Guia La dona en els còmics d'Ibáñez

2
ANTONI GUIRAL Periodista, crític, guionista, divulgador i assagista del món del còmic. Entre les seves múltiples activitats dins d’aquest àmbit ha donat cursos i conferències a biblioteques, universitats i d’altres institucions, també ha treballat com editor per a editorials com Norma Editorial o Ediciones El Jueves, ha escrit guions d’historietes i ha comissariat exposicions. En reconeixement a la seva tasca va ser guardonat amb el Premi a la divulgació del Saló del Còmic de Barcelona l’any 2007. Entre els seus llibres publicats al voltant del còmic destaquen: GUIRAL, Antoni Cuando los cómics se llamaban tebeos: la Escuela Bruguera, 1945-1963. Barcelona: El Jueves, 2004 741.5 Gui Los Tebeos de nuestra infancia: la Escuela Bruguera, 1964-1986. Barcelona: El Jueves, 2007 741.5 Gui El Universo de Ibáñez de 13, Rue del Percebe a Rompetechos. Barcelona: EdicionesB, 2009 741.5(Iba) Gui IBAÑEZ, Francisco; GUIRAL, Antoni El Gran libro de Mortadelo y Filemón: 50 aniversario. Barcelona: Ediciones B, 2007 741.5(Iba) Iba RECURSOS ELECTRÒNICS Web oficial de Mortadelo y Filemón. Web no oficial de Mortadelo y Filemón. Tebeosfera: Francisco Ibáñez. HORARI De dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h i dijous i dissabtes de 10:00 a 14:00 h c/Selva de Mar, 215 4a planta (Centre Cívic Sant Martí) Tel. 93 256 57 75 [email protected] www.barcelona.cat/bibsantmarti www.mesbiblioteques.com GUIA DE LECTURA ACTIVITAT: LA DONA EN ELS CÒMICS D’IBÁÑEZ a càrrec de TONI GUIRAL 27 DE MAIG DE 2014 Francisco Ibáñez, el popular creador de personatges com Mortadelo y Filemón, Rompetechos o El botones Sacarino, ha escrit i dibuixat milers i milers de pàgines de còmics al llarg dels més de 60 anys de la seva trajectòria. Amb el seu estil característic, ha reflectit el món que ens envolta. Però, i a la dona? Com l’ha reflectida en les seves vinyetes? Doncs de moltes maneres, depenent del moment històric. Això sí, la dona sempre ha estat present a la seva obra, sigui com a treballadora, com a “solterona” o com a muller dolça, revoltosa o emprenyada. I, és clar, sempre recordant que l’humor i la sàtira són l’epicentre de les seves històries on tothom acaba rebent... En aquesta xerrada, farem una revisió de les maneres en què l'Ibáñez ha caracteritzat les dones a les seves vinyetes. HORARI: 18h LLOC: Sala d’actes del CC Sant Martí ORGANITZA: Biblioteca Sant Martí de Provençals CÒMICS La família Trapisonda, un grupito que es la monda publicat per primer cop a Pulgarcito (núm. 1418), el 7 de juliol de 1958. En aquest còmic Ibáñez ens narra les desventures quotidianes d’una família de classe mitjana, la seva mascota, el gos Atila, i Robustiana, la seva “rústica” criada. Els protagonistes són Pancracio i Leonor, un matrimoni que la censura, contrària a fer explícites les disputes conjugals, va transformar-lo en germans. Les historietes majoritàriament es desenvolupen en l’àmbit domèstic de la família, un tercer pis d’un edifici d’una gran ciutat. IBÁNEZ, Francisco Un Grupito que es la monda: una aventura de la Familia Trapisonda. Barcelona: Primera Plana, 1999 IC Iba El 13, Rue del Percebe va aparèixer publicat per primera vegada a la revista Tiovivo el 6 de març de 1961. Aquest còmic va adquirir una enorme popularitat i, malgrat que Ibáñez va abandonar el projecte a l’any 1968, es va continuar publicant fins l’any 1981. Destaca per la seva estructura nova i inusual, és en aparença una sèrie d’historietes independents, que compta amb tot una sèrie de personatges fixos i amb un paper permanent, però units per l’edifici on habiten.

description

Guia de lectura elaborada amb motiu de la xerrada a càrrec de Toni Guiral al voltant del paper de la dona en els còmics de Francisco Ibáñez. Maig 2014

