GR 92 NORDcatalunya

SEnDER DE la MEDItERRÀnIa

DE PORTBOU (ALT EmPORDà) A VALLViDRERA (BARCELONA)

XAVi mARGAiX GiNER

GR 92 nord en CS5.indd 3 12/04/16 15:42

© dels textos i de les fotografies: Xavi Margaix Giner© de l’edició: Cossetània Edicions i Editorial Alpina

Primera edició: juny del 2016

Drets exclusius d’edició:9 Grup Editorial / Cossetània Edicions – C/ Violeta, 6 – 43800 Vallswww.cossetania.com – cossetania@cossetania.comEditorial Alpina, SL – C/ Princesa, 67 – 08401 Granollerswww.editorialalpina.com – info@editorialalpina.com

ISBN (Cossetània Edicions): 978-84-9034-472-9ISBN (Editorial Alpina): 978-84-8090-642-5

DL T 285-2016

Impressió: Impremta Pagès

Cartografia realitzada per l’Editorial Alpina a partir de bases cartogràfiquesprocedents de l’ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i del CNIG (CentroNacional de Información Geográfica), i informacions pròpies obtingudesmitjançant treball de camp.

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer i préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

GR© és una marca registrada propietat de la Federación de Deportesde Montaña y Escalada.

GR 92 NORD.indd 4 07/03/16 17:07

5

Índex

Motivació personal ..............................................................7

Introducció ...........................................................................9

Estructura de la guia .........................................................12

Les etapes

Etapa 1. Portbou - el Port de Llançà .................................16

Etapa 2. El Port de Llançà - Cadaqués .............................22

Etapa 3. Cadaqués - Roses ..............................................28

Etapa 4. Roses - Sant Pere Pescador ...............................34

Etapa 5. Sant Pere Pescador - l’Escala .............................40

Etapa 6. L’Escala - Torroella de Montgrí ...........................44

Etapa 7. Torroella de Montgrí - Begur ...............................50

Etapa 8. Begur - Palamós .................................................58

Etapa 9. Palamós - Sant Feliu de Guíxols .........................68

Etapa 10. Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar ...............74

Etapa 11. Tossa de Mar - Lloret de Mar ............................82

Etapa 12. Lloret de Mar - Tordera ......................................88

Etapa 13. Tordera - Hortsavinyà ........................................96

Etapa 14. Hortsavinyà - Vallgorguina ..............................102

Etapa 15. Vallgorguina - Llinars del Vallès ......................108

Etapa 16. Llinars del Vallès - Vallromanes ......................116

Etapa 17. Vallromanes - Montcada i Reixac ...................126

Etapa 18. Montcada i Reixac - Vallvidrera .......................134

Variant GR 92-0

Etapa 1. El Port de Llançà - estany de Vilaüt ..................144

Variant GR 92-1

Etapa 1. Palau-sator - Sant Cebrià dels Alls ...................152

Etapa 2. Sant Cebrià dels Alls - els Tres Camins ............160

Variant GR 92-2

Etapa 1. Lloret de Mar - pla de Gelpí ..............................170

GR 92 NORD.indd 5 07/03/16 17:07

Per a en Quim Margaix i la Cèlia Giner, els meus pares

GR 92 NORD.indd 6 07/03/16 17:07

7

Motivació personal

Digueu-me, turons, per allà on he de passar. Arbredicteu-m’ho.

