L'ELECCI D'ASSIGNATURES TRONCALS I OPTATIVES A 4t D'E.S.O.

L'ELECCI DE L'OPCI DE 4t ESO

L'ELECCI D'ASSIGNATURES A 4t D'ESO

Estau a TERCER D'ESO i us trobau a un moment que haureu de fer una tria important, heu de saber que el curs que ve haureu de triar entre dues opcions que condicionaran la vostra tria acadmica i professional

El 4t d'ESO s el curs que finalitza lensenyana obligatria i t un carcter propedutic o preparatori cap a estudis postobligatoris (Batxillerat i Formaci Professional) , aix com , ens dna opci al mn laboral. La nova llei d'educaci ens presenta una serie de canvis en els itineraris formatius de l'ESO, el canvi principal s a 4 d'ESO. Aquest curs sorganitza en matries troncals (llengua catalana, llengua castellana, angls, geografia i histria, matemtiques A/B, educaci fsica, valors tics/religi) i un conjunt de matries dividides en dues opcions: OPCI D'ENSENYAMENTS ACADMICS PER A LA INICIACI AL BATXILLERAT

OPCI D'ENSENYAMENTS APLICATS PER A LA INICIACI A LA FORMACI PROFESSIONAL

I un altre conjunt de matries especfiques de les quals se'n podr triar una sola assignatura: Cultura cientfica, Filosofia, Msica, Educaci plstica, visual i audiovisual, Alemany, Tecnologies de la informaci i la comunicaci, Tecnologia. Una de les novetats que ens planteja la nova llei d'educaci s que en finalitzar el 4t d'ESO cada alumne s'haur de presentar a la prova d'avaluaci final de l'ESO que determinar el tipus de titol, o b, un ttol conduent a l'opci acadmica de batxillerat i o b, un ttol conduent a l'opci d'ensenyaments aplicats de la formaci professional. Per tant, l'opci que triis el curs que ve determinar el tipus de formaci que seguirs en finalitzar el 4 d'ESO.

El criteri bsic per elegir les assignatures de 4t d'ESO, s tenir clares una srie de recomanacions: Abans de fer una bona tria haurs d'aconseguir informaci : sobre els estudis que vols fer, la forma d'accs a aquests estudis, la durada, les sortides professionals que t'ofereix, el cost dels estudis (si has de sortir fora, etc.) les possibilitats de beques i ajudes, El nivell de dificultat,...

Per la decisi ha de basar-se en el coneixement de tu mateix i no sols en una bona informaci. Els teus propis interessos: el que realment t'agrada o t'interessa.La teva personalitat: com ets? (actiu, nervis, etc.)

La teva famlia (el que pensin els teus pares, els seus consells...)

Les teves capacitats (el que ets capa de fer, les teves habilitats, ...)

Per aix s important que abans de fer la tria tenguis clars aquests aspectes. Te ser molt til, parlar-ho amb la teva famlia, amics, tutor , professors... i tamb realitzar qestionaris d'autoconeixement que t'ajudaran a fer una reflexi sobre tu mateix/a. Pots trobar diferents qestionaris al blog d'orientaci del nostre institut : http://orientaciopaucasesnoves.blogspot.com.es/ SEGON CICLE D'ESO

4t d'ESO

OPCI D'ENSENYAMENTS ACADMICS PER A LA INICIACI AL BATXILLERATOPCI D'ENSENYAMENTS APLICATS PER A LA INICIACI A LA FORMACI PROFESSIONAL

Assignatures troncals i equivalents

Geografia i histria

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Primera llengua estrangera: angls

Matemtiques orientades als ens. acadmicsMatemtiques orientades als ens. aplicats

Cal triar-ne DUES, una de cada bloc:Cal triar-ne DUES:

- Biologia i geologia- Economia- Fsica i qumica- Llat- Cincies aplicades a l'activitat professionals- Iniciaci a l'activitat emprenedora i empresarial- Tecnologia

