GUIA DE FIRES, FESTIVALS I MERCATS INTERNACIONALS ÍNDEX DE FIRES VISITADES ENTRE ABRIL I OCTUBRE DE 2014 * London Book Fair. Londres (Regne Unit), 8 – 10 d’abril de 2014. EDICIÓ. * Jazzahead! Bremen (Alemanya), 24 – 27 d’abril de 2014. MÚSICA. * Art Brussels – 32th Contemporary Art Fair. Brussel·les (Bèlgica), 25 – 27 d’abril de 2014. ARTS VISUALS. * The Great Escape. Brighton (Regne Unit), 8 – 10 de maig de 2014. MÚSICA. * Classical:Next. Viena (Àustria), 14 – 17 de maig de 2014. MÚSICA. * Festival des Arts Forains - Namur en Mai. Namur (Bèlgica), 28 de maig – 1 de juny de 2014. TEATRE DE CARRER. * Sortilèges, Rue et Vous. Ath (Bèlgica), 29 de maig de 2014. CIRC I TEATRE DE CARRER. * Greenwich & Docklands International Festival. Londres (Regne Unit), 20 – 22 de juny de 2014. ARTS ESCÈNIQUES. * Humorologie. Marke-Kortrijk (Bèlgica), 27 – 29 de juny de 2014. ARTS DE CARRER, HUMOR I CIRC. * Rochefort Ville en Fête. Rochefort (França), 27 – 29 de juny de 2014. ARTS DE CARRER. * Deventer op Stelten. Deventer (Països Baixos), 11 – 13 de juliol de 2014. CIRC, TEATRE DE CARRER I DANSA. * Chalon dans la rue. Chalon-sur-Saône (França), 23 – 27 de juliol de 2014. ARTS DE CARRER. * Theater op de Markt. Hasselt (Bèlgica), 7 – 10 d’agost de 2014. TEATRE DE CARRER, CIRC I DANSA. * Festival de Chassepierre. Chassepierre-Florenville (Bèlgica), 23 – 24 d’agost de 2014. ARTS DE CARRER. * Festival Au Bonheur des Mômes. Le Grand Bornand, 24 – 29 d’agost de 2014. TEATRE INFANTIL. * Internationale Tanzmesse. Düsseldorf (Alemanya), 27 – 30 d’agost de 2014. ARTS ESCÈNIQUES / DANSA. * Spoffin. Amersfoort (Països Baixos), 28 – 31 d’agost de 2014. TEATRE DE CARRER, CIRC I DANSA. * Berlin Music Week. Berlín (Alemanya), 3 – 7 de setembre de 2014. MÚSICA. * Moving Meeting Theater. Anvers (Bèlgica) / Amsterdam (Països Baixos), 5 – 9 de setembre de 2014. TEATRE I DANSA.

* Reeperbahn Festival & Conference. Hamburg (Alemanya), 17 – 20 de setembre de 2014. MÚSICA. * ABC Art Berlin Contemporary / Berlin Art Week. Berlin (Alemanya), 18 – 21 de setembre de 2014. ARTS VISUALS. * Design Junction. Londres (Regne Unit), 18 – 21 de setembre de 2014. DISSENY. * Feria Internacional de Teatro y Danza. Osca (Espanya), 29 de setembre – 2 d’octubre de 2014. ARTS ESCÈNIQUES.

Informe de prospecció London Book Fair

Londres (Regne Unit), 8 – 10 d’abril de 2014 Edició

Informació tècnica • Any de creació: 1971 • Anual • Dates 2015: 14 – 16 d’abril • Espais: recinte firal Earls Court Exhibition Centre, Londres • 1.500 expositors • 250 seminaris • Obert als professionals • Internacional • De pagament • País Market Focus 2014: Corea

Organització Reed Exhibitions UK Gateway House, 28 The Quadrant Richmond, Surrey TW9 1DN UK Tel.: +44 208 271 2134 www.reedexpo.com www.londonbookfair.co.uk/en/Home/ Persones de contacte: Amy Webster, International Sales & Market Focus Manager amy.webster@reedexpo.co.uk Tel.: +44 208 910 7872 Silvia García / Betty Morido International Sales Spain & Portugal ersi2@ersi.es Tel.: 915 598 464 Descripció general La London Book Fair és el punt de trobada del sector editorial internacional de més importància a Europa després de la Frankfurt Buchmesse. Aquestes dues trobades tenen lloc a la primavera i a la tardor respectivament, cobrint d’aquesta manera el calendari anual de la indústria. La xifra d’expositors supera les 1.500 empreses. A més dels espais dedicats als expositors, la fira també ofereix multitud de seminaris i disposa de l’International Rights Center, amb més de 580 taules, un espai dedicat a la compravenda a nivell global de drets literaris, televisius i cinematogràfics. El programa de seminaris és molt ampli –en aquesta edició se n’han organitzat més de 250– cobrint temàtiques tant diverses com Edutainment, crossmedia, les traduccions literàries, el licensing, o la digitalització, entre d’altres. El país convidat en aquesta edició ha estat Corea. La fira realitza un esforç de promoció del sector editorial del país convidat, combinant un bon estand paraigües, seminaris, comunicació i organització de trobades professionals. El perfil dels professionals que participen a la London Book Fair és: autors, agents literaris, editors, compradors i venedors de drets, propietat intel·lectual o continguts, llibreries,

desenvolupadors digitals del sector del llibre, distribuïdors, licensing i marxandatge. Segons dades de l’organització, durant els tres dies d’activitat per la London Book Fair hi passen més de 25.000 persones, de 110 països diferents. Pel que fa als expositors, més de 1.500, representen 53 països. Hi destaquen per l’alt volum d’expositors Alemanya, Corea (país focus al 2104), Canadà, Estats Units (la més important després del Regne Unit), França, Índia, Itàlia, Rússia, Turquia i, com és lògic, Regne Unit. L’ICEX compta amb un programa de desenvolupament del sector editorial, el New Spanish Books, per donar a conèixer els drets de traducció d’editorials i agents literaris de l’Estat espanyol als mercats internacionals, fent focus en el britànic. En aquest sentit, durant el primer trimestre del 2013 es van traduir al Regne Unit 111 obres editorials del castellà i 10 del català (veure www.newspanishbooks.com). A la fira també hi han participat associacions o federacions dedicades a afavorir el contactes empresarials internacionals. La Publishers’ Association i el UK Trade & Investment són les dues organitzacions britàniques més actives en aquest àmbit. Ambdues associacions ofereixen serveis de consultoria a les empreses britàniques i irlandeses del sector. L’UK Trade & Investment també pot assessorar empreses estrangeres que volen invertir o formar part de la indústria al Regne Unit. Participació catalana La presència d’editorials catalanes a la London Bok Fair es va vehicular en part a través de l’estand paraigües de la Federación de Gremios de Editores de España, FGEE. Allà hi van ser presents Blume, Editorial Océano, Gemser Publications, Parramon Paidotribo i Tusquets Editores. La resta d’acreditats catalans estaven concentrats, principalment, a la zona de l’International Rights Centre: Agència Literària Carmen Balcells, Antonia Kerrigan Literary Agency, Brandt New Agency, Cristina Mora Literary & Film Agency, Elkost Intl. Literary Agency, Liberduplex, Futurebox Project, Institut Ramon Llull, Julio F. Yáñez Agencia Literaria, Página Tres Agencia Literaria, Penguin Random House Grupo Editorial, Pontas Literary & Film Agency, Sant Jordi Asociados Agencia Literaria i The Foreign Office. Valoració Al tractar-se d’una de les dues fires més importants a Europa, la possibilitat d’assistir-hi, tot i ser una inversió de temps i diners, sempre és positiva, especialment pel què fa a la venda/adquisició de drets. Com a exemple, segons declaracions a l’ACN d’Anna Soler-Pont, directora de Pontas Literary & Film Agency, “si formes part de la indústria editorial, has de ser aquí presencialment. Per més digitals i tecnològics que ens tornem, fires com aquesta donen a entendre que el contacte cara a cara és el més important per als negocis”. Pel que fa a resultats a curt termini, l’Agència Pontas ha venut una novel·la negra de l'autor suec Christoffer Carlsson a una reputada editorial francesa; ha donat sortida a diverses obres indonèsies al mercat asiàtic i ha col·locat un títol anglès en una productora cinematogràfica. Així mateix, segons l’editora Eugènia Broggi, del segell L'Altra Editorial, la LBF li serveix per veure què es ven a tot el món i per explicar als editors internacionals quins autors catalans té en cartera, pels quals diu que cada vegada hi ha més interès. Ha fet contactes amb editors nord-americans per negociar la traducció de dues obres del català a l’anglès. Mar Pérez Unanue, ICEC Londres Abril 2014

Informe d’assistència jazzahead!

Bremen (Alemanya), 24 a 27 d’abril de 2014 Música / Jazz

Informació tècnica • Any de creació: 2006 • Anual • Propera edició: 23 a 26 d’abril de 2015 • 708 expositors • 15.971 visitants, dels quals 2.811 professionals acreditats • Públic professional (acreditat) i públic general • Participació internacional • De pagament Organització MGH Messe- und Ausstellungsgesellschaft Hansa GmbH jazzahead! Theodor-Heuss-Allee 21-23 28215 Bremen Alemanya Tel.: +49 421-3505 298 Fax: +49 421-3505 681 info@jazzahead.de www.jazzahead.de Persones de contacte: Sybille Kornitschky, directora de projecte Ulrich Becker, director artístic Peter Schulze, director artístic Maleni Piyasiri, responsable d’estands Tel.: +49 421-3505 298 piyasiri@jazzahead.de Descripció general de la fira La novena edició de la fira internacional de música Jazzahead, especialitzada en jazz, ha tingut lloc a Bremen (Alemanya) del 24 al 27 d’abril de 2014. La fira s’ha consolidat com una de les trobades clau per al sector internacional del jazz, com demostra l’augment d’empreses expositores, i de públic assistent als concerts (39% d’increment respecte el 2013). Com en edicions anteriors, la part de mercat s’ha concentrat al Congress Center Bremen i al pavelló 3 del recinte firal de Bremen, on es trobaven els estands, tant pavellons nacionals com estands individuals d’empreses i institucions. Paral·lelament a la fira han tingut lloc els showcases de dia, així com algunes presentacions i tallers. A les nits, el Kulturzentrum Schlachthof (una sala situada molt a prop del recinte firal) i un dels pavellons del recinte firal acollien els showcases de nit. El país convidat enguany ha estat Dinamarca, que ha presentat una selecció d’artistes propis i comptava amb un espai especial a l’entrada del pavelló firal.

Com en edicions anteriors, per facilitar el contacte entre els participants, la fira ha realitzat sessions de MatchMakings, amb reunions preconcertades de 20 minuts entre algunes de les empreses registrades prèviament. Participació catalana El Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals, ha coordinat per setè any consecutiu un estand paraigües, que ha acollit a les empreses i institucions catalanes presents a Bremen, i ha gestionat amb la fira un preu especial amb descompte per a les acreditacions dels coexpositors catalans. Enguany han participat a la fira les següents empreses catalanes: Àngels Mas Produccions Musicals, Iryna Parr, Mercat de Música Viva de Vic, Montuno Producciones y Eventos, Serveis i Comunicació Promoci, Victor Correa Management i el periodista Josep B. Cardona (Ràdio Tarragona). Les empreses Balaio Producciones, Central Art Process, El Cazador de Luz Group, Galbany Produccions, Pierre Bechet, Giulia Valle, Nota SCCL i Monday Music Producers estaven acreditades a la fira, tot i que finalment no hi van assistir. A l’estand, situat a la part més cèntrica del Congress Centre, s’han atès les consultes dels professionals interessats en la música catalana i s’han posat a disposició del públic la nova compilació en CD Jazz from Catalonia 2014, editada per l’ICEC. També s’ha posat a disposició dels professionals internacionals un llistat actualitzat amb els contactes de les empreses catalanes presents a la fira, així com una llista dels principals festivals internacionals de jazz, soul i gospel de Catalunya. Una gran pantalla situada a l’estand mostrava un vídeo amb grups de música catalans. Les empreses catalanes també disposaven d’espai als mostradors per exposar els seus materials i taules per realitzar reunions. Des de l’ICEC s’ha donat difusió a la presència catalana al Jazzahead per diverses vies, des del website www.catalanarts.cat i el newsletter que s’envia mensualment als programadors i periodistes, com a través d’un eflyer on s’anunciava la presència d’artistes i empreses catalans a la fira i de les diferents xarxes socials. Enguany no hi ha hagut grups catalans seleccionats per al programa de showcases, tot i que no es descarta de cara a futures edicions donades les bones relacions dels organitzadors de la fira amb l’ICEC. Tant Sybille Kornitschky, directora de projecte com Uli Beckerhoff i Peter Schulze, directors artístics, van destacar la bona col·laboració amb les empreses catalanes i amb l’ICEC, presents a la fira pràcticament des dels inicis del Jazzahead. Valoració El sector internacional del jazz té un punt de trobada consolidat, que és el Jazzahead. Les xifres creixents d’assistents professionals i també de públic general confirmen la bona rebuda que té aquest esdeveniment, que per la propera edició ja ha anunciat un canvi a dos pavellons nous, dins del mateix recinte firal, per ampliar espais i respondre així a les necessitats creixents de la fira. França serà el país convidat de la propera edició. L’escena del jazz fet a Catalunya s’està obrint pas en el mercat internacional, recolzats a través de la presència continuada de l’estand paraigües gestionat pel Departament de Cultura, que ofereix un punt d’exposició i de trobada. Molts dels professionals internacionals que passen cada any per la fira han desenvolupat un interès creixent en el jazz català gràcies a la presència continuada de Catalunya al Jazzahead, i a la bona qualitat artística de les compilacions de jazz català que es reparteixen als programadors. Aquesta tasca de difusió i promoció és crucial per continuar treballant en l’objectiu de situar el jazz català en el mapa dels programadors internacionals. Neus López, ICEC Berlín Maig de 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Informe de prospecció ART BRUSSELS – 32th Contemporary Art Fair

