GUÍA DIDÀCTICA -...

GUÍA DIDÀCTICAPER AL PROFESSOR

Guía per al professor. “La Ópera de los Tres Cerditos”© 2013 de la proposta didàctica, il.lustracions, llibret i edició: Carlos Amat i Ana Lara

Disseny de coberta: Luis Torregrosa amb il.lustracions d’Alícia Merelo

GUÍA DIDÀCTICA PER AL PROFESSOR

L’Òpera dels

Tres Porquetsòpera infantil en un acte

Música de

W. A. Mozart

Adaptació i llibret de

Carlos AmatAna Lara

Contenido

1. PRESENTACIÓEL DOSSIER PEDAGÒGIC 8

2. PROPOSTA DIDÀCTICAOBJECTIUS 9CONTINGUTS 9INTERDISCIPLINARIETAT y TRANSvERSALITAT 10CRITERIS D’AvALUACIó 10

3. ACTIVITATS PER TREBALLAR “L’ÒPERA DELS TRES PORQUETS”ACTIvITATS PRÈvIES A L’AUDICIó 11ACTIvITATS POSTERIORS A L’AUDICIó 11

4. RECURSOS DOCUMENTALSMOZART 14L’ÒPERA 15PARTS 15LES vEUS 16FITXA ARTÍSTICO-TÈCNICA 17ARGUMENT 18TAULA DE FRAGMENTS D’ÒPERES DE MOZART QUE APAREIXEN 20

5. ACTIVITATS RECOMANADES PER A CICLE INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA

PARLEM DE MOZART 22ANEM A L’ÒPERA! 23LA HISTÒRIA 24ELS PERSONATGES 25ESCOLTA I RECONEIX 26EL QUE MÉS T’HA AGRADAT... 28TALLER DE DISSENy PORCÍ (1) 29TALLER DE DISSENy PORCÍ (2) 30

6. ACTIVITATS RECOMANADES PER A SEGON CICLE DE PRIMÀRIA W. A. MOZART 32ANEM A L’ÒPERA! 33LA HISTÒRIA 34ELS PERSONATGES 35T’HAS FIXAT BÉ...? 36TALLER DE DISSENy PORCÍ 39

7. ACTIVITATS RECOMANADES PER A TERCER CICLE DE PRIMÀRIA W. A. MOZART 42QUÈ SABEM D’ÒPERA? 44LES vEUS 46LA HISTÒRIA 47

ELS PERSONATGES 48T’HAS FIXAT BÉ...? 49LA MÚSICA 50TALLER DE DISSENy PORCÍ 52

8. EL LLIBRET9. DECÀLEG DEL BON ESPECTADOR

10. ENLLAÇOS

Dossier Didàctic - Guía del Professor

7

Presentació

L’ÒPERA DELS TRES PORQUETS és un espectacle operístic diferent en la seua espècie per diverses raons. La primera, i més important, perquè utilitza com a vehi-cle l’àmpliament conegut conte dels Tres Porquets per a posar davant de l’alumne una verdadera i completa representació operística, en un format perfectament as-sequible per als més menuts i per a tota la família.

Una altra raó que fa de L’ÒPERA DELS TRES PORQUETS un espectacle singular és que el procés dut a terme és de gran complexitat: en primer lloc, es va realitzar una selecció de diversos números i fragments d’òperes de Mozart que podien ser apropiades per a la trama. Posteriorment es va separar la música del text, deixant la música nua amb el seu significat emocional en el seu estat més pur. Finalment, es va afegir un text completament nou, amb el màxim afany posat en fer servir l’emo-cionalitat de la música a la nova història. En este últim punt és on creguem que s’ha aconseguit el resultat més espectacular, perquè mantenint el significat musical s’han establit multitud de paral·lelismes entre l’escena original i l’escena adaptada al conte. Com a exemple il·lustratiu i evident d’açò, citem l’Ària del Catàleg. En la seua versió mozartiana, Leporello exposa a Donna Elvira la llista d’amants que ha tingut Don Giovanni, distribuïdes per països d’Europa. En esta versió el porquet ma-jor exposa la llista de porquets que s’ha menjat ja el Gran Llop, classificats per zones geogràfiques a Espanya, de sobra conegudes pels seus excel·lents pernils.

Diverses vegades durant l’òpera succeïxen analogies semblants, si bé no sempre tan òbvies, però qualsevol entés en òpera les sabrà reconéixer. D’altra banda, es va posar molta cura en què la ubicació de les rimes fora el més semblant a l’original, per a augmentar la cohesió rítmico-musical de l’adaptació.

Som conscients que algunes d’aquestes subtileses poden no tindre importàn-cia, a priori, per a l’espectador infantil. No obstant això, tal com ens va demostrar l’enorme èxit aconseguit en la seua estrena a València en 2005 i en temporades posteriors, estem convençuts de que el treball minuciós realitzat no sols rendix un just homenatge al geni de Mozart, sinó que tot això fa que l’espectador gaudeixca encara més l’espectacle, i que inclús arribe a sentir la il·lusió que Mozart va escriure esta excel·lent música “exclusivament” per al text d’aquest conte. Si hi ha només un espectador que arriba a experimentar esta sensació, ens donarem per satisfets.

Els autors

L’Òpera dels Tres Porquets

8

EL DOSSIER PEDAGÒGIC

El dossier didàctic presentat a continuació va dirigit als mestres i mestres d’Edu-cació Infantil i Primària que assistiran amb el seu alumnat a la representació en di-recte de l’òpera infantil “L’Òpera dels Tres Porquets”, com a procediment educatiu per a treballar després en l’aula.

Les possibilitats de l’ensenyança-aprenentatge que es deriven d’una òpera, des de la perspectiva didàctica, són moltes donat el caràcter interdisciplinari del gènere operístic, perquè en ell s’unixen literatura, música, dansa i drama.

Per això esta guia, amb els recursos i les activitats plantejades distribuïts per cicles, no pretén ser un material tancat, sinó una ajuda als docents per a enfocar el seu treball en l’aula, adaptant-ho al seu grup de classe segons nivell i característi-ques, així com la intervenció que se li puga fer des de les distintes especialitats.

Es tracta doncs d’extraure el major grau possible de MOTIVACIÓ, per a despertar en l’alumne la curiositat i interés per l’òpera dins del llenguatge musical, alhora que van creixent i coneixent altres llenguatges.


9

Proposta didàctica

OBJECTIUSCom tota visita al teatre, els alumnes aprendran elements comuns a este tipus d’ac-tivitats, com són disciplina, comportament, respecte i valoració de l’esforç.1 No obs-tant això, l’assistència a “L’Òpera dels Tres Porquets” oferix a l’alumne el compliment d’altres objectius més específics, com poden ser:

• Fomentar entre l’alumnat el coneixement de la música clàssica.

• Proporcionar una primera experiència operística als més xicotets, així com in-formació bàsica de l’òpera en general.

• Conéixer els elements i les persones que intervenen en la representació d’una òpera.

• Conéixer la veu humana i experimentar-la en directe.

• Reflexionar sobre els aspectes literaris, musicals i dramàtics que intervenen en l’òpera.

• Conéixer i aprendre les parts del llibret d’una òpera: obertura, acte, recitatiu....

• Valorar la importància de l’òpera en la història de la cultura.

• Valorar el plantejament estètic d’una producció operística.

• Preparar l’assistència a un espectacle operístic, fomentant actituds de respec-te i valoració per les diferents manifestacions artístiques i musicals.

CONTINGUTS Conceptuals Procedimentals Actitudinals

L’òpera i les seues parts.

Els espais de l’òpera.

Les veus de l’òpera.

Mozart i la seua època.

El llibret de “L’Òpera dels 3 porquets.”

La cançó.

La producció d’una òpera.

La crítica.

Lectura i comentaris de fragments del llibret de “L’Òpera dels 3 Porquets.”

Audició activa de fragments que apareixen en “L’Òpera dels 3 Porquets.”

Reconeixement dels aspectes més importants de l’òpera: parts, voces...

Aprenentatge de cançons significatives que apareixen en l’òpera adaptades a la tessitura d’Educació Primària.

Reflexió del comportament i valors dels personatges de l’òpera i aplicació en la vida real.

Realització d’activitats literàries i plàstiques al·legòriques a l’obra.

Valoració del coneixement de la música en el seu context com a enriquiment personal.

Interés per entendre els amagatalls de l’òpera.

Respecte per la producció artística de diferents estils musicals.

Valoració d’un bon comportament i el silenci per a treballar l’escolta atenta de l’espectacle.

1 Veure “DECÀLEG DEL BON ESPECTADOR” en la pàgina 76


10

INTERDISCIPLINARIETAT Y TRANSVERSALITATNecessàriament, una obra de l’abast artístic d’una òpera, com és el cas de “La Òpera dels Tres Porquets”, comprén diferents disciplines, tant artístiques com socials. A més del contacte directe amb disciplines artístiques com són l’educació musical i plàstica, junt amb el mig literari en què es basa l’obra, es pot dir, pel contingut de la història, així com per les conseqüències dels actes de cada personatge, que aquesta obra arriba a tractar àmbits tan diversos com els següents:

• Coneixement del medi natural, social i cultural.

• Llengua i literatura.

• Educació moral i cívica.

• Educació per a la pau.

CRITERIS D’AVALUACIÓUna activitat com és la visita al teatre pot, segons el criteri de cada profesor/a,

quedar en quelcom anecdòtic dins del conjunt de continguts de l’any, o bé, pot ser font i conseqüència de diverses jornades de treball en l’aula, ja que d’una obra tan completa com és una òpera es pot obtindre una alta rendibilitat pedagògica. Si es dóna el segon cas, és evident que el professor haurà de seguir una sèrie de criteris a l’hora d’avaluar les activitats, per la qual cosa ací enumerem alguns d’ells, d’una manera molt general, invitant al profesor/a a elaborar i refinar cada criteri, així com adoptar qualsevol altre que considerara adequat.

• Que els alumnes siguen capaços de descriure les característiques de l’òpera: les seues parts, les veus....

• Que siguen capaços de valorar la importància de l’òpera en la història de la música.

• Que els alumnes coneguen el llibret de L’Òpera dels Tres Porquets i verbalitzen les seues parts.

• Que siguen capaços de reconéixer auditivament els fragments més importants de l’obra i poder cantar aquells treballats.

• Que siguen capaços de participar i disfrutar de les activitats plantejades.

• Que siguen capaços de realitzar les manualitats proposades.


11

Activitats per treballar “L’Òpera dels Tres Porquets”

Detallem a continuació tota una sèrie d’activitats per a treballar “L’Òpera dels Tres Porquets.” Primer, una breu relació d’aquelles que es podrien realitzar amb anterioritat a l’assistència a l’espectacle i aquelles que es realitzaran posteriorment.

Més tard exposem una relació d’activitats per cicles, seqüenciades segons el grau de dificultat i del nivell de l’alumne. Cal dir que aquesta diferenciació està rea-litzada amb l’ànim d’orientar i ajudar el professor, però que en última instància ha de ser el mestre el que trie aquelles més adequades al seu grup, així com el moment idoni per a portar-les a cap.

ACTIVITATS PRÈVIES A L’AUDICIÓPer a la realització de treballs previs a l’assistència a l’espectacle proposem les

activitats enumerades a continuació, que es poden preparar a partir de recursos que solen estar a l’abast del professor en l’escola, com a internet, enciclopèdies, fonoteques, etc. No obstant això, en la secció “Recursos Documentals”1 el professor trobarà alguns continguts que li podran ser útils.

• Informació al voltant de l’òpera.

• Investigació sobre Mozart i la seua obra.

• Treballar el conte tradicional d’Els Tres Porquets.

• Analitzar el comportament dels porquets i el Gran Llop. Debatre amb els ci-cles més avançats sobre la qüestió de “el bo i el dolent” en els contes. Recoma-nació respecte d’això: Ària del Gran Llop (segona escena)2

• Conéixer el llibret de “L’Òpera dels Tres Porquets”.3

• Treballar l’assistència a un espectacle en directe. Els artistes treballen molt la seua actuació i agraïxen la col·laboració del públic, així com el respecte pel treball realitzat.

ACTIVITATS POSTERIORS A L’AUDICIÓUna vegada vist l’espectacle arriba el moment de reflexionar sobre l’experiència, de manera que es puga optimitzar l’aprenentatge rebut per l’alumne, cosa que co-

1 Veure “Recursos Documentals” en página 132 Veure ”Nº 7” en la pàgina 613 Veure “EL LLIBRET” en la pàgina 54


12

mençaria per una reflexió sobre l’impacte que l’obra ha exercit sobre aquest. Per a la majoria d’estudiants és segurament la seua primera experiència operística, per la qual cosa és molt probable que es produixquen reaccions molt diverses i espon-tànies, que caldria saver canalitzar per a traure el millor partit de la seua assitència a l’event. És un bon moment per a realitzar crítiques, orals o escrites, sobre l’espec-tacle, així com tractar d’aprofundir en els següents conceptes: l’òpera i les seues característiques, coneixement dels personatges, valoració de la seua actitud i des-cripció de l’argument. També és l’ocasió de proposar activitats plàstiques, literàries i musicals relatives al conte y/o a l’òpera per aprofundir interdisciplinàriament en el projecte.

