GUIA DE L’ESTUDIANT - Creu Roja Catalunyaweb.creuroja.org/escola/GUIAESTUDIANTCURS20122013.pdf ·...

GUIA DE L’ESTUDIANT

CURS 2012-2013

2

Índex

Presentació 9

1. Introducció .............................................................................................................. 8

2. Estructura Organitzativa de l’Escola ........................................................................ 9

2.1. Descripció General del Funcionament ............................................................. 9

2.2. Organigrama Acadèmic i Administratiu de l’Escola........................................... 10

2.3. Extracte del Reglament de l’Escola................................................................... 10

3 Informació Acadèmica i Administrativa .................................................................... 11

3 1. Condicions acadèmiques de la Matrícula ......................................................... 11

3.2. Normativa sobre el règim de permanència ....................................................... 11

3.3. Normativa d’Avaluació ..................................................................................... 17

3.4. Reconeixement de CFGS ................................................................................ 20

3.5. Normativa de Transferència i Reconeixements de crèdits ................................ 21

3.5.1. La Transferència de Crèdits ................................................................ 21

3.6. Beques i ajuts.................................................................................................. 22

4.6.1. Beques de la Convocatòria General del Ministeri d’Educació i Ciència ............... 22

3.7. Beques Pròpies del centre ............................................................................... 23

3.8. Finançament ................................................................................................... 23

3.9. Calendari ........................................................................................................ 24

4. Serveis que Ofereix l’Escola ......................................................................................... 34

4.1. Serveis de Creu Roja

4.1.1. Assegurança Escolar .................................................................................... 25

4.1.2. Biblioteca ...................................................................................................... 29

4.1.3. Consergeria .................................................................................................. 29

4.1. 4. Secretaria de Gestió Acadèmica .................................................................. 29

4.1.5. Aula d’Informàtica ......................................................................................... 30

4.1.6. Programes d’Intercanvi ................................................................................. 30

. 4.2. Serveis de la UAB ................................................................................................... 30

4.2.1. Oficina d’Informació ...................................................................................... 30

4.2.2. Servei d’Activitat Física (SAF) ....................................................................... 30

4.2.3. Servei d’Idiomes (SIM) ................................................................................. 30

4.2.4. Vila Universitària.......................................................................................... 30

3

5 Normativa de Pràctiques Clíniques .......................................................................... 32

5.1. Normativa i Reglamentació de l’Experiència Pràctica ....................................... 32

5.2. Articles del Reglament de Règim Intern de L’escola ......................................... 32

5.3. Centres de Pràctiques d’Infermeria .................................................................. 34

6 Grau D’Infermeria (GINF) ......................................................................................... 35

6.1. Presentació ...................................................................................................... 35

6.2. Perfil d’ingrés ................................................................................................... 35

6.3. Objectius generals de la titulació ....................................................................... 47

6.4. Competències del Grau d’Infermeria ................................................................. 47

6.4.1. Competències generales dels graduats per la UAB .............................. 36

6.4.2. Competències de la titulació ................................................................ 47

6.5. Estructura del Pla d’Estudis .............................................................................. 49

6.6. Organització Acadèmica ................................................................................... 40

6.7. Planificació ...................................................................................................... 41

1r Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí ......................................................... 41

1r Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda ...................................................... 41

1r Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ........................................................ 42

1r Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda ...................................................... 42

2n Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí ........................................................ 43

2n Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda ...................................................... 43

2n Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ....................................................... 44

2n Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda ..................................................... 44

3r Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí ......................................................... 45

3r Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda ...................................................... 45

3r Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ........................................................ 46

3r Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda ...................................................... 46

4t Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí ......................................................... 47

4t Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda ...................................................... 47

4t Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ........................................................ 48

4t Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda ...................................................... 48

6. 8.Guies Docents del Grau d’Infermeria ................................................................. 49

1r Curs GINF. 1r Semestre

Bioestadística........................................................................................ 50

Estructura del Cos Humà ....................................................................... 54

Funció del Cos Humà I .......................................................................... 56

Psicologia General i Evolutiva ................................................................ 60

Pensament Infermer i Història del Tenir Cura .......................................... 63

1r Curs GINF. 2n Semestre

Ciències Socials i Salut.......................................................................... 66

Comunicació i Noves Tecnologies de la Informació ................................. 70

Farmacologia ........................................................................................ 73

Funció del Cos Humà II ......................................................................... 76

Nutrició ................................................................................................. 80

4

2n Curs GINF. 1r Semestre

Bases Metodològiques de la Infermeria .................................................. 84

Deontologia i Marc Legal en Infermeria................................................... 81

Infermeria de la Persona Adulta ............................................................. 90

Educació per a la Salut .......................................................................... 93

Pràcticum I ............................................................................................ 96

2n Curs GINF. 2n Semestre

Psicologia Aplicada a les Ciències de la Salut ........................................ 100

Atenció Primària i Salut Comunitària ...................................................... 103

Ecologia i Salut ..................................................................................... 107

Infermeria de l’Envelliment .................................................................... 110

Pràcticum II ........................................................................................... 114

3r Curs GINF. Anual

Pràcticum IV ......................................................................................... 118

3r Curs GINF. 1r Semestre

Infermeria de la Infància i l’Adolescència ................................................ 123

Infermeria de la Dona ............................................................................ 127

Infermeria en Situacions de Complexitat ................................................ 130

Infermeria en Salut Mental i Psiquiatria .................................................. 134

3r Curs GINF. 2n Semestre

Pràcticum III .......................................................................................... 137

Bases de Metodologia Científica en Ciències de la Salut ........................ 141

Gestió i Qualitat dels Serveis d’Infermeria .............................................. 144

4t Curs GIF Menció en Infermeria en àmbits específics

Practicum V……………………………………………………………………… 149

Aspectes psicosocials de la dependència…………………………………….. 154

Atenció d’infermeria en emergències extrahospitalàries…………………….. 157

Atenció d’infermeria en situacions crítiques……………………………………160

Pràctiques externes en àmbits específics…………………………………….. 163

Bioètica……………………………………………………………………………165

4t Curs GIF Menció en Acció Comunitària en salut

Conductes additives i toxicomanies…………………………………………… 168

Eines d’acció comunitària en salut……………………………………………. 171

Recursos d’ajuda per a les persones de suport……………………………….174

Salut Internacional i Cooperació………………………………………………...177

Pràctiques externes en acció comunitària per a las alut……………………...180

Anglès en les ciències de la salut……………………………………………….182

Treball de Fi de Grau……………………………………………………………..184

GRAU DE TERÀPIA OCUPACIONAL

7 Normativa de Pràctiques de Teràpia Ocupacional .................................................... 188

7.1. Normativa i Reglamentació de l’Experiència Pràctica ........................................ 188

7.2. Articles del Reglament de Règim Intern de L’escola .......................................... 188

5

7.3. Centres de Pràctiques de Teràpia Ocupacional................................................. 190

8. Grau de Teràpia Ocupacional ( GTO) ...................................................................... 191

8.1. Presentació...................................................................................................... 191

8.2. Perfil d’Ingrés ................................................................................................... 191

8.3. Objectius Generals de la Titulació ..................................................................... 191

8.4. Competències del Grau de Teràpia Ocupacional .............................................. 192

8.5. Estructura del Pla d’Estudis ...............................................................................194

8.6. Organització Acadèmica .................................................................................. 197

8.7. Planificació ...................................................................................................... 198

1r Curs GTO. 1r Semestre ............................................................................ 198

1r Curs GTO. 2n Semestre ........................................................................... 198

2n Curs GTO. 1r Semestre ........................................................................... 199

2n Curs GTO. 2n Semestre .......................................................................... 199

3r Curs GTO. 1r Semestre ............................................................................ 200

3r Curs GTO. 2n Semestre ........................................................................... 200

4t Curs GTO. 1r Semestre ............................................................................ 201

4tCurs GTO. 2n Semestre ............................................................................ 201

8.8. Guies Docents del Grau de Teràpia Ocupacional .............................................. 202

1r Curs GTO. 1r Semestre

Ciències Socials i Salut ........................................................................... 203

Estructura i Funció del Cos Humà ............................................................ 207

Psicologia General i de la Salut ................................................................ 210

Bases Conceptuals de la Teràpia Ocupacional ......................................... 213

1r Curs GTO. 2n Semestre

Antropologia de la Salut ........................................................................... 216

Bioestadística ......................................................................................... 219

Processos d’Ensenyament/Aprenentatge ................................................. 222

Psicologia Evolutiva ................................................................................ 225

1r Curs GTO. Anual

Cinesiologia 228


Ètica i Marc Legal .................................................................................... 232

Anàlisi de l’Acompliment Ocupacional ...................................................... 235

Disfuncions Medicoquirúrgiques i Ocupacionals ........................................ 238

Disfuncions Neurològiques i Ocupacionals ............................................... 241

Procés de Teràpia Ocupacional ............................................................... 245

2n Curs GTO. 2n Semestre

Disfuncions Psiquiàtriques i Ocupacionals ................................................ 248

Teràpia Ocupacional a l’Adult .................................................................. 249

Teràpia Ocupacional en les Persones Grans ............................................ 252

Pràcticum I.............................................................................................. 255

6

3r Curs GTO. 1r Semestre

Bases de Metodologia Científica en Ciències de la Salut ........................... 259

Modificacions Contextuals i Adaptacions .................................................. 262

Teràpia Ocupacional en el Nen i l’Adolescent ........................................... 265

Teràpia Ocupacional en la Comunitat ....................................................... 268

Teràpia Ocupacional en Salut Mental ....................................................... 271


Educació per a la Salut ............................................................................ 274

Gestió i Administració Sanitàries .............................................................. 277

Pràcticum II ............................................................................................ 279

4t Curs GTO. Mencio 1 Atenció a l’autonomia personal i la dependencia

Comunicació adaptada……………………………………………………………….284

Recursos d’ajuda per a les persones de suport……………………………………286

Recursos per la intervenció en l’autonomia personal i la dependencia………….289

Recursos per a la intervenció en situacions especifiques………………………...292

4t. Curs GTO. Menció 2 Actuació de Teràpai ocupacional en

situacions especifiques………………………………………………………………295

Intervenció avançada Infanto-juvenil……………………………………………….298

Legislació i Avaluació de l’Autonomia i la Dependencia………………………….301

Pràctiques Externes en Atenció en l’Autonomia i la Dependencia………………304

Pràctiques Externes en Intervencio Avançada……………………………………306

Treball Fi de Grau…………………………………………………..………………..308

9. Diplomes de Postgrau ............................................................................................. 311

10. Telèfons d’Interès .................................................................................................... 312

7

Presentació

Benvolguts i benvolgudes,

Us presento la guia de l’estudiant pel curs 2012-2013.

Hi trobareu els documents amb la informació necessària per al

seguiment dels estudis de Grau, tant d’Infermeria com de Teràpia

Ocupacional, que es duran a terme a l’Escola Universitària de la Creu

Roja de Terrassa.

Aquest curs, iniciem el quart curs dels estudis de Grau. Això ha suposat un

esforç de creació i planificació que esperem que us permeti assolir les

competències de cadascuna de les titulacions.

La Guia està organitzada segons els diversos àmbits de la vida

universitària: gestió acadèmica, guies docents i altres temes que us

ajudaran en els vostres estudis.

Aquesta guia ha estat elaborada amb les aportacions de tot el

professorat i del personal d’administració i serveis amb la voluntat

d’oferir-vos una eina que us permeti desenvolupar tots els aspectes de

la vostra vida acadèmica.

Confio en que us sigui una eina de suport en aquest curs 2012-

2013. Per la nostra part, desitjar-vos que sigui un curs profitós pel

vostre creixement com a futurs professionals i també en els aspectes

personals.

Us desitjo un bon curs.

Cordialment

Dra. Anna Capitán Camañes

Directora

Escola Universitària Creu Roja

Terrassa

8

1. Introducció

L’Escola Escola Universitària de la Creu Roja te un llarg recorregut històric. Es va fundar

l’any 1918, com a Escola d’Infermeria a Barcelona. Aleshores impartia el programa

aprovat pel Ministeri de Guerra del 28 de febrer del 1917 per a la formació de Dames

Infermeres de Creu Roja.

El 27 de juny de 1952 va ésser oficialment reconeguda pel Ministeri d’Educació i

Ciència mitjançant l’Ordre Ministerial del 4 d’agost de 1953, com Escola Femenina

d’ATS (Ajudants Tècnics Sanitaris) funcionant com a tal fins al curs 1979/80. La conversió

de l’antiga Escola d’ATS a Escola Universitària va arribar l’any 1982, amb el Reial Decret

2350/1982 de 27 d’agost (publicat al BOE 227 del mes de setembre). Des d’aleshores

l’Escola està adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i des del curs

1983/84 imparteix la Diplomatura d’Infermeria.

El 30 d’abril de 1993, la Junta de Govern de la UAB va acordar que l’Escola impartís també,

la Diplomatura de Teràpia Ocupacional.

Les professions de les Ciències de la Salut sovint es veuen com a professions força

tecnificades. L’Escola Universitària Creu Roja, entén que, tant la Infermeria com la Teràpia

Ocupacional, tenen una vessant humanística molt important. Tractar amb persones és molt

més que aplicar tècniques. Tractar amb persones és conèixer i tenir en compte tots els

seus àmbits (físic, psicològic, social...) per poder oferir-los la millor cura de la salut i de la

malaltia, de manera individualitzada, mitjançant acords entre ambdues parts. Aquesta

Escola s’inspira, en tot moment, en els principis de la Creu Roja: imparcialitat,

independència, voluntariat, unitat, universalitat, humanitat i neutralitat.

9

2. Estructura Organitzativa de l’Escola

2.1 Descripció General del Funcionament

L’òrgan màxim del govern i de l’administració de l’Escola Universitària Creu

Roja és el Patronat, que presideix el President de l’Oficina Provincial de Creu

Roja. Aquest organisme està constituït per membres de Creu Roja, de

l’Ajuntament de Terrassa, de la Universitat Autònoma de Barcelona, del personal

de L’Escola (professorat i personal administratiu) i representants dels estudiants

d’Infermeria i Teràpia Ocupacional. S’ha de reunir amb caràcter ordinari, com a

mínim, dues vegades l’any.

La Comissió del Patronat és l’organisme encarregat d’operativitzar els acords

presos al Patronat i per tant, d’aprovar les directrius generals de l’Escola.

La Direcció és responsable del bon funcionament de l’Escola, de la seva gestió

ordinària i de l’administració.

L’Administració de l’Escola està a càrrec del Director/a de Recursos Econòmics de

la Creu Roja de Catalunya qui té la responsabilitat de la gestió econòmica i

administrativa del centre, seguint els acords presos al Patronat.

Pel que fa a la docència, l’Escola està estructurada en dues grans àrees

organitzatives:

• Infermeria

• Teràpia Ocupacional

10

2.2 - Organigrama acadèmic i administratiu

2.3 - Extracte del Reglament de l’Escola

El reglament és aprovat pel Patronat de l’Escola i està a disposició dels estudiants a la secretaria de

la Gestió Acadèmica i la Biblioteca.

El reglament recull els següents aspectes:

Naturalesa i objectius

Òrgans de govern

Òrgans assessors

Ensenyament

Personal

Règim econòmic

És responsabilitat de tots els membres de la comunitat de l’Escola (professorat, estudiants,

personal no docent,...) conèixer el Reglament de Règim General de l’Escola Universitària Creu

Roja.

11

3. Informació Acadèmica i Administrativa

3.1.Condicions Acadèmiques de la Matrícula

Definició de matrícula

La matrícula és l’acte administratiu pel qual es formalitza un contracte entre l’estudiant

i la Universitat per a la realització d’una activitat acadèmica.

Aquesta normativa serà d’aplicació a tot l’estudiantat que es matriculi en els centres

propis i en els centres adscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona,

d’ensenyaments universitaris oficials regulats pel Reial decret 1393/2007, de 29

d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials de

grau, de màster universitari i de doctorat impartits per les universitats espanyoles en

tot el territori nacional.

Per a formalitzar la matrícula caldrà complir els requisits establerts a les normatives

d’accés a la universitat i a les normatives pròpies de la UAB. En cas que, en posteriors

processos de verificació, es constatés que la matrícula és contrària a la legislació

vigent, es considerarà nul·la d’origen i quedarà sense efectes.

El Consell de Govern de la UAB aprovarà anualment el calendari acadèmic

administratiu, en el qual s’inclouran els terminis de matrícula. A partir d’aquest

calendari marc, cada centre establirà el calendari de matriculació, els criteris i requisits

propis, així com l’ordre de matriculació dels seus estudiants.

3. 2.Normativa sobre el regim de permanència

Preàmbul

La Universitat Autònoma de Barcelona té la voluntat de promoure la qualitat dels estudis

tant pel que fa als resultats acadèmics com a l’eficiència de les titulacions. Per assolir

aquest objectiu, destaca la progressió acadèmica que han de seguir els estudiants,

acompanyada d’un seguiment adequat de la seqüència de matèries programades en els

diferents plans d’estudis. Així mateix, és missió d’aquesta universitat vetllar per

l’aprofitament acadèmic dels estudiants i impulsar l’exercici responsable dels seus

deures.

D’altra banda, la implantació de nous estudis de grau i de postgrau subjectes al nou

ordenament legal derivat del procés d’integració a l’espai europeu d’educació superior

de permanència aprovada el 16 de juliol de 2004, per tal d’adequar-la al nou marc

acadèmic, amb l’objectiu de millorar els indicadors d’aprofitament i de rendiment dels

nostres estudiants.

12

Per tot això, el Consell Social de la UAB, fent ús de les atribucions que li corresponen

d’acord amb el que estableix l’article 46.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 26 de

desembre, d’universitats, l’article 90.i de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de

Catalunya i els articles 121.2 i 179 dels Estatuts de la Universitat Autònoma de

Barcelona, aprova, amb l’informe previ del Consejo de Coordinación Universitaria, aquesta

normativa de permanència als estudis oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquesta normativa té per objecte establir les normes de permanència i regular la progressió

acadèmica dels estudiants que cursin ensenyaments universitaris oficials de grau i de màster

organitzats d’acord amb el que disposa el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre,

modificat pel Reial decret 861/2010, de 3 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments universitaris oficials.

Article 2. Règim d’estudis

1. - Els estudiants poden cursar els estudis oficials a la UAB en règim de dedicació a temps

complet o en règim de dedicació a temps parcial.

2. - Règim de dedicació a temps complet:

a) Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps.complet tenen

l’obligació de matricular-se d’un mínim de 42 crèdits per any acadèmic, llevat dels

estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs, que s’han de matricular dels 60

crèdits que configuren aquest primer curs. En cas que un estudiant es trobi en situació

d’acabar els estudis amb menys de 42 crèdits, s’ha de matricular del total de crèdits que

li manquen.

b) Als estudis de màster, els estudiants en règim de dedicació a temps complet

tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 60 crèdits per any acadèmic. Els

estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps complet es poden matricular

d’un màxim de 78 crèdits per any acadèmic.

3. - Règim de dedicació a temps parcial:

a) Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps parcial

tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 24 crèdits, llevat dels

estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs, que s’han de

matricular d’un mínim de 30 crèdits. En cas que un estudiant es trobi en

situació d’acabar els estudis amb menys de 24 crèdits, s’ha de matricular del

total de crèdits que li manquin.

b) Als estudis de màster, els estudiants en règim de dedicació a temps parcial

tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 30 crèdits.

c) Els estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps parcial poden

matricular-se d’un màxim de 42 crèdits per any acadèmic.

13

4 - Als estudis de grau es permeten dos canvis de règim de dedicació. Aquest canvi de

règim de dedicació s’aplica a l’expedient en el moment de formalitzar la matrícula del curs

acadèmic per al qual se sol·licita.

Article 3. Matrícules i actes de qualificació

1. L’avaluació final d’una assignatura o d’un mòdul es recull en una sola acta de

qualificació per curs acadèmic matriculat, independentment del nombre de proves o

d’activitats avaluables que hagin conduït a la qualificació que recull aquesta acta.

2. S’aixeca acta de qualificació d’una assignatura o d’un mòdul al final del període en què

s’hagi programat aquesta assignatura o mòdul, d’acord amb el pla d’estudis i el

calendari acadèmic corresponent.

3. Als estudis de grau, l’estudiant té dret aformalitzar tres matrícules per a superar una

assignatura i, una vegada esgotades, pot sol·licitar-ne una d’extraordinària.

4. Als estudis de màster, l’estudiant té dret a formalitzar tres matrícules per a superar un

mòdul.

5. La qualificació de “No presentat” en l’acta final d’avaluació implica exhaurir els drets

inherents a la matrícula de l’assignatura o el mòdul que són objecte de qualificació.

6. Dins els terminis que es fixin al calendari acadèmic administratiu per a canvis de

matrícula, es pot sol·licitar l’anul·lació total o parcial d’una matrícula. Aquesta anul·lació no

dóna dret, llevat de casos excepcionals i degudament justificats, a la devolució de l’import de

la matrícula.

7. Les assignatures o mòduls optatius són abandonables, és a dir que no és obligatori

tornar-los a matricular si no se superen, i es pot formalitzar la matrícula d’una altra

assignatura o mòdul en substitució.

8. Els estudiants que exhaureixin el nombre de matrícules corresponents a assignatures o

mòduls de formació bàsica o obligatòria han d’abandonar els estudis.

Article 4. Anys de permanència

1.Els estudiants de grau amb dedicació completa disposen, com a màxim, de tres anys

més de la durada prevista en el pla d’estudis de la titulació per completar els estudis.

2. Els estudiants de grau amb dedicació parcial disposen, com a màxim, de tres anys

addicionals sobre el doble de la durada prevista en el pla d’estudis de la titulació per

14

completar els seus estudis.

3. Als estudiants de grau que hagin modificat durant els seus estudis el tipus de

matrícula, se’ls permet completar en dos anys cada curs en què s’hagin matriculat amb

dedicació a temps parcial,amb el benentès que no poden superar al màxim temporal

establert al punt 2 d’aquest article.

4. Els estudiants de màster disposen de tres anys per completar els estudis de màster de

60 crèdits. No obstant això, els estudiants que hagin de cursar com-plements de formació

per a incorporar-se a un màster de 60 crèdits disposen d’un màxim de quatre anys per

acabar els seus estudis.

5.Els estudiants de màster amb dedicació completa disposen de quatre anys i els estudiants

amb dedicació parcial d’un any addicional per completar els estudis de màster de 90 o 120

crèdits.

6.Els estudiants que exhaureixin el nombre màxim d’anys de permanència en uns estudis

han d’abandonar aquests estudis.

Article 5. Regles de matrícula durant els estudis

1.Els estudiants que es matriculin per primera vegada han de seguir les regles de matrícula

específiques per al règim dededicació que escullin descrites en l’article 2.

2.Els estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs han de superar en els dos

primers anys acadèmics un total de 30 crèdits. En cas contrari, han d’abandonar els

estudis. A l’efecte del òmput de crèdits, no es consideren superats ni els crèdits

convalidats ni elsreconeguts.

3. Per poder matricular-se d’assignatures de segon curs d’estudis de grau, cal haver

superat com a mínim 12 crèdits de primer curs.

4. Per poder matricular-se d’assignatures de tercer curs d’estudis de grau, cal haver superat

com a mínim 60 crèdits de primer i de segon curs.

5. Per poder matricular-se d’assignatures de quart curs d’estudis de grau, cal haver superat

com a mínim totes les assignatures de primer curs i un nombre total de 120 crèdits dels

tres primers cursos.

6. Als estudis de més de 240 crèdits cal haver superat dos terços del total de crèdits

corresponents als cursos anteriors per a poder matricular-se d’assignatures de cursos

15

superiors al quart curs.

7. Per poder matricular-se del Treball de Fide Grau, cal haver superat com a mínim dos terços

del total de crèdits del pla d’estudis.

8.Els estudiants que tinguin assignatures o mòduls bàsics o obligatoris no superats s’hi han

de matricular obligatòriament. Quan es tracti d’assignatures o mòduls optatius no

superats, es poden substituir per altres assignatures o mòduls optatius.

Article 6. Reincorporació als estudis

Quan, d’acord amb aquesta normativa, un estudiant es trobi en situació de no poder

continuar els estudis que ha iniciat, només podrà reiniciar aquests estudis si prové d’altres

titulacions, ja sigui com a titulat o per la via d’accés per canvi d’estudis.

Article 7. Aplicació de la normativa sobre règim de permanència a estudiants

procedents d’altres universitats

Als estudiants que accedeixin a estudis de la UAB i que procedeixin d’altres universitats,se’ls

aplica aquesta normativa sobre règim de permanència a partir de l’accés a la UAB i no es

considera la trajectòria prèvia a la universitat d’origen.

Article 8. Alumnes amb discapacitat o en situacions excepcionals

La UAB promourà l’adequació efectiva d’aquesta normativa de permanència a les

necessitats dels estudiants amb discapacitat, mitjançant la valoració del cas concret i

l’adopció de les mesures específiques adequades.

La UAB vetllarà per a flexibilització d’aquesta normativa en cas que l’estudiant pateixi una

malaltia greu o qualsevol altra situació excepcional justificada que li impedeixin

desenvolupar la seva activitat formativa.

Article 9. Reclamacions derivades de l’aplicació d’aquesta normativa

Les reclamacions derivades de l’aplicació d’aquesta normativa les resol en primera

instància el degà o director de centre.

Les resolucions del degà o director es poden recórrer davant del rector, que les resol a

proposta del Consell Social, després de valorar les circumstàncies al·legades i l’informe

del centre docent.

16

Les resolucions del rector esgoten la via administrativa i poden ser recorregudes davant la

jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 10. Informació al Consell Social de l’aplicació d’aquesta normativa

La Universitat elaborarà informes anuals sobre l’aplicació d’aquesta normativa, i els elevarà

al Consell Social.

Disposició transitòria.

Estudiants de grau i de màster que van iniciar els seus estudis abans del curs acadèmic

2011-2012

Als estudiants de grau i de màster que hagin iniciat els seus estudis abans del curs acadèmic

2011-2012 els és aplicable aquesta normativa amb les particularitats següents:

1. Les disposicions de l’article 4 referents als anys de permanència es començaran a

computar a partir del curs 20112012.

2. Les regles de matrícula establertes en l’article 5 no s’aplicaran fins al curs 2012-

2013, amb l’excepció de l’article 5.2, que entrarà en vigor el mateix curs acadèmic 2011-

2012.

3. A l’efecte del còmput de matrícules a què té dret l’estudiant, no es tenen en compte

les matrícules exhaurides fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa.

4. Els estudiants que vulguin acollir-se al règim de dedicació parcial han d’especificar-ho a

la gestió acadèmica del seu centre abans de matricular-se del curs acadèmic 2011-2012.

Disposició final primera.

Revisió de la normativa

Aquesta normativa s’ha de revisar al cap de tres anys d’haver entrat en vigor.

Disposició final segona.

Entrada en vigor

Aquesta normativa sobre règim de permanència entrarà en vigor el curs acadèmic 2011-

2012.

17

3.3.Normativa d’Avaluació

Resum de la Normativa d’Avaluació aprovada pels ensenyaments de grau i de postgrau

estructurats segons el Reial decret1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, modificat pel Reial Decret 861/2010, de

2 de juliol, i els procediments de caràcter Administratiu que s’hi relacionen: criteris

d’avaluació i qualificació, convocatòries, revisió i reclamacions, signatura d’actes o custòdia

d’exàmens.

Avaluació i qualificació

Una vegada superats l’assignatura o el mòdul, aquests no podran ser objecte d’una nova

avaluació.

Convocatòries d’avaluació

Els estudiants tindran dret a ser avaluats de totes les assignatures de les quals estiguin

matriculats en el curs acadèmic corresponent, d’acord amb el que estableix la normativa

que regula el règim de permanència de la UAB.

A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura o mòdul podrà consistir, a

decisió del professor responsable de l’assignatura, en una prova de síntesi, que permeti

l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En

aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

La convocatòria extraordinària de final d’estudis consistirà en una prova de síntesi en la

qual s’avaluaran únicament i exclusiva els resultats d’aprenentatge definits en les guies

docents de l’assignatura o del mòdul del curs acadèmic anterior. Per poder sol·licitar la

convocatòria extraordinària caldrà haver-se matriculat de tots els crèdits necessaris per a

finalitzar els estudis.

En cas que l’estudiant es trobi en la tercera matrícula d’una assignatura o mòdul, podrà

sol·licitar al deganat o a la direcció del centre corresponent l’avaluació d’aquesta

convocatòria davant un tribunal, format per tres professors nomenats pel degà o degana o

pel director o directora del centre, un dels quals, com a mínim, ho ha de ser de la

matèria corresponent a aquesta assignatura El tribunal constituït determinarà la

qualificació de l’assignatura basant-se, necessàriament, en la verificació de les

competències mostrades per l’estudiant segons els procediments establerts i podrà atendre

les consideracions de valoració global que es puguin desprendre de la trajectòria curricular

de l’alumne. Una vegada determinada aquesta qualificació, el tribunal elevarà l’acta del

resultat de l’avaluació i la qualificació al deganat o a la direcció del centre.

18

Avaluació curricular mitjançant compensació

Concepte i requisits

L’avaluació curricular consisteix en la compensació de qualificacions entre assignatures

d’una titulació.

L’aplicació d’aquest mecanisme d’avaluació es circumscriurà als estudis de grau i sota els

requisits següents:

a. L’estudiant que sol·liciti l’avaluació d’una assignatura per compensació haurà d’haver

esgotat en aquesta assignatura el nombre de matrícules ordinàries a la UAB que

s’estableixi en la normativa que regula el règim de permanència. En el cas que amb la

superació de l’assignatura l’estudiant finalitzés els seus estudis, no caldrà que hagi esgotat

aquest nombre de matrícules ordinàries.

b. L’avaluació per compensació es podrà sol·licitar una sola vegada a cada titulació, i

només es podrà aplicar quan correspongui a la darrera assignatura obligatòria necessària

per a superar un dels cursos del pla d’estudis, exclosos el treball final de grau i el

pràcticum. En cap as no es podran compensar els crèdits optatius.

c. Per a poder sol licitar l’avaluació per compensació caldrà haver obtingut en alguna

de les avaluacions de l’assignatura una qualificació igual o superior a 3,5.

L’estudiant haurà d’estar matriculat dels crèdits per als quals sol·licita l’avaluació per

compensació i haver estat avaluat de l’assignatura durant l’any acadèmic en el qual

presenta la sol·licitud.

Solament es podrà compensar una assignatura, amb un nombre màxim de 12 crèdits.

La comissió responsable d’avaluació de cada centre, o la comissió en qui delegui, tindrà la

competència de resoldre les sol·licituds d’avaluació per compensació.

Els períodes de sol·licitud i resolució d’avaluació per compensació s’establiran en el

calendari academico administratiu de la UAB.

Les assignatures aprovades per compensació es consignaran a l’acta amb la qualificació

d’apte/a per compensació i no podran ser objecte de reconeixement en altres

ensenyaments de grau a la UAB. A l’efecte exclusivament de baremació de l’expedient,

aquestes assignatures es computaran amb una qualificació de 5.

19

Actes d’avaluació, publicació i notificació de qualificacions i signatura d’actes

Finalitzat el període de revisió de les qualificacions finals, el professorat responsable

procedirà a l’enregistrament de les modificacions que s’hagin produït i al tancament

definitiu de les actes d’avaluació. Una vegada dut a terme el procés de tancament

definitiu, l’acta d’avaluació no podrà ser reoberta.

No obstant això, el deganat o la direcció de centre, de manera excepcional i per causes

degudament justificades, podrà autoritzar la modificació d’una acta d’avaluació final,a

petició del professorat responsable de l’assignatura o mòdul. Aquesta sol·licitud s’haurà

de formalitzar durant el curs acadèmic en el qual s’ha realitzat l’acció avaluada a la darrera

convocatòria en què hagi participat l’estudiant aquell curs acadèmic.

Una vegada transcorregut aquest termini, la competència per a autoritzar la modificació

d’una acta d’avaluació serà del rector o rectora, o de la persona en qui delegui.

Procediments de revisió. Principi general

Els estudiants tenen dret a la revisió dels diferents resultats de les activitats d’avaluació

Revisió ordinària de les qualificacions finals

La revisió ordinària de les activitats d’avaluació començarà, com a mínim, vint-i-quatre hores

després d’haver-se fet públiques les notes, o el mateix dia si abans s’ha anunciat

públicament.

La sol·licitud de revisió es farà directament al professorat responsable de l’assignatura o del

mòdul, a través del mitjà i en el termini que el centre docent hagi establert prèviament.

En cas que d’aquesta revisió en resulti una modificació de la qualificació, caldrà deixar

constància documental d’aquesta modificació.

Revisió extraordinària de les qualificacions finals. En cas de disconformitat amb la

qualificació final, els estudiants disposaran d’un termini de quinze dies naturals, a partir de

la data que el calendari academico administratiu fixi com a data límit de tancament d’actes,

per a presentar una sol·licitud raonada de revisió. Aquesta sol·licitud es presentarà davant

del deganat o a la direcció del centre, i es lliurarà a la gestió acadèmica corresponent

20

3.4. Reconeixement de CFGS

Reconeixement de cicles formatius de grau superior

Grau d’Infermeria

Grau de Teràpia Ocupacional

ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA

ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ 6

DIETÈTICA (12) 200406 NUTRICIÓ - 6 FB

12 200415 EDUCACIÓ PER LA SALUT - 6 OB

DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA 200403 COMUNICACIÓ I TIC 6

HIGIENE BUCODENTAL 200415 EDUCACIÓ PER LA SALUT OB 6

IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC 200400 ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ FB 6

LABORATORI DE DIAGNÒSTIC CLÍNIC

200400 ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ FB 6

SALUT AMBIENTAL (12)

200413 ATENCIÓ PRIMÀRIA I SALUT COMUNITÀRIA – 5 OB

14 200414 ECOLOGIA I SALUT – 3 OB 200415 EDUCACIÓ PER LA SALUT - 6 OB

DIETÈTICA 200382 EDUCACIÓ PER A LA SALUT OB 4

HIGIENE BUCODENTAL 200382 EDUCACIÓ PER A LA SALUT OB 4

ÒRTESIS I PRÒTESIS 200396 ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS

HUMÀ FB

9

SALUT AMBIENTAL 200382 EDUCACIÓ PER A LA SALUT OB 4

21

La direcció o el deganat del centre arbitrarà el procediment específic que consideri adequat

per resoldre les reclamacions de forma imparcial. Aquest procediment sempre comportarà

l’audiència al professorat responsable de la qualificació i dels estudants implicats. Si el

procediment preveu el nomenament d’un tribunal, el professorat responsable de la qualificació

objecte de reclamació no en podrà formar part.

Les sol·licituds s’hauran de resoldre en el termini màxim d’un mes, tenint en compte per al

còmput d’aquest termini els períodes hàbils pel que fa a la docència que estableix el calendari

acadèmic.

D’aquest procés de revisió, caldrà deixar-ne constància documental, tant del procediment

seguit com de la resolució adoptada.

3.5. Normativa de Transferència reconeixements de Crèdits

Àmbit d’aplicació de la normativa

Aquesta normativa s’aplica a les persones que cursin, o hagin estat admeses per a cursar, algun

dels ensenyaments universitaris de grau o de màster que permeten obtener els títols oficials

corresponents i que s’imparteixen als centres propis o als centres adscrits de la Universitat

Autònoma de Barcelona.

3. 5. 1. Transferència de Crèdits

La transferència de crèdits és la inclusió entots els documents acadèmics oficials acreditatius dels

ensenyaments seguits per l’estudiant de la totalitat de crèdits obtinguts en ensenyaments oficials

cursats amb anterioritat a una universitat de l’Estat espanyol, a la UAB a qualsevol altra universitat,

que no hagin conduit a l’obtenció d’’un títol oficial

Continguts transferibles

1) Són transferits a l’expedient acadèmic dels ensenyaments oficials la totalitat de crèdits

obtinguts en ensenyaments oficials cursats amb anterioritat, a la UAB o aqualsevol altra

universitat, que no hagin conduit a l’obtenció d’un títol oficial.

2) No són transferits al nou expedient acadèmic els crèdits obtinguts en ensenyaments

universitaris oficials previs que no hagin conduit a l’obtenció d’un títol en cas que la persona

interessada hagi manifestat prèviament la voluntat de simultaniejar els ensenyaments.

22

Sol·licitud de transferència

L’estudiant que s’incorpori a uns nous estudis ha d’indicar, abans de fer la matrícula,si ha

cursat altres estudis oficials i no els té finalitzats, completant aquesta informació durant el

procés d’admissió. En cas que no es tracti d’estudis cursats a la Universitat Autònoma de

Barcelona, cal adjuntar-hi els documents requerits.

La transferència de crèdits també es pot sol·licitar després de fer la matrícula, sempre que hagin

canviat les condicions mitjançant les quals es va accedir als estudis.

Es poden presentar noves sol·licituds de reconeixement de crèdits sempre que es justifiqui la

superació de nous continguts formatius no aportats en sol·licituds anteriors.

Les sol·licituds de reconeixement s’han d’adreçar al degà/ana o al director/a del centre, i

s’han de presentar a la gestió acadèmica del centre.

Per a tramitar una sol·licitud de reconeixement cal que la persona interessada hagi estat

admesa en el centre i per a la titulació corresponent.

3. 6. Beques i Ajuts

3. 6. 1. Beques de la Convocatòria General del Ministeri d’Educació i

Ciència

Cada curs el MEC/AGAUR fa pública la convocatòria general de beques a la qual es poden

acollir els estudiants dels centres universitaris. L’imprès de sol·licitud de beques s’haurà

d’adquirir a l’estanc o per Internet http://www.mec.es i l’imprès complementari, a la consergeria

del nostre centre.

Les sol·licituds de beca s’hauran de presentar abans de formalitzar la matrícula. Els períodes de

matrícula són:

Juliol - matrícula per als estudiants de nova adjudicació i per estudiants que hagin aprovat totes

les assignatures del curs anterior o que no tinguin cap avaluació pendent per al setembre.

Setembre - matrícula per els estudiants amb readjudicacions de places o altres preferències, i

per als estudiants amb avaluacions pendents de juny.

http://www.mec.e/

23

3. 7. Beques Pròpies del centre

L’Escola convoca anualment durant els mesos de juny i/o setembre 4 tipus de beques de

col·laboració; Biblioteca, Informàtica, Suport Docent i Tallers d’Infermeria.

Estan obertes a tots els estudiants de l’Escola, i de les sol·licituds rebudes es fa una selecció

en funció d’una sèrie de requisits a tenir en compte.

Amb aquestes beques els estudiants presten uns serveis en funció de la destinació i horari

assignats. L’Escola, a canvi, els abona en forma de beca l’import a pagar per l’estudiant en

concepte de docència (queden excloses les taxes de matriculació). L’import és proporcional a

les hores invertides i als crèdits matriculats. En el cas dels Tallers d’Infermeria la beca és del

50% i en la resta de beques queda cobert el 100% de l’import de la docència.

Les bases d’aquesta convocatòria són publicades al plafó d’anuncis de l’Escola i al Moodle on

s’especifica el termini de presentació de sol·licituds així com les característiques de cada una

d’elles. Aquestes beques queden regulades pel Reglament de les beques de col·laboració de

l’Escola Universitària “Creu Roja”.

3. 8. Finançament

L’Escola es finança a partir del 78% de l’import de la matrícula oficial i de les quotes que

paguen els estudiants.

El preu de la matrícula oficial varia cada any i surt publicat al DOGC.

Les quotes dels estudiants són determinades anualment pel Patronat del centre.

24

Calendari Acadèmic 2012-2013

Setembre 2012 Octubre 2012

Dil Dma Dme Dij Div Dis Diu Dil Dma Dme Dij Div Dis Diu

1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14

10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21

17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28

24 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Novembre 2012 Desembre 2012


1 2 3 4 1 2

5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9

12 13 14 15 16 17 18 10 11 12 13 14 15 16

19 20 21 22 23 24 25 17 18 19 20 21 22 23

26 27 28 29 30 24 25 26 27 28 29 30

31

Gener 2013 Febrer 2013


1 2 3 4 5 6 1 2 3

7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10

14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17

21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24

28 29 30 31 25 26 27 28

Març 2013 Abril 2013


1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14

11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21

18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28

25 26 27 28 29 30 31 29 30

Maig 2013 Juny 2013


1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23

27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30

Juliol 2013 Setembre 2013


1 2 3 4 5 6 7 1

8 9 10 11 12 13 14 2 3 4 5 6 7 8

15 16 17 18 19 20 21 9 10 11 12 13 14 15

22 23 24 25 26 27 28 16 17 18 19 20 21 22 29 30 23 24 25 26 27 28 29

25

4. Serveis

4.1. Serveis que ofereix l’Escola

4.1.1. Assegurança escolar

Àmbit d’aplicació:

Són beneficiaris els estudiants espanyols menors de 28 anys obligatòriament, i els estudiants

estrangers (menors de 28 anys) d’algunes nacionalitats també poden ser beneficiaris opcionalment.

Període comprès: 1 d’octubre al 30 de setembre del curs vigent.

Si l’estudiant acudeix a algun centre que no li ha enviat l’Escola, aquest haurà d’abonar la factura

corresponent i l’assegurança escolar li retornarà els diners segons les seves tarifes.

Normativa d’Accidents dels estudiants beneficiaris de l’Assegurança Escolar

• A efectes d’aquesta assegurança es considera “accident escolar” tota lesió corporal que afecti la

persona assegurada en el transcurs d’activitats directament o no directament relacionades amb la

seva condició d’estudiants sempre que aquestes hagin estat autoritzades per l’Escola.

• Quan l’accident es produeix a l’Escola o durant els desplaçaments a aquesta o al centre de

pràctiques, l’estudiant ho ha de comunicar a la Secretaria d’Estudiants de l’Escola, tan aviat com li sigui

possible. Quan l’accident es produeix en el Centre de Pràctiques, l’estudiant ho ha de comunicar a la

responsable de pràctiques.

Annexe I: Relació de centres concertats i autoritzats en matèria d’assegurança escolar amb la Direcció

Provincial de l’ Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona.

26

ANNEXE I

RELACIÓ DE CENTRES CONCERTATS I AUTORITZATS EN MATÈRIA D’ASSEGURANÇA ESCOLAR

AMB LA DIRECCIÓ PROVINCIAL DEL INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

Nª CENTRE MÈDIC ADREÇA CP POBLACIÓ

009 ABEDENT – CLÍNICA DENTAL Avda. Príncep d’Astúries, 46 08013 Barcelona

063 C.R. FUNCIONAL L’EIXAMPLE S.L. Balmes, 58 08007 Barcelona

002 CARISE TRAUMA S.L. Balmes, 46 08007 Barcelona

095 CEN. ASSIS. SEMAT Avda. Príncep d’Astúries, 46 08012 Barcelona

118 CENTRE ITAE NEUR. Vía Augusta, 291 Bjs. 08017 Barcelona

008 CENTRE MED. CONGRES Pardo, 10 - 12 08027 Barcelona

114 CENTRO ABB - Neuropsiquiatria Ausias March, 25 Pral. 08010 Barcelona

010 CON. SANIT. BARNA (Hospital del Mar) Psg. Marítim, 25 - 29 08003 Barcelona

108 CORP. MEDICA CATALANA S.L. Avda. Tibidabo, 20 08022 Barcelona

047 CORPORACIÓ SANITÀ`RIA CLÍNIC Villarroel, 170 08036 Barcelona

003 FUND. PRIV. IMHOTEP (Diagnosis M) Pso. Reina Elisenda, 17 08034 Barcelona

120 HOSPITAL DE L’ESPERENÇA Sant Josep de la Muntanya, 12 08024 Barcelona

026 ITA MARESME S.L. Naurosiquiatria Avda. Tibidabo, 30 08022 Barcelona

011 LABOR ACC, S.L. Balmes, 25 08007 Barcelona

001 LABOR ACC,S.L. NEUROSIQUATRIA Balmes, 45 08007 Barcelona

012 LENOX. S.A. Traumatologia Rbla. Catalunya, 66 08007 Barcelona

090 MUTUAL MIDAT-CYCLOPS Av. Josep Tarradellas, 14-18 08029 Barcelona

013 POLICLINICA MONTANER Av. Príncep d’Asturias, 46 08012 Barcelona

023 SERV. SANIT .BARNA (J.L.Marin Pujol) Odontólogo Compte d’Urgell, 44, Pral 1ª 08011 Barcelona

004 TREDIC, S.A. (C.M.V.) Selva de Mar, 177 08020 Barcelona

016 C.M.REHA ARTROS, S.L. Riera Matamoros, 24 08911 Badalona

018 CENTR. TRAUM DR. SERRANO Ignacio Iglesias,5 08912 Badalona

017 CENTR. TRAUM. ORTP.S.L. Enric Borràs, 14 08912 Badalona

020 ESTOR, S.L. Via Augusta, 29 08911 Badalona

115 IRITEB, S.A. Ignasi Iglesias, 42-44 08912 Badalona

106 C. ASSISTENCIA BAIX LLOBREGAT Rubio i Ors, 280-282 08940 Cornellà

027 CORNELLA CEN. TRAU. REHA. Av.Parque, 18 08940 Cornellà

041 TREDIC, S.A. Francesc Macià, 33-35 08320 El Masnou

081 CENTRE MÈDIC ESPLUGUES Mestre Joan Corrales, 67 08950 Esplugues de Llobregat

028 CL.N. SR. GUADALUPE Dr. Moragas, 2 08950 Esplugues de Llobregat

050 HOSPITAL SANT JOAN DE DEU Ctra. D’Esplugues, s/n 08950 Esplugues de Llobregat

030 BRUGUES ASSISTENCIAL, S.A. C.S. Calafell, 135 08850 Gavà

27

35

Nª CENTRE MÈDIC ADREÇA CP POBLACIÓ

035 CONSORCI SANITARI DE L’ANOIA p. Verdaguer, 128 08700 Igualada

109 CENTRE MÈDIC MANLLEU C/Baixa Cortada,2 08560 Manlleu

039 CENTRE MÈDIC I.T.C.O. S.L. Carrasco i Formiguera,8 08240 Manresa

037 HOSPITAL GRAL. MANRESA La Culla, s/n 08240 Manresa

119 E.S.M.A. S.L. Vda. Cami Fondo,16 08760 Martorell

044 CENTRE MÈDIC REHASTET Camí Geganta, 31 08302 Mataró

113 HOSPITAL DE MATARO Ctra. Cirera, s/n 08304 Mataró

046 MEDITRAUMA Nou, 46-48 08301 Mataró

045 ROCA CENTRE MÈDIC, S.L. Rda.Alf.XSabio,33-35 08304 Mataró

048 FUND TRIV.HOSPITAL DE MOLLET Sant Llorenç, 39-41 08100 Mollet del Vallès

049 CENTRO MÉDICO MONT-REIX Avda. De la Unitat,2-4 08110 Montcada i Reixach

111 CERDANYOLA ASSISTENCIAL, S.L. Rambla Països Catalans, 10 08110 Montcada i Reixach

051 CENTRO MEDICO RIFER, S.L. Gran Via, 142-144 08330 Premià de M

092 CEN. DE RECONOC. RIPOLLET, S.L. Calvario, 107 08291 Ripollet

110 CENTRE MEDIC LES MORERES,S.L. Les Moreres, 2 08291 Ripollet

082 CONSORCI HOSPITALARI DEL PARC TAULI Parc Tauli, s/n 08208 Sabadell

104 TRAUMA SALUT Plaça Joan Oliu, 7 08201 Sabadell

053 CENTRE MÈDIC V. NURIA Ricart, 3 08930 Sant Adrià del Besós

112 MESRO. FRANCISCO ROMANO Mn. Jacinto Verdaguer, 2-10 08930 Sant Adrià del Besós

054 HOPITAL DE SANT BOI Bonaventura Calopa, 13 08830 Sant Adrià del Besós

055 HOSPITAL DE SANT CELONI Avda. L’Hospital, 19 08470 Sant Celoni

077 POLICLINIC SANT CUGAT Rambla del Celler, 129-131 08190 Sant Cugat del Vallès

117 CTRA. ATENCION A LOS TRANSTORNOS ALIMENTARIOS Joan Maragall, 65 Planta AT 08980 Sant Feliu de Llobregat

075 CEASME M.C. Verdaguer, 200 08620 Sant Vicenç dels Horts

059 CENT. RECUP. GRAMANET P. Llorenç Serra, 27 08922 Sta. Coloma de Gramanet

036 CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n 08227 Terrassa

060 HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5 08221 Terrassa

014 CENTRE MEDIC MEISA S.L. Plaza Sant Herblain s/n 08840 Viladecans

040 CENTRE MEDIC FEDEAR S.L. Rambla Vidal, 13 08800 Vilanova i la Geltrú

28

• Quan l’estudiant es punxi en el desenvolupament de les pràctiques:

EN CAS DE PUNXADA SENSE FACTOR DE RISC

L’estudiant ho ha de comunicar a la responsable de pràctiques i aquesta ha de facilitar a l’estudiant la informació

necessària sobre el malalt. L’estudiant haurà de lliurar aquesta a l’Escola per tal que aquesta, amb les dades

facilitades per l’estudiant, complimenti la sol·licitud de prestació de l’Assegurança Escolar i amb aquest informe l’estudiant

pot accedir als centres de l’annexe I:

Els centres més propers a l’Escola són:

• HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5. Terrassa.

• CONSORCI HOSPITALARI PARC TAULÍ Parc Taulí, s/n. Sabadell.

• CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n. Terrassa.

EN CAS DE PUNXADA AMB FACTOR DE RISC:

L’any 1996, el Centre de Control de Malalties d’Atlanta va recomanar que, en cas de contacte directe amb sang per

punxada, tall, esquitxada a pell i/o mucoses, procedent d’un pacient amb infecció confirmada per VIH o Hepatitis C,

es recomana fer tractament preventiu en la primera hora posterior a l’accident. Per tant, el circuit que ha de seguir en

aquest cas és:

1 L’estudiant ho ha de comunicar a la responsable de pràctiques i aquesta ha de facilitar a l’estudiant la informació

sobre el tipus d’infecció i la medicació que pren el malalt.

2 L’estudiant ha de lliurar aquesta informació al centre d’urgències on acudeixi.

3. Els centres on l’estudiant ha d’acudir directament durant la primera hora posterior a l’accident per tal d’iniciar el

tractament antirretroviral combinat són:

• HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5. Terrassa. • CONSORCI HOSPITALARI PARC TAULÍ Parc Taulí, s/n. Sabadell. • ICS HOSPITAL DE LA VALL D’HEBRON Pg. Vall d’Hebron 119-129. Barcelona. • ICS PRINCEPS D’ESPANYA Feixa Llarga, s/n. L’Hospitalet Llobregat. • ICS HOSP. GERMANS TRIAS I PUJOL “Can Ruti”. Badalona. CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n. Terrassa.

4. Un cop l’estudiant ha estat atès en algun d’aquests centres, ho ha de comunicar a l’Escola, per tal que aquesta

segueixi tots els tràmits necessaris.

Normativa d’accidents dels estudiants que no tenen cobertura amb l’assegurança escolar (estudiants més grans

de 28 anys)

Es considera accident escolar tota lesió corporal que afecti a l’estudiant en el transcurs d’activitats directa o indirectament

relacionades amb la seva condició d’estudiant, sempre que aquestes hagin estat autoritzades per l’Escola.

Estudiants afiliats a la Seguretat Social:

Sigui quin sigui el tipus d’accident que pateixi l’estudiant haurà de presentar-se al centre d’urgències que li correspongui i

presentar el document d’afiliació a la Seguretat Social.

Estudiants que estan subscrit a una assegurança privada:

Aquests estudiants si pateixen algun tipus d’accident hauran de dirigir-se als centres que la seva pòlissa els hi digui.

NOTA: Preguem que tots els estudiants que pateixin un accident en el decurs de les pràctiques ho comuniquin a la

Secretaria de Gestió Acadèmica per tal de deixar constància a l’Escola.

29

4.1.2. Biblioteca

La biblioteca de l’Escola té un fons especialitzat en Infermeria, Teràpia Ocupacional i ciències afins, en diferents suports.

Conté uns 6500 llibres, està subscrita a 58 títols de revista en format paper i/o electrònic, i té més de 500 documents

audiovisuals. També rep tres diaris.

El catàleg de la biblioteca, consultable des de http://biblioteca.eucr.cat, facilita I’accés al seu fons, i inclou referència de

més de 29.500 articles de revista, i enllaços a material en format electrònic.

A la biblioteca hi ha tres ordinadors i una impressora a disposició dels usuaris.

Horari: 9 a 20:15 hores de dilluns a divendres.

Horari d’estiu i vacances: del 15 de juny fins al 15 de setembre (aproximadament) s’avança l’horari de tancament. Agost,

vacances de Nadal i Setmana Santa tancat.

Préstec: per gaudir del servei de préstec s’ha de ser estudiant, ex-estudiant, professor o personal d’administració i

serveis de l’Escola

4.1 3. Consergeria

Es troben a la consergeria de l’Escola els següents serveis:

• Informació

• Servei de consigna i objectes perduts Horari: de 8 a 21 hores

Horari d’Estiu:

Del 15 de juny al 15 de juliol de 8:00 a 18:00 hores.

Del 16 de juliol al 31 de juliol de 8:00 a 15:00 hores.

De l’1 al 12 de setembre de 8:00 a 18:00 hores.

4.1 4. Secretaria de Gestió Acadèmica

La Secretaria de Gestió Acadèmica té cura de les tasques relatives a les qüestions administratives i acadèmiques.

Horari:

Matins: 9:30 a 12:00 hores

Tardes: 15:00 a 17:30 hores, divendres tancat.

Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 31 de juliol de 9:30 a 12:00hores.

De l’1 al 14 de setembre de 9:30 a 12:00 hores i de 15:00 a 17:00 hores, divendres tancat

Adreceu-vos a la Secretaria d’Alumnes per les següents qüestions:

• Informació

• Matriculació

• Anul·lar la matrícula

• Canvis d’assignatures

• Reincorporacions

• Convocatòries extraordinàries

• Compulsa de documents

• Assegurança escolar

• Tramitació de títols

• Certificats

• Transferència i Reconeixement de crèdits

• Sol·licituds trasllats d’expedients

• Beques

http://biblioteca.eucr.cat/

30

4.1.5. Aula d’Informàtica

L’horari habitual és de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hores. Aquest horari pot estar subjecte a canvis en funció de les

necessitats. De l’1 de Juliol al 14 de setembre del 2012 l’Aula romandrà tancada. La normativa d’ús la trobareu a la

mateixa Aula d’Informàtica

4.1.6. Programes d’Intercanvi

Per als estudiants d’Infermeria hi ha signats acords, dins el programa LLL/Erasmus,amb l’Escola Superior de

Enfermagem da Cruz Vermelha Portuguesa (Portugal).

Per als estudiants de Teràpia Ocupacionalhi ha acords, dins el programa LLP/Erasmus, amb la Goteborg

University, amb l’Arteveldehogeschool (Bèlgica)i l’Escola Superior de Saúde do Alcoitäo (Portugal). Tanmateix, hi

ha acords, dins el programa Propi de la UAB, amb la Universidad de Chile (Xile) i amb l’Instituto Universitario del Gran

Rosario (Argentina). Per a més informació d’aquests programes consulteu www.uab.es.

4.2. Serveis de la UAB

4.2.1. Oficina d’Informació

Està situada al Campus de la Universitat Autònoma. Té com a propòsit general contribuir a millorar els canals de

comunicació entre els diversos estaments de la comunitat universitària i entre la universitat i el seu entorn social. Els

seus objectius es centren en l’adquisició, el tractament i la difusió d’informació sobre la mateixa Universitat i sobre

les sortides acadèmiques, personals i professionals dels universitaris.

Telèfon: 93 581 11 11

4.2.2. Servei d’Activitat Física (SAF)

El SAF organitza activitats de diferents tipus per tal de facilitar a la comunitat universitària a la possibilitat de

practicar l’esport Per més informació:

Telèfon: 93 581 32 33

4.2.3. Servei d’Idiomes (SIM)

El servei d’idiomes ofereix cursos regulars de llengua instrumental d’anglès, francès alemany, rus i portuguès per a

tots els estudiants i personal de la UAB. Per més informació:Telèfon 93 581 13 25

4.2.4. Allotjament. Vila Universitària

Està situada al Campus de la UAB i està directament comunicada amb Barcelona,Cerdanyola del Vallès, Sabadell i

Sant Cugat del Vallès.

Disposa de 811 habitatges (amb quasi bé 2. 300 places) en apartaments de 2, 4 i 5 persones tots amb cuina i bany

propi. Serveis de manteniment, seguretat, neteja, etc,. També disposa dels següents comerços: bars, restaurants,

hotel, llibreria, quiosc, supermercat, autoescola, bugaderia, oficina de congressos i convencions. Un campus

universitari en un entorn natural i amb tot el que necesita l’estudiant per aprofitar el temps al maxim.

http://www.uab.es/

31

GRAU D’INFERMERIA CURS 2012-2013

32

Normativa de Pràctiques Clíniques d’Infermeria

4.2. Normativa i Reglamentació de l’Experiència Pràctica

Per tal que en el decurs de l’ensenyament pràctic quedin garantits i preservats tant els drets de l’estudiant de l’Escola

Universitària Creu Roja com el d’aquelles persones amb qui establirà contacte al llarg de la seva formació, pensem que

és important que abans de dur a terme l’estada pràctica l’estudiant conegui la següent normativa.

Aquesta normativa es fonamenta en els articles del Reglament de Regim Intern de l’Escola Universitària Creu Roja i pren

en consideració els acords subscrits en els convenis de col·laboració que l’Escola estableix amb els centres de

pràctiques.

4.3. Articles del Reglament de Règim Intern de l’Escola:

art.42 L’alumna/e que pertanyi a l’Escola Universitària haurà de col·laborar en el seu procés de formació i en la

formació del conjunt del seu grup, adoptant una actitud participativa i responsable enfront les competències i tasques

encomanades.

art.43 Es reconeixen a l’alumnat els següents drets i deures:

a) Desenvolupar aquelles aptituds i actituds necessàries per a un futur exercici professional i respectar els principis

ètics de la professió dins el seu marc de competència.

b) Experimentar una valoració objectiva del seu rendiment educatiu, mitjançant un procés d’avaluació continuada,

basat en un sistema de tutorització.

c) Tenir accés a tutories amb tot el professorat de l’Escola per tal de demanar assessorament o consultar dificultats

en la matèria o matèries del que el/la professor/a sigui responsable.

d) Formular crítiques i reclamacions davant els Òrgans de Govern competents de l’Escola, la Universitat o Creu Roja.

art.54 L’alumne/a no podrà realitzar les pràctiques fins que no superi les avaluacion dels procediments programats

per l’Escola

art.59 Les experiències pràctiques i teòrico‑pràctiques, que són obligatòries, s’aprovaran si es compleixen els objectius

marcats i l’assistència a les mateixes és d’un 100%.

Aquell alumne/a que tingui faltes d’assistència a les experiències pràctiques les haurà de recuperar en el període que

determini el/la professor/a de l’Escola corresponent. Excepcionalment s’autoritzarà la inassistència a un 2% en les

experiències pràctiques sempre i quan el total d’hores acumulades no sigui superior a 4 hores. (...) Els períodes de

pràctiques s’establiran segons el curs i

art.60 L’alumne/a haurà de conèixer i complir les normes establertes per cada Institució on es realitzen les pràctiques.

En tot moment haurà d’observar una actitud de respecte cap a la persona a qui s’atén, la seva família i l’equip de

salut amb qui treballa.art.61 Al llarg de les experiències pràctiques i teòrico‑pràctiques, l’alumne/a haurà d’anar

correctament uniformat1 i identificat, d’acord amb el que estableix l’Escola.

art.62 Per tal de garantir l’objectivitat il’adequació de l’avaluació de les experiències pràctiques, l’Escola es

reserva el dret de canviar el centre de pràctiques sempre i quan sigui possible.

D’acord amb els articles precedents, l’Escola considera especialment rellevant que l’estudiant es comprometi a:

1. Informar els i les usuàries de la seva condició d’estudiant i acceptar la negativa d’aquests si es dóna, a ser atesos

per un o una estudiant.

2. No dur a terme cap activitat que suposi una competència o habilitat per a la qual no ha estat format a l’Escola.

3. Respectar el dret a la confidencialitat de la informació que té el malalt.(Segons la carta de drets i deures de la

Generalitat de Catalunya del 2001). Això significa mantenir el secret professional de totes les dades obtingudes

durant l’experiència pràctica. L’estudiant s’ha de comprometre a no revelar mai la informació personal i d’identificació

de malalt, així com també a respectar les normes del centre en relació a la protecció de dades i confidencialitat dels

usuaris i usuàries.

33

4. No dur a terme les pràctiques en un centre amb el que es tingui una relació contractual o en el que hi treballin

familiar directe en el mateix serveis o unitat. Si s’estima oportú, la direcció de l’Escola es reserva el dret de canviar el

lloc de pràctiques en qualsevol moment de les mateixes o a valorar, conjuntament amb els centres les possibles

excepcions a aquesta norma. (curs 2010-11)

5. Lliurar un justificant a la persona responsable del servei en que es troba fent les pràctiques sempre que

l’alumne hagi de sortir de pràctiques per fer tutories a l’Escola.

6. En determinats centres i a criteri dels mateixos, no serà necessari l’ús de l’uniforme, en canvi sempre serà obligatòria

la identificació.

34

Centres de pràctiques d’Infermeria

CENTRES DE PRÀCTIQUES D'INFERMERIA CIUTAT TELEFON

1 ABS GAUDÍ 08025 BARCELONA 93 507 25 80

2 ABS MONTSERRAT MONISTROL 08691 MONSTROL 93 828 40 40

3 ABS MONTSERRAT VACARISSES 08223 VACARISSES 93 828 02 74

4 ABS SAGRADA FAMÍLIA 08025 BARCELONA 93 507 25 80

5 ABS TORRASSA 08903 HOSPITALET DE LLOBREGAT 93 447 07 20

6 CAP ANTON DE BORJA DE RUBÍ (CST) 08191 RUBÍ 93 588 45 55

7 CAP BADIA DEL VALLÈS 08214 BADIA DEL VALLÉS 93 719 26 00

8 CAP BARBERÀ DEL VALLÈS 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS 93 719 25 40

9 CAP CAN TRIAS-ERNEST LLUCH (MÚTUA TERRASSA) 08232 VILADECAVALLS 93 733 68 88

10 CAP CANALETES DE CERDANYOLA 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93 591 07 40

11 CAP CASTELLBELL I EL VILAR 08296 CASTELLBELL I EL VILAR 93 828 22 77

12 CAP COLLBLANC (CSI) 08904 HOSPITALET DE LLOBREGAT 93 447 07 80

13 CAP EST TERRASSA (CST) 08227 TERRASSA 93 784 82 83

14 CAP FARIGOLA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93 691 95 89

15 CAP LA TORRASSA (CSI) 08903 HOSPITALET DE LLOBREGAT 93 447 07 20

16 CAP NORD TERRASSA (CST) 08223 TERRASSA 93 731 02 68

17 CAP OLESA DE MONTSERRAT (MÚTUA TERRASSA) 08640 OLESA DE MONTSERRAT 93 778 47 27

18 CAP PINETONS 08291 RIPOLLET 93 594 65 37

19 CAP RAMBLA TERRASSA (MÚTUA TERRASSA) 08221 TERRASSA 93 736 59 09

20 CAP RIPOLLET 08291 RIPOLLET 93 594 64 20

21 CAP ROSA DELS VENTS 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS 93 719 24 81

22 CAP RUBÍ (MÚTUA TERRASSA) 08191 RUBÍ 93 586 67 00

23 CAP SANT CUGAT DEL VALLÈS (MÚTUA TERRASSA) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS 93 589 11 22

24 CAP SANT LLÀTZER (CST) 08221 TERRASSA 93 731 01 37

25 CAP SERRAPARERA DE CERDANYOLA 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93 580 63 63

26 CAP SUD TERRASSA (MÚTUA TERRASSA) 08223 TERRASSA 93 785 51 61

27 CAP VALLDOREIX (MÚTUA TERRASSA) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS 93 583 74 00

28 CLÍNICA MÚTUA DE TERRASSA 08221 TERRASSA 93 736 50 40

29 CORPORACIÓ SANITÀRIA PARC TAULÍ 08208 SABADELL 93 723 10 10

30 HOSPITAL DE MARTORELL 08760 MARTORELL 93 774 20 20

31 HOSPITAL DE MOLLET 08100 MOLLET 93 576 03 00

32 HOSPITAL DE TERRASSA 08227 TERRASSA 93 731 00 07

33 HOSPITAL DOS DE MAIG (CSI) 08025 BARCELONA 93 507 27 00

34 HOSPITAL GENERAL DE L’HOSPITALET (CSI) 08907 HOSPITALET DE LLOBREGAT 93 440 75 00

35 HOSPITAL SANT JOAN DE DEU (BCN) 08037 BARCELONA 96 280 40 00

36 HOSPITAL UNIVERSITARI MÚTUA DE TERRASSA 08221 TERRASSA 93 736 50 50

07/05/2012 * Aquest llistat està subjecte a canvis

35













































































5. Grau d’infermeria (GINF)

5.1. Presentació

Tipus d’ensenyament: presencial

El títol de Grau d’Infermeria forma infermeres generalistes amb preparació científica i humana i capacitació suficient

per a valorar, identificar, actuar i avaluar les necessitats de salut i de cures de les persones sanes o malaltes, de les

famílies i de la comunitat. Al mateix temps, han de saber oferir tant estratègies de promoció de la salut i prevenció de la

malaltia, com la realització d’activitats que contribueixin al restabliment de la malaltia o de les cures necessàries per a

oferir una mort digna. A l’entorn del sistema de salut, els professionals d’infermeri comparteixen amb altres

professionals sanitaris les funciones de planificació, organització, direcció i avaluació per a garantir un sistema de salut

adequat per al desenvolupament de les potencialitats de les persones en distintes situacions de la seva vida quotidiana,

la promoció de la salut, la prevenció de malalties i les cures de les persones malaltes o amb discapacitats.

5.2. Perfil d’Ingrés

El perfil d’ingrés és el d’una persona que tingui capacitat per a les relacions interpersonals i el treball en equip,

capacitat d’escolta, d’adaptació a l’entorn, responsabilitat dedicació. Haurà de tenir disposició per la resolució de

problemes i presa de decisions,disposició per l’autoaprenentatge i mostrar respecte front els valors i la cultura de les

persones i ser capaç d’assumir responsabilitats i comprometre’s amb la salut i el benestar de les persones.

5.3. Objectius Generals de la Titulació

Els objectius generals del títol tenen que respondre a aquestes característiques professionals per la qual cosa, els

estudiants d’infermeria, al finalitzar els seus estudis de Grau seran capaços de:

1. Demostrar que posseeixen i comprenen els coneixements amplis de la ciència infermera, així com

coneixements de ciències de la salut, humanes i socials, per a donar resposta a les necessitats i expectatives de a

salut de les persones, famílies, grups i comunitat.

2. Aplicar els coneixements i habilitats adquirits en las matèries específiques d’infermeria per analitzar i donar

respostes, fonamentades i sòlidament argumentades, a les situacions de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de

la comunitat en totes les etapes del cicle vital garantint la continuïtat dels serveis amb l’equip de salut.

3. Recollir i interpretar les dades procedents dels problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de

la comunitat, amb la finalitat de valorar-los des d’una perspectiva integral (biològica, psicològica i sociocultural) i

desenvolupar conjuntament amb ells les estratègies per resoldre’ls mitjançant un procés de cures infermer.

4. Transmetre idees innovadores i solucions als problemes de salut/malaltia a través de la investigació als

professionals de l’àmbit de la salut.

5. Desenvolupar les habilitats que li permetin assumir la responsabilitat de decidir,identificar i prioritzar les

seves pròpies necessitats d’aprenentatge a l’analitzar situacions de salut/malaltia des dels diferents punts de vista.

5.4. Competències del Grau d’Infermeria

5.4.1. Competències Generales dels Graduats per la UAB

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les

llengües pròpies com en una tercera llengua.

36

CG2 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

CG4 Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional

5.4.2. Competències de la Titulació d’Infermeria

Competències Específiques

CE1 Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen,

d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i

seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE2 Planificar i prestar cures infermeres dirigides a les persones o grups, orientades als resultats en salut avaluant el seu

impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos pels qual es diagnostica, tracta

o cuida un problema de salut.

CE3 Aplicar els fonaments i els principis teòrics i metodològics de la infermeria.

CE4 Demostrar que entén el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, en el

seu context social i multicultural.

CE5 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les modificacions

oportunes.

CE6 Fonamentar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE7 Demostrar que compren, sense prejudicis, les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i socials, com

individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la

intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la pressa de

decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut - malaltia.

CE9 Fomentar estils de vida saludables, l’autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE10 Protegir la salut i el benestar de les persones o grups atesos, garantint la seva seguritat.

CE11 Establir una comunicació eficaç amb els pacients, família, grups socials i companys i fomentar la educació per a la

salut.

CE12 Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, entenent les implicacions ètiques de

la salut en un context mundial en transformació.

CE13 Demostrar que coneix els principis de finançament sanitari i sociosanitari i utilitzar adequadament els recursos

disponibles.

CE14 Establir mecanismes d’avaluació, considerant els aspectes científico -tècnics i els de qualitat.

CE15 Treballar amb l’equip de professionals com unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o multidisciplinar i

interdisciplinari els professionals i altre personal de las organitzacions assistencials.

CE16 Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

CE17 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, que suposa la cooperació multiprofessional,

la integració dels processos i la continuïtat assistencial.

37

CE18 Demostrar que coneix les estratègies per a adoptar mesures de confortabilitat i atenció de símptomes,

dirigides al pacient i família, en l’aplicació de cures pal·liatives que contribueixin a alleugerir la situació de malalts

avançats i terminals.

CE19 Plantejar soluciones als problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la comunitat aplicant la relació

terapèutica seguint el mètode científic del procés infermer.

CE20 Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions.

Competències Transversals

CT1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als problemes de l’àmbit

professional, de forma eficient i eficaç.

CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral como per escrit.

CT5 Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

CT6 Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

CT7 Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.

CT8 Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

CT9 Respectar l’entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

5.5 Estructura del Pla d’Estudis

Organització dels estudis: 240 ECTS/ 60 ECTS per curs acadèmic.

Distribució de la formació:

• 60 ECTS de formació bàsica

• 60 ECTS de ciències de la infermeria

• 90 ECTS de pràctiques i treball fi de grau

• 30 ECTS assignatures optatives

Els 30 ECTS d’assignatures optatives estan estructurats durant el quart curs i l’estudiant té l’opció d’escollir assignatures

que conformin un itinerari específic per tal d’obtenir una menció.

Aquests itineraris específics són:

• Acció comunitària en salut

• Infermeria en àmbits específics

La formació està estructurada en matèries que es desglossen en diferents assignatures que són les que configuren tot

el Pla d’Estudis.

