Maniobra d’un grup de dos aparells elevadors -...

Maniobra d’un grup de dos aparells elevadors

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial Especialitat Electricitat

AUTORS: Josep Altadill LletiDIRECTORS: Lluís Guasch Pesquer

DATA: Setembre / 2003.

ÍNDEX GENERAL

Índex General

MEMÒRIA1.- Objecte del projecte.

2.- Alcanç del projecte.

3.- Antecedents.

4.- Normes i referències.

5.- Descripció de la instal·lació.

5.1.- Normativa.

5.2.- Emplaçament de la maquinària.

5.3.- Cabina.

5.4.- Forat.

6.- Requisits de disseny.

7.- Anàlisi de solucions.

7.1.- Maniobres de relés.

7.2.- Maniobres electròniques

7.3.- Maniobres electròniques amb microprocesador.

7.4.- Maniobres amb autòmats programables.

8.- Resultat final.

8.1.- Justificació del prototip.

8.2.- L’ascensor elèctric.

8.3.- La precisió de la parada en els ascensors elèctrics.

8.4.- Components a utilitzar.

8.5.- Micromaster Vector, variador de freqüència.

8.5.1.- Principi bàsic del variador.

8.5.2.- Paràmetres del variador

8.6.- Descripció de la maniobra.

8.6.1.- Registre de trucades.

8.6.2.- Situació de la cabina.

8.6.3.- Orde del sentit de l’ascensor.

8.6.4.- Parada de l’ascensor.

Índex General

8.7.- Contactors.

8.7.1.- Contactor de seguretat.

8.7.2.- Contactor de maniobra.

8.7.3.- Contactor de freno.

8.8.- Variador de freqüència.

8.9.- Elements externs.

8.9.1.- Instal·lació en botoneres exteriors.

8.9.2.- Instal·lació de pantalles.

8.9.3.- Instal·lació de circuits en botonera de cabina.

8.9.4.- Instal·lació dels fotorruptors.

8.9.5.- Finals de carrera.

8.10.- Funcionament de la maniobra.

8.11.- Organigrames.

8.11.1.- Organigrama d’arrancada.


8.11.3.- Registre de trucades exteriors.

8.12.- Llenguatges de programació.

8.11.1. Llenguatges booleans i Llista d’instruccions.

8.11.2. Diagrama de contactes.

8.11.3. Llenguatges d’alt nivell.

8.11.4. Grafcet.

8.11.5. Introducció a la norma IEC 1131.

8.13. PS3, autòmat programable.

8.13.1. Control dels autòmats

8.13.2. Fiabilitat dels autòmats.

8.13.3. Disseny robust.

8.13.4. Versatilitat de l’autòmat.

9. - Ordre de prioritat entre els documents bàsics.

Índex General

MEMÒRIA DE CÀLCUL1.- Introducció al càlcul.

2.- Càlcul del variador de freqüència.

2.1.-Paràmetres del variador.

2.1.1.- P002 Temps d’acceleració.

2.1.2.- P003 Temps de desacceleració.

2.1.3.- P005 Freqüència de consigna.

2.1.4.- P006 Mètodes de Control.

2.1.5.- P009 Ajust dels paràmetres.

2.1.6.- P018 Número d’intents.

2.1.7.- P042 Configuració de la freqüència fixa 2.


2.1.9.- P051 Entrada motor sentit horari.

2.1.10.- P051 Entrada motor sentit antihorari.

2.1.11.- P054 Velocitat aproximació.

2.1.12.- P055 Entrada de velocitat d’engràs.

2.1.13.- P073 Tensió de frenat de corrent continua.

2.1.14.- P081 Freqüència nominal del motor.

2.1.15.- P082 Velocitat nominal del motor.

2.1.16.- P083 Intensitat nominal del motor.

2.1.17.- P084 Tensió de sortida.

3.- Càlcul de l’autòmat.

3.1.- Programació de l’autòmat.

3.1.1.- Registre de desplaçament.

3.1.2.- Comú de polsadors.

3.1.3.- Registre de trucades de cabina.

3.1.4.- Registre i lluminosos polsadores exteriors.

3.1.5.- Elecció de pujada o baixada.

3.1.6.- Maniobra de baixada.

3.1.7.- Maniobra de pujada amb registre de cabina.

3.1.8.- Maniobra de pujada amb registre exterior.

3.1.9.- Maniobra de parada.

3.1.10.- Sortides a contactors de pujada i baixada.

Índex General

3.1.11.- Maniobra d’engràs.


4.- Contactors.

PLÀNOLS1.- Connexions autòmats PS3-DC.

2.- Esquema dels variadors.

3.- Connexions auxiliars.

4.- Circuits botoneres.

5.- Pantalles.

6.- Rampes d’acceleració i desacceleració.

ESTAT DE MESURES

PRESSUPOST

PLEC DE CONDICIONS

1.- Objectiu del plec de condicions.

2.- Descripció general del muntatge.

3.- Condicions de l’execució.

3.1.- Personal.

3.2.- Pla d’execució.

3.3.- Direcció i inspecció.

4.- Condicions dels materials.

5.- Condicions de instal·lació.

5.1.- Condicions del local.


5.3.- Autòmats.

5.4.- Calbejat.

5.5.- Instal·lació dels pantalles.

5.6.- Instal·lació dels fotorruptors.

Índex General

5.7.- Instal·lació dels circuits de la botonera.

6.- Verificació de l’equip.

6.1.- Verificació del programa.

6.2.- Tensió d’entrada.

6.3.- Verificació de les tensions de sortida.

6.4.- Verificació dels contactors.

7.- Responsabilitats.

8.- Condiciones econòmiques.

8.1.- Propietat intel·lectual.

8.2.- Plaç d’acabament del prototip.

8.3.- Lliurament.

8.4.- Garantia.

8.5.- Exclusió de la garantia.

8.6.- Condiciones de pagament.

8.7.- Augment dels preus.

8.8.- Contribució e impostos.

Memòria

0

MEMÒRIA

Memòria

1

Maniobra D’un Grup De Dos Aparells Elevadors

Codi: 1Data: 16-9-2003

Client:Nom: Instal·lacions Altadill Lleti

Adreça: Carrer Pizaro no 16Projectista:

Nom: Josep Francesc Altadill LletiNo de col·legiat: E – 137 - T

Adreça: Carrer La Parra no 68

Firma:

Memòria

2

Índex

1.- Objecte del projecte.


3.- Antecedents.



5.1.- Normativa.


5.3.- Cabina.

5.4.- Forat.







8.- Resultat final.




8.4.- Components a utilitzar.



8.5.2.- Paràmetres del variador






Memòria

3

8.7.- Contactors.









8.9.4.- Instal·lació dels fotorruptors.




8.11.1.- Organigrama d’arrancada.


8.11.3.- Registre de trucades exteriors.


8.11.1. Llenguatges booleans i Llista d’instruccions.

8.11.2. Diagrama de contactes.

8.11.3. Llenguatges d’alt nivell.

8.11.4. Grafcet.

8.11.5. Introducció a la norma IEC 1131.

8.13. PS3, autòmat programable.

8.13.1. Control dels autòmats

8.13.2. Fiabilitat dels autòmats.

8.13.3. Disseny robust.

8.13.4. Versatilitat de l’autòmat.

9. Ordre de prioritat entre els documents bàsics.

Memòria

4

1.- Objecte del projecte.

Dissenyar el prototip d’un quadre de maniobra per al control de dos aparellselevadors, amb una capacitat de 6 persones/450 kg, mitjançant dos autòmats programablesi dos variadors de freqüència.


El projecte es un prototip aplicable e qualsevol instal·lació de dos aparells elevadorsamb tracció elèctrica mitjançant motor d’inducció trifàsic en habitatges, amb una restriccióde 15 plantes.

3.- Antecedents.

Abans algunes empreses d’aparells elevadors utilitzaven l’autòmat com controladord’una màquina d’aparell elevador per als casos especials, en el cas dels reles (s’utilitzenmolt poc) si es tracta d’una maniobra complicada el numero de reles seria molt gran, si estracta d’una maniobra totalment electrònica i es te que fer un disseny exclusiu per a un casespecial resulta molt més complicat que no pas realitzar-ho amb autòmat programable.

A la vegada, cada dia més, s'utilitza el variador de freqüència, a traves del qual es potcontrolar la velocitat del motor d’inducció trifàsic, amb el variador de freqüència es podenaconseguir infinites velocitats el qual li dona un confort de marxa a l’aparell elevador moltgran, ja que amb ell es poden realitzar unes rampes d’acceleració i desacceleració que fanque l’aparell elevador no faci arrancades i parades brusques.


Ø Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions TècniquesComplementaries (Decret 2413/1973 del 20 de setembre, B.O.E. Nº 242 de data9 d’octubre de 1973 i Real Decret 2295/1985 de 9 d’octubre, B.O.E. Nº 297 del12 de desembre de 1985).

Ø Llei 31/1995, del 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

Ø Real Decret 1627/1997 del 24 d’octubre de 1.997, sobre Disposicions mínimesde seguretat i salut en les obres.

Ø Real Decret 485/1997 del 14 d’abril de 1997, sobre Disposicions mínimes enmatèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Ø Real Decret 1215/1997 del 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions mínimes deseguretat i salut per la utilització dels treballadors dels equipis de treball.

Ø Real Decret 773/1997 del 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes deseguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors de equipis de proteccióindividual.

Memòria

5


5.1.- Normativa.

Tot el que es descriu en aquest apartat fa referència a la normativa sobre laconstrucció dels aparells elevadors de tracció elèctrica es tracta de la norma UNE EN 81 – 1 del 2001.


Com que es tracta d’un aparell elevador de tracció elèctrica l’habitació de màquinesté que estar ubicada a 4 m per sobre de l’ultima parada de l’aparell elevador. Entrel’habitació de màquines i el forat de l’aparell elevador ha d’haver una separació amb ungruix de 30 cm el qual només es traspassat pels cables.

En l’habitació de màquines hi haurà el quadre de proteccions, el quadre de maniobra,el motor amb totes les politges i cables, el limitador de velocitat, l’interruptor, un endoll, elllum i una biga de subjecció del motor. No hi pot haver res més.

5.3.- Cabina.

Segons la normativa de construcció d’aparells elevadors de tracció elèctrica, per acarregues de 6 persones/450 kg es requereix un motor elèctric amb una potència de 5kW.

La superfície de la cabina ha de ser de 1.2 m2, amb una amplada de 1 m i unafondària de 1.2 m i una alçada de cabina lliure de 2.1 m. Les portes han de tenir un paslliure de 0.8 m i una alçada lliure de 2 m.

5.4.- Forat.

El forat ha de tenir unes dimensions que permetin l’allotjament de la cabina, elcontrapès, les guies, etc. L’amplada ha de ser de 1.6 m i la fondària de 1.75 m. Pel que esrefereix a la fosa la seva alçada ha de ser de 1.1 m des del terra fins al nivell 0.

Memòria

6


Es tracta de realitzar el quadre de maniobra d’un dúplex que és un conjunt de dosaparells elevadors, els quals la força mecànica es realitza a traves de motors d’inducciótrifàsics i que són alimentats a traves de variadors de freqüència per a tenir una arrancada iparada suaus.

Aquest prototip te que ser aplicable en habitatges amb un nombre de plantes nosuperior a 15.

Aquest prototip ha de tenir les següents condicions a l’hora de realitzar la maniobra:

Ø Si rep una trucada des de la cabina, cada cabina identificarà les seves pròpiestrucades des de la seva botonera. Si la cabina no te cap ordre prèvia, començaràla maniobra corresponent.

Ø Si pel contrari, aquesta trucada es produeix mentre es realitza una altramaniobra, la funció a executar dependrà de diverses situacions:

§ Si en la seva maniobra passa pel pis registrat, quan arribi al pis donaràl’ordre de parada, i una vegada desallotjada la cabina, continuarà la sevamaniobra.

§ Si no passa pel pis registrat en el seu camí, però una vegada acabada laseva actual maniobra, el pis registrat, es una ordre una ordre de sentit(pujada o baixada) igual a la última maniobra, es donarà prioritat aaquesta, encara que es tinguin altres trucades registrades.

§ Si al contrario que la anterior, la trucada produeix un canvi de sentit del’ascensor, es donarà prioritat a les altres trucades que no produeixen elcanvi, i en falta d’aquestes es respondrà finalment al registre de trucadadel pis.

§

Ø Si rep una trucada exterior aquestes trucades seran comuns per a les dos cabines.Depenent de l’estat de les dos cabines, l’autòmat elegirà quina d’elles acudirà ala trucada. Aquesta elecció es realitzarà de la següent manera:

§ A criteri del tècnic programador, si l’estat de les dos cabines es el mateix.

§ Si una de las cabines esta baixant i en el seu camí passa pel pis a acudir,aquesta rep l’ordre de parada quan arribi al pis registrat.

§ Si pel el contrari, no passa pel pis, i l’altre ascensor esta parat, aquest seràel que acudirà al registre de la trucada.

§ Si una de les cabines esta en maniobra de pujada, el registre de la trucadaserà detectat per l’altra cabina.

§ En cas d’estar un ascensor fora de servei, automàticament les trucadesexteriors seran registrades per l’altre ascensor.

Memòria

7


En un estudi del mercat de quadres de maniobra, es poden troba diversos sistemes peral control d’aparells elevadors. A continuació es fa una petita reflexió sobre ells, lesavantatges e inconvenients.


Es venen instal·lant en ascensors des de fa molt temps. La utilització d'aquest tipus dequadres comença a mitjans des de l’inici dels aparells elevadors i fins fa relativament poc,el se ús era el millor degut als escassos problemes que presentava hi ha la sevaaccessibilitat econòmica.

En efecte, les avaries en un sistema de relés son molt fàcils de detectar i moltcòmodes d'arreglar per que a més, no precisen de un alt grau de qualificació tècnica per a laseva manipulació. La majoria de las reparacions poden solucionar-se canviant el reléavariat per un de nou.


Es venen instal·lant en ascensors des de fa poc temps. La utilització d'aquest tipus dequadres comença fa poc a mitjans del segle passat, ja que la electrònica es relativamentjove, el se us no es el millor degut als problemes que pot presentar.

En efecte, les avaries en un sistema en el que es complicat detectar i arreglar unaavarià, precisen un alt grau de qualificació tècnica per a la seva manipulació. Encara que lamajoria de les reparacions es solen solucionar-se canviant les targetes avariades per unesde noves.


La utilització d'aquest tipus de quadres es molt recent i presenta els mateixosproblemes que les maniobres electròniques, la seva utilització es més complexa a causa delmicroprocesador.

En efecte, les avaries en un sistema en el que es complicat detectar i arreglar unaavarià, precisen un alt grau de qualificació tècnica ja que davant un problema eventuals’acudeix al fabricant, el que implica que la solució del problema es retarda, perjudicantl’usuari.

Memòria

8


Els autòmats programables s'han consolidat com un dels elements més utilitzats enautomatització industrial. Quan els autòmats apareixen en Espanya, només eren instal·latsen grans indústries

Actualment poden trobar-se en qualsevol armari elèctric, no ja sols en la indústriasinó en els diversos serveis dels edificis.

Els autòmats programables poden ser programats i reprogramats per a cada aplicació.També es poden modificar els temps i el programa mitjançant senzilles operacions. Nopoden tenir una major flexibilitat ni major adaptació al client. Ja que amb pocs canvis espot aplicar la seqüència de funcionament d’un cas a un altre.

Els inconvenients que presenta l’autòmat programable son pocs i no afecten al seufuncionament sinó que afecten a les persones que treballen amb ells, ja que es necessitauna formació del personal i cada fabricant utilitza un forma diferent de programació.

8.- Resultat final.


El projecte d'aquest prototip es vol fer:

Ø Un quadre de maniobra sense circuits complicats, per a la fàcil localització depossibles avaries per a un personal de treball com son els tècnics de avaries delsascensors, més relacionades con la electricitat que con l’electrònica.- Un quadreque disminuirà els deterioraments de la màquina, així com el consum depotencia per part del client final.

Ø Un quadre de maniobra fàcil de canviar o millorar comportaments una vegadasigui instal·lat, simplement amb una modificació en el programa, sensenecessitat de acoblar o substituir algun component elèctric.

Ø Aquest projecte es realitza per a una maniobra dúplex (control de dos ascensorsen paral·lel amb memòria de trucades), poden ser variada a una maniobra simpleper a dos ascensors amb una petita modificació en el programa.

Ø A la vegada, es dissenyarà per a un determinat número màxim de parades, en elnostre cas 14, augmentant el seu camp d’utilització a menor número de paradesamb un petit canvi en el registre de nombre total de parades.

Memòria

9


El muntatge de un ascensor es pot dividir en tres parts: el mecànic (guies, cabina,molles, màquina, cables, contrapès,...), part elèctrica del forat i cabina (botoneres, series deportes, series de seguretat, series de portells,..) i el quadre de control.

Aquestos dos últims apartats estan totalment relacionats, ja que la instal·lació en elforat i en cabina finalment es connectarà al quadre per a que aquest controli el motorsegons siguin las informacions recollides.

El funcionament de qualsevol ascensor elèctric sense memòria, segueix unsparàmetres generales. Aquest paràmetres son:

Ø Primer de tot, la sèrie de seguretat i els finals de carrera tenen que estar encorrecte estat. Qualsevol errada en elles no permet (o té que permetre) qualsevolpossible maniobra. Generalment tallen la alimentació al quadre.

Ø Comprovar si les portes del replà estan tancades (sèrie de portes). Té aquestadenominació perquè totes les portes porten un contacte que es comunica quanesta tancat, i tots els contactes de les portes estan en sèrie. Qualsevol portaoberta obre la sèrie.

Ø Si les series anteriors estan en correcte estat, el quadre estarà disposat aqualsevol trucada del usuari donant un temps de preferència a l'usuari que truquides de la cabina.

Ø Quan l'usuari entra a la cabina tindrà un determinat temps de preferència des deque es tanca la porta de replà fins a ordenar al quadre de qualsevol maniobra.Passat aquest temps la primera trucada serà a la que acudirà l'aparell elevador.

Ø Quan el quadre rep una trucada, té que bloquejar la porta per a que no es puguiobrir. Per a això donarà una senyal que pot alimentar una lleva o un circuitcontrolador de portes automàtiques de cabina.

Ø Quan la porta estigui bloquejada es tancarà l’altre circuit (sèrie panys).

Ø Ara es quan el quadre decideix si te que puja la cabina o baixar-la. Aquestaoperació es pot realitzar de diverses maneres: des de commutadors col·locats enel forat, selectors,... El quadre l’encarregat de donar el sentit de gir adequat almotor i a la vegada el que alimenta la bobina de fre obrin així les sabates del fre.

Ø Quan arriba al pis a parar (ja sigui per commutadores o per selector,..) el quadretallarà la alimentació del motor i la de la bobina de frenat llibertant les sabatesque son las encarregades de frenar la cabina.

Memòria

10


L’objectiu principal de l'ascensor es traslladar en un temps raonablement curt unaquantitat suficient de persones entre els diferents nivells de l'edifici.

Encara que, compleixi el seu objectiu principal, si al parar el pis te un error de algunscentímetres (el qual pot provocar algun entrebanc) no s'haurà aconseguit un funcionamentcorrecte.

El sistema de control dels ascensor, (la maniobra) decideix, en funció de lainformació de posició que rep, al moment de realitzar la parada.

La manera de rebre aquesta informació de posició i el procés de resposta a la ordre deparada son a determina la precisió amb que aquesta es portà a cap.

En la immensa majoria dels casos, la toma de informació de posició es realitza perimpulsos discrets: uns finals de carrera o uns captadores magnètics o fotoelèctrics envien ala maniobra impulsos al passar la cabina per determinades posicions importants. Entreaquestes posicions es tova la de parades de pisos.

L’ascensor arriba a la posició del captador a una velocitat que li diem d’aproximaciói que designem Ua. A partir d'aquí es dona la següent seqüència:

Ø Primer, el captador, amb un cert retràs de temps, envia una senyal elèctrica a lamaniobra. Aquesta reconeix aquesta senyal i realitza les funciones que lipertoquen i el resultat es la generació de l'ordre de parada, per a la qual necessitaun cert temps. La suma de retards del captador i de la maniobra s'anomena"temps de reacció" (tr).

Ø A continuació el sistema de parada (mecànic o elèctric) produeix un efecte defrenat donant lloc a una desacceleració de fre (f) de valor aproximadamentconstant, fins arriba a parar-se en un temps tf.

Si es te que: tf = Ua / f , recordant que l’àrea coberta baix la corba Velocitat / tempsentre dos temps donats es igual a l’espai recorregut entre estos temps, podem calcular quela distancia entre la posició del captador i el punt en que es deté l’ascensor es:

·· ·

2 2

aa f

a r a f

UU t f

d U t V t

= + = +

(1)

En els sistemes clàssics de control la desacceleració la produeixen les sabates del fre;en els sistemes més perfeccionats es realitza un frenat elèctric primer per variació deconsigna la velocitat i desprès per injecció de corrent continua que evita el desgast del fre icontrola millor la parada.

Memòria

11

Es interessant comparar el comportament en la parada de:

Ø un ascensor de 0.6 m/s amb motor de una velocitat,

Ø un ascensor de 1 m/s amb motor de dos velocitats,

Ø - un ascensor de 1 m/s amb variador de freqüència.

Els valors absoluts de les distancies de parada no es el que més importa sinó elscanvis que poden tenir al variar les condicions físiques del moviment: diferents càrreguestransportades, diferents ajustos de la molla de fre, desgast progressiu de las sabates,diferents temperatures en la màquina, etc.

