Grau de FILOLOGIA CLÀSSICA Treball de Fi de Grau Curs 2015...

Treball de Fi de Grau

Curs 2015-2016

TTOL: LArbia del Prometeu Encandenat i de les Bacants

NOM DE LESTUDIANT: Roger Ferran i Baos

NOM DEL TUTOR: Dra. Montserrat Camps Gaset

Barcelona, 15 de juny de 2016

Grau de FILOLOGIA CLSSICA

2

L'Arbia del Prometeu Encadenat i de Les Bacants

Roger Ferran

Universitat de Barcelona, estudiant

Resum: En el nostre treball analitzem i contextualitzem el vers 420 del Prometeu

encadenat i tot l'estsim al qual s'insereix i el prleg de les Bacants d'Eurpides per tal

d'escatir per qu ambdues obres parlen d'Arbia i quin sentit tenen aquestes mencions,

ats que des de l'antigor s's conscient de llur escassa exactitud geogrfica. Sobre el

primer text, discutim si est relacionada amb el pas de les aromes herodoteu o ms

aviat amb certs topnims de la Clquida i el du Ares; pel que fa al segon, la pertinena

del terme ' ' al text i la seva ulterior evoluci fins a designar el Iemen.

Finalment determinem si ambdues Arbies fan referncia a una mateixa realitat, com es

relacionen entre elles, qu evocaven a la ment d'un grec al segle V aC i com podria

continuar la nostra investigaci ms enll daquest treball, indicant quins interrogants

queden oberts i com es podrien resoldre.

Paraules clau: Arabia felix, Caucas, Prometeu encadenat, Confins del mn, Sol

Abstract: In our project we analyze and contextualize the verse 420 from Prometheus

Vinctus, all its stasimon and the prologue of Euripides' Baccahe in order to find out why

both works refer to Arabia and what mean these mentions mean, as they are not seen as

geographically accurate since ancient times. Relating to the first text, we discuss if this

Arabia is somehow related to the Herodotean country of aromatics or rather to some

Colchians toponyms and the war-god Ares. When it comes to the second, we follow the

meaning of the term ' ' along its history until it designates Yemen.

Finally we determine if both Arabias refer to the same reality, how they relate to each

other, what they brought to Greeks' mind in Vth century BC and how our research can

be followed, pointing out what questions remain unsolved and how could be answered.

Key words: Arabia felix, Caucasus, Prometheus Vinctus, Edges of the World, Sun.

3

ndex

1.Introducci .................................................................................................................... 4

1.1 Per qu aquest treball ............................................................................................... 4

1.2 Limitacions del treball ............................................................................................. 5

1.3 Objectius .................................................................................................................. 6

1.4 Metodologia ............................................................................................................. 7

1.5 Eines ......................................................................................................................... 8

1.6 Obstacles .................................................................................................................. 8

2. LArbia del Prometeu Encadenat ........................................................................... 10

2.1 Introducci i dataci............................................................................................... 10

2.2 Conjectures. Xenofont i Plaute .............................................................................. 11

2.3 Descolis, pobles liminars, etops i troglodites ...................................................... 14

2.4 Sistemes geogrfics parallels: Arbia del Caucas o de lndic? ........................... 18

3. LArbia de les Bacants ............................................................................................ 33

3.1 Introducci i histria del terme Arabia felix .......................................................... 33

3.2 La geografia de les Bacants ................................................................................... 40

3.3 Els confins del mn. La ciutat dAristfanes i les illes dEvmer i Imbul .......... 44

4. Conclusions................................................................................................................. 53

4.1 Els rabs sn uns altres o els altres a la mentalitat grega clssica? ................ 53

4.2 ha de ser esmenada al Prometeu encadenat? ..................................... 55

4.3 Per qu hu apareix i com sentn la geografia de lestsim en qu sinclou? ........ 55

4.4 Quina relaci t aquest passatge amb la qesti de lautoria i la dataci? ............ 57

4.5 Per qu a les Bacants .............................................................. 57

4.6 Quina relaci t amb la futura Arabia felix? .......................................................... 59

4.7 Quina relaci t lArbia de cada obra entre elles? s una dependent de laltra? . 59

4.8 I amb altres elements relacionats amb Arbia tractats al llarg del treball? ............ 60

4.8.1 Bctria ......................................................................................................... 61

4.8.2 Cerne ........................................................................................................... 61

4.8.3 Lilla del Mar Roig i Dilmun ...................................................................... 62

4.8.4 El fnix i les aus gegants............................................................................. 63

4.8.5 La taula dAgripa ........................................................................................ 64

4.8.6 Iemen-Aden ................................................................................................ 64

4.8.7 El simbolisme de les divinitats gregues-Reflexions finals ......................... 65

5. Bibliografia ................................................................................................................. 67

4

1. Introducci

1.1 Per qu aquest treball

Arbia i els seus habitants ens evoquen diverses i tornassolades imatges, mescla de

pobresa, noblesa i llibertat, ja sigui sota laparena de lhumil cameller perdut en la

immensitat del desert nocturn o b en palaus i alts minarets sota la llum de la lluna o el

ferotge Sol quasi tropical banyant un jard per on passeja un cadi enamorat de la cincia

i de la filosofia entre el luxe de les palmeres. Arbia s una contrada extica.

Qui oblidaria que Arbia s tamb el pas del petroli i del gas, de la riquesa

desmesurada duns pocs i lopressi de molts, de guerres en nom dun sol Du, terra

dautoritarisme i de salafisme. Res a veure amb Occident! en absolut, adormit quan

brillava el sud del Mediterrani per sense aturador des del seu despertar, racionalista

oposat al fervor religis asitic, avanat i democrtic, dor i petroli escassos i limitats,

que ha deixat enrere lestadi antic de civilitzaci que encara avui dia t presos els

semites.

Aquestes imatges o idees que venim dexposar sn tpiques en el sentit ms pur del

terme, ja que totes elles es poden ms que matisar, per funcionen al nostre horitz

referencial, bastit al llarg duna Edat Medieval cristiana assentada sobre una tradici

clssica que va i ve i sobre lexotisme colonial que esculp limaginari europeu durant

els segles XIX i XX. En totes aquestes poques histriques els rabs i altres pobles

estrangers que sels puguin relacionar hi han jugat un paper molt important a travs de

la nostra representaci, ats que els hem atorgat totes les caracterstiques que hom

rebutja de la nostra societat i hem explotat les que ens en diferenciaven per tal de definir

amb claredat el que no es pot acotar de cap manera, que s la identitat de lobservant.

Qui som i com som, individualment i collectiva? I en funci de qu? Podem parlar

duna civilitzaci occidental, realment? I si s aix, com la definim? Noms cal llegir els

diaris o escoltar les notcies o qualsevol entrevista apta i pensada per a tots els pblics

educatius per adonar-sen: quants cops no sha dit, sempre partint de lequiparaci entre

rab, moro i musulm, que ells sn els altres, encara habitants duna Edat Mitjana i que

encara han de passar per la Illustraci, com si aquestes dues eres fossin moments

histrics absoluts i requisits per al progrs de totes les societats per noms superats

casualment- a Occident? Quants cops no sinsisteix en larbitrarietat de llurs rgims

poltics o jurdics per fer sentir que Europa s el recer de la ra?

5

Van ser aquestes reflexions el que ens va dur a triar lestudi de les mencions i

percepcions dArbia i dels rabs a Occident, ats que cregurem que fra bona idea

estudiar-la des dels seus orgens, en tant que la definici de lrab com a laltre s i ha

estat tan potent, per tal descatir-ne levoluci fins avui i saber com interactua a la ment

de lobservant que es vol definir tenint en compte, evidentment, tots els avatars poltics

de cada poca i societat productora de cada text en qesti.

1.2 Limitacions del treball

Evidentment, per, en tant que memria duna assignatura de 6 crdits, comptem amb

un temps limitat i, en tant que estudiants dun grau de 4 cursos, amb les nostres

limitacions personals, quelcom que ens va obligar a acotar la nostra recerca i els

materials per analitzar. Inicialment, la nostra intenci era tractar les primeres mencions

daquest indret i dels seus habitants a la literatura occidental, s a dir, a la grega. Com

que no apareixen a cap obra substancial de lpoca Arcaica amb el perms dels

que ja citarem i dels fragments dHecateu que en parlen, que tamb

comentarem1-, vam haver de partir de textos dpoca Clssica, especialment de

temtica geogrfica, s a dir, Herdot i Xenofont (s V-IV aC). Malgrat aix, altres

autors fragmentaris o menors del segle IV tamb shi refereixen, com Hecateu dAbdera

o el Pseudo-Esclax, als quals ens referirem quan sescaigui. De tota manera, des

dHerdot, tots sn dmbit atens, de manera que ens veiem obligats a preguntar-nos

obertament fins a quin punt tots aquests autors sn testimonis per entendre el

funcionament de la imatgeria grega o senzillament de latenesa.

Tot i les mltiples informacions que ens brindaven les fonts de qu disposvem, ens

interessava particularment lessncia de la mirada dels grecs vers Arbia i els seus

habitants i vam considerar que era millor aparcar lanlisi dels textos en si, especialment

els de Xenofont, perqu correm el perill de donar un caire massa geogrfic o etnolgic

al treball. Precisament, aquest tipus destudis ja han estat empresos per semitistes o

historiadors a diverses universitats darreu, amb prou bons resultats, com lesplndid

estudi sobre les mencions dels rabs abans de llur entrada a la Histria sota la lluna de

lIslam de la m de Jan Rets (vegeu Bibliografia). Si entrvem a Herdot i ens hi

centrvem exclusivament, considervem que era difcil destriar les informacions

geogrfiques reals de les mtiques i que calia llegir una gran quantitat de monografies

1 visqu entre els anys 550 i 476 aC, a cavall de lpoca Arcaica i la Clssica, calaixos mentals per

orientar-se a la histria per en absolut la realitat.

6

per aconseguir-ne una aproximaci ms o menys actualitzada i lliure dapriorismes. Pel

que fa a Hecateu o al Pseudo-Escilax, hi havem dafegir els problemes de transmissi

textual i el difcil accs als estudis ms recents sobre el darrer autor i la gran discussi

de loriginalitat dHerdot i de la fiabilitat dels seus testimonis.