El professor trobarà en les activitats recomanades una gran varietat d’exercicis per a desenvolupar tots aquestos aspectes. Com hem dit, algunes de les activitats se-ran adequades per al treball previ, i algunes, les més, seran interessants per a fer-les al tornar de l’espectacle.


13

Recursos documentals


14

MOZART WOLFGANG AMADEUS MOZART, va nàixer en la ciutat de Salzburg, en 1756. Son

pare, Leopold Mozart, també compositor, va ser el seu primer professor de música.Des de molt xicotet, Mozart va ser un gran intèrpret d’instruments de tecla i un

eficaç violinista, i va demostrar una gran capacitat per a compondre i improvisar, per això, va viatjar des de ben xicotet per tota Europa, tocant obres seues i d’altres compositors, moltes vegades amb la seua germana Nannerl.

Mozart es va casar amb Constanze Weber, cantant, i es va instal·lar a Viena. Allí va obtindre nombrosos èxits, però la seua música no sempre va ser ben valorada i, cap al final de la seua vida, va tindre problemes per a obtindre prou diners i viure de la música que componia.

Mozart va morir a Viena en 1791. Encara que va morir molt jove, amb només 35 anys va compondre una quantitat immensa de música i va treballar tots els estils i gèneres de la seua època: des de música de cambra, lieds i danses, música religiosa, fins a concerts per a instruments amb orquestra, simfonies i òperes.

Les seues òperes més conegudes són: Bastián i Bastiana (1768) , El rapte en el Serrallo (1782) , Li nozze doní Figaro (1786) , Don Giovanni (1787) , Così fan tutte (1790) i La flauta màgica (1791).

El llegat de Mozart Mozart apareix hui com un dels més grans genis musicals de la història. Va ser

excel·lent pianista, organista, violinista i director i destacava per les seues improvi-sacions, que solia realitzar en els seus concerts i recitals.

La música de Mozart, igual que la de Joseph Haydn, és presentada com un exem-ple arquetípic de l’estil clàssic. Va ser un compositor versàtil i va compondre en cada gènere principal, incloent la simfonia, l’òpera, el concert per a solistes i la música de cambra. Dins d’este últim gènere, va realitzar composicions per a diverses agrupa-cions d’instruments, incloent el quartet i el quintet de corda i la sonata per a piano. Estes formes no eren noves, però Mozart va realitzar avanços en la sofisticació tèc-nica i l’abast emocional de totes elles. Quasi sense ajuda de ningú va desenrotllar i va popularitzar el concert per a piano clàssic. Va compondre nombroses obres de música religiosa, incloent una gran quantitat de misses; però també moltes danses, divertimentos, serenates i altres formes musicals lleugeres d’entreteniment.

Mozart va aconseguir grans avanços en el gènere operístic i la composició instru-mental gràcies al seu cada vegada més sofisticat ús de l’orquestra en les simfonies i concerts, la qual cosa va influir en una gran subtilesa en la utilització de l’orquestra com a contribució a este efecte psicològic en les seues òperes.

L’obra completa de Mozart va ser catalogada per Ludwig von Köchel en 1862, en un catàleg que comprén 626 obres, codificades amb un número de l’1 al 626 prece-dit pel sufix KV, que significa Köchel Verzeichnis (Catàleg Köchel).

A causa de l’especial i dramàtica vida que va tindre Mozart, incloent la seua extraor-dinària carrera com a xiquet prodigi, les seues lluites per a aconseguir la independèn-cia personal i desenrotllar la seua carrera, els seus problemes financers i la seua mort quelcom misteriosa, nombrosos artistes han trobat en Mozart una font d’inspiració per a les seues obres. Tals treballs han inclòs novel·les, òperes, jocs i pel·lícules -entre les que destaca Amadeus de Milos Forman. També s’ha usat la seua imatge i el seu nom com a reclam comercial i imatge de marca a Àustria i, més concretament, a Salz-burg, la seua ciutat natal. Açò ha ocorregut d’una manera especial en el bicentenari de la seua defunció (1991) i en el 250 aniversari del seu naixement (2006).


15

L’ÒPERAPodríem dir que l’òpera és una espècie de teatre amb música. Una història que es

conta en un escenari amb personatges que actuen i canten. La paraula, la música i el gest es convertixen en un canal d’informació que ens transmet sentiments, emo-ciones....

Per a realitzar una òpera fa falta la col·laboració de molts artistes, músics, can-tants, i moltes persones que no ixen a l’escenari, però que han intervingut en la preparació de l’obra: director d’escena, regidor, maquinistes, tècnics de llums i so.... els que s’encarreguen del funcionament de l’escenari, persones encarregades de vestuari, maquillatge, i molts més... tots ells fan possible un espectacle molt com-plex com és l’òpera.

Entre els més importants podem destacar:

LLibretista, és qui escriu el text. Compositor, és qui posa música al text. Director musical, és qui dirigeix els aspectes musicals de l’obra: l’orquestra, els

cantas¡nts solistes i el cor. Durant la representació coordina música i escena.Director d’escena, s’encarrega de dirigir els moviments del que succeix en esce-

na: cantants, cor, actors figurants, etc. L’escenògraf, qui s’ocupa de dissenyar i construïr els decorats.Coreògraf, qui s’encarrega dels moviments amb dansa o els ballets que interve-

nen en l’obra.Tècnics de llums i so, personal a càrrec del conjunt de llums, efectes i sons. Figurinistes, són els que dissenyen els vestuaris. Utillers, encarregats de preparar i suministrar els diferents objectes emprats en

l’escena, com ara una espasa, un canelobre, un mocador, etc.Maquilladors, perruquers, maquinistes, sense oblidar-nos del cos administratiu

de la companyia o del teatre, productor, dramaturg, sobretitulació, departament de comunicació pública, màrqueting, etc., tots ells són imprescindibles per a una bona posada en escena.

PARTSL’òpera part d’un text anomenat LLIBRET, dividit en ACTES que, tanmateix, es di-

vidixen en ESCENES, semblant al que ocorre en les obres de teatre. Més profun-dament es poden definir les seues parts, amb les que es diferencien les distintes combinacions musicals:

OberturaÉs la peça instrumental amb què comença l’òpera. En ella sovint s’anticipen al-

guns dels temes musicals que aniran apareixent al llarg de l’òpera.RecitatiuFragment de caràcter narratiu, encara que melòdic, que situa l’acció de la trama.

En algunes ocasions el recitatiu es limita a ser un text parlat, sense cap acompanya-ment musical. És el que succeïx sovint en l’òpera alemanya anterior a Wagner i en la sarsuela espanyola, i també és el que veurem en L’ÒPERA DELS TRES PORQUETS.

Ària


16

Composició interpretada per un solista amb acompanyament instrumental. Té caràcter líric i melòdic.

Duet, Trio, Cuartet....Peça musical per a dos, tres, quatre... personatges.CorPart que exposa la masa coral, en la que canta el cor.Preludis i intermezzosFragments instrumentals que fan servir d’unió entre diferents actes.

LES VEUSLa veu és l’instrument musical més antic i complet de tots. Es produïx en la LA-

RINGE per vibracions de les CORDES VOCALS. Perquè sone posem en funcionament els pulmons, la laringe i la boca, que actua com a caixa de ressonància, junt amb els pòmuls i el front. Cada veu és diferent de les altres, per això es diu que tenim un “timbre” de veu diferent.

Es poden classificar en AGUDES y GREUS.

Soprano. És la veu femenina més aguda, font de la majoria de les grans dives de la història, com ho són Maria Callas, Joann Sutherland, Renata Scotto o Montserrat Caballé. La veu de soprano sol diferenciar-se entre lleugeres, líriques i dramàtiques, amb tessitures cada vegada més greus, respectivament.

Mezzosoprano. És la veu femenina mitja, entre la soprano i la contralt. Molts rols es poden cobrir, indistintament, amb mezzosopranos o amb contralts, especialment si no són molt importants.

Contralt. Veu femenina profunda, la més greu. És una veu molt difícil de trobar i molt apreciada en el món de l’òpera, per la dificultat de reunir en una sola persona una veu greu, de timbre carnós i bell, i amb el volum suficient.

Tenor. És la veu masculina més aguda. Igual que en el cas de les sopranos, la veu de tenor ha produït els grans divos de la història de l’òpera, com Enrico Caruso, Carlo Bergonzi, Luciano Pavarotti o Plácido Domingo. També sol distingir-se entre tenors lleugers, lírics i dramàtics.

Baríton. És la veu masculina amb una extensió mitjana, entre la del tenor i la del baix. Les característiques del baríton van ser especialment explotades per Verdi, el qual va elevar la seua tessitura fins a acostar-la a la del tenor.

Baix. És la veu masculina més greu. Amb els baixos succeïx el mateix que amb les contralts: són molt escassos. Hi ha molt pocs hòmens que puguen cantar en el registre més greu amb volum i qualitat suficient com per a equiparar-se a la resta de les veus.


17

FITXA ARTÍSTICO-TÈCNICA

Públic al que va destinat:

Tots els públics - especialment públic familiarAudicions escolars – Alumnes de escoles infantils, cicle Infantil y Primària (tots els cicles)

FITXA ARTÍSTICA

PersonatgesPAPAGENO (Porquet 1) SopranoDORABELLA (Porqueta 2) MezzoGIOVANNI (Porquet 3) BarítonGRAN LLOP Baríton

Músics (versió amb orquestra)Pianista-director (versió amb piano)

FITXA TÈCNICA

1 regidor-maquinista1 maquinista1 tècnic d’il.luminació


18

ARGUMENT (AMB BUIÓ MUSICAL)

DORABELLA (Soprano) i PAPAGENO (soprano) són distrets, desenfadats i irresponsables.GIOVANNI (Baríton) és el germà major i és el més responsable.Tots ells temen el GRAN LLOP (baríton-baix), que els aguaita per a menjar-se’ls.

ESCENA 1 (Casa de rajola a punt de ser acabada)

[TRIO “LEPORELLO, D.GIOVANNI, Dª ANNA”] GIOVANNI està acabant la seua caseta de rajola, que li protegirà del GRAN LLOP. Els germans menors entren jugant i volen que GIOVANNI s’unisca a ells, però aquest els advertix que ells també haurien de construir-se una casa per a protegir-se del Gran Llop [“Madamina...”]. PAPAGENO li respon que ja s’ha fet una casa de palla, i que li ha costat molt menys temps de fer que a ell. [“Voi che sapete..”] DORABELLA li respon que ja s’ha fet una casa de fusta, i li ha costat molt menys temps de fer que a ell. [Ària Despina] GIOVANNI els advertix, mentres ells l’inviten a jugar, que no estaran segurs en eixes cases. [Duetto Fígaro-Susanna]

[Transició: represa duetto]

ESCENA 2 (Casa de palla. PAPAGENO està fora)

PAPAGENO admira la seua caseta de palla [Ària Papageno-Flauta Màgica] Apareix sigil.losament el GRAN LLOP [“Hai già vinta la causa?”- Figaro]. PAPAGENO el veu i es fica corrent en casa. El GRAN LLOP li diu que és un venedor de llibres i que vol entrar [Principi Finale Acte II Figaro]. PAPAGENO no cedix, així que el GRAN LLOP bufa i tira baix la casa. PAPAGENO ix corrent, perseguit pel GRAN LLOP

[MÚSICA INSTRUMENTAL PER A CANVI DECORAT]


19

ESCENA 3 (Casa de fusta)

DORABELLA admira la seua caseta de fusta [Ària Dorabella-Così fan Tutte]. Entra en la casa. Arriba PAPAGENO corrent [Fígaro: “Non sò più”] i truca a la porta contant-li que ve el LLOP. Li obri DORABELLA i tanca. Arriba el GRAN LLOP i es queda a la porta. Lloa la caseta de fusta i decideix que es menjarà als porquets i es quedarà amb la casa. Té una idea i se´n va. Torna de seguida tot disfressat de la Caputxeta Vermella. [Fígaro: Tercet Comte-Basilio-Susanna]. Els porquets no creuen al LLOP, qui, enfadat i famolenc, bufa, sense poder tirar la casa. Encara més enfadat [D. Giovanni: baralla i mort Commendatore], agafa un pal i colpeja la fatxada fins que cau la casa i DORABELLA i PAPAGENO queden al descobert. Horroritzats, ixen corrent, perseguits pel GRAN LLOP.