38

Estructura Pla d’estudis d’Infermeria

CURS SEMESTRE ASSIGNATURES ECTS

1

1

Estructura del cos humà 6

Funció del cos humà I 6

Psicologia general i evolutiva 6

Pensament infermer i historia del cuidar 6

Bioestadística 6

2

Farmacologia 6

Funció del cos Humà II 6

Nutrició 6

Comunicació i noves tecnologies de la informació 6

Ciències socials i salut 6


2

1

Deontologia i marc legal en infermeria 6

Educació per a la salut 6

Bases metodològiques de la infermeria 3

Infermeria de la persona adulta 6

Practicum I 9

2

Psicologia aplicada a les ciències de la salut 6

Infermeria de l’envelliment 3

Ecología i salut 3

Atenció primària i salut comunitària 5

Practicum II 13

39


3

Anual Practicum IV 29

1

Infermeria de la dona 3

Infermeria de la infancia i adolescència 3

Infermeria en situacions complexes 6

Infermeria en salut mental i psiquiatria 3

2

Bases de metodología científica en ciències de la salut 4

Gestió i qualitat dels serveis d’infermeria 3

Practicum III 9

CURS ITINERARI ASSIGNATURES ECTS

4

Anual Treball Final de Grau (TFG) 9

1r semestre Practicum V 21

2n semestre

Anglès en Ciències de la Salut 6

Menció en Acció

Comunitària en

Salut

Aspectes psicosocials de la dependència 6

Eines per a l’acció comunitària en salut 6

Salut internacional i cooperació 6

Conductes additives i toxicomanies 6

Pràctiques externes en Acció comunitària en salut 6

Menció en

Infermeria en

àmbits

específics

Atenció d’infermeria en situacions crítiques 6

Atenció d’infermeria en emergències extrahospitalàries 6

Bioètica 6

Recursos d’ajuda per a les persones de suport 6

Pràctiques externes en Infermeria avançada 6

40

Organització Acadèmica Grau d’ Infermeria Curs 2012-2013

INFERMERIA Dies festius Setembre 2012 1r GRAU 2n GRAU 3r GRAU 4rt GRAU

del 3 al 7

10-11 FESTA (Pont 11 setembre)

del 10 al 14 Jornades Propedèutiques Activitat Acadèmica Presentació curs/articulació TFG

Activitat Acadèmica

del 17 al 21 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica (seminaris)

del 24 al 28 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques

Octubre 2012

de l'1 al 5 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques

divendres 12 Festiu EL PILAR




1-2 FESTA (Pont Tots Sants)

del 29 al 2/11 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Pràctiques

Novembre 2012

del 5 al 9 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Pràctiques




Desembre 2012

6-7 FESTA (Pont 6 La Constitució)



del 17 al 21 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Treball TFG

FESTES NADAL del 24 al 28 Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal

Gener 2013

FESTES NADAL del 31/12 al 4 Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal

dilluns 7 FESTA del 7 a l'11 Treball autònom Treball autònom Treball autònom Avaluació

del 14 al 18 Avaluació Avaluació Avaluació Activitat Acadèmica

del 21 al 25 Avaluació Avaluació Avaluació Activitat Acadèmica

del 28 a l'1/2 Avaluació Avaluació Avaluació Activitat Acadèmica

FEBRER 2013

del 4 al 8 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica

de l'11 al 15 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica


del 25 a l'1/3 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica

MARÇ 2013


de l'11 al 15 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica

Viatge Fi de curs 4art. del 18 al 22 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica

VACANCES SETMANA SANTA

del 25 al 29 Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa

ABRIL 2013

dilluns 1 FESTA de l'1 al 5 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica

del 8 al 12 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica



MAIG 2013

dimecres 1 de maig Festa del Treball

del 29/4 al 3 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Pràctica externa

12 maig Dia Infermeria

del 6 al 10 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Pràctica externa

del 13 al 17 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Pràctica externa

del 20 al 24 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Avaluació

del 27 al 31 Activitat Acadèmica Pràctiques Activitat Acadèmica Avaluació

JUNY 2013

del 3 al 7 Treball autònom Treball autònom Treball autònom Avaluació

del 10 al 14 Avaluació Avaluació Avaluació Avaluació


dilluns 24 FESTA SANT JOAN


JULIOL 2013

dilluns 1 FESTA MAJOR

TERRASSA

de l'1 al 5

TANCAMENT DEL CURS.

del 8 al 12

41

PLANIFICACIÓ DEL GRAU D’ INFERMERIA

1r. Grau Infermeria 1r Semestre Matí

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

8-9,30 BIOESTADÍSTICA

17setembre 17 desembre

ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ 18 setembre 18 desembre

BIOESTADÍSTICA 19 setembre 19 desembre

ACCIÓ TUTORIAL 20 setembre 20 desembre


10-11,30

FUNCIÓ DEL COS HUMÀ I

17setembre 17 desembre


18 setembre 18 desembre

PENSAMENT INFERMER 19 setembre 19 desembre


11,30-13

PSICOLOGIA GENERAL I EVOLUTIVA 17setembre

17 desembre


18 setembre 18 desembre PSICOLOGIA GENERAL I

EVOLUTIVA 19 setembre – 19 desembre

13-14,30


17 desembre


ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ


1r. Grau Infermeria 1r Semestre Tarda


15-16,30

FUNCIÓ DEL COS HUMÀ


PSICOLOGIA GENERAL I EVOLUTIVA 18 setembre 18 desembre

PENSAMENT INFERMER 19 setembre

19 desembre

ACCIÓ TUTORIAL 20 setembre

20 desembre


16.30-18

FUNCIÓ DEL COS HUMÀ - I



18 desembre



18-19,30


FUNCIÓ DEL COS HUMÀ - I



19,30-21 BIOESTADÍSTICA




ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ


42

1r. Grau Infermeria 2n Semestre Mati


8-9,30 FARMACOLOGIA

4 febrer 27maig

NUTRICIÓ 5 febrer 28 maig

FARMACOLOGIA 6 febrer 29 maig

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

7 febrer 30maig

FARMACOLOGIA 8 febrer 31 maig

10-11,30

FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ II

4 febrer 27maig

CIENCIES SOCIALS I SALUT 5 febrer 28 maig

COMUNICACIÓ I TEC. DE LA INFORMACIÓ 6 febrer - 29 maig

COMUNICACIÓ I TEC. DE LA INFORMACIÓ

8 febrer - 31 maig

11,30-13

NUTRICIÓ 4 febrer 27maig

FUNCIONAMENT COS HUMÀ II 5 febrer 28maig

CIENCIES SOCIALS I SALUT

8 febrer - 31 maig

13-14,30



5 febrer 28maig

CIENCIES SOCIALS I SALUT

6 febrer-29maig

ACCIO TUTORIAL TREBALL AUTÒNOM

1r. Grau Infermeria 2n Semestre Tarda


15-16,30

CIENCIES SOCIALS I SALUT 4 febrer 27maig



6 febrer 29maig

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

7 febrer 30 maig


8 febrer 31maig

16.30-18


4 febrer 27maig


5 febrer 28maig


6 febrer 29maig


18-19,30



5 febrer 28maig

FARMACOLOGIA 6 febre

r29 maig

NUTRICIÓ 8 febrer 31 maig

19,30-21 FARMACOLOGIA

4 febre r27maig

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

43

2n. Grau Infermeria 1r Semestre Mati


8-9,30

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

INF PERSONA ADULTA

7 novembre 19 desembre

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

INF PERSONA ADULTA 9 novembre

14 desembre

10-11,30

Practicum I (Tallers pràctics)


BASES INFERMERIA 18 setembre 6 novembre

INF PERSONA ADULTA

13 novembre 18 desembre

EDUCACIÓ PER LA SALUT


INF PERSONA ADULTA

19 desembre



INF PERSONA ADULTA 14 setembre 14 desembre

11,30-13



BASES INFERMERIA 12 setembre 17 octubre

DEONTOLOGIA

24 d'octubre 19 desembre

DEONTOLOGIA 14 setembre 14 desembre

13-14,30

2n. Grau Infermeria 1r Semestre Tarda


15-15,30

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

DEONTOLOGIA 18 setembre 18 desembre



ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM


14 setembre 5 octubre

DEONTOLOGIA

19 octubre 21 desembre

15,30 -16,30


17 set- 17 desembre

Practicum I (Tallers pràctics) 20 set

20 desembre

16.30-18

BASES INFERMERIA 18 setembre- 6 novembre

DEONTOLOGIA

13 novembre- 18 desembre

18-20

INF PERSONA ADULTA 18 setembre 18 desembre

BASES INFERMERIA 12 setembre-

17 octubre

INF P. ADULTA 5 desembre

DEONTOLOGIA

24 d'octubre- 31 octubre

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

20-21

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

44

2n. Grau Infermeria 2n Semestre Matí


8-9,30

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

AT. PRIMÀRIA 5 febrer

19 de març

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

AT. PRIMÀRIA 7 febrer 21 març

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

10-11,30 PSICOLOGIA. APLICADA

8 febrer 22 març

11,30-13

PSICOLOGIA APLICADA

4 febrer

18 de març

PSICOLOGIA APLICADA

5 febrer 2 abril

INFERMERIA. ENVELLIMENT

7 febrer 4 abril

ECOLOGIA 8 febrer 5 abril

13-14,30

2n. Grau infermeria 2n Semestre Tarda


15-16,30 ECOLOGIA

4 febrer 18 març

PSICOLOGIA APLICADA 5 febrer 19 març

ECOLOGIA

2 abril

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ATENCIO PRIMÀRIA

7 febrer 4 abril

AT. PRIMÀRIA 8 febrer 22 març

16.30-18

PSICOLOGIA APLICADA 4 febrer

18 de març

ECOLOGIA 5 febrer 2 abril

18-19,30

INFERMERIA ENVELLIMENT

5 febrer 19 març

PSICOLOGIA APLICADA

7 febrer 4 abril

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

19,30-21 ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

45

3r. Grau infermeria 1r Semestre Mati


8-9,30

INFERMERIA INFANCIA I ADOLESCÈNCIA


ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

INFERMERIA DE LA DONA



20 setembre- 25 octubre

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

10-11,30


17 setembre- 22 octubre

INFERMERIA EN SITUACIONS COMPLEXES 19 setembre-

24 octubre

SALUT MENTAL I PSIQUIATRIA 20 setembre 25 octubre

INFERMERIA EN SITUACIONS COMPLEXES 21 setembre 26 octubre

11,30-13






13-14,30



ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM



3r. Grau infermeria 1r Semestre Tarda


15-16,30

INFERMERIA EN SITUACIONS COMPLEXES


ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

SALUT MENTAL I PSIQUIATRÍA 19 setembre 24 octubre



16,30-18



SALUT MENTAL I PSIQUIATRÍA 19 setembre 24 octubre




18-19,30

INFERMERIA INFANCIA I ADOLESCÈNCIA 17

setembre 22 octubre





ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

19,30.21

INFERMERIA INFANCIA I ADOLESCÈNCIA 1




INFERMERIA DE LA DONA 20 setembre

25 octubre

46

3r. Grau Infermeria 2n Semestre Matí


8-9,30

PRACTICUM III 8 Abril 27 Maig

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

GESTIÓ I QUALITAT DELS SERVEIS INFERMERIA

10 abril 29 maig

PRACTICUM III

11 Abril 30 Maig


12 abril 31 maig

10-11,30


10 abril 24 Abril


12 abril 26 Abril

11,30-13

BASES DE METODOLOGIA

CIENTIFICA 10 abril 29 maig

BASES DE METODOLOGIA CIENTIFICA

12 abril 31 maig

13-14,30

BASES DE METODOLOGIA

CIENTIFICA 10 abril 29 maig


12 abril 31 maig

3r. Grau infermeria 2n Semestre Tarda


15-16,30

PRACTICUM III

8 Abril 27 Maig

ACCIO TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM


10 abril 29 maig

PRACTICUM III

11 Abril - 30 Maig


12 Abril 31 Maig

16.30-18


10 abril 29 maig


12 Abril 31 Maig

18-19,30


10 abril 29 maig


12 abril 31 maig

19,30-21


10 abril 24 abril


12 abril 26 abril

47

4rt. Grau Infermeria Menció 1 i Menció 2 1r Semestre Matí i Tarda

Les dues primeres setmanes del curs (del 10 al 21 de setembre) hi hauran seminaris metodològics d’orientació

per al Treball Final de Grau, en horaris de matí i de tarda, que seran informats a l’inici del curs.

4rt. Grau Infermeria Menció 1 2n Semestre Matí


8-9,30

M1 AT Ex Hosp 14 gener 11 març

M1 At Inf critica 5 gener

29 gener-5 febrer

SEMINARIS 22 gener

12 febrer-19 febrer

M1 RAP 16 gener-17 abril

M1 AT Ex Hosp 17 gener-7 març

M1 RAP 14 març

4 abril-11 abril

M1 Bioètica 18 abril-26 abril

PRACTIQUES ESPECIF. 22 febrer - 26 abril

10-11,30

11,30-13 M1 RAP 14 gener

28 gener-4 febrer

M1 At Inf critica 21 gener/11 febrer/

11 març

M1 Bioètica 15 gener

29 gener - 5 febrer

PRACTIQUES ESPECIF. 26 febrer - 23 abril

ANGLÈS en CCSalut

12 febrer - 23 abril

M1 At Inf critica 16 gener-13 març

M1 RAP

3 abril -17 abril

M1 AT Ex Hosp 3 abril

M1 Bioètica 17 gener 25 abril

ANGLÈS en CCSalut 15 febrer - 26 abril

13-14,30

4rt. Grau Infermeria Menció 1 2n Semestre Tarda


15-16,30

M1 At Inf critica 28 gener 14 gener-11 març

M1 AT Ex Hosp

4 març 11 març

M1 RAP 15 abril 22 abril


M1Bioètica

15 gener 29 gener-5 febrer

SEMINARIS

22 gener 12 febrer-19 febrer

PRACTIQUES ESP (Segons opcions)

M1 RAP 16 gener 24 abril

M1 Bioètica 17 gener 25 abril


16,30-18

18-19,30

M1 RAP 14 gener

28 gener-4 febrer 8 abril-15 abril

M1 AT Ex Hosp

21 gener 11 febrer-11 març

M1 AT Ex Hosp 15 gener

29 febrer-5 març

ANGLÈS en CCSalut 12 febrer 19 febrer

M1 RAP 13 març 24 abril

M1 At Inf critica

16 gener 6 març

M1 AT Ex Hosp

13 març

M1 At Inf critica 14 març

M1 AT Ex Hosp

17 gener 7 març

PRACTIQUES ESP. (Segons opcions)

19,30-21

48

4rt. Grau Infermeria Menció 2 2n Semestre Matí


8-9,30 M2 EINES 14 gener 11 març

M2 SI i COP

15 abril-22 abril

M2 SI i COP 15 gener

29 gener- 5 febrer

SEMINARIS 22 gener

12 febrer-19 febrer

PRACTIQUES ESPECIF (Segons opcions)

M2 C ADDIC 16 gener-10 abril

M2 ASP PSOCIALS

17 abril

M2 SI i COP 17 gener-25 abril PRACTIQUES ESPECF.

(Segons opcions)

10-11,30

11,30-13

M2 ASP PSOCIALS 14 gener 22 abril

M2 ASP PSOCIALS

15 gener 29 gener-5 febrer

SEMINARIS

12 febrer 19febrer

PRACTIQUES ESPECIF.

(Segons opcions)


M2 EINES 16 gener

3abril

M2 SI i COP 10 abril 17 abril

M2 C ADDIC 17 gener4 abril

M2 ASP PSOCIALS

11 abril – 25 abril


13-14,30

4rt. Grau Infermeria Menció 2 2n Semestre Tarda


15-16,30

M2 ASP PSOCIALS 14 gener- 22 abril

M2 ASP PSOCIALS 15 gener /29 gener/ 5 febrer

SEMINARIS

22 gener 12 febrer-19 febrer

PRACTIQUES ESPECIF.

(Segons opcions)


M2 C ADDIC

16 gener - 10 abril

ASP PSOCIALS 17 abril

SALUT I COOP 10 abril / 24 abril

M2 EINES 17 gener-4 abril

ASP PSOCIALS 11 abril- 25 abril


16,30-18

SALUT I COOP 17 gener-25 abril

PRACTIQUES ESPECIF. (Segons opcions)

18-19,30

SALUT I COOP 15 abril-22 abril

C ADDIC

14 gener-8 abril

PRACTIQUES ESPECIF. (Segons opcions)

SALUT I COOP 10 abril - 17 abril

M2 EINES

16 gener-3 abril

19,30-21

49

GUIES DOCENTS DEL GRAU D’INFERMERIA

Curs 2012-2013

Primer curs

Bioestadística

Estructura del cos humà

Funcio del cos humà - I

Psicologia general i evolutiva

Pensament infermer i historia del tenir cura

Ciències socials i salut

Comunicació i noves tecnologies de la informació

Farmacologia

Funció del cos humà - II

Nutrició

50

Bioestadística

Codi: 200398 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació bàsica

Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Estadística

Coordinadora: Núria Codern [email protected]

Professorat: Unitat 1: Rosa Mª Piqué Unitat 2: Núria Codern

Unitat 3: Joan Vila

Llengua en que s’imparteix:

Català (Unitat 1 i 2) Castellà (Unitat 3)

Rellevància en el perfil formatiu:

Tenir coneixements de bioestadística i metodologia científica permet a l’estudiant aproximar-se de manera rigorosa,

objectiva i crítica al coneixement dels fenòmens relacionats amb el procés salut-malaltia. Així doncs, aquesta

assignatura tracta sobre l’aprenentatge dels conceptes bàsics de la bioestadística i del mètode científic orientat a la

investigació.

Objectius d’aprenentatge

o Identificar, analitzar i aplicar coneixements bàsics de bioestadística referits a estudis poblacionals.

o Comprendre i desenvolupar coneixements i habilitats que permetin aplicar el mètode científic en activitats

relacionades amb la investigació.

Competències:

Especifiques:

CE6. Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles:

CE6.1 Analitzar les intervencions infermeres justificant-les amb evidències científiques i/o aportacions

d’experts que les sustenten.

CE6.2. Argumentar les intervencions infermeres amb evidències científiques.

CE6.3. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques es duen a

terme.

CE6.4. Identificar les bases de la utilització de l’evidència científica en les cures

CE6.5. Aplicar els mètodes i procediments científics per identificar els problemes de salut més rellevants en

una comunitat.

CE6.6. Analitzar les dades estadístiques referides a estudis poblacionals per identificar les possibles causes

de problemes de salut.

CE6.7. Interpretar dades estadístiques i qualitatives.

CE6.8. Identificar la necessitat d’investigació i cercar publicacions relacionades amb les intervencions de la

infermeria basada en la evidència científica i formular preguntes d’investigació.

CE6.9. Descriure les bases del coneixement científic i procés d’investigació.

CE6.10. Explicar la diferència entre metodologia qualitativa i quantitativa.

CE16. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària:

CE16. 6. Descriure i comparar les característiques principals dels sistemes.

CE16.7. Comparar les característiques dels principals sistemes d’informació.

CE16.8. Utilitzar els sistemes de registre i informació sanitària en totes les intervencions.

CE16.9. Contrastar els tipus de dades que permeten obtenir els diferents sistemes d’informació sanitària.

mailto:[email protected]

51

CE16.10. Identificar les estratègies per a la utilització dels sistemes d’informació sanitària en la investigació.

CE16.11. Utilitzar els sistemes d’informació sanitària per a la recollida i anàlisi de dades.

CE16.12. Demostrar habilitats en la cerca bibliogràfica en els sistemes d’informació sanitària en la

investigació.

CE16. 13. Analitzar les dades que aporten els sistemes d’informació sanitària.

CE16.14. Descriure les aplicacions del model estadístic.

CE20. Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions

CE20.1. Relacionar la metodologia científica amb el procés d’atenció d’infermeria i el de resolució de

problemes.

CE20.2. Practicar els mètodes de recollida de dades i redacció d’informes escrits.

CE20.3. Revisar els conceptes de ciència, investigació científica i el mètode científic.

CE20.4. Descriure les etapes del procés d’investigació.

CE20.5. Descriure els principis de la metodologia científica adequats per a la investigació.

CE20.6. Aplicar la metodologia científica en la organització i desenvolupament del treball.

Transversals:

CT1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

CT2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

CT4. Expressar de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.

CT5. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

Generals:

CG2. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

Unitat I: Sistemes d’informació en Infermeria

1.1. Necessitat d’informació. Documents primaris i secundaris. Recerca bibliogràfica. Thesaurus. Operadors

booleans. Truncaments. Internet. Bases de dades.

Unitat 2: Metodologia científica

2.1. La construcció del coneixement en les Ciències de la Salut: Concepte de ciència. Procés històric del

desenvolupament del coneixement i el mètode científic. Importància de la investigació en el desenvolupament

de la professió. Línies d’investigació.

2.2. Mètode científic i investigació. Investigació quantitativa i qualitativa. Etapes del procés d’investigació.

2.3. Redacció i presentació de treballs escrits. Normes per a referències bibliogràfiques. Estil de redacció.

Unitat 3: Bioestadística

3.1. Conceptes generals: L’estadística en les Ciències de la Salut. Concepte de mostra/població. Concepte de

biaix. Tipus de variables. Estructura de la matriu de dades. Dades independents/dades aparellades.

3.2. Estadística descriptiva: Variables qualitatives. Proporció, percentatge, altres. Error estàndard d’una proporció.

Freqüència, percentatge de casella, percentatge acumulat. Variables quantitatives. Mesures de tendència

central. Mesures de dispersió. Representació gràfica.

3.3. Estadística inferencial. Estimació de paràmetres poblacionals. Concepte de probabilitat. Distribució mostral

d’una proporció. Interval de confiança d'una proporció. Càlcul de la grandària de mostra necessari per estimar

una proporció poblacional. Distribució mostral d’una mitjana. Interval de confiança d'una mitjana. Càlcul de la

grandària de mostra necessari per estimar una mitjana poblacional.

3.4. Estadística inferencial. Introducció a les proves d’hipòtesis: La hipòtesi nulla i l’alternativa. El risc alfa (), la

confiança. El risc beta (ß), el poder. Proves unilaterals, proves bilaterals.

3.5. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables qualitatives. Prova de Khi quadrat

(2). Error estàndard de la diferència entre dues proporcions. Interval de confiança de la diferència entre dues

proporcions. Odd Ràtio (OR) i interval de confiança d’una OR.

52

3.6. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre una variable qualitativa i una de quantitativa: La

prova 't' de Student, per a comparar dues mitjanes. Error estàndard de la diferència entre dues mitjanes.

Interval de confiança la diferència entre dues mitjanes.

3.7. Estadística inferencial. Dades aparellades. Relació entre una variable quantitativa mesurada en dos

situacions diferents: La 't' de Student per dades aparellades. Error estàndard de la mitjana de les diferències.

Interval de confiança de la mitjana de les diferències.

3.8. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables quantitatives: El coeficient de

correlació de Pearson. La Regressió (la pendent). Interval de confiança del coeficient de correlació. Interval de

confiança d'una pendent.

Enfocament metodològic:

Activitats

Presencials Dirigides Autònomes Avaluació

38% 2% 58%

2%

Classes teòriques Seminaris de cerca

bibliogràfica

Tutorització de treball en equip

Resolució de problemes

Lectura Elaboració de treballs

Pràctiques de resolució de problemes

Treballs i examen

Avaluació /Resultats d’aprenentatge:

El sistema d’avaluació s’organitza en 2 mòduls, cada un dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació

final. La Unitat 1 i 2 tenen un pes del 30% en l’avaluació de l’assignatura i la Unitat 3 té un 70%. Cal aprovar ambdues

parts per tal que facin mitjana entre elles.

Lliurament de treballs Prova escrita:

65% 35%

Materials de consulta

Allen J. El hombre anumérico. 5ª ed. Barcelona: Tusquets Editores; 2000.

Armitage P, Berry G. Estadística para la investigación biomédica. Barcelona: Doyma; 1992.

Argimón JM, Jiménez J. Métodos de Investigación aplicados a la Atención Primaria de Salud. 2ª ed. Barcelona:

Doyma; 2004.

Blan M. An introduction to Medical Statistics. Oxford: Oxford University Press, 2000.

Bravo Toledo R., Campos Asensio C. Cómo hacer una búsqueda bibliográfica en Internet. FMC 2000; 7: 307-319.

Castells M. La era de la información: economía, sociedad y cultura. 2a ed. Madrid: Alianza; 2000.

Chalmers A. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. 3ªed. Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 2000.

Fisher LD, Van Velle G. Biostatistics. A methodology for the health sciences. New York: Wiley, 1993.

Fortin MF. Proceso de investigación: de la concepción a la realización. México: McGraw-Hill Interamericana, 1999.

Gonick L, Smith W. La estadística en cómic. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 1999.

Jurado Y. Técnicas de investigación documental. México: Thomson, 2002.

Leaverton, PE. ABC de la bioestadística. Programa de autoaprendizaje. Barcelona: Salvat Editores, 1989.

Notter LE, Hott JR. Principios de la investigación en enfermeria. Barcelona: Doyma, 1992.

Polit DF, Hungler DP. Investigación Científica en Ciencias de la Salud, 5.ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana;

1997

53

Richart M, Cabrero J, Tosal B, Romá MT, Vizcaya MF. Búsqueda bibliográfica en enfermería y otras ciencias de la

salud: bases de datos en Internet. Alicante: Universidad de Alicante; 2001.

Schwartz D. Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder; 1985.

Consulta web

http://campusvirtual.uma.es/est_fisio/apuntes/

http://centros.edu.xunta.es/iesaslagoas/metodosesta/matematicas.htm

http://www.aulafacil.com/CursoEstadistica/CursoEstadistica.htm

http://www.bioestadistica.uma.es/libro/

http://www.fisterra.com/index.asp

http://e-stadistica.bio.ucm.es/index_modulos.html







54

Estructura del Cos Humà


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Anatomia humana

Coordinador: Rafael Llorens Ortega [email protected].

Professorat: Xavier Martínez Lacasa Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció a les bases científiques en el coneixement de l’estructura del cos humà,

des de l’estudi progressiu dels diferents nivells d’organització;molècula, cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema. Aquesta

organització permet realitzar connexions d’aprenentatge entre els diferents nivells, de manera que cada estrat

proporciona els pilars en que es sostenen els següents. Aquest plantejament es fonamenta en la coherència interna i

facilita la vinculació amb altres matèries i assignatures relacionades amb el funcionament del cos humà.


o Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris que li permetin identificar, relacionar i comprendre les

bases moleculars, fisiològiques del cos humà i com estan estructurades les cèl·lules i els teixits.

Competències:

Específiques:

CE 1. Prestar una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones , d’acord amb l’estat de

desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat y seguretat que

s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE 1.1 Identificar la composició i organització que configura l’estructura del cos humà.

CE 1.2. Relacionar els coneixements sobre l’estructura del cos humà, que ajudin a entendre el funcionament

per tal de diagnosticar i tractar alteracions.

CE 1.3. Identificar els components estructurals que formen el cos humà.

CE 1.4. Descriure les característiques principals, diferencials i els components de l’esquelet, el sistema

nerviós, els sentits, el sistema cardio-circulatori, l’aparell respiratori, el digestiu, renal, endocrí i l’aparell

reproductor.

CE 1.5. Identificar i comprendre l’estructura anatòmica i histològica dels diferents aparells i sistemes del cos

humà.

CE 1.6. Descriure l’estructura del cos humà.

Transversals:

CT 2 Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

Generals:

CG 2 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

UNITAT 1. Estudi de l’esquelet. Ossos que formen l’ésser humà.

UNITAT 2. Estudi dels músculs de l’ésser humà. Tipus de músculs.

UNITAT 3. Estudi de les articulacions. Tipus d’articulacions.


55

UNITAT 4. Aparell càrdio-circulatori. El cor. Grans troncs arterials i venosos. El sistema circulatori. Constitució de les

artèries, venes, capillars. La circulació sanguínia.

UNITAT 5. El sistema limfàtic. Els capillars i vasos limfàtics. Ganglis limfàtics. El tim, la melsa i les amígdales.

UNITAT 6. Aparell digestiu. Cavitat oral i annexes, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gruixut, recte i anus.

Glàndules salivals, secreció salival. Fetge i pàncrees. Melsa i vesícula biliar. El Peritoneu. Espais de l’abdomen.

UNITAT 7. Aparell respiratori. Foses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols i alvèols. Pulmons: estructura,

lobulació i segmentació. Pleures.

UNITAT 8. Aparell urinari. Ronyons, urèters, bufeta, uretra

UNITAT 9. Aparells genitals. Masculí .Femení. Cicle sexual. Glàndula mamaria

UNITAT 10. El teixit sanguini. Distribució dels líquids corporals. Els eritròcits, els leucòcits, les plaquetes. Hemostàsia i

coagulació de la sang. Grups sanguinis i Rh.

UNITAT 11. Sistema endocrí. Glàndules: hipòfisi, tiroides, paratiroides, suprarenals. Pàncrees endocrí. Localització,

morfologia i estructura.

UNITAT 12. Sistema nerviós central I Perifèric. Concepte de neurona. Classificació del sistema nerviós. Estudi de l’encèfal

i la medul·la espinal. Sistema nerviós vegetatiu: simpàtic i parasimpàtic.

UNITAT 13. Aparell de la visió. Aparell lacrimal. Vies òptiques i reflexes. Annexes de l’ull. Músculs extrínsecs de l'ull.

UNITAT 14. Aparell de l'audició.. Conducte auditiu extern. Caixa del timpà. Oïda interna.

UNITAT 15. El gust. El tacte i l’olfacte. Corpuscles gustatius. Gustos bàsics. Els corpuscles del tacte. Localització i

estructura. Cèl·lules de l’olfacte i vies olfactives.


Activitats

Activitats dirigides Activitats supervisades Acivitats autònomes Avaluació

30% 9% 59% 2%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa .

L’avaluació s’organitza amb diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de

l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Prova escrita:

40% 20% 40%


BIBLIOGRAFIA

Alberts. Biologia Molecular de la Célula. 4ª edició. Editorial Omega. 2004

Geneser. Histología, 3ª edició, Editorial Médica Panamericana, 2000

Stryer. Bioquímica. 6ena

edició. Editorial Reverté. 2004

Tortora, Derrickson: Principios de Anatomía y Fisiología, 11ena

edició. Editorial Médica Panamericana. 2006

Wheater’s. Histología Funcional, Texto y Atlas en color. 4ª Edició, Editorial Harcourt, 2000

56

Funció del Cos Humà I


Curs: 1r Semestre: 1r

Matèria: Fisiologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinador: Rafael Llorens [email protected]

Professorat: Rafael Llorens, Montserrat Garrigó.


Aquesta assignatura configura la introducció de les bases científiques en el coneixement del funcionament del cos

humà, des de l’estudi progressiu dels diferents nivells d’organització, les interrelacions i funcionament dels òrgans,

aparells i sistemes del cos . Aquesta organització permet realitzar connexions d’aprenentatge entre els diferents nivells,

de funcionament . Aquest plantejament es fonamenta des de la coherència interna i facilita la vinculació amb altres

matèries i assignatures relacionades amb el funcionament del cos humà.


o Identificar, relacionar i comprendre quines són les bases fisiològiques i característiques d’organització i

funcionament dels diferents òrgans, aparells i sistemes, per tal d’obtenir un concepte global del funcionament

del cos humà i proporcionar una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones,

d’acord al desenvolupament dels coneixements científics, els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen

en les normes legals i deontològiques aplicables.

Competències:

Específiques:

CE1. Prestar una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones, d’acord amb l’estat de

desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que

s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE 1.7 Identificar i descriure el funcionament fisiològic del cos humà i els mecanismes homeostàtics que el

regulen.

CE 1.10 Relacionar els elements bàsics del sistema de retroalimentació.

CE 1.11 Identificar les bases moleculars i fisiològiques de les cèl·lules i teixits.

CE 1.12 Descriure la base fisiològica dels paràmetres hemodinàmics, el concepte i els mecanismes de

control de la hemostàsia interna.

CE 1.13 Descriure el funcionament fisiològic del cos humà.

Transversals:

CT 1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

CT 2 Cercar, avaluar i mantenir sistemes d’informació.

Generals:



57

Continguts:

UNITAT I: Introducció a la microbiologia

1.1. Fonaments bàsics de la Microbiologia. Visió històrica del concepte de microorganisme. Evolució.

1.2. Estructura i genètica bacterianes.

1.3. Funcions bàsiques dels procariotes. Nutrició. Factors que determinen el creixement de les poblacions

bacterianes.

1.4. Flora bacteriana habitual. Equilibri de l’ésser humà, la seva flora microbiana.

UNITAT II: Organització del cos humà. Introducció al metabolisme. Fisiologia cel·lular

2.1. Nivells d’organització

2.2. Homeòstasi

2.3. Mecanismes de la regulació de l’homeòstasi corporal.

2.4. Introducció a la bioquímica

2.5. Metabolisme cel·lular

2.6. La cèl·lula. Funcions cel·lulars

UNITAT III: Aparell locomotor. Bases anatòmiques i fisiològiques

3.1. Sistema Esquelètic

3.2. Sistema Articular

3.3. Sistema Muscular. Fisiologia i Biofísica de la contracció muscular.

UNITAT IV: Aparell cardiocirculatori. Fisiologia del sistema cardiovascular.

4.1. Concepte d’hemodinàmia

4.2. Principi fonamental de la circulació

4.3. El cor com a bomba

4.4. Electrocardiograma

4.5. Cicle cardíac

4.6. Regulació de l’activitat cardíaca i Valors fonamentals de la funció cardíaca

4.7. Sistema arterial de distribució

4.8. Sistema i mecanismes de la circulació d’intercanvi (Micro circulació)

4.9. Sistemes de retorn: venós i limfàtic

4.10. Circulacions locals.

4.11. Sang, òrgans hematopoètics i sistema limfàtic

UNITAT V: Aparell respiratori

5.1. Funcions de l’aparell Respiratori

5.2. Divisió estructural i funcional del tracte respiratori.

5.3. Fisiologia del Sistema Respiratori

5.4. Intercanvi gasós en els pulmons

5.5. Transport dels gasos per la sang i intercanvi sistèmic

5.6. Regulació i control químic de la respiració

UNITAT VI: Aparell digestiu

6.1. Parts funcionals de l’aparell digestiu

6.2. Fisiologia de l’aparell digestiu. Digestió.

6.3. Control de la secreció de les glàndules digestives.

6.4. Absorció.

6.5. Eliminació.

UNITAT VII: Aparell urinari

7.1. Vascularització Renal.

7.2. Fisiologia Renal.

7.3. Regulació del volum urinari.

7.4. Composició de l’orina.

58

7.5. Cicle vital del sistema urinari.

7.6. Relació del sistema urinari amb la resa de l’organisme.

UNITAT VIII: Aparell reproductor

8.1. Fisiologia aparell o sistema reproductor masculí.

8.2. Fisiologia aparell o sistema reproductor femení.

UNITAT IX: Sistema nerviós

9.1. Sistema Nerviós Central.

9.2. Recobriments de l’encèfal i la medul·la Espinal.

9.3. Líquid cefaloraquidi.

9.4. Medul·la Espinal.

9.5. Encèfal.

9.6. Cervell.

9.7. Vies Sensitives i Motores Somàtiques Sistema Nerviós Central.

9.8. Sinapsis.

9.9. Cicle vital SNC.

9.10. Sistema Nerviós Perifèric.

9.11. Divisió Estructural i Funcional SNP.

9.12. Nervis Cranials i raquidis o espinals.

UNITAT X: Òrgans dels sentits

10.1. Receptors sensorials i els òrgans dels sentits.

10.2. Sentits especials

10.3. Sentits generals

UNITAT XI: Sistema endocrí

11.1. Funció del sistema endocrí

11.2. Hormones.

11.3. Principals glàndules endocrines

11.4. Classificació hormones, segons la seva composició bioquímica i mecanisme d’acció.

11.5. Hipòfisis.

11.6. Tiroides.

11.7. Pàncrees.

11.8. Suprarenals.

11.9. Gònades.

11.10. Metabolisme hormonal.


Activitats

Activitats dirigides Autònomes Activitats avaluació

36% 62 % 2%

59

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació s’organitza amb diferents

activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura.

Treballs

individuals i/o de grup

Presentació pública de

treballs Prova escrita

40% 20% 40%


Drake. Gray Anatomia Para Estudiantes. 1ª edició. Barcelona: Editorial Elsevier España; 2005.

Geneser. Histología, 3ª edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2000

Gray, Henry. Anatomía del Cuerpo Humano. Philadelphia: Lea & Febiger, 1918; Bartleby.com de 2000. Disponible en:

www.bartleby.com/107/. [Citat 20 Abril 2008]

Guyton. Tratado de Fisiologia Médica, 11ena edició. Madrid: Editorial Elsevier España; 2006

Manual CTO Enfermería. 4ª Edicióm. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Manual CTO Medicina y Cirugia. 7ª Edición. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Sobotta. Atlas de Anatomia Humana. 22ena edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006

Tortora, D. Principios de Anatomía y Fisiología, 11ena edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006

Wheater’s. Histología Funcional, Texto y Atlas en color. 4ª Edició. Madrid: Editorial Harcourt; 2000

http://www.bartleby.com/107/

60

Psicologia General i Evolutiva


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Psicologia

Coordinadora: Rosa Capellas Prat [email protected]

Professorat: Rosa Capellas

Ramón Domingo Llengua en que s’imparteix: Català


El coneixement dels aspectes psicològics que estan a la base de la conducta humana i els canvis que es van donant

en les diferents etapes del desenvolupament aporten elements per a la comprensió de la persona en la seva globalitat.

Al mateix temps aquests elements psicològics incideixen en les accions individuals i interpersonals i es reflecteixen en

els processos de salut-malaltia.

Aquesta assignatura te continuïtat a segon curs amb Psicologia aplicada a Ciències de la salut.


o Conèixer les característiques i el funcionament dels processos psicològics que conformen el pensar, sentir i

actuar propis del ser humà.

o Descriure la implicació d’aquests processos en la conducta humana.

o Identificar les relacions entre factors psicosocials i conductes o situacions de salut.

o Descriure els condicionants psicosocials i la seva incidència en el comportament interactiu del ser humà.

o Identificar els canvis psicològics en el ser humà segons les diferents etapes de desenvolupament i en el

decurs del seu cicle vital.

Competències:

Específiques:

CE 4.Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere,grup o comunitat dins del


CE 4.1 Identificar i explicar quines són les conductes que defineixen el comportament interactiu de

la persona en funció del gènere, grup o comunitat.

CE 4.3 Identificar els diferents tipus d’interaccions segons es pertanyi a un grup,gènere,

comunitat,dins del seu context social i cultural.

CE 4.4 Descriure el comportament interactiu en funció del gènere.

CE 7.Demostrar que compren sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes físics, psicològics i socials

com a individus autònoms i independents assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el

dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE 7.1Enumerar i identificar quines són les característiques físiques, psicològiques i socials que

defineixen la maduresa de la persona com a ser independent i autònom.

CE 7.5 Identificar els components psicosocials dels individus així com els valors i creences que

l’identifiquen com a persona autònoma i independent en el decurs del seu cicle vital.

CE 7.6 Respectar la pluralitat d’opinions i creences.

CE 7.9 Descriure i valorar les diferències individuals psicològiques.


61

CE 11. Establir una comunicació eficaç amb usuaris,família,grups socials i companys i promoure l’educació per la salut.

CE 11.8 Enumerar i explicar quines són les característiques que demostren l’existència d’una

comunicació eficaç i efectiva que afavoreixi l’educació per la salut.

CE 11.9 Identificar les característiques d’una comunicació eficaç.

CE 11.12. Adequar la comunicació als diferents interlocutors.

CE 11.14. Identificar les conductes i comportaments generadors de salut.

Transversals:

CT 4. Expressar-se de forma fluida,coherent i adequada a les normes establertes tan de forma oral com escrita.

CT 5. Adquirir i utilitzar les eines necessàries per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

Generals:

CG 3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Processos psicològics bàsics: Característiques, funcionament, interaccions i aplicació en l’àmbit de la salut.

UNITAT II: Processos psicosocials i conducta: La percepció dels demés. Les actituds, estereotips i prejudicis.

Processos d’influència social. Rol i identitat social. La comunicació.

UNITAT III: Psicologia del desenvolupament humà.


Activitats

Presencials a l’aula Dirigides fora d’aula Autònomes

38% 6,5% 55,5%

Avaluació:


activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura:

Per aprovar l’assignatura cal aprovar cadascun dels tres blocs.


30% 20% 50%


UNITATS I i II:

Baron RA, Byrne D. Psicologia social. 10ª edició. Madrid: Pearson Educación;2005.

Ellis Ormrod J. Aprendizaje humano.4ª edició. Madrid: Pearson Educación;2005.

Ibañez T (coord.), Botella M, Domenech M, Feliu J, Martinez LM, Pallí C et al. Introducción a la psicologia social.

Barcelona:UOC; 2004.

Latorre JM. Ciencias Psicosociales aplicadas I. Madrid: Síntesis;1995

Myers DG.Psicologia.7ena edició. Madrid: Panamericana; 2005.

Tazón M.P, García Campayo J. Aseguinolaza L. Relación y comunicación, Enfermeria 21, Ediciones DAE, Grupo

Paradigma: Madrid; 2000.

62

Pàgines web:

www.psicoactiva.com

www.terra.es/personal/gonadan/escuel.htm

www.ecologiaemocional.com

Unitat III

Bofill P, Tizón J.Qué es el psicoanàlisis.Barcelona:Herder;1994

Castellví, P. Psicologia del desenvolupament .BCN : Pòrtic,URL, Biblioteca universitària,35; 2001.

Castellví, P. Teories i models, introducció a la psicologia evolutiva i educativa, BCN Fundació Enciclopedia Catalana SA

i URLL, 1994

Daniel N.Stern. Diari d'un bebè. BCN: Columna EdicionsSA, Col.assaig nº33; 2000

Erikson, E.Infancia y sociedad.Buenso Aires: Hormé; 1983.

Fernández Mateos, Luz Mª. El vinculo afectivo con el niño por nacer.Salamanca: Servicio de publicaciones U.P ; 2005.

Perinat A. La primera infància.BCN: UOC, 2005

Perinat A. Psicologia del desarrolo, un enfoque sistèmico.BCN: UOC, 2003.

Silvestre N, Solé M R. Psicologia evolutiva.Infancia y adolescencia.BCN: CEAC 1993

Articles de revista

Ayan S, Mecanismos del Inconsciente, Mente y Cerebro, 18, (62-75) 2006

Bassedas M, Sellarés R . Com pensem entre els dos I els quatre anys.Barcelona Rev. Infància nº 32 (9-12) 1986

Blakeslee, S.Las emociones moldean las neuronas.Madrid: El Pais-Sociedad, 15-11-1995.

Rev del C.O. P.Andalucia Oriental (57-75),1992

Sánchez-Barranco, A. La condiciópn científica del psicoanàlisis. Madrid. Apuntes de Psicologia.

Material audiovisual

Delval J, Enesco E.La aventura de Crecer, UAB, Dep.de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació, Laboratori

d’Audiovisuals Multimedia.

http://www.psicoactiva.com/

http://www.terra.es/personal/gonadan/escuel.htm

http://www.ecologiaemocional.com/

63

PENSAMENT INFERMER I HISTÒRIA DEL TENIR CURA


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Bases de la Infermeria

Coordinadora:

Guadalupe Sánchez-Rueda [email protected]

Professorat:

Guadalupe

Sánchez-Rueda Llengua en que s’imparteix: Català

Rellevància en el perfil formatiu

Aquesta assignatura aporta els fonaments epistemològics i ontològics de la Infermeria com a disciplina.


o L’assignatura pretén proporcionar els coneixements bàsics sobre les tendències i evolució del

pensament infermer.

o Analitzar els factors històrics i socioculturals en l’abordatge dels processos salut – malaltia.

o Reflexionar sobre la rellevància dels aspectes humanistes en la pràctica de la infermeria.

Competències

Específiques:

CE1. Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que

atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat que s'estableixen a les normes legals i deontològiques aplicables.

CE3. Aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria.

CE8. Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de

decisions de les persones ateses, d'acord amb la manera com viuen el seu procés de salut -malaltia.

Transversals:



Generals:



CG2 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom


Continguts

UNITAT I: Història de les cures: el tenir cura des dels inicis de la humanitat fins l’Edat Moderna.

Introducció. La prehistòria i el tenir cura. L’Edat Antigua i les pràctiques del manteniment de la salut i del guarir.

L’Edat Mitjana: situació social i organització de l’assistència. Naixement i desenvolupament dels hospitals

medievals. Les cures infermeres a l’Edat Moderna


64

UNITAT II: La Infermeria contemporània: història de la Infermeria com a professió i com a disciplina acadèmica.

Introducció. Edat Contemporània, característiques generals i de vida. La Infermeria en la Il·lustració (segle XVIII i

1a meitat del XIX). Conseqüències dels canvis socials en la salut i en la Infermeria. Origen i desenvolupament de

la professió infermera: moviments de professionalització. La Infermeria contemporània a Espanya. Evolució dels

practicants, llevadores i infermeres. Unificació dels estudis. Col·legiació, Sindicats i Infermeria. L’entrada de la

Infermeria a la universitat: passat, present i futur.

UNITAT II: Marc professional de la Infermeria com a disciplina al segle XXI.

Introducció. Metaparadigma Infermer: definició i característiques dels conceptes globals que identifiquen el

fenomen de la Infermeria. L’ésser humà com a centre d’interès de la disciplina. Definició i conceptualització de

l’aportació de la Infermeria com a disciplina. L’entorn en el context de les cures infermeres. Salut:

conceptualització i canvis.

La Infermeria avui : present i futur. Servei infermer i àmbits d’actuació. El professional d’infermeria dins els

equips de salut .

UNITAT IV: Referents teòrics de la Infermeria contemporània.

Perspectiva històrica de les Teories d’Infermeria. Escoles de pensament infermer. Teories i models de cures en

Infermeria: identificació i definició del servei infermer.

Metodologia, llenguatge i cures infermeres: una aproximació introductòria.

Enfocament metodològic

Activitats


40% 5% 55%

Avaluació



És imprescindible superar el mòdul C amb una nota igual o superior a cinc.

Mòdul A

lliurament d’activitats/treballs

Mòdul B

discussió- presentació casos

Mòdul C

prova escrita

30% 30% 40%


Bibliografia

Adam E. Hacia dónde va la enfermería. Madrid: Interamericana,1982

Colliere, M.F. Promover la vida . Madrid: Interamaricana*McGrawHill,1993.

Dominguez, C. La infermeria a Catalunya. Barcelona: Rol,1981.

Donahue, M.P. Historía de la Enfermería .St. Louis©Missouri: Doyma,1985.

Eseverri; C. Historia de la enfermería espanyola e hispanoamericana .Madrid: Universitas S.A., 1995.

Fenandez, F. Coord. Historia de la Enfermería en España. Madrid: Síntesis,1996.

Garcia,A. Història de l'Escola d'Infermeria Creu Roja de Barcelona.Terrassa: E.U.I Creu Roja,1993.

Generalitat de Catalunya. LLIBRE BLANC de les professions Sanitàries de Catalunya. Edita Generalitat de Catalunya,

Departament de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona: 2003.

Henderson V. La Naturaleza de la Enfermería. Reflexiones 25 años después, 1ª ed. Madrid: Interamericana-McGraw-

Hill; 1994.

Kérouac S, Pepin J, Ducharme F, Duquette A, Major F. El pensamiento enfermero. Barceona: Masson; 1996.

65

Kershaw B, Salvage J. Modelos de Enfermeria. Barcelona: Doyma; 1988.Barcelona: Masson; 1996.

Kozier B. Olivieri R. Enfermería fundamental. Conceptos, procesos y práctica. 5ª ed. Madrid: Interamericana.McGraw-Hill;

2005.

López M, Santos S, Sánchez-Rueda G, Bardallo MD, Fernández L, Zabalegui A, Abril D, Varez S, Tomás-Sábado, J.

Los modelos en la práctica asistencial: visión de los profesionales y estudiantes de Enfermería. Metas de enfermería

2009, 12 (4): 16-26

Luis MT, Fernández C, Navarro MV. De la teoría a la práctica. El pensamiento de V. Henderson en el siglo XXI.

barcelona: Masson; 1998.

Marriner A. Modelos y teorias de Enfermeria. 6 ena edició.Barcelona: ROL; 2007.

Potter, P. Fundamentos de enfermería. Madrid: Mosby/ Doyma; 1996.

Rodríguez Rivera, F.E. Estatuto Marco del Personal Estatutario de los Servicios de Salud. Ley de Ordenación de las

Profesiones Sanitarias. Sevilla: Ed. MAD.; 2003

Riopelle L, Grondin L, Phaneuf M. Cuidados de enfermeria. Un proceso centrado en las necesidades de la persona.

Madrid: Interamericana-McGraw-Hill; 1993.

Sánchez Rueda, G. Dorothea Orem: Aproximación a su teoria. Revista ROL de enfermería 1999; 22 (4): 309-314

Sánchez Rueda G. Los medios audiovisuales como recurso pedagógico. La vida y obra de Florence Nightingale: un

análisis crítico a propósito de dos fuentes audiovisuales. Temperamentvm 2006; 4. Disponible en http://www.index-

f.com/temperamentum/tn4/t6138.php

Siles, j. Historia de la enfermería. Alicante: Aguaclara, 1999.

Tarruella M, Sánchez-Rueda G. Análisis de la aplicación de diferentes taxonomías diagnósticas: a propósito de un

caso. Revista Enfermería clínica. 1997;7(4): 203.

Pàgines web

Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Barcelona (COIB). Disponible en: http://www.coib.cat/

Consejo General de Enfermeria d’Espanya. Disponible en:

http://www.cge.enfermundi.com/servlet/Satellite?pagename=SiteCGE/Page/Home_cge

International Council of Nurses. Disponible en: http://www.icn.ch/

Llei 44/2003 sobre l’Ordenació de les professions sanitàries. Publicada 21 novembre, 2003. Disponible en:

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2003-21340 [Data consulta 8 març 2010]


Beavan, C.Reputations: Florence Nightingale - Iron Maiden - [documental], Regne Unit: BBC; 2001.

Coixet, I. La vida secreta de las palabras [pel·lícula]. Espanya; 2005.

Ducke, D. Florence Nightingale [pel·lícula]. Regne Unit; 1985.

Othenin-Girard, D. Rojo en la Cruz [pel·lícula]. França –Suïssa _Àustria; 2006.

http://0-dialnet.unirioja.es.diana.uca.es/servlet/articulo?codigo=2964186

http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=2408

http://www.index-f.com/temperamentum/tn4/t6138.php

http://www.index-f.com/temperamentum/tn4/t6138.php

http://www.coib.cat/

http://www.cge.enfermundi.com/servlet/Satellite?pagename=SiteCGE/Page/Home_cge

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2003-21340

66

Ciències Socials i Salut


Curs: 1r Semestre: 2n Matèria: Sociologia

Coordinadora: Roser Pérez [email protected]

Professorat: Roser Pérez Helena Roig Nuria Codern

Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció el context social i cultural es l’espai on es produeix la construcció social i

cultural de la salut i malaltia. Des d’aquest plantejament cal realitzar l’anàlisi de l’estructura social, els valors culturals i

els eixos de desigualtat en salut.


o Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per la intervenció d’infermeria a la comunitat, com són

els antecedents de la salut pública i comunitària, així com els instruments de les ciències i disciplines

socials que li permetran observar i analitzar l’estructura social i els eixos de desigualtat en salut, es a dir,

els determinants que potencien els processos protectors o no de la salut.

o Proporcionar coneixements sobre el desplegament de la intervenció sanitària en relació a la distribució

en el territori dels eixos de desigualtat en salut i la necessària transversalitat per a tractar els problemes

de salut de la comunitat.

Competències:

Específiques:

CE4 Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, i el

context social i multicultural.

CE4.5. Analitzar els conceptes de salut/malaltia considerant els diferents contextos socials i culturals.

CE4.6. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per l’atenció a les persones

en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat.

CE4.7. Identificar elements socials i antropològics per valorar diferents situacions assistencials.

CE4.8. Reflexionar respecte les relacions i contribucions existents entre l’antropologia, la sociologia i la

infermeria

CE4.9 Identificar els determinants de la salut i els eixos de desigualtat social que s’observen a l’estructura

social.

CE4.10. Analitzar les desigualtats socials que es manifesten a partir dels eixos de desigualtat social (classe,

gènere, edat, origen i territori) i les necessitats que se’n deriven respecte al accés als recursos i serveis.

CE4.11. Identificar les tendències i l’evolució del pensament i el mètode antropològic i analitzar els factors

socials i culturals en la vivència y el abordatge de los processos de salut i malaltia.

CE4.12. Identificar i analitzar els conceptes d’identitat, diversitat, cultura i les diverses connotacions.

CE4.13. Explicar el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat dins del

context social multicultural.


67

CE4.14. Descriure les diferencies a les conductes i pautes de l’actitud de les persones en funció del seu

context cultural, social, de gènere, multicultural i d’edat.

CE4.15. Analitzar els factors socials i culturals en la vivència i l’abordatge dels processos de salut i la

malaltia.

CE7 Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els aspectes físics, psicològics i socials,

com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, germanitzant el

dret a la intimitat, mitjançant la confidencialitat i el secreti professional.

CE7.11. Identificar els components psicosocials dels individus així com els valors i creences que el

identifiquen com persona autònoma i independent.

CE7.12. Identificar les desigualtats socials que es manifesten a partir dels eixos de desigualtat social (Classe,

gènere, edat, origen i territori)

CE7.13. Establir la cura considerant l’edat, gènere, diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors.

CE7.14. Identificar e interpretar la forma en que las persones i grups gestionen els processos salut malaltia-

atenció considerant la interacció de factors individuals i col·lectius, materials (desigualtats socials) i simbòlics.

CE7.15. Descriure els fets socials de la realitat i la dimensió social.

CE7.16. Identificar la pluralitat d’opinions i creences.

Transversals:

CT5 Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica y reflexiva.

Generals:

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Salut comunitària.

1.1. Ciències socials i salut: El concepte de Salut i els determinants socials de la salut.

1.2. Salut Comunitària, antecedents i situació actual. Les Conferències Internacionals i el paper de la OMS.

1.3. La Infermeria com a professió entre les Ciències Socials i les Ciències de la Salut. Objectius i actuació d’Infermeria.

UNITAT II: Població i Salut.

2.1. La demografia com a disciplina social: Els conceptes demogràfics bàsics i les fonts de dades.

2.2. L'estructura de la població per edat i sexe.

2.3. Els fenòmens demogràfics: mortalitat, natalitat i migracions.

2.4. Anàlisi de les estructures de població: evolució i distribució de la població a Catalunya.

UNITAT III: Individu i societat.

3.1. Introducció a l’antropologia. Branques de l’antropologia

3.2. Història i evolució del pensament antropològic

3.3. Camps clàssics de l’antropologia. Mètodes d’investigació en antropologia.

3.4. Context cultural, diversitat i identitat.

3.5. Inmigració, multiculturalitat, pluriculturalitat i interculturalitat.

UNITAT IV: Estructura social i els eixos de desigualtat social.

4.1. Conceptes d’estratificació i estructura social. El canvi social.

4.2. Estructura institucional i reproducció social: Parentiu, matrimoni i família. El poder. L'organització del treball. La

participació social.

4.3. Els eixos de desigualtat social: Classe, Gènere, Origen, Edat i Territori.

68

4.4. Aproximació a l'estructura social de Catalunya en el context de l'Estat.

UNITAT V: Salut i desigualtat.

5.1. Perspectives socials en l'estudi de la salut. La medicina com a forma de control social. El perfil epidemiològic i la

medicalització de la societat.

5.2. Els estudis de la salut i els eixos de desigualtat: Les enquestes i els indicadors de salut. La subjectivitat i els

processos de risc.

5.3. El Diagnòstic de salut de la comunitat i la perspectiva social.


Activitats


32% 5% 63%

Avaluació:




30% 20% 50%


Adelantado, J. (coord.) (2000) Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España.

Barcelona: Icaria-Universidad Autónoma de Barcelona.

Alvarez-Dardet, C. (2003) “Las autoridades Sanitarias no advierten que el género y la clase social perjudican

seriamente la salud” en Koadernoak-Cuadernos de Salud Pública, Octubre; (21): 8-10.

Artazcoz, L. (2007) “Trabajo y salud desde una perspectiva combinada de género y clase social” en Inguruak. Revista

Vasca de Sociología y Ciencia Política (44): 215-228

Benach, J. Muntaner, C. (2005) Aprender a mirar la salud. El Viejo Topo

Benach, J. et al. (2012) La Sanidad está en Venta. Barcelona: Icaria

Blech J. (2005) Los inventores de enfermedades. Barcelona: Ediciones Destino.

Carta d’Otawa para la Promoción de la Salud. Antrophos 118/119

Declaració de Yakarta. IV Conferencia Internacional sobre Promoció de la Salut, Yakarta, Indonesia.

Garrido L. y González J.J. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena

(coordinadors) Alianza Editorial Madrid 2006

Jurado T. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena (coordinadors) Alianza

Editorial Madrid 2006

Lalonde, M. (1974) A new perspective on the health of Canadians. Dept. of Nat. Health and Welfare. Ottawa.

Martin Santos F.J., Gonzalo Jiménez E., Mazarrassa Alvear L., Martinez del Campo P. La Enfermería Comunitaria ante

el tercer milenio.Index Enfermería Primavera-Verano 1999, Año VIII, n. 24-25

Navarro, V. y Benach, J. (1996) “Desigualdades sociales de salud en España. Informe de la comisión científica de

estudios de las desigualdades sociales de salud en España” en Revista Española de Salud Pública, sep/dic 5-6 (70):

505-636.

Navarro, V. (coord.) (2004) El Estado de Bienestar en España. Madrid: Tecnos (Grupo Anaya S.A.).

69

Navarro, V. (coord.) (2007) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

Pérez-Giménez, R. (2000) “Políticas sanitarias y desigualdades en España” en Adelantado, J. (coord.) Cambios en el

Estado del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona, 251-284.

Pérez-Giménez R. (2006) “Las Desigualdades en salud, una realidad social” en Salud 2000 Madrid. Vol 1:20-26

Pérez-Giménez, R. (2006). Desigualdades en salud por clase social y Política sanitaria. Las Encuestas de Salud de

Cataluña (1004-2002). Tesis doctoral-UAB.

http://sapsuab.wordpress.com

Pérez-Giménez R. “¿Se relaciona el nivel de rentas de las CCAA, la desigualdad en su distribución y el riesgo de

pobreza con el nivel de salud?” en Arriba A. (coord) Políticas y bienes sociales. Procesos de vulnerabilidad y exclusión

social. Informe FOESSA. Madrid 2008.

Rodríguez, J. y de Miguel, J.M. (1990) Salud y Poder. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Siglo XXI de

España Editores.

Rodríguez, et al. (2007) “Desigualdades en salud en el Estado Español: un cambio de siglo” en Navarro V. (coord.) La

situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

Ruiz, I.; Blanco, P. y Vives-Cases, C. (2004) “Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas

sociosanitarias” en Gaceta Sanitaria, (supl 2): 4-12.

Rambla X. (coord) Les Fractures de l’Estructura Social. ‘Una Introducció a l’anàlisi sociològica de les desigualtats’.

p.13-52 Barcelona Servei Publicacions-UAB 2008

Salleras Sanmartí Ll. La salud y sus determinantes. Antrophos, 1991,118/119

Salleras Sanmartí, Ll. Cap. II Salud pública, Salud comunitària, en Educación Sanitaria. Principios, metodos y

aplicaciones. Diaz de Santos, 1990

Sánchez, C. (1997) “La clase social concepto y medición” en Dimensión Humana, 1(4):31-36.

Sánchez, C. (2007) “Desigualdades y salud. Análisis de los datos de la encuesta Panel de Desigualdades Sociales

(PaD)” en Inguruak. Revista Vasca de sociología y ciencia política, (44): 127-142.

Siles González, J. Historia de la Infermeria Comunitària en España.Index de Enfermería. Primavera-Verano 1999, Año,

VIII, n. 24-25

Valls-Llobet, C. (2001) “Desigualdades de género en Salud Pública” en Quadern CAPS, (30): 34-40.

Valls-Llobet, C. (2009) Mujeres salud y Poder. Universitat de Valencia.

Whitehead, M. (1990) “Conceptos y principios de igualdad y salud” en Programa de políticas de salud y Planificación,

OMS. Copenhague: Ministerio de Sanidad y Consumo.

Wilkinson, R. (2000) Las desigualdades perjudican. Jerarquías, salud y evolución humana. Barcelona: Editorial crítica.

Pàgines Web:

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/

http://defensasanitatpublica.wordpress.com/

PARS – Plataforma afectadas por los recortes sanitarios: http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/

Farmacriticxs: http://farmacriticxs.blogspot.com

Comissió de sanitat de la FAVB: http://www.favb.cat

http://sapsuab.wordpress.com/



http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/

http://farmacriticxs.blogspot.com/

http://www.favb.cat/

70

Comunicació i noves tecnologies de la informació

Codi: 200403 Crèdits: 6 ECTS Tipus: Formació bàsica Matèria: Comunicació

Curs: 1r Semestre: 2n Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Mireia Tarruella [email protected]

Professorat: Mariona Cabré, Laura Diéguez, Mireia Tarruella


La comunicació és un element bàsic per a les relacions interpersonals. Les noves tecnologies de la informació tenen

cada cop més presència com a eina facilitadora pels professionals d’infermeria.

Objectius:

o Adquirir habilitat comunicativa tant escrita com oral (verbal i no verbal).

o Identificar l’aportació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a l’àmbit de la sanitat en general

i de la infermeria en particular.

o Identificar elements comunicatius i la seva repercussió en les relacions professional-usuari.

Competències:

Específiques:

CE 11 Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys

CE11.1 Identificar les bases de la comunicació verbal, no verbal i escrita.

CE11.2 Identificar les característiques d’una comunicació eficaç

CE11.3 Aplicar les habilitats adquirides a les tècniques de comunicació.

CE11.4 Indicar els instruments necessaris per a una comunicació eficaç, respectuosa i efectiva amb els

companys

CE11.5 Adequar la comunicació als diferents interlocutors

CE11.6 Utilitzar estratègies que permetin una comunicació efectiva

CE 16 Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

CE16.3 Identificar els diferents sistemes d’informació necessaris en funció de la situació

CE16.2 Identificar els programes informàtics de gestió de cures més utilitzats

CE16.5 Identificar les fonts d’informació dels sistemes d’informació sanitària

Transversals:


CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral com per escrit

Generals:






71

Continguts:

Unitat I: Conceptes bàsics de la comunicació

1.1. Comunicació oral

1.2. Comunicació no verbal

1.3. Comunicació escrita

Unitat II: Comunicació professional

1.1 Estils comunicatius

1.2 Comunicació eficaç

1.3 Entrevista clínica

1.4 Comunicació escrita professional

Unitat III: Tecnologies de la informació aplicades a la sanitat

1.1. Web 2.0

1.2. Noves tecnologies aplicades a la salut. Telemedicina i teleassistència sanitària.


Presencials a l’aula Autònomes

40% 60%



final:

Lliurament de treballs i

exercicis

Presentacions i discussions de

textos a l’aula Anàlisi d’una situació comunitativa

50% 20% 30%


Alcaraz E, Mateo J, Yus F, editores. Las lenguas profesionales y académicas. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona):

Ariel ; 2007

Amadeo I, Solé J. Curs pràctic de redacció. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona): Columna; 1996

Amador X. Yo tengo razón, tú no, ¿y ahora qué?. Barcelona: Planeta; 2010

Aristòtil. Retòrica. Madrid: Alianza; 1998

Borrell F. Manual de entrevista clínica para atención primaria de salud. Barcelona: Doyma; 1989.

Borrell F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Barcelona: Semfyc Ediciones; 2004.

Calsamiglia H, Tusón A. Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel Lingüística; 1999

Cassany D. La cuina de l’escriptura. 7a ed. Barcelona: Empúries; 1998

Cibanal L, Arce M del C, Carballal M del Consuelo. Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la

salud. Barcelona: Elsevier; 2010

Clèries X. La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Elsevier; 2006

Escandell V. La comunicación. Madrid: Gredos; 2005

Laborda X. Retórica interpersonal. Discursos de presentación, dominio y afecto. Barcelona: Ed Octaedro; 1996

Molinuevo B. La comunicación no verbal en la relación médico-paciente. Ed Aresta. Colección Salud; 2011.

72

Peña MC, Prados M. Tecnología de la información en la gestión del conocimiento en el ámbito hospitalario. Granada:

Escuela Andaluza de Salud Pública; 2004

Puig de I. Com fer un treball escrit. Barcelona: Octaedro; 1999

Riera C. Manual del català científic. Barcelona: Claret;1993

Rubio J, Puigpelat F. Com parlar bé en públic. Barcelona: Mina; 2007

Tazón P, Garcia J, Aseguinolaza L. Volum: Relación y comunicación. Obra: Enfermería S21. Madria: DAE; 2000

Tusón A. Anàlisi de la conversa. Barcelona: Ed Empúries; 1995

Tusón J. Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Empúries; 2001

Van-der-Hofstadt CJ. El libro de las habilidades de comunicación. Cómo mejorar la comunicación personal. 2a ed.

Barcelona: Diaz de Santos; 2005

http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/index.html

http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/index.html

73

FARMACOLOGIA


Curs: 1r Semestre: 2n Matèria: Farmacologia

Coordinadora: Mª José Jiménez [email protected]

Professorat:

Carme Solera (Matí)

Clara Lezcano (Tarda)



L’administració i aplicació de medicaments i substàncies farmacològiques forma part de les cures d’infermeria de

forma habitual, en tots els diferents àmbits assistencials.

Els/les futures professionals d’infermeria han de conèixer els diferents grups de medicaments, així com les possibles

interaccions entre ells, les vies d’administració i els efectes secundaris que se’n poden derivar. Per això es necessita un

alt nivell de coneixements en farmacologia.

Els estudiants d’infermeria han d’aprendre a buscar informació sobre les noves medicacions que van apareixent, i dels

àmbits específics de la professió per tal de poder oferir cures de qualitat als usuaris.

A més, cada vegada més la societat està demanant més implicació de la infermeria en la prescripció infermera, la qual

cosa fa que haguem de tenir un alt nivell de coneixements sobre els productes farmacèutics sobre els que hi tindrem

competència i autonomia.

Per tal de poder posar en pràctica de forma correcta els coneixements d’aquesta assignatura, és necessari tenir un alt

nivell de coneixements de fisiologia, fisiopatologia i també d’infermeria de la persona adulta.


o Adquirir els coneixements necessaris sobre els diferents grups de fàrmacs i les seves indicacions.

o Conèixer els efectes esperats i adversos de cada grup de fàrmacs, així com les possibles vies

d’administració.

Competències:

Específiques:

CE1. Donar atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen,



CE1.20. Descriure l’ us i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria.

CE1.21. Identificar els diferents grups de fàrmacs i productes sanitaris, els principis de la seva

autorització, us i indicació, i els mecanismes d’acció dels mateixos.

CE1.23. Descriure els diferents tipus de microorganismes i paràsits d’interès sanitari.

CE1.25 Descriure els principis per a administrar fàrmacs i altres teràpies amb seguretat.

CE 10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantitzant la seva seguretat.

CE10.1. Descriure els principis farmacocinètics i farmacodinàmics dels tractaments aplicats.

CE10.2. Identificar els elements que poden posar en risc la salut de les persones en relació a la

utilització i gestió dels fàrmacs


74

CE10.3. Descriure els mecanismes de seguretat i protecció dels pacients i els professionals

CE10.4.Descriure les normes de seguretat a tenir en compte davant de problemes produïts per

situacions clíniques relacionades amb l’ administració farmacològica.

Transversals:

CT1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als problemes de

l’àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

CT9. Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Generals:


Continguts:

1. Generalitats en farmacologia:

Conceptes bàsics de farmacologia.

Farmacocinètica i farmacodinàmica

Interaccions i Reaccions Adverses a medicaments

Barrejes Intravenoses: administració intravenosa de fàrmacs i Incompatibilitats.

2. Utilització de fàrmacs en situacions especials:

Embaràs i lactància.

Insuficiència Renal i Insuficiència Hepàtica

Pediatria i Geriatria

3. Fàrmacs antiinfecciosos:

Antibiòtics

Antifúngics

Antivírics

4. Fàrmacs Antineoplàsics:

Tractament quimioteràpic

Tractament de les extravasacions

5. Farmacologia del sistema nerviós:

Sistema nerviós autònom i perifèric.

Sistema nerviós central i psicofarmacologia.

6. Mediadors cel.lulars

7. Farmacologia de l’aprell osteoarticular:

Tractament del dolor

Osteoporosi.

8. Farmacologia de l’aparell digestiu.

9. Farmacologia de l’aparell respiratori

10. Sistema cardiovascular.

11. Farmacologia de l’hemostàsia, coagulació i fibrinòlisi.

12. Fàrmacs relacionats amb l’alteració de l’equilibri hormonal i metabòlic.

13. TALLERS:

TALLER 1: Càlcul de dosis

TALLER 2: Interpretació de les prescripcions farmacològiques en tots els nivells assistencials.

75


Activitats


40 18% 42 %

Avaluació:



Per aprovar l’assignatura la qualificació de la prova de síntesi ha de ser d’un mínim de 5.

Realització d’una prova escrita sobre els tallers pràctics

proposats. Prova escrita de síntesi.

30% 70%


Bibliografia

Flórez J. Farmacología humana. Ed. Masson

Katzung BG. Farmacología básica y clínica. 8a ed. México : Manual Moderno.

Pacheco E. Farmacología y práctica de enfermería. Barcelona : Masson.

Pàgines web recomanades:

Consejo General de Colegios de Farmacéuticos. http://www.portalfarma.com

Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria. http://www.sefap.org

Ministerio de Sanidad y Consumo. http://www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_farmacia.htm

Comité d’Avaluació de Nous Medicaments (CANM). Institut Català de la Salut.

http://www.gencat.net/ics/professionals/medicaments

Societat Catalana de Farmàcia Clínica. http://www.scfarmclin.org

Laporte, JR. (VV.AA.). Index Farmacològic. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya.

http://www.icf.uab.es/a_primaria/indexf_e.htm

Butlletí d’informació terapèutica. Servei Català de la Salut.

http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/BIT

Butlletí groc

http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/

Informació al Pacient:

http://www.dipex.org

http://www.nhlbi.nih.gov/health/index.htm

http://www.ama-assn.org/public/journals/patient/index.htm

http://www.nhsdirect.nhs.uk

http://www.cochraneconsumer.com

http://pickereurope.org

http://healthdialog.com

http://www.elmundosalud.com

http://www.medscape.com

http://www.universidadpacientes.org

http://www.medlineplus.org

http://www.cedimcat.info

http://www.portalfarma.com/

http://www.sefap.org/

http://www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_farmacia.htm

http://www.gencat.net/ics/professionals/medicaments

http://www.scfarmclin.org/

http://www.icf.uab.es/a_primaria/indexf_e.htm

http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/BIT

http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/

http://www.dipex.org/

http://www.nhlbi.nih.gov/health/index.htm

http://www.ama-assn.org/public/journals/patient/index.htm

http://www.nhsdirect.nhs.uk/

http://www.cochraneconsumer.com/

http://pickereurope.org/

http://healthdialog.com/

http://www.elmundosalud.com/

http://www.medscape.com/

http://www.universidadpacientes.org/

http://www.medlineplus.org/

http://www.cedimcat.info/

76

Funció del Cos Humà II


Curs: 1r Semestre: 2n

Matèria: Fisiologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinador: Rafael Llorens [email protected]

Professorat: Rafael Llorens, Montse Santé, Montserrat Garrigó.


Aquesta assignatura configura la introducció als aspectes bàsics de fisiopatologia, l’estudi dels processos patològics

físics i químics, que tenen lloc en el cos humà durant la realització de les seves funcions vitals, estudiant els

mecanismes de producció de les malalties en relació als nivells molecular, cel·lular, tissular, orgànic i sistèmic o

funcional, així com els coneixements de la formació de les malalties, els processos d’adaptació i desadaptació

funcional del cos humà malalt i les seves manifestacions clíniques.

Aquest plantejament es fonamenta en la relació amb l’anatomia, bioquímica, genètica, fisiologia, etc, facilitant per tant

la vinculació amb altres matèries i assignatures relacionades amb l’estructura i funcionament del cos humà.

Objectius d’aprenentatge:

o Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris que permetin a l’alumne identificar, relacionar i

comprendre la repercussió de les alteracions de les funcions fisiològiques dels diferents sistemes en el cos

humà, els mecanismes d’actuació d’aquestes alteracions i la seva expressió bàsica.

o Estudiar la persona malalta com un tot relacionant els diferents sistemes mitjançant la fisiopatologia.

Competències:

Específiques:

CE 1 Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que

atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics en cada moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE 1.8 Identificar el funcionament fisiològic del cos humà així com els problemes de salut que se’n deriven

de les alteracions funcionals.

CE 1.9 Identificar els signes i símptomes que es deriven d’una situació de disfunció en el cos humà.

CE 1.14 Descriure els signes i símptomes que es derivin d’una situació de disfunció en el cos humà.

CE 1.15 Enumerar els diferents tipus de microorganismes i paràsits d’interès sanitari.

CE 1.17 Explicar el funcionament fisiològic del cos humà, els mecanismes homeostàtics i els processos

fisiopatológics

CE 1.74 Reconèixer situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic.

Transversals:


CT 2 Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

Generals:



77

Continguts:

UNITAT I: MICROBIOLOGIA

1.1. Flora patògena. Principals grups de patògens i mecanismes d’infecció.

1.2. Fongs. Estructura bàsica i mecanismes d’infecció.

1.3. Virus. Estructura bàsica i mecanismes d’infecció.

1.4. Paràsits. Principals grups. Vies d’infestació.

1.5. Influència del medi ambient. Factors físics i químics que poden fer servir contra els microorganismes.

1.6. Immunologia. Conceptes bàsics. Vacunes i sèrums.

UNITAT II: INTRODUCCIÓ A LES ALTERACIONS GENERALS

2.1. Concepte de fisiopatologia.

2.2. Homeòstasi i reacció general tissular i orgànica. Inflamació, dolor i febre

2.3. Fisiopatologia dels tumors

UNITAT III: SANG I ÒRGANS HEMATOPOIETICS

3.1. Estudi de l’ activitat i disfunció de la medul·la òssia

3.2. Fisiopatologia eritrocitària. Anèmia y Policitèmia.

3.3. Fisiopatologia leucocitària.

3.4. Hemostàsia i trombosis, alteracions de la funció plaquetària.

UNITAT IV: SISTEMA CARDIOVASCULAR:

4.1. Disfuncions i mecanismes de control del sistema cardiovascular.

4.2. Alteracions del ritme cardíac: arítmies, característiques generals i classificació.

4.3. Insuficiència cardíaca: concepte, causes de insuficiència cardíaca i classificació. Mecanismes compensadors de la

insuficiència cardíaca.

4.4. Cardiopatia isquèmica: Alteracions, manifestacions i quadros clínics.

4.5. Valvulopatíes: estenosis mitral i aòrtica. Insuficiència mitral i aòrtica.

4.6. Insuficiència circulatòria: Concep-te i tipus, hipotensió arterial, shock, síncope, hipertensió arterial, aterosclerosis.

Isquèmia arterial aguda y crònica. Insuficiència venosa: varius.

4.7. Cor pulmonale.

UNITAT V: SISTEMA RESPIRATORI:

5.1. Disfuncions i mecanismes de control del sistema respiratori.

5.2. Trastorns de la difusió. Trastorns de la ventilació: obstructius i restrictius.

5.3. Alteracions del control de la respiració, apnees.

5.4. Alteracions de la relació ventilació/ perfusió.

5.5. Trastorns de la perfusió: efectes en la relació V/Q: edema, embòlia pulmonar i congestió pulmonar.

5.6. Insuficiència respiratòria i hipòxia: classificació i mecanismes compensadors.

5.7. Cianosis i hipercàpnia.

UNITAT VI: TRACTE DIGESTIU I GLÀNDULES ANNEXES:

6.1. Alteracions dels sistemes de regulació del tracte digestiu.

6.2. Trastorns motors: alteracions de la deglució i de la funció esofàgica. Alteracions de la unió gastroesofàgica.

Trastorns motors del intestí prim i colon. Obstrucció i pseudoobstrucció intestinal

6.3. Anormalitats de la digestió i de la absorció: Malabsorció i Maldigestió. Malaltia celíaca.

6.4. Alteracions de les secrecions digestives: secreció salival. Secreció gàstrica: gastritis i úlcera pèptica. Secreció

intestinal.