Transcript of Guia La dona en els còmics d'Ibáñez

Page 1: Guia La dona en els còmics d'Ibáñez

ANTONI GUIRAL

Periodista, crític, guionista, divulgador i assagista del món del còmic. Entre les seves múltiples activitats dins d’aquest àmbit ha donat cursos i conferències a biblioteques, universitats i d’altres institucions, també ha treballat com editor per a editorials com Norma Editorial o Ediciones El Jueves, ha escrit guions d’historietes i ha comissariat exposicions. En reconeixement a la seva tasca va ser guardonat amb el Premi a la divulgació del Saló del Còmic de Barcelona

l’any 2007. Entre els seus llibres publicats al voltant del còmic destaquen: GUIRAL, Antoni Cuando los cómics se llamaban tebeos: la Escuela Bruguera, 1945-1963. Barcelona: El Jueves, 2004

741.5 Gui

Los Tebeos de nuestra infancia: la Escuela Bruguera, 1964-1986. Barcelona: El Jueves, 2007

741.5 Gui

El Universo de Ibáñez de 13, Rue del Percebe a Rompetechos. Barcelona: EdicionesB, 2009

741.5(Iba) Gui

IBAÑEZ, Francisco; GUIRAL, Antoni El Gran libro de Mortadelo y Filemón: 50 aniversario. Barcelona: Ediciones B, 2007

741.5(Iba) Iba

RECURSOS ELECTRÒNICS

Web oficial de Mortadelo y Filemón. Web no oficial de Mortadelo y Filemón. Tebeosfera: Francisco Ibáñez.

HORARI

De dilluns a divendres

de 15:30 a 20:30 h

i

dijous i dissabtes

de 10:00 a 14:00 h

c/Selva de Mar, 215

4a planta

(Centre Cívic Sant Martí)

Tel. 93 256 57 75

[email protected]

www.barcelona.cat/bibsantmarti

www.mesbiblioteques.com

GUIA DE LECTURA

ACTIVITAT:

LA DONA EN ELS CÒMICS

D’IBÁÑEZ a càrrec de TONI GUIRAL

27 DE MAIG DE 2014

Francisco Ibáñez, el popular creador de personatges com Mortadelo y Filemón, Rompetechos o El botones Sacarino, ha escrit i dibuixat milers i milers de pàgines de còmics al llarg dels més de 60 anys de la seva trajectòria. Amb el seu estil característic, ha reflectit el món que ens envolta. Però, i a la dona? Com l’ha reflectida en les seves vinyetes? Doncs de moltes maneres, depenent del moment històric. Això sí, la dona sempre ha estat present a la seva obra, sigui com a treballadora, com a “solterona” o com a

muller dolça, revoltosa o emprenyada. I, és clar, sempre recordant que l’humor i la sàtira són l’epicentre de les seves històries on tothom acaba rebent... En aquesta xerrada, farem una revisió de les maneres en què l'Ibáñez ha caracteritzat les dones a les seves vinyetes. HORARI: 18h

LLOC: Sala d’actes del CC Sant Martí

ORGANITZA: Biblioteca Sant Martí de

Provençals

CÒMICS

La família Trapisonda, un grupito

que es la monda publicat per primer cop a Pulgarcito (núm. 1418), el 7 de juliol de 1958.

En aquest còmic Ibáñez ens narra les desventures quotidianes d’una família de classe mitjana, la seva mascota, el gos Atila, i Robustiana, la seva “rústica” criada. Els protagonistes són Pancracio i Leonor, un matrimoni que la censura, contrària a fer explícites les disputes conjugals, va transformar-lo en germans. Les historietes majoritàriament es desenvolupen en l’àmbit domèstic de la família, un tercer pis d’un edifici d’una gran ciutat.

IBÁNEZ, Francisco Un Grupito que es la monda: una aventura de la Familia Trapisonda. Barcelona: Primera Plana, 1999

IC Iba

El 13, Rue del Percebe va aparèixer

publicat per primera vegada a la revista Tiovivo el 6 de març de 1961. Aquest còmic va adquirir una enorme popularitat i, malgrat que Ibáñez va abandonar el projecte a l’any 1968, es va continuar publicant fins l’any 1981. Destaca per la seva estructura nova i inusual, és en aparença una sèrie d’historietes independents, que compta amb tot una sèrie de personatges fixos i amb un paper permanent, però units per l’edifici on habiten.

Page 2: Guia La dona en els còmics d'Ibáñez

A l’immoble, d’entre d’altres residents, destaquen: a la 1a planta doña Leonor, una “garrepa” llogatera que contínuament relloga el seu pis a desenes d’inquilins; a la 2a planta, una dona gran, entusiasta dels animals, que contínuament canvia de mascota (gossos, gats, ocells, però també balenes, hipopòtams, etc.); a la 3a planta trobem a doña Benita i els seus més que entremaliats fills; i a la planta baixa la portera de l’edifici, convidada de pedra de moltes de les esperpèntiques situacions.