[MÚSICA INSTRUMENTAL PER A CANVI DECORAT]

ESCENA 4 (Casa de rajola)

[D.Giovanni: Escena “El Convidat de pedra”]GIOVANNI està tranquil en la seua caseta de rajola. Arriben DORABELLA i PAPAGENO molt de pressa, criden a la porta. GIOVANNI els obri i entren, i li conten el que succeïx. Arriba el GRAN LLOP, demanant que li òbriguen la porta i els tres porquets li contesten que no ho faran. El GRAN LLOP bufa, sense poder tirar la casa. Agafa un pal i colpeja la fatxada sense cap resultat. Després d’observar un moment, l’astut GRAN LLOP decidix escalar fins a la ximenera, mentres amenaça als porquets. Quan està en la part alta, es fica pel buit i cau sobre la foguera que ha encés GIOVANNI. Ix de la casa, malferit.[Fígaro: Finale Atto IV] Ixen els tres porquets, victoriosos, bonegant al GRAN LLOP, que ja no és tan feroç. Este els demana perdó i els tres porquets decidixen invitar-li a sopar. Això sí, aquesta vegada almenys, menjar vegetarià.


20

TAULA DE FRAGMENTS D’ÒPERES DE MOZARTQUE APAREIXEN EN L’OBRA

TAULA DE FRAGMENTS D´ÒPERES DE MOZART QUE HI APAREIXEN

Nº Canten: Títol Pertany a: Títol original Obertura Lucio Silla Obertura

Escena 1

1 Giovanni Dorabella Papageno

Dos o tres rajoles més

Don Giovanni Note e giorno faticar

2 Giovanni No l´hem vist mai

Don Giovanni Madamina

3 Papageno És de palla ma caseta

Così fan tutte

Una donna a quidici anni

4 Dorabella Branques de fusta

Le nozze de Figaro

Voi che sapete

5 Dorabella Papageno Giovanni

Si el Gran Llop sácosta

Le nozze de Figaro

Se a caso madama

Escena 2

6 Papageno Esta vall ben verda I solejada

Flauta màgica

Der Vogelfänger bin ich ja

7 Gran llop Què serà aquesta oloreta?

Le nozze de Figaro

Hai già vinta la causa

8 Papageno Gran llop

Obri’m ja, porquet, no tardes!

Le nozze de Figaro

Esci ormai

Escena 3

9 Dorabella Tots els germans majors

Così fan tutte

In uomini, in soldati sperare fedeltà?

10 Papageno Per favor, ja no sé on amagar-me

Le nozze de Figaro

Non sò più cosa son, cosa faccio

11 Dorabella Gran Llop Papageno

Qui ets tu? Le nozze de Figaro

Signore?

12 Dorabella Gran Llop Papageno

No puc obrir-la! Don Giovanni Lasciami indegno!

Escena 4

13 Dorabella Giovanni Papageno Gran Llop

Ah! Germà! Don Giovanni Ah! Signor!

14 Dorabella Papageno Giovanni Gran Llop

Celebrem tots la victòria!

Le nozze de Figaro

Gente, gente! allármi! allármi!


21

activitats recomanades per a: CICLE INFANTIL

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA

L’Òpera dels Tres PorquetsA

CTIV

ITAT

S IN

FAN

TIL

I PR

IMER

CIC

LE

22

FITXA A1 PARLEM DE MOZART

W. A. MOZARTFAMÓS ........................................................ QUE VA

ESCRIURE MOLTES ..............................................,

DE LES QUALS IX LA MÚSICA DE “L’ÒPERA

DELS ..............................................................................”

TRES PORQUETS * ÒPERES * COMPOSITOR

• PINTA EL DIBUIX:


ACTIV

ITATS INFA

NTIL I PR

IMER CICLE

23

FITXA A2 ANEM A L’ÒPERA!

¿QUÈ ES L ’ÒPERA?

UN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . AMB MÚSICA ON

LA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ES CONTA AMB

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

HISTÒRIA

CANÇONS

TEATRE

escenografIa

camerins/vestuaris

escenari

fossat

backstage

teló

il.luminació

• OMPLI ELS ESPAIS AMB LES PARAULES DEL QUADRE:


CTIV

ITAT

S IN

FAN

TIL

I PR

IMER

CIC

LE

24

FITXA A3

-PAPAGENO CONSTRUEIX UNA CASA DE .................................

-DORABELLA CONSTRUEIX UNA CASA DE ...............................

-EL GERMÀ MAJOR, ANOMENAT .................................,

CONSTRUEIX UNA CASA DE RAJOLA

GIOVANNI

PALLA

FUSTA

• BUSCA EL CAMI QUE SEGUIRAN ELS PORQUETS PER A TROBAR LA CASA DE RAJOLA. NO T’EQUIVOQUES, O CAURÀS EN LES URPES DEL GRAN LLOP!

LA HISTÒRIA


ACTIV

ITATS INFA

NTIL I PR

IMER CICLE

25

FITXA A4

12

3

45

6

8

7

9

1011

1213

1415

1617

18

19

20

..............................

GIOVANNI * DORABELLA * PAPAGENO

• UNEIX ELS PUNTS I OBTINDRÀS UN SIMPÀTIC ANIMALET:

ELS PERSONATGESESCRIU EL NOM CORRESPONENT SOTA CADA PORQUET:

.............................. ..............................


CTIV

ITAT

S IN

FAN

TIL

I PR

IMER

CIC

LE

26

FITXA A5

NO L’HEM VIST MAI(“NO LO HE VISTO”)

ES DE PALLA MA CASETA(“ES DE PAJA MI CASITA”)

BRANQUES DE FUSTA(“BUENA MADERA”)

QUÈ SERÀ AQUESTA OLORETA?(“¿QUÉ SERÁ ESTO QUE YO HUELO?”)

PER FAVOR, JA NO SE ON AMAGAR-ME!(“¡POR FAVOR, NO SÉ DÓNDE ESCONDERME!”)

• QUI CANTA CADA CANÇÒ? ESCOLTA I UNEIX CADA TÍTOL AMB EL PERSONATGE QUE HO CANTA (*):

ESCOLTA I RECONEIX

(*) TROBARÀS ELS ARXIUS D’ÀUDIO EN LA SECCIÓ “GALERIA” DE LA PÀGINA WEB www.operadelostrescerditos.com


ACTIV

ITATS INFA

NTIL I PR

IMER CICLE

27

• CANÇONS PER A CANTAR O TOCAR EN CLASSE:


CTIV

ITAT

S IN

FAN

TIL

I PR

IMER

CIC

LE

28

FITXA A6 EL QUE MÉS T’HA AGRADAT...• DIBUIXA ALLÒ QUE MÉS T’HA AGRADAT DE L’OBRA QUE ACABES DE VEURE:

TÍTOL DE L ’OBRA : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

TEATRE ON L ’HAS VIST : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


ACTIV

ITATS INFA

NTIL I PR

IMER CICLE

29

FITXA A7

• SEGUIX ELS SEGÜENTS PASSOS I ACONSEGUIRÀS REALITZAR UN NAS D’AUTÈNTIC PORQUET

Materials: - un cartó d’ous - tisores - pintura rosa - un retolador negre - una goma elàstica

TALLER DE DISSENY PORCÍ (1)


CTIV

ITAT

S IN

FAN

TIL

I PR

IMER

CIC

LE

30

FITXA A8• SEGUIX ELS SEGÜENTS PASSOS PER REALITZAR UN DIVERTIT PORQUET Materials: -un rotllo de paper higiènic - pintura rosa - un retolador negre - netejapipes - un botó

TALLER DE DISSENY PORCÍ (2)


31

activitats recomanades per a: SEGON CICLE DE PRIMÀRIA


CTIV

ITAT

S SE

GO

N C

ICLE

32

FITXA B1 W. A. MOZART

• BUSCA EN LA SOPA DE LLETRES LES PARAULES SEGÜENTS:

Compositor nascut a Salzburg. Els seus dots musicals prodigiosos van ser observats per son pare Leopold, que va decidir educar-li i exhibir-li per tota Europa junt amb la seua germana Nannerl. Mozart està considerat un dels compositors més destacats de la història de la música. Va compondre moltes òperes, algunes tan famoses com “Don Giovanni” i d’elles s’ha seleccionat la música de “L’Òpera dels Tres Porquets”

1. El geni del que estem parlant

2. La ciutat on va nàixer

3. El seu ofici

4. El nom de la seua germana

5. El nom de son pare

6. Nom de una de les seues òperes més famoses, que dòna nom a un dels porquets.


ACTIV

ITATS SEGO

N CICLE

33

FITXA B2 ANEM A L’ÒPERA!

¿Què és l ’ÒPERA?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

backstage

fossat

ESCENARI

VESTUARI/CAMERINS

IL.LUMINACIÓ

TELÓ

ESCENOGRAFIA

El LLIBRET és el text en què es basa una òpera, i ambdós es

dividixen en ACTES i ESCENES. “L’Òpera dels Tres Porquets”

està escrita en un únic acte. Sabries dir en quantes escenes

està dividida l’obra? ................


CTIV

ITAT

S SE

GO

N C

ICLE

34

FITXA B3

Els tres germans porquets, Papageno, ............................................... i Giovanni, van deixar sa casa amb el propòsit d’anar a viure en el bosc. Cadascú es va construir una casa . ............................................... va fer la seua de palla, Dorabella la va fer de ............................................... i Giovanni va construir la seua de rajola, perquè sabia que així estaria fora de perill del................................................ . El Gran Llop va derrocar la casa de ............................... bufant, la de ............................................................... a colps, però no va poder amb la casa de ..............................................., que era molt robusta. Llavors, el Gran Llop es va donar compte que hi havia una ................................................ per a entrar en la casa. El que no sabia era que el porquet major, que li deien .............................................., li havia preparat una sorpresa per a quan entrara per ella: Una enorme i abrasadora ...........................................! Quan el Llop Feroç va caure en ella, es va cremar la cua i va eixir corrent de la casa. Els porquets, després de véncer el Llop, li van invitar a .............................. i així el Llop mai més els va tornar a molestar.

• A través de la música els Tres Porquets i el Llop ens conten una història. Intenta reconstruir-la buscant les paraules adequades per als espais en blanc:

LA HISTÒRIA

• El conte dels Tres Porquets és una història que segurament ja coneixies. Rodeja els elements que et pareixen nous en esta versió:

casa de palla disfressa de Caputxeta Roja

ximenera

música de Mozart

flauta de Pan


ACTIV

ITATS SEGO

N CICLE

35

FITXA B4

P_______ físicament és ...............................................................................................

y es comporta ....................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................

• UNIX ELS PUNTS I OBTINDRÀS UN TEMIBLE “ANIMALET”:

ELS PERSONATGES• ESCRIU EL NOM Y LES CUALITATS DE CADA PORQUET:

D________ físicament és ........................................................................................

y es comporta ....................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................

G_______ físicament és ...............................................................................................

y es comporta ....................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................


CTIV

ITAT

S SE

GO

N C

ICLE

36

FITXA B5 T’HAS FIXAT BÉ...?• Intenta visualitzar la història de “L’Òpera dels Tres Porquets” en el seu conjunt

i dibuixa en el quadre, tal com ho recordes, les aventures de la casa de palla, la de fusta, la de rajola...


ACTIV

ITATS SEGO

N CICLE

37

• CANÇONS PER A CANTAR O TOCAR EN CLASSE:


CTIV

ITAT

S SE

GO

N C

ICLE

38


ACTIV

ITATS SEGO

N CICLE

39

FITXA B7• SEGUIX ELS SEGÜENTS PASSOS I ACONSEGUIRÀS REALITZAR UNA DIVERTIDA

CARETA DE PORQUETMaterials: - un plat de cartó- tisores- un envàs de iogur o petit suïsse- pintura rosa- pegament- un tros de cartolina o goma eva de color rosa- una goma elàstica

TALLER DE DISSENY PORCÍ


CTIV

ITAT

S SE

GO

N C

ICLE

40

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (SEGON CICLE)

• Realitzeu un debat en classe amb les opinions de cadascu al voltant de l’espectacle que heu vist.

• Redacteu una crítica de l’òpera, segons un esquema semblant al següent: - T’ha paregut entretinguda? - T’has divertit? - T’han agradat els cantants? - Què penses de la música? - Què opines de la posada en escena? Se t’ocorre quelcom per a millorar-la?

• Envieu esta crítica, o una carta de felicitació (individual o conjunta) als intèrprets, autors y/o personal de la producció, a través del correu següent: [email protected] o entrant en la web, www.operaenfamilia.com, en l’apartat CONTACTE.

• Realitzeu audicions de les versions originals de Mozart corresponents a cada cançó de “L’Òpera dels Tres Porquets”.

• Realitzeu murals, per grups, amb dibuixos i textos de “L’Òpera dels Tres Porquets”.