Brussel·les, Bèlgica, 25 – 27 d’abril 2014 Arts visuals

Informació tècnica • Any de creació: 1968 • Periodicitat: Anual • Propera edició: 24 – 26 d’abril del 2015 • Espais: Espai Firal Brussels Expo. Halls 1 & 3 • 190 galeries expositores • Més de 2.000 artistes participants • 30.000 visitants (estimació) • Obert tant al públic general com a professionals • Participació internacional • De pagament Organització ARTEXIS N.V. Rue Saint-Lambert, 135 B - 1200 Brussel·les, Bèlgica Tel.: +32 2 740 10 32 Fax: +32 2 740 10 25 artbrussels@artexis.com www.artexis.com www.artbrussels.be Contacte: Katerina Gregos, Artistic Director Nele Verhaeren, Head Gallery Relations nele.verhaeren@artexis.com Descripció general Art Brussels és una fira d’art contemporani de caràcter internacional que té lloc a la capital europea anualment. Aplega en la seva majoria un públic professional i especialitzat en matèria artística (galeristes, artistes, col·leccionistes), però també està oberta al públic general. Un exemple d’això és la Gallery Night on les galeries belgues participants obren les seves portes als visitants de la fira, però també al públic en general, per tal que puguin conèixer el circuit artístic del país i potenciar paral·lelament el caràcter nacional de la fira. La 32 edició s’ha celebrat al recinte firal Brussels Expo del 25 al 27 d’abril i ha acollit 190 galeries de 27 països diferents amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia i innovadora del panorama de l’art contemporani internacional. Els països amb més representació a la fira han estat: Bèlgica amb 47 galeries participants, seguida de França amb 27 galeries i Alemanya amb 26. Anglaterra, Estats Units i Itàlia han augmentat la seva representació respecte a edicions anteriors amb 14 galeries cadascú, mentre que Holanda l’ha disminuïda amb tan sols 7 galeries. Espanya hi ha participat amb 8 galeries de les quals 3 són catalanes, una mallorquina i les quatre restants de Madrid. Altres països com Portugal, Polònia, Noruega, Suècia o Canadà també hi han participat, fet que demostra la voluntat del comitè de selecció per potenciar el caràcter internacional de la fira, tant a través dels artistes com de les galeries seleccionades. El conjunt de galeries es troba organitzat en tres seccions diferents: la secció Prime per a les galeries ja establertes; la secció Young per a galeries que representen principalment joves artistes; i la secció First, dedicada a 16 noves galeries que participaven per primer cop a la fira. A més a més, l’Art Brussels compta amb dos focus especials. A més, la secció Solo ofereix

estands de 25m² dedicats al treball d’un únic artista, mentre que en la nova secció Curator’s View un galerista, artista o professional de l’art comissaria la totalitat d’un estand. Sis projectes han estat escollits per Katerina Gregos, directora artística de la fira. La fira també compta amb un l’espai de debat, The Stage, que ha acollit més de 100 professionals de l’art que han participat en conferències, taules rodones i trobades amb artistes, galeristes, crítics, comissaris, etc. Aquest any la fira s’ha volgut centrar en l’àmbit de la vídeo projecció i els curtmetratges, una vessant artística llargament representada en museus, galeries i biennals, però no tant en fires, segurament per motius de restriccions tècniques i d’espai. És per això que Art Brussels ha comptat per segon any consecutiu amb l’espai The Cinema consagrat a la projecció de curtmetratges i vídeos proposats per les galeries participants en col·laboració amb el Centre d’Art et Media de Brussel·les. Paral·lelament a la programació oficial, existeix una programació off que pretén obrir les portes de la fira a la ciutat, gràcies a la col·laboració de museus, institucions i col·leccions privades. Dins aquest apartat trobem la Gallery Night i l’Artists’s Film Premieres, una nova col·laboració amb el centre d’art Beursschouwburg on es projectaran al llarg de tot l’any els curtmetratges i vídeos que han estat presentats a la fira. Participació catalana En aquesta edició hi han participat tres galeries catalanes: la galeria ADN dins la secció Prime, la galeria ProjecteSD inclosa dins la secció Young presentant el treball de Marc Nagtzaam a la secció Solo, i la galeria Senda també a la secció Prime. S’ha apostat per la combinació d’obres en diferents disciplines artístiques (pintura, fotografia, instal·lació, vídeo i escultura) i per la promoció d’artistes emergents, com Nuria Güell, Carlos Aires o Marc Nagtzaam. Valoració Art Brussels és una fira ben consolidada, com així corroboren les més de 400 demandes de participació, de les quals només 190 han estat seleccionades. És tracta d’una fira que combina tant obres d’artistes reconeguts com d’artistes emergents per tal de potenciar la nova creació i donar una visió àmplia de les tendències artístiques actuals. És doncs, una bona oportunitat per donar a conèixer el nou talent català a nivell internacional. Un punt interessant és la creixent voluntat de la fira d’obrir les portes cap a la ciutat de Brussel·les, per tal de crear sinèrgies més enllà de la fira en sí. Fruit d’això són les diverses iniciatives que es duen a terme a la ciutat coincidint amb l’esdeveniment. La Brussels Art Week és la nova iniciativa proposada, una setmana on l’art esdevingui el centre principal de l’activitat cultural a la ciutat per apropar-lo a nous públics. El tipus de visitants que participa a la fira és variat, trobem des de col·leccionistes i entesos fins a amants de l’art en general. Es calcula que uns 30.000 visitants han pogut gaudir de l’oferta artística presentada en aquesta edició, dels quals un 30% ha estat públic estranger. Això demostra la consolidació de l’Art Brussels com una fira cada cop més important dins el ventall de fires d’art contemporani internacional. La fira pretén donar cabuda a diverses manifestacions artístiques per tal que l’oferta sigui variada, interessant i per a tots els gustos. Els galeristes participen activament a Art Brussels, on a més de presentar les seves obres, tenen l’oportunitat d’estudiar el mercat internacional, assabentar-se de les noves tendències artístiques, així com analitzar el preu de l’obra i fer contactes amb altres professionals de l’art. La representació de galeries catalanes ha anat en augment en els últims anys, fet que corrobora els bons resultats extrets de la participació en aquesta fira internacional. La impressió general dels assistents aquest any ha estat satisfactòria. Per tant, l’Art Brussels es consolida com una fira forta en el mercat de l’art, una oportunitat per a les galeries catalanes de donar un pas més cap a la seva internacionalització. Núria Bultà, ICEC Brussel·les Maig 2014

Informe de prospecció The Great Escape

Brighton (Regne Unit), 8-10 maig de 2014 Música

Informació tècnica • Any de creació: 2006 • Dates propera edició: maig 2015 (a determinar) • Espai: 35 espais distribuïts per Brighton • 400 actuacions • Més de 100 experts • Més de 3.000 professionals acreditats • Internacional • De pagament Organització MAMA & Company 59-65 Worship St, London EC2A 2DU Regne Unit www.escapegreat.com Kat Morris, Directora Festival tgeinfo@escapegreat.com Kevin Moore, Event Executive kevin.moore@mamaco.com Descripció general The Great Escape (TGE) és un festival internacional dedicat a grups emergents de la música pop i rock. Durant tres dies tenen lloc showcases de grups, així com seminaris, conferències, i trobades de networking. Tota aquesta activitat professional es complementa amb concerts oberts al públic general, que tenen lloc de nit. Segons dades de l’organització un 30% dels delegats són de fora del Regne Unit (Europa, Estats Units, Canadà, el Japó, l’Índia, Austràlia o Nova Zelanda). El 54% dels delegats són compradors i el 46% venedors. Els perfils són variats: agents, distribuïdors, programadors, oficines d’exportació, bookers i promotors de festivals, periodistes, segells discogràfics, mànagers, editorials de música, productors musicals, advocats, assessors financers, professionals del màrqueting i del marxandatge, etc. Un 71% dels delegats van tancar algun tipus de negoci com a resultat del seu pas per TGE Convention 2013. Aquest any Finlàndia ha estat el país focus de TGE, en col·laboració amb Music Finland, la qual cosa ha permès l’actuació de 9 artistes del país escandinau. Altres països que també han realitzat showcases són Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Escòcia, França, Islàndia, Irlanda, Irlanda del Nord, Japó, Letònia, Luxemburg, Nova Zelanda, Noruega, Països Baixos, Polònia i Suïssa. L’ampli programa de seminaris i conferències abordava temes com maximitzar els drets musicals, estratègies amb nous productes, el mercat global digital, la misogínia en el sector musical o eines DIY per començar una carrera musical. Per primer cop s’ha inclòs un matí dedicat a la connexió entre creativitat i tecnologia. Tot i l’alt nivell dels ponents, les sessions no van estar ben anunciades i malauradament l’assistència de públic va ser molt baixa.

Participació catalana Catalunya va participar entre el 2009 i el 2013 en la secció de showcases del TGE, però malauradament aquest any cap grup català ha estat seleccionat. A nivell professional, van assistir les següents companies: BCN Music Export, Houston Party, Miles Away / Razzmatazz i Sound Diplomacy. ICEC Londres va assistir, en el marc del TGE, a una reunió d’oficines europees d’exportació de la música. Arran de la dissolució de l’European Music Office, EMO, la tardor de 2013, les oficines membres van acordar seguir treballant de forma conjunta però sota una estructura menys formal. La segona trobada es va realitzar a Brighton, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’informació i bones pràctiques, així com unir forces per enfortir la presència de la música feta a Europa a nivell internacional, i fer lobby quan sigui necessari per ser més estratègics. També es vol propiciar l’organització d’esdeveniments amb la participació de grups de membres interessats, i/o estudiar la presentació de propostes comunes a Creative Europe. A principis de 2015 es preveu fer balanç del treball realitzat. Valoració The Great Escape és un dels punts de trobada més importants del sector de la música a Europa, amb un gran potencial per establir contactes amb professionals, programadors de festivals i d’equipaments, mànagers, bookers, segells discogràfics, i supervisors musicals, que poden ser profitosos per a l’escena musical catalana. Uns contactes que es veurien més afavorits amb la presència d’artistes catalans en la programació de showcases. A nivell de l’ICEC, la presència a Brighton permet conèixer de primera ma les noves tendències del sector de la música, per tal de poder assessorar als professionals catalans sobre la manera més efectiva d’aconseguir contractacions internacionals, preferentment al mercat britànic. Aquesta edició també ha servit per enfortir la col·laboració entre Catalunya i la resta de països que formen part de l’associació europea de Music Export Offices, anteriorment agrupada sota el paraigües de l’EMO. Mar Pérez Unanue, ICEC Londres Maig 2014

Informe Classical:Next

Viena (Àustria), 14 – 17 de maig de 2014 Música

Informació tècnica • Any de creació: 2012 • Anual • Propera edició: juny 2015 (dates i lloc a confirmar) • 170 expositors • 950 professionals acreditats • Públic professional • Participació internacional • De pagament Organització piranha WOMEX Kreuzbergstr. 30 10961 Berlin Alemanya Tel.: +49 30 318 614 47 www.classicalnext.com Persona de contacte: Jennifer Dautermann, directora de projecte jennifer.dautermann@piranhawomex.com Descripció general La tercera edició del Classical:Next, fira especialitzada en música clàssica, ha tingut lloc a Viena entre el 14 i el 17 de maig de 2014. La fira, que va néixer el 2012 impulsada per l’associació alemanya de segells independents de música clàssica (CLASS), aspira a convertir-se en el punt de reunió del sector independent de la clàssica. NAXOS, un dels gegants de la distribució musical, ha aprofitat els dies anteriors al Classical:NEXT per celebrar també a Viena la seva convenció anual internacional. Durant el dia, el MAK (Museu d’Arts Aplicades) acull la part de mercat, amb estands paraigües nacionals (Finlàndia, Luxemburg, Àustria, Bèlgica, França, Eslovènia, Canadà, per citar-ne alguns) i també estands propis d’empreses, majoritàriament discogràfiques i agències. Enguany, atès l’increment de gairebé un 50% en el nombre d’expositors, aquesta part de fira s’ha traslladat al pavelló de la planta baixa de l’edifici, mentre que les dues sales del pis superior (on hi havia hagut l’any passat els estands) s’han habilitat com a centre de conferències, juntament amb la sala d’actes del MAK. Pel que fa als més de 900 professionals acreditats, més de 100 eren programadors i promotors de festivals i concerts, i més de 150 premsa especialitzada, segons dades dels organitzadors. També s’hi trobaven representants de segells, distribuïdors, compositors i intèrprets, així com centres nacionals d’informació i documentació musical, i institucions relacionades amb l’educació musical. El programa de conferències ha comptat amb una trentena de conferències i xerrades, en les quals han participat 59 ponents provinents de 16 països, i on s’han tractat temes com el futur

de les orquestres, estratègies per connectar amb nous públics (joves i madurs), la necessitat d’adaptar la formació dels joves intèrprets per incloure aspectes com la gestió i la promoció, o temes relacionats amb les noves tecnologies, com l'anàlisi d’audiències gràcies als big data o models alternatius de negoci per als segells independents. Completant el programa, durant el Classical:NEXT també han tingut lloc sessions de mentoring (individualitzat i en grup) amb experts del sector, així com sessions específiques de networking amb empreses de Corea i de Brasil, que enguany han assistit a la fira amb delegacions significativament més nombroses que en anys anteriors. Un altre format interessant ha estat els video-showcases. Amb un format molt àgil (1 minut de presentació i un vídeo de 9 minuts) s’han presentat projectes molt diversos a la recerca de coproductors, o d’espais d’exhibició. Els vídeos estaven fet amb un format “making-of” molt atractiu visualment. Pel que fa al programa d’actuacions, la nit inaugural va comptar amb un discurs del baríton nord-americà Thomas Hampson i les actuacions d’artistes de Luxemburg, país que també va patrocinar la recepció de benvinguda. Per desgràcia, l’espai, el vestíbul del MAK, té molts problemes d’acústica, amb la qual cosa els concerts van quedar deslluïts.

El dijous i el divendres, de 20:30h i fins a mitjanit, van tenir lloc els showcases oficials del Clasical:NEXT al club Porgy and Bess, situat a pocs minuts de distància. Es van presentar 4 sets de mitja hora cada vespre, projectes de clàssica contemporània, molts d’ells acompanyats amb projeccions de vídeo. Corea i Suècia també van realitzar showcases off-Classical al Musikverein i al Konzerthaus de Viena.

Participació catalana El departament de Cultura, a travès de l’ICEC, ha tornat a ser present a la fira com a organitzador d’un estand paraigües on estaven representades les següents empreses i institucions: GEMC / Symphonic.cat, Notes in Cloud, Molina Visuals, Tritó, Institut Ramon Llull i el músic Joan Martí-Frasquier, que també va realitzar un reeixit showcase del seu projecte Colours dijous al vespre al Porgy and Bess. Des de l’ICEC s’ha gestionat amb els organitzadors un descompte per a l’acreditació dels participants catalans i s’ha coordinat el bon funcionament de l’estand, que ha servit de punt de treball per als professionals catalans. Per a facilitar al màxim la tasca de les empreses catalanes, des de l’ICEC s’ha fet difusió d’una postal electrònica a tots els professionals assistents a la fira, informant de la presència de les companyies catalanes a Viena. També s’ha donat difusió via pàgina web, newsletter i xarxes socials (Facebook i Twitter). Valoració Si bé la xifra de professionals acreditats s’ha mantingut en les xifres de l’any passat, el significatiu increment de gairebé un 50% pel que fa als expositors demostra que el Classical:NEXT està intentant omplir el buit detectat pel sector independent de la música clàssica, especialment en el seu vessant més contemporani. A jutjar pel ritme de visites, entrevistes, xerrades i reunions, mantingudes tant a l’estand com en els diferents espais del MAK, Viena ha tingut prou poder de convocatòria per aglutinar durant tres dies als professionals de la clàssica. Caldrà esperar als propers mesos per veure els fruits que dóna la fira, però d’entrada la sensació general entre els participants ha estat molt positiva. Queda encara per aclarir si la propera fira tornarà a tenir lloc a Viena. Els organitzadors estan sospesant altres opcions, ja que un model nòmada de fira permet abastar nous mercats de manera diferent a una fira estable. En un moment on la tendència de les fires musicals és cap a l’especialització, cal veure si la propera edició del Classical:NEXT aconsegueix atreure més professionals per consolidar-se com el punt de trobada de la clàssica contemporània. Neus López, ICEC Berlin Maig de 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC Estand Departament de Cultura al MAK (Museu d’Arts Aplicades de Viena)

Showcase Joan Martí-Frasquier (Club Porgy and Bess)

Informe Festival des Arts Forains - Namur en Mai

Namur (Bèlgica), 28 de maig al 1 de juny del 2014 Teatre de carrer

Informació tècnica • Any de creació: 1996 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: 13 – 17 de maig del 2015 • Espais: 30 espais repartits per la ciutat de Namur, dels quals alguns són espais

tancats habilitats per a representacions teatrals d’interior o carpes. També hi ha participat la Maison de Culture de Namur i el Théâtre Royal de Namur.

