzems: 1 magatzem esportiu. 9,00 m² Altres espais Cuina

MenjadorSala d’actes de 150 localitats. Biblioteca

Institut Nombre de línies d’ensenyament obligatori 3Nombre de línies batxillerats 2Espais esportius 1 sala esportiva 2. 18 m x 13 m. 234 m². Xarxa bàsica.

Recinte amb tancaments fixos. Sintètic - rígid. Condicionament físic (activitats dirigides). Gimnàstica artística. Gimnàstica rítmica. Minibàsquet. Voleibol. Expressió corporal 1 pista triple poliesportiva. 44 m x 26 m. 1.104 m². Xarxa bàsica. Espai a l’aire lliure. Formigó. Futbol sala. Handbol 1 pista doble poliesportiva. 40 m x 20 m. 800 m². Espai a l’aire lliure. Formigó amb tractament superficial. Futbol sala. Minibàsquet. Handbol 1 altres pistes petites (<400 m2). 8 m x 4 m. 32 m². Espai a l’aire lliure. Formigó. Tennis de taula.


Espais complementaris als esportius Grades: 1 grades. 300 seients

Magatzems: 1 magatzem esportiu. 65,00 m² superfície total Vestidors: 2 col·lectius. 2 individuals. 84,00 m² superfície total

Altres espais BarSala d’actes de 200 localitats fixesSala de lectura

Escola d’adults Nombre d’aules polivalents 5Horari del servei De dilluns a divendres de 17.00 a 21.00 hHores d’ocupació total setmanal (mitjana) 10 hEnsenyaments que s’imparteixen Català

CastellàAnglèsInformàtica

Accés a cicles formatius de grau superiorEspais complementaris Espai expositiu

Aula d’informàticaSala de reunionsDespatx de direcció

Sanitari

Camp Exemple

Centre d’Assistència Primària

Serveis Medicina general Pediatria Infermeria Urgències Atenció a les dependènciesConfiguració 7 consultes de medicina general 2 consultes de pediatriaPoblació a la qual dóna 21.000 hab. cobertura actualment

Administratiu - proveïment

Camp Exemple

Casa consistorial - edifici principal Nombre de regidors 9Estructura organitzativa Alcaldia

Regidoria d’Urbanisme i ObresRegidoria de Medi AmbientRegidoria d’Esports


Regidoria de Serveis CentralsRegidoria de Serveis a les PersonesRegidoria de Cultura, Festes i Joventut

Personal que treballa en aquest edifici 50Descripció dels espais Planta baixa: vestíbul, sala de plens (80 localitats), OAC

(3 punts d’atenció) i policia localPlanta pis: alcaldia, secretaria i serveis interns, etc.Planta segona: 2 despatxos regidories, tècnics cultura i serveis a les persones

Casa consistorial - annex - Serveis tècnics i Medi Ambient Personal que treballa en aquest edifici 12Descripció dels espais Planta baixa: vestíbul, 3 despatxos tècnics i despatx regidoria

Planta pis: 2 sales de reunió i 5 despatxos tècnics

Mercat municipal Nombre de parades totals 45 (36 establiments)Nombre de parades sense ocupar 4Espais complementaris Magatzem Neveres Aparcament públic de 20 placesTipus de comerç Fruita i verdura Carn i peixData finalització concessions

Cultural i cívic

Camp Exemple

Sala polivalent Nombre localitats 300Superfície sala i mides 500 m2 (25 x 20 m)Seients: a) fixes, b) mòbils Mòbils. Grada retràctilSuperfície i mides escena 145 m2 (18 x 8 m)Escena: a) fixa, b) mòbil MòbilEspais complementaris 2 camerinos grup

2 camerinos individualsMagatzem de salaTaulell de control llum-soVestíbulSala d’assaig 80 m2

Cafeteria

Biblioteca Superfície programa 1.000 m2

Nre. punts de lectura 100Espais de programa Àrea d’accés 30 m2


Sala d’actes 100 m2 (capacitat: 90 localitats)Àrea diaris i revistes: 80 m2

Fons general: 350 m2

Espais de suport: 30 m2

Espai multimèdia: 40 m2

Àrea infantil: 160 m2

Espais complementaris CafeteriaIntegrada a Xarxa de Biblioteques Diputació? SÍ / NO