El nostre panorama va canviar exponencialment, per, quan vam trobar entre els textos

del segle V aC atens dues obres dramtiques en qu apareixia Arbia: el Prometeu

Encadenat i les Bacants, acompanyades dunes imprecisions geogrfiques que ens van

fascinar, car el vers 420 del primer, amb curioses reinterpretacions ja des de lantigor i

provat desmenar especialment pels fillegs clssics contemporanis, situa aquesta

contrada al costat del Caucas, crux que safegeix a la discussi de lautenticitat de la

pea, amb la qual ens hem vist obligats a lidiar. Al vers 16 de les Bacants hom parla

duna enmig duna desordenada progressi geogrfica que ja fou

condemnada per Estrab (s I aC-I dC), en un estrany avanament duns quants segles a

la distinci entre Arabia deserta i la felix, que a tot bon arabista evoca el Iemen. Al

decurs del treball, vam topar amb un altre text dramtic coetani, els Ocells dAristfanes

(versos 147 i ss.) que anomenava una al Mar Roig i, per tant, que es

podia relacionar amb el segon i ens podria ajudar a esclarir-ne el panorama.

Llavors vam trobar quin enfocament donar a les fonts que havem descartat convertir-les

en leix del treball: emprar-les per comentar i contextualitzar aquests versos malets

(vegeu 1.4).

1.3 Objectius

En vista del material trobat i analitzat i de la disponibilitat del material complementari i

el cam que anvem prenent, hem determinat els segents objectius:

1. Objectiu general: intentar escatir, en la mesura del possible, si ja a lpoca

Clssica Grega, concretament a Atenes -don provenen les nostres fonts i la gran

majoria de referncies coetnies que emprem per contextualitzar i desencriptar

aquests dos versos-, els rabs eren caracteritzats com a els altres o uns altres

i aquesta categoritzaci es podia emprar, mitjanant aquesta oposici que

comentvem a 1.1, per definir la prpia identitat grega de lobservant.

a. Objectius particulars: han anat apareixent al llarg de lestudi dels textos,

que anirem resolent al llarg de cada aprtat en concret i reprendrem a les

Conclusions (4). Sengles conclusions seran exposades a cada apartat en

concret.

7

i. Del Prometeu:

1. ha de ser esmenada?

2. Per qu t aquesta localitzaci al text?

3. Quina relaci t amb altres referncies geogrfiques

dissonants?

4. Quina relaci t aquest vers amb la qesti de lautoria i

dataci de lobra?

ii. De les Bacants:

1. Per qu Arbia...felix?

2. Quina relaci t amb la futura Arabia felix geogrfica i

quina s la Nachleben del terme, si s que estan

relacionats

2. Desprs, llegint aquests dos textos i comparant-los, ens van sortir noves

qestions que es van convertir en nous objectius, secundaris, per assolir:

a. Quina relaci tenen les dues Arbies entre elles? s una dependent de

laltra?

b. Quina relaci tenen amb altres elements mtics relacionats amb Arbia?

1.4 Metodologia

Com diem, per comentar i entendre aquestes preguntes hem emprat tant bibliografia

primria, s a dir, fonts geogrfiques o etnogrfiques properes cronolgicament,

especialment les Histries dHerdot i el Periple del Pseudo-Esclax. Tamb ens hem

servit dHomer, el primer gegraf i dautors grecs i llatins dpoca romana que molt

sovint recullen tradicions hellenstiques o clssiques parallels als textos que acabem de

citar o provinents dels historiadors dAlexandre, avui perdudes totes elles: en destaquem

la lectura dEstrab (llibre XVI en especial), de Diodor de Siclia (llibre III sobretot) i

de Plini el Vell. Hem consultat els escolis al Prometeu, encara que no nhem trobat de

les Bacants i, hem buidat bibliogrficament tot el que sens ha posat davant dels nassos,

consultant tant els comentaris dels textos que estudivem com llur bibliografia

secundria en general. Hem emprat tamb tot el suport lingstic possible per

desentrellar lorigen, els significats, usos ms particulars i evoluci histrica de cada

terme rellevant per a la nostra investigaci.

8

No podem descartar que sens hagi passat per alt lexistncia dalgun article o

monografia recent o ms o menys transcendent per a la nostra recerca i que no lhaguem

pogut llocalitzar o que lhaguem trobada quan el treball ja estava massa avanat.

1.5 Eines

Hem de destacar el gran s que ens han fet les bases de dades com el Thesaurus

Linguae Graecae o el Thesaurus Linguae Latinae per localitzar les fonts en qu

apareixien termes com Arabia/ i les seves respectives famlies lxiques i

resseguir-ne ls i la histria. Hem destar agrats tamb lexcellent funcionament del

CRAI de la nostra Universitat, com del PUC.

1.6 Obstacles

Al llarg daquest projecte ens hem trobat amb dos grans esculls: un era, com ja

apuntvem, la poca disponibilitat de certes obres bibliogrfiques, sobretot relatives al

Periple del Pseudo-Escilax i, en general, de la geografia del Pont, ja sigui perqu no es

troben a les universitats catalanes o perqu sn escrites en llenges que no dominem,

com el georgi o el grec modern (que tractaven la geografia i histria del Caucas i del

Pont). Tamb trobem que ens ha mancat un coneixement prou elevat de lrab per

contrastar o ampliar les informacions geogrfiques sobre el Golf Prsic a partir

dhistries locals o reports arqueolgics de la zona (a propsit daix, haurem desitjat

tamb tenir nocions darqueologia per poder ampliar i contrastar el nostre coneixement

de Dilmun2 i de les seves tradicions mtiques amb lenfocament duna altra cincia) i,

evidentment, de mtode antropolgic per enquadrar i comprendre b totes les

referncies i mltiples detalls mtics amb qu ens hem trobat. Hi hem dafegir el

problema de descobrir o trobar que certes obres ens podien ser de profit un cop ja

tenem prou avanat el treball: Per exemple, vam desenvolupar el captol 2 sense tenir

constncia que Le Soleil et le Tartare (vid. Bibliografia) ens podria ser til, de manera

que certes afirmacions les vam desenvolupar independentment de lautor.

Considerem, a ms, que la manca de temps i de disponibilitat, aix com tamb de prou

coneixement bibliogrfic i, en general, dexperincia filolgica, ha jugat en contra

nostra i ens ha impedit dhaver aprofundit prou en certs aspectes, aix com tamb els

apriorismes que tot sser hum pren a lhora daproximar-se a qualsevol element

2 vegeu 3.3; pg. 51 captol 4 (especialment 4.8.3).

9

desconegut, que el privem, sovint, dexpressar-se per ell sol. Malgrat que provvem

dsser-ne conscients i refrenar la nostra inventiva, lobjectivitat de la part implicada s

una quimera quan es malda per completar un trenca-closques del qual ni tenim totes les

peces ni sabem quin aspecte deu fer un cop concls.

10

2. L'Arbia del Prometeu Encadenat

2.1 Introducci i dataci

Si fem cas de la tradicional atribuci de la tragdia a squil, el testimoni ms antic

dArbia conservat a la literatura occidental3 s un vers que ha dut molts de problemes

als especialistes, el 420 del Prometeu Encadenat, integrat a un cant del cor amb qu

sintenta consolar el tit fent-li saber que tots els pobles dsia es lamenten i

compadeixen de la seva sort (vv. 406-424):

' ,

' -

'

,

-

.

, ,

,

-

,

' ,

,

, -

Abans de tot, per, hem daclarir que no compartim aquesta dataci tradicional i que

estem dacord amb WEST 19904 sobre lautor del text, que no seria squil, sin el seu

fill Eufori5. Deixant de banda les qestions formals i estructurals de lobra, sobre les

quals no podem opinar pel nostre escs coneixement de lobra del gran trgic6, estem

plenament dacord amb els arguments que empra per justificar aquesta autoria i el

procs que addueix per explicar aquest error tan greu a la transmissi del nom del poeta:

duna banda, se sap que squil escrigu un drama satric i se sap

tamb que Eufori guany diversos concursos trgics amb obres que el seu pare no

havia pogut estrenar, de manera que seria fcil prestar-se a confusions ms o menys

volgudes i que els versos de lun es fessin passar com de laltre. s precisament a la

segona meitat del segle V aC que cobren sentit part de les referncies de la tragdia,

3 De ser lautor qui la tradici postula, el Prometeu encadenat ha de ser anterior al 456 aC, data de la mort

del poeta, entre 16 i 26 anys anterior a la publicaci de lobra dHerdot i posterior a la dHecateu, que no

hem conservat ntegrament per sabem que hi feia referncia als frgs. 321 i 324b: /; 271

: i al 315: (de Jacoby). Vegeu el nostre 2.2 i ms endavant en detall. De tota manera,

ni Herdot ni Hecateu sn fonts estrictament literries. 4 pgs. 51-72.

5 bidem pgs. 67 i ss.

6 vegeu bidem pgs. 53-62 especialment.

11

quan troba tamb un bon suport a la iconografia i s imitada pels cmics7. Hi tornarem

al final daquest captol.

Altres arguments esgrimits en contra de lautoria tradicional sn la caracteritzaci de

Zeus i les desavinences amb el , que sn, justament,

geogrfiques8. Abans, per, hem de recordar que M.L. West no s lnic gran hellenista

que sha manifestat en contra de lopini tradicional. El primer fou Griffith9, ja als anys

seixanta, que sentencia:

Had Prometheus Bound been newly dug up from the sands of Oxyrrhynchus,

miraculously intact, but anonymous and lacking any ancient testimony linking it to any

particular author, I think it is fair to say that few scholars would regard it as the work of

Aeschylus.

2.2 Conjectures. Xenofont i Plaute.

Tot i que alguns comentaristes havien condemnat el vers adduint-hi problemes mtrics,

la responsi entre (, un troqueu) i (, un trbrac), no

presenta problemes10

de manera que cal pensar que la voluntat de provar de corregir o

eliminar (i mai o ) era realment deguda al fet que hom

considers una incongruncia que Arbia es trobs al peu del Caucas i fos vena de la

Clquida, demostrant que sassumien automticament, com a mnim, els segents

pressupsits, difcils d'evitar per al lector modern:

1. Que i no noms tenen una existncia real, sin que tenen

el mateix s que a poques ms tardanes o contempornies a l'exegeta.

2. Que, com que l'obra se situa al Caucas, s'ha de situar a prop de la Clquida i,

per tant, ha de ser forosament el topnim que es troba fora de lloc.