41

activitats recomanades per a: TERCER CICLE DE PRIMÀRIA


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

42

FITXA C1 W. A. MOZART

En els temps de Mozart, un músic era considerat simplement un altre tipus de servent, que servia l’aristòcrata, qui el contractava per a escriure música per a la seua cort; el treball es con-siderava comparable al dels cuiners, majordoms, serventes i un altre personal que feia la neteja. Entre els dotze i els vint-i-cinc anys, Mozart va treballar al servici del Comte Colloredo, Arquebisbe de Salzburg.

En 1781, va partir per a Viena. Allà vivia de donar classes de piano, dirigir les seues pròpies composicions i d’interpretar els seus concerts de piano.

Curiositats sorprenents sobre MozartAls 8 anys, el xicotet Mozart ja era un prestigiós concertista. A eixa edat compondria la seua

primera simfonia. Com a bon maçó, per a Mozart el número 3 tenia un significat especial i va incloure este núme-

ro en moltes de les seues obres. En “La Flauta Mágica”, per exemple, apareixen 3 acords majors al principi de l’obertura, tres fades, tres xiquets que guien el protagonista, tres instruments màgics, tres proves i tres temples.

Va escriure 626 obres, algunes de diverses hores de duració, que va passar al paper escrupo-losament, quasi sense esborradures ni esmenes. Es calcula que copiar la seua obra completa de-dicant 10 hores al dia portaria 25 anys. Quelcom increïble si tenim en compte que Mozart només va viure 35 anys.

Les penúries econòmiques patides en l’última part de la seua vida van fer que fóra soterrat en una fossa comuna junt amb desenes de cadàvers i sense cap anotació respecte d’això.

Els motius de la seua mort són a hores d’ara un misteri, hi ha unes 150 hipòtesi sobre la seua mort, sent una de les més difoses la de l’enverinament, a causa de l’enveja, per part del composi-tor Antonio Salieri, difosa àmpliament a través de la pel·lícula Amadeus, si bé és molt poc proba-ble que així succeïra.

Sent Mozart un adolescent, se li va acostar un xic de la seua edat i li va preguntar com es com-ponia una simfonia. Mozart li va contestar que encara havia de deixar passar molts anys d’apre-nentatge abans d’intentar-ho. El jove, irritat amb la resposta li va objectar: “Però tu ja componies als deu anys.” Mozart, impertorbable va contestar: “Sí, però no havia de preguntar com.”

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va ser el més sensacional xiquet prodigi de la història de la música. Va començar a tocar el teclat als tres anys i ja componia xicotetes obres per a piano als cinc anys. Més tard, als huit, va escriure la seua primera simfonia, i la seua primera òpera com-pleta va estar llesta als dotze anys. No et sembla increïble?

Mozart va créixer en una família acollidora i amorosa. Li encantava tocar duos amb la seua germana major, Nannerl, i inclús va escriure un concert per a dos pianos per a tocar-ho junts. Era també molt pròxim a sa mare, a qui escrivia cartes llarguíssimes. Son pare, Leopold, ho va guiar en tots els aspectes de la vida: li va ensenyar com fer ús dels diners, com tractar amb la gent i com com-portar-se en societat.

Mozart: un home treballador


ACTIV

ITATS TERCER CICLE43

Horitzontal

4. Ciutat on va treballar Mozart dels dotze als vint-i-cinc anys.

5. Va escriure la primera als huit anys.

6. Nom d’una de les pel·lícules més famoses sobre la vida de Mozart.

7. Es muda a aquesta ciutat en 1781

1.

2.

3.

4.

7.

6.

5.

Vertical

1. Nom de pila del pare de Mozart.2. En Viena treballava donant classes

d’aquest instrument.3. Número que per a Mozart tenia un

significat especial.4. Segons algunes hipòtesis, el com-

positor que va enverinar Mozart.

• PARAULES AL REVÉSEs diu que un dels jocs preferits de Mozart era dir paraules al revés (invertint l’orde de les síl·labes) , i que era un verdader expert, capaç de mantindre tota una conversació d’esta manera. Juga amb els teus companys a endevinar quina paraula s’ha dit al revés. Pots començar pel teu nom, i seguir amb exemples com aquestos:

Brelli (llibre) Llaepa (paella) Latau (taula) Radica (cadira) Tatxepuca Jarro (Caputxeta Roja) Traquesor (orquestra)

Veuràs que a vegades inclús ixen paraules amb significat. Una vegada vos sentiu preparats, proveu a fer frases senceres amb esta tècnica, veureu que resultats tan divertits obtindreu. Pareixerà que parleu un altre idioma!

• Completa el següent joc dels mots encreuats:


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

44

FITXA C2 QUÈ SABEM D’ÒPERA?L’òpera és una de les manifestacions culturals més completes i sofisticades que ha creat l’home, pel fet que combina en una sola peça moltes arts: música, teatre, dansa, literatura, arts plàstiques, luminotècnia, etc. És per això que les representacions se solen fer en teatres grans i ben preparats, com el de la imatge que veus en esta pàgina.

Es tracta d’una obra teatral el text del qual es canta, totalment o parcialment, amb acompanyament musical, que pot ser una orquestra, un grup d’instruments, o un instrument només, que sol ser el piano.

Parteix d’un text que s’anomena LLIBRET, dividit en actes, que es dividixen en QUADRES o ESCENES.

Sydney Opera House (Austràlia)

• Col·loca cada un dels següents elements en la seua respectiva categoria:LLIBRET · PARTITURA · FOCUS · VESTUARI · ORQUESTRA

SOPRANO · TELÓ · EXPRESSIÓ CORPORAL · BAMBALINA · POESIADIRECTOR D’ESCENA · SABATILLES DE PUNTA · COREOGRAFIA

ÀRIA · DECORATS · TEXT

MÚSICA TEATRE DANSA LITERATURA


ACTIV


OBERTURA És la peça instrumental amb què comença una òpera. En ella sovint s’anticipen alguns dels temes musicals que aniran apareixent al llarg de l’òpera.

RECITATIU Fragment de caràcter narratiu, encara que melòdic, que situa l’acció de la trama. En algunes ocasions el recitatiu es limita a ser un text parlat, sense cap acompanyament musical. Així succeïx en L’ÒPERA DELS TRES PORQUETS.

ÀRIA Composició interpretada per un solista amb acompanyament instrumental. Té caràcter líric i melòdic.

DUET, TRIO, CUARTET...

Peça musical per a dos, tres, quatre... personatges, que canten alternant-se entre ells, o al mateix temps.

COR Part que exposa la masa coral, on canta el cor.

PRELUDI, INTERMEZZOS

Fragments instrumentals que servixen d’unió entre distints actes o escenes.

• Sabries dir quina d’aquestes parts de l’òpera no apareix en “L’Òpera dels Tres Porquets”?

.............................................................................................................................

PARTS DE L’ÒPERA

COMPOSITORS D’ÒPERA EN LA HISTÒRIA:

MONTEVERDI (1567-1643) MOZART (1756-1791)

ROSSINI (1792-1868)

VERDI (1813-1901)

WAGNER (1813-1883)

PUCCINI (1858-1924)

HÄNDEL (1685-1759)

1600 1700 1800 1900 2000S.XVII S.XVIII S.XIX S.XX

• Tenint en compte que en aquesta taula estan representats els compositors d’òpera més grans de la història, quin va ser el segle o època més important per al gènere operístic?

................................................................................................................................

• A més de “L’Òpera dels Tres Porquets,” Has anat a veure algun altre espectacle operístic? Recordes el títol?

.......................................................

Aida (Verdi) en el Metropolitan Opera House de Nueva York.


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

46

FITXA C3 LES VEUS

TENOREs la veumasculinamés aguda

BARÍTONVeu masculina,més greu que la de tenor

CONTRALTVeu femenina.Es la més greude les femenines

SOPRANOVeu femenina.La més aguda de totes lesveus

BAIXVeu masculina.La més greu de totes les veus

MEZZOSOPRANOVeu femenina,més greu quela de la soprano

La veu és l’instrument musical més antic i complet de tots. Tan antic com l’home. El so es pro-duïx en la LARINGE per la vibració de les CORDES VOCALS. Perquè sone, posem en funcionament els pulmons, la laringe i la boca, que actua com a caixa de ressonància. Cada veu és diferent de les altres, perquè tots tenim un timbre de veu diferent.

Segons l’ALTURA de la veu, també anomenada TESSITURA, els cantants es classifiquen de dife-rents maneres.

• Escriu els tipus de veu, segons la seua tessitura, ordenades de més agut a més greu:

més

agu

tÜÜÜ

més greuÜÜÜ

• Sabries dir quin tipus de veu correspon a cada personatge?GIOVANNI ................................ DORABELLA .................................PAPAGENO ............................... LOBO FEROZ ................................

• Coneixes el nom d’algun cantant d’òpera famós?..............................................................................................................

No és fàcil distingir clarament entre BAIX i BARÍTON, de manera que sovint a este tipus de can-tants se’ls qualifica de “baix-baríton”, és a dir, que canta notes greus, però també alguna aguda. Quelcom paregut ocorre amb les MEZZOSOPRANOS, perquè són capaços de cantar prou agut, però només arriben a ell de manera esporàdica.


ACTIV


FITXA C4

“Els Tres Porquets” és una faula protagonitzada per porquets amb trets humans (personifica-ció: atribuir qualitats humanes a sers irracionals o inanimats) que construïxen tres cases de diver-sos materials. El Gran Llop és capaç de derrocar les dos primeres, fetes de palla i fusta, però no pot destrossar la tercera casa, feta de rajola.

Es tracta d’un conte les versions impreses del qual daten de 1840, però es creu que la història en si és molt més antiga, encara que va guanyar presència universal gràcies a la versió en dibuixos animats de Walt Disney, de 1933.*

• Una vegada vista L’Òpera dels Tres Porquets, visualitza el vídeo de Disney i tracta de descriu-re totes les diferències que se t’ocórreguen entre les dos versions:

................................................................................................................................ ................................................................................................................................ ................................................................................................................................ ................................................................................................................................

LA HISTÒRIA

(*) podràs veure el video en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=JXoAmDDPZz4També pots trobar una versió posterior, amb cert caràcter paròdic, de Warner Bros (1943), anomenada “La Polka dels Tres Porquets”, en el següent link: http://www.youtube.com/watch?v=V3CO-OGFNa4

LA REGLA DE TRESLa “regla de tres” és una norma general molt

útil en l’escriptura, així com en la música, que diu que els conceptes o idees presentats en grups de tres acaben sent més interessants, fàcils de dis-frutar i memorables.

El conte dels Tres Porquets utilitza esta “regla de tres” (no hi ha que confondre-la amb la de les matemàtiques) . Hi ha tres personatges “bons” que s’enfronten al “dolent,” cada un d’ells mi-llor i més llest que l’anterior. També construïxen tres cases, amb qualitat semblant a la qualitat de

• Sabries dir el títol d’altres contes, situacions o històries que complisquen aquesta regla?

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

cada porquet, de manera que només l’última és prou sòlida per a aguantar els atacs del Llop. És la versió literària de “a la tercera, la vençuda.” S’utilitza també esta regla quan es parla de “Els Tres Mosqueters”, o quan es mencionen les tres coses principals de la vida (salut, diners i amor). En el Conte de Nadal (Charles Dickens), també Mr. Scrooge rep la visita de tres esperits, els que li ajudaran a canviar de forma de ser.

Tots hem experimentat este efecte alguna vegada, per exemple, quan algú (la nostra mare?) ens demana que fem quelcom i no li fem cas. No és veritat que quan ho diu una tercera vegada ens pareix molt més convincent? Serà pel to de veu...


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

48

FITXA C5 ELS PERSONATGES

• Pensa en els personatges de l’òpera. Cada un dels tres germans porquets té una edat i una personalitat molt diferent. Contesta les següents preguntes:

- Per què creus que Papageno, sent que és un xic, és cantat per una mezzosoprano, és a dir, per una veu femenina?

.........................................................................................................................

- Sense tindre en compte el fet de que siguen xic o xica, ni l’edat de cada u, amb quin dels porquets t’identificaries tu?

.........................................................................................................................

EL BO I EL DOLENTSegurament tots pensareu que en este conte el roín és el Llop Feroç, i estareu molt contents de

veure com perd la batalla. No obstant això, observa este passatge extret de l’ària de presentació del Llop “¿Qué será aquesta oloreta?”:

Ningú m´ajuda… veig tothom fugir de mi!I és que no és just, no, el meu prestigi infame!De veres, soc tan dolent jo?Tinc dret, com altres, a menjar tots els dies sense falta.I no tinc jo la culpa de ser carnívor!Doncs què fàcil seria, si pogués menjar verdura; pertot arreu la trobaria. Quina desgràcia!

