LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Qu va ser?

Per qu es va produir?

A qui va enfrontar? Per qu?

Quines conseqncies va tenir?

Era inevitable?

Ha canviat el pas?

CRONOLOGIA: FETS IMPORTANTS

ANTECEDENTS PREVIS: LESCLAT DEL CONFLICTE: Recordeu?

COP DESTAT: ELS CONSPIRADORS

- Franco,

-Queipo de

Llano,

-Mola,

-Goded,

-Sanjurjo,

-Yage.

Qui s qui??

PROCLAMES DELS COLPISTES FRANCO Inexcusablemente que los castigos sean ejemplares, por la seriedad con que se

impondrn y la rapidez con que se llevarn a cabo sin titubeos ni vacilaciones, Declaraci destat de guerra, El Telegrama del Rif (Melilla) 18-7-1936.

Estamos resueltos a seguir adelante a cualquier precio Tendr que matar a media Espaa?. He dicho al precio que sea. Chicago Daily Tribune, 28-7-1936, p.2

(...) nuestra guerra no es una guerra civil, una guerra de pronunciamiento, sino una Cruzada de los hombres que creen en Dios, que creen en el alma humana, que creen en el bien, en el ideal, en el sacrificio, que luchan contra los hombres sin fe, sin moral, sin nobleza (...) S; nuestra guerra es una guerra religiosa. Nosotros, todos los que combatimos, cristianos o musulmanes, somos soldados de Dios y no luchamos contra otros hombres, sino contra el atesmo y el materialismo, contra todo lo que rebaja la dignidad humana, que nosotros queremos elevar, purificar y ennoblecer. Nuestro campo es el campo de la fe y de la abnegacin F. Franco (General)

PROCLAMES DEL COLPISTES

QUEIPO DE LLANO Ya conocern mi sistema: por cada uno de orden que caiga, yo matar a diez

extremistas por lo menos, y a los dirigentes que huyan no crean que se librarn por ello; los sacar de debajo de la tierra si hace falta, y si estn muertos los volver a matar ABC Sevilla, 26-7-1936.

(...)del Diccionario quedarn borradas las palabras de perdn y amnista. Se

les perseguir (a los rojos) como fieras, hasta hacerlos desaparecer a todos. Alocuci radiada el 27-8-1936

PROCLAMES DELS COLPISTES

MOLA Se tendr en cuenta que la accin ha de ser en extremo violenta para reducir

lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego sern encarcelados todos los directivos de los partidos polticos, sociedades o sindicatos no afectos al Movimiento, aplicndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebelda o huelgas Instruccin reservada nm. 1 25-5-1936.

Es necesario propagar una atmosfera de terror(...) Cualquiera que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado

Hay que sembrar el terror..., hay que dejar la sensacin de dominio eliminando sin escrpulos ni vacilacin a todos los que no piensen como nosotros

Comentaris proclames dels colpistes

Espaa vs AntiEspaa

Qui s lAntiEspaa?

Apel.laci a la violncia i al terror

Carcter catlic croada, anticomunista i antidemocrtic

Prleg i anunci del que passar ms tard

La insurrecci a Barcelona

Veure full

DIVISI DESPANYA

On triomfa la insurrecci?

On no?

Per qu?

Qui senfronta?

ELS BNDOLS ENFRONTATS

Republicans/ Rojos vs Nacionals /Feixistes /sublevats

Recordeu: hi ha ms Espanyes:

Catolicisme vs laicisme

Reformes vs Privilegis

Dretes vs Esquerres

Centralisme espanyol vs respecte diversitat nacional

Bndol republic: cartells de guerra

Bndol Nacional: cartells de guerra

La guerra de cartells i de propaganda

La internacionalitzaci del conflicte

Preludi de la II Guerra Mundial

Desigual aportaci internacional

Democrcies europees: no Intervenci

Republicans: insuficient ajuda internacional URSS: avions, tancs i material`+ assessors i pilots

Brigades Internacionals: + de 50000 voluntaris

Suport clar i efectiu dels feixistes Alemanya: Legi Cndor + molt material, tancs, artilleria

Itlia: material, avions + desenes de millers de soldats

Portugal: soldats

Brigades internacionals

Unitats militars darreu del mn

Entre 50 i 60000 voluntaris

Participaci en les batalles ms cruentes de la guerra (Madrid, Jarama, Guadalajara, Belchite, Terol, Ebre) >> moltes baixes

Es retiren el 23-11-1938 per la pressi del comit internacional de No Intervenci

BRIGADES

INTERNACIONALS

HIMNE DE LES BRIGADES INTERNACIONALS

Adaptaci catalana sobre el text dErich Weinert i msica composta per Carlos Palacio:

Hem nascut en una terra llunyana,

la portem al nostre cor.