Assignatures especfiques

- Educaci Fsica- Valors tics / Religi

Cal triar-ne UNA:- Cultura cientfica- Filosofia- Msica- Educaci plstica, visual i audiovisual- Alemany- Tecnologies de la informaci i la comunicaci- Tecnologia

Programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment

2n ESO PMAR (programa de dos anys, a partir del curs 2016-17)3r d'ESO PMAR (cursos 2015-16 i 2016-17, programa d'un any; a partir del 2017-18, segon curs del programa de dos anys)

mbit cientfic i matemticmbit cientfic i matemtic

mbit lingstic i socialmbit lingstic i social

Angls (PMAR)Angls (PMAR)

mbit prcticmbit prctic

Educaci fsicaEducaci fsica

TutoriaTutoria

RESUM DE LES ASSIGNATURES 4t ESO

CULTURA CLSSICA (ESO)

Pretn dotar els alumnes de leducaci secundria obligatria dun coneixement suficient de tot all que ha estat la contribuci del mn clssic a la civilitzaci occidental en els mbits lingstic, literari, artstic, filosfic i cientfic, a fi que comprenguin millor el mn on viuen. Aquests coneixements contribueixen, sens dubte, a millorar la formaci cultural i lingstica dels alumnes. Tamb els dota del domini dunes eines tils per a laprenentatge de qualsevol disciplina humanstica, cientfica o tcnica.Cultura clssica s una matria eminentment interdisciplinria que ofereix un doble vessant cultural i lingstic. El vessant cultural facilita als alumnes la comprensi i explicaci de la realitat actual, nenforteix la conscincia histrica i en desenvolupa la capacitat crtica i reflexiva. El vessant lingstic no comprn lestudi de les gramtiques llatina i grega, sin el vocabulari. La familiaritzaci amb les llenges llatina i grega ha de fer-se mitjanant lestudi dun vocabulari bsic que ajudi a reflexionar sobre les arrels del lxic de les llenges que parla i estudia lalumne.

CULTURA CIENTFICA (ESO)

En la vida diria estam en contacte amb situacions que ens afecten directament, com les malalties, la manipulaci i la producci daliments o el canvi climtic, situacions que els ciutadans del segle XXI hem de ser capaos dentendre.Sovint els mitjans de comunicaci ens informen sobre aliments transgnics, clonacions, fecundaci in vitro, terpia gnica, trasplantaments, recerca amb embrions congelats, terratrmols, erupcions volcniques, problemes de sequera, inundacions, plans hidrolgics, animals en perill dextinci i altres qestions que la matria de cultura cientfica ens ajuda a comprendre. s convenient que la societat adquireixi una cultura cientfica bsica que li permeti entendre el mn actual; s a dir, sha daconseguir lalfabetitzaci cientfica i tecnolgica dels ciutadans perqu puguin tenir opinions prpies i fonamentades a fi de poder participar en les principals controvrsies de la societat actual.

A quart de leducaci secundria obligatria, la matria de cultura cientfica estableix la base del coneixement cientfic sobre temes generals, com lUnivers, la problemtica ambiental lligada als avenos tecnolgics, la salut, la qualitat de vida i els nous materials.

CINCIES APLICADES A LACTIVITAT PROFESSIONAL (ESO)

La matria de cincies aplicades a lactivitat professional pretn donar als alumnes de quart de leducaci secundria obligatria dels ensenyaments aplicats una visi general dalguns aspectes de la cincia: el mtode de treball experimental, la relaci amb el medi ambient, la importncia de la recerca, el desenvolupament i la innovaci (R+D+I) i les estratgies dinvestigaci.Es tracta duna matria que engloba aspectes de distintes disciplines, com ara la qumica, la biologia i la geologia, directament aplicables a lactivitat professional.s important remarcar que no s una matria destinada a aprofundir coneixements generals de cincies, sin que est enfocada als alumnes densenyaments aplicats que puguin estar interessats en professions relacionades amb la indstria alimentria, agrria, farmacutica, sanitria, dimatge personal...