• Reflexiona sobre açò i, per grups, establiu un debat en el qual tracteu de respondre preguntes com aquestes:Qui és el dolent en aquest conte? Hi ha necessàriament un personatge dolent? Fa bé el Llop a intentar menjar-se als porquets? I els porquets al burlar-se d’ell? Amb qui (porquets o Llop) identificaries les persones? És creïble que al final el Llop menge verdures?


ACTIV


FITXA C6 T’HAS FIXAT BÉ...?• Dibuixa l’element de “L’Òpera dels Tres Porquets” que més t’ha cridat l’atenció.

Pot ser un personatge, una de les cases, algun element de l’escena, els músics, etc.


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

50

FITXA C7 LA MÚSICA

Observa els següents pentagrames. Es tracta de l’Ària del Catàleg, la cançó en què Giovanni li conta als seus germans quants porcs s’ha menjat el Llop. Per a adaptar aquest número els autors van utilitzar esta ària de l’òpera Don Giovanni, en la que el seu escuder conta a Donna Elvira el catàleg d’amants que ha tingut el seu amo. Es tracta d’una situació anàloga, en la que es crea un clar paral·lelisme. Fixa’t bé en el text original, la seua traducció i l’adaptació posterior.


ACTIV


Oh vinc d’Alabamaamb el meu banjo en el genoll,Vaig a Louisiana,Per a vore el meu verdader amorOh! Susana,Oh! no plores per miOh vinc d’Alabamaamb el meu banjo en el genoll.

Plogué tota la nit el dia que vaig partir,L’oratge era secEl sol tan calent que em vaig congelar,Susana, no plores.

Oh! Susana...

• Intenta fer el mateix amb la següent cançó popular. Canvia el text i compte una altra cosa. Per exemple compte una visita al supermercat, com et va anar en un examen, quina roba portes damunt, etc.

TEXT ORIGINAL TRADUCCIÓ TEXT 3 PORQUETSMadamina, il catalogo è questoDelle belle che amò il padron mio;un catalogo egli è che ho fatti’io;

Osservate, leggete con me.

In Italia seicento e quaranta;In Allemagna duecento e trentuna;Cento in Francia, in Turchia novantuna;Ma in Ispagna son già mille e tre.

V’han fra queste contadine,Cameriere, cittadine,V’han contesse, baronesse,Marchesine, principesse.

E v’han donne d’ogni grado,D’ogni forma, d’ogni età.

Senyora meua, aquest és el catàlegde les belleses que va amar el meu patró;és un catàleg que jo he fet.

Observeu, llegiu amb mi.

En Itàlia, sis-centes quaranta;en Alemanya, dues-centes trenta i una,cent en França, en Turquia noranta i una.¡Però en Espanya ya són mil tres!

Hi ha entre elles llauradores, cambreres, burgeses, hi ha comtesses, baronesses, marqueses, princeses.

Hi ha dones de tots els rangs, de tots els tipus, de totes les edats.

No l´hem vist maiperquè som massa joves,però preferiria no vore´lperquè és molt més temible que un ogre!En Espanya és ben conegut!

33 porquets s´ha fet en Guijuelo;100 ibèrics a l´Extremadura;porcs de Terol s´ha menjat més de 400 i Jabugos pota negra s´ha fet més de mil!

Ha caçat porquets salvatgesI també porquets de granja;vol porquets sense llinatgei també de pura raça,

no hi ha lloc en tota Espanyaon el GRAN LLOP no haja estat


CTIV

ITAT

S TE

RCER

CIC

LE

52

FITXA C8• SEGUIX ELS SEGÜENTS PASSOS I ACONSEGUIRÀS REALITZAR UNA ESGARRIFOSA

GORRA DE LLOP Materials: - dos folis de goma eva, l’un blanc i l’altre negre- tisores- pegament- una gorra negra, si és possible sense dibuixos ni inscripcions

TALLER DE DISSENY PORCÍ


53

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (TERCER CICLE)

• Realitzeu un debat en classe amb les opinions de cadascu al voltant de l’espectacle que heu vist.

• Redacteu una crítica de l’òpera, segons un esquema semblant al següent: - T’ha paregut entretinguda? - T’has divertit? - T’han agradat els cantants? - Què penses de la música? - Què opines de la posada en escena? Se t’ocorre quelcom per a millorar-la?

• Envieu esta crítica, o una carta de felicitació (individual o conjunta) als intèrprets, autors y/o personal de la producció, a través del correu següent: [email protected] o entrant en la web, www.operaenfamilia.com, en l’apartat CONTACTE.

• Realitzeu audicions de les versions originals de Mozart corresponents a cada cançó de “L’Òpera dels Tres Porquets”.

• Realitzeu murals, per grups, amb dibuixos i textos de “L’Òpera dels Tres Porquets”.


54

EL LLIBRET

PERSONATGES

GIOVANNI (baix-baríton) – Germà major de tres porquetsPAPAGENO (soprano) – Germà menor de tres porquets

DORABELLA (soprano) – la germana dénmigGRAN LLOP (baix-baríton)

[Lácció té lloc a un bosc i és completament atemporal. Els fets que ocorren en les escenes 2ª, 3ª i 4ª tenen lloc durant la mateixa vesprada-nit, i no estan relacionats en el temps dúna manera directa amb l’escena 1ª, és a dir, que de léscena 1ª a la 2ª poden haver passat hores, dies i inclús setmanes o mesos.]

ESCENA 1

Obertura. (música)

(Exterior. Un paratge dún bosc, de dia. A léscena es troba la casa dóbra de GIOVANNI, quasi acabada, amb una escala recolzada a la paret. Damunt la porta es pot llegir clarament en un cartell el nom del propietari de la casa, GIOVANNI. Al costat de léscala hi ha un muntó de sorra i, coronant-lo, una pala no molt gran. També hi ha diverses eines i materials de construcció per terra, a més dálgunes branques. GIOVANNI, un porc, vestit amb un roba de treball bruta, està posant les últimes rajoles de la casa)

No. 1. (música)

GIOVANNI: Dos o tres rajoles més, segellades amb algeps i després dún bon repàs esta casa acabaré. Una casa molt segura que al GRAN LLOP no deixe entrar que al GRAN LLOP no deixe entrar, no, no, no, no, no, que al GRAN LLOP no deixe entrar. Si el GRAN LLOP té molta gana trobarà porta tancada i jo dins la meua casa estaré, sí, estaré, sí. Una casa molt segura


55

que al GRAN LLOP no deixe entrar que al GRAN LLOP no deixe entrar, no, no, no, no, no, que al GRAN LLOP no deixe entrar. No em fa por el llop famèlic, no em fa por el llop famèlic, esta casa es tan segura que el GRAN LLOP no podrà entrar, que el GRAN LLOP no podrà entrar, no, no, no, no, no, que el GRAN LLOP no podrà entrar.

(Entren en escena PAPAGENO i DORABELLA, els germans menors de GIOVANNI. PAPAGENO està vestit com un xiquet i toca una flauta i DORABELLA està vestida com una xiqueta i toca una guitarra)

DORABELLA: Tots al camp estem de festa i volem de felicitat gaudir!

PAPAGENO: Jugarem i cantarem per a tots junts poder-nos divertir!

(Els dos deixen els instruments i agafen dues branques i lluiten amb elles en broma)

DORABELLA: PAPAGENO vine i lluita! Lluita, lluita contra mí, contra mí! Soc molt fort i et guanyaré!

PAPAGENO: Es que estàs desafiant-me? No podràs tu derrotar-me! Soc molt valent!

GIOVANNI: Quina gresca! I quin escàndol! Sabeu el perill que hi ha?

(DORABELLA fa caure a PAPAGENO)

DORABELLA: Has perdut i has de rendir-te!

PAPAGENO: Estàs molt equivocada! (increpant a DORABELLA, que cau a terra també)

DORABELLA: Vols rendir-te? (increpant a PAPAGENO)

PAPAGENO: Téquivoques!

(Els dos alhora)

DORABELLA: Vols rendir-te?

PAPAGENO: Téquivoques!

GIOVANNI: Em preocupa que oblideu vostra responsabilitat!

DORABELLA: Guanyadora!

PAPAGENO: Guanyador, jo!

(Els dos sálcen alhora. DORABELLA y PAPAGENO deixen les branques en terra i deixen de lluitar)

GIOVANNI: Quanta festa! Quin rebombori!

DORABELLA: I ara anem a jugar a una altra cosa! A algun joc que siga divertit! Ara anem a jugar a una altra cosa, a jugar a una altra cosa!


56

PAPAGENO: (fent cara de desgana) Preferisc parar una estoneta. Jo méstimaria descansar un poc Deixa´m ja en pau pesada!

GIOVANNI: Ja està bé, deixeu que parle! No podeu callar-vos ja? Quin parell dírresponsables! No teniu molt de trellat!

DORABELLA: Per favor, jo vull jugar!

PAPAGENO: Per favor, deixa´m en pau!

DORABELLA: T´has cansat, ja?

PAPAGENO: M´he cansat, sí!

DORABELLA: Eres dèbil!

PAPAGENO: No és de veres!

GIOVANNI: Em preocupa que oblideu vostra responsabilitat! Quanta festa! Quin rebombori!

DORABELLA: Doncs jo vull jugar a una altra cosa! A algun joc que siga divertit! Ara anem a jugar a una altra cosa, a jugar a una altra cosa!

PAPAGENO: Preferisc parar una estoneta. Jo méstimaria descansar un poc Deixa´m ja en pau pesada!

GIOVANNI: Ja està bé, deixeu que parle! No podeu callar-vos ja? Quin parell dírresponsables! No teniu gens de trellat! Ja està bé, deixeu que parle! No podeu callar-vos ja? Quin parell dírresponsables! No teniu gens de trellat!

DORABELLA: Per favor, jo vull jugar! Per favor, jo vull jugar!

PAPAGENO: Per favor, deixa´m en pau! Per favor, deixa´m en pau!

Recitatiu

GIOVANNI: Dorabella! Papageno!

(DORABELLA continua insistint PAPAGENO; els dos ignoren GIOVANNI)

PAPAGENO: Deixa´m!

DORABELLA: (increpant-lo amb impertinència) Vinga, anima´t!

GIOVANNI: Pareu ja! (cridant més fort) Voleu escoltar-me dúna vegada?


57

(DORABELLA i PAPAGENO es queden parats, com esglaiats, i miren GIOVANNI per primera vegada) Què no teniu feina per fer? Què vol dir tant de rebombori?DORABELLA: Ai, Giovanni! Sembles la mare!GIOVANNI: No és cert!DORABELLA: Jo pensava que en emancipar-me dels pares deixaria de rebre “puros” i “lliçonetes”!GIOVANNI: No sòn “puros”! És pel vostre bé!DORABELLA: (a PAPAGENO) Veus? Igualet que la mare!PAPAGENO: Sí, sempre al damunt!GIOVANNI: (reconciliador) Està bé, xiquets, està bé…PAPAGENO: Si només volem passar bé una estoneta…DORABELLA: Sí. Vols jugar amb nosaltres? Jo em sé un joc nou…!GIOVANNI: (negant-se) No, no, jo no vull jugar. Vull parlar sobre…DORABELLA: Ja va la lliçoneta…GIOVANNI: No sigues impacient, que no és per a tant! El que passa és que sempre esteu jugant i no feu res de profit.PAPAGENO: I què hauriem de fer? Som porquets i no hem de treballar. En menjar fruits del bosc en tenim prou.GIOVANNI: I què em dius de la seguretat?DORABELLA: Seguretat? Per a què?GIOVANNI: Com què per a què? (alçant la veu progressivament i acostant-se a ells) No sabeu qui és el Gran Llop? (els altres dos salten enrere sobresaltats i fan cara désglai)PAPAGENO: (amb veu tremolosa) El Gran Llop?(DORABELLA adopta de sobte cara díndiferència)DORABELLA: Bah! Tota la vida sentint parlar déll i mai no l´he vist. Segur que és una llegenda urbana déixes!GIOVANNI: No és cap llegenda… si vos vontara…PAPAGENO i DORABELLA: (fascinats) Contańs, contańs!

No. 2. (música)

GIOVANNI: No l´hem vist mai perquè som massa joves, però preferiria no vore´l perquè és molt més temible que un ogre! En Espanya és ben conegut! En Espanya és ben conegut! Trenta-tres porquets s´ha fet en Guijuelo; cent ibèrics a lÉxtremadura; porcs de Terol s´ha menjat més de quatre-cents i


58

Jabugos pota negra s´ha fet més de mil! Més de mil! Més de mil! Ha caçat porquets salvatges I també porquets de granja; vol porquets sense llinatge i també de pura raça, no hi ha lloc en tota Espanya on el Gran Llop no haja estat.