Per no hem perdut la ptria,

la nostra ptria s avui davant Madrid!

Per no hem perdut la ptria,

a nostra ptria s avui davant Madrid!

Els germans d'Espanya sn a les barricades,

els germans d'Espanya sn pagesos i obrers.

Endavant les Brigades Internacionals,

amunt la bandera de la solidaritat!

Endavant les Brigades Internacionals,

amunt la bandera de la solidaritat!

LA LEGI CNDOR

Fora dintervenci aria alemanya a la guerra civil espanyola

Unitat d'avions de bombardeig (K88) + una d'avions de caa (J88) + avions de reconeixement (A88) + avions de reconeixement martim (AS88).

A ms, hi havia un grup de carros de combat (Inker) i un altre d'artilleria antiaria (AA88).

Ajut a Franco>>> possible rgim aliat

Banc de proves de la IIGM (Hitler estava fent un nou exrcit i necessitava provar larmament)

La Legi Condor

Article sobre la inauguraci del Monlit

La Vanguardia Espaola (23 de Novembre de 1941

En estos momentos en que las alas del

Reich se cubren de gloria, quiero testimoniar

nuestra admiracin y el recuerdo hacia los

hroes cuya memoria queda perpetuada en

esta lpida. Decid al Caudillo de la Alemania

Imperial, cuan admiramos a aquel Ejrcito y a

su aviacin Capitn General de la Cuarta

regin Alfredo Kindelan (Hemeroteca La

Vanguardia).

Amb aquest discurs sinaugurava el 22 de

novembre de 1941 una lpida en honor a nou

caiguts de les forces aries alemanyes que,

entre daltres, bombardejaren de forma

indiscriminada el poble de Guernika el 26

dabril de 1937. El monlit, pagat pel govern

nazi en plena guerra mundial, constava dels

noms dels militars i la inscripci Muertos por

Dios y por Espaa. El 1946, militants del

PSUC posen una bomba al monument, que s

rpidament reconstrut. Lany 1980 el monlit

s enderrocat.

LA RERAGUARDA REPUBLICANA

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA

Desprs del cop>>> buit de poder

Distribuci darmes en organitzacions obreres

Incapacitat dels poders pblics>>prdua de control

Dificultat de mantindre lordre:

Exrcit desmobilitzat, prcticament desaparegut

Crisi de poder

Violncia espontnia, liderada fonamentalment per sectors fastes>>< + sacerdots, propietaris, dretans

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA Formaci del Comit Central de Milcies Antifeixistes

Per qu es crea?

Per restablir lordre per la Generalitat comptant amb els anarquistes

Per encarrilar el procs revolucionari

Qui forma part?

ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, UR, AC

Quan es crea?

21 de juliol del 36

Dura dos mesos

Esdev el principal centre de poder de Catalunya

Eixos prioritaris

Restablir lordre pblic mitjanant patrulles de control formades per milicians,

Organitzar les columnes de voluntaris formades per milicians que van sortir cap al front dArag,

Socialitzar leconomia a travs del Consell dEconomia

Columnes de milicians>> cap Arag

20.000 milicians

Columnes Durruti, Roja y Negra, Maci-Companys, del PSUC, POUM, etc

Heterogenetat

Intent de presa de les Illes Balears>> fracs (tret de Menorca)

Primera reuni del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936

DURRUTI I LA COLUMNA DURRUTI

COMIT DE MILCIES ANTIFEIXISTES

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA

Collectivitzacions>>Assumpci del control de moltes empreses pels treballadors

Per qu?

Procs espontani: de les incautacions al decret regulatori

Fugida o mort de molts propietaris

Ideal revolucionari i emancipatori: Spanish Revolution

Decret de collectivitzacions (24 /10/1936. Govern Tarradellas) p. 242

Collectivitzaci de les empreses amb ms de 100 treballadors

Varietat en les empreses mitjanes: majoria sota control obrer

Empreses petites i botigues continuen gesti privada

Conflictes amb propietaris

Problemes:

Mancana de primeres matries, especialment daquelles que sobtenien de la resta dEspanya

Escassetat de combustible

Bloqueig de les exportacions per compensar el deute de lEstat espanyol

Represlies de companyies estrangeres que havien patit la collectivitzaci de les seves empreses a Catalunya. Resultats: irregulars

LES COLLECTIVITZACIONS AL CAMP

Camp: catal collectivitzacions poc importants

Per qu?