• Professionals / empreses acreditades: 300 • Visitants: prop de 200 000 persones • Professional i obert al públic • Internacional • De pagament i gratuït Organització Promotion des Arts Forains asbl Rue des Brasseurs, 160 BE-5000 Namur Tel.: +32 81 22 20 42 Fax: +32 81 24 10 74 info@artsforains.com www.artsforains.com Persona de contacte: Aurélien Tirtiaux, direcció artística info@namurenmai.be Descripció general L’associació Promotion des Arts Forains va néixer el 29 de desembre del 1995. Des de llavors, entre altres activitats com tallers, estades de formació i fòrums, organitza cada any el Festival des Arts Forains Namur en Mai. Es tracta d’un dels festivals d’arts de carrer més importants de la regió valona. Té com a objectiu principal presentar les darreres produccions de companyies tant belgues com vingudes d’arreu. Paral·lelament, el festival actua com a mercat professional, ja que hi participen nombrosos programadors nacionals i internacionals amb l’objectiu de conèixer les noves tendències creatives del sector. Per fer-ho, a més a més de gaudir dels espectacles, participen en la Bourse de la Création, un espai de relacions i intercanvis internacionals entre companyies i coproductors i en el Meeting Pro, trobada professional on es reflexiona i s’intercanvien diferents visions a l’entorn a les arts de carrer. El festival està dirigit a un públic general interessat en les arts de carrer, a un públic familiar i infantil i a un públic professional especialitzat. La programació comprèn espectacles de teatre de carrer, teatre convencional, circ, titelles, projeccions i dansa. En aquesta edició hi han participat 29 companyies que han format part de la programació IN, 17 en la programació OFF i 11 agrupacions musicals dins la secció Cabaret. La majoria de companyies provenien de Bèlgica, França i Holanda, però també hi trobem

companyies de Canadà, Catalunya i Portugal. Les companyies han representat els seus espectacles diversos cops al dia, en diferents horaris durant els tres dies de festival. Namur en Mai és un festival que participa de la vida activa i participativa de la ciutat. Gràcies a diverses col·laboracions amb entitats culturals i associacions, la vida local de la ciutat s’involucra i aprofita l’ocasió del festival per crear espais de trobada i estands informatius. Una especificitat de Namur en Mai és l’Atelier Scéno, dedicat a la concepció i fabricació de decorats. L’Atelier Scéno concep i realitza projectes escenogràfics o plàstics pel festival i acull en residència projectes que finalment formaran part de la programació. També fa formació, tallers creatius, exposicions, etc. Participació catalana En l’edició del 2014 tan sols hi ha participat una companyia catalana, la de Pep Bou amb l’espectacle Clinc. L’espectacle es va presentar a la Maison de Culture de Namur, en una única funció diària durant les tres jornades el festival. Cal destacar que la recepció de l’espectacle per part del públic fou tot un èxit. Tot i que la participació de companyies catalanes ha disminuït respecte anys anterior, en gairebé totes les edicions de Namur en Mai hi ha hagut participació de companyies catalanes i el resultat de la seva participació, pel que fa a futures contractacions, ha estat sempre positiu. Valoració Namur en Mai és un dels festivals més importants d’arts de carrer de la federació de Valònia. La seva llarga trajectòria en programació d’espectacles d’arts de carrer en totes les seves modalitats li ha atorgat al llarg dels anys una notorietat remarcable en el territori belga. A més, cal destacar el marcat caràcter internacional que impulsa el festival gràcies a la participació de companyies d’arreu del món, la presència de nombrosos programadors internacionals i l’organització d’espais de trobada professional. Aquests aspectes permeten facilitar la contractació de companyies estrangeres, promocionar les coproduccions i fer del festival un aparador de les darreres tendències internacionals del sector. Pel que fa a les companyies internacionals, en aquesta edició la majoria de les companyies participants han estat holandeses, canadenques i franceses. Aquestes últimes tenen una notable presència per qüestions d’afinitat lingüística i proximitat geogràfica. Per tant, en aquesta edició la varietat de companyies internacionals programades ha minvat en referència a anys anteriors, segurament per qüestions de pressupost. Tot i això, hem de destacar que en quasi totes les edicions del festival hi ha hagut presencia de companyies catalanes. El grau d’acompliment de les expectatives és alt i proporcional als recursos econòmics i organitzatius del festival. La programació és arriscada i de qualitat. Molts dels espectacles busquen l’originalitat i introdueixen nous elements per tal de revalorar i modernitzar el llenguatge d’aquesta disciplina artística. La capacitat de convocatòria de públic és alta i augmenta en cada nova edició. Namur en Mai s’imposa com el festival més important d’arts de carrer de la regió de Valònia i és per tant, una bona oportunitat per a aquelles companyies catalanes que busquen tenir més representació a nivell internacional i per a les que busquen introduir-se dins el mercat belga. ICEC Brussel·les Juny 2014

Informe de prospecció Sortilèges, Rue et Vous

Ath, Bèlgica, 29 de maig del 2014 Circ i teatre de carrer

Informació tècnica • Any de creació: 1999 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: a determinar • Espais: 18 espais repartits per la vila d’Ath • Professionals: 50 • Visitants: uns 7.000 • Professional i obert al públic • Nacional • Gratuït Organització Maison de la Culture d’Ath Le Place – Rue de Brantignies BE-7800 Ath Tel.: +32 68 26 99 82 Fax: +32 68 26 99 78 mca@ath.be www.mcath.be Persona de contacte: Mélanie Straus, coordinadora general Tel.: +32 68 26 99 87 Descripció general La Maison de Culture d’Ath, en col·laboració amb el CAR (Centre des Arts de la Rue) i la vila d’Ath han organitzat conjuntament la 26a edició del Festival Sortilèges, Rue et Vous! celebrat el 29 de maig a la vila d’Ath. Es tracta d’un festival de teatre de carrer, circ, dansa i música que té com a objectiu principal mostrar el talent dels artistes locals en aquestes disciplines, a més d’incentivar la seva contractació gràcies a la participació de diferents programadors convidats a l’esdeveniment. Un total de 50 programadors han gaudit dels espectacles d’aquesta edició. 37 d’ells provinents de la comunitat belga francòfona, 7 de la comunitat flamenca i 8 de França. Com a novetat d’aquesta edició el festival ha organitzat L’espace du Rencontre Pro on programadors i artistes coincideixen i intercanvien informació sobre els seus espectacles. A més, com en altres edicions, també ha tingut lloc la trobada de professionals Entre Rues sobre la música de carrer, fet que demostra l’interès del festival per a aquesta modalitat, poc valorada en la comunitat francesa. El festival s’involucra en la vida participativa de la vila gràcies a la col·laboració amb les institucions turístiques i les associacions locals que compten amb estands distribuïts pels principals carrers de la vila, a més de llocs de creació i gaudi per als infants com Rue vers l’art. Per altra banda, l’organització del festival ofereix a tres escoles de circ i teatre de la regió poder presentar el treball dels joves talents. En aquesta edició les escoles escollides han estat: l’École de Cirque Carabistouille, l’École de Cirque Mômes Circus i l’École International de Théâtre Lassaad.

Pel que fa a la programació, hi han participat 6 agrupacions musicals i 26 companyies distribuïdes en la secció Spectacles –programació IN- i la secció de Tremplin organitzat pel CAR on joves companyies locals presenten les seves obres, moltes per primera vegada o adaptades a la versió de carrer. La majoria de les companyies són belgues procedents de la comunitat francesa i algunes poques de França. És tracta doncs, de companyies locals que presenten espectacles de petit format, molts d’ells adaptats a la versió de carrer i amb la incorporació d’elements nous. A més també es presenta l’espectacle de la companyia que es troba en residència al CAR, que en aquesta edició ha estat No Way Back amb l’espectacle Super Showman. Participació catalana Com que es tracta d’un festival de petit format centrat en la promoció de companyies belgues és difícil trobar-hi participació de companyies estrangeres, a excepció d’algunes companyies franceses que també hi participen per raons d’afinitat lingüística i proximitat geogràfica. Per tant, no hi ha hagut participació de companyies catalanes, tot i que la companyia Hopla Circus amb seu a Brussel·les està formada per sis antics estudiants de l’École Supérieure des Art du Cirque ESAC, dos dels quals són catalans. Valoració Encara que Sortilèges, Rue et Vous! és un festival de caràcter local, en el transcurs de les darreres edicions, ha anat adquirit notorietat dins el sector de les arts de carrer a Bèlgica. És per aquest motiu que l’organització del festival vol incentivar any rere any el seu caràcter professional, convidant a programadors belgues i també francesos que poden gaudir i valorar els espectacles de companyies joves amb l’objectiu de facilitar la seva contractació. En aquesta edició, la presència de programadors ha augmentat fins al 50 participants, un nombre major que en passades edicions. A més, la creació del nou Espace Pro –novetat d’aquesta edició- ha ofert un lloc on artistes i programadors es retroben i comparteixen informacions. Per altra banda, Sortilèges, Rue et Vous! es presenta com un festival que dóna espai i representació a la vida participativa de la regió, fet que demostra la cohesió del festival en la vida activa de la vila i la fidelització d’un públic assistent local que va en augment. Aquest fet és important a tenir en compte, ja que en les mateixes dates es celebra a la ciutat veïna de Namur un dels principals festivals d’arts de carrer, Namur en Mai, un festival consolidat de caràcter internacional que té una gran importància en el panorama de les arts de carrer a Bèlgica i que acull un públic majoritari (veure informe específic). Sembla doncs, que Sortilèges, Rue et Vous! es reafirma com un festival centrat en la promoció de companyies petites i emergents que busquen fer-se un lloc en el mercat local, però que de moment no sembla voler competir amb el seu veí Namur en Mai. El grau d’acompliment de les expectatives, la qualitat de la programació i la capacitat d’atracció de nou públic assistent es coherent amb el format petit del festival i els seus recursos. Tot i això, pensem que l’organització del festival encara no pot assumir la participació de companyies estrangeres i donar un caire més internacional al festival. ICEC Brussel·les Juny 2014

Informe Greenwich & Docklands International Festival

Londres, 20 – 22 de juny de 2014 Arts escèniques

Informació tècnica • Any de creació: 1996 • Anual • Propera edició: Juny 2015 • Espais: Carpa professional i diversos espais a l’aire lliure • 150 professionals acreditats (Regne Unit, Itàlia, Portugal, EUA, Països Baixos, Alemanya,

Bèlgica) • Professional i obert al públic • Internacional • Gratuït Organització Greenwich+Docklands Festivals The Borough Hall, Royal Hill SE10 8RE London, UK Tel: +44 208 305 1818 admin@festival.org XTRAX 51 Old Birley Street Manchester M15 5RF, UK Tel.: +44 161 227 8383 info@xtrax.org.uk Persones de contacte Bradley Hemmings, director artístic GDIF bradley@festival.org Maggie Clarke, directora Xtrax maggie@xtrax.org.uk Descripció general GDIF Showcase és un espai professional, emmarcat en el Greenwich & Docklands International Festival concebut per fer networking i presentar nous projectes, obert a múltiples oportunitats de promoció per a les companyies que hi participen. La presentació dels projectes, en pitchings de 10 minuts, es fa davant dels delegats internacionals assistents al festival, per tal d’aconseguir contractacions a festivals i/o espais, o trobar socis coproductors. A banda de les presentacions, també hi ha diverses oportunitats per fer networking amb els programadors, la majoria del Regne Unit, i conèixer projectes de companyies britàniques i, aquest any, també de Flandes. En total es van presentar 20 companyies, 6 de Flandes, 8 britàniques, i 6 catalanes. Participació catalana Del 20 al 22 de juny, l’ICEC va coorganitzar, juntament amb el Festival Greenwich & Docklands, la participació de 6 empreses catalanes al GDIF2014 Showcase: London’s

showcase of outdoor arts, la trobada més important al Regne Unit en el sector de les arts de carrer. La logística de la trobada professional l’ha va dur a terme l’empresa Xtrax, amb seu a Manchester. Les companyies que van presentar un projecte a les sessió de pitching del dia 22 de juny, i van assistir a les trobades de networking per a professionals van ser: -Kamchàtka: Fugit -co.LABse: Table for 2 -Cia La Tal: The incredible box -Fundación Collado Van Hoestenberghe: CONSTRUCTIVO / demolishing performance for utopian investors -Toti Toronell & Pepa Plana: Despistats (Distracted) -Les Filles Föllen: Thank you for dancing Així mateix, 3 companyies catalanes van actuar dins la programació oficial del festival. La companyia de jocs de carrer Tombs Creatius va presentar Colors de Monstre; Joan Català va captivar el públic britànic amb l’espectacle Pelat; i Circ pànic va actuar a la secció Dancing City, amb L’home que perdia els botons. A més a més, també va assistir al GDIF La Maleta dels Espectacles, empresa de management d’espectacles de circ i titelles. Per la seva banda, FiraTàrrega va reforçar els seus llaços de col·laboració amb GFID, tot participant en les activitats de networking, a més de presentar la programació d’aquest any per encoratjar els programadors internacionals a participar-hi. FiraTàrrega, a més, participa en la selecció de les companyies catalanes junt amb la direcció artística del GDIF, tot recomanant alguns dels projectes que s’han gestat al Laboratori de Creació de la Fira o han format part de les residències artístiques. Valoració GDIF representa una magnífica oportunitat per a les companyies catalanes d’arts de carrer per contactar amb un gran nombre de delegats internacionals presents, programadors de festivals i sales, per tal de que, a curt i mig termini, se’n derivin contractacions. La presència a Greenwich, a més, ajuda tant a les companyies catalanes com a un esdeveniment estratègic com FiraTàrrega a consolidar-se en un mercat tan competitiu com el britànic. Durant el període 2012-2014, gràcies al suport de l’àrea de Mercats de l’ICEC, més de 20 companyies d’arts de carrer han presentat els seus projectes en el fòrum professional del GDIF. Com a exemple dels resultats obtinguts hi ha l’espectacle Pelat, de Joan Català, presentat com a projecte als pitchings del 2013, i que enguany ha estat dins la programació del festival, amb quatre representacions que han suposat la seva estrena al Regne Unit. Per la seva banda, una de les instal·lacions d’Itinerània, Titeretú, participant als pitchings del 2012, aquest mes de setembre estarà dins la programació del Gravity Fields Festival, Lincolshire. Itinerània també estarà aquest any al Watch this Space Festival - National Theatre, a Londres, amb el laberint que van presentar als pitchings de projectes el 2013, així com al IF Milton Keynes Festival, al Merchant City Festival de Glasgow, i a l’Stockton International Riverside Festival. En total, de juliol a setembre hauran actuat a 5 festivals al Regne Unit. Així mateix, la companyia Ponten Pie estrenarà al Regne Unit el nou espectacle Artica (pitching GDIF 2013) dins de l’Stockton International Riverside Festival. Mar Pérez Unanue, ICEC Londres Juliol 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Presentació de Cia La Tal