Recitatiu

PAPAGENO: Uf! El Gran Llop em fa molta por!GIOVANNI: Clar! I a mí també! I per això estic ací construïnt-me aquesta casa!DORABELLA: (burlona) I sembla que téstà costant, eh?GIOVANNI: Doncs, sí, m´ha costat la meua feina.DORABELLA: I segur que no has tingut temps per a gaudir de la vida al bosc, veritat?GIOVANNI: No molt, però ara ja quasi està acabada, i tindré temps lliure. Vosaltres, en canvi, no feu res de profit!DORABELLA: Eeeh! Para! Que no saps de la missa ni la meitat!GIOVANNI: Com que no? Mireu-vos! Tot el dia jugant!PAPAGENO: (decidit) Som joves i ens agrada divertir-nos!DORABELLA: Sí, encara tenim il.lusió per les coses, no com altres…GIOVANNI: Què insinues? Jo també soc jove! (rialla de DORABELLA i PAPAGENO) Sí, sí, rieu, però ja em direu on vos amagareu si veieu el Gran Llop. DORABELLA: Doncs cadascú en sa casa.GIOVANNI: Però no heu dit que sou silvestres! Dón havieu de traure vosaltres una casa?PAPAGENO: Perdona, germà, però has de saber que jo ja tinc una casa (DORABELLA fa gest dáfirmació i complicitat) i l´he feta jo mateix amb les meues mans.GIOVANNI: Tu? Una casa?

No. 3. (música)

PAPAGENO: És de palla ma caseta, però crec que s´ha quedat molt boniqueta. No és molt alta ni molt ampla, és perfecta per a un porquet. La vaig fer en una vesprada


59

i no va fer falta ningú que m´ajudara. Ja pot vindre, ja el llop més feroç que estaré ben protegit en esta casa. Ja pot vindre, ja per ací el Gran Llop que estarà molt ben tancada i no podrà passar!

Recitatiu

(GIOVANNI nega amb el cap, incrèdul)DORABELLA: Molt bé, germanet! (a GIOVANNI) No t´havia dit que no ho sabies tot? GIOVANNI: Però no vos adoneu…?PAPAGENO: (interrompent) I no sols jo, també Dorabella s´ha construït una altra casa.GIOVANNI: Una altra?PAPAGENO: I no veges com li ha quedat de preciosa!

No. 4. (música)

(comença la música; segueix la conversa)DORABELLA: Sí! (amb timidesa) És de veres!GIOVANNI: I també l´has feta de palla?DORABELLA: No, la meua és de fusta.GIOVANNI: De fusta?DORABELLA: Sí. (comença a cantar) Branques de fusta i pedres al voltant amb un martell ben fort, cordes i claus toc, toc, toc, toc, la caseta fàcil va ser toc, toc, toc, toc, la caseta molt prompte la vaig fer.

Recitatiu

GIOVANNI: Ha, ha, ha! Vos senc i no ho puc creure! Mira que sou innocents!PAPAGENO: Perquè dius això?GIOVANNI: De veres penseu que una caseta de palla o de fusta pot ser un bon refugi?DORABELLA: I per què no? Si ve el perill, entres dins i ja està.


60

PAPAGENO: És exactament com la teua! Entres i estàs protegit.GIOVANNI: (irònic) Amb eixa clarividència arribareu lluny, germanets…DORABELLA: (a PAPAGENO) Mira´l, ja tenim ací el set-ciències!PAPAGENO: (a DORABELLA) Què li hem fet per que siga tan punxa amb nosaltres?GIOVANNI: Però no vos adoneu que eixes cases que vos heu fet mai no resistirien la immensa força que té el Gran Llop?DORABELLA: Vinga ja! No serà per a tant!PAPAGENO: No li faces cas, Dorabella. Ell té ràbia perquè nosaltres ja tenim la casa feta i ell encara no l´ha acabat.DORABELLA: Clar, nosaltres podem jugar i passar-ho bé i ell ací està, pencant. I com ja tenim on refugiar-nos…

No. 5. (música)

DORABELLA: Si el Gran Llop sácosta i em crida a la porta, i em crida a la porta: Din, din! Din, din! He de dir-li que no es pot obrir!PAPAGENO: Si el llop ve a ma casa i em troba a léntrada, i em troba a léntrada: Don, don! Don, don! En dos bots dins em puc protegir!GIOVANNI: Si el Gran Llop sácosta i vos crida a la porta, vos crida a la porta: Din, din! Din, din! El millor que fareu és fugir! Din, din! Don, don! Fugir, perquè el llop és més fort que nosaltres. Més fort que nosaltres!PAPAGENO: “Més fort que nosaltres”, “més fort que nosaltres” (burlant-se), “més fort que nosaltres”. “Més fort”, “més fort”, “més fort”, “més fort”GIOVANNI: Més fort que nosaltres, més fort. Més fort que nosaltres, més fort.DORABELLA: Papageno!PAPAGENO: Què vols tu? DORABELLA: Per molt que ho intentes, per molt que li digues, al nostre germà no el podrem fer canviar.GIOVANNI: Per molt que ho intente, per molt que jo els diga, a aquestos porquets no se´ls pot educar!DORABELLA: (burlant-se) “Més fort que nosaltres”, “més fort que nosaltres”…GIOVANNI: A aquestos porquets no se´ls pot educar!(DORABELLA i PAPAGENO es riuen de GIOVANNI i aquest, ignorant-los, entrarà en la casa, els dos seń van de léscena tocant els seus instruments amb la música de canvi déscena)

No. 5bis. (música canvi decorat)


61

ESCENA 2

(Exterior. Un altre paratge del bosc, pròxim a lánterior. A léscena es troba la casa de palla construïda per PAPAGENO i uns tests amb plantes. A léxterior de la casa està PAPAGENO regant les plantes)

No. 6. (música)

PAPAGENO: Esta vall ben verda i solejada és on visc feliç i independent en la caseta de palla que m´he construït que m´he fet en molt poc de temps. I ara que no he de preocupar-me ja puc cantar, ballar i línstrument sonar…

Jo sé que és molt necessari treballar i també cal temps per a jugar per això he fet la caseta que veieu ací que em dona temps per a gaudir. I ara que no he de preocupar-me ja puc cantar, ballar i línstrument sonar…

(Entra el GRAN LLOP en escena. PAPAGENO s´ha quedat cuidant les plantes i no l´ha vist. El GRAN LLOP tampoc no ha vist PAPAGENO. El GRAN LLOP lólora sospitant alguna cosa)

No. 7. (música)

GRAN LLOP: Què serà aquesta oloreta? És carn fresca? Quin plaer per als meus nassos!

(Es dirigeix al públic lamentant-se)No puc més!És prou ja!Fa molt de temps que estic solitari!Ningú májuda… vieg tothom fugir de mi!I és que no és just, no, el meu prestigi infame!De veres, soc tan dolent jo?Tinc dret, com altres, a menjar tots els dies sense falta.I no tinc jo la culpa de ser carnívor!Doncs què fàcil seria, si pogués menjar verdura; pertot arreu la trobaria. Quina desgràcia!(De sobte, el GRAN LLOP es gira i sádona de la presència del porquet. El porquet sésglaia i entra corrent dins la casa tancant la porta dún colp)Què acabe jo de veure?Era un porquet molt tendre?Açò no m´ho puc creure!Soc molt afortunat!


62

Però atenció als meus nervis, no he de precipitar-me.Una ocasió com esta no es té molt a sovint. Ai! Deu! Quina fam tinc!Veuré, mentre sospire, que un bon menjar davant de mi es passeja?Però, quan jo em gire, mádone que en sa casa s´ha amagat?Aquest porquet es pensaque el GRAN LLOP no sénterade lócasió que es brindaper al meu apetit avui poder saciar,saciar, saciar, avui saciar!

Tremola, món salvatge,que un gran perill aguaita!No us servirà amagar-vos, sempre sabré trobar-vos!Si agafe a un de vosaltresme´l menjaré i això serà,això serà la meua felicitat!Quina alegria em causasols el fet de pensar-ho:abans que acabe el diala fam podré pal.liar.Ah! Del perill cuideu-vos!Que el GRAN LLOP no perdona!Sempre sabré trobar-vos!Si agafe a un de vosaltresme´l menjaré i això serà,això serà la meua felicitat!Quina alegria em causasols el fet de pensar-ho:abans que acabe el diala fam podré pal.liar,la fam podré, la fam podré pal.liar,podré pal.liar, podré pal.liar la fam,la fam podré pal.liar, la fam podré pal.liar.

Recitatiu

GRAN LLOP: (es queda mirant la casa, pensatiu. Parla per a ell mateix) Una casa? Aquest porquet s´ha construït una caseta? I és de palla! Vaja! Quina sorpresa! Potser pensa que dins estarà segur… I cóm no? (irònic) Amb un material tan resistent qualsevol ho pensaria. Ha, ha, ha! És possible ser tan ingenu? Mira, tiraré la casa a terra en un bufit, trauré el porquet, me´l menjaré i s´ha acabat! (es disposa a enderrocar la casa; de sobte, es deté) Pensant-ho millor, convenceré al porquet per que ixca i així, una vegada el tinga dins la panxa, podré fer una becadeta en la casa sense que ningú em moleste. Això sí que és una bona idea! (es dirigeix a la porta i truca)PAPAGENO: (amb la veu tremolosa) Q…qui és?


63

GRAN LLOP: Bona… (sáclara la veu amb un carraspeig) Bona vesprada, jove, soc un representant de lÉditorial Plataneta i estic fent campanya per a culturitzar aquest bosc. Duc ací una meravellosa enciclopèdia que de segur tágradarà. Per què no móbris la porta i així la podràs examinar? (sáproxima a la porta i PAPAGENO li veu la punta dels peus per sota)

PAPAGENO: I eixes garres peludes... amb eixes ungles tan grans? No et crec! Tu ets el Gran Llop, i vens per menjar-me!

GRAN LLOP: Però quines animalades dius, amic meu? De veres creus que soc el temible Gran Llop, conegut pertot arreu per la seua ferocitat? Eixe sí que és roí! Però jo, tot i que soc un llop, soc un llop dels bons, completament inofensiu! Vinga! Obri´m i parlarem!

PAPAGENO: No pense obrir! Em fas molta por. Vesteń dácí, per favor!

GRAN LLOP: Però… jove amic… et parle seriosament. Jo no menge més que verdura, perquè fa temps m´he reformat i soc vegetarià. Ara mágrada lámanida, el bollidet amb bajoques i creïlles, la paella de col (amb expressió de rebuig), lárròs al forn…

PAPAGENO: Eixe té cansalada!

GRAN LLOP: No, arròs al forn amb verdures! I també un platet de pasta, arròs amb fesols i naps…

PAPAGENO: No et pense obrir!

GRAN LLOP: (dirigint-se al públic amb cara de posseït) i un platet dórelleta de porc…

PAPAGENO: (alhora) No insistisques!

GRAN LLOP: Llomello… rabet amb salsa… (caiguent-li la baba, mirant al públic) costelles a la brasa…

PAPAGENO: (continua alhora) Vesteń ja!

GRAN LLOP: (a PAPAGENO, amb impaciència) Obrim dúna vegada!

PAPAGENO: No! Mai!

No. 8. (música)

GRAN LLOP: Obri´m ja, porquet, no tardes! Que tinc llibres per a tu!

PAPAGENO: Jo no tóbric! Ací em quede! Jo ací dins estic segur! Ací dins estic segur! Ací dins estic segur!

GRAN LLOP: Tádvertisc que si no móbris puc entrar dins per la força!

PAPAGENO: Per la porta?

GRAN LLOP: (agressiu) A la força!!

PAPAGENO: No és possible!

GRAN LLOP: Vols provar-ho? Provar-ho? Provar-ho?

PAPAGENO: No vull que entres a ma casa!


64

Vull que teń vages!Que teń vages, i mai més vingues!No vull vore´t! Ni sentir-te!

GRAN LLOP: (calmant-se, tornant al to amistós dábans) I per què no? Si duc llibres, per que lliges…

PAPAGENO: Jo no vull llegir cap llibre!

GRAN LLOP: Si no venc de què viuria?Soc un pobre comerciant!Si no venc de què viuria?Soc un pobre comerciant!Si no venc de què viuria?Soc un pobre comerciant!Soc un pobre comerciant!Soc un pobre comerciant!

PAPAGENO: A mi em sembla que vols enganyar-me, per poder-me atrapar! El que vols es enganyar-me, enganyar-me, per poder-me atrapar, per poder-me atrapar, per poder-me atrapar!

GRAN LLOP: (perdent la paciència) S´ha acabat, ja!!

PAPAGENO: Què s´ha acabat, ja?

GRAN LLOP: Vull menjar-te!

PAPAGENO: Veus? Jo ja ho deia! Lo dels llibres…

GRAN LLOP: Una farsa! Jo soc el Gran Llop temible i fa molt de temps que busque un tros de carn per a menjar!