La velocitat d’aproximació pot variar, depenent de la càrrega transportada, en un 6%per a motores d’una velocitat i un mica més en els altres dos casos.

El temps de reacció tr no te en principi perquè variar molt; es podria dir que menysd'un 5%.

La desacceleració f pot variar bastant quan aquesta es realitza per mitjans mecànics,depèn de la força del fre i del estat de les sabates, així com per la variació de la carrega,se'n el seu valor vertaderament crític per al cas del motor d'una velocitat.

Pel contrari, si la desacceleració del variador de freqüència es per un frenat elèctric elseu valor es pràcticament constant.

Tenim això en conte aquest paràmetres en conjunt, es pot dir que la major precisió deparada i el que és més important, amb total independència del pes de la carrega,s'aconsegueix amb un variador de freqüència.

8.4.- Components utilitzats

El quadre de maniobra del prototip constarà de: un autòmat programable PS3 com acontrolador, i un altre autòmat programable PS3 com a esclau, dos variadors de freqüència(un per a regular cada motor), sis contactors (tres per a cada ascensor), quatre fotorruptors(dos en cada cabina), dos circuits de botoneres de cabina i 15 per a botoneres exterior (unper planta).

A continuació descriurem els components elegits, de control i de parada del’ascensor, per a la realització del prototip.


Amb objecte de generar major confort i suavitat en l’acceleració i en la detenció de lacabina, s’implanta en un elevat nombre d’aparells elevadors el variador de freqüència.

En un motor d’un aparell elevador, seria de gran utilitat disposar d’accionamentscapaços de treballar en un ampli rang de velocitats.

Analitzant el motor d’inducció des de aquesta perspectiva, existeixen variesalternatives per a modificar la seva velocitat.

Una de elles és la inserció de resistències rotóriques, que requereix un motor de rotorbobinat el preu del qual es molt elevat i el seu manteniment, costos.

Memòria

12

Una altra alternativa es el motor de dos velocitats (motor dahalander) en el qual espot tenir una velocitat que seria la lenta que pot varia entre 0.25 i 0.15 m/s i una altravelocitat ràpida que correspon a 1 o 0.63 m/s respectivament, això s’aconsegueix per mitjade la variació dels pols del motor, amb la qual cosa només es poden aconseguir dosvelocitats i per tant no es pot aconseguir un ampli rang de velocitats. En la actualitat és elmodel mes utilitzat però té poc confort en la marxa, ja que només es disposen de dosvelocitats.

El motor de corrent continua amb un sistema de regulació Ward Leonard és unsistema antiquat per a velocitats inferiors a 2.5 m/s, ja que és molt car i ocupa un espaiconsiderable, però és econòmicament acceptable per a velocitats superiors.

Una altra alternativa és la variació de la freqüència de alimentació. Aquesta aplicaciórequereix semiconductors que ha permès el desenvolupament de convertidors defreqüència estàtics cada dia més competitius.

Els sistemes compostos per convertidor de freqüència + motor de gàbia permeten l’úsd’accionaments de c.a. a velocitats variables amb un motor robust, segur i que te un mínimmanteniment.

Així, en el mercat dels accionaments a velocitat variable s’observa un increment cadavegada major dels accionaments de c.a., mentre que els de c.c., que han sigut utilitzatstradicionalment per a aquest tipus d’aplicacions, romanen estancats o inclòs estandecreixent.

Segons informacions de fabricants, el major volum de negoci està al ram de 2 a 8kW, al que, actualment, predomina l’accionament de c.a.


M3

U1

f1

Us

fsVariador

En el motor d’inducció per a regular la velocitat, una de les possibilitats, regularconjuntament la Us i la fs.

En la xarxa disposem d’una tensió U1 i una freqüència f1 constants.

Per a aconseguir el nostre propòsit disposem d’un dispositiu intermig el variador defreqüència

Memòria

13

El variador de freqüència disposa de tres etapes:

Ø Rectificador: pot ser monofàsic o trifàsic, es l’encarregat de passar la correntalterna a corrent continua.

Ø Filtre: Filtra el senyal procedent del rectificador per a aconseguir una senyalcontinua de major qualitat.

Ø Inversor o ondulador: és l’encarregat de passar la corrent continua a correntalterna regulable. Aquest té que complir uns requisits com: ona alterna trifàsica,trifàsica equilibrada (fases a 120 0) i fases iguals (mateixa forma d’ona).

M3

V4 V6 V2

V1 V3 V5f1

U1 Us

fs

Un convertidor situat en el circuit de sortida inverteix aquesta tensió continua Uz, i laconverteix, mitjançant la commutació adequada dels transistors V1 a V6, en un sistema detensió alterna trifàsica de freqüència f i tensió U variables, és a dir, opera com unrectificador invertint, i es sol denominar inversor.

El bloc de control realitza la regulació de tensió respecte a la freqüència, i assumeixles tasques de control, monotorització i protecció, de forma que el sistema no pot sersobrecarregat.

Per a freqüències inferiors a la nominal, la tensió de sortida del convertidor variaproporcionalment a la freqüència (els convertidors actuals permeten també altres patronsde variació de la tensió amb la freqüència), el que suposa, que en aquest rang defreqüències el motor treballa a flux aproximadament constant.

A la freqüència nominal del motor o molt pròxima, la tensió de sortida obté el seuvalor màxim.

A freqüències superiores a l’anterior, la tensió de sortida es manté constant i igual alseu valor màxim, per la qual cosa el motor en aquest rang treballa per debilitació de flux.

Evidentment, la tensió de sortida del convertidor ja no serà senoidal, per el que, amés de l’ona fonamental, incorpora harmònics, que poden repercutir negativament enaltres dispositius que s’alimenten de la mateixa xarxa.

Memòria

14

Per a ajustar la tensió de sortida necessària a una freqüència determinada s’utilitzendiferents procediments. Els més comuns per a motors d’inducció son:

Ø A) Conversió de la tensió continua constant, Uz, el circuit del mig en una tensiócontinua variable, Uz2. En aquest cas que l’ajust de tensió es realitza en elrectificador i el de freqüència en l’inversor. Aquest procediment rep el nom demodulació d’amplitud de pols (Pulse Amplitude Modulation, PAM).

Ø B) Modulació d’ample de pols (Pulse Wide Modulation, PWM). Els ajustos detensió i freqüència es realitzen en l’inversor, que actua sobre els temps deconducció i bloqueig dels transistors, aconseguint així que el valor mig delsimpulsos de tensió continuen sent sempre els mateixos, el que els controla esl’ample del pols.

El variador que en escollit utilitza el sistema PWM.

8.5.2.- Paràmetres del variador.

Per a que el variador de freqüència actuï d’acord a les nostres peticions, tenim queintroduir els paràmetres adequats, temps de rampes d’acceleració i desacceleració, velocitatde regim, velocitat d’engràs, etc....

El variador ens permet variar els paràmetres fins i tot en mode de funcionament per aajustar les rampes a cada ascensor, ja que les distancies entre pisos no son per a tots elsedificis iguals, i en un recorregut curt poden barrejar-se les rampes d’acceleració idesacceleració. En aquest prototip, indicarem els paràmetres per a un ascensor que amb elmotor girant a 1500 rpm la cabina manté una velocitat de 1 m/s, i la distància entre paradesde dos pisos es de 2.5 m d’alçada.

Memòria

15

A continuació descriurem els paràmetres que es tenen que modificar en el variadorper a poder ser utilitzats en un ascensor de 1 m/s. Els paràmetres que no indicarem esperquè són els ajustats pel fabricant.

Paràmetres Ajustes Funció

P002 1.25 s Temps d’acceleració

P003 1 s Temps de desacceleració

P005 50 Hz Consigna freqüència digital

P006 3 Mètode de control

P009 3 Ajustar tots els paràmetres

P018 5 Número de reintents

P042 30 Hz Velocitat d’engràs

P043 8 Hz Velocitat d’aproximació

P051 1 Entrada dreta

P052 2 Entrada esquerres

P054 6 Entrada lenta

P055 6 Entrada d’engràs

P073 10% Tensió de frenat c.c.

P081 50 Hz Freqüència màxima

P082 1485 min-1 Velocitat nominal

P083 13 A Intensitat nominal

P084 380 V Tensió màxima de sortida

P085 5 kW Potencia nominal

Memòria

16


La maniobra està realitzada per a dos ascensors en bateria que reconeixen totes lestrucades que es troben en el seu recorregut de baixada (maniobra col·lectiva en baixada).En cada pis pot tenir un polsador exterior o dos (una en cada ascensor) connectats enparal·lel. En la cabina cada ascensor te una botonera independent de la de l’altre ascensor.

El sistema de registre de trucades es realitza mitjançant un llenguatge binari de dotzedígits (quatre per a la botonera de la cabina 1, quatre per a la botonera de la cabina 2 iquatre per a les botoneres exteriors). Per a això es col·locaran uns circuits "traductors" pera cada botonera.

S’utilitzaran dos autòmats, un com a mestre i l’altre com esclau. Cada màquina seràregulada per un variador de freqüència independent.

Seguin les normes de: Reglament de Baixa Tensió i Reglament d’Aparells Elevadors,utilitzarem tres contactors per al fre i l’arribada d’energia al motor.


Els polsadors son contacte, els quals una vegada polsats donen un senyal de 24 V.Aquesta senyal arriba al un circuit, converteix aquesta senyal en un codi de 4 vies o siguien 4 dígits, per tant, es transformen en 4 senyals. La informació es recollida per l’autòmaten forma de input. A cada entrada li correspon un 1 o 0 segons la tensió si es de 24 V o de0 V.

Quatre entrades de l’autòmat recullen la informació de la botonera de la cabina 1,quatre de la botonera de la cabina 2 i quatre entrades més de les botoneres exteriors.

Depenent de la combinació de 1 i 0, l’autòmat la relaciona amb una ordre de trucadad’un pis determinat (cada combinació correspon a un pis).

Amb aquest sistema redueix les entrades de l’autòmat referides a polsadors sigui elque sigui el número de plantes de l’edifici (no major a 15 plantes).

Per a major número de parades, s’incrementaria el número d’inputs necessaris, peròno a raó d’input per pis, amb el que reduïm l’augment del cost del quadre de maniobra comla seva instal·lació al augmentar les parades.

Trucades de cabina.

Cada cabina identificarà les seves pròpies trucades des de la seva botonera. Si lacabina no te cap ordre prèvia, començarà la maniobra corresponent.

Si pel contrari, aquesta trucada es produeix mentre es realitza una altra maniobra, lafunció a executar dependrà de diverses situacions:

Ø Si en la seva maniobra passa pel pis registrat, quan arribi al pis donarà l’ordre deparada, i una vegada desallotjada la cabina, continuarà la seva maniobra.

Ø Si no passa pel pis registrat en el seu camí, però una vegada acabada la sevaactual maniobra, el pis registrat, es una ordre una ordre de sentit (pujada obaixada) igual a la última maniobra, es donarà prioritat a aquesta, encara que estinguin altres trucades registrades.

Memòria

17

Ø Si al contrari que la anterior, la trucada produeix un canvi de sentit de l’ascensor,es donarà prioritat a les altres trucades que no produeixen el canvi, i en faltad’aquestes es respondrà finalment al registre de trucada del pis.

8.6.1.2.- Trucades exteriors.

Aquestes trucades seran comuns per a les dos cabines. Depenent de l’estat de les doscabines (realitzant una determinada maniobra o parades esperant l’ordre), l’autòmat elegiràquina d’elles acudirà a la trucada. Aquesta elecció es realitzarà de la següent manera:

Ø Es a criteri del tècnic programador, si l’estat de les dos cabines es el mateix.

Ø Si una de las cabines esta baixant i en el seu camí passa pel pis a acudir, aquestarep l’ordre de parada quan arribi al pis registrat.

Ø Si pel el contrari, no passa pel pis, i l’altre ascensor esta parat, aquest serà el queacudirà al registre de la trucada.

Ø Si una de les cabines esta en maniobra de pujada, el registre de la trucada seràdetectat per l’altra cabina (si no es troba realitzant una altre maniobra de pujada).

Ø En cas d’estar un ascensor fora de servei (desconnectat el final de carrera osimplement sense tensió), automàticament les trucades exteriors seranregistrades per l’altre ascensor.

L’aparell elevador té una memòria diferent per a trucades de cabina i trucadesexteriors. Quan l’ascensor esta realitzant una maniobra i rep altres trucades de pisos que estroben pel seu pas, els registra des de la cabina, l’ascensor els atendrà sense cap tipus decondició; si els registres són des de les botoneres exteriors, només les atendrà si la cabinaesta baixant.

Aquesta maniobra procedeix de la suposició de que las trucades exteriors de pisos,generalment són per a una maniobra de baixada a PB. Pel que evitarem a l’usuari un viatgeinútil cap a d’alt, ja que l’ascensor esta realitzant una maniobra de pujada un pis superior, iacabarà de realitza abans de canviar el seu sentit.

Memòria

18


Un fotorruptor situat d’alt de la cabina donarà impulsos a l’autòmat (a través delinput I 10.10 per a la cabina 1 i 11.10 per a la cabina 2) al seu pas per dos pantalles per pisposades degudament en el seu forat.

Aquest impulsos seran controlats per un registre d’emplaçament de l’autòmat (unregistre per cabina) que segons el sentit de la cabina, pujant o baixant, ens donarà una sèriede 1 o 0 a uns merkers.

El primer merker, M 3.0 per a cabina 1 i M 23.0 per a cabina 2, en estat de 0 indicaràque la cabina està en la PB. Un 1 indicarà que la cabina esta per damunt de la planta baixa.

A partir d’aquest, cada dos merkers, fins el M 4.10 i M 24.10, indicaran la situacióde la cabina referent a cada pis. Així tindrem que per a un pis en concret si l’estat dels seusdos merker (o dígits d’estat) son:

Ø 0 0, indica que la cabina esta per baix del pis.

Ø 1 0, la cabina es troba en aquest pis.

Ø 1 1 , la cabina esta en un pis superior.

I finalment el merker M 4.11 i M 24.11 indicant en el estat 0 que la cabina està en unpis inferior a l’últim, i si l’estat es 1, la cabina estarà situada en l’últim pis.

D’aquesta manera l’autòmat sabrà en tot moment la situació de la cabina. Per asolucionar qualsevol tipus de fallida en els impulsos, cada vegada que la cabina es pari enla PB, es produirà un reset en el registre de l’emplaçament i es col·locaran tots els merkersa 0 (tal i com correspon en aquesta situació de la cabina).


Quan l’ascensor està parat rep una trucada des d’un pis, l’autòmat identifica l’estatdels merkers (dígits) del pis, i actua en conseqüència a aquest:

Ø Si l’estat dels dígits es 0 0 donarà l’ordre de pujada al variador a través de Q 0.2(cabina 1) o Q 1.2 (cabina 2).

Ø Si l’estat dels dígits és 1 0 no donarà cap tipus d’ordre ja que l’ascensor es trobasituat en aquest pis.

Ø Si l’estat dels dígits es 1 1 tindrà que donar l’ordre de baixada al variador defreqüència a través de Q 0.3 (cabina 1) o Q 1.3 (cabina 2)

Memòria

19


Quan l’ascensor estigui acudin a un pis, ja sigui pujant o baixant, els dígits delregistre de l’emplaçament aniran canviant al seu pas per les pantalles. Quan els dos dígitsdel pis a acudir estiguin en l’estat 1 0, l’autòmat realitzar una operació de parada.

Aquesta operació constarà d’una reducció de velocitat fins arribar al nivell del pis iuna parada.

La cabina disposarà de un altre fotorruptor que serà actuat per unes altres pantalles(de parada) situades de tal manera que tallin el feix de llum del fotorruptor quan la cabinaestigui a nivell de pis.

D’aquesta manera, quant s’iniciï la maniobra de parada, donarà la senyal de reduccióal variador de freqüència (velocitat lenta), a traves del ouput Q 0.4 (cabina 1) i Q 1.4(cabina 2).

L’aparell elevador reduirà la velocitat progressivament fins arribar a una freqüènciade 8 Hz, mantenint fins troba la pantalla de paro, i serà quant l’autòmat deixarà de donar lasenyal de baixada o pujada i de reducció de velocitat (velocitat lenta).

En aquest moment el variador començarà de nou una rampa de desacceleració finsarribar a 0.5 Hz, e injectarà una tensió de corrent contínua (0.5 Hz) fins a parar la cabina,just en el moment que és llibertaran les sabates del fre que subjectaran el tambor de lamàquina.

8.7.- Contactors.

Els contactors ens asseguren que: primer, que en cas de que falli la sèrie de seguretat(afluixament dels cables, enclavament de la cabina, desconnexió dels finals de carrera,sobretensió en el variador, sobrescalfament de la màquina,...) no arribi tensió al motor; isegon, que quan l’aparell elevador es pari, es desconnecti la bobina del fre.


Tallarà la sortida de tensió del variador al motor en cas de falla la sèrie de seguretat.

L’alimentació de la bobina passarà per una sèrie de seguretat. Aquesta sèriecorrespon a: la sèrie de seguretat de cabina (afluixament de cables, enclavament de lacabina), sèrie de seguretat de proteccions (sèrie de proteccions del variador de freqüència irelé de falta de fase o inversió de fases) i sèrie de seguretat de final de carrera (quan lacabina sobrepassa 15 cm del nivell dels pisos dels extrems).

Aquest contactor s’alimenta a la tensió de la línia (220 V.)

Memòria

20


Segons normativa, aquest contactor es desconnectarà cada vegada que l’ascensor parien un pis (o entre pisos en caso de falla les series). Serà controlat per l’autòmat a través delas sortida Q 0.1 per a la cabina 1 i Q 1.1 per al contactor de maniobra de la cabina 2. Encas de no desconnectar-se en una parada, evitarem una nova arrancada prohibint-ho através de les inputs I 1.6 i I 1.7.

La bobina aquest contactor l’alimentarem amb l’autòmat (comú i Q 0.1 o Q 1.1) auna tensió de 24 V de corrent continua.

Aquest contactor: no disposa de contacte auxiliar, per la qual cosa l’hauremd’incorporar (BCLF-1 O).


Aquest contactor serà regulat per l’autòmat i controlarà l’alimentació de la bobina defre. S’alimentarà a 220 V.

L’autòmat connectarà el contactor cada vegada que efectiu una maniobra, alliberantaixí el tambor de fre de la màquina.


El variador de freqüència controlarà l’arribada de tensió al motor amb una certafreqüència i una determinada seqüència de fases (pujar o baixar).

El variador donarà un senyal de gir al motor quan rep, a través de Q 0.2 o Q 1.2 del’autòmat, una senyal per la seva entrada DIN1.

Quan aquesta senyal la rep per la seva entrada DIN2, donarà una seqüència de fasesper a un gir del motor contrari.

Quan l’autòmat rep l’ordre d’arrancada, ja sigui de pujada o de baixada, aquestprocedirà a iniciar una rampa d’acceleració lineal (teòricament), augmentant la tensió i lafreqüència fins arribar a una tensió màxima i una freqüència màxima (la pròpia de laxarxa), mantenint aquests valors en el recorregut normal de l’ascensor.

L’autòmat, arribant al pis a parar, indicarà al variador un canvi de velocitat, el qualcomençarà a disminuir la tensió i la freqüència provocant una rampa de desacceleració(més accentuada que la d’acceleració) , fins arribar a la velocitat d’aproximació amb unafreqüència de 8 Hz, mantenint-la fins arribar l’ordre de parada de l’autòmat (deixant dedonar la senyal a la sortida corresponent al sentit de gir).

Llavors el variador torna a iniciar una altra rampa de desacceleració fins arribar a 0.5Hz per a posteriorment injectar una tensió continua (tensió de frenat) que per la sevanaturalesa provoca un frenat del rotor.

Memòria

21

Si el motor accelera ràpidament es pot produir una sobrecorrent. En aquesta casl’acceleració es detindrà fins a limitar la corrent per baix del nivell especificat. Si lasobrecorrent es produeix en el transcurs del funcionament en règim permanent, tant latensió com la freqüència baixaran per a limitar el corrent.

Si el motor desaccelera ràpidament, la tensió de l’etapa intermitja de corrent continuaaugmentar degut a l’energia regenerativa. Si aquesta tensió sobrepassa el valor especificat,la desacceleració es deté per a limitar la pujada de tensió.

Una altra protecció externa que es troba aigües a munt del variador es el relé de faltade fase o inversió de fases. Aquest pararà la maniobra en dos casos:

Ø Quan en qualsevol fase de las tres hi hagi falta de tensió.

Ø Variï la seqüència original de fases. Amb aquesta protecció es pretén evitar unsobrecorrent produït per falta d’una fase, i una vegada identificada unaseqüència de fases amb un sentit de gir, un intercanvi de dos fases per errorprovoca un gir contrari del motor i amb això, a més a més d’un ensurt a l’usuari,provoca una avaria de major importància.

Protegirem amb fusibles de sobrecorrent a les següents línies:

Ø Sèrie de portes.

Ø Sèrie de portells.

Ø Sèrie de seguretat.

Ø Alimentació del fre.

Memòria

22


El quadre de maniobra es val d’una informació (trucades, situació de la cabina,indicació de parada) que té que arribar a ell. Aquestes informacions estaran donades peruns mecanismes que a continuació indicarem junt amb una explicació de la seva correctainstal·lació.


En cada replà hi haurà un polsador o dos en paral·lel. En aquest replà arribaran cincfils: un que serà l’encarregat d’alimentar a un circuit a 24 V i que l’anomenarem comú depolsadors; i quatre que seran els encarregats de portar la informació a l’autòmat, inputs.