Presentació de Fundación Collado - Van Hoestenberghe

Actuació de Joan Català

Informació tècnica

Informe de prospecció Humorologie

Marke-Kortrijk (Bèlgica), 27 - 29 de juny de 2014 Arts de carrer, humor i circ

Informació tècnica • Any de creació: 1985 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: 26 - 28 de juny de 2015 • Espais: 2 carpes situades en el parc de Marke, 1 centre cultural a Marke i 4 centres

culturals de Kortrijk • Showcases: no hi ha showcases • Estands: no hi ha estands • Professionals / empreses acreditades: 43 socis de Circostrada + programadors locals • Visitants: no hi ha dades disponibles • Professional i obert al públic • Nacional i internacional • De pagament i gratuït Organització Humorologie vzw Van Belleghemdreef, 6 BE- 8510 Marke-Kortrijk Tel.: +32 56 234 178 Fax: +32 56 234 779 info@humorologie.be www.humorologie.be Persones de contacte: Griet Deschamps, Co-direcció artística amb Koen Allary griet@humorologie.be koen@humorologie.be Descripció general Humorologie és un festival d’arts de carrer que enguany ha celebrat la seva 29a edició. En tots aquests anys sempre hi ha hagut cabaret, humor i circ en la seva programació. Darrerament, però, el circ contemporani va agafant més protagonisme i el resultat és satisfactori, com ha quedat demostrat en el nombre d’assistents (tot i que l’organització no ha aportat les xifres definitives). És un festival de dimensió reduïda, que té lloc en una petita població de Flandes, Marke-Kortrijk, i es caracteritza per la seva qualitat tant a nivell de programació nacional com internacional. El lloc de representació de les companyies és en un parc de Marke, amb diferents carpes per acollir espectacles. També s’utilitzen els centres culturals que hi ha a la població de Kortrijk, a 5 minuts en cotxe de Marke, on el públic gaudeix dels espectacles que requereixen un nivell tècnic més elevat o un espai tancat. L’organització, que compta amb més de 140 voluntaris, desplaça gratuïtament el públic assistent al festival des de Marke fins a Kortrijk. No hi ha programació simultània i tothom pot gaudir de tot. Humorologie també és un festival de referència per les residències artístiques que hi té associades així com per les coproduccions i presentació de joves artistes. Normalment, els

joves artistes i les residències passen abans per Circuscentrum, l’espai dedicat a la producció de circ situat a Gent i dirigit per Koen Allary, un del directors artístics del festival. A més a més del públic general, hi assisteixen programadors internacionals, que comparteixen espai, -el parc, les carpes, els centres culturals- amb les companyies i poden en tot moment contactar amb elles. Sent un festival de dimensió reduïda, el fet que tothom convisqui en el mateix espai, facilita el contacte sobretot entre programadors, companyies i mànagers. Humorologie participa del projecte europeu CircusNext i forma part de la xarxa Circostrada, entre d’altres, i per això l’assistència de programadors internacionals està assegurada. Participació catalana En aquesta edició cap companyia catalana ha estat programada. Però si que hi ha hagut assistència catalana ja que tant FiraTàrrega (com a membre de la xarxa Circostrada) com ICEC Brussel·les (convidat per FiraTàrrega i per Humorologie) han participat de les reunions que va fer la xarxa Circostrada durant el festival. ICEC Brussel·les va aprofitar per repartir els punts de llibre que ha editat l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya. Valoració És un festival amb molt bona imatge i de referència, tant a Flandes com a nivell internacional, com demostren les seves 29 edicions. La seva programació, malgrat que no és gaire extensa, és tant de qualitat, tant pel que fa als espectacles nacionals com els internacionals. Els programadors artístics del festival coneixen molt bé el circ i humor (sense paraules) contemporani català. Han assistit a anteriors edicions de Trapezi, Cos i FiraTàrrega. Segueixen, des de sempre, els nous treballs de les companyies catalanes i n’han programat en moltes edicions, amb un resultat satisfactori per elles. Humorologie, per tant, és un festival recomanable per aquelles companyies catalanes que treballin sobretot en el circ contemporani, sigui d’interior o d’exterior. Núria Bultà. ICEC Brussel·les Juny 2014

Informe de participació Rochefort Ville en Fête

Rochefort (França), 27 – 29 de juny de 2014 Arts de carrer

Informació tècnica • Any de creació: 1994 • Anual • Dates 2015 encara per confirmar • Diferents espais del centre de la ciutat • Participació internacional • 60 actuacions de 24 companyies • Obert als professionals i al gran públic • Zona professionals • Tots els espectacles són gratuïts Organització Ajuntament de Rochefort Rue de la Vieille Forme 17300 Rochefort Tel.: +33 546 884 117 http://www.rochefortvilleenfete.fr/ Persona de contacte: Fabrice Froger, director artístic Tel.: +33 546 884 117 fabrice.froger@ville-rochefort.fr Descripció general Ville en Fête és un festival de teatre de carrer que té lloc a la ciutat de Rochefort des del 1994 i que compta amb una mitjana de 15.000 assistents per edició. Als seus inicis era només la festa de la ciutat, però amb el temps s’ha convertit en un festival de carrer de renom a nivell regional, participatiu i amb un important ancoratge territorial. El seu objectiu principal és donar a conèixer companyies de carrer (circ, teatre, dansa, instal·lacions, arts plàstiques, etc.) al gran públic i als professionals. Cada any, la direcció artística tria un eix temàtic central, que per a aquesta edició va ser el viatge. Es va comptar amb la presència de 24 companyies provinents de quatre països: França (14), Catalunya (8), Països Baixos (1) i Regne Unit (1). El dissabte 28 a les 12h va tenir lloc un aperitiu organitzat per l’ajuntament al qual estaven convidats tots els professionals, tant artistes com programadors, polítics i voluntaris del festival. L’endemà, el diumenge 29 a les 11h, es va fer una presentació als professionals del projecte europeu Open Street. El principal objectiu d’aquest és afavorir la circulació d’artistes de carrer entre els festivals membres del projecte, dels quals Rochefort n’és un. Entre les accions claus del projecte es pot destacar l’Open Street European Showcase que tindrà lloc a Milà (Itàlia) el proper mes d’octubre. També cal esmentar que les ciutats de Rochefort, Saintes i Cognac associades al Centre National des Arts de la Rue de Poitou-Charentes i a l’Avant Scène de Cognac, han creat una

xarxa de festivals regionals per tal de fer promoció comuna dels seus esdeveniments respectius i estalviar costos per a la vinguda dels artistes. Participació catalana Van participar vuit companyies catalanes: Brincadeira, Leandre, Los Galindos, Toc de Fusta, Xirriquiteula Teatre, Ytuquepintas, Zero en Conducta i Zipit Company. Aquests últims foren seleccionats per fer una residència de creació pel seu nou espectacle, Jai, le marin, que estrenaren durant el festival. També van ser presents la Mostra d’Igualada i l’empresa de management 23 Arts. Valoració Rochefort Ville en Fête és un festival de carrer petit, tant pel nombre d’actuacions com pel de públic i professionals. Així i tot, és un esdeveniment important per als professionals catalans ja que el director artístic té una relació privilegiada, des de fa més de quinze anys, amb el sector de les arts de carrer catalanes. Es desplaça a Barcelona almenys un cop per any per conèixer les novetats i comprar espectacles. Participar en aquest tipus d’esdeveniment forma part d’una estratègia de selecció de festivals que tenen una importància regional i que pot permetre desenvolupar les accions dels artistes catalans en una regió concreta, més a l’abast. Una altre element positiu d’aquest tipus de festivals és que els contactes establers són de qualitat, ja que es gaudeix del temps i dels espais per intercanviar experiències tant amb els artistes com amb altres professionals. La relació que es va establir amb el director artístic arrel de la invitació a l’edició 2013 de la Mostra d’Igualada s’hauria de mantenir, ja que es tracta d’un agent clau en la contractació de companyies catalanes a França, un dels eixos centrals del treball de l’ICEC. Eva Colom Valageas, ICEC París Juliol 2014

Informe de prospecció Deventer op Stelten

Deventer (Països Baixos), 11 – 13 juliol 2014 Circ, teatre de carrer i dansa

Informació tècnica • Any de creació: 1997 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: 3, 4 i 5 de juliol de 2015. • Espais: 26 espais (a l’aire lliure i recintes) repartits pel centre de la ciutat de Deventer i

voltants. També hi ha actuacions pel carrer, que no tenen una ubicació concreta. En total, han tingut lloc més de 150 actuacions.

• Artistes / companyies programades: 20 • Professionals / empreses acreditades: 20 • Periodistes / mitjans de comunicació acreditats: 25 • Visitants: 140.000 • Professional i obert al públic • Nacional i internacional. En aquesta edició hi han participat: Alemanya, Bèlgica, Espanya,

Estats Units, França, Països Baixos, Polònia i Portugal. • Gratuït Organització Persones de contacte Hein te Riele (director) i Anjo de Bont (director artístic) Tel.: +31 570 649 959 festivals@vvvdeventer.nl / evenementen@vvvdeventer.nl www.opstelten.eventindeventer.nl Descripció general Aquest festival es celebra cada any des del 1997 a la històrica ciutat de Deventer, als Països Baixos. És una de les mostres culturals de teatre de carrer més importants de la regió i sempre es conviden artistes d’alt nivell, que vénen d’arreu d’Europa, i aquest any, per primer cop, també dels Estats Units. Durant un cap de setmana de juliol, el centre de la ciutat esdevé un teatre gegant a l’aire lliure que atrau milers de visitants. El festival l’organitza Evenementenbureau of the VVV Deventer (l’oficina de turisme local), i sempre ha posat l’accent a incentivar la participació de la comunitat local, de manera que el personal del festival es composa d’un gran nombre de voluntaris de totes les edats que s’encarreguen de l’organització durant el cap de setmana. Cada any el festival ofereix un programa nou i variat. En aquesta edició s’ha introduït per primera vegada la dansa, a partir del projecte Dans la Rue, i es destaca la participació de la companyia francesa Compagnie OFF i la nord-americana Kristina Isabelle Dance Company. Deventer op Stelten vol ser un festival pioner en potenciar la nova tendència d’espectacles de dansa de carrer, encara poc coneguda. El projecte Dans la Rue es planteja com un repte per trobar companyies que proposin actuacions de qualitat dins d’aquesta disciplina emergent. La programació de Deventer op Stelten comprèn espectacles de teatre de carrer, circ, música i dansa. En aquesta edició hi han participat més de 20 companyies, tant nacionals com internacionals, com ara Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Polònia, Portugal i Estats Units,

amb una presència destacada de França. Les companyies han representat els seus espectacles diversos cops al dia, en diferents horaris durant els tres dies del festival. Per als professionals no hi ha activitats previstes, ni showcases ni trobades. El festival està dirigit a un públic general interessat en les arts de carrer i a un públic familiar i infantil. Quan a la temàtica, el nom del festival ja ho diu tot: “Deventer op Stelten” vol dir “Deventer sobre xanques”, i el motiu comú entre un gran nombre d’artistes és que portaven xanques. Encara que tot i que els xanquers eren abundants i marcaven l’essència del festival, no tots els artistes han introduït les xanques en els seus espectacles. Participació catalana No hi ha hagut participació catalana. Però sí que n’hi ha hagut en edicions passades i ambós directors del festival acostumen a participar a FiraTàrrega per veure les noves produccions catalanes d’arts de carrer. Valoració Deventer op Stelten no és un festival que doni gaire marge per a les relacions entre professionals. No hi ha un acompanyament ni activitats previstes per fomentar l’intercanvi i el networking. El festival està dirigit a un públic general interessat en les arts de carrer i a un públic familiar i infantil. Tenint en compte que el tema recurrent en cada edició és molt definit i concret (xanques), si algun grup català té un espectacle d’aquestes característiques, és recomanable que enviïn la seva proposta, i més si el grup ha participat en alguna edició de FiraTàrrega. La capacitat de convocatòria de públic és alta. Des de divendres a la tarda fins a diumenge al migdia, el centre de la ciutat concentra una multitud significativa. Els bars i restaurants estan plens, les botigues, també. Hi ha previstes vàries zones per aparcar cotxes i bicicletes, i també s’omplen. ICEC Brussel·les Juliol 2014

Informe de prospecció Chalon dans la rue

Chalon-sur-Saône (França), 23 – 27 juliol 2014 Arts de carrer

Informació tècnica • Any de creació: 1987 • Periodicitat: anual • Diferents espais de la ciutat • 921 professionals acreditats de 24 països. • 900 representacions de 206 companyies • Per a professionals i gran públic • Participació internacional • Festival majoritàriament gratuït. Alguns espectacles de pagament: 3€ i 5€. Organització Chalon dans la Rue / L’Abattoir 52, quai Saint-Cosme 71100 Chalon-sur-Saône Tel. +33 385 909 470 Fax. +33 385 909 488 festival2014@chalondanslarue.com www.chalondanslarue.com Persona de contacte: Pedro García, director artístic Tel.: +33 385 909 474 fzarhouni@chalondanslarue.com Descripció general Del 23 al 27 de juliol va tenir lloc la vint-i-vuitena edició del festival Chalon dans la rue, un dels dos festivals d’arts de carrer més importants de França, juntament amb Aurillac. El festival té un doble objectiu principal: la presentació de nous talents entre totes les companyies presents en el territori europeu i l’acompanyament dels artistes. Tot i que el seu àmbit és principalment francès, també compta amb una clara dimensió europea. El públic és sempre present en aquesta cita clau del sector, en són una prova els 220.000 espectadors que van participar. En aquesta edició foren un total de 206 companyies, 21 a la programació oficial i 185 a l’Off. La majoria de les companyies eren franceses, 17, i les restants de Suïssa (1), Espanya (2) i Bèlgica (1). A l’Off, els belgues foren els més presents amb 12 companyies, seguits d’Espanya amb 3 companyies, Alemanya amb 1 i, finalment, Suïssa, també amb 1. Van ser presents un total de 921 professionals el perfil dels quals fou clàssic: festivals, sales, serveis culturals d’ajuntaments, productores, empreses de difusió, xarxes professionals i institucions. Com és lògic, el país que va comptar amb una major presència fou França, amb un total de 827 professionals. Pel que fa als estrangers, 104 en total (83 europeus i 21 de la resta del món), el país més representat va ser Bèlgica, amb 24, Espanya amb 17, dels quals 5 foren catalans, i Itàlia, amb 11. Altres països com Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Israel, Corea, Xina, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Benin, Burkina Fasso, Marroc, Brasil, Estats Units i Mèxic van ser presents però en menor nombre.