Si examinem la histria del text, ja algun manuscrit (l) afegeix una conjunci

copulativa (

12

introduir aquesta modificaci exists en aquests termes o que aquesta sigui la causa real

de l'afegit-, ja que l'aparici d'Arbia en aquesta enumeraci continua essent, com a

mnim, desconcertant. Modernament els editors han cregut convenient suplir-la amb

algun altre topnim per tal de solucionar el maldecap que se'ls presentava. La

conjectura ms enginyosa de totes s, sens dubte, , de Burges, "els vars",

ats que el canvi s mnim i s perfectament plausible que hi hagi hagut, al procs de

cpia, un intercanvi de posicions entre i , per s difcil dacceptar la

conjectura per a lUrtext perqu aquest poble no apareix documentat fins al segle V dC

i a la Grcia del s V aC el nom podia ressonar a , hiperbori enviat a Atenes11

,

membre dun pacfic poble que vivia a lextrem nord del mn en una Edat dOr

perptua12

, quelcom totalment dissonant amb l que complementa el

discutit genitiu13

. Altres propostes sn , de Fershfield, "terra dels Abasci",

una tribu del nord de la Clquida14

, per un altre cop s prcticament improbable

perqu la seva primera menci data del segle II dC, el terme no comena a ser

relativament freqent fins a inicis de l'poca bizantina15

i podria alterar la progressi

espacial de l'enumeraci dels pobles del Caucas16

; o , de Hermann,

inacceptable perqu substitueix un problema per un altre, ja que els srmates estaven

localitzats ms al nord, cap al Caspi, i certament, la seva expansi cap al Caucas i la

Mar Negra comen cap al segle III aC i arrib al punt lgid al segle I aC. Schtz

proposa , un poble situat al sud del Caucas geogrfic17

i vens de les

amazones segons les Argonutiques d'Apolloni de Rodes18

, per que al Prometeu, als

versos 715-740 apareixen situats al nord, de manera que ens retrobem amb el punt feble

de la proposta de Hermann. I, a ligual que la proposta de Fershfield, aquest topnim

11

com apareix a Pndar (fr. 283 Bowra), Herdot (IV.36), Harpocraci el Gramtic (Lexicon in decem

Oratores atticos, alpha, 1) o, segurament, als fragments pitagrics (Thelseff, p 169). Prenem les

referncies de BOLTON 1962, pg. 54. 12

Pndar, Ptica X: / / , vv. 41-44. 13

vegeu pg. 25, nota 90. 14

segons BOLTON 1962, pg. 189, caldria etendre que sn els que apareixen a Arri, Periplus

Pontis Euxini 11,3 segurament els , , bizantins i Aphchazethi georgians, els

antecessors dels actuals abkhazos. 15

bidem, que ho afirma sense ms. Malgrat tot, hem trobat que l'nica ocurrncia del mot , un

dels gentilicis pertinents a la conjectura noms apareix a la de Genesius, del segle X

a II.2.34. El topnim, d'acceptar la conjectura, seria un hpax, cosa que pot allunyar la possibilitat

dacceptar-lo. 16

sobre el sentit de la progressi geogrfica de la seqncia en parlarem ms endavant. 17

vegeu Scyl. 80-90 (el 88 s, concretament, el que parla d'aquest poble). 18

II, vv 373-376. Tot i que l'obra s del s III aC, parteix d'un seguit de mites ben antics i coneguts al mn

grec. Les dEumel de Corint (s VIII aC), que tractaven aquesta temtica, foren un poema pic

prou conegut a Atenes. Com l'Odissea, sembla que el cicle de Json tenia un paper prou rellevant a

lpica oral. Vegeu WEST 2003, pgs. 26-39; 226-252 i BERNAB 1979, p 274 ss.

13

no apareix a cap font. A ms, paleogrficament s difcil de justificar-ne la substituci

perqu sn termes amb carcters prou diferents, i el gentilici derivat del topnim

() apareix uns tres-cents versos ms endavant (v .715). D'acceptar-la, la

geografia del Prometeu seria dissonant un altre cop ms amb les fonts histriques i

geogrfiques i tindrem un altre possible hpax19

.

Per les possibilitats dinterpretaci no s'acaben aqu: Quint Curci Rufus, al segle IV

dC parla duna Arbia situada a lest del Tigris, a lalada dIrbil, al nord de lIraq, a

lactual Kurdistan20

i Newman identifica l amb la forma de la

ciutat de Mardin, al Kurdistan turc21

, de manera que es podria concloure dantuvi que

el Kurdistan antic designa aquesta . Tot i que la primera referncia prov

duna font molt allunyada temporalment i conceptual daquesta tragdia i la

identificaci de Newman no t ms justificaci que larbitrarietat de la semblana entre

la forma de la ciutat i , dalguna manera estan en consonncia amb

Ridgeway22

en justificar la presncia d'aquest topnim a l'Urtext a partir de dos altres

testimonis: Xenofont situa (una) "Arbia" al nord de l'ufrates, a la frontera de la

Commagene, a diversos passatges de la seva obra (Anbasi I, 4.19-5.1; Ciropdia IV,

2.31; VII, 4.16) i uns dos-cents anys ms tard Plaute, al seu Trinummus -traducci del

estrenada a Atenes per Filmon entre el 292 i 287 aC23

-, escriur (vv 933-

935):

SYCOPHANTA: Quin discupio dicere.

Omnium primum in Pontum advecti Arabiam terram sumus.

CHARMIDES: Eho, an etiam Arabiast in Ponto?

SY: Est; non illa ubi tus gignitur,

Sed ubi apsinthium fit atque cunila gallinacea

Difcilment es pot considerar la menci del polgraf atens com a aval daquesta

aparici dArbia, perqu els fets descrits a lAnbasi daten del 401 i la seva publicaci

no pot ser gaire anterior al 380 aC, de manera que shauria de defensar lexistncia

duna font comuna per a les obres de Xenofont i per al Prometeu. Sabem que el prosista

beu en gran mesura de Ctsias, del qual declara haver-ne pres informaci24

. Metge de

19

alhora es pot arribar a prendre com a argument a favor d'aquests topnims, ja que les seves escasses

aparicions haurien pogut facilitar-ne la regularitzaci o equiparaci amb d'altres ms coneguts o familiars. 20

Historia Alexandri Magni, V.1.11. Prenem la referncia de DONNER 1986, pg. 11. 21

SWANWICK 1884, nota ad loc. 22

Transacions of the Cambridge Philological Society II (1881-2), pg. 179 i ss: ho manllevem de

BOLTON 1962. 23

OLIVAR 1955, Notcia preliminar, pgs. 61-63. 24

Ctsias T6a= Fr 21 (Anbasi I,8, 26-27) de Lenfant. Vegeu LENFANT 2004 ad loc. Se sospita que en

prengu tamb dEsfnet dEstmfal, general de lexpedici i autor dun llibre homnim anterior. Vegeu

BACH PELLICER 2001, pgs. 25-26 i VEGAS SANSALVADOR 1987, pg. 12, nota 6.

14

Cnidos, serv a la cort persa fins als anys 90 del segle IV aC i la publicaci de les seves

obres, i especialment , don Xenofont hauria tret certs detalls de

manual25

ha de ser posterior a lany 392 aC26

.

Ara b, el passatge plaut, brandat com a prova per acceptar aquesta localitzaci

d'Arbia sinsereix dins duna escena d'equvocs i d'enganys: un farsant (el Sycophanta)

s contractat per fer creure a Lesbonic, fill de Crmides, que el seu pare, mercader que

va partir d'Atenes anys enrere, li ha enviat una carta de lluny estant, per es topa amb el

mateix Crmides, que tot just torna dels seus viatges; davant del desconegut que afirma

venir de part seva, decideix no revelar-li la seva identitat i deixar-lo en evidncia. Aix

doncs, aquests versos formen part de l'estira-i-arronsa que provoca la comicitat de

lescena. Podem pensar -caldria, val a dir, un anlisi ms acurat de l'horitz referencial

itlic dels segles III i II aC- que tenen un efecte cmic provinent del fet que l'estafador -

illiri, per cert27

- vulgui fer creure al viatjant que ha estat a llocs que no coneix ni sap on

sn, tot al contrari que el mercader: precisament s el que es desprn dels vv. 845 i ss,

quan el farsant es presenta:

SY: Advenio ex Seleucia, Macedonia, Asia atque Arabia,

quas ego neque oculis nec pedibus usquam usurpaui meis

Aix doncs, creiem que cal desvincular totalment de la discussi que ens ocupa

d'aquesta aparici a la comdia llatina de l'Arbia vinculada al Pont.

2.3 Descolis, pobles liminars, etops i troglodites

No obstant tot aix, l'escoliasta del Codex Mediceus28

del Prometeu (d'una data,

almenys, posterior a Estrab29

, s a dir, d'era ja cristiana) tamb considera que s

geogrficament incongruent, per b que proposa una soluci ben diferent de la dels

epexegetes moderns:

25

vegeu DONNER 1986, pgs. 12 i ss, que assegura si b no compartim per a qu ho argumenta- que

Xenofont havia dhaver elaborat el seu redactat a partir de fonts preexistents i no tant a partir de la seva

prpia . 26

vegeu la nota 12 de la pgina 3 a ledici de Ctsias de LENFANT 2004. 27

v 851. Hem de tenir en compte l'extracci del farsant perqu s un element que pot ajudar fora a

entendre la comicitat de laparici fora de lloc dArbia i, en conseqncia, treure-li la importncia que

Ridgeway i d'altres li han donat. La conquesta d'Illria per part dels romans tingu com a casus belli una

expedici contra la pirateria i, per tant, l'illurica facies videtur hominis d'aquest vers en boca de Crmides

vindria a significar aquest t pinta de ser un fenici. 28

HERINGTON 1972, pg. 135. 29

per tant hi ha uns 400 o 300 anys de distncia entre la cosmovisi geogrfica de l'autor del Prometeu i

la d'Estrab, si b s cert que bona part de la informaci etnogrfica i geogrfica la manlleva

d'Eratstones, que visqu al segle III aC. Com que hi apareix mencionat, s el terminus post quem

daquest escoli.

15

30;

, .

Aix, identificats els habitants d'aquesta "Arbia", l'escoliasta canvia un nom geogrfic

problemtic per un altre que encara ho s ms per a nosaltres, ats que s

aplicat per Estrab -aix com tamb per Diodor de Siclia, Ptolemeu i Flavi Josef (tots

ells dels segles I aC i I dC) i ja per Herdot a l'poca del Prometeu31

- a qualsevol grup

hum que habita en coves. Tot i que sn susceptibles de ser situats arreu, curiosament

apareixen concentrats als lmits del mn conegut. Herdot (IV.183) en situa a Etipia,

cosa que els atorga una condici quasi mtica32

, per reflectint la part negativa de l'Edat

d'Or, ja que sn caracteritzats com a ssers a mig cam d'all animal i d'all hum,

civilitzat, que consisteix, a l'imaginari grec antic, viure en ciutats, a menjar pa, regir-se

pel matrimoni, abstenir-se de l'incest i parlar una llengua humana33,34

. Cap passatge

reflecteix millor aquesta idea que el segent d'Herdot, on es veu que els troglodites no

posseeixen totes aquestes caracterstiques:

:

.

: ,

35

.