Predomini de la petita i mitjana propietat

loposici del govern autnom de la Uni de Rabassaires, de la UGT, del PSUC i dERC,

lescassa implantaci de la CNT al medi rural.

On?

+ a comarques tarragonines, Baix Ebre i Baix Llobregat

Federaci de Sindicats Agrcoles de Catalunya: des dagost del 36.

Poca alteraci estructura de la propietat

Altres zones ms collectivitzadores: ( + a Arag, Andalusia, la Manxa, Pas Valenci):

Dilema: guerra vs revoluci

Font: Atlas de la guerra civil a Catalunya

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA I LA GENERALITAT

Govern dunitat de la Generalitat (26/9/1936)

Presidit per Josep Tarradellas

Membres de lERC, la CNT, el PSUC, el POUM i lAcci Catalana.

La Generalitat guanyava solidesa i recuperava el paper perdut a causa del protagonisme anarquista del 18 i 19 de juliol.

Dissoluci del CCMA

Assumpci de competncies no previstes en LEstatut dauonomia

Objectius del nou govern

Aturada dels assassinats indiscriminats i la violncia incontrolada, recollint les armes que circulaven a la rereguarda,

Centralitzant els serveis policials en una Junta de Seguretat Interior i reconstruint laparell judicial;

La substituci dels comits locals per nous ajuntaments;

Lorganitzaci dun Exrcit Popular de Catalunya que pogus afrontar amb garanties la presa de Saragossa i Osca al front dArag tot militaritzant les milcies;

La racionalitzaci de lactivitat econmica intervenint per ordenar i controlar les collectivitzacions.

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA I LA GENERALITAT

Problemes:

Diferncies que existien entre les diferents forces poltiques que integraven el govern (ERC-PSUC vs CNT-FAI i POUM)

Discrepncies i desobedincia per entregar armes

Dilema:

Revoluci vs esfor i ordre bllic

CNT i POUM vs govern, ERC, PSUC

Josep Tarradellas i Llus Companys

Font: Atlas de la guerra civil a Catalunya

LEVOLUCI DE LESPANYA REPUBLICANA

Territori republic: fragmentat i debilitat

Problemes i incapacitat del govern per imposar lautoritat

Accions revolucionries i emergncia sindical i obrera

Setembre de 1936: Govern dunitat (Largo Caballero)

11/1936: entrada danarquistes

Fi govern>> Fets de maig del 37

Govern de Juan Negrn> centralitzaci

Prioritat: reorganitzaci de lexrcit

ELS FETS DE MAIG DE 1937

Punt mxim en lenfrontament govern-ERC-comunistes vs anarquistes CNT-FAI i POUM

Precedents:

12/1936: prdua del control dels subministraments de la CNT>>voluntad de centralitzaci

Auge del PSUC

Intent de desallotjament de ledifici de Telefnica (sota el control de la CNT-FAI) el 3 de maig del 37>>> inici denfrontaments (tant a Barcelona com altres ciutats catalanes)

Barricades i enfrontaments pels carrers de Barcelona

Forces dodre pblics vs anarquistes/poumistes

Centenars de morts i un miler de ferits

Fi: enviament de 5000 gurdies dassalt pel Govern republic (des de Valncia)

TEXT P. 243

FETS DE MAIG DEL 37: CONSEQNCIES

Hegemonia del PSUC enfront de la CNT El POUM va ser illegalitzat. Detencions i persecuci dirigents del POUM: mort dAndreu Nin Liquidaci de les milcies populars Fi del govern de Largo Caballero Nou govern de la Generalitat: Presidit per Llus Companys (ERC i PSUC,

fora la CNT) Enfortiment del govern espanyol a Catalunya

Recupera funcions de govern (sobretot a partir del nou trasllat del Govern de la Repblica a la capital catalana (octubre del 1937)>>> conflictes amb la Generalitat

Nascut a El Vendrell, ms enll de la seva trajectria poltica,

se li reconeix el fet d'haver estat un excellent traductor directe

al catal de les grans obres de la literatura. A ms va escriure

les segent obres:

Les anarchistes et le mouvement syndical (Els anarquistes i el

moviment sindical) (1924): Les dictadures dels nostres dies

(1930).

El proletariado espaol ante la revolucin ( (1931).

Els moviments d'emancipaci nacional (1935): promou el

dret a l'autodeterminaci dels pobles.