6.5. Secreció pancreàtica. Fisiopatologia pancreàtica.

78

6.6. Hepatologia: funcions del fetge. Avaluació de l’ estat funcional hepàtic. Colèstasis. Litiasis biliar. Alteracions del

metabolisme de la bilirubina. Cirrosi. Hipertensió portal. Encefalopatia hepàtica

UNITAT VII: SISTEMA EXCRETOR:

7.1. Alteracions de les funcions renals.

7.2. Nefropaties glomerulars inflamatòries i no inflamatòries

7.3. Nefropaties tubulars: característiques del túbul i tipus de transport. Tubulopatíes.

7.4. Nefropatia obstructiva i Nefropatia per reflux. Litiasis renal.

7.5. Malaltia renal aguda i crònica.

UNITAT VIII: SISTEMA ENDOCRI I METABOLISME

8.1. Malalties endocrines: hipo i hiperfunció hormonal

8.2. Fisiopatologia de l’eix hipotàlam-hipofisàri.

8.3. Alteracions del tiroides. Hipo i hipertiroïdisme.

8.4. Alteracions de les glàndules suprarenals. Hiperfunció i Hipofunció corticosuprarrenal

8.5. Fisiopatologia del pàncrees endocrí: diabetis

UNITAT IX: EQUILIBRI ELECTROLÍTIC ÁCID -BÁSIC

9.1. Disfunció de la distribució i alteració de l’aigua corporal.

9.2. Regulació del volum i de la tonicitat. Anomalies: edema, hipertonicitat i hiponatremia.

9.3. Equilibri àcid - base definició de les alteracions. Acidosi respiratòria i alcalosi respiratòria. Acidosi metabòlica i

alcalosi metabòlica.

UNITAT X: SISTEMA NERVIÒS

10.1. Hipo i hiperfunció neuronal.

10.2. Alteracions de la funció motora. Fisiopatologia dels signes i símptomes de la disfunció motora. Alteracions

musculars

10.3. Fisiopatologia dels trastorns somatosensorials El dolor com a trastorn, sensorial: cefalea i neuràlgia.

10.4. Fisiopatologia dels trastorns autònoms.

10.5. Alteracions de l’estat de consciència.

10.6. Anormalitats del còrtex cerebral.


Activitats

Activitats dirigides Activitats autònomes Activitats d’avaluació

36% 62% 2%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Prova escrita

40% 20% 40%

79


Best & Taylor. Bases Fisiológicas de la práctica Médica. 14ª Ed. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana; 2010

Guyton. Tratado de Fisiologia Médica, 11ena edició. Madrid: Editorial Elsevier España; 2006

Guyton Arthur C. Tratado de fisiología médica. 10ª Ed. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 2001

Harrison. Manual de Medicina. 16ª Ed. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 2005

Esteller A, Cordero M. Fundamentos de fisiopatología. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 1998.

Porth. C. Fisiopatología Salud- Enfermedad: un enfoque conceptual. 7ª Edición. 3ª reimp. Buenos Aires: Editorial

Médica Panamericana; 2007

Farreras, P.; C. Rozman Medicina Interna Vol I y II .14ªEdició. Madrid: Ed. Harcourt; 2000

Manual CTO Medicina y Cirugia. 7ª Edición. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Manual CTO Enfermería. 4ª Edicióm. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Xiol. J.M. Enfermedades del Esófago y Estómago. Barcelona: Editorial Amat; 2010.

80

NUTRICIÓ


Curs: 1r Semestre: 2n Matèria: Nutrició

Coordinadora:

Cecilia González [email protected]

Professorat: Neus Sagués Elena Carrillo



L’assignatura de Nutrició i Dietètica permet a l’alumne adquirir els coneixements bàsics sobre els aliments i els nutrients

que els composen, a fi de poder comprendre les seves funcions biològiques, les quals estan emmarcades dins d’un

“tot” que és l’organisme en la seva total interdependència amb l’exterior. Per això, l’adquisició d’aquests coneixements

és bàsica per a la formació dels futurs professionals d’infermeria, ja que són els que hauran de fer educació per a la

salut a les persones en diferents situacions de malaltia. Per aquesta raó aquesta assignatura es relaciona molt

directament amb la fisiologia, així com també amb la infermeria de la persona adulta.


o Conèixer els diferents nutrients i en quins aliments es troben.

o Conèixer les necessitats nutricionals de les persones sanes. en les diferents etapes de la vida, i la

importància que té l’alimentació en la consecució d’un bon estat de salut.

o Capacitar l’estudiant per a promoure i reforçar conductes alimentàries saludables, essencials per a la

prevenció de malalties.

o Adquirir els coneiements de quines són les pautes alimentàries recomanables en les diferents patologies

que són subsidiàries de ser millorades amb l’alimentació.

o Contribuir amb la resta d’assignatures, a que l’alumne adquireixi les actituds i els valors adequats per a un

correcte exercici de la seva futura professió.

Competències:

Específiques:

CE1. Donar una atenció sanitària, tècnica i professional, adequada a les necessitats de salut de les persones, d’acord

amb els coneixements científics actuals i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i

deontològiques.

CE1.18. Explicar principis dietètics implicats en les activitats infermeres dirigides a l’educació sanitària en

l’alimentació.

CE1.19. Explicar principis nutricionals implicats en les activitats infermeres dirigides a l’educació sanitària en

l’alimentació

CE1.22. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença i seleccionar les recomanacions

dietètiques adequades.

CE1.24. Identificar les malalties desencadenades per gèrmens i la seva relació amb altres factors socio-

ambientals.

CE1.26 Identificar les necessitats nutricionals de les persones sanes i/o afectades per problemes de salut.

CE1.27. Descriure els nutrients i les seves funcions i identificar les necessitats de les persones sanes i amb

problemes de salut.


81

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, famílies o grups atesos garantitzant la seva seguretat.

CE10.5. Dissenyar dietes adequades en persones sanes i en les patologies mes prevalents.

Transversals


CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta a problemes de

l’àmbit professional, de manera eficient i eficaç.

CT9: Respectar l’entorn ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Generals:


Continguts:

1. Unitat I: Conceptes bàsics

Els nutrients

Els aliments

Necessitats nutritives i energètiques de la persona sana

Dieta Mediterrània

Alimentació equilibrada. Variacions alimentàries en funció de l’edat i l’estat fisiològic

Dietes vegetarianes

2. Unitat II: Dietoteràpia

Valoració de l’estat nutricional

Dietes controlades en sodi

Dieta en les dislipoproteïnèmies

Dieta en les malalties cardiovasculars

Dieta en les alteracions de l’aparell digestiu

Dietes controlades en potasi, calci i fósfor

Dieta en la litiasi de les vies urinàries

Dieta en la hiperuricèmia i la gota

Dietes controlades en ferro

Dieta en l’obesitat

Dieta en la diabetis

Dieta en el pacient oncològic

Al·lèrgies alimentàries

Dietes hospitalàries

Nutrició enteral i parenteral

3. Unitat III: Altres

Dieta en la prevenció de càncers

Alcohol i nutrició

Nutrició i estrès oxidatiu

Higiene i qualitat alimentària

Dites i mites al voltant de l’alimentació


Activitats


40% 10% 50%

82

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació es farà a partir d’una prova

escrita, que tindrà un pes del 90% de la nota global de l’assignatura, i la redacció i presentació pública de treballs, que

tindran un pes del 10% de la nota global de l’assignatura.

És un requisit imprescindible aprovar l’examen amb un mínim de 5 per superar l’assignatura.

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Prova de síntesi

escrita

5% 5% 90%


Cervera P, Clapes J, Rigolfas R. Alimentación i Dietoterapia. 4a ed. Madrid: McGraw-Hill; 2004.

Contreras, J. Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universidad de Barcelona; 1995.

Farran A, Zamora R, Cervera P. Taules de Composició d’Aliments del CESNID. Barcelona: Edicions Universitat de

Barcelona. Madrid: McGraw-Hill/ Interamericana; 2004.

Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència i Secretaria per a la Immigració. Pla interdepartamental

d’immigració. Vol 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2001.

Gil A. Tratado de nutrición. Vol. 2-4. 2a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2010.

Mataix J, Garcia L, Mañas M, Martínez E, LLopis J. Tabla de Composición de Alimentos. 5a ed. Granada: Universidad

de Granada; 2009.

Muñoz M, Aranceta J, Garcia Jalon I. Nutricion Aplicada y Dietoterapia. Navarra: EUNSA; 1999.

Muñóz M, Aranceta J, Guijarro JL. Libro Blanco de la Alimentación de los Mayores. Madrid: Editorial Médica

Panamericana; 2006.

Ortega RM, Requejo AM, Martínez RM. Nutrición y Alimentación en Promoción de la Salud. Madrid: Consejería de

Sanidad; 2007.

Palma I, Farran A, Cantós D. Taules de Composició d’Aliments per mesures casolanes de consum habitual a Espanya

del CESNID. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Madrid: McGraw-Hill/ Interamericana; 2008.

Salas-Salvado J, Bonada A, Trallero R, Saló E, Burgos R. Nutrición y Dietética Clínica. 2a ed. Barcelona: Elsevier;

2008.

SENC Sociedad Española Nutrición Comunitaria. Guias Alimentarias para la Poblacion Española. Barcelona: SG

Editores; 2001.

Serra Majem Ll, Aranceta Bartrina J. Nutrición y Salud Pública. Métodos, bases científicas y aplicaciones. 2a ed.

Barcelona: Masson; 2006.

Vidal E. Manual Práctico de Nutrición y Dietoterapia. Barcelona: Monsa-Prayma; 2009.

83

GUIES DOCENTS GRAU D’INFERMERIA

Curs 2012-2013

Segon curs

Bases metodològiques de la Infermeria

Deontologia i marc legal en Infermeria

Infermeria de la persona adulta

Educació per la salut

Practicum - I

Psicologia aplicada a les Ciències de la salut

Atenció Primària i Salut Comunitària

Ecologia i Salut

Infermeria de l’Envelliment

Practicum - II

84

Bases metodològiques de la infermeria

Codi: 200409 ECTS: 3 Tipus: Formació obligatòria

Curs:

2n

Semestre: 1r Matèria: Bases de la infermeria

Coordinadora:

Mireia Tarruella [email protected]

Professorat: Mireia Tarruella Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció a la metodologia del treball infermer que és el que permet una actuació

professional i individualitzada.


o Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per a dur a la pràctica la metodologia de treball que

permet individualitzar les cures.

o Identificar els llenguatges estandarditzats propis i iniciar-se en l’ús dels mateixos.

Competències:

Especifiques:

CE3. Aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria:

CE3.3 Resoldre problemes infermers i problemes de col·laboració, utilitzant la història clínica, els diagnòstics

infermers i els criteris de resultats a aconseguir (segons el paradigma triat)

CE3.5 Aplicar la metodologia infermera al context salut-malaltia

CE3.8 Conèixer i aplicar l’atenció d’infermeria de manera professional a través d’una metodologia científica a

partir dels llenguatges estandarditzats vigents.

CE3.9 Identificar i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les

modificacions oportunes.

CE5.1 Valorar l’estat de salut de l’individu, família i/o comunitat i identificar els problemes i els seus factors

interns i externs que afecten la salut.

CE5.2 Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família o grups.

CE5.4 Identificar les diferents etapes del procés infermer i la seva aplicació específica

CE5.5 Planificar cures d’infermeria per proporcionar una cura integral a persones, famílies o grups tenint en

compte mecanismes d’avaluació.

CE5.7 Elaborar plans de cures, en funció de la fase i/o etapa de la malaltia en la que es troba la persona,

utilitzant els principis teòrics i metodològics de la infermeria

Transversals:

CT1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos

CT5 Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

Generals:





85


Continguts:

- Metodologia de treball infermer: etapes

- Llenguatges estandarditzats: NANDA, NOC, NIC


Activitats


35% 6% 59%

Avaluació:


l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup Prova escrita:

50% 50%


Alfaro-LeFevre R. Aplicación del proceso de enfermería. Guía paso a paso. 4a ed. Barcelona: Springer; 1999

Alfaro-LeFevre R. Pensamiento crítico y juicio clínico en enfermería. Un enfoque práctico para un pensamiento

centrado en los resultados. 4a ed. Elsevier: Barcelona; 2009

Butcher H, McCloskey- Dochterman J. Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC). 5ª ed. Barcelona: Elsevier;

2009

Carpenito L. Diagnósticos de Enfermería. Aplicaciones a la pràctica clínica. 9ª ed. Madrid: Interamericana McGraw-Hill;

2002

Gordon M. Diagnósticos enfermero. Proceso y aplicación. 3ª ed. Madrid: Mosby /Doyma; 1996

Johnson M, Butcher H, McCloskey- Dochterman J, Maas M, Moorhead S, Swanson E. Interrelaciones NANDA, NOC y

NIC. Diagnósticos enfermeros, resultados e intervenciones. 2ª ed. Madrid: Elsevier; 2007

Luis MT. Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía pràctica. 8ª ed. Barcelona: Elsevier; 2008

Lunney M. Razonamiento crítico para alcanzar resultados de salud positivos. Estudio de casos y anàlisis de

enfermería.Barcelona: Elsevier Masson; 2011.

Moorhead S, Johnson M, Maas M, Swanson E. Clasificación de Resultados de Enfermería (NOC). 4ª ed. Barcelona:

Elsevier; 2009

NANDA International. Diagnósticos enfermeros. Definiciones y clasificación 2009-2011. Barcelona: Elsevier; 2010

Wilkinson J, Ahern N. Manual de diagnósticos de enfermería. 9ª ed. Madrid: Pearson Educación S.A.; 2008

86

Deontologia i marc legal en infermeria


Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Bases de la infermeria

Coordinadora: Mª José Jiménez [email protected]

Professorat: Mª José Jiménez

Ruth Sánchez Neus Morera



Conèixer el marc legal i ètic de la professió infermera és una condició imprescindible per a un bon exercici de la

professió infermera. En els darrers anys s’ha produït un canvi en el model de relació sanitari entre els usuaris i els

professionals; aquest canvi situa a l’usuari en el centre del seu procés de malaltia i de la presa de decisions al respecte.

Per això es fa necessari el coneixement del context legal que ens envolta i també aprendre els codis de comportament

ètic i deontològic de la nostra professió infermera.

Aplicar les normes de comportament ètic ens permetrà cuidar a les persones garantitzant la dignitat humana, així com

també respectar la privacitat, intimitat i confidencialitat. I tot això considerant i respectant els valors i les creences de

cada persona i/o comunitat.


o Identificar el marc legal sanitari i la seva aplicació a la pràctica.

o Analitzar el comportament ètic i deontològic, així com conèixer els diferents codis d’ètica de referència

en el nostre entorn.

o Conèixer les bases d’una bona praxis de la professió infermera.

Competències:

Específiques:


atens, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de


CE.1.33. Explicar les normes legals aplicables en l’àmbit de la salut.

CE7. Demostrar que compren sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,

garantitzant el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE.7.2. Descriure i explicar quins són els drets, que té la persona, a ser respectats en les seves

creences i la seva intimitat.

CE.7.3. Aplicar el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i del secret professional.

CE.7.6. Respectar la pluralitat d’opinions i creences

CE.7.7. Identificar les mesures que garantitzin el respecto d’opinions, creences i valors sense emissió

de judicis de valor.

CE.7.10. Indicar les intervencions necessàries per mostrar comprensió i respecte cap a la persona com

a individu autònom i independent.

CE7.17. Explicar la legislació relacionada amb les cures i la professió infermera.


87

CE7.18. Identificar els valors, principis i dilemes ètics de les diferents situacions plantejades

CE7.19. Indicar mesures que garantitzin el respecte a les opinions, creences i valors dels pacients com

a individus autònoms i independents.

CE7.20. Descriure els referents ètics de la professió infermera

CE7.21.Aplicar els conceptes de confidencialitat, intimidat i secret professional en la resolució de casos

CE7.22.Considerar els aspectes físics, psicològics i socials en les situacions conflictives des d’un punt

de vista bioètic per arribar a una resolució final.

CE7.24 Descriure els drets dels pacients i deures dels professionals respecte a la intimitat,

confidencialitat i secret professional.


decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut - malaltia.

CE8.1. Descriure els processos per promoure la participació i autonomia del pacient en la presa de

decisions en el seu procés de salut – malaltia.

CE8.2. Explicar els principis ètics i bases del consentiment informat

CE8.3. Promoure la responsabilitat en la presa de decisions

CE8.4. Reflexionar sobre el dret a la informació i participació garantitzant l’autonomia en la presa de

decisions i la confidencialitat de la informació.

CE8.6. Descriure el model de relació d’autonomia i les seves implicacions en l’exercici professional de la

infermeria com són la participació activa de l’usuari i l’aplicació del consentiment informat.

CE.8.8. Indicar intervencions per promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia en

la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut

– malaltia.

CE12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques

de la salut en un context mundial en transformació.

CE12.1. Explicar els conceptes de deontologia professional, bioètica, fonaments del dret i la legislació

espanyola en relació a l’àmbit sanitari.

CE12.2.Descriure els conceptes de deontologia i ètica professional, bioètica, fonaments del dret i la

legislació espanyola en relació a l’àmbit sanitari.

CE12.3.Identificar drets fonamentals de la persona basada en el codi deontològic d’infermeria

CE12.4. Respectar els drets dels usuaris en relació a l’atenció sanitària.

CE12.5. Reconèixer els codis deontològics d’infermeria de referència, així como la normativa legal

vigent referent a l’assistència sanitària.

CE12.6 Analitzar el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions

ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

CE12.7. Analitzar situacions de cures infermeres relacionades amb plantejaments ètics.

Transversals:


CT4. Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per

escrit.

CT5. Adquirir i utilitzar els instruments encasaries per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

CT6. Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

Generals:

CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva.

CG3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

88

Continguts:

UNITAT I. Introducció i generalitats:

a. Concepte d’ètica i moral. Història de la ètica infermera. Ètica del cuidar.

b. Concepte de valor. Valors professionals. Valor de la dignitat humana.

c. Ètica de màxims i ètica de mínims. Concepte de llei.

UNITAT II. Principis ètics:

a. Principis ètics infermers: autonomia, Beneficència, Justícia, Veracitat i Fidelitat.

b. Concepte de bioètica. Història dels Principis Ètics i Informe Belmont.

c. Principis Bioètics segons Beauchamp i Childress: Autonomia, Beneficència, No maleficència i Justícia.

UNITAT III. Drets humans.

a. Evolució històrica dels Drets Humans. Antecedents i orígens de la Declaració Universal dels Drets Humans.

b. Infermeria i els Drets Humans. La Declaració Universal dels Drets Humans com a referent dels Codis d’Ètica.

UNITAT IV. Deontologia:

a. Concepte de Deontologia. Codi d’ètica i deontològic.

b. Codi d’ètica del col·legi d’infermeria de Barcelona.

c. Codi deontològic de la infermeria espanyola.

d. Col·legis professionals.

e. Responsabilitat professional: competències professionals.

f. Secret professional.

g. Objecció de consciència.

UNITAT V. Drets i Deures dels usuaris:

a. Concepte i evolució dels drets i deures dels usuaris en relació a la sanitat.

b. Model de relació d'autonomia i crisi del paternalisme.

c. Legislació referent als drets i deures dels usuaris:

I. Llei 14/1986, de 25 d’Abril, General de Sanitat.

II. Llei 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i

obligacions en materia d’informació i documentació clínica.

III. Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del

pacient, i la documentació clínica

d. Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, 2001.

I. Autonomia: Consentiment Informat i Voluntats Anticipades.

II. Intimitat, Confidencialitat i Privacitat.

UNITAT VI. Comitès d’Ètica:

a. CEA (Comitè d’Ètica Assistencial)

b. CEIC (Comitè Ètic d’Investigació Clínica). Llei 14/2007, de 3 de juliol, sobre investigació biomèdica.

UNITAT VII. Legislació:

a. Introducció al dret. Concepte de llei.

b. Constitució i dret comunitari.

c. Dret civil.

d. Normatives laborals.


Activitats


40 % 10 % 50 %

89

Avaluació:



És imprescindible obtenir una qualificació superior al 5 a la prova de síntesi escrita per optar a la suma de la resta de

notes i per tant poder aprovar l’assignatura


Abellán F, Sánchez-Caro J. Enfermería y paciente. Cuestiones prácticas de bioética y Derecho Sanitario. Granada:

editorial Comares; 2007.

Beauchamp TL, Chilldress JF. Principios de ética Médica. Barcelona: Masson; 1998.

Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la sanitat i l’atenció sanitària. Departament de sanitat i seguretat

social. Generalitat de Catalunya. 2001.

DOGC, 30-07-90. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya; 1990.

Código Constitucional Español. Madrid: Colex. Edición especial; 1993.

Código Penal de 1995. València: tirant lo blanch; 1995.

Col·legi d’Infermeria de Barcelona. Codi d’Ètica d’Infermeria. Barcelona, 1986.

Davis AJ, Tschudin V: Ética en enfermería. Conceptos fundamentales de su enseñanza. Editorial Triacastela. Madrid,

2009.

Godino J, Fuertes JC. Manual de derecho básico para profesionales sanitarios. Madrid: Aran; 2009.

Jonse A, Siegler M, J. Winslade W. Ética clínica. 1a. Edició.Barcelona: Ariel; 2005.

Legislación sanitaria de España. Madrid: Colex; 1997.

T. Fray, S. La ética en la pràctica de la enfermería. Ginebra: ICN; 1994.

Torralba, F. Cent valors per viure. 1a. Edició. Lleida: Pagès editors; 2001.

Treball de grup Presentació pública de treballs

Treballs de grup a

l’aula

Prova de síntesi

escrita

20 % 5 %

10% 65 %

90

Infermeria de la persona adulta

Codi: 200411 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació Obligatòria

Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Infermeria clínica

Coordinadora: Rosa Campo [email protected]

Professorat:

Rosa Campo, Cecília Gonzalez Ester Peñataro



Aquesta assignatura configura la introducció a les cures d’infermeria que requereix la persona adulta amb la descripció

i anàlisi de les manifestacions dels problemes de salut de la persona adulta per tal d’establir, realitzar i avaluar el pla de

cures d’infermeria.

Per tal de dur a terme aquesta assignatura cal tenir assolits els coneixements de Fisiologia II i de Farmacologia.

L’aprofundiment dels temes tractats a l’assignatura es farà amb l’assignatura d’Infermeria en situacions de complexitat.


o Adquirir els coneixents, les habilitats i actituds necessàries per identificar els problemes de salut que

presenti una persona adulta i portar a terme el pla de cures d’infermeria.

Competències:

Específiques:

CE1 Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones, d’acord al

desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat establerts en les

normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.35 Reconèixer les necessitats de salut durant les diferents etapes del cicle vital, des de el moment del

naixement fins al final de la vida .

CE1.36 Dissenyar plans de cures adequats als problemes més prevalents en el nostre àmbit.

CE1.37 Augmentar amb evidències científiques la selecció de les cures d’infermeria més idònies per una

atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones.

CE1.38 Justificar les cures d’infermeria de qualitat adequades a les necessitats de salut.

CE.1.39 Explicar la fisiopatologia de les alteracions agudes i cròniques de salut de les persones grans i la

atenció d’infermeria de les mateixes.

CE1.40 Aplicar la fisiopatologia de les alteracions de salut en l’adult crítiques i urgents per l’atenció

d’infermeria de les mateixes.

CE1.46 Coneixer i identificar els problemes psicológics i físics derivats de la violència domèstica.

CE1.47 Identificar, descriure i analitzar les cures d’infermeria que donen resposta als problemes i a les

necessitats de salut de les persones, família o grup.

CE2 Planificar i donar les cures d’infermeria dirigides a les persones, a la família o grups, orientats als resultats de salut

i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen el procés per el qual es

diagnostica, tracta o cuida un problema de salut.

CE2.2.1 Justificar les intervencions infermeres amb aquells processos fisio patològics.

CE2.2.2 Planificar, cures d’infermeria dirigides a les persones, família i grups.


91

CE2.2.3 Identificar i explicar les guies de pràctiques clíniques i assistencials relacionades amb l’atenció a les

demandes de salut en les persones durant el seu cicle vital i en les alteracions que pugui presentar

proporcionant les cures necessàries en cada etapa.

CE2.2.4 Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com l’exploració física, les proves

complementàries i l’entrevista d’infermeria.

CE2.2.5 Descriure els procediments i les tècniques d’infermeria que es realitzen a pacients en situació de

l’alteració de la salut.

CE2.2.6 Utilitzar guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos prevalents, per la

planificació de les cures d’infermeria.

CE5 Dissenyar sistemes de cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i

realitzant les modificacions necessàries.

CE5.5.8 Realitzar plans de cures d’infermeria per intervenir de forma adequada i avaluar l’impacta de la

seva intervenció.

CE5.5.9 Proposar protocols de cures dirigits a les persones en risc d’emmalaltir.

CE5.5.10 Elaborar i aplicar els plans de cures, en funció de la fase i/o etapa de la malaltia en la que es troba

el malalt, utilitzant els principis teòrics i metodològics de la infermeria i avaluant els seus resultats.

CE5.5.11 Aplicar els coneixements sobre fisiopatologia i els condicionants de salut a l’elaboració dels plans

de cures d’infermeria.

CE6 Fonamentar les intervencions de la infermeria en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE6.6.11 Analitzar les intervencions infermeres justificant-les amb evidències científiques i/o aportacions


CE6.6.12 Justificar les intervencions infermeres en base a l’evidència científica.

CE6.6.13 Establir relacions entre els coneixements i la pràctica.

CE6.14 Plantejar propostes d’anàlisis fonamentades científicament i d’acord als recursos.

CE6.15 Identificar guies de pràctica clínica específiques per a cada etapa del cicle vital.

CE6.16 Demostrar habilitat d’anàlisis de la informació segons l’evidència científica.

CE7 Demostrar que compren a les persones, sense perjudicis i considerant els aspectes físics, psicològics i socials,

com individus autònoms i independents, assegurant el respecte de les seves opinions, creences i valors, garantint el


CE7.28 Dissenyar estratègies que considerin els aspectes culturals, tenint en compte el respecte de les

opinions, creences i valors, així com el dret a la intimitat i el secret professional.

CE7.30 Realitzar el procés d’infermeria considerant les opinions, creences i valors de les persones a les que

van dirigits.

CE7.31 Analitzar els processos d’etiquetatge, d’estigmatització i segregació que generen problemes

psicosocials en diversos col·lectius.

CE9 Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.6 Seleccionar els aspectes bàsics relacionats amb l’estil de vida saludable, autocura i activitats

preventives i terapèutiques en relació a les necessitats de salut durant tot el cicle vital de les persones,

dirigint les accions tan a la persona com als familiars i/o cuidadors responsables.

CE9.7 Identificar els factors de risc determinants en el procés de salut-malaltia a nivell físic, emocional i

social.

CE9.8 Explicar els factors de risc que incideixen en el procés de salut-malaltia.

CE9.9 Dissenyar accions educatives per la prevenció del risc i promoció de la salut.

CE9.10 Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable d’autocura i el

manteniment de les conductes preventives i terapèutiques.

Transversals:


CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció més adequada per a donar resposta als problemes de l’àmbit



92

Generals:

CG1 Desenvolupar un pensament i raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tan en la llengua

pròpia com en una tercera llengua.


CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de les idees.

Continguts:

UNITAT I: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell múscul esquelètic.

UNITAT II: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell cardiovascular.

UNITAT III: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell respiratori.

UNITAT IV: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell digestiu.

UNITAT V: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten el sistema endocrí.

UNITAT VI: Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten el sistema renal.

UNITAT VII: Atenció d’infermeria de la persona adulta durant el pre i el post operatori quirúrgi


Activitats


30% 30% 40%

Avaluació:



Treballs individuals Treballs en grup Prova escrita:

30% 30% 40%


Ackley Bj, Ladwing GB, Manual de diagnósticos de enfermeria. Guia para la planificación de los cuidados. 7ª ed.

Madrid: Elsevier; 2007.

Brunner y Suddart. Enfermeria Medicoquirúrgica. Mèxic: Mc Graw-Hill; 2004.

Farreras, P.; C. Rozman. Medicina Interna Vol I y II. 14ª ed. Harcourt; 2000.

Le Mone P, Burke K. Enfermeria medicoquirúrgica. Pensamiento crítico en la asistencia del paciente. Madrid: Pearson

educación S.A; 2009.

Lewis SM, Heitkemper MM, Dirksen SR. Enfermeria Medicoquirúrgica: valoración y cuidados de problemas clínicos.

Madrid: Mosby; 2004.

Linda S. Williams, Paula D. Hopper. Enfermeria medicoquirúrgica, 3ª ed. Mc Graw-Hill; Mèxico 2009.

N.A.N.D.A. Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación. 2005-2006. NANDA Internacional. Madrid: Elsevier;

2005.

93

Educació per a la salut

Codi: 200415 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Obligatòria

Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Bases de la infermeria

Coordinadora: Helena Roig [email protected]

Professorat: Helena Roig

Xavier Fernández Llengua en que s’imparteix:

Català


Aquesta assignatura configura la introducció dels models i elements d’Educació per a la Salut més utilitzats en

l’actualitat a l’hora de dissenyar o dur a terme un programa educatiu.


o Analitzar i valorar les finalitats de l’Educació per a la Salut, les bases teòriques, les diferents

concepcions i pràctiques en relació al marc d’intervenció actual.

o Aprendre a dissenyar, construir i avaluar un programa d’intervenció prenent l’Educació per a la Salut

com a estratègia bàsica.

o Analitzar i experimentar l’ús de les diferents eines d’Educació per a la Salut.

o Treballar en equip desenvolupant habilitats de treball basades en la participació i aprenentatge

cooperatiu.

Competències:

Específiques

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les

modificacions oportunes i establint les modificacions oportunes.

CE5.3 Dissenyar estratègies d’educació per a la salut en pacients, famílies i grups.

CE8. Promoure i respectar el dret de participació, informació , autonomia i el consentiments informat en la presa de

decisions de les persones ateses, acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut – malaltia

CE8.7 Analitzar la importància de la participació en l’educació per a la salut.

CE8.8 Identificar intervencions per promoure i respectar el dret de participació, informació,

autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, acord amb la forma en que viuen el

seu procés de salut – malaltia

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura, recolzant el manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.1. Indicar estils de vida saludables i conductes preventives i terapèutiques.

CE9.2. Planificar activitats específiques per a fomentar i mantenir la salut i prevenir la malaltia.

CE9.3. Identificar les habilitats i estratègies efectives de les intervencions orientades a la promoció i

prevenció de la malaltia tenint en compte els recursos, valors i creences de les persones, famílies o

grups

CE9.4. Identificar necessitats educatives, dissenyar i avaluar intervencions educatives orientades a

fomentar estils de vida saludables i l’autocura.

CE9.5 Descriure els elements a tenir en compte per a fomentar estils de vida saludables, i autocura

i el manteniment de les conductes preventives i terapèutiques.


94

CE11. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i fomentar l’educació per la

salut.

CE11.19. Enumerar i explicar quines són les característiques que demostren l’ existència d’una

comunicació eficaç i efectiva que afavoreixi l’educació per la salut.

CE11.20. Utilitzar estratègies i habilitats que permetin la comunicació efectiva amb pacients,

famílies i grups socials.

CE11.21. Descriure les estratègies i habilitats comunicatives necessàries per a educar en salut.

CE11.22. Identificar les estratègies i intervencions educatives per a fomentar estils de vida

saludables.

CE11.23. Demostrar una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip.

CE11.24. Fomentar l’educació per la salut.

CE11.25. Aplicar una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i

identificar intervencions per a fomentar l’educació per la salut.

Transversals



CT4 Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral como per

escrit.



Generals

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en



CG3 Respectar la diversitat i pluralitat d’ idees, persones i situacions.

Continguts:

Tema 1: El marc de l’Educació per a la salut

Conceptes. Finalitats. Objectius. Enfocaments. Paper de l’Educació per a la Salut en la pràctica actual.

Àmbits i Agents de l’Educació per a la Salut.

Tema 2: Bases teòriques de l’Educació per a la salut

Relació entre la teoria i pràctica. Bases teòriques. Teories de l’aprenentatge.

Tema 3: Programació d’un projecte d’Educació per a la salut

Concepte i propòsit de la planificació. Fases de planificació. anàlisi de la realitat, programació, implementació

i avaluació.

Tema 4: Eines d’Educació per a la salut

Relació objectiu – mètode. Criteris selecció de mètodes, recursos i estratègies. Eines: Material imprès,

material audiovisual, joc de rol, xerrada, consell i taller de salut, entre d’altres.


Activitats


34.6% 6.4% 59%

95

Avaluació:




90% 10% -


Astral L (coord). Como Iniciar un proceso de intervención y participación comunitaria desde un centro de salud. De la

reflexión a las primeras intervenciones. SemFYC. 2004.

Barrio IM, Simón P. ¿Pueden leer los pacientes lo que pretendemos que lean? Un análisis de la legibilidad de

materiales escritos de educación para la salud. Atención Primaria 2003; 31(7):409-14.

Colomer C , Álvarez-Dardet C. Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson; 2001.

Frías, A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson; 2000.

García M , Alfonso M.T , Cancillo J , Castejón J. V. Planificación educativa en ciencias de la salud. Barcelona: Masson;

1995.

Greene WH, Simons-Morton BG. Educación para la salud. México: McGraw-Hill- Interamericana; 1988.

Organización Mundial de la Salud, Promoción de la salud. Glosario. OMS, 1998

Rochon A. Educación para la salud. Guia práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Masson;1991.

Sanchez Moreno A. Enfermería Comunitaria 3. Actuación en enfermería comunitaria. Sistemas y programas de salud.

Madrid: Interamericana/McGraw-Hill; 2000.

Serrano González MI. La educación para la salud del siglo XXI: comunicación y salud. 2ª ed. Madrid: Diaz de Santos;

2002.

Recursos a internet:

UIPES. Unión Internacional de Promoción de la Salud y Educación para la Salud. Disponible en: http://www.iuhpe.org/

Alezeia. Asociación de Educación para la salud. Disponible: http://www.alezeia.org/

Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Pla Nacional de joventut de

Catalunya. Joves 2010. Disponible: http://www.gencat.cat/guiajove/

Consorci Sanitari de Barcelona. Agència de Salut Pública. Disponible: http://www.aspb.cat/

Institut Català de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Disponible:

http://www.sexejoves.gencat.cat

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament D’Ensenyament. http://www.xtec.cat

Fundadeps. Educación para la salud. http://www.fundadeps.org

Cepssalut. http://www.cepssalut.org

http://www.iuhpe.org/

http://www.alezeia.org/

http://www.gencat.cat/guiajove/

http://www.aspb.cat/

http://www.sexejoves.gencat.cat/

http://www.xtec.cat/

http://www.cepssalut.org/

96

PRACTICUM I


Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Practicum

Coordinadora: Cecilia Gonzalez [email protected]

Professorat:

Margarita Antúnez, Alba Borderia,

Encarna Calmaestra, Cecília González, Ester Peñataro, Patricia Rodríguez, Carol Saenz,

Marta Sanz, Raquel Torrico, Raül Vernet.


Català


Aquesta assignatura suposa la introducció dels estudiants als procediments bàsics d’infermeria, la integració i aplicació

dels coneixements i habilitats en la practica en situacions de simulació.


o Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per dur a terme els diferents procediments

d’infermeria.

o Aplicar i integrar els coneixements adquirits i desenvolupar les habilitats necessàries per a la realització

de pràctiques clíniques en centres assistencials.

Competències:

Específiques

CE 1: Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que

atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat que estableixen les normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.66. Descriure i aplicar cures i tècniques utilitzant els instruments adequats ala situació de la persona

atesa, tenint presents les normes establertes o la millor evidència existent.

CE1.69. Aplicar a la pràctica assistencial els coneixements i destreses adquirits.

CE1.70. Utilitzar els coneixements científics de cada moment aplicant nivells de qualitat i seguretat.

CE1.71. Aplicar una atenció sanitària, tècnica i professional segons les necessitats de les persones que

s’atenen.

CE 2: Planificar i aplicar cures d’infermeria dirigits a les persones, família o grups, orientats als resultats en salut,

avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es


CE2.20. Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com: l’exploració física, proves


CE2.23. Demostrar habilitat en l’execució de procediments i tècniques d’infermeria.

CE2.24. Aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria.

CE2.27. Descriure i aplicar els `procediments i tècniques d’infermeria que es realitzen a persones en situació

d’alteració de la salut

CE2.29. Prestar cures d’infermeria seguint els protocols i guies de pràctica assistencial avaluant els resultats

obtinguts.

CE 5: Dissenyar sistemes de cures dirigides a persones , família o grups, avaluant el seu impacte i establint les



97

CE5.30. Seleccionar les activitats de prevenció, control i seguiment en persones en totes les etapes vitals.

CE5.34. Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família i grups.

CE 6: Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i els mitjans disponibles.

CE6.29. Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica tenint en compte els mitjans

disponibles a cada situació.

CE6.30. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques que realitza.

CE6.32. Realitzar les intervencions infermeres d’acord amb la evidència científica i els mitjans disponibles.

CE 7: Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials, com a individus autònoms, independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,

garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE7.50. Identificar els referents ètics de la professió infermera.

CE7.54. Aplicar una relació respectuosa amb l’usuari i família sense emetre judicis de valor.

CE8. Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia i el consentiment informat en la presa de

decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut-malaltia.

CE8.12. Actuar segons els criteris de preferències de les persones ateses.

CE8.15. Planificar les cures d’infermeria fent partícip a la persona atesa.

CE8.16. Respectar els drets de l’usuari respecte la demanda i necessitat de informació, privacitat i capacitat

de decisió pròpia.

CE8.17. Realitzar i aplicar les cures d’infermeria tenint en compte les preferències i opinions de les persones

ateses.

CE8.18. Respectar el dret de participació en el conjunt de presa de decisions de les persones en les seves

pròpies cures, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut.

CE 10: Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva salut.

CE10.23. Valorar el risc i protegir la salut de les persones garantint la seva seguretat.

CE10.24. Aplicar normes de seguretat en les actuacions professionals.

CE10.25. Utilitzar les mesures de protecció i seguretat per tal de garantir el benestar de l’individu, família i

comunitat.

CE 11: Establir una comunicació eficaç amb usuaris, família, grups socials i companys i fomentar l’educació per a la

salut.

CE11.29. Establir una relació empàtica i respectuosa amb el malalt i la família, acord amb la situació.

CE 20: Utilitzar la metodologia científica en totes les seves actuacions.

CE20.10. Aplicar el mètode científic a la pràctica clínica.

Transversals:

CT3. Identificar, analitzar i prendre la opció resolutiva més adequada per a donar resposta als problemes de

l’àmbit professional de forma eficient i eficaç.

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per

escrit.


Generals:

CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de forma efectiva.

Continguts:

UNITAT I: Teoria a l’aula:

- Introducció als procediments.

o Seguretat del pacient.

o Prevenció de complicacions.

- Introducció a la documentació i registres d’infermeria.

- Nafres per pressió.

98

UNITAT II: Tallers Teorico-pràctics.

PROCEDIMENTS:

- Higiene del malalt enllitat

- Mobilització i mecànica corporal

- Constants vitals i exploració física.

- Cura de ferides quirúrgiques.

- Cura de ferides cròniques. Apòsits.

- Embenaments

- Puncions i perfusions bàsiques

- Administració de medicaments.

- Rentat de mans

- Sondatges: vesical i nasogàstric.

- Fisioteràpia respiratòria

- Suport Vital Bàsic.


Activitats


60 % 20 % 20 %

Avaluació:

Cal realitzar i assolir les competències de forma seqüencial i progressiva.

Les competències que es treballen en aquesta assignatura suposen un nivell bàsic dins de les que configuren la

matèria Pràcticum del Grau d’infermeria, per tant, és imprescindible haver assolit les competències d’aquest Pràcticum

bàsic (Pràcticum 1) per poder realitzar els següents.

L’avaluació de l’assoliment de les competències es realitzarà en el decurs de cada taller, explorant, de forma oral i

escrita:

- Integració dels coneixements, la coherència de les argumentacions i les habilitats orals i escrites en la

realització dels procediments i simulacions.

- La capacitat d’identificació, anàlisi, opinió i argumentació sobre les simulacions i els casos plantejats.

- La capacitat de realitzar i argumentar els plans de cures adequats als casos simulats.

- La participació activa en les explicacions, simulacions i discussió de casos.

Al finalitzar els tallers es farà un examen teòric i pràctic on s’avaluaran habilitats i continguts.

Per poder fer l’examen cal haver assistit a tots els tallers.

Les competències que es treballen en aquest nivell, s’aniran desenvolupant i assolint en els diferents nivells que

configuren la matèria Practicum del Grau d’Infermeria.

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Proves:

20 % treball individual, 20 % presentació treball 60% *

* Demostració dels coneixements i habilitats adquirits a l’Aula en els tallers teoricopractics i en les simulacions.


Gonzalez Gómez, I C. Técnicas y procedimientos de Enfermería. Madrid: Difusión Avances Enfermería; 2008.

Martínez Espejo, M. Procedimientos clínicos en enfermería del adulto. 2º Edició. Murcia: Diego Martin; 2007.

Perez de la Plaza, E. Técnicas básicas de Enfermería.2ª Edició. Madrid: McGraw-Hill/ Interamericana; 2008.

99

Ruiz Moreno, J. Procedimientos y técnicas de Enfermería. 2ª Edició. Barcelona:Rol; 2008.

Smith, S. Técnicas de Enfermería clínica. De las técnicas básicas a las avanzadas. 7ª Edició.

UAB. Escola Universitària Creu Roja. Manual de Procediments d’Infermeria. Criteris d’avaluació. Servei de publicacions

UAB. Barcelona. 2004.

100

PSICOLOGIA APLICADA A CIÈNCIES DE LA SALUT


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Psicologia

Coordinadora: Rosa Capellas [email protected]

Professorat: Rosa Capellas Eva Fernàndez



Aquesta assignatura complementa els coneixements adquirits a l’Assignatura de Psicologia General i Evolutiva.

L’assignatura pretén que l’estudiant adquireixi una visió de conjunt de la persona a qui proporciona cures que tingui en

compte no tan sols el desenvolupament del procés salut-malaltia, sinó també el context personal i social en que viu i es

desenvolupa aquesta persona. Al mateix temps es vol estimular la reflexió entorn el seu paper com a professional que

proporciona cures dins el marc de la relació d’ajuda.


o Conèixer el marc de la Relació d’Ajuda des de diverses perspectives teoriques.

o Adquirir habilitats i destreses per tal de proporcionar Relació d’Ajuda a la persona malalta i a la seva família. Això

suposa:

o Conèixer i comprendre la situació de la persona que atén i el seu context.

o Analitzar i avaluar el significat que aquest episodi té per a la persona malalta i per a la seva família.

o Reflexionar entorn el seu paper dins el marc de la relació d’ajuda, les habilitats requerides i les actituds

que manté.

o Identificar els aspectes psicològics que intervenen en determinats processos salut-malaltia específics.

Competències:

Específiques:

CE 4 Demostrar que comprèn el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del


4.1 Identificar i explicar quines són les conductes que defineixen el comportament interactiu de la

persona en funció del gènere,grup o comunitat.

4.2 Fer servir els coneixements teòrics adquirits per tal d’establir una relació de confiança.

4.3 Identificar els diferents tipus d’interaccions segons es pertanyi a un grup, gènere, comunitat, dins

del seu context social i cultural.

4.4 Descriure el comportament interactiu en funció del gènere.

CE 7 Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes físics,psicològics i socials

com a individus autònoms i independents assegurant el respecte a les seves opinions,creences i valors,garantint el dret

a la intimitat,a través de la confidencialitat i el secret professional.

7.2 Descriure i explicar quins són els drets que té la persona a ser respectada en les seves creences i la

seva intimitat.

7.3 Aplicar el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i del secret professional.

7.4 Identificar i comprendre les respostes psicosocials front la pèrdua i la mort i conèixer les mesures

oportunes per tal d’ajudar les persones i famílies en aquestes circumstàncies.


101

7.6 Respectar la pluralitat d’opinions i creences.

7.7 Identificar les mesures que garanteixin el respecte d’opinions, creences i valors sense emetre judicis de

valor.

7.8 Descriure i valorar les diferències individuals psicològiques.

7.9 Indicar les intervencions necessàries per tal de mostrar comprensió i respecte cap a la persona coma

individu autònom i independent.

CE 11 Establir una comunicació eficaç amb usuaris,família,grups socials i companys i promoure l’educació per la salut.

Enumerar i explicar quines són les característiques que demostren l’existència d’una comunicació eficaç i

efectiva que afavoreixi l’educació per la salut.

11.8 Identificar les característiques d’una comunicació eficaç.

11.9 Establir una relació empàtica i respectuosa amb el malalt i la seva família, d’acord amb la situació

de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament.

11.10 Fer servir estratègies i habilitats que permetin una comunicació efectiva amb els malalts, famílies i

grups socials.

11.11 Adequar la comunicació als diferents interlocutors.

11.14 Identificar les conductes i comportaments generadors de salut.

11.15 Identificar les característiques de la relació assistencial que permeten desenvolupar un procés

d’atenció centrat en la persona.

11.16 Analitzar actituds i formes d’actuació professional basades en el reconeixement, respecte i

promoció de les capacitats de decisió de la persona.

11.17 Ennumerar les intervencions necessàries per tal d’establir una comunicació eficaç amb les

persones malaltes, famílies, grups socials i companys/es.

11.18 Indicar els instruments necessàris per a una comunicació eficaç, respectuosa i efectiva amb els

companys/es.

CE 19 Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la comunitat aplicant la

relació terapèutica seguint el mètode científic del procés infermer.

19.1. Argumentar el pla de cures pels problemes de salut més prevalents.

19.2. Fer servir les habilitats de comunicació terapèutica en el procés d’Atenció d’Infermeria.

19.3. Identificar les bases teòriques les fases de la Relació terapèutica.

19.4. Fer servir la relació terapèutica, basada en la confiança, la comunicació i les relacions interpersonals.

19.5. Analitzar les formes d’actuació adequades a la fase de la relació terapèutica i la situació de la persona,

grup o comunitat.

19.6. Descriure i analitzar els conceptes de la relació terapèutica, la comunicació i les relacions interpersonals

en la solució dels problemes de salut de la persona o família.

Transversals:

2.1 Adquirir i utilitzar les eines necessàries per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

2.2 Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Generals:

3.1 Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Marc teòric de la Relació d’Ajuda

UNITAT II: Aplicació del model de Relació d’ajuda a l’àmbit disciplinar d’infermeria.

UNITAT III: Aspectes psicològics vinculats al procés salut-malaltia-atenció.

UNITAT IV: Procés de dol i acompanyament a la pèrdua.

UNITAT V: Cuidar les persones que tenen cura d’altres.

102


Activitats


26 % 6,5 % 67,5%

Avaluació:



Per tal de superar l’assignatura serà imprescindible obtenir un aprovat a l’examen.


30 % 20 % 50 %


Alvarez, Ramiro J. Manual Práctico de P.N.L.programación Neurolingüística Bilbao: Desclée de Brouwer; (1996) 2000.

André Cristophe. Prácticas de autoestima. Barcelona: Kairós; 2007

Bayés, Ramón. Afrontando la vida, esperando la muerte. Madrid : Alianza Editorial; 2006.

Bayés Ramón. El psicólogo que buscaba la felicidad. Sobre la felicidad y el sufrimiento. Barcelona: Plataforma

Editorial; 2010.

Bermejo JC. Apuntes de Relación de Ayuda. Cuadernos de Humanización de la Salud. Santander: Sal Terrae; 1998

Carbadillo Rodríguez, Joaquín A. (coord) La comunicación y comprensión del enfermo oncológico Madrid:

AstraZéneca, 1997.

Cibanal L; Arce MC; Carballal MC Técnicas de Comunicación y Relación de Ayuda en Ciencias de la Salud. Madrid:

Elsevier; 2003.

Colell Brunet R. Psicologia de las relaciones humanas.Lleida:de París;2010.

Estrada AM y Díazgranados S. (comp) Kenneth Gergen; Construccionismos social. Aportes para el debate y la

práctica. Bogotá: Universidad de los Andes, facultad de Ciencias Sociales, Departamento de Psicología, CESO,

Ediciones Uniandes; 2007 http://publicacionesfaciso.uniandes.edu.co/psi/construccionismo_social.pdf

Flórez Lozano, José Antonio (Coord) Personalidad, estrés y cáncer: Una aproximación ética e integral en la

asistencia. Madrid: Zénecafarma, 1999.

Flórez Lozano J.A. Aspectos psicoafectivos del enfermo terminal: atención ética integral. Barcelona: AstraZéneca,

2001

Goleman D. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.1995 (1997).

Hennezel Marie, La mort íntima. Barcelona: Columna;1995.

Hick Esteven F. I Bien Thomas. Mindfulness y Psicoterapia. Barcelona: Kairós; 2010.

Jovell AJ.El metge social.Apunts per a una medicina humanista.Canvi social i sanitat.Barcelona:Proteus;2012

Mc Name S, Gergen K.J. la terapia como construcción social. Barcelona: Paidós; 2008 [1996]

Servan-Shreider. La curación emocional. Barcelona: Kairós; 2004.

Tazón M.P,García Campayo J. Aseguinolaza L. Relación y comunicación, Enfermeria 21, Ediciones DAE, Grupo

Paradigma: Madrid; 2000.

Torralba,F; Antropología del cuidar. Barcelona: Institut Borja de Bioética-Fundación MAPFRE Medicina; 1998.

Es recomana també la consulta de les pàgines web següents:

Fundació Biblioteca Josep Laporte. Web pacientes [accés verificat a 7 de juny de 2010]

http://www.webpacientes.org/2005/

http://publicacionesfaciso.uniandes.edu.co/psi/construccionismo_social.pdf

http://www.webpacientes.org/2005/

103

Atenció Primària i Salut Comunitària


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Infermeria comunitària

Coordinadora: Montse Masip Janer [email protected]

Professorat: Montse Masip Núria Codern Helena Roig



Aquesta assignatura aporta el coneixement de la Política Sanitària i els models sanitaris, que es desenvolupen en el

context europeu i que permeten identificar el sistema sanitari català en la seva formulació. Des d’aquesta perspectiva

s’identifica el desplegament de l’Atenció Primària com el primer nivell assistencial en el que es desenvolupa la cura de

la salut per proporcionar una atenció integral d’infermeria tant a la persona com a la família i la pròpia comunitat. El

coneixement de les necessitats en clau de salut, requereix l’aportació de l’epidemiologia per identificar els problemes

de salut i els determinants alterats. La intervenció a la comunitat amb objectius de promoció i prevenció es manifesten

en diferents experiències que s’identificaran en el contingut docent per apropar a l’alumne a la realitat catalana.


o Conèixer les raons de la política social i de la salut en el marc dels països europeus i els diferents

models sanitaris.

o Analitzar el paper del professional d’infermeria, les seves funcions i activitats a l’Atenció Primària de

Salut (APS).

o Descriure i aplicar els conceptes fonamentals de l’APS.

o Aplicar el Procés d’Atenció d’Infermeria a l’individu, a la família i a la comunitat.

o Conèixer el procés del diagnòstic de salut de la comunitat. Atenció Primària orientada a la comunitat.

o Valorar la importància de l’Epidemiologia com a ciència i com a mètode per entendre els processos i

factors de deteriorament de la salut i per portar a terme activitats de promoció de la salut i prevenció de

la malaltia.

o Utilitzar i interpretar els indicadors epidemiològics més importants

Competències:

Específiques:

CE4. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del


CE4.16. Analitzar els determinants de salut /malaltia considerant els diferents contextos socials i culturals.

CE4.17. Reflexionar sobre la necessitat de dissenyar processos de cures infermers individualitzats tenint en

compte les diferències en funció del gènere, grup o comunitat i els seus contextos socials i culturals.

CE4.18. Analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus i grups

CE4.19. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorno, per atendre a les

persones en situacions de salut i malaltia com a integrants d’una comunitat.


104

CE4.20. Descriure i diferenciar el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o

comunitat

CE5. Dissenyar sistemes de cura adreçats a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les


CE5.13. Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família o grups.

CE5.14. Valorar l’estat de la salut de l’individu, família i/ o comunitat i identificar els problemes i els factors

interns i externs que afecten la seva salut.

CE5.15. Planificar les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a

l’individuo,família i /o comunitat.

CE5.17. Descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar

una cura integral als membres de la comunitat

CE5.18. Comprendre la funció, activitats i actitud cooperativa que el professional d’infermeria desenvolupa a

l’ Equip d’Atenció Primària de Salut

CE5.19. Aplicar los mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes socials

i de salut més rellevants en una comunitat

CE5.20. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, família o grups (en l’àmbit de l’atenció

comunitària), avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes.

CE5.21. Elaborar sistemes de cures per a les persones, famílies i grups en l’àmbit comunitari

CE6. Fonamentar les intervencions infermeres en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE6.19 Plantejar actuacions infermeres fonamentades científicament i d’acord als recursos

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura, i el suport pel manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.11. Proposar programes que fomenten hàbits saludables als adolescents.

CE9.12. Aplicar els programes vigents que fomenten estils de vida saludables.

CE9.13. Identificar las habilitats per a educar, facilitar i afavorir comportaments saludables en els membres

de la comunitat

CE9.14. Educar, facilitar i recolzar la salut i el benestar dels membres de la comunitat, on les seves vides

estan afectades per problemes de salut, risc, patiment, malaltia, incapacitat o mort.

CE9.15. Promoure la participació de les persones, família i grups en el seu procés de salut-malaltia.

CE9.16. Identificar els determinants de la salut individual i col·lectiva.

CE9.17. Identificar programes de prevenció i promoció de la salut

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, per garantir la seva seguretat.

CE10.7. Analitzar els factors que intervenen en la salut i al benestar de les persones, família o grups atesos

garantint la seva seguretat.

CE10.8. Dissenyar estratègies per establir mecanismes de protecció i benestar de les persones, famílies o

grups dines de l’àmbit de la Salut Comunitària.

CE10.11. Identificar els condicionants de la salut que influeixen en el benestar de les persones i grups.

C10.12. Identificar les mesures per a la protecció de la salut i el benestar de les persones, famílies o grups.

CE16. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària.

CE16.20. Comparar les característiques dels principals sistemes d’informació sanitària.

CE16.21. Utilitzar el sistema de registre i el de les històries clíniques digitals utilitzades en atenció primària

CE16.22. Descriure la utilitat dels sistemes d’informació sanitària per a establir mecanismes de presa de

decisions en salut pública.

CE16.23. Utilitzar els principals a aspectes conceptuals i instruments metodològics relatius al sistemes

d’informació més habituals en la salut pública.

CE16.24. Descriure els indicadors que permeten conèixer i vigilar l’estat de salut d’una població.

CE16.25. Utilitzar el sistema d’informació sanitària epidemiològica i demogràfica.

CE16.26. Descriure els indicadors que permeten conèixer i vigilar l’estat de salut d’una població i els

indicadors que avaluen l’efectivitat del sistema de salut

105

Transversals:


CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adient per donar resposta als problemes del àmbit



CT9 Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Generals:

CG1 un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en las llengües pròpies

como en una tercera llengua.

CG2 Desenvolupar estratègies d’ aprenentatge autònom.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT 1: La política sanitaria como determinant social de la salut.

1.1. Antecedents, desenvolupament i crisi de la política social i l'Estat de Benestar.

1.2. El Sistema sanitari i l’atenció primària.

1.3. El sistema sanitari català. Antecedents.

1.4. Polítiques públiques.

UNITAT 2: La Reforma de l’atenció primària, les bases per a un model.

2.1. Reforma de la Salut Pública. Llei de Salut Pública.

2.2. Canvis que ha comportat la Reforma d’Atenció Primària.

2.3. Situació actual: Polítiques i nous reptes.

UNITAT 3: Organització de l’Atenció Primària.

3.1. Organització i funcionament del centre d’Atenció Primària.

3.2. L’Equip d’Atenció Primària. Treball en Equip.

3.3. Competècies i activitats d’infermeria.

3.4. Coordinació entre els diferents nivells assitencials.

UNITAT 4: Individu-família-comunitat.

4.1. Fonts de dades i registres.

4.2. Programes i protocols d’AP.

4.3. Pla d’atenció d’infermeria.

UNITAT 5: Atenció Primària orientada a la comunitat.

5.1. Reflexió sobre el concepte de comunitat.

5.2. Diagnòstic de salut de la comunitat. Metodologia d’acció comunitària.

5.3. Participació comunitària. Nivells i models de participació.

UNITAT 6: Epidemiologia clínica, social i crítica. Sistemes sanitaris.

6.1. Enfocaments de l’Epidemiologia.

6.2. L’Epidemiologia com a fenomen de masses.

6.3. Mesura dels fenòmens epidemiològics.

6.4. Tipus d’estudis epidemiològics.

6.5. Epidemiologia social.

6.6. Epidemiologia crítica

6.7. Sistemes d’informació sanitària.

106


Activitats


33% 1% 66%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Prova escrita:

50% 50%


AAVV. La Atención Primaria de salud en España. Análisis de la situación actual y propuestas de futuro. (1ª) Federación

de Sanitat de CCOO; 2002.

Ahlbom A, Norell S. Fundamentos de Epidemiologia. Madrid: Siglo XX; 1992.

Alfonso MT, Alvarez-Dardet C. Enfermeria Comunitaria I. Barcelona: Masson-Salvat; 1992 (Serie manuales de

Enfermería).

Bengoa JM. Tras la Ruta del hambre. Alicante: Universidad de Alicante. 2005.

Breilh J. Epidemilogia crítica. Buenos Aires: Lugar Editorial; 2003.

Icart T., Torrens ML, Bermejo B., Canela J. Enfermería Comunitaria. Barcelona: Masson; 2003.

Iraburu M. Con voz propia: Decisiones que podemos tomar ante la enfermedad. Madrid: Alianza. 2005

Martín Zurro A., Cano JF. Compendio de Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. Madrid:

Elsevier España; 2005.

Montagut F, Flotats G, Lucas E. Rehabilitación Domiciliaria: Principios, indicaciones y programas terapeúticos.

Barcelona: Masson; 2005.

Pané O. y José Maria F. Consorcios, fundaciones y empresas públicas en atención primaria. Cuadernos de Gestión

2000; (6): 25-31.

Pérez-Giménez R. Las desigualdades en salud una realidad social. Salud 2000. 2006, Año XXI,m nº 105 p. 20-25.

Pérez-Giménez R. Políticas sanitarias y desigualdades en España. En: Adelantado, J. (coord.) Cambios en el Estado

del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona; 2000. p. 251-284.

Rose G. La estrategia de la Medicina Preventiva. Barcelona: Masson-Salvat; 1994.

Siles González J. Historia de la Infermeria Comunitària en España. Index de Enfermería. Primavera-Verano 1999; Año,

VIII, n. 24-25

Consulta web

http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/coneix_models.htm

http://www20.gencat.cat/portal/site/pla-salut

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/xifres/index.html

http://www.idescat.cat/

http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/coneix_models.htm

http://www20.gencat.cat/portal/site/pla-salut

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/xifres/index.html

http://www.idescat.cat/

107

Ecologia i Salut


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Infermeria Comunitària

Coordinadora: Montse Masip Janer [email protected]

Professorat: Montse Masip Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció als aspectes essencials de l’Ecologia Humana i la seva relació amb la

salut de les comunitats. L’estudi de les interrelacions entre els essers humans i el seu entorn és bàsic per poder

entendre com aquests s’han adaptat en el seu medi i també i com l’han transformat per tal d’adaptar-lo a les seves

necessitats, així com les repercussions que això ha tingut per la salut tant del planeta com dels essers que hi habiten.

Es important que l’estudiant prengui consciència ecològica dins d’un marc ampli evolutiu que inclou l’estudi de

l’impacta humà sobre l’entorn, la nutrició, els desastres naturals, la demografia i la salut.


o Adquirir coneixements sobre els principis de l’ecologia humana i dels canvis que està experimentant

l’entorn físic, cultural i social, així com prendre consciència sobre com les societats humanes conceben,

utilitzen i afecten l’ambient, incloent-hi les seves respostes als canvis tant a nivell biològic, social i

cultural.

o Conèixer i reflexionar sobre els diferents elements que afavoreixen la degradació del medi- ambient i

com afecten a la salut i la supervivència dels essers vius.

Competències:

Específiques:

CE4. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del

seu context social i multicultural

CE4.16. Analitzar els determinants de la salut/malaltia considerant els diferents contextos socials i culturals

CE4.18. Analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus i de grups.

CE4.19. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per atendre a les

persones en situació de salut i malaltia com a integrants de la comunitat.

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, famílies o grups atesos, garantint la seva seguretat.

CE10.6. Identificar el benestar de les persones i garantir la seva seguretat.

CE10.8. Dissenyar estratègies per establir mecanismes de protecció i benestar de les persones, famílies

grups dins l’àmbit de la salut comunitària

CE10.9. Determinar la influència dels agents físics, químics i biològics en la salut deles persones i grups

CE10.10. Reconèixer les formes d’eliminació de riscos de les diferents substàncies i productes sanitaris

CE10.11. Identificar els condicionants de la salut que influeixen en el benestar de les persones i grups.

CE10.12. Identificar les mesures per a la protecció de la salut i el benestar de les persones, famílies i

grups.

Transversals:

CT5. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.



108

Generals:


Continguts:

UNITAT I: Determinats de la salut. Introducció a l’Ecologia

1.1. Salut i malaltia. Paradigmes del procés d’emmalaltir.

1.2. El medi ambient com a determinant de la salut.

1.3. Història de la salut pública. Conferències internacionals.

1.4. L’Ecologia com a ciència transdisciplinar. Origen de la disciplina.

UNITAT II: Ecologia Humana i Salut

2.1. Adaptació humana. L’esser humà com a transformador del medi.

2.3. Transformació humana de l’entorn i les conseqüències per la salut.

2.4. Els problemes ecològics dels essers humans contemporanis.

2.5. Demografia com a condicionant dels processos ecològics.

2.6. Eliminació de residus sanitaris

UNITAT III: Sostenibilitat i ecologia cultural

3.1. Desenvolupament sostenible.

3.2. La sostenibilitat més enllà del medi ambient.

3.2. Interacció i/o reciprocitat d’acció entre societat i natura. Resposta social davant les problemàtiques ambientals.


Activitats


33% 1% 66%

Avaluació:



Activitats d’avaluació:

1- Carpeta de l’estudiant: Recull de treballs grupals i individuals

2- Presentació pública de treballs i presencia a l’aula.

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs i presència a l’aula

70% 30%

Materials de consulta.

Bibliografia:

Burgos G. Ecología y Salud.1ªed. Buenos Aires: MacGraw-Hill/Interamericana de México; 2008.

Generalitat de Catalunya: Departament de Salut. Paisatge i Salut. 1ªed. Barcelona; 2008.

Informe Tierra: un riguroso diagnóstico sobre los cambios medioambientales en nuestro planeta (CD-Rom).

Barcelona: RBA bTrack Media; 2007.

109

Lovelock J. La venganza de la Tierra. 1ªed. Barcelona: Planeta; 2007.

Margalef R. Ecologia. 1ª ed. Barcelona: Omega; 1974.

Margalef R. Teoría de los Sistemas Ecológicos. 2ª ed. Barcelona: Universidad de Barcelona; 1993.

Reeves H, de Rosnay J, Coppens Y, Simonnet D. La història més bella del mon. 1ªed. Barcelona: Ediciones 62;

1997.

Redclift M, Woodgate G. Sociología del medio ambiente: Una perspectiva internacional. 2ªed. Madrid: MacGraw-

Hill; 2010

San Martin H. Ecología Humana y Salud. 2ª ed. México D.F: La Prensa Mexicana S.A; 1983.

Tomé Martín P. Antropología Ecológica: Influencias, aportaciones e insuficiencias. Ávila: Diputación Provincial de

Ávila;1996.

110

Infermeria de l’envelliment


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Infermeria Clínica


Professorat: Rosa Campo

Cecilia Gonzalez Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció als canvis, modificacions fisiològiques, repercussions psicològiques i

socials que s’associen al procés d’envellir.

L’organització d’aquesta assignatura pretén que l’estudiant identifiqui i relacioni els seus coneixements previs, els

d’altres matèries i coneixements relacionades i vinculades a l’envelliment.


o Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per a proporcionar l’atenció d’infermeria adient i coherent

als valors i necessitats de les persones grans, tant en l’àmbit hospitalari com en el comunitari, fomentant i

promocionant la salut, facilitant el benestar i la qualitat de vida.

Competències:

Específiques:

CE1. Prestar una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones, d’acord al

desenvolupament dels coneixements científics del moment i amb els nivells de qualitat i seguretat establerts en les


Resultats d’aprenentatge:

CE.1.35. Reconèixer les necessitats de salut durant les diferents etapes del cicle vital, des de el moment del

naixement fins al final de la vida.

CE.1.36. Dissenyar plans de cures adequats als problemes més prevalent del nostre àmbit .

CE.1.37. Argumentar amb evidencies científiques la selecció de les cures infermeres més idònies i una

atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones.

CE.1.38. Justificar les cures infermeres de qualitat adequades a les necessitats de salut.

CE.1.39. Explicar la fisiopatologia de les alteracions agudes i cròniques de salut de les persones grans i la

atenció d’infermeria de les mateixes.

CE1.44. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i formes de vida associades al

procés d’envellir.

CE.1.46. Coneixer i identificar els problemes psicológics i físics derivats de la violència domèstica.

CE1.47. Identificar, descriure i analitzar les cures d’infermeria que donen resposta als problemes i les

necessitats de salut de les persones, famílies o grups.

CE1.72. Identificar els problemes de salut més freqüents en les persones grans.

CE1.73. Identificar estratègies orientades a la readaptació de la vida diària amb recursos de proximitat i

recolzament.

mailto:%[email protected]

111

CE2. Planificar i proporcionar les cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups, orientats als resultats de

salut i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriguin el procés de

diagnòstic, tractament i cures del problema de salut.


CE2.2. Planificar cures infermeres dirigides a les persones, famílies o grups.

CE2.3. Identificar i explicar les guies de pràctiques clíniques i assistencials relacionades amb l’atenció a les

demandes de salut que es poden presentar en les persones grans , proporcionant les cures necessàries.

CE2.4. Valorar de forma integral les situacions de salut , utilitzant les eines d’exploració física , les proves

complementaries i l’entrevista.

CE2. 9. Valorar i tractar de forma integral les necessitats de salut en la persona gran.

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, família o grups, avaluant l’impacte i establint les

modificacions necessàries.


CE5.11. Aplicar els coneixements sobre la fisiopatologia i els condicionants de salut en l’elaboració dels plans

de cures d’infermeria.

CE5.12. Planificar de forma individualitzada les cures d’infermeria per a les persones grans.

CE6. Fonamentar les intervencions d’infermeria en l’evidència científica i amb els mitjans disponibles.


CE.6.11. Analizar las intervenciones enfermeras justificándolas con evidencias científicas y/o aportaciones de

expertos que las sustentan

CE.6.14. Plantear propuestas de análisis fundamentadas científicamente y de acuerdo a los recursos.

CE 6. 16. Identificar guies de pràctica clínica especifiques per a les persones grans.

CE.6.15. Demostrar habilidades de análisis de la información según la evidencia científica

CE7.Demostrar comprensió a les persones, sense perjudicis, considerant els aspectes físics, psicològics i socials,




CE7.27. interpretar els aspectes culturals i valors, que determinen les conductes de salut.

CE7.31.Analitzar els processos d’etiquetatge, estigmatització i segregació que poden generar problemes

psicosocials afegits als col·lectius de persones grans.

CE7.32. Indicar les intervencions necessàries per tal de mostrar comprensió i respecte cap a la persona gran

com a individuo autònom i independent.

CE9. Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.


CE9.6. Seleccionar els aspectes bàsics relacionats amb l’estil de vida saludable, auto-cura i activitats

preventives i terapèutiques en relació a les necessitats de salut, dirigint les accions tant a la persona com a

familiars i/o cuidadors responsables.

CE9.7. Identificar els factors de risc determinants en el procés de salut-malaltia de les persones grans tant a

nivell físic, com emocional i social.

CE9.9. Dissenyar accions educatives per a la prevenció de risc i promoció de la salut.

CE9.10. identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable, l’autocura i el

manteniment de conductes preventives i terapeutiques.

Transversals:

CT1.Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per a donar resposta als problemes de l’àmbit


112

Generals:


CG3. Respectar la diversitat i pluralitat de les idees.

Continguts:

UNITAT 1 : El procés d’envellir i l’entorn.

1. Els estereotips associats a la vellesa.

2. Evolució històrica i social del concepte de vellesa.

3. Els inicis de la geriatria i la gerontologia. Situació actual.

4. Aspectes demogràfics i socials de l’envelliment .

UNITAT 2 : Els canvis físics, psíquics i socials.

1. Aportacions teòriques sobre l’envelliment biològic i funcional.

2. Perfils i característiques de les persones grans. Les diferencies i desigualtats

3. Els criteris de persona gran sana, fràgil, malalta o malalt geriàtric

4. Escales de valoració geriàtrica.

UNITAT 3 : Intervenció d’infermeria.

1. Identificació de problemes de salut en les persones grans.

2. Valoració diagnostica de la persona gran. NANDA.

3. Planificació de cures. NOC. NIC.

4. Ajudes tècniques, productes de suport i adaptacions a l’entorn.

UNITAT 4 : Recursos Socio-Sanitaris per a la persona gran.

1. Sistemes d’atenció a les persones grans. Serveis i recursos.

2. Llei de promoció de l’autonomia personal.


Les sessions presencials a l’aula requereixen la participació activa de l’estudiant en debats, activitats , anàlisi de casos

pràctics i treballs de grup.

Les activitats d’aula i fora d’aula estan organitzades per afavorir l’auto-aprenentatge tutoritzat, amb guies de treball,

tutories individuals, o en grups reduïts d’estudiants, per tal de realitzar un seguiment dels aprenentatges.

Activitats


30% 20% 50%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge s’avaluen de forma continuada i formativa.


l’assignatura:

Treballs individuals Presentació pública de

treballs Prova escrita:

30% Historia de vida

30% Carpeta d’activitats 20% 20 %

113


Cervera Mª C., Sáiz J. Actualización en Geriatría y Gerontología. Jaén : Formación Alcalá: 2004.

Garcia M.V. Enfermería del anciano. Enfermería 21. Madrid: DAE ,SL: 2001

Hogstel M. Enfermería Geriátrica. Cuidado de personas ancianas. Madrid: Paraninfo; 1998.

Jimenez F. Gerontología. Barcelona: Masson-Salvat; 1993.

Köther I.,Gnamm E. Manual de Geriatría. Madrid: Editex ; 2003.

Moragas R. Gerontología social, envejecimiento i calidad de vida. Barcelona: Herder; 1995.

Köther I., Gnamm E. Manual de Geriatría. El cuidado de las personas mayores.madrid:Editex; 2003.

Ortiz A., Alonso I., Ubis A., Ruiz Mª A. Psicogeriatria.Guias de cuidados de enfermeria en salut mental. Volumen 3.

Barcelona: Elsevier Masson; 2010.

Pinazo S., Sánchez M. Gerontologia. Actualización, innovación y propuestas. Madrid: Pearson;2006

Rodriguez R., Lazcano G. Práctica de la geriatría. México: McGraw-Hill Interamericana; 2007

Societat Catalano-Balear de geriatría i gerontología. Avaluació geriàtrica integral. Barcelona: Glossa; 1996.

Tabloski Patricia A. Enfermeria gerontológica. Madrid : Pearson; 2010.

Timiras P. Bases fisiológicas del envejecimiento y geriatría. Barcelona: Masson; 1997.

114

PRACTICUM II


Curs: 2n Semestre: 2n. Matèria: Practicum


Professorat: A determinar Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la iniciació del programa d’experiències pràctiques de la matèria, en la integració i

aplicació dels coneixements i habilitats dels estudiants, en la pràctica assistencial, en centres d’atenció primària de

salut, centres socio-sanitaris, i centres hospitalaris.


o Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per aplicar les cures d’infermeria a la pràctica assistencial.

Competències:

Específiques:



normes legals i deontològiques.




CE6. Basar les intervencions infermeres en l’evidencia científica i en els mitjans disponibles.

CE7. Demostrar comprensió a les persones, sense perjudicis, considerant els aspectes físics, psicològics i socials, com

individus autònoms i independents, assegurant el respecte de les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a

la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE8. Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i consentiment informat en la presa de

decisions de les persones que atén, d’acord a la forma en la que viuen el seu procés de salut-malatia.

CE9. Fomentar estils de vida saludables , l’autocura , recolzant el manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones , família o grups atesos, garantint la seva seguretat.

CE11. Establir una comunicació eficaç amb els malalt, família, grups socials i companys fomentant l’educació per a la

salut.

CE15.Treballar amb l’equip de professionals intra o interdisciplinar i altres organitzacions assistencials, com una unitat

bàsica.

CE17.Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, la cooperació multiprofessional, la

integració dels processos i la continuïtat assistencial.

CE19.Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones , famílies i/o de la comunitat aplicant la

relació terapèutica, seguint el mètode científic del procés infermer.

CE20. Utilitzar la metodologia científica en les intervencions.


115

Transversals:

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com escrita.


CT8. Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Generals:

CG1. Desenvolupar pensament i raonament crític i saber comunicar-ho de manera efectiva.