Centre cívic Espais: nombre i descripció 6 aules polivalents - 30 alumnes

1 aula manualitats amb pica -20 alumnes1 espai expositiu 150 m2

Despatx gestió2 espais d’entitats 15 m2 c/u1 magatzem 12 m2

Arxiu municipal

Superfície total d’arxiu 268 m2

Ml de prestatgeries 1.180 ml en prestatgeria estànd., no compactesEspais Àrea d’ingrés Àrea de treball

Despatx de l’arxiverSala de conservacióDipòsits

Espais complementaris Integrada a Xarxa d’Arxius de Diputació? SÍ / NO

Casal gent gran Espais nombre i descripció Planta baixa:

2 sales polivalents (estar i TV)1 perruqueria1 podòlegDespatx serveis socials

Espai jove Espais: nombre i descripció Planta baixa:

1 despatx gestió centre – tècnic joventutPunt informació juvenilPunt de trobada (futbolí, sofà...)Espai TICPlanta pis:3 espais d’entitats1 sala reunions2 bucs d’assaig


Social

Camp Exemple

Residència gent gran Nombre de places De les quals, concertades (en cas d’equipaments privats): Serveis Principals espais

Centre de dia Nombre de places De les quals, concertades (en cas d’equipaments privats): Serveis Principals espais

Religiós

Camp Exemple

Nom Confessió CatòlicaCapacitat Espais complementaris (nombre i descripció) Sala polivalent 60 pax

Esplai 2 sales + sanitarisMenjador social 30 m2

Cuines

Esportiu

Camp Exemple

Pavelló municipal Espai esportiu 1 PAV-X. 1 Pista triple poliesportiva. 44 m x 24 m. 1.056 m². Xarxa

bàsica. Recinte amb tancaments fixos. Sintètic - rígid. Futbol sala. Handbol. Bàsquet. Voleibol. Bàdminton.

Espai esportiu 2 SAL-X. 1 Sala esportiva 1. 15 m x 7 m. 105 m². Recinte amb tancaments fixos. Sintètic - rígid. Cardiovasculars (activitats en cinta, el·líptica, rem...). Musculació i tonificació. SAL X. 1 Sala esportiva 1. 15 m x 7 m. 105 m². Recinte amb tancaments fixos. Sintètic - rígid. Gimnàstica rítmica. Aeròbic.

Espais complementaris Altres: 1 serveis públics Magatzems: 2 magatzems esportius. 52,00 m² superfície totalVestidors: 6 col·lectius. 1 individual. 150,00 m² superfície total

Altres serveis Bar, restaurant, control d’accés, oficinesActivitats practicades i nombre de practicants (si es disposa del MIEM o PEE) Nivell de saturació: a) no saturatb) mitjà, c) saturat Xarxa: Bàsicaa) bàsica b) complementàriaHorari de l’equipament


Funerari

Camp Exemple

Cementiri Nombre d’unitats d’enterrament 150 nínxols

28 columbarisEspais complementaris Crematori

Sales de vetllaSala d’actes...

Seguretat i defensa

Camp Exemple

Jutjats Espais Deganat

Jutjat de guàrdia7 sales primera instància4 sales d’instrucció2 sales de social1 sala violència de gènere2 sales de penalRegistre civilFiscalia d’àrea i servei forenseServei d’orientació jurídica

Parc de bombers Espais Cotxeres i annexos (700 m2)

Planta baixa (600 m2): despatxos, sala de control, arxiu, sala polivalent i vestidorsPlanta pis (570 m2): dormitoris, cuina, rebost, sala menjador i lavabos

Annex 3. Legislació i altres referències documentals i de consulta 54

Annex 3. Legislació i altres referències documentals i de consulta

A continuació es mostra un llistat, no exhaustiu, de possibles referències documentals que poden ser d’ajuda als tècnics redactors de plans directors d’equipaments.

Les diferents tipologies d’equipaments estan regulades per normatives que estan en constant evolució. Per a cadascuna hi ha referències i estàndards de servei que tam-bé varien en el temps. El present llistat data de juny del 2011.

1. Obligatorietats de prestació de servei

1. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei mu-nicipal i de règim local de Catalunya. Capítol II. Les competències municipals. Articles 66 i 67.

2. Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya (obligatorietat en municipis de més de 5.000 hab., malgrat que el mapa de lectura pública recomana també el servei en municipis a partir de 3.000 hab.).

3. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (els municipis de més de 10.000 hab. han de disposar d’arxiu propi).

4. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials - Article 31 - Article 34.

Legislació sectorial, estàndards, referències, plans territorials sectorials i fonts d’informació d’equipaments

2. Referències territorials

1. Pla territorial general de Catalunya.

2. Pla territorial sectorial de cultura. Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PEC-Cat).

3. Pla territorial sectorial d’esports. Pla director d’instal·lacions i equipaments espor-tius de Catalunya (PIEC).

4. Pla territorial parcial de l’àmbit corresponent al municipi.

5. Pla director urbanístic, si correspon.

3. Referències diverses per tipologies d’equipaments

Equipaments docents

Ensenyament obligatori:

1. Base de dades de centres docents. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Mapa escolar. http://aplitic.xtec.cat/MapaEscolar/


2. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Estatal.

3. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. Catalunya (especialment Títol VI. Dels cen-tres educatius - articles 72-89).

4. Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle de l’educació infan-til, l’educació primària i l’educació secundària. Estatal.

5. Recomanacions del Departament d’Educació. Llibre Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics. Generalitat de Catalunya. Departa-ment d’educació, juny 2009 (especialment l’apartat «Programes de necessitats i la seva relació amb la superfície de sòl»).

Llars d’infants - Escoles bressol:

1. Llei 5/2004, de creació de llars d’infants de qualitat.

2. Mapa de llar d’infants de Catalunya 2004-2008. Generalitat de Catalunya.

3. Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle d’ensenyament infantil i els requisits dels centres (del qual estan derogats els articles 3, 4 i 5 pel Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil).

4. Recomanacions per a la construcció d’escoles bressol municipals. Col·lecció Guies Metodològiques. Diputació de Barcelona, juny del 2006. (Atenció: les refe-rències normatives d’aquesta guia poden haver estat superades per la legislació que s’ha llistat anteriorment.)

Altres ensenyaments:

1. Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults.

2. El Decret 72/1994, de 6 d’abril, pel qual es regulen els centres de formació d’adults.

3. Ordre de 19 de juliol de 1994, per la qual s’estableix el règim d’autorització de cen-tres de formació d’adults.

4. En relació amb la normativa d’ensenyaments artístics i atès que cada municipi requerirà d’una informació específica segons les seves dotacions, no es fa un llistat exhaustiu de tota la normativa existent sobre això. S’enumeren a continuació les diferents especialitats:

a) Arts plàstiques i disseny.

b) Música.

c) Dansa.

d) Art dramàtic.

Equipaments sanitaris

1. Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

2. Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya. Aquest marc esta-bleix, entre d’altres, el model d’atenció primària basada en l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) com a demarcació territorial d’atenció primària de salut, i que té com a nucli fonamental de la seva activitat el Centre d’Atenció Primària (CAP).


3. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. Generalitat de Catalunya, novembre del 2008 (dimensionat de les ABS i línies estratègiques).

4. Directrius per al disseny de centres d’atenció primària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (superfície dels diferents espais del CAP segons la po-blació).

Equipaments administratius i proveïment

1. Publicació Les cases consistorials. Organització funcional i recomanacions tècni-ques bàsiques: manual de programació. Yves Chapon. Diputació de Barcelona.

2. La gestió dels mercats municipals. Quaderns de promoció econòmica local. Dipu-tació de Barcelona.

Equipaments culturals i cívics

1. Base de dades de centres. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Cercador d’equipaments. http://cultura.gencat.cat/pect/

2. Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya (obligatorietat en municipis de més de 5.000 hab., malgrat que el mapa de lectura pública recomana també el servei en municipis a partir de 3.000 hab.).

3. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (els municipis de més de 10.000 hab. han de disposar d’arxiu propi).

4. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus.

5. Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PECCat 2010-20) - Pla territorial secto-rial (assimilació del concepte centre cívic al concepte centre cultural polivalent).

6. Mapa de lectura pública de Catalunya.

7. Referències diverses de cobertura dels centres cívics: Pla d’equipaments de Barcelona i Pla d’equipaments cívics de Terrassa 2009-2018.

Equipaments socials

1. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials - Article 31 - Article 34.

2. Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. Generalitat de Catalunya (estàndards de cobertura).