30

aquesta pregunta, que b pot provenir d'una expressi o vers de la Comdia (BOLTON 1962, pg. 189),

certament t regust de diatriba escolar, comparable al to de les Quaestiones de Plutarc. 31

malgrat aix, s'ha de descartar una identificaci entre l'Arbia que ens ocupa amb els troglodites, ats

que l'escoli s molt posterior. El que volem illustrar aqu s que no hi ha cap incongruncia geogrfica al

Prometeu o que almenys no es percebia en els nostres termes a lAntiguitat. 32

. Els etops, similarment a Pndar a la Ptica X (pg. 12, nota 12), sn

(III.114). Vegeu BALLABRIGA 1986, captol 3.3 i el nostre

3.3. 33

la definici d'sser hum per part d'Aristtil s , s a dir "sser que viu en una

comunitat poltica [en el sentit etimolgic del terme]", encara que a la seva poca la ja es trobava en

franca decadncia. Les altres caracterstiques es poden trobar a una obra molt ms antiga, l'Odissea, en la

qual la gran majoria de pobles visitats per Odisseu no compleixen alguna d'aquestes premisses. Els

Ciclops no tenen gora (=no viuen en ciutats), els lotfags no mengen pa i fins i tot sn canbals i els fills

d'ol, tot i que hospitalaris, practiquen l'incest. Els indis dHerdot practiquen el canibalisme i el sexe

pblic a III,9 i III, 101, respectivament. 34

de tota manera, val a dir que la definici d'all hum -sempre aconseguida mitjanant l'oposici-, i la

d'all grec, s dividida per una lnia molt fina, especialment desprs de l'obra d'Herdot i de les Guerres

Mdiques del segle V aC. Aquesta oposici, si no inexistent, sembla de poc inters per als autors anteriors

(com es pot veure clarament a Homer, on lnica aparici de s al compost ,

aplicat als caris [Il. II, 867], potser aplicat en el sentit recte del terme, onomatopeic). 35

les llenges estrangeres sn descrites com "d'ocells" als Cicle pic o a Herdot mateix (II. 57). Cal

pensar que la comparaci de la llengua dels troglodites amb els crits dels rat-penats (que no canten) no s

gaire afalagadora. Els ocells, aeris, volen per sobre els homes i sn ms propers als dus, per els rat-

penats viuen en coves i sn criatures ctniques, identificades amb un estadi infrahum o relacionat amb el

Trtar. La naturalesa daquests animals recorda a les bsties que dificulten la collecta de la cssia (Hdt.

III, 108). Vegeu DTIENNE 1994, pgs. 15-17 i nota 69, a la pgina 152; BALLABRIGA 1986, pgs. 194, ss.

16

Estrab, basant-se en les fonts que li han arribat (Artemidor36

), en situa al voltant de

l'actual Mar Roig (XVI, 4.4, 17, 22), fets vens d'estranys grups humans, caracteritzats

pel que solen menjar (vg. , , , ,

, , 37

, , ,

38

, [XVI, 4.4,9,10,11,12,14]), en molts casos, circumcidats,

com etops, colquis, egipcis i determinats pobles semites associats als rabs39

, prctica

detestable per als grecs, ats que implicava lamputaci d'una part del cos, que,

precisament Diodor de Siclia (III.32) ens informa que duien a terme els troglodites40

.

Tot i que hom podria pensar que l'equiparaci entre rabs i troglodites de l'escoliasta

podria partir del fet que els primers eren un poble clarament liminar a l'Atenes clssica,

situats a l'extrem sud o sud-est del mn41

-categoria de l'imaginari grec que ocupen els

troglodites a l'poca imperial romana- el cert s que molt possiblement l'escoliasta es

refereixi a uns altres passatges d'Estrab (I.1.3, XVI.4.27, XVI.4.4 i 22) i a un poble

desconegut dubicaci tamb inconeguda de l'Odissea, que cap comentarista aconseguia

esbrinar a qui feia referncia, una mica com amb el passatge del Prometeu que ens

ocupa; els d'Od. IV.84:

,

,

42

36

autor d'un resum (s II aC) de l'obra d'Agatrquides, basada, al seu torn, dels apunts de l'explorador del

Mar Roig Arist, enviat per Ptolomeu Filadelf II, al segle III aC. 37

"(d'rgans sexuals) mutilats. 38

"menjadors de llagosta". Sn descrits com els "ms negres, baixos i de vida ms curta de tots", a

diferncia dels etops dHerdot (III, 19) o dels de la 112 de Scyl, que ressalten

els aspectes positius de lEdat dOr. Al Periplus de Hann (ss IV-III aC), 7 apareixen descrits

negativament tamb (). Vegeu el nostre captol 3.3. 39

Hdt. II, 104, passatge en qu assaja sobre un possible origen egipci dels colquis. No hi ha cap menci

directa de la circumcisi dels rabs a Hdt. per si a Flavi Josef, Antiguitats Jueves, I, 214 -sempre que

s'estigui referint al mateix grup hum que Herdot-. Tenien els grecs clssics constancia daquesta

prctica o havien fet aquesta transposici? 40

segurament la seva font s tamb Agatrquides, a travs del mateix resum. 41

Herdot III.107.1: . Segurament

creia que el Mar Roig estava molt ms situat a l'est (MACDONALD 2009, pg. 4 ss ). Segons Hdt.

englobava tamb el Golf Prsic, malgrat la coneixena dels viatges d'Esclax de Carianda (com ho

demostra a II,11 i IV,44)-, segurament perqu aquest era el model d'Hecateu de Milet. Hi tornarem ms

endavant, als captols 3.1 i 3.3. Vegeu tamb BALLABRIGA 1986, pg. 180. 42

bona part de la discussi rau en localitzar Sid al Mediterrani o al Golf Prsic, en funci de la qual

cosa, els seran un poble de Sria (=arameus) o de l'ndic (=etops o indis). Vegeu Estrab XVI, 2,

4, on parla duna Tir i Arados homnimes a les fencies al Golf Prsic (pg. 51, nota 255 i captol 4.7),

don suposa que provenen els canaaneus. Com es pot veure, la discussi parteix de supsits geograficistes

que no obeeixen a lpoca de la producci del text, en la mesura que intenta donar una localitzaci real a

pobles de caire mtic; cosa ben diferent de la definici d'un poble mtic com a tal. Aristarc, en canvi,

s'allunya d'aquesta discussi i considerava que aquest grup hum no tenia existncia real, sin que Homer

l'havia inventat (vegeu PONTANII 2010, pg. 207). Vegeu BALLABRIGA 1986, 3.3.1, p182 i ss, que es

decanta a pensar que aquesta s la referncia ms antiga dels rabs a les fonts gregues, elevats al rang de

17

, .

El gegraf afirma al primer que s versemblant identificar aquests amb els

rabs troglodites; el segon s una discussi sobre la identitat d'aquest poble, fortament

debatuda entre gegrafs (Zen, Polibi [ss. II i I aC]) i comentaristes homrics (Aristarc,

Crates [ss IV-III i II aC]); al tercer situa [] al nord-est del Delta

del Nil i al quart, ben a prop d'Arbia, de manera que es podria arribar inferir, segons

lescoliasta, deixat endur pel vers 421 del Prometeu, que aquests rabs troglodites

(=), segurament habitants de Petra o del nord del Desert d'Arbia (=

, segons Claudi Ptolomeu al s II dC43

), es refereixen als "rabs" de la tragdia,

ats que aquesta identificaci permetria entendre que viuen literalment al peu del

Caucas, de la roca44

. Tal explicaci, malgrat tot, no acaba de ser satisfactria perqu no

soluciona el problema geogrfic que se li plantejava al comentarista, perqu estarien

localitzats massa lluny del Caucas. De fet, ens fa l'efecte que leix de la interpretaci

dels escolis sn els , terme que noms t una incidncia en tot el corpus amb el

seu sentit recte, per que reapareix, a un nivell metalingstic en les discussions

filolgiques resumides per Estrab a XVI,4,27 i recollides als escolis ad locum de

l'Odissea, com s natural. Se'ls relaciona amb els troglodites (=habitants de coves) a

partir d'una etimologia popular (=anar a terra). Fins i tot hi havia qui

proposava esmenar el text perqu interpretaven que el mot feia referncia als rabs

histrics. Examinant els comentaris, tamb hi trobem identificacions amb els indis, a

travs de relacionar el nom amb ("foscor">"negres de pell") i tornant al

gegraf, amb els etops a travs d', (="fosc"). Posidoni -ens assegura Estrab-

opinava que els rabs es dividien en tres tribus, cadascuna situada al damunt de l'altra,

que sn, "arambis", arameus i armenis, parer que sembla avalar el d'Amsia45

. Opina

l'escoliasta que els rabs del Prometeu sn els o que sn la tribu rab del

nord, els armenis? Si ens hem de decantar per una d'aquestes dues possibilitats, hem de

triar la primera, perqu no interpreta que s'estigui parlant dels "troglodites", sin que

ms aviat creu que els , un conjunt hum no noms indefinit, sin de significat

poble mtic, cosa que posa de manifest que a lpoca homrica no hi tenien contacte comercial directe.

Sobre aquest darrer tema en concret, vegeu MACDONALD 2009, pg.3 i pg.9. 43

Vegeu el nostre captol 3.1. 44

el text i la introducci de l'escoli dna un altre argument per eliminar la

18

desconegut i d'ubicaci "flotant" pot solucionar-li el problema epexegtic que se li

presenta. "Flotant" i no nom buit per omplir amb qualsevol concepte que interessi,

perqu sembla inserit a lentorn mtic dels pasos del SE- com els mateixos etops,

amazones i troglodites, evidentment, tal com fira, Eclia o Tirint des de l'pica, ats

que els podien ser ubicats al nostre Oce ndic o a Etipia, sempre seguint el

cam del Sol llevant a lhivern46

. Sigui com sigui, Estrab acaba el llibre XVI, a

propsit de la discussi i de la localitzaci dels erembs, dient:

, passatge que cita Carles Riba a la

seva edici del Prometeu47

per intentar calmar l'estranyesa que provoca llegir una

Arbia al Caucas, per el cert s que el gegraf tot seguit posa exemples que demostren,

senzillament, els canvis que experimenten els topnims estrangers quan sn adaptats al

grec, canvis habituals en manlleus entre llenges amb sistemes fonolgics prou

diferents48

, de manera que ni Riba ni Estrab donen una explicaci convincent,

segurament perqu redueixen i simplifiquen el problema a una qesti merament

lingstica. Com a conclusi d'aquesta disquisici, podrem afirmar que l'escoliasta, ms

que entendre que els rabs del Prometeu eren un poble liminar al segle V aC49

-cosa

que ja no eren a la seva poca- i veures obligat a equiparar-los amb els troglodites, creu

que l'autor de la tragdia parla d'un poble de regust mtic50

, com ho sn tamb els altres

grups presents a l'estsim (les amazones i, en gran mesura, els colquis), com ho sn

tamb els i els troglodites, posteriorment (t. ante quem s I dC) identificats

entre ells.