ECONOMIA

Leconomia s present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Qualsevol persona necessita conixer les regles bsiques que expliquen els esdeveniments econmics i el llenguatge especfic que utilitzen els economistes i els mitjans de comunicaci per analitzar els fets.

Lestudi de leconomia ajuda a percebre i conixer el mn que ens envolta i possibilita analitzar les relacions humanes des daspectes microeconmics i macroeconmics, aix com aprofundir-hi, tenint en compte variables de lentorn i, ms concretament, les que afecten les Illes Balears. Tamb facilita la comprensi de conceptes emprats de forma habitual en leconomia i en el mn empresarial, potencia habilitats de raonament, abstracci i interrelaci, i proporciona eines per examinar de forma crtica la societat que ens envolta. Tot aix justifica la presncia duna assignatura com leconomia en leducaci secundria obligatria.

FILOSOFIA (ESO)

Aquesta matria t com a finalitat que els alumnes siguin capaos de treballar les habilitats de pensar i comprendre i que sabstreguin racionalment del camp concret estudiat en cadascuna de les altres matries per centrar-se en el que caracteritza especficament la filosofia: reflexionar, raonar i exposar crtiques i arguments, utilitzant la manera de fer preguntes radical i ltima que li s prpia, sobre els problemes referits a la totalitat de la vivncia humana, sense deixar de costat la capacitat que t aquesta disciplina de transformar i canviar tant lindividu com la societat.

La filosofia s una manera especial de demanar i de saber, dentendre la realitat que ens envolta i les circumstncies en qu vivim i denfrontar-shi, les quals, en bona part, ens fan ser com som i comprendre el que som.

INICIACI A LACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL (troncal 4t ESO)

El seu objectiu principal s promoure la creativitat, la innovaci i lautoocupaci: Emprendre s una mica ms que posar en marxa una empresa.Leducaci emprenedora s una oportunitat per promoure una mentalitat i uns valors que seran eines al llarg de tota la vida tant en el camp personal com el professional. Shauria de posar mfasi en aquelles pedagogies que permeten als estudiants experimentar de primera m conceptes com aprenentatge cooperatiu; aprenentatge basat en problemes reals; feina en grups, en equip i en parelles; feina per projectes; aprenentatge prctic real, o diaris daprenentatge, aix com mini empreses i visites dexperts, sortides destudi...La matria promou actituds bsiques per a lemprenedoria com ara el comproms, la determinaci, la creativitat i la planificaci, que redueixen el risc dexclusi. Aix s aix perqu els projectes daquesta matria sn una bona eina per millorar les competncies socials i emocionals que animen els joves a lluitar amb la incertesa i a respondre positivament al canvi, els impulsen a crear i dur a terme noves idees i en fomenten la responsabilitat a lhora de dur a terme els seus projectes. Ajuda els joves a desenvolupar la seva iniciativa i a tractar de dur-la a la prctica, naugmenta el nivell daspiraci, el rendiment escolar i desenvolupa capacitats molt valuoses per a leducaci i locupaci (Entrance Project, 2001).

LLAT (ESO)

Lassignatura de llat al quart curs de lESO suposa un apropament especfic a la llengua i la cultura llatines, amb continguts lingstics i culturals complementaris. Sadrea als alumnes que pretenen cursar el batxillerat dhumanitats i cincies socials es planteja com a introducci als seus estudis.

s coneguda la gran capacitat formativa del llat: En primer lloc, perqu constitueix un mtode molt efica destructuraci mental grcies a lestudi de lorigen del lxic i de les estructures gramaticals bsiques duna llengua. En segon lloc, perqu permet aprofundir en la interpretaci de les ms diverses terminologies cientfiques i tcniques. Finalment, perqu permet posar-se en contacte amb el patrimoni cultural de lantiga Roma i amb les mltiples obres literries i cientfiques de loccident europeu, escrites en llat durant segles.