A part dels espectacles de l’In/Off el festival compta amb activitats professionals que s’organitzen paral·lelament: - Estands informatius de xarxes i espais de creació. Enguany n’hi havia tres, un de la Federation Nationale des Arts de la Rue, una del FAI-AR (Formation Avancée et Intinérante des Arts de la Rue) i el Centre International pour les Théâtres Itinérants. - Les conferències i debats (Chalon Brunchstorming) sobre diferents temàtiques com el circ, la relació entre el teatre infantil i el teatre de carrer, reunions públiques de treballs i aperitius professionals. - Les Causeries de la rue des publics, un espai que des del 2011 proposa temps d’intercanvi amb els artistes programats a la secció oficial. Participació catalana La participació catalana en aquesta edició va comptar amb una companyia a la secció oficial, Factoria Circular, amb el seu espectacle Rodafonio i dues a la secció Off, Circ Pànic amb L’home que perdia els botons i Proyecto Otradnoie amb Otradnoie.1. A més hi va haver respresenta de l’Agència 23 Arts, el Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans, Al Carrer, el Festival Trapezi i la Fira de Circ de La Bisbal. Valoració de la fira Després de 28 edicions el festival Chalon dans la rue és confirma més que mai com el festival de carrer amb programació per a tots públics i familiars més important de França, és el principal key player. Segons Pedro García, director del festival, en aquesta edició, a banda de la programació de carrer clàssica, s’ha volgut posar l’accent sobre les noves tecnologies ja que per a ell és important que el festival estigui inscrit en el context social actual. La programació de l’Off, una de les principals portes d’entrada per al sector català, està subjecte a una selecció prèvia feta sobre criteris artístics i tècnics. Les companyies vénen a presentar les seves creacions amb els seus propis mitjans de producció, el que sovint representa una inversió per a aquestes. Les companyies es beneficien de la presència de nombrosos programadors i professionals del sector que vénen a comprar, el que els permet donar a conèixer el seu treball i poder ser programats a altres festivals. Les tres companyies catalanes presents van afirmar que durant el festival alguns professionals ja s’havien interessat pel seu treball. Tot i que l’edició va anar molt bé es van anul·lar un 20% dels espectacles de l’In i un 40% de l’Off degut a la vaga dels intermitents de l’espectacle. Això significa que de les 1.200 representacions previstes se’n van fer només 900. Per tant, amb un pressupost de 1.200.000€, dels quals 900.000 són de la ciutat, Chalon segueix mantenint el seu lloc de festival essencial per als catalans que volen obrir mercat a França. ICEC París Setembre 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Proyecto Otradnoie, Otradnoie. 1 Factoria Circular, Rodafonio

Circ Pànic, L’home que perdia els botons

Informe de prospecció Theater op de Markt

Hasselt (Bèlgica), 7 – 10 agost 2014 Teatre de carrer, circ i dansa Informació tècnica • Any de creació: 1967 • Periodicitat: biennal. Els anys parells, s’organitza un festival de teatre de carrer a l’estiu, i,

els anys senars, un festival de circ a la tardor. El festival d’estiu es fa a Hasselt i el de tardor a Neerpelt.

• Dates següent edició: agost 2016 • Espais: un total de 23 espais repartits per carrers, places, edificis i terrenys de Hasselt. • Artistes / companyies programades: 46 • Professionals / empreses acreditades: 70 • Visitants: 120.000 • Professional i obert al públic • Nacional i internacional. En aquesta edició hi han participat companyies provinents

d’Argentina, Bèlgica, Cuba, Espanya, França, Gran Bretanya, Mèxic, Països Baixos i Portugal.

• De pagament i gratuït Organització Theater op de Markt – Provinciaal Domein Dommelhof Toekomstlaan 5 BE-3910 Neerpelt Telèfon: +32 118 050 00 Fax: +32 11 80 50 01 theateropdemarkt@limburg.be www.theateropdemarkt.be Persones de contacte Martine Linaer (programadora artística) Tel.: +32 118 050 14 mlinaer@limburg.be Gert Nulens (director) Tel.: +32 11 80 50 10 gert.nulens@limburg.be Descripció general Theater op de Markt té com a objectiu donar suport al desenvolupament de les arts de carrer i del circ. La seva programació vol donar cabuda a les tendències més actuals en arts de carrer i arribar a un públic divers. D’altra banda, segueix la tendència que segueixen la majoria dels grans festivals d’apostar per coproduccions que s’estrenen durant el festival. Per la seva llarga història (va néixer, encara que amb diferent format, el 1967), es tracta d’un dels festivals més rellevants d’aquesta disciplina a Flandes (Bèlgica). La seva programació ha comptat i compta amb una forta presència i projecció internacional. Això és degut a què fa més de 40 anys que el seu interès està en les arts de carrer i, des del 1999, amb un interès creixent pel circ. Això ha portat a l’organització a fer biennal el festival de teatre de carrer (a l’estiu els anys parells) i biennal el festival de circ (a la tardor els anys senars).

El festival neix d’una iniciativa de la província de Limburg i el Provinciaal Domein Dommelhof (centre de producció teatral), el qual està a càrrec de la seva organització. Un esdeveniment com aquest és possible gràcies al suport econòmic de la Comunitat Flamenca, la província de Limburg i algunes entitats privades com el banc KBC i la loteria nacional. Durant els 4 dies que ha durat la darrera edició s’han programat 217 actuacions de 50 artistes i companyies nacionals i internacionals. Entre els assistents hi havia 70 professionals acreditats provinents d’11 països diferents, entre els quals 8 europeus i els altres 3 venien d’Austràlia, Corea i Nova Zelanda. La major part d’ells eren programadors o membres d’institucions relacionades amb el sector. En aquesta edició s’ha celebrat una trobada per a professionals, organitzada per la xarxa FACE (Fresh Arts Coalition Europe), en la qual es parlava sobre quin era l’interès d’aquesta xarxa pel sector professional de les arts escèniques i del circ de Bèlgica i Països Baixos. S’ha parlat sobre la importància de posar l’accent en les relacions internacionals per crear sinergies i afavorir el creixement. També hi ha hagut una presentació del subprograma Cultura del programa Europa Creativa, i s’han donat consells de bones pràctiques per presentar projectes per accedir al finançament europeu. Per acabar, alguns dels professionals han explicat breument alguns dels projectes en què estaven treballant. L’organització del festival ha adequat diversos espais de trobada per a professionals i artistes. D’una banda, el restaurant del festival al qual tenen accés artistes, programadors i membres de l’organització. D’altra banda, el cafè dels artistes, habilitat per reunir artistes, programadors i mànagers i incentivar així el seu contacte de manera més informal. El públic assistent és molt divers i participatiu. La llarga tradició del festival fa que tant famílies com gent jove i d’altres ocupin els carrers de Hasselt durant els 4 dies del festival. La majoria provenen de la regió, encara que també n’hi ha que arriben des de Brussel·les i Valònia. Els escenaris del festival estan repartits per tota la ciutat: places, carrers, jardins, parcs, polígons industrials, teatres i una gran esplanada que acollia carpes de circ i envelats. Cada dia, la primera actuació començava a les 10:30h i l’última entre les 22:45 h i les 23:30h, segons el dia. Hi havia una mitja de 55 espectacles diaris. La majoria de les companyies actuaven més d’una vegada per dia. Participació catalana En aquesta edició del Theater op de Markt s’han programat quatre companyies catalanes. Per una banda, Joan Català va presentar el seu espectacle Pelat, recompensat amb els premis FAD Sebastià Gasch 2014 i el Zirkolika pel millor espectacle de carrer del 2013, i va ser un èxit complet. D’altra banda, la companyia Itinerània presentava Titeretú, i també va tenir molt bona acollida i afluència constant, fins i tot sota la pluja. A més, David Moreno va presentar Floten Tecles, i Claire Ducreux, Le sourire du naufragé. A més, el director de FiraTàrrega, Jordi Duran, va assistir al festival i a les diferents activitats per a programadors. Valoració El Theater op de Markt és un festival de teatre de carrer molt important des del punt de vista internacional, té una gran tradició i renom europeu pel que fa a la seva especialitat. La seva organització és impecable tant de cara els artistes, com dels professionals i del públic. L’organització compta amb tot l’equip del Provinciaal Domein Dommelhof, així com amb un gran nombre de voluntaris, que fan que tot es desenvolupi de la millor manera possible. Els espectacles comencen a l’hora i el públic és molt receptiu.

Molt recomanable tant per a programadors que vulguin descobrir nous artistes, nous treballs i noves tècniques i trobar l’espai on cultivar relacions internacionals amb gent del sector, com per a les companyies, les quals tindran l’oportunitat de mostrar la seva feina a un gran ventall de programadors d’arreu. El format de l’espectacle no és un factor limitador. És un festival que ha desenvolupat molt bones infraestructures que s’adapten per acollir qualsevol mena de treball. Els responsables de la programació coneixen bé la tradició de teatre de carrer a Catalunya, també la trajectòria del circ, i en cada edició, des de fa molts anys, el programa inclou almenys una companyia catalana. És per això que és interessant presentar, en cada edició, propostes catalanes que siguin de carrer i/o de circ. ICEC Brussel·les Agost 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Informe de prospecció Festival de Chassepierre

Chassepierre-Florenville (Bèlgica), 23 – 24 agost 2014 Arts de carrer

Informació tècnica • Any de creació: 1974 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: 22 - 23 d’agost del 2015 • Espais: Diferents espais de carrer de tot el poble de Chassepierre • 50 companyies programades • Visitants: 30.000 • Obert al gran públic • Nacional i internacional • De pagament. Es paga per entrar en el poble on es desenvolupa el festival. Després

es pot gaudir de tots els espectacles de manera gratuïta. Organització Asbl Fête des Artistes de Chassepierre Rue Sainte-Anne 1b B- 6820 Florenville Tel.: +32 613 145 68 info@chassepierre.be www.chassepierre.be Persones de contacte: Alain Schmitz i Charlotte Charles-Heep, codirectors artístics info@chassepierre.be lofficiel@chassepierre.be Descripció general El festival de Chassepierre és un festival amb moltes edicions en la seva història. Aquest any ha celebrat la seva 41ena edició i no sembla que s’hagi d’aturar. És un festival de dimensió reduïda, que té lloc en una petita població, Chassepierre, de la província de Luxemburg, de la Federació Wallonie-Bruxelles de Bèlgica. Es caracteritza per estar dirigit única i exclusivament al públic (no a professionals), on gairebé tots els espectacles programats són de petit format i de carrer. No hi ha espectacles de sala. És un festival d’arts de carrer on es programen companyies que estan formades per pocs artistes, la majoria són d’una o dues persones, i la temàtica que treballen és multidisciplinar: acròbates, músics, comediants, ballarins, etc. La majoria dels espectacles són de curta durada i es repeteixen vàries vegades durant els dos dies. És un festival on s’hi programa molts espectacles d’origen belga i francès però també s’hi poden veure espectacles internacionals. En aquesta edició hi ha hagut representacions de companyies de Suïssa, Espanya, Països Baixos i Gran Bretanya. A diferència d’altres festivals de carrer de Valònia, a Chassepierre no hi ha programació off ni tampoc espai per a espontanis. Tot està determinat, tant l’espai com els horaris, i l’organització vetlla per a que així es mantingui durant els dos dies del festival. Juntament amb el festival s’organitza una fira de productes artesanals, cosa que facilita encara més l’assistència nombrosa de públic (un poble de 300 habitants passa a tenir 30.000

visitants). Chassepierre està considerat la segona cita més important (en arts de carrer) de l’estiu a la regió de Valònia, després del festival Francofolies de Spa. Participació catalana En aquesta edició no hi ha hagut cap companyia catalana programada. Malgrat això, el director artístic actual coneix molt bé les companyies d’art de carrer catalanes, sobretot aquelles que no fan servir paraules en els seus espectacles o les que realitzen malabars. En aquesta 41ena edició, s’ha incorporat a la direcció artística una ajudant, Charlotte Charles-Heep, que va contactar amb ICEC Brussel·les per poder assistir a Fira Tàrrega i contactar i veure les noves produccions de companyies catalanes. Valoració Chassepierre és un festival recomanable per presentar el treball de les companyies catalanes. Sobretot d’aquelles que tinguin requeriments tècnics senzills i una escenografia simple. Malgrat això, Chassepierre té, a més a més de tots els carrers del poble per utilitzar, un espai molt gran al costat del riu on es pot programar espectacles de més de gran format, sempre i quan siguin oberts (no tancats ni amb aforament limitat). És important que l’espectacle que es presenti per a ser programat es pugui adaptar a qualsevol situació climàtica (sobretot vent i pluja). Des del 2004, any en que es va signar un conveni amb aquest festival per recolzar la programació de vàries companyies catalanes, Chassepierre ha anat creixent en nombre de companyies programades i també s’ha expandit la seva internacionalització. No ha variat el format del festival però sí que ha canviat cap a millor la seva programació: més internacional i de més qualitat. Núria Bultà, ICEC Brussel·les Agost 2014

Informe d’assistència Festival Au Bonheur des Mômes

Le Grand Bornand, 24 – 29 agost 2014 Teatre infantil

Informació tècnica • Any de creació: 1992 • Anual • Dates propera edició: 23 - 28 d’agost del 2015 • 393 representacions de 81 companyies a 20 espais diferents • 119 professionals acreditats (falten dades definitives) • 90.000 assistents • Públic general • Participació internacional • De pagament els espectacles en sala i gratuïts a l’exterior. • Acreditació gratuïta per als professionals Organització Cia. Théâtre de la Toupine 851, Avenue des Rives du Léman. B.P 23, 74501 Evian Cédex Tel: +33 450 716 597 spectacles@theatre-toupine.org Persones de contacte: Alain Benzoni, direcció artística Tel.: +33 450 716 597 spectacles@theatre-toupine.org Arlette Nussbaumer, responsable de producció Tel. : +33 450 716 597 arlette@theatre-toupine.org Descripció general La vint-i-tresena edició del festival va tenir lloc al Grand Bornand, al costat dels Alps francesos, entre el 24 i el 29 d’agost. A través dels anys el festival s’ha convertit en la principal cita europea dedicada al públic infantil amb una assistència de públic que ronda els 90.000 participants i s’autodefineix com l’Avinyó del públic infantil. Alain Benzoni, director artístic del festival i de la companyia Théâtre de la Toupine, presenta una línea de programació internacional, arriscada i oberta. Durant sis dies, el festival acollí 81 companyies que donaren 393 funcions en 20 espais diferents, repartits entre exterior i sala. França fou el país més representat amb 52 companyies, seguit del Quebec, país convidat de l’edició, amb 9 companyies, Catalunya amb 6, Bèlgica i Itàlia, ambdós amb 4, Suïssa amb 2 i en últm lloc, Argentina i Espanya amb 1 companyia respectivament. També es van programar dues companyies de França-Quebec. El perfil dels professionals assistents, un total de 119 inscrits (a falta de les xifres oficials definitives), foren festivals, oficines de turisme, centres culturals, associacions amb programació artística, teatres i serveis culturals d’ajuntament, essent aquests últims els més nombrosos.