2.4 Sistemes geogrfics parallels: Arbia del Caucas o de lndic?

Tot plegat ens fa pensar que els editors moderns no estan plantejant la pregunta correcta

i estan plantejant un problema en uns parmetres inexistents quan el text fou concebut.

En aquest sentit, s prou encertat el comentari de Rose51

, que afirma que Aeschylus'

geography is far from scientific accuracy52

, per proposa que realment "l'error

geogrfic" es trobi a , que hauria de ser , muntanya situada a

46

vegeu imatge 2.4 i la pg. 45, nota 216. Vegeu les Conclusions per a ms informaci (4.1, 4.3). 47

pg. 71, nota 4. 48

vegeu noms els canvis entre els topnims arbics i romnics o entre els xinesos i els de les llenges

europees. O entre l'alemany i les llenges romniques mateix. 49

Vegeu el nostre cap. 3.3. 50

no en pot ser del tot conscient, perqu si no, el sistema en qu s'insereix aquest element ja no seria

operatiu. El mite noms s reconegut com a tal quan ha deixat de ser referencial. 51

1957-1958, vol I, pgs. 273-274. 52

en aquesta lnia, tamb GROENEBOOM 1966, pgs.171-172.

19

lArbia Ptria, per la zona on segons Estrab vivien els troglodites del

comentarista...per tamb nom dun santuari de Zeus a Pelsium i duna muntanya i

dun promontori a prop del Delta del Nil, a lArbia egpcia (=est del riu) cosa que

podria confondre els lletrats, com li succeeix a Estrab a XVI.1.1253

. Tot i que la

proposta s molt suggeridora perqu aquest mont s consagrat a Zeus i llar dels dus

segons els textos dUgarit i la tradici hurrita, palesa en el mite de Tif, i perqu segons

el Pseudo-Apollodor (I.6.3) Zeus persegueix el monstre des de Cilcia fins aquesta

muntanya i dall a Nisa i a Trcia, no hi ha cap necessitat de canviar una muntanya per

una altra, com tants altres han suggerit proposant que aquest Caucas siguin els Alps o

les mtiques muntanyes Ripees54

, al NE del mn conegut (~Urals) sense una soluci

satisfactria. La intuci de Rose i la porta que obre s bona, per no acaba de

desenvolupar-la: el Prometeu no

s un manual de geografia i, de fet,

Arbia no s l'nic indret de la

tragdia inexacte des d'un punt de

vista geogrfic estricte, comenant

per la mateixa situaci de les

amazones i la progressi pels

pobles de l'entorn que va

anomenant: si hem de pensar que

t un sentit nord-sud, no hem

desperar que els habitants del

Metic (el mar d'Azov) apareguin

entre la Clquida (costa de

Gergia) i el peu del Caucas

(Armnia o el Dagestan). A ms, l'

'

' dels versos 410-411 ho s respecte a Prometeu, de manera que s'infereix que

el tit es troba a Europa: aix doncs, potser caldria llegir el periple geogrfic d'aquests

versos de sud a nord partint del riu Fasis i vorejant el Pont: la Clquida, el Metic i, per

ltim Arbia, que hauria d'estar situada al delta del Danubi, aproximadament: justament

53

apareix tamb a Hdt. II.6.1 i III.5 (=Egipte); a Str. I, 3.4,13,17, XVI.2,26,28,32,33,34; XVII 1.13

(=Egipte); XVI 2.5,8 (=Sria); o a Plini el Vell V, XIV (=Egipte); V.XVIII (Sria). 54

FINKELBERG 1998, pg. 123. Qui proposa aquesta darrera localitzaci s BOLTON 1962, pg. 53

Imatge 2.1: Arbia segons Herdot, extret de MACDONALD

2009, pg. 7

20

a Trcia. Tamb presenta problemes als nostres ulls moderns la geografia dels versos

715-740, en els quals Prometeu informa a Io de quin ser el seu errar fins arribar a

Egipte. GRIFFITH 1983, en canvi, entn la progressi en sentit invers i amb tots aquests

indrets transportats a Europa en el mateix sentit (colquis a Trcia, Amazones a Dcia i

el Caucas [i no Arbia] cap als Crpats), dacord amb els versos als quals acabem de fer

referncia. En qualsevol cas, per a una discussi ms acurada, vid. FINKELBERG 1998,

tot i que no exposa cap soluci per al nostre problema, que a penes menciona.

No obstant la gran quantitat de propostes que no acaben de donar una clara resposta a la

qesti, pensem que hem de retenir en ment que Eufori transporta Arbia als peus

del Caucas, juntament amb les amazones i els escites, per evocar als seus espectadors

una sensaci extica partint de l'aglutinaci d'aquests tres pobles mtics i liminars:

Imatge 2.2: Mapa de l segons Herdot amb la progrsesi geogrfica que nosaltres

proposem, afegida per nosaltres mateixos. Extret de "Roundup: Maps through Time", a The

Historical Society,

http://histsociety.blogspot.com.es/2010/03/roundup-maps-through-time.html

21

escites, habitants de l'extrem nord-est del mn; amazones de l'extrem est; i rabs, de

l'extrem sud-est, que no eren gaire lluny, ats que Hecateu i Herdot desconeixien la

Pennsula Arbiga55

i, per tant, feien limitar tots ells amb riba del mar exterior.

El darrer fa aparixer els rabs a la banda oriental d'Egipte i a sia com a vens dels

assiris56

, ja que molt possiblement els grecs identificaven qualsevol referncia a la

desconeguda Pennsula o al Golf Prsic amb el Corn d'frica i el Mar Roig57

. Herdot

dividia sia en dues pennsules, la Menor, i la Major58

, on situava els colquis a la riba

de l'Eux, medes, perses, assiris i rabs, de nord a sud i d'oest a est59

. A ms, tant l'ndia

com Arbia i Etipia apareixen descrites juntes a les Histries, llibre III (98-114),

seguides l'una de l'altra, com a pasos de l'extrem sud (d'est a oest) del mn, de manera

que els colquis estaven ben situats a prop del Mar Eritreu (=Mar Exterior)60

i fent

frontera amb els indis, vens, al seu torn, dels rabs. Aquesta condici de pobles

liminars era conseqent amb el fet dhabitar les fronteres de l'imperi persa: Herdot (III,

97) ens assegura que Drius no els sotmet a canvi d'un tribut especial, en cas dels rabs

mil talents anuals -evidentment- d'encens. Recordem tamb que els colquis i els etops

se circumcidaven, com potser ho feien els rabs61

i eren de pell negra, com potser sels

imaginava el pblic atens. Malgrat poder concloure que les races presents al nostre

estsim estaven relacionats a limaginari tic del segle V aC i que fcilment se les

podria concebre limitant les unes amb les altres, l'Arbia del Prometeu no s descrita en

els mateixos termes que Herdot, que s qui desenvolupa o tramset totes aquestes

ordenacions i classificacions geogrfiques, ni en els termes que esdevindran tpics

posteriorment: est desposseda de l'habitual olor d'espcies aromtiques, plantes

solars62

que solen acompanyar-la63

apropant-la als dus64

, cosa que fa pensar en tres

possibilitats:

55

no es descobr fins a l'poca d'Alexandre, que orden a Nearc que expors el cam de l'ndia a Egipte i

descobriren el Golf Prsic. Vegeu MACDONALD 2009 pgs. 11i ss, malgrat la coneixena del periple

d'Esclax de Carianda (cf. Hdt. IV, 44), comandant dextracci grega a les ordres de Drius I (522-486

aC), que reb lencrrec de navegar des de la desembocadura de lIndus fins a Suez. 56

II,8; IV, 37 ss. Sigui com sigui, aquest venatge podia fer noms referncia al fet que les fronteres entre

lantiga Assria i Egipte al Sina estaven custodiades per una Marca Arbiga i limitar-se noms all. 57

de fet, encara a poca Romana hi ha una confusi entre el Mar Roig, el Golf Prsic i el Mar d'Arbia

actuals. L' s el nostre oce ndic, per el Golf Prsic i el Mar Roig en sn

considerades entrades. L' i el sn sinnims (=Golf Prsic). 58

IV, 37ss 59

bidem. 60

Hdt. IV.40. 61


DTIENNE 1994, a la introducci de la m de Jean-Pierre Vernant, pg. X; tamb publicada com a

captol de Mythe et societ en Grcie ancienne. 63

Hdt. III,113, tamb a D.S. III, 46, 5-6.

22

1. El tpic no estava encara consolidat.

2. Aquesta Arbia no s la que nosaltres coneixem, el pas de les aromes, perqu

pertany a un altre cicle mtic -el de Dions65

, que exposa el viatge des de Grcia

al sud-est del mn i desvinculat del Pont Eux- i no en el de Prometeu o dels

Argonautes66

, cap al nord-est i associat a un altre entorn geogrfic.

3. Aquesta Arbia s realment el pas dels fragncies herodoteu, vagament

equivalent a l'Arbia geogrfica.

Pel que fa a la primera hiptesi, el cert s que tampoc apareix caracteritzada aix per

Xenofont entre el 380 i el 360 aC67

, per s habitualment de la m dels gegrafs

posteriors, cosa que podria fer pensar en una evoluci i fixaci progressiva del tpic,

per tampoc es pot descartar que, dels atributs que tenia Arbia a la mentalitat grega, el

que volgus destacar aqu lautor no fos precisament la seva relaci amb les aromes,

elecci que podria haver pres tamb Xenofont per qui sap quin altre motiu.

La segona, de tradici possiblement extraherodotea, podria explicar el tarann guerrer

dels rabs d'aquesta tragdia (=), que no apareix ni destacat ni mencionat

enlloc, ja que tot i que van ajudar els assiris a envair Egipte68

, els perses els van tractar

amb moltes prerogatives i mai no s'hi van enfrontar69

. Cap llegenda ni histria grega

parla de cap enfrontament, ja que les relacions amb ells eren estrictament comercials70

.

