GOYA I ALLÒ GOYESC

LES NOCES DEL GEPERUT

LLAUNES EXPRESSIVES

Centre d’Artd’Època Moderna

Fig. 1 Les noces del geperut, oli sobre llauna, 31’8 x 43’4 cm, c. 1820, col·lecció particular.

3

Un noU estUdi del CAeM ContribUeix A reConsiderAr qUinA vA poder ser lA presènCiA de GoyA en diverses pintUres reAlitzAdes sobre llAUnes o làMines Molt fines d’ACer reCobertes per UnA MiCrosCòpiCA CApA d’estAny.

El CAEM estudia una interessant pintura a l’oli sobre planxa metàl·lica de llauna amb el tema Les noces del geperut

(31’8 x 43’4 cm; gruix entre 0’75 i 1 mm; 478 g de pes). Una peça que a l’obra de J. Lacoste de 1913 (Referencias

fotográficas de las obras de arte en España) apareix com pintada per Goya. En aquells moments, formava part de la

col·lecció José Lázaro Galdiano de Madrid (inv. 11.091).

La seva capa de preparació, entre rogenca i ataronjada, apareix deliberadament sense cobrir en algunes zones;

està composta d’òxids de ferro. Per la seva part, la capa pictòrica, molt plana, també abunda en tons ataronjats i

groguencs. La seva pigmentació s’ha analitzat mitjançant espectroscòpia electrònica Raman al Servei de Ressonància

Magnètica Nuclear (RMN) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida,

l’abril de 2016. S’han pogut analitzar 23 punts de la seva superfície pictòrica i els resultats obtinguts són concloents:

des del blanc de plom fins al vermelló, el blau de Prússia (en més baixa proporcionalitat) o l’ocre terra, tots els

pigments es corresponen amb la paleta cronològica i característica de Francisco de Goya i la seva època.

Des d’un punt de vista iconogràfic, es tracta d’una característica escena costumista de temàtica eclesiàstica

àmpliament tractada per diversos artistes il·lustrats de l’Espanya del segle XVIII, on es planteja un “Matrimoni

desigual” o un “Matrimoni de conveniència”, just en el moment culminant de la cerimònia o velatio nuptialis. Com

s’observa a les il·lustracions que adjuntem, el nuvi, geperut i d’avançada edat, amb casaca, calçons, camisa i jupa,

contrasta amb la joventut de la núvia. Sabem que Goya va plasmar sovint aquest tema, també anomenat “dels mal

casats”, criticant mordaç i satíricament aquestes pràctiques socials; com per exemple al cartró La Boda pintat l’any

1792 per a l’última sèrie de tapissos, o als gravats dels Capritxos, com el núm. 2 “El sí pronuncian y la mano alargan al

primero que llega”, o el núm. 14 ¡Qué sacrificio! (J. Vega: Caprichos de Francisco de Goya: una aproximación y tres estudios,

Madrid, 1996).

Es té notícia que, com a mínim, existeixen tres peces més d’aquestes mateixes característiques, és a dir, fetes també

sobre llauna i d’idèntica iconografia. Dues es conserven a Madrid (Museo Lázaro Galdiano i Museo del Romanticismo,

fig. 4) i una tercera està a París (Musée du Louvre). Cal advertir que l’atribució a Goya de totes aquestes obres està

4

2

actualment en dubte, entre altres coses perquè estan poc o deficientment estudiades. A més,

s’ha d’afegir que iconografies similars i de factura formal afí circulen pel mercat artístic en

un escenari de reconeguda confusió; sovint com còpies o rèpliques d’altres, i atribuïdes

algunes vegades a Goya i altres a Eugenio Lucas Velázquez o a seguidors. Recordem que

Manuela Mena ja va comentar, l’any 2008, que “las verdaderas falsificaciones de obras de

Goya han de atribuirse al siglo XIX” (M. Mena: “Problemas relacionados con las obras

de arte falsamente atribuidas, con especial atención al caso de Goya”, a J. M. Iglesias

Fig. 2 Les noces del geperut, oli sobre llauna, 31’8 x 43’4 cm, c. 1820, col·lecció particular. Fotografia digital infraroja obtinguda per l’equip investigador del CAEM.

(coord.): Actas de los XVIII cursos monográficos sobre el patrimonio histórico (Cursos sobre el Patrimonio Histórico –

12), Santander, 2008, p. 356).

L’obra estudiada pel CAEM també apareix recollida a la Fototeca del Instituto de Patrimonio Cultural Español

(IPCE), sota el títol La boda, atribuïda a Goya, i amb número d’inventari VN-24784. Cap al 1926 va deixar de formar

part de la col·lecció de José Lázaro Galdiano i va entrar en un desconegut comerç artístic (sense dades) fins que la

peça ha arribat a les instal·lacions del CAEM del Parc Científic de la Universitat de Lleida per tal de ser estudiada.

5

3

Fig. 3 Les noces del geperut, oli sobre llauna, 31’8 x 43’4 cm, c. 1820, col·lecció particular; detall dels personatges principals.

4

Fig. 4 Les segones Noces del geperut, oli sobre llenç, 32’5 x 42’5 cm, Museo del Romanticismo, Madrid.