PAPAGENO: Quina por tinc!

GRAN LLOP: Si no móbris…

PAPAGENO: Què?

GRAN LLOP: …entraré jo…

PAPAGENO: Com vols fer-ho?

GRAN LLOP: …tirant la casa! Uuuuf! Cau-te!

PAPAGENO: No podràs ma casa enderrocar!

GRAN LLOP: Uuuuf! Cau ja!

PAPAGENO: Perquè no eres tu prou fort!

GRAN LLOP: Soc més fort del que tu penses!

PAPAGENO: No podràs ma casa enderrocar, perquè no eres tu prou fort!

GRAN LLOP: Entraré, per molt que no vullgues tu!

PAPAGENO: Esta casa és molt resistent!

GRAN LLOP: Provaré, doncs, altra vegada! Uuuuuf! Vinga!

PAPAGENO: No podràs ma casa enderrocar, perquè no eres tu prou fort!

GRAN LLOP: Soc més fort del que tu penses! Entraré amb la força del meu cor!


65

(per última vegada, bufa i la casa ix volant. PAPAGENO fuig fora de léscenari. El GRAN LLOP va darrere déll)

ESCENA 3

(Exterior. Un altre paratge del bosc, pròxim a lánterior. A léscena es troba la casa de fusta construïda per DORABELLA. A un costat de la porta hi ha uns quants taulons apilats, deixalles de la construcció. Ix DORABELLA amb una granera per a agranar léntrada; mentre ho fa, canta)

No. 9. (música)

DORABELLA: (cantant) Tots els germans majors creuen que ho saben, creuen que ho saben, tot el que pot passar en nostra vida, no hi ha cap cosa que no tinguen clar! “Tu no has de fer això…!”, “Ets massa jove…!” Molt responsables i massa seriosos! I ja estic farta de tant de sermó! I ja estic farta de tant de sermó! Per demostrar a tots que no soc tonta ràpidament esta casa m´he fet, per protegir-me quan vinga el perill, l´he feta amb fusta, que és molt resistent. Per al perill, molt resistent. I ara ací estic vivint molt satisfeta. Vull decorar-la de forma discreta. Vaig a plantar ací fora un jardí per a quan vinguen tots els meus amics.

No. 10. (música)

PAPAGENO: (arriba corrent, sofocat) Per favor, ja no sé on amagar-me! El Gran Llop ve darrere a caçar-me! Li he pogut vore bé la bancada i les garres que té, quina por! Quina por fa! Quines garres ell té! Quina por fan les garres que ell té!Com enyore quan era més jove i vivia en la casa del poble, amb la família al costat dels meus pares.


66

Sempre estava, sempre estava molt ben protegit! Sempre estava, sempre estava molt ben protegit!I ara ací ja no sé on amagar-me! El Gran Llop ve darrere a caçar-me! Li he pogut vore bé la bancada i les garres que té, quina por! Quina por fa! Quines garres ell té! Quina por fan les garres que ell té!Ai! Germaneta ajuda´m! Deixa´m entrar en casa, que ve el Gran Llop enorme i jo no vull que em trobe! Ací podré amagar-me! (amb gest de desesperació) Hauries d´haver vist la cara de desesperació que feia el pobre llop! Té molta fam i es menjarà tots els animals que trobarà: un gracioset conill… una gasela… un ànec… un cèrvol… un porc, com nosaltres! Hauries d´haver vist la cara de desesperació que feia el pobre llop! Haurem déstar alerta, el llop molt prop dácí està. Hem déstar ben alerta, alerta! (se sent un soroll depetjades que sáproximen) Ah! Ja el tenim ací!(entren els dos corrent dins la caseta i tanquen amb pestell)

Recitatiu.

(Arriba el GRAN LLOP, esgotat, a les portes de la caseta de fusta. Ell ha vist els dos porquets désquenes, entrant en la casa)GRAN LLOP: Arf, arf! L´he vist! L´he vist amb un altre porquet! Ja són dos el mateix dia! Quina sort! És un dia dáquestos que tens una vegada a lány, o cada dos anys. (mira la casa, pensatiu) Els dos porquets han entrat dins la casa. Casa? Sembla que entre la classe porcina està de moda la inversió immobiliària. El cas és que aquesta casa pareix de bona qualitat, és de fusta (continua pensant). Ja sé el que faré: tractaré de seguir, una vegada més, la “via diplomàtica”, els convenceré per que móbriguen, entraré, me´ls menjaré i mápropiaré de la casa. Després la vendré i em faré amb un bon pessic (fent el gest de refregar els dits referint-se als diners). Ha, ha! Això sí que és invertir! Tinc un pla! (seń va)(silenci)(es sent la conversa entre PAPAGENO i DORABELLA des de dins la casa)PAPAGENO: (ben baixet) Sents alguna cosa, Dorabella?DORABELLA: No, no senc rés. Però el Llop no deu estar molt lluny dácí.


67

PAPAGENO: Estic nerviós, germaneta! (alçant la veu) Són massa emocions i risc per a un sol dia!

DORABELLA: Xsst! Baixa la veu, borinot! No veus que potser ell no ens haja vist?

PAPAGENO: (amb veu alta) Tu creus?

DORABELLA: (irritada) Vols parlar més baixet?

PAPAGENO: Sí! (amb menys volum) Sí...perdona...

(els dos sáboquen per la finestra; silenci sepulcral)

PAPAGENO: Crec que no està fora… Vaig a mirar… (obri un poc la porta i trau el cap, fent gest dólorar láire) No pareix que estiga per ací. (Eixen els dos amb molta cautela)

DORABELLA: No sé si hauriem d´haver eixit. Podria ser una emboscada…

(De sobte es sent un soroll de petjades i branques en moviment)

PAPAGENO i DORABELLA: Aaaah! Auxili! (entren dins la casa immediatament)

(silenci sepulcral)

(ix el GRAN LLOP, disfressat de la Caputxeta Roja; en arribar a la porta, crida la porta delicadament)

No. 11. (música)

DORABELLA: Qui ets tu?

GRAN LLOP: (forçant la veu amb falset) Molt bona vesprada! Soc una xiqueta que pel bosc passeja: Soc la Caputxeta Roja! Vos pregue que obriu la porta, soc la Caputxeta Roja i vull descansar.

PAPAGENO: (a DORABELLA) El cas és que em sona el nom désta xica, el cas és que em sona el nom que ella té.

DORABELLA: (a PAPAGENO) No hauriem de creure això que ella diu, no hauriem de creure això que ella diu, no hauriem de creure això que ella diu.

GRAN LLOP: (parlant per a ell mateix amb veu normal) Què astut soc! Ells creuen que soc Caputxeta. Ja ho sabia, els tinc enganyats. (tornant a la veu forçada) Obriu-me!

DORABELLA: Paciència, que açò no està clar! Paciència, que açò no està clar! Paciència, que açò no està clar!

GRAN LLOP: Què passa? Què passa? Per què no està clar? Què passa? Per què no està clar?

PAPAGENO: El seu nom em sona! Obrim-li la porta!


68

DORABELLA: Però Caputxeta no té veu tan greu!

GRAN LLOP: (al públic) I ara què els dic jo? I ara què els dic jo? (als porquets) Estic refredada! Ja fa dos setmanes que estic molt malalta i em costa curar-me! No sé com podeu dubtar! (assenyalant-se la roba vermella) Vermella jo soc!

PAPAGENO i DORABELLA: (assenyalant-se cadascú el seu nas) El teu nas és molt gran i té massa pels, el teu nas és molt gran i té massa pels!

GRAN LLOP: (ofés) El meu nas?

DORABELLA: És molt gran!

GRAN LLOP: I té pels?

DORABELLA: En té molts! I la Caputxeta té el nas molt minúscul!

GRAN LLOP: (indignat) Soc la Caputxeta i aquest nas jo tinc!

DORABELLA: I què em dius de la immensa boca que tens? (a PAPAGENO) Coneixes algú que la tinga tan gran?

PAPAGENO: Tan gran eixa boca… algú que conec jo… (negant amb el cap) no sé si serà ell algú conegut.

GRAN LLOP: (sempre indignat) Soc la Caputxeta i així és ma boqueta!

DORABELLA: (al Llop) I què em dius de les dos orelles que tens? (a PAPAGENO) Coneixes a algú que les tinga tan grans?

PAPAGENO: (amb gest déstar dácord) Prou grans les té!

GRAN LLOP: (amb desesperació) Tan grans les tinc?

DORABELLA: (a PAPAGENO) I encara no saps qui està fora?

PAPAGENO: Crec que ho diu de veres, que és la Caputxeta, que està molt cansada i hauria déntrar! Obrim-li! Obrim-li! Si es queda més tembs fora no podrà descansar, no podrà, no podrà descansar!

GRAN LLOP: Així és com es parla! Estic molt cansada! Ah! Estic molt cansada, deixeu-me entrar ja, deixeu-me, deixeu-me entrar ja!

DORABELLA: I és que no hi ha manera, és massa innocent el xic, és massa innocent el xic, potser és lédat, potser és, potser és lédat!

DORABELLA: Em costa de creure.

PAPAGENO: Quin és el problema?

DORABELLA: Com pots ser tan ignorant?

PAPAGENO: Jo crec que és ella.

GRAN LLOP: Ningú em fa cas a mi?

DORABELLA i PAPAGENO: Té un nas molt gran i molt pelut i dos llargues orelles!

GRAN LLOP: (irònic) Podríeu repetir-ho més vegades?

DORABELLA i PAPAGENO: Volem estar segurs per a poder deixar-te entrar, si ets Caputxeta ho hauràs de demostrar!


69

GRAN LLOP: Aquesta és la prova: mireu-me la roba (s´acosta a la porta assenyalant, una vegada més, la seua roba vermella). Soc la Caputxeta i ja està demostrat! (PAPAGENO li veu els peus i crida)

PAPAGENO: Aaah! DORABELLA! He vist les dos garres! Que no és Caputxeta, que és el Gran Llop!

DORABELLA: Cantem Al.leluia! Com t´has donat compte?

PAPAGENO: Aquell venedor el de l´editorial, dos garres tenia com les que ara he vist. Doncs era el Gran Llop eixe astut, quin farsant!

GRAN LLOP: Obriu-me ja!

DORABELLA i PAPAGENO: Ni ho penses!

GRAN LLOP: Obriu-me ja!

PAPAGENO i DORABELLA: El Llop ets!

GRAN LLOP: Heu descobert la farsa! Soc el Gran Llop!

PAPAGENO i DORABELLA: No ens posem nerviosos, aquesta caseta salvar-nos podrà, aquesta caseta salvar-nos podrà, la caseta salvar-nos podrà, la caseta salvar-nos podrà.

GRAN LLOP: No ens posem nerviosos, aquesta caseta l´hauré de tirar, aquesta caseta l´hauré de tirar, la caseta l´hauré de tirar, la caseta l´hauré de tirar.

No. 12. (música)

(el GRAN LLOP tracta de forçar la porta, fent molt de soroll)

GRAN LLOP: No puc obrir-la! Està ben tancada!

DORABELLA: Mai no podràs tu forçar la porta!

GRAN LLOP: Però la casa podré tirar!

PAPAGENO: Ai! Dorabella, estem perduts!

DORABELLA: Tranquil, estem segurs!

GRAN LLOP: En dos bufits ja voreu com cau!

DORABELLA: En dos bufits no la pot tirar

PAPAGENO: Per favor! Ai! Déu meu!

GRAN LLOP: (bufa) Cau-te ja! (bufa; al no caure la casa, agafa un tauló i comença a colpejar la casa) Jo aquesta casa derrocaré!(finalment, tira la casa; els porquets fugen corrent i el llop els segueix)

No. 12bis. (música canvi decorat)


70

ESCENA 4

(Exterior. Un altre paratge del bosc. A léscena es troba la casa dóbra de GIOVANNI, amb léscala recolzada a la paret. Al costat de léscala hi ha un muntó de sorra i, coronant-lo, una pala no molt gran. GIOVANNI, vestit amb la seua roba de treball, ix de la casa amb un pincell i un pot de pintura, puja a léscala i es posa a donar l’última passada de pintura a la façana de sa casa. Entren PAPAGENO i DORABELLA en escena, fugint del GRAN LLOP. Estan molt nerviosos)

No. 13. (música)

DORABELLA i PAPAGENO: Ah!

DORABELLA: Germà!

PAPAGENO: Has déscoltar!

DORABELLA: No t´ho pots imaginar!

PAPAGENO: Una veu greu…

DORABELLA: Les orelles…

PAPAGENO: Ah! La casa…

DORABELLA: Ma casa…

PAPAGENO: …per terra!

DORABELLA: Si jo estava tan tranquil.la…

PAPAGENO: Máborrone al recordar: ta, ta, ta, ta!