Perejaume, Pagèsiques

Dur a terme aquesta guia del tram nord del GR 92 ha estat per a mi un gran repte. No pel fet de caminar més dequatre-cents quilòmetres, als quals un trencabotes impenitent com jo està acostumat, sinó per haver de transformar les mil i una notes preses sobre el terreny en aquest text que ara teniu a les mans, que espero sigui entenedor i agradable de llegir. Alhora, recórrer aquesta gran ruta també m’ha donat moltes satisfaccions, perquè caminar pels senders, viaranys, corriols, camins de ronda, camins carreters, pistes i altres infraestructures viàries —que són aprofitades pel sender abalisat i que, enllaçades, porten de Porbou a Vallvidrera— ha estat, per a un geògraf com jo, l’ocasió perfecta per fer un veritable exercici de geografia real, la que es copsa trepitjant el territori i coneixent les seves gents. Lluny dels geògrafs de despatx, que fan la seva tasca davant la pantalla d’un ordinador treballant en sistemes d’informació geogràfica cada vegada més complexos, penso que una jornada caminant és, si un té una mirada oberta i integradora, molt més esclaridora respecte al territori que tota una setmana navegant d’un mapa a un altre dins del món meravellós dels SIG. Però caminar, és clar, és molt més que fer geografia. És, sobretot, una festa per als sentits. És, tal com diu l’antropòleg David Le Breton amb més propietat, un veritable exercici de sensorialitat plena. Caminant hi ha moments en què un sent una connexió total amb la terra que trepitja; no hi ha en aquells instants res més important que viure aquest sentiment, difícil d’explicar a qui no l’hagi tingut. Així, en aquest caminar cap al sud, he viscut experiències inoblidables: la presència sobtada i evocadora de la gran badia de Roses, ja deixat enrere el cap Norfeu; també el vertigen al contemplar de sobte, damunt de la serra de Rodes, els aiguamolls de l’Empordà que resplendeixen al bell mig de la planura altempordanesa; la intensa emoció estètica, l’embriagament absolut, a l’arribar a cala Pedrosa; la fatiga estimulant tot pujant els vessants del Montnegre, tacats de blanc per la flor dels cirerers silvestres; la delicada harmonia de Sant Mateu, oberta a tots els vents... A més a més, el camí m’ha regalat trobades inesperades amb la gent del país, amb el paisatge humà: pagesos, bosquerols, excursionistes, badocs, mestres, turistes i altres personatges, habitants tots d’una terra tocada per la mà dels déus.Quan vaig arribar, després de triscar pels suaus replecs de la serra de Marina, al poblat ibèric de Puig Castellar —a disset etapes de Portbou i ja a les portes de Collserola, el final del camí— les paraules del poeta Màrius Sampere gravades en

GR 92 NORD.indd 7 07/03/16 17:07

8

un monòlit commemoratiu van aconseguir emocionar-me. Expressen amb gran sensibilitat, al meu parer, l’experiència alliberadora del caminar:

Vida o camí, l’agafa el caminanti va cap a la fi, no mai enrere.Camí vol dir que enlloc no hi ha fronterasinó terra de tots, i anar abastantpel fil del rost, tombant,torta i drecera,l’indret on hem d’anar, sempre endavant,i allò que som: la vida que ens espera.

Mireu, l’amor és a llevant!Tots a cavall del vent, fugim del fum,fugim de la ferumi el temps foscant!Companys, partim: el món és gran!Tot camí és llum!

màrius samPere

GR 92 NORD.indd 8 07/03/16 17:07

9

Introducció

El sender del Mediterrani, nom amb què també és conegut el GR 92, és una llarga ruta pedestre abalisada que, encara que no està senyalitzada en la seva totalitat, s’estén per tot el llevant ibèric, de Portbou fins a Andalusia. En un futur, compartirà el seu recorregut amb el gran sender europeu E12, que ha d’unir el Bòsfor, a Turquia, amb Tarifa, a Andalusia, resseguint tot el litoral mediterrani. El tram català, completament senyalitzat, s’estén al llarg de 617 quilòmetres entre Portbou i el pont de l’Olivar, a Ulldecona, ja al límit amb el País Valencià. Entre Portbou i Vallvidrera —el sector nord del sender a Catalunya— el GR 92 es troba dividit en divuit etapes, que sumen en total 333 quilòmetres de recorregut. A aquestes se li afegeixen quatre etapes més, distribuïdes en tres variants, que sumades aporten 82 quilòmetres més. Amb aquestes dades ja ens podem fer la idea que la característica principal d’aquest sender, el que el fa singular, destacable i el diferencia respecte a d’altres senders de gran recorregut a Catalunya, és que avança sempre al costat de la costa, a vegades tocant el mar tot aprofitant camins de ronda, a vegades serpentejant terra endins per les planes i serralades litorals. Tot i que el GR 92 s’estén per un dels territoris més transformats i urbanitzats del territori català —el seu litoral—, la gran diversitat de paisatges que veurem, molts dels quals tan evocadors, unificats sempre per la presència constant del Mediterrani, fa que seguir el seu traçat sigui una experiència que marca profundament el caminant. Els atractius de la ruta són moltíssims i, dins del lluminós paisatge pel qual el sender avança, anirem veient, gairebé sempre superposadament, els aspectes que defineixen amb més singularitat aquest tros de país i que li han donat forma i caràcter. El món de la pesca, l’arquitectura de la pedra seca al cap de Creus, els aiguamolls de l’Empordà, la planura empordanesa intensament conreada, els pobles carregats d’història, la Costa Brava i el turisme, l’extracció de suro i l’aprofitament forestal així com el món de la vinya i de la vitivinicultura es troben entre els més destacats.