IBÁNEZ, Francisco 13, rue del percebe: un libro como una casa. Barcelona: Ediciones B, 2009

IC Iba

Mortadelo y Filemón va aparèixer per

primera vegada el 20 de gener de 1958 en el número 1394 de la revista Pulgarcito amb el títol genèric de Mortadelo y Filemón, agencia de información. Es considerada la sèrie més popular que va sortir de la factoria d’humor Bruguera en els seus gairebé seixanta anys d’història. A més, va ser la primera sèrie publicada per Ibáñez per aquesta editorial.

L’any 1969, quan passa a publicar-se en la revista Gran Pulgarcito, s’hi produeixen tot una sèrie de canvis importants, entre els quals destaquen: la desaparició d’agència de información en el títol, la seva reconversió com agents d’una organització secreta anomenada T.I.A. (Técnicos de Investigación Aeroterráquea) i l’aparició de nous personatges (el Superintendente Vicencte, el Profesor Bacterio, la secretaria Ofelia, a més d’una curiosa galeria de dolents).

La primera aventura d’aquesta nova etapa, en un format més llarg fou El sulfato atómico. Ofelia Michelínez, la secretaria del “Súper”, va aparèixer per primer cop a Los gamberros (1978). Una dona coqueta i amb molt de caràcter, enamorada d’en Mortadelo, però sempre ha de patir tota mena de bromes relacionades amb el seu aspecte físic per part dels dos agents de la

T.I.A. La Señorita Irma, és l’altra secretària de la TIA, va aparèixer per primera vegada a la historieta ¡Terroristas! (1987), encara que va deixar de ser dibuixada per Ibáñez a principis dels anys noranta. El seu caràcter amable i la seva bellesa provoca que Mortadelo i Filemón perdin contínuament els papers per ella.

IBÁNEZ, Francisco El Sulfato atómico. Barcelona: Ediciones B, 2003

IC Iba

IBÁNEZ, Francisco ¡Terroristas!. Barcelona: Ediciones B, 1989

IC Iba

Doña Pura y Doña Pera, vecinas de la

escalera va aparèixer per primer cop a l’any 1964 en el número 161 de la revista Tio Vivo. Aquesta historieta va tenir una molt curta trajectòria, de fet Ibáñez va dibuixar només quatre pàgines.

La novetat d’aquesta sèrie és que es tracta de la primera historieta creada per Ibáñez amb protagonistes exclusivament femenines, dues dones solitàries veïnes d’escala.

Doña Pura és una dona gran, amable i innocent, que només s’ocupa de les seves coses, però que genera el caos allà on va. La seva mascota, el lloro Robespierre, li diu a Doña Pera tot allò que la seva propietària no s’atreveix a dir-li.

Doña Pera és una veïna “tafanera” i egoista, i tan clàssica que amaga els estalvis de la seva vida en el matalàs. També té una mascota, un gat amb el mateix mal caràcter que la seva propietària.

Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión

sin empleo va aparèixer l’any 1986, al número 1 de la revista juvenil Guai!, publicada per Ediciones Junior del grup editorial Grijalbo. Aquests personatges van ser creats per Ibáñez després d’abandonar l’editorial Bruguera, i, un cop va recuperar els drets d’autor sobre els seus estimats Mortadelo y Filemón l’any 1987, els va deixar de dibuixar.

Aquesta historieta neix en una Espanya en plena crisi i, com no podia ser d’una altra manera, el trio protagonista són tres joves que es troben a l’atur i busquen qualsevol tipus feina. Clodoveo recorda a Mortadelo, perquè li agrada disfressar-se; Tato s’assembla a Rompetechos, perquè és baixet i miop; i l’altre protagonista és una noia, Chicha.

Chicha és una noia d'estètica punk, però de família benestant, amb molta marxa i enamorada de la música. Representa l'hedonisme juvenil i l'optimisme vital. Un cop Ibáñez va reprendre les historietes de Mortadelo y Filemón, els personatges van continuar, però dibuixats per altres mans, fins el tancament de la revista Guai! L’any 1990.

IBÁNEZ, Francisco Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo. Barcelona: Ediciones B, 2009

IC Iba

IBÁNEZ, Francisco Chicha, Tato y Clodoveo, ¡los reyes del pitorreo!.

Barcelona: Ediciones B, 2010 IC Iba