CG3. Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions.

Continguts:

Aquesta assignatura és realitza en 2 mòduls de 4 setmanes d’assistència als centres assistencials:

• Mòdul A: 4 setmanes en Centres d’Atenció Primària.

• Mòdul B :4 setmanes en Centres Hospitalaris.


Activitats

Presencials al centre de pràctiques Dirigides fora d’aula Autònomes

55 % activitats supervisades 14 %. 31 %

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa.

L’avaluació requereix que l’estudiant tingui assolides les competències dels tallers teorico-pràctics. ( Practicum I )

L’avaluació s’organitza amb les següents activitats, que tenen assignades un valor específic en la qualificació final de

l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Estada pràctica :

15% MEMÒRIA DE CAMP. 15% TREBALL D’ESTUDI D’UN CAS CLÍNIC

10% Presentació cas clínic 60% AVALUACIÓ CENTRE DE PRÀCTIQUES .


Butcher H, McCloskey- Dochterman J. Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC). 5ª ed. Barcelona: Elsevier;

2009

Carpenito L. Diagnósticos de Enfermería. Aplicaciones a la pràctica clínica. 9ª ed. Madrid: Interamericana McGraw-Hill;

2002

Dossier d’experiències pràctiques. Curs 2011/2012.

Gordon M. Diagnósticos enfermero. Proceso y aplicación. 3ª ed. Madrid: Mosby /Doyma; 1996

Luis MT. Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía pràctica. 8ª ed. Barcelona: Elsevier; 2008

Moorhead S, Johnson M, Maas M, Swanson E. Clasificación de Resultados de Enfermería (NOC). 4ª ed.Barcelona:

Elsevier; 2009

NANDA International. Diagnósticos enfermeros. Definiciones y clasificación 2009-2011. Barcelona:Elsevier; 2010

UAB. Escola Universitària Creu Roja. Materials. Procediments d’infermeria. Criteris d’avaluació. 3a. Edició. Serveis de

publicacions UAB. Barcelona . 2004

116

Wilkinson J, Ahern N. Manual de diagnósticos de enfermería. 9ª ed. Madrid: Pearson Educación S.A.;2008

117


Curs 2012-2013

Tercer curs

Practicum - IV (anual)

Infermeria de la Infància i la adolescència

Infermeria de la dona

Infermeria en situacions complexes

Infermeria en Salut mental i Psiquiatria

Practicum - III

Bases de Metodologia Científica en Ciències de la salut

Gestió i Qualitat dels serveis d’infermeria

118

Practicum IV


Curs: 3r Semestre: 1r i 2n. Matèria: Pràcticum

Coordinadora: Neus Morera Rius [email protected]

Professorat: Divers Llengua en que s’imparteix: Català i Castellà


Aquesta assignatura configura el seguiment del programa d’experiències pràctiques de les matèries referents a la

persona adulta i del programa d’experiències pràctiques de la infància i l’adolescència, amb la integració i aplicació

dels coneixements, habilitats i actituds dels estudiants a la pràctica, en centres d’atenció primària de salut i centres

hospitalaris.


o Adquirir els coneixents, les habilitats i les actituds necessaris per aplicar les cures d’infermeria a la pràctica

assistencial en persones adultes i en nens i adolescents.

Competències:

Específiques:




CE1.65 Revisar i avaluar periòdicament les situacions de salut i les intervencions d’infermeria donades.

CE1.66 Descriure i aplicar cures tècniques utilitzant els instruments adequats a la situació de la persona, nen

i/o adolescent tenint present les normes establertes i la millor evidència existent.

CE1.67 Planificar i donar les cures d’infermeria necessàries individualitzades a cada cas.


CE1.69 Aplicar a la pràctica assistencial els coneixements i les habilitats adquirides.

CE1.70 Utilitzar els coneixements científics de cada moment aplicant nivells de qualitat i seguretat.

CE1.71 Aplicar una atenció sanitària, tècnica i professional segons les necessitats de les persones ateses.




CE2.20 Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com l’exploració física, les proves


CE2.21 Aplicar les cures d’infermeria seguint els protocols i pla de salut dissenyats tan per les persones com

per a la comunitat, i avaluar els resultats.

CE2.22 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les

persones cuidades.

CE2.23 Demostrar habilitat en l’execució dels procediments i tècniques d’infermeria.

CE2.24 Aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria.

CE2.25 Proporcionar cures d’infermeria de forma individualitzada.


119

CE2.26 Donar cures integrals d’infermeria a la persona, família i comunitat.

CE2.27 Descriure i aplicar els procediments i tècniques d’infermeria que es realitzen a les persones en

situació d’alteració de la salut.

CE2.28 Realitzar i aplicar plans de cures aplicant la metodologia de treball infermer.

CE2.29 Donar cures d’infermeria seguint els protocols i les guies de pràctica assistencial avaluant els

resultats obtinguts.

CE2.30 Utilitzar el procés d’atenció d’infermeria en les cures d’infermeria amb l’ajuda de les guies de la

pràctica clínica i assistencial.

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones , família o grups, avaluant l’impacta i establin les


CE5.27 Promoure la participació de les persones, famílies i grup en el procés de salut -malaltia.

CE5.28 Valorar l’estat de salut de l’individu, família i/o comunitat i identificar els problemes i els factors interns

i externs que afecten la seva salut.

CE5.29 Planificar les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a la persona,

família i/o comunitat.

CE5.30 Seleccionar les activitats de prevenció, control i seguiment en persones en totes les etapes vitals.

CE5.31 Realitzar plans de cures d’infermeria per a intervenir de forma adequada i avaluar l’impacta de la

seva intervenció.

CE5.32 Determinar els criteris de resultat adequats als problemes d’infermeria detectats.

CE5.33 Planificar les cures d’infermeria de forma individualitzada en situació de pràctica clínica.

CE5.34 Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família i/o grups.

CE5.36 Planificar de forma individualitzada cures d’infermeria per a cada etapa del cicle vital.

CE6. Basar les intervencions infermeres en la evidencia científica i en els mitjans disponibles.

CE6.29 Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica i tenint en compte els mitjans

disponibles en cada situació.

CE6.30 Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques que realitza.

CE6.31 Desenvolupar habilitats d’aplicació de l’evidència científica en la pràctica professional d’infermeria.

CE6.32 Realitzar les intervencions infermeres d’acord a l’evidència científica i als mitjans disponibles.

CE6.33 Aplicar les intervencions infermeres basades en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.




CE7.50 Identificar els referents ètics de la professió infermera.

CE7.51 Identificar situacions en les que es posi en risc la confidencialitat de la informació del pacient.

CE7.52 Planificar les cures considerant les opinions, creences i valors de les persones a qui van dirigits.

CE7.53 Aplicar els principis de confidencialitat de la informació de l’usuari.

CE7.54 Aplicar una relació respectuosa amb l’usuari/família/equip de salut, sense emetre judicis de valor.

CE7.55 Integrar en el pla de cures individualitzat els aspectes psicosocials, assegurant el respecte a les

opinions, creences i valors.

CE7.56 Aplicar els principis de dret a la intimitat, confidencialitat i secret professional en totes les cures que

es portin a terme.

CE.8 Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i consentiment informat en la presa de

decisions de les persones que atén, d’acord a la forma en la que viuen el seu procés de salut- malaltia.

CE8.15 Planificar el pla de cures d’infermeria involucrant a la persona atesa, informant de la seva situació.

CE8.16 Respectar els drets del pacient respecte la demanda i necessitat d’informació, privacitat i capacitat de

decisió pròpia.

CE8.17 Realitzar i aplicar el pla de cures tenint en compte les preferències i opinions de les persones ateses.

CE8.18 Respectar el dret de participació en el conjunt de la presa de decisions de les persones en les seves

pròpies cures, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut.

120

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura i recolzant el manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.15 Identificar estils de vida saludables per a la independència de la persona en els seu procés.

CE9.16 Planificar activitats específiques per a fomentar i mantenir la salut i prevenir la malaltia.

CE9.17 Educar, facilitar i donar suport a la salut i el benestar dels membres de la comunitat afectats per

problemes de salut, risc, sofriment, incapacitat o mort.

CE9.18 Realitzar i aplicar plans de cures dirigits a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

CE9.19 Aplicar intervencions educatives i informatives que fomentin estils de vida saludables i l’autocura.

CE9.20 Proposar intervencions educatives i informatives que fomentin estils de vida saludables i l’autocura.


CE10.22 Prioritzar les mesures sanitàries de prevenció durant les seves intervencions en centres de salut.

CE10.23 Valorar el risc i protegir les persones garantint la seva seguretat.

CE10.24 Aplicar normes de seguretat en les actuacions professionals.

CE10.25 Utilitzar mesures de protecció i de seguretat per a garantir el benestar de l’individu, famílies i

comunitat.

CE10.26 Valorar el risc i aplicar les mesures per a la protecció de la salut i el benestar de les persones,

famílies o grups.


salut.

CE11.29 Establir una relació empàtica i respectuosa amb el pacient i la família, d’acord amb la situació de la

persona, problema de salut i etapa de desenvolupament.

CE11.30 Utilitzar estratègies i habilitats que permetin la comunicació efectiva amb pacients, famílies i grups

socials.

CE11.31 Aplicar la relació d’ajuda en les intervencions en els centres de salut.

CE11.32 Comunicar-se adaptant el llenguatge a cada interlocutor.

CE11.33 Aplicar una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i identificar

intervencions per a fomentar l’educació per a la salut.

CE11.34 Aplicar les habilitats adquirides en les tècniques de comunicació.

CE15. Treballar amb l’equip de professionals intra o interdisciplinari i altres organitzacions assistencials, com una

unitat bàsica.

CE15.6 Integrar-se en els equips de treball multi i interdisciplinar i compartir objectius comuns.

CE15.7 Realitzar el pla d’atenció d’infermeria tenint en compte el consens i les recomanacions a les que han

arribat l’equip de treball.

CE17. Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, la cooperació multi professional, la


CE17.5 Valorar i tractar a les persones d’una manera holística tolerant i sense emetre judicis de valor.

CE17.6 Treballar en col·laboració i de forma responsable per aconseguir els objectius prèviament planificats i

garantint la continuïtat assistencial.

CE17.7 Realitzar les cures d’infermeria pautades, per consens, amb la resta d’equips implicats.

CE19. Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones , famílies i/o de la comunitat aplicant la


CE19.10 Seleccionar les estratègies adequades que permetin una comunicació efectiva amb pacients,


CE19.11 Adoptar el judici clínic i proposar les solucions més adequades als problemes de salut plantejats.

CE19.12 Aplicar el procés d’atenció d’infermeria en totes les seves intervencions i la relació d’ajuda.

CE19.13 Aplicar la relació terapèutica en la cura de les persones, família i/o comunitat.

CE19.14 Aplicar la relació d’ajuda i el mètode científic infermer a la solució dels problemes de salut/malaltia

de les persones, família i/o comunitat.

CE19.15 Prioritzar els problemes de salut/malaltia de les persones i desenvolupar estratègies terapèutiques

per a la seva resolució.

CE19.16 Utilitzar la relació terapèutica en la solució dels problemes de salut de la persona i/o família.

121


CE20.7 Analitzar totes les intervencions a través de les diferents fases del procés infermer.

CE20.8 Desenvolupar habilitats d’aplicació del mètode científic en les intervencions infermeres.

CE20.9 Utilitzar el procés d’Atenció d’Infermeria com a metodologia científica en les intervencions i resolució

de problemes.

CE20.10 Aplicar el mètode científic a la pràctica clínica.

Transversals:

CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada que doni resposta als problemes de l’àmbit

professional , de forma eficient i eficaç.



CT7. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.


CT9. Respectar l’entorn del medi ambient i fomentar el desenvolupament sostenible.

Generals:



Continguts:

Consten de 4 mòduls de pràctiques. 2 mòduls rotatoris en el 1r cicle (1r semestre) i 2 mòduls en el 2n cicle (2n semestre).

Les estades als centres de pràctiques seran de 8 setmanes a centres hospitalaris amb pràctica dirigida a la persona adulta i

6 setmanes a centres hospitalaris i /o centres d’atenció primària amb la pràctica dirigida a la infància i l’adolescència.

1er. semestre:

6 setmanes en Centres d’Atenció Primària i/o hospitalària.(50% dels estudiants)

8 setmanes en Centres Hospitalaris.(50% dels estudiants)

2n semestre:

6 setmanes en Centres d’atenció primària i/o hospitalària. (50% dels estudiants)

8 setmanes en Centres Hospitalaris.(50% dels estudiants)


Activitats

Presencials al centre de pràctiques

Dirigides fora d’aula Autònomes

55 % activitats supervisades 14 % 31 %

Avaluació:


activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura. La nota final de l’assignatura

serà la nota mitja de les dues pràctiques.


15% MEMÒRIA DE CAMP. 25% TREBALL D’ESTUDI D’UN CAS.

Presentació cas a les sessions amb el tutor. 60% AVALUACIÓ

CENTRE DE PRÀCTIQUES .

122




Dossier de pràctiques.

123

Infermeria de la Infància i de l’adolescència


Curs: 3r Semestre: 1r Matèria: Infermeria Clínica


Professorat: Marta Tamame Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà


Aquesta assignatura constitueix la base en la formació de Grau per a l'adquisició de competències relacionades amb

l'atenció i cures en les diferents etapes de la infància i l’adolescència.


L’estudiant serà capaç de:

o Identificar les característiques de les diferents etapes de la infància i adolescència.

o Identificar els aspectes específics del nounat

o Identificar els problemes de salut més freqüents en la infància i les seves

o manifestacions

o Identificar els problemes d'infermeria en la infància i les seves complicacions

o Valorar i tractar de forma integral les necessitats de salut en la infància

o Dissenyar plans de cures d'infermeria per intervenir de forma adequada i per avaluar l'impacte de la seva

intervenció.

o Planificar de forma individualitzada cures d'Infermeria per a cada etapa del cicle vital.

o Facilitar l'adaptació de les dones i els nounats a les noves demandes

o Analitzar les intervencions infermeres justificant amb evidències científiques i / o aportacions d'experts que

les sustenten. Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica.

o Establir relacions entre els coneixements i la pràctica

o Identificar guies de pràctica clínica específiques per a cada etapa del cicle vital

o Explicar els factors de risc que incideixen en el procés de salut-malaltia.

o Dissenyar accions educatives per a la prevenció del risc i promoció de la salut.

o Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable,

o l'autocura i el manteniment de les conductes preventives i terapèutiques

Competències:

Específiques:

CE1 Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atens,

d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i

seguretat que s'estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.35 Reconèixer les necessitats de salut durant les diferents etapes del cicle vital, des del moment del


CE1.43 Identificar les característiques de les diferents etapes de la infància i adolescencia.

CE1.48 Aplicar cures durant el procés de maternitat preveient complicacions.

CE1.49 Identificar els aspectes específics del nounat.


124

CE1.50 Identificar els problemes de salut més freqüents en la infància i les seves manifestacions

CE2 Planificar i proporcionar les cures d'infermeria dirigides a les persones, família o grups, orientades als resultats de

salut i avaluant el seu impacte a través de guies de pràctica clínica i assistencial que descriguin el provceso de

diagnòstic tractament i cures d'un problema de salut

CE.2.7 Identificar els problemes d'infermeria en la infància i les seves complicacions

CE.2.8 Valorar i tractar de forma integral les necessitats de salut en la infància

CE5 Dissenyar sistemes de cures d'infermeria dirigides a les persones famílies o grups, avaluant en el seu impacte i

realitzant les modificacions.

CE5.12 Planificar de forma individualitzada cures d'Infermeria per a cada etapa del cicle vital.

CE5.13 Facilitar l'adaptació de les dones i els nounats a les noves demandes

CE6 Basar les intervencions infermeres en l'evidència científica i en els mitjans disponibles

CE6.11 Analitzar les intervencions infermeres justificant amb evidències científiques i / o aportacions

d'experts que les sustenten.


CE.9. Fomentar estils de vida saludables, l'autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE.9.9 Dissenyar accions educatives per a la prevenció del risc i promoció de la salut.

CE.9.10 Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable, l'autocura i el

manteniment de les conductes preventives i terapèutiques

Transversals:

CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per a donar resposta als problemes de l’àmbit


Generals:



Continguts:

Unitat didàctica 1: Introducció a la Infermeria del nen i de l’adolescent

Definició d’ Infermeria Infantil i àrees d’atenció de la Infermeria Infantil: comunitària, hospitalària i àrees

especialitzades.

Períodes d’edat considerant el creixement i desenvolupament. Característiques dels diferents períodes

d’edat i prevenció d’accidents.

L’hospitalització del nen i de l’adolescent

Unitat didàctica 2: El nounat sa i el nounat de risc

Nounat sa: caracteristiques morfològiques i fisiològiques.

Cures Infermeres:

o Nounat sa i nounat de risc.

o En Atenció Primària: activitats de promoció de la salut

o Davant de problemes de salut mèdics, quirúrgis i traumatològics més prevalents.

Unitat didàctica 3: El lactant i l’infant

Alimentació durant el període de lactant i la infància.

Profilaxis de las malalties infeccioses: calendari de vacunació a Catalunya.

Hàbits i controls de salut (basat en el programa del “Nen Sa”).

Cures Infermeres davant de problemes de salut mèdics, quirúrgics i traumatològics més prevalents.

125

Unitat didàctica 4: El nen pre-escolar i escolar.

Promoció de la salut i controls de salut en aquestes edats.

La infermera i l’escola.

Cures Infermeres davant de problemes de salut mèdics, quirúrgics i traumatològics més prevalents.

Unitat didàctica 5: L’adolescent.

Problemes de salut crònics: familía, escola i estils de vida.

o El rol del professional d’infermeria.

o Cures infermeres.


Activitats presencials a l’aula

Activitats no presencials

Autònomes

Classes magistrals

Activitats

dirigides

Seminari anàlisi de

cas

Activitats

d’avaluació

Lectures i

preparació

continguts

previs

seminari

anàlisi de cas

Preparació

material a

lliurar per

avaluació

Preparació

material i

estudi

30% 70%

Avaluació:

Els resultats d'aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació s’organitza amb diferents

activitats que tenen assignades un valor específic. La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la mitjana

aritmètica dels diferents blocs d’avaluació.

Cal treure una nota igual o superior a 5 a la prova escrita per fer la mitjana

Treballs individuals i/o de grup Prova escrita

40% 60%


Bal Jane W, Bindler Ruth C. Enfermería Pediátrica. Asistencia Infantil. 1ª ed. Madrid (España): Editorial Prentice-Hall;

2011.

Castellano Barca G, Hidalgo Vicario MI, Redondo Romero AM. Medicina de la adolescencia. Atención integral. 1ª ed.

Madrid (España): Editorial Ergon; 2004.

Díaz-Gómez NM, Gómez García CI, Ruiz García MJ. Tratado de enfermería de la infancia y la adolescencia. 1ª ed.

Madrid (España): McGraw-Hill-Interamericana; 2006.

Chaure López I, Inarejos García M. Enfermería pediátrica. 1ª ed. Barcelona (España): Editorial Masson; 2004.

Gómez García CI, Díaz Gómez M, Ruiz García MJ. Enfermería de la infancia y de la adolescencia. 1ªed. Madrid

(España): McGraw-Hill-Interamericana; 2001.

Pérez-Lescure FJ, Ayala Bernaldo de Quirós L. Guía de técnicas y procedimientos en pediatría. 1ª ed. Madrid

(España): Exlibris Ediciones, SL; 2009.

Sociedad Española de Neonatología, Asociación Española de Pediatría. Protocolos diagnóstico-terapeúticos de

126

neonatología. 1ª ed. Madrid (España): Editorial Ergon; 2011.

Ruiz González MD, Martínez MR, González Carrión P. Enfermería del niño y adolescente. 2ª ed. Madrid (España):

Difusión Avances de Enfermería, S.L.: 2003.

127

Infermeria de la dona




Professorat: Ana Sánchez Larrosa Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà


Aquesta assignatura constitueix la base en la formació de Grau per a l'adquisició de competències relacionades amb

l'atenció i cures en les diferents etapes reproductives de la dona.


o Definir les característiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climateri i en

les alteracions que es poden presentar

o Aplicar cures durant el procés de maternitat preveient complicacions

o Dissenyar plans de cures d'infermeria per intervenir de forma adequada i per avaluar l'impacte de la

seva intervenció.

o Planificar de forma individualitzada cures d'Infermeria per a cada etapa del cicle vital.

o Facilitar l'adaptació de les dones i els nounats a les noves demandes

o Analitzar les intervencions infermeres justificant amb evidències científiques i / o aportacions d'experts

que les sustenten

o Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica.

o Establir relacions entre els coneixements i la pràctica

o Identificar guies de pràctica clínica específiques per a cada etapa del cicle vital.

o Dissenyar accions educatives per a la prevenció del risc i promoció de la salut.

o Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable, l'autocura i el

manteniment de les conductes preventives i terapèutiques

Competències

Específiques:


atens, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells

de qualitat i seguretat que s'estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.35.Reconèixer les necessitats de salut durant les diferents etapes del cicle vital, des del moment del


CE1.42. Definir les característiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climateri i

en les alteracions que es poden presentar.

CE2. Planificar i proporcionar les cures d'infermeria dirigides a les persones, família o grups, orientades als resultats de

salut i avaluant el seu impacte a través de guies de pràctica clínica i assistencial que descriguin el provceso de

diagnòstic tractament i cures d'un problema de salut.

CE5. Dissenyar sistemes de cures d'infermeria dirigides a les persones famílies o grups, avaluant en el seu impacte i

realitzant les modificacions


128

CE5.13. Facilitar l'adaptació de les dones i els nounats a les noves demandes

CE6. Basar les intervencions infermeres en l'evidència científica i en els mitjans disponibles

CE6.11. Analitzar les intervencions infermeres justificant amb evidències científiques i / o aportacions

d'experts que les sustenten

CE6.1.6. Identificar guies de pràctica clínica específiques per a cada etapa del cicle vital.

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l'autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques

CE9.9. Dissenyar accions educatives per a la prevenció del risc i promoció de la salut.

CE9.10 Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable, l'autocura i el

manteniment de les conductes preventives i terapèutiques.

Transversals:

CT3 Identificar, analitzar i prendre l'opció resolutiva més adequada per donar resposta als problemes de l'àmbit


Generals:

CG2 Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions.

Continguts

Tema 1: Cicle ovàric i cicle endometrial.

Tema 2: Trastorns del cicle menstrual. Menopausa Estils de vida saludables i cures infermeres. (es treballaran a

l’anàlisi de cas 1).

Tema 3: Malalties de l’aparell genital femení: cures infermeres en els problemes de salut més prevalents.

Tema 4: Infeccions de transmissió sexual (ITS): paper del professional d’infermeria en la prevenció i promoció de la

salut sexual.

Tema 5: Càncer ginecològic i de mama. Diagnòstic i tractament. Problemes de salut que se’n deriven: atenció i cures

infermeres.

Tema 6: Malformacions de l’aparell genital, prolapse uterí i incontinència urinària (aquesta última es treballarà a l’anàlisi

de cas 1): cures infermeres més habituals. Prevenció i promoció, rol del professional d’infermeria.

Tema 7: Resposta sexual humana:promoció d’estils de vida saludable.

Tema 8: Esterilitat: rol d’infermeria

Tema 9: Fecundació. Desenvolupament embrionari.

Tema 10: Diagnòstic d’embaràs. Canvis fisiològics (es treballaran al cas 2)

Tema 11: Control de l’embaràs normal. Medicació i embaràs.

Tema 12: Proves de benestar fetal.

Tema 13: Gestació de risc. Patologia i embaràs. Cures Infermeres

Tema 14: Incompatibilitat Rh.

Tema 15: Part eutòcic i part distòcic. Complicacions.

Tema 16: Puerperi normal i patològic. Les cures infermeres durant el puerperi.

129


Activitats presencials a l’aula

Activitats no presencials

Autònomes

Classes magistrals

Activitats dirigides

Seminari anàlisi de

cas

Activitats

d’avaluaciió

Lectures i

preparació

continguts

previs

seminari

anàlisi de cas

Preparació

material a

lliurar per

avaluació

Preparació

material i

estudi

30% 70%

Avaluació:

Els resultats d'aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació s’organitza amb diferents

activitats que tenen assignades un valor específic. La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la mitjana

aritmètica dels diferents blocs d’avaluació.

Cal treure una nota igual o superior a 5 a la prova escrita per fer la mitjana

Treballs individuals i/o de grup Prova escrita

40% 60%


Cervera P. Alimentación maternoinfantil. Barcelona: Masson; 1994.

Dickason E, Lang B, Kaplan J. Enfermería Maternoinfantil (Serie Mosby de Enfermería Clínica). Madrid: Harcourt

Brace, 1998

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Educació maternal : preparació per al naixement. Barcelona: Direcció

General de Salut Pública ; 2009.

González-Merlo J. Ginecología. 6 ed. Barcelona: Masson; 1993

González-Merlo J, Lailla JM, Fabre E, González. E. Obstetricia . 5a ed. Barcelona: Masson; 2006 .

Olds SB, London ML, Ladewing PA. Enfermería maternoinfantil: un concepto integral familiar. México :

Interamericana*McGrawHill; 1987 .

Seguranyes G. Enfermería maternal. Barcelona: Masson; 1993

Torren RM, Martínez C. Enfermería de la mujer. Madrid: Difusión Avances de enfermería (DAE); 2000 .

Vanrell JA; Iglesias X, CABERO L. Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats. Barcelona: Publicacions de la

Universitat de Barcelona, Masson; 1996.

130

Infermeria en situacions de complexitat

Codi: 200420 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació Obligatòria



Professorat:

Adelina Garcia Mª José Jiménez

Rafa Llorens Neus Morera


Català


Aquesta assignatura configura l’aprofundiment en alteracions de salut de la persona adulta i en situació de complexitat,

valorant les manifestacions que presenta en les diferents fases. Després de la recollida i anàlisi de les dades es

prioritzaran els problemes de salut de la persona adulta per establir, realitzar i avaluar el pla de cures d’infermeria en

fases agudes com cròniques. Per tal de dur a terme aquesta assignatura cal tenir assolits els coneixements de

Fisiologia II, de Farmacologia i d’infermeria de la persona adulta.


o Adquirir els coneixents, les habilitats i actituds necessàries per identificar els problemes de salut que presenti

una persona adulta i portar a terme el pla de cures d’infermeria.

Competències:

Específiques:

CE1 Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones, d’acord al

desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat establerts en les


CE1.35 Reconèixer les necessitats de salut durant les diferents etapes del cicle vital, des del moment

del naixement fins el final de la vida.

CE1.36 Dissenyar plans de cures adequats als problemes d’infermeria més prevalents en el nostre

àmbit.

CE1.37 Augmentar amb evidències científiques la selecció de les cures d’infermeria més idònies per

una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones.

CE1.38 Justificar les cures d’infermeria de qualitat adequades a les necessitats de salut.

CE1.39 Explicar la fisiopatologia de les alteracions agudes i cròniques de salut en l’adult i l’atenció

d’infermeria davant les mateixes.

CE1.40 Aplicar la fisiopatologia de les alteracions de salut en l’adult crítiques i urgents per l’atenció

d’infermeria de les mateixes.

CE1.44 Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i de forma de vida

associades al procés d’envelliment i en malalts en estat avançat i terminals.

CE1.46 Conèixer i identificar els problemes psicològics i físics derivats de la violència domèstica.

CE1.47 Identificar, descriure i analitzar les cures d’infermeria que donen resposta als problemes i a les

necessitats de salut de les persones, família o grup.

CE2 Planificar i donar les cures d’infermeria dirigides a les persones, a la família o grups, orientats als resultats de salut

i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen el procés per el qual es


131


CE2.1 Justificar les intervencions infermeres amb aquells processos fisiopatologics.

CE2.2 Planificar, cures d’infermeria dirigides a les persones, família i grups.

CE2.3 Identificar i explicar les guies de pràctiques clíniques i assistencials relacionades amb l’atenció a

les demandes de salut en les persones durant el seu cicle vital i en les alteracions que pugui presentar

proporcionant les cures necessàries en cada etapa.



CE2.5 Descriure els procediments i les tècniques d’infermeria que es realitzen a pacients en situació de

l’alteració de la salut.

CE2.6 Utilitzar guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos prevalents, per la

planificació de les cures d’infermeria.

CE5 Dissenyar sistemes de cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i

realitzant les modificacions necessàries.

CE5.8 Realitzar plans de cures d’infermeria per intervenir de forma adequada i avaluar l’impacta de la

seva intervenció.

CE5.9 Proposar protocols de cures dirigits a les persones en risc d’emmalaltir.

CE5.10 Elaborar i aplicar els plans de cures, en funció de la fase i/o etapa de la malaltia en la que es

troba el malalt, utilitzant els principis teòrics i metodològics de la infermeria i avaluant els seus resultats.

CE5.11 Aplicar els coneixements sobre fisiopatologia i els condicionants de salut a l’elaboració dels

plans de cures d’infermeria.

CE6 Fonamentar les intervencions de la infermeria en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE6.12 Justificar les intervencions infermeres en base a l’evidència científica.

CE6.13 Establir relacions entre els coneixements i la pràctica.

CE6.14 Plantejar propostes d’anàlisi fonamentades científicament i d’acord als recursos.

CE6.15 Demostrar habilitats d’anàlisi de la informació segons l’evidència científica.


CE7 Demostrar que compren a les persones, sense perjudicis i considerant els aspectes físics, psicològics i socials,



CE7.26 Identificar i comprendre respostes psicosocials enfront la pèrdua i la mort, i conèixer les

mesures adients per a ajudar a les persones i famílies en aquestes circumstàncies.

CE7.28 Dissenyar estratègies que considerin els aspectes culturals, tenint en compte el respecte de les

opinions, creences i valors, així com el dret a la intimitat i el secret professional.

CE7.30 Realitzar el procés d’infermeria considerant les opinions, creences i valors de les persones a

les que van dirigits.

CE7.31 Analitzar els processos d’etiquetatge, d’estigmatització i segregació que generen problemes

psicosocials en diversos col·lectius.

CE9 Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.6 Seleccionar els aspectes bàsics relacionats amb l’estil de vida saludable, autocura i activitats

preventives i terapèutiques en relació a les necessitats de salut durant tot el cicle vital de les persones,

dirigint les accions tan a la persona com als familiars i/o cuidadors responsables.

CE9.7 Identificar els factors de risc determinants en el procés de salut-malaltia a nivell físic, emocional i

social.

CE9.8 Explicar els factors de risc que incideixen en el procés de salut-malaltia.

CE9.9 Dissenyar accions educatives per la prevenció del risc i promoció de la salut.

CE9.10 Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable d’autocura i

el manteniment de les conductes preventives i terapèutiques.

CE18 Demostra que coneix les estratègies per a adoptar mesures de confortabilitat i atenció de símptomes, dirigides al

132

pacient i a la família, en l’aplicació de les Cures Pal·liatives que contribueixin a alleugerar la situació dels malalts en

estat avançat i terminals.

CE18.1 Avaluar les necessitats d’atenció i les estratègies de cures infermeres a les persones en situació

de malaltia avançada i terminals i als seus familiars.

CE18.2 Identificar les estratègies i les bases de l’atenció d’infermeria en el control de símptomes en els

malalts terminals.

CE18.3 Identificar i prioritzar les diferents mesures de confort a nivell físic, emocional i espiritual en la

fase avançada de la malaltia i al final de la vida.

CE18.4 Planificar cures dirigides a persones en situació de malaltia avançada i terminal que recullin les

estratègies adequades per a millorar el confort i alleugerir la situació.

Transversals:

CT1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció més adequada per a donar resposta als problemes de l’àmbit



Generals:

CG1 Desenvolupar un pensament i raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tan en la llengua

pròpia com en una tercera llengua.


CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de les idees.

Continguts:

TEMA I: Atenció d’infermeria en els problemes de salut que presenten persones adultes amb afectacions neurològiques.

Diagnòstics d’infermeria i pla de cures.

TEMA II: Atenció d’infermeria en els problemes de salut que presenten persones adultes amb malalties oncològiques.


TEMA III: Atenció d’infermeria en els problemes de salut que presenten persones adultes amb malalties hematològiques.


TEMA IV: Atenció d’infermeria en el final de la vida. Unitats de Cures Pal·liatives. Diagnòstics d’infermeria i pla de cures.

TEMA V: Situacions complexes en el servei d’urgències. Organització del servei d’urgències. Atenció d’infermeria.

TEMA VI: Situacions complexes en Unitats de Cures Intensives. Organització del servei d’UCI. Atenció d’infermeria.

TEMA VII: Atenció d’infermeria a la persona que ha sofert un politraumatisme. TCE. Lesionat medul·lar. Diagnòstics

d’infermeria i pla de cures.


Activitats


30% 30% 40%

133

Avaluació:



Treballs individuals Treballs de grup Prova escrita:

20% 20% 60%


Ackley Bj, Ladwing GB, Manual de diagnósticos de enfermeria. Guía para la planificación de los cuidados. 7ª ed.

Madrid: Elsevier; 2007.

Astrid le Mintier. Viure millor la quimioteràpia. Recursos psicològics, consells alimentaris i estratègies per al benestar.

Barcelona: Viena edicions; 2006.

Astudillo W. Mendinueta C. Astudillo E. Cuidados del enfermo en fase terminal y atención a su família. Navarra:

EUNSA; 2002.

Brunner y Suddart. Enfermeria Medico quirúrgica. México: Mc Graw-Hill; 2004.

Caceres ML, Ruiz F, Seguí MA. Recetas de cocina u de autoayuda para el enfermo oncológico. Avalado por la SEOM (

Sociedad Española de Oncologia Médica) Barcelona: Ediciones Mayo; 2002 1ª edición, 2004 2ª edición.

Dennis A. Casciato. Barry B. Lowitz. Oncologia Clínica. Madrid: Marbán libros S.L. 4ª edición; 2001.

Espinosa A. El mundo amarillo. Grijalbo,2a edición abril 2008.

Farreras, P.; C. Rozman. Medicina Interna Vol I y II. 14ª ed. Harcourt; 2000.

Flórez Lozano JA. Personalidad, estrés y cáncer: una aproximación ética e integral en la asistencia. Madrid: Ediciones

Ergón SA; 1999.

Germà Lluch J. El càncer es cura. 50 històries reals d’esperança. Columna edicions. SA;2008.

Gili E. La sonrisa de Elisabet: Un silencio valiente contra el silencio que rodea al cáncer. Barcelona: mr. ediciones

Martinez Roca; 2002.

Gómez-Batiste X. Cuidados paliativos en oncología. Barcelona: Jims, 1996

González Barón M, Ordoñez A. Dolor y cáncer: hacia una oncología sin dolor. Madrid: Panamericana, 2003.

González M Sereno M Castelo B Convivir con el càncer. Madrid: Editorial panamerica; 2006.

González Baron M. Díaz Martinez F. Ordoñez Gallego A. La relación médico-paciente en oncología. Una visión

sociológica. Barcelona: Ars Medica; 2001.

Hermann Delbrück. Cáncer de pulmón. Barcelona: Editorial Herder; 2002.

Kuipers A. La vida en la puerta de la nevera. Ediciones Salamandra, 2007.

Lewis SM, Heitkemper MM, Dirksen SR. Enfermeria Medico quirúrgica: valoración y cuidados de problemas clínicos.

Madrid: Mosby; 2004.

Le Mone P, Burke K. Enfermeria medico quirúrgica. Pensamiento crítico en la asistencia del paciente. Madrid: Pearson

educación S.A; 2009.

Linda S. Williams, Paula D. Hopper. Enfermeria medico quirúrgica, 3ª ed. Mc Graw-Hill; México 2009.

L.H. Smith; S.O. Thier Fisiopatología Principios biológicos de la enfermedad Vol. I (2a ed.). Panamericana; 1990.

Marie de Hennezel. La mort Intima. Paris: Éditions Robert Laffont; 1995.

Columna Assaig; 3a. Ed. Març de 2000.

N.A.N.D.A. Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación. 2005-2006. NANDA Internacional. Madrid: Elsevier;

2005.

Prithvi P. Tratamiento práctico del dolor. Madrid: Harcourt Mosby, 2001.

Stein C. Opioides en el control del dolor: aspectos básicos y clínicos. Barcelona: Masson, 2001.

Suárez M. Diagnóstico: cáncer. Mi lucha por la vida. Barcelona: Galaxia Gutenberg; 2002.

Twycross RG. Terapèutica del pacient amb càncer terminal. Barcelona: Eumo, 1987.

Warfield CA. Fausett HJ. Diagnóstico y tratamiento del dolor. Barcelona: Masson, 2004.

134

Infermeria en salut mental i psiquiatria


Curs: 3r Semestre: 1r Matèria: Infermeria clínica

Coordinadora: Eva Fernàndez [email protected]

Professorat: Eva Fernàndez Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura pretén proporcionar un marc d’anàlisi de les problemàtiques actuals entorn la salut mental de les

persones i de les comunitats i valorar de quines eines disposa la infermera generalista per tal d’intervenir, tant donant

assessorament com efectuant activitats de prevenció.

També es pretén donar a les i els estudiants elements que permetin la identificació de problemes relatius a la salut

mental de les persones que atenen tant en l’àmbit hospitalari com a nivell d’atenció primària.

Els continguts de l’assignatura es vinculen amb els que han estat impartits a la matèria de Psicologia.


o Analitzar la historia del concepte de salut-malaltia mental i de l’assistència per tal de valorar el context

d’estigmatització de qué són objecte les persones amb malalties mentals.

o Identificar la simptomatologia psiquiàtrica i conèixer les possibilitats d’intervenció dins del marc de la

infermeria generalista.

o Promoure el respecte i la comprensió vers les persones que pateixen malalties mentals i la seva autonomía.

Competències:

Específiques:

CE 1 Prestar una atenció sanitària técnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que aten

d’adord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics en cada moment i amb els nivells de calitat i

seguretat que s’estableixen a les normes deontològiques.

CE 1. 41 Identificar els problemes de salut mental més prevalents, les seves manifestacions clíniques i factors

influents.

CE 1. 45 Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i les cures d’infermeria en l’àmbit especific de la salut

menetal i de la psiquiatria.

CE 1. 46 Conèixer i identificarels problemes psicològics i físics derivats de la violència domèstica.

CE 1. 73 identificar estratégies orientades a la readaptació de la vida diaria mitjançant recursos de proximitat i

suport.

CE 7 Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes físics,psicològics i socials

com a individus autònoms i independents assegurant el respecte a les seves opinions,creences i valors,garantint el dret

a la intimitat,a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE 7. 25 Identificar les respostes psicosocials de les persones davant les diferents situacions de salut (en

particular la malaltia i el patiment) seleccionant les accions adequades per tal de proporcionar ajuda en les

mateixes.

CE 7. 29 Individualitzar el disseny de les cures prenent en consideració l’edat, el gènere, les diferències culturals,

el grup ètnic i les creences i valors.


135

CE 7.31 Analitzar els processos d’etiquetatge, estigmatització i segregació que generen problemes psicosocials

afegits a diferents col·lectius.

CE 7. 32 Indicar les intervencions necessaries per tal de mostrar comprensió i respecte envers la persona com a

individu autònom i independent.

CE 9. Formentar estils de vida saludables, l’autocura, donant suport al manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE 9. 7 Identificar els factors de risc determinants en el procés salut-malaltia a nivell físic emocional i social.

Transversals:


Generals:

CG3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees,persones i situacions.

Continguts:

Tema 1: Conceptes bàsics de Psiquiatria

1.1. Evolució històrica de la concepció social del malalt mental i de l'assistència psiquiàtrica. Escoles i models

psiquiàtrics. Aproximació al concepte de Salut Mental des de la perspectiva holística.

1.2. Definició i objecte de la Psiquiatria. Relacions de la Psiquiatria amb altres ciències.

1.3. Epidemiologia psiquiàtrica. Pla de Salut Mental de Catalunya.

1.4. La prevenció en Salut Mental. Nivells. Avaluació. Recursos.

Tema 2: Exploració Psicopatològica.

2.1. Dificultats en l'atenció d'infermeria de Salut Mental.

2.2. Història clínica psiquiàtrica.

2.3. Exploració psicopatològica :

2.3.1. La consciència.

2.3.2. Atenció, orientació.

2.3.3. La memòria.

2.3.4. La senso-percepció.

2.3.5. Pensament i llenguatge.

2.3.6.Alteracions de la psicomotricitat.

2.3.7. Alteracions de la son.

2.3.8. Disfuncions sexuals.

2.3.9. Trastorns en l'alimentació : Anorèxia mental i bulímia.

Tema 3: Classificació i anàlisi dels trastorns mentals.

3.1. Criteris de classificació. Classificacions mèdiques i classificacions d'infermeria

3.2. Trastorns de salut mental més prevalents .

3.2.1. Trastorns afectius. Detecció de problemes.

3.2.2. Trastorns lligats a l'ansietat. Detecció de problemes.

3.2.3. Addiccions: detecció d’intoxicació, sobredosi i síndromes d’abstinència.

3.3 Violència domèstica, conseqüències en la salut mental.


Activitats


30 % - 70%

136

Avaluació:



Per tal de superar l’assignatura serà imprescindible aprovar l’examen.


10 % 30 % 60 %


Castilla del Pino C. Introducción a la psiquiatría. Vol.1. 3ªed. Madrid: AlianzaUniversidad; 1982.

Cook, J.S., Fontaine K.L. Enfermería psiquiátrica. 2ªed. Madrid : Interamericana*McGraw-Hill; 1990.

Eby, Linda; Brown Nancy J.Cuidados de enfermería en salud mental. Madrid: Pearson Education, Madrid; 2010

Fornés Vives, Joana (dir i coord) Enfermeria de salud mental y psiquiátrica. Planes de cuidados. Madrid: Editorial

Médica Panamericana; 2005.

González Pardo, Héctor; Pérez Alvarez, Marino. La invención de trastornos mentales ¿Escuchando al fármaco o al

paciente? Madrid: Alianza Editorial; 2007. Disponible en http://www.ijba.com.br/ijba/biblioteca/31.pdf

Isaacs A. Enfermería de salut mental y psiquiàtrica. Madrid: McGraw/Hill/Interamericana; 1998.

Harold I, Kaplan MD. Tratado de Psiquiatria. 6ªed. Buenos Aires: Inter-Médica; 1997.

Megías Lizancos, F. y Serrano Parra, M.D. : Enfermería en Psiquiatría y Salud Mental. Madrid: Ediciones D.A.E. (Grupo

Paradigma). 2000.

Longo , W. La práctica clínica en la Enfermería Psicosocial. Madrid : Alhambra; 1982.

Palomo, Tomás; Jimenez-Arriero, Miguel Ángel, (Edits) Manual de Psiquiatria. Madrid: ENE Life Publicidad S.A; 2009.

Disponible en http://www.aen.es/docs/Manual_Psiquiatria.pdf

Reginald, L. Enfermería Psiquiátrica. Barcelona : Doyma; 1990.

Rigol, A, Ugalde, M. Enfermería de salud mental y psiquiàtrica. Barcelona : Masson; 2001.

Sànchez Planell,LL. Factores de riesgo en psiquiatría. Barcelona: Ars Médica; 2008.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de psiquiatria. Barcelona: Elseviver; 2007.

Disponible en

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Serveis_linguistics/recursos

_especifics/Diccionari_psiquiatria/documents/diccionari_de_psiquiatria.pdf

Vallejo, R.J. Introducción a la psicopatología y psiquiatría. 3ª ed. Barcelona: Salvat; 1991.

Es recomana també la consulta de les pàgines web següents:

Asociación Nacional de Enfermeria en salud mental: http://www.anesm.net/

Asociación Española de Neuropsiquiatria: http://www.aen.es/

Revista Átopos: http://www.atopos.es/

http://www.ijba.com.br/ijba/biblioteca/31.pdf

http://www.aen.es/docs/Manual_Psiquiatria.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Serveis_linguistics/recursos_especifics/Diccionari_psiquiatria/documents/diccionari_de_psiquiatria.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Serveis_linguistics/recursos_especifics/Diccionari_psiquiatria/documents/diccionari_de_psiquiatria.pdf

http://www.anesm.net/

http://www.aen.es/

http://www.atopos.es/

137

Pràcticum III


Curs: 3r Semestre: 2n Matèria: Practicum

Coordinadora: Cecilia Gonzalez [email protected]

Professorat:

Alba Borderia, Encarna Calmaestra, Pilar Ciendones, Cecilia Gonzalez, Ester Peñataro, Patricia Rodriguez,

Carol Saenz, Marta Sanz, Raül Vernet


Català


Aquesta assignatura suposa la continuïtat del Pràcticum 1. Es realitzen pràctiques de simulació i tallers d’integració de

coneixements dels procediments d’infermeria més complexos, que permeten als estudiants desenvolupar les pràctiques

infermeres als diferents àmbits.


o Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per dur a terme els diferents procediments d’infermeria.

o Aplicar i integrar els coneixements adquirits i desenvolupar les habilitats necessàries per a la realització de

les pràctiques d’infermeria en els diferents àmbits.

Competències:

Específiques:

CE 1. Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que

atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat que estableixen les normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.66. Descriure i aplicar cures i tècniques utilitzant els instruments adequats ala situació de la persona

atesa, tenint presents les normes establertes o la millor evidència existent.

CE1.69: Aplicar a la pràctica assistencial els coneixements i destreses adquirits.

CE1.70. Utilitzar els coneixements científics de cada moment aplicant nivells de qualitat i seguretat.

CE1.71. Aplicar una atenció sanitària, tècnica i professional segons les necessitats de les persones que

s’atenen.

.

CE 2.Planificar i aplicar cures d’infermeria dirigits a les persones, família o grups, orientats als resultats en salut,

avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es


CE2.20. Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com: l’exploració física, proves

complementàries i l’entrevista d’infermeria

CE2.23. Demostrar habilitat en l’execució de procediments i tècniques d’infermeria.

CE2.24. Aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria.

CE2.27. Descriure i aplicar els `procediments i tècniques d’infermeria que es realitzen a persones en situació

d’alteració de la salut

CE2.29. Prestar cures d’infermeria seguint els protocols i guies de pràctica assistencial avaluant els resultats

obtinguts.


138

CE 5. Dissenyar sistemes de cures dirigides a persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les


CE5.30. Seleccionar les activitats de prevenció, control i seguiment en persones en totes les etapes vitals.

CE5.34. Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família i grups.

CE 6. Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i els mitjans disponibles.

CE6.29. Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica tenint en compte els mitjans

disponibles a cada situació.

CE6.30. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques que realitza.

CE6.32. Realitzar les intervencions infermeres d’acord amb l’evidència científica i els mitjans disponibles.

CE 7. Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials, com a individus autònoms, independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i

valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE7.50. Identificar els referents ètics de la professió infermera.

CE7.54. Aplicar una relació respectuosa amb l’usuari i família sense emetre judicis de valor.

CE8. Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia i el consentiment informat en la presa de

decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut-malaltia.

CE8.12. Actuar segons els criteris de preferències de les persones ateses.

CE8.15. Planificar les cures d’infermeria fent partícip a la persona atesa.

CE8.16. Respectar els drets de l’usuari respecte la demanda i necessitat de informació, privacitat i capacitat

de decisió pròpia.

CE8.17. Realitzar i aplicar les cures d’infermeria tenint en compte les preferències i opinions de les persones

ateses.

CE8.18. Respectar el dret de participació en el conjunt de presa de decisions de les persones en les seves

pròpies cures, d’acord amb la forma en que viuen el seu procés de salut.

CE 10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva salut.

CE10.23. Valorar el risc i protegir la salut de les persones garantint la seva seguretat.

CE10.24. Aplicar normes de seguretat en les actuacions professionals.

CE10.25. Utilitzar les mesures de protecció i seguretat per tal de garantir el benestar de l’individu, família i

comunitat.

CE 11. Establir una comunicació eficaç amb usuaris, família, grups socials i companys i fomentar l’educació per a la

salut.

CE11.29. Establir una relació empàtica i respectuosa amb el malalt i la família, acord amb la situació.

CE 20. Utilitzar la metodologia científica en totes les seves actuacions.

CE20.10. Aplicar em mètode científic a la pràctica clínica.

Transversals:

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per

escrit.


Generals:

CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de forma efectiva.

139

Continguts:

UNITAT I:Teoria a l’aula

- Introducció als procediments.

- Malalt Crític. Procediments

- Bloc Quirúrgic. Sutures quirúrgiques.

- Nafres per pressió i ferides cròniques. Apòsits.

- Afrontament de l’estrès. Tècniques de relaxació.

- Ostomies.

- Suport Vital Avançat.

UNITAT II: Tallers Teorico-pràctics

PROCEDIMENTS:

- Ostomies.

- Malalt Crític.

- Perfusions 2

- Bloc quirúrgic.

- Sutures quirúrgiques.

- Afrontament de l’estrès.

- Cura de ferides cròniques.

- Suport Vital Avançat.

- Administració de fàrmacs en situacions específiques.


Activitats


60 % 20 % 20 %

Avaluació:

L’avaluació de l’assoliment de les competències es realitzarà en el decurs de cada taller, explorant, de forma oral i

escrita:

- Integració dels coneixements, la coherència de les argumentacions i les habilitats orals i escrites en la

realització dels procediments i simulacions.

- La capacitat d’identificació, anàlisi, opinió i argumentació sobre les simulacions i els casos plantejats.

- La capacitat de realitzar i argumentar els plans de cures adequats als casos simulats.

- La participació activa en les explicacions, simulacions i discussió de casos.

Al finalitzar els tallers es farà un examen teòric i pràctic on s’avaluaran habilitats i continguts.

Per poder fer l’examen cal haver assistit a tots els tallers.

Les competències que es treballen en aquesta assignatura suposen un nivell avançat dins de les que configuren la

matèria Pràcticum del Grau d’infermeria, Per tant, és imprescindible haver assolit les competències del Pràcticum bàsic

(Pràcticum 1) per poder realitzar aquest.

140

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Proves:

20 % 20 % 60% *

* Demostració dels coneixements i habilitats adquirits a l’Aula en els tallers teoricopractics i en les simulacions.


Gonzalez Gómez, I C. Técnicas y procedimientos de Enfermería. Madrid: Difusión Avances Enfermería; 2008.

Martínez Espejo, M. Procedimientos clínicos en enfermería del adulto. 2º Edició. Murcia: Diego Martin; 2007.

Perez de la Plaza, E. Técnicas básicas de Enfermería. 2ª Edició. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 2008.

Ruiz Moreno, J. Procedimientos y técnicas de Enfermería. 2ª Edició. Barcelona:Rol; 2008.

Smith, S. Técnicas de Enfermería clínica. De las técnicas básicas a las avanzadas. 7ª Edició. Barcelona: Pearson;

2009.

UAB. Escola Universitària Creu Roja. . Manual de Procediments d’Infermeria. Criteris d’avaluació. Servei de

publicacions UAB. Barcelona. 2004

141

Bases de metodologia científica en ciències de la salut


Curs: 3r Semestre: 2n Matèria: Infermeria Comunitària

Coordinadora: Núria Codern [email protected]

Professorat: Núria Codern Bové Llengua en que s’imparteix: Català


Actualment les ciències han de fonamentar el seu coneixement i els seus fonaments teòrics amb base d’investigació

científica, per tal de poder avançar el propi coneixement de la disciplina infermera. Així doncs, a través de la lectura

crítica, la gestió i l’anàlisi i la interpretació dels processos de coneixement i mètodes científics generaran noves

perspectives d’intervenció aplicats a la infermeria i a les ciències de la salut.


Aquesta assignatura pretén aproximar a l’estudiant a l’àmbit de la recerca en infermeria i a la vegada aprofundir en les

diferents metodologies de la investigació científica, en la seva cerca i l’anàlisi crítica.

Al final de l’assignatura l’estudiant serà capaç de:

o Identificar els diferents mètodes científics que s’apliquen a la Infermeria i a les Ciències de la Salut.

o Elaborar una cerca bibliogràfica acurada del tema d’investigació d’estudi.

o Dur a terme una lectura crítica de la literatura científica.

o Conèixer les diferents metodologies, tècniques, dissenys i estratègies d’investigació que s’apliquen a la

Infermeria i a les Ciències de la Salut.

o Conèixer i elaborar projectes d’investigació.

o Adquirir la capacitat d’elaborar una primera construcció de projecte d’investigació fonamentat en l’ús de

diferents tècniques.

o Incorporar la Infermeria Basada en l’Evidència en la futura pràctica professional.

Competències:

Especifiques:

CE4. Demostrar que comprèn el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat dins del


CE4.16. Analitzar els determinants de la salut/malaltia considerant els diferents contextos socials i culturals.

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, famílies o grups, avaluant el seu impacte i establint les


CE5.16. Dissenyar sistemes d’avaluació dels programes a implantar

CE6. Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE6.16 Analitzar les intervencions infermeres justificant-les amb evidències científiques i/o aportacions


CE6.17 Aplicar l’evidència científica en la planificació de les cures d’infermeria.

CE6.18. Formular preguntes d’investigació en base a l’evidència científica

CE6.19 Plantejar actuacions infermeres fonamentades científicament i d’acord amb els recursos


142

CE6.20 Descriure les intervencions infermeres en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE9.Fonamentar estils de vida saludables, l’autocura, recolzant el manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.13 Identificar les habilitats per educar, facilitar i afavorir comportaments saludables en els membres de la

comunitat.

CE9.16 Identificar els determinants de la salut individual i col·lectiva

CE9.17 Identificar els programes de prevenció i promoció de la salut.

CE16. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

CE16.20 Comparar les característiques dels principals sistemes d’informació sanitària

CE16.22 Descriure la utilitat dels sistemes d’informació sanitària per establir mecanismes de presa de

decisions en salut pública.

CE16.23 Utilitzar els indicadors que permetin conèixer i vigilar l’estat de salut d’una població.

CE16.24 Descriure els indicadors que permetin conèixer i vigilar l’estat l’estat de salut d’una població.

CE16.25 Utilitzar el sistema d’informació sanitària epidemiològica i demogràfica

Transversals:


CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adient per donar resposta als problemes del àmbit


CT5. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.


Generals:


Continguts:

Unitat I: Metodologia d’Investigació en Infermeria

Introducció a la metodologia científica en Ciències de la Salut. Investigació en Infermeria. Metodologia qualitativa i

quantitativa. Etapes d’investigació. Ètica i investigació. Lectura crítica

Unitat 2: Infermeria basada en l’evidència (IBE)

Pràctica basada en l’evidència. Nivells d’evidència. Procés de cerca d’evidència

Unitat 3: El projecte de recerca

El protocol d’un projecte d’investigació. Etapes d’investigació: fase conceptual, fase metodològica, fase empírica.


La metodologia d’aprenentatge que es duu a terme es basa en classes teòriques i participatives, seminaris de lectura

crítica, de cerca bibliogràfica i seminaris de projecte de recerca tutoritzat.

Activitats

Presencials Autònomes Proves d’avaluació

32% 66% 2%

Classes teòriques i participatives

Seminaris de lectura crítica

Seminaris de cerca bibliogràfica

Projecte tutoritzat

Lectures

Elaboració de treballs


143



final.

Cal aprovar els dos mòduls per fer la mitjana de la nota final.

Treballs individuals Projecte tutoritzat en equip

Lectura crítica d’un article científic (20%)

Fitxa de cerca bibliogràfica en diferents bases de dades (10%)

Fitxa de pràctica basada en evidència (20%)

50 % (amb presentació pública)


Abad Corpa E, et al. Lectura crítica de la literatura científica. Enferm Clin. 2003;13(1):32-40.


Argimón JM, Jiménez J. Métodos de Investigación aplicados a la Atención Primaria de Salud. 2ª ed. Barcelona:

Doyma; 2004.

Bravo Toledo R.,Campos Asensio C. Cómo hacer una búsqueda bibliográfica en Internet. FMC 2000; 7: 307-319.

Blaxter L, Hughes C, Tignt M. Cómo se hace una investigación. Barcelona: Gedisa; 2000.

Boberitetch MA. El artículo científico original. Estructura, estilo y lectura crítica. Granada: Escuela Andaluza de Salud

Pública; 1994.

Cea D’Ancona MA. Metodologia cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis; 1996.

Creswell JW. Research Design. Qualitative and Quantitative approaches. Thousand Oaks: Sage; 1994.


Greenhalgh T. Cómo interpretar un artículo médico. Fundamentos de la medicina basada en la evidencia. Barcelona:

Medical trends; 2000.



1997

Richart M, Cabrero J, Tosal B, Romá MT, Vizcaya MF. Búsqueda bibliográfica en enfermería y otras ciencias de la

salud: bases de datos en Internet. Alicante: Universidad de Alicante; 2001.

Consulta web

Directory of Open Acces Journal: http://www.doaj.org/doaj?func=home&uiLanguage=en

El Centro Colaborador Español del Instituto Joanna Briggs para los cuidados de salud basados en la evidencia

http://www.evidenciaencuidados.es/evidenciaencuidados/inicio.php

Centro Cochrane Iberoamericano: http://www.cochrane.es/

Pubmed: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/

http://www.doaj.org/doaj?func=home&uiLanguage=en

http://www.evidenciaencuidados.es/evidenciaencuidados/inicio.php

http://www.cochrane.es/

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/

144

GESTIÓ I QUALITAT DELS SERVEIS D’INFERMERIA


Curs: 3r Semestre: 2n Matèria: Bases de la Infermeria

Coordinadora: Helena Roig Ester [email protected]

Professorat: Vicenç Mayor Maite Rubio

Joan Manuel Sánchez Llengua en que s’imparteix: Català


La forma en què cada país fa front a la cura de les persones varia en relació a l’orientació del sistema sanitari. Analitzar

els sistemes de salut espanyol i català, els seus principis de finançament permetrà conèixer els recursos sanitaris i per

tant, tractar aquests conceptes en base a criteris d’eficiència, eficàcia en relació amb les necessitats i amb la gestió

dels recursos disponibles. D’aquesta forma, s’establiran estratègies on es potenciïn unes prestacions en les cures

infermeres que garanteixin una gestió de qualitat.


o Proporcionar els conceptes bàsics del procés de l’Administració, de l’Economia i de la Gestió de la Qualitat,

oferint una visió de les organitzacions sanitàries i de les interrelacions entre les diferents parts que les

composen.

Competències:

Específiques:

CE1. Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen



CE1.29.Revisar i avaluar periòdicament les situacions de salut i les intervencions d’infermeria prestades.

CE1.32. Identificar els determinants que permeten una assistència sanitària tècnica i professional adequada

en termes de qualitat i seguretat d’acord amb les normes legals i deontològiques prestades

CE13. Demostrar que coneix els principis de finançament sanitària i socio-sanitaria i utilitzar adequadament els

recursos disponibles.

CE13.1 Descriure i explicar el sistema sanitari espanyol

CE13.2 Identificar els principis de finançament sanitaris i socio- sanitaris, en el sistema sanitari de l’Estat

espanyol i de Catalunya.

CE13.3 Analitzar en diferents situacions els recursos sanitaris y socio-sanitaris disponibles

CE13.4 Explicar el sistema de finançament del sistema sanitari

CE13.5. Analitzar els criteris d’eficiència i eficàcia en relació a les necessitats i la gestió dels recursos

disponibles.

CE14. Establir mecanismes d’ avaluació, considerant els aspectes científic – tècnics i els de qualitat.

CE14.1. Descriure els sistemes d’avaluació més adequats per als programes dissenyats

CE14.2. Identificar i aplicar criteris i indicadors que permetin l’avaluació científica, tècnica i de qualitat de les

cures

145

CE16. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

CE16.15 Seleccionar les TIC disponibles en l’àmbit sanitari per a l’obtenció, elaboració, gestió, anàlisis,

planificació i generació d’informes.

CE16.16 Comparar les característiques dels principals sistemes d’informació sanitària.

CE16.17 Descriure els programes informàtics de gestió de cures.

CE16.18 Analitzar els sistemes d’informació que utilitzen les diferents organitzacions sanitàries.

CE16.19 Utilitzar els diferents sistemes/programes informàtics com a instruments per a la cura de les

persones.

Transversals:


CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’ informació.

CT4 Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com escrita.


CT6 Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball

Generals:

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de forma efectiva, tant en les




Continguts:

UNITAT I: El sistema sanitari espanyol i català: principis de finançament sanitari i sòcio-sanitari

UNITAT II: El procés d’Administració sanitària

UNITAT III: Gestió i qualitat de les cures d’infermeria


Activitats


34.6% 6.4% 59%

Avaluació:




30 % 30 % 40 %


Balderas Ml Administración de los servicios de enfermería, 3ª ed. Méjico: Interamericana Mc Graw-Hill; 1995.

Ballesteros H, Vilancurt MA, Sánchez, SD. Bases científicas de la Administración. Méjico: Interamericana Mc Graw-

Hill;1997.

Barquin M. Administración en enfermería. Méjico: Interamericana Mc Graw-Hill;1995.

Errasti F. Principios de gestión sanitaria. Madrid: Díaz de Santos; 1997.

146

García S, Dolan SL. La Dirección por valores. Madrid: Mac Graw-hill- Instituto de Estudios Superiores de la Empresa;

1997.

Gillies DA. Gestión de Enfermería . Una aproximación a los sistemas. Barcelona: Masson-Salvat; 1993.

Llei 15/1990 de 9 de Juliol d’Ordenació Sanitària de Catalunya.

Lundin MD, Paul H, Christensen J. Fish! La eficacia de un equipo radica en su capacidad de motivación. Barcelona:

Urano . 2001.

Marriner A. Gestión y Dirección de Enfermería. 6ª ed. Madrid: Harcourt S.A. ; 2001.

Mompart MP, Durán M. Administración y Gestión. Madrid: Difusión Avances de Enfermería; 2001.

147


Curs 2012-2013

Guies docents – quart curs

Practicum - V

Menció 1: Menció en Infermeria en àmbits específics

Aspectes psicosocials de la dependència

Atenció d’infermeria en emergències extrahospitalàries

Atenció d’infermeria en situacions critiques

Practiques externes en àmbits específics

Bioètica

Menció 2: Itinerari II: Menció en Acció comunitària en salut

Conductes addictives i toxicomanies

Eines d’acció comunitària per a la salut

Recursos d’ajuda per a les persones de suport

Salut internacional i cooperació

Pràctiques externes en acció comunitària per a la salut

Anglés en les Ciències de la salut

Treball final de grau (anual)

148

Presentació del 4t Curs del Grau d’Infermeria.

S’han de cursar com assignatures obligatòries:

Pràcticum V (21 ECTS, primer semestre)

Treball de Fi Grau (9 ECTS, anual).

Per completar els 30 ECTS restants, l’estudiant podrà triar entre tota l’oferta d’assignatures optatives que s’ofereixen

per a aquest curs i que es configuren de la manera següent:

Dos itineraris de formació específica avançada. Cada itinerari consta de 5 assignatures de 6 ECTS. Si

l’estudiant cursa els 30 ECTS d’un d’aquests itineraris pot obtenir una menció.

L’assignatura optativa fora de menció és l’Anglès en Ciències de la Salut (segon semestre). Per cursar

aquesta assignatura és necessari un nivell d’Anglès B1.

Els itineraris amb opció a menció es plantegen com a formació avançada professionalitzadora en:

Itinerari I: Menció en Infermeria en àmbits específics

Aborda competències per l’atenció i gestió de les persones en situacions crítiques (tant en l’àmbit extrahospitalari

com intrahospitalari), eines i recursos de suport per les persones cuidadores per prevenir la sobrecàrrega del

cuidador i alleugerir les situacions de dependència, considerant aspectes de la bioètica a cadascuna de les

situacions.

Inclou les següents assignatures:


Bioètica

Atenció d’infermeria en situacions crítiques


Pràctiques externes en àmbits específics

Itinerari II: Menció en Acció comunitària en salut

Aborda competències per l’articulació de processos comunitaris, aprofundint en la intervenció d’Infermeria en

diferents col·lectius vulnerables que viuen en la comunitat (persones amb processos de dependència, persones amb

conductes addictives i cooperació) i el coneixement i aplicació de mètodes, tècniques i eines específiques.


Eines per a l’acció comunitària en salut

Salut Internacional i Cooperació


Aspectes socials per la dependència

Pràctiques externes d’acció comunitària

149

Practicum V


Curs: 4t. Semestre: 1r. Matèria: Pràcticum


Professorat: Divers Llengua en que s’imparteix: Català i Castellà


Aquesta assignatura configura el seguiment del procés seqüencial i progressiu d’integració i d’aplicació dels

coneixements, les actituds i les habilitats teòric -pràctiques.

L’experiència i formació pràctica d’aquesta assignatura es desenvolupa en centres de salut comunitària i/o d’atenció

primària i en centres hospitalaris en Unitats específiques: Unitat de Cures intensives, Semi crítics i Urgències

especialment.


o Adquirir els coneixents, les habilitats i les actituds necessaris per aplicar les cures d’infermeria a la pràctica

en centres de salut comunitària i/o d’atenció primària i en centres hospitalaris en Unitats específiques: Unitat

de Cures intensives, Semi crítics i Urgències especialment.

Competències:

Específiques:





CE1.66 Descriure i aplicar cures tècniques utilitzant els instruments adequats a la situació de la persona, nen

i/o adolescent tenint present les normes establertes i la millor evidència existent.

CE1.67 Planificar i donar les cures d’infermeria necessàries individualitzades a cada cas.


CE1.69 Aplicar a la pràctica assistencial els coneixements i les habilitats adquirides.

CE1.70 Utilitzar els coneixements científics de cada moment aplicant nivells de qualitat i seguretat.

CE1.71 Aplicar una atenció sanitària, tècnica i professional segons les necessitats de les persones ateses.






CE2.21 Aplicar les cures d’infermeria seguint els protocols i pla de salut dissenyats tan per les persones com

per a la comunitat, i avaluar els resultats.

CE2.22 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les

persones cuidades.

CE2.23 Demostrar habilitat en l’execució dels procediments i tècniques d’infermeria.


150

CE2.24 Aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria.

CE2.25 Proporcionar cures d’infermeria de forma individualitzada.

CE2.26 Donar cures integrals d’infermeria a la persona, família i comunitat.

CE2.27 Descriure i aplicar els procediments i tècniques d’infermeria que es realitzen a les persones en

situació d’alteració de la salut.

CE2.28 Realitzar i aplicar plans de cures aplicant la metodologia de treball infermer.

CE2.29 Donar cures d’infermeria seguint els protocols i les guies de pràctica assistencial avaluant els

resultats obtinguts.

CE2.30 Utilitzar el procés d’atenció d’infermeria en les cures d’infermeria amb l’ajuda de les guies de la

pràctica clínica i assistencial.

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones , família o grups, avaluant l’impacta i establin les


CE5.27 Promoure la participació de les persones, famílies i grup en el procés de salut -malaltia.

CE5.28 Valorar l’estat de salut de l’individu, família i/o comunitat i identificar els problemes i els factors interns

i externs que afecten la seva salut.

CE5.29 Planificar les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a la persona,

família i/o comunitat.

CE5.30 Seleccionar les activitats de prevenció, control i seguiment en persones en totes les etapes vitals.

CE5.31 Realitzar plans de cures d’infermeria per a intervenir de forma adequada i avaluar l’impacta de la

seva intervenció.

CE5.32 Determinar els criteris de resultat adequats als problemes d’infermeria detectats.

CE5.33 Planificar les cures d’infermeria de forma individualitzada en situació de pràctica clínica.

CE5.34 Dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les persones, família i/o grups.

CE5.36 Planificar de forma individualitzada cures d’infermeria per a cada etapa del cicle vital.

CE6. Basar les intervencions infermeres en la evidencia científica i en els mitjans disponibles.

CE6.29 Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica i tenint en compte els mitjans

disponibles en cada situació.

CE6.30 Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques que realitza.

CE6.31 Desenvolupar habilitats d’aplicació de l’evidència científica en la pràctica professional d’infermeria.

CE6.32 Realitzar les intervencions infermeres d’acord a l’evidència científica i als mitjans disponibles.

CE6.33 Aplicar les intervencions infermeres basades en l’evidència científica i en els mitjans disponibles.




CE7.50 Identificar els referents ètics de la professió infermera.

CE7.51 Identificar situacions en les que es posi en risc la confidencialitat de la informació del pacient.

CE7.52 Planificar les cures considerant les opinions, creences i valors de les persones a qui van dirigits.

CE7.53 Aplicar els principis de confidencialitat de la informació de l’usuari.

CE7.54 Aplicar una relació respectuosa amb l’usuari/família/equip de salut, sense emetre judicis de valor.

CE7.55 Integrar en el pla de cures individualitzat els aspectes psicosocials, assegurant el respecte a les

opinions, creences i valors.

CE7.56 Aplicar els principis de dret a la intimitat, confidencialitat i secret professional en totes les cures que

es portin a terme.

CE.8 Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i consentiment informat en la presa de

decisions de les persones que atén, d’acord a la forma en la que viuen el seu procés de salut- malaltia.

CE8.15 Planificar el pla de cures d’infermeria involucrant a la persona atesa, informant de la seva situació.

CE8.16 Respectar els drets del pacient respecte la demanda i necessitat d’informació, privacitat i capacitat de

decisió pròpia.

CE8.17 Realitzar i aplicar el pla de cures tenint en compte les preferències i opinions de les persones ateses.

CE8.18 Respectar el dret de participació en el conjunt de la presa de decisions de les persones en les seves

pròpies cures, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut.

151

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura i recolzant el manteniment de conductes preventives i

terapèutiques.

CE9.15 Identificar estils de vida saludables per a la independència de la persona en els seu procés.

CE9.16 Planificar activitats específiques per a fomentar i mantenir la salut i prevenir la malaltia.

CE9.17 Educar, facilitar i donar suport a la salut i el benestar dels membres de la comunitat afectats per

problemes de salut, risc, sofriment, incapacitat o mort.

CE9.18 Realitzar i aplicar plans de cures dirigits a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

CE9.19 Aplicar intervencions educatives i informatives que fomentin estils de vida saludables i l’autocura.

CE9.20 Proposar intervencions educatives i informatives que fomentin estils de vida saludables i l’autocura.


CE10.22 Prioritzar les mesures sanitàries de prevenció durant les seves intervencions en centres de salut.

CE10.23 Valorar el risc i protegir les persones garantint la seva seguretat.

CE10.24 Aplicar normes de seguretat en les actuacions professionals.

CE10.25 Utilitzar mesures de protecció i de seguretat per a garantir el benestar de l’individu, famílies i

comunitat.

CE10.26 Valorar el risc i aplicar les mesures per a la protecció de la salut i el benestar de les persones,

famílies o grups.


salut.

CE11.29 Establir una relació empàtica i respectuosa amb el pacient i la família, d’acord amb la situació de la

persona, problema de salut i etapa de desenvolupament.

CE11.30 Utilitzar estratègies i habilitats que permetin la comunicació efectiva amb pacients, famílies i grups

socials.

CE11.31 Aplicar la relació d’ajuda en les intervencions en els centres de salut.

CE11.32 Comunicar-se adaptant el llenguatge a cada interlocutor.

CE11.33 Aplicar una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i identificar

intervencions per a fomentar l’educació per a la salut.

CE11.34 Aplicar les habilitats adquirides en les tècniques de comunicació.

CE15. Treballar amb l’equip de professionals intra o interdisciplinari i altres organitzacions assistencials, com una

unitat bàsica.

CE15.6 Integrar-se en els equips de treball multi i interdisciplinar i compartir objectius comuns.

CE15.7 Realitzar el pla d’atenció d’infermeria tenint en compte el consens i les recomanacions a les que han

arribat l’equip de treball.

CE17. Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, la cooperació multi professional, la


CE17.5 Valorar i tractar a les persones d’una manera holística tolerant i sense emetre judicis de valor.

CE17.6 Treballar en col·laboració i de forma responsable per aconseguir els objectius prèviament planificats i

garantint la continuïtat assistencial.

CE17.7 Realitzar les cures d’infermeria pautades, per consens, amb la resta d’equips implicats.

CE19. Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones , famílies i/o de la comunitat aplicant la


CE19.10 Seleccionar les estratègies adequades que permetin una comunicació efectiva amb pacients,


CE19.11 Adoptar el judici clínic i proposar les solucions més adequades als problemes de salut plantejats.

CE19.12 Aplicar el procés d’atenció d’infermeria en totes les seves intervencions i la relació d’ajuda.

CE19.13 Aplicar la relació terapèutica en la cura de les persones, família i/o comunitat.

CE19.14 Aplicar la relació d’ajuda i el mètode científic infermer a la solució dels problemes de salut/malaltia

de les persones, família i/o comunitat.

CE19.15 Prioritzar els problemes de salut/malaltia de les persones i desenvolupar estratègies terapèutiques

per a la seva resolució.

CE19.16 Utilitzar la relació terapèutica en la solució dels problemes de salut de la persona i/o família.

152


CE20.7 Analitzar totes les intervencions a través de les diferents fases del procés infermer.

CE20.8 Desenvolupar habilitats d’aplicació del mètode científic en les intervencions infermeres.

CE20.9 Utilitzar el procés d’Atenció d’Infermeria com a metodologia científica en les intervencions i resolució

de problemes.

CE20.10 Aplicar el mètode científic a la pràctica clínica.

Transversals:

CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada que doni resposta als problemes de l’àmbit

professional , de forma eficient i eficaç.



CT7. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.


CT9. Respectar l’entorn del medi ambient i fomentar el desenvolupament sostenible.

Generals:



Continguts:

Consta de 2 cicles de pràctiques per estudiant que es realitzen en el 1r semestre de 4t curs :

1r cicle: 6 setmanes

Pràctiques hospitalàries específiques.

Del 24 de Setembre al 2 de Novembre de 2012. (50% estudiants)

Pràctiques en Serveis de Salut Comunitària i/o Centres d’Atenció Primària.