Breu síntesi geogràfica del sender del Mediterrani

Geogràficament, entre Portbou i Vallvidrera, el sender GR 92 travessa cinc sectors clarament diferenciats. El primer sector, el que va de Portbou a Roses, s’estén al llarg de tres etapes per la costa més septentrional de Catalunya i creua el cap de Creus, la gran península feréstega i abrupta que forma l’extrem més oriental de la península Ibèrica. Una orografia trencada i de mal caminar, abocada a un mar immens, d’una bellesa especial, còsmica i tel·lúrica en alguns indrets, és la principal singularitat. Cal afegir també que, per aquest territori

GR 92 nord en CS5.indd 9 29/04/16 11:12

10

aspre, per l’alterosa serra de Rodes, allunyant-se de la costa, creua la primera variant del sender, la GR 92-0.Més enllà de Roses el sender enceta un segon sector radicalment diferent. El paisatge es transmuta i entrem a la planura de l’Alt Empordà entre conreus i maresmes, protegides actualment dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una veritable joia ornitològica. La plana altempordanesa, dolça i amable, extremadament fèrtil, esquitxada aquí i allà d’antics pobles de regust medieval, dóna per a dues etapes més. Ens deixarà, ja passades les ruïnes d’Empúries —una de les grans fites del sender—, a les portes del massís de Montgrí. És un altre món —una tercera unitat de paisatge—, que es despatxa amb només una sola etapa però que és d’una singularitat molt evident: penya-segats corprenedors, pedruscalls, pinedes i garrigues són elements que proporcionen una sensació de llunyania dins d’un paisatge sec que trenca la placidesa horitzontal de la plana humida i que divideix clarament l’Empordà en dues meitats. De nou, deixada enrere l’antiga vila de Torroella de Montgrí, tornem a trepitjar terreny pla, ja que el GR 92 continua avançant per la planura baixempordanesa entre presseguers, pomeres, conreus herbacis i petits turons encatifats d’oliveres. En només una etapa i poc més deixarem enrere aquest territori tan característic i arribarem de nou a la costa, que s’orienta ja decididament cap al sud-oest. Menció a part mereix la variant GR 92-1, que s’inicia entre les velles pedres de Palau-sator, travessa bona part de l’Empordanet i creua en dues etapes el massís de les Gavarres i part del massís de Cadiretes. Enllaçarà de nou amb el recorregut principal entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. Podríem considerar que, a partir de Begur, i fins a Blanes, és a dir, entre la vuitena i la dotzena etapa, s’allarga un quart sector; un paisatge nou i una nova manera de caminar. Així, en aquest tram, el sender avança gairebé sempre arran de mar o molt a prop, tot aprofitant camins de ronda que creuen paratges idíl·lics, extenses platges i cales d’aigües transparents on els pins es deixen caure fins a llepar l’aigua; és a dir, la Costa Brava més coneguda, però no per això menys atractiva, una autèntica ribera que ens convidarà al bany si el temps és bo, i farà del GR 92 un autèntic festival per als sentits. Només la serra de Cadiretes, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, ens allunyarà discretament de la primera línia de costa per fer-nos suar la samarreta entre suros i pinedes. L’última variant descrita en aquesta guia, la GR 92-2, enllaça terra endins, per entre suaus turons poblats d’ufanoses pinedes de pi pinyer, Lloret de Mar i Tordera. Deixada enrere la Costa Brava i creuada la Tordera i la seva planura al·luvial, entrem a la demarcació de Barcelona. Comencem llavors el cinquè sector del GR 92, el més muntanyenc —també el més llarg—, i ens endinsem de ple

GR 92 nord en CS5.indd 10 29/04/16 11:12

11

a les serralades costaneres catalanes. Ja no les deixarem. Anirem avançant pel Montnegre, pel Corredor —on, a 632 metres sobre el nivell del mar, el sender arriba a la seva màxima altitud—, per la serra de Marina i, a les portes de Barcelona, passat ja el riu Besòs, per la serra de Collserola. Ens allunyarem, doncs, de la línia de costa per triscar amunt i avall per aquestes serralades de discreta altura, on la característica més accentuada és l’univers forestal mediterrani que les encatifa. Així doncs, sempre amb el mar proper, el GR 92 puja i baixa per vessants, carenes i turons, acompanyat per alzines, suros, pins blancs, pins pinyers, arboços, brucs, llentiscles i altres espècies mediterrànies que prosperen per arreu, i ens porta finalment fins a Vallvidrera, al cor de Collserola. Més enllà, seguint sempre cap al sud-oest, continua el sender cap a les terres eixutes del sud de Catalunya.