El circuit anirà posat en la part interior de marc de les portes del replà, el més pròximpossible al polsador, subjectat a la xapa del marc amb separadors de plàstic.

Aquest circuit serà l’encarregat de una vegada polsat el botó de trucada, connectiaquesta tensió de 24 V als quatre fils dels inputs (segons els quals connectats a l’autòmatreconeixeran la trucada des d’un pis o un altre).

Memòria

23

En el circuit disposarem d’un micro-switch en el que introduirem un codi (un diferentper a cada pis). Aquest codi serà, segons el pis. El codi es el que a continuació detallem enla taula:

Pis I 1 I 2 I 3 I 4

PB 0 0 0 1

1 0 0 1 0

2 0 0 1 1

3 0 1 0 0

4 0 1 0 1

5 0 1 1 0

6 0 1 1 1

7 1 0 0 0

8 1 0 0 1

9 1 0 1 0

10 1 0 1 1

11 1 1 0 0

12 1 1 0 1

13 1 1 1 0

14 1 1 1 1

Tenim cinc entrades i quatre sortides. Quatre de les entrades i quatre de les sortidesseran els quatre fils dels inputs que porten a l’autòmat el codi de la trucada. La cinquenaentrada serà la informació rebuda del polsador (polsat o en repòs).

Els quatre fils dels inputs connectaran als circuits en paral·lel. El comú de polsadors(24 V c.c. de l’autòmat) es connectarà també en paral·lel als polsadors. Aquest comú depolsadors passarà per un contacte de l’autòmat (Q 1.7).

L’autòmat pot rebre una trucada a través dels quatre inputs, i inmediatament quanquedi registrada aquesta trucada deixarà de donar senyal al comú de polsadors per el queno es podran barrejar les informacions de diferents pisos en els inputs. Una vegada deix derebre senyal pels inputs tornarà a donar tensió al comú.

Amb això evitarem la possibilitat de que al ser actuats dos polsadors a la vegada, lesdos informacions es barregin en els quatre inputs i l’autòmat rebi una informació errònia.


En cada replà es situaran tres pantalles (només una en els pisos extrems) seran d’acerinoxidable de 160 mm de longitud i 40 mm d’amplada, amb quatre ranures per las quals essubjecten a pressió a dos cordes de poliester.

Memòria

24

Aquestes cordes es fermaran des del sostre del forat amb tensors fins al sol del fos,situats pròxims al pas de la cabina amb el fi de talla al seu pas per una de les pantalles, unfeix de llum del fotorruptor situat en ella.

Dos de les pantalles tallaran el feix d’un fotorruptor de canvi de velocitat (o deregistre) i una altra donarà la senyal al fotorruptor de parada. Pel que, aquestes pantallesestaran situades verticalment en dos columnes diferents, hi ha la seva vegada, els dosfotorruptors , un al costat de l’altre.

La pantalla de parada es col·locarà de tal forma que, estan la cabina a nivell de pis,talli, pel seu tram mig, el feix de llum del fotorruptor de parada.

Per d’alt d’aquesta, en l’altra columna de pantalles, a una distancia que pot oscil·larentre 1300 i 1400 mm es col·locarà la pantalla de canvi de velocitat en baixada.

A la mateixa distancia que l’anterior, però per baix de la pantalla de paro hi hauràsituada la pantalla de canvi de velocitat en pujada.

En els pisos extrems, substituirem les pantalles de parada per interruptors mecànicsd’aspa.

En el pis inferior sols instal·larem la pantalla de canvi de velocitat en baixada. Alcontrari, en el pis superior la pantalla que instal·larem serà la de canvi de velocitat enpujada. En les dos, seguirem el mateix criteri de separació amb els interruptors mecànic.


Cada cabina tindrà les seves inputs i comú de polsadors independents. La base defuncionament és la mateixa que per a les botoneres exteriors. Però a diferencia d’elles, elscircuits es converteix en un de sol amb: 14 entrades dels polsadors de cabina i 4 sortidesper a les inputs de cabina.

Els polsadors de la cabina seran alimentats per un comú en paral·lel. El comú seràcontrolat per l’autòmat amb la sortida Q 1.6 per a la cabina 1 i la sortida Q 1.8 per a lacabina 2.

8.9.4.- Instal·lació dels fotorruptores.

En cada cabina s’instal·laran dos fotorruptors, alimentats a 24 V. Es col·locarà perd’alt de la cabina, de tal manera que actuïn al seu pas per les pantalles, com anteriorments’ha especificat.

Quan el feix de llum sigui tallat per la pantalla, el fotorruptor ens tancarà un circuit,que a través de la mànega, donarà senyal a un input de l’autòmat. Pel qual s’ha de tenir enconte, en la seva instal·lació, la utilització del contactor normalment obert (NO) delfotorruptor.

Els dos fotorruptors corresponen a: un per als impulsos del registre d’emplaçamentde l’autòmat i l’altre per a l’impuls de parada.


Per als finals de carrera s’utilitzaran paradors interruptors mecànics d’aspa. Escol·locarà en els pisos dels extrems de tal manera que en cas de no parar a nivell, es tallaràel flux de corrent al motor i bobina de fre parant la cabina abans que aquesta arribi a tocarles molles de seguretat.

Memòria

25


En aquest apartat s’intentarà explicar la reacció del quadre davant d’una possiblemaniobra.

Ø Primer de tot, es tindran que comprovar les tensions d’alimentació del variador ide la bobina del contactor de seguretat o final de carrera. Per a que el contactorde final de carrera estigui en correcte estat, tindrien que esta tancats els contactesde: relé de falta de fase, sèrie de seguretat del variador, finals de carrera, sèrie deseguretat de cabina (enclavament, afluixament dels cables,..).

Ø Una vegada comprovat, estarà disposada a rebre qualsevol trucada i les aniràacumulant en memòria, repartint-les segons els criteris anteriorment mencionatsentre els dos ascensors (trucades exteriors). Aquestes trucades exteriorss’indicaran mitjançant polsadors lluminosos que estan en memòria.

Ø Abans de que arranqui el motor d’una cabina, esperarà que es tanquin les portesde replà. Una vegada tancades donarà la senyal a la lleva esperant que es tanquila sèrie de portells quedant bloquejades les portes de replà.

Ø Seguidament arrancarà el motor prèvia elecció del sentit de la cabina. Aquestaelecció es realitzarà a treves dels dígits de situació de lloc a acudir. Es tancaranels contactor de maniobra per a deixa arriba el flux al motor.

Ø Quant arribi a l’altura de la pantalla de canvi de velocitat del pis reduirà la sevavelocitat progressivament fins arribar a la velocitat d’aproximació.

Ø Amb aquesta velocitat arribarà a l’altura de la pantalla de parada i realitzarà unnova desacceleració fins arribar a parar completament. Seguidament deixarà dedonar senyal a la lleva, desbloquejant la porta de replà del pis, a la vegada que elcontactor de maniobra cau, permeten una nova arrancada.

Ø Esperarà uns segons deixant temps a sortí o entrar l’usuari e iniciarà una novamaniobra.


A continuació descriurem la maniobra en forma d’organigrames de blocs.

Memòria

26

8.11.1.- Organigrama d’arrancada

Ordre de baixada Ordre de pujada

Si

No

Tanca la lleva

Si No

Donar ordre a l’autòmatde comença maniobra

Obri la lleva itornar acomença

Estan les portes tancades ?

Porta bloquejada ?

Pujada ?

Inici

Trucades

No Si

Memòria

27

8.11.2.- Registre de trucadas

Registre de Trucades

Trucada ?No

Si

Cabina ?Si (cabina) No (Botonera exterior)

Famaniobra ?

La cabina esta perd’alt respecte el pis ?

No No

2

L’ascensorpassa pel

pis a acudi?

Estàrealitzantmaniobra

debaixada ?

Si Si

Dona ordrede baixada

Dona ordrede pujada

Quanpassi pel

pis donaràla ordre de

parada

Esperaràque acabi lamaniobraque esta

realitzant iactuarà desdel quadre 1

Actuarà desdel quadre 2,

donantprioritat a lestrucades de la

cabina

Esperarà aque acabi lamaniobraque esta

realitzant itornarà alquadre 1

Si SiNo No

Famaniobra ?

Memòria

28

8.11.3.- Registre de trucades exteriors

Trucades de botonera exterior

Cabina 1 icabina 2 enel mateix

estat

Cabina 1 elmaniobra

de baixada

Cabina 1 enmaniobra de

pujada icabina 2parada

Cabina 1no

funciona

Passa pelpis de latrucada

No passapel pis dela trucada

Trucadaregistrada

en lacabina1

Trucadaregistrada

en lacabina 2

Memòria

29


S’ha descrit el programa com el conjunt d’instruccions, ordres i símbols reconegutsper l’autòmat a través de la seva unitat de programació, que li permet executar la seqüènciade control desitjada. Al conjunt total d’aquestes instruccions, ordres i símbols que estandisponibles s’anomena llenguatge de programació de l’autòmat.

Seria desitjable que la mateixa simbologia utilitzada per a representar el sistema decontrol es pogués emprar per a programar l’autòmat: amb això s’aconseguiria un estalvi detemps i documentació i la seguretat en el programa obtinguda serien considerables.

Encara que, aquesta solució no es sempre possible: el llenguatge depèn de l’autòmat ide seu fabricant, que decideix el tipus de programació, mentre que el model derepresentació depèn del usuari, que tria segons les seves necessitats o coneixements.

Els llenguatges de programació dels autòmats intenten ser el més semblants possiblesals models de presentació usuals. Els llenguatges poden ser:

Ø Llenguatges booleans o llistat d’instruccions.

Ø Diagrama de contactes.

Ø Llenguatges d’alt nivell.

Ø Diagrama de funciones - blocs.

Ø Grafcet.

Si la representació escollida per al sistema de control es comprensible per la unitat deprogramació, no serà necessaris realitzar cap codificació, a l’acceptar aquesta els símbolsutilitzats. En cas contrari, es tindrà que traduir a un programa, segons un dels anteriorsllenguatges.

El programa obtingut esta format per un conjunt d’instruccions, sentencies, blocsfuncionals i grafismes que indiquen les operacions a realitzar successivament per l’autòmatprogramable.

La instrucció representa la tasca més elemental d’un programa: llegir una entrada,realitzar una operació AND, activar una sortida, etc.

La sentencia representa el mínim conjunt d’instruccions que defineix una tascacompleta: trobar el valor d’una funció lògica combinació de varies variables, consultar unconjunt de condiciones i, si són certes, activar un temporitzador, etc.

El bloc funcional es el conjunt d’instruccions o sentencies que realitza una tasca ofunció complexa: comptadors, registres de desplaçaments, transferències de informació,etc.

Tots aquestos elements estan relacionats entre sí mitjançant els símbols o grafismes(algebraics o gràfics) definits en el llenguatge empleat.

En general, les instruccions poden ser de diferents tipus: lògiques, aritmètiques, detransferències, etc., que adopten diferents formes de representació segons el llenguatgeutilitzat.

Memòria

30

En alguns autòmats, el programa necessita per a la seva correcta execució d’una taulade paràmetres, introduïda també des de la unitat de programació, que defineix l’entorn defuncionament de la màquina:

Ø Us o no d’entrades de set o reset.

Ø Capacitat de la memòria d’usuari utilitzada.

Ø Connexió o no en xarxa local.

Ø Variables internes a mantenir si hi ha pèrdues de tensió, etc.

8.12.1.- Llenguatges booleans i llista d’instruccions.

El llenguatge boolea està constituït por un conjunt d’instruccions que son transcripcióliteral de las funciones de l’àlgebra de Boole, a saber:

Ø OR funció suma lògica.

Ø AND funció producte lògic.

Ø LOD llegir variable inicial.

Ø OUT enviar resultat a sortida.

Ø OR LOD posar bloc en paral·lel

Ø AND LOD posar bloc en sèrie.

En una operació normal l’autòmat utilitza algunes altres instruccions del llenguatgeboolea que li permeten manejar element de comú automatització i que son les següentsinstruccions seqüencials:

Ø TIM definir un temporitzador.

Ø CNT definir un comptador.

Ø SET activar una variable binària ( unitat de memòria )

Ø RST desactivar una variable binària.

El llenguatge restant que no pot anomenar ja boolea després d’ampliar-lo ambaquestes extensions es denomina de llista d’instruccions ( " Instruction List " ).

Alguns fabricants amplien les capacitats de programació dels seus autòmats degamma baixa amb aquestes instruccions avançades que serien de més lògica aplicació enautòmats de superiores prestacions. El temps d’execució resultant ( temps de " scan " )sobre CPU bàsiques desaconsellen el seu ús en la majoria de les ocasions.

Memòria

31

8.12.2.- Diagrama de contactes.

El llenguatge de contactes expressa les relacions entre senyals binàries com unasuccessió de contactes en sèrie i en paral·lel.

Adoptat per molts fabricants d’autòmats com llenguatge base de programació, eldiagrama de contactes pot ser introduït directament en la unitat de programació per migd’un editor de símbols gràfics. Normalment aquest editor inclou restriccions en quant alnumero de contactes o bobines a representar en cada línia, la ubicació dels mateixos, laforma de les connexions, etc.

Sent els contactes de relés components de dos estats, assignats als valors lògics:

Ø 0: Contacte obert.

Ø 1: Contacte tancat.

Aquest significa que qualsevol funció lògica pot ser transcrita directa eimmediatament a diagrama de contactes i viceversa, transcripcions d’utilitat quant es tractade visualitzar gràficament un programa escrit en llenguatge boolea.

Però el diagrama de contactes d’origen nord-americà no va nèixer com una possibleeina de visualització de programa ja escrits en llista d’instruccions, sinó com transcripciódirecta dels esquemes elèctrics de relés d’ús comú en la automatització prèvia a l’apariciódels sistemes programades.

Per aquesta raó, els diagrames de contactes inclouen des dels seus orígens blocsfuncionals que ja apareixen com elements propis en aquells esquemes, els temporitzadors iels comptadors.

Utilitzant aquests blocs sobre els quals pot definir-se la base dels temps i el tempsfinal en el cas de temporitzadors i el mòdul de comptar i condiciones de parada i reset en elcaso de comptadores, el llenguatge de contactes permet programar directament qualsevolesquema elèctric de relés.

Però, i al igual que ocorre amb els llenguatges booleans, també en aquest esdesenvolupen blocs funcionals complexos que permeten la manipulació de dades i lesoperacions amb variables digitals més d’un bit.

La presencia d’aquests blocs d’execució dependent de més condicions binàries,multiplica la potencia de programació sense deixar de mantindré les avantatges de larepresentació gràfica del programa. Així, poden programar-se situacions de automatitzaciócomplexa que involucren variables digitals, registres, transferències, comparacions, senyalsanalògiques, etc.

I al igual que passa amb les extensions al llenguatge boolea, no tots els autòmats,poden manejar totes les possibilitats de programació amb contactes: només les gammesmés altes accedeixen a la totalitat d’extensions del llenguatge.

Memòria

32

8.12.3.- Llenguatges d’alt nivell.

Amb cpu’s cada vegada més ràpides, més potents i de major capacitat de tractament,els autòmats de gammes altes invadeixen aplicacions fins fa ben poc reservades alsminiordenadors industrials.

Per a aquestes aplicacions, els llenguatges tradicionals en llista d’instruccions odiagrama de contactes resulten ja insuficients, encara que estiguin millorats amb lesexpansiones comentades en els apartats anteriors.

Per aquesta raó, els fabricants han desenvolupat llenguatges de programació pròximsals de la informàtica tradicional, amb sentencies literals que equivalen a seqüènciescompletes de programació: son llenguatges d’alt nivell.

En ells les instruccions son línies de text que utilitzant paraules o símbols reservats(SET, AND, FOR, etc.). Les operacions es defineixen per símbols matemàtics habituals (+,*, <, etc.), i es disposen de funciones trigonomètriques, logarítmiques i de manipulació devariables complexes ( Cos, pi, real, etc.).

Però, el que distingeix realment aquests llenguatges avançats de les llistesd’instruccions ampliades son les tres característiques següents:

Son llenguatges estructurats, on es possible la programació per blocs o "procediments" , amb definició de variables locals o globals,

Inclouen estructures de càlcul repetitiu i condicional tales com:

Ø FOR ... TO

Ø REPEAT ... UNTIL X

Ø WHILE X...

Ø IF ... THEN ...ELSE

Disposen de instruccions de manipulació de cadenes de caràcters, molt útils enaplicacions de gestió, estadística, etc.

Donada la seva facilitat de manipulació i la seva difusió a tots els nivells, el BASIC,convenientment adaptat a les aplicacions de l’autòmat, es amb el llenguatge d’alt nivellmés extens. Però, també es pot trobar interpretés o compiladors de C, PASCAL,FORTRAN, etc., el que permet resoldre tasques de càlcul científic en alta resolució,classificacions de dades, estadístiques, etc., amb total facilitat, i amb accés a més a mòdulsi subrutines específics ja escrits en aquests llenguatges i de uso general en aplicacionsinformàtiques.

Donat a la seva aplicació un programa escrit en alto nivell necessita per a la sevaedició de una unitat de programació avançada o de un software de desarrollament deprogrames que corre sobre PC.

Addicionalment, es freqüent que al utilitza aquests llenguatges estructurats obliguen amés a utilitzar no sols una unitat de programació tipus PC, sinó inclus una CPU especial enels autòmats, capaç de interpretar i executar les noves instruccions.

Memòria

33

En qualsevol cas, les llenguatges d’alt nivell son possibilitats addicionals a l’alcançdel programador, que pot si així o desitja, utilitzar sols les formes bàsiques de contactes /blocs o llista d’instruccions per a escriure les seves aplicacions: en altres paraules, elsllenguatges avançats mai constitueixen el llenguatge bàsic d’un autòmat o famíliad’autòmats, paper que queda reservat a la llista d’instruccions o al diagrama de contactes.

8.12.4.- Grafcet.

Disseny basat en grafcet.

El seu significat es el de Gràfic Funcional de Control de Etapes i Transicions.

Els principis que s’inspiraren la creació del grafcet i en els que es basa la sevaaplicació són els següents:

Ø a) Té que caracteritzar-se el funcionament de l’automatisme amb totalindependència dels components amb els que tingui que ser construït.

Ø b) El conjunt d’un sistema automàtic es dividí en dos parts: part de control ( PC )i part operativa (PO). La part de control compren tot allò que contribueix al’automatització del procés.

Ø c) L’element fonamental d’un procés es la " operació" (denominada etapa en elllenguatge de grafcet), entenent com tal una acció realitzada per l’automatisme.

Ø d) Té que dividir-se el procés en macroetapes i aquestes en etapes méselementals, fins a aconseguir que les accions a realitzar en cada una d’ellesdependeixin sols de relaciones de combinacions entre entrades y sortides. Cadauna d’aquestes etapes elementals tindrà associada una variable d’estat.

Ø e) Establir un gràfic d’evolució que indiquí la seqüència d’operacions, seqüènciad’etapes i les condiciones lògiques per a passar de una a una altra (denominadescondiciones de transició en el llenguatge de grafcet). Com a resultat d’aquestafase s’obtenen les equacions lògiques de les variables d’estat i, per tant, quedaresolta la part seqüencial de l’automatisme.

Ø f) Establir per a cada operació elemental les relacions lògiques entre entrades isortides, utilitzant eventualment altres variables internes combinacionals.

Ø g) Finalment, implementar el sistema utilitzant tants biestables com variablesd’estat i cablejant o programant les relacions lògiques obtingudes en les fases e if.

Memòria

34

Gemma

A vegades el desenvolupament i explotació de sistemes automàtics de producciórequereix la utilització d’útils metòdics, amb un vocabulari precís i una aproximaciósistemàtica i guiada on es reflexa punt per punt els procediments a emprar a mode d’un"check list".

En el que es refereix al grafcet és un útil adequat per a ell, però és precís partir d’unesespecificacions precises i preveuré possibles condiciones anòmales. En altres paraules, lesespecificacions són la "matèria prima" a partir de la qual construïm un projecte. Unesespecificacions incorrectes o incompletes ens porten a un resultat final incorrecte. Ésnecessaris, un útil previ que ens permeti generar unes especificacions correctes, assegurantque no es deixen situacions imprevistes i no tinguin incoherències.

Un dels intents de creació de dit útil és la creació del gemma. El gemma és unmètode per a l’estudi de les possibles situacions de marxa i parada en que la que és pottrobar la part operativa d’un procés i les formes d’evolucionar d’unes a altres. Per a ell esrecolza en un útil gràfic que representa una sèrie d’estats tipificats i mostra las possiblesformes d’evolució de uns als altres.

8.12.5.- Introducció a la norma IEC 1131.

Un recurs de programació normalitzat

La Norma IEC 1131-3 és el primer esforç real per a normalitzar els llenguatges deprogramació usats en l’automatització industrial.

El IEC 1131-3 es la tercera part de la família de normes IEC 1131, la que consisteixde:

Ø Part 1: Vista General

Ø Part 2: Hardware

Ø Part 3: Llenguatges de programació

Ø Part 4: Directrius a l’usuari

Ø Part 5: Comunicació

La part 3 del IEC es el resultat de la força de tares número tres dins del IEC TC65SC65B, la qual esta encarregat dels llenguatges de programació, on han participat 7empreses internacionals aportant 10 anys d’experiència en l’àrea de l’automatitzacióindustrial. El resultat ha estat 200 pagines de text, amb 60 taules incloent taules decaracterístiques, amb la especificació de la sintaxis i semàntica de una unificació delsllenguatges de programació, incloent el modelo de software global i els seus llenguatgesestructurats.