Del 24 de Setembre al 2 de Novembre de 2012. (50% estudiants)

2n cicle: 6 setmanes

Pràctiques hospitalàries específiques.

Del 5 de Novembre al 14 de Desembre de 2012. (50% estudiants)

Pràctiques en Serveis de Salut Comunitària i/o Centres d’Atenció Primària.

Del 5 de Novembre al 14 de Desembre de 2012. (50% estudiants)


Activitats

Presencials al centre de

pràctiques Dirigides fora d’aula Autònomes

55 % activitats supervisades 14 % 31 %

153

Avaluació:


activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura. La nota final de l’assignatura

serà la nota mitja de les dues pràctiques.

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Avaluació

continuada:

40% TREBALL Presentació cas a les sessions amb el tutor.

60% AVALUACIÓ

CENTRE DE PRÀCTIQUES




Dossier de pràctiques.

154

Aspectes psicosocials de la dependència

Codi: 200429 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Optativa

Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Infermeria en situacions de complexitat

psicosocial


Professorat:

Rosa Campo

Rosa Capellas

Vladimir Reinhardt



El Consell d’Europa defineix la dependència com “la necessitat d’ajuda o assistència important per a les activitats de la

vida quotidiana “ i de forma més precisa “l’estat en el que es troben les persones que per raons lligades a la falta o

pérdua d’autonomia física psiquica o intel·lectual tenen necessitat d’assistencia i/o ajudes importants per a les activitats

de la vida diaria i en particular els referents a la cura personal. “

Any 2007 la Llei estatal coneguda popularment com Llei de la dependència va dotar un marc normatiu per tal de regular

l'atenció i les prestacions a les persones amb dependència.

La dependència és una situació que pot ser temporal, permanent, progresiva i/o regresiva i per tant variable en el

temps, el grau i l’extensió. Són molts els processos crònics i complexos de llarga durada que generen dependència i

actualment la població afectada , a causa dels canvis demogràfics i socials, cada cop requereix més la intervenció dels

professionals d’infermeria pel que fa a la identificació, disseny i l’aplicació de cures orientades a la promoció de la salut

, millora del nivell d’autonomia i el suport i benestar necessaris .

Objectius:

Aquesta assignatura pretén que l’estudiant sigui capaç d’analitzar el que comporta la dependència i dissenyar i aplicar

les cures, els recursos sanitaris i psicosocials, així com el suport adient a les persones amb problemes psicosocials,

segons l’ edat, gènere i/o grup.

Competències:

Especifiques:



CE.4.30. Relacionar els factors interns i externs en el nivel de salut de persones o grups.

CE.4.31. Conèixer les estrategias per a educar, facilitar i recolzar la salut i el benestar dels membres de la

comunitat afectats per problemas psicosocials.

CE.5. Dissenyar sistemes de cures d’infermeria dirigides a las persones famílies o grups, avaluant l’impacta i realitzant

modificacions.

C.E.5.22. Dissenyar l’atenció individualitzada i adaptada a persones amb discapacidad o dependència per

maratíes cròniques considerant leda, gènere, les diferencies socioculturals, grupo ètnic, les creences i valors.

C.E.5.23. Conèixer i aplicar tècniques i habilitats d’ afrontament a l’estrès.

CE7. Demostrar que compren sense prejudicis a les persones considerant el seu sus aspecte físics, psicològics i

socials, com individus autònoms i independientes, assegurant el respete a les seves opinions, creences i valors,

garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret profesional.


155

CE.7.42. Identificar les respostes psicosociales de las personas en front les diferents formes de violencia

seleccionant les accions adequades per a proporcionar una atenció d’Infermería qualificada.

CE.7.43. Establir una relació empática i respetuosa amb la persona afecta i la familia, d’acord amb la

situació de dependència, la seva vivenda i en qualsevol etapa del ciclo vital.

CE8. Promoure i respectar el dret a la participación información, a la autonomía i el consentiment informat en les

decisions de les persones ateses , d’acord amb la forma en que viuen el procés de salut –malaltia.

CE.8.9. Promoure i respectar el dret a la participación, información , a la autonomia i el consentiment informat

en la presa de decisions de les persones i o famílies afectades per procesos de dependencia i/o discapacitat,

de la forma que sigui adequada a la seva situació.

CE.10. Protegir la salut i el bienestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva seguretat.

CE.10.20. Aplicar técnicas de dinamització de grups i promoure i recolzar grups d’autoajuda.

CE.17. Realitzar les cures d¡infermeria basan-se en l’atenció integral de la salut ,que suposa la cooperación

multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat asistencial.

CE.17.2. Descriure els diversos nivells d’atenció social i sanitaria i la composició dels equips interdisciplinars

en les diferents nivells.

CE.17.3. Analitzar les accions posibles per a integrar els diversos nivells d’intervenció i garantir la continuïtat

assistencial.

CE19. Plantear solucions als problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la comunitat aplicant la

relació terapèutica seguint el mètode científic del procés infermer.

CE.19.7. Identificar els elements de la relació terapéutica més rellevants i característics de cada una de las

situacions de complexitat psicosocial.

CE.19.8. Analitzar i aplicar les formes d’actuació més adequades en base a les seves característiques.

Transversals:




CT4. Expresar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com escrita.

Generals:

CG3. Respectar la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions.

Continguts:

Tema 1: Discapacitat, dependència i autonomia personal:

- Definició de conceptes.

- El marc legal, context polític, social i sanitari de la dependència: Aspectes a debat.

Tema 2: Valoració de la situació de dependència

- Les diferencies, les característiques,els factors i nivells de dependència de les persones.

Tema 3 : Aspectes socials: com evitar la vulnerabilitat i l’exclusió social.

- Els recursos: Grups autoajuda. Les xarxes socials.

Tema 4: Aspectes psicològics: afrontament de la malaltia i la discapacitat.

- Concepte. Tipus i recursos d’afrontament. Mecanismes de defensa.

- Resiliència: La capacitat de resistir i refer-se

Tema 5: Recursos per a l’atenció d’infermeria a la dependència.

- Promoció de l’autonomia personal.

- Dinamització de grups.

- Afrontament de l’estrès

156


Activitats

Dirigides 37% Supervisades 6% Autònomes 57%

- Sessions teoriques.

- Sessions amb associacions

i/o grups d’autoajuda.

- Treballs de casos individuals i

en grup.

- Presentacions de treballs.

- Tallers experiencials:

Dinàmització de grups.

Afrontament a l’estrés

Tutories individuals

i/o grupals

- Realització de treballs

individuals i/o en grup.

- Preparació de treballs i

prova escrita.


Treballs individuals i en grup Exposició, debats a l’aula Prova escrita:

60% 20% 20%


Alberich Nistal T., Barranco Carrillo A. Intervención Social y Sanitaria con mayores. Manual para el trabajo con la 3ª y

4ª edad. Madrid:Dykinson.S.L.; 2008

Casado Marín D. Efectos y abordajes de la dependencia: un análisis económico. Barcelona:Masson.Elsevier; 2007

Calidad y dependencia : Grados de dependencia y necesidad de servicios : Estudio de Consultoría y Asistencia .

Madrid : IMSERSO : Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales :2007. Accessible en:

http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/imserso-calidad-01.pdf

De Lorenzo R., Perez Bueno LC. Tratado sobre Discapacidad. Navarra: Editorial Aranzadi;2007

De la Torre J. Pérez Marín J. Autonomía personal y atención a la dependencia: Universidad Pontifícia de Comillas,

2010

El tratamiento de la dependencia en los regímenes de bienestar europeos contemporáneos . Madrid: IMSERSO :

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales 2010. Accessible en:

http://imserso.es/imserso_01/documentacion/publicaciones/colecciones/coleccion_estudios/serie_dependencia/IM_032

749

Mayán Santos JM. Serie cuidados Avanzados. Enfermeria en Cuidados Sociosanitarios. Madrid: Ediciones DAE; 2005

Pinazo Hernandis S. Autonomía personal y dependencia. Bases teóricas y práctica social. Universitat de Valencia:

2011.

Pàgines web

http://www.webpacientes.org/2005/documentos/

http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/imserso-calidad-01.pdf



http://www.webpacientes.org/2005/documentos/

157



Curs: 4t Semestre: 2n Matèria: Infermeria en situacions

específiques

Coordinadora: Marta Sanz

Professorat:

Marta Sanz

Raül Vernet

Alba Borderia



Les urgències i emergències en l’àmbit extrahospitalari representen, en l’actualitat, una part força important del total de

l’atenció infermera. Dins d’elles s’inclouen, l’atenció d’urgències domiciliàries, l’atenció en accidents i catàstrofes i

l’atenció al carrer, àmbits on els recursos dels que disposem són limitats i on el temps juga com a factor decisiu.

El sistema sanitari ha implementat i potenciat la posada en funcionament de Sistemes d’Emergències Mèdiques que

permeten una primera intervenció en aquelles situacions en que la persona es troba fora de l’àmbit hospitalari, però que

precisa d’una atenció sanitària professional que permeti la seva valoració, estabilització i posterior trasllat al centre

hospitalari més adequat d’acord amb la gravetat i a les característiques de la urgència/emergència que està patint.

Cal doncs, que els professionals d’infermeria disposin dels coneixements necessaris per poder donar una atenció

adequada d’acord a les necessitats i la gravetat de la patologia en les emergències i urgències a l’ambit

extrahospitalari.

Objectius:

o Adquirir els coneixements i habilitats necessàries que permetin identificar, valorar i actuar davant situacions

d’urgència/emergència extrahospitalària.

o Actuar de manera sistematitzada, metodològica, rigorosa i ordenada que ens permetrà poder identificar

signes i símptomes de gravetat i prioritat en situacions d’urgència i/o emergència.

o Conèixer els recursos i instruments disponibles en l’àmbit extrahospitalari i fer-ne un correcte ús.

o Actuar amb professionalitat i coherència, gestionant els recursos existents amb eficàcia i eficiència,

respectant els principis ètics inherents a la nostra professió.

o Reconèixer situacions de perill, valorar les limitacions existents en la nostra actuació, per poder actuar de la

manera més beneficiosa per l’usuari/a i per nosaltres mateixos, evitant situacions de perill i mobilitzant tots

els recursos que es troben al nostre abast.

o Proporcionar suport als usuaris i les usuàries i als seus familiars.

Competències:

Especifiques:

CE.1. Oferir una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones a les que

atenem, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de


CE1.59. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut i situacions d’emergència en

l’àmbit extrahospitalari.

CE1.60. Oferir una atenció tècnica i professional adequada en situacions crítiques extrahospitalàries.

158

CE.6. Basar les intervencions infermeres en l’evidencia científica i en els mitjans disponibles.

CE.6.26. Aplicar cures en situacions específiques d’alta complexitat basats en l’ evidencia.

C.E.7. Demostrar que compren sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials com a individus autònoms i independents assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors.

CE.7.40. Donar resposta a situacions crítiques en l’àmbit intra i extrahospitalari considerant els aspectes

físics , psicològics i socials de les persones, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,

garantint el dret a la intimidat a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE.10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva seguretat.

CE.10.13. Identificar i actuar davant de problemes de salut en l’àmbit extrahospitalari tenint en compte la

seguretat de les persones o grups i la dels professionals.

CE.12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, entenent les implicacions ètiques de

salut en un context mundial de transformació.

CE.12.12. Aplicar els codis deontològics d’infermeria i els criteris de bioètica en contextos específics.

Transversals:




Generals:


Continguts:

UNITAT 1.CONCEPTES BÀSICS

Definicions. L’atenció i l’entorn a les emergències extrahospitalàres. Fisiopatologia del transport.

UNITAT II. EL PACIENT TRAUMÀTIC

Valoració primària; l’ABCDE. Valoració secundària. Fisiopatologia dels traumatismes. Trauma toràcic. Traumatismes

del raquis i lesionat medul·lar. Trauma abdominal. Traumatisme crani-encefàlic. Traumatismes de pelvis i extremitats.

Traumatismes a teixits tous i amputacions.

UNITAT III. CRÍTIC MÈDIC

Urgències respiratòries. Urgències cardiovasculars. Urgències digestives. Urgències metabòliques. Patologia

neurològica.

UNITAT IV. LESIONAT PER AGENTS FÍSICS. INTOXICACIONS

Cremades químiques. Cremades elèctriques i electrotraumatismes. Patologia del fum. Intoxicacions més freqüents.

UNITAT V. ACCIDENTS AL MEDI AQÜÀTIC

Accidents per submersió. Accidents disbàrics. Hipotèrmia. Tractament inicial: SVB i SVA in situ.

UNITAT VI. URGÈNCIES PEDIÀTRIQUES

Triangle d’avaluació pediàtric.

UNITAT VII. FARMACOLOGIA BÀSICA A LES URGÈNCIES I EMERGÈNCIES

Fàrmacs al sistema cardiovascular. Fàrmacs al sistema respiratori. Fàrmacs al sistema múscul-esquelètic. Fluïds

intravenosos.

UNITAT VIII. ATENCIÓ PSICOLÒGICA A LES VÍCTIMES

UNITAT IX. ASPECTES MÈDICO-LEGALS A L’ATENCIÓ PREHOSPITALÀRIA: Responsabilitat civil. Responsabilitat

penal. Consentiment informat. Alguns casos controvertits.

159


Activitats presencials a l’aula Activitats supervisades Activitats autònomes

34% 3% 62%

Classes teòriques

Elaboració i resolució de casos

teòrico-pràctics

Simulacions en grup

Visita guiada a un servei

d’emergències mèdiques

Anàlisi i resolució de casos

Realització de resums i mapes

conceptuals

Definició de conceptes claus


Prova escrita Treball individuals/grups Simulacions

40% 40% 20%

Cal aprovar cada una de les parts amb una nota de 5 per poder ponderar la mitjà.


AAVV.PHTLS. Soporte vital básico y avanzado en el trauma prehospitalario. Madrid. Elsevier

ALVAREZ,C; CHULIÁ,V; HERNANDO,A. (1992). Manual de asistencia sanitaria en catástrofes. Madrid:ELA. Grupo

Arán.

AYUSO BAPTISTA,T (2011). Manejo inicial del paciente traumatizado grave. Urgencias y emergencias. Aran

CARRASCO JIMENEZ, Mª S; PAZ DE CRUZ J.A. (2000). Tratado de emergencias médicas. Aran

CHULÉ, V et al. (1985). “Fisiopatologia del transport”. Jano. 651-M

DANFORTH (2000). Tratado de obstetricia y ginecología. 8ª Ed. México: McGraw-Hill

DESOLA, J. (1989). Fisiología y fisiopatología del buceo. Barcelona. Ed. Marín.

DUEÑAS,A. (1999). Intoxicaciones agudas en medicina de urgencias y cuidados críticos. Barcelona: Masson.

DE VIERNA-GROSSO,A; MEDINA-ARAGON, F.J; ALVAREZ LEIVA, C. (2011) Guía rápida de fármacos en

emergencia extrahospitalaria. Aran.

FERNANDEZ MILÁN, J.Mª. (2005). Apoyo psicológico en situaciones de emergencia. Madrid: Piramide.

FERRANDIZ, S. “ Com trasladar un malalt crític?” (1990). Ann Med. (Barcelona). 76.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL (1998). Protocols

d’intoxicacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL (2003). Protocol

d’assistència al part i al puerperi i d’atenció al nadó. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

JIMENEZ MURILLO, L; MONTERO PÉREZ, F.J. (2004). Medicina de urgencias. Elsevier

KIRSTA, A. (1990). Superar el estrés. Barcelona: Integral.

LLORET, J; MUÑOZ, J; ARTIGAS, V. (2005). Protocolos terapéuticos de urgencias. Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau. Masson.

MURIEL, C. (1992). Fisiopatología del transporte sanitario. Emergencias médicas. Madrid: ELA.

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE GINECOLOGIA Y OBSTETRICIA (SEGO). Protocolos asistenciales en obstetricia.

LEGISLACIÓ VIGENT

Decreto 182/1990 de 3 de Julio, por el que se regula el transporte sanitario en el ámbito de Cataluña.

Ley 43/2002 Básica reguladora de la autonomía del paciente.

Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal.

Real Decreto 619/1998 de 17 de Abril, por el que se establecen las características técnicas, el equipamiento sanitario y

la dotación de personal de los vehículos de transporte sanitario por carretera.

160

Atenció d’infermeria en situacions crítiques


Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Infermeria en situacions

específiques

Coordinadora: Ma. José Jiménez [email protected]

Professorat:

Ma. José Jiménez

Esther Peñataro

Adelina Garcia



Les persones que es troben en situacions crítiques necessiten una atenció sanitària molt específica i el personal

d’infermeria ha d’estar preparat per poder oferir cures de qualitat. És important el coneixement de les diferents unitats a

on ens podem trobar malalts en situacions crítiques, així com el seu funcionament i els procediments més habituals que

es porten a terme. És igualment important tenir present els aspectes ètics i deontològics que estan present en les

situacions crítiques a l’hora de prendre decisions que en moltes ocasions seran vitals i s’hauran de prendre amb un

marge de temps molt estret.

És per això que aquesta assignatura proporcionarà coneixements a l’estudiant que li permetin cuidar els malalts que

estan ingressats en unitats específiques com àrees de malalts crítics, unitats de coronàries, unitats de cremats,

tractaments de substitució renal.

Objectius:

o Adquirir coneixements sobre les cures als malalts en situacions crítiques

o Reflexionar sobre les actituds i preses de decisions en moments crítics dels malalts.

o Conèixer les diferents unitats especials a on podem trobar persones en situacions crítiques.

o Conèixer els principals procediments que es porten a terme en les diferents unitats de malalts en

situació crítica.

Competències:

Especifiques:

CE.1. Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que

atens, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de


CE1.58 Prestar atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats que presenta el malalt

crític.

CE.6. Basar les intervencions infermeres en l’evidència científica i en els medis disponibles.

CE.6.26. Aplicar cures en situacions específiques d’alta complexitat basades en l’evidència.




físics, psicològics i socials dels individus, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors i

garantitzant el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE.10. Protegir la salut i el benestar de les persones, familia o grups atessos, garantitzant la seva seguretat.

CE.10.13. Identificar i actuar davant problemes de salut en l’àmbit extrahospitalari tenint en compte la


161

seguretat de les persones o grups i dels professionals.

CE.12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques

de salut en un context mundial de transformació.

CE.12.12. Aplicar els codis deontològics d’infermeria i els criteris de bioètica en contexts específics.

CE.17. Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, que suposa la cooperació

multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.

CE.17.1. Realitzar les cures d’infermeria de forma integral dintre de l’equip interdisciplinari que atén als

malalts en situació crítica.

Transversals:




Generals:


Continguts:

UNITAT 1. FUNCIONS VITALS EN LES SITUACIONS CRÍTIQUES:

1. Procediments i cures d’Infermeria relacionats amb l’alteració de la funció respiratòria. Via aèria artificial: Intubació

endotraqueal, traqueotomia a les unitats de cures intensives, ventilació mecànica invasiva i no invasiva.

2. Procediments i cures d’infermeria relacionats amb l’alteració en l’hemodinàmica. Monitorització: EKG., Pressió

Arterial invasiva i no invasiva, Pressió intra cranial, Monitorització de l’Artèria Pulmonar. Catèter de Swan Ganz

UNITAT 2. UNITATS ESPECIALS:

1. Unitats de coronàries: Descripció de les unitats de coronàries. Principals problemes de salut i procediments:

Cateterismes arterials, Marcapassos provisionals i permanents, Arítmies. Unitats d’hemodinàmica, Baló intra aòrtic

(BIA).

2. Unitats de cremats: Descripció de les unitats i principals problemes i procediments. Cures de les cremades

UNITAT 3. TRACTAMENTS DE SUBSTITUCIÓ RENAL:

1. Hemodiàlisi

2. Diàlisi peritoneal

3. Teràpies continues de depuració extrarrenal (TCDE)

4. Trasplantament renal

UNITAT 4. TRASPLANTAMENTS:

1. Concepte de mort encefàlica i manteniment del donant.

2. Procés de donació d’òrgans: Donants cadàver, Donants vius.


Activitats presencials/dirigides Activitats autònomes

36% 64%


Prova de síntesi Treball de grup Simulacions

75% 15% 10%

162


Esteban A, Martín C, Manual de cuidados intensivos: Barcelona: Springer- Vergas Ibérica; 1996.

Net A, Betbesé AJ, UPDATE en Medicina Intensiva. Barcelona: Ars médica; 2005.

Parra ML, Arias S, Esteban A, Procedimientos y técnicas en el paciente crítico. Barcelona: Masson SA; 2003.

Urden L, Stacy K, Prioridades en enfermería de cuidados intensivos. Madrid: Ediciones Harcourt SA; 2001.

Recursos internet:

Sociedad española de enfermeria intensiva y unidades de corornarias http://seeiuc.org/

Sociedad española de medicina intensiva y unidades de coronarias http://www.semicyuc.org/

Sociedad española de nefrología. www.senefro.org

Sociedad española de enfermería nefrológica. www.seden.org

http://seeiuc.org/

http://www.semicyuc.org/

http://www.senefro.org/

http://www.seden.org/

163

Pràctiques externes en àmbits específics


Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Pràctiques externes

Coordinadora: Ma. José Jiménez . [email protected]

Professorat: Ma. José Jiménez Llengua en que

s’imparteix: Català


La pràctica externa és un període en el qual l’estudiant té l’oportunitat de fer una integració dels diferents coneixements

adquirits durant la seva formació teòrica. Hem de tenir en compte que aquesta estada pràctica pretén que l’estudiant

sigui capaç d’analitzar i reflexionar diferents punts com són: la comunicació amb els malalts o usuaris, comportaments

professionals en àrees específiques, treball en equip i funcionament i gestió de les diferents organitzacions.

Aquesta assignatura és important per a què l’estudiant pugui fer un acostament més acurat al que properament pot ser

un escenari professional i laboral, tenint l’oportunitat de fer una anàlisi de la realitat.

Objectius:

o Analitzar els diferents comportaments professionals durant el període de pràctiques.

o Reflexionar sobre les situacions viscudes durant les pràctiques.

o Demostrar habilitats comunicatives amb els usuaris/malalts i els diferents professionals sanitaris.

o Analitzar les diferents situacions que es presentin a la pràctica tenint en compte l’autonomia dels usuaris

respectant els elements de confidencialitat i secret professional.

Competències:

Especifiques:



CE.4.32. Analitzar la importància dels factors associats al gènere, lloc d’origen o grup de referència en relació

amb la percepció de salut i malaltia i la assumpció de conductes saludables.




CE.7.44. Mostrar un ús adequat de les habilitats comunicatives respectant la diversitat.

CE.7.45. Tenir en compte, en totes les activitats, la diversitat de percepcions respecte a la salut i la malaltia.


decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma de viure el seu procés de salut - malaltia.

CE.8.10. Incorporar, amb el seu consentiment, a les persones o grups atesos en la presa de decisions.

CE.8.11. Promoure l’autonomia personal i desenvolupar les capacitats i habilitats individuals.

CE.8.12. Actuar segons els criteris de preferències de les persones ateses.

CE.13. Demostrar que coneix la financiació sanitària i sopcio-sanitària i utilitzar adequadament els recursos disponibles.

CE.13.6. Conèixer i utilitzar amb eficàcia els recursos socials i/o sanitaris disponibles per millorar les cures

de les persones, famílies o grups.


164

CE.13.7. Analitzar críticament les polítiques sanitàries i els recursos disponibles i elaborar propostes de

millora.

CE.14. Establir mecanismes d’avaluació considerant els aspectes científics-tècnics i els de qualitat.

CE.14.7. Identificar i aplicar criteris i indicadors que permetin l’avaluació científica, tècnica i de qualitat de les

cures.

CE.15. Treballar amb l’equip de professionals com a unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o multidisciplinar

i interdisciplinar els professionals i demès personal de les organitzacions assistencials.

CE.15.5. Integrar-se en un equipo de treball valorant l’aportació específica de cada un dels membres.

Transversals:

CT4. Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Generals:


CG4. Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional.

Continguts:

Aquesta assignatura té una durada de 3 setmanes (90h d’estada en la pràctica).

En funció de les característiques del lloc de pràctiques assignat, l’estudiant podrà realitzar les pràctiques de manera

compactada (les 3 setmanes seguides), o bé fer-les de manera espaiada en el temps, sempre que el resultat final

siguin les mateixes hores de presencialitat als centres de pràctiques.


Activitats supervisades dirigides Activitats autònomes

60% 40%


Treball individual Estada pràctica

60% 40%

L’estudiant haurà de fer un treball memòria durant l’estada de les pràctiques.


Dossier de pràctiques externes de l’EUCR.

165

Bioètica


Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Infermeria en situacions

específiques

Coordinadora: Ma. José Jiménez [email protected]

Professorat: Ma. José Jiménez Llengua en que



En la pràctica assistencial actual els professionals d’infermeria es troben cada dia amb situacions més complexes en

les quals es fa difícil prendre determinades decisions. És per això que la bioètica, com a disciplina, ens pot oferir eines i

directrius a tenir en compte a l’hora de decidir o de prendre una posició o una altre davant d’una situació concreta. Hem

de tenir en compte aspectes com la multidisciplinarietat de l’assistència sanitària, els valors i les preferències dels

malalts, i tot això s’ha de poder combinar amb el coneixement del marc ètic i legal actual per poder actuar de la millor

manera possible.

Estem en una societat en la qual es produeixen avenços tecnològics molt ràpidament i que aquests ens generen grans

conflictes ètics. La bioètica tracta de donar pautes de comportament i reflexió sobre l’aplicació d’aquests avenços amb

un objectiu principal que és mantenir la dignitat humana. Tracta de respondre a la pregunta de que si tot el que és

tècnicament possible és èticament adequat.

Objectius:

o Identificar els conflictes ètics en les situacions específiques i complexes.

o Conèixer i aplicar una metodologia per a l’anàlisi d’un conflicte ètic des de els principis de la bioètica per

arribar a prendre decisions prudents.

o Conèixer el marc legal actual sobre els diferents temes relacionats amb la bioètica.

o Conèixer el funcionament dels Comitès d’Ètica.

Competències:

Especifiques:




físics , psicològics i socials dels individus, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors i

garantint el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.

CE.12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques


CE.12.12. Aplicar els codis deontològics d’infermera i els criteris de bioètica en contexts específics.

Transversals:





166

Generals:


Continguts:

Unitat I. INTRODUCCIÓ A LA BIOÈTICA

1. Orígens i evolució històrica de la bioètica.

2. Principals esdeveniments que van afavorir l’aparició de la bioètica.

3. Principals definicions de bioètica

UNITAT II. COMITÈS D’ÈTICA

1. Comitès de Bioètica

2. Comitès d’Ètica Assistencials

3. Comitès Ètics d’Investigació Clínica

UNITAT III. PRINCIPIS BIOÈTICS

1. Principalisme de Beauchamp i Childress

2. Principis bioètics:

a. Principi d’Autonomia: CI, VVAA, Ha. clínica

b. Principi de Beneficència

c. Principi de No maleficència

d. Principi de Justícia

UNITAT IV. METODOLOGIA D’ESTUDI DE CASOS

1. Mètode de Deliberació moral.

UNITAT V. BIOÈTICA I INICI DE LA VIDA

1. Diagnòstic genètic i preimplantacional.

2. Avortament. Estatus ontològic de l’embrió.

3. Legislació relacionada amb l’inici de la vida.

UNITAT VI. BIOÈTICA I INVESTIGACIÓ

1. Investigació i éssers humans.

2. Legislació sobre investigació.

UNITAT VII. BIOÈTICA I TRASPLANTAMENTS

1. Procés de la donació d’òrgans:

a. Concepte de mort encefàlica i donant cadàver

b. Donants vius.

2. Legislació vigent sobre la donació d’òrgans i teixits.

UNITAT VIII. BIOÈTICA I PROCESSOS CRÒNICS I DEGENERATIUS

1. Envelliment i dignitat humana

2. Presa de decisions en els processos crònico-degeneratius. Situacions d’Alzheimer, demències, ELA,...

3. Estat vegetatiu permanent

UNITAT IX. BIOÈTICA I FINAL DE LA VIDA

1. Diferències entre situacions de terminalitat i de no curabilitat

2. Eutanàsia: definició i situació legal.

3. Suïcidi Assistit: definició i situació legal

4. Rebuig de tractament

5. Limitació de l’esforç terapèutic

6. Obstinació terapèutica

7. Suspensió del tractament per mort

167


A l’aula s’impartiran classes explicatives dels diferents temes, així com també l’estudiant haurà de fer anàlisi de casos

per als diferents conflictes explicats. Es faran seminaris d’alguns temes amb professorat convidat expert.

Activitats

Presencials Autònomes

36% 64%


Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de la següent manera:

1. Treball en grup i presentació pública del treball (25%)

2. Treballs presentats a l’aula en el curs de l’assignatura i participació al fòrum de l’assignatura (15%)

3. Prova de síntesi al final de l’assignatura (60%)

Els estudiants hauran d’obtenir un mínim d’aprovat a la prova de síntesi per tal de poder sumar les notes de les altres

proves d’avaluació.


Beauchamp TL, Childress JF. Principios de ètica médica. Barcelona: Masson; 1998.

Broggi MA. Per una mort apropiada. Barcelona. Edicions 62; 2011.

Casado A. Bioética para legos. Madrid. Plaza y Valdés. 2008.

Couceiro A. Bioética para clínicos. Madrid. Triacastela;1999.

Gracia D. Fundamentos de Bioética. Madrid. Triacastela;2007.

Simón P, Barrio MI. ¿Quién decidirá por mí?. Madrid. Triacastela;2004.

Recursos Internet:

Comitè de Bioètica de Catalunya. www.comitebioetica.cat

Comité de Bioética de España. www.comitedebioetica.es

Fundació Víctor Grífols i Lucas. www.ibbioetica.org

Institut Borja de Bioètica de Barcelona. www.ibbioetica.org

Observatori de Bioètica i Dret de la UB. www.bioeticayderecho.ub.es/

Societat Catalana de Bioètica. www.academia.cat/bioetica

http://www.comitebioetica.cat/

http://www.comitedebioetica.es/

http://www.ibbioetica.org/

http://www.ibbioetica.org/

http://www.bioeticayderecho.ub.es/

http://www.academia.cat/bioetica

168



Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Infermeria en situacions de

complexitat psicosocial

Coordinadora: Rosa Capellas Prat [email protected]

Professorat:

Rosa Capellas

Vladimir Reinhardt i

diferents professionals

experts en

drogodependències

Llengua en que

s’imparteix: Català-castellà


Les drogues i les addicions són fenòmens de gran repercussió social i sanitària que requereixen d’un abordatge

específic, aquest fet es veu reflectit en l’elaboració de diferents Plans estatals o nacionals sobre drogues i en els Plans

directors de salut mental i addicions, que pretenen abordar el tema des de les característiques que li són pròpies.

L’assignatura pretén situar a l’estudiant en el coneixement del fenomen de les drogues i les addiccions,el seu

abordatge en els diferents nivells de prevenció i els factors psicosocials que el caracteritzen, per tal de que pugui

desenvolupar plans de cures específics per a les persones i grups afectats i dins de l’equip multiprofessional.

Objectius:

o Analitzar els aspectes socials i culturals al voltant de les drogues i les addiccions.

o Identificar els conceptes bàsics sobre les drogues i les addiccions.

o Descriure la situació actual en el nostre context.

o Comparar els diferents models o teories sobre les drogues i el seu consum.

o Conèixer els diferents programes enfocats a la promoció i prevenció en els seus diferents nivells.

o Identificar el paper de la Infermeria en aquests programes.

o Elaborar plans d’atenció adreçats a les persones o grups afectats.

Competències:

Especifiques:



CE.4.30. Relacionar els factors interns i externs en el nivell de salut dels individus i grups.

CE.5. Dissenyar sistemes de cures d’Infermeria dirigits a les persones famílies o grups, avaluant-ne l’impacte i

realitzant les modificacions.

C.E.5.21. Dissenyar plans de cures dirigits a persones afectades per abús de sustàncies o conductes

addictives.

C.E.5.23. Conèixer i aplicar tècniques i habilitats d’afrontament de l ‘estrés

CE7. Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,


CE.7.41. Identificar les respostes psicosocials de les formes d’abús de substàncies i les conductes addictives.

CE.10. Protegir la salut i el benestar de les persones,família o grups atesos, garantint la seva seguretat.


169

CE.10.15. Identificar els factors de risc en l’abús de substàncies i conductes addictives.

CE.10.16. Dissenyar les activitats de prevenció de l’ abús de substàncies i conductes addictives.

CE.10.17. Reconèixer els programes i protocols d’actuació, de prevenció i de disminució de riscos front les

diverses formes de consum i abús de substàncies i conductes addictives.

CE.10.20. Aplicar tècniques de dinamització de grups i promoure i recolzar grups d’autoajuda.

CE.17. Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’ atenció integral de salut, que suposa la cooperació

multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.

CE.17.2. Descriure els diversos nivells d’atenció social i sanitària i la composició dels

equips interdisciplinaris en els diferents nivells.

CE.17.3. Analitzar les accions possibles per integrar els diversos nivells d’ intervenció i

garantir la continuïtat assistencial.

Transversals:


CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adient per donar resposta als problemes de l’ àmbit


CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tan de forma oral como escrita.

Generals:


Continguts:

Unitat 1. Aspectes socials i culturals al voltant de les drogues. La percepció social de la drogoaddicció.

Unitat 2. Història i classificació de les drogues. Situació actual del consum. La consideració de les addiccions com un

problema mèdic-sanitari. Principals teories o models explicatius. Processos i conceptes bàsics.

Unitat 3. Programes d’atenció en els diferents nivells de prevenció i paper de la Infermeria. La Xarxa d’atenció a les

drogodependències (XAD).

Unitat 4. Planificació de les cures adreçades a persones amb addiccions. Paper del context familiar en el procés.

Característiques segons el tipus de substància. La relació amb la persona drogodependent. Tècniques d’intervenció

individual i grupal.


Activitats

Dirigides Supervisades Autònomes Avaluació

35% 6% 57% 2%


Treballs individuals i/o de grup Exposicions/debats a l’aula Prova escrita:

60% 20% 20%


Adès J,Lejoyeux M.Las nuevas adicciones.1era edició. Barcelona: Kairós; 2003.

Eby L,Brown NJ.Cuidados de Enfermeria en Salud mental.2ona edició. Madrid: Pearson Educación;2010.

Fornés J.Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica. Planes de cuidados. Madrid:Editorial Médica Panamericana; 2005.

Garrido M,Jaén P,Dominguez A,(compiladores). Ludopatía y relaciones familiares. Barcelona: Paidós;2004.

170

Larger F,López F. Manual de drogodependencias para profesionales de la salud. Barcelona: Libreria Universitaria 2002.

Martinez M,Rubio G (directores). Manual de drogodependencias para enfermería.Madrid:Díaz de Santos;2002.

Ortiz de Zárate A,Durana I,Ubis A,Ruiz de Azúa MA. Adicciones. Guia de cuidados de Enfermeria en Salud mental.

Volumen 6.Barcelona: Elsevier Masson; 2011.

Pérez del Rio F,Martín Martín I. Nuevas adicciones:¿Adicciones nuevas?.1era edició.Guadalajara:Intermedio

Ediciones; 2007.

Rebraca L.Enfermería psiquiátrica y de salud mental: Conceptos básicos.6 ena edició. Madrid: Mc Graw-

Hill/Interamericana;2007.

Romaní O. Las drogas. Sueños y razones.1era edició. Barcelona:Ariel;1999.

Pàgines web:

Web del Plan Nacional sobre Drogas. Accessible a: http://www.pnsd.msc.es/

Web Pla director de Salut mental i addiccions. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Accessible a:

http://www.saveva.com/domamPlus/pub/depsalut/html/ca/dir3534/index.html

http://www.pnsd.msc.es/

http://www.saveva.com/domamPlus/pub/depsalut/html/ca/dir3534/index.html

171

Eines d’acció comunitària en salut


Curs: 4t. Semestre: 2n. Matèria: Acció Comunitària en

Salut

Coordinadora: Montse Masip [email protected]

Professorat: Montse Masip, Roser Pérez

Núria Codern,Vladimir Reinhardt Professorat invitat


Català


Dins la menció Acció Comunitària en Salut es planteja la necessitat que els estudiants desenvolupin coneixements,

habilitats i actituds amb la finalitat que puguin actuar en projectes comunitaris orientats a la millora de la qualitat de vida

i a la transformació social.

Per això es necessari aprenentatges orientats a la construcció de processos comunitaris, debaten i reflexionant els

diferents abordatges orientats a la comunitat i practicant amb eines que permetin articular els processos comunitaris.


o Analitzar els principals conceptes que giren entorn a la salut comunitària i els actors implicats en la

comunitat (acció comunitària, treball en equip, treball en xarxa, desigualtats, governabilitat, planificació i

avaluació...) i

o Desenvolupar habilitats per tal de poder actuar en projectes comunitaris.

o Analitzar accions comunitàries i identificar bones pràctiques.

Competències:

Especifiques:



CE.4.28. Reconèixer les relacions de jerarquia i poder que s’estableixen per raons de gènere en la dinàmica

social i les especificitats que s’observen en el context social i multicultural.

CE.4.29. Analitzar les conseqüències de les desigualtats socials en el context social i multicultural.


socials com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,


CE.7.39. Dissenyar estratègies que consideren els aspectes culturals, garantint el respecte a les opinions,

creences i valors, així com el dret a la intimitat i el secret professional.


terapèutiques.

CE.9.9. Dissenyar estratègies de promoció de la salut i prevenció de la malaltia dirigides a la persona, grup o

comunitat, tenint en compte els seus recursos, hàbits, creences i valors.

CE.9.10. Analitzar el paper de les noves figures professionals en la cooperació, mediació i atenció de la salut

de les persones, grups i comunitats.

CE.15. Treballar amb l’equip de professionals com unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o multidisciplinari i

interdisciplinari els professionals i tot l’altre personal de les organitzacions assistencials.


172

CE.15.1. Conèixer les dimensions de la intervenció interdisciplinària dels professionals i organitzacions

assistencials amb els que es comparteixen els objectius de salut.

CE.15.2. Dissenyar estratègies de treball interdisciplinari que permetin el treball en equip.

Transversals:


CT2. Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.




CT8. Respecte al medi ambient.

Generals:

CG3. Respectar la diversitat i la pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

Unitat 1. Anàlisi de la salut comunitària i els actors

Mapa de conceptes de la salut comunitària: (acció comunitària, treball en equip, treball en xarxa, desigualtats,

governabilitat, actius en salut, coneixement de la comunitat, planificació i avaluació...). Mapa d’actors de la comunitat

Unitat 2. Eines relacionals i participatives

Treball en equip. Dinàmica de grup. Habilitats comunicatives grupals i de negociació. Participació: treball en xarxa i

eines participatives: taller de participació, grups de discussió.

Unitat 3. Eines metodològiques

Coneixement de l’entorn i la comunitat i anàlisi de dades quantitatives, qualitatives i anàlisi de xarxes (sociograma).

Planificació i avaluació de projectes comunitaris

Unitat 4. Projectes comunitaris i bones pràctiques

Anàlisi d’experiències comunitàries i identificació de bones pràctiques i transferibilitat.


Activitats

Presencials Supervisada Autònomes Avaluació

35% 5% 58% 2%

Classes teòriques

Seminaris d’anàlisi de

casos

Exposicions de professorat

invitats

Tutorització de treball en

equip

Cerca d’informació

Lectura de textos


Proves escrites


L’avaluació de les competències es farà de la següent manera:

Treball escrit Proves escrites

Treballs grupals (40%)

Presentacions i discussions a l’aula

(20%) 40%

173


Aguilar M. Participación comunitaria en salud: ¿Mito o realidad?: evaluación de experiencias en atención primaria.

Madrid: Díaz de Santos; 2001.

Álvarez-Darder C, Ruiz Cantero MT. Patrimonio de salud ¿son posibles las políticas salutogénicas? Rev Esp Salud

Pública. 2011 abr;85(2):131–5.

Baiardi JM, Brush BL, Lapides S. Common issues, different approaches: strategies for community-academic partnership

development. Nurs Inq. 2010 dic;17(4):289–96.

Caja C. Enfermería comunitaria III: atención primaria. 2n ed. Barcelona: Masson; 2003.

Caride A, Codern N, Cortés F, Íñiguez L, Llobet M, Montenegro M, et al. Miradas y diálogos en torno a la acción

comunitaria. Barcelona: Graó; 2006.

Cofiño R, Pasarín MI, Segura A. ¿Cómo abordar la dimensión colectiva de la salud de las personas? Gac Sanit. 2012

mar;26 Suppl 1:88–93.

Goldman KD, Schmaiz KJ. «Accentuate the Positive!» Using an Asset-Mapping Tool as Part of a Community-Health

Needs Assessment. Health Promotion Practice. 2005;6:125.

Heras Trias P, editor. La acción política desde la comunidad. Barcelona: Graó; 2008.

Martín Zurro A, Jodar G. Atención familiar y comunitaria: conceptos y materiales para docentes y estudiantes.

Barcelona: Elsevier; 2011.

Sánchez Moreno A, Bes Concha G, Mazarrassa Alvear L, Merelles A. Enfermería comunitaria 1: Conceptos de salud y

factores que la condicionan. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2000.

Turabian J. Apuntes, esquemas y ejemplos de participación comunitaria en la salud. Madrid: Díaz de Santos; 1991.

174



Curs: 4t Semestre: 2n Matèria: Infermeria en situacions

de complexitat psicosocial


Professorat: Rosa Campo, Mª José Martin

Vladimir Reinhart,Susanna Roig Llengua en que s’imparteix: Català


Els processos crònics i complexos de llarga durada que generen dependència, requereixen d’una atenció continuada

que sovint assumeix la familia, aquest procés genera especialment una sobrecàrrega a la persona que assumeix el rol

de cuidador.

Aquesta assignatura contempla dos tipus d’intervenció d’infermeria, per una banda la identificació de necessitats de

formació del cuidador, i per una altra, les eines per cuidar-se (teràpies complementaries, tècniques d’afrontament a

l’estrés, la pèrdua ), així com l’assessorament sobre el recursos, associacions i xarxes socials més adients a les seves

necessitats.

Objectius:

Aquesta assignatura pretén que l’estudiant sigui capaç de conèixer , identificar i aplicar les eines i els recursos d’ajuda

necessaris per a cuidar al cuidador i identificar, informar i facilitar el suport i els recursos sanitaris i psicosocials

necessaris.

Competències:

Especifiques:



CE.4.30. Relacionar els factors interns i externs en el nivel de salut d’individus o grups.

CE.4.31. Conèixer les estratègies per a educar, facilitar i recolzar la salut i el benestar dels membres de la

comunitat, afectats per problemes psicosocials.

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, famílies o grups, avaluant el seu impacte i establint les


C.E.5.23. Conèixer i aplicar tècniques i habilitats d’afrontament a l’estrès

C.E.5.24. Conèixer i aplicar els mètodes no farmacològics del maneig del dolor.

CE.10. Protegir la salut i el benestar de les persones, familia o grups atesos, garantint la seva seguretat.

CE.10.14. Descriure el marc legal actual de les prestacions i recursos dirigits a les persones en situació de

dependència i de las persones cuidadores.

CE.10.20. Aplicar tècniques de dinamització de grups i promoure i recolzar grups d’autoajuda.

Transversals:




Generals:


175


Continguts:

Tema 1: El cuidador i el marc de referència.

- El marc legal , context polític , social i sanitari de la dependència i de la figura del cuidador familiar.

- Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència.

Tema 2: El procés de cuidar

- Perfil i característiques del cuidador.

- Les fases i l’afrontament del procés de cuidar. La síndrome del cuidador.

Tema 3: Eines de suport al cuidador

- Recursos per cuidar-se. Grups d’autoajuda. La gestió de la pèrdua. Tècniques d’afrontament a l’estrès .

- Teràpies complementaries no farmacològiques.

Tema 3 : Recursos per a la formació del cuidador

- Com tenir cura i mantenir la seguretat i el confort de la persona cuidada

- Teràpies no farmacològiques del dolor i altres teràpies complementaries.


Activitats

Dirigides 37% Supervidades 6% Autònomes 57%

- Sessions teoriques.

- Sessions amb associacions i/o grups

d’autoajuda.

- Treballs de casos individuals i en grup.

- Presentacions de treballs.

- Tallers experiencials:

a) Dinàmització de grups.

b) Teràpies complementaries no

farmacològiques.

c) Afrontament a l’estrés.

Tutories individuals i/o

grupals

- Realització de treballs individuals

i/o en grup.

- Preparació de treballs i prova

escrita.


Treballs individuals i en grup Exposició, debats a l’aula Prova escrita:

60% 20% 20%

Materials de consulta:

Alberich Nistal T., Barranco Carrillo A. Intervención Social y Sanitaria con mayores. Manual para el trabajo con la 3ª y

4ª edad. Madrid:Dykinson.S.L.; 2008.

Casado Marín D. Efectos y abordajes de la dependencia: un análisis económico. Barcelona: Masson.Elsevier; 2007.

Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social. Cuidem els que cuiden. Guia pràctica per a cuidadores i cuidadors

informals. Àrea d’actituds i àrea social. Barcelona: Diputació de Barcelona ;2006

176

Ferré Grau C., Rodero Sánchez V., Vives relats C., Cid Buera D. El mundo del cuidador familiar. Una visión teórica y un

modelo práctico para el cuidado. Tarragona : Silva Editorial; 2008

Fundació La Caixa. Un cuidador. Dues vides. : Programa d'atenció a la dependència. Suport al cuidador familiar .

Barcelona : Fundació "la Caixa" 2009.

Mayán Santos JM. Serie cuidados Avanzados. Enfermeria en Cuidados Sociosanitarios. Madrid:Ediciones DAE; 2005

Pinazo Hernandis S. Autonomía personal y dependencia. Bases teóricas y práctica social. Universitat de Valencia:

2011

Guia Básica de recursos para cuidadoras y cuidadores familiares. Cruz Roja. Imserso. Accessible en:

http://www.sercuidador.es/pdf/guia_recursos.pdf

http://www.sercuidador.es/pdf/guia_recursos.pdf

177

Salut Internacional i Cooperació


Curs: 4t Semestre: 2n Matèria: Acció comunitària en salut

Coordinadora: Núria Rodríguez

Professorat: Núria Rodríguez

Professorat invitat Llengua en que s’imparteix: Català


Dins de la menció Acció Comunitària en Salut s’ofereix una formació que aproxima a l’estudiant a la realitat de la

cooperació internacional i a l’àmbit de la salut internacional, amb una visió i orientació crítica i reflexiva en les línies

d’actuació i en el paper del professional de la salut, i concretament del professional infermer.

Objectius:

o Realitzar una aproximació conceptual i contextual a la Salut Internacional.

o Realitzar una aproximació conceptual a la cooperació internacional per tal de comprendre les relacions Nord-

Sud en un context de globalització, així com, els límits, les contradiccions i les potencialitats de les polítiques

d’ajuda i solidaritat.

o Desenvolupar habilitats en aspectes de planificació, gestió i avaluació de projectes de desenvolupament.

Competències:

Especifiques:



CE.4.28. Reconèixer les relacions de jerarquia i poder que s’estableixen per raons de gènere en la dinàmica

social i les especificitats que s’observen en el context social i multicultural.

CE.4.29. Analitzar les conseqüències de les desigualtats socials en el context social i multicultural.


socials com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors,


CE.7.39. Dissenyar estratègies que consideren els aspectes culturals, garantint el respecte a les opinions,

creences i valors, així com el dret a la intimitat i el secret professional.


terapèutiques.

CE.9.8. Conèixer l’impacte dels processos migratoris i del turisme internacional en la salut de la comunitat.

CE.9.10. Analitzar el paper de les noves figures professionals en la cooperació, mediació i atenció de la salut

de les persones, grups i comunitats.

CE.12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola , comprenent les implicacions ètiques


CE.12.11. Analitzar el marc legal i deontològic de la cooperació internacional.

CE.15. Treballar amb l’equip de professionals com unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o multidisciplinari i

interdisciplinari els professionals i tot l’altre personal de les organitzacions assistencials.

CE.15.1. Conèixer les dimensions de la intervenció interdisciplinària dels professionals i organitzacions

178

assistencials amb els que es comparteixen els objectius de salut.

CE.15.2. Dissenyar estratègies de treball interdisciplinari que permetin el treball en equip.

Transversals:


CT2. Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.




CT8. Respecte al medi ambient.

Generals:

CG3. Respectar la diversitat i la pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT 1. Bases de la cooperació internacional

1.1. Globalització i les relacions Nord-Sud

1.2. Aproximació al context de la cooperació: Història, Causes i conseqüències, actors, instruments i

perspectiva crítica

1.3. Les noves agendes de la cooperació internacional: Objectius de desenvolupament del Mil·lenni,

Declaració de París, Codesenvolupament i la Cooperació Sud-Sud

UNITAT 2. Projectes de desenvolupament en la cooperació internacionalç

2.1. Planificació de projectes de desenvolupament

2.2. Gestió de projectes de desenvolupament

2.3. Avaluació de projectes de desenvolupament

UNITAT 3. Línies d’acció de la cooperació

3.1 Acció humanitària

3.2 Desenvolupament comunitari

3.3 Educació pel desenvolupament

UNITAT 4. Salut Internacional

4.1 Aproximació conceptual a la salut internacional: dimensió sociocultural del concepte salut-malaltia,

transculturalitat de les pràctiques infermeres

4.2 Atenció a la persona que viatja

4.3 Atenció a la persona amb malaltia importada

4.4 Xarxa de salut internacional


Activitats

Presencials Supervisada Autònomes Avaluació

35% 6% 57% 2%

Classes teòriques

Seminaris d’anàlisi de

casos

Exposicions de professorat

invitat

Tutorització de treball en

equip

Cerca d’informació

Lectura de textos


Proves escrites

179



Treball escrit Proves escrites

Treballs grupals (40%) Presentacions i discussions a l’aula

(20%) 40%


Campos Serrano A, editor. Ayuda, mercado y buen gobierno. Los lenguajes del desarrollo en África en el cambio de

milenio. Barcelona: Icaria-Cooperación y desarrollo.; 2005.

Díaz-Salazar R. Desigualdades internacionales. Barcelona: Icaria Asaco; 2011.

Nerin G. Blanc bo busca negre pobre. Barcelona: La Campana; 2011.

Sotillo G. El sistema de cooperación para el desarrollo. Actores, formas y procesos. Madrid: La Catarata; 2011.

Pàgines webs d’interès:

Comité de Ayuda al Desarrollo (CAD) http://www.oecd.org/dac/index.htm

Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (Catalunya) http://www.fcongd.org/fcongd

Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) http://www.undp.org

Red Europea sobre Deuda y Desarrollo (EURODAD) http://www.eurodad.org

http://www.oecd.org/dac/index.htm

http://www.fcongd.org/fcongd

http://www.undp.org/

http://www.eurodad.org/

180

Pràctiques externes en acció comunitària per a la salut


Curs: 4t Semestre: 2n Matèria: Pràctiques externes


Professorat: Helena Roig Llengua en que s’imparteix: Català


La pràctica externa és un període en el qual l’estudiant té l’oportunitat de fer una integració dels diferents coneixements

adquirits durant la seva formació teòrica. Hem de tenir en compte que aquesta estada pràctica pretén que l’estudiant

sigui capaç d’analitzar i reflexionar diferents punts com són: la comunicació amb els malalts o usuaris, comportaments

professionals en àrees específiques, treball en equip i funcionament i gestió de les diferents organitzacions.

Aquesta assignatura és important per a què l’estudiant pugui fer un acostament més acurat al que properament pot ser

un escenari professional i laboral, tenint l’oportunitat de fer una anàlisi de la realitat.

Objectius:

o Analitzar els diferents comportaments professionals durant el període de pràctiques.

o Reflexionar sobre les situacions viscudes durant les pràctiques.

o Demostrar habilitats comunicatives amb els usuaris/malalts i els diferents professionals sanitaris.

o Analitzar les diferents situacions que es presentin a la pràctica tenint en compte l’autonomia dels

usuaris respectant els elements de confidencialitat i secret professional.

Competències:

Especifiques:



CE.4.32. Analitzar la importància dels factors associats al gènere, lloc d’origen o grup de referència en relació

amb la percepció de salut i malaltia i la assumpció de conductes saludables.




CE.7.44. Mostrar un ús adequat de les habilitats comunicatives respectant la diversitat.

CE.7.45. Tenir en compte, en totes les activitats, la diversitat de percepcions respecte a la salut i la malaltia.


decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma de viure el seu procés de salut - malaltia.

CE.8.10. Incorporar, amb el seu consentiment, a les persones o grups atesos en la presa de decisions.

CE.8.11. Promoure l’autonomia personal i desenvolupar les capacitats i habilitats individuals.

CE.8.12. Actuar segons els criteris de preferències de les persones ateses.

CE.13. Demostrar que coneix la financiació sanitària i sopcio-sanitària i utilitzar adequadament els recursos disponibles.

CE.13.6. Conèixer i utilitzar amb eficàcia els recursos socials i/o sanitaris disponibles per millorar les cures

de les persones, famílies o grups.

CE.13.7. Analitzar críticament les polítiques sanitàries i els recursos disponibles i elaborar propostes de

millora.


181

CE.14. Establir mecanismes d’avaluació considerant els aspectes científics-tècnics i els de qualitat.

CE.14.7. Identificar i aplicar criteris i indicadors que permetin l’avaluació científica, tècnica i de qualitat de les

cures.

CE.15. Treballar amb l’equip de professionals com a unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o multidisciplinar

i interdisciplinar els professionals i demès personal de les organitzacions assistencials.

CE.15.5. Integrar-se en un equipo de treball valorant l’aportació específica de cada un dels membres.

Transversals:



Generals:


CG4. Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional.

Continguts:

Aquesta assignatura té una durada de 3 setmanes (90h d’estada en la pràctica).

En funció de les característiques del lloc de pràctiques assignat, l’estudiant podrà realitzar les pràctiques de manera

compactada (les 3 setmanes seguides), o bé fer-les de manera espaiada en el temps, sempre que el resultat final

siguin les mateixes hores de presencialitat als centres de pràctiques.


Activitats supervisades dirigides Activitats autònomes

60% 40%


Treball individual Estada pràctica

60% 40%

L’estudiant haurà de fer un treball memòria durant l’estada de les pràctiques.


Dossier de pràctiques externes de l’EUCR.

182

Anglès en les ciències de la salut


Curs: 4t Semestre: 2n Matèria: Idioma modern

Coordinadora: Rosa Capellas [email protected]

Professorat: Marina Bernardo Llengua en que s’imparteix: Anglès


La possibilitat de comunicar-se en un tercer idioma és una necessitat que es fa cada vegada més evident,especialment

arran dels constants canvis socials i les innovacions en salut a les que s’ha d’adaptar i donar resposta la Infermeria.

Aquestes realitats es concreten per una banda en la diversitat d’origen cultural i lingüístic de les persones

potencialment receptores de les cures d’Infermeria i per altra,en la necessitat d’accedir i produir coneixement

professional amb un abast el més extens possible.

A la vegada,comunicar-se en un tercer idioma també pot afavorir les possibilitats de mobilitat professional a nivell

internacional.

Objectius:

Adquirir els coneixements i recursos lingüístics (estructures i vocabulari tècnic i especialitzat) necessaris per:

o Ser capaç de mantenir una conversa en anglès dins l’àmbit sanitari.

o Comprendre textos relacionats amb les ciències de la salut en diferents graus d’especialització.

Competències:

Especifiques:

CE.11. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys, i fomentar l’educació per a la

salut.

CE11.26. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys en una tercera llengua.

Transversals:

CT4. Expressar-se de manera fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de manera oral com per escrit.

Generals:

CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües

pròpies, com en una tercera llengua.

Continguts:

1. Introducció: Vocabulari bàsic més utilitzat a les ciències de la salut.

2.Vocabulari especialitzat:

Anatomia.

Malalties més habituals: símptomes i tractaments.

Terminologia associada a l’activitat assistencial.

Terminologia tècnica a l’àmbit sanitari.

3.Gramàtica d’us:

Estructures gramaticals generals.

Estructures gramaticals aplicades a l’àmbit sanitari.


183

4.Comprensió oral i escrita.

5.Característiques idiomàtiques de la història clínica.


Dirigides Autònomes Avaluació

35% 63% 2%

Seminaris de discussió de textos

Presentacions de treballs

Lectura


Elaboració d’esquemes

Prova escrita



40% 20% 40%


Austin D., Crossfield T. English for Nurses. 22nd

Edition. England: Longman; 1976

Glendinning EH., Holström BAS. English in Medicine. Second Edition. England: Cambridge University Press; 1998.

Glendinning EH., Howard R. Professional English in Use. Medicine. England: Cambridge University Press; 2007.

Milner M. English for Health Sciences. Professional English. USA: Thomson; 2006.

Murphy R. English Grammar in Use. Third Edition. England: Cambridge University Press; 2004.

Navarro F. Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2005.

Pohl A. Test your Professional English Medical. England: Penguin English Guides; 2002.

Riley D. Check your Vocabulary for Medicine (a workbook for users). England: Peter Collin Publishing; 1995

Consulta web

UK National Health Service.Accessible a: http://www.nhs.uk/

UK Department of Health.Accessible a: http://www.dh.gov.uk/en/index.htm

UK Royal College of Nursing.Accessible a: http://www.rcn.org.uk/

US Department of Health and Human Services.Accessible a: http://www.hhs.gov/

American Nurses Association.Accessible a : http://www.nursingworld.org/

World Health Organization (OMS).Accessible a : http://www.who.int/en/

http://www.nhs.uk/

http://www.dh.gov.uk/en/index.htm

http://www.rcn.org.uk/

http://www.hhs.gov/

http://www.nursingworld.org/

http://www.who.int/en/

184

Treball Fi de Grau

Codi: 200427 Crèdits: 9 ECTS Tipus: Obligatòria Matèria: Treball Fi de Grau

Curs: 4t. Semestre: Anual Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadores: Guadalupe Sánchez-Rueda i Núria Codern Bové

Professorat: Rosa Campo, Rosa Capellas, Núria Codern, Eva Fernández, Cecilia González, MªJosé

Jiménez, Rafael Llorens, Montse Masip, Roser Pérez, Helena Roig, Neus Morera, Guadalupe Sánchez, Mireia Tarruella i professorat col·laborador


Durant els tres primers cursos de Grau l’estudiant ha elaborat en diferents assignatures treballs de revisió en una

temàtica, projectes d’intervenció i el disseny d’un projecte de recerca. A més a més, al llarg del pràcticum ha realitzat

memòries i processos d’intervenció d’infermeria En aquest context, el treball de fi de grau (TFG) que es realitza al 4t

curs, implica una fita més en el procés d’aprenentatge de l’estudiant i que té per objectiu avaluar competències

associades al títol.

En el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) el TFG ha de ser un projecte dirigit al desenvolupament

d’una proposta d’orientació professional, un treball teòric o una recerca, en el camp propi de la disciplina, utilitzant de

manera sistemàtica metodologia científica. Aquest treball representa un producte més elaborat i concret fet per

l’estudiant, on l’activitat autònoma pren especial rellevància.

Mitjançant el TFG, l’estudiant ha d’integrar i aplicar —amb criteri professional, creatiu i innovador— les competències

adquirides al llarg del grau, així com incorporar-ne de noves, relacionades específicament amb el TFG.

El TFG és una oportunitat pel desenvolupament personal i acadèmic de l’estudiant i que pot orientar el seu camí

professional.

Objectius:

o Integrar els coneixements i les habilitats adquirides al llarg del Grau i plasmar-ho en un document de

caràcter científic.

o Abordar de forma autònoma temes rellevants per a la disciplina amb les metodologies científiques

adequades.

o Considerar el codi ètic i deontològic en el plantejament i desenvolupament del TFG.

o Comunicar i argumentar de manera efectiva el procés i contingut del TFG

Competències:

Específiques

CE6 Basar les intervencions infermeres en l'evidència científica i en els mitjans disponibles.

CE6.34 Enunciar els diferents nivells d'evidència i les seves característiques.

CE 6.35 Definir els conceptes de fiabilitat interna i externa.

CE 6.36 Plantejar les propostes d'anàlisis fonamentades científicament i d'acord als recursos.

CE 6.37 Plantejar actuacions infermeres fonamentades científicament i d'acord als recursos.

CE 6.38 Aplicar coneixements sobre evidència científica i mitjans disponibles.

185

CE12 Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques

de la salut en un context mundial en transformació.

CE12.15 Identificar les implicacions ètiques en la presa de decisions respecte a la salut.

CE12.16 Identificar les implicacions ètiques en la presa de decisions respecte al disseny d'un treball de

recerca.

CE12.17 Aplicar el codi ètic i deontològic en el plantejament i desenvolupament del treball.

CE20 Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions.

CE20.11 Definir les etapes del procés d'investigació.

CE20.12 Utilitzar la metodologia científica en l'organització i desenvolupament d'un treball.

Transversals


CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.

CT4 Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Competències generals de la UAB

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües

pròpies com en una tercera llengua.

CG2 Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.

CG4 Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional.


Activitats

Presencials a l’aula Dirigides fora de

l’aula Autònomes Avaluació

5% 6% 87% 2%

Els estudiants han d’escollir i desenvolupar un dels tipus de treballs següents:

1. Treball amb Orientació Professional:

Treball que tracta una situació professional en l’àmbit propi de la disciplina i que el resultat final del procés és una

proposta d’acció.

2. Treball Teòric:

Treball que tracta un tema en profunditat duent a terme una anàlisi crítica i la comparació de les diferents propostes

teòriques.

3. Treball d'Investigació:

Treball l’objectiu del qual és mostrar els resultats derivats de l’aplicació del procés d’investigació dut a terme per

l’estudiant. Es tracta d’una primera aproximació a la recerca que inclou la realització de treball de camp.

Aquest tipus de treball es limitarà a estudis descriptius des d’una perspectiva qualitativa o quantitativa.



Procés tutorial Treball escrit Defensa

15%

Proposta

Treball final 30%

15% 40%

186


Alberola P, Borja H, Perujo JM, Forcadell J, Cortés C. Bernabeu J. Comunicar la ciència. Sevilla: Edicions del Bullent;

2002

Amadeo I, Solé J. Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna; 1996 .

Benson K, Castro A. Escritura académica. Introducción a la escritura de trabajos y tesinas universitarias. Göteborgs

Universitet; 2009. [Consulta el 26- IV 2012]. Disponible en linía:

http://gul.gu.se/public/pp/public_courses/course42071/published/1315836851756/resourceId/17787835/content/Compe

ndioEscrituraAc.V09.pdf

Cassany D. La cuina de l'escriptura. 6a ed.. Barcelona: Les Naus d'Empúries; 1996

Carlino P. El proceso de escritura académica: cuatro dificultades de la enseñanza universitaria. Educere. 2004 Año 8

Nº 26 pp 321-327. Consulta el 26-IV-2012. Accessible en línia a:

http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/19901/2/articulo4.pdf

Coromina E, Casacuberta X, Quintana D. Treball de recerca: procés d'elaboració, memòria escrita, exposició oral i

recursos. Vic: Eumo; 2005

Sangles R. Compendi de normes d’estil. 3a. Ed. Barcelona: Llengua Nacional; 2008.

http://gul.gu.se/public/pp/public_courses/course42071/published/1315836851756/resourceId/17787835/content/CompendioEscrituraAc.V09.pdf



187


CURS 2012-2013

188

7 - Normativa de Pràctiques de Teràpia Ocupacional

7.1. Normativa i Reglamentació de l’Experiència Pràctica

Per tal que en el decurs de l’ensenyament pràctic quedin garantits i preservats tant els drets de l’estudiant de

l’Escola Universitària Creu Roja com el d’aquelles persones amb qui establirà contacte al llarg de la seva

formació, pensem que és important que abans de dur a terme l’estada pràctica l’estudiant conegui la següent

normativa.

Aquesta normativa es fonamenta en els articles del Reglament de Regim Intern de l’Escola Universitària Creu

Roja i pren en consideració els acords subscrits en els convenis de col·laboració que l’Escola estableix amb els

centres de pràctiques

7.2.Articles del Reglament de Règim Intern de l’escola:

art. 42 L’alumna/e que pertanyi a l’Escola Universitària haurà de col·laborar en el seu procés de formació i

en la formació del conjunt del seu grup, adoptant una actitud participativa i responsable enfront les

competències i tasques encomanades.

art. 43 Es reconeixen a l’alumnat els següents drets i deures:

1.. Desenvolupar aquelles aptituds i actituds necessàries per a un futur exercici professional i respectar els

principis ètics de la professió dins el seu marc de competència.

2.. Experimentar una valoració objectiva del seu rendiment educatiu, mitjançant un procés d’avaluació

continuada, basat en un sistema de tutorització.

3.. Tenir accés a tutories amb tot el professorat de l’Escola per tal de demanar assessorament o consultar

dificultats en la matèria o matèries del que el/la professor/a sigui responsable.

4. Formular crítiques i reclamacions davant els Òrgans de Govern competents de l’Escola, la Universitat o Creu

Roja.

art. 59 Les experiències pràctiques i teòrico pràctiques, que són obligatòries, s’aprovaran si es compleixen els

objectius marcats i l’assistència a les mateixes és d’un 100%.

Aquell alumne/a que tingui faltes d’assistència a les experiències pràctiques les haurà de recuperar en el

període que determini el/la professor/a de l’Escola corresponent. Excepcionalment s’autoritzarà la

inassistència a un 2%en les experiències pràctiques, sempre quan el total d’hores acumulades no sigui

superior a 4 hores. (...) Els períodes de pràctiques s’establiran segons el curs i l’assignatura.

art. 60 L’alumne/a haurà de conèixer i complir les normes establertes per cada Institució on es realitzen les

pràctiques.

En tot moment haurà d’observar una actitud de respecte cap a la persona a qui s’atén, la seva família i

l’equip de salut amb qui treballa.

art. 61 Al llarg de les experiències pràctiques i teòrico‑pràctiques, l’alumne/a haurà d’anar correctament

uniformat1 i identificat, d’acord amb el que estableix l’Escola.

art. 62 Per tal de garantir l’objectivitat i l’adequació de l’avaluació de les experiències practiques

l’Escola es reserva el dret de canviar el centre de pràctiques sempre i quan sigui possible.

1 En determinats centres i a criteri dels mateixos, no serà necessari l’ús de l’uniforme, en canvi sempre serà

obligatòria la identificació.

D’acord amb els articles precedents, l’Escola considera especialment rellevant que l’estudiant es comprometi a:

1. Informar els i les usuàries de la seva condició d’estudiant i acceptar la negativa d’aquests si es dóna, a ser

atesos per un o una estudiant.

2. No dur a terme cap activitat que suposi una competència o habilitat per a la qual no ha estat format a

l’Escola.

3. Respectar el dret a la confidencialitat de la informació que té el malalt. (Segons la carta de drets i deures de la

Generalitat de Catalunya del 2001). Això significa mantenir el secret professional de totes les dades

189

obtingudes durant l’experiència pràctica. L’estudiant s’ha de comprometre a no revelar mai la informació

personal i d’identificació del malalt, així com també a respectar les normes del centre en relació a la protecció

de dades i confidencialitat dels usuaris i usuàries.

4.No dur a terme les pràctiques en un centre amb el que tingui o hagi tingut una relació contractual en els

dos darrers anys o en el que hi treballi un familiar directe. Si s’estima oportú, la direcció de l’Escola es

reserva el dret de canviar el lloc de pràctiques en qualsevol moment de les mateixes o a valorar,

conjuntament amb els centres les possibles excepcions a aquesta norma

5.Lliurar un justificant a la persona responsable del servei en que es troba fent les pràctiques sempre que

l’alumne hagi de sortir de pràctiques per fer tutories a l’Escola.

190

Centres de Pràctiques de Teràpia Ocupacional

CENTRES DE PRÀCTIQUES DE TERÀPIA OCUPACIONAL CIUTAT TELÈFON

ALBADA CENTRE SOCIOSANITARI CORPORACIÓ PARC TAULI 08208 SABADELL 93 745 84 30

ALTHAIA. XARXA ASSISTENCIAL DE MANRESA. SANT JOAN DE DÈU 08243 MANRESA 93 873 25 50

ANTIC HOSPITAL DE SANT JAUME I SANTA MAGDALENA –CENTRE SOCIOSANITARI-PASS 08301 MATARÓ 93 758 28 00

AREP Associació Rehabilitació del Malalt Mental 08027 BARCELONA 93 352 13 39

ASEPEYO 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS 93 565 39 00

ASPACE. CENTRE DE RECURSOS (CRA) 08029 BARCELONA 93 439 90 38

ASPACE. CENTRE PILOT ARCANGEL SANT GABRIEL DE PARALISIS CEREBRAL 08038 BARCELONA 93 325 83 00

AVAN Associació Vallés Amics de la Neurologia 08206 SABADELL 93 726 85 29

BENITO MENNI. CENTRE DE REHABILITACIÓ COMUNITARIA CASM 08830 SANT BOI DE LLOBREGAT 93 630 53 39

BENITO MENNI. MITJA I LLARGA ESTADA (MLLE) CASM 08830 SANT BOI DE LLOBREGAT 96 640 24 00

BENITO MENNI. SUBAGUTS. CASM 08830 SANT BOI DE LLOBREGAT 94 640 24 00

BENITO MENNI. UCA. CASM 08830 SANT BOI DE LLOBREGAT 95 640 24 00

BENITO MENNI. UNITAT POLIVALENT "CAN SERRA" CASM 08901 HOSPITALET 93 480 74 17

CAP DEL MARESME 08303 MATARÓ 93 741 51 77

CAP SANT ILDEFONS. SERVEI DE REHABILITACIÓ 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT 93 471 19 12

CASAL DE CURACIÓ. CENTRE SOCIOSANITÀRI 08340 VILASSAR DE MAR 93 759 02 41

CBC BLAU CLÍNIC 08035 BARCELONA 93 428 00 00

CENTRE COLLSEROLA (MUTUAM) 08035 BARCELONA 93 361 39 00

CENTRE DE DIA EN SALUT MENTAL/ PROGRAMA PSI. CST. 08221 TERRASSA 93 700 36 00

CENTRE DE DIA EN SALUT MENTAL/Servei Rehab. Comunit. Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat. CST 08191 RUBÍ 93 697 28 82

CENTRE DE DIA TERAPÈUTIC DE MANRESA (RESIDÈNCIA SANT FRANCESC DE SANTPEDOR) 08240 MANRESA 93 873 00 96

CENTRE DE DIA VITALIA SARRIÀ 08034 BARCELONA 93 205 99 16

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL I FISIOTERÀPIA 08037 BARCELONA 93 207 45 13

CENTRE DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL VALLÈS ORIENTAL 08400 GRANOLLERS 93 870 00 64

CENTRE D'ESTIMULACIÓ INFANTIL 08017 BARCELONA 93 205 51 64

CENTRE FÒRUM 08019 BARCELONA 93 326 85 50

CENTRE L'ALBA. Unitat Mèdico-Educativa 08017 BARCELONA 93 418 36 76

CENTRE NEXE 08024 BARCELONA 93 285 32 40

CENTRE SÒCIOSANITARI EL CARMEN 08917 BADALONA 93 507 47 10

CENTRE SOCIOSANITARI PALAU “L’ALIANÇA” 08025 BARCELONA 93 450 18 10

CENTRE SOCIOSANITARI SANT JORDI 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT 93 475 26 90

CENTRE SÒCIOSANITARI VALLPARADIS 08221 TERRASSA 93 736 50 36

CLINICA BARCELONETA 08003 BARCELONA 93 221 47 00

CLINICA DOLORS ALLEU 08023 BARCELONA 93 434 32 16

CLÍNICA MOLINS DE REI 08750 MOLINS DE REI 93 668 55 30

CLINICA NTRA. SRA. DE GUADALUPE 08950 ESPLUGUES DE LLOBREGAT 93 470 29 70

CLÍNICA SALUS INFIRMORUM 17280 BANYOLES 97 257 02 08

CLÍNICA SANT ANTONI 08038 BARCELONA 93 297 4010

CONSORCI SANITARI DEL GARRAF. HOSPITAL SANT ANTONI ABAT 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ 93 893 1616

FISIOTERÀPIA, S.A. (Domicilis) 08013 BARCELONA 93 247 94 94

FUNDACIÓ ESCLEROSI MÚLTIPLE 08022 BARCELONA 93 417 50 00

FUNDACIÓ MIQUEL VALLS 08370 CALELLA 93 766 59 69 618 94 30 84

FUNDACIO PISCOPEDAGOGICA OSONA - REHABILITACIÓ

08500 VIC 93 883 30 03

FUNDACIO PSICOPEDAGOGICA OSONA - DROGODEPENDÈNCIES

08500 VIC 93 889 46 00

FUNDACIÓ SANITÀRIA SANT JOSEP 08700 IGUALADA 93 803 26 50

FUNDACIO SOCIOSANITARIA DE BARCELONA 08908 HOSPITALET DE LLOBREGAT 93 417 04 00

191

8. Grau de Teràpia Ocupacional (GTO)

8.1. Presentació

Tipus d’ensenyament: presencial.

El títol de Grau de Teràpia Ocupacional forma professionals preparats per a valorar descriure, identificar, prevenir i

tractar problemes en l’ocupació que afecten la salut i l’autonomia de les persones, famílies o grups. La funció del

terapeuta ocupacional és avaluar l’ocupació significativa i el desempenyorament ocupacional, amb finalitats de

prevenció i/o terapèutiques, ja sigui per promocionar la salut, prevenir lesions o discapacitats o per

desenvolupar, millorar, mantenir o restaurar el nivell d’independència funcional i autonomia. En els sistemes

sanitari i social el terapeuta ocupacional comparteix amb altres professionals les funciones de

planificació,organització, direcció i avaluació per garantir una intervenció adequada per al desenvolupament de les

potencialitats de les persones en les ocupacions de la vida quotidiana.