La costa que s’estén entre el Port de Llançà i el Port de la Selva regala racons on la qualitat de l’aigua és excepcional

GR 92 nord en CS5.indd 11 29/04/16 11:12

12

La guia que teniu a les mans es divideix en vint-i-dos capítols, un per a cada etapa descrita: les divuit del recorregut principal més les de les variants, que sumen quatre etapes més. Cada capítol compta, abans de l’explicació del recorregut, amb una introducció que indica les característiques i llocs d’interès de l’etapa. A més a més, per acabar de donar una visió territorial tan àmplia com sigui possible, a l’apartat “Destaquem...” incideixo en alguns aspectes concrets sobre el territori que trepitgem que ens ajudaran a entendre’l molt millor. Quant als horaris, cal assenyalar que els temps establerts per rea litzar les respectives etapes són calculats en base a una marxa regular, sense parades. Però cadascú de nosaltres té el seu propi ritme, escull aquí i allà mil racons per badar, mil possibilitats per a un estimulant bany, poblets encisadors que faran, i d’això es tracta, que la mitjana horària se’n ressenti. Però què importa la mitjana davant del camí, mil vegades més interessant que el destí? És per això que l’horari indicat per realitzar cada etapa, molt útil per programar la jornada, ens l’haurem d’adaptar a la nostra manera de caminar. Per últim, m’agradaria comentar l’estat de la senyalització. S’ha de dir que, en general, és prou bona i no tindrem problemes per seguir la ruta. Tot i així, observarem que hi ha diferències clares entre alguns trams; en uns es troba a faltar una bona repintada; en canvi, en d’altres, trobarem les balises en un estat excel·lent. També s’haurà de tenir en compte que a les tres variants descrites les balises es troben, generalment, en un estat més deficient. Serveixi d’exemple la primera variant, la GR 92-0, preciosa travessa que s’estén entre el Port de la Selva i l’estany de Vilaüt, i que necessita urgentment una repassada a la seva senyalització.

canvis en l’itinerari

És obvi que cadascú se servirà d’aquesta guia com més li convingui: uns realitzaran només alguna de les etapes descrites, altres potser s’atreviran a fer d’una tirada tres o quatre jornades, però la intenció clara és aconseguir, tal com passa amb el GR 11 —el sender dels Pirineus—, que el GR 92 es converteixi en una gran ruta pedestre que esdevingui engrescadora per ser caminada sencera, com a mínim de Portbou a Vallvidrera. Com que no és un recorregut d’alta muntanya, on la presència de refugis és habitual, les pernoctacions s’hauran de fer en una variada oferta d’establiments com albergs, pensions, hostals o hotels que trobarem al final de les respectives etapes, que en la seva gran majoria coincideixen amb nuclis habitats que disposen de tots aquests serveis. Però això no sempre és així, tal com passa a la quarta, quinzena i setzena etapa, que finalitzen en indrets