Memòria

35

Una visió elegant de ver la norma es dividint-la en dos parts:

Ø Elements comuns.

Ø Llenguatges de programació.

Elements Comunes.

Tipificació de dades.

Els tipus de dades son definides dintre dels elements comuns. La tipificació de dadesevita errors en etapes inicials. Es usada para definir els tipus de qualsevol paràmetre a serutilitzat

Tipus de dades comuns són: Binaris (Booleans), Enters, Reals, Octaus (byte),Paraules (doble octau), així com també Dates, cadenes tipus Hora_del_Dia. Basat enaquests tipus de dades es poden construir i definir tipus de dades personalitzades, conegutscom tipus de dades derivades. En aquesta forma es poden definir canals d’entradaanalògiques com un tipus de dada i utilitzar-lo una i una altra vegada.

Variables.

Les direccions de hardware (entrades y sortides) són assignades explícitament a lesvariables en las configuracions, recursos o programes. D’aquesta manera es creat un altonivell d’independència, suportant la reutilització (reciclatge) del software. L’alcanç de lesvariables són normalment limitades a la unitat d’organització del programa en la que ellessón declarades. Això significa que el seus nombres poden ser reutilitzats en altres partssense cap conflicte, eliminant així una altra font d’errors, variables temporals. Si lavariable requereix un alcanç global, té que ser explícitament declarat amb la directivaVAR_GLOBAL. Se li poden assignar a un valor inicial a l’arranca o rearrancar en gelat,amb el fi de tindré el valor correcte.

Configuracions, Recursos i Tasques.

Per a entendre millor això, observem el modelo de software, com el defineix lanorma segon la figura.

Memòria

36

En el nivell més alt, el software total requerit per a solucionar un problema particularde control pot ser definit com una configuració. Una configuració és especifica a un tipusparticular de sistema de control, incloent el hardware, recursos de processaments,direccions de memòria per als canals de I/O i amés capacitats del sistema. Dintre de laconfiguració es poden definir un o més recursos, es pot veure un recurs com una facilitatque es capaç d’executar programes. Així dintre dels recursos es poden definir una o méstasques, les tasques controlen l’ejecció d’un conjunt de programes i o blocs funcionals.Aquests últims poden ser executats periòdicament o en la ocurrència d’un succés específic,tal com un canvi en una variable.

Els programes són construïts mitjançant l’ús d’un número de diferents elements desoftware escrit en qualsevol dels llenguatges definits per IEC. Un programa consisteixtípicament, de una xarxa de funcions i blocs funcionals, els quals són capaçosd’intercanviar dades. Les funcions i blocs funcionals són els blocs bàsics de construcció,tenint estructura de dades i un algoritme. Si comparem aquestos amb un PLCconvencional, aquest contenen un recurs, executant una tasca, que controla un programaper a un llaç tancat de control. IEC 1131-3 té molt més que això, obrint al futur, un futurque inclou sistemes multitasca en temps real i programes accionats per events, aquest futurno esta molt lluny si sols mirem dintre dels sistemes de control distribuïts actuals. IEC1131-3 és adequada per a un amplio rang d’aplicacions de control, sense tenir que aprendrellenguatges de programació addicionals.

Unitats per a la organització del programa (POU).

Dintre de IEC 1131-3, els programes, blocs funcionals i funcions són anomenatsunitats organitzatives del programa, o POU’s.

Funcions.

IEC ha definit funciones normalitzades i funcions definides per l’usuari. Lasfunciones normalitzada son tal com ADD o suma, ABS (valor absolut), SQRT (arrelcuadrada), SIN (seno) i COS (coseno). Funciones definides per l’usuari, una vegadadefinides, poden ser usades repetidament.

Blocs Funcionals (FB).

Aquest són l’equivalent als circuits integrats (IC) o als mòduls de control discretsanalògics, representant funcions de control especialitzades. Aquests contenen tantes dadescom algoritmes, de manera que mantenen la pista del passat (la qual és una de lesdiferencies amb les funciones escrites). Aquestos FB’s tenen un interface be definida, aixícom un IC o un modulo de control discret tipus caixa negra. D’aquesta forma donen unclara separació entre diferents nivells de programadors o personal de manteniment.

Els blocs funcionals poden ser escrits en qualsevol dels llenguatges IEC, i la majoriadels casos fins en llenguatges d’alt nivell com el "C". D’aquesta manera poden ser definitsper l’usuari. Blocs funcionals derivats son basats en FB's normalitzats, però sent aquestoscompletament nous, aquests FB’s fets a mida poden estar desprès dintre dels normalitzats:proveint així una plataforma de programació.

Memòria

37

Programes.

Amb els blocs constructius anteriorment anomenats, es pot dir que un programa ésuna xarxa de funciones i blocs funcionals. Un programa pot ser escrit en qualsevol delsllenguatges de programació definits.

Gràfics funcionals seqüencials (SFC).

El SFC descriu gràficament el comportament seqüencial d’un programa de control.Es derivat de les xarxes de Petri i la norma Grafcet IEC 848, amb els canvis necessaris pera convertir la representació d’una norma per a documentació a un conjunt d’elements decontrol executables.

El SFC estructura la organització interna d’un programa, i ajuda a descompondre unproblema de control en parts més manejables, mantenien una visió del tot. El SFC constade passos, enllaçats amb blocs d’acció i transicions. Cada pas representa un estat particulardel sistema baix control. Una transició és associada a una condició, la qual, quan és certa,fa que el pas anterior a la transició sigui desactivat, i el següent pas sigui activat. Els passossón interconnectats a blocs d’acció, realitzant aquestos certes accions de control. Cadaelement pot ser programat en qualsevol dels llenguatges IEC, incloent a si mateix el SFC.Es poden programar seqüències alternatives i més encara seqüències paral·lels, comcomunament es requerit en les aplicacions per lots (batch).

Degut a la seva estructura molt general, SFC prové també una ferramentacomunicativa, combinant gent de diferents disciplines, departaments o més encara, dediferents països.

Memòria

38

Llenguatges de Programació de la norma.

Dintre de la norma son definits quatre llenguatges de programació. Aquest significaque la seva sintaxis i semàntica és també definida, no deixant ningú espai per als dialectes.Una vegada que s’han après, es poden usar en una gran varietat de sistemes basats enaquesta norma.

Els llenguatges consisteixen de dos versions textuals i tres gràfiques:

Ø Textuals:

§ Llista d’instruccions, IL

§ Llenguatge d’alt nivell, ST

Ø Gràfics:

§ Diagrama de contactes, LD

§ Diagrama de blocs funcionals, FBD

§ Grafcet

La selecció del llenguatge a usa depèn de:

Ø La preparació del programador

Ø El problema a resoldre

Ø El nivell de descripció del problema

Ø La estructura del sistema de control

Ø La interfeix amb altre personal o departaments

Tots els quatre llenguatges estan interconnectats: aquests provenen d’una suit deprogramació comú, mantenint una connexió a la experiència existent. D’aquesta manera esproveu una ferramenta comunicativa, combinant gent amb diferents coneixements iexperiències.

Descendent i Ascendent

La norma també permet dos vies de desenvolupament dels programes: De formadescendent i ascendent o de baix cap a d’alt. Tant com que es declari la aplicació com untot i es divideixi en les seves parts, declarar les variables, i així successivament. O s’iniciaper programar la seva aplicació en las parts a nivells més baixos, mitjançant l’ús perexemple de funcions derivades i blocs funcionals. Qualsevol que es trií, l’ambient dedesenvolupament ajudarà a l’usuari a través de tot el procés.

Memòria

39

Aplicacions

Els requeriments globals de la norma IEC 1131-3 no son fàcils de satisfer. Peraquesta raó, la norma permet aplicacions parcials de diferents aspectes. Aquestsos aplicaper al numero de llenguatges, funcions i blocs funcionals suportats. Això dona certallibertat al fabricant, però l’usuari tindra d’estar be advertit d’aquestos durant el procés deselecció. També amb noves versions es pot pujar dràsticament el nivell d’aplicacions.

Molts dels ambients de programació ofereixen tot el que s’espera avui en dia delsambients moderns: operació mitjançant el ratolí, menús descendents, pantalles deprogramació gràfica, suport per a multi-finestres, verificació durant la fase de disseny, etc.Però es cert que aquesta funcionalitat no estan especificades dintre de la norma per simateix, sent un dels aspectes on els fabricants poden diferenciar-se.

Conclusió de la IEC 1131-3

Les implicacions tècniques de la norma IEC 1131-3 son altes, deixant suficient espaiper al creixement futur i la diferenciació. Això fa a aquesta norma adequada per al presentsegle. IEC 1131-3 tindrà un gran impacte en tota la indústria del control i automatitzacióindustrial. Certament no serà restringida a solament el mercat convencional de PLC’s.Avui en dia, es pot observar que ha estat adoptada pel mercat del control del moviment,sistemes distribuïts, sistemes de control basats en computadores personals amb lògica persoftware, etc.

Tenint una norma sobre tan amplia àrea d’aplicació, porta molt beneficis per alsusuaris i programadors. Els beneficis d’adoptar la norma són varis, depenent de les àreesd’aplicació.

Redueix el desaprofitament en recursos humans, en entrenament, depurats,manteniment e enginyeria de consulta.

Se crea un enfocament a la resolució del problema mitjançant reciclatge oreutilització del software d’alt nivell.

Redueix els malentesos i errors

Tècniques de programació utilitzables en un ambient ampli: control industrial engeneral

Combinació de diferents components en diferents programes, projectes,localitzacions, companyies i/o països.

Memòria

40

8.13.- Autòmat programable, PS3.

Inicialment, els autòmats programables van ser definits com una màquina electrònicaprogramable per personal no informàtic, destinada a efectuar en ambient industrial i entemps real funcions lògiques combinatòries i seqüencials.

El PS3 es de la casa Klöckner- Moeller. Consta d’una font d’alimentació de 220-24V, un microprocesador amb una targeta de 16 entrades i una targeta de 16 sortides, unamemòria Rom programada per la casa a la qual no tenim accés i una memòria Ram que esutilitzable per l’usuari.

Fins fa pocs anys s’havien empleat en molts camps de l’industrial i l’enginyeria:siderúrgia, industrial del automòbil, mineria, indústria química i petroquímica, etc...Actualment els autòmats programables estan en un desenvolupament de les sevesaplicacions inimaginables en els seus inicis. Entre elles destaquen principalment el mon del’elevació, i aquest per varies raons que a continuació intentarem justificar.

8.13.1.- Constitució.

Un autòmat programable pròpiament dit està constituïda per:

- Un dispositiu de alimentació : que proporciona la transformació de la energiaelèctrica subministrada per la xarxa d’alimentació a les tensions continues exigides pelscomponents electrònics.

- Una tarja processadora : es el cervell de l’autòmat programable que interpreta lesinstruccions que constitueixen el programa gravant en la memòria i dedueix les operacionsa realitzar.

- Una tarja de memòria: conte els components electrònics que permeten memoritzarel programa, les dades (senyals d’entrada) i els accionaments (senyals de sortida).

8.13.2.- Control dels autòmats

El desarrelament de la microelectrónica i la informàtica en els últims anys ha convertíals autòmats en ordenadores de processos, capaços de realitzar funcions complexes decontrol.

Ja no son elements que simplement substitueixen a complexos armaris de relés. Defet els autòmats han creat el seu propi mon informàtic con llenguatge de programacióorientats a realitzar feines de control elèctric.

8.13.3.- Fiabilitat dels autòmats.

Les instal·lacions elèctriques dels ascensors tenen uns requeriments molt particulars,com poden ser les elevades distancies entre l’element de control i les senyals, la qual cosaprovoca fortes induccions en els conductors.

Pel seu disseny l’autòmat programable no requereix precaucions especials de cablejat(apantallament, separació de cables).

Memòria

41

8.13.4.- Disseny robust.

Tampoc s’han de tenir precaucions especials en quant a la instal·lació d’un armari demaniobra amb autòmat programable, per la alta immunitat al soroll electromagnètic quetenen aquest equips i les altes temperatures que suporten.

El seu disseny robust fa que sigui un equip adequat per al servei dels ascensors de 24h/dia i 365 dies/any.

En els autòmats modulars les reparacions i els recanvis necessaris queden reduïts a lamínima expressió.

8.13.5.- Versatilitat de l’autòmat.

A pesar de la seva aparent similitud existeixen una gran varietat de tipus d’ascensor, iel que és més problemàtic, una gran diversitat de particularitats de cada un d’ells: doblepujada de passatgers en la mateixa planta, distancia entre plantes molt curt, doble cabina(aparells elevadors), micronivellació, reobertura de portes, accessos restringits adeterminades plantes, retorns automàtics des de determinades plantes, excessos de trucada,ascensors múltiples (dúplex, triplex, cuadruplex), n° de parades molt elevat, etc.Evidentment no totes poden estar contemplades en una maniobra, es complicariainnecessàriament el quadre de comandament.

8.13.6.- Conclusió general dels autòmats

Els autòmats son equips electrònics de cablejat intern independent del procés acontrolar (hardware). Un autòmat s’integra a la maquina o instal·lació a controlar per mitjad’un programa que defineix la solució de les operacions que es desitja (software) i d’uncableajat directe als elements d’entrada i de solida de l’autòmat. L’autòmat programablerealitza funciones de control de tipus lògic i seqüencial.

El funcionament d’un autòmat programable pot adaptar-se plenament a la formació ihàbits del personal de fabricació i manteniment.

El numero d’instruccions processades defereix d’un autòmat a un altre. El programaes directament concedit per un programador.

Un autòmat programable es converteix en un equip específic una vegada es dotatd’un programa i acoblat amb els seus elements de entrada i sortida. Per a que l’autòmatpugui treballar, el programa té que estar posat en la seva memòria interna de programa,dispositius de semiconductos. Segons el tipus de memòria interna de programa, esdistingeixen entre autòmats de programació lliure i autòmats de programacióintercanviable.

El bloc entrades / sortides serveix d’òrgan d’enllaç amb la perifèria. Aquest blocmemoritza els valors que rep en les línies d’entrada en el moment de la toma enconsideració a les dades; així situa els valors calculats sobre les línies de sortida.

El processador és la unitat de tractament lògic que executa els càlculs en funció de lesinstruccions del programa. La CPU porta igualment amb ella un conjunt de variablesinternes utilitzables per a la memoritzacions intermitges, registres de temps i decomptadors, etc.

Memòria

42

El autòmat programable aporta una sèrie d’avantatges com son les següents:

Ø - Dissenyats i construïts per a la seva aplicació en gairebé qualsevol ambient.

Ø - Son equips flexibles, pel seu caràcter programable

Ø - Son fàcils d’instal·lar i reutilitzables.

Ø - Construïts de forma que sigui fàcil el manteniment i la localització d’avaries.

8.13.7.- Connexió dels autòmats Ps3.

Si el Ps3 estan connectats a diferents fonts d’alimentació es corre el risc de que es

produeixi una circulació de corrent per la pantalla, pel que només es te que connectar un

extrem d’aquesta a la carcassa dels autòmats.

Per a la connexió dels autòmats utilitzarem un cable estàndar de transmissió de

dades, el KPG 1-PS que te una longitud de 0.5 m.

La codificació es realitza per mitja d’aquesta taula:

S Unitat Base Primera

extensió

Segona extensió Tercera

extensió

A B

0 1 0 1 0 1

1 1 1 0 0 1

2 1 1 1 1 0

3 1 1 1 1 1

4 1 1 1 1 1

Ø A) Si la sortida de l’autòmat Q 0.0 es fa servir d’alarma quan es produeixenerrades en la transmissió de dades.

Ø B) Si no es fa servir d’alarma.

En el nostre cas utilitzem la B, ja que la sortida Q 0.0 la fem servir per a altresfinalitats.

Memòria

43

Resistència terminal de l’interface.

S Unitat Base Primera

extensió

Segona extensió Tercera

extensió

5 1 1/0 1/0 1

6 1 1/0 1/0 1

La connexió de la interface sempre te lloc entre el primer i l’ultim aparell connectats.En tots el demés PS3, S5 i S6 valen 0.

Els PS3 disposen d’una interface de transmissió de dades en sèrie. Que serveix per acomunicar-se entre les diferents unitats d’autòmats. Te una velocitat de transmissió de187.5 kBits/s i la longitud màxim del bus és de 600 m.

Cada una de les quatre unitats que com a màxim es poden connectar, poden ser , aelecció, un PS3 – AC o un PS3 – DC o un PS3 – 3-8. L’usuari fixa per mitja delsinterruptors de codificació situats en el pannell frontal quin dels aparells funciona com amestre i quin funciona com a esclau.

9.- Ordre de prioritat entre els documents bàsics.

1.- Plànols.

2.- Plec de condicions.

3.- Càlculs

4.- Pressupost.

5.- Memòria.

Memòria de càlcul

43

MEMÒRIA DE CÀLCUL

Memòria de càlcul

44

Índex1.- Introducció al càlcul.


2.1.-Paràmetres del variador.



















3.1.- Programació de l’autòmat.

3.1.1.- Registre de desplaçament.

3.1.2.- Comú de polsadors.




3.1.6.- Maniobra de baixada.





Memòria de càlcul

45

3.1.11.- Maniobra d’engràs.


4.- Contactors.

Memòria de càlcul

46

1.- Introducció al càlcul.

Aquest prototip esta dissenyat per a motors de 5 kW. Encara que, té quecomplementar les exigències que puguin succeir per a aquest prototip controlar motors demajor potencia. Es a dir, en aquesta memòria s’especificarà uns contactors i un variador defreqüència que correspondrà als motors de 5 kW, encara que es podran canviar aquestcontactors per uns altres, si es torna a calcular, d’acord amb la nova potencia i les sevesnecessitats.


Per a l’elecció del variador tindrem en conte els següents paràmetres: tensió de línia,freqüència de la línia i potencia del motor.

Segon el qual els nostres paràmetres son: 380 V, 50 Hz i 5 kW , per tant podemutilitzar el variador Midimaster Vector.

2.1 Paràmetres del variador.

Considerem un motor de 4 polos, que a 380 V i 50 Hz tindrà una velocitat de girpropera a 1500 rpm. Aquesta velocitat de gir del motor es transmet por un jocd’engranatges, corones i politges a la cabina amb una velocitat de 1 m/s.

60· fn

p= (1)

n = revoluciones por minut,

f = freqüència de la tensió

p = par de pols

El recorregut realitzat per la cabina entre dos pisos serà:

2.2 0.6 2.8mr p eH H H= + = + = (2)

Hr altura recorreguda per la cabina entre dos pisos.

Hp altura mitja entre el sol i el sostre d’una planta.

He altura mitja entre el sostre d’una planta i en sol de la planta superior.

Memòria de càlcul

47

En l’acceleració requereix de 1.25 m que amb els 0.08 m per a la parada ensassegurem que el recorregut d’un pis a l’immediat superior o inferior no es sobreposaranles rampes d’acceleració i desacceleració. Es a dir, que ens assegurem que ja haurà acabatd’accelerar abans de comença la desacceleració.

Alguns dels paràmetres que a continuació exposarem com a solució son flexibles, espoden canviar en la mateixa instal·lació, d’acord amb les exigències del client: acceleraciómés brusca, desacceleració més suau, velocitat d'engràs més lenta, rampa de acceleració enS, etc..

En canvi, uns altres paràmetres son ajustats a la reacció del variador per a aquestamaniobra i no podran ser canviats. Aquest paràmetres els indicarem com a fixes.


Per a aconseguir una acceleració suau considerem com a temps d’acceleració 2.5segons. Aquest es el temps que durarà la rampa d’acceleració, que suposant unaacceleració lineal de 0 m/s a 1 m/s, suposa un recorregut de:

2 20 0

1 1 1· · · 0 0·2.5 · 2.5 1.25m

2 2 2.5aE E v t a t= + + = + + = (3)

Ea = espai recorregut en l’acceleració, en m.

v0 = velocitat inicial, 0 m/s.

a = acceleració, de 0 a 1 m/s en 2.5 segons, en m/s2.

t = temps en segons.

Per el que la cabina en 1.25 metros del seu recorregut estarà accelerant fins arribar ala seva velocitat de regim de 1 m/s.

Aquest càlculs son aproximats, ja que l’arrancada no es produeix amb una velocitatinicial de 0 m/s.


Una vegada hagi desaccelerat la cabina fins arribar a la seva velocitat d’aproximacióde 0.16 m/s iniciarà una altra rampa de desacceleració durant 1 segon.

2 20 0

1 1 0.16· · · 0 0.16·1 · 1 0.08m

2 2 1dE E v t a t−

= + + = + + = (4)

Ed = espai recorregut en la desacceleració.

v0 = velocitat inicial en la desacceleració de 1 m/s,

a = acceleració de 0.16 m/s a 0 m/s en 1 segon, en m/s2 ,

t = temps en segons.

L’ascensor recorrerà 0.08 metros desaccelerant fins a frenar la cabina infectant latensió de corrent continua.

Memòria de càlcul

48


La freqüència a la qual arrancarem el motor, serà de 0.5 Hz augmentant-laprogressivament, tal i com s’indica en l’apartat 2.2.1.3 referent a la tensió de posta enmarxa, fins arribar a la freqüència de línia, ( 50 Hz).


Amb aquest paràmetre indicarem al variador la forma de control del motor, es fica eldígit 3 per tal de dir que es tracta d’un control digital.

Amés volem que l’arrancada i la parada es realitzin mitjançant una rampad’acceleració i una rampa de desacceleració respectivament.