8.2. Perfil d’Ingrés

Per a cursar els estudis de Teràpia Ocupacional és important tenir capacitat per a les relacions interpersonals,

capacitat d’interactuar i de comunicar-se i interès per ajudar a les persones tenint en compte i respectant els valors

i cultures diferents.

El fet de treballar amb col·lectius vulnerables a important gaudir d’estabilitat emocional i de capacitat per a

resoldre problemes i prendre decisions. La facilitat per a treballaren equip, la capacitat d’anàlisis, la responsabilitat,

l’adaptació a l’entorn i la creativitat són qualitats importants per al futur desenvolupament professional.

8. 3. Objectius Generals de la Titulació

Els objectius generals del grau de Teràpia Ocupacional han de respondre a aquestes característiques

professionals, per la qual cosa, els estudiants, al finalitzar els seus estudis de Grau seran capaços de:

o Demostrar que posseeixen un coneixement ampli de las ciències de la salut, i coneixements de les ciències

humanes, socials i tecnològiques que li permetin donar resposta a les necessitats i expectatives de les persones,

famílies i grups.

o Seleccionar, sintetitzar i aplicar els coneixements i les habilitats adquirides en las matèries

específiques de teràpia ocupacional per satisfer necessitats ocupacionals i de salut/benestar

d’individus/poblacions.

o Reunir i interpretar dades significatives de l’ocupació de les persones o comunitats per emetre judicis

que incloguin reflexions sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.

o Transmetre informació, idees, problemes i solucions referents a l’ocupació i al desempenyorament

ocupacional tant a un públic especialitzat como no especialitzat.

o Adquirir habilitats d’aprenentatge i millora necessàries per emprendre estudis posteriors sobre la Ciència

de l’ocupació amb un grau elevat d’autonomia.

192

8.4. Competències del Grau de Teràpia Ocupacional

8.4.1 Competències Generals dels Graduats per la UAB





CG4 Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional

8 4. 2. Competències de la Titulació Competències específiques

Autonomia professional i responsabilitat

CE1 Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, incloent els principis ètics, les

responsabilitats legals, l’exercici professional centrat en individus i poblacions, respectant la seva autonomia i el

secret professional.

CE2 Demostrar que coneix les organitzacions nacionals i internacionals de salut, així com els entorns i

condicionants dels diferents sistema de salut.

CE3 Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per fonamentar la presa de decisions sobre

salut.

CE4 Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional,

prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la

motivació per la qualitat.

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per tal d’obtenir, organitzar, interpretar

i comunicar la informació científica, sanitària, sociosanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades.

Coneixements de Teràpia Ocupacional

CE6 Demostrar que compren els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional de ’esser humà i el

desempenyorament de les seves ocupacions al llarg del cicle vital.

CE7 Demostrar que compren i reconeix la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació

significativa, dignitat i participació.

CE8 Demostrar que compren i reconeix la importància dels factors contextuals com a determinants de disfunció

ocupacional.

CE9 Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multiprofessionals i les accions de

prevenció, manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com comunitari.

CE10 Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per promoure la participació en ocupacions significatives

en les diferents facetes de la vida diària, l’autonomia personal i la qualitat de vida.

Procés de Teràpia Ocupacional i raonament professional

CE11 Obtenir i elaborar, amb la informació rellevant, la història del desempenyorament ocupacional al llarg de tot

el procés.

CE12 Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequat a les necessitats d’individus i poblacions.

CE13 Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la intervenció de

Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat,

amb el consentiment i la participació dels individus i poblacions.

CE14 Realitzar l’avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir la intervenció de Teràpia

Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el

consentiment i la participació dels individus i poblacions.

CE15 Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i

193

mètodes de pràctica de Teràpia Ocupacional per tal d’escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les

necessitats de salut d’individus i poblacions.

CE16 Col·laborar amb grups i comunitats per promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant

la participació en l’ocupació significativa.

CE17 Demostrar que compren els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia

Ocupacional, basant-se en la evidència científica disponible

Relacions professionals, clíniques i comunitàries

CE18 Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre

l’ocupació i la participació.

CE19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context sociosanitari i comunitari.

CE20 Demostrar que coneix els conceptes bàsics de gestió i millora de la qualitat dels serveis de Teràpia

Ocupacional.

CE21 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte als altres professionals, adquirint habilitats de treball en

equip.

Habilitats de comunicació

CE22 Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent dels problemes i les demandes

ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d’aquesta informació.

CE23 Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el

procés de Teràpia Ocupacional.

CE24 Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia Ocupacional, de forma comprensible, tant a públic

especialitzat com no especialitzat.

CE25 Transmetre informació oral i escrita referent a la Teràpia Ocupacional, tant a públic especialitzat com no

especialitzat.

CE26 Desenvolupar habilitats d’aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en funció de les

necessitats de la professió de terapeuta ocupacional.

Competències Transversals





CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral como per escrit.






194

8.5. Estructura del Pla d’Estudis

Organització dels estudis: 240 ECTS/ 60 ECTS per curs.

Distribució de la formació:

• 60 ECTS de formació bàsica

• 54 ECTS de Teràpia Ocupacional, autonomia personal i independència

• 18 ECTS d’Afeccions mèdiques, quirúrgiques i psiquiàtriques

• 48 ECTS de pràctiques i treball fi de grau

• 30 ECTS d’assignatures optatives

Els 30 ECTS d’assignatures optatives estan estructurats durant el quart curs i l’estudiant té l’opció d’escollir

assignatures que conformin un itinerari específic per tal d’obtenir una menció.

Aquests itineraris específics són:

• Atenció a l’autonomia personal i la dependència

• Actuació de Teràpia Ocupacional en situacions específiques

La formació està estructurada en matèries que es desglossen en diferents assignatures que són les que

configuren tot el Pla d’Estudis.

195

Estructura Pla d’estudis Teràpia Ocupacional


1

1

Bases conceptuals de la Teràpia Ocupacional 6

Ciències socials i salut 6

Estructura i funció del cos humà 9

Psicologia general i de la salut 6

Antropologia de la salut 6

Bioestadística 6

Psicologia evolutiva 6

Processos d’ensenyament/aprenentatge 6

Anual Cinesiologia 9


2

1

Anàlisi de l’Acompliment Ocupacional 6

Disfuncions medicoquirúrgiques i ocupacionals 6

Disfuncions neurològiques i ocupacionals 6

Ètica i marc legal 6

Procés de Teràpia Ocupacional 6

2

Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals 6

Teràpia Ocupacional a l’adult 8

Teràpia Ocupacional a les persones grans 3

Practicum I 13

196


3

1

Bases de metodología científica en ciències de la salut 6

Modificacions contextuals i adaptacions 6

Teràpia Ocupacional a la comunitat 6

Teràpia Ocupacional en el nen i l’adolescent 6

Terapia Ocupacional en salut mental 6

2

Educació per a la salut 4

Gestió i administració sanitàries 3

Practicum II 23

CURS ITINERARI ASSIGNATURES ECTS

4

Atenció a

l’autonomia

personal i la

dependència

Legislació i avaluació de l’autonomia personal i la dependència 6

Comunicació adaptada 6


Recursos per a la intervenció en l’autonomia personal i la

dependencia

6

Anual Practiques externes en Atenció a l’autonomia personal i la

dependència

12

Actuació de

Teràpia

Ocupacional en

situacions

específiques

Intervenció avançada infanto juvenil 6

Intervenció avançada en situacions específiques 6

Recursos per a la intervenció en situacions específiques 6


Anual Pràctiques externes en intervenció avançada 12

Anual Treball Fi de Grau 12

1r. Semestre 2n. Semestre

197

Organització Acadèmica Grau de Teràpia Ocupacional Curs 2012-2013

TERAPIA OCUPACIONAL

Dies festius Setembre 2012 1r GRAU 2n GRAU 3r GRAU 4rt GRAU

del 3 al 7

10-11 FESTA (Pont 11 setembre)

del 10 al 14 Propedèutiques Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica

del 17 al 21 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica


Octubre 2012

de l'1 al 5 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica

divendres 12 Festiu EL PILAR




1-2 FESTA (1 Tot Sants)

del 29 al 2/11 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica

Novembre 2012

del 5 al 9 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràctica Externa




Desembre 2012

6-7 FESTA (Pont 6 La Constitució)

del 3 al 7 Treball autònom Treball autònom Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica



FESTES NADAL del 24 al 28 Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal

Gener 2013

FESTES NADAL del 31/12 al 4 Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal Vacances Nadal

dilluns 7 FESTA del 7 a l'11 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat d'avaluació Activitat Acadèmica

del 14 al 18 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Activitat d'avaluació Activitat Acadèmica

del 21 al 25 Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Pràcticum II Activitat d'avaluació

del 28 a l'1/2 Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Pràcticum II Activitat d'avaluació

FEBRER 2013

del 4 al 8 viatge de fi de Grau. del 4 al 8 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràcticum II Activitat Acadèmica

de l'11 al 15 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràcticum II Activitat Acadèmica

del 18 al 22 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràcticum II Activitat Acadèmica

del 25 a l'1/3 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràcticum II Activitat Acadèmica

MARÇ 2013

del 4 al 8 Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica Pràcticum II (EUCR) Activitat Acadèmica



VACANCES SETMANA SANTA del 25 al 29 Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa Vacances Set.Santa

ABRIL 2013

dilluns 1 FESTA



dijous 18 Dia de la TO



MAIG 2013

dimecres 1 de maig FESTA del Treball

del 29/4 al 3 Activitat Acadèmica Pràcticum I Pràcticum II (EUCR) Activitat Acadèmica

del 6 al 10 Activitat Acadèmica Pràcticum I Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica




JUNY 2013

del 3 al 7 Activitat acadèmica Pràcticum I Activitat Acadèmica Activitat Acadèmica

del 10 al 14 Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació

del 17 al 21 Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació Activitat d'avaluació

dilluns 24 FESTA SANT JOAN

del 24 al 28 Activitat d'avaluació

JULIOL 2013

dilluns 1 FESTA MAJOR TERRASSA

de l'1 al 5

del 8 al 12

198

1R CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 1R SEMESTRE

1R CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 2N SEMESTRE


8- 9,30 BIOESTADÍSTICA

CINESIOLOGIA

PSICOLOGIA EVOLUTIVA

(GRUPS)

ANTROPOLOGIA DE LA SALUT

PROCESOS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE


10 – 11, 30 BIOESTADÍSTICA

CINESIOLOGIA


(GRUPS)

ANTROPOLOGIA DE LA SALUT



11,30 -13 PSICOLOGIA EVOLUTIVA

CINESIOLOGIA


(GRUPS)


ANTROPOLOGIA


TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

13 – 14,30 BIOESTADÍSTICA

CINESIOLOGIA


(GRUPS)



TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL


8- 9,30 TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

CINESIOLOGIA

CINESIOLOGIA (GRUPS)

+ VISITES GUIADES

PSICOLOGIA GENERAL I DE LA SALUT


10 – 11, 30 CIÈNCIES SOCIALS I

SALUT

BASES CONCEPTUALS DE LA TERÀPIA

OCUPACIONAL


+ VISITES GUIADES



OCUPACIONAL

11,30 -13 ESTRUCTURA I FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ ESTRUCTURA I FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ


+ VISITES GUIADES

CIÈNCIES SOCIALS I SALUT

CIÈNCIES SOCIALS I SALUT/

BASES CONCEPTUALS DE

LA TERÀPIA OCUPACIONAL

13 – 14,30 ESTRUCTURA I FUNCIÓ


DEL COS HUMÀ


+ VISITES GUIADES

CINESIOLOGIA TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL


8- 9,30 TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

CINESIOLOGIA


+ VISITES GUIADES



10 – 11, 30 CIÈNCIES SOCIALS I

SALUT


OCUPACIONAL


+ VISITES GUIADES



OCUPACIONAL

11,30 -13 ESTRUCTURA I FUNCIÓ


DEL COS HUMÀ


+ VISITES GUIADES

CIÈNCIES SOCIALS I SALUT

CIÈNCIES SOCIALS I SALUT/

BASES CONCEPTUALS DE

LA TERÀPIA OCUPACIONAL

13 – 14,30 ESTRUCTURA I FUNCIÓ


DEL COS HUMÀ


+ VISITES GUIADES

CINESIOLOGIA TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

199

2N CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 1R SEMESTRE


8- 9,30 DISFUNCIONS

NEUROLÒGIQUES I OCUPACIONALS

ANÀLISI DE L’ACOMPLIMENT OCUPACIONAL

DISFUNCIONS NEUROLÒGIQUES I

OCUPACIONALS

PROCÉS DE TO

PROCÉS DE TERÀPIA OCUPACIONAL

DISFUNCIONS MÈDICO-QUIRÚRGIQUES I OCUPACIONALS

10 – 11, 30 DISFUNCIONS

NEUROLÒGIQUES I OCUPACIONALS


(GRUPS)



DISFUNCIONS MÈDICO-QUIRÚRGIQUES I OCUPACIONALS/

DISFUNCIONS NEUROLÒGIQUES I OCUPACIONALS

11,30 -13 ÉTICA I MARC

LEGAL


(GRUPS)

ÉTICA I MARC LEGAL




13 – 14,30

PROGRAMES D’INTERCANVIS:

SESSIÓ INFORMATIVA


(GRUPS)

ÉTICA I MARC LEGAL/

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL



2N CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 2N SEMESTRE1

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8- 9,30 DISFUNCIONS

PSIQUIÀTRIQUES I OCUPACIONALS

DISFUNCIONS PSIQUIÀTRIQUES I

OCUPACIONALS

TERÀPIA OCUPACIONAL EN

L’ADULT/

PRÀCTICUM I

(GRUPS)


OCUPACIONALS

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

10 – 11, 30 TERÀPIA

OCUPACIONAL EN GENT GRAN


OCUPACIONALS


L’ADULT/

PRÀCTICUM I

(GRUPS)


OCUPACIONALS

11,30 -13 TERÀPIA

OCUPACIONAL EN L’ADULT


L’ADULT


L’ADULT/

PRÀCTICUM I

(GRUPS)


L’ADULT

13 – 14,30 PRÀCTICUM I:

SESSIONS INFORMATIVES


L’ADULT


L’ADULT/

PRÀCTICUM I

(GRUPS)


GENT GRAN

200

3r CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 1R SEMESTRE


8- 9,30

MODIFICACIONS CONTEXTUALS I ADAPTACIONS

BASES DE METODOLOGIA CIENTÍFICA EN

CIÈNCIES DE LA SALUT

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL



TERÀPIA OCUPACIONAL EN LA COMUNITAT

TERÀPIA OCUPACIONAL

EN SALUT MENTAL

TERÀPIA OCUPACIONAL EN EL NEN I L’ADOLESCENT

10 – 11, 30







TERÀPIA OCUPACIONAL EN EL NEN I L’ADOLESCENT

11,30 -13 TERÀPIA

OCUPACIONAL EN SALUT MENTAL


TERÀPIA OCUPACIONAL

EN SALUT MENTAL



TERÀPIA OCUPACIONAL EN SALUT

MENTAL

13 – 14,30 TERÀPIA

OCUPACIONAL EN SALUT MENTAL

TERÀPIA OCUPACIONAL EN EL NEN I

L’ADOLESCENT

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

3R CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 2n SEMESTRE


8- 9,30 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

10 – 11, 30

EDUCACIÓ PER A LA SALUT




11,30 -13 EDUCACIÓ PER A LA

SALUT

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL


TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

13 – 14,30 TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

TREBALL AUTÒNOM

ACCIÓ TUTORIAL

201

4T CURS GRAU TERAPIA OCUPACIONAL 1R SEMESTRE (1ª part: del 12-09-2012 al 31-10-2012)


8- 9,30

COMUNICACIÓ ADAPTADA

RECURSOS D’AJUDA PER

A LES PERSONES DE SUPORT

RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN

SITUACIONS ESPECÍFIQUES






10 – 11, 30













11,30 -13





L’AUTONOMIA PERSONAL I LA DEPENDÈNCIA








13 – 14,30










RECURSOS D’AJUDA PER A LES PERSONES DE

SUPORT

La 2ª part del 4rt Curs de Grau de Teràpia Ocupacional (26-11-2012 al 18-01-2012) coincideix amb la primera part exceptuant que els DIMARTS i els DIJOUS estan dedicats a Pràctiques Externes, Treball de Fi de Grau i Treball Autònom i el dimecres es realitzarà l’assignatura de Recursos per a la Intervenció en l’autonomia personal i la dependència 4T CURS TERAPIA OCUPACIONAL (GRAU) 2N SEMESTRE


8- 9,30

PRÀCTIQUES EXTERNES

TREBALL DE FI DE

GRAU

TREBALL AUTÒNOM

LEGISLACIÓ I AVALUACIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I LA DEPENDÈNCIA

INTERVENCIÓ AVANÇADA INFANTO

JUVENIL

PRÀCTIQUES EXTERNES

TREBALL DE FI DE GRAU

TREBALL AUTÒNOM

INTERVENCIÓ AVANÇADA EN SITUACIONS ESPECÍFIQUES

10 – 11, 30



JUVENIL


11,30 -13



JUVENIL


13 – 14,30



JUVENIL


202

GUIES DOCENTS


Curs 2012-2013

Primer curs Ciències Socials i Salut Estructura i funcionament del cos humà Psicologia general i de la salut Bases conceptuals de Teràpia Ocupacional Antropologia de la salut Bioestadística Processos d’ensenyament i aprenentatge Psicologia evolutiva Cinesiologia (anual)

203

Ciències Socials i Salut


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Sociologia

Coordinadora: Roser Pérez [email protected]

Professorat: Roser Pérez, Montse Masip Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura configura la introducció el context social i cultural es l’espai on es produeix la construcció social i

cultural de la salut i malaltia. Des d’aquest plantejament cal realitzar l’anàlisi de l’estructura social, els valors culturals i

els eixos de desigualtat en salut.


o Conèixer l’evolució de la intervenció des de la salut comunitària i els canvis de perspectiva que s’han

produït des del segle XIX fins l’actualitat.

o Identificar els elements que configuren l’estructura social i les desigualtats que s’hi reprodueixen.

o Relacionar els eixos de desigualtat social, per classe, gènere, edat, origen i territori amb les desigualtats

en salut.

o Identificar els principis que regeixen el disseny de la política sanitària

o Analitzar la distribució de les desigualtats en salut considerant els eixos de desigualtat social i

relacionar-ho amb els elements estructurals del context, les condicions de vida i la participació del

ciutadà.

Competències:

Específiques:

CE2 Conèixer les organitzacions nacionals e internacionals de salut, així com els entorns i condicionants dels diferents

sistemes de salut.

CE2.2 Analitzar la relació entre les polítiques socials i de salut i les professions al servei de les persones i/o

població en el context actual

CE3 Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per fonamentar la pressa de decisions

sobre salut.

CE3.8 Identificar els fonaments de la epidemiologia

CE7 Comprendre i reconèixer la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa, dignitat i

participació

CE7.2 Analitzar els conceptes de salut i benestar i la relació amb l’ocupació significativa i la participació.



CE9.3 Identificar els problemes de salut més prevalents de la comunitat des de la perspectiva qualitativa i

quantitativa.

CE9.4 Identificar i analitzar els principis de l’ecologia humana i la influencia del medi social.

CE9.5 Identificar i analitzar els factors estructurals que determinen les desigualtats en salut de la comunitat

per a fomentar objectius de promoció i prevenció.


204

CE9.6 Analitzar els indicadors demogràfics en el context social y los determinants de la salut.

CE18 Reconèixer la influencia de las diferències individuals, religioses, culturals, així com de les costums sobre


CE18.5 Identificar les bases de la Sociologia que capaciten en l’aplicació de tractaments de Teràpia

Ocupacional/Ergoteràpia en diferents institucions i grups socials para poder prevenir i tractar situacions

d’inadaptació i reacció social.

CE18.6 Analitzar la relació entre les estructures socials i els eixos de desigualtat social (classe, gènere, edat,

origen i territori).

Transversals:

CT.1 Analitzar fenòmens complexos

CT1.1 Elaborar mapes conceptuals

CT1.2 Resumir, sintetitzar i relacionar elements

CT.2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

Continguts:

UNITAT 1. Introducció: Les Ciències socials i salut

1.1. Ciències socials i salut: El concepte de Salut i els determinants de la salut.

1.2. Els factors socials i culturals. Perspectives d'anàlisi.

1.4. La interacció social i la construcció social de la realitat.

UNITAT 2:. Població i Salut.

2.1. La demografia com a disciplina social: Els conceptes demogràfics bàsics i les fonts de dades.

2.2. L'estructura de la població per edat i sexe.

2.3. Els fenòmens demogràfics: mortalitat, natalitat i migracions.

2.4. Anàlisi de les estructures de població: evolució i distribució de la població a Catalunya.

UNITAT 3: Estratificació i estructura social.

3.1. Individu i societat.

3.2. Conceptes d’estratificació i estructura social.

3.3. Estructura institucional i reproducció social: Les esferes de l’acció social. La participació i el canvi social.

3.4. Els eixos de desigualtat social: Classe, Gènere, Origen, Edat i Territori.

3.5. Aproximació a l'estructura social de Catalunya en el context de l'Estat.

UNITAT 4: Salut i desigualtat.

4.1. Perspectives socials en l'estudi de la salut.

4.2. La medicina com a forma de control social: El perfil epidemiològic i la medicalització de la societat.

4.3. Els estudis de la salut i els eixos de desigualtat social: Les enquestes i els indicadors de salut. La subjectivitat i els

processos de risc.

4.4. Conèixer les condicions de salut de la comunitat, des de la perspectiva social.

UNITAT 5: Salut comunitària.

5.1. Salut Comunitària, antecedents i situació actual. Les Conferències Internacionals i el paper de la OMS. La

promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

5.2. La epidemiologia i les seves vessants. Els conceptes epidemiològics.

UNITAT 6: Polítiques Socials: L’Estat de Benestar, Polítiques Socials i les professions de servei a la persona.

6.1 L'Estat del Benestar: la Política Social i Sanitària.

6.2. Desenvolupament i crisi de l'Estat del Benestar a Espanya i Catalunya.

205


Activitats


36% 0% 64%

Avaluació:




30% 20% 50%


Adelantado, J. (coord.) (2000) Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España.

Barcelona: Icaria-Universidad Autónoma de Barcelona.

Alvarez-Dardet, C. (2003) “Las autoridades Sanitarias no advierten que el género y la clase social perjudican

seriamente la salud” en Koadernoak-Cuadernos de Salud Pública, Octubre; (21): 8-10.

Artazcoz, L. (2007) “Trabajo y salud desde una perspectiva combinada de género y clase social” en Inguruak. Revista

Vasca de Sociología y Ciencia Política (44): 215-228

Benach, J. Muntaner, C. (2005) Aprender a mirar la salud. El Viejo Topo

Benach, J. et al. (2012) La Sanidad está en Venta. Barcelona: Icaria

Carta d’Otawa para la Promoción de la Salud. Antrophos 118/119

Declaració de Yakarta. IV Conferencia Internacional sobre Promoció de la Salut, Yakarta, Indonesia.

Garrido L. y González J.J. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena

(coordinadors) Alianza Editorial Madrid 2006

Jurado T. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena (coordinadors) Alianza

Editorial Madrid 2006

Lalonde, M. (1974) A new perspective on the health of Canadians. Dept. of Nat. Health and Welfare. Ottawa.

Martin Santos F.J., Gonzalo Jiménez E., Mazarrassa Alvear L., Martinez del Campo P. La Enfermería Comunitaria ante

el tercer milenio.Index Enfermería Primavera-Verano 1999, Año VIII, n. 24-25

Navarro, V. y Benach, J. (1996) “Desigualdades sociales de salud en España. Informe de la comisión científica de

estudios de las desigualdades sociales de salud en España” en Revista Española de Salud Pública, sep/dic 5-6 (70):

505-636.

Navarro, V. (coord.) (2004) El Estado de Bienestar en España. Madrid: Tecnos (Grupo Anaya S.A.).

Navarro, V. (coord.) (2007) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

Pérez-Giménez, R. (2000) “Políticas sanitarias y desigualdades en España” en Adelantado, J. (coord.) Cambios en el

Estado del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona, 251-284.

Pérez-Giménez R. (2006) “Las Desigualdades en salud, una realidad social” en Salud 2000 Madrid. Vol 1:20-26

Pérez-Giménez, R. (2006). Desigualdades en salud por clase social y Política sanitaria. Las Encuestas de Salud de

Cataluña (1004-2002). Tesis doctoral-UAB. http://sapsuab.wordpress.com

Rodríguez, J. y de Miguel, J.M. (1990) Salud y Poder. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Siglo XXI de

España Editores.

Rodríguez, et al. (2007) “Desigualdades en salud en el Estado Español: un cambio de siglo” en Navarro V. (coord.) La

situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

206

Ruiz, I.; Blanco, P. y Vives-Cases, C. (2004) “Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas

sociosanitarias” en Gaceta Sanitaria, (supl 2): 4-12.

Rambla X. (coord) Les Fractures de l’Estructura Social. ‘Una Introducció a l’anàlisi sociològica de les desigualtats’.

p.13-52 Barcelona Servei Publicacions-UAB 2008

Salleras Sanmartí Ll. La salud y sus determinantes. Antrophos, 1991,118/119

Salleras Sanmartí, Ll. Cap. II Salud pública, Salud comunitària, en Educación Sanitaria. Principios, metodos y

aplicaciones. Diaz de Santos, 1990

Sánchez, C. (1997) “La clase social concepto y medición” en Dimensión Humana, 1(4):31-36.

Sánchez, C. (2007) “Desigualdades y salud. Análisis de los datos de la encuesta Panel de Desigualdades Sociales

(PaD)” en Inguruak. Revista Vasca de sociología y ciencia política, (44): 127-142.

Siles González, J. Historia de la Infermeria Comunitària en España.Index de Enfermería. Primavera-Verano 1999, Año,

VIII, n. 24-25

Valls-Llobet, C. (2001) “Desigualdades de género en Salud Pública” en Quadern CAPS, (30): 34-40.

Valls-Llobet, C. (2009) Mujeres, salud y Poder. Universitat de Valencia.

Whitehead, M. (1990) “Conceptos y principios de igualdad y salud” en Programa de políticas de salud y Planificación,

OMS. Copenhague: Ministerio de Sanidad y Consumo.

Wilkinson, R. (2000) Las desigualdades perjudican. Jerarquías, salud y evolución humana. Barcelona: Editorial crítica.

Pàgines Web:



PARS – Plataforma afectadas por los recortes sanitarios: http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/

Farmacriticxs: http://farmacriticxs.blogspot.com

Comissió de sanitat de la FAVB: http://www.favb.cat



http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/

http://farmacriticxs.blogspot.com/

http://www.favb.cat/

207

Estructura i Funcionament del Cos Humà


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Anatomia humana

Coordinadora: Betsabé Méndez [email protected]

Professorat: Neus Sagués Llengua en que s’imparteix: Català


Aquesta assignatura constitueix els fonaments sobre els quals poder construir la trajectòria curricular dels estudis de

“Teràpia Ocupacional”, ja que ofereix els coneixements bàsics per entendre l’estructura i el funcionament del cos humà.

Aquests coneixements parteixen de l’estudi de les molècules per arribar al d’aparells i sistemes, passant per l’estructura

i funcionament de la cèl·lula i la constitució dels teixits. Tot plegat dona una visió de conjunt del què és l’organisme i de

quin és el seu funcionament fisiològic. Cosa que permetrà a l’alumne poder comprendre les assignatures

medicoquirúrgiques, la cinesiologia i les matèries terapeuticopràctiques.


o Que l’alumne adquireixi els coneixements bàsics de l’estructura i el funcionament del cos humà, fent

especial atenció a aquells aparells o sistemes directament vinculats a la professió de Teràpia

Ocupacional com són: els sistema esquelètic i articular, el sistema nerviós (central, perifèric, autònom),

el sistema respiratori, el sistema cardiocirculatori, el sistema digestiu i els òrgans dels sentits.

o Que l’alumne tingui la capacitat d’integrar els coneixements bàsics sobre el cos humà necessaris per

poder vertebrar la resta de matèries relacionades.

o Que l’alumne tingui la qualitat científica necessària per poder formar part dels equips multidisciplinaris

pertinents.

o Contribuir, amb la resta d’assignatures, a que l’alumne adquireixi les actituds i els valors adequats per a

un correcte exercici de la seva futura professió.

Competències:

Específiques

CE12. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i poblacions.

CE12.1 Conèixer i comprendre l’estructura i funció del cos humà per poder avaluar, sintetitzar i aplicar

tractaments de Teràpia Ocupacional/ Ergoteràpia.

CE12.2 Conèixer i comprendre la fisiologia en tots els moments del cicle vital; des de la infància fins a la

vellesa.

CE12.3 Sintetitzar i aplicar el coneixement de ciències biològiques, mèdiques i humanes.

Transversals:

CT2 Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant en llenguatge oral com escrit.



208

Continguts:

Unitat I. Composició i organització bàsica de l’ésser humà

1.1. Composició química dels éssers vius

1.2. Principals biomolècules: glúcids, lípids, proteïnes, àcids nuclèics, aigua, minerals...

1.3. Equilibri àcid/base

1.4. Aspectes dinàmics de la matèria viva: el metabolisme. Mecanismes per a l’obtenció d’energia i

l’eliminació dels residus

1.5. Relació entre la respiració pulmonar, la nutrició i la respiració cel·lular

1.6. La cèl·lula eucariota

1.7. Els diferents teixits: epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós. Teixits que deriven del teixit conjuntiu

Unitat II. El sistema osteoarticular

2.1. El sistema esquelètic

2.2. Les articulacions

Unitat III. Òrgans i sistemes que integren el cos humà

1.1. El sistema respiratori

1.2. Els sistema cardiovascular

1.3. El sistema limfàtic

1.4. La sang i el sistema immunitari

1.5. El sistema urinari

1.6. El sistema digestiu

1.7. Els aparells genitals

1.8. El sistema endocrí

1.9. El sistema nerviós

1.10. Els òrgans dels sentits


Activitats


36% 0% 64%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació es farà a partir de tres proves

escrites, que tindran un pes del 100%. Per aprovar l’assignatura caldrà una nota mínima de 5.

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Proves escrites

0% 0% 100%


Bibliografia

Anatomia i Fisiologia

Guyton AC, Hall JE. Tratado de Fisiología Médica. 11ena ed. Madrid: Elsevier; 2007.

Frederich H, Martíni FH. Atlas de Anatomía Humana. Madrid: Pearson Educación; 2004.

Jacob S. Atlas de Anatomía Humana. Madrid: Elsevier Science cop; 2003.

209

López A. Estructura y Función del cuerpo humano. Aprender razonando. Madrid: Bellisco; 2006.

Martín P, Soto JM. Anatomo-Fisiología. Barcelona: Masson; 2000 (Master de enfermería).

Moore KL. Anatomía con orientación clínica. 5ena ed. Madrid: Médica Panamericana; 2007.

Netter FH. Atlas de Anatomía Humana. 2a ed. East Hanover (N.J.): Novartis cop; 1999.

Netter FH. Ciba de ilustraciones médicas. Vol. 1-8. Barcelona: Salvat; 1991. Schünke M, Schulte E, Schumacher

U. Prometeus, Texto y Atlas de Anatomia. Vol. 1, vol 3. Madrid: Médica Panamericana; 2008.

Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. Vol. 1-2. 22ena ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Thibodeau GA, Paton KT. Anatomía y Fisiología. 6ena ed. Madrid: Elsevier Mosby; 2007.

Thibodeau GA, Paton KT. Estructura y función del cuerpo humano. 10ena ed. Madrid: Elsevier Mosby; 2007.

Tortora GJ, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ena ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Bioquímica

Lehninger A, Nelson DL, Cox MM. Principios de bioquímica. 3a ed. Barcelona: Omega; 2000.

Mathews CK, Van Holde KE, Ahern KG. Bioquímica. 3a ed. Madrid: Pearson Educación: Addison Wesley, cop;

2002.

Voet D, Voet JG. Bioquímica. 3a ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Biologia

Cooper GM. La Célula. Madrid: Marbán cop; 2002.

210

Psicologia General i de la Salut

Codi 200361 Crèdits ECTS 6 Tipus Formació bàsica

Curs 1r Semestre 1r Matèria Psicologia

Coordinadora Pascale Pérez [email protected]

Professorat Mercè Rived i Marta Gutiérrez Llengua en que

s’imparteix Català / Castellà


Aquesta assignatura configura la introducció al coneixement sobre les característiques dels processos psicològics

bàsics, la seva aplicació en la comprensió de la conducta humana i la identificació del paper dels factors psicològics en

els processos de salut - malaltia així com el d’aquells que estan implicats en la relació assistencial. Alhora permeten

integrar la perspectiva psicològica a l’hora de fer la valoració de la persona i dels seus problemes ocupacionals i de

salut i desenvolupar una pràctica centrada en la persona atesa establint una relació i comunicació assertiva i amb valor

terapèutic.


o Identificar les principals corrents psicològiques.

o Conèixer les principals característiques que conformen els processos psicològics bàsics.

o Identificar les seves repercussions en la conducta humana.

o Identificar les interaccions entre factors psicològics i conductes relacionades amb la salut.

o Identificar i analitzar les actituds i habilitats necessàries per al desenvolupament de la relació assistencial.

o Conèixer i utilitzar tècniques de comunicació i entrevista centrades en la persona.

Competències

Específiques

CE4. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional donant

especial importància a l’aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per a la qualitat.

CE4.1 Identificar punts forts i febles respecte al propi procés d’aprenentatge generant propostes de millora en

relació a aquest.

CE7. Demostrar que compren i reconeix la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa,

dignitat i participació.

CE7.1 Descriure i relacionar factors psicològics amb la salut així com la seva interacció amb el benestar,

valors i implicació de la persona.

CE22. Escoltar de forma activa,obtenir i sintetitzar informació pertinent entorn els problemes i les demandes


CE22.3Utilitzar tècniques de comunicació i entrevista centrades en la persona i en la seva participació activa

així com la de les persones significatives.

CE23. Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el procés

de Teràpia Ocupacional.

CE23.2Identificar i utilitzar una comunicació que permeti l’expressió dels drets i responsabilitats propis així

com el respecte per als dels demés.


211

Transversals


CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció més adequada per donar resposta als problemes de l’àmbit professional de

forma eficient i eficaç.

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes tan de forma oral com escrita.


Continguts

Unitat I: Introducció a la Psicologia

1. Introducció a la psicologia

Unitat II: Processos psicològics

2. Percepció

3. Atenció

4. Memòria

5. Aprenentatge

6. Les emocions

7. Motivació

8. Pensament

9. Llenguatge

Unitat III: Relació assistencial

10. El procés d’avaluació psicològica

11. Variables en la relació assistencial, habilitats i competències terapèutiques


Activitats


40% 15% 45%

Avaluació



Assistència i participació Treballs Proves escrites

10 % 40% 50%


Ballesteros S, García B. Procesos psicológicos básicos. Madrid: Universitas; 1995.

Cagigas Á. Una historia de la psicología. Jaén: Universitats; 2005.

Crespo, A. Memoria, pensamiento y lenguaje. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces; 1997.

De Vega,M. Introducción a la Psicología Cognitiva .Madrid: Alianza Psicología;1990.

Espino Morales,O. Pensamiento y razonamiento. Madrid: Piramide; 2004.

Fernandez Abascal, E.G. Psicología General. Motivación y emoción. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces; 2000.

212

Fernández-Ballesteros, R. Introducción a la evaluación psicológica. Volumen I. Madrid: Pirámide; 1999.

Freud S. Psicopatología de la vida cotidiana. (1956). Madrid: Alianza Editorial; 2005.

García Sevilla, J: Psicología de l’atenció. Madrid: Síntesis Psicològica; 1997.

Goldstein,E.B: Sensación y percepción. 6ª ed. Madrid: Debate; 2006.

Leahey T. Historia de la Psicología. 6ª ed. Madrid: Pearson; 2005.

Matlin, M. W. Sensación y percepción. 3ª ed. Madrid: Prentice Hall; 1996.

Morris C, Maisto A. Psicología. México: Pearson; 2005.

Munar,E i Roselló,J: Atención y percepción. Madrid: Alianza; 1999.

Reeve,J. Motivación y emoción .3ª ed. México: McGraw-Hill / Interamericana, 2004.

Romo M. Epistemología y Psicología. Madrid: Pirámide; 2008.

Salzberger - Wittenberg I. La relación asistencial. Aportes del psicoanálisis kleiniano. (1970) 3ª ed. Buenos Aires:

Amorrortu; 1993.

213

Bases Conceptuals de Teràpia Ocupacional


Curs: 1r Semestre: 1r Matèria: Fonaments de TO

Coordinadora: Bestabé Méndez Méndez [email protected]

Professorat: Betsabé Méndez Llengua en que s’imparteix: Castellà


Aquesta assignatura configura la introducció a la essència i principis de la professió. Traça el marc socio-històric para

estudiar les característiques i principis que conformen actualment la Teràpia Ocupacional. Explica el significat, les

dimensions de l’ocupació, la seva relació amb la salut i amb l’entorn de les persones. Així com els diversos àmbits

d’actuació i els models conceptuals que orienten l’aplicació del procés d’intervenció d’acord amb les necessitats de les

persones.

Aquesta assignatura format part de la matèria: Fonaments de la Teràpia Ocupacional i els seus coneixements es

continuen desenvolupant en les altres assignatures que la constitueixen: Anàlisis del acompliment i el Procés de TO


o Descriure l’origen i desenvolupament socio-històric de la professió.

o Comprendre els fonaments filosòfiques i teòrics de l’ocupació, els canvis de paradigmes que s’han donat a

llarg del desenvolupament de la professió.

o Explicar l’acompliment ocupacional de les persones i la seva relació amb la salut.

o Explicar la configuració dels models conceptuals i la seva aplicació dins el procés de Teràpia ocupacional.

o Identificar els diversos àmbits on pot actuar el professional de Teràpia Ocupacional

Competències:

Específiques:


responsabilitats legals, l’exercici professional centrat en individus i poblacions, respectant la seva autonomia personal i

el secret professional.

CE1.4 Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, l’exercici professional

centrat en individus i poblacions, respectant la seva autonomia personal i el secret professional.

CE1.5 Descriure els antecedents històrics, fonaments teòrics principis metodològics:aspectes filosòfics,

marcs de referència i models.

CE1.6 Identificar models propis de la Teràpia Ocupacional que guien la intervenció/ pràctica assistencial.

CE6 Comprendre els fonaments conceptuals de la natura ocupacional del ser humà i el acompliment de les seves

ocupacions al llarg del cicle vital.

CE6.5 Explicar els conceptes teòrics que sostenen la Teràpia Ocupacional, expressament,la natura

ocupacional dels essers humans i el seu funcionament mitjanant les ocupacions.

CE6.7 Identificar els àmbits d’actuació de Teràpia Ocupacional.

CE7 Comprendre i reconèixer la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa, dignitat i

participació.

CE7.3 Establir la relació entre ocupació significativa, dignitat, participació i salut.

CE8 Comprendre i reconèixer la importància dels factors contextuals com determinants de disfunció ocupacional.


214

CE8.1 Identificar los factors contextuals de l’ocupació.

Transversals:

CT1 Analitzar i comprendre fenómenos complexos

CT1.4 Comprendre la relació entre ocupació, acompliment ocupacional i salut.

CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral com per escrit.

Continguts:

UNITAT I La Teràpia Ocupacional com a professió.

Definició de Teràpia ocupacional.

Perspectiva socio-històrica de la Teràpia Ocupacional.

Paradigmes de la Teràpia Ocupacional.

Teràpia Ocupacional a Espanya i a Europa.

UNITAT II Coneixement específic de Teràpia Ocupacional.

L’ ocupació humana des de la perspectiva de la Teràpia Ocupacional.

L’ ocupació humana i els factors contextuals.

L’ ocupació humana i la relació amb la salut i benestar.

Les classificacions de la OMS i la seva relació amb Teràpia ocupacional

UNITAT III Models de Teràpia Ocupacional.

Definició i components dels models.

Model canadenc del acompliment ocupacional.

Model de la ocupació humana.

UNITAT IV Procés d’actuació i els models de Teràpia Ocupacional.

Etapes del procés.

Eines d’avaluació.

Funció dels models en el procés d’actuació.

UNITAT V Àmbits d’actuació de Teràpia ocupacional.

Rols del professional.

Treball en equip dins dels àmbits assistencials.


Activitats


35% 15% 50%

Avaluació:




50% 15% 35 %

215


Canadian Association of Occupational Therapist. Enabling Occupation: An Occupational Perspective. Otawa, Ontario:

CAOT ACE; 1997.

CIF: Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y de la Salud. IMSERSO; 2001

Christiansen CH, Baum CM. Occupational Therapy: performance, participation, and well-being. 3ª ed.Thorofare: Slack;

2004.

Creek J. The Core Concepts of Occupational Therapy, A Dynamic Framework for Practice. London and Philadelphia:

Jessica Kingsley Publishers ;2010

Hagedorn R. Occupational Therapy: Perspectives and Processes. Edinburgh: Churchill Livingstone; 1995.

Kielhofner G. Terapia Ocupacional, modelo de ocupación humana: teoría y aplicación. 3ª ed. Buenos Aires:

Panamericana; 2004.

Kielhofner G. Fundamentos conceptuales de la Terapia Ocupacional. 3ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana;

2006.

Polonio BL, Durante PM, Noya BA, Conceptos Fundamentales de Terapia Ocupacional. Barcelona: Ed. Médica

Panamericana; 2001.

Pierce D. Occupation by Design:Building Therapeutic Power. Philadelphia: Davis Company;2003

Punwar AJ, Peloquin SM. Occupational Therapy: principles and practice. 3ª ed. Baltimore: Williams & Wilkins; 2000.

Romero AD, Moruno M.P. Terapia Ocupacional. Teoría y Técnicas. 1ª ed. Barcelona: Masson; 2003.

Townsend, EA& Polatajko, HJ. Enabling Occupation II:Advancing an Occupational Therapy Vision for Health, Well-

being & Justicie through Occupation. Ottawa, On: CAOT ACE; 2007

Turner A, Foster M, Johnson SE. Terapia Ocupacional y Disfunción Física: principios, técnicas y práctica. 5ª ed.

Madrid: Elseiver Cience; 2003.

Trujillo AR. Terapia Ocupacional Conocimiento y práctica en Colombia. 1ª ed. Universidad Nacional de Colombia:

Colección Sede; 2002.

Willard & Sapckman’s Crepeau, EB; Cohn,E; Boyt Schell,BA. 10ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2005.

Willard & Sapckman’s. Crepeau, EB; Cohn,E; Boyt Schell,BA. 11ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2011.

Webgrafia:

Avila Alvarez, Martínez Piédrola R, Montilla Mora R, Máximo Bocanegra M, Méndez Méndez B, Talavera Valverde et al.

Marco de Trabajo para la Práctica de Terapia Ocupacional;Dominio y proceso.2da Edición {traducción}. www.terapia-

ocupacional.com {portal en internet} 2010 {consulta 27 d’abril 2011};{85}. Disponible en http://www.terapia-

ocupacional.com/aota2010esp.pdf Traduït d’ American Occupational Therapy Association (2008) Occupational therapy

practice framework Domain and process (2end

ed)

CNDEUTO “Libro blanco de Terapia Ocupacional” [portal en internet] {consultat el 27 d’abril de 2011} Disponible en

http://www.udc.es/grupos/cndeuto/docs/libro_blanco_cndeuto_to.pdf.

Council occupational therapist European countries [portal en internet] {consultat el 27 d’abril de 2011} Disponible en

http://www.cotec-europe.org

Terapia ocupacional.com http://www.terapia-ocupacional.com/

World Federation of Occupational Therapy [portal en internet] {consultat el 27 d’abril de 2011} Disponible en

http://www.wfot.org/

http://www.terapia-ocupacional.com/


http://www.terapia-ocupacional.com/aota2010esp.pdf


http://www.udc.es/grupos/cndeuto/docs/libro_blanco_cndeuto_to.pdf

http://www.cotec-europe.org/


http://www.wfot.org/

216

Antropologia de la salut

Codi: 200363 Crèdits: 6 ECTS Tipus: Formació

bàsica Matèria: Antropologia

Curs: 1r Semestre: 2n Llengua en que s’imparteix: Castellà

Coordinadora: Silvia Sanz [email protected]

Professorat: Silvia Sanz


El context social i cultural és l’espai on es produeix la construcció social de la salut, la malaltia i la discapacitat. A partir

d’aquest plantejament, l’anàlisi antropològic ens aportarà elements per reflexionar sobre conceptes rellevants de la

Teràpia Ocupacional.

Objectius:

o Proporcionar a l’alumne/a els coneixements bàsics sobre les tendències i l’evolució del pensament

antropològic i l’aplicació del mètode en antropologia.

o Analitzar els factors socials i culturals en la vivència i l’abordatge dels processos salut-malaltia i discapacitat.

o Reflexionar sobre la rellevància dels aspectes socials i culturals en la pràctica de la Teràpia Ocupacional.

Competències:

Específiques



CE9.7 Identificar les desigualtats socials que es manifesten a partir dels eixos de desigualtat social (classe,

gènere, edat, origen i territori)

CE9.8 Identificar els elements de caràcter preventiu que fomenten els recursos propis en l’autocura i el

desenvolupament de les activitats terapèutiques

CE9.9 Identificar i respectar les pràctiques tradicionals de cura de la salut i valorar la seva rellevància en

l’afrontament de la discapacitat.

CE18 Reconèixer la influencia de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre


CE18.7 Identificar les tendències i l’evolució del pensament i el mètode antropològic.

CE18.8 Analitzar els factors socials i culturals en la vivència i l’abordatge dels processos de salut i malaltia i

de la discapacitat.

CE18.9 Conèixer i analitzar els conceptes d’identitat, diversitat, cultura i les seves diverses connotacions i

conseqüències.

CE18.10 Analitzar i raonar la forma en que diversos grups organitzen les pràctiques vinculades a la

procreació, diverses formes de família, de gestió de l’autoritat i d’organització econòmica i social.

CE18.11 Identificar i demostrar la forma en que les persones i grups gestionen els processos salut-malaltia-

atenció.

CE18.12 Identificar les creences i els valors associats al cos, la salut, la malaltia, la discapacitat i la cura en

diversos grups socials.

CE 18.13 Identificar les necessitats que es deriven dels anàlisis anteriors tant en quant a l’atenció a la salut

com en l’organització de l’accés als recursos i serveis.


217

Transversals


CT4 Expressar-se de manera fluent, coherent i adequada a les normes establertes tant de forma oral com per escrit.

Continguts:

Unitat I: Introducció a l’antropologia.

1.3. Introducció a l’antropologia.

1.4. Història i evolució de l’antropologia des de les escoles teòriques. Evolució del pensament antropològic.

1.5. Els camps clàssics de l’antropologia.

1.6. El mètode d’investigació antropològica i la seva aplicació en el camp de la salut.

1.7. Context cultural, diversitat, identitat com a conceptes de debat.

Unitat II: Antropologia de la salut.

2.1. Introducció a l’antropologia de la salut. Definicions, tradicions i història

2.2. Aportacions més rellevants de l'antropologia de la salut: Processos salut –malaltia –atenció i sistemes terapèutics.

Unitat III: Anàlisis antropològic de conceptes rellevants en Teràpia Ocupacional.

3.1. Antropologia del cos. Cos, Persona i Activitats de la vida diària.

3.2. L’ocupació des de les Ciències Socials i la Ciència de l’Ocupació.

3.3. La discapacitat com objecte d’estudi.

Unitat IV: Teràpia ocupacional culturalment rellevant


Activitats

Presencials a l’aula Dirigides fora de l’aula Autònomes

30% 28% 42%



Lliurament de treballs i exercicis Presentacions i discussions de textos a l’aula

70% 30%


Allué M. Dis-capacitados: la reivindicación de la igualdad en la diferencia. Barcelona: Bellaterra; 2003

Augé M, Colleyn JP. Qué es la antropología . Barcelona: Paidós; 2005

Balazote A, Ramos M, Valverde S. La antropología y el estudio de la cultura: Fundamentos y antecedentes. Buenos

Aires: Biblos; 2006

Barton L. (comp.). Discapacidad y Sociedad. Madrid: Ed. Morata; 1998.

Barton L. (comp). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Ed. Morata; 2008

Christiansen CH, Townsend EA. Introduction to Occupation. The Art and Science of Living. New Jersey : Prentice Hall;

2004

218

Comelles JM, Martínez A. Enfermedad, cultura y sociedad: un ensayo sobre las relaciones entre la antropología y la

medicina . Madrid: Eudema; 1993

Ember CR, Ember M. Antropologia cultural . 8a ed. . Madrid: Prentice Hall; 1997

Esteban ML (ed.) Introducción a la antropología de la salud. Aplicaciones teóricas y prácticas. Bilbao:Osalde; 2007

Iwama M. The Kawa Model. Culturally rellevant Occupational Therapy. Philadelphia: Elsevier; 2006

Kronenberg F, Pollard N, Simó-Algado S. Terapia Ocupacional sin Fronteras. Aprendiendo del espíritu de

supervivientes. Madrid: Ed. Médica Panamericana; 2006.

Kuper A. Cultura: la versión de los antropólogos . Barcelona : Paidós; 2001

Llobera JR. Manual d'antropologia social . Barcelona : UOC : Pòrtic; 1999

Rossi I, O'Higgins E. Teorías de la cultura y métodos antropológicos : introducción general de Ino Rossi . Barcelona:

Anagrama; 1981

Whiteford G, Wright-St Clair V. Occupation & Practice in Context. Sydney : Elsevier; 2005

219

Bioestadística

Codi: 200364 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació bàsica Matèria: Estadística


Coordinadora: Loreto González Román [email protected]

Professorat: Hèctor Sanz, Loreto González, Rosa Mª Piqué


Tenir coneixements de bioestadística i metodologia científica permet a l’estudiant aproximar-se de manera rigorosa,

objectiva i crítica al coneixement dels fenòmens relacionats amb el procés salut-malaltia. Així doncs, aquesta

assignatura tracta sobre l’aprenentatge dels conceptes bàsics de la bioestadística i del mètode científic orientat a la

investigació.

Objectius:

o Identificar, analitzar i aplicar coneixements bàsics de bioestadística referits a estudis poblacionals.

o Comprendre i desenvolupar coneixements i habilitats que permetin aplicar el mètode científic en activitats

relacionades amb la investigació.

Competències:

Específiques

CE3 Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscs per a basar la presa de decisions sobre salut:

CE3.4 Descriure conceptes bàsics d’estadística i mètodes epidemiològics d’investigació.

CE3.5 Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques per a resoldre un problema.

CE3.6 Analitzar un problema de salut, formular preguntes i elaborar hipòtesis.

CE3.7 Solucionar un problema a partir dels coneixements adquirits.

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la

informació científica, sanitària, sociosanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades:

CE5.4 Demostrar habilitats en la recerca bibliogràfica.

CE5.5 Ser capaç d’analitzar les dades i sintetitzar la informació d’acord amb l’estat de

desenvolupament dels coneixements científics.

CE5.6 Utilitzar la metodologia científica en l’organització i desenvolupament d’un treball.

CE17 Demostrar que comprèn els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia

Ocupacional, basant-se en l’evidència científica disponible:

CE17.2 Identificar la necessitat d’investigar i cercar publicacions relacionades amb les

intervencions de Teràpia Ocupacional basades en l’evidència científica i formular preguntes d’investigació.

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat:

CE25.3 Estructurar un treball seguint una correcta distribució i presentació de continguts.

CE25.4 Utilitzar un estil científic, citacions dins del text i/o a peu de pàgina i les Normes de Vancouver en la

bibliografia.

CE26 Desenvolupar habilitats d’aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en

funció de les necessitats de la professió:

CE26.4 Elaborar preguntes i dubtes en les activitats formatives presencials que mostren una comprensió i

qüestionament del que s’ha après.


220

CE26.5 Mostrar iniciativa en la recerca d’informació.

CE26.6 Valorar el contrast d’idees en el treball en equip com una oportunitat

d’aprenentatge i de desenvolupament personal.

Transversals


CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

CT4 Expressar de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Continguts:

Unitat I: Sistemes d’informació en Ciències de la Salut

1.1 Necessitat d’informació. Documents primaris i secundaris. Recerca bibliogràfica. Thesaurus. Operadors booleans.

Truncaments. Internet. Bases de dades.

Unitat II: Metodologia científica

2.1.La construcció del coneixement en les Ciències de la Salut: Concepte de ciència. Procés històric del

desenvolupament del coneixement i el mètode científic. Importància de la investigació en el desenvolupament de la

professió. Línies d’investigació.

2.2.Mètode científic i investigació. Investigació quantitativa i qualitativa. Etapes del procés d’investigació.

2.3.Redacció i presentació de treballs escrits. Normes per a referències bibliogràfiques. Estil de redacció.

Unitat III: Bioestadística

3.1. Conceptes generals. L'estadística en les Ciències de la Salut. Concepte de mostra/població. Concepte de biaix.

Tipus de variables. Estructura de la matriu de dades. Dades independents/dades aparellades.

3.2. Estadística descriptiva. Variables qualitatives. Proporció, percentatge, altres. Error estàndard d'una proporció.

Freqüència, percentatge de casella, percentatge acumulat. Variables quantitatives. Mesures de tendència central.

Mesures de dispersió. Representació gràfica.

3.3. Estadística inferencial. Estimació de paràmetres poblacionals. Concepte de probabilitat. Distribució mostral d'una

proporció. Interval de confiança d'una proporció. Càlcul de la grandària de mostra necessari per estimar una proporció

poblacional. Distribució mostral d'una mitjana. Interval de confiança d'una mitjana. Càlcul de la grandària de mostra

necessari per estimar una mitjana poblacional.

3.4. Estadística inferencial. Introducció a les proves d’hipòtesis. La hipòtesi nul×la i l'alternativa. El risc alfa (a), la

confiança. El risc beta (ß), el poder. Proves unilaterals, proves bilaterals.

3.5. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables qualitatives. Prova de Khi quadrat (c2).

Error estàndard de la diferència entre dues proporcions. Interval de confiança de la diferència entre dues proporcions.

3.6. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre una variable qualitativa i una de quantitativa. La prova 't'

de Student, per a comparar dues mitjanes. Error estàndard de la diferència entre dues mitjanes. Interval de confiança la

diferència entre dues mitjanes.

3.7. Estadística inferencial. Dades aparellades. Relació entre una variable quantitativa mesurada en dos situacions

diferents. La 't' de Student per dades aparellades. Error estàndard de la mitjana de les diferències. Interval de confiança

de la mitjana de les diferències.

3.8. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables quantitatives. El coeficient de correlació

de Pearson. La Regressió (la pendent). Interval de confiança del coeficient de correlació. Interval de confiança d'una

pendent.

221


Activitats


40 % 1% 59%



final::

Lliurament de treballs i exercicis Prova escrita

65% 35%


Bibliografia

Allen J. El hombre anumérico. 5ª ed. Barcelona: Tusquets Editores; 2000.


Argimón JM, Jimenez J. Métodos de Investigación aplicados a la atención primaria de salud. Barcelona: Doyma; 1991.

Blan M. An introduction to Medical Statistics. Oxford: Oxford University Press, 2000.

Chalmers A. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. 3ªed. Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 2000.

Fisher LD, Van Velle G. Biostatistics. A methodology for the health sciences. New York: Wiley, 1993.


Gonick L, Smith W. La estadística en cómic. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 1999.

Jurado Y. Técnicas de investigación documental. México: Thomson, 2002.

Leaverton, PE. ABC de la bioestadística. Programa de autoaprendizaje. Barcelona: Salvat Editores, 1989.



1997.

Schwartz D. Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder; 1985.

Pàgines web

http://bmj.com/collections/statsbk/index.shtml








222

Processos d’ensenyament i aprenentatge

Codi: 200365 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació Bàsica Matèria: Educació


Coordinadora: Carmen Moratinos [email protected]

Professorat: Miriam Atienza, Maria Kapanadze


Entre el terapeuta ocupacional i els usuaris es donen contínuament processos d’ensenyament i aprenentatge que

porten a la persona usuària a canviar hàbits, millorar la seva qualitat de vida i a aconseguir una millor autonomia

personal, per això és important conèixer els diferents paradigmes educatius i com posar-los en pràctica.

Objectius:

o Utilitzar les dinàmiques per educar.

o Definir els conceptes bàsics: Educació i Pedagogia.

o Conèixer els diferents paradigmes educatius.

o Posar en pràctica processos d’ensenyament i aprenentatge eficaços.

o Aplicar els paradigmes educatius a escenes de la Teràpia Ocupacional.

o Aplicar les tècniques necessàries per aconseguir un bon procés d’educació integral: la programació educativa

dins de l’àmbit de la teràpia ocupacional.

o Entendre les adaptacions educatives de persones amb altres capacitats com a eix transversal de la

programació dins del marc de Educació Inclusiva.

o Conèixer les diferents tipologies d’avaluació educativa.

o Discriminar fenòmens grupals durant els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Competències:

Específiques:

CE4 Reconèixer les pròpies limitacions i les necessitats de mantenir i actualitzar la seva competència professional,

prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació

per la qualitat

CE4.5 Experimentar l’aprenentatge autònom i reconèixer les pròpies limitacions.

CE4.6 Reconèixer la importància de la motivació a l’aprenentatge efectiu.

CE6 Comprendre els fonaments de la natura ocupacional de l’ésser humà i el acompliment de les seves ocupacions al

llarg el cicle vital.

CE6.2 Descriure les bases teòriques de l’aprenentatge i la seva aplicació a l’acompliment ocupacional.

CE6.3 Diferenciar els diferents paradigmes educatius i la seva evolució històrica.

CE6.4 Identificar els factors a tenir en compte en un bon procés d’ensenyament i aprenentatge.

CE18 Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com de les costums sobre


CE18.14 Reconèixer els diferents estils d’aprenentatge.

CE18.15 Respectar la pluralitat de les persones i situacions.

CE19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context sociosanitari i comunitari


223

CE19.3 Experimentar diferents dinàmiques utilitzades en l’aprenentatge d’habilitats i destreses.

CE19.4 Reconèixer els estils personals d’aprenentatge.

CE19.5 Solucionar problemes en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

CE19.6 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

CE26 Desenvolupar habilitat d’aprenentatge autònom, estratègica i flexible en funció de les necessitats de la professió

de la teràpia ocupacional.

CE26.7 Demostrar estratègies d’aprenentatge autònomes en l’elaboració del porta folis de l’estudiant.

Transversals

CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral, com per escrit.

CT5 Col·laborar e integrar-se en grups i equips de treball.

CT7 Ser capaç de reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Continguts:

Unitat I: Dinàmiques per a educar

Unitat II: Conceptes fonamentals

Unitat III: Processos d’ensenyament i aprenentatge

Unitat IV: Educació permanent i tecnologies

Unitat V: L’avaluació Educativa.


Activitats


34% 66%

Avaluació

L’avaluació s’organitza:

Treball individual Treballs grupals Participació a classe

40% 40% 20%


Alonso Garcia C. Los estilos de aprendizaje. Bilbao: Mensajero; 1994

Anzieu D. El grupo y el inconsciente. Lo imaginario grupal. 7a ed. Madrid: Biblioteca Nueva; 2009.

Bateson G. Pasos hacia una ecología de la mente. Una aproximación revolucionaria a la autocomprensión del hombre.

Argentina: Lohlé-Lumen; 1998.

Bion W.R. Experiencias en Grupos. Grupos e instituciones. Barcelona: Paidós; 1980.

Bleger J. Temas de psicología (Entrevista y grupos). Buenos Aires: Nueva Visión; 1985.

Carreño M, Colmenar C, et al. Teorías e instituciones contemporáneas de educación. Madrid: Síntesis; 2000.

Coll, C et al. El constructivismo en el aula. Barcelona: Graò.1993

Cubero, R. Perspectivas constructivistas: la intersección entre el significado, la interacción y el discurso. Barcelona: Graó; 2005.

Díaz F, Hernández G: Estrategias docentes para un aprendizaje significativo. Una interpretación constructivista. 2ª ed.

México: Mc Graw Hill; 2002.

Moreno JL. Psicodrama. 6a ed. Buenos Aires: Editorian Lumen; 1993.

224

Martínez Bouquet C. Fundamentos para una teoría del psicodrama. Contribución a una descripción del imaginario. 2a

ed. Argentina: Siglo veintiuno de Argentina Editores; 2005.

Pichón-Rivière E. El proceso grupal. Buenos Aires: Nueva Visión; 1999.

Rojas-Bermúdez J. Teoría y técnicas psicodramáticas. 1a ed. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica; 1997.

Ruiz J, et al. Pedagogía y educación ante el siglo XXI. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Departamento de

Teoría e Historia de la Educación; 2005.

Sanvisens A. Introducción a la pedagogía. Barcelona: Barcanova; 1987.

Sarramona J. Fundamentos de la educación. Barcelona: CEAC; 1991.

Sarramona J. Teoría de la educación. Barcelona: Ariel Educación; 2000.

Watzlawick P, Beavin J, Jackson D. Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder; 1981.

225

Psicologia Evolutiva


Curs 1r Semestre 2n Matèria Psicologia


Professorat Ramon Domingo Pascale Pérez

Llengua en que s’imparteix Català


El coneixement i la comprensió de l’ésser humà des d’una perspectiva ocupacional requereixen del reconeixement de

les característiques psicològiques i de desenvolupament que diferencien cada etapa del cicle vital i les seves

interaccions amb el funcionament ocupacional. Així mateix, la identificació de les característiques de les possibles

alteracions en cadascuna de les etapes i les seves implicacions en el funcionament ocupacional permeten incorporar

aquesta perspectiva al procés de valoració i d’intervenció adaptant-lo al moment de desenvolupament en què es troba

la persona.


o Conèixer els elements conceptuals que caracteritzen les principals teories explicatives sobre el

desenvolupament humà.

o Identificar les característiques de les diferents etapes de desenvolupament des del naixement fins a la vellesa

en base a les diferents teories.

o Identificar les interaccions entre les diferents àrees de desenvolupament.

o Relacionar els resultats de les interaccions amb el funcionament ocupacional.

o Identificar les característiques evolutives de les alteracions possibles en cadascuna de les etapes.

o Relacionar els elements que caracteritzen les possibles alteracions amb el funcionament ocupacional.

Competències

Específiques:

CE4. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional donant

especial importància a l’aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per a la qualitat.

CE4.1 Identificar punts forts i febles respecte al propi procés d’aprenentatge generant propostes de millora en

relació a aquest.

CE6. Demostrar que compren els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional de l’ésser humà i el

desenvolupament de l’ocupació en el decurs del cicle vital.

CE6.1 Descriure i identificar els coneixements de la Psicologia del desenvolupament relacionats amb

l’ocupació de l’ésser humà en base a les característiques de les diferents etapes del cicle vital.

CE7. Demostrar que compren i reconeix la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa,

dignitat i participació.

CE7.1 Descriure i relacionar factors psicològics amb la salut així com la seva interacció amb el benestar,

valors i implicació de la persona.

CE12 Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i poblacions.

CE12.8 Identificar les característiques de processos psicològics implicats en el funcionament ocupacional així

com la seva incidència en el mateix.


226

CE12.9 Relacionar possibles alteracions del desenvolupament evolutiu amb les seves repercussions en el

nivell funcional de la persona i d’acord a l’etapa evolutiva.

Transversals:

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tan de forma oral com escrita.


Continguts

Unitat 1

1.1 Psicologia evolutiva (definicions, teories i models)

1.2 Teoria psicoanalítica (orígens, característiques, i evolució formativa de la ment humana.

1.3 Teories psicoanalítica (Altres autors: Erikson i Klein)

1.4 Marc cognitiu (Piaget)

1.5 Des de la concepció fins al naixement

1.6 Llenguatge

1.6 1ª, 2na i 3a infància, pubertat i adolescència, vida adulta i vellesa

Unitat 2

2.1 Comportament ocupacional

2.2 Desenvolupament motor

2.3 Desenvolupament i integració sensorial

2.4 Joc

2.5 Acompliment ocupacional

2.6 Comportament ocupacional en la 1a, la 2na i la 3a infància

2.7 Comportament ocupacional en l’adolescència, l’adultesa, la maduresa i en la vellesa

2.8 Repercussions del diagnòstics en la Infància sobre l’acompliment ocupacional


Classes teòriques, treballs en grup, visionat i debats de documentals, exposició de treballs a l’aula.

Activitats


38,8% 15% 46.2%

Avaluació




35 % 15 % 50 %

227


Bibliografia

Berk L. E. Desarrollo del niño y del adolescente. Madrid [etc.]: Prentice-Hall; 1999.

Bofill P, Tizón J. Qué es el psicoanàlisis. Barcelona: Herder; 1994.

Castellví P. Teories i models: introducció a la psicologia evolutiva i educativa. Barcelona: Enciclopedia Catalana:

Universitat Ramon Llull; 1994.

Erikson EH. Infancia y sociedad. Buenos Aires: Hormé; 1983.

Erikson EH. El ciclo vital completado. Barcelona: Paidos; 2000.

Ferland F. Le modèle ludique: le jeu, l’enfant ayant une déficience physique et l’ergothérapie. 3a ed. Montreal: Presses

de l’Université de Montréal; 2003.

Fernández M. L. El vinculo afectivo con el niño por nacer. Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia; 2005.

Fiorentino M. R. Normal and abnormal development: the influence of primitive reflexes on motor development.

Springfield, Ill.: Charles C. Thomas; 1981.

Latorre J. M, coordinador Ciencias psicosociales aplicadas. Madrid: Síntesis; 1995. 2 vols.

Mulligan S. Terapia ocupacional en pediatría: proceso de evaluación. Madrid: Medica Panamericana; 2006.

Perinat A. La primera infància. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya; 2005.

Perinat A. Psicología del desarrollo, un enfoque sistémico. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya; 2003.

Silvestre N,Solé M R. Psicologia evolutiva. Infancia, preadolescencia. Barcelona: CEAC; 1993.

Stern D. N. Diari d'un bebè. Barcelona: Columna; 2000.

Vila I. Introducción a la obra de Henri Wallon. Barcelona: Anthropos; 1986.

Wallon H. La evolución psicológica del niño. Barcelona: Crítica; 1976.

Articles de revista

Blakeslee S. Las emociones moldean las neuronas. El País [diari a internet]. 15 de novembre de 1995 [consultat el 21

d’abril de 2011] Disponible a:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/emociones/moldean/neuronas/elpepisoc/19951115elpepisoc_15/Tes .

Ayan S. Mecanismos del inconsciente. Mente y Cerebro. 2006; 18: 62-75.

Bassedas M, Sellarés R. Com pensem entre els dos i els quatre anys. Rev. Infancia. 1986; 32: 9-12.

Sánchez-Barranco A. La condición científica del psicoanálisis. Apuntes de psicología. 1992: 57-75.

Webogràfia

El cicle vital – Un camí cap a l’autorealització. [consultat el 21 d’abril de 2011] Disponible a:

http://www.xtec.net/~vmessegu/personal/ppropia/cicle.swf


Bassedas M., Sellarés R. La organització de l’acció. Barcelona: IMIPAE; [1983].

Delval J, Enesco E. La aventura de crecer. Bellaterra: UAB; [1991].

Frielfeld,. Zinder L. Normal infant reflexes and development. Tucson, Ariz.: Therapy Skill Builders; [1991].

Goudy K, Winger J. Infant motor development: a look at the phases. Tucson, Ariz.: Therapy Skill Builders; [1988].

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/emociones/moldean/neuronas/elpepisoc/19951115elpepisoc_15/Tes

http://www.xtec.net/~vmessegu/personal/ppropia/cicle.swf

228

Cinesiologia

Codi: 200367 Crèdits: 9 ECTS Tipus: Formació bàsica Matèria: Fisiologia

Curs: 1r Semestre: Anual Llengua en que s’imparteix: Català/Catellà

Coordinadora: Cristina Rodríguez Sandiás [email protected]

Professorat: Mª del Carmen Álvarez, Javiera Gazitúa, Loreto González, Sílvia Puig, Cristina Rodríguez


Aquesta assignatura es centra en els conceptes i principis biomecànics relacionats amb el moviment humà i en la seva

aplicació en l’anàlisi del moviment necessari per dur a terme les activitats quotidianes.

Aquests són elements bàsics per posteriorment comprendre en quina mesura les diferents disfuncions interfereixen en

les ocupacions de la persona.

Objectius:

Aquesta assignatura pretén que l’estudiant comprengui els conceptes i principis biomecànics del moviment humà i que

sigui capaç d’identificar els components de l’activitat i d’analitzar-la des d’una perspectiva biomecànica.

Competències:

Específiques:

CE12 Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada per a les necessitats d’individus i de poblacions.

CE12.6 Identificar els conceptes bàsics i principis biomecànics relacionats amb el moviment del cos humà.

CE12.7 Aplicar els conceptes de fisiologia muscular al moviment humà.

Transversals:


CT 1.1 Sintetitzar el coneixement de les ciències biològiques i aplicar-lo a l’anàlisi del moviment en les

activitats quotidianes.


CT4.1 Utilitzar adequadament la terminologia concernint a la fisiologia del moviment, tant de forma oral com

per escrit.

CT5 Col·laborar e integrar-se en grups i equips de treball.

Continguts:

Unitat I: Conceptes i principis biomecànics del moviment humà

1.1. Introducció a la Cinesiologia.

1.2. Moviments del cos humà.

1.3. Introducció al sistema osteoarticular. Mobilitat articular.

1.4. Conceptes relacionats amb els estats musculars.

1.5. Conceptes de Fisiologia muscular.

1.6. Gravetat en el cos humà.

1.7. Control postural.


229

Unitat II: Consciència corporal i del moviment

2.1. Així sóc, el nostre cos.

2.2. Així em moc, on comença i acaba el meu cos.

2.3. Què és el que es mou?

Unitat III: Ergonomia.

3.1. Estructura de la columna vertebral, comportament de la mateixa en relació a la higiene postural.

3.2. Ergonomia.

3.3. Camps d’actuació de l’Ergonomia.

3.4. L’Ergonomia dels llocs i sistemes de treball.

3.5. L’Ergonomia de disseny i correctora.

3.6. L’Ergonomia física.

3.7. Regles de biomecànica.

3.8. Aplicació de l’Ergonomia en les àrees d’execució de la Teràpia Ocupacional.

Unitat IV: Anàlisi biomecànica de l’activitat

4.1 Anàlisi de l’activitat i anàlisi del moviment.

4.2 Funcions globals del tronc i extremitats inferiors.

4.3 Funcions globals i específiques de les extremitats superiors.

4.4 Extremitat superior i extremitat inferior.

- Anatomia per al moviment: estudi anatòmic del múscul i la seva funció.

- Anàlisi del treball muscular en les activitats de la vida diària.

4.5 Estudi de la marxa.

4.6 Avaluació funcional de l’extremitat superior.

4.7 Avaluació analítica.


Activitats


39% 32% 29%




Lliurament d’un treball en

grup

Realització d’exercicis i resolució de problemes i

presentació d’aquests Prova escrita individual

40% 20% 40%


Calais-Germain B. Anatomia para el movimiento. Tomo I. Introducción al anàlisis de las técnicas corporales. 2ª ed.

Barcelona: La liebre de marzo; 2005 [2004].

Garcia C, Moraga R, Page A, Tortosa L, Verde V. Guía de recomendaciones para el diseño de mobiliario ergonómico.

1ª ed. Valencia: Instituto de Biomecánica de Valencia; 1992.

230

Gelb M. El cuerpo recobrado. Barcelona: Urano; 1987.

Jouvencel MR. Ergonomía básica aplicada a la medicina del trabajo. 1ª ed. Madrid: Diaz de Santos; 1994.

Kapandji I A. Fisiología articular. 6ª ed. Madrid: Ed. Médica Pnamericana; 2007 [2006].

Knapp M. La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. 5ª ed. Barcelona Paidós Comunicación; 1988.

Le Boulch J. Hacia una ciencia del movimiento humano. Barcelona: Paidos, técnicas y lenguaje corporales; 1992.

Page del Pozo A, Küster Boluda A, Tortosa Latonda L, Porcar Seder R, Sánchez Asins Jl, Nuévalos Aparisi JE,

Martínez Martín E.M. Guia de recomendaciones para el diseño y selección de mobiliario docente universitario. 1ª ed.

Valencia: Instituto de Biomecánica de Valencia; 1995.

Schünke M, Schulte E, Schumacher U. Prometheus. Texto y atlas de anatomía (tomo 1 y 3). Madrid: Médica

Panamericana; 2008.

Shumway-Cook A, Woollacott MH. Motor control: Translating research into clinical practice. 3rd ed. Philadelphia:

Lippincott Williams & Wilkins; 2007.

Tixa S. Atlas de anatomía palpatoria de la extremidad inferior: investigación manual de superficie. 2ª edición.

Barcelona: Elservier Masson; 2006.

Tixa S. Atlas de anatomía palpatoria del cuello, tronco y extremidad superior: investigación manual de superficie. 2ª

edición. Barcelona: Elsevier Masson; 2006.

Tydesley B, Grieve J. Muscles, nerves and movement in Human Occupation. 3rd ed. Oxford: Blackwell Science; 2002.