3. Cartera de serveis socials 2010-2011. Generalitat de Catalunya.

4. Pla estratègic de serveis socials de Catalunya (PESSC) 2010-2013 (estàndards de cobertura actualitzats - taula 3).

5. IV Pla d’actuació social. (Aquest document ha estat actualitzat amb el Pla estratè-gic de serveis socials.)

6. Publicació Centres d’informació i recursos per a dones. Col·lecció Documents de Treball. Diputació de Barcelona.

7. Publicació Àrea Bàsica de Serveis Socials. Col·lecció Documents de Treball. Dipu-tació de Barcelona.


Equipaments religiosos

1. Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte.

Equipaments esportius

1. Base de dades de centres. Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya. Secreta-ria General de l’Esport. Generalitat de Catalunya.

www15.gencat.cat/ceeree/AppJava/cercaEquipamentsAction.do

2. Base de dades de centres. Equipaments esportius de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. www.diba.cat/ortofotos/esports/index.asp

3. Decret 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport.

4. Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC 2005) - Pla territorial sectorial.

Equipaments funeraris / cementiris

1. Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de policia sa-nitària mortuòria. Generalitat de Catalunya.

2. Decret 42/1981, sobre construccions de cementiris. Modificat pel decret 180/1994. Generalitat de Catalunya.

3. Reglament de policia sanitària mortuòria, aprovat pel Decret 2267/1974. Estatal.

Annex 4. Model de fitxa de conceptes previs a l’anàlisi per tipologies. Exemple 58

Annex 4. Model de fitxa de conceptes previs a l’anàlisi per tipologies. Exemple

Equipaments docents. Escoles bressol i llars d’infants

Definició bàsica L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d’origen social, econòmic o cultural.

Les escoles bressol o llars d’infants són els centres educa-tius que acullen el primer cicle d’educació infantil, que com-prènentreelszeroielstresanysd’edat.Ésunensenyamentno obligatori.

Referències - Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el pri-mer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

- Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenya-ments del primer cicle de l’educació infantil.

- Mapa de llar d’infants de Catalunya 2004-2008. Generali-tat de Catalunya.

Equipaments inclosos en la tipologia*

Públiques:- Escola bressol Sol Solet- Escola bressol Avi Joan- Escola bressol Palmera

Privades:- Llar d’infants Xiu-Xiu- Llar d’infants Blau

* Descripció de cada centre en full annex.

Estàndards i criteris - Nombre d’infants per grup:Grups d’infants menors d’un any: 8 infants.Grups d’infants d’un a dos anys: 13 infants.Grups d’infants de dos a tres anys: 20 infants.

- L’Administració educativa i l’Administració local han d’im-pulsar una oferta suficient per atendre la demanda de places de primer cicle de l’educació infantil. En la creació de places a les llars d’infants de titularitat pública s’han de prioritzar les zones socialment desafavorides, s’ha de respectar l’equilibri

Annex 4. Model de fitxa de conceptes previs a l’anàlisi per tipologies. Exemple 59

territorial i s’han de tenir en compte les fluctuacions de la de-manda.

- Criteris escolarització mapa 2004-2008: oferta total òpti-ma d’escolarització (públic + privat) al voltant del 60% de la població menor de 3 anys i taxa mínima d’oferta pública als municipis fins a 20.000 habitants entre el 25 i el 30%.

- Percentatges reals d’escolarització actuals al municipi per franges d’edat (públic) i percentatges objectiu de futur de les polítiques locals. Exemple: de 4 mesos a 1 any (8% i 15%), d’1 a 2 anys (25% i 30%) i de 2 a 3 anys (40% i 50%).

Actuacions previstes/estudiades municipi

-----------

Criteris de localització - Entorn accessible.

- Proximitat a escoles de primària.

- Disponibilitat d’espai lliure exterior.

- Possibilitat de construir exclusivament en planta baixa (màxim una planta pis).

Annex 5. Proposta de model de fi txa 60

Annex 5. Proposta de model de fi txa

Identifi cació proposta

Codi/núm. proposta 02.05 Codi necessitat a la qual dóna resposta 1.2. Nom de l’equipament Escola bressol zona sud Tipologia Educatiu Subtipologia Escola bressol Prioritat termini Mitjana (2015-2016)a) curta (2011-20xx)b) mitjana (20xx-20xx)c) llarga (20xx-2020) Justifi cació de la necessitat Places no executades

corresponents al Mapa de llars d’infants de Generalitat i línies estratègiques municipals