Per això indicarem, com a paràmetres fixos per a esta maniobra, els paràmetres P002i P003 respectivament.


En aquest paràmetre es determinen quins paràmetres es poden ajustar i llegir elconfigurem en el dígit 3, ja que amb aquesta funció ens deixa llegir i modificar qualsevolparàmetre del variador.


El variador intentarà arrancar 5 vegades el motor ( més vegades podria provocar unaavaria). Si en aquests cinc vegades, el motor no arranca, automàticament es tallarà la sèriede seguretat.

Hi pot haver una avaria en la bobina del fre i obrir las sabates del fre. Per a evitar queel motor es sobresalti fins poder arribar a cremar-se el variador tallarà la maniobra i donaràsenyal d’avaria.

Pot haver una sobrecàrrega en la cabina. Si l’usuari o usuaris desallotgen l’ascensordeixant-lo amb la seva carregà nominal el variador tornarà a intentar arrancar l’ascensor.


Per a la velocitat d’engràs utilitzarem una freqüència de 30 Hz.

Amb el que el motor girarà a 900 rpm ( n= 60 x f / p ), alimentat a una tensió de380 v. Aquesta velocitat angular reduirà la velocitat de la cabina a 0.6 m/s.


Per a la velocitat d’aproximació utilitzarem una freqüència de 8 Hz.

Amb el que el motor girarà a 240 rpm ( n= 60·f / p ), alimentat a una tensió de 380 v.Aquesta velocitat angular reduirà la velocitat de la cabina a 0.16 m/s.


Si l’ascensor rep l’ordre de pujada l’autòmat donarà senyal a l’entrada DIN1 quecorrespon a aquest paràmetre i el aquest paràmetre te assignat el dígit 1 que correspon algir en sentit horari.

Memòria de càlcul

49


Si l’ascensor rep l’ordre de baixada l’autòmat donarà senyal a l’entrada DIN1 quecorrespon a aquest paràmetre i el aquest paràmetre te assignat el dígit 2 que correspon algir en sentit antihorari.


La velocitat d’aproximació es mantindrà fins que el fotorruptor de parada talli lessenyals de velocitat lenta. Aquesta velocitat es mantindrà a 8 Hz que suposa per a la cabinauna velocitat de 0.16 m/s i ve donada per la entrada DIN3.

Aquest paràmetre es configurarà amb el dígit 6, ja que quan s’introdueix aquest dígitla entrada DIN4 correspon a la freqüència fixa 1.


Quan l’ascensor estigui en maniobra de revisió, anirà a una velocitat d’engràs. Per aque el variador estableixi aquesta velocitat, s’indicarà a traves d’un interruptor ( d’engràs)a la entrada DIN4.

Aquest paràmetre es configurarà amb el dígit 6, ja que quan s’introdueix aquest dígitla entrada DIN4 correspon a la freqüència fixa 2.


Quant arribi a la pantalla de paro, una vegada hagi desaccelerat, el variador injectaràuna tensió de corrent continua per a parar el motor. Aquesta tensió tindrà un valor de un 10% la tensió de la línia 38 V, i serà un valor fix, ja que es una característica indicada pelsubministrador per aquest tipus de motor.

Utilitzarem un temps de 1 segon, suficient per a disminuir la velocitat del motor.Aquest valor es el mateix de la rampa de desacceleració.

Aquest temps és suficient, ja que a continuació, deixarem d’alimentar la bobina delfre, el qual s’encarregarà de frenar i mantenir frenat el motor. Si be amb aquests valors noassegurem un frenat total amb el variador, si procurem que l’efecte de les sabates del fresobre el tambor sigui el mínim per a que sofreixin el mínim desgast.


La freqüència nominal del motor serà per a aquella que s’haguí dissenyat. EnEspanya els motors son dissenyats per a una freqüència de la xarxa de 50 Hz que es lanominal. En el nostre cas, aquesta serà la freqüència nominal i a la vegada la freqüènciamàxima, ja que amb aquesta freqüència el que motor té una velocitat angular de 1500 rpmque a través de la caixa d’engranatges es converteix en una velocitat de 1 m/s per a lacabina.


La velocitat nominal del motor serà la que s’indiqui en la placa de característiquesestarà prop, però per baix de les 1500 min-1, ja que es tractarà d’un motor asíncron.

Memòria de càlcul

50


La intensitat nominal del motor serà la que s’indiqui en la placa de característiquesaquesta dada també depèn del motor.


La tensió màxima a la que alimentarem el motor serà de 380 v.Valor fix per a unatensió d’entrada de 380 v i un motor en el que la placa de característiques indiquí unaalimentació de 380 v.


Per a aquest prototip s’utilitzaran dos PS3-DC, un com a CPU i l’altre com esclau.Cada PS3 disposa de 16 entrades digitals i 16 sortides digitals. Per a esta maniobranecessitarem les 32 entrades que disposem i 30 de les sortides.

Per a que l’autòmat ens sigui d’utilitat, es té que programar per a que determini quinasortida obrir o tancarà depenent de les senyals d’entrada rebudes. Per això s’especificarà acontinuació el llistat que té que ser introduït en l’autòmat per a que realitzi la maniobradescrita en aquest projecte.

3.1 Programació de l’autòmat.

L’autòmat ens ofereix diverses ferramentes per a la seva programació. Aquestesferramentes simplifiquen la programació d’un esquema.

Així per exemple un registre d’emplaçament ens evita l’utilitza d’una cadena de relesmolt més complexa. Les memòries ens emmagatzemen la informació de la que no ensvolem despendre.

Dividirem el llistat en blocs per a relacionar-los amb funcions específiques, tenint enconte que cada part per si mateixa no es un programa funcional, sinó que es en tot el seuconjunt.

Abans de la programació de l’autòmat, tindrem instruir una possibilitat de l’autòmat.L’autòmat ens ofereix uns merkers. La majoria d’aquests merkers son retinguts. Es a diruna vegada se’ls dona senyal, es queden realimentats. Per a la programació d’aquestamaniobra aquests ens suposen un problema, pel que la primera instrucció que tenim queintroduir que volem tots els merkers sense retinguda ( a excepció dels merkers de impulsoo especials).

Aquesta instrucció es realitza en el Status/Restart del menú principal. La instrucció aescriure serà: M = O.

Una vegada realitzat aquest procés podem programar-lo.

Memòria de càlcul

51

3.1.1 Registre de desplaçament.

La maniobra té que saber la situació de la cabina en tot moment. Quan truquem desd’un pis té que conèixer la seva situació referida a aquest pis per a poder donar l’ordre desentit de la cabina ( pujada o baixada). També té que conèixer quan a arribat a aquest pisper a poder donar l’ordre de parada. No es pot intentar fer una maniobra, sense que aquestano conegui la situació de la cabina.

Per això, l’autòmat, ens ofereix la ferramenta del registre de desplaçament. Comtenim dos cabines tenim que programar dos registres.

Un registro de desplaçament, depenent de les senyales introduïdes, realitza unafunció o una altre. Per al nostre cas, quan l’ascensor esta pujant i rep impulsos a través delfotorruptor de situació anirà donada 1 ( contacte tancat) correlativament ( primer a 00,desprès a 01 ,...). Si l’ascensor esta baixant, a cada impulso li correspondrà un zero (primer a Q15 desprès a Q14,..)

Q0 del primer registre de desplaçament, el relacionarem de la següent manera con lasituació de la cabina respecte a PB:

Ø Si esta en 0, la cabina esta en PB.

Ø Si esta en 1, la cabina esta en pisos superiors.

A partir de esta Q, cada dos sortides del registre de desplaçament, les identificaremamb un pis. L’esta dels dos dígits ( així els trucarem) no indicarà la situació de la cabinarespecte a aquest pis, de la següent manera:

Ø - Els dos dígits en 0, la cabina estarà situada en pisos inferiors.

Ø - Primer dígit en 1 i el segon en 0, indicarà que la cabina esta en aquesta planta.

Ø - Els dos dígits en estat 1, la cabina estarà en plantes superiors.

Per a la última planta domés tindrem un dígit, que en estat de 0 indicarà que la cabinano en esta en aquest planta, i en estat de 1, la cabina estarà ubicada en la planta.

Per tant, necessitarem 28 dígits, que els aconseguirem amb dos registres dedesplaçament en cascada per cabina.

Els dígits seran: per a la cabina 1, des de M 3.0 fins a M 3.15 i des de M 4.0 fins a M4.11; per a la cabina 2, des de M 23.0 fins a M 23.15 i des de M 24.0 fins a M 24.11.

Memòria de càlcul

52

A continuació posarem el llistat del programa.

Cabina 1

L I 0.10

A M 9.0

= M 9.2

L I 0.10

A M 9.1

= M 9.3

SR0

[ ] U: M 9.2

[ ] D: M 9.3

[ ] R: N I 0.8

[ ] I U: N M 4.0

[ ] I D:

[ ] Q 0: M 3.0

[ ] Q 1: M 3.1

[ ] Q 2: M 3.2

[ ] Q 3: M 3.3

[ ] Q 4: M 3.4

[ ] Q 5: M 3.5

[ ] Q 6: M 3.6

[ ] Q 7: M 3.7

[ ] Q 8: M 3.8

[ ] Q 9: M 3.9

[ ] Q 10: M 3.10

[ ] Q 11: M3.11

[ ] Q12: M3.12

[ ] Q13: M3.13

[ ] Q14: M3.14

[ ] Q15: M3.15

Referències

Impulsos fotorruptor

Direccional pujada

Merker entrada de 1

Impulsos fotorruptor

Direccional baixada

Merker entrada de O

Registres d’emplaçament

Merker entrada de 1

Merker entrada de O

Parador PB 2

2 Dígits pis 8

1 Dígits pis PB

1 Dígits pis 1

2 Dígits pis 1

1 Dígits pis 2

2 Dígits pis 2

1 Dígits pis 3

2 Dígits pis 3

1 Dígits pis 4

2 Dígits pis 4

1 Dígits pis 5

2 Dígits pis 5

1 Dígits pis 6

2 Dígits pis 6

1 Dígits pis 7

2 Dígits pis 7

1 Dígits pis 8

Cabina 2

L I 1.10

A M 19.0

= M 19.2

L I 1.10

A M 19.1

= M 19.3

SR2

[ ] U: M 19.2

[ ] D: M 19.3

[ ] R: M I 1.8

[ ] I U:N M 24.0

[ ] I D:

[ ] Q 0: M 23.0

[ ] Q 1: M 23.1

[ ] Q 2: M 23.2

[ ] Q 3: M 23.3

[ ] Q 4: M 23.4

[ ] Q 5: M 23.5

[ ] Q 6: M 23.6

[ ] Q 7: M 23.7

[ ] Q 8: M 23.8

[ ] Q 9: M 23.9

[ ] Q10: M 23.10

[ ] Q 11:M 23.11

[ ] Q12: M 23.12

[ ] Q13: M 23.13

[ ] Q14: M 23.14

[ ] Q15: M 23.15

Memòria de càlcul

53

Cabina 1

SR1

[ ] U: M 9.2

[ ] D: M 9.3

[ ] R: N I 0.8

[ ] IU: M3.15

[ ] ID:

[ ] Q 0: M 4.0

[ ] Q1: M4.1

[ ] Q 2: M 4.2

[ ] Q 3: M 4.3

[ ) Q 4: M 4.4

[ ] Q 5: M 4.5

[ ] Q 6: M 4.6

[ ] Q 7: M 4.7

[ ) Q 8: M 4.8

[ ] Q 9: M 4.9

[ ] Q10: M4.10

[ ] Q11: M4.11

[ ] Q 12:

[ ] Q 13:

[ ] Q 14:

[ ] Q 15:

Referències

Merker entrada de 1

Merker entrada de 0

Parador PB

Dígits pis 8

2 Dígits pis 8

1 Dígits pis 9

2 Dígits pis 9

1 Dígits pis 10

2 Dígits pis 10

1 Dígits pis 11

2 Dígits pis 11

1 Dígits pis 12

2 Dígits pis 12

1 Dígits pis 13

2 Dígits pis 13

1 Dígits pis 14

Cabina 2

SR3

[ ] U: M 19.2

[ ] D: M 19.3

[ ] R: N I 1.8

[ ] IU: M 23.15

[ ] ID:

[ ] Q 0: M 24.0

[ ] Q 1: M 24.1

[ ] Q 2: M 24.2

[ ] Q 3: M 24.3

[ ] Q 4: M 24.4

[ ] Q 5: M 24.5

[ ] Q 6: M 24.6

[ ] Q 7: M 24.7

[ ] Q 8: M 24.8

[ ] Q 9: M 24.9

[ ] Q10: M 24.10

[ ] Q11: M 24.11

[ ] Q 12:

[ ] Q 13:

[ ] Q 14:

[ ] Q 15:

Memòria de càlcul

54

3.1.2 Comú de polsadors.

El comú dels polsadors el regularem amb un generador d’impulsos i amésl’adaptarem de tal manera que en estat 0, una vegada haguí rebut senyal a través dels seusinputs d’entrada dels polsadors.

Tenim tres comuns de polsadors: un per a polsadors de la cabina 1 , un altre per alsde la cabina 2 , i un tercer per als polsadors exteriors.

Cabina 1

LN M 2.0

AN M 2.1

AN M 2.2

AN M 2.3

AN M 2.4

AN M 2.5

AN M 2.6

AN M 2.7

AN M 2.8

AN M 2.9

AN M 2.10

AN M 2.11

AN M 2.12

AN M 2.13

AN M 2.14

A M 34.14

= Q 0.6

Referències

Impuls trucada pis PB cabina

Impuls trucada pis 1 cabina














Generador de impulsos

Comú polsadors cabina

Cabina 2

LN M 12.0

AN M 12.1

AN M 12.2

AN M 12.3

AN M 12.4

AN M 12.5

AN M 12.6

AN M 12.7

AN M 12.8

AN M 12.9

AN M 12.10

AN M 12.11

AN M 12.12

AN M 12.13

AN M 12.14

A M 34.1.4

= Q 0.7

Memòria de càlcul

55

Exteriors

LN M 2.0

AN M 2.1

AN M 2.2

AN M 2.3

AN M 2.4

AN M 2.5

AN M 2.6

AN M 2.7

AN M 2.8

AN M 2.9

AN M 2.10

AN M 2.11

AN M 2.12

AN M 2.13

AN M 2.14

A M 34.14

= Q 0.5

Referències

Impuls trucada pis PB exterior

Impuls trucada pis 1 exterior














Generador de impulsos

Comú polsadors exteriors

Memòria de càlcul

56


Tenim 12 entrades per als polsadors de trucades: quatre per als polsadors de la cabina1 ( I 0.0 a I 0.3), quatre per als de la cabina 2 ( I 1.0 a I 1.3 ) i quatre per als polsadorsexteriors ( I 0.4 a I 0.7 ).

Cada quatre entrades les agafarem com un sistema binari de 16 combinacions. Laprimera combinació ( les quatre entrades a 0) no l’utilitzem.

Les restants combinacions les relacionarem, amb un ordre lògic, amb cada un delspisos. D’aquesta manera l’autòmat sabrà si la trucada s’ha realitzat des de la cabina 1 o lacabina 2 o des els polsadors exteriors, amés del pis des del que s’ha efectuat la trucada.

Els impulsos de trucada els registrarem en uns merkers de registro esperant que lacabina vagui a aquest pis.

Memòria de càlcul

57

Cabina 1

LN I 0.0

AN I 0.1

AN I 0.2

A I 0.3

AN M 6.0

= M 2.0

L M 2.0

S M 6.0

LN I 0.0

AN I 0.1

A I 0.2

AN I 0.3

ANM 6.1

= M 2.1

L M 2.1

S M 6.1

LN I 0.0

AN I0.1

A I 0.2

A I 0.3

AN M 6.2

= M 2.2

L M 2.2

S M 6.2

L N I 0.0

A I 0.1

AN I 0.2

AN I 0.3

AN M 6.3

= M 2.3

Referències

Senyal 1 trucades cabina




Registre pis PB cabina

Impuls pis PB cabina

Impuls pis PB cabina






Registro pis 1 cabina

Impuls pis 1 cabina

Impuls pis 1 cabina

Registre pis 1 cabina






Impuls pis 2 cabina

Impuls pis 2 cabina







Impulso pis 3 cabina

Cabina 2

LN I 1.0

AN I 1.1

AN I 1.2

A I 1.3

AN M 16.0

= M 12.0

L M 12.0

S M 16.0

LN I 1.0

AN I 1.1

A I 1.2

AN I 1.3

AN M 16.1

= M 12.1

L M 12.1

S M 16.1

LN I 1.0

AN I 1.1

A I 1.2

A I 1.3

AN M 16.2

= M 12.2

L M 12.2

S M 16.2

L N I 1.0

A I 1.1

AN I 1.2

AN I 1.3

AN M 19.3

= M 12.3

Memòria de càlcul

58

Cabina 1

L M 2.3

S M 6.3

LN I 0.0

A I 0.1

AN I 0.2

A I 0.3

AN M 6.4

= M 2.4

L M 2.4

S M 6.4

LN I 0.0

A I 0.1

A I 0.2

AN I 0.3

AN M 6;5

= M 2.5

L M 2.5

S M 2.5

LN I 0.0

A I 0.1

A I 0.2

A I 0.3

AN M 6.6

= M 2.6

L M 2.6

S M 6.6

Referències

Impuls pis 3 cabina







Impuls pis 4 cabina

Impuls pis 4 cabina







Impuls pis 5 cabina

Impuls pis 5 cabina







Impuls pis 6 cabina

Impuls pis 6 cabina


Cabina 2

L M 12.3

S M 16.3

LN I 1.0

A I 1.1

AN I 1.2

A I 1.3

ANM 16.4

= M 12.4

L M 12.4

S M 16.4

LN I 1.0

A I 1.1

A I 1.2

AN I 1.3

AN M 16.5

= M 12.5

L M 12.5

S M 16.5

LN I 1.0

A I 1.1

A I 1.2

A I 1.3

AN M 16.6

= M 12.6

L M 12.6

S M 16.6

Memòria de càlcul

59

Cabina 1

L I 0.0

AN I 0.1

AN I 0.2

AN I 0.3

AN M1 6.7

= M 2.7

L M 2.7

S M 6.7

L I 0.0

AN I 0.1

AN I 0.2

A I 0.3

AN M 6.8

= M 2.8

L M 2.8

S M 6.8

L I 0.0

AN I 0.1

A I 0.2

AN I 0.3

AN M 6.9

= M 2.9

L M 2.9

S M 6.9

L I 0.0

AN I 0.1

A I 0.2

A I 0.3

AN M 6.10

= M 2.10

Referències

Senyal 1 trucada cabina













Impuls pis 8 cabina

Impuls pis 8 cabina







Impuls pis 9 cabina

Impuls pis 9 cabina








Cabina 2

L I 1.0

AN I 1.1

AN I 1.2

AN I 1.3

AN M 16.7

= M 12.7

L M 12.7

S M 16.7

L I 1.0

AN I 1.1

AN I 1.2

A I 1.3

AN M 16.8

= M 12.8

L M 12.8

S M 16.8

L I 1.0

AN I 1.1

A I 1.2

AN I 1.3

AN M 16.9

= M 12.9

L M 12.9

S M 16.9

L I 1.0

AN I 1.1

A I 1.2

A I 1.3

AN M 16.10

= M 12.10

Memòria de càlcul

60

Cabina 1

L M 2.10

S M 6.10

L 10.0

A 10.1

AN10.2

AN10.3

ANM 6.11

= M 2.11

L M 2.11

S M 6.11

L 10.0

A 10.1

AN10.2

A 10.3

ANM 6.12

= M 2.12

L M 2.12

S M 6.12

L 10.0

A 10.1

A 10.2

AN10.3

ANM 6.13

= M 2.13 L

M 2.13

S M 6.13

Referències

Impuls pis 10 cabina


















Senyal 1 trucades cabia








Cabina 2

L M 12.10

S M 16.10

L 11.0

A 11.1

AN11.2

AN11.3

ANM 16.11

= M 12.11

LM12.11

S M 16.11

L 11.0

A 11.1

AN11.2

A 11.3

ANM 16.12

= M 12.12

LM 12.12

S M 16.12

L 11.0

A 11.1

A 11.2

AN11.3

ANM 16.13

= M 12.13

L M 12.13

S M 16.13

Memòria de càlcul

61

Cabina 1

L I 0.0

A I 0.1

A I 0.2

A I 0.3

AN M 6.14

= M 2.14

L M 2.14

S M 6.14

L Q 0.4

AN M 3.0

R M 6.0

L Q 0.4

A M 3.1

AN M 3.2

R M 6.1

L Q 0.4

A M 3.3

AN M 3.4

R M 6.2

L Q 0.4

A M 3.5

AN M 3.6

R M 6.3

L Q 0.4

A M 3.7

AN M 3.8

R M 6.4

L Q 0.4

A M 3.9

AN M 3.10

R M 6.5

Referències









Sortida velocitat lenta

1 Dígit pis PB



1 Dígits pis 1

2 Dígits pis 1



1 Dígits pis 2

2 Dígits pis 2



1 Dígits pis 3

2 Dígits pis 3



1 Dígits pis 4

2 Dígits pis 4



1 Dígits pis 5

2 Dígits pis 5


Cabina 2

L I 1.0

A I 1.1

A I 1.2

A I 1.3

AN M 16.14

= M 12.14

L M 12.14

S M 16.14

L Q 1.4

AN M 23.0

R M 6.0

L Q 1.4

A M 23.1

AN M 3.2

R M 16.1

L Q 1.4

A M 23.3

AN M 23.4

R M 16.2

L Q 1.4

A M 23.5

AN M 23.6

R M 16.3

L Q 1.4

A M 23.7

AN M 23.8

R M 16.4

L Q 1.4

A M 23.9

AN M 23.10

R M 16.5

Memòria de càlcul

62

Cabina 1

L Q 0.4

A M 3.11

ANM 3.12

R M 6.6

L Q 0.4

A M 3.13

AN M 3.14

R M 6.7

L Q 0.4

A M 3.15

AN M 4.0

R M 6.8

L Q 0.4

A M 4.1

AN M 4.2

R M 6.9

L Q 0.4

A M 4.3

AN M 4.4

R M 6.10

L Q 0.4

A M 4.5

AN M 4.6

R M 6.11

L Q 0.4

A M 4.7

AN M 4.8

R M 6.12

L Q 0.4

A M 4.9

AN M 4.10

Referències


1 Dígits pis 6

2 Dígits pis 6



1 Dígits pis 7

2 Dígits pis 7



1 Dígits pis 8

2 Dígits pis 8



1 Dígits pis 9

2 Dígits pis 9



1 Dígits pis 10

2 Dígits pis 10



1 Dígits pis 11

2 Dígits pis 11



1 Dígits pis 12

2 Dígits pis 12



1 Dígits pis 13

2 Dígits pis 13

Cabina 2

L Q 1.4

A M 23.11

AN M 23.12

R M 16.6

L Q 1.4

A M 23.13

AN M 23.14

R M 16.7

L Q 1.4

A M 23.15

AN M 24.0

R M 16.8

L Q 1.4

A M 24.1

AN M 24.2

R M 16.9

L Q 1.4

A M 24.3

AN M 24.4

R M 16.10

L Q 1.4

A M 24.5

AN M 24.6

R M 16.11

L Q 1.4

A M 24.7

AN M 24.8

R M 16.12

L Q 1.4

A M 24.9

AN M 24.10

Memòria de càlcul

63

Cabina 1

R M 6.13

L Q 0.4

A M 4.11

R M 6.14

Referències



1 Dígit pis 14


Cabina 2

R M 16.13

L Q 1.4

A M24.11

R M 16.14

Memòria de càlcul

64


Tenim impulsos de trucada pels quatre inputs ( I 0.4 a I 0.7) i els tenim queidentificar amb una de les dos cabines.