El festival es caracteritza pel seu univers únic dedicat als infants i pel gran nombre d’animacions i activitats al voltant del tema dels infants. Alguns dels espais i activitats que es podem destacar foren: - El Village des Mômes, espai central del festival amb animacions infantils, jocs i tallers. Hi havia el punt d’informació del festival, una carpa de lectura-llibreria, i La Grenette, entre altres espais d’espectacles. - El Village Nomade, espai central a l’aire lliure i de lliure accès que acollia espectacles, a més de ser el punt de sortida d’espectacles ambulants i l’espai on estava instal·lada la carpa central. - Le Pré aux Vaches, integrat per vàries sales i espais d’espectacles entre les quals es pot destacar la Salle du Solaret, de 600 places, la més gran del festival i de l’espai reservat als professionals, on tenien lloc els aperitius professionals, cada dia a les 18:30h. - Tout Là-haut dans la Montagne, espai aïllat del centre del festival i que enguany acollia dues companyies per dia. Per accedir-hi s’ha d’agafar el telefèric que surt del centre del poble. Participació catalana El sector català del teatre infantil, tant de carrer com de sala, fou present amb sis companyies: Chapertons, Efímer, La Tal, Cia. Leandre, Mimaia Teatro i Txo Titelles. A més, foren presents delegats de 23 Arts, l’Associació de Teatre per a Tots Públics i la Fira de Titelles de Lleida. El dimarts 26 d’agost el Departament de Cultura, a través de l’Àrea de Mercats i l’oficina de l’ICEC a París, va organitzar un aperitiu català, amb l’objectiu de crear negoci i establir contactes entres les companyies catalanes i els professionals francesos. Alain Benzoni va fer una breu introducció de la seva relació amb Catalunya seguit d’un discurs de la directora de l’Àrea de Mercats presentant cadascuna de les companyies programades. La trobada va ser un èxit, i des del departament es van intercanviar contactes amb diversos programadors tant francesos com d’altres països, entre els quals es pot destacar el Festival Soure Soure del Txad i el responsable d’Afers Culturals de l’Illa de la Reunion. Valoració El festival Au Bonheur des Mômes és un festival clau per a les companyies catalanes del sector del teatre infantil i per a tots els públics. La raó principal és la relació personal que el director artístic ha establert amb Catalunya, arrelada en el temps, i de qualitat. Ell mateix es desplaça a sovint a La Mostra d’Igualada, la Fira de Titelles de Lleida o FiraTàrrega per veure el que es fa a Catalunya. Aquesta és una de les principals raons per a què es programin companyies catalanes des de la primera edició. Si parlem en termes de negoci, podem afirmar que és un mercat clau per a aquestes companyies catalanes i una porta d’entrada important al mercat francès. Els programadors, com en molts festivals, són difícils d’identificar, per això s’organitzen cada dia els aperitius, únicament per als professionals acreditats, per tal d’establir contactes. Per a les companyies és el moment ideal per trobar els programadors. És cert que tal i com està muntat, el festival incita als professionals a venir en família, i molts d’ells vénen al festival per treballar i, a la vegada, per prolongar les vacances. També s’ha pogut veure que els programadors vénen a comprar. N’és un exemple el fet que vàries companyies catalanes hagin sigut contactades per uns quants d’ells. Per concloure, es pot afirmar que el fet d’organitzar un aperitiu català ha donat major visibilitat a la presència catalana, ha permès de federar a les companyies entorn d’un esdeveniment i sobretot s’ha donat una imatge de creativitat, serietat i savoir faire del sector del teatre infantil a Catalunya molt important. ICEC- Paris Setembre del 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Txo Titelles amb l’espectacle Evaristo & Cia.

Informe d’assistència internationale Tanzmesse

Düsseldorf (Alemanya), 27 – 30 agost 2014 Arts escèniques / dansa

Informació tècnica • Any de creació: 1994 • Biennal • Propera edició: 31 agost – 3 setembre 2016 • 123 estands • 400 expositors representant 600 companyies i entitats • 1.600 professionals acreditats • Públic professional (fira) i públic general (espectacles) • Participació internacional • De pagament Organització internationale Tanzmesse nrw Landesbuero Tanz Im Mediapark 7 50670 Colònia (Alemanya) Tel.: +49 221 226 5752 www.tanzmesse.com Persona de contacte: Christian Watty, co-director info@tanzmesse.com Descripció general La fira internacional de dansa internationale Tanzmesse es celebra cada dos anys a la ciutat alemanya de Düsseldorf. Durant quatre dies, la Tanzmesse serveix de punt de trobada per als gairebé 1.600 professionals acreditats, tant alemanys com internacionals, del món de la dansa contemporània. A Düsseldorf s’hi donen cita des de programadors de sales i festivals a coreògrafs i ballarins, passant per tot tipus d’institucions culturals de foment de la dansa i agències especialitzades. La programació de la Tanzmesse es reparteix en dos grans blocs: una part de fira amb estands i un programa d’actuacions en directe. La part de mercat, amb estands tant de companyies i agències com d’estands paraigües coordinats per entitats nacionals, ha tingut lloc, com en edicions anteriors, a les instal·lacions del NRW Forum. L’edifici, situat a la vora del Rin, ha allotjat un total de 123 estands que acollien més de 400 expositors, que al seu torn representaven més de 600 companyies i entitats relacionades amb la dansa contemporània, provinents de 58 països. Durant tot el matí i fins a les 15h el NRW-Forum ha estat el punt de trobada dels participants, tant en visites als estands com en reunions informals al voltant de les instal·lacions. Donat el creixent interès que desperta la Tanzmesse entre els participants internacionals, enguany s’han tornat a fer servir els dos pavellons i les dues plantes superiors de l’espai, que han arribat al màxim de la seva capacitat. Pel que fa al programa artístic, a la tarda-vespre diversos espais de la ciutat, tant a Düsseldorf mateix com a les ciutats veïnes de Krefeld i Leverkusen, han acollit espectacles de companyies

internacionals de dansa. Aquests espectacles estaven oberts tant al públic professional com al públic general, ja que una part de les entrades estaven a la venda en els circuits habituals. En total, enguany han participat al programa de la Tanzmesse 72 companyies i artistes individuals, que han actuat en 11 espais de Düsseldorf i rodalies. 33 de les actuacions formaven part del programa principal de la fira, i la resta estaven incloses dins del programa paral·lel d’Open Studios, Specials i un Performance Parcours que va tenir lloc dissabte a la tarda, com a cloenda de Tanzmesse. De les 9.000 entrades disponibles, se n’han fet servir més de 7.700, xifra que suposa una mitjana d’ocupació de les sales del 86%. Participació catalana Com en edicions anteriors, el Departament de Cultura ha donat suport a les empreses del sector de la dansa amb la coordinació per part de l’Àrea de Mercats d’un estand paraigües, que ha servit de punt de contacte i de treball per a les 12 companyies, agències i institucions catalanes presents a Düsseldorf. Enguany han participat a Tanzmesse Agente129, Cia. Sònia Sánchez, CobosMika Company, Fani Benages Arts Escèniques, La Veronal, Los Corderos.sc, Pere Faura, Sol Picó, Thomas Noone Dance, Mercat de les Flors, l’Institut Ramon Llull i la DGCEC. Cal destacar que Tanzmesse ha comptat amb una destacada presència de companyies catalanes, ja que Sònia Sánchez, Pere Faura i La Veronal han actuat dins del programa oficial:

• Pere Faura – Diari d’accions (dijous 28 agost, Tanzhaus nrw) • Sònia Sánchez – El pliegue (divendres 29 agost, Fabrik Heeder –Krefeld-) • La Veronal – Siena (divendres 29 agost, Capitol Theater) • Pere Faura – Bomberos con grandes mangueras (dissabte 30, Performance Parcours)

Des de la DGCEC s’han editat amb motiu de la Tanzmesse una postal electrònica i un directori amb les entitats catalanes presents a Düsseldorf. La postal electrònica, juntament amb notícies a la pàgina web i a diverses xarxes socials, ha servit per fer promoció prèvia als dies de la fira, publicitant la participació catalana a Tanzmesse. Un cop a la fira, el directori ha estat una eina de treball molt útil tant per a les companyies com per als programadors, que han pogut fer-se una idea de la varietat de l’oferta de dansa feta a Catalunya. Aprofitant la presència de companyies catalanes al programa oficial, des de la DGCEC s’ha organitzat una trobada de networking a la que han estat convidats programadors de sales i festivals, així com distribuïdors i responsables de fires d’arts escèniques tant alemanys com internacionals. L’objectiu d’aquesta trobada, que va tenir lloc el divendres 29 d’agost al vespre a una sala del Tanzhaus, ha estat afavorir la visibilitat de la dansa catalana i facilitar el contacte directe dels participants catalans amb els seus partners internacionals. L’activitat ha estat un èxit, amb la participació d’una setantena de persones. Valoració Les xifres de participació de la Tanzmesse 2014 confirmen la consolidació de l’esdeveniment com a cita obligada per al sector internacional de la dansa contemporània. La propera internationale Tanzmesse tindrà lloc del 31 d’agost al 3 de setembre de 2016 a Düsseldorf. Neus López, ICEC Berlin Setembre 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC Estand català

Trobada de networking - divendres 29 d’agost, Tanzhaus (Empore Bistro)

Informe de prospecció Spoffin

Amersfoort (Països Baixos), 28 – 31 agost 2014 Teatre de carrer, circ i dansa Informació tècnica • Any de creació: 2010 • Periodicitat: anual • Dates següent edició: agost 2015 • Espais: 20 espais repartits per carrers, places i parcs del centre històric de la ciutat • Artistes / companyies programades: 45 • Professionals / empreses acreditades: 40 • Visitants: 40.000 • Professional i obert al públic • Nacional i internacional. En aquesta edició hi han participat companyies de 15 països • La major part, gratuït amb algun espectacle de pagament Organització Stichting Zomertheater Amersfoort P.O. Box 31 NL – 3800 AA Amersfoort Tel.: +31 334 519 292 festival@spoffin.nl www.spoffin.eu Persones de contacte Alfred Konijnenbelt, director Tel.: +31 334 519 292 festival@spoffin.nl Casper De Vries, adjunt a la programació Tel.: +31 611 423 074 pro@spoffin.nl Descripció general Spoffin és una organització cultural sense ànim de lucre que proposa anualment, a finals d’agost, un festival internacional d’arts de carrer. Aquest es fa a Amersfoort, província d’Utrecht. En aquesta edició, hi ha hagut més de 240 actuacions, realitzades per 45 companyies i artistes provinents de 15 països diferents, de les quals 20 estrenes, entre holandeses i internacionals. S’estructura en tres parts: - Spoffin IN: Espectacles a l’aire lliure que es realitzen segons un horari a un lloc determinat. Aquests són els artistes que s’han contractat per crear la programació oficial del festival. - Spoffin OFF: Mostra de noves creacions d’artistes emergents. Es fa una selecció entre les sol·licituds que fan les companyies a través del formulari que proporciona el festival al seu web. - Spoffin PRO: Trobada internacional de programadors, agències, periodistes i altres professionals del sector. Aquesta és una bona oportunitat per facilitar la interacció entre els artistes i els programadors, ja que s’organitzen diferents actes formals i informals amb aquest objectiu. En aquesta edició, ha tingut lloc el debat Street theatre: moving audiences & static policy el dissabte, i la presentació de projectes de les companyies, Pitch of Plans, el diumenge. Les trobades informals es realitzaven a l’espai De Observant, destinat a fer-hi els àpats i l’afterparty. La dansa i el circ han ocupat la major part de la programació, deixant un espai més reduït als espectacles de text. Es té molt present la forta voluntat de projecció internacional del

festival, i per això, es dóna prioritat als espectacles de llenguatge universal, és a dir, muts o multilingües. En aquest cas, les llengües majoritàries han estat l’anglès, l’holandès, el castellà, el francès i l’italià. Pel que fa al material addicional, aquest ha millorat respecte a les edicions anteriors. A part del programa general per al públic, del qual tenen una versió en holandès i una altra en anglès, el festival proporciona una guia molt completa en anglès per a professionals i artistes, amb totes les informacions necessàries sobre la ciutat, els serveis, els artistes, una llista amb els programadors, entre altres dades. De la mateixa manera, el portal web està molt ben dissenyat, actualitzat i proporciona tots els detalls necessaris i complementaris relatius al festival. El festival no disposa d’un pressupost massa ampli. És per això que, en les actuacions gratuïtes, els organitzadors proposen el mètode “On the Hat”, de passar el barret un cop finalitzades, per recaptar el que el públic vulgui donar. El que es recull de les actuacions OFF és per als artistes, i el que s’aconsegueix de la programació IN, per al festival. Aquest any, també hi ha hagut alguns espectacles de pagament, els preus dels quals oscil·laven entre els 2,50 € i els 15 €. La durada dels espectacles anava de 5 a 150 minuts, encara que la gran majoria es trobava entre els 25 i 50 minuts. Cada obra s’ha representat una mitjana de dues vegades al dia. El públic que ha assistit al festival ha estat molt variat: familiar per les actuacions de dia, més jovent i adults durant la tarda i la nit. A les actuacions de pagament hi havia públic de més edat. Tothom s’ha mostrat participatiu, i el centre de la ciutat ha estat ple durant els tres dies. Participació catalana En aquesta edició, hi han participat dues companyies catalanes: Juana Beltrán i Nicolas Ricchini & Inés Massoni. Juana Beltrán presentava el seu solo The still of the movement. Ha participat a l’actuació d’obertura del festival, l’Spoffin Amuses, i ha fet 7 actuacions en total. Nicolas Ricchini & Inés Massoni, amb l’obra Incógnito, han fet 6 actuacions entre divendres i diumenge. També han actuat artistes catalans, formats a diferents escoles de circ catalanes, que actualment formen part de la companyia belga Hopla Circus: Alba Sarraute i Martí Soler. Valoració Spoffin és un festival en el que es percep la voluntat de fer-lo bé, de preveure qualsevol contratemps i d’anticipar-se a les necessitats que es puguin presentar. Tot i no tenir molta antiguitat, ofereix una organització acurada i còmoda; es nota que té cada detall ben contemplat, i en cada edició han pres bona nota dels punts febles per aportar millores l’any següent. Spoffin és una bona oportunitat de promoció per a les companyies catalanes. El seu director, des de la primera edició, ha programat companyies catalanes, ha demanat informació sobre les noves creacions d’arts de carrer de Catalunya, ha assistit a les darreres cinc edicions de FiraTàrrega, també ha participat en alguna edició de Fira Mediterrània i, en general, és un admirador de les arts de carrer, de dansa i del circ que es fa a Catalunya. Principalment està interessat en produccions de joves artistes, de requeriments tècnics senzills i que puguin ser representades tant quan fa sol com quan plou, cosa molt habitual a finals d’agost a Amersfoort. La trobada de professionals que s’organitza a Spoffin facilita l’assistència de professionals internacionals. I les companyies hi tenen fàcil accés. L’organització mima molt aquest tema, ja que vol ser també un referent tant per a companyies que busquen internacionalitzar-se com per a programadors internacionals que vulguin veure, sobretot, joves promeses o noves produccions de companyies consolidades. ICEC Brussel·les Agost 2014

