7/24/2019 GRUP 8 a Independncia de Les Colnies Espanyoles

1/3

Independncia de les colnies espanyoles:

1) El cam cap a la independncia:

Tot va comenar quan el anomenat grup criollos (burgesia colonial,descendent directa dantics colonitzadors hispnics, propietaris de

grans etensions i terres o comerciants! En aquests territoris m"s de

la meitat de la poblaci# era dorigen indi, un petit percentatge era

negre o mests i una quarta part de la poblaci# era blanca i

con$gurava lelit colonial%Entre els criolls, els moviments dindependncia, el liberalisme i el

nacionalisme anirien introduint&se com a ideologia dominant%

'aquesta manera, els criolls van seguir els models dindependncia

dels Estats nits, la )evoluci# *rancesa i, $ns i tot, les +orts de +adis%

m"s, el nacionalisme es va *undar en la *ormaci# duna conscincia

criolla di*erent de lespan-ola% .an ser doncs, els criolls, els que van

prendre la iniciativa dalliberar&se del domini hispnic%

2) Els governs il/lustrats havien imposat la llibertat de comer, per0 ai0

nom"s havia enriquit encara m"s els espan-ols que es dedicaven al

comer martim, en contra de dels americans que distribu1en els

productes europeus a linterior del continent%El re*ormisme borb0nic tamb" havia suposat el pagament de ma2ors

tributs i el re*orament del poder dels representants de la corona, *et

que els ustracs no van dur a terme durant el seu regnat%

El creient descontentament que aquestes circumstncies produ1en,2untament amb leemple de lemancipaci# nord&americana, va *er

possible que entre la poblaci# colonial sorgs un potent corrent poltic

*avorable a la independncia% 3a minoria criolla que controlava

leconomia, a m"s, cada cop estava m"s descontenta perqu els

espan-ols dirigien la poltica i la recaptaci# dimpostos% 4n5u1ts per les

doctrines revolucionries nord&americanes i *ranceses i encorat2ats

pels interessos estrangers, particularment britnics, s6anaren

deslligant de la metr0poli a la darreria del s 7.444 i a la primeria del

747% 3a di*cil situaci# d6Espan-a, prcticament incomunicada amb

mrica durant aquests decennis, dei les col0nies a llurs mans%

3) Primera fase:'urant els primers an-s del segle 747, la 8uerra de la

4ndependncia a Espan-a (9;&99

produs un buit de poder i que hi sorgissin totes les tensions

acumulades% Els criolls durant aquell perode revolucionari van veure

que era el moment idoni per passar a lacci#% El 99; a mrica

3latina van *ormar&se moltes =untes (assemblees composades

bsicament per criollos! que van comenar a *ormar ercits propis i

a establir relacions diplomtiques amb els Estats nits i la 8ran

>retan-a%?olts criolls volien crear Estats independents pr0piament

llatinoamericans amb rgims constitucionals% 'aquesta manera, van

7/24/2019 GRUP 8 a Independncia de Les Colnies Espanyoles

2/3

*ormar&se alguns governs liberals revolucionaris, van promulgar&se

constitucions i van assumir un rgim republic% la revolta tamb"

van a*egir&se milers de camperols pobres que van aconseguir armes i

van alar&se contra ladministraci# colonial%En algunes zones, $ns i tot, van *ormar&se ercits indgenes que

buscaven acabar amb lopressi# racial% ?olts sectorsllatinoamericans volien una organitzaci# econ0mica m"s 2usta, motiu

pel qual un sector important de criollos, especialment els terratinents,

va optar per donar suport a les *orces militars espan-oles, a la

vegada que tornaven a aliar&se amb la restaurada monarquia dels

>orbons% )a# per la qual totes les conquestes del moviment

independentista entre 99; i 99< van perdres i, el 99@, a Espan-a

2a shavia restablert labsolutisme monrquic amb Aerran .44%

Aase B: partir de 99C, la lluita per lemancipaci# va comenar de

nou en comprovar&se que Aerran .44 nom"s pretenia realitzar larestauraci# de labsolutisme% i0 era intolerable per a les col0nies i

va a*avorir els revolucionaris% El moviment independentista va

comenar a lrgentina, liderada pel general Dan ?artn, que va

proclamar la independncia daquest estat el 99C al +ongr"s de

Tucum%El 99 amb la vict0ria de +hacabuco, 7ile va aconseguir la

independncia% Dimultniament, Dim#n >olivar, el gran lder de la

independncia sud&americana, va crear lEstat independent de

+ol0mbia al 99 i a la vegada va anunciar el seu pro2ecte de la 8ran

+ol0mbia, unint +ol0mbia, .eneuela i Equador com un sol Estat, que

seria una gran potencia llatinoamericana%

3a inestabilitat poltica espan-ola, especialment en els an-s del

Trienni 3iberal (9B9&9BF!, va ser el principal *actor perqu aquestes

revoltes triom*essin%3atac de >olivar des del nord i de Dan ?artn des del sud va *er

caure el virregnat del GerH al 9B9%

?ic, gustn de 4tHrbide, un altre crioll, va declarar&se emperador

del nou Estat meic abans que ?ic esdevingu"s una )epHblica

*ederal al 9Bolivar a la

batalla d-acucho al 9Brasil, els portuguesos tamb" van perdre part del seu domini

colonial%Dimon >olivar i els seus seguidors desit2aven crear una gran repHblica

sud&americana,per0 els criolls, terratinents i comerciants, no ho van permetre per no

perdre el seu privilegi, i molts Estats controlats en gran part per

7/24/2019 GRUP 8 a Independncia de Les Colnies Espanyoles

3/3

lercit que havia aconseguit la independncia, tampoc no ho van

permetre%

4) 3es conseqIncies que va so*rir Espan-a despr"s de la independncia

de les col0nies va signi$car la $ de$nitiva del seu estatus de potncia

internacional% 3a prdua d6un gran mercat i d6un prove1dor deprimeres matries barates, a m"s de la desaparici# d6una important

*ont d6ingressos $scals%.a ser un cop terrible, no nom"s perqu Espan-a va perdre pes en

l6mbit de la poltica internacional, sin# per al con2unt de l6economia

espan-ola%+atalun-a tamb" va patir les conseqIncies m"s que cap altre

territori de l6Estat, 2a que havia entrat amb *ora el segle 7.444 en el

mercat americ%