S’identificarà amb una de les cabines amb un sentit de preferència segons l’estat deles cabines. A continuació ses descriuen aquestes prioritats.

Ø A criteri del programador, si l’estat de les dos cabines es el mateix.

Ø - si una de les cabines esta baixant i en el seu camí passarà pel pis a acudir,aquesta rebrà el registre de la trucada.

Ø - si pel contrari, no passa pel pis, i l’altre ascensor esta parat, aquest serà el queacudirà al registre de trucada.

Ø - si una de les cabines esta en maniobra de pujada, el registro de la trucada seràdetectat per l’altra cabina ( si no es troba realitzant una altra maniobra depujada).

Ø - en caso de estar un ascensor fora de servei ( desconnectat el final de carrera,..)automàticament les trucades exteriors seran registrades per l’altre ascensor.

Aquestes preferències es realitzaran amb un esquema de contactors segons esdisposen tancats o oberts, en paral·lel o en sèrie.

Quan una de les dos cabines tingui registrada la trucada s’indicarà a l’usuariil·luminant el polsador ( sortida Q 0.6 a Q 0.15 i Q 1.11aQ1.15).

Memòria de càlcul

65

Exteriors

LN I 0.4

AN I 0.5

AN I 0.6

A I 0.7

AN M 20.0

AN M 21.0

= M 7.0

L M 20.0

O M 21.0

= Q 0.5

LN I 0.4

AN I 0.5

A I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.1

AN M 21.1

= M 7.1

L M 20.1

O M 21.1

= Q 0.6

LN I 0.4

AN I 0.5

A I 0.6

A I 0.7

AN M 20.2

AN M 21.2

= M 7.2

L M 20.2

O M 21.2

= Q 0.7

Referències

Senyal 1 trucades exterior




Registre exterior pis PB cabina 1


Impuls pis PB exterior



Llum trucades pis PB





Registre exterior pis 1 cabina 1


Impuls pis 1 exterior



Llum trucades pis 1










Llum trucades pis 2

Memòria de càlcul

66

Exteriors

L N I 0.4

A I 0.5

AN I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.3

AN M 21.3

= M 7.3

L M 20.3

O M 21.3

= Q 0.8

LN I 0.4

A I 0.5

AN I 0.6

A I 0.7

AN M 20.4

AN M 21.4

= M 7.4

L M 20.4

O M 21.4

= Q 0.9

LN I 0.4

A I 0.5

A I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.5

AN M 21.5

= M 7.5

L M 20.5

O M 21.5

= Q 0.10

Referències





Registro exterior pis 3 cabina 1





Llum trucades pis 3










Llum trucades pis 4










Llum trucades pis 5

Memòria de càlcul

67

Exteriors

LN I 0.4

A I 0.5

A I 0.6

A I 0.7

AN M 20.6

AN M 21.6

= M 7.6

L M 20.6

O M 21.6

= Q 0.11

L I 0.4

AN I 0.5

AN I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.7

AN M21.7

= M 7.7

L M 20.7

O M 21.7

= Q 0.12

L I 0.4

AN I 0.5

AN I 0.6

A I 0.7

AN M 20.8

AN M 21.8

= M 7.8

L M 20.8

O M 21.8

= Q 0.13

Referències










Llum trucades pis 6










Llum trucades pis 7










Llum trucades pis 8

Memòria de càlcul

68

Exteriors

L I 0.4

AN I 0.5

A I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.9

AN M 21.9

= M 7.9

L M 20.9

O M 21.9

= Q 0.14

L I 0.4

AN I 0.5

A I 0.6

A I 0.7

AN M 20.10

AN M 21.10

= M 7.10

L M 20.10

O M 21.10

= Q 0.15

L I 0.4

A I 0.5

AN I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.11

AN M 21 .11

= M 7.11

L M 20.11

O M 21.11

= Q 1.5

Referències










Llum trucades pis 9










Llum trucades pis 10











Memòria de càlcul

69

Exteriors

L I 0.4

A I 0.5

AN I 0.6

A I 0.7

AN M 20.12

AN M 21.12

= M 7.12

L M 20.12

O M 21.12

= Q 1.6

L I 0.4

A I 0.5

A I 0.6

AN I 0.7

AN M 20.13

AN M 21 .1 3

= M 7.13

L M 20.13

O M 21.13

= Q 1.7

L I 0.4

A I 0.5

A I 0.6

A I 0.7

AN M 20.14

AN M 21.14

= M 7.14

L M 20.14

O M 21.14

= Q 1.8

Referències































Memòria de càlcul

70

Últim Pis

Exteriors

L I 0.15

A I 1.15

A M 2.14

AN M 20.14

AN M 21.14

= M 30.14

L M 30.14

A M 9.0

AN M18.14

= M 8.14

L M 30.14

A M 19.0

AN M 8.14

= M 18.14

L M 30.14

A M 19.1

AN M 9.0

AN M 18.14

= M 8.14

L M 30.14

A M 9.1

AN M 19.0

AN M 8.14

= M 18.14

Referències

Senyal final de carrera cabina 1


Merker impulso trucada pis 14 exterior

Registre pis 14 exterior cabina 1


Merker últim pis

Merker últim pis

Direccional pujada cabina 1

Merker trucada exterior pis 14 cabina 2


Merker últim pis




Merker últim pis





Merker últim pis

Direccional baixada cabina 1




Memòria de càlcul

71

Exteriors

L M 30.14

AN M 9.0

AN M 9.1

AN M 19.0

AN M 19.1

= M 29.14

LM 29.14

AN M 18.14

= M 8.14

L M 29.14

AN M 8.14

= M 18.14

L M 2.14

AN M 20.14

AN M 21.14

AN I 0.15

= M 18.14

L M 2.14

AN M 20.14

ANM 21.14

AN I 1.15

= M 8.14

L M 8.14

S M 20.14

L M 18.14

S M 21.14

L Q 0.4

A M 4.11

R M 20.14

Referències

Merker últim pis









Merker impuls trucada pis 14 exterior














Velocitat lenta cabina 1

1 Dígit pis 14 cabina 1


Memòria de càlcul

72

Exteriors

L Q 1.4

A M 24.11

R M 21.14

Pis PB

Exteriors

L 10.15

A 11.15

ANM 20.0

ANM 21.0

A M 2.0

= M 30.0

L M 30.0

A M 9.1

ANM 18.0

= M 8.0

L M 30.0

A M 19.1

ANM 8.0

= M 18.0

L M 30.0

ANM 9.0

ANM 9.1

ANM 18.0

= M 8.0

Referències


1 Dígit pis 14 cabina 2

Registro pis 14 exterior cabina 2

Referències



Registro pis PB exteriors cabina 1

Registro pis PB exteriors cabina 2

Merker impuls trucada exterior


Merker trucada exterior pis PB cabina 1









Memòria de càlcul

73

Exteriors

L M 30.0

AN M 19.0

AN M 19.1

AN M 8.0

= M 18.0

L M 30.0

A M 9.0

AN M 19.1

AN M 8.0

= M 18.0

L M 30.0

A M 19.0

AN M1 9.1

AN M 18.0

= M 8.0

L M 2.0

AN M 20.0

AN M 21.0

AN I 0.15

= M 18.0

L M 2.0

AN M 20.0

AN M 21.0

AN I 1.15

= M 8.0

L M 8.0

S M 20.0

L M 18.0

S M 21.0

Referències













Merker impulso trucada exterior

Registre pis PB exterior cabina 1




Merker impulso trucada exterior









Memòria de càlcul

74

Exteriors

L Q 0.4

AN M 3.0

R M 20.0

L Q 1.4

AN M 23.0

R M 21.0

Referències


1 Dígit pis PB cabina 1



1 Dígit pis PB cabina 2


Memòria de càlcul

75

El llistat per als pisos entre mig es repeteix 13 vegades canviant únicament elsnúmeros dels merkers. Per a no repetir tantes vegades el llistat el que farem es indicar-hoamb lletres i posteriorment introduirem una taula indicant les lletres amb els seus númerosper a cada pis.

Pisos Entre Mig

Exteriors

A I 0.15

A I 1.15

A M 2.n

A M b.b

A M c.c

A M d.d

A M e.e

ANM 21.n

ANM 20.n

= M 30.n

L M 30. n

AN M 18.n

AN M 9.0

= M 8.n

Referències




1 Dígit pis n cabina 1




Registre pis n exterior cabina 2


Merker trucada exterior pis n cabina 2



Memòria de càlcul

76

Exteriors

L M 30.n

AN M 18.n

A M 9.0

AN M 19.0

AN M 19.1

= M 18.n

L M 30.n

AN M 8.n

AN M 19.0

= M 18.n

L M 30. n

AN M 8.n

A M 19.0

AN M 9.0

AN M 9.1

= M 8.n

L 10.15

A I 1.15

A M 2.n

AN M 21.n

AN M 20.n

A M b.b

A M c.c

AN M 18.n

AM 9.1

AN M 19.1

= M 8.n

Referències
















Merker impuls trucada pis n exterior









Memòria de càlcul

77

Exteriors

L I 0.15

A I 1.15

A M 2.n

AN M 21.n

AN M 20.n

A M d.d

A M e.e

ANM 8.n

A M 19.1

AN M 9.1

= M 18.n

L I 0.15

A I 1.15

A M 2.n

AN M b.b

AN M c.c

AN M d.d

AN M e.e

AN M 21.n

AN M 20.n

= M 29.n

L M 29.n

AN M 18.n

= M 8.n

L M 29.n

AN M 8.n

= M 18.n

Referències






1 Dígits pis n cabina 2

2 Dígits pis n cabina 2







Merker impulso trucada pis n exterior











Memòria de càlcul

78

Exteriors

LN I 0.15

AM 2.n

ANM 21.n

ANM 20.n

= M 18.n

LN I 1 .15

A M 2.n

AN M 21.n

AN M 20.n

= M 8.n

L M 8.n

S M 20.n

L M 18.n

S M 21.n

L Q 0.4

A M a.a

AN M b.b

R M 20.n

L Q 1.4

A M c.c

AN M d.d

R M 21.n

Referències












Registre pis n cabina 1











Memòria de càlcul

79

Pis n

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

a.a

3.1

3.3

3.5

3.7

3.9

3.11

3.13

3.15

4.1

4.3

4.5

4.7

4.9

b.b

3.2

3.4

3.6

3.8

3.10

3.12

3.14

4.0

4.2

4.4

4.6

4.8

4.10

c.c

23.1

23.3

23.5

23.7

23.9

23.11

23.13

23.15

24.1

24.3

24.5

24.7

24.9

d.d

23.2

23.4

23.6

23.8

23.10

23.12

23.14

24.0

24.2

24.4

24.6

24.8

24.10


Com s’ha indicat anteriorment, cada pis esta identificat per dos merkers ( excepte elspisos dels extrems, que sols son identificats per un merker) controlats a través delsregistres d’emplaçament ( des de M 3.0 a M 3. 15 i des de M 4.0 a M4.11, per a la cabina1; des de M 23.0 a M 23.15 i des de M 24.0 a M 24.11, per a la cabina 2). Aquestosmerkers indicant la situació de la cabina respecte al pis en qüestió, tal i com s’ha exposatamb anterioritat.

Establirem una relació entre el registre de la trucada de cada pis ( des de M 6.0 a M6.14 per a cabina 1 , des de M 20.0 a M 20.14 per a exteriors 1, des de M 16.0 a M 16.14per a cabina 2 i des de M 21.0 a M 21.14 per a exteriors de la cabina 2 amb les ordres depujada (M 9.0 M 19.0 per a cabina 2) o baixada (M 9.1 per a cabina 1 M 19.1 per a lacabina 2 ) depenent de l’estat dels dígits que l’identifiquen.

Així per exemple, un registre de trucada del pis 3, con un estat dels dígits de O Odonarà com ordre de pujada de la cabina. Un registre de pujada del pis PB, con un estat deldígit de 1 donarà com ordre de baixada la cabina.

Memòria de càlcul

80

Al ser una maniobra en memòria, no se podrà dar la ordre directament. Prèviamenttindrem que estudiar no sols la situació de la cabina, sinó que també el seu estat

( realitzar una maniobra anteriorment ordenada o no ). Per lo que guardarem estes ordenes

com merkers que los identificarem com direccions: direccions de pujada i direcció de

baixada.

Cabina 1

L M 6.1

O M 20.1

AN M 3.1

AN M 3.2

L M 6.2

O M 20.2

AN M 3.3

AN M 3.4

L M 6.3

O M 20.3

AN M 3.5

AN M 3.6

L M 6.4

O M 20.4

AN M 3.7

AN M 3.8

Referència


Registro pis 1 exterior

1 Dígit pis 1

2 Dígit pis 1



1 Dígit pis 2

2 Dígit pis 2



1 Dígit pis 3

2 Dígit pis 3



1 Dígit pis 4

2 Dígit pis 4

Cabina 2

L M 16.1

O M 21.1

AN M 23.1

AN M 23.2

L M 16.2

O M 21.2

AN M 23.3

AN M 23.4

L M 16.3

O M 21.3

AN M 23.5

AN M 23.6

L M 16.4

O M 21.4

AN M 23.7

AN M 23.8

Memòria de càlcul

81

Cabina 1

L M 6.5

O M 20.5

AN M 3.9

AN M 3.10

L M 6.6

O M 20.6

AN M 3.11

AN M 3.12

L M 6.7

O M 20.7

AN M 3.13

AN M 3.14

L M 6.8

O M 20.8

AN M 3.15

AN M 4.0

L M 6.9

O M 20.9

AN M 4.1

AN M 4.2

L M 6.10

O M 20.10

AN M 4.3

AN M 4.4

L M 6.11

O M 20.11

AN M 4.5

AN M 4.6

Referència



1 Dígit pis 5

2 Dígit pis 5



1 Dígit pis 6

2 Dígit pis 6



1 Dígit pis 7

2 Dígit pis 7



1 Dígit pis 8

2 Dígit pis 8



1 Dígit pis 9

2 Dígit pis 9



1 Dígit pis 10

2 Dígit pis 10



1 Dígit pis 11

2 Dígit pis 11

Cabina 1

L M 16.5

O M 21.5

AN M 23.9

AN M 23.10

L M 16.6

O M 21.6

AN M 23.11

AN M 23.12

L M 16.7

O M 21.7

AN M 23.13

AN M 23.14

L M 16.8

O M 21.8

AN M23.15

AN M 24.0

L M 16.9

O M 21.9

AN M 24.1

AN M 24.2

L M 16.10

O M 21.10

AN M 24.3

AN M 24.4

LM16.11

O M 21.11

AN M 24.5

AN M 24.6

Memòria de càlcul

82

Cabina 1

L M 6.12

O M 20.12

AN M 4.7

AN M 4.8

L M 6.13

O M 20.13

AN M 4.9

AN M 4.10

L M 6.14

O M 20.14

AN M 4.11

O

AN I 1.4

A I 0.14

AN M 9.1

A M 0.3

= M 9.0

L M 6.0

O M 20.0

A M 3.0

L M 6.1

O M 20.1

A M 3.1

A M 3.2

L M 6.2

O M 20.2

A M 3.3

A M 3.4

Referència



1 Dígit pis 12

2 Dígit pis 12



1 Dígit pis 13

2 Dígit pis 13



1 Dígit pis 14

Interruptor d’engràs

Parador últim pis

Direccional baixada

Temporitzado canvi de sentit

Direccional pujada

Registro pis PB cabina

Registro pis PB exterior

1 Dígit pis PB



1 Dígit pis 1

2 Dígit pis 1



1 Dígit pis 2

2 Dígit pis 2

Cabina 2

L M 16.12

O M 21.12

AN M 24.7

AN M 24.8

L M 16.13

O M 21.13

AN M 24.9

AN M 24.10

L M 16.14

O M 21.14

AN M 24.11

O

AN I 1.5

A I 1.14

AN M 19.1

A M 0.8

= M 19.0

L M 16.0

O M 21.0

A M 23.0

L M 16.1

O M 21.1

A M 23.1

A M 23.2

L M 16.2

O M 21.2

A M 23.3

A M 23.4

Memòria de càlcul

83

Cabina 1

L M 6.3

O M 20.3

A M 3.5

A M 3.6

L M 6.4

O M 20.4

A M 3.7

A M 3.8

L M 6.5

O M 20.5

A M 3.9

A M 3.10

L M 6.6

O M 20.6

A M 3.11

A M 3.12

L M 6.7

O M 20.7

A M 3.13

A M 3.14

L M 6.8

O M 20.8

A M 3.15

A M 4.0

L M 6.9

O M 20.9

A M 4.1

A M 4.2

Referència



1 Dígit pis 3

2 Dígit pis 3



1 Dígit pis 4

2 Dígit pis 4



1 Dígit pis 5

2 Dígit pis 5



1 Dígit pis 6

2 Dígit pis 6



1 Dígit pis 7

2 Dígit pis 7



1 Dígit pis 8

2 Dígit pis 8



1 Dígit pis 9

2 Dígit pis 9

Cabina 2

L M 16.3

L M 21.3

A M 23.5

A M 23.6

L M 16.4

O M 21.4

A M 23.7

A M 23.8

L M 16.5

O M 21.5

A M 23.9

A M 23.10

L M 16.6

O M 21.6

A M 23.11

A M 23.12

L M 16.7

O M 21.7

A M 23.13

A M 23.14

L M 16.8

O M 21.8

A M 23.15

A M 24.0

L M 16.9

O M 21.9

A M 24.1

A M 24.2

Memòria de càlcul

84

Cabina 1

L M 6.10

O M 20.10

A M 4.3

A M 4.4

L M 6.11

O M 20.11

A M 4.5

A M 4.6

L M 6.12

O M 20.12

A M 4.7

A M 4.8

L M 6.13

O M 20.13

A M 4.9

A M 4.10

O

AN I 1.4

A I 0.8

AN M 9.0

A M 0.2

= M 9.1

Referència



1 Dígit pis 10

2 Dígit pis 10



1 Dígit pis 11

2 Dígit pis 11



1 Dígit pis 12

2 Dígit pis 12



1 Dígit pis 13

2 Dígit pis 13


Parador mecànic PB

Direccional pujada

Temporitzador canvi sentit

Direccional baixada

Cabina 2

L M 16.10

O M 21.10

A M 24.3

A M 24.4

L M 16.11

O M 21.11

A M 24.5

A M 24.6

L M 16.12

O M 21.12

A M 24.7

A M 24.8

L M 16.13

O M 21.13

A M 24.9

A M 24.10

O

AN I 1.5

A I 1.8

AN M 19.0

A M 0.7

= M 19.1

Memòria de càlcul

85

Per a evitar continus canvis de sentit donarem prioritat a les trucades que produiranuna ordre en el mateix sentit que el últim realitzat (pujada o baixada). Per això introduiremuns merkers temporitzadors.

Cabina 1

TR O

[ ] S: M 9.1

[ ] STOP:

[W] I: KW 50

[ ] EO: M 0.3

TR1

[ ] S: M 9.0

[ ] STOP:

[W] I: KW 50

[ ] EO: M 0.2

Referències

Direccional baixada


Direccional pujada


Cabina 2

TR 5

[ ] S: M 19.1

[ ] STOP:

[W] I: KW 50

[ ] EQ: M 0.8

TR6

[ ] S: M 19.0

[ ] STOP:

[W] I: KW 50

[ ] EQ: M 0.7

Memòria de càlcul

86

3.1.6 Maniobra de baixada.

Quan l’ascensor esta realitzant una maniobra de baixada, i tingui memoritzat unregistre de trucada de un pis pel que va a passar, fem que pare quan arriba aquest pis. Aixòpassarà quan els dígits estan en el estat de 1 O. Esta maniobra serà per igual per a elregistre de cabina com de exteriors.