Informe Berlin Music Week

Berlín (Alemanya), 3 – 7 setembre 2014 Música (indie/pop/electrònica)

Informació tècnica • Any de creació: 2010 • Anual • Propera edició: setembre 2015 (dates a confirmar) • 3.500 professionals acreditats • 400 periodistes musicals acreditats • Públic professional (conferències, showcases) i públic general (concerts) • Participació internacional • De pagament Organització Berlin Music Week Kulturprojekte Berlin GmbH Klosterstraße 68 10179 Berlín (Alemanya) www.berlin-music-week.de Persona de contacte: Paul Cheetham, International Business Relations Tel.: +49 302 4749 828 paul@berlin-music-week.de Descripció general La cinquena edició de la Berlin Music Week (BMW) ha tingut lloc entre el 3 i el 7 de setembre a la capital alemanya. Sota el lema Music Released, la BMW ha aglutinat durant 5 dies el sector musical al voltant d’un programa de conferències i activitats per a professionals, així com diversos programes de showcases i concerts, alguns exclusius per a programadors i d’altres oberts al públic general. Creativitat, innovació, originalitat i autenticitat són adjectius utilitzats sovint quan es parla de Berlín i de la seva escena musical. La Berlin Music Week pretén oferir amb la Conferencia Word! i el Festival Sound un programa que abordi tot l’espectre, des de música i tecnologia a festivals i clubs. Tot repartit en diferents espais al voltant del riu Spree, on es localitzen molts clubs i espais, així com les seus d’algunes majors com Universal Music. El programa de conferències Word!, que també inclou els VUT Indie Days (jornades organitzades per l’associació alemanya de segells independents) s’ha centrat en temes com la música gravada, la música interactiva, així com diversos tallers dirigits a empreses tecnològiques i start-ups. Els nous actors del canvi digital i les noves perspectives que la digitalització de la música suposen han estat aspectes central de les conferències, xerrades i activitats de networking que han tingut lloc durant dijous i divendres al Postbanhof de Berlín, que era el centre principal de trobada dels professionals durant el programa diürn. Enguany la conferència ha comptat amb 3.500 professionals acreditats, 1.000 més que en l’edició de 2013, provinents d’una trentena de països.

El programa ha estat molt variat, des de conferències i taules rodones, a formats més hands-on com tallers per a músics sobre creació digital, el Music Start Up Corner, o el Music Hack Day amb posterior hackaton, activitats de matchmaking i mentoring organitzades pel VUT o l’Africa Music Convention. Algunes oficines d’exportació també han muntat sessions per donar a conèixer la seva oferta. És el cas de Suïssa, que ha organitzat showcases amb alguns dels grups convidats al First We Take Berlin i també ha organitzat presentacions de l’escena suïssa de clubs i festivals. Estònia també hi ha participat, amb activitats per presentar la Tallinn Music Week i l’escena musical estoniana. Els països nòrdics han presentat la plataforma conjunta Nordic PlayList coordinada per NOMEX (Oficina d’Exportació Musical Nòrdica) i també han realitzat diversos showcases i concerts dins del programa d’actuacions de la fira. Complementant el programa de xerrades, taules rodones i tallers, el Postbahnhof comptava també amb una petita part de fira, amb estands modulars on algunes entitats han presentat la seva oferta: s’hi podien trobar des de fires musicals (com WOMEX/Classical:NEXT) a segells discogràfics, empreses de tecnologia per a música com WiMP o solucions informàtiques per a la distribució i llicenciament digital de continguts musicals. El programa de concerts ha estat molt ampli i ha comptat amb diversos formats de programació, que han permès oferir una mostra representativa de grups – tant consolidats com emergents- alemanys i internacionals, especialment dins de l’espectre de música indie, alternativa i electrònica: - First We Take Berlin és el showcase-festival de la Berlin Music Week. A més dels concerts inaugurals de dimecres, durant els vespres-nits de dijous i divendres han tingut lloc més de 100 concerts en una quinzena de clubs, tots repartits en les rodalies del riu Spree al barri de Kreuzberg/Friedrichshain. FWTB ha comptat amb uns 5.000 espectadors. - First We Take The Streets. Per primer cop, la Berlin Music Week ha comptat amb una programació específica de concerts al carrer, que han tingut lloc en les rodalies del Postbahnhof (on durant tot el dia ha estat el centre neuràlgic de la BMW), amb una selecció de 50 grups. Segons els organitzadors, més de 5.000 persones han assistit als concerts al carrer. - El Berlin Festival té lloc el cap de setmana, enguany per primer cop a l’Arena Park, i està dirigit tant al públic professional com al general, amb grups com Woodkid, Moderat, Editors, K.I.Z. o Sven Väth. Amb 15.000 espectadors i les entrades exhaurides, el Berlin Festival ha tancat l’edició d’enguany amb un rotund èxit de públic. - New Music Award. En el marc de la BMW es van celebrar els New Music Awards, així com els VIA (VUT Indie Awards), que premiaven a diverses empreses, segells i artistes promesa del sector de la música independent. Valoració A l’hora de valorar la Berlin Music Week cal diferenciar entre els diferents projectes que s’aglutinaven sota el denominador comú BMW, ja que l’èxit de la convocatòria ha estat desigual. Així, mentre els festivals musicals oberts al públic han tingut una molt bona acollida per part del públic general, el programa de conferències ha tingut una resposta més tèbia, sobretot divendres, el segon dia de sessions. El futur de la Berlin Music Week està ara mateix en l’aire, ja que l’entitat que fins ara l’havia organitzat (Kulturprojekte des Bundes, entitat vinculada al govern federal alemany) ha anunciat que a partir del 2015 l’esdeveniment passarà a ser organitzat des del MusicBoard Berlin, una entitat creada el 2012 amb l’objectiu de reforçar la posició de Berlín com a centre musical. De moment els responsables del MusicBoard Berlin no han fet cap declaració d’intencions sobre quins canvis afectaran el format de la propera edició de la Berlin Music Week. Neus López, ICEC Berlín Setembre 2014

Informe de prospecció Moving Meeting Theater

Anvers (Bèlgica) / Amsterdam (Països Baixos), 5 – 9 setembre 2014 Teatre i dansa Informació tècnica • Any de creació: 2014. Primera edició conjunta entre Flandes i Països Baixos. • Periodicitat: Depèn del resultat d’aquesta edició • Espais: 8 a Anvers i 5 a Amsterdam • Artistes / companyies programades: 69 • Professionals / empreses acreditades: 73 • Professional • Nacional i internacional. En aquesta edició hi han participat companyies de 18 països • Els espectacles eren de pagament, però l’organització havia previst entrades per als

programadors. Hi havia instal·lacions dins de la zona per als professionals, a les quals s’hi podia accedir sense entrada.

Organització VTi - Vlaams Theatre Instituut vzw Sainctelettesquare 19 B-1000 Brussel·les (Bèlgica) Tel.: +32 2 201 09 06 info@vti.be http://vti.be/en Dutch Performing Arts PO Box 85974 2508 CR La Haia (Països Baixos) Tel.: +31 70 707 27 00 info@fondspodiumkunsten.nl http://www.fondspodiumkunsten.nl/en/activities/dutch_performing_arts/ Persones de contacte Lisa Wiegel, responsable Moving Meetings Theatre - VTI lisa@vti.be Tel.: +32 498 481 553 Susanne Moed, responsable Moving Meetings Theatre - Dutch Performing Arts susanne@dutchperformingarts.nl Tel.: +31 641 416 338 Descripció general Moving Meetings Theatre és un festival dirigit a programadors de tot el món, als quals se’ls presenta una selecció de les companyies i dels artistes de teatre i dansa més destacats, provinents de Flandes i dels Països Baixos. Aquesta edició de Moving Meetings Theatre ha tingut lloc del 5 al 7 de setembre a Anvers —primera vegada a Bèlgica—, en el context del Theater Festival, i del 7 al 9 del mateix mes a Amsterdam. L’organitzen conjuntament el Dutch Performing Arts i el VTi (Institute for the Performing Arts in Flanders), amb el suport dels festivals de teatre que se celebren cada any a ambdós països.

Originàriament, l’organitzava en solitari Dutch Performing Arts, però com a conseqüència de les nombroses retallades que ha patit el sector cultural holandès (així com l’europeu en general), han hagut de buscar alternatives i han optat per la unió de forces. A més, el fet que s’hagi associat amb el VTi no representa cap sorpresa, ja que és l’evolució lògica de l’estreta cooperació que mantenen des de fa temps en el context de les arts escèniques d’ambdós països. A diferència de la resta de festivals de teatre que se celebren al llarg de l’any, centrats en presentar una mostra de les produccions més destacables de la temporada anterior, el Moving Meetings Theatre pretén aportar una visió de conjunt d’aquelles que han desenvolupat un paper important en el teatre flamenc i holandès, ja portin temps en escena o siguin propostes de nova creació. El programa, pensat per a un públic major de 15 anys, presenta tant artistes consagrats i coneguts en l’àmbit internacional com d’altres emergents, amb un repertori innovador de propostes que beuen directament de l’herència cultural de cada país. S’han programat espectacles i showcases de teatre i dansa, i també instal·lacions, a les quals els professionals hi podien accedir lliurement, durant unes franges horàries concretes. A Anvers, el primer dia, només hi havia prevista una obra que es podia escollir entre tres. El segon dia, hi havia tres rutes programades, al llarg de les quals es podien veure un total de 4 peces en espais diferents. Al vespre encara n’hi havia una altra. El tercer dia, hi havia la presentació de 12 companyies i artistes, i, a continuació, una hora i quart reservada per a cinc sèries d’entrevistes de 15 minuts cadascuna. Després, els que marxaven a Amsterdam havien d’agafar l’autocar, i per a la resta hi havia prevista una última actuació (l’ICEC només va assistir a Anvers). A Amsterdam, es tornaven a presentar algunes de les obres de coreògrafs coneguts importants que ja s’havien mostrat a Anvers, a més de presentar les creacions de joves propostes emergents, en una combinació de showcases, pitches i espectacles complets. Han assistit al festival professionals de 18 països diferents. Pel que fa a Europa, hi havia representació d’Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Lituània, Macedònia, Països Baixos, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suïssa. Pel que fa a Àsia, hi han assistit professionals de Hong Kong, Xina, Japó i Rússia; i del continent americà, de Canadà i d’Estats Units. El centre principal del festival s’ubicava a deSingel, una infraestructura de grans dimensions pensada per ser un referent de creació i difusió artística internacional, en l’àmbit del teatre, la dansa, la música i l’arquitectura. El material addicional que donaven era abundant: dos programes generals del festival (un en format esquemàtic i l’altre en llibret), un horari personal, un dossier amb presentacions extenses sobre les companyies i els artistes, fullets varis de publicitat, entre altres. Es nota que està dirigit a professionals internacionals, ja que tot està en anglès, si bé també hi ha versions en holandès. Participació catalana L’objectiu d’aquest festival és donar a conèixer les creacions d’artistes flamencs i holandesos. Per tant, no hi ha cap mostra d’espectacle estranger. No obstant això, sí que s’han convidat programadors catalans: Ramon Simó i Isaac Vila, del Festival Grec de Barcelona, i Julijana Tomic Fajdetic, de l’Antic Teatre de Barcelona. També hi han assistit María Valls i Irene Pardo, de la plataforma espanyola La Red. Valoració Aquest format de presentació de tres dies en una ciutat i tres dies en una altra permet una gran afluència de programadors, ja que n’hi ha que resten tots els dies, i d’altres que

només es queden en una o altra ciutat. Això fa que hi hagi una renovació constant dels convidats i que el nombre final de professionals que hagin passat pel festival sigui elevat. Pel que fa a les rutes, diversos programadors coincidien en què estaven massa atapeïdes. Marxar a les 8:45h i anar amb autocar d’una obra a una altra fins a les 17h demana un gran esforç d’atenció. També consideraven arriscat presentar una bateria d’obres una darrera l’altra d’aquesta manera, perquè si no n’hi havia cap que acabés de convèncer, el resultat era feixuc. A més, es lamentaven que hi havia hagut problemes tècnics amb les pantalles de subtítols a l’aire lliure, fet que havia impossibilitat entendre els espectacles amb text en holandès, i creien que la logística destinada a les representacions a l’exterior s’havia de repensar i millorar. Per com està organitzat, amb els desplaçaments constants en autocar d’un lloc a l’altre, els àpats en comú en taules llargues, per posar algun exemple, aquest és un festival molt propici per a cultivar o establir noves relacions entre professionals d’arreu, les dates del qual es reserven com a cita obligatòria. També cal observar que almenys les dues darreres edicions s’han celebrat just abans de Fira Tàrrega, fet que brinda l’oportunitat de fer una difusió directa entre els assistents i informar a programadors que no n’estiguessin al corrent. ICEC Brussel·les Setembre 2104

Informe de prospecció Reeperbahn Festival & Conference

Hamburg (Alemanya), 17 – 20 de setembre 2014 Música (indie/pop/rock)