Estructura de la guia

GR 92 nord en CS5.indd 12 29/04/16 11:12

13

allunyats de qualsevol servei. Així, a la quarta etapa, per facilitar la pernoctació i certes comoditats a l’acabar el dia, allargarem una mica la jornada. En canvi, a la quinzena i setzena etapa, també amb la mateixa finalitat, ens desviarem a la part final del recorregut del traçat original del sender per finalitzar en un nucli habitat. És per això que en aquestes variants s’ha estat encara molt més curós en la descripció de l’itinerari. Vegem-ho una mica més detalladament.En el primer canvi que proposem no hi ha diferències respecte a l’itinerari, però sí pel que fa al final d’etapa. Ens referim concretament a l’etapa 4, que comença a Roses i finalitza al Cortalet, seu del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta seu, si tuada en un paratge preciós al bell mig de la gran zona humida, no disposa, malauradament, de cap equipament; ni d’allotjament ni de restauració. Així doncs, hem cregut convenient caminar una hora i poc més i allargar la jornada fins a Sant Pere Pescador, població que disposa de tots els serveis perquè el descans sigui còmode. Consegüentment, l’etapa cinquena, que arriba fins a l’Escala, quedarà reduïda a només dues hores i mitja; ens saltarem la mitjana temporal, però l’encantadora costa entre Sant Martí d’Empúries i l’Escala convida sens dubte a la lentitud. No tornarem a introduir canvis fins molt més enllà, fins a l’etapa quinzena, la que s’estén entre Vallgorguina i el coll de Can Bordoi, lloc que tampoc disposa de cap mena de serveis. Així, per gaudir d’un descans adequat, abandonarem el GR 92 poc abans d’arribar a Can Bordoi per acabar la tirada a Llinars del Vallès, on trobarem una variada oferta de restaurants i llocs per pernoctar. A la següent etapa —la setzena, la que s’estén segons el traçat original entre el coll de Can Bordoi i el coll de la Font de Cera— també hem introduït canvis, ja que, si fa no fa, succeeix el mateix que al coll de Can Bordoi. Iniciarem, doncs, aquesta setzena etapa a Llinars del Vallès per enllaçar de nou amb el GR 92 a la torrassa del Moro, i molt més endavant, ja a les portes de la font de Cera, abandonarem el sender i ens deixarem caure vers Vallromanes, petita població del Vallès Oriental, on finalitzarem el dia. Per últim, a la dissetena jornada, i per enllaçar definitivament amb el GR 92, sortirem de Vallromanes i, després de fer un fantàstic recorregut per la vall de Can Gurri, ens tornarem a incorporar al sender abalisat molt a prop de la collada de Nou Pins, situada entre les poblacions d’Alella i Tiana.

GR 92 nord en CS5.indd 13 29/04/16 11:12

10

aspre, per l’alterosa serra de Rodes, allunyant-se de la costa, creua la primera variant del sender, la GR 92-0.Més enllà de Roses el sender enceta un segon sector radicalment diferent. El paisatge es transmuta i entrem a la planura de l’Alt Empordà entre conreus i maresmes, protegides actualment dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una veritable joia ornitològica. La plana altempordanesa, dolça i amable, extremadament fèrtil, esquitxada aquí i allà d’antics pobles de regust medieval, dóna per a dues etapes més. Ens deixarà, ja passades les ruïnes d’Empúries —una de les grans fites del sender—, a les portes del massís de Montgrí. És un altre món —una tercera unitat de paisatge—, que es despatxa amb només una sola etapa però que és d’una singularitat molt evident: penya-segats corprenedors, pedruscalls, pinedes i garrigues són elements que proporcionen una sensació de llunyania dins d’un paisatge sec que trenca la placidesa horitzontal de la plana humida i que divideix clarament l’Empordà en dues meitats. De nou, deixada enrere l’antiga vila de Torroella de Montgrí, tornem a trepitjar terreny pla, ja que el GR 92 continua avançant per la planura baixempordanesa entre presseguers, pomeres, conreus herbacis i petits turons encatifats d’oliveres. En només una etapa i poc més deixarem enrere aquest territori tan característic i arribarem de nou a la costa, que s’orienta ja decididament cap al sud-oest. Menció a part mereix la variant GR 92-1, que s’inicia entre les velles pedres de Palau-sator, travessa bona part de l’Empordanet i creua en dues etapes el massís de les Gavarres i part del massís de Cadiretes. Enllaçarà de nou amb el recorregut principal entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. Podríem considerar que, a partir de Begur, i fins a Blanes, és a dir, entre la vuitena i la dotzena etapa, s’allarga un quart sector; un paisatge nou i una nova manera de caminar. Així, en aquest tram, el sender avança gairebé sempre arran de mar o molt a prop, tot aprofitant camins de ronda que creuen paratges idíl·lics, extenses platges i cales d’aigües transparents on els pins es deixen caure fins a llepar l’aigua; és a dir, la Costa Brava més coneguda, però no per això menys atractiva, una autèntica ribera que ens convidarà al bany si el temps és bo, i farà del GR 92 un autèntic festival per als sentits. Només la serra de Cadiretes, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, ens allunyarà discretament de la primera línia de costa per fer-nos suar la samarreta entre suros i pinedes. L’última variant descrita en aquesta guia, la GR 92-2, enllaça terra endins, per entre suaus turons poblats d’ufanoses pinedes de pi pinyer, Lloret de Mar i Tordera. Deixada enrere la Costa Brava i creuada la Tordera i la seva planura al·luvial, entrem a la demarcació de Barcelona. Comencem llavors el cinquè sector del GR 92, el més muntanyenc —també el més llarg—, i ens endinsem de ple