Localització

Adreça (si en té) C/ Pons 24 Sector Desenvolupament urbanístic Finalitzata) per iniciar, b) en tràmit,c) fi nalitzat Superfície parcel·la 1.000 m2 Superfície ocupada actualment 0 m2 Superfícieconstruïdaactualment 0 m2 Coef. d’edifi cabilitat 1 m2 sostre/m2 sòl Edifi cabilitat potencial 1.000 m2 Classifi cació sòl /Règim del sòl Sòl urbà Qualifi cació EQ5 Ús actual -- Usos admesos Educatiu Propietat actual del sòl Municipal Observacions Tipus d’actuació: d) equipament de nova creacióa) urbanísticab) elaboració d’estudis de viabilitat/programacióc) reforma/optimització d’equipaments existentsd) equipament de nova creacióe) ampliació d’equipament existent Promotor Ajuntament Futur gestor Ajuntament Objectius Generar noves places llar d’infants Descripció de l’actuació/programa a desenvolupar Escola bressol 1 – 2 – 2 aulesSuperfície de sostre a construir 600 m2

Annex 5. Proposta de model de fitxa 61

Previsió terminis d’actuació CURTA MITJANA LLARGA

Previsió de desplegament 11-12 13-14 15-16 17-18 19-20

- Redacció instruments planejament i gestió – – – – –

- Redacció de projectes i estudis previs x - Obres d’urbanització – – – – –

- Obres d’edificació x - Equipament interior x

Inversió prevista Pressupost (amb IVA inclòs)

Mòdul 11-12 13-14 15-16 17-18 19-20- Honoraris tècnics projectes i estudis 80.000 € - Execució d’obra (incloent honoraris obra) 1593 €/m2 960.000 € - Equipament 120.000 € Total per anualitat 80.000 € 1.080.000 € Total inversió 1.160.000 €

Estimació cost anual manteniment previst 57.600 €

(si la proposta és d’obra nova o ampliació)

1. Petites reparacions (fuites, pintura...) 2. Consums (electricitat, aigua, gas...) 3. Posada a punt de xarxes i sistemes (ascensors, alarmes, clima, etc.) 4. Neteja

Observacions complementàries

Observacions Es preveuen: - 1 aula de 0 anys, - 2 de 1 a 2 anys, - i 2 de 2 a 3 anys.

Annex 6. Especificacions dels camps de la fitxa d’inventari. Característiques del fitxer 62

Annex 6. Especificacions dels camps de la fitxa d’inventari. Característiques del fitxer

Perquè els municipis i la Diputació de Barcelona puguin traslladar al seu SIG local tota la informació continguda en les fitxes d’inventari, serà necessari facilitar en format di-gital dos tipus d’informació:

– un arxiu en format de full de càlcul (Excel),

– i unes imatges en PDF de cada equipament registrat.

Característiques del full de càlcul (Excel)

Es generarà un únic full de càlcul amb tots els equipaments, amb exactament els ma-teixos camps i les mateixes dades de cada equipament que s’han fet constar en la fit-xa d’inventari.

De tota la informació continguda a les fitxes, les dades corresponents a l’apartat «Iden-tificació» de la fitxa s’hauran d’introduir a l’Excel amb un format normalitzat, perquè siguin compatibles amb el sistema d’informació geogràfica. Per aquesta raó l’homo-geneïtzacióielseguimentestrictedelmodelésimprescindible.

Hi ha diversos tipus de camps:

Obligatoris / S’han d’emplenar tots els camps, però els que mai podenno obligatoris quedar en blanc són els marcats amb asterisc (*).

Limitats / il·limitats Els camps tenen un nombre limitat d’espais (el que es veu a la columna «Tipus de camp» entre parèntesi) excepte el camp «Observacions», de llargada lliure segons les necessitats.

Descripció del tipus de camps:

En el quadre que s’adjunta a continuació, la darrera de les columnes indica quin for-mat ha de tenir el camp perquè pugui ser admès pel sistema informàtic. La nomen-clatura usada per descriure’l és la següent:

N(n): camp numèric enter de n posicions.

N(n,m): camp numèric de coma flotant on n són les posicions enteres i m els decimals.

A(n): camp alfanumèric (lletres, números i altres caràcters) de n posicions.

D: data (10 posicions: dd/mm/aaaa).

Observacions importants:

– No es podran fer servir accents ni dièresis en cap cas, ni en els noms dels fitxers ni en els camps de les taules.