Informació tècnica • Any de creació: 2006 • Anual • Propera edició: 23 - 26 setembre 2015 • 3.423 professionals acreditats (15,7% més que al 2013) • 450 periodistes musicals acreditats • Públic professional (conferències, showcases) i públic general (concerts) • Participació internacional • De pagament Organització Reeperbahn Festival Conference c/o Inferno Events GmbH & Co. KG Neuer Pferdemarkt 1 D-20359 Hamburg (Alemanya) Tel.: + 49 40 43 17 959 – 0 www.reeperbahnfestival.com Persones de contacte Evelyn Sieber, International Business e.sieber@reeperbahnfestival.com  Descripció general de la fira La novena edició del Reeperbahn Festival & Conference ha tancat amb xifres que consoliden aquest showcase festival com un dels més rellevants tant per al mercat alemany com de l’escena europea. Prop de 30.000 visitants van passar entre el 17 i el 20 de setembre per Hamburg, incloent-hi 3.400 delegats internacionals provinents de 40 països. D'aquests, 450 corresponien a representants de mitjans de comunicació. Sota el lema “Talent internacional, tendències i comerç”, el Reeperbahn Festival es consolida com el showcase festival més important del territori alemany, amb més de 600 esdeveniments relacionats amb la música, tant concerts com xerrades, tallers, premis i presentacions, que tenen lloc en una setantena d'espais repartits al voltant de l'avinguda Reeperbahn, al barri de Sant Pauli de la ciutat alemanya d'Hamburg (coneguda per ser un centre d’oci nocturn). El programa musical del festival ha comptat prop de 400 concerts amb artistes emergents i grups més consolidats, tant alemanys com internacionals del món de l’indie-rock, així com també del pop i, en ocasions, de l’electrònica i el hip-hop. A part d’un ampli programa de concerts, oberts tant als professionals acreditats com al públic general, durant els quatre dies del festival han tingut lloc 170 activitats paral·leles: 100 sessions sobre la indústria musical i digital, 45 sessions de networking i entregues de premis, i 25 showcases internacionals organitzats per les entitats nacionals de difusió musical. Entre les activitats dirigides als professionals podíem trobar des de tallers pràctics de compositors especialitzats en bandes sonores per a videojocs, que donaven consells pràctics

sobre la composició i la monetarització d’aquest tipus de música, a taules rodones sobre el futur del mercat musical, on programadors, promotors de gires i bookers analitzaven els canvis en aquest mercat. Capítol especial mereix la programació dirigida específicament a les start-ups. D’una banda, el festival ha organitzat per segon cop la Nit de les Start-ups, una competició oberta a empreses innovadores del sector tecnològic. També en el programa de conferències, presentacions i tallers s’ha pensat molt en les necessitats d’aquest tipus d’empresa. Per exemple, iniciatives com l’Hamburg Kreativgesellschaft, que ofereix assessoraments especialitzats per a empreses creatives i també ha posat en marxa un programa de suport per a start-ups musicals, que inclou des d’ajuts logístics (lloguers d’espais de co-working) i econòmics (finançament de despeses tècniques o legals) a tallers i assessoraments puntuals (segons les necessitats de cada empresa). Un altre dels tallers, dirigits a joves start-ups, oferia consells pràctics a l’hora de preparar un pitch-deck. La xifra de professionals acreditats enguany a la Reeperbahn Conference ha augmentat un 15,7% respecte l’any passat, arribant als 3.423 delegats, xifra que confirma que el Reeperbahn ha esdevingut cita obligada per als professionals internacionals de la música. Enguany era especialment destacada la presència de delegats provinents de Regne Unit, Suïssa, Dinamarca, Països Baixos i Canadà. Presència catalana El programa de concerts ha comptat enguany amb la participació d’un grup català, The Pepper Pots, que han actuat el dissabte al vespre a l’escenari Spielbudenplatz situat a la placa central del Reeperbahn. Pel que fa a les empreses catalanes acreditades, enguany entres els delegats internacionals es trobaven JJB Concerts (Jordi Jaime Bofill), BCN Music Export i Primavera Sound. Valoració En opinió de molts dels professionals assistents, el Reeperbahn Festival & Conference és sense dubte una de les cites claus per al sector de la música en viu a Europa, juntament amb l’Eurosonic de Groningen (Països Baixos). Si bé l’oferta de concerts i activitats és tan àmplia que es fa difícil valorar quin ressò tenen els showcases internacionals organitzats per les institucions nacionals al marge del programa de concerts oficial, és evident que demostren un interès creixent per part d’empreses tan centreeuropees com nòrdiques, de països de l’est d‘Europa o d’ultramar (com Canadà) per estar presents en un dels festivals de referència a Europa. La propera edició del Reeperbahn Festival, que servirà per marcar el seu 10è aniversari, tindrà lloc del 23 al 26 de setembre de 2015. Per primer cop en la història del festival, hi haurà la figura del país convidat, que al 2015 serà Finlàndia. Neus López, ICEC Berlín Setembre 2014

Informe de prospecció ABC Art Berlin Contemporary / Berlin Art Week

Berlin (Alemanya), 18 – 21 de setembre 2014 Arts visuals

Informació tècnica • Any de creació: 2008 • Anual • Propera edició: setembre 2015 • 28.000 visitants • Públic professional i general • Participació internacional • De pagament Organització ABC Art Berlin Contemporary Potsdamer Str. 93 10785 Berlin (Alemanya) Tel: +49 30 700 38 771 info@artberlincontemporary.com www.artberlincontemporary.com Persones de contacte Maike Cruse, directora Jan Dietrich, producció production@artberlincontemporary.com Descripció general de la fira Des de la desaparició, al 2011, de la fira Art Forum Berlin, el que va començar com una fira satèl·lit l’any 2008 s’ha consolidat com la fira d’art contemporani més important a la capital alemanya. L’ABC – Art Berlin Contemporary – va néixer com un projecte d’un grapat de galeries berlineses amb la intenció d’oferir una plataforma, oberta també a galeries internacionals amb un perfil artístic afí, per presentar treballs individuals d’art contemporani a Berlín. Aquest grup de galeristes, entre els quals es troben Guido Baudach, Mehdi Chouakri, Monika Branicka, Claes Nordenhake i Esther Schipper (per citar-ne alguns), és també l’impulsor del Gallery Weekend Berlin, que des de 2005 té lloc a la primavera i que, de la mateixa manera, pretén cridar l’atenció sobre l’escena artística i galerista a Berlín, per atreure col·leccionistes i compradors (la majoria dels quals no resideixen a Berlín). L’ABC, juntament amb la fira d’art Positions (www.positions.berlin, creada per Kristian Jarmuschek, el mateix galerista que va posar en marxa la desapareguda Preview) i nombroses activitats a galeries i museus conformen el programa oficial de la Berlin Art Week, que durant la tercera setmana de setembre ha congregat professionals, col·leccionistes i amants de l’art a la ciutat. En les mateixes dates també ha tingut lloc la fira Berliner Liste, si bé aquesta no formava part del programa oficial de la Berlin Art Week.

Un ampli recinte situat en un antic magatzem ferroviari ha estat, un any més, l’escenari de l’ABC, on s’han presentat mostres individuals de 115 artistes i que ha comptat amb 28.000 visitants segons dades dels organitzadors. El concepte de l’ABC s’allunya de l’estand tradicional, i aposta per un espai obert, on el galerista i l’artista tenen carta blanca per presentar-se. Així, trobem des de pintura i escultura a instal·lacions, on el focus radica no en una àmplia oferta de la galeria sinó en un treball d’un dels artistes representats, a qui se li dona la màxima visibilitat. Valoració Berlín és un lloc atractiu per als artistes, i en els últims anys molts d’ells s’hi han instal·lat o han passat temporades a la capital alemanya, a la recerca d’inspiració per als seus treballs. També el nombre de galeries que recentment s’han establert a la ciutat fa palesa l’efervescència artística de Berlín. Pel que fa a la sostenibilitat econòmica d’aquestes galeries, però, les xifres són bastant decebedores encara, i molts d’aquests espais acaben tancant per manca d’un mercat potent que el sostingui. Segons un estudi de l’IFSE (Institut für Strategieentwicklung, Institut per al Desenvolupament Estratègic), només 14% de les 230 galeries berlineses facturen més de 500.000 euros l’any. El nombre de galeries mitjanes que facturen al voltant dels 200.000 euros també ha disminuït dràsticament als últims anys. La majoria de galeries no passen dels 100.000 euros de facturació anual, la qual cosa fa difícil la seva subsistència. Segons les estadístiques, el promig de beneficis d’una galeria es troba al voltant del 4-5% de la facturació. Un gran percentatge de les galeries de Berlín, doncs, es troben en una situació d’inestabilitat que fa perillar la seva continuïtat a mig termini. La major part de les vendes de les galeries berlineses no es fa a la ciutat, sinó en fires internacionals com Art Basel, on les galeries de Nova York i Berlín són les més nombroses. Però en comparació amb Nova York o Londres, el mercat de l’art a Berlín és molt dèbil, i la predisposició dels compradors internacionals a desplaçar-se a Berlín ha baixat en els últims anys. D’aquí, doncs, que els galeristes més importants de la ciutat hagin decidit posar en marxa iniciatives com el Gallery Weekend o la Berlin Art Week per atreure els col·leccionistes cap a Berlín, amb la intenció de desenvolupar més el mercat local de l’art. Aquesta és una de les raons que ha portat Kristian Jarmuschek a provar enguany amb un nou concepte de fira, on no només es presenten joves artistes, desconeguts per al comprador (concepte que va intentar amb l’anterior fira Preview i que finalment no va prosperar per manca de mercat), sinó també amb obra de noms més consolidats, capaços d’atreure al col·leccionista i garantir així un volum de vendes que faci la fira rentable per als expositors. A jutjar per la quantitat de públic que en quatre dies ha passat per l’ABC, sembla que l’oferta resulta interessant per al públic amant de l’art. Queda per veure, però, si amb activitats puntuals com un Gallery Weekend a la primavera i una Setmana de l’Art a la tardor Berlín en té prou per consolidar-se com un mercat d’art contemporani sostenible, capaç de garantir la subsistència de les galeries d’art que s’hi han establert. Neus López, ICEC Berlín Setembre 2014

Informe de prospecció Design Junction

Londres, 18 – 21 setembre 2014 Disseny

Informació tècnica • Any de creació: 2011 • Anual. Forma part del London Design Festival • Espai: 4 pisos amb més de 120.000m², al centre de Londres (New Oxford St). • 150 marques del sector del disseny de mobiliari i decoració • Professional i oberta al públic • Internacional • De pagament Organització The Sorting Office 21-31 New Oxford Street, Londres Persones de contacte Deborah Spencer, directora dspencer@thedesignjunction.co.uk  James Grant, director comercial: jgrant@thedesignjunction.co.uk  Descripció general Design Junction forma part de les activitats englobades dins el London Design Festival (LDF), i és una de les que compta amb més participació. El LDF té lloc a diversos espais de la ciutat, des de galeries, passant pel V&A Museum, botigues de decoració, estudis d’arquitectes, la fira professional Decorex International, dedicada al disseny d’interiors, o TENT London i Superbrands London. En quatre anys Design Junction ha multiplicat per sis la mida que tenia en la seva primera edició. Així mateix, han passat dels 17.000 visitants, l’any 2012, als 21.000 en l’edició 2013. La Fira està oberta a empreses i professionals del sector del disseny, principalment mobiliari i objectes de decoració. Compta amb una secció diferenciada dedicada a la il·luminació. També hi ha presència d’estudis més petits que exposen i tenen el seu producte a la venda (serigrafies, joies, coixins o petits objectes de decoració). Cada expositor dissenya el seu espai. També hi ha un programa de conferències. Enguany Hongria ha comptat amb un espai propi, amb la participació de 9 creadors hongaresos i l’associació de joves dissenyadors FISE. Així mateix, Xile ha comptat amb espai propi per segon any consecutiu, enguany dedicat a l’arquitecte Cristian Valdés, que també va fer una conferència. L’espai de Xile tornava a comptar amb una barra on venien vi de Xile. Participació catalana L’empresa catalana Marset Barcelona, dedicada a la il·luminació, hi ha estat present, amb estand propi, així com l’empresa valenciana de cadires Capdell. Valoració Design Junction pot servir d’aparador internacional pel disseny fet a Catalunya. Per la fira passen un gran nombre de professionals d’arreu del món, no només del Regne Unit. A més a més, la competència internacional, en quant a expositors, no és molt alta i això podria permetre una bona visibilitat per a les empreses del sector del disseny-arquitectura catalanes. Mar Pérez Unanue, ICEC Londres Setembre 2014

Informe de prospecció Feria Internacional de Teatro y Danza

Osca, 29 setembre – 2 octubre Arts escèniques

Informació tècnica • Any de creació: 1987 • Anual • Propera edició: per determinar • 35 representacions, 29 espectacles a diferents espais de la ciutat • 270 professionals inscrits • Internacional amb una molt forta vinculació amb França • Públic professional i general • Gratuït per a professionals Organització Ayuntamiento de Huesca Diputación Provincial de Huesca Gobierno de Aragón Seu permanent CC. del Matadero Avda. Martínez de Velasco, 4-6 22005 Osca Tel: +34 974 243 453 feriadeteatro@aragon.es www.feriadeteatro.aragon.es Descripció general La Feria de Teatro y Danza de Huesca és, des de fa anys, una fira de referència a nivell estatal, no sols per la programació, sinó per la important presència de programadors i distribuïdors vinguts d’arreu, també internacionals. La fira s’ha anat especialitzant en dansa i espectacles amb llenguatges més contemporanis, el que ha estat, sens dubte, un encert. La part de mercat és més convencional, amb un espai d’estands. Té una dimensió còmoda, ja que permet veure tota la programació, assistir a les xerrades i presentacions o passar-se pels estands de la llotja varis cops al dia. Durant el matí i fins a mitja tarda tota l’activitat es concentra en el palau de congressos d’Osca. A mitja tarda l’activitat es trasllada a altres equipaments de la ciutat, tots d’alt nivell, per cert. Un jurat integrat per professionals atorga premis a espectacles en diferents categories i també hi ha un premi del públic. Destaca la presència de professionals francesos, contingent que crida l’atenció pel seu volum. Durant els dies de la fira s’han celebrat un important nombre de reunions relacionades amb projectes transfronterers. Participació catalana La participació catalana a la Feria de Teatro y Danza ha estat des de sempre destacada, tant en la programació de companyies com en el número de professionals de les arts escèniques que s’hi desplacen.

En aquesta edició han actuat: Atempo Circ, Love 4 This, Roberto Oliván i David Espinosa. La representació aragonesa ha estat la més important a nivell quantitatiu, amb nou produccions més una coproducció franco-aragonesa. Altres tres espectacles internacionals provinents de Suècia, Xile i França i la resta, fins els vint-i-nou que fan el total, de la resta de l’Estat (cinc de Madrid, tres del País Basc, tres d’Andalusia i un de les Illes Balears). Valoració La valoració és molt positiva. És una fira petita que permet veure tota la programació i trobar-te, més tard o més d’hora, a tot professional que s’hi hagi desplaçat. Ofereix una programació interessant, amb propostes en les que domina la dansa i els llenguatges més contemporanis. Cal plantejar de cara a l’any vinent la possibilitat de que el departament Cultura hi tingui un estand-paraigua que doni un altre tipus de visibilitat a la presència catalana. Andalusia i les Illes Balears han tingut enguany estand, i el govern del País Basc, tot i no tenir estand, va oferir el dimecres 1 d’octubre un vermut a tots els professionals. Aquesta acció a Osca formaria part de la voluntat de l’Àrea de Mercats d’estar més present a les fires culturals de referència de l’Estat. Esther Campabadal, ICEC Barcelona Octubre 2014