GR 92 NORD.indd 10 07/03/16 17:07

a les serralades costaneres catalanes. Ja no les deixarem. Anirem avançant pel Montnegre, pel Corredor —on, a 632 metres sobre el nivell del mar, el sender arriba a la seva màxima altitud—, per la serra de Marina i, a les portes de Barcelona, passat ja el riu Besòs, per la serra de Collserola. Ens allunyarem, doncs, de la línia de costa per triscar amunt i avall per aquestes serralades de discreta altura, on la característica més accentuada és l’univers forestal mediterrani que les encatifa. Així doncs, sempre amb el mar proper, el GR 92 puja i baixa per vessants, carenes i turons, acompanyat per alzines, suros, pins blancs, pins pinyers, arboços, brucs, llentiscles i altres espècies mediterrànies que prosperen per arreu, i ens porta finalment fins a Vallvidrera, al cor de Collserola. Més enllà, seguint sempre cap al sud-oest, continua el sender cap a les terres eixutes del sud de Catalunya.

La costa que s’estén entre el Port de Llançà i el Port de la Selva regala racons on la qualitat de l’aigua és excepcional

GR 92 NORD.indd 11 07/03/16 17:07

12

La guia que teniu a les mans es divideix en vint-i-dos capítols, un per a cada etapa descrita: les divuit del recorregut principal més les de les variants, que sumen quatre etapes més. Cada capítol compta, abans de l’explicació del recorregut, amb una introducció que indica les característiques i llocs d’interès de l’etapa. A més a més, per acabar de donar una visió territorial tan àmplia com sigui possible, a l’apartat “Destaquem...” incideixo en alguns aspectes concrets sobre el territori que trepitgem que ens ajudaran a entendre’l molt millor. Quant als horaris, cal assenyalar que els temps establerts per rea litzar les respectives etapes són calculats en base a una marxa regular, sense parades. Però cadascú de nosaltres té el seu propi ritme, escull aquí i allà mil racons per badar, mil possibilitats per a un estimulant bany, poblets encisadors que faran, i d’això es tracta, que la mitjana horària se’n ressenti. Però què importa la mitjana davant del camí, mil vegades més interessant que el destí? És per això que l’horari indicat per realitzar cada etapa, molt útil per programar la jornada, ens l’haurem d’adaptar a la nostra manera de caminar. Per últim, m’agradaria comentar l’estat de la senyalització. S’ha de dir que, en general, és prou bona i no tindrem problemes per seguir la ruta. Tot i així, observarem que hi ha diferències clares entre alguns trams; en uns es troba a faltar una bona repintada; en canvi, en d’altres, trobarem les balises en un estat excel·lent. També s’haurà de tenir en compte que a les tres variants descrites les balises es troben, generalment, en un estat més deficient. Serveixi d’exemple la primera variant, la GR 92-0, preciosa travessa que s’estén entre el Port de la Selva i l’estany de Vilaüt, i que necessita urgentment una repassada a la seva senyalització.

CANVIS EN L’ITINERARI

És obvi que cadascú se servirà d’aquesta guia com més li convingui: uns realitzaran només alguna de les etapes descrites, altres potser s’atreviran a fer d’una tirada tres o quatre jornades, però la intenció clara és aconseguir, tal com passa amb el GR 11 —el sender dels Pirineus—, que el GR 92 es converteixi en una gran ruta pedestre que esdevingui engrescadora per ser caminada sencera, com a mínim de Portbou a Vallvidrera. Com que no és un recorregut d’alta muntanya, on la presència de refugis és habitual, les pernoctacions s’hauran de fer en una variada oferta d’establiments com albergs, pensions, hostals o hotels que trobarem al final de les respectives etapes, que en la seva gran majoria coincideixen amb nuclis habitats que disposen de tots aquests serveis. Però això no sempre és així, tal com passa a la quarta, quinzena i setzena etapa, que finalitzen en indrets