Sigui com sigui, com apuntava Rose i tants daltres71

, potser hem de pensar que la

problemtica prov de i de la seva identificaci per part dels comentaristes

des de l'poca hellenstica o romana, amb la serralada real: el Caucas mtic grec -que s

el que ha devocar la tragdia- s situat a l'extrem del mn conegut (per aix Alexandre

fund l'Alexandria del Caucas a l'Himlaia72

): precisament trobem un riu

situat a tots dos extrems oposats de lOrieent conegut per mar, al nord de lsia Menor i

al Sud de la Major (=ndia). Lun es troba al pas dels segons el Pseudo-

64

DTIENNE;VERNANT 1979, pg. 245. 65

la relaci entre Arbia i Dions s fora constant a l'obra d'Herdot: III,8 i III, 111. 66

Segons la tradici, els mariners van veure Prometeu lligat a la muntanya. A ms, sembla que pertanyien

a un cicle mtic interrelacionat, ats que Prometeu era pare de Deucali, fundador de Iolcos.. Vegeu WEST

1966, pg. 135 i ss. 67

vegeu pg. 13, nota 24 i pg. 14, nota 26 i lestranyesa de DONNER 1986 al respecte (pg. 13). 68

Hdt. II.141 69

Hdt. III, 97. Era una bona manera d'assegurar-se les fronteres, l'estabilitat de les rutes caravaneres i el

subministrament d'espcies aromtiques. 70

almenys entre el segle VII i el 410 aC. Posteriorment seran descrits com a bergants que ataquen les

caravanes i els vaixells romans i grecs. Atacaran Alexandre al llarg de les seves expedicions. Vegeu

MACDONALD 2009, pgs. 9-11. 71

vegeu pgs. 19-20. 72

vegeu tamb FINKELBERG 1998, pg. 122.

23

Esclax, (s IV aC) 83, entre la Clquida i Trabizonda73

, al sud-est del Caucas i proper

a l'illa d'Ares ( ) i al riu 74

: ,

, , , . Riu que ser

anomenat 75

al Periple del Pont Eux de Flavi Arri76

, al segle II dC, a

l'annim homnim del segle VI dC i per Procopi, tamb del s. VI. Pel que fa als

, el gentilici s prou semblant al mot grec per "treva"77

, i s fet

ve dels (="de cap allargat"), situats al sud de la Clquida. Ats que el

Pseudo-Escilax fa aquests darrers vens dels 78

, podem sospitar que sn els

de les altres fonts79

. A banda del riu , de nom molt semblant a la

regi del Prxim Orient, tamb hi trobem una a la desembocadura del riu

Halys80

: la repetici dels topnims a sia Menor i a sia "Major", fets vens a tots dos

indrets respon a la idea que el continent es divideix en dues pennsules paralleles. El

carcter semi-mtic d'aquestes nacions queda pals en el fet que el Pseudo-Escilax els

conegui amb noms tan monstruosos com , tal com els escipodes, que

segons l'autntic Escilax compartien frontera81

; i que a les seccions immediatament

anteriors a la descripci dels pobles caucsics (70 i 71), encara al Mar Negre es parla de

pobles "governats per dones", aberrant (=mn invertit) des del punt de vista grec,

virilocal; caracteritzacions que atempten contra all que caracteritza el nucli de la

civilitzaci en lnia de la descripci dels de l'actual Marroc de la

112 del Pseudo-Esclax, semblant a la ja exposada d'Herdot. L'annim Periplus Ponti

Euxini ens parla dels , oblidats per les altres fonts, i ens en diu que a la seva

poca llur territori era habitat pels (segons el Ps. Esclax, 76, habitaven al

nord de la Clquida) i els 82

(que no apareixen al text de l'altre viatjant: sn

potser els de la 80, vens septentrionals immediats dels colquis?).

73

respectivament, 81 i 85, al pas dels . 74

86, ms al sud, al pas dels . El riu, a la 82, l'immediatament anterior al pas que ens

ocupa. 75

PECK 1898 ad loc. 76

VII.4.3 i 4.4. 77

en el sentit de alto al foc, cessament de les hostilitats. Apareix aix a Tucdies, Aristfanes i

Xenofont (LSJ ad loc.). t un sentit ms institucional ~tractat de pau o treva sancionada. 78

comparteixen l'element central del mot amb els . Seria interessant conixer-ne el significat

en llur(s) llengua(es). 79

Hdt. II.104; 3.94; 7.78; X. Anbasi, IV.8; A.R. II,394; 1242. De fet, aix ho assegura el Periplus Ponti

Euxini annim a 37.2 80

89; A.R, II, 946-964. Sn els siris d'Hdt. I.72? Vegeu pg. 21, nota 58 per la referencia. Tamb tenim

una Ibria a cada conf martim del Mediterrani,. 81

frg. 7a de Jacoby. Segons Hecateu, eren una raa dels etops (frg. 327 de Jacoby). Apareixen tamb a

lndia de Ctsias (frg. 60 de Lenfant). 82

hpax.

24

L'altra menci d'un riu s de la m del mateix Flavi Arri83

, que situa a l'ndia i

apareix com a a Estrab XVI, 2.1 ( ) i a les fonts ms

tardanes84

. Bateja un poble de la zona (85

/86

) segons Nearc87

. Arri

afirma que el riu t aquest nom perqu "desemboca al mar Arbic"88

, cosa que evidencia

que la forma amb una entre la i la s fruit d'una etimologia popular i que

res no pot dur a justificar que hom es trobi davant d'un riu flotant localitzat al(s)

conf(ns) oriental(s) del mn, cada cop ms lluny(ns) a mesura que van avanant els

coneixements geogrfics perqu, a ms, els noms de tots dos rius es diferencien per

l'accent, que ha d'implicar un paradigma diferent per a cadascun: el riu del Caucas ha de

ser un tema dental i presentar la flexi , - (com - i

l, 89

/, perqu ha de ser un tema en iota com -. Malgrat tot,

del primer mot noms tenim testimoniat el nominatiu, a diferncia de l'altre, del qual s

que tenim el genitiu.

83

, XXI, 8; XXII, 8; XXIII,1. 84

Herodi i Pseudo-Herodi De prosodia catholia III,1; al Periplus Maris Exteri de Marci (s IV dC), I,

32 o a les Ethnica d'Esteve de Bizanci, s VI a I, 390. 85

Str.XV.2.1 86

ambds a les Ethnica dEsteve de Bizanci, I.lemma 390 (). 87

aquest riu es l'actual Porali, al Pakistan actual, al Balutxistan, al nord, travessant el Golf, de la

Pennsula Arbiga. Vegeu captol 3.3; pgs. 46-47. per la relaci entre lantic Balutitxan i lEtipia i

Arbia de limaginari grec. 88

XXI,8. 89

a Flavi Arri, bidem, XXII, 8; XXIII,1.

Imatge 2.3: Mapa

poltic del Caucas del

s VII al II aC, extret

de "The Kingdom of

Colchis", de A.

MIKABERIDZE; G.

PARTSKHALADZE,

disponible a Ethnic

Conflicts, boder

dispoutes, Ideological

Clashes

http://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htmhttp://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htmhttp://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htm

25

Si seguim aquesta hiptesi, podrem argumentar que l'eptet de ' ', potser

ms que ressaltar el carcter guerrer dels habitants dArbia90

o posar de manifest les

complicades relacions dels grecs amb els seus vens colonitzats91

, els relaciona

directament amb l'illa d'Ares o el riu rion dels voltants. No obstant tot aix, malgrat la

tendncia dels grecs de crear substantius abstractes com a topnims a partir de gentilicis

o noms referits a una realitat ms concreta92

, pensem que s difcil de justificar la

creaci d'una a partir del riu , sense un gentilici intermedi; sembla

molt ms probable que es cres per analogia al pas del SE i que fos transportat al NE,

per no podem assegurar que l'un preceds l'altre93

. Seria d'esperar que, al Prometeu,

hom s'hi refers directament a travs del nom mateix del riu, que presenta la mateixa

flexi que el mot al qual respon estarien tamb al mateix cas-, , -:

, conjectura genial des del punt de vista mtric i sobretot formal, per que no

ens veiem en cor de defensar perqu, d'entrada, tot i que hom podria haver regularitzat

el topnim, el canvi d a hauria d'haver tingut lloc molt aviat, ja

que precisament part de la grcia dels versos citats del Trinummus t a veure amb la

problemtica que deuria suscitar tal localitzaci d'Arbia als espectadors hellenstics de

les representacions de les tragdies antigues: la ubicaci plautina al Pont seria massa

casual per no estar relacionada amb el Prometeu. D'aquesta manera, els versos, ms que

una prova de l'existncia d'una Arbia al Caucas, ho sn de la fixaci antiga daquest

text94

. El canvi que proposvem s tamb problemtic, especialment, per manca de

suport, ats que no tenim a disposici cap ms menci del riu abans

d'aparixer com a , no podem saber si hi ha cap error de transmissi textual (el

Periple del Pseudo-Escilax noms es conserva en un manuscrit) i tampoc no hem pogut

tenir accs als estudis ms recents i exhaustius de la geografia del Pseudo-Escilax de la

m de Counillon, especialment "L'ethnographie dans le Priple du Ps.-Skylax entre

Tanas et Colchide", a Une koin pontique: cits grecques, socits indignes et empires

90

Dentrada sembla que s parallel al del v. 423, eptet del foc. A la Ilada, l'adjectiu s emprat

per caracteritzar les armes, o sigui que se li pot donar un significat que no sigui el recte. Vegeu LSJ s.v.

. s tamb el nom duna muntanya de Tesslia i duna plana de Trcia. 91

, encara que fos una hellenitzaci de l'autoetnnim, b podria haver estat reinterpretat i

relacionat pels grecs amb la treva, ja sigui pel carcter pacfic concret d'aquests habitants dins d'un

entorn hostil o b eufemisme per amagar un nom tab d'un poble guerrer, mecanisme relativament

freqent a totes les societats. Tot i que la teoria no ens conven, per partir d'una lectura massa

racionalista, no podem deixar d'apuntar-la. 92

vegeu MACDONALD 2009, pgs. 1-3 i Hdt. II, 17 93

vegeu RETS 1989-1990, p 132 per l'origen persa del grec via Hecateu. 94

per aix WEST 1991 inclou el vers al seu aparat crtic, no tant, creiem, per justificar-ne l'existncia

geogrfica antiga. Precisament s a lpoca hellenstica quan apareixen les primeres referncies

filolgiques de lobra i relacionant-la amb squil (WEST 1990, pg. 67).

26

mondiaux sur le littoral nord de la mer Noire (VIIe s.a.C-IIIe s.p.C) i Pseudo-Skylax: le

Priple du Pont-Euxin: Texte, traduction, commentaire philologique et historique, tots

dos a Ausonius ditions (vid. Bibliografia).