231

GUIES DOCENTS


Curs 2012-2013

Guies docents – segon curs Ètica i Marc Legal

Anàlisi de l’acompliment ocupacional

Disfuncions mèdico-quirúrgiques i ocupacionals

Disfuncions neurològiques i ocupacionals

Procés de Teràpia Ocupacional

Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals

Teràpia Ocupacional en l’adult

Teràpia Ocupacional en les persones grans

Practicum I

232

Ètica i Marc Legal


Curs 2n Semestre 1r Matèria Ètica


Professorat Pascale Pérez Ruth Sánchez

Llengua en que s’imparteix Català


Aquesta assignatura aporta a l’estudiant els coneixements ètics, morals i legals necessaris per una praxis laboral

segons les normes deontològiques en el respecte del client, d’acord amb les politiques locals, regionals, nacionals i

europees, i a les normes professionals.

El contingut de l’assignatura dona el coneixement del marc ètic, legal i administratiu per realitzar les funcions i

responsabilitats pròpies del professional de Teràpia Ocupacional, utilitzant els recursos socio-sanitaris dins de la

comunitat per treballar en un context ètic i legal.


o Adquirir els coneixements bàsics sobre les obligacions que el terapeuta ocupacional té amb el pacient, i les

habilitats necessàries per reconèixer i respondre a dilemes ètics i morals en la pràctica diària.

o Conèixer aspectes legals i ètics relacionats a la seva actuació, per permetre que aquesta es faci amb la

màxima qualitat i garantia tan per als professionals com a l’usuari/la família.

Competències

Específiques:


responsabilitats legals, la praxis professional centrada en individus i poblacions, respectant la seva autonomia i el

secret professional

CE1.1 Descriure el context professional, ètic i legal de terapeuta ocupacional, reconeixent i responent a

dilemes i conflictes ètics en la pràctica diària.

CE1.2 Reconèixer els codis deontològics per poder actuar en base a ells en els diferents àmbits

assistencials.

CE1.3 Identificar el marc legal i administratiu per realitzar les funcions i responsabilitats pròpies del

professional de teràpia ocupacional.

CE5 Conèixer, avaluar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar

la informació científica, sanitària, socio-sanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades:

CE5.7 Descriure el model de relació d’autonomia entre l’usuari i el professional per poder respectar les

opinions, valors, i creences dels usuaris

Transversals:

CT6 Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes:


233

Continguts

UNITAT I: Ètica

1.1 Descripció de l’ètica com a disciplina: conceptes fonamentals (valors i virtuts, principis de l’ètica professional, ètica

de mínims i ètica de màxims

1.2 Codi deontològic (WFOT) i codi ètic (AOTA), normes d’actuació en la praxis professional (COTEC), Col·legi de

Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (CTOC).

1.3 Drets humans i Teràpia Ocupacional. Dignitat de la persona

1.4 Model de relació d’autonomia vs model de paternalisme. Ètica del cuidar

1.5 Document de Voluntats Anticipades, Consentiment Informat, confidencialitat i secret professional en l’àmbit sanitari

1.6 Metodologia d’anàlisi de casos en ètica clínica

1.7 Principals conflictes ètics en Teràpia Ocupacional, i casos pràctics de resolució de dilemes ètics

UNITAT II: Legislació

2.1 Conceptes bàsics de Dret (Dret penal i dret civil)

2.2 Atenció i organització sanitària a Espanya

2.3 Legislació sanitària bàsica (Constitució, Llei General de Sanitat, i altres lleis relacionades a l’autonomia de la

persona)


Activitats


36,5 % 0% 63,5 %

Avaluació




35 % 15 % 50 %


Bibliografia

Antón P. Ética y legislación. Barcelona: Masson: Salvat, 1994.

Antón P. Ética y legislación. Barcelona: Masson: Paradigma, 1994.

Busquets E. La ética en la práctica profesional: más allá de la cualificación técnica. Sobre ruedas. 2009; 73: 16-17.

Curià FX. La importancia de la reflexión ética: ¿qué es la bioética? Sobre ruedas. 2009; 73: 12-14.

Montero F. Ética del cuidar: todos somos enfermos en potencia. Sobre ruedas. 2009; 73: 18-19.

Crepeau, EB, Cohn ES, Schell B. Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. 11ª ed. Madrid: Panamericana, 2011.

Webografia

Bellido JR, Berrueta LM, Arrasco LM. Los principios éticos de la intervención en terapia ocupacional. [en línia]. TOG (A

Coruña) [revista a Internet]. 2004 [consultat el 21-04-2011]; 1: [34 p.]. Disponible a:

http://www.revistatog.com/num1/pdfs/num1art1.pdf

http://www.revistatog.com/num1/pdfs/num1art1.pdf

234

Rueda L. Consideraciones éticas en el desarrollo de investigaciones que involucran a seres humanos como sujetos de

investigación: la investigación en Terapia Ocupacional. [en línia]. Revista Chilena de Terapia Ocupacional [revista a

Internet].2004 [consultat el 21-04-2011]; 4. Disponible a:

http://www.revistas.uchile.cl/index.php/RTO/article/viewFile/158/138

Rueda L. “Consentimiento informado en niños y en adolescentes”. [en línia]. [consultat el 21-04-2011]. Disponible a:

http://escuela.med.puc.cl/publ/arsmedica/ArsMedica16/Consentimiento.html

Miranda O, Rueda L. “Principales dilemas bioéticos en las personas con discapacidad prolongada. [en línia]. [consultat

el 21-04-2011]. Disponible a:

http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-569X2002000100012

Matilla R. Código ético de Terapia Ocupacional. [en línia]. [consultat el 21-04-2011]. Disponible a: http://www.terapia-

ocupacional.com/articulos/CodigoEtico.shtml

La dama y la muerte. [consultat el 21-04-2011]. Disponible a : http://www.youtube.com/watch?v=KK1jjxka40c

Foro de vida independiente [consultat el 21-04-2011]. Disponible a:

http://www.youtube.com/watch?v=yTGQq5GlFgw&feature=related

Material Audiovisual

Badham J. Mi vida es mía [DVD]. Tenerife: Impulso Records; 2009.

Nichols M. Amar la vida [DVD]. Madrid: TRI Pictures; 2001.

Canet A. P. Las alas de la vida [DVD]. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2006.

http://www.revistas.uchile.cl/index.php/RTO/article/viewFile/158/138

http://escuela.med.puc.cl/publ/arsmedica/ArsMedica16/Consentimiento.html

http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-569X2002000100012

http://www.terapia-ocupacional.com/articulos/CodigoEtico.shtml

http://www.terapia-ocupacional.com/articulos/CodigoEtico.shtml

http://www.youtube.com/watch?v=KK1jjxka40c

http://www.youtube.com/watch?v=yTGQq5GlFgw&feature=related

235

Anàlisi de l’acompliment ocupacional

Codi: 200369 Crèdits: 6 ECTS Tipus: Formació obligatòria

Matèria: Fonaments de teràpia

ocupacional

Curs: 2n Semestre: 1r Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Elisabet Capdevila Puigpiquer [email protected]

Professorat: Mª Carmen Álvarez, Maria Kapanadze, Eva Fornaguera, Marta Gutiérrez


Per un terapeuta ocupacional és important desenvolupar la capacitat de realitzar un anàlisis de l’activitat de forma àgil i

ràpida quan treballa amb les persones. L’assignatura pretén desenvolupar la capacitat d’anàlisis, coneixent totes les

exigències normals i típiques que engloba cada una de les activitats i les habilitats pel seu acompliment.


o Integrar la terminologia pròpia de teràpia ocupacional en el llenguatge d’anàlisi de l’activitat.

o Analitzar els aspectes involucrats en la realització de les activitats ocupacionals.

o Desglossar i sistematitzar l’anàlisi les diferents activitats en base als passos i seqüències.

o Descriure les demandes necessàries per a l’acompliment ocupacional, valorant els elements

facilitadors, riscos o obstacles inherents a la naturalesa ocupacional dels individus/població i el

context.

o Adquirir les habilitats de preparació i execució necessàries per dur a terme i proposar una activitat

ocupacional.

o Analitzar, exposar, defensar i una activitat ocupacional personal significativa.

o Seleccionar i utilitzar la gradació i adaptació de l’activitat per facilitar el procés terapèutic ( canvi terapèutic o

millora de l’acompliment).

o Analitzar la capacitat de comunicació i la pròpia actitud davant el treball, i amb el companys de l’equip.

Competències:

Específiques:

CE6 Comprendre els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional del ésser humà i l’acompliment de les seves

ocupacions al llarg del cicle vital.

CE6.6 Identificar els problemes ocupacionals i d’acompliment ocupacional tant de les persones com de

col·lectius (grups, família, població).

CE8 Comprendre i reconèixer la importància dels factors contextuals com a determinants de disfunció ocupacional.

CE8.3 Identificar els factors contextuals de la ocupació.

CE8.4 Explicar de quina forma els factors contextuals afavoreixen o afecten l’acompliment ocupacional i/o la

participació.

CE12 Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequat a les necessitats dels individus i poblacions.

CE12.11 Analitzar l’ocupació en teràpia ocupacional/ergoteràpia i la seva utilització terapèutica en tot el seu

cicle vital.

CE12.12 Utilitzar el potencial terapèutic de l’ocupació a través d l’ús de les activitats, de l’anàlisi i síntesi.


236

CE12.13 Demostrar seguretat, auto coneixement, autocrítica i coneixement de les seves pròpies limitacions

com a terapeuta ocupacional.

CE 23 Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys.

CE23.1 Identificar tècniques bàsiques de la comunicació i aplicar-les en situacions de simulació.

Transversals:


CT 4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per

escrit.

CT 5 Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

CT 7 Ser capaç de reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Continguts:

UNITAT I: L’anàlisi de l’activitat en teràpia ocupacional.

UNITAT II: Activitats de la Vida Diària (AVD I).

UNITAT lll: Activitats de la Vida Diària (AVDII)

UNITAT lV: Activitats de comunicació i relació.

UNITAT V: Activitats artesanals i creatives.


Activitats


36 % 14% 50%

Avaluació:




75 % 25 % 0 %


Bibliografia

American occupational therapy association. Occupational therapy practice framework: Domain and process. 2nd ed.

American Journal of Occupational Therapy, 2008; 62: 625-683.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell B. Willard &. Spackman’s Occupational Therapy. 11a ed. Buenos Aires: Panamericana;

2011.

Fidler GS, Velde BP. Activities. Reality and Simbol. Grove road: Slack; 1999.

Margallo PG, San Juan M, Jorquera S, Navas I. El anàlisis y la adaptación de la actividad en terapia ocupacional.

Madrid; Aytona editores; 2005.

Morel-Bracq MC, Burguess-Morris K, Cirtautas A, Market M, May G, Randlov B. Occupational Therapy Education in

Europe. Teaching and Learning: Activity Anàlisis and Occupational Mapping. Amsterdam: ENOTHE, P/A Hogeschool

van Amsterdam NL; 2008.

237

Moruno P, Romero DM. Actividades de la vida diaria. Barcelona: Masson; 2006.

Pierce DE. Occupation by desing. Philadelphia: F.A.DAvis Company; 2003.

Webografia

Organización Mundial de la Salud. Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y de la Salud

(CIF). [Sitio en internet]. Disponible en: http://sid.usal.es/libros/discapacidad/4989/8-1/clasificacion-internacional-del-

funcionamiento-de-la-discapacidad-y-de-la-salud-cif-version-abreviada.aspx Consulta: 14 de mayo de 2012.

http://sid.usal.es/libros/discapacidad/4989/8-1/clasificacion-internacional-del-funcionamiento-de-la-discapacidad-y-de-la-salud-cif-version-abreviada.aspx

http://sid.usal.es/libros/discapacidad/4989/8-1/clasificacion-internacional-del-funcionamiento-de-la-discapacidad-y-de-la-salud-cif-version-abreviada.aspx

238

Disfuncions Medicoquirúrgiques i ocupacionals


Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Afeccions mèdiques, quirúrgiques

i psicopatologia.


Professorat: Robert Garcia Mas Horacio Tamburini

Mª del Carmen Alvarez Llengua en que s’imparteix: Castellà i Català


Les malalties mèdiques i les afeccions quirúrgiques poden ser motius de problemes i disfuncions ocupacionals en les

persones, principal objectiu de la intervenció de la teràpia ocupacional.


Es tracta d’introduir als estudiants en el coneixement de la patologia mèdica i quirúrgica, especialment aquelles

susceptibles de causar discapacitat; i de reflexionar i identificar els problemes en el fer de les persones que les pateixin.

Al final de l’assignatura el estudiant serà capaç de:

o Conèixer la terminologia mèdica necessària per poder entendre una història clínica i recollir la

informació rellevant.

o Conèixer les recomanacions i precaucions a tenir en compte a l’hora de realitzar intervencions amb

persones amb diferents patologies.

o Cercar i utilitzar la informació mèdica adient per realitzar les intervencions des de teràpia ocupacional.

o Analitzar i comprendre com impacten les diferents patologies i procediments medicoquirúrgics en el fer

de les persones.

Competències:

Específiques:

CE 13 Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant

el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de la activitat, amb el consentiment i la participació

dels individus i poblacions.

CE 13.1 Descriure i identificar els problemes mèdics quirúrgics que produeixen disfunció ocupacional en tots

els moments del cicle vital.

CE 13.2 Descriure el procés fisiopatològic identificant els problemes i aspectes preventius i clínics de la

persona tant en la salut com en la malaltia.

CE 13.3 Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques amb la fi determinar

les disfuncions i necessitats ocupacionals.

Transversals:

CT 1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos

Continguts:

Unitat I: Patologia mèdica general

1. Malalties cardíaques i vasculars. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt cardíac.


239

2. Malalties de l’aparell respiratori. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt amb insuficiència respiratòria.

3. Malalties metabòliques.

4. Malalties de fetge.

5. Malalties del ronyó i del sistema urinari. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt amb insuficiència renal i

en tractament amb diàlisis i hemodiàlisis.

6. El malalt oncològic. Malalties infeccioses. Infeccions nosocomials. Hepatitis i SIDA.

Unitat II: Cirurgia general

1. Introducció a la cirurgia.

2. Els estomes i vies d’accés corporal. Recomanacions a tenir en compte a l’hora de treballar amb persones amb

estomes.

3. Lesions cutànies per pressió.

4. El malalt cremat

5. El malalt trasplantat. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt inmunodeprimit.

6. Càncer de mama. Recomanacions a tenir en compte amb dones mastectomitzades.

Unitat III: Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

1. Generalitats.

2. Patologia de l’extremitat superior

3. Patologia de l’extremitat inferior

4. Patologia de raquis

Unitat IV: Problemes en el Fer ocupacional de les persones amb patologia mèdica o quirúrgica. Casos Clínics


Activitats


38 % 13% 49 %

Avaluació:




25 % 5 % 70 %


Bauer D. Rehabilitación Enfoque Integral. Barcelona: Masson-Salvat; 1992.

Clark G.L. et al. Hand Rehabilitation. A Practical Guide. New York: Churchill & Livingstone; 1993.

Hollinshead .W.H. Functional anatomy of the limbs and Back. Philadelphia: WB Saunders Company, 1981.

Hopkins HL, Smith HD. Terapia Ocupacional.8ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, SA; 1998.

Hoppenfeld S. Neurologia ortopédica. México: El manual moderno; 1981.

Hunter J.M. Rehabilitation of the Hand. St. Louis: C.V. Mosby Company; 1990.

Kapandji A. Cuadernos de fisiología articular. 6ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, SA; 2009.

240

Mcrae R. et Al. Manual ilustrado de Traumatología y Ortopedia. Madrid: Editores Médicos S.A; 1998.

Mcrae R. Tratamiento práctico de las fracturas. 2ª ed. Madrid: McGraw-Hill - Interamericana de España; 1990.

Netter F.H. Coleccion Ciba de ilustraciones médicas. Sistema músculo–esquelético (Tomo VII). 1ª ed. Barcelona: Ed.

.Masson; 1995.

Omer G.E. et al. Management of peripheral nerve problems. Filadelfia: W.B. Saunders Company. 1980.

Penrose D. Occupational Therapy for Orthopedic Conditions. London: Chapman & Hall; 1993

Proubasta.I. (Ed.). Lecciones básicas en Cirugía Ortopédica y Traumatologia. Barcelona: Permanyer; 2007.

Quevauvilliers et al. Cuadernos de la Enfermera. Reumatología y Ortopedia. Barcelona:Toray & Masson; 1979.

Sandell L. Occupational Therapy In Rheumatology: An Holistic Approach. London: Chapman & Hall; 1990.

Sassoon D., Romain M. Readaptation de la main. Paris : Ed. Expansion Scientifique Publications ; 1999.

Trombly C.A. Occupational Therapy for Physical Disfunction. 5ªed. Philadelphia:Lippincott Company; 2002.

Tubiana R. Traité de chirurgie de la main (Tomos 3 Y 4). Paris : MASSON; 1991

Viladot A. Ortesis y Protesis del Aparato Locomotor. Extremidad Superior (Tomo 3). Barcelona: Masson 1992.

Wilson J, Braunwald E, Isselbacker K, Petersdorf R. Principios de Medicina interna. Volumen I y II. 2ª ed.

Madrid:Interamericana; 1993.

241

Disfuncions Neurològiques i ocupacionals


Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Afeccions mèdiques,

quirúrgiques i psicopatologia


Professorat:

Immaculada

Bonaventura

Maite Garolera

Loreto González


Castellà


El principal objectiu de la intervenció de la teràpia ocupacional és gestionar problemes i disfuncions ocupacionals en les

persones, i les malalties neurològiques són una de les causes principals de discapacitat que produeixen aquestes

disfuncions ocupacionals.


Introduir als estudiants en el coneixement de la patologia neurològica i dels problemes neuropsicològics derivats, així

com reflexionar i identificar com impactaran aquestes malalties en el fer ocupacional de les persones que les pateixin.

Al final de l’assignatura el estudiant serà capaç de:

o Conèixer la terminologia necessària per poder entendre una història clínica i recollir la informació rellevant.

o Conèixer les recomanacions i precaucions a tenir en compte a l’hora de realitzar intervencions amb persones

amb diferents patologies neurològiques i/o neuropsicològiques

o Cercar i utilitzar la informació adient per realitzar les intervencions des de teràpia ocupacional.

o Analitzar i comprendre com impacten els diferents processos neurològics i neuropsicològics en el fer de les

persones.

Competències:

Específiques:

CE 13. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant

el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de la activitat, amb el consentiment i la participació

dels individus i poblacions.

CE 13.1 Descriure i identificar els problemes neurològics i neuropsicològics que produeixen disfunció

ocupacional en tots els moments del cicle vital.

CE 13.2 Descriure el procés fisiopatològic identificant els problemes i aspectes preventius i clínics de

la persona tant en la salut com en la malaltia.

CE 13.3 Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques i psicològiques

amb la fi determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals.

Transversals:

CT 1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.


242

Continguts:

Unitat I: Patologia Neurològica

1. Revisió de conceptes bàsics d’anatomia i fisiologia del sistema nerviós

2. Exploració neurològica bàsica

3. Semiologia clínica elemental.

4. Principals mètodes diagnòstics neurològics.

5. Record anatòmic i patologia dels parells cranials.

6. Malalties pediàtriques del S.N.C.

7. Trastorns paroxístics.

8. Malalties infeccioses del S.N.C.

9. Malalties Desmielinitzants.

10. Malalties Metabòliques, Carencials, Iatrogèniques i Sistèmiques.

11. Tumors cranials / Alteracions del LCR / Coma neurològic.

12. Trastorns del moviment. Parkinson.

13. Demències.

14. Malalties cerebrovasculars.

15. Traumatismes cranio-encefàlics.

16. Malalties de la medul·la espinal

17. Malalties del sistemes nerviós perifèric.

Unitat II: Neuropsicologia

1. Introducció a la neuropsicologia.

2. Relació cervell-conducta.

3. Funcions cognitives: concepte-clasificació-localització neuroanatòmica- neuropsicologia

4. Definició de dèficit cognitiu, deteriorament cognitiu i demència.

5. Perfil cognitiu de les patologies mediques que cursen amb afectació de les funcions superiors.

6. Principis de la rehabilitació cognitiva.

Unitat III: Problemes en el Fer de les persones amb patologia neurològica. Casos Clínics.


Activitats


38% 13% 49%

Avaluació:




25% 5 % 70%

243


Beare PG, Myers JL. Principios y práctica de la Enfermería Medicoquirúrgica, 2ª ed. Madrid:

Mosby-Year Book Inc; 1995.

Case-Smith J, Allen AS, Pratt PN. Occupational Therapy for Children, 3rd ed. Missouri: Mosby-Year Book, Inc; 1996.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BAB, editors. Willard & Spackman Terapia Ocupacional. 11ª ed. Buenos Aires: Editorial


Edmans J, Champion A, Hill L, Ridley M, Skelly F, Jackson T, Neale M. Occupational Therapy and Stroke,

Philadelphia: Whurr Publishers; 2001.

Grieve J. Neuropsicología para terapeutas. Evaluación de la percepción y la cognición, 2ª ed. Madrid: Panamericana ;

2000.

Heilman KH, Valenstein E. Clinical Neuropsycology, 4ª ed. New York : Oxford University Press ; 2004.

Hopkins HL, Smith HD. Terapia Ocupacional, 8ªed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, SA; 1998.

Marcotte D, Grant I. Neuropsychology of everyday functioning. New York: The Gildford Press; 2010.

Merlos EV, San Juan M. Manual Teórico Práctico de Terapia Ocupacional. Intervención desde la infancia a la vejez.

España: Monsa-Prayma ediciones; 2010.

Neistadt ME, Crepeau EB. Occupational Therapy, 9th ed. Philadelphia: Lippincott-Raven Publishers; 1998.

Netter FH. Sistema Nervioso. Anatomía y fisiología Tomo 1.1. Trastornos neurológicos y neuromusculares. Tomo 1.2.

Barcelona Ediciones Científicas y Técnicas, SA; 1993.

O’Connel Smeltzer SC, Bare BG, Brunner y Suddart. Enfermería Medicoquirúrgica. 10ª ed. México: McGraw Hill; 2005.

244

Procés de Teràpia Ocupacional


Curs: 2n Semestre: 1r Matèria: Fonaments de Teràpia

Ocupacional

Coordinadora: Elisabet Capdevila [email protected]

Professorat: Míriam Atienza

Elisabet Capdevila Llengua en que s’imparteix: Català


En les seves intervencions, tant per a clients individuals com per a poblacions, el terapeuta ocupacional ha de fer servir

una metodologia sistemàtica i aplicar coneixements procedents de diferents àrees. Aquesta assignatura permet a

l’estudiant familiaritzar-se amb aquesta metodologia.


o Conèixer les bases d’aplicació i metodologia del procés i de la Teràpia Ocupacional Basada en L’Evidencia.

o Orientar el procés de Teràpia ocupacional a través de la col·laboració dels clients i els professionals, pràctica

centrada en el client, per proporcionar una millora en l’acompliment ocupacional.

o Aplicar a un nivell bàsic, el procés de teràpia ocupacional en funció del problema o necessitats ocupacionals i

teories utilitzades, tant en individus com poblacions.

o Identificar els aspectes per analitzar una situació problemàtica i les necessitats susceptibles de

intervenció en teràpia ocupacional.

o Formular objectius generals i específics.

o Descriure metodologia i fer proposta d’activitats a treballar.

o Dissenyar de cronograma de treball i activitats.

o Construir indicadors de resultats especificant les eines d’avaluació utilitzades.

o Exposar i defensar els projectes finals, avaluant tant el treball presentat com l’evolució com equip.

Competències:

Específiques:

CE6 Comprendre els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional de l’ésser humà i de l’acompliment de les

seves ocupacions al llarg del cicle vital.

CE6.6 Identificar els problemes ocupacionals i de l’acompliment ocupacional, tant de les persones com dels

col·lectius (grups, família, població)

CE13 Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la intervenció de Teràpia

Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, mitjançant l’ús de l’activitat, amb el

consentiment i la participació dels individus i les poblacions.

CE13.4 Comprendre i aplicar, a un nivell bàsic, la metodologia sistemàtica a seguir en el procés de Teràpia

Ocupacional.

CE13.5 Reconèixer com s’integren en el procés de Teràpia Ocupacional els coneixements procedents de

diverses àrees.

Transversals:



245


CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Continguts:

UNITAT I: Bases teòriques de la intervenció.

1.1. Introducció al Procés de TO. La interacció persona, tasca, entorn.

1.2. Els Components del procés de TO.

1.3. Teràpia Ocupacional Basada en l'Evidència.

1.4. Pràctica Centrada en el Client.

1.5. Models conceptuals de la pràctica.

1.5.1. Model d'Ocupació Humana.

1.5.2. Model Canadenc d’Acompliment Ocupacional.

UNITAT II: Procés d’intervenció.

2.1. Avaluació.

2.2. Definició de problemes.

2.3. Pla d’intervenció.

2.4. Implementació de la intervenció.

2.5. Re-avaluació.

UNITAT III: Elaboració de projectes.

3.1. Anàlisi de la realitat. Análisi de les necesitats/problemes en l’acompliment ocupacional d’una població.

3.2. Justificació d’un projecte.

3.3. Formulació d’objectius.

3.4. Metodologia del projecte.

3.5. Avaluació del projecte.

3.6. Presentació d’un projecte.


Activitats


33% 35% 32%

Avaluació:



Cal aprovar l’examen per poder ponderar la nota amb la resta d’activitats.

Treballs individuals i/o de grup Exposicions/ discussions a l’aula Prova escrita individual

60% 20% 20%

246


Bibliografia

Canadian Association of Occupational Therapist, CAOT. Enabling Occupation: an Occupational Therapy perspective.

Ottawa: CAOT Publications ACE; 1997.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BB, coordinadoras. Willard & Spackman Terapia Ocupacional. 11ª ed. Buenos Aires:

Editorial Médica Panamericana; 2011.

Kielhofner G. Conceptos Fundamentales de Terapia Ocupacional. 3ª ed. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana;

2006.

Kielhofner G. Terapia Ocupacional. Modelo de Ocupación Humana. Teoría y Aplicación. 3ª ed Buenos Aires: Editorial


Law M (ed). Client-Centered Occupational Therapy. Thorofare, NJ: Snack; 1998.

Polonio López B, Durante Molina P, Noya Arnáiz B. Conceptos Fundamentales de Terapia Ocupacional. Madrid:


Scaffa ME. Occupational Therapy in Community-Based Practice Settings. Philadelphia: F.A. Davis Company; 2001.

Townsend E.A. & Polatajko H. J. Enabling Occupation II: Advancing an Occupational Therapy Vision for Health, Well-

being & Justice through Occupation. Ottawa, ON: CAOT ACE; 2007.

Webografia

Ávila A, Martínez R, Matilla R, Máximo M, Méndez B, Talavera MA et al. Marco de Trabajo para la práctica de la

Terapia Ocupacional: Dominio y proceso. 2a Edición[Traducción]. www.terapia-ocupacional.com [portal en Internet].

Disponible en: http://www.terapia-ocupacional.com/aota2010esp.pdf Consulta: 14 de mayo de 2012.



247

Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Afeccions mèdiques, quirúrgiques i

psicopatologia.


Professorat: Carmen Moratinos Llengua en que s’imparteix: Castellà


La patologìa de les diverses funciones psicológiques, aíxi com els trastorns que produeixin, poden ser motius de

dificultats i disfuncions en les ocupacions de les persones afectades i del seu entorno familiar i social


o Proporcionar als estudiants tots aquells elements que es relacionen amb el coneixement dels trastorns

mentals,així com identificar i reflexionar sobre els problemes en el fer ocupacional de les persones que els

pateixin.

Competències:

Específiques:

CE13. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el

potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través del us de la activitat, amb el consentiment i la participació dels

individues i poblacions.

CE13.1 Descriure i identificar els trastorns mentals que produeixen disfunció ocupacional en tots els

moments del cicle vital.

CE13.3 Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques amb la fi determinar

les disfuncions i necessitats ocupacionals.

Transversals:


Continguts:

Unitat I: Psicopatologia de les funcions mentals

Unitat II: Transtorns psicopatologics en tot el cicle vital

Unitat III: Problemes en el Fer ocupacional de les persones amb trastorn mental. Casos Clínics


248


Activitats


37 % 0 % 63 %

Avaluació:




40 % 10 % 50 %


Buendia J. Estrés y psicopatología. Madrid: Pirámide; 1993.

CIE-10. Décima clasificación internacional de los transtornos mentales y del comportamiento.

Dimsdale JE, Xin Y, Kleiinman A, Patel V, Narrow W. E, Sirovatka P.J et al. Manifestaciones somáticas de los

trastornos mentales.Perfeccionamineto de la agenda de investigación para el DSM-5. Barcelona:Elsevier Masson;2010

Golstein A. Adicción. Barcelona: Ediciones de neurociencias; 1996

Hales RE, Yudofsky SG, Talbott JA, Tratado de Psiquiatría. 3ª ed. Masson; 2000.

Kaplan H. Sadok B. Sinopsis de Psiquiatría. 8ª ed. Panamericana; 1999

Lazarus RS, Folkman S. Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca; 1986.

Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. DSM-IV-R 3ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2010

Marcelli D. Psicopatologia del niño. 7º ed. Barcelona: Elsevier Masson;2007 Spitzer R.L, First MB, Williams J. B.W,

Gibbon, M.Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. DSM-IV-TR. Libro de casos vol. 2 . Barcelona:

Elsevier Masson; 2007

Marks I. Miedos, fobias y rituales. Barcelona: Martínez Roca; 1991. 2 vols. (cap. 1 i 2).

Martinez Hernandez A. ¿Has visto cómo llora un cerezo? Pasos hacia una antropologia de la esquizofrenia. Barcelona:

Universidad de Barcelona;1998

Millon T. La personalidad y sus trastornos. Barcelona: Martínez Roca; 1994.

Narrow W. E, First M.B, sirovatka P.J, Regier D. A. Consideraciones sobre la edad y el género en el diagnóstico

psiquiátrico.Agenda de investigación para el DSM-V. Barcelona: Elsier Masson;2009

Ollendick T. Psicopatología infantil. Barcelona: Martínez Roca; 1986.

De Pablo J. Psicofarmacología y transtornos de conducta. Col. terapia de conducta y salud. ed. Fundación

Universidad. Empresa.

Snyder S. Drogas y cerebro. Colección Científico-Médica.

Soutullo Esperon C,Mardomingo Sanz M.J(comp) manual de psiquiatria del niño y del Adolescente. Madrid:

Panamericana; 2010

Tratado de psiquiatría general. The american psiquiatric press. 2ª ed H.Y. Talbot.

Valdes M. Medicina psicosomática. Bases psicológicas y fisiológicas. México: Trillas; 1983.

Vallejo Ruiloba J. Introducción a la psicopatología y la psiquiatría. 6ª ed. Barcelona: Elsevier-Masson; 2006.

249

Teràpia ocupacional en l’adult


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Intervenció de TO en els diferents àmbits

i les diferents etapes del cicle vital.

Coordinadora: Mª Carmen Álvarez Degregori [email protected]

Professorat:

Mª Carmen Álvarez, Cristina

Rodríguez, Sandra Ballbé, Joana

Martínez, Betsabé Méndez,

Coral Navarro

Llengua en que s’imparteix: Castellà/Català


Aquesta assignatura configura la introducció a la intervenció de Teràpia Ocupacional en les diferents patologies i

situacions amb risc de disfunció ocupacional durant l’etapa del cicle vital de l’adult; identificant els factors relacionats

amb cada persona i els problemes de l’acompliment ocupacional.


o Relacionar els dèficits provocats per les malalties amb la seva incidència en l’aparició de disfuncions

ocupacionals.

o Utilitzar les teories i tècniques específiques de la teràpia ocupacional en cada àmbit d’intervenció en l’adult.

o Realitzar la intervenció adient a cada persona adulta, les seves necessitats i el seu entorn, amb la finalitat de

reduir les disfuncions ocupacionals i potenciar la participació social.

Competències:

Específiques:

CE10 Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per promoure la participació en ocupacions significatives en les

diferents facetes de la vida diària, l’autonomia personal i la qualitat de vida.

CE10.4 Identificar indicadors de canvi de l’entorn i proposar adaptacions per afavorir l’autonomia.

CE 12 Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i

poblacions.

CE 12.14 Analitzar com les diferents disfuncions afecten al fer ocupacional.

CE 12.15 Proposar de manera justificada mètodes d’avaluació que es puguin aplicar en base als models de


CE 13 Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la intervenció de Teràpia



CE 13.6 Planificar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques, tant dels

individus com de les poblacions tenint en compte les diferents tècniques de recollida d’informació i les teories,

marcs de referència i models de Teràpia Ocupacional.

CE 13.7 Dissenyar una intervenció específica tant per a individus com per a poblacions, en base a les

diferents modalitats i procediments de Teràpia Ocupacional.

CE 15 Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de

pràctica de Teràpia Ocupacional per triar o restablir l’ocupació significativa, d’acord a les necessitats de salut dels

individus i poblacions.


250

CE 15.3 Demostrar una base teòrica per sostenir la pràctica de Teràpia Ocupacional, coneixent, comprenent i

comparant els diferents fonaments teòrics i principis metodològics: models, teories, marcs de referència,

mètodes/tècniques, avaluacions de Teràpia Ocupacional necessaris per reconèixer i interpretar els processos

de funció – disfunció ocupacional.

CE 15.4 Seleccionar modalitats i procediments d’avaluació en base a les teories, models i marcs de

referència de Teràpia Ocupacional.

CE 19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context socio-sanitari i comunitari.

CE 19.9 Aplicar en un entorn simulat habilitats i destreses.

CE 23 Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el procés


CE 23.4 Reflexionar sobre la importància de la comunicació en el procés d’intervenció de teràpia

ocupacional.

CE 24 Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia Ocupacional de forma comprensible, tant a públic

especialitzat com a no especialitzat.

CE 24.1 Utilitzar la terminologia pròpia de teràpia ocupacional per redactar històries clíniques i registres.

CE 25 Transmetre informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

CE 25.5 Utilitzar amb usuaris i altres actors implicats un vocabulari comprensible.

Transversals:


CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per a donar resposta als problemes de l’àmbit

professional, de manera eficient i eficaç.


Continguts:

1. Generalitats

1.1 Valoració de l’usuari adult

1.2 Tècniques d’intervenció en l’usuari adult

1.3 Entrenament d’habilitats en AVD

1.4 Equipament ortèsic: Teoria i Pràctica

2. Intervenció de TO en Patologia Mèdica

2.1. Patologia cardíaca y respiratoria

2.2. Patologia oncològica y VIH / SIDA

3. Intervenció de TO en Cirurgia

3.1. Lesions per cremades

4. Intervenció de TO en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

4.1. Afectacions traumatològiques

4.2. Afectacions reumatològiques

5. Intervenció de TO en Patologia Neurològica

5.1. Dany cerebral adquirit

5.2. Lesió medul·lar

5.3. Malalties neurològiques degeneratives

251


Activitats


35% 2% 63%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació s’organitza en diferents


Treballs individuals

i/o de grup

Presentació pública

de treballs Prova Teòrico-Pràctica Prova escrita

25% 5% 25% 45%


Cailliet,R. Mano.3ª ed. El Manual Moderno. México, 1992.

Cailliet,R. Síndromes dolorosos,incapacidad y dolor de tejidos blandos.3ª Ed. El Manual Moderno. México, 1997.

Cambier,J; Masson,M; Dehen,H. Manual de Neurologia. 6ª ed. Masson. Barcelona, 1996.

Crepeau; Cohn;Schell. Willard & Sapckman. Terapia Ocupacional. 10ª ed. Editorial Medica Panamericana.

Madrid,2005.

Clark,G; Shaw Wilgis,EF; Aiello,B; Eckhaus,D; Valdat Eddington,L. Hand Rehabilitation.1ª ed. Churchill Livingston. New

York, 1993.

Cooper, J. Occupational Therapy in Oncology and Palliative Care. 2on Edition.2006

Curptin,M; Molineux,M; Supih-Nelson,J. Occupational Therapy and Physical Disfunction. 6ª ed. UK, 2010.

Güell Rous,R; de Lucas Ramos,P. Rehabilitación respiratoria. 1ª Ed. Medical & Marketing comunicaciones.

Madrid,1999 ( p. 76-106).

Kielhofner,G. Terapia Ocupacional. Modelo de la Ocupación Humana.Teoria y aplicación. 3ª ed. Editorial Médica

Panamericana. Madrid, 2004.

Law,M; Baum,C; Dunn Winnie. Measuring Occupational Performance. 1ª ed. Slack. EEUU, 2001 (p. 209).

Pastor Torres,L; Sáinz Hidalgo,I; Guijarro Salcedo,Mª C; Reina Sanchez,M.Terapia Ocupacional en rehabilitación

cardíaca. Revista Espanyola de Cardiologia. Volumen 48, suplemento 1, 1995. (p. 28-32)

Polonio López, Begoña. Terapia Ocupacional en Discapacitados Físicos: Teoría y Práctica. Editorial Médica

Panamericana, S.A.. Madrid, 2004

Turner,A; Foster,M; Jhonson,SE. Terpia Ocupacional y disfunción física. 5ª ed. Elsevier Churchill Livingstone. Madrid,

2003.

Van Lede,P; van Veldhoven,G. Therapeutic hand splints. Vol. I. 2ª ed. Provan, Antwerp, Belgium, 1998.

Van Lede,P; van Veldhoven,G. Therapeutic hand splints. Vol. II. 1ª ed. Provan, Antwerp, Belgium, 2002.

Willard & Sapckman’s. Crepeau, EB; Cohn,E; Boyt Schell,BA. 11ª ed. Occupational Therapy. Wolters Kluwer.

Lippincott Williams & Wilkins. Philadelphia, 2009. (p. 658-680)

Zambudio Peragio,R. Prótesis, Ortesis y Ayudas Técnicas.1ª ed. Elsevier Masson. Barcelona,2009 (p.143 – 189).

252

Teràpia ocupacional en les persones grans

Codi: 200376 Crèdits ECTS: 3 Tipus: Formació

obligatòria Matèria:

Intervenció de TO en

els diferents àmbits i

les diferents etapes del

cicle vital

Curs: 2n Semestre: 2n Llengua en que s’imparteix: Català


Professorat: Salvador Altimir, Elisabet Capdevila


Actualment l’envelliment és un dels majors reptes per als professionals de la salut, relacionat directament amb

l’augment de l’esperança de vida i les necessitats específiques d’aquesta població. L’assignatura pretén dotar de

coneixements i recursos que permetin a l’estudiant apropar-se a la realitat de la persona gran, per tal d’afavorir-ne

l’autonomia i la participació en la vida quotidiana, promovent així un envelliment actiu allunyat de les patologies.


o Conèixer i reflexionar sobre els aspectes fonamentals de la geriatria i gerontologia; l’evolució i la biologia de

l’envelliment, el tarannà i comportament de la persona, recursos sociosanitaris, principis ètics i de relació d’ajuda

per tal d’arribar a realitzar una actuació terapèutica integral individualitzada.

o Utilitzar els diferents mètodes específics de valoració i proposar ojectius i tècniques d’intervenció multidisciplinars,

tant en el vell sa com en el que presenta síndromes invalidant, en base als models de teràpia ocupacional i al

context assistencial que es presenta.

o Conèixer el programa d’activitats de teràpia ocupacional en el marc de la intervenció geriàtrica integral.

Competències:

Específiques:



CE9.10 Descriure i identificar els determinants de salut específics que intervenen en cada grup poblacional.

CE9.11 Identificar i conèixer els recursos existents i característiques dels equips professionals propis, de

cada àmbit d’actuació.

CE9.12 Explicar les diferents accions en relació a la prevenció, manteniment i promoció de la salut actuals.

CE11 Obtenir i elaborar, amb informació rellevant, la història de l’acompliment ocupacional al llarg de tot el procés .


ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de la ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el


CE15 Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de

pràctica de Teràpia Ocupacional per elegir o restablir la ocupació significativa, segons les necessitats de salut dels

individus i poblacions.

CE24 Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia ocupacional, de forma comprensible, tant en un públic



253

Transversals:


CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes de informació.





Continguts:

UNITAT I:

- Gerontologia i geriatria.

- Característiques de l’envelliment humà.

- Models i marcs teòrics relacionats amb l’envelliment. Envelliment actiu.

- Recursos d’intervenció socials i/o sanitàries . Rol del terapeuta ocupacional. L’equip de treball.

- La persona gran. Història de vida i la història ocupacional. L’autonomia. Valors i importància de l’ocupació.

- Demències i altres patologies geriàtriques.

UNITAT II:

- Valoració de la persona gran. Aspectes i fases de la valoració geriàtrica. Escales de valoració.

- Objectius generals de la intervenció.

- Pla de treball en el procés d’intervenció. L’activitat terapèutica en geriatria. Programa individual d’activitat.

Introducció a les tècniques específiques aplicades (Característiques, tipus, anàlisi i adaptacions).

UNITAT lll:

- Introducció al disseny de programes de teràpia ocupacional dirigits a la gent gran.


Activitats


38% 25% 37%

Consta d’exposició teòrica i sessions pràctiques amb seminaris on la participació directa dels alumnes en discussió i

exercicis aplicats és bàsica. Paralel·lament l’alumne realitzarà una entrevista a una persona gran per tal d’elaborar-ne

la història de vida i ocupacional, a partir de la qual aplicarà la teoria donada a l’aula i n’exposarà l’aplicació.

Avaluació:



Cal aprovar l’exàmen, per tal de poder fer la mitja amb els treballs (història de vida).

Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs

(Exposició i discussió aula) Prova escrita:

45 % 15% 40%

254




Alberca R, López-Pousa S. Enfermedad de Alzheimer y otras demencias. 3ª ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Ballesteros S. Gerontologia: Un saber multidisciplinar. Madrid: Editorial Universitas s.a; 2004.

Bermejo L. Gerontología educativa. Madrid: Médica Panamericana; 2004

Bermejo L. Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores: Guia de buenas pràcticas.

Madrid: Médica Panamericana; 2010.

Bolaños CH, Sanchez CE. Actividades para el cuidado de la salud con adultos mayores desde la perspectiva de

Teràpia ocupacional. México D.F: Editorial Limusa S.A; 2010.

Cervera MªC, Sáiz J. Actuación en geriatría y gerontología. Tomo I-II. 4ª ed. Alcalá la Real, Editorial Formación Alcalá,

2009.

Cooper J. Occupational therapy in oncology and palliative care. London: Royal Marsden NHS Trust; 2006.


2011.

Durante P, Pedro P. Terapia Ocupacional en Geriatria. 3a ed. Barcelona: Masson; 2010.

Hudson A, Moore L. Caring for older people in the community. United Kingdom, Wiley-Blackwell, 2009.

Martínez T. Entrenar la Memoria e Intervenir en Reminiscencias. Dos guías desde dos miradas. Madrid: Panamericana;

2012.

Mountain G. Occupational therapy with older people. England: Sheaffield Hallam University; 2004.

Nieto M. Ante la enfermedad de Alzheimer. Bilbao: Desclée de brouwer; 2002.

Roca P. Arrugas. Bilbao: Astiberri Ediciones; 2007.

Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia. Avaluació Geriàtrica Integral. Barcelona: Glosa; 1996.

OMS. Envejecimiento activo: un marco político. Revista Española de Geriatría y Gerontología 2002;37(S2):74-105.

255

PRACTICUM I


Curs: 2n Semestre: 2n Matèria: Pràcticum

Coordinadora: Mª Carmen Alvarez Degregori [email protected]

Professorat: Mª del Carmen Álvarez, Jessica Garrido,

Marta Gutiérrez, Estefania Montiel, Miriam Atienza, Betsabé Méndez

Llengua en que s’imparteix: Català/ castellà


Els practicums complementen la formació acadèmica i afavoreixen el desenvolupament personal i professional de

l’estudiant de Teràpia Ocupacional.

Aquesta assignatura li suposarà el primer contacte amb la realitat assistencial i li permetrà aplicar, en una situació real

de treball, les competències ja adquirides, i també desenvolupar a un nivell bàsic, d’altres necessàries per a la

intervenció.


o Conèixer el funcionament del centre de pràctiques i integrar-se en l’equip de treball.

o Aplicar i desenvolupar en un context real les competències adquirides durant els 2 primers cursos.

Competències:

Específiques:

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar

la informació científica, sanitària, socio-sanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades.

CE5.8 Preservar la confidencialitat d’acord a la normativa vigent.


CE12.6 Realitzar una avaluació justificada en base als models de Teràpia Ocupacional.




CE13.8 Realitzar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques tant d’individus

com de poblacions, tenint en compte les diferents tècniques de recollida d’ informació i les teories, marcs

de referència i models de Teràpia Ocupacional.

CE13.9 Dissenyar una intervenció, tant per a individus com per a poblacions, en base a las diferents

modalitats i procediments de Teràpia Ocupacional.


pràctica de Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de salut

d’individus i poblacions.

CE15.8 Aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de pràctica de

Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de salut




256

Ocupacional, basant-se en l’evidència científica disponible.

CE17.3 Argumentar les intervencions en base a l’evidència científica i a les bases de la professió.

CE17.4 Proposar i aplicar noves intervencions en base a l’evidència científica i a les bases de la professió.

CE18 Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums, sobre l’

ocupació i la participació.

CE18.17 Aplicar el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional a les diferències individuals, religioses i

culturals, així com als costums sobre l’ocupació i la participació.

CE19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context socio-sanitari i comunitari.

CE19.10 Aplicar en el context real, les habilitats i destreses adquirides en un entorn protegit de simulació.

CE21 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals, adquirint habilitats de treball en equip.

CE21.2 Identificar els membres de l’equip i l’aportació específica de cadascun d’ells.

CE21.3 Integrar-se en els diferents equips del context de pràctiques.

CE22 Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les demandes


CE22.4 Utilitzar la informació adequada sobre els problemes i demandes ocupacionals dels individus i

poblacions.

CE23 Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el procés


CE 23.5 Comunicar-se de manera eficaç adoptant el rol pertinent en cada moment.

Transversals:



CT8 Respectar l’ entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Continguts:

Estàncies pràctiques en diferents àmbits d’intervenció amb la supervisió de terapeutes ocupacionals i la tutorització per

part del professorat de l’Escola.


Activitats

Presencials Dirigides fora d’aula Autònomes

50% 25% 25%

Avaluació:

El “fer” de l’estudiant serà avaluat de manera continuada al llarg del període de pràctiques. L’aplicació dels

coneixements teòrics al disseny i implementació d’un procés d’intervenció i el raonament de l’estudiant en aquest

procés seran avaluats mitjançant la presentació de casos.

Per tal d’aprovar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir un apte en cada un dels tres blocs (treball escrit, tutoria,estada

pràctica)

257

L’assistència, tant a les pràctiques com a les tutories, és obligatòria.

TREBALL ESCRIT

TUTORIA ESTADA PRÀCTICA

Cas clínic Disseny activitat Memòria

25% 15% 15% 15% 30%


Es recomana la bibliografia de les assignatures que tinguin relació amb el camp de les pràctiques que s’estiguin

realitzant.

258

GUIES DOCENTS


Curs 2012-2013

Guies docents – tercer curs Bases de metodología científica en ciències de la salut

Modificacions contextuals i adaptacions

Teràpia ocupacional en el nen i en l’adolescent

Terapia ocupacional en la comunitat

Teràpia ocupacional en salut mental

Educació per a la salut

Gestió i administració

Practicum II

259

Bases de Metodologia Científica en Ciències de la Salut


Curs: 3r Semestre: 1r Matèria: Eines per a la intervenció


Professorat: Loreto González, Núria Codern Llengua en que s’imparteix: Català


Actualment són moltes les aportacions científiques disponibles en ciències de la salut. La gestió, l’anàlisi, la

interpretació i lectura crítica d’aquesta documentació és important per generar noves perspectives d’intervenció i

d’investigació en teràpia ocupacional i ciències afins.


Es tracta d’aprofundir en les diferents metodologies dels estudis científics, en la seva cerca i anàlisi crític.


o Identificar les diferents metodologies científiques que s’apliquen en Teràpia Ocupacional, ciències de la salut i

ciències de l’ocupació

o Elaborar una cerca acurada del tema d’investigació en estudi

o Dur a terme una lectura crítica de la literatura científica

o Adquirir la capacitat d’elaborar una primera construcció d’un projecte d’investigació

o Conèixer com s’incorpora la pràctica de teràpia ocupacional basada en l’evidència científica

Competències:

Específiques:

CE3 Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per consolidar la presa de decisions sobre

salut.

CE3.1 Revisar conceptes claus d’investigació.

CE3.2 Analitzar un problema de salut utilitzant dades epidemiològiques, formulant preguntes i elaborant

hipòtesi d’investigació.

CE3.3 Plantejar un projecte d’investigació aplicant els coneixements adquirits.

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la

informació científica, sanitària, sociosanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades.

C5.1 Reconèixer la necessitat d’investigar i buscar publicacions relacionades amb l’ocupació, la Teràpia

Ocupacional/Ergoteràpia i/o la ciència ocupacional i formular preguntes d’investigació rellevants.

C5.2 Identificar, analitzar i sintetitzar els diferents mètodes i dissenys d’investigació tant qualitatius com

quantitatius.

C5.3 Reunir i interpretar dades significatives de l’ocupació de les persones o comunitats per emetre judicis

que incloguin reflexions sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.

CE17 Demostrar que comprèn els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia


CE17.1 Interpretar, analitzar, sintetitzar i criticar les troballes d’investigació.


260

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant al públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.1 Relacionar elements per arribar a conclusions utilitzant un llenguatge apropiat per transmetre els

continguts i captar l’interès del lector.

C25.2 Realitzar presentacions interessants, convincents i preparades amb un llenguatge apropiat, responent

a les preguntes amb soltesa i encert.

CE26 Desenvolupar habilitats d’aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en funció de les necessitats

de la professió.

CE26.1 Mostrar iniciativa en la recerca d’informació.

CE26.2 Contrastar els esquemes mentals propis amb el dels altres.

CE26.3 Construir coneixements compartits, aprendre i facilitar la construcció conjunta de l’aprenentatge.

Transversals:



CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per tal de donar resposta als problemes de l’àmbit


CT4 Expressar-se de manera fluïda, coherent i adequada ales normes establertes, tant de manera oral com per escrit.


Continguts:

Unitat I: Metodologia d’investigació en Teràpia Ocupacional

Introducció a la Metodologia Científica en Ciències de la salut

Protocol d’un projecte d’investigació. L’article científic

Fase conceptual

Fase metodològica

Fase empírica

Ètica i investigació

Fase d’interpretació dels resultats

Fase de difusió

Seminaris:

Comunicació científica oral i escrita

Introducció a la lectura crítica

Revisió d’habilitats de recerca d’informació en bases de dades de ciències de la salut

Mètodes de recollides de dades

Aspectes ètics

Unitat II: Projecte d’investigació

Protocol d’un projecte d’investigació

Seminaris:

Fases d’elaboració d’un projecte d’investigació

Unitat III: Teràpia Ocupacional Basada en l’Evidència Científica

Introducció a la Teràpia Ocupacional Basada en l’Evidència Científica (TOBE)

Nivells d’evidència: l’assaig clínic, revisions sistemàtiques i guies de pràctica clínica

Seminaris:

Pregunta clínica i cerca bibliogràfica

Valoració risc de biaix d’assajos clínics i revisions sistemàtiques

261


Activitats


36% 9.8% 54.2%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Presentacions i discussions a l’aula

90% 10%


Bibliografia

Argimón Pallás JM, Jiménez Villa J. Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 3ªed. Barcelona: Elsevier; 2009.

Bailey DM. Investigación: Descubriendo el conocimiento a través de la investigación sistemática. In: Crepeau EB, Cohn

ES, Schell BAB, editor. Willard & Spackaman Terapia ocupacional. 10ª ed. Buenos Aires: Editorial Médica

Panamericana; 2005. p. 963-974.

Blaxter L, Hughes C, Tight M. Cómo se hace una investigación. Barcelona: Gedisa; 2000.

Cobo E, Muñoz P, González J. Bioestadística para no estadísticos. Bases para interpretar artículos científicos. 2007.

Bobenrieth MA. El artículo científico original. Estructura, estilo y lectura crítica. Granada: Escuela Andaluza de Salud

Pública; 1994.

Icart T, Fuentelsaz C, Pulpón A. Elaboración y presentación de un proyecto de investigación y una tesina. 1ª ed.

Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2001.

Pardo de Vélez G, Cedeño Collazos M. Investigación en salud: Factores sociales. Bogotá: McGraw-Hill.

Interamericana; 1997.

Polit DF, Hungler DP. Investigación Científica en Ciencias de la Salud. 5ª ed. México: McGraw-Hill. Interamericana;

1997.

Taylor MC. Evidence-based practice for occupational therapists. Oxford: Blackwell Science; 2000.

Tickle-Degnen L. Práctica basada en la evidencia. In: Crepeau EB, Cohn ES, Schell BAB, editors. Willard & Spackman

Terapia Ocupacional. 11ª ed. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana; 2011. p. 291-302.

Web d’interès:

Law M, Bennet S. Evidence-Based Occupational Therapy. 2004; Disponible en: http://www.otevidence.info

http://www.otevidence.info/

262

Modificacions Contextuals i Adaptacions

Codi 200378 Crèdits ECTS 6 Tipus Formació obligatòria

Curs 3r Semestre 1r Matèria Eines per a la intervenció


Professorat

Mª Carmen Alvarez

Jessica Garrido

Pascale Pérez

Llengües en que s’imparteix Castellà i Català


Aquesta assignatura aporta a l‘estudiant un coneixement sobre les característiques dels diferents contexts i entorns

(cultural, personal, temporal, virtual, físic i social) en els quals la persona, durant tot el seu cicle vital, du a terme el seu

acompliment ocupacional.

Davant de lesions o malalties, aquests entorns poden actuar com a facilitador o inhibidor per a la participació de la

persona en la seva ocupació, per tant el contingut de l’assignatura ajudarà a l’estudiant a l’hora d’avaluar i d’adaptar els

contexts i entorns de la persona amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida.


o Adquirir els coneixements bàsics sobre les característiques i demandes de l’espai (entorn físic) i les

demandes socials (entorno social i context cultural) de la persona durant tot el seu cicle vital.

o Adquirir l’habilitat per detectar l’aspecte facilitador o inhibidor (identificació de les barreres arquitectòniques,

...) dels entorns i contexts de la persona amb disfunció, utilitzant diferents mètodes d’avaluació.

o Dissenyar adaptacions dels/als diferents contexts i entorns de la persona i recomanació dels productes de

suport els més adequats, tenint en compte les seves necessitats.

o Aplicar i defensar estratègies dirigides a l’adaptació i modificació de l’entorn.

Competències

Específiques

CE8 Demostrar que comprèn i reconeix la importància dels factors contextuals com determinants de disfunció

ocupacional.

CE8.1 Identificar els factors contextuals que faciliten i/o inhibeixen l’autonomia de la persona en les seves

àrees ocupacionals.

CE8.2 Avaluar les necessitats d’adaptació i/o productes de suport per a promoure i facilitar l’autonomia en les

persones o en els grups.

CE10 Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per a promoure la participació en ocupacions significatives en les


CE10.1 Identificar i seleccionar els productes de suport existents en el mercat dirigits a les persones amb

discapacitat.

CE10.2 Demostrar que coneix els conceptes bàsics de l’accessibilitat de l’entorn, tant físic com personal en

tots els seus aspectes (social, emocional, ...).

CE10.3 Avaluar els diferents entorns relacionats amb la persona.

CE18 Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre la



263

CE18.3 Apreciar i respectar les diferències individuals del client i dels seus cuidadors, tenint en compte les

seves creences culturals, costums i la seva influència en la ocupació i la participació.

CE21 Desenvolupar la pràctica professional respecte altres professionals, adquirint habilitats de treball en equip.

CE21.1 Descobrir, adquirir i practicar les habilitats de treball en equip, necessàries per a la pràctica

professional.

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant a un públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.1 Relacionar elements per arribar a conclusions utilitzant un llenguatge apropiat per transmetre els

continguts i captar l’ interès del lector.

CE25.2 Realitzar presentacions interessants, convincents i preparades mitjançant un llenguatge apropiat,

responent a les preguntes amb fluïdesa i encert.

Transversals

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Continguts

Unitat I

Generalitats ambientals i de context (definicions, models i marcs teòrics, ISO, ...).

Unitat II

Característiques dels contexts i entorns dirigits a les diferents activitats del nen amb discapacitat motora, sensorial o

mental [Activitats de la vida diària (AVD), descans i son, educació, joc, oci o temps lliure, ... ]

Unitat III

Característiques dels contexts i entorns dirigits a les diferents activitats de l’adult amb discapacitat motora, sensorial o

mental [AVD, Activitats Instrumentals de la vida diària (AIVD), descans i son, educació/treball, joc, oci o temps lliure,

participació social].

Unitat IV

Característiques dels contexts i entorns dirigits a les diferents activitats de la persona gran (envelliment normal i

envelliment patològic) [AVD, descans i son, joc, oci o temps lliure].


Activitats


39% 0% 61%

Avaluació




40% 10% 50%

264


Bibliografia

Alvarez P, Camos J, Pedro P, Garcia C, Trujillo L. Guia d’ajuts tècnics per a les activitats de la vida diària i ocupacional

per a la gent gran. Barcelona: Servei Català de la Salut; 1996.

Casado N, Castellote R. Accessibilitat al medi físic: Supressió de barreres arquitectòniques. Barcelona: Col·legi

d’Arquitectes de Catalunya; 1991.

Cole J. Evaluación contextual del desempeño. En: Crepeau, E.B., Cohn, E.S., Boyt, B. Willard & Spackman. Terapia

Ocupacional. 10ª edición. Buenos Aires: Editorial médica Panamericana; 2005.

Comité Europeo de Normalización. Productos de apoyo para personas con discapacidad: clasificación y terminología.

4ª ed. Madrid: Asociación Española de Normalización, y certificación; 2007.

Crepeau, EB, Cohn ES, Schell B. Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. 11ª ed. Madrid: Panamericana, 2011.

Generalitat de Catalunya. Pla d’inserció sociolaboral de les persones amb disminució. 1ª ed. Barcelona: departamento

de Benestar social; 1998.

Izal M, Fernández-Ballesteros R. Modelos ambientales sobre la vejez. Anales de psicología 1990; 6(2): 181-198.

Hospital Alta Menni: Servicio de Daño Cerebral: Manual de ayudas externas. Bilbao: Hospital Alta Menni; 2005.

Productos de apoyo para personas con discapacidad: Clasificación y terminología ISO 999:2007. UNE-EN ISO 9999.

Clasificación de la ISO. Madrid: AENOR; 2007.

Vaquer, M. Manual d’inserció laboral de persones amb disminució psíquica. Generalitat de Catalunya; 2000.

Webografia

Catálogo de Productos de Apoyo del CEAPAT. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.catalogo-ceapat.org/

Ceapat Centro de Referencia Estatal de Autonomía Personal y Ayudas Técnicas

http://www.ceapat.org/ceapat_01/index.htm

Decret 135/1995, de 24 de març de 1995. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Lleure/Decret135_1995.pdf

El projecte EMILIA. Inclusión de los enfermos mentales en la sociedad, [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.parcdesalutmar.cat/projecteemilia/es_index.html

Guia de bones practiques: Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.asemmadrid.org/biblioteca/Discapacidad_en_general/GuiaDeBonesPractiquesEnDicapacidad.pdf

INOUT. Hostel Barcelona: entidad sin ánimo de lucro. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.inoutalberg.com/Presentacio_Inout_Cast.pdf

La Fageda. Integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs de la comarca

de la Garrotxa (Girona). [consultat el 27-04-2011]. Disponible a: http://www.fageda.com/qui-som

Muñoz J.A, Martínez M, Quiroga B, Unturbe A, Fernández C, Reyes J.A y col. La inserción laboral de las personas con

discapacidad [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.madrid.org/dat_sur/upe/Discapacidad%20y%20trabajo.pdf

Sebastián Herranz M, Reyes Noya A. Adaptación de puestos de trabajo: Guía de referencia. [en línia]. Revista

CEAPAT. 2009 [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.ceapat.org/ceapat_01/centro_documental/productos_apoyo/IM_029343

Peña-Casanova J. Mantenir l'autonomia dels malalts d'Alzheimer: Guia de consells pràctics per viure el dia a dia.

Barcelona: Fundació La Caixa; 1999. [en línia]. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.fundacio1.lacaixa.es/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/alndream1pcos_cat%5EOpenDocument/index.html#programe

s

Llar de l’Ancianitat. Visita virtual d’una llar adaptada. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.llarct.es/ca/serveis/llar-adaptada.asp

Sírius Benestar i Família. Centre per a l’autonomia personal. [consultat el 27-04-2011]. Disponible a:

http://www.gencat.net/benestar/icass/sirius/pres.htm

http://www.catalogo-ceapat.org/

http://www.ceapat.org/ceapat_01/index.htm

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Lleure/Decret135_1995.pdf

http://www.parcdesalutmar.cat/projecteemilia/es_index.html

http://www.asemmadrid.org/biblioteca/Discapacidad_en_general/GuiaDeBonesPractiquesEnDicapacidad.pdf

http://www.inoutalberg.com/Presentacio_Inout_Cast.pdf

http://www.fageda.com/qui-som

http://www.madrid.org/dat_sur/upe/Discapacidad%20y%20trabajo.pdf

http://www.ceapat.org/ceapat_01/centro_documental/productos_apoyo/IM_029343

http://www.fundacio1.lacaixa.es/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/alndream1pcos_cat%5EOpenDocument/index.html#programes

http://www.fundacio1.lacaixa.es/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/alndream1pcos_cat%5EOpenDocument/index.html#programes

http://www.llarct.es/ca/serveis/llar-adaptada.asp

http://www.gencat.net/benestar/icass/sirius/pres.htm

265

Teràpia Ocupacional en el Nen i en l’Adolescent

Codi 200379 Crèdits ECTS 6 Tipus Formació obligatòria

Curs 3r Semestre 1r Matèria Intervenció de TO en diferents àmbits i

diferents etapes del cicle vital


Professorat Prof. per a determinar Llengua en que s’imparteix Castellà


Aquesta assignatura aporta a l’estudiant el coneixement de les patologies susceptibles de causar una disfunció

ocupacional durant la infància i l’adolescència, així que el seu procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional permetent

una millor participació del nen i de l’adolescent en el seu acompliment ocupacional.


o Adquirir els coneixements bàsics sobre el desenvolupament d’intervencions i d’estratègies des de la teràpia

ocupacional, mitjançant l’ocupació del nen i de l’adolescent.

Competències

Específiques:

CE12. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i poblacions.

CE12.14 Analitzar com les diferents disfuncions afecten a l’execució ocupacional

CE12.15 Proposar de manera justificada mètodes d’avaluació que es poguessin aplicar en base als models

de teràpia ocupacional.

CE13. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la intervenció de teràpia

ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de la ocupació significativa, a través l’ús de l’activitat, amb el consentiment

i la participació dels individus i poblacions.

CE13.6 Planificar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals especifiques, tan d’individus

com de poblacions, tenint en compte les distintes tècniques de recollida d’informació i les teories, marcs de

referència i models de teràpia ocupacional.

CE13.7 Dissenyar una intervenció especifica, tant per individus com per a poblacions, en base a les distintes

modalitats i procediments de teràpia ocupacional.

CE15. Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de

pràctica de teràpia ocupacional per a escollir o restablir la ocupació significativa, segons les necessitats de salut


CE15.3 Demostrar una base teòrica per a sostenir la pràctica de teràpia ocupacional, coneixent, comprenent,

i comparant els diferents fonaments teòrics i principis metrològics: models, teories, marcs de referència,

mètodes/tècniques, avaluacions de teràpia ocupacional necessaris per a reconèixer i interpretar els

processos de funció-disfunció ocupacional.

CE15.4 Seleccionar modalitats i procediments d’avaluació en base a les teories, models i marcs de referència

de teràpia ocupacional

CE18. Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre la


CE18.16 Tenir en compte les diferencies de cada persona en tot el procés de teràpia ocupacional.


266

Transversals:

CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral com per escrit.


Continguts

UNITAT I

Anàlisi i reflexió al voltant del rol que ha de desenvolupar el Terapeuta Ocupacional amb els infants i adolescents que

presenten mancances per arribar al seu acompliment ocupacional de manera autònoma.

UNITAT II

Reconeixement i identificació dels models i teories d’intervenció per millorar, mantenir o desenvolupar l’acompliment

ocupacional dels infants i adolescents.

UNITAT III

Aprofundiment i coneixement d’estratègies d’intervenció, que permetin millorar l’acompliment ocupacional i arribar a la

màxima autònoma d’infants i adolescents, i anàlisi de la seva aplicació per part del Terapeuta Ocupacional.

UNITAT IV

Raonament clínic per elaborar programes d’intervenció i determinar el grau d’implicació del Terapeuta Ocupacional que

intervé amb els diferents diagnòstics que es presenten els infants i adolescents en el moment actual.


Activitats


39% 0% 61%

Avaluació




40% 10% 50%


Bibliografia:

Ayres A.J. La integración sensorial y el niño. México: Trillas; 1992.

Beaudry I. Problemas de aprendizaje en la infancia: la descoordinación motriz, la hiperactividad y las dificultades

académicas desde el enfoque de la teoría de la integración sensorial. Oviedo: Nobel; 2003.

Blanche E.I, Botticelli T.M, Hallway M.K. Combining neuro-developmental treatment and sensory integration principles:

an approach to pediatric therapy. San Antonio, Texas: Therapy Skill Builders; 1995.

Bobath B. Base neurofisiológica para el tratamiento de la Parálisis Cerebral. Madrid; Panamerica; 1993.

Bobath B. Bobath K. Desarrollo motor en distintos tipos de Parálisis Cerebral. Madrid: Panamerica; 1995.

Cada E, Campbell P, Case-Smith J, Collier T, Galvin D, Coutinho M et al. Pediatric Occupational Therapy. Kanzas:

Winnie Dunn; 1991.

Case-Smith J, Allen A, Pratt P. Occupational Therapy for children. 3rd ed. Missouri: Mosby; 1996.

267

Fröhlich A. La stimulation basale: le concept. Lucerne: SHZ/SPC; 2000.

Grieve J. Neuropsicología para Terapeutas Ocupacionales. 2ª ed. Buenos Aires: Panamerica; 2000.

Haddon M. El curioso incidente del perro a medianoche. 18ª ed. Barcelona: Salamandra; 2007.

Hulsegge J, Verheul A. Snoezelen: Un autre monde. Namur: Erasme S.A; 1989.

Kramer P, Hinojosa J. Frames of reference for Paediatric Occupational Therapy. USA: Williams and Witkins; 1993.

Kranowitz CS. Out-of-Sync child has fun: activities for kids with sensory integration dysfunction. New York: Perigee

Books; 2003.

Kranowitz CS. Out-of-Sync Out-of-Sync child: recognizing and coping with sensory integration dysfunction. New York:

Perigee Books; 1998.

Le Metayer M. Reeducación cerebromotriz del niño pequeño. 1ª ed. Barcelona: Masson; 1995.

Levitt S. Tratamiento de la Parálisis Cerebral y del Retraso Motor. Argentina: Panamerica; 1993.

Mulligan S. Terapia Ocupacional en Pediatría: Proceso de evaluación. Buenos Aires; Madrid: Médica Panamericana;

2006.

Polonio López B, Castellanos Ortega Mª Cruz, Viana Moldes I. Terapia Ocupacional en la Infancia: Teoría y práctica.

Madrid: Panamericana; 2008.

Roseann C. Schaaf, Susanne Smith Roley. Sensory Integration: applying clinical reasoning to practice with diverse

population. Pro-ed. Austin Texas. 2006.

Shell Barbara A. i Shell John W., Clinical and Professional Reasoning in Occupational Therapy. LWW. Philadelphia.

2008

Sherborne V. Developmental movement for children: Mainstream, special needs and pre-school. 2nd ed. London:

Cambridge University Press; 1990.

Tammet D. Nacido en un día azul: un viaje por el interior de un genio autista. Málaga: Sirio; 2007.

268

Teràpia Ocupacional en la Comunitat

Codi: 200380 Crèdits: 6 ECTS Tipus: Obligatòria Matèria: Intervenció de TO en els

diferents àmbits i diferents

etapes del cicle vital

Curs: 3r Semestre: 1r Llengua en que s’imparteix: Castellà

Coordinadora: Silvia Sanz

Professorat: Silvia Sanz [email protected]


La Teràpia Ocupacional i els seus professionals estan desenvolupant nous i desafiadors rols en quant a enfocaments

de prevenció i promoció de la salut ocupacional de les comunitats. No obstant això, la majoria dels serveis de Teràpia

Ocupacional continuen oferint els seus serveis a persones que experimenten situacions discapacitants. Des del

qüestionament de com els i les terapeutes ocupacionals entenem la salut i la discapacitat, aquesta assignatura proposa

esbossar un continu en la intervenció comunitària partint d'enfocaments que tradicionalment hem dut a terme fins a

situar-nos en plantejaments de promoció de la salut, participació comunitària i desenvolupament comunitari.

Objectius:

Es tracta de proporcionar a l’estudiant l’oportunitat de profunditzar en els conceptes de salut comunitària i intervenció

comunitària; analitzar els diferents models d’intervenció comunitària en contextos de rehabilitació; y, explorar y

reflexionar sobre el rol de la Teràpia Ocupacional en l’àmbit social i la salut comunitària. Al finalitzar l’assignatura

l’estudiant també serà capaç d’elaborar un projecte comunitari.

Competències:

Específiques




CE9.11 Identificar els recursos existents i les característiques dels equips professionals propis de cada àmbit

d'actuació.



Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l'ocupació significativa, a través de l'ús de l’activitat, amb el


CE13.6 Planificar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques, tant d’individus

com de poblacions, tenint en compte les diferents tècniques de recollida d'informació i les teories, marcs de

referència i models de Teràpia Ocupacional.

CE13.7. Dissenyar una intervenció específica, tant per a individus com per a poblacions, en base a les

diferents modalitats i procediments de Teràpia Ocupacional.


269


pràctica de Teràpia Ocupacional per triar o restablir l'ocupació significativa, segons les necessitats de salut d'individus i

poblacions.

CE15.3 Demostrar una base teòrica per a sostenir la pràctica de Teràpia Ocupacional, coneixent, comprenent

i comparant els diferents fonaments teòrics i principis metodològics: models, teories, marcs de referència,

mètodes / tècniques, avaluacions de Teràpia Ocupacional necessaris per reconèixer i interpretar els


CE16 Col·laborar amb grups i comunitats per promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l'ocupació significativa.

CE16.5 Reflexionar sobre la importància de la participació en els programes de promoció i prevenció.


l'ocupació i la participació.

CE18.16 Tenir en compte les diferències de cada persona en tot el procés de Teràpia Ocupacional.

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.5 Escriure informes de Teràpia Ocupacional usant els termes de la disciplina.

CE25.6 Utilitzar amb usuaris i altres actors implicats un vocabulari comprensible.

Transversals


CT2 Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.



CT4 Expressar-se de manera fluent, coherent i adequada a las normes establertes tant de forma oral como per escrit.



Continguts:

Unitat I: Introducció a la salut Comunitària.

Unitat II: Una perspectiva ocupacional de la salut de las poblacions.

Unitat II: Models de intervenció comunitària en contextos de rehabilitació.

Unitat III: Teràpia Ocupacional en el àmbit social.

Unitat V. Elaboració d’un projecte comunitari.


Activitats


33% ------ 67%



Prova escrita Elaboració de projecte Presentacions i discussions de

textos a l’aula

40% 40% 20%

270


Christiansen CH, Baum CM and Bass-Haugen J, editores. Occupational Therapy: performance, participation and well-

being. 3ra. ed. Throrofare, NJ: SLACK Incorporated; 2005.

Cole M, Donohue MV. Social Participation in Occupational Contexts. In schools, clinics, and community. Thorofare, NJ:

Slack; 2011.

Kronenberg F, Pollard N,Sakellariou D. Occupational Therapies Without Borders. Volume 2. Towards an Ecology of

Occupation-Based Practices. Edinburgh: Elsevier. 2011



Law M. (ed.). Client-Centered Occupational Therapy. Thorofare, NJ: Slack. 1998.

Marchioni M. Comunidad, Participación y Desarrollo. Teoría y metodología de la intervención comunitaria. 3ª edición.

Madrid: Editorial Popular. 2010.

McColl AM. What do we need to know to practice Occupational Therapy in the Community. AJOT. 1998; 52(1): 11-18.

Organización Mundial de la Salud. RBC. Estrategia para la rehabilitación, la igualdad de oportunidades, la reducción de

la pobreza y la integración social de las personas con discapacidad. Documento de posición conjunta 2004. Ginebra:

OMS. 2005. [En línea] http://whqlibdoc.who.int/publications/2005/9243592386_spa.pdf [Consulta, 3 de enero de 2010]

Pollard N, Sakellariou D, Kronenberg F. A Political Practice of Occupational Therapy. Edinburgh: Elsevier; 2008.

Scaffa ME. Occupational Therapy in Community-Based Practice Settings. Philadelphia: F.A. Davis Company; 2001.

Sakellariou D et alt. Reporting on the WFOT-CBR master project plan: the data collection subproject. World Federation

of Occupational Therapists Buletin. 2006; 54: 37-45.

Townsend E, Polatajko H. Enabling Occupation II: Advancing an Occupational Therapy Vision for Health, Well-being &

Justice through Occupation. Ottawa: CAOT ACE; 2007.

Vidal García J (coord). El Movimiento de Vida Independiente. Experiencias Internacionales. Madrid: Fundación Luís

Vives. 2003 [En línea] http://www.independentliving.org/docs6/alonso2003.pdf [Consulta, 14 de enero de 2010]

Watson R, Swartz L. Transformation through Occupation. London: Whurr Publishers. 2004.

Whiteford G, Wright-St Clair V. Occupation & Practice in Context. Sydney: Elsevier Churchill Livingstone; 2005.

Wilcock A. An occupational perspective of health. 2º Ed. Thorofore, NJ: Slack Incorporated; 2006.