En el full d’Excel, a més de tots els camps especificats en l’annex 2 de contingut de les fitxes, s’afegirà una columna o fila amb el nom: «Correspondència amb camp SIT-MUN», on s’ha de fer constar exactament els camps de la llista que s’adjunta, respec-tant les majúscules i els guions.

La resta de camps que no són de l’apartat «Identificació» també s’han de fer constar, però no en cap format normalitzat.

Els camps de l’apartat «Identificació» de la fitxa queden normalitzat de la manera següent:

Camps generals - Identificació

Descripció Exemple Correspondència Tipus amb camps de

SITMUN camp

Identificació del municipi

Codi INE del municipi* Segons www.ine.es 08172 MUN_INE A(5)

Nom del municipi Entreu nom. Premià de Mar A(50)

Identificació de l’equipament

Núm. fitxa* Número de cada fitxa 1 ID_SE N(10) (aleatori), de l’1 en endavant. L’ordre no és rellevant.

Nom de l’equipament* Nom propi de l’equipament. Sol Solet NOM A(100)

Cal posar el nom més conegut, més comunament emprat. Si hi ha dos noms o més (p.e. dos topònims que fan referència al mateix element), cal posar-los

tots, indicant en primer lloc el principal o més habitual.

Adreça Carrer i número. En cas de C/ Costat, 24 ADRECA A(100) no tenir-ne, indiqueu el lloc dins del terme on se situa l’equipament (barri de..., urbanització...).

Codi postal Codi postal 08026 COD_POSTAL A(5)

Coordenada UTM X* Unitats en metres. X N(6) UTM 6 dígits i 2 decimals

Coordenada UTM Y* Unitats en metres. UTM 7 dígits i 2 decimals Y N(7)

Ref. cadastral Cal indicar la referència cadastral de l’equipament

69047001DG306664665881KU A(24)


Diverses tipologies Sí / NO NO A(2)d’equipament al mateix emplaçament

Tipologia Nom de la tipologia Educatiu A(50) d’equipament segons

llistats de l’annex 1.

Subtipologia Nom de la subtipologia Escola bressol DES_TIPUS A(50) d’equipament, segons llistat facilitat en l’annex 1.

Titularitat Propietat. El programa Pública TITULARITAT A(20)

només accepta «Pública», «Privada», «Mixta. Publica-privada», i «No hi ha informació». Important: Es refereix a la titularitat, no a la gestió. La mixta es refereix, per exemple, a usdefruit. En cas d’iniciativa social sense ànim de lucre, poseu «privada» i aclariu-ho en l’apartat observacions.

Observacions OBS

Característiques de les imatges

A més de les dades incloses en el full de càlcul, es lliurarà una carpeta digital on s’afe-giran, per a cada equipament, la seva fitxa completa en format PDF i algunes imatges, amb un mínim de tres i un màxim de sis. Els arxius mínims a incloure són:

– 1 plànol de localització de l’equipament en el municipi

– 1 plànol urbanístic de la parcel·la

– 1 imatge de l’equipament (façana, vista exterior...)

I complementàriament:

– 1 o més imatges (JPG) dels plànols de distribució de l’equipament

Les imatges les ha de fer l’autor. Resolució de 150 pp en mida 15 x 20 cm i un màxim de 300-400 K; format JPG. Les imatges es lliuren directament al CD, organitzades en carpetes i subcarpetes i no s’han d’inserir a la base de dades. Per tal de lliurar els plà-nols i les fotografies que van a cada fitxa, cal crear una carpeta amb el número de fitxa que correspongui segons inventari. En aquesta carpeta es guardarà directament el PDF de la fitxa completa i les imatges en JPG que correspongui, sempre amb l’ordre següent:

Imatge 1: plànol de localització de l’equipament en el municipi

Imatge 2: plànol urbanístic de la parcel·la

Imatge 3: una imatge de l’equipament (façana, vista exterior...).

I complementàriament:

– Imatges 4, 5 o 6: imatges (JPG) dels plànols de distribució de l’equipament.

Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni ArquitectònicComte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge - planta baixa08036 BarcelonaTel. 934 020 658 · Fax 934 022 [email protected]/aiuh

Guia per a la redacció de plans directors d'equipaments · de prestació de serveis però, alhora,...

Documents

Transcript of Guia per a la redacció de plans directors d'equipaments · de prestació de serveis però, alhora,...