La darrera possibilitat epexegtica de les tres que hem anunciat es podria justificar a

partir de les relacions entre rabs i colquis95

i de la descripci dArbia com a terra solar

-per ser lloc de producci de les aromes96

-, llar del fantstic fnix97

i d'aus meravelloses

semblants a les guiles98

, emblema de Zeus i suplici de Prometeu99

, cosa que la podria

vincular per tant, al cicle de mites del Sol situats a la Clquida, on es troba el palau

d'Eetes, fill del mateix du, amb les seves meravelles: shi extrau or i s servat per

dracs100

, com s'extreuen d'Arbia les espcies, vigilades per serps voladores101

. La

llunyania d'aquest pas respecte al Caucas geogrfic no ha de ser tampoc cap

contraargument102

perqu hem de partir de la significaci i la simbologia emprada per

Herdot, que connecta l'indret descrit amb l'astre rei, no noms per la localitzaci a

l'extrem orient del mn conegut, on neix, i al seu extrem meridional, on ms forts sn

els seus rajos, sin tamb perqu hi ubica l'origen de totes les plantes aromtiques, cosa

que ja fa al llarg del lgos egipci103

, quan les fa provenir de l'Arbia africana, a la costa

egpcia del Mar Roig. Confusions geogrfiques sobre la localitzaci d'Arbia a banda, la

mirra i l'olban provenen dels boscos del Iemen, per la cssia i la canyella d'Indonsia i

de Ceilan, i desembarquen als ports arbics, des d'on arriben al Mediterrani, via

Madagascar i Somlia104

. Llurs processos d'extracci eren completament desconeguts

per l'historiador, res a veure, naturalment, amb com es figura que els rabs se les han

d'heure amb serps alades per recollir l'olban105

, amb unes bsties alades semblants als

ratpenats per recollir la cssia106

i amb unes aus gegants ( ) per recollir

95

pgs. 20-21. 96

com explica DTIENNE 1994, pgs. 10-11 i especialment pg. 13 com a herbes seques i, divines, noms

es poden produir a pasos en molt clids i, d'alguna manera, dominats encara per l'Edat d'Or. 97

Hdt. II, 73. 98

Hdt. III, 107-113. El mateix fnix (II, 73) tamb s'hi assembla. Totes elles sn aus solars. Tal i com

apunta, per, DTIENNE 1994, pgs. 20-29, algunes d'elles s'assemblen als voltors, antagonistes simblics

de les guiles. 99

Prometeu encadenat, vv 1021-1024; ja a la Teogonia, vv 523-525. 100

cal tenir en compte que en grec, tant com signifiquen "serp" i que els dracs ja a la

mitologia grega tenien el paper de guardar tresors, pensem noms en el drac de les Hesprides, a laltra

conf del mn. 101

Hdt. III, 107-113. 102

ut supra la cita de Rose. 103

II.8;II.19, 104

DTIENNE 1994, pg. 16. 105

III, 107. 106

III,110. Concretament, la descripci de les bsties s ,

, , .

27

el cinammoni, que transporten des d'un indret desconegut107

, relacionades amb l'au fnix

descrita a II, 73108

, que, si b s pres del bennu egipci (una garsa sagrada i portadora del

Sol que representa el renaixement d'Ossiris i del mort al Ms Enll), s reinterpretat i

hellenitzat: rebr el nom de , "porpra", "brillant", tindr forma d'guila, animal

olmpic i company del rei dels dus, que rejoveneix amb el contacte amb els rajos del

Sol109

, l'equivalent de Zeus al Cel i viur entre Arbia, "el pas ms al sud dels que es

coneixen" i la ciutat del Sol d'Egipte. Tal i com expressa DTIENNE 1994110

, la ubicaci

de les plantes a indrets geogrficament erronis i les descripcions del mecanisme de la

recollecci de les espcies descrit i dels animals que hi prenen part sn realment una

explicaci mitolgica i simblica de la funci de les herbes aromtiques dins del culte

grec: sn plantes seques que no poden ser menjades pels animals (el cas de les humides,

ctniques i, per tant, associades a un estadi inferior respecte l'home) ni pels humans

(que en necessiten d'una sequedat mitjana, com els cereals), ats que es troben entre

animals i dus sin noms per a la divinitat, ubicada al Cel, mitjanant la cremaci. A

travs dels complicats procediments d'obtenci, Herdot assevera llur naturalesa

mitjancera entre la humanitat i els dus111

. La relaci entre espcies i Sol s tan forta al

pensament grec (i rom) que les fonts posteriors (Teofrast i Plini) faran recollir les

espcies a la Cancula, sota l'imperi de l'estel Sirus112

, dades sense cap fonament real

(les plantes en qesti es recullen entre febrer i mar). Sn, precisament, els rajos del

sol i de la mateixa estrella (expressi del foc del sol a l'imaginari grec des d'Hesode i

Arquloc113

), el que provoca que Arbia faci sempre olor de perfum, ats que s el

mateix sol el que crema la mirra, l'encens i la canyella. Per tant, s possible que aqu

l'autor del Prometeu estigui evocant el cicle mitolgic del Sol i per aix ubiqui Arbia a

prop dels colquis114

.

107

III, 111. Pel que fa al ldan, que, segons Hdt. III, 112, s'extreu de les barbes de les cabres, s una

planta que prov de l'oest del Mediterrani. 108

les serps que protegeixen l'olban sn les mateixes que Herdot descriu a II, 75, com ell mateix ens

informa. Pel que fa a les aus gegants, ens conven ms lexplicaci de DTIENNE 1994, pgs. 20 i ss que

no pas la nota ad loc de SCHRADER 1995, que els relaciona amb les aus fantstiques de Les Mil-i-una nits,

dorigen sassnida, certament. 109

DTIENNE 1994, pgs 29-34. 110

pg. 17 i ss. 111

el cinammoni neix, possiblement, al mateix indret on es cri Dions (Hdt.III, 111), du que uneix tot

all que est separat i que inverteix l'ordre establert, cosa que aconsegueixen els caadors de cinammoni

durant el procs de caa (s'amaguen a terra per aconseguir els pals de l'espcia que transporta, volant, l'au

gegant). Vegeu RIU 1999 pgs 66 i ss; DTIENNE 1994, pg. 20. 112

estel relacionada amb el cicle vital del fnix, altrament. 113

vegeu DTIENNE 1994, pg. 9; notes 25 i 26 recollides a la pgina 150. 114

vegeu BALLABRIGA 1986, pgs. 178; 186.

28

Per potser, al cap i a la fi, no estem abordant correctament els versos que analitzem

centrant-nos solament en un sol mot d'un sol vers, i, secundriament, en

l'eptet ' ', duent-nos per lectures particularistes i sense observar tot el

conjunt de la segona estrofa i antstrofa des d'un punt de vista mtic. Els altres pobles

que hi apareixen, escites i amazones115

no noms habiten els confins del mn, sin que

estan fortament relacionats antre ells i amb la guerra: segons el Herdot, de llur uni

s'originaren els ferotges srmates116

. Hi ha tradicions que ubiquen les amazones a la

salvatge Trcia, on viuen amb Ares, el seu pare117

. Llur localitzaci a la Clquida podria

obeir a la relaci d'aquesta regi amb aquest du, com en donen fe les ja citades illa

d'Ares i riu Arion i la llegenda que el Vell d'or fou dipositat a un bosc que li estava

consagrat i vigilat per un drac, com el de la llegenda de la fundaci de Tebes, consagrat

al du de la guerra118

. Eetes s descrit a les Argonutiques d'Apolloni de Rodes, com a

igual a Ares119

. Val a dir, a ms, que precisament Trcia s una de les llars de Dions i

es disputar la localitzaci120

de la muntanya-ciutat de Nisa, lloc de naixena del du,

amb Arbia o Etipia121

i on s'enfronta amb Licurg de cam a l'ndia segons la tradici

homrica i la trilogia que li dedic squil122

, perduda. Ara b, segons una tradici

transmesa per Antmac de Colof a finals del segle V aC123

i que rebrota a les

Dionisaques de Nonnus de Panpolis el segle V dC, aquest enfrontament t lloc al que

hom considera que n's l'indret parallel corresponent al sud, per com sn punts

equivalents al cam del Sol a lestiu i a lhivern: Arbia124

, a la Nisa herodotea. A la

darrera obra, els rabs formaran el seguici de Licurg, presentat com a fill d'Ares, que

s'enfronta a l'exrcit de stirs i mnades de Dions. Precisament apuntvem (pgs.19-

20) que si seguim la progressi geogrfica del cor, sembla que bordegi el Pont Eux de

115

sobre llur localitzaci al Caucas: vegeu vg, Apolloni de Rodes, II, 373-ss, 116

IV.110-117. 117

GRIMAL 1981 [2012], p 44, Apolloni de Rodes, II, 990-991. 118

l'illa d'Ares tamb apareix a les Argontuiques: II, 380 ss; 1230; pel que fa a la consagraci de l'indret,

bidem, 401-7. Qu ve abans, la tradici que relaciona Ares amb la Clquida o la toponmia associada al

du? 119

II, vv 105-106: [...] / . 120

Hesiqui (N), 742, s.v. : , . , ,

, , , , , , , , , ,

, , . 121

Hdt. III, 97; 111. 122

GRIMAL 2010, p 324; RETS 20032, pgs.610-614. Els comentaristes tendeixen a pensar que el

passatge de la Ilada (VI. 130-6; 140) succeeix a Trcia. Les notcies sobre el cicle d'squil es poden

consultar a WEST 1990, pgs. 26-50. 123

D.S III.65.7: , , ,

,

. 124

vegeu imatge 2.4. Trcia s al NE del cam del Sol i Arbia, al SE.

29

sud a nord i d'est a oest: la Clquida (vv 415-16) n's l'extrem oriental, el Metic (vv

417-19), l'extrem septentrional i cal pensar que Arbia i el seu Caucas (vv 420-424)

n'han de ser l'extrem occidental, europeu, on es troba lligat Prometeu entre els rabs

segons s'infereix dels vv. 406-414. Per tant, tenim una identificaci total entre Arbia i

Trcia, intercanviables completament des del punt de vista geogrfic grcies, en bona

part, a una cadena denllaos mtics de tots dos territoris amb Ares i de Dions per un

senzill mecanisme dassociaci:

Si Dions viu a Arbia

i Dions viu a Trcia;,

I Ares viu a Trcia,

per tant; Ares viu a Arbia

perqu Trcia s Arbia

I Arbia i el Caucas es trobarien a Europa i no a sia, com dentrada podem pensar i no

podien pertnyer al llistat de pobles del continent ve que ploren la sort del Tit, de

manera que hi trobarem una agradaci, de pobles asitics ms llunyans a ms propers

fins arribar als habitants dall mateix on es troba encadenat. Tanmateix queden per

respondre algunes preguntes sobre els versos estudiats, com quina s aquesta 125

i si aquesta mateixa ciutadella o aquest mateix Caucas es pot identificar tamb amb la

flotant Nisa o fins i tot el Pangeu, muntanya de Trcia relacionada amb Dions i Lucrug

a la versi trcia original del mite i cobejada per atenesos i tassis per les seves mines

dor i de plata.