271

Teràpia Ocupacional en Salut Mental

Codi: 200381 Crèdits ECTS : 6 Tipus: Obligatòria

Curs: 3r Semestre: 1r Matèria:

Intervenció en Teràpia Ocupacional

en diversos àmbits i en diferents etapes

el cicle vital Coordinadora: Carmen Moratinos [email protected]

Professorat: Carmen Moratinos Llengua en que s’imparteix: Castellà


Les persones poden presentar en diversos moments del seu cicle vital disfuncions ocupacionals, a causa de alteracions

biològiques, des adaptació al entorn, falses creences, absència de habilitats etc., tot això ho contemplem baix el

paraigües de la salut mental.


o Donar elements i eines per que el estudiant pugui analitzar les disfuncions ocupacionals de les persones que

pateixin un trastorn mental, així com desenvolupar el raonament clínic per fer una intervenció adient

Competències:

Específiques:

CE9 Reconèixer els determinants de salut en la població, els recurs i equips multiprofesionals i les accions de


CE9.10 Descriure i identificar els determinants de salut específics que intervinguin en cada grup poblacional.

CE9.11 Identificar els recurs existents i las característiques dels equips professionals propis de cada àmbit d’

actuació.

CE9.12 Explicar les diverses acciones en relació a la prevenció, manteniment i promoció de la salut actuals.

CE10 Intervenir en l’ avaluació i l’ adaptació de l’entorn par promoure la participació en ocupacions significatives en las

diferents facetes de la vida diaria, l’ autonomía personal i la qualitat de vida.

CE10.4 Identificar indicadores de canvi de l’entorn i proposar adaptacions per afavorir l’ autonomia

CE11 Obtener i elaborar, amb la informació rellevant, la història del acompliment ocupacional al llarg de tot el procés.

CE12 Realitzar l’ avaluació del funcionament ocupacional adient a les necessitats dels individus i poblacions.

CE12.14 Analitzar com les diverses disfuncions afecten a la execució ocupacional.

CE12.15 Proposar de manera justificada mètodes d’ avaluació que se pugin aplicar en base a els models de



Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ ocupació significativa, a través del uso de l’activitat, amb el



272

CE13.6 Planificar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques, tant de individus com

de poblacions, tenint en comte les distintes tècniques de recollida de informació i les teories, marcs de referència i

models de Teràpia Ocupacional.

CE13.7. Dissenyar una intervenció especifica, tant per a individus com per a poblacions, en base a les distintes


CE15 Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades,els marcs de referència teòrics,els models i mètodes de

pràctica de Teràpia Ocupacional per elegir o restablir l’ ocupació significativa, segon les necessitats de salut de

individus y poblacions.

CE15.3 Demostrar una base teòrica per sostenir la pràctica de Teràpia Ocupacional, coneixent, comprenent

comparant els diferents fonaments teòrics i principis metodològics: models, teories, marcs de referència,

mètodes/ tècniques, avaluacions de Terapia Ocupacional necessaris para reconèixer i interpretar els


CE15.4 Seleccionar modalitats i procediments d avaluació en base a les teories, models i marcs de referència


CE18 Reconèixer la influència de les diferencies individuals, religioses, culturals, així com dels l costums sobra la


CE18.16 Tenir en compte les diferencies de cada persona en tot el procés de teràpia ocupacional.

CE24 Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia Ocupacional, de forma comprensible, tant a públic


CE24.1 Emplear la terminologia pròpia de teràpia ocupacional pare redactar històries y registres

CE25 Transmitir informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.5 Escribir informes de teràpia ocupacional usant els termines de la disciplina.


Transversals:



CT3 Identificar, analitzar i tomar l’ opció resolutiva més adient per donar resposta als problemes de l`àmbit professional,

de forma eficient i eficaç.

CT4 Expressar-se de forma fluida, coherent y adecuada a las normes establertes, tant de forma oral com per escrit.

CT5 Colaborar i integrarse en grups i equips de treball.

Continguts:

Pla de Salut Mental de Catalunya

Directius i marcs teòrics generals de Salut mental

Estigma i malaltia mental

Anàlisi de l’entorn,

Tècniques d’avaluació

Model d’Ocupació humana:

Tècniques i estratègies de intervenció

Intervenció individual, grupal, i en poblacions

Intervenció en psicosi

Intervenció en trastorn afectius

Intervenció en trastorns d’ansietat

Intervenció en trastornos de personalitat

Intervenció en trastorns d’alimentació

273


Activitats


33 % 0 % 67%

Avaluació:




45 % 5 % 50 %


Caja C. Enfermeria Comunitaria III. Barcelona: Masson; 2003.

Cole M.B.Group Dinamics in Occupational Therapy.2ª ed. Estados Unidos:Slack;1998

Contel J., Gene J, Peya M. Atención domiciliaria. Barcelona: Springer-Verlag Ibérica; 1999.

Creek J. Occupational Therapy and Mental Health. Nueva York: Churchill Livingstone; 1997

Denton PL. Psychiatric Occupational Therapy: a workbook of practical skills. S.l.: Little; 1987

Durante P, Noya B. Terapia Ocupacional en salud mental. Principios y práctica. Barcelona: Masson; 1998

Durante P, Noya B, Moruno P, Terapia Ocupacional en Salud Mental: 23 casos clínicos comentados. 1ª ed. Barcelona:

Masson;2000

Finlay L. Occcupational Therapy Practice in Psychiatry. London: Chapman y Hall; 1995

Kronenberg F, Pollard N, Simó S. Terapia ocupacional sin fronteras. Madrid: Panamericana; 2006

Levav I. Temas de salud mental en la comunidad. Washington: Organización Panamericana de la Salud; 1992

Hopkins H.L, Smith H.D. Terapia ocupacional. 8ªed. Barcelona: Panamericana;1998

Hugues P, Mullins l. Manual de terapia ocupacional en psiquiatría . México: Noriega-Limusa; 1990

Kielhofner G. Modelo de ocupación Humana. Teoría y aplicación. 3ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2004

Liberman R.P. Rehabilitación integral del enfermo mental crónico. Barcelona: Martinez Roca;1993

Rodriguez A. Rehabilitación Psicosocial de Personas con Trastornos Mentales Cronicos. 1º ed. Madrid. Masson;1997

Romero D, Moruno P, Terapia Ocupacional. Teoría y técnicas 1ª ed. Barcelona: Masson; 2003

Scaffca M. Occupational therapy in community-based practice settings. Philadelphia: F.A. Davis Company; 2001.

Willson M. Occupational Therapy en long-tem psychiatry. Edimburgo: Churchill Livingston; 1987

Willson, M. Occupational Therapy in short-Tem psychiatry. Edimburgo: Churchill Livingston;1987

274

Educació per a la Salut

Codi: 200382 Crèdits ECTS: 4 Tipus: Obligatòria Matèria:

Intervenció de TO en els

diferents àmbits i diferents

etapes del cicle vital


Coordinadora: Elisabet Capdevila [email protected]

Professorat: Elisabet Capdevila


Per la teràpia ocupacional les activitats educatives pràcticament són presents en totes les fases del procés, no tan sols

com a eines de treball en les activitats, sinó com a estratègies d’intervenció que facilitin la participació de la

persona/grup en el seu entorn, dirigides a la promoció i prevenció de la salut. Aquesta assignatura introdueix els

principals models, marcs i eines d’Educació per a la Salut més utilitzats en l’actualitat alhora de dissenyar, avaluar o dur

a terme un programa educatiu i la seva aplicació pràctica.


Aquesta assignatura pretén:

o Analitzar i valorar les finalitats de l’Educació per a la Salut, les bases teòriques, les diferents concepcions i

pràctiques en relació al marc d’intervenció actual.

o Elaborar i avaluar un programa on l’Educació per a la salut en teràpia ocupacional, sigui una estratègia

bàsica d’intervenció.

o Analitzar i experimentar l’ús de les diferents eines d’Educació per a la Salut.

o Treballar en equip desenvolupant habilitats de treball basades en la participació i l’aprenentatge cooperatiu.

Competències:

Específiques




CE9.11 Identificar els recursos existents i les característiques dels equips professionals propis de cada àmbit

d'actuació.


CE14 Realitzar l'avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional,

utilitzant el potencial terapèutic de l'ocupació significativa, a través de l'ús de l'activitat, amb el consentiment i la

participació dels individus i poblacions.

CE14.1 Identificar les necessitats educatives de la persona i la població.

CE14.2 Planificar les intervencions educatives i d'inserció des d'un model participatiu

CE14.3 Construir indicadors d'avaluació de les propostes educatives

CE14.4 Valorar productes educatius en base a criteris establerts.


275


pràctica de Teràpia Ocupacional per triar o restablir l'ocupació significativa, segons les necessitats de salut d'individus i

poblacions.

CE15.3 Demostrar una base teòrica per a sostenir la pràctica de Teràpia Ocupacional, coneixent, comprenent

i comparant els diferents fonaments teòrics i principis metodològics: models, teories, marcs de referència,

mètodes / tècniques, avaluacions de Teràpia Ocupacional necessaris per reconèixer i interpretar els


CE15.4 Seleccionar modalitats i procediments d’avaluació en base a les teories i marcs de referència de

teràpia ocupacional.

CE15.5 Revisar les bases teòriques d’Educació per a la salut (EPS): pedagogia, comunicació i psicologia.

CE15.6 Discutir els diferents enfocaments d’EPS per aplicar en la pràctica ocupacional.

CE15.7 Experimentar amb diferents tècniques d’avaluació en base a les teories, models i marcs de referència


CE16 Col•laborar amb grups i comunitats per promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l'ocupació significativa.

CE16.4 Reflexionar sobre la importància de la participació en les experiències d'aprenentatge.

CE16.5 Reflexionar sobre la importància de la participació en els programes de promoció i prevenció.


l'ocupació i la participació.

CE18.16 Tenir en compte les diferències de cada persona en tot el procés de teràpia ocupacional


CE19.7 Experimentar amb diferents tècniques d'EPS per poder aplicar-les en la pràctica ocupacional.

CE19.8 Aplicar les habilitats i destreses adquirides a noves situacions educatives que es puguin presentar.

CE19.9 Aplicar en un entorn simulat habilitats i destreses.



CE23.4 Reflexionar sobre la importància de la comunicació en el procés d'intervenció de Teràpia

Ocupacional.

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.5 Escriure informes de teràpia ocupacional usant els termes de la disciplina.


Transversals


CT2 Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes de informació.

CT3 Identificar, analitzar i tomar l’opció resolutiva mes adequada per donar resposta als problemes del àmbit


CT4 Expressar-se de manera fluent, coherent i adequada a las normes establertes tant de forma oral como per escrit.

CT5 Col·laborar e integrar-se en grups i equips de treball

CT8 Respectar l’entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible

Continguts:

Unitat I: El marc de l’Educació per a la Salut.

Unitat II: Bases teòriques de l’Educació per a la salut i relació amb la teràpia ocupacional.

Unitat III: Programació d’un projecte d’Educació per a la Salut en teràpia ocupacional.

Unitat IV: Eines d’Educació per a la Salut.

276


Activitats


33% ------ 67%


L’avaluació de les competències es farà a partir de la realització de la carpeta d’avaluació. La carpeta de avaluació és

una eina que serveix per què els estudiants demostrin el seu procés d’aprenentatge al llarg de la assignatura. La

carpeta d’avaluació consistirà en:

Elaboració en grup de projecte

Lliurament d’activitats al llarg de l’assignatura

50% 0%


Astral L (coord). Como Iniciar un proceso de intervención y participación comunitaria desde un centro de salud. De la

reflexión a las primeras intervenciones. SemFYC. 2004.

Barrio IM, Simón P. ¿Pueden leer los pacientes lo que pretendemos que lean? Un análisis de la legibilidad de

materiales escritos de educación para la salud. Aten Primaria 2003; 31(7): 409-14.

Bermejo L. Gerontología Educativa. Cómo diseñar proyectos educativos con personas mayores. Madrid:

Panamericana; 2004.

Colomer C, Álvarez-Dardet C. Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson; 2001.

Frías, A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson; 2000.

García M, Alfonso M.T, Cancillo J, Castejón J. V. Planificación educativa en ciencias de la salud. Barcelona: Masson;

1995.

Letts, L. Promoción de la salud. En: Crepeau, E.B., Cohn, E.S., Boyt, B. Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. 11ª

edición. Buenos Aires: Editorial médica Panamericana; 2011.

Organización Mundial de la Salud, Promoción de la salud. Glosario. OMS, 1998.

Rochon A. Educación para la salud. Guia práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Masson;1991.

Sanchez Moreno A. Enfermería Comunitaria 3. Actuación en enfermería comunitaria. Sistemas y programas de salud.

Madrid: Interamericana/ McGraw-Hill; 2000.

Scaffa ME, Van Slyke N, Brownson CA. Occupational therapy services in the promotion of health and the prevention of

disease and disability. American Journal of occupational therapy 2008; 62(6): 694-703.

Serrano González MI. La educación para la salud del siglo XXI: comunicación y salud. 2ª ed. Madrid: Diaz de Santos;

2002.

Webografia

Alezeia. Asociación de Educación para la Salud. http://www.alezeia.org

Unión Internacional de Promoción de la Salud y Educación para la Salud. http://www.comminit.com/la/node/44970

http://www.alezeia.org/

http://www.comminit.com/la/node/44970

277

Gestió i Administració

Codi: 200383 Crèdits: 3 ECTS Tipus: Formació Bàsica Matèria: Context sociosanitari

Curs: 3r Semestre: 2n Llengua en que



Professorat: Silvia Ramos, Joan Manel Sánchez, Vicenç Mayor


La planificació, la gestió dels serveis de salut i l’administració de recursos requereix estratègies on els models

d’organització sanitària disposin dels espais adequats per al desenvolupament dels processos en Teràpia Ocupacional.

S’ha de garantir una gestió de qualitat on els recursos que ofereix el sistema siguin adequats les necessitats individuals

o col·lectives i als serveis oferts.

Objectius:

Aquesta assignatura té com a objectiu general donar a conèixer els elements conceptuals del procés de

l’administració, així com els conceptes bàsics de l’economia sanitària i la millora de la qualitat als serveis de Teràpia

Ocupacional.

Competències:

Específiques:

CE2 Conèixer les organitzacions nacionals i internacionals, així com els entorns i condicionants de dels diferents

sistemes de salut.

CE20 Adquirir coneixements bàsics de gestió i millora de la qualitat dels serveis de Teràpia Ocupacional.

Transversals


CT2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació



Continguts:

UNITAT I:

Elements conceptuals del procés de l’Administració.

UNITAT II:

Conceptes bàsics de l’Economia Sanitària i la seva relació amb els serveis de salut.

UNITAT III:

Gestió i qualitat als serveis de Teràpia Ocupacional.


278


Activitats


36% 64%

Avaluació

L’avaluació s’organitza:

Treballs grupals Activitats d’assistència i participació Prova escrita

40% 20% 40%


Álvarez C. Administración Sanitaria y Sistemas de Salud. Madrid: Síntesis; 1994.

Asenjo M. Las claves de la Gestión Hospitalaria. Barcelona: Gestión 2000. 2001.

Balderas ML. Administración de los servicios de enfermería. 3ª ed. México: Interamericana Mc Graw-Hill; 1995.

Ballesteros, Vitancurt, Sánchez. Bases Científicas de la Administración. México: Mc. Graw-Hill;1997.

Comissió tècnica sobre el sistema de pagament dels serveis contractats a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública

(XHUP). Fulls econòmics del Sistema Sanitari (Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya)

1996; 28:28-30.

Cullis JG. Introducción a la economía de la salud. Bilbao: Desclée Brouwer; 1984.

Errasti F. Principios de gestión sanitaria. Madrid: Díaz de Santos; 1997.

Galloway D. Mejora continua de procesos. Barcelona: Gestión 2000; 1998.

Gillies DA. Gestión de Enfermería: Una aproximación a los sistemas. Barcelona: Masson- Salvat; 1993.

Llei 15/1990 de 9 de Juliol, Ordenació Sanitària de Catalunya.

Lundin MD, Paul H, Christensen J. La eficacia de un equipo radica en su capacidad de motivación. Barcelona: Urano;

2001.

Marriner-Torney A. Administración y lideraje en enfermería. 5ª ed. Madrid: Mosby; 1996.

Mompart MP, Durán M. Administració i Gestió. Madrid: DAE; 2001.

Temes JL, Gil J. Sistema Nacional de Salud. Madrid: Interamericana Mc Graw- Hill; 1997.

Ugarte L. Sinfonía o Jazz? Barcelona: Granica; 2004

279

Practicum II


Curs: 3r Semestre: 2n Matèria: PRACTICUM II

Coordinadora: Betsabé Méndez [email protected]

Professorat: Betsabé Méndez,Jessica Garrido

Carmen Moratinos, Mercè Rived Llengua en que s’imparteix: Català/ castellà


Els pràcticums complementen la formació acadèmica i afavoreixen el desenvolupament personal i professional de

l’estudiant de Teràpia Ocupacional.

Aquesta assignatura dona continuïtat al Pràcticum I. Per tant li suposarà posar en pràctiques competències ja

adquirides i així com integrar les altres que conduïren a l’estudiant a portar a terme processos d’intervenció, programes

d’intervenció, amb un raonament professional adequat, a més d’aprendre a afrontar situacions i resoldre-les amb una

conducta professional d’acord amb les normes ètiques.


o Realitzar plans d’intervenció, programes d’intervenció, aplicant els coneixements, el raonament i les habilitats

adequades d’acord a las necessitats dels usuaris.

o Crear, planificar e implementar programes d’activitats grupals aplicant els coneixements, el raonament i les

habilitats adequades d’acord a las necessitats dels usuaris.

o Desenvolupar la capacitat de critica i autocrítica de la pròpia pràctica professional.

o Desenvolupar el rol professional en aspectes d’identitat i competència.

Competències:

Específiques:

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per a obtenir, organitzar, interpretar i

comunicar la informació científica, sanitària, socio-sanitària i social, preservant la confidencialitat de les

dades.

CE5.8 Preservar la confidencialitat d’acord a la normativa vigent.



Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el


CE13.8 Realitzar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques tant d’individus

com de poblacions, tenint en compte les diferents tècniques de recollida d’ informació i les teories, marcs de

referència i models de Teràpia Ocupacional.

CE13.9 Dissenyar una intervenció, tant per a individus com per a poblacions, en base a las diferents


CE14 Realitzar l’avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir l’ intervenció de Teràpia Ocupacional,

utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el consentiment i

la participació dels individus i poblacions

CE14.5 Portar a terme un procés d’intervenció individual amb el consentiment i la participació dels individus i


280

poblacions

CE14.6 Portar a terme un programa d’intervenció.


pràctica de Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de

salut d’individus i poblacions.

CE15.8 Aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de pràctica de

Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de salut d’individus

i poblacions.



CE17.3 Argumentar les intervencions en base a la evidència científica i a les bases de la professió.

CE17.4 Proposar i aplicar noves intervencions en base a l’evidencia científica i a les bases de la professió.

CE18 Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com de les costums, sobre l’


CE18.17 Aplicar el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional a les diferències individuals, religioses i

culturals, així com a les costums sobre l’ ocupació i la participació.

CE19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context socio-sanitari i comunitari.

CE19.10 Aplicar en el context real, les habilitats i destreses adquirides en un entorn protegit de simulació.

CE21 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals, adquirint habilitats de treball en

equip.

CE21.2 Identificar els membres de l’equip i l’aportació específica de cadascun d’ells.

CE21.3 Integrar-se en els diferents equips del context de pràctiques.

CE22 Escoltar de manera activa,obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les demandes


CE22.5 En el context de la pràctica, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre als problemes i

demandes ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d’aquesta informació

CE23 Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el

procés de Teràpia Ocupacional.

C23.6 Comunicar-se de manera eficaç adoptant el rol pertinent en cada moment.

CE24 Elaborar i redactar histories i demes registres de Teràpia Ocupacional, de forma comprensible, tant per públic

especialitzat com no especialitzat

CE24.2 Complir amb els requisits legals i professionals de documentació sanitària.

CE25 Transmetre informació oral i escrita referent a la Teràpia Ocupacional, tant per públic especialitzat com no

especialitzat.

CE25.8 Adequar el registre comunicatiu a cada situació

Transversals:



CT8 Respectar l’ entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Continguts:

Estàncies pràctiques en diferents àmbits d’intervenció amb la tutorització per part de les terapeutes ocupacionals dels

centres i per part del professorat de l’Escola.

281


Activitats

Presencials Dirigides fora d’aula Autònomes

50% 20% 30%

Avaluació:

El assoliment de les competències serà avaluat de manera continuada al llarg del període de pràctiques amb les

diferents activitats que l’estudiant realitza ( estada pràctica,assistència als seminaris de seguiment i treball escrit)

Les aptituds i actituds de l’estudiant en l’aprenentatge durant el desenvolupament del període de pràctiques les avalua

el terapeuta ocupacional tutor en el centre de pràctiques.

L’aplicació dels coneixements teòrics el disseny i implementació del procés de Teràpia Ocupacional, el raonament en

aquest procés i la reflexió de l’estudiant sobre l’experiència d’aprenentatge, les avalua el professor.

Per tal d’aprovar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir un apte en cada un del tres blocs d’avaluació.

L’assistència, tant a les pràctiques com als seminaris de seguiment és obligatòria.

Treball escrit Seminaris de seguiment Estada Pràctica

50% 10 % 40%


Es recomana la bibliografia de les assignatures que tinguin relació amb el camp de les practiques que s’estiguin

realitzant

282

GUIES DOCENTS


Curs 2012-2013

Quart curs Menció 1 Atenció a l’autonomia persona i la dependència

Comunicació adaptada


Recursos per a la intervenció en l’autonomia personal i la dependencia

Practiques externes en atenció a l’autonomia i la dependencia

Legislació i avaluació de l’autonomia i la dependencia

Menció 2 Actuació de Teràpia Ocupacional en situacions específiques

Intervenció avançada infanto-juvenil

Intervenció avançada en situacions especifiques

Recursos per a la intervenció en situacions especifiques

Practiques externes en intervenció avançada

Treball final de grau

283

Presentació del 4t Curs del Grau de Teràpia Ocupacional

S’ha de cursar com a assignatura obligatòria la de Treball de Fi Grau (12 ECTS, anual).

Per completar els 48 ECTS restants, l’estudiant podrà triar entre tota l’oferta d’assignatures optatives ofertes per a

aquest curs que es configuren agrupades en dos itineraris de formació específica avançada. Si l’estudiant cursa un

mínim de 30 ECTS d’un d’aquests itineraris pot obtenir una menció. Totes les assignatures dels itineraris tenen 6 ECTS

a excepció de les Pràctiques Externes que tenen 12 ECTS.

Els itineraris amb opció a menció es plantegen com a formació avançada professionalitzadora en:

Itinerari I: Menció en Atenció a l’autonomia persona i la dependència

Té com a eix la reflexió sobre la participació en les ocupacions que es duen a terme al llarg de la vida i el

desenvolupament d’estratègies per promoure l’autonomia personal i alleugerir les situacions de dependència.


Legislació i avaluació de l’autonomia personal i la dependència



Recursos per a la intervenció en l’autonomia personal i la dependència

Pràctiques externes en atenció a l’autonomia personal i la dependència

Itinerari II: Menció en Actuació de Teràpia Ocupacional en situacions específiques

Té com a eix l’aprofundiment en la intervenció de Teràpia Ocupacional en situacions específiques i complexes i en el

coneixement i aplicació de mètodes, tècniques i eines específiques.


Intervenció avançada infanto juvenil

Intervenció avançada en situacions específiques

Recursos per a la intervenció en situacions específiques


Pràctiques externes en intervenció avançada

284



Curs: 4r. Semestre: 1r. Matèria: Eines per a l’ intervenció

Coordinadora: Mª Carmen Álvarez Degregori [email protected]

Professorat: Mar Martinez

Josep Solà Benítez Llengua en que s’imparteix: Castellà/Català


Aquesta assignatura forma part de la matèria Eines per a l’ Intervenció i busca identificar l’impacte que exerceix en les

persones la malaltia a nivell de la seva comunicació amb els altres. Això permetrà plantejar una intervenció adient,

tenint en compte la pluralitat de persones que veuen afectada la seva interacció a nivell comunicatiu amb l’entorn

social al qual pertanyen, seleccionant i obrint diverses vies comunicatives amb els altres, per afavorir la participació.


o Identificar l’impacte que produeixen a nivell de la comunicació les diverses disfuncions.

o Conèixer les eines que existeixen per aplicar-les a les diverses problemàtiques que sorgeixen o bé dissenyar

instruments o estratègies de comunicació pels diversos clients.

o Identificar una forma de potenciació de la comunicació, interacció i desenvolupament, orientada a les necessitats

bàsiques de les persones greument discapacitades.

o Relacionar,identificar i aplicar estratègies que siguin adients a les necessitats i característiques individuals de les

persones.

Competències

Específiques

CE4 Reconèixer les propies limitacions i la necesitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional,

prestant especial importància al aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació

per la qualitat.

CE4.3 Actualitzar els coneixements sobre les innovacions de la tecnologia referent a la comunicació

alternativa, augmentativa i a altres productes de recolçament per a les persones amb discapacitat.

CE10 Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per promoure la participació en ocupacions significatives en les


CE10.1 Identificar i seleccionar els productes de soport existents al mercat dirgits a persones amb

discapacitat.

CE19 Adquirir i desenvolupar, destreses i experiència pràctica en el context socisanitari i comunitari.

CE19.1 Demostrar habilitats, destresses i experiència pràctica en les múltiples tècniques d`intervenció, per a

l’aplicació en els diferents contexts.

CE 19.2 Desenvolupar habilitats i destresses amb el fi d’aportar solucions útils en cada context i/o situació

personal.

Transversals



285

Continguts

1. Introducció a la comunicació basal

2. Comunicació augmentativa

3. Comunicació alternativa


Activitats


37% 0% 63%

Avaluació:

L’avaluació s’organitza en diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de

l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup Exposicions/Discusions Prova escrita

45 % 20 % 35 %


Basil C, Soro-Camats E, Rosell C. Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación y la escritura. Principios

teóricos y aplicaciones. Barcelona: Masson; 1998.

Escoin J, Fonollosa MT, Gaitán R. Apoyos digitales para repensar la educación especial. Barcelona: Octaedro-EU

2001.

Ginè i Ginè C. (coord.) Transtorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona: UOC; 2003.

Olivares RM, Simón J, Esteva MªJ, Gómez M. Pautas básicas y sistemas alternativos de comunicación. Barcelona:

Altamar; 2004.

Peña-Casanova J. Manual de Logopedia. 3ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2001.

Serra M, Serrat E, Solè MR, Bel A, Aparici M. La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel; 2000.

286


Codi: 200394 Crèdits: 6 ECTS Tipus: Formació obligatòria

Matèria: Eines per a la

Intervenció

Curs: 4rt Semestre: 1er Llengua en que s’imparteix: Català


Professorat: Elisabet Capdevila, Alicia Devesa


Com a professionals de la salut, cal tenir la capacitat d’identificar les característiques personals, potencialitats i

limitacions que poden influir en la relació amb les persones i alhora disposar de recursos per a la seva gestió. El

creixement humà com a persona, en cap moment es pot desvincular de l’aspecte professional, la maduresa personal és

un element bàsic alhora de poder donar suport a les persones amb situacions difícils.

L’assignatura pretén dotar específicament a l’estudiant de recursos, tècniques i experiència pràctica, que permeti

millorar les destreses i habilitats professionals, en els temes de relació d’ajuda en usuaris i les seves famílies, segons el

context i situació personal.


o Conèixer i reflexionar sobre els aspectes fonamentals presents en la de relació d’ajuda i el cuidar; tant els

biològics, socioculturals, el tarannà personal, recursos sociosanitaris, així com els principis ètics que giren

entorn la vida, malaltia i la mort.

o Analitzar en profunditat les característiques del client, posant especial ènfasi en els valors, creences i

espiritualitat, per tal de valorar les necessitats i oferir recursos, per a la gestió de qualsevol dels processos

relacionats amb la salut i la ocupació, assolint una major qualitat de vida als usuaris i les seves famílies.

Competències:

Específiques:

CE4 Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional,

donant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació

per la qualitat.

CE4.1 Demostrar seguretat, auto coneixement i autocrítica de les seves pròpies limitacions com a terapeuta

ocupacional.

CE4.2 Participar en l’aprenentatge de nous coneixements, tècniques per a la millorar de la capacitat i habilitat

professional i la relació d’ajuda.

CE18 Reconèixer la influencia de les diferències individuals, religioses, culturals, així com les costums sobre la


CE18.3 Apreciar i respectar les diferències individuals del client i dels seus cuidadors, tenint en compte les

seves creences culturals, costums i la seva influència en l’ocupació i la participació.


CE19.2 Desenvolupar habilitats i destreses amb la finalitat d’aportar solucions útils en cada context i/o situació

personal.


de Teràpia ocupacional.


287

CE23.1 Utilitzar habilitats bàsiques de “Couselling” i demostrar coneixements ètics al respecte.

CE25 Transmetre informació oral i escrita, tant a un públic especialitzat com no especialitzat.

CE25.1 Relacionar elements per arribar a conclusions utilitzant un llenguatge apropiat, responent a les

preguntes amb soltura i encert.

CE25.2 Realitzar presentacions interessants, convincents i preparades amb un llenguatge apropiat,

responent a les preguntes amb soltura i encert.

CE26 Desenvolupar habilitats d’aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en funció de les necessitats

de la professió.

CE26.1 Mostrar iniciativa en la cerca d’informació.

CE26.2 Contrastar els esquemes mental propis amb els dels demés.

CE26.3 Construir coneixements compartits, aprendre i facilitar la construcció conjunta de l’aprenentatge.

Transversals:






CT8 Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Continguts:

Unitat I: [treball personal]

- Creences, valors, identitat, sentit de la vida, espiritualitat.

- Gestió de processos de dol/pèrdua/discapacitat. Eines i recursos.

Unitat II: [treball i exercicis per parelles]

- Els cuidadors formals i informals

- Relació terapèutica, procés terapèutic i la relació d’ajuda.

- Coaching en teràpia ocupacional i pràctica centrada en el client.

Unitat III: [treball grupal]

- Recursos institucionals/associatius/ organitzatius.

- Banc de recursos de suport als cuidadors.


Activitats


36% 25% 39%

Consta d’exposició teòrica combinat amb sessions pràctiques i vivencials, on la participació directa dels alumnes en

exercicis d’autoconeixent, anàlisis i presa de consciència és bàsica.

288

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i sumativa. L’avaluació s’organitza amb la carpeta de

l’estudiant, recollint la participació en exercicis individuals i grupals, casos pràctics i vivencials.

Treballs individuals i/o de grup Exposicions / discusions a l’aula Prova escrita o

pràctica

45% 20% 35%




Astudillo W, Mendinueta C, Astudillo E. Cuidados del enfermo en fase terminal y atención a su família. Navarra: Eunsa;

2002.

Bayés R. Afrontando la vida, esperando la muerte. Madrid: Alianza Editorial; 2006.

Beck TA. Prisioneros del odio. Las bases de la ira, la hostilidad y la violencia. Barcelona: Paidós Ibérica; 2003

Bimbela JL. Cuidando al Cuidador. Counseling para profesionales de la salud. 2ºed. Granada: Escuela Andaluza de

Salud Pública; 1995.

Buckman R: Com donar les males notícies. Vic: Eumo; 1998.

Catalao JA, Penim AT. Herramientas de coaching. Lisboa: Lidel; 2011.

Cooper J. Occupational therapy in oncology and palliative care. London: Royal Marsden NHS Trust; 2006.


2011.

De la Fuente C y cols. Síndrome terminal de enfermedad, guia de atención al paciente y família. Madrid: Master Line;

2000.

Hudson A, Moore L. Caring for older people in the community. United Kingdom, Wiley-Blackwell, 2009.

Jovage J. Duelo por las vidas no vividas. Barcelona: Luciernaga; 2000.

Kübler-Ross E. La mort: una aurora. Barcelona: Luciérnaga, 2000.

289

Recursos per la intervenció en la autonomia personal i la dependència


Curs: 4t Semestre: 1r Matèria: Eines per la intervenció


Professorat: Carmen Moratinos,

Mª Victoria Pérez-Camisón Mercè Rived

Llengua en que s’imparteix: Castellà


La fí de la Teràpia Ocupacional és i promover la autonòmia i la independència en les persones. Aquesta asignatura

dóna eines i recursos personals als estudiants per realitzar intervencions que faciliten la autòmia e independencia dels

usuaris


o Proporcionar els conèixements i eines per detectar barreres arquitectòniques en el entorn inmediat dels usuaris i

proposar solucions coherents i adients, tenint amb compte els factors constructius, normatius, econòmics i impacte

de les solucions.

o Conèixer les leis de la productivitat personal y les fites individuals i aplicar diverses eines per a un canví d’hàbits

adaptables a la realitat personal i profesional.

o Conèixer i analitzar les diverses habilitats socials, així com eines per a el entrenament de aquestes habilitats.

Competències:

Específiques:

CE4 Reconoixer les propies limitacions i la necessitat de mantenir i actualizar la seva competència professional,

prestant especial importancia a l’aprenentatge de manera autònoma nous conèiximents i tècniques i a la motivació per

la qualitat.

CE4.1 Demostrar seguritat, autoconeixement i autocrítica de les propies limitacions com terapeuta

ocupacional.

CE4.2 Participar en el aprenentatge de nous coneiximents, tècniques per millorar la capacitat i habilitat i la

relació d’ajuda.

CE4.3 Actualitzar els coneixements sobre les innovacions de la tecnologia referent a la comunicació

alternativa, augmentativa i altres productes de suport per persones amb discapacitat

CE19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreces i experiència pràctica en el contex sociosanitari i comunitari.

CE19. Demostrar, destreces i experieència pràctica en les múltiples tècniques de intervenció, per l’aplicació

en els diversos contextos.

CE19.2 Desenvolupar habilitats i destezes amb la fi d’aportar solucions útils en cada contex i/o situació

personal

CE23 Establir una comunicació interpersonal asertiva amb tots els interlocutors que siguin relevants en el procés de

Terapia Ocupacional

CE25.2 Realitzar presentacions interesants, convincents y preparedes amb un lenguatge adient, responent a les

preguntes amb soltura i acert


290

Transversals:

CT4 Expresarse de forma fluida, coherent i adient a les normes establertes, tant de forma oral com escrita.

Continguts:

Unitat I: Adaptació de l’habitatge

Unitat II: Gestió del temp

Unitat III: Entrenament en habilitats socials


Activitats


36% 0 % 64 %

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada. L’avaluació s’organitza amb diferents activitats que

tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup Discusió a l’aula Prova escrita:

55 % 20 % 25 %


Alonso F. (2008) Adaptación de la Vivienda en la población dependiente: Necesidades, programas, casos. Terrassa:

Fundació Salas.

Caballo, V. (2002). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales,5ª edición. Madrid: Siglo XXI.

Convención Sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. (Nueva York, 13 de desembre de 2006) /

(ratificada por España el 23-11-2007). Disponible en http://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-

s.pdf

Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya. Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la

Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i

d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 1995; num. 2043 (28 de abril) 3369-3389.

Durante Molina P, Pedro Tarrés P. (2010) Terapia Ocupacional: Principios y práctica. 3ª ed Barcelona: Elsevier

Masson,

Gleeson,K. (1996). El programa de eficiencia personal. Como organizarse para hacer más trabajo en menos tiempo.

México: McGrawHill.

Goldstein, A.P., Sprafkin, R.P., Gershaw, N. y Klein, P. (1989). Habilidades Sociales y autocontrol en la adolescencia.

Barcelona.Martínez Roca.

IMSERSO ( 2005). Pregúntame sobre accessibilidad y ayudas técnicas. Madrid

Kelly, J.A. (1987). Entrenamiento de las habilidades socials. Bilbao. Descleé de Brouwer.

Koontz, H.,( 2005). Administración: una perspectiva global”. México. Mc Graw Hill,

Ley 29/1994, de 24 de noviembre de Arrendamientos Urbanos, BOE núm. 282 (25 de novembre) 36129-36146.

Artículos 19,21,23,24. Disponible en http://www.boe.es/boe/dias/1994/11/25/pdfs/A36129-36146.pdf

Ley 15/1995, de 30 de mayo, sobre límites del dominio sobre inmuebles para eliminar barreras arquitectónicas a las

personas con discapacidad, BOE núm. 129 (1995) (31 de mayo): 15801-15802. Disponible en

http://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-s.pdf

http://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-s.pdf

http://www.boe.es/boe/dias/1994/11/25/pdfs/A36129-36146.pdf

291


Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las

personas con discapacidad, BOE; num. 289 (2003) (3 de diciembre): 43187-43195. Disponible en


Ley 26/2011, de 1 de agosto de adaptación normativa a la Convención Internacional sobre los Derechos de las

Personas con Discapacidad. BOE, núm. 184 (2011) (2 de agosto). Artículo 15. Modificación de la Ley 49/1960, de 21

de julio, sobre Propiedad Horizontal. Disponible en www.boe.es/boe/dias/2011/08/02/pdfs/BOE-A-2011-13241.pdf

Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques num. 1526

DOGC 1991; (4 de desembre).

Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, DOGC, nùm. 4640 (2006)

(24 de maig). Articles 553-25, 553-30, 553-38 i 553-44. Disponible en http://civil.udg.es/normacivil/

McCay, J. T., El manejo del tiempo. México, D.F.Herrero Hermanos

Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado por el

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con

discapacidad. Documento Básico SUA 9, Seguridad de utilización y accessibilidad. BOE 2010; num. 61 (11 de marzo):

24510-24521, 24546-24556. Disponible en http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/11/pdfs/BOE-A-2010-4056.pdf

.



http://www.boe.es/boe/dias/2011/08/02/pdfs/BOE-A-2011-13241.pdf

http://civil.udg.es/normacivil/

http://www.boe.es/boe/dias/2010/03/11/pdfs/BOE-A-2010-4056.pdf

292

Recursos per a la Intervenció en Situacions Específiques

Codi 200396 Crèdits ECTS 6 Tipus Optativa

Curs 4rt Semestre 1r Matèria Eines per a la intervenció


Professorat

Silvia Puig Javiera Gazitúa Jessica Garrido Ramon Crespo

Llengües en que s’imparteix Castellà i

Català


Al llarg de la seva formació acadèmica, l’estudiant ha adquirit coneixements bàsics sobre diferents maneres d’intervenir

des de la Teràpia Ocupacional.

En aquesta assignatura, té la oportunitat de profunditzar el seu coneixement sobre l’aplicació de tècniques específiques

anant des del control motor en neurorehabilitació, l’ús de la creativitat des de la teràpia ocupacional, a l’estimulació

cognitiva en la persona, fins a l’avaluació de projectes.


o Adquirir els coneixements profunditzats sobre les diferents tècniques que permetran a l’estudiant d’intervenir

des de la Teràpia Ocupacional en situacions especifiques i complexes.

o Conèixer les principals tècniques que s’apliquen actualment en neurorehabilitació.

o Donar eines corporals i teatrals per permetre a l’estudiant desenvolupar un projecte propi de Teràpia

Ocupacional amb una població diana.

o Adquirir els coneixements sobre eines d’intervenció des de la Teràpia Ocupacional en estimulació cognitiva.

o Dissenyar l’avaluació de qualsevol projecte o programa de Teràpia Ocupacional que l’estudiant pugui

elaborar en el seu futur professional.

Competències

Específiques

CE4. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional,

prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació

per la qualitat.

CE4.2 Participar en l’aprenentatge de nous coneixements, tècniques per a la millora de la capacitat i habilitat

professional i la relació d’ajuda.

CE5. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per tal d’obtenir, organitzar, interpretar i

comunicar la informació científica, sanitària, sociosanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades.

CE5.2 Identificar, analitzar i sintetitzar els diferents mètodes i dissenys d’investigació qualitatius com

quantitatius.

CE8. Demostrar que compren i reconeix la importància dels factors contextuals com a determinants de disfunció

ocupacional.

CE8.1 Identificar els factors contextuals que faciliten i/o limiten l’autonomia en les àrees ocupacionals.

CE8.2 Avaluar les necessitats d’adaptacions i/o productes de suport per a promoure i facilitar l’autonomia de

les persones o grups.


293

CE15. Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de

pràctica de Teràpia Ocupacional per tal d’escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de salut


CE15.1 Investigar i aplicar teories, models pràctics i mètodes d’intervenció per a la pràctica de la Teràpia

Ocupacional segons les necessitats d’individus i poblacions.

CE15.2 Utilitzar el potencial terapèutic de l’ocupació a través de l’anàlisi ocupacional i de l’activitat.

CE16 Col·laborar amb grups i comunitats per a promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l’ocupació significativa.

CE16.3 Planificar intervencions amb grups o persones amb l’objectiu de participar activament en l’ocupació a

través de la promoció de la salut, la prevenció, la rehabilitació i el tractament.

CE17.Demostrar que compren els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia


CE17.1Interpretar, analitzar, sintetitzar i criticar les troballes d’investigació.

CE18. Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre


CE18.3 Apreciar i respectar les diferencies individuals del client i dels seus cuidadors, prenent en compte les

seves creences culturals, costums i la seva influencia en l’ocupació i la participació.

CE19. Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context sociosanitari i comunitari.

CE19.1 Demostrar habilitats, destreses i experiència pràctica en les múltiples tècniques d’intervenció, per a

l’aplicació en els diferents contextos.

CE19.2 Desenvolupar habilitats i destreses amb la finalitat d’aportar solucions útils en cada context i/o

situació personal.

Transversals





Continguts

Unitat I: Tècniques de control motor en afectacions neurològiques

Unitat II: Teràpia Ocupacional i creativitat

Unitat III: Teràpia Ocupacional i estimulació cognitiva

Unitat IV: Avaluació de projectes


Activitats


36,5% 0% 63,5%

294

Avaluació



Treballs individuals i/o de grup Exposicions / Discussions

a l’aula Prova escrita

45% 20% 35%


Bibliografia

Anguera MT, Chacón S, BLANCO A. Evaluación de programas sociales y sanitarios: un abordaje metodológico . Madrid

: Síntesis 2008.

Atkinson K, Wells C. Creative Therapies: A Psychodynamic Approach Within Occupational Therapy. Cheltenham,

England: Stanley Thornes; 2000

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BAB. Willard & Spackmann. Terapia Ocupacional. 10ª ed. Buenos Aires: Médica

Panamericana; 2005.

Dalley T. Arte como terapia. Barcelona: Herder; 1987.

Grieve J, Gnanasekaran L. Neuropsicología para Terapeutas Ocupacionales: Cognición en el Desempeño

Ocupacional. 3ªed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2009.

Holder V. The Use of Creative Activities within Occupational Therapy. British journal of Occupational Therapy 2001;

103-105.

Kapandji A.I. Fisiología articular Tomo 1, 2, 3. 5ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2001.

Polonio B, Romero DM. Terapia Ocupacional Aplicada al Daño Cerebral Adquirido. Madrid: Médica Panamericana;

2010.

Shumway-Cook A, Woollacott M. Motor Control: translating research into clinical practice. 4th ed. Philadelphia:

Lippincatt Williams & Wilkins; 2010.

Tyldesley B, Grieve J. Muscles, nerves and movement in human occupation. 3a ed. Oxford: Blackwell publishing; 2002.

295

Intervenció avançada en situacions específiques


Curs: 4rt Semestre: 2n Matèria: Intervenció Avançada en Teràpia

Ocupacional


Professorat: Mª Carmen Álvarez, Maria Kapanadze,

Prof. a determinar Llengua en que s’imparteix: Català i Castellà


Aquesta assignatura està configurada a partir de la selecció de determinades situacions en què la implicació del

terapeuta ocupacional pot tenir una rellevància tal que es crea la idoneïtat d’endinsar l’estudiant en el coneixement de

temes específics.

Per un costat, es centra en l’estudi dels col·lectius vulnerables que, amb o sense discapacitat, estan en risc de patir una

situació d’injustícia ocupacional.

D’altra banda, partint dels coneixements que l’estudiant ha assolit sobre el col·lectiu de gent gran i el paper de la

teràpia ocupacional en la intervenció geriàtrica integral, s’aprofundeix en la promoció de l’envelliment actiu i la

prevenció de la dependència en la població anciana.

Finalment, es fa un aprofundiment en la intervenció de teràpia ocupacional sobre les lesions específiques de la mà que

poden provocar una alteració en el fer de les persones en qualsevol moment del seu cicle vital.


Es tracta d’aprofundir en el coneixement de situacions específiques i establir estratègies d’actuació des de la

intervenció de Teràpia Ocupacional.


o Identificar, analitzar i respondre davant de situacions de dependència i/o injustícia ocupacional des del punt

de vista de les demandes ocupacionals dels individus i poblacions.

o Gestionar i aplicar les tècniques i els recursos adients propis de teràpia ocupacional per promoure el

desenvolupament de conductes autònomes i ocupacions significatives dels individus i poblacions.

o Identificar, analitzar i gestionar els problemes ètics en situacions complexes.

Competències:

Específiques:

CE 14 Realitzar l'avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional (TO),

utilitzant el potencial terapèutic de l'ocupació significativa, mitjançant l'ús de l'activitat, amb el consentiment i la

participació dels individus i de les poblacions.

CE 14.7 Aplicar l’estudi ergonòmic, les noves tecnologies i la tecnologia assistent en TO/Ergoteràpia en tot el

cicle vital

CE 14.9 Treballar per facilitar entorns accessibles i adaptats i promoure l'autonomia i la justícia ocupacional

CE 14.10 Identificar, dissenyar i planificar diferents modalitats i procediments d'intervenció en camps

emergents per a la teràpia ocupacional, amb estreta col·laboració amb individus i poblacions

CE 16 Col·laborar amb grups i comunitats per promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l'ocupació significativa


296

CE 16.6 Identificar i reflexionar sobre les necessitats de salut i benestar de persones i/o grups a través de la

participació en l'ocupació significativa

CE 16. 7 Analitzar habilitats de maneig de grups per promoure la salut i el benestar dels seus membres

mitjançant la participació en l'ocupació significativa

CE 19 Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context socio-sanitari i comunitari.

CE 19. 13 Utilitzar eficaçment les diferents tècniques d'intervenció en àmbits específics de TO

CE 22 Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les demandes

ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d'aquesta informació.

CE 22.5 Recopilar, analitzar, comprendre i extreure conclusions pertinents de la informació sobre els problemes i

les demandes ocupacionals dels individus i poblacions, des de la perspectiva de TO

Transversals:


CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per tal de donar resposta als problemes de l’àmbit



CT 6 Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.

CT 8 Respectar l’entorn i el medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Continguts:

Unitat I: Intervenció avançada de Teràpia Ocupacional en l’àmbit social

Unitat III: Intervenció avançada de Teràpia Ocupacional en gent gran

Unitat III: Intervenció avançada en lesions de la mà


Activitats


31% 3% 66%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Presentacions i discussions a

l’aula Prova escrita

30% 40% 30%


Bibliografia

Abrams D, Hogg MA, Marques JM. The social psychology of inclusion and exclusion. Philadelphia: Taylor & Francic

books; 2005.

Agüera L, Durante P. Aspectos psicológicos del envejecimiento. Enfermedad mental en la vejez. En: Durante P, Pedro

P, editores. Terapia Ocupacional en geriatría: principios y práctica. 3ª edición. Barcelona: Elsevier Masson; 2010.

Bayés R. Vivir: guía para una jubilación activa. Barcelona: Paidos Iberica Ediciones SA; 2009.

Creek J, Lougher L, Van Bruggen H. Occupational therapy and mental health. 4ª edición. UK:Churchill Livingstone;

2008.

297

Durante P, Pedro P. Terapia Ocupacional en Geriatría. Principios y Práctica. Barcelona: Elsevier España; 2010.

Fernández-Ballesteros R. Envejecimiento activo: contribuciones de la Psicología. Madrid: Pirámide; 2009.

García LB. Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores: guía de buenas prácticas.

Madrid: Ed. Médica Panamericana; 2010.

Heron R. Análisis del empleo y del trabajo: Directrices para identificar empleos para personas con discapacidades.

Organizaicón Internacional del Trabajo; 2008.

Jenkins CD. Mejoremos la salud a todas las edades: un manual para el cambio de comportamiento. Madrid: Pan

American Health Org; 2005.

Kronenberg F, Simó S, Pollard N. Terapia Ocupacional sin fronteras. Aprendiendo del espíritu de supervivientes.

Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.


Occupation-Based Practices. Edinburgh: Elsevier; 2011.

Malick M. Manual on dynamic hand splinting with thermoplastics materials. 1ª ed. Pittsburgh. Harmaville Rehabilitation

Center; 1974.

Malick M. Manual on dynamic hand splinting with thermoplastic materials. 3ª ed. Pittsburgh: Library of Congress

Catalog Card; 1982.

Malick M, Kash M. Manual of management of específic hand problems. 1ª ed. Pittsburgh- Aren; 1984.

Miller RW, Rollinck S. La entrevista motivacional: preparar para el cambio de conductas adictivas. Barcelona: Paidós;

2011.

Todman L. Moving Towards Social Inclusión (ppt). SAMHSA ADS CENTER; 2009.

Townsend E; Polatajko H. Enabling Occupation II: Advancing an Occupational Therapy Vision for Health, Well-being &

Justice through occupation. Canada: CAOT; 2007.

Romero M, Garvín M. Juego, ocio y tiempo libre. En: Romero M, Moruno P, editors. Terapia Ocupacional: Teoría y

técnicas. Barcelona: Masson; 2003. p. 407-413.

Triadó C, Villar F. Envejecer en positivo. Girona: Editorial Aresta SC; 2008.

Van Lede P, Van Veldhoven G. Therapeutic hand splints. Volume 1. 1ª ed. Leuven Belgium: Provan Antwerp-Belgium,

1998.

298

Intervenció Avançada Infanto-Juvenil

Codi 200390 Crèdits ECTS 6 Tipus Formació optativa

Curs 4rt Semestre 2n Matèria Intervenció Avançada

en Teràpia Ocupacional


Professorat Catina Comas, Yolanda Calle

Laura Segovia, Verónica Méndez

Llengües en que

s’imparteix

Castellà i

Català


Durant la seva formació acadèmica, l’estudiant ha adquirit coneixements bàsics sobre les patologies susceptibles de

causar una disfunció ocupacional durant la infància i l’adolescència, i alhora l’aplicació del procés d’intervenció de

Teràpia Ocupacional, permetent una millor participació del nen/adolescent en el seu acompliment ocupacional.

Aquesta assignatura aporta a l‘estudiant la oportunitat de profunditzar el seu coneixement sobre el procés d’intervenció

dirigit a una població de nens/adolescents que pateixen discapacitat intel·lectual, disfunció d’integració sensorial,

trastorns de la conducta alimentària, o que es troben en situació de vulnerabilitat social


o Introduir l’alumne en la intervenció terapèutica en poblacions especifiques que presenten problemes i

demandes en el seu acompliment ocupacional, a través de l’estudi d’aquestes mateixes poblacions, la

identificació de les seves problemàtiques, i l’ús de recursos aplicats a aquest perfil d’usuaris en concret.

Competències

Específiques

CE14 Realitzar l’avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional,

utilitzant el potencial terapèutic de la ocupació significativa, mitjançant l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la

participació dels individus i poblacions.

CE14.9 Treballar per a facilitar entorns accessibles i adaptats i promoure l’autonomia i la justícia ocupacional.

CE14.10 Identificar, dissenyar i planificar diferents modalitats i procediments d’intervenció en camps

emergents per a la Teràpia Ocupacional, en estreta col·laboració amb individus i poblacions.

CE16 Col·laborar amb grups i comunitats per a promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en la ocupació significativa.

CE16.6 Identificar i reflexionar sobre les necessitats de salut i benestar de persones i/o grups mitjançant la

participació en la ocupació significativa.

CE16.7 Analitzar habilitats de maneig de grups per a promoure la salut i el benestar dels seus membres

mitjançant la participació en la ocupació significativa.


CE19.13 Utilitzar eficaçment les diferents tècniques d’intervenció en àmbits específics de Teràpia

Ocupacional.

CE22 Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les demandes

ocupacionals dels individus i poblacions i entendre el contingut d’aquesta informació.

CE22.5 Recopilar, analitzar, entendre i extreure conclusions pertinents de la informació sobre els problemes i

les demandes ocupacionals dels individus i poblacions, des de la perspectiva de Teràpia Ocupacional.


299

Transversals




CT6 Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes



Continguts

Unitat I: Teràpia Ocupacional en nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual.

Unitat II: Teràpia Ocupacional amb nens i adolescents en situació de vulnerabilitat social.

Unitat III: Teràpia Ocupacional en nens amb disfunció d’Integració Sensorial.

Unitat IV: Teràpia Ocupacional en adolescents amb trastorns de la conducta alimentària.


Activitats


31% 0% 68%

Avaluació



Treballs individuals i/o de grup Exposicions / Discussions

a l’aula Prova escrita

30% 40% 30%


Bibliografia

Botticelli TM, Hallway MK. Combining Neuro-developmental Treatment and Sensory Integration Principles: An Approach

to Pediatric Therapy. San Antonio: Therapy Skill Builders; 1995.

Bundy A, Lane S, Murray E. Sensory integration theory and practice. 2nd

ed. Philadelphia, PA: F. A. Davis Company;

2002.

Kranowitz C. The Out-of-sync child: Recognizing and copying with sensory integration dysfunction. New York, NY:

Skylight Press; 1998.

Kranowitz C. The out-of-sync child has fun: Activities for kids with sensory integration dysfunction. New York, NY:

Perigee; 2003.


Occupation-Based Practices. Edinburgh: Elsevier; 2011



Orden Hospitalaria de San Juan de Dios. Personas con discapacidad intelectual: manual de educación afectivo-sexual.

2na ed. Madrid: Fundacion Juan Ciudad; 2007.

300

Polonio B, Castellanos MC, Viana I. Terapia ocupacional en la infancia: teoría y práctica. Madrid: Médica

Panamericana; 2008.

Toro J. El cuerpo como delito. Barcelona: Editorial Ariel; 2008.

Yack E. et al. Building Bridges Through Sensory Integration. Weston: Ed. Future Horizons Inc; 2002

Zuluaga Gómez JA. Neurodesarrollo y Estimulación. Colombia: Médica Panamericana; 2001.

Webgrafia

La ética en los servicios de atención a las personas con discapacidad intelectual severa. Barcelona: Fundació Víctor

Grífols i Lucas; 2010. Disponible a: http://www.bioetica-debat.org/contenidos/PDF/2010/cuaderno21.pdf

Tenemos derechos humanos: Manual de Derechos Humanos para Personas con Discapacidades intelectuales:

Escuela de Derecho de Harvard sobre Discapacidad; 2009. Disponible a:

http://www.hpod.org/pdf/Tenemos_Derechos_Humanos.pdf

http://www.bioetica-debat.org/contenidos/PDF/2010/cuaderno21.pdf

http://www.hpod.org/pdf/Tenemos_Derechos_Humanos.pdf

301

Legislació i Avaluació de l’Autonomia i la Dependència


Curs 4t Semestre 2 Matèria Context sociosanitari

Coordinadora Betsabé Méndez Méndez [email protected]

Professorat Betsabé Méndez Jessica Garrido

Llengua en que s’imparteix

Català/Castellà


Aquesta assignatura donarà l’oportunitat de conèixer els antecedents i la situació actual de la Llei de l’autonomia

personal i atenció amb les persones en situació de dependència i la seva relació amb els professionals de teràpia

ocupacional. Té com a finalitat permetre a l’estudiant conèixer el marc legislatiu que reconeix els drets de les persones

amb situació de dependència i el suport a l’autonomia, els barems d’avaluació i el procés de gestió pel seu

reconeixement d’ajudes.


L’estudiant serà capaç d’/de:

o Reconèixer el marc estatal i català de la Llei 39/2006 i la Llei 12/2007de serveis Socials.

o Utilitzar la Classificació Internacional del Funcionament de la Discapacitat i la Salut (CIF).

o Identificar els dèficits funcionals dels grups de persones amb malalties que originen algun grau de

dependència.

o Explicar tots els procediments previs per l’aplicació del barem de valoració.

o Utilitzar els instruments de valoració del grau de dependència que estan en vigència a l’Estat espanyol.

o Analitzar els pros i contres de l’aplicació del barem com eina de valoració.

o Analitzar el grau de desenvolupament que ha tingut la Llei des de la seva aprovació, tant a nivell estatal com

autonòmic.

o Comparar el grau de protecció social amb els altres països europeus.

Competències

Específiques:

CE9. Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multi professionals i les accions de

prevenció,manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com comunitari.

CE9.2 Reconèixer les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia que es poden desenvolupar

en persones, famílies o grups.

CE12. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequat a les necessitats de individus i poblacions.

CE12.1 Identificar els factors relacionats amb la salut i amb els entorns socials i físics que faciliten o limiten

l’acompliment ocupacional de persones i col·lectius.

CE12.2 Realitzar judicis i prendre decisions des d’una base teòrica i argumentada amb les necessitats del

client i dels recursos disponibles.

CE22. Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les demandes


CE22.1 Apreciar i respectar les diferencies individuals, creences culturals, costums i la seva influencia sobre


CE22.2 Establir una comunicació cooperativa amb usuaris i famílies para avaluar la dependència/autonomia.


302

Transversals:


Continguts

- Conceptes d’Autonomia, Dependència i Discapacitat

- Legislació estatal, antecedents de la Llei (models referents d’altres països).

- Models de protecció social d’altres països.

- Situació social i realitat de les persones en situació de dependència.

- Visita i tècniques de valoració: informe de salut, observació, entrevista, aplicació del barem de valoració de la

dependència.

- La CIF com a marc teòric per l’avaluació.

- Aplicació del barem de valoració de la dependència en diferents col·lectius

- Organització dels serveis de valoració de la dependència.

- Elaboració del PIA/ Recursos disponibles després de la valoració.

- Programes de promoció de l’autonomia.

- Desplegament i situació actual de la Llei en les diferents comunitats autònomes.


Activitats

Dins de l’aula Dirigides fora d’aula Autònomes

35% 65%

Avaluació

L’assoliment de les competències serà avaluat de manera continuada al llarg del període de l’assignatura. Es faran

diferents activitats amb un valor específic en la qualificació final de l’assignatura.

Presentació i discussió de casos Lliurament de treballs Prova escrita

20 % 40% 40%


Bibliografia

Caballer V, Ramiro P, Vivas D. Valoración de la Dependencia. Madrid: Pirámide; 2009.

De la Torre J, Marín PJ. Autonomía y Atención a la Dependencia. Madrid:

Universidad Pontificia Comilla; 2009.

De Lorenzo R,Bueno PL. Tratado sobre Discapacidad. Navarra: Arazandi; 2007.

García G, Ramírez J. Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de

Dependencia. Zaragoza: Colección Trabajo Social; 2008.

Hernandis PS. Autonomía Personal y Dependencia. Valencia:Universidad de Valencia; 2011.

Webs d’interès.

Departament de Benestar Social i Família. Llei de la dependència: desplegament a Catalunya 2011: Disponible a:

www20.gencat.cat/portal/

303

Portal de la Dependència. Disponible a:

http://www.imsersodependencia.csic.es/documentacion/legislacion/normativa/ley-dependencia/index.html

BOE (2011). Reial decret 174/2011, d’11 de febrer, pel qual s’aprova el barem de valoració de la situació de

dependència establert per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les

persones en situació de dependència. BOE 42 (18 febrer 2011): 1-125. Disponible a:

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/18/pdfs/BOE-A-2011-3174-C.pdf

http://www.imsersodependencia.csic.es/documentacion/legislacion/normativa/ley-dependencia/index.html

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/18/pdfs/BOE-A-2011-3174-C.pdf

304

Pràctiques Externes en Atenció a l’Autonomia i la Dependència


Curs 4t. Semestre Anual Matèria Pràctiques Externes


Professorat Pascale Pérez Llengua en que

s’imparteix Català


Aquesta assignatura permet a l’estudiant una integració en contexts socials, sanitaris o comunitaris i que té com a eix la

participació de la persona en les ocupacions que s’estan desenvolupant al llarg de la seva vida, amb l’objectiu de

facilitar l’autonomia personal i alleujar la situació de dependència.

Es tracta d’ampliar l’àmbit d’actuació del futur professional de Teràpia Ocupacional, per tant hi ha la possibilitat de

realitzar aquestes Pràctiques Externes en un lloc on encara no estigui representada la figura del terapeuta ocupacional.


Les Pràctiques Externes en Atenció a l’Autonomia Personal i a la Dependència tenen com a finalitat permetre a

l’estudiant l’aplicació d’una forma professional dels coneixements adquirits en la seva formació acadèmica. D’aquesta

manera, l’estudiant serà capaç d’/de:

o Identificar una institució / entitat on poder realitzar la pràctica de l’assignatura escollida.

o Gestionar el contacte amb aquesta institució, i participar en la formalització del conveni de pràctiques.

o Integrar-se en un context sanitari, social, educatiu, laboral i/o comunitari i conèixer la metodologia de treball.

o Comprendre la missió i la visió i el funcionament de la institució / entitat en la que realitza la seva pràctica.

o Identificar i justificar el valor afegit que pot aportar la Teràpia Ocupacional en aquesta institució / entitat.

o Desenvolupar competències i obtenir una experiència pràctica que faciliti la seva inserció en el mercat

laboral.

Competències

Específiques:

CE16. Col·laborar amb grups i comunitats per a promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l’ocupació significativa.

CE16.8 Identificar el valor afegit que aporta la Teràpia Ocupacional en grups i comunitats.

CE16.9 Col·laborar en el desenvolupament de programes comunitaris des de la visió de Teràpia Ocupacional.

CE18. Reconèixer la influència de les diferencies individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre


CE18.18 Adequar el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional a les diferencies individuals, religioses i culturals així

com als costums sobre l’ocupació i la participació.


CE19.14 Realitzar intervencions planificades en el context sociosanitari i comunitari.

CE21. Desenvolupar la pràctica professional amb respecte als altres professionals, adquirint habilitats de treball en

equip.

CE21.4 Planificar i dur a terme intervencions en col·laboració amb altres professionals.


305



CE22.6 Elaborar un pla d’intervenció basat en la informació obtinguda.

CE25. Transmetre informació oral i escrita referent a la Teràpia Ocupacional, tant a públic especialitzat com no

especialitzat.

CE25.8 Argumentar el valor afegit de la Teràpia Ocupacional tant a un públic especialitzat com no especialitzat.

Transversals:


Continguts

Estades pràctiques en diferents àmbits d’actuació amb la tutorització per part del centre / de la institució i per part de la

professora de l’Escola.


Activitats

Integració en un equip de salut

de diferents àmbits Dirigides fora d’aula Autònomes

50% 10% 40%

Avaluació

L’assoliment de les competències serà avaluat de manera continuada al llarg del període de pràctiques amb les

diferents activitats realitzades per l’estudiant: estada pràctica, i treball escrit.

L’assistència a les pràctiques és obligatòria.

Treball individual Responsabilitat de l’estudiant Avaluació en el centre

o la institució

40% 20% 40%


Es recomana la bibliografia de les diferents assignatures que tinguin relació amb el camp de les Pràctiques Externes

que s’estiguin realitzant.

306

Pràctiques Externes en Intervenció Avançada


Curs 4t Semestre Anual

Matèria Pràctiques Externes


Professorat Pascale Pérez Llengua en que

s’imparteix Català


Aquesta assignatura permet a l’estudiant una integració en contexts socials, sanitaris o comunitaris i que té com a eix la

intervenció especialitzada en una problemàtica concreta i/o amb una metodologia, tècniques i eines específiques.

Es tracta d’ampliar l’àmbit d’actuació del futur professional de Teràpia Ocupacional, per tant hi ha la possibilitat de

realitzar aquestes Pràctiques Externes en un lloc on encara no estigui representada la figura del terapeuta ocupacional.


Les Pràctiques Externes en Intervenció Avançada tenen com a finalitat permetre a l’estudiant l’aplicació d’una forma

professional dels coneixements adquirits en la seva formació acadèmica. D’aquesta manera, l’estudiant serà capaç

d’/de:

o Identificar una institució / entitat on poder realitzar la pràctica de l’assignatura escollida.

o Gestionar el contacte amb aquesta institució, i participar en la formalització del conveni de pràctiques.

o Integrar-se en un context sanitari, social, educatiu, laboral i/o comunitari i conèixer la metodologia de treball.

o Comprendre la missió i la visió i el funcionament de la institució / entitat en la que realitza la seva pràctica.

o Identificar i justificar el valor afegit que pot aportar la Teràpia Ocupacional en aquesta institució / entitat.

o Desenvolupar competències i obtenir una experiència pràctica que faciliti la seva inserció en el mercat

laboral.

Competències

Específiques

CE16. Col·laborar amb grups i comunitats per a promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la

participació en l’ocupació significativa

CE16.8 Identificar el valor afegit que aporta la Teràpia Ocupacional en grups i comunitats.

CE16.9 Col·laborar en el desenvolupament de programes comunitaris des de la visió de Teràpia

Ocupacional.

CE18. Reconèixer la influència de les diferencies individuals, religioses, culturals, així com dels costums sobre


CE18.18 Adequar el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional a les diferencies individuals, religioses i

culturals així com als costums sobre l’ocupació i la participació.


CE19.14 Realitzar intervencions planificades en el context sociosanitari i comunitari.

CE21. Desenvolupar la pràctica professional amb respecte als altres professionals, adquirint habilitats de treball en

equip.

CE21.4 Planificar i dur a terme intervencions en col·laboració amb altres professionals.




307

CE22.6 Elaborar un pla d’intervenció basat en la informació obtinguda.

CE25. Transmetre informació oral i escrita referent a la Teràpia Ocupacional, tant a públic especialitzat com no

especialitzat.

CE25.8 Argumentar el valor afegit de la Teràpia Ocupacional tant a un públic especialitzat com no

especialitzat.

Transversals

CT5.Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

Continguts

Estades pràctiques en diferents àmbits d’actuació amb la tutorització per part del centre / de la institució i per part del

professorat de l’Escola.


Activitats

Integració en un equip de salut

de diferents àmbits Dirigides fora d’aula Autònomes

50% 10% 40%

Avaluació

L’assoliment de les competències serà avaluat de manera continuada al llarg del període de pràctiques amb les

diferents activitats realitzades per l’estudiant: estada pràctica i treball escrit.

L’assistència a les pràctiques és obligatòria.

Treball individual Responsabilitat de l’estudiant Avaluació en el centre

o la institució

40% 20% 40%


Es recomana la bibliografia de les diferents assignatures que tinguin relació amb el camp de les Pràctiques Externes

que s’estiguin realitzant.

308

Treball Fi de Grau

Codi: 200385 Crèdits ECTS: 12 Tipus: Obligatòria Matèria: Treball Fi de Grau

Curs: 4rt Semestre: Anual Llengua en que s’imparteix: Castellà/Català

Coordinadora: Silvia Sanz [email protected]

Professorat: Carmen Alvarez, Elisabet Capdevila, Loreto González, Betsa Méndez, Carmen Moratinos,

Pascale Pérez, Cristina Rodríguez, Silvia Sanz i professorat col·laborador.


Durant els tres primers cursos de Grau l’estudiant ha elaborat en diferents assignatures treballs de revisió en una

temàtica, projectes d’intervenció i el disseny d’un projecte de recerca. A més a més, al llarg del pràcticum ha realitzat

memòries i processos d’intervenció d’infermeria (només en el document d’infermeria). En aquest context, el treball de fi

de grau (TFG) que es realitza al 4t curs, implica una fita més en el procés d’aprenentatge de l’estudiant i que té per

objectiu avaluar competències associades al títol.

En el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) el TFG ha de ser un projecte dirigit al desenvolupament

d’una proposta d’orientació professional, un treball teòric o una recerca, en el camp propi de la disciplina, utilitzant de

manera sistemàtica metodologia científica. Aquest treball representa un producte més elaborat i concret fet per

l’estudiant, on l’activitat autònoma pren especial rellevància.

Mitjançant el TFG, l’estudiant ha d’integrar i aplicar —amb criteri professional, creatiu i innovador— les competències

adquirides al llarg del grau, així com incorporar-ne de noves, relacionades específicament amb el TFG.

El TFG és una oportunitat pel desenvolupament personal i acadèmic de l’estudiant i que pot orientar el seu camí

professional.

Objectius:

o Integrar els coneixements i les habilitats adquirides al llarg del Grau i plasmar-ho en un document de

caràcter científic.

o Abordar de forma autònoma temes rellevants per a la disciplina amb les metodologies científiques

adequades.

o Considerar el codi ètic i deontològic en el plantejament i desenvolupament del TFG.

o Comunicar i argumentar de manera efectiva el procés i contingut del TFG

Competències:

Específiques

CE5 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la

informació científica, sanitària, sociosanitària i social, preservant la confidencialitat de les dades.

CE5.8 Obtenir, elaborar, valorar i comunicar informació científica rellevant per a qualsevol àmbit d'Actuació.

CE17 Demostrar que comprèn els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia

Ocupacional, basant-se en l'evidència científica disponible.


309

CE17.5 Aplicar els coneixements sobre l'ocupació humana en l'elaboració i defensa d'arguments i resolució

de problemes.


CE19.11 Aplicar els coneixements i experiència adquirits així com els valors ètics en qualsevol actuació

tant en el context sociosanitari com en el comunitari.

CE26 Desenvolupar habilitats d'aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en funció de les necessitats

de la professió de terapeuta ocupacional.

CE26.8 Aportar documentació que justifiqui el pensament i raonament crític.

Transversals



Competències generals de la UAB

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva.


Activitats


7% 6% 87%

Els estudiants han d’escollir i desenvolupar un dels tipus de treballs següents:

1.Treball amb Orientació Professional:

Treball que tracta una situació professional en l’àmbit propi de la disciplina i que el resultat final del procés és una

proposta d’acció.

2.Treball Teòric:

Treball que tracta un tema en profunditat duent a terme una anàlisi crítica i la comparació de les diferents propostes

teòriques.

3.Treball d'Investigació:

Treball l’objectiu del qual és mostrar els resultats derivats de l’aplicació del procés d’investigació dut a terme per

l’estudiant. Es tracta d’una primera aproximació a la recerca que inclou la realització de treball de camp.

Aquest tipus de treball es limitarà a estudis descriptius des d’una perspectiva qualitativa o quantitativa.



Procés tutorial Treball escrit Defensa

15%

Proposta Treball final

30%

15%

40%

310


Alberola P, Borja H, Perujo JM, Forcadell J, Cortés C. Bernabeu J. Comunicar la ciència. Sevilla: Edicions del Bullent;

2002

Amadeo I, Solé J. Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna; 1996 .

Benson K, Castro A. Escritura académica. Introducción a la escritura de trabajos y tesinas universitarias. Göteborgs

Universitet; 2009. [Consulta el 26- IV 2012]. Disponible en línia:

http://gul.gu.se/public/pp/public_courses/course42071/published/1315836851756/resourceId/17787835/content/Compe

ndioEscrituraAc.V09.pdf

Cassany D. La cuina de l'escriptura. 6a ed.. Barcelona: Les Naus d'Empúries; 1996

Carlino P. El proceso de escritura académica: cuatro dificultades de la enseñanza universitaria. Educere. 2004 Año 8

Nº 26 pp 321-327. Consulta el 26-IV-2012. Accessible en línia a:


Coromina E, Casacuberta X, Quintana D. Treball de recerca: procés d'elaboració, memòria escrita, exposició oral i

recursos. Vic: Eumo; 2005

Sangles R. Compendi de normes d’estil. 3a. Ed. Barcelona: Llengua Nacional; 2008.




311

10. DIPLOMES DE POSTGRAU

XVII DIPLOMA DE POSTGRAU INFERMERIA QUIRÚRGICA

Finalitat

Facilitar el desenvolupament professional que permeti assolir el liderat en Lloc l’execució de les cures infermeres especifiques en l’àrea quirúrgica, considerant al pacient quirúrgic centre de tot el procés perioperatori.

Dirigit a

Diplomats en Infermeria

Crèdits 30 ECTS

Preu 2. 100

Núm. de places 40

Lloc

Hospital General de l’Hospitalet. Consorci Sanitari Integral

Avda Josep Molins, 29-41

Hospitalet de Llobregat

XIII IDIPLOMA DE POSTGRAU EMERGÈNCIES I CURES INTENSIVES:

ATENCIÓ INTEGRAL D’INFERMERIA A L’ADULT

Finalitat

Ofereix al professional d’infermeria l’ocasió per aprofundir en el seu desenvolupament

professional com infermera experta en cures del malalt adult en els serveis

d’emergències i crítics.

Dirigit a Diplomats en Infermeria

Crèdits 30 ECTS

Preu 2. 100

Núm. de places 35

Lloc

Hospital General de l’Hospitalet. Consorci Sanitari Integral

Avda Josep Molins, 29-41

Hospitalet de Llobregat

312

11. TELEFONS D’INTERÈS

Escola Universitària Creu Roja Telèfon 93 783 77 77 Fax 93 731 71 47

Serveis Extensió

Centraleta / Informació 9

Secretaria Gestió Acadèmica 213

Secretaria d’Alumnes 214

Secretaria Postgrau 215

Secretaria Direcció 216

Secretaria Suport Docent 217

Direcció 218

Biblioteca 221

Oficina de Qualitat 241

GUIA DE L’ESTUDIANT - Creu Roja Catalunyaweb.creuroja.org/escola/GUIAESTUDIANTCURS20122013.pdf ·...

Documents

Transcript of GUIA DE L’ESTUDIANT - Creu Roja Catalunyaweb.creuroja.org/escola/GUIAESTUDIANTCURS20122013.pdf ·...