Estructura de la guia

GR 92 NORD.indd 12 07/03/16 17:07

13

allunyats de qualsevol servei. Així, a la quarta etapa, per facilitar la pernoctació i certes comoditats a l’acabar el dia, allargarem una mica la jornada. En canvi, a la quinzena i setzena etapa, també amb la mateixa finalitat, ens desviarem a la part final del recorregut del traçat original del sender per finalitzar en un nucli habitat. És per això que en aquestes variants s’ha estat encara molt més curós en la descripció de l’itinerari. Vegem-ho una mica més detalladament.En el primer canvi que proposem no hi ha diferències respecte a l’itinerari, però sí pel que fa al final d’etapa. Ens referim concretament a l’etapa 4, que comença a Roses i finalitza al Cortalet, seu del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta seu, si tuada en un paratge preciós al bell mig de la gran zona humida, no disposa, malauradament, de cap equipament; ni d’allotjament ni de restauració. Així doncs, hem cregut convenient caminar una hora i poc més i allargar la jornada fins a Sant Pere Pescador, població que disposa de tots els serveis perquè el descans sigui còmode. Consegüentment, l’etapa cinquena, que arriba fins a l’Escala, quedarà reduïda a només dues hores i mitja; ens saltarem la mitjana temporal, però l’encantadora costa entre Sant Martí d’Empúries i l’Escala convida sens dubte a la lentitud. No tornarem a introduir canvis fins molt més enllà, fins a l’etapa quinzena, la que s’estén entre Vallgorguina i el coll de Can Bordoi, lloc que tampoc disposa de cap mena de serveis. Així, per gaudir d’un descans adequat, abandonarem el GR 92 poc abans d’arribar a Can Bordoi per acabar la tirada a Llinars del Vallès, on trobarem una variada oferta de restaurants i llocs per pernoctar. A la següent etapa —la setzena, la que s’estén segons el traçat original entre el coll de Can Bordoi i el coll de la Font de Cera— també hem introduït canvis, ja que, si fa no fa, succeeix el mateix que al coll de Can Bordoi. Iniciarem, doncs, aquesta setzena etapa a Llinars del Vallès per enllaçar de nou amb el GR 92 a la torrassa del Moro, i molt més endavant, ja a les portes de la font de Cera, abandonarem el sender i ens deixarem caure vers Vallromanes, petita població del Vallès Oriental, on finalitzarem el dia. Per últim, a la dissetena jornada, i per enllaçar definitivament amb el GR 92, sortirem de Vallromanes i, després de fer un fantàstic recorregut per la vall de Can Gurri, ens tornarem a incorporar al sender abalisat molt a prop de la collada de Nou Pins, situada entre les poblacions d’Alella i Tiana.

GR 92 NORD.indd 13 07/03/16 17:07

GR 92 NORD.indd 14 07/03/16 17:07

Les etapes

GR 92 NORD.indd 15 07/03/16 17:07

1ETAPA

+428 m

2 h 22’

9,602 km

Tot l’any

16

Portbou (7 m) Comencem a caminar a les escales situades a la cantonada del carrer Frederic Marès amb el carrer de la Font del Moro, molt a prop del mercat municipal. Seguidament pugem per unes altres escales que es converteixen aviat en un sender i sortim de la població enlairant-nos de valent. Desemboquem a la carretera N-260 i la seguim a la dreta (S) fins al primer revolt pronunciat, on veiem una pista que surt a la dreta. Just a l’inici

Temps

0:00 0

km

L’extrem septentrional de la Costa Brava és l’escenari de la primera etapa del GR 92, un curt recorregut per l’abrupta costa que s’estén entre Portbou i el Port de Llançà, que puja i baixa per les estretes valls que articulen tot aquest litoral situat al nord de la península del Cap de Creus. El relleu és molt accidentat i els forts pendents que cauen damunt la mar són avui poblats per brolles perfumades, castigades molt sovint pels incendis. Cal assenyalar que, abans de l’arribada de la terrible plaga de la fil·loxera, fet que va succeir a finals del segle XIX, tots aquests vessants eren ordenats en milers de marges de pedra seca que van fer possible el conreu de la vinya en un territori a priori tan aspre. Les seves restes les trobareu arreu. Quan s’arriba al coll del Frare, primer objectiu després de sortir de Portbou, un s’adona, després de deixar volar la mirada cap al sud, del gran atractiu d’aquest sender, ja que la qualitat paisatgística és de primer ordre i les vistes panoràmiques són excepcionals. Més enllà de Colera, camí del port de Llançà, el sender es torna més plàcid, sobretot al sector de la petita península de Cap Ras, salvada per poc de l’especulació urbanística. El perfum intens de les pinedes de pi blanc, ajupides per efecte de la tramuntana, així com la presència aclaparadora de la Mediterrània, d’un blau fosc penetrant, ens faran tenir sensacions molt boniques. El sender s’estrena amb una etapa curta, però meravellosa.