MATEMTIQUES ORIENTADES ALS ENSENYAMENTS ACADMICS (ESO)

Les matemtiques sentenen com un conjunt didees i maneres dactuar que suposen no tan sols fer servir quantitats i formes geomtriques, sin, sobretot, fer-se preguntes, obtenir models i identificar relacions i estructures, de manera que, en analitzar els fenmens i les situacions que es presenten en la realitat, es puguin obtenir informacions i conclusions que inicialment no eren explcites.

Aquestes matemtiques sinsereixen dins lopci acadmica diniciaci al batxillerat. Aquesta opci est adreada als alumnes que tenen un inters elevat per les matemtiques en funci dun futur professional en el qual aquestes els seran necessries; incideix ms en els aspectes formatius i tendeix a un grau ms gran de precisi en el llenguatge simblic, en el rigor del raonament i en les representacions formals.

MATEMTIQUES ORIENTADES ALS ENSENYAMENTS APLICATS (ESO)

Aquestes matemtiques sinsereixen dins lopci densenyaments aplicats per a la iniciaci a la formaci professional. En aquesta opci, de carcter ms terminal, els continguts de matemtiques sorienten cap a un desenvolupament ms prctic i operacional dels coneixements bsics de la matria i ofereixen aix als alumnes que cursen aquesta opci la possibilitat de resoldre problemes relatius tant a lactivitat quotidiana com a altres mbits del coneixement.

Les diferncies que saconsellen establir respecte de les matemtiques orientades als ensenyaments acadmics no tan sols han de ser en els continguts, sin tamb en la manera en qu han de ser tractats. No sha dobviar, daltra banda, que, dacord amb la legislaci vigent, els alumnes han dassolir els objectius de letapa i adquirir el nivell competencial corresponent tant per una opci com per laltra.

TECNOLOGIA (troncal 4t ESO)

En la matria de tecnologia hi convergeixen el conjunt de tcniques que, amb el suport de coneixements cientfics i destreses adquirits al llarg de la histria, lsser hum empra per desenvolupar objectes, sistemes o entorns que donen soluci a problemes o necessitats. s, per tant, necessari donar coherncia i completar els aprenentatges associats a ls de tecnologies fent-ne un tractament integrat per aconseguir un s competent en cada context i associant-hi tasques especfiques i comunes. Els alumnes han dadquirir comportaments dautonomia tecnolgica amb criteris mediambientals i econmics. La matria de tecnologia aporta als alumnes saber com fer a lhora dintegrar cincia i tcnica, s a dir, per qu es pot fer i com es pot fer.

TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI (ESO)

La matria de tecnologies de la informaci i la comunicaci prepara els alumnes per espavilar-se en un marc adaptatiu; ms enll duna simple alfabetitzaci digital centrada en ls deines que quedaran obsoletes en un curt termini de temps, s necessari dotar dels coneixements, destreses i aptituds per facilitar un aprenentatge permanent al llarg de la vida, de manera que els alumnes puguin adaptar-se amb versatilitat a les demandes que sorgeixin en el camp de les TIC.

Dia a dia apareixen nous dispositius electrnics que creen, emmagatzemen, processen i transmeten informaci en temps real i permeten a lusuari estar connectat i controlar de forma remota diversos dispositius a la llar o dins lentorn de feina, creant un escenari molt diferent del de temps passats. s imprescindible educar en ls deines que facilitin la interacci dels joves amb el seu entorn, aix com en els lmits tics i legals que implica el seu s. Daltra banda, els alumnes han de ser capaos dintegrar i vincular aquests aprenentatges amb altres de la resta de matries, donant coherncia i potenciant el seu domini.

VALORS TICS (ESO)

El valor de la reflexi tica que ofereix aquesta matria sha de centrar a dotar els alumnes dels instruments de racionalitat i objectivitat necessaris perqu els seus judicis valoratius tenguin el rigor, la coherncia i la fonamentaci racional requerits perqu les tries que facin siguin dignes de guiar la seva conducta, la seva vida personal i les seves relacions socials.

IES Pau Casesnoves Joan Mir, 22, 07300 Inca Tel. 971 881710 -11 Fax 971 881713 iespaucasesnoves@educacio.caib.es

Pg. /