Per a realitzar la maniobra de paro donarem senyal a un merker de paro queposteriorment utilitzarem per donar l’ordre a la velocitat lenta.

Instal·larem en paral·lel los registres de trucades ( cabina i exteriors) en sèrie amb elsseus dígits en forma de paro ( O per a PB, 1 O pisos intermedis i 1 per a l’últim pis ).

Memòria de càlcul

87

Cabina 1

LN M 3.0

L M 6.1

O M 20.1

A M 3.1

AN M 3.2

L M 6.2

O M 20.2

A M 3.3

AN M 3.4

L M 6.3

O M 20.3

A M 3.5

AN M 3.6

L M 6.4

O M 20.4

AM 3.7

AN M 3.8

L M 6.5

O M 20.5

A M 3.9

AN M 3.10

L M 6.6

O M 20.6

A M 3.11

AN M 3.12

Referències

1 Dígit pis PB


Registre pis 1 exterior

1 Dígit pis 1

2 Dígit pis 1



1 Dígit pis 2

2 Dígit pis 2



1 Dígit pis 3

2 Dígit pis 3



1 Dígit pis 4

2 Dígit pis 4



1 Dígit pis 5

2 Dígit pis 5



1 Dígit pis 6

2 Dígit pis 6

Cabina 2

LN M 23.0

L M 16.1

O M 21.1

A M 23.1

AN M 23.2

L M 16.2

O M 21.2

A M 23.3

AN M 23.4

L M 16.3

O M 21.3

A M 23.5

AN M 23.6

L M 16.4

O M 21.4

A M 23.7

AN M 23.8

L M 16.5

O M 21.5

A M 23.9

AN M 23.10

L M 16.6

O M 21.6

AM23.11

AN M 23.12

Memòria de càlcul

88

Cabina 1

L M 6.7

O M 20.7

A M 3.13

AN M 3.14

L M 6.8

O M 20.8

A M 3.15

AN M 4.0

L M 6.9

O M 20.9

A M 4.1

AN M 4.2

L M 6.10

O M 20.10

A M 4.3

AN M 4.4

L M 6.11

O M 20.11

AM4.5

AN M 4.6

L M 6.12

O M 20.12

A M 4.7

AN M 4.8

L M 6.13

O M 20.13

AM4.9

AN M 4.10

O

A M 9.1

= M 0.15

Referències



1 Dígit pis 7

2 Dígit pis 7



1 Dígit pis 8

2 Dígit pis 8



1 Dígit pis 9

2 Dígit pis 9



1 Dígit pis 10

2 Dígit pis 10



1 Dígit pis 11

2 Dígit pis 11



1 Dígit pis 12

2 Dígit pis 12



1 Dígit pis 13

2 Dígit pis 13

Direccional baixada

Merker mando de paro

Cabina 2

L M 16.7

O M 21.7

A M 23.13

AN M 23.14

L M 16.8

O M 21.8

A M 23.15

AN M 24.0

L M 16.9

O M 21.9

A M 24.1

AN M 24.2

LM 16.10

O M 21.10

A M 24.3

ANM 24.4

L M 16.11

O M 21.11

A M 24.5

AN M 24.6

L M 16.12

O M 21.12

A M 24.7

AN M 24.8

L M 16.13

O M 21.13

A M 24.9

AN M 24.10

O

A M 19.1

= M 1.15

Memòria de càlcul

89


Quan l’ascensor està punxant atenen a la trucada registrada des de la cabina nopararà en cap pis, encara que passa per ell, que tingui registrada una trucada exterior.Esperarà acabar la maniobra per a atendre a les exteriors o anirà parant a mesura que estabaixant.

Cabina 1

L M 6.1

A M 3.1

AN M 3.2

L M 6.2

A M 3.3

AN M 3.4

L M 6.3

A M 3.5

AN M 3.6

L M 6.4

A M 3.7

AN M 3.8

L M 6.5

A M 3.9

AN M 3.10

L M 6.6

A M 3.11

ANM 3.12

L M 6.7

A M 3.13

AN M 3.14

Referència


1 Dígit pis 1

2 Dígit pis 1


1 Dígit pis 2

2 Dígit pis 2


1 Dígit pis 3

2 Dígit pis 3


1 Dígit tos pis 4

2 Dígit pis 4


1 Dígit pis 5

2 Dígit pis 5


1 Dígit pis 6

2 Dígit pis 6


1 Dígit pis 7

2 Dígit pis 7

Cabina 2

L M 16.1

A M 23.1

AN M 23.2

L M 16.2

A M 23.3

AN M 23.4

L M 16.3

A M 23.5

ANM 23.6

L M 16.4

A M 23.7

AN M 23.8

L M 16.5

A M 23.9

AN M 23.10

L M 16.6

A M 23.11

AN M 23.12

L M 16.7

A M 23.13

AN M 23.1

Memòria de càlcul

90

Cabina 1

L M 6.8

A M 3.15

AN M 4.0

L M 6.9

A M 4.1

AN M 4.2

L M 6.10

A M 4.3

AN M 4.4

L M 6.11

A M 4.5

AN M 4.6

L M 6.12

A M 4.7

AN M 4.8

L M 6.13

A M 4.9

AN M 4.10

L M 4.11

O

A M 9.0

=M 0.15

Referències


1 Dígit pis 8

2 Dígit pis 8


1 Dígit pis 9

2 Dígit pis 9


1 Dígit pis 10

2 Dígit pis 10


1 Dígit pis 11

2 Dígit pis 11


1 Dígit pis 12

2 Dígit pis 12


1 Dígit pis 13

2 Dígit pis 13

1 Dígit últim pis

Direccional pujada

Merker mana la parada

Cabina 2

L M 16.8

A M 23.15

AN M 24.0

L M 16.9

A M 24.1

AN M 24.2

L M 16.10

A M 24.3

AN M 24.4

L M 16.11

A M 24.5

AN M 24.6

L M 16.12

A M 24.7

AN M 24.8

L M 16.13

A M 24.9

AN M 24.10

L M 4.11

O

A M 19.0

=M 1.15

Memòria de càlcul

91


A continuació llistarem per a quan l’ascensor esta pujant acudin a una trucadaprocedent des de les botoneres exteriors. Es te que parar la cabina quan els dígits desituació del pis a acudir estiguin en 1 0. Encara que ja s’hagi iniciat una maniobra per unatrucada exterior, si es rep una ordre en el mateix sentit des de la cabina acudirà primer aaquesta.

Cabina 1

L M 6.1

AN M 3.1

AN M 3.2

L M 6.2

AN M 3.3

AN M 3.4

L M 6.3

AN M 3.5

AN M 3.6

L M 6.4

AN M 3.7

AN M 3.8

L M 6.5

AN M 3.9

AN M 3.10

L M 6.6

AN M 3.11

AN M 3.12

L M 6.7

AN M 3.13

AN M 3.14

L M 6.8

AN M 3.15

AN M 4.0

Referències


1 Dígits pis 1

2 Dígits pis 1


1 Dígits pis 2

2 Dígits pis 2


1 Dígits pis 3

2 Dígits pis 3


1 Dígits pis 4

2 Dígits pis 4


1 Dígits pis 5

2 Dígits pis 5


1 Dígits pis 6

2 Dígits pis 6


1 Dígits pis 7

2 Dígits pis 7


1 Dígits pis 8

2 Dígits pis 8

Cabina 2

L M 16.1

AN M 23.1

AN M 23.2

L M 16.2

AN M 23.3

AN M 23.4

L M 16.3

AN M 23.5

AN M 23.6

L M 16.4

AN M 23.7

AN M 23.8

L M 16.5

AN M 23.9

AN M 23.10

L M 16.6

AN M 23.11

AN M 23.12

L M 16.7

AN M23.13

AN M 23.14

L M 16.8

AN M 23.15

AN M 24.0

Memòria de càlcul

92

Cabina 1

L M 6.9

AN M 4.1

AN M 4.2

L M 6.10

AN M 4.3

AN M 4.4

L M 6.11

AN M 4.5

AN M 4.6

L M 6.12

AN M 4.7

AN M 4.8

LM6.13

AN M 4.9

AN M 4.10

L M 6.14

AN M 4.11

O

A M 9.0

= M 10.1

L M 20.1

A M 3.1

AN M 3.2

L M 20.2

A M 3.3

AN M 3.4

L M 20.3

A M 3.5

AN M 3.6

L M 20.4

A M 3.7

AN M 3.8

Referències


1 Dígits pis 9

2 Dígits pis 9


1 Dígits pis 10

2 Dígits pis 10


1 Dígits pis 1

2 Dígits pis 11


1 Dígits pis 12

2 Dígits pis 12


1 Dígits pis 13

2 Dígits pis 13


1 Dígit pis 14

Direccional pujada

Merker prohibitiu parada


1 Dígits pis 1

2 Dígits pis 1


1 Dígits pis 2

2 Dígits pis 2


1 Dígits pis 3

2 Dígits pis 3


1 Dígits pis 4

2 Dígits pis 4

Cabina 2

L M 16.9

AN M 24.1

AN M 24.2

LM 16.10

AN M 24.3

AN M 24.4

LM16.11

AN M 24.5

AN M 24.6

L M 16.12

AN M 24.7

AN M 24.8

L M 16.13

AN M 24.9

AN M 24.10

L M 16.14

AN M 24.11

O

A M 19.0

= M 10.3

L M 21.1

A M 23.1

AN M 23.2

L M 21.2

A M 23.3

AN M 23.4

L M 21.3

A M 23.5

AN M 23.6

L M 21.4

A M 23.7

AN M 23.8

Memòria de càlcul

93

Cabina 1

L M 20.5

A M 3.9

AN M 3.10

L M 20.6

A M 3.11

AN M 3.12

L M 20.7

A M 3.13

AN M 3.14

L M 20.8

A M 3.15

ANM 4.0

L M 20.9

A M 4.1

AN M 4.2

L M 20.10

AM4.3

AN M 4.4

L M 20.11

A M 4.5

AN M 4.6

L M 20.12

A M 4.7

AN M 4.8

L M 20.13

A M 4.9

AN M 4.10

L M 4.11

= M 0.15

Referències


1 Dígits pis 5

2 Dígits pis 5


1 Dígits pis 6

2 Dígits pis 6


1 Dígits pis 7

2 Dígits pis 7


1 Dígits pis 8

2 Dígits pis 8


1 Dígits pis 9

2 Dígits pis 9


1 Dígits pis 10

2 Dígits pis 10


1 Dígits pis 11

2 Dígits pis 11


1 Dígits pis 12

2 Dígits pis 12


1 Dígits pis 13

2 Dígits pis 13

1 Dígit pis 14

Merker de paro

Cabina 2

L M 21.5

A M 23.9

AN M 23.10

L M 21.6

AM23.11

AN M 23.12

L M 21.7

A M 23.13

AN M 23.14

L M 21.8

A M 23.15

AN M 24.0

L M 21.9

A M 24.1

AN M 24.2

L M 21.10

A N 24.3

AN M 24.4

L M 21.11

A M 24.5

AN M 24.6

L M 21.12

A M 24.7

AN M 24.8

L M 21.13

AM 24.9

AN M 24.10

L M 24.11

=M1.15

Memòria de càlcul

94


L’ascensor tindrà que para en el pis registrat quan els dígits de situació d’aquest pisindiquen que la cabina està en ell. Això passarà quan els seus i dígits estan en 1 0. En laparada tindrà que entrar la velocitat lenta fins que arribi un impuls de parada delfotorruptor de paro. És llavors quan tindrà que parar la velocitat lenta.

La lleva tindrà que ser accionada cada vegada que l’ascensor comenci una maniobra itindrà que caure en la parada, ja sigui per maniobra o per fallida en les series. Utilitzaremun Set/Reset. El set estarà controlat pels direccionals de pujada i baixada, sèrie deseguretat, sèrie de portes i un merker temporitzat que quan l’ascensor es pari, donarà untemps a l’usuari de sortir o entrar en la cabina, abans de bloquejar de nou les portes. Esdonarà reset a la lleva en el moment que pare la cabina o bé en el moment que falli algunasèrie.

Cabina 1

L M 9.0

O M 9.1

A 10.11

A 10.12

A M 0.1

S 00.0

L 10.13

O I 0.12

O 10.11

O M 0.0

R Q 0.0

LNM 0.0

A Q 0.0

AN10.9

= M 10.5

Referències.

Direccional pujada

Direccional baixada

Sèrie seguretat

Sèrie portes

Merker temporitzador

Senyal lleva cabina

Senyal fotorruptor paro

Sèrie portes

Sèrie seguretat


Senyal lleva cabina


Sortida lleva

Sèrie portells

Merker set temporitzador

Cabina 2

L M 19.0

O M 19.1

A 11.11

A 11.12

AMO.6

S Q 0.0

L' 1.13

O' 1-12

O 11.11

O M 0.5

R Q 1.0

LNM 0.5

AQ 1.0

AN11.9

= M 10.12

Memòria de càlcul

95

Cabina 1

TR 2

[ ] S: M 10.5

[ ] STOP:

[W] I: KW 100

[ ] EQ: M 0.0

LNQ 0.0

A 10.12

ANO 0.4

= M 10.6

TR 3

[ ] S: M 10.6

[ ] STOP:

[W] I: K W 80

[ ] EQ: M 0.1

Referències



Sortida lleva

Sèrie portes





Cabina 2

TR 7

[ ]S:M10.12

[ ] STOP:

[W] I: KW 100

[ ] EQ: M 0.5

LNQ 1.0

A 11.12

ANQ 1.4

= M 10.13

TR8

[]S:M10.13

[ ] STOP:

[W] I: K W 80

[ ] EQ: M 0.6

La velocitat lenta te que actuar quan trobi la pantalla de canvi de velocitat i te quecaure en el moment que la cabina trobi la pantalla de parada. Es a dir li donarem set amb elmerker de parada i reset amb la entrada de senyal del fotorruptor de parada. Aquest domesafectarà quan la velocitat lenta estigui en 1 .

Cabina 1

L M 0.15

S Q 0.4

L 10.13

R Q 0.4

Referència

Merker senyal de paro

Senyal velocitat lenta


Senyal velocitat lenta

Cabina 2

LM1.15

S Q 1.4

L 11.13

R Q 1.4

Memòria de càlcul

96


Los contactors de pujada i baixada tindran que actuar des de l’arran fins a la pantallade parada. Domés tindran que actuar si totes las series estan tancades.

Utilitzarem un set/reset. El set el controlarem amb un circuit sèrie format per: negatde sortida de sentit oposat ( no poden donar senyal els dos sentits a la vegada ), series deseguretat, portes i portells, i el direccional corresponent. No podrà rebre set si el contactorde final de carrera esta caigut ni si el contactor de maniobra esta entrant, com marca lanormativa ( no te que tornar a arrancar si no s’assegura abans un tall de flux al motor).

Tindrà que parar quan entre la velocitat lenta i rebi la senyal del fotorruptor deparada, o be quan s’obri alguna de las series o el final de carrera.

A la vegada, la senyal de pujada tindrà que ser tallada pel parador de l’últim pis i elde baixada pel parador del pis PB.

Cabina 1

L N Q 0.2

A I 0.11

A I 0.12

A I 0.9

A M 9.1

A I 0.15

AN I 1.6

S Q 0.3

Referències

Sortida contactor pujada

Sèrie seguretat

Sèrie portes

Sèrie portells

Direccional baixada

Final de carrera

Entrada contactor maniobra

Sortida contactor baixada

Cabina 2

L N Q 1.2

A I 1.11

A I 1.12

A I 1.9

A M 19.1

A I 1.15

AN I 1.7

S Q 1.3

Memòria de càlcul

97

Cabina 1

L Q 0.4

AN I 0.15

A I 0.13

ON I 0.12

ON I 0.11

ON I 0.9

ON I 0.8

O Q 0.2

R Q 0.3

LN Q 0.3

A I 0.11

A I 0.12

A I 0.9

A M 9.0

AN I 1.6

S Q 0.2

L Q 0-4

A I 0.13

ON I 0.9

ON I 0.11

ON I 0.12

ON I 0.14

O Q 0.3

R Q 0.2

Referències


Final de carrera


Sèrie portes

Sèrie seguretat

Sèrie portells

Parador PB




Sèrie seguretat

Sèrie portes

Sèrie portells

Direccional pujada

Entrada contactor maniobra




Sèrie portells

Sèrie seguretat

Sèrie portes

Parador últim pis



Cabina 2

L Q 1.4

AN I 1.15

A I 1.13

ON I 1.12

ON I 1.11

ON I 1.9

ON I 1.8

O Q 1.2

R Q 1.3

LN Q 1.3

A I 1.11

A I 1.12

A I 1.9

A M 19.0

AN I 1.7

S Q 1.2

L Q 1.4

A I 1.13

ON I 1.9

ON I 1.11

ON I 1.12

ON I 1.14

O Q 1.3

R Q 1.2

Memòria de càlcul

98

3.1.11.- Maniobra d’engràs

Aquesta maniobra es realitza per a l’ús exclusiu de l’operari. Per això es tindrà d’altde la cabina un interruptor d’engràs i dos polsadors.

Los dos polsadors son de pujada i baixada. Estaran connectats en paral·lel amb elspolsadors de la botonera de cabina de l’últim pis i de PB.

Al contrari que en la maniobra normal, domés es podrà maniobrar mentre el polsadorestigui polsat per l’operari.

Tindrem que connectar a la vegada la lleva.

Cabina 1

L I 1.4

AM 2.0

A I 0.15

A I 0.12

A I 0.11

A I 0.9

AN Q 0.2

= Q 0.3

L I 1.4

A M 2.14

A I 0.15

A I 0.12

A I 0.11

A I 0.9

AN Q 0.3

= Q 0.2

L Q 0.2

O Q 0.3

A I 1.4

= Q 0.0

Referències


Impulso pis PB

Final de carrera

Sèrie de portes

Sèrie de seguretat

Sèrie de portells




Impulso pis 14

Final de carrera

Sèrie de portes

Sèrie de seguretat

Sèrie de portells






Sortida lleva

Cabina 2

L I 1.5

A M 12.0

A I 1.15

A I 1.12

A I 1.11

A I 1.9

AN Q 1 .2

= Q 1.3

L I 1.5

A M 12.14

A I 1.15

A I 1.12

A I 1.11

A I 1.9

AN Q 1.3

= Q 1.2

L Q 1.2

O Q 1.3

A I 1.5

= Q 1.0

Memòria de càlcul

99

3.1.12.- Contactor de maniobra

Aquest contactor te que connectar-se quan es doni la senyal de pujada o baixada, itindrà que caure quan deixi de donar-se aquestes senyales. Segons normativa no tindrà quetornar a entrar si no ha caigut prèviament.

Quan cauen les sortides dels contactors de pujada i baixada, encara tindra que arribartensió al motor del variador, pel que tindrem que mantenir uns segons el contactor demaniobra abans de fer-lo caure.

Cabina 1

LNQ 0.2

ON Q 0.3

= M 23.0

TR 11

[ ] S: M 23.0

[ ] STOP:

[W] I: KW 50

[ ] EQ: M 23.2

L Q 0.2

O Q 0.3

ON M 23.2

= Q 0.1

Referències







Sortida contactor maniobra

Cabina 2

L N Q 1.2

O N Q 1.3

= M 23.1

TR 12

[ 1 S: M 23.1

[ 1 STOP:

[WJ I: KW 50

[ 1 EO: M 23.3

L Q 1.2

O Q 1.3

ON M 23.3

= Q 1.1

Memòria de càlcul

100

4.- Contactors.

Per al càlcul dels contactors es té que utilitzar catàlegs de fabricant.

Segons el catàleg Agut, en el nostre caso, per a una potencia de 5 kW, tindrem:

- Per al contactor de seguretat, tres contactes NO ( normalment oberts ) i un auxiliarNO, alimentant la bobina a una tensió de corrent alterna de 220 V:

CL-01-A-310- TN

- Per al contactor de maniobra, tres contactes NO i un auxiliar NO, alimentant labobina a una tensió de corrent continua de 24 V:

CL-01-C-300- TD

- Per a el contactor de fre d’una potencia de 1 kW a 220 amb tres contactes NO,alimentant la bobina a una tensió alterna de 220 V.

MC-1-a-301-ATN

Plànols

101

Índex1.- Connexions autòmats PS3-DC.

2.- Esquema dels variadors.

3.- Connexions auxiliars.

4.- Circuits botoneres.

5.- Pantalles.

6.- Rampes d’acceleració i desacceleració.