Portbou - el Port de Llançà

GR 92 NORD.indd 16 07/03/16 17:07

Destaquem...

Portbou

Portbou és un poble estrany, potser com tots els que tenen condició fronterera. Emplaçat en una abrupta vall a tocar de la Mediterrània, just abans d’arribar a territori francès, el poble no era res més que un grapat de barraques de pescadors situades en una aïllada badia de l’extrem septentrional de la costa gironina. La inauguració l’any 1872 de la línia de ferrocarril que comunica amb França va transformar radicalment el lloc; les senzilles casetes dels pescadors van ser substituïdes per una atapeïda vila que es deixava caure des de la monumental estació fins a la platja. Podem imaginar l’ambient abans del daltabaix del transport ferroviari: el trànsit de trens era incessant, els vagons anaven a vessar de taronges llevantines, d’hortalisses de tota la costa mediterrània ibèrica, de fruita seca de les comarques tarragonines, de fruita dolça lleidatana i aragonesa, de plàtans de Canàries, de clavells del Maresme, d’oli d’oliva de tot l’Estat, de grans quantitats de vi... i tota aquesta mercaderia havia de ser descarregada per ser carregada de nou als trens d’ample de via europeu, que marxaven des de Portbou cap a un continent àvid de productes agrícoles tocats pel sol meridional. Però la gran Estació Internacional aixecada aquell any, amb la seva gran marquesina de vidre i metall construïda posteriorment, es troba actualment molt lluny de la seva esplendor. La decadència absoluta del trànsit de mercaderies així com l’eliminació dels controls fronterers amb Europa han deixat la duana, els magatzems i altres dependències en un gran ensopiment. La raó de ser de Portbou fou el ferrocarril i aquest fa ja molt de temps que no és el mitja de transport de referència. Així doncs, la població, envoltada de grans infraestructures infrautilitzades, té avui dia un ambient endormiscat, poc dinàmic, d’una tranquil·litat una mica inquietant.

Inici del GR 92 a la població de Portbou

GR 92 NORD.indd 17 07/03/16 17:07

de la pista, a l’esquerra, s’inicia el corriol que cal prendre, que puja costerut vessant amunt entre una brolla baixa.

Coll del Frare (202 m) Arribem de nou a la carretera N-260 i caminem per la vora uns quants metres, en direcció a Colera, tot deixant a mà dreta una pista ampla que es dirigeix cap a la muntanya de Portbou. Just creuat el coll, agafem a mà dreta (SO) un enlairat corriol, des d’on gaudirem de vistes espectaculars cap a la línia de costa extremadament retallada i cap a la península del Cap de Creus, que s’endinsa mar endins coronada pel puig Pení. Després d’un llarg flanqueig, el sender es dirigeix muntanya avall en direcció a Colera, i passa pel costat de les runes d’una antiga barraca. Més avall deixem a l’esquerra les ruïnes d’una edificació anomenada el Corral.

Colera (8 m)Sortim a un carrer dels afores del poble. El prenem a l’esquerra i, a poc més de 20 metres, creuem la carretera i baixem per un carrer cimentat en direcció a l’església. Sortim al carrer de l’Església i l’agafem a l’esquerra fins al fons, tot baixant seguidament per unes escales. Després cal girar a la dreta per arribar al carrer de l’Escorxador, pel qual creuem la població fins a arribar a la riera de Colera. A la nostra esquerra destaca altiu el pont del ferrocarril. Creuem la riera per un pont i sortim del centre urbà; conti nuem recte per una pista (S). Pocs metres més endavant arribem a una bifurcació i girem a l’esquerra, tot passant entre una pineda i unes cases fins que, acabat ja el camí, deixem el fons de vall i ens enfilem per un agradable sender (SO).

Temps km

0:25 1,281

1:02 3,820

Estació Internacional de Portbou

GR 92 NORD.indd 18 07/03/16 17:07