GIOVANNI: No podeu assossegar-vos?

PAPAGENO i DORABELLA: Ta, ta, ta, ta!

GIOVANNI: No entenc res del que parleu, calmeu-vos ja, calmeu-vos ja!

(se sent un soroll dálgú que sáproxima)

DORABELLA: Ja el senc vindre!

GIOVANNI: Qui sents vindre?

(continua el soroll, cada vegada més intens)

GIOVANNI: (impacient) Parla!

DORABELLA: El Gran Llop!

GIOVANNI: Ho sabia!

PAPAGENO: (presa del pànic) Aaah!

GIOVANNI: (empenyent-lo cap a la porta) Entra!

DORABELLA: (presa del pànic) Aaah!


71

GIOVANNI: (empenyent-la cap a la porta) Entra! Entrem tots a ma casa! De segur que aquestos murs resistiran.

PAPAGENO: Ha tombat, bufant, ma casa!

DORABELLA: I la meua l´ha trencat!

DORABELLA i PAPAGENO: No em puc fiar!

(entra el GRAN LLOP i veu el nom de GIOVANNI a la porta)

GRAN LLOP: En Giovanni! Gran Llop em diuen! No hauràs vist tu dos porcs ben joves?

GIOVANNI: Ací dins els dos es troben, perquè sòn els meus germans! Vols alguna cosa dir-los? Aprofita abans dánarteń!

DORABELLA: Què li has dit? Sembles boig!

PAPAGENO: El Gran Llop no pensa anar-seń.

GIOVANNI: (a PAPAGENO) No et preocupes!

GRAN LLOP: Què és el que senc? Un exèrcit porcí per defendre´s del Gran Llop, que els aguaita a la porta? (refregant-se les mans) Ara sòn tres porquets; si els agafe, tinc menjar per almenys passar un mes!

DORABELLA i PAPAGENO: De sentir-lo la carn em tremola, i és que és un animal mot feroç…

GIOVANNI: No patiu! Tranquils!

DORABELLA i PAPAGENO: …del Gran Llop no puc vore ni lómbra, no volem que ens desfaça dún mos!

GIOVANNI: Calmeu-vos!

GRAN LLOP: Ara el que parla soc jo, escolteu!

GIOVANNI: Parla, parla, t´haurem déscoltar!

DORABELLA i PAPAGENO: No sé com pot ser tan atrevit! Si li hagués vist les garres al GRAN LLOP, si veiés com de gran és sa boca! No sé com pot ser tan atrevit!

GRAN LLOP: Ara el que parla soc jo, escolteu!

GIOVANNI: Parla, parla, téstem escoltant!

GRAN LLOP: Vaig a entrar en ta casa, als tres jo vull menjar-vos! si móbris ja et puc jurar que no patireu, serà molt ràpid!

PAPAGENO: I ara què fem?

DORABELLA: (desesperada) Vol derrocar la casa!

GIOVANNI: (als germans) No pot de cap manera entrar si no li obrim!

GRAN LLOP: Obriu-me!

GIOVANNI: Et quedes fora!

GRAN LLOP: Obriu-me!


72

DORABELLA i PAPAGENO: Digues que no, digues que no!

GIOVANNI: No cal que insistisques, i vesteń ja dácí!

GRAN LLOP: No tinc alternativa!

GIOVANNI: Qué vols fer?

GRAN LLOP: Bufar!

GIOVANNI: Bufar? (retant-lo) I creus que bastarà?

GRAN LLOP: Crec que no te nádones, no saps amb qui tu parles!

GIOVANNI: Bufant-la no faràs res!

(el llop bufa la casa)

GRAN LLOP: Cau!

GIOVANNI: (irònic) No tófegaràs?

(bufa una altra vegada i veu que no pot)

GRAN LLOP: Crec que he de colpejar-la! (agafa la pala)

GIOVANNI: Amb colps no podràs tirar-la-la!

(el llop colpeja)

GRAN LLOP: Cau-te ja!

GIOVANNI: No!

GRAN LLOP: Cau-te ja!

GIOVANNI: No!

GRAN LLOP: (colpejant) Sí!

GIOVANNI: No!

GRAN LLOP: (colpejant) Sí!

GIOVANNI: No!

GRAN LLOP: (colpejant, desesperat, amb menys força ja) Sí! Sí!

GIOVANNI: No pots!

(el llop es deixa caure a terra amb la llengua fora)

GRAN LLOP: Ah! Jo ja no puc més! (de sobte sádona que hi ha un fumeral a la casa) Amb els meus ulls que estic veient? Un fumeral per on entrar! Hi ha una escala per pujar! Els tres porquets són meus! (es disposa a pujar per léscala)

DORABELLA i PAPAGENO: Sents el que diu, GIOVANNI?

GIOVANNI: No heu de patir, germans!

DORABELLA: Està pujant léscala ja! GIOVANNI, digues què hem de fer!

PAPAGENO: Estic desesperant-me! Ningú vindrà a auxiliar-me!

DORABELLA: Em trobe molt perduda! No sé per on tirar!

PAPAGENO: Estem perduts! Estic ple de terror!

GRAN LLOP: (amb esforç) En un moment estic dalt…


73

GIOVANNI: Tinc preparat un bon regal...

DORABELLA i PAPAGENO: Estic desesperant-me!

GRAN LLOP: Es cosa dún segon…

DORABELLA i PAPAGENO: No tinc on amagar-me! Ai! Quin horror! Aaah!

GIOVANNI: ...si pel terrat ell vol entrar, he fet una foguera! Quan caiga, ho notarà a les cames!

GRAN LLOP: Un peu!

DORABELLA i PAPAGENO: Ja entra!

GIOVANNI: Crec que li agradarà!

GRAN LLOP: Láltre!

DORABELLA i PAPAGENO: Ja està ací!!

GRAN LLOP: Em deixe caure i…

DORABELLA i PAPAGENO: Aaaah!! (crit de terror)

GRAN LLOP: Aaah! (crit de dolor desesperant) Aaaah!!!

(Ix el GRAN LLOP per on havia entrat i fuig corrent, tirant-se amb el cul escaldat a terra enfront de la casa, incapaç de moure´s. Els porquets, després dássegurar-se que el llop està immòbil, ixen de casa eufòrics a celebrar la victòria)

No. 14. (música)

GIOVANNI: Celebrem tots la victòria!

PAPAGENO i DORABELLA: La victòria!

GIOVANNI: Dels porquets contra la bèstia!

DORABELLA i PAPAGENO: Quina festa! (al GRAN LLOP) T´ho mereixes, t´ho mereixes!

GIOVANNI: No el molesteu, es penedirà, jo crec que ja té prou amb el que li ha passat!

DORABELLA i PAPAGENO: (al GRAN LLOP) Ho lamentes? Ho lamentes?

GIOVANNI: (al GRAN LLOP) Ho lamentes? Ho lamentes?

DORABELLA, PAPAGENO i GIOVANNI: (entre ells) Sembla que s´ha fet prou mal!

GRAN LLOP: (amb resignació) Em jugue la vida buscant una presa i tot el meu premi és ser humiliat!

PAPAGENO: Et disculpes?

DORABELLA: Agenolla´t!


74

GIOVANNI: Ho lamentes?

PAPAGENO, DORABELLA i GIOVANNI: Respon ja!

GRAN LLOP: (al públic) Em sembla que per a menjar hui hauré de demanar perdó.

DORABELLA: (increpant al GRAN LLOP) Demanańs perdó!

GRAN LLOP: No, no, ni somiar-ho!

GIOVANNI: (amablement, amb gest de comprensió) Demana perdó!

GRAN LLOP: No vull demanar-lo!

PAPAGENO, DORABELLA i GIOVANNI: Disculpa´t!

GRAN LLOP: No!


GRAN LLOP: No!


GRAN LLOP: No! No, no,no, no, no!

DORABELLA: (insinuant-se) Si ens demanes perdó et podrem convidar.

PAPAGENO, DORABELLA i GIOVANNI: (amb intenció, incitant al GRAN LLOP) Lároma que méntra pareix carn fresqueta! No és carn, però té llet i ous! Què bo! Què bo!

GRAN LLOP: (resignat i mort de fam, ságenolla) Porquets, perdoneu-me, vos demane disculpes!

GIOVANNI: Com som generosos, estàs convidat a compartir sopar.

PAPAGENO, DORABELLA, GIOVANNI i GRAN LLOP: Dáquesta manera contents tots estem, contents tots estem.Vaja un dia memorable! Tant désglai i bogeria! Acabem amb alegria perquè anem tots a menjar,perquè anem tots a menjar!Un ou, verdura,formatge i dàtilsgaudirem tots a la taula de Giovanni!Quin aroma arriba de la cuina!Preparem-nos per sopar,preparem-nos per sopar!GIOVANNI i GRAN LLOP: Preparem-nos,

PAPAGENO i DORABELLA: Preparem-nos,

GIOVANNI i GRAN LLOP: preparem-nos,

PAPAGENO i DORABELLA: preparem-nos,

PAPAGENO, DORABELLA, GIOVANNI i GRAN LLOP: preparem-nos, preparem-nos, preparem-nos per sopar!


75

GIOVANNI i GRAN LLOP: Preparem-nos,PAPAGENO i DORABELLA: Preparem-nos,GIOVANNI i GRAN LLOP: preparem-nos,PAPAGENO i DORABELLA: preparem-nos,PAPAGENO, DORABELLA, GIOVANNI i GRAN LLOP: preparem-nos, preparem-nos, preparem-nos per sopar! Tots a sopar, tots a sopar, tots a sopar!

(entren els tres porquets dins la casa; darrere els segueix el GRAN LLOP; els porquets tanquen la porta als seus nassos, deixant-lo fora, contrariat; GIOVANNI obri la porta, trau un plat i el deixa a terra per al GRAN LLOP, com si fóra el seu gosset; el GRAN LLOP es tira a terra i menja)

TELÓ


76

DECÀLEG DEL BON ESPECTADOR

1. ¿Açò de què va?Abans d’anar, informa’t bé de l’espectacle, disfrutaràs el doble.

2....Perdó, perdó....Sigues puntual, així no hauràs d’apegar-li la palissa a ningú buscant el teu lloc.

3. ¡Ací se està de categoria!A tots ens agrada la novetat i la bellesa. Les instal·lacions en què es desenrotlla l’espectacle teatral solen ser molt costoses i és necessari cuidar-les i respectar-les.

4. Estic desitjant que arribe l’intermedi, he d’anar al servici...Tin en compte que una vegada començat l’espectacle no es pot abandonar el seient.

5. ¡Ssshhh!Els actors han fet un gran esforç per memoritzar un text o música, necessiten concentrar-se i és molt difícil que ho aconseguisquen si estan sentint comentaris entre el públic.

6. Controla xaval! , posa’t en el seu llocEl telèfon mòbil, alarmes de rellotge... Tot açò molesta no sols als actors sinó també a la resta del públic.

7. Ni pipes, ni caramels, ni res!El treball dels actors mereix tot el nostre respecte, no es pot menjar durant la representació.

8. ¡Vaja rotllo!Insistim, tota representació teatral és un esforç d’actors i creadors però, si l’obra no t’agrada, per favor, no molestes a la resta de companys, ells sí que poden estar interessats.

9. És un espectacle únicVeure un espectacle en el teatre no és el cine, la seua màgia consistix en el fet que mai una representació será igual a una altra. Tu tens la sort de presenciar ara, quelcom, en este moment, que mai es tornarà a repetir, disfruta-ho!

10. Gràcies per vindreSi l’espectacle t’ha agradat, els aplaudiments, no els xiulits ni els crits, seran la millor recompensa per als actors que ens han fet passar una estona agradable.


77

ENLLAÇOS

http://www.operadelostrescerditos.comWeb oficial de la producció. Conté tot tipus d’informació sobre l’òpera, així com enllaços a vídeos i alguns materials per a utilitzar amb aquest dossier.

http://www.kareol.esIneludible pàgina en castellà amb llibrets de quasi totes les òperes de repertori.

http://iopera.esUna pàgina molt variada, amb vídeos complets de diverses òperes.

http://www.operabase.com/ Buscadora de representacions operístiques.

http://www.aria-database.com/ Molta informació sobre les àries.

http://www.educacontic.es/blog/la-opera-en-un-gran-escenario-el-aula

http://www.cuentameunaopera.com/home.phpPàgina amb informació i venda de temes relacionats amb òpera i xiquets

http://www.youtube.com/watch?v=P80MEdzJy4M és un curtmetratge rus de titelles de 1974, dirigit per Lidia Surikova, amb música d’Igor Yefremov. Encara que el vídeo està en rus sense subtítols, val la pena veure-ho, perquè l’argument es pot seguir sense problemes.

GUÍA DIDÀCTICA -...

Documents

Transcript of GUÍA DIDÀCTICA -...