Estat de mesures

100

ESTAT DE MESURES

Estat de mesures

101

Codi Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat

CAPÍTOL C01 MATERIAL DEL QUADRE

1 U Autòmat Klockner-Moeller PS3-DC

2 22

2 U Connector Klockner-Moller CPG1-PS3

1 11

3 U Variador de freqüència Midimaster Vector

2 22

4 U Contactor Agut CL-01-A-310-TN

2 22

5 U Contactor Agut CL-01-C-300-TD

2 22

6 U Contactor Agut MC-1-A-301-ATN

2 22

7 M Cable elèctric Pirepol de 1 mm2

5 55

8 M Cable elèctric Pirepol 1.5 mm2

2 22

9 U Relé fallo de fase Silva DWR-A 3x440 V AC

2 22

Estat de mesures

102


10 U Fusibles 1 A

6 66

11 U Fusibles 4 A

2 22

12 U Pont de diodes Fagor 1006

2 22

13 U Caixa Klockner-Moller 800x1600x275

1 11

Estat de mesures

103


CAPÍTOL C02 MATERIAL EXTERN

14 U Parador interruptor Gervall T-152

8 88

15 U Fotorruptor Silva Dip-24

4 44

16 U Pantalles Acer 40x160

82 8282

17 U Circuit botoneres exteriors

30 3030

18 U Circuit botoneres cabina

2 22

19 U Roll de corda poliester 50 m

8 88

20 U Kit de 4 tensors

4 44

Pressupost

103

PRESSUPOST

Pressupost

104

Codi Descripció Quantitat Preu Import

CAPÍTOL C01 MATERIAL DEL QUADRE

1 U Autòmat Klockner-Moeller PS3-DC

2 708 1416

2 U Conector Klockner-Moller CPG1-PS3

1 18.15 18.15

3 U Variador de freqüència Midimaster Vector

2 1177.57 2355.19

4 U Contactor Agut CL-01-A-310-TN

2 42.07 84.14

5 U Contactor Agut CL-01-C-300-TD

2 50.18 100.31

6 U Contactor Agut MC-1-A-301-ATN

2 16.23 32.45

7 M Cable elèctric Pirepol de 1 mm2

5 0.20 1

8 M Cable elèctric Pirepol 1.5 mm2

2 0.25 0.5

9 U Relé fallo de fase Silva DWR-A 3x440 V AC

2 20 40Codi Descripció Quantitat Preu Import

Pressupost

105

10 U Fusibles 1 A

6 0.3 1.8

11 U Fusibles 4 A

2 0.65 1.3

12 U Pont de diodes Fagor 1006

2 2.16 4.32

13 U Caixa Klockner-Moller 800x1600x275

1 40.45 40.45

Total material del quadre...................................4095.61

Pressupost

106

Codi Descripció Quantitat Preu Import

CAPÍTOL C02 MATERIAL EXTERN

14 U Parador interruptor Gervall T-152

8 36.06 288.48

15 U Fotorruptor Silva Dip-24

4 26.44 105.78

16 U Pantalles Acer 40x160

82 0.3 24.60

17 U Circuit botoneres exteriors

30 3.52 105.60

18 U Circuit botoneres cabina

2 14.11 28.22

19 U Roll de corda poliester 50 m

8 2.70 21.64

20 U Kit de 4 tensors

4 25.54 102.17

Total material extern......................................964.97

Total........................................5060.58

Pressupost

107

Capítol Resum Import

C01 MATERIAL DEL QUADRE...............................4095.61C02 MATERIAL EXTERN ..........................................964.97

TOTAL EXECUCIO MATERIAL 5060.5813,00 % Despeses Generals............... 657.886,00 % Benefici industrial...................303.63

SUMA DE D.G. i B.I. 961.5116,00% I.V.A 809.69

TOTAL PRESSUPOST CONTRATA 6831.78

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 6831.78

Puja el pressupost general a l’esmerada quantitat de SIS MIL VUIT CENTS TRENTA-UN EUROS I SETANTA VUIT CÉNTIMS.

8 de SETEMBRE del 2003.

Plec de condicions

107

PLEC DE CONDICIONS

Plec de condicions

108

Índex




3.1.- Personal.



4.- Condicions dels materials.

5.- Condicions de instal·lació.

5.1.- Condicions del local.


5.3.- Autòmats.

5.4.- Calbejat.

5.5.- Instal·lació dels pantalles.

5.6.- Instal·lació dels fotorruptors.

5.7.- Instal·lació dels circuits de la botonera.

6.- Verificació de l’equip.

6.1.- Verificació del programa.

6.2.- Tensió d’entrada.

6.3.- Verificació de les tensions de sortida.

6.4.- Verificació dels contactors.


8.- Condiciones econòmiques.

8.1.- Propietat intel·lectual.

8.2.- Plaç d’acabament del prototip.

8.3.- Lliurament.

8.4.- Garantia.

8.5.- Exclusió de la garantia.

8.6.- Condiciones de pagament.

8.7.- Augment dels preus.

8.8.- Contribució e impostos.

Plec de condicions

109


El present plec de condicions té com a principal funció la regulació de les condicionsentre les parts contractants considerant els aspectes tècnics, facultatius, econòmics i legals.

El plec de condicions defineix entre altres aspectes els següents :

Ø Descripció general del muntatge.

Ø Característiques exigibles als materials.

Ø Detalls d’execució.

Ø Muntatge de l’execució.

Ø Avaluació de les diferents proves per a fer les certificacions necessàries de laqualitat de l’equip.


S’enumeraran, de forma breu, concreta i concisa les diferents parts que componen elmuntatge de l’equip a realitzar per part del fabricant:

Compra en el mercat dels materials, components necessaris.

Ø Muntatge mecànic, es col·locaran tots els elements ( variadors, PLC, contactors,reles, etc. ) en la caixa metílica.

Ø Cablejat dels elements entre sí, llest per a la seva col·locació.

Ø Ajust i comprovació dels paràmetres, tant de l’autòmat com dels variadors.

Ø Posta en funcionament de l’equip simulant les entrades i controlant dos motorsde prova.

Ø Control de qualitat del producte fabricat.

Ø Servei post-venda.

Aquestes parts tindran que ser efectuades per especialistes complint les normatives,reglaments i recomanacions que les comunitats autònomes, país i inclòs comunitatinternacional tingui previstes per al muntatge de quadres de maniobra en els ascensors, nofen responsable al contractista del seu compliment.

Plec de condicions

110


En aquest apartat es descriu el procés de fabricació del quadre de control dissenya, sibe es just reconèixer que aquesta descripció correspondrà a la d’un prototip, pel tant en elcas de realitzar una major quantitat de muntatges aquest procés sofrirà alguna alteraciómirant a una major productivitat, no obstant el següent estudi pot servir com marc per aqualsevol posterior estimació.

3.1.- Personal.

El personal contractar per a la construcció o muntatge de l’equip, serà personalespecialitzat, en instal·lacions i construccions mecàniques i d’equips elèctrics, així com unsespecialistes en el maneig de variadors i programació d’autòmats.

Per a realitzar els circuits electrònics es subcontractara a alguna empresaespecialitzada, als quals se’ls exigirà les suficients medides per a satisfer les exigències dequalitat per al prototip.


L’execució del prototip es portarà a cap per l’empresa Automáticlift, S.C.P.S’efectuarà baix de la direcció tècnica de l’oficina tècnica d’aquesta empresa, encara quees podrà cedir la direcció a un enginyer, contractat per l’empresa per a realitzar la direcció.


La direcció del muntatge del quadre estarà a càrrec de l’enginyer en cap de la seccióelèctrica de l’empresa, podent aquest delegar les seves funcions per causes voluntàries oinvoluntàries en l’enginyer tècnic a càrrec de l’execució del muntatge del prototip.

La inspecció dels treballs estarà a càrrec de la secció de qualitat de l’empresa,demanant finalment una inspecció per tercers, realitzada per entitats delegades delsorganismes competents en Catalunya ( ECA o ICICT), segon el règim que estigui en vigor.

4.- Condiciones De Los Materials.

Tots els materials utilitzats en l’elaboració del projecto, tindran que estar subjectes ala normativa:

Ø - En la seva qualitat normes ISO 9002.

Ø - A la seva forma i acabat normes UNE.

A més a més aquesta normativa té que indicar els passos a seguir per a determinar sialgun dels materials utilitzats no esta subjecte a ella, per el que dita norma té que ordenarsèrie de proves o mètodes d’anàlisi que permet descartar els elements que no compleixen lanorma.

Si per qualsevol causa no es disposa del material que es descriu en aquest projecte,serà funció de l’Oficina Tècnica de l’empresa constructora la elaboració d’un estudi delspossibles materials a utilitzar en substitució, i de variar en el necessari el prototip, sense

Plec de condicions

111

que per això variïn les característiques de qualitat i les especificacions finals del quadre demaniobra.

5.- Condicions D’instal·lació.

En aquest apartat s’especificaran les condicions i formes per a la correcta instal·laciódel prototip, sense les que es desestimaran responsabilitats de qualsevol fallada defuncionament, quedant anul·lada qualsevol possible garantia.

5.1.- Condicions Del Local.

El quadre de maniobra s’instal·larà en l’habitació de màquines. Es col·locarà en laparet hi ha una distancia de les màquines suficient per al seu fàcil accés sense perill delsmotors.

El local té que tenir unes condicions d’humitat baixa i que hi haguí una bonacirculació d’aire per a poder refrigerar l’equip.

Aquesta refrigeració serà important sobre tot per als variadors de freqüència quedisposen d’una resistència por la que s’elimina una energia regenerativa.

5.2.- Variador De Freqüència.

El variador conte parts amb elevades tensions, que poden ser molt perilloses per a lespersones. El manteniment té que ser realitzat per tècnics qualificats, que tenen quedesconnectar totes les fonts de tensió abans de manipular-lo.

El variador té que ser instal·lat verticalment. La temperatura ambient no té queexcedir els 50 °C. Es té que deixar un espai suficient per a la ventilació al voltant delvariador ( 50 mm).

El calbejat de senyal te que anar separat dels cables de potencia ( línia, motor, etc. )al menys 10 cm, i en cas de que no es creui te que formar un angle de 90o.

El calbejat de potencia del variador al motor s’efectuarà amb cable armat per evitarqualsevol interferència d’antenes de radio, TV, o d’emissores properes.

5.3.- Autòmats.

Tant les entrades com les sortides no sobrepassaran 1 A. S’utilitzarà la sortida de 24v de l’autòmat com a comú a excepció de les sortides al variador que s’utilitzarà el comúque té per a aquest cas.

El cablejat que no vagi a l’exterior del quadre es farà amb cable de 1 mm2 de secció.Per al demés calbejat s’utilitzarà la corresponent secció que indiqui el Reglament de BaixaTensió per a aquestes instal·lacions, amb un mínim de 1.5 mm2.

Es deixarà un espai lliure al voltant ( 50 mm. mínim) per a la seva ventilació. Escomprovarà la connexió a terra. L’alimentació de l’autòmat serà a través de llum i no deforça ( 220 v).

Un dels PLCs s’utilitzarà com a CPU , metre que l’altre es comportarà com a esclau.Es connectaran els des mitjançant una cable connector KPG1-PS3.

Plec de condicions

112

5.4.- Cablejat.

El calbejat entre l’autòmat i el variador es realitzarà amb un cable de coure flexiblede 1 mm2.

El cablejat interior de potencia ( sortida del variador fins als contactors de final decarrera i maniobra) es realitzarà amb cables armats de 10 mm2, segons especificacions delfabricant del variador.

La resta de les connexions es realitzarà amb fils flexible de 1.5 mm2.

El cablejat de les diferents parts de la instal·lació al quadre anirà a càrrec, baix la sevaresponsabilitat, de l’empresa instal·ladora, sempre segons les normes establertes.

5.5.- Instal·lació De Les Pantalles.

Les pantalles estaran distribuïdes en dos columnes. En una d’elles es situaran dospantalles de canvi de velocitat per pis (sols una en els pisos extrems) i en l’altra columnauna pantalla de parada per pis (en els extrems es substituiran dos finals de carrera mecànicsd’aspa) .

Es situarà la pantalla de parada de tal forma que talli el fotorruptor quan la cabinaestigui a nivell del pis. A partir d’aquesta es col·locarà les dos pantalles de canvi develocitat simètriques respecto a la de parada hi ha una distancia d’aquesta pot oscil·larentre 1300 i 1400 mm.

Les pantalles estaran subjectes a pressió per tires de fil de naylon estirades des delsostre del forat fins el fos. D’aquesta manera es facilitarà la seva coloració .

Els paradors mecànics així com Els finals de carrera (els dos commutadors mecànicsd’aspa) estaran subjectes amb un passamans enganxat a la guià. La coloració del paradormecànic seguirà les mateixes descripcions de distancies que les pantalles de parada.

A continuació d’aquesta i siguin la normativa vigent del R.A.E. (Reglamentd’aparells Elevadors) es col·locarà el parador de final de carrera, el que evitarà, en caso defallida, que la cabina arribi a tocar les molles de seguretat.

Els dos commutadors mecànics seran accionats con una barra (de metall o de plàsticdur) situada, en la cabina. al costat dels fotorruptors.

5.6.- Instal·Lació Dels Fotorruptors.

D’alt de cada cabina s’instal·laran dos fotorruptors: un que serà tallat al seu pas perles pantalles de canvi de velocitat; i l’altre al seu costat que és el que serra tallat per lespantalles de parada.

5.7.- Instal·Lació Dels Circuits De La Botonera.

Es col·locaran els circuits de les botoneres exteriors amb separadors en la part interiordel marc de les portes de replà el més pròxim possible al polsador.

El circuit de polsadors de la cabina es col·locarà en la caixa d’engras per mig deseparadors. El cablejat dels polsadors es farà mitjançant manguera plana.

Plec de condicions

113

6.- Verificació De L’equip.

Les proves del prototip presenten una doble finalitat:

Controlar la correspondència de les característiques del quadre de control ambrespecte a les dades del projecte i en particular amb les estipulacions especifiques.

Verificació del funcionament de les proteccions amb les que s’ha dissenyat el quadre.

6.1.- Verificació Del Programa.

Quan s’haguí donat el vist-i-plau a l’ajust de l’equip es procedirà a una verificaciódetallada del funcionament de tot el prototip, en la verificació es tindran que agafar lesdiferents mesures dels punts més importants del circuit.

No obstant sempre existiran una sèrie d’ajustos necessaris a realitzar per al bonfuncionament del sistema, si bé com es senyala alguns d’ells únicament es tindran querealitzar en l’elaboració del prototip, ja que afecten al programa de funcionament pel queevidentment no podran ser realitzats per l’usuari.

Els ajustos que es tinguin que realitzar en el moment de fabricar-se l’equip, aquestseran realitzats per personal experimentat i es seguiran tots els passos i comprovacions finsarribar al valor desitjat, el qual esta perfectament explicat en la memòria de càlcul.

Una vegada instal·lat es comprovaran tots els ajustos relacionats amb la seguretat del’ascensor: finals de carrera, proteccions, afluixament dels cables, falques,.. tot això té queanular qualsevol possible maniobra i té que interrompi que el motor rebi tensió a la vegadaque es queda frenada la màquina.

Qualsevol fallada en la verificació serà informat el tècnic responsable de l’execuciódel prototip el qual realitzarà un estudi exhaustiu de la causa de la fallada. Es paralitzaràqualsevol enviament del producte als clients fins a comprovar i resoldre aquest problema.

6.2.- Tensió D’entrada.

Es tindrà que efectuar la mediació de la tensió d’entrada al prototip, abans de la sevaconnexió, tenint en conte que aquesta no pot sobrepassar superior o inferiorment un 7% dela tensió nominal d’alimentació de l’equip i fer un anàlisi de la línia per a repararl’anomalia.

6.3.- Verificació De Les Tensions De Sortida.

Abans de la connexió del motor i de la bobina de fre es comprovaran que les tensionsson les prescrites i en el moment d’una possible maniobra.

En les puntes de la bobina del motor es connectaran en triangle o en estrella tenint enconte les tensions en la placa de característiques d’aquest i la tensió d’alimentació de laque disposem.

Es comprovarà que la seqüència de fases al motor correspon amb el sentit de giro quees requereix en cada maniobra ( de pujada o de baixada ).

Plec de condicions

114

6.4.- Verificació Dels Contactors.

Verificarem que en la caiguda dels contactors tallin per complert la sortida de latensió. També comprovarem el bon estat dels contactors evitant qualsevol possible caigudade tensió en la connexió dels contactors.


Serà responsabilitat del fabricant si no s’utilitzin els materials adequats, en perjudicide la qualitat definida per a l’equip.

En el cas de produir-se un mal funcionament del prototip amb tota la instal·lacióacabada, sempre d’acord amb les especificacions descrites en aquest projecte, laresponsabilitat recaurà sobre el fabricant dintre del període de garantia, si l’usuari creuconvenient, esta capacitat per a exigir del fabricant el correcte funcionament de l’equip,obligant al fabricant a la substitució de les peces o inclòs de tot l’equip complet.

Si l’usuari realitza pel seu propi compte alguna reparació en el període de garantia espot perdre la garantia de l’equip. També s’exclou qualsevol responsabilitat del fabricant sien la instal·lació es efectuada incorrectament i això deriva en una avaria en e l’equip.

Es responsabilitat del fabricant el que se compleixin totes les normes de seguretat enels processos de la fabricació del prototip a fi d’evitar accidents. Encara que seràresponsabilitat de l’instal·lador que el prototip compleixi las indicacions dels reglamentesvigents en la instal·lació.

De la mateixa manera el fabricant o constructor del projecte esta obligat a proveir-sedels permisos i llicencies que acreditin la seva capacitat i facultats per a realitzar aquestafeina.

També té el dret de rebre la programació del treball per escrit així com lesreclamacions que se li facin i es te que proveir de tots els plans que es considerennecessaris per a realitzar el treball, amb autorització prèvia de l’enginyer director.

Les funcions de l’enginyer director del muntatge industrial son la revisió del treballrealitzat, programació dels treball, reconeixement dels components utilitzats,comprovacions de tipus general, també fixa les condicions de les proves dels diferentselements.

Plec de condicions

115

8.- Condiciones Econòmiques.

A continuació es descriuran les condiciones econòmiques, així com el plaç delliurament i condicions de garantia per al contracte entre el fabricant i el client del prototip.

8.1.- Propietat Intel·lectual.

Tots els estudis, croquis, impresos, ofertes i en general tota la documentació tècnica iadministrativa es propietat intel·lectual exclusiva de l’empresa del fabricant i d’acord ambla legislació vigent no podrá ser utilitzada sense l’utorització per escrit del fabricant.

La reproducció parcial o total de la documentació referent a l’equip, serà perseguidaper la llei, les persones que copiïn seran rigorosament sancionats.

No es podran realitzar modificacions en el projecte original que no siguinautoritzades per escrit pel fabricant.

8.2.- Plaç De D’acabament Del Prototip.

El plaç de final de fabricació pot ser fixat pel contracte entre el fabricant i el client, alconsiderar-lo com un prototip, ja que existeix un període de proves molt important, mirantla qualitat i el correcte funcionament.

Tots els treballs s’executaran amb un estricte seguiment de les especificacions delprojecte, que han servit de base a la contractació hi ha les modificacions que s’haginaprovat.

No obstant en cas de que el fabricant haguí establert una data d’acabament nosuperior a tres mesos i l’equip no sigui entregat en el plaç fixat el client imposarà la sancióque en aquestos casos estableixen les normes pactades.

En cap cas la sanció excedirà el 20% del cost total de l’equip i si això passa seriamotiu de rescissió del contracte.

8.3.- Lliurament.

Una vegada acabat el quadre de maniobra, el personal del fabricant efectuarà al cliento persona que el representi, les proves de bon funcionament, una vegada hagin resultatsatisfactòries, s’entendrà un documento degudament firmat, en el que es faran constaraquesta circumstancies.

8.4 Garantia.

L’empresa fabricant garanteix el correcte funcionament de tots els elements quecomponen el prototip (sempre condicionada a una instal·lació de tots els elements segonespecificacions) durant un període de dos anys, a partir del lliurament del mateix, contraqualsevol defecte de construcció o muntatge, degudament comprovat.

Aquesta garantia inclou únicament la substitució de les peces o elements que resultindefectuosos, així com possibles errors en la programació, mà d’obra, però no inclou !osdesplaçaments i possibles costos de residència dels operaris.

L’empresa fabricant no es responsabilitzarà, baix cap circumstancia, de lesconseqüències que es poden derivar d’una intrusió de l’usuari.

Plec de condicions

116

L’usuari esta al corrent de las limitacions del quadre i acceptarà el risc que aquest potcausar.

Qualsevol substitució baix la garantia d’algun element del prototip no es carregarà enla factura per part de l’instal·lador al seu client.

8.5 Exclusió De La Garantia.

No estan incloses en esta garantia els desperfectes o avaries per desgast normal,negligència o imperícia en l’ús o instal·lació del quadre.

8.6.- Condicions De Pagament.

En el període o contracte realitzat entre el fabricant i el comprador, es fixarà l’importtotal de l’equip, d’acord amb el projecte i la forma de pagament del import total de l’equip.

Que seran les següents:

Ø 20°/ de l’import a la firma del contracte per a la compra dels materials

Ø 70% al lliurament de l’equip.

Ø 10% a l’any del lliurament de l’equip.

Aquest 10% el comprador el reté com una garantia de l’equip.

Si el comprador exigeix alguna modificació serra valorada pel fabricant i acceptadapel comprador i es pagaria en el lliurament de l’equip.

8.7.- Augment Dels Preus.

Si durant el període del muntatge del sistema es produeix un augment en el preu dequalsevol dels materials utilitzats en l’equip, s’aplicarà la revisió oportuna sempre quesigui superior al 10% de l’import indicat en el pressupost del contracte.

8.8.- Contribució E Impostos.

Tots els impostos, contribucions a que doni lloc el prototip correran a compte delcomprador i si algun d’ells no és satisfet pel comprador, el fabricant queda autoritzat per aexigir el pagament corresponent al comprador.

Així mateix, el comprador tindrà que afrontar les possibles sancions a que doni llocun retràs en el pagament dels mateixos.

Maniobra d’un grup de dos aparells elevadors -...

Documents

Transcript of Maniobra d’un grup de dos aparells elevadors -...