Grup 1 paviments i propostes
64
GRUP 1 paviments : Cristina, Óscar, Pitu Document elaborat, com a suport per al grup de treball Gener 2014
Transcript of Grup 1 paviments i propostes
GRUP 1 paviments : Cristina, Óscar, Pitu
Document elaborat, com a suport per al grup de treball
Gener 2014
Des de la reixa de l’escola veiem l’entorn. Una finestra que podem obrir!
Farem possible la transformació
Els Paviments
Elements per a l’estructura i disseny de l’espai exterior de l’escola.
Alguns criteris…
• PRIMER CRITERI: Funcionalitat Paviment per a la convivència interior, exterior i l’entorn
Paviment per a la plantació sostenible, erosió, desnivells…
Paviments de diferents textures per a jocs de moviment, de repòs, de silenci…(distribuïdor de propostes)
Paviments renovables amb coherència als jocs que s’han d’anar modificant
Compliment normatiu, sabem el que no volem que passi
• SEGON CRITERI: Estètic Pensar en el conjunt i en els seus entorns
Conèixer el que no volem, cautxú, etc.
•TERCER CRITERI: Elecció del paviment Trobar-se totes les comissions. Coordinar les diferents propostes, vegetació, jocs, serveis
Consultar diferents professionals
Primer pas: observació del subsòl per donar respostes amb coherència als criteris ?????????????????????
el drenatge,
el desguàs,
la qualitat de les terres per al seu cultiu
S’entolla? On van les aigües quan plou? Com recollir l’aigua? Els pins… on estan les seves arrels? Quina qualitat de subsòl tenim per la plantació?
Segon pas: preveure reg ?????????????????????
S’han de preveure els punts d’aigua pel rec de la vegetació, per la zona de jocs, per les necessitats fisiològiques d’infants i adults: beure, rentar-se les, mans, wc... S’han de planificar també els punts de llum, les preses d’electricitat per quan calgui endollar algun aparell (cd, amplificador...)
Tercer pas: criteris per a l’elecció del paviment
?????????????????????
Pensar en materials que ens permetin crear espais diferenciats i fer possibles les diverses propostes.
El paviment exterior ha de tenir una superfície de continuïtat amb l’interior. A ser possible, ha de poder ser una extensió més de l’espai interior dels grups. La sorra, la terra o les graves és millor evitar-les.
Cada grup ha de poder obrir les portes i, tant les mestres com els infants, han de tenir una visió des de dins del que passa fora i viceversa.
Un bona comunicació entre els espais interiors i exteriors afavoreix que es faci vida dins i fora.
Transició de la pavimentació de ciment amb un desnivell abans de la grava d’ull de perdiu
• Davant d'una entrada a l'aula o a l'entrada general de l'escola proposem terres compactes antilliscants. Espais multifuncionals: per tenir taules, bancs, cadires, per pintar, per fer teatre… Hem de veure l’entrada com un porxo que acull!
Consultar algun arquitecte paisatgista.
Ens han parlat de solucions que fins avui eren desconegudes.
Espai dissenyat per Nuno Almeida arquitecte paisatgista
Algunes imatges que han captat els nostres ulls a diferents indrets
l
Sovint ens trobem amb un subsòl que no té un bon drenatge, amb les runes de l’obra com a base. Aquests dos punts són unes de les primeres actuacions que hem de fer per assegurar un bon paviment i una bona terra de base.
• Desestimem el cautxú per la seva dificultat higiènica.
• Quan plou tarda molt a assecar-se i quan fa sol absorbeix tanta escalfor que no permet utilitzar l’espai perquè el terra crema.
• Quan és humit, si els infants el toquen els poden que quedar tenyides les mans i les robes. Hauríem de saber molt bé quin tint conté i el seu grau de toxicitat.
• Quan s’utilitza sota els gronxadors o estructures semblants, acostuma a barrejar-se amb el sauló i genera un efecte contrari a la protecció.
• La seva estètica no és fàcil d’harmonitzar en un entorn natural.
El cautxú està present a moltes escoles com a material tou per protegir els infants de les caigudes. Però els inconvenients que observem i el seu progressiu deteriorament amb el pas del temps ens aconsellen descartar-lo.
El cautxú no ens permet plantar. És brut i amb el temps es deforma.
És molt car i demana manteniment.
El paviment de ciment i la sorra no són compatibles ja que provoquen relliscades. Constantment s’ha d’estar netejant.
La gespa és cara i difícil de mantenir. HI ha altres plantes
entapissants més indicades i més sostenibles que la gespa.Descartem la gespa artificial que dóna una problemàtica similar a la del cautxú.
Algunes plantes entapissants sostenibles i que toleren ser
trepitjades
La Lippia, combinada amb altres plantes, pot ser una bona opció . No cal segar-la.
La Dichondra tampoc cal segar-la,
es pot trepitjar i resisteix les secades.
Combinació interessant per al porxo o per a contrast d’ambients
A la zona pavimentada hi poden anar les bicis o els cotxets.
A la zona de fusta, els jocs, activitats o trobades més tranquiles.
Alguns exemples de transformació
OBSERVACIÓ:Necessitat de canvi del parterre i dels materials.
EBM Cavall Fort de Sant Cugat
Canvis realitzats…
• S’ha tret el cautxú i davant la sala dels més petits s’ha posat fusta.
• Per motius econòmics, la posada de fusta es fa en vàries fases.
• S’ha fet l’opció de separar la zona dels nadons amb una petita muntanyeta amb arbustos i grans còdols.
Traient el cautxú hem creat un ambient amb moltes possibilitats. Hem pogut plantar, hem creat delimitacions amb jardineres. L’espai amb les plantes distribueix les propostes.
EBM Céspedes Sant Adrià del Besos
EBM Xiquets i Xiquetes de Valls
EBM L’Esquirol de Barcelona
EBM de L’Arbós
Un cop ens allunyem d’aquest primer espai en contacte amb les sales de joc, podem començar a treballar les superfícies de terra amb diferents materials i geometries, sorres, graves, terra vegetal o jardí...
Són paviments que poden formar part de porxos i jardí creant àrees que generen diferents ritmes de moviment i d’activitats.
Als límits de la fusta, del ciment o d’altres paviments, podem sembrar una combinació de plantes rústiques com la Lippia, Dichondra, etc.
També es poden delimitar amb arbustos.
Podem pensar moltes combinacions amb fusta
Esperem que la presentació pugui ajudar a fer possible espais sostenibles i rics de possibilitats amb harmonia amb la natura com a aposta pedagògica.
Per a qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte amb nosaltres:
Carme Cols [email protected] Pitu Fernàndez [email protected]
www.elsafareig.org