Els transports entre un sistema geogrfic i un altre de parallel que ara citvem es

podrien haver produt en un altre sentit i una Arbia guerrera noteu la bonica

alliteraci i fins i tot possible joc etimolgic -, vlida inicialment ja

sigui per al nord (Caucsica) o per al sud (ndica), hagus patit aquesta transposici,

sense implicar un creuament total entre el sistema de l'Eux i de l'Orient meridional. Per

a ms processos com aquest, vegeu 3.3 i BALLABRIGA 1986, pg. 180 i ss.

Reprenent els arguments de WEST 1990 per la baixa dataci de lobra, hem de fer notar

que, si aquesta Arbia es correspon a la Trcia, costaria de justificar que fos obra

dsquil, que havia descrit Licurg com a traci i havia donat fe, segons Wilamowitz,

(WEST, pg. 49) de conixer tant el pas que fins i tot la crtica moderna ha pensat que

lhavia visitat en alguna campanya. La presentaci dels pobles del cor com a liminars, si

125

deverbal de , "edificar els fonaments d'una ciutat".

30

b ja caracteritzat aix molt segurament anterior, est fora relacionada amb la

cosmovisi herodotea, perqu s a la seva conjuntura intellectual que es potencia la

diferncia entre grec i brbar, i justament dedica una part important dels seus esforos a

parlar dels pobles liminars en general i dels escites i amazones en particular126

. El gust

pel detall geogrfic de la tragdia b es podria deure al mateix motiu i necessitem, per

tant, un autor proper temporal al dHalicarns, que fu lectures pbliques a Atenes cap

al 445 aC -segons Eusebi127

- i acab de redactar lobra cap al 431. Tamb podrem

explicar aquest inters geogrfic del Prometeu fent-la derivar de lobra dHecateu, una

generaci anterior a squil (visqueren, respectivament, cap al 550-476 i 525-456 aC), o,

en general de qualsevol altre autor perdut, per precisament WEST 1990 (pgs. 65-74)

justifica brillantment que la representaci daquesta tragdia hauria tingut lloc a la

dcada dels anys 40 o dels 30 del segle V aC atens perqu cap referncia anterior a

lhellenisme la relaciona amb squil; per la relaci entre la caracteritzaci del tit com

a benefactor de la humanitat i les teories de Protgores, que no visit la ciutat abans del

450 aC, perqu a la dcada dels 40 abunden moltes representacions als vasos amb la

temtica del i perqu s tamb en aquells anys que serig un nou

temple dHefest a lgora, du que era adorat juntament amb el tit a lAcadmia i pel

qual sent simpatia a la pea a causa de . Tanmateix, si hem de

figurar-nos lArbia dHecateu a partir dels seus fragments, hem de pensar que es

referia a la zona del Mar Roig, al Corn dfrica (=Etipia?) i que deuria assemblar-se a

les descripcions i citacions que en fa Herdot al llarg del llibre II, amb un to i una

caracteritzaci ben diferent de la del llibre III, 98-114, clarament mitificada.

Fer venir lesperit de lobra dun ambient herodoteu i no hecateu ens pot dur a discutir

la originalitat dHerdot, de manera que per argumentar prou slidament la dataci

baixa ens s ara impossible perqu implicaria entrar en una polmica d'un abast molt

ms gran. Podem concloure que la proposta de West ens conven perqu podrem

relacionar la seva geografia amb el marc del dHalicarns, conegut, que precisament

divideix el mn en grups simtrics de pasos: sia Menor i sia Major o facilita les

equiparacions i transposicions entre punts cardinals parallels128

, cosa que permetria

126

III, 115-118, desprs de tota la descripci dels paisos solars es dedica a parlar dels confins

septentrionals. Vegeu tamb tot linici del llibre IV, que parla dels escites i dels hiperboris, entre daltres

(almenys fins a IV.36, quan comena la descripci dsia). 127

ASHERI; LLOYD; CORCELLA 2007 pgs. 2-4. 128

tot i que sovint sinterpreta les segents paraules dHerdot com una irnica crtica a la geografia

hecatea, s clarament lgica des daquest punt de vista (IV. 36):

http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kai%5C&la=greek&can=kai%5C0http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tau%3Dta&la=greek&can=tau%3Dta0&prior=kai%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=me%5Cn&la=greek&can=me%5Cn0&prior=tau=tahttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%28uperbore%2Fwn&la=greek&can=*%28uperbore%2Fwn0&prior=me%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=pe%2Fri&la=greek&can=pe%2Fri0&prior=*%28uperbore/wn

31

explicar lintercanvi de posicions entre Trcia i Arbia, per el cert s que no tenim cap

idea de si aquests parmetres tamb es podrien aplicar tamb a lobra dHecateu, o b si

aquests mecanismes mentals eren comuns i subjactens a la mentalitat grega arcaica

clssica i afloren a Herdot i al Prometeu independentment. S que podem afirmar amb

menys reserves que una transposici local de lArbia mtica a la Trcia geogrfica s

conseqent amb una altra autoria perqu seria estrany que squil tris dues versions

molt diferents dun mateix Licurg, malgrat tot, per, estem cometent dos apriorismes:

lautor del Prometeu, en situar Arbia a on esperarem Trcia t en ment Licurg,

ja sigui perqu ja existeix aquesta tradici que els relaciona o perqu ell la crea

(pot ser una innovaci dAntmac de Colof).

que els autors de tragdia i, en general, els poetes antics, no podien canviar

detalls estructurals dels mites a cada representaci teatral (pot ser infreqent,

per no excloent, ja que els especialistes no sn unnimes a lhora dinterpetar la

causa de les diferncies geogrfiques entre el i i

quin significat t a lhora de relacionar-les)129

.

I donant per segur que la progressi del cor t un sentit geogrfic fsic clar en el sentit

que apuntvem (Gergia-Azov-Danubi130

), malgrat totes aquestes delimitacions,

concloem aix la nostra interpretaci del passatge, perqu en cap de les argumentacions i

disquisicons geogrfiques ad loc. de tota la bibliografia consultada, no sha prestat prou

atenci, creiem, a aquests versos.

: , 1

. , . 129


vegeu les altres opcions per entendre la progressi a pgs. 19-20.

http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29rh%2Fsqw&la=greek&can=ei%29rh%2Fsqw0&prior=pe/rihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=to%5Cn&la=greek&can=to%5Cn0&prior=ei%29rh/sqwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ga%5Cr&la=greek&can=ga%5Cr0&prior=to%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=peri%5C&la=greek&can=peri%5C0&prior=ga%5Crhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%29aba%2Frios&la=greek&can=*%29aba%2Frios0&prior=peri%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=lo%2Fgon&la=greek&can=lo%2Fgon0&prior=*%29aba/rioshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tou%3D&la=greek&can=tou%3D0&prior=lo/gonhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=legome%2Fnou&la=greek&can=legome%2Fnou0&prior=tou=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29%3Dnai&la=greek&can=ei%29%3Dnai0&prior=legome/nouhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%28uperbore%2Fou&la=greek&can=*%28uperbore%2Fou0&prior=ei%29=naihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ou%29&la=greek&can=ou%290&prior=*%28uperbore/ouhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=le%2Fgw&la=greek&can=le%2Fgw0&prior=ou%29http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=w%28s&la=greek&can=w%28s0&prior=le/gwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=w%28s&la=greek&can=w%28s0&prior=le/gwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=to%5Cn&la=greek&can=to%5Cn1&prior=w%28shttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=o%29isto%5Cn&la=greek&can=o%29isto%5Cn0&prior=to%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=perie%2Ffere&la=greek&can=perie%2Ffere0&prior=o%29isto%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kata%5C&la=greek&can=kata%5C0&prior=perie/ferehttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=pa%3Dsan&la=greek&can=pa%3Dsan0&prior=kata%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=gh%3Dn&la=greek&can=gh%3Dn0&prior=pa=sanhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ou%29de%5Cn&la=greek&can=ou%29de%5Cn0&prior=gh=nhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=siteo%2Fmenos&la=greek&can=siteo%2Fmenos0&prior=ou%29de%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29&la=greek&can=ei%290&prior=siteo/menoshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=de%5C&la=greek&can=de%5C0&prior=ei%29http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29si%5C&la=greek&can=ei%29si%5C0&prior=de%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=u%28perbo%2Freoi&la=greek&can=u%28perbo%2Freoi0&prior=ei%29si%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tine%5Cs&la=greek&can=tine%5Cs0&prior=u%28perbo/reoihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=a%29%2Fnqrwpoi&la=greek&can=a%29%2Fnqrwpoi0&prior=tine%5Cshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29si%5C&la=greek&can=ei%29si%5C1&prior=a%29/nqrwpoihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kai%5C&la=greek&can=kai%5C1&prior=ei%29si%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=u%28perno%2Ftioi&la=greek&can=u%28perno%2Ftioi0&prior=kai%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=a%29%2Flloi&la=greek&can=a%29%2Flloi0&prior=u%28perno/tioi

32

Imatge 2.4: L'horitz solsticial de la imatge aproximada del mn segons els grecs antics. Tret de BALLABRIGA 1986, pg. 154

33

3. L'Arbia de les Bacants

3.1 Introducci i histria del terme Arabia felix

Uns vint anys desprs de lestrena que hem assignat al Prometeu Encadenat, el 410 aC i

a la cort d'Arquelau de Macednia, el vell Eurpides escrivia la que havia de ser la seva

ltima obra, les Bacants, un gran document per entendre el culte dionisac i la

funcionalitat del du protagonista dins de la societat poltica grega131

, al prleg de la

qual Dions enumera els pasos que ha travessat bo i portant-hi el seu culte abans

darribar a Grcia, triomfal, tornant dOrient (vv 1-3; 13-22):

,

:

[...]

,

,

,

,

, .

Intentar trobar un sentit geogrfic a aquesta progressi, d'entrada, s problemtic132

, ats

que Prsia i Frgia no sn estrictament venes, per encara menys ho s la penltima

amb Bctria, situada quilmetres al nord de la Pennsula Arbiga, tamb allunyada de

Mdia. Eurpides produeix la sensaci d'haver oblidat quin pas limita amb cadascun i

les distncies que hi ha de l'un a l'altre; retrets semblants rep ja per part dEstrab133

. Per

tant, hom ha pogut pensar que, o b el trgic no tenia fonts de geografia al seu abast o

b que la cincia coetnia no possea un coneixement daquest tipus prou exacte.

Malgrat tot, aquest no pot ser el cas, ja que s que existien i lautor hi podia haver

recorregut134

si hagus tingut un inters especial a ser precs en aquest sentit.

Precisament aquestes referncies geogrfiques estan, com diu RIU 1999, always in

131

VERNANT 1989, pg. 49 i ss; RIU 1999, pg. 59. 132

D

Grau de FILOLOGIA CLÀSSICA Treball de Fi de Grau Curs 2015...

Documents

Transcript of Grau de FILOLOGIA CLÀSSICA Treball de Fi de